1

Publicaci electrnica dHistria Militar Catalana ____________________________Tiratge ___________________________

T-612-08 2013-1348

Any 5 II poca Gener de 2010

A Carn !

nm. 12

2

3

EDITORIAL

Tamb hi van haver asos catalans

3

ARTICLES I APUNTS

GELL, MANEL. Ultima ratio regis cataloniae

9

MURILLO GALIMANY, FRANCESC. Els regiments de cavalleria de nova creaci de lexrcit de Catalunya. El cas del 1r. dHssars (1808)

14

EL PERSONATGE

GELL, MANEL. Manuel Orozco Rovira (1915-1994), as de laviaci republicana

21

NOTCIES

24

RECENSIONS

32

FONS I ARXIUS

Sucesos por aos (s.XVII), de la BNM

36 / 40

RECULL / AGENDA

21

LA CITA:

La

Disciplina

34

LESPASA I LA

PLOMA:

La Conquista de Catalunya por

el Marqus de Olas y Mortara

39

EXPUGNARE OPPIDUM: Aviny, 1398

3

Tamb hi van haver asos catalans

Sovint, quan fem Histria Militar ens oblidem de la ms recent, tot pensant que els fets que poguessin protagonitzar els catalans, shan denquadrar dins de la Histria dEspanya, noms pel fet que Catalunya deix de tenir un exrcit propi el 1714. Nosaltres no ho pensem pas aix. Pot ser els catalans no hem tingut exrcit propi, per s cert que hem fet considerables aportacions a lespanyol; tamb que en sl catal shan succet, malauradament, episodis bllics, com la guerra Gran, la guerra del Francs, les Carlinades, la guerra Civil... Tot aix, tamb s Histria Militar. Aquesta darrera guerra introdu un nou element militar fins llavors desconegut: larma daviaci. La II Repblica va comptar amb hbils i coratjosos pilots que van saber estar a lalada daquelles

circumstncies tan poc favorables (lluitant amb vetustos biplans i polikarpovs sovitics contra els moderns Fiats italians i Meshersmiths alemanys). Van destacar un estol daviadors que van passar a la Histria, alguns dells catalans (Joan Comas, Mari Foy, Alonso Jimnez, Rafael Magri, Josep Sarri, Joan Sayos, Francesc Vials, etc.). Dun daquests, Manuel Orozco Rovira, noferim en aquest nmero la seva apassionant biografia, conscients que depassa la dimensi individual i ve a representar un conjunt dherois que esperem que a partir dara tinguin major presncia en la nostra Histria Militar.

A R T I C L E S :

Ultima ratio regis cataloniae* [19/-/24]

Manel Gell

Historiador i arxiver

manelguell@acarn.cat

Amb aquesta expressi llatina (la darrera ra del rei) manllevada del llom dalguns

canons antics, els militars volien indicar que acabat tot intent de raonar diplomticament (amb el contrari) noms quedava la ra de la fora bruta (o sigui la guerra, figurada en el tro espaterrant dun can), o com CLAUSEWITZ faria fams segles ms tard: la guerra no

4

era ms que la continuaci de la poltica per altres mitjans (ms salvatges, s clar). Nosaltres el que volem indicar s que parlarem de lartilleria catalana, no de la hispnica

que emprarien els Austries, sin la dels segles anteriors, la primera artilleria que va existir, fabricada amb ferro forjat[1]. I ho farem apuntant un grapat de dades per tal dindicar que ja en temps dels darrers comtes-reis del Casal de Barcelona, abans de lentronitzaci dels Trastamares, els catalans havien assumit aquesta nova arma,

denominada genricament de foc, per diferenciar-la de les armes que no explosionaven amb plvora. La primera canonada: 9 de juny de 1359 Laparici de lartilleria a Europa sha de situar a partir del primer quart del segle XIV,

encara que no va ser fins els anys 70 daquella centria quan els canons van ser utilitzats per batre muralles[2]. Per a Catalunya, concretament, hem de recular quasi vint anys aquesta cronologia, ja que podem situar perfectament ls de lartilleria a finals de la

dcada dels anys 50. Sabem que Pere III emprava, diversos castillos de madera y muchas mquinas para combatir que llamaban gatas, manteletes y bancos pintados- y otros artificios que se haban inventado en los siglos pasados y se usaban en la guerra que se haca entonces, que era toda la artillera gruesa de aquellos tiempos.... Aix era aix el 1354, en el setge dAlguer[3], per noms sis anys ms tard tot va canviar. Efectivament, el 9 de juny de 1359, en plena guerra contra Castella, lestol naval enemic aparegu davant del port de Barcelona, amb 28 galeres, 80 naus, tres galiotes i quatre llenys, i larmada naval catalana va sortir

desseguida a enfrontar-shi, i ho fu amb:

una lombarda que estaba en la nao grande del rey de Aragn que entonces llamaban lambarda y era tiro de fuego con plvora artificial- hizo tanto dao en una nao de las del rey de Castilla que le llev los castillos y el rbol, y hiri mucha gente, de dos tiros que dispar; porque cuanto yo conjeturo es esto lo que en la historia de Castilla llaman truenos, y parece ser ya muy usada en estos

tiempos aquella invencin infernal[4].

Al voltant daquest episodi explicat pel cronista JERNIMO DE ZURITA, un historiador decimonnic comentava que els trets de la bombarda catalana aquell 1359 foren els: primeros que se sabe que hicieron los catalanes [...] Importa la noticia porqu demuestra que los catalanes haban ya entonces tomado de los moros las armas de fuego[5]. La bombarda La bombarda, tamb dita lombarda, s la pea dartilleria ms antiga, i estava formada per una canya i una recambra a la part posterior, on shi disposava la crrega de plvora,

muntades amb cordes[6]. La seva fabricaci, a crrec dun ferrer, era fora rudimentria i molt semblant a una bta, ja que estava formada per una srie de barres allargades, fortament acoblades en calent per crcols exteriors. Donat que les operacions de foc i de crrega eren molt lentes, la bombarda acostumava a dur ms duna recambra, de manera

5

que en un dia podia fer poc ms de mitja dotzena de trets. Per cada tret hom havia de fer servir ferro roent per calar la plvora de la crrega, i es feia a travs dun forat practicat a

la recambra anomenat fog. La punteria es confiava al bon ull de lartiller, ja que el tret

noms sortia ras. El pes duna bombarda podia arribar fins i tot a les sis tones, i el dels projectils podia oscillar entre els 5 i els 150 quilograms, si es tractava de pedra, i fins i tot 250 quilograms quan es tractava de pilotes de ferro. Amb aquest pes resulta obvi que la cadncia fos bastant minsa, i que lallargada del tret no passs, com a molt, de 1.300 metres. Encara a finals del segle XV els trets que ja podien assolir els dos quilmetres, noms eren fiables a menys de 200 metres, que era la distncia a la que sacostumava fer

servir la bombarda. Ens diu el tractadista LUIS COLLADO que el mot de bombarda provenia dels verbs llatins bomba i ardeo, i que tamb se la denominava turment, cosa per la qual el projectil

era conegut com esphera tormentaria i lartiller com magister tormentorum. Els diversos tipus de bombardes van ser anomenats amb el nom daus de rapinya o animals fers i

verinosos: basilisc, esmeril, falconet, passavolant, sacre, spid, colobrina, serpent, etc[7]. Els mastercanons Com que lobjectiu de la bombarda era el densorrar muralles, com ms potent fos,

millor. Per fer-la ms potent, senzillament se la feia ms grossa dotant-la dun major calibre. Daquesta manera es va arribar al que shan vingut a nomenar bombardes

monstruoses, o com denomina lautor daquestes lnies: mastercanons. El 1410 linfant Ferran de Castella es va cobrir de glria en la presa dAntequera (gesta que li proporcionaria el sobrenom amb el qual fou conegut). Per reeixir, hagu demprar

artilleria grossa. Una bombarda en concret, era de tals dimensions que per moure-la es necessitaven 20 parells de bous i 200 homes de servei. El juny de 1642, en el setge de Limerick, els irlandesos van capturar una pesa dartilleria que pesava 8.000 lliures i precisava de 25 bous per ser moguda, disparant projectils de 15 quilograms de pes[8].

A Catalunya, el 1408 Mart el Jove bombardejava lAlguer, i a mitjan maig 1431 la galera de Francesc Despl portava la bombarda grosa del General, que tir pedres de pes de IIII quintars... i bombardej les naus del port de Marsella[9]. Val a advertir que el quint de pes equivalia a poc ms de 40 quilograms, i que per tant estem parlant de projectils petris de ms de 160 quilograms.

Masterbombarda turca (Istambul). Disponible a:

6

La difusi de la primera arma artillera a Catalunya A ligual que va fer el comte-rei, tamb van apressar-se a fer les principals municipalitats del pas: procurar-se una bona defensa en base a aquella nova i revolucionria arma. Els segents anys tenim documentada ladquisici o possessi de bombardes per part de Tarragona, Cervera, Castell dEmpries, Matar, Valls i, per suposat, Barcelona. Tarragona- A linici del tercer quart del segle XIV, a Tarragona treballava fornint ballestes de tro el

mestre Francesc Vicen. En sessi de 2 doctubre de 1396, el consell municipal va resoldre comprar o fer fabricar quatre bombardes grosses i 10 ms de mitjanes. El 23 de desembre segent feien comptes i sembla que a la comanda se nhi afegien dues ms. Al

ferrer Guillem Cases se li consignaven 18 florins, al ferrer Ferrer Pi, 12 florins i a Peric Roca, ballester, altres 12 florins, totes tres consignacions per fabricar dues bombardes cada un; lencrrec a Roca era per dues ballestes de tro. Advertim que al fuster Pere Tio se li consignaven 44 florins per fer ceps per a les bombardes, i a ra de 2 florins per cep, volia dir que el consell tarragon preveia posseir ms de 20 bombardes[10]. Quinze anys ms tard els llibres del Consell tornen a reflexar la possessi de complements dartilleria. El compte de clavaria consignava la provisi de 35 lliures de salnitre (a ra d11 sous per lliura), 4 lliures de plvora de bombardes, 15 ms de sofre (a

ra de 4 diners la lliure), 1 lliura de carb de salze (comprat i destellat per fer carb), i el cost de picar lo salitre e lo sofre e lo carb (altre lliura ms 11 sous). El total sumava una despesa dinerria de quasi una trentena de lliures[11]. Tanmateix, el ms important s constatar que a Tarragona es fabricava plvora, ja que s ben sabut que aquesta s el resultat de ladequada mescla de salnitre, sofre i fusta (per exemple, de salze). Cervera, Castell dEmpries i Matar- El 1380, Cervera aportava balestes e bombardes de tro a lhost reial que combatia contra Ramon Alemany de Cervell[12]. El 1381, els llibres comptables de Castell dEmpries assentaven el cost de la fabricaci de plvora per a les balestes de tron amb les quals podrien assetjar Foix, empresa en la qual la vila prenia part. Per ordre del comte dEmpries, els menestrals castellonencs elaboraren la plvora. El clavari del com els pag el cost de la llenya de salze i del sofre viu. Ms tard, seguint les ordres de Joan I, van trametre a Foix dues bombardes grans ferrades ab fusts amb 12 projectils[13]. El 1390, dins de lordre de recolleta del Castell de Moncls, sintegrava, entre altres mesures, la contribuci per a ladquisici duna bombarda[14]. Valls- Pel que fa a la vila vallenca, cedim la paraula a un dels nostres collaboradors: la primera notcia que tenim de lexistncia de bombardes en aquesta vila, correspon al 17 de juny de 1390, dia en qu el fuster G. de Montserrat i un teuler de la vila van anar al riu Francol a triar pedres que poguessin servir com a projectils de les bombardes. A ms, aquell mateix dia en Guillem de

7

Mitjavila, tresorer de les obres de manteniment que sestaven fent a la muralla de Valls, pagava una quantitat a lesmentat Montserrat per haver fet dos sitis o plataformes de fusta nous per assentar-hi les bombardes...; noms 15 anys ms tard, la vila ja en tenia 17 bombardes[15]. Barcelona- El Consell barcelon, comissionava, el 1407, un fuster per regonixer los camins si podrian anar carretas ab artilleria...; i vers 1413, establia la necessitat de disposar darmament

pesat en torn quatre o sinch bombardes miganceres de matall ab plvora, i tamb alguns hmens ax com sn fusters, mariners e altres persones expertes per fer brigoles e altres artelleries necessries a servey de la dita host[16].

* * * La nova dinastia sobirana dels Trastamara empraria amb major profusi larma artillera. Ja hem vist el primer comte-rei daquesta famlia bombardejar Antequera amb un mastercan. El 1414 amb un altre de similar bombardejaria Balaguer, ltim amagatall del dissortat comte dUrgell. Explicava el cronista que eren tubos de hierro cortos y gruesos muy reforzados, en los que se introduca plvora y las balas de piedra o hierro, las cuales salan disparadas al prender la plvora con una mecha. Algunas de estas balas pesaban 5 o 7 quintales. Segons MORAYTA: Si los cronistas no exageran, la artillera haba ya llegado a un alto grado de perfeccin. Cuntase que una bombarda de fruslera mandada expresamente labrar en Lrida, arrojaba a la ciudad piedras de cinco quintales y medio, y se menciona otra, que las lanzaba de ocho quintales, con tal velocidad que donde daban, lo hundan todo hasta el primer suelo[17]. Del seu fill Alfons IV, noms direm que sn nombrosssimes les notcies documentals sobre artilleria de plvora vinculades a les seves campanyes militars transmediterrnies[18]. Malgrat lescassa efectivitat daquesta primera artilleria, limitada per un calibre redut i el seu transport problemtic, un dels principals experts en lart militar del seu temps com

era Hug Roger III de Pallars, durant la guerra en el seu comtat (1484-1487), sentenciava: les bombardes e passadors guanyen les batalles[19].

Bombarda curta, amb projectil de ferro al costat

Bombarda muntada en curenya i unida amb corretges

8

* El present article sha basat, en

bona part, en un primer apartat de la comunicaci que lautor va

presentar al VI Congrs dHistria Moderna de

Catalunya, recensionada en aquesta mateixa revista [A Carn!, nm. 11 (Setembre de 2009) p. 26]. GELL, MANEL. Consideracions al voltant de la Revoluci Militar a Catalunya, Pedralbes, 28 [en premsa] [Disponible a: [1] Corresponent a una primera poca, dacord amb la

cronologia que exposa SOUSA Y FRANCISCO, ANTONIO DE. 700 aos de Artillera. Evolucin histrica de los materiales de artilleria y sus municiones, p. 11. Disponible a: www.fortunecity.com/victoriam/churchmews/1216/HistoriaArtilleria [consultat el 3 de maig de 2005]. [2] Vegeu RUNCIMAN, ESTEVEN. La cada de Constantinopla. Madrid: Espasa-Calpe, 1973, p. 92; CIPOLLA, CARLO M. Las

mquinas del tiempo y de la guerra. Barcelona: Crtica, 1999, p. 95 n.2 i 146 n.1; MCNEILL, WILLIAM H. La bsqueda del poder. Tecnologa, fuerzas armadas y sociedad desde el 1000 d.C.

Madrid: Siglo XXI, 1988, p. 88-89; PARKER, GEOFFREY. El xito nunca es definitivo. Imperialismo, guerra y f en la Europa moderna. Madrid: Taurus, 2001, p.195, etc. [3] Sobre aquest setge, ja vam publicar-ne una ressenya en aquesta mateixa revista. Expugnare Oppidum. Alguer, 1354. A Carn! [En lnia], Maig

de 2008, nm. 7, p. 35-36. Disponible en: www.acarn.cat. [4] ZURITA, JERNIMO. Anales de Aragn. VII. Ed. de Angel

Canellas. Saragossa: Institucin

Fernando el Catlico CSIC,

1973, IV, p. 249 i 379. [5] MORAYTA, MIGUEL. Historia general de Espaa, desde los tiempos antehistricos hasta nuestros das. V. Madrid: Felipe

Gonzlez Rojas, 1887, II, p. 1.000, n.1. [6] Seguim SOUSA. 700 aos de artillera..., p. 13. [7] COLLADO, LUS. Pltica manual de artillera, en la qual se tracta de la excelencia de el arte militar, y origen de ella, y de las maquinas con que los antiguos comenaron a usarla, de la invencin de la plvora, y artilleria, de el modo de conduzirla, y plantarla en qualquier empresa. Fabricar las Minas para bolar las Fortalezas, y Montaas, Fuegos artificiales, Varios secretos, y importantssimos advertimientos, al arte de la Artilleria, y uso de la Guerra utilssimos y muy necesarios. Y la fin un muy copioso, y importante examen de Artilleros.... Mil: Pablo Gotardo

Poncio, 1592, f. 6-7. [8] PARKER. El xito..., p. 178. [9] SARI, GUIDO. Ladozione del Fronte Bastionato nella Piazza forte di Alghero. LAlguer, 9 (mar-abril 1990) 9-16, p. 9; SNCHEZ MOVELLN TORENT, ISABEL. La Diputacin del General de Catalua (1413-1479). Barcelona: Institut dEstudis

Catalans, 2004, p. 448, n.229. [10] Actes Municipals. 1369 1374-75. Transc. Josefina Cubells i Lloren i Sab Peris i Serradell; trad. Joaquim Icart i Leonila. Tarragona: Ajuntament, 1984 (Collecci de Documents de lArxiu Histric Municipal de Tarragona; 3); Actes Municipals. 1378-79 1383-84. Dir. Francesc Cortiella i dena i Montserrat Sanmart i Roset. Tarragona: Ajuntament, 1985 (Collecci de Documents de lArxiu Histric

Municipal de Tarragona, 4), p. 127 i Actes Municipals. Ordinacions de la msa del vi de la ciutat de Tarragona. 1382-1424. Actes municipals. 1396. Dir. Montserrat Sanmart Roset i Jordi Rius Jov. Tarragona: Ajuntament, 1995 (Collecci de Documents de lArxiu Histric Municipal de Tarragona; 10), p. 152 i 181. [11] MART JUANPERE, JORDI. Els perills de linterregne (1410-1413). La muralla i la defensa de la ciutat

de Tarragona. Treball (indit) dHistria del Dret Medieval,

rea de Medieval de la URVT, juny de 1990, apndix nm. 9. [12] SABAT, FLOCEL. El sometent a la Catalunya medieval.

Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2007 (Bofarull; 12), p. 128 [13] SNCHEZ MARTNEZ, MANUEL. Fiscalidad y finanzas de una villa seorial catalana: Castell dEmpries, 1381-1382, en: SNCHEZ MARTNEZ, MANUEL (ed.). Fiscalidad real y finanzas urbanas en la Catalua medieval. Barcelona: CSIC,

Instituci Mil i Fontanals, 2003, 301-362, p. 338. [14] PONS I GURI, JOSEP M. LLOVET, JOAQUIM. El senyor del Castell de Matar, versus la universitat del terme. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, Matar, 14 (1982) 31-36. [15] MURILLO GALIMANY, FRANCESC. La defensa de Valls en els segles XIII-XV: la milcia i larmament de la vila. A Carn!

[En lnia], Gener de 2008, nm. 6, p. 9, . [16] SABAT. El sometent..., p.127. [17] GUALLAR PEREZ, MANUEL. El Conde don Jaime de Urgel

frente al rey don Fernando de Antequera. Un episodio leridano de esta lucha, el sitio de Balaguer y la rendicin del Conde al Rey, con los

9

antecedentes de su rebelda, segn el relato que de aquellos sucesos hizo Lorenzo Valle. en: Miscellnia Homenatge al professor Salvador Roca i Lletjs. Lleida: IEI, CSIC, 1981, 186-208, p.204.Tamb, MORAYTA. Historia General de Espaa..., II, p. 1.174. [18] Regestades, per exemple, a: CABESTANY FORT, JUAN-F.

Repertorio de cartas reales

conservadas en el Instituto Municipal de Historia (1249-1458). Materiales para la Historia Institucional de la Ciudad, XVI. Barcelona: IMH, 1966, 57-281, p. 154 i 241; o els Dietaris de la Generalitat de Catalunya [= DGC], I (1411-1539), Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1994,

p. 79, 139, 158, 164, 169, etc. [19] FERNNDEZ, JAUME. La guerra del Pallars (1484-1487): lart de la guerra en locs del mn medieval. en: Muntanyes en rebellia. Hug Roger III i la f de la Catalunya comtal. Barcelona: Museu dHistria de Catalunya,

2005, 76-97, p. 80, n.7.

Els regiments de cavalleria de nova creaci de lexrcit de Catalunya. El cas del 1r. dHssars (1808). [8/1/4]

Francesc Murillo Galimany

Historiador

francescmurillo@hotmail.com

Context A Catalunya, durant els primers mesos de la guerra del Francs (maig i juny del 1808), la resistncia contra lexrcit napolenic va anar a crrec dels sometents i dunes poques

unitats de lexrcit regular. El gruix de les tropes espanyoles al Principat es trobava

concentrat a Barcelona, on va quedar presoner, tot i que molts militars van aconseguir fugir i sincorporaren a lexrcit que sestava organitzant a Catalunya o b a lArag i

Valncia. En els mesos segents, la Junta Suprema del Principat va intentar formar un veritable exrcit mitjanant el decret de mobilitzaci de 40 teros de miquelets i la petici de reforos a les Illes Balears. Aquests darrers es van materialitzar el mes de juliol, amb larribada de diversos regiments dinfanteria, un nombrs tren dartilleria i un

destacament de sapadors, comandats pel mariscal de camp Domingo Mariano de Traggia, marqus del Palacio, que fou nomenat capit general de Catalunya. Per aquest incipient exrcit patia una mancana absoluta de cavalleria, ja que en esclatar la guerra, al Principat tan sols hi havia tres esquadrons incomplets del regiment de cavalleria de lnia de Borbn, que restaren presoners a Barcelona. Aquest fet impedia poder llenar operacions ofensives en terrenys oberts, ja que haurien estat desbaratades

10

per la cavalleria napolenica. Davant daquesta situaci, a finals de juny comenaren a organitzar-se lentament algunes unitats de cavalleria, en base a oficials i soldats del regiment de cavalleria de Borbn que aconseguiren fugir de Barcelona i daltres

dispersos que per una o altra ra estaven a Catalunya. Aix, el mes de juny es va constituir a Girona el regiment dHssars de San Narcs, que amb un sol esquadr dun centenar dhomes va prendre part en el segon setge de Girona. Mentre, aquell juliol, a

Tarragona i Lleida sorganitzaren dues companyies de cavalleria, que a primers dagost

suniren al regimiento de cavalleria Ligero de Catalua. Aquest regiment, que el mes doctubre adoptaria el nom de Caadors de Catalunya, estava format per dos

esquadrons, amb uns 175 homes i entraria en acci per primera vegada el dia 12 daquell mes a Sant Cugat del Valls[1]. El darrer regiment de cavalleria que sorganitz al Principat lany 1808 fou el 1r.

dHssars de Catalunya. Aquest cos de cavalleria, que s lobjecte del present estudi, va nixer de la iniciativa dun veter oficial de larma, Juan del Castillo Rodrguez, un extremeny de 46 anys, tinent coronel agregat al regiment de cavalleria de Borbn, que havia aconseguit fugir de Barcelona. Daquest regiment, fora desconegut (que no hem

de confondre amb el regiment dHssars de Catalunya que es va crear el desembre del 1809 en base a les restes dels Hssars de San Narcs), sen conserva suficient documentaci, majoritriament indita, per conixer-ne lorganitzaci i estructura que volia adoptar. Una de les principals fons dinformaci de que disposem s el contracte establert el 10 de setembre del 1808 entre la Junta Suprema del Principat i Juan del Castillo per la seva formaci[2]. La formaci del regiment Estructura Segons el contracte, el regiment havia de constar de tres esquadrons dividits en tres companyies, excepte el primer esquadr que nhavia de tenir quatre. Cada companyia

estaria formada per 100 homes, fet que donava un total teric de 1.000 homes a cavall pel regiment. Juan del Castillo hi incloa dues particularitats: mitja companyia del primer esquadr havia destar constituda per llancers armats amb llana, espasa i pistoles,

mentre que mitja companyia del segon esquadr estaria formada per artillers a cavall. Aquests darrers estarien equipats amb quatre peces dartilleria volant i comptarien amb els corresponents carros per la munici i la plvora. Val a dir que la incorporaci de la mitja companyia dartilleria era fora difcil de portar a la prctica. Tamb, que aquesta

estructura sallunyava fora dels regiments de cavalleria de lexrcit regular del 1808,

formats per cinc esquadrons de dues companyies cadascun, per que tan sols arrengleraven un total teric de 70 homes i 54 cavalls per companyia, i per tant uns 700 homes i 540 cavalls per regiment, sense comptar la plana major[3].

11

Comandaments Pel que fa als comandaments del regiment, aquest el dirigia un coronel (que a ms comandava el 1r. esquadr), que no era altre que Juan del Castillo. La resta de la plana major havia destar formada per un tinent coronel (cap del 2n. esquadr), un comandant (cap del 3r. esquadr), tres ajudants majors i tres ajudants menors, un capell, un cirurgi, un armer, un sillero, un picador, un mariscal, un trompeta dordres i un timbaler. Cada companyia estava dirigida per un capit primer i comptava amb un capit segon, un tinent primer, un de segon, un sotstinent primer, un de segon, dos sergents primers, tres de segons i nou caporals. El fet de que cada companyia tingus prcticament el doble doficials que les companyies dels regiments de cavalleria de lexrcit regular va ser acceptat pel capit general, perqu, tal com aquest va deixar

escrit, mi nimo fu hacerlas servir separadas, y quise quedarme con la disposisin de hacer dos de cada una en qualquier momento[4]. Segurament el marqus del Palacio pretenia dotar de destacaments de cent o dos-cents genets a les diferents divisions i columnes del seu exrcit, que estaven mancades absolutament de cavalleria. Efectius Durant el reclutament daquest cos existia el perill, fora habitual, de que aquest queds al complet doficials per que en canvi sallists un percentatge fora baix de soldats

respecte al total teric. Per impedir que es produs aquest desequilibri, Castillo va establir en el 5. captol del contracte, que les places dels oficials de les companyies sanessin cobrint a mesura que sincorpors al regiment un nombre concret de soldats

equipats, entre els quals tamb hi quedarien inclosos sergents i caporals en un nombre proporcionat. Aix, per cobrir la plaa dun sotstinent segon calia reclutar i equipar prviament 9 soldats; per una de sotstinent primer, 18 soldats; per una de tinent segon, 27 soldats; per una de tinent primer, 38; per una de capit segon, 49; i per una de capit primer, 59. Per poder optar al benefici duna daquestes places doficial, calia demostrar limpieza de sangre, no aver sido procesados, no franceses, y robustez necesaria. Oficials i tropa es filiaven per quatre anys o pel temps que durs la guerra. A partir del moment que formalitzessin la filiaci els homes i estiguessin ressenyats els cavalls, la paga i el seu manteniment anirien a crrec de la hisenda catalana. El salari era de cinc rals diaris pels hssars i sels proporcionava el pa, mentre que els oficials havien de rebre la mateixa paga que els oficials dels regiments de cavalleria lleugera de lexrcit regular. Luniforme Castillo havia de fer-se crrec de costejar el vestuari dels reclutes aix com la fornitura, armamento blanco y de fuego, artillera, estandartes, clarines, timbales, banderolas, paos bordados de timbales, cureas, carros fuertes para la plvora y municiones, guarniciones de tiro tiles de compaas....

12

Luniforme dels hssars daquest regiment consistia en un dlman (caadora curta que portaven cordada damunt de la camisa) de color blanc que es cordava mitjanant una srie de cordons de fils daurats amb columnes de botons del mateix color. Damunt del dlman hi portaven una pellissa (una caadora curta folrada de pell que acostumaven a portar penjant de lespatlla esquerra, tot i que quan feia fred la portaven completament posada) de color blau, amb els punys i el coll blancs, i els ribets de pell. La pellissa es cordava de la mateixa manera que el dlman, tot i que en aquest cas, tan els cordons com els botons eren de color blanc. Vestien pantalons blaus amb una franja lateral blanca i polaines negres amb una franja superior blanca que arribaven per sota de lalada del genoll. Una

particularitat que segurament pretenia reafirmar la procedncia de la majoria dels seus components la trobem en el fet de que els soldats no calaven les tpiques botes hongareses dels hssars, sin que duien espardenyes blanques amb vetes vermelles. Els soldats cobrien el cap amb el que aparentment sembla ser una gorra de quarter de color negre, amb un cord o un ribet blanc i lescarapella

vermella de lexrcit regular espanyol, de la

gorra penjava una mniga de color blanc de grans dimensions, que acabava en una borla daurada. La catalanitat del regiment Malgrat que no es va arribar a solemnitzar el contracte, aquest fou adms per la Junta, que el 14 de setembre concedia perms a Juan del Castillo per a poder formar el regiment. Tot seguit, Castillo feia penjar els cartells de reclutament, per en el text daquests cartells hi trobem una modificaci respecte al text del contracte, ja que shi feia

constar que tant els oficials com els soldats havien de ser catalans: de que esta empresa sea toda de solo Catalanes[5]. El fet de convertir aquest regiment en una unitat militar formada tan sols per catalans, podria tractar-se dun intent del seu coronel dassegurar lallistament de suficients homes per cobrir-ne els efectius, ja que en general, els catalans preferien incorporar-se a regiments formats majoritriament per habitants del Principat, com ara els teros de miquelets, que no en els daltres regiments de lexrcit regular. A partir de mitjans de setembre Juan del Castillo va anar reunint homes i cavalls a la caserna de Reus, on shavia establert el quarter del regiment, aix com tots els efectes necessaris dequipaci, vestuari i armament. Per ajudar Castillo en la tasca de formaci del cos, la Junta li havia denviar quatre oficials que ell hagus escollit. La Junta tamb

estava obligada a trametre-li els caporals i sergents que necessits per formar el

Hssar del regiment de Catalunya. Dibuix de Francisco Murillo Rodrguez

13

regiment, i ho havia de fer enviant-li soldats perqu ocupessin la plaa de caporals, i caporals perqu ascendissin a sergents. Per tal de donar facilitats per completar lallistament dels efectius terics del regiment, la Junta permetia que poguessin ser-hi admesos sometents i presos. Fi i dissoluci El procs de formaci daquell cos va continuar amb normalitat fins els darrers dies

doctubre, quan va quedar definitivament estroncat. El 28 doctubre va tenir lloc la substituci del marqus del Palacio pel general Joan Miquel de Vives en el crrec de capit general de Catalunya. Als pocs dies, el general Vives va optar per dissoldre el 1r. dHssars de Catalunya, quan ja comptava amb 200 hssars, la majoria dels quals estaven degudament uniformats, i 188 cavalls. Vives va requisar els cavalls i lequip, i va fer tornar els soldats a casa amb el seu uniforme i armament. Castillo, que no havia cobrat la seva paga des de linici de la guerra, va veure desaparixer de sobte el seu regiment, i amb ell tots els diners que hi havia invertit, fet que el va portar a marxar cap a Sevilla, a exposar la seva queixa a la Junta Suprema Central[6]. Segons el marqus del Palacio, Vives va dissoldre aquell regiment pel fet de voler variar la lnia dacci del seu predecessor, aix com per loposici que havia generat el captol

5. del contracte en els membres de la Junta del Principat, que es desferm quan va marxar Palacio[7]. Si b s possible que el marqus no ans desencertat del tot, tamb cal tenir present que al llarg de loctubre van comenar a arribar reforos de cavalleria a

Catalunya: el gruix del regiment dHssars Espanyols, procedent de Mallorca, i dos esquadrons dels regiments de cavalleria de lnia de Santiago i dAlcntara, que arribaren de Portugal. A la primera meitat de novembre shi afegiria, procedent de Granada, el

regiment dHssars de Granada[8]. Els esquadrons de Santiago i dAlcntara arribaren a Catalunya sense muntures ni equipaci. En tractar-se de dues unitats de lexrcit regular, cap la possibilitat de plantejar que Vives opts per dissoldre lnic regiment de cavalleria que tenia en fase de formaci per intentar equipar, en la mesura possible, aquells regiments que tenien loficialitat i la tropa instruda i foguejada. [1] MURILLO GALIMANY, FRANCESC. La batalla del Pont de Goi (Valls, 25 de febrer del 1809). Valls: IEV, 2008, p. 19-20, 28-41 i 175-176; i SAUDO BAYN, JUAN JOS. Base de Datos sobre las Unidades Militares en la Guerra de la Independencia Espaola. Madrid: MD, 2007.

[2] Arxiu General Militar de Segvia [= AGMS], Secci 1a.,

Lligall C-2157.

[3] BUENO CARRERA, JOS M. La expedicin espaola a Dinamarca. 1807-1808. Madrid: Aldaba, 1990, p. 19; i CCERES ESPEJO, CARLOS. El ejrcito de Andaluca en la Guerra de la Independencia.

Mlaga: Algazara, 1999, p. 249. [4] AGMS,Secci 1a.,Llig.C-2157. [5] Luniforme tamb el trobem reprodut en un cartell dallistament que sha conservat. AGMS. Secci 2a.,

Divisi 10, Lligall 106. [6] La documentaci que disposem daquest oficial no ens

dna informaci sobre lacord

que va prendre la Junta. AGMS, Secci 1a., Lligall C-2157.

[7] AGMS,Secci 1a.,Llig.C-2157. [8] MURILLO. La batalla del Pont de Goi..., p. 43-49.

14

EL PERSONATGE:

Manuel Orozco Rovira, as de laviaci republicana (1915-1994)

Manel Gell

Historiador i Arxiver

manelguell@acarn.cat

La famlia

El penltim dia de 1915 naixia a la ciutat

de Tarragona el segon fill bar de Manuel

Orozco Llorens (1877-v.1960) i de Carme Rovira Mal (1883-v.1979)(RCT, t.

109, f. 236). El pare, era un enleg sevill, fill dalacantins, que shavia establert a la capital del Camp a principis de segle, treballant en el comer. La mare,

pertanyia a una de les famlies ms

acomodades de la Tarragona daquells temps, la qual regentava una coneguda

botiga de roba; el seu avi matern, Miquel Mal Clos (1840-1919), havia estat

alcalde de la ciutat(BARRIACH-ESTIVILL-PIQU-VIRGILI [2003] 37). Manuel Orozco Rovira,

tenia un germ, Antoni, que estudi magisteri i durant la Repblica la

Inspecci dEnsenyament li encoman la direcci de lescola de les Carmelites, jugant un important paper en el seu

mbit sindical(MAGRIA [2006]); el 1936 enlla amb una distingida nissaga, els

Delcls(ABELL [1998]).

Orozco i la Revoluci marxista

Quan ja enfilava la seva vocaci dartista dibuixant (especialment dotat per la

caricatura), esclat la Guerra Civil, i hagu de deixar lescola per allistar-se amb 20 anys i mig, el mateix 19 de juliol de 1936(SALVADOR [2005] 156). Manuel

Orozco sidentificava plenament amb els ideals de la revoluci marxista, estant

molt ben relacionat amb el comit de la

FAI. Tanmateix, pel seu bagatge cultural i humanista, es va desmarcar totalment

dels actes inics que els incontrolats van cometre arreu de la ciutat, com en tot el

pas. Aquest tarann el dugu a collaborar decididament en la

salvaguarda de molts personatges locals que llavors van ser perseguits. Ho

assegurava el seu germ Antoni quan,

en unes memries indites que va deixar escrites, es refer a les persecucions de

certes persones considerades feixistes o de dretes, que van comenar a cometre,

piquets de la FAI i UGT: Recordo que alguns es pogueren salvar; entre ells el

15

metge Sentis, el comandant Sentis, un fill de la famlia Prats i daltres. Tots ells grcies al avs del meu germ, qui tenia una forta relaci amb alguns components de la junta revolucionria i a travs de quins coneixia els propsits dels

extremistes. Afegeix, en una altra pgina: En aquella poca varen detenir i empresonar al meu cunyat Antn, a Miguel Mal i al meu tio Joan Pinis. Els deixaren anar molt aviat, doncs intervingu el meu germ Manolo.

s fama, a ms, que un cop fu costat, colze amb colze, amb un redut escamot

de valents que, armats solsamnt amb

cadenes, va fer front exitosament a la turba que pretenia assaltar la Catedral i

calar foc a la valuosa collecci de tapissos.

Pilot i heroi de la Guerra Civil

A mitjans de 1937 va tenir loportunitat de marxar a la Uni Sovitica per rebre diversos cursets dentrenament per a pilot de combat a lescola de vol de Kirovabad (Adzerbajan). Ho fu juntament amb daltres joves militars, entre els quals Rmulo Negrn, fill del president de la Repblica Espanyola, de

qui va ser gran amic. A finals daquell any tornava a Espanya, concedint-se li el

ttol oficial de pilot daeropl, juntament amb ls de sergent, el 20 de novembre(DOMDN, 5 de 05-01-1938, 56; FIERRO

[2000] 41). Tot seguit sintegr en la 4 esquadrilla de Polikarpov, no trigant en

destacar per la seva percia com a pilot en vols nocturns, percia que el dugu a

ser-ne un dels millors especialistes.

A Tarragona estant, en ocasi dun perms, no dubt a acudir a una alarma aria i a foragitar un hidroavi

bombarder itali. El seu germ ho recorda en les seves memries: Una vegada que el meu germ es trobava de perms a Tarragona, ab el seu avi mosca al aeroport de Reus, al sentir les sirenes dalarma va anar com un coet al camp daviaci y amb el seu aparell senlair i va perseguir a la pava. El toc per va pogu fugir, despedint fum. El 21 de febrer de 1938 Orozco prenia

part activa en la fase aria de la batalla

de Terol, en el decurs de la qual va collisionar amb un caa enemic, i

malgrat labast de la topada, aconsegu aterrar amb dificultat, sa i estalvi. All

que em sintetitzat en aquestes quatre ratlles va constituir, en el seu dia, tota

una epopeia. El periodista LLUS DE SALVADOR ens la descriu aix:

Al front de Terol es va arribar a produir, per tant, el cas de lluites

plantejades entre una dotzena dels

nostres pilots i triple o qudruple nombre daparells i aviadors estrangers.

Pster propagandstic dissenyat per Manuel Orozco Rovira que va estar exposat a Casa Mal. Gentilesa de Joan Fernndez i Cristina Bessa.

16

En un daquests episodis durant els quals labnegaci i lheroisme autntic dels aviadors republicans arrib a la sublimitat, laparell que pilotava Orozco, desprs de la prctica de

determinat servei, es va veure envoltat per diversos Fiat que latacaren aferrissadament considerant-lo pressa

fcil. El pilot tarragon aguant ferm lenvestida i atac al seu torn fins que les municions se li esgotaren. I quan va

veure que el seu aparell havia estat

tocat i havia perdut, dhuc, alguns dels seus elements de govern, lluny

dapellar al salvament mitjanant el paracaigudes i abandonant lavi a una caiguda fatal, va comprendre que

linters de la causa estava en aquell moment en salvar all que lendem tanta falta hauria fet a les armes

republicanes. Dominant, doncs, el seu

natural nerviosisme fill de la situaci compromesa en la qual es trobava i

demostrant la seva gran competncia

professional, pogu governar laparell, dur-lo a la seva base i aterrar destrament, de manera que laparell qued en disposici dsser rpidament apariat i posat de bell nou en

servei(SALVADOR [2005] 159).

Un altre relat dels fets aporta encara ms

detalls:

Orozco se qued solo entre ocho Messer que le rodeaban por arriba, por abajo y por los dos lados [] no haba ms que una manera: la que practic Orozco y que los aviadores conocen con

el nombre de espolonazo. Aprovechando la superior

maniobrabilidad del Chato respecto al Messer, Orozco dio un brusco tirn de su aparato, le hizo virar en redondo y

choc contra el caza fascista que le morda la cola, Los dos cayeron en

barreno hacia la tierra [] Orozco dio todo el gas y not que, a unos cuatrocientos metros del suelo, el

Chato sala de la barrena y se colocaba en vuelo horizontal [] El avin haba perdido una parte del plano inferior, la

quilla estaba rota y slo le quedaba un

trozo insignificante del timn de

direccin, y del timn de profundidad

[] Cmo aterriz? Eso es cosa que no pudieron explicarse los compaeros que desde el aerdromo contemplaban

aquel vuelo inverosmil de un montn

de chatarra. Las ambulancias salieron disparadas hacia el avin para recoger

al piloto herido o, lo ms probable,

muerto. Pero Orozco no estaba ni herido ni muerto [] Es el primer caso en que se sale con vida del espolonazo. Eso era verdad. Los pocos que lo

haban practicado alguna vez hasta entonces haban sucumbido junto con

el enemigo [] Cuarenta minutos despus, Manuel Orozco estaba volando

de nuevo(CIMORRA-MENDIETA-ZAFRA

[1970] 272-273).

La premsa tarragonina tamb sen va fer ress desseguida:

A les deu del mat vint-i-un chatos entaularen combat amb altres tants

bimotors enemics que volaven protegits

per una esquadreta italiana Fiat i dos alemanys Meisserchmidt; fou abatut un daquests darrers aparells i avariat un Fiat. Un dels nostres avions top en vol amb un Fiat i result el nostre amb grans desperfectes en el pla fix de

cua i sofr la prdua del tim de direcci; per, amb tot, pogu aterrar a

laerdrom de sortida. A proposta del cap de les forces aries, el ministre de

Defensa Nacional ha ascendit a tinent, per la seva extraordinria gesta, el

sergent Orozco, tripulant daquest

aparell(DT, de 23-02-1938, p. 1). Avui, amb joia immensa, podem confirmar plenament les nostres

primeres impressions dahir. Efectivament, el jove pilot aviador de la Repblica citat pel seu heroic

comportament en un combat aeri al

despatx de guerra del dia, no s altre que Emmanuel Orozco Rovira, ladmirat artista i ara heroic defensor de la causa

antifeixista. Al Diari Oficial del Ministeri de Defensa ha estat publicada ja la

disposici per la qual ha estat ascendit

a tinent, per la gesta admirable i exemplar acomplerta en una de les

17

primeres accions en les quals prenia

part, un cop incorporat a les forces del

aire. Tarragona tota sha de sentir orgullosa de comptar entre els seus

fills, homes de la talla i del tremp de

lamic Orozco, i nosaltres estem segurs dinterpretar els sentiments sincers dels nostres conciutadans retent [sic] al

gran defensor de la nostra causa, aquest modest homenatge de la nostra

admiraci i gratitud(DT, 24-02-1938, 1). Les tribulacions dOrozco havien estat seguides amb inters des de terra, especialment pel cap suprem de laviaci republicana, Hidalgo de Cisneros, all present amb el seu estat major, i s cert

que un cop a terra lintrpid aviador tarragon, no va dubtar a ascendir-lo a tinent all mateix(DOMDN, 47 de 24-02-1938,

569; CIMORRA-MENDIETA-ZAFRA [1970] 273). En aquells combats va caure las de laviaci nacional, Carlos de Haya, abatut pel tamb aviador republic Francesc

Vials, a travs de la tctica de tarn, o del espolonazo, o sigui envestint-lo fins a la collisi expressa, jugant-sho tot a cara o creu. Laparatositat del difcil aterratge dOrozco va acaparar latenci principal de la jornada fins el punt que es produ una confusi i en la difusi de la

notcia Orozco va passar per ser el botx de Carlos de Haya, cosa que li va valdre

lamenaa de mort del general Queipo de Llano, en una de les seves famosos locucions radiofniques vociferades des

dAndalusia.

Amb tot plegat, la fama dOrozco, almenys dins de la seva Tarragona natal,

era immensa. Als patis de les escoles, els

vailets jugaven a combats aeris, corrent amb els braos estesos fent davi; tots volien ser Orozco. No s ficci. El seu germ Antoni, director duna daquestes escoles, el port a visitar-la, fent realitat la illusi dels ms petits (entre els quals,

el pare de qui escriu aquestes lnies) de poder encaixar la ma i conixer la

llegenda viva. Consta que va ser llavors

quan lAjuntament de Tarragona el va

nomenar Fill Predilecte(CIMORRA-MENDIETA-

ZAFRA [1970] 273), per b que no hem pogut trobar lexpedient administratiu que ho pogus corroborar definitivament.

Per la guerra continu el seu curs, i

lagost de 1939 lAlt Comandament envi a la URSS un grup selecte de sis aviadors

republicans perqu fessin un curs

superior de tctica aria a lescola de Lipesz. El grup el manava Leopoldo

Morquillas, i entre ells hi eren Orozco i Rmulo Negrn, que ja no tornarien al

front perqu la guerra sacab abans(SAIZ [2000] III, 799, 947 i 999). Contava el propi

Orozco haver estat destinat els ltims dies de guerra a Anglaterra, amb la

comesa de formar i entrenar noves

fornades de pilots. Dall ja no hauria tornat a Espanya, sin a la URSS, on

adquir la ciutadania russa, canviant-se el nom pel dOrlov Petr Manuilovitx.

Manuel Orozco Rovira, passejant per Tarragona durant un perms. Fotografia cedida per la famlia.

18

Comandant de lexrcit sovitic durant la IIGM

A lexrcit rus serien ben aprofitades la qualitat i experincia dels aviadors

republicans, sobretot quan el 1940

esclatava la guerra contra lAlemanya nazi. Van ser destinats a escoles de vol i

posteriorment quan la situaci fou ms crtica, a esquadrilles de combat. Orozco,

nomenat tinent major, fou destinat a lEscola de vol de Tambov i a la de Lipesz on entren joves pilots sovitics. De las expertas manos de Manuel Orozco salieron en la URSS, durante la guerra, pilotos suficientes para formar un regimiento de caza nocturna. Muchas veces iba con ellos su maestro, el inspector Piotr Orlov(CIMORRA-MENDIETA-ZAFRA [1970] 273).

Efectivament, entre maig i juny de 1942

el grup despanyols destinat a escoles de vol va ingressar a laviaci per desenvolupar accions de combat(SAIZ [2006] III, 948); Orozco ho fu com a cap duna esquadrilla. Lluit en lofensiva alemanya del llac Balatn(SAIZ [2000] III, 951), i es va

distingir especialment a la batalla de

Kursk i en el nus ferroviari de Yeletz (1943), setge dStalingrad. Les ancdotes que cont, anys ms tard, a la famlia sobre aquest setge foren dantesques.

E.CIMORRA, I.R.MENDIETA i E.ZAFRA, el

van arribar a conixer be:

Manuel Orozco Rovira era el nico espaol del 785 Regimiento de Caza.

Llevaba un nombre ruso: Piotr

Manuilovich Orlov [] El jefe del regimiento se haba fijado en las

magnficas condiciones que el

muchacho espaol demostraba en los entrenamientos. Estando en Gmel,

Orozco fue nombrado inspector de

tcnica de pilotaje y combate areo de

la 36 Divisin. Un ttulo que haba conquistado despus de dar la cara

muchas veces a la aviacin enemiga en

combates en los que ni la cara se vea. Piotr Orlov era un as en la lucha de

caza nocturna. Sala con la escuadrilla

de la que era jefe a buscar a la aviacin

de bombardeo fascista. Estaba preparndose la contraofensiva de

Kursk y al Regimiento 785 le

encargaron proteger el traslado de las fuerzas del mariscal Rokovski. En esa

tarea libr Orozco uno de los combates

ms difciles de su vida. A seis mil metros de altura atac a un avin de

reconocimiento fascista, que con el

plomo literalmente en el ala se estrell

lejos de la vista de Manuel. Y dnde caera el avin de Orozco? Porque la

gasolina estaba agotndose y la base

propia no se hallaba cerca. Vio una estacin de ferrocarril y, cerca, un

campo que le pareci a propsito para

aterrizar. Lo malo era, aunque eso no lo saba el piloto, que el campo estaba

minado. Esto no se le puede ocurrir a nadie ms que a ti decan los compaeros de Orozco ya en el aerdromo- Aterrizar en un campo minado y como si lo hubieras hecho en una pista de hormign. Orozco se encoga de hombros, porque eso de

aterrizar de la manera ms inverosmil

no era nuevo para l. Comparado con lo

que le ocurri en Espaa(CIMORRA-

MENDIETA-ZAFRA [1970] 270-271).

Desprs de la guerra

Acabada la guerra, va ser nomenat

inspector del 20 Exrcit dAviaci de lEstat Major amb seu a Vilnius, i ms tard Inspector de la 106 Divisi de caa, a Riga(CIMORRA-MENDIETA-ZAFRA [1970] 273); el

1948 era cap del Regiment de caces, passant a la reserva com comandant

daviaci. Aprofit per cursar estudis universitaris, assolint el doctorat en cincies econmiques. Aquestes qualitats

junt amb el domini de la llengua castellana i el carcter intrpid, van fer

que les autoritats el destinessin a Amrica del Sud, en una nova guerra, la

Freda. Coneixem molt pocs detalls daquesta etapa de la seva vida. El tamb aviador Sebastin Altemir, assegura

haver-li recollit el testimoni directe dun

19

4 Esquadrilla de Chatos grup 26. Front de Terol, 1938. Manuel Orozco Rovira, el primer comenant per lesquerra, acompanyat del seu cap de quadrilla Ladislao Duarte, al costat, i Luis Recalde, a lextrem, un altre company aviador. Museu de la Batalla de lEbre (Gandesa). Tamb publicada a DIZ [2000] II, 709.

fet histric: el 1973 es trobaria al Palau

de la Moneda de Santiago de Xile amb Salvador Allende, fins pocs instants

abans de que Pinochet lassalts(ALTEMIR [2005] 26).

Manuel Orozco Rovira cas amb la vdua dun company desquadrilla, Lida Makrova, amb qui tingu dos fills: Carmen, professora universitria a

Madrid, i Igor, comandant de submarins nuclears (de qui corre la brama, estigu

en el bloqueig cub de 1962 fet pels

nord-americans i en fou protagonista principal en un breu, i desconegut per

silenciat, intercanvi pirotcnic). Ja

retirat, i consolidada la Transici a

Espanya, Orozco torn a la seva Tarragona natal, els seus pares i

germanes Carme i Elena van exiliar-se a Mxic i a Tarragona noms hi va trobar la

vdua i els fills del seu germ Antoni.

Aqu va morir el 16 dabril de 1994, amb el grau de comandant reconegut pel

govern espanyol (i segons lesquela, Fill Predilecte de Tarragona(DT, 18-04-1994, 5)).

Avui, a Tarragona cap carrer ni plaa de

la ciutat recorda aquest as de laviaci republicana que va lluitar pel seu pas i

hagu de marxar a lURSS.

20

FONS I BIBLIOGRAFIA

DOMDN = Diario Oficial del Ministerio de Defensa Nacional. DT = Diari de Tarragona

RCT = Registre Civil de Tarragona, Secci 1.

ABELL [1998] ABELL I RILEY, RICARD. El doctor Delcls i

Balvey, en: Collegi Oficial de Metges de Tarragona. Una histria de cent anys (1898-1998). Tarragona: Unitat dHistria de la Medicina.

Departament de Medicina i Cirurgia, Facultat de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona / Collegi Oficial de Metges, 1998, 211-216. ALTEMIR ALTEMIR,

SEBASTIN. La muerte de Allende. La Vanguardia (23-11-2005) 26.

BARRIACH-ESTIVILL-

PIQU-VIRGILI [2003] BARRIACH, FRANCESC;

JOSEP ESTIVILL; JORDI

PIQU; M. ELENA VIRGILI. Els alcaldes de Tarragona (segles XIX-

XX). Tarragona: El Mdol / Ajuntament, 2003.

CIMORRA-MENDIETA-

ZAFRA [1970] CIMORRA, EUSEBIO;

ISIDRO R. MENDIETA y ENRIQUE ZAFRA. El sol sale de noche. La presencia espaola en la Gran Guerra Patria del

pueblo sovitico contra el nazi-fascismo. Mosc: Progreso, 1970.

FIERRO [2000] FIERRO MNU, ANDRS. Tarn! Avatares de un piloto de caza de la Repblica en dos guerras (1936-39 y 1941-45). Madrid: lautor, 2000,323 p. MAGRI [2006] MAGRI SALVAT, CRISTINA. LEscola Normal de Tarragona al temps de la Repblica (1931-1936): una renovaci qestionada, en: SNCHEZ

CERVELL, JOSEP; JORDI PIQU PADR (coord.). La Segona repblica al Camp de

Tarragona. Tarragona: Cercle dEstudis Histrics i Socials Guillem Oliver

del Camp de Tarragona, 2006, 63-97. SAIZ [2006] SAIZ CIDONCHA, CARLOS. Aviacin republicana. Historia de las Fuerzas Areas de la Repblica Espaola (1931-1939). III. Madrid: Almena Ediciones, 2006. SALVADOR [2005] SALVADOR I ANDRS, LLUS DE. Tarragona sota les bombes. Crnica duna

societat en guerra (1936-1939). A c.d. M. Elena Virgili Bertran. Valls: Cossetnia, 2005 (Memria del Segle XX; 5).

*Agram lentusiasta collaboraci dels dos nebots de Manuel Orozco, Xavier i Llus Orozco Delcls, havent estat amb el seu ajut que hem pogut perfilar considerablement aquesta biografia. Tamb la de Sebastin Altemir, que en una entrevista ens

proporcion no poques pistes. Aix mateix, la dels historiadors de laviaci republicana Carlos Lzaro vila i David Iguez Grcia, sense els quals no hagussim pogut

recomposar alguns dels actes de combat dOrozco durant la IIGM.

21

no havent-hi obedincia, tot s confusi y donar comoditats al enemich en dany universal de tots.... MORADELL, DOMINGO DE.

Preludis militars.....

Barcelona: Iaume Romeu,

1640, p. 11.

N O T C I E S :

Exposicions:

La Sala Polivalent del Casal dAvis dAsc fou escenari, a finals dagost de 2009 (dies 20 a 22 i 29 a 30) de lexposici itinerant Imatges de guerra i reconstrucci de la Ribera dEbre (1938-1960). La mostra va

estar organitzada per la Subdirecci General dArxius i Gesti Documental, lArxiu Comarcal de la Ribera

dEbre i lAjuntament dAsc. [www.gencat.cat]

El 26 i el 27 de setembre de 2009, La Fatarella alberg lexposici El XI Cos dExrcit de la Repblica i el Campo Trincerato di Fatarella, a la sala de la Fundaci el Sol, coorganitzada amb Lo Riu Associaci i el Centre dEstudis de la Fatarella.

[www.loriuassociacio.blogspot.com] Cervell (Baix Llobregat), va mostrar lexposici La Guerra Civil a Cervell. LXX aniversari i estand amb una mostra de vidre, dins de lonzena Fira de Cervell i II Trobada del Vidre, a Cal Badia, organitzat

pel Grup de Recerca de Cervell. [recercacvll@gmail.com]

LA CITA

LA DISCIPLINA

La disciplina ha estat, de

sempre, un dels elements

ms inestimables de la

milcia. Amb la disciplina els

romans van dominar el Mn,

i den, la disciplina ha esdevingut un element bsic

en la instrucci i preparaci dels exrcits. El seu valor, ha

estat alabat per tots els tractadistes, de manera que podrien

ser innumerables les cites per aportar, tanmateix, ens hem

decidit per encetar una bateria de cites dun dels que ha mostrat un esperit militar ms ferm i responsable, Leli

Brancaccio, per a qui no hi cabia dubte al voltant de

lenorme importncia daquesta principalssima virtut militar. En el segon quadre en mostrem una altra dun teric militar catal, Moradell.

-Tocante al govierno, la primera consideracin s la disciplina de los soldados, como la que alimenta los exrcitos, y que los haze fuertes y invencibles. -que el tiempo, y el trabajo son los que hazen a los soldados, que el rigor y las estraezas, no los hazen, sino ahuyentan.

-porque adonde falta el rigor, es necessario muchas vezes acrecentar la pena. BRANCACCIO, LELI. Cargos y preceptos

militares..., Barcelona, 1639, f. 25, 113 i 122.

22

Conferncies:

Dimecres 16 de setembre de 2009, el pati de Sant Roc de Valls (C. Jaume Huguet, 1) va ser escenari de la xerrada de Francesc Murillo Fortaleses de frontera a la Guerra del Francs. El cas de Figueres i Roses.

Fou a les 20h., i organitzat per lInstitut dEstudis Vallencs. [www.iev.es]

Dissabte segent, 19 de setembre de 2009, a la Jonquera, Josep Calvet xerr sobre el tema dels refugiats en la conferncia: De lAlt Empord a la llibertat. El pas de refugiats durant la Segona Guerra Mundial,

al Museu Memorial de lExili, a les 18 h., organitzat pel propi Museu. [www.museuexili.cat]

Divendres segent, a Balaguer, Gabriel Cardona don la conferncia Dos exrcits enfrontats, dins de les II Jornades Espais de Memria. La Guerra Civil al Front del Segre. Lacte va ser a les 20h., a la sala dactes del Consell Comarcal de la Noguera, i organitzat pel Memorial Democrtic i el Consell Comarcal.

Dins del mateix cicle, Jordi Guix conferenci sobre Els serveis dinformaci franquistes durant la

Guerra Civil espanyola, a les 20h., a la sala d'actes municipal de Ponts, divendres 25 de setembre. [www.ccnoguera.cat]

La sala de Can Ricart, de Sant Feliu de Llobregat va ser escenari, dijous 24 de setembre de 2009 de la conferncia que sobre La Guerra del Francs al Baix Llobregat, va donar Assumpta Muset, a les 19:30h., organitzada pel Centre dEstudis Comarcals del Baix Llobregat. El 22 doctubre segent, al mateix lloc i

hora, Conxita Solans conferenci sobre Les dones a la Guerra del Francs. [www.llobregat.info]

El professor Josep M. Sabat, dins de lAula dExtensi Universitria, va impartir la conferncia sobre Les

invasions germniques i islmiques, dijous dia 1 doctubre de 2009, a la Biblioteca Municipal de Torredembarra. Lacte, que comen a les 18h., estava organitzat pel Centre dEstudis Sinibald de Mas.

[www.sinibald.cat] Divendres 23 doctubre, al Centre Cvic Jaume Via de Vilob del Peneds, Ramon Arnabat i David Iguez donaren la conferncia LAerdrom de Pacs-Vilob i el Vesper de la Gloriosa. Lacte, organitzat

per lInstitut dEstudis Penedesencs, va tenir lloc a les 20h. [www.iepenedesencs.org]

El professor Antoni Moliner va conferenciar sobre La Guerra del Francs al Moians, dins del Cicle dActivitats La Guerra del Francs al Moians, 200 Anys Desprs, organitzat per lAssociaci Cultural

Modilianum. Lacte tingu lloc divendres 23 doctubre a les 21:30h., a Can Carner, de Moi (Bages). [www.modilianum.org]

LAviaci de guerra catalana musetzada:

Dimarts 3 de novembre, a la sala dactes de la Biblioteca Municipal de Santa Margarida i els Monjos, va tenir lloc la presentaci del Centre dInterpretaci de lAviaci Republicana i la Guerra Aria. Lacte va estar organitzat per lInstitut dEstudis Penedesencs. Diumenge de la segent setmana, dia 8 de novembre, la mateixa localitat fou escenari dun merescut homenatge a lADAR (Asociacin de Aviadores de la Repblica), acte que va tenir lloc a les 13h., al parc de la Memria.

[www.iepenedesencs.org]

23

Itineraris i visites guiades:

Entre el 26 i el 27 de setembre de 2009, Lo Riu Associaci i Fundaci el Sol, juntament amb el Centre dEstudis de La Fatarella, van organitzar una visita guiada a la lnia fortificada de la Serra de la Fatarella, dins de les Jornades Europees del Patrimoni 2009.

[www.loriuassociacio.blogspot.com] Dissabte 3 doctubre segent, es celebr una trobada per resseguir les Rutes de la Guerra Civil a les

Cases dAlcanar, dins dels Itineraris per les Terres de Crulla, passejades pel patrimoni del Montsi i el Baix Maestrat. Organitzava lAssociaci Cultural lo Rafael, i la trobada era a les 16h.

[www.alcanar.com/entitats/rafal]

Dissabte dia 24 doctubre lAssociaci dAmics de Mainhardt va organitzar, a partir de les 10h., una xerrada i visita guiada a les construccions militars de Vinaros: els bnquers, a crrec dAlfredo Gmez, dins de les II Jornades dEstudis Gaspatxers, de memries al voltant duna guerra. Lendem dia 25

doctubre a Gandesa, van organitzar una visita als escenaris de la Batalla de lEbre. [www.irmu.org]

Una exposici per no deixar de veure: Tiempo de paces

LA PAX HIXPANICA Y LA TREGUA DE LOS DOCE AOS

Del 26 doctubre de 2009 al 31 de gener de 2010. Fundacin Carlos de Amberes C/Claudio Coello, 99, 28.006 Madrid. En commemoraci del quart centenari de la Treva dels Dotze Anys (1609-1621) es presenta a Madrid aquesta exposici que comprn el perode histric de les paus internacionals de les primeres dues dcades del segle XVII, per la qual cosa es fa un recorregut a dos nivells: un, resseguint els aspectes histrics, i laltre, els artstics, alhora fent-los confluir. Aix mateix sha preparat un llibre catleg de lexposici amb les descripcions detallades de les obres artstiques, per tamb monografies despecialistes histrics i dhistria de lart de diferents pasos, coronat amb una introducci del filsof Jos Luis Pardo que gira

entorn de la Pau en aquell temps i en els nostres dies. A ms, lexposici compta amb un programa didctic amb lobjectiu de promoure els valors universals de la pau, la tolerncia i la concrdia, i est

dirigit a lalumnat dels nivells educatius de primria, secundria i batxillerat. Lexposici analitza de manera especfica els anys de parntesis en la Guerra dels Vuitanta Anys (1568-1648), procs de separaci de les Disset Provncies dels Pasos Baixos en un rgim confederal i republic. En especial es concentra la mostra en el 9 dabril de 1609, quan es va sign a Anvers la Treva durant els Dotze Anys esmentats entre la Monarquia de Felip III de Castella, els arxiducs i la Repblica holandesa, que va suposar un perode de pau. Per la mostra el fa extensible als anys 1598-1618 fins el comenament de la Guerra dels Trenta Anys, la qual trenc aquesta situaci i es reemprengueren novament les friccions als Pasos Baixos a partir de 1621. Formalment lexposici est dividida en tres seccions:

1. La Revuelta de los Pases Bajos (1559-1597) 2. La Pax Hispanica en el contexto europeo (1588-1617)

3. La Tregua de los Doce Aos (1608-1621) Segons lONU aquest s Any de la Reconciliaci, i la Societat Estatal de Conmemoraciones Culturales, sota la coordinaci del Ministeri de Cultura y la Fundacin Carlos de Amberes han preparat i presentat aquesta exposici. Compta amb un total de 75 obres dart entre quadres, gravats, documents i objectes procedents de diversos museus europeus: Belles Arts de Brusselles, el Louvre, El Rijksmuseum, Museo Nacional del Prado, etc. Cal destacar que algunes obres es veuran per primer cop exposades a la capital, per alhora, s

llastims que no es tingui present al menys fer un petit recorregut per tres capitals dEspanya, tres punts

equidistants de Madrid, perqu la resta de ciutadans que no estem a la villa y Corte pogussim apropar-nos i tamb gaudir daquesta magnfica Commemoraci Estatal.

[Nria Florensa i Soler]

24

R E C E N S I O N S: [Nombre de notes / Nombre de centres documentals consultats / Nombre de bibliografia citada

(+ hemeroteca) + acceptable, ++ b, +++ excellent, ++++ extraordinari]

MCGLYNN, SEAN. A hierro y fuego. Las atrocidades de la guerra en la edad media. Barcelona: Crtica, 2009, 480 p.

Desmitificant els tpics amb els quals ens solen presentar

els temps de la cavalleria, SEAN MCGLYNN, professor de la Universitat de Bristol, ens descobreix en aquest llibre la salvatge realitat de la guerra en la Edat Mitjana: una realitat de tracte brutal contra soldats i civils, de presos massacrats, ciutats saquejades, camps devastats... Res daix era fortut, sin que estava encaminat a aconseguir uns determinats objectius: figures histriques que ens han arribat envoltades dun halo cavalleresc, com Carlomagne, Salad o Ricard Cor de Lle, no dubtaren a recrrer a les ms atroces matances per tal daconseguir els seus fins. No es tracta,

tanmateix, dexplicar-nos horrors del passat, sin de fer-nos reflexionar sobre la naturalesa de la Guerra, sobre els problemes que tenen plena vigncia en el segle XXI. Com ha dit un crtic: a diferncia de molts llibres, aquest satreveix a dir el que altres callen".

[www.canales7.es/libreria]

PALMADA, GUERAU. La muralla de Banyoles. Girona: Ajuntament de Banyoles / Diputaci, 2008 (Quaderns de Banyoles; 10), 155 p. [/5/50 ++] La muralla s un dels elements monumentals ms emblemtics duna poblaci, ja que aglutina

centenars danys dhistria i en el seu recorregut

configura la fesomia urbana duna manera decisiva. El

seu estudi s un dels deures historiogrfics que shauria descometre a cada localitat. Des del 2008

Banyoles te el seu. Lautor, GUERAU PALMADA AUGUET, s un jove llicenciat en Histria de lArt per la UdG,

mster en gesti de Patrimoni Cultural, doctorat en arquitectura militar romana, a ms dun bon

coneixedor de la histria i del patrimoni de Banyoles. El llibre sestructura en base a levoluci histrica de la muralla, en cinc grans blocs: lpoca medieval, el segle XVII, el XVIII, el XIX i lactualitat, cada un dells caracteritzat per un

seguit de trets. A lpoca medieval s quan neix, sinicien els treballs de construcci a partir del

segle XIII, i al problema de les obres shi afegeixen les llicncies reials, les franqueses pels valls, la situaci de lhorta local, etc. Dins daquest bloc, ja saborda el principal perill que representa per a la muralla, com a expressa construcci defensiva que s, la dinmica bllica, El juny de 1467 la vila s assetjada i de resultes sen ressenteix fins el punt dhaver de ser reconstruda i reparada.

Aquesta dinmica es torn a repetir al (convuls) segle XVII, amb la guerra dels Segadors i la dels Nous Anys. La primera va resultar funesta, ja que el 28 de juny de 1655 la vila era bombardejada y hom destrua bona part del monestir, malmetent la part de la muralla de la

25

Torre del Viver al costat del Palau de lAbat. Una altra data negra en la histria fou el 25 de juliol

de 1695, quan per ordra del rey de Espanya..., la guarnici que abandonava la plaa dinamit les construccions defensives. La divuitena centria no result gaire millor. La vila, ms austriacista que filipista, va ser ocupada por tropes franceses, y un capitost contrari acud el 1712 y enderroc las morallas y algunas torras. La reconstrucci fou llarga, y shi hagueren de fer diverses fases dobres. Durant la guerra Gran, Banyoles esdevingu hospital militar y punt dallotjament de

tropes. El segent segle: la guerra del Francs y les Carlinades.... La muralla hagu de ser reconstruda seriosament. Tanmateix, cap dels estralls daquests conflictes militars van ser tan demolidors com la insensibilitat urbanstica decimonnica. El 1844 un batlle fu enderrocar dos trams de muralla por facilitar el pas del bestiar; el 1852 un empresari de la carretera de Girona a Besal derroc la Torre den Ridaura; el 1861, a instncia de Josep Gou, lenderroc suprimeix el portal de Sant

Martiri perqu no tenia cap mena dutilitat...; pel mateix motiu el 1863 anaren avall diversos

portals ms; un any por laltre els propietaris anaren obtenint de lajuntament llicncia por obrir

passos o recuperar camins pblics, produint greus estralls al circuit murat. Un captol final anomenat Les restes actuals, fa una repassada al qu nha quedat desprs de tanta guerra y destrucci. Les troballes arqueolgiques, rehabilitacions y altres tipus de reformes han mirat de posar en valor lemblemtic circuit monumental banyol, por b que de

lantic traat, ja noms sen poden fer hiptesi... [MG]

ARNABAT, RAMON; DAVID GESAL i DAVID IGUEZ. La campanya aria contra Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939), LAven, 344 (Mar 2009) 44-52.

De la ma daquests autntics experts en el tema (dels ms avantguardistes de lactual historiografia), sha bastit una de les millors aportacions sobre histria militar de laviaci durant

la GCE. ARNABAT i IGUEZ (professors de la URVT i de la UAB, respectivament) han dut a terme el cicle de conferncies sobre els bombardejos de la Guerra Civil al Peneds que hem tingut ocasi danunciar des daquesta revista. Tamb shan embolicat en manta projectes de

musetzaci dantics aerdroms militars. A IGUEZ el coneixem com una de les nimes de lADAR (Asociacin de Aviadores de la Repblica amb seu a Barcelona-), custodi i gestor de la seva magnfica biblioteca especialitzada; amb GESAL, havien fet parella en nombrosos articles relatius a laviaci durant la GCE. Coneixen tot el que es pot conixer sobre el tema.

Larticle retrata lestat de laviaci de guerra nacional, de fet dues aviacions ofensives al servei dels revoltats, una amb base a Mallorca i laltra a la pennsula, les dues nodrides defectius

italians i alemanys en la seva majoria, amb aparells moderns, suport logstic, personal qualificat i mtijans ms que suficients de procedncia alemanya i italiana, que contrasta amb la pobre i decadent aviaci republicana que per no tenir, no tenia ni bombarders pesants per pensar en postures ofensives. Estratgia de combat bsica dels nacionals, en el front aeri, fou el desenvolupament duna campanya agressiva on es podia actuar sense gaireb resistncia efectiva. Aix, Lofensiva aria sexplica no noms contra els objectius de mnima resistncia material, tamb contra els de mnima

resistncia moral, en sintonia amb all previst pel teric itali DOUHET, en el sentit de poder guanyar una guerra desballestant primer lavantguarda enemiga des de laire, minant la resistncia

moral civil. La defensa que hom podia oposar contra els bombardejos indiscriminats, ocupa la part final daquesta interessant aportaci: xarxa de punts de localitzaci i dalerta, bateries de

costa, antiaeris, la creaci de la DECA (Defensa Especial Contra Aeronaves), la Defensa Passiva, la construcci de refugis, etc. Els darrers mots sn esmerats per tombar alguns dels mites historiogrfics que campen impunement per aquesta temtica i que ning millor que ells poden destapar crticament.

[MG]

26

BACHS COLOMER, ISIDRE i ANTONI BACHS TORN. Diari dun soldat de pic i pala. Barcelona: Edicions Saragossa, 2009, 152 p.

Les crniques narren grans batalles, conserven el nom

destrategs genials i parlen de milers de combatents ressenyats en

xifres annimes. Aquest llibre aporta la veu dun dels molts soldats

desconeguts de lExrcit Popular que va sentir la necessitat descriure,

dia a dia, els petits o grans esdeveniments en qu es va trobar involucrat en les contraofensives republicanes al Segre. La famlia va conservar els escrits i avui podem tenir notcia dun soldat de pic i

pala, un de tants, que deix constncia dels continuats moments difcils, el cansament, la gana i el fred, la por i la incertesa, a voltes la rbia, tamb dels motius desperana, les notcies de la famlia, el pa,

el vi i la manta compartits amb els companys. I, sovint, lenyorana

dels ssers estimats i el rebuig de la guerra, una guerra que no s la seva, s la duns altres que no sn all, sota la pluja i les bales.

[www.arcdebera.com/llibres]

http://www.lesfortalesescatalanes.info/ - Les Fortaleses Catalanes

Interessant web de la Fundaci Privada Cultural Les Fortaleses Catalanes, amb seu a Perpiny, que sota el patrocini de la Uni Europea, i dels Ajuntaments de Cardona, Figueres i

Hostalric, treballa per la integraci social del patrimoni monumental fortificat modern i

contemporani de Catalunya, difonent, impulsant tursticament, collaborant amb organismes

pblics i privats, sensibilitzant els propietaris dels edificis monumentals, etc.

El web, que es pot consultar tant en catal, com en castell i en francs, cont una estructura

molt senzilla, a partir duna srie de botons a la banda esquerra que menen a diversos continguts. El primer, Les Fortaleses catalanes, explica qu engloba lexpressi i a quina mena de monuments es refereix la site, i ho fa illustrant amb imatges a color de gravats antics molt

bonics. El segon bot, La Fundaci, exposa els trets bsics i els objectius de lesmentada Fundaci Privada Cultural Les Fortaleses Catalanes. A Publicacions, exposa les edicions que la Fundaci ha patrocinat, les quals fins al dia davui han estat dos volums, un corresponent al castell de Sant Ferran de Figueres i laltre corresponent al d Hostalric. Sn monografies dins de la collecci Dues hores..., dunes 200 pgines, profusament illustrades, a la venda per 15 . Tamb avana noves publicacions i sistematitza ladquisici electrnica daquests productes. A Les Fortaleses, inventaria una srie de complexos defensius catalans, tots fotografiats, a alguns dels quals hom pot llegir-ne la corresponent ressenya histrica. Sn: Barcelona, Berga,

Figueres, Perts, Hostalric, Roses, Sant Juli de Ramis, Salses, la Seu dUrgell i Vilafranca de Conflent. Inclou un mapa de Catalunya i del Rossell, on els situa. La resta de botons, volen

facilitar la visita en autombil (mapes de carretera, horaris, rutes, etc.) a diversos itineraris

relatius a: el castell de Sant Ferran de Figueres, la ruta de la Guerra Gran (Figueres, Pont de

Molins, Biure, Campmany, La Jonquera, Belleguarde), la dels comtes i reis (La Jonquera,

Cantallops, Requesens, Fort de Belleguarde), o a la prpia fortalesa de Belleguarde (de la que es

veuen impressionants fotografies a color), etc.

Les imatges es poden baixar, i la site dna dues adreces electrniques, una delles especfica per a les sortides o escapades que organitza la Fundaci. [MG]

27

LOSADA, JUAN CARLOS. Muret, batalla perdida. Historia y Vida, nm. 487 (octubre 2008) 50-57. Sntesi (amb lencert a lalada que ens te acostumat el seu autor) sobre la desfeta de Muret, completa, ben equilibrada i complementada, amb text correcte i temperat. La seva lectura s una bona manera de fer-se una idea relativament exacte dels fets. [MG] PAPELL TARDIU, JOAN. La participaci de la noblesa catalana vinculada i enterrada a Santes Creus en la conquesta de Mallorca.

en: FBREGAS I ROIG, JOSEP; JOSEP M.T.GRAU I PUJOL; MANEL GELL I JUNKERT (Coord.). Miscellnia en homenatge al Dr. Llus Navarro Miralles. Magister dilectus. Reconeixement al mestratge dun acadmic honest i comproms. Tarragona: Arola, 2009, 145-155. [45/1/17 ++] Al voltant de lempresa militar mallorquina, lautor, rere duna magnfica exposici dels antecedents (Pere Martell, La Cort de 1228, etc.), ressenya biogrficament lenfilall de

magnats que hi van participar, la majoria vinculats al cenobi cistercenc: Guillem de Montcada, Ramon Alamany, Guillem de Claramunt, Guerau de Cervell i Ramon de Montcada. A les notes, alterna fons documentals del Archivo Histrico Nacional de Madrid, amb compendis de regestes, tamb el Llibre dels Feyts i altra bibliografia puntual. [MG] VINYOLES VIDAL, TERESA. Les dones i la pau en el context de les guerres del segle XV, Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrs dHistria Moderna de

Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a: ] [36/2/19 ++] Fidel a la seva trajectria historiogrfica (notable i meritria), T.VINYOLES enfoca la histria de la dona, aquest cop des de la perspectiva de la guerra (per b que ella ho intituli oposadament), i recorda els casos de

fmines de la noblesa (Maria de Castella,

Aldona de Bellera, Sana Ximenis de

Cabrera, Joana de Castre, Violant de Prades,

Sibilla dAlag, Beatriu de Santa Pau,

Caterina dHortaf, Caterina Albert),

comentant, quan, on, cm i de quina manera van involucrar-se en una dinmica bllica, adoptant papers de mitjanceres, en ajut de marits captius, posant pau, signant treves, guarint ferits, exercint serenament la no violncia, etc. Un bon exemple de que el punt de vista de la Dona en la Polemologia no shauria pas de negligir en lestudi de la

Histria Militar. [MG] CARRI I ARUM, JOAN. El captiveri i lespionatge com a mrits de lascens social a

la Catalunya de lEdat Moderna, Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrs dHistria Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a: ] [10/1/1 +] El buidatge exhaustiu dels memorials adreats al rei, de la secci del Consell Suprem dArag (ACA), ja va permetre a

aquest autor lelaboraci duna magnfica

comunicaci a lanterior Congrs dHistria

Moderna. Amb el mateix material, ha marginat les principals notcies que dits memorials contenen relatives a captius i a histries despies del s. XVI i XVII. Poc

treballat, doncs, per fora interessant. [MG] MAR I COLOMAR, J.A. La defensa de les costes catalanes i Pitises en poca moderna, Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrs dHistria Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a: ] [99/0/23 +] Intent poc reeixit de condensar en una quinzena de pgines lepisodi historiogrfic

de la pirateria a lpoca moderna, tocant a

esquitllentes i sense massa ordre ni estructura, les qestions ms importants (pirateria, esclaus, arquitectura fortificada, sistemes de defensa, etc.), a base duna

bibliografia pobre per la pretensi del treball i, en alguns aspectes mal seleccionada. El ms aprofitable s la part relativa a larquitectura

defensiva de Ses Illes, poc coneguda encara en la historiografia general. La cita de llibres s deficient, si no sacompanya duna relaci

bibliogrfica final. [MG]

28

GUAL VIL, VALENT. bandolerisme en terres de Poblet al primer ter del segle XVII. en: FBREGAS I ROIG, JOSEP; JOSEP M.T.GRAU I PUJOL; MANEL GELL I JUNKERT (Coord.). Miscellnia en homenatge al Dr. Llus Navarro Miralles. Magister dilectus. Reconeixement al mestratge dun acadmic honest

i comproms. Tarragona: Arola, 2009, 157-163. [/1/16 ++]. Presentaci de tres documents clau dels anys 1605, 1609 i 1635, respectivament. El primer tracta duns captol de les llargues

disposicions de la Uni formada per intervenci de la ciutat de Lleida a mitjan 1605 [...] El segon document recull laplicaci

prctica dels principis terics de la Uni: els pobles de Segre de Poblet han daportar

capitans i soldats a la Uni formada el 1605 [...] El tercer pertoca a la baronia de les Garrigues i informa, la vetlla de la guerra dels Segadors [...] Poblet adverteix els seus representants que han de donar rpid avis i perseguir les quadrilles de malfactors...

[Prefaci de lautor] SOTORRA FIGUEROLA, ARIADNA. Joan Sala i Ferrer, lies Serrallonga. De la histria a la llegenda, Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrs dHistria Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a: ] [29/1/13 ++] La comunicaci presentada es divideix en dues parts: la histrica i la llegendria, en la qual shi pretn resseguir les manifestacions i les prctiques culturals que ha generat el record daquest bandoler dpoca moderna

fins als nostres dies. Shi destaquen,

especialment, els balls parlats, per tamb shi assenyalen altres manifestacions

culturals generades a partir daquest personatge com poden ser les canons populars, els romanos, la literatura de canya i cordill, la comdia, la novella, el teatre, el cinema o la televisi [Sntesi de lautora]. ROVIRA I GMEZ, SALVADOR-J. Noblesa catalana de ledat moderna. El cas de les comarques meridionals. Benicarl: Onada, 2009 (Biblioteca la Nau; 8), 173 p. [/179 +++] Ens trobem davant de la que, tal volta, es pot

considerar lobra aglutinadora dels

coneixements i les experincies de dues dcades de recerques per part daquest actiu professor de la URVT que, avui per avui, s el mxim exponent del tema nobiliari a les comarques tarragonines i un dels principals al nostre pas. El volum vol ser un manual de consulta sobre la Nobiliria dpoca

moderna, a partir dels casos i de les famlies meridionals. Senceta amb el concepte de

Noblesa, i segueix amb les categories nobiliries, el procs dennobliment, el Rgim

Senyorial, el Bra Militar, etc. Malgrat el gran inters que desperta en conjunt, ens atrau especialment el captol dedicat al Servei darmes (p. 116-128), bastit al voltant de les principals convocatries blliques de lpoca: Salses (1639), els Segadors (1640-1659), la Successi (1705-1714), la Guerra Gran (1793-1794), etc. En aquestes pgines exposa la participaci dels membres de la noblesa en dites confrontacions, i el paper qu hi van jugar i que hi van fer. [MG] MANCONI, FRANCESCO. Para los reales exrcitos de Su Magestad La aportacin de

la nobleza sarda a las guerras de la Monarqua hispnica (1626-1652), Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrs dHistria Moderna de Catalunya,

15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a: ] [58/2/20 ++] Notable treball a travs del qual lautor dibuixa ntidament el procs poltic i econmic en forma despiral de pressions que

visqu Sardenya. La illa va ser vctima de lhemorrgica poltica de sostracci de

recursos que practicava la Monarquia hispnica envers els seus regnes per tal de fer front als compromisos militars europeus. Es fa notar levident contrast entre el

resistencialisme valenci i aragons, i sobretot catal, i la total entrega i submissi de la mesella oligarquia sarda (comprada barata amb ttols i prebendes de patronatge reial), a les exigncies de ladministraci

Olivares. El funest resultat daquesta

dinmica fou el progressiu empobriment i endeutament de lilla, fuetejada per contnues

donacions, lleves i extraccions de blat, fins el

29

punt que el 1644 ja no podia aspirar ni tan solament a cobrir les prpies necessitats. [MG] GRAU PUJOL, JOSEP M. i ROSER PUIG I TRRECH, Immigraci estrangera a Catalunya des duna perspectiva local: Reus,

segles XVI-XX, Butllet de la Societat Catalana dEstudis Histrics (Barcelona), XVIII (2007) 93-108 [23/2/26 +++]. Entre les diverses causes de la immigraci internacional al Principat destaquen els conflictes bllics, en un primer moment per larribada doccitans

procedents del Sud de Frana que fugien de lenfrontament entre catlics i hugonots (segle XVI), posteriorment ens trobem amb la Guerra dels Segadors (1640-1659) i la Guerra dels Set Anys, que a ms de soldats tamb empeny cap al nostre pas a artesans i comerciants estrangers; la centria segent comen amb la Guerra de Successi (1705-1714). Per documentar la presncia de nouvinguts sutilitzen els llibres parroquials

a ms de la bibliografia existent. El comer daiguardents del Camp de Tarragona tamb

motiv larribada de francesos, holandesos i

italians. La Revoluci francesa i la posterior Guerra Gran (1789-1795) fou causa dun nou exili de gals, especialment religiosos. Un altre conflicte militar s amb Napole, que fa desplaar a molta poblaci civil darreu

dEuropa, i Reus s un lloc de recepci.

Segons el cens de 1820 a Reus hi vivien 30 estrangers, la majoria europeus, destacant els originaris de Frana i Itlia. La I Guerra Mundial (1914-1918) provoc un altre xode. A Reus shi registren 52 estrangers. La

Guerra Civil espanyola (1936-1939) esdevindr nou escenari per a les potncies europees, i aix a travs del port de Tarragona o la frontera dels Pirineus arriben al Camp de Tarragona nombrosos alemanys, italians i francesos, sobretot homes, uns per motius econmics i altres per poltics.

[Sntesi dels autors]

RIERA I HERNNDEZ, XAVIER. El setge de 1714 vist pels borbnics Bacallar i Belando. Noves perspectives a lobra de Belando, Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrs dHistria Moderna de

Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a: ] [79/1/21 ++] Selecci de cites impreses extretes dels cronistes coetanis filipistes Nicols Jess de Belando i Vicente Bacallar y Sanna, comentant els principals fets de lepisodi successori catal, i centrant-se principalment en el setge final de Barcelona. Lanlisi que lautor fa del

contingut daquestes crniques (no pas dels

cronistes), s una tasca que la historiografia catalana ja hauria dhaver cobert fa molts

anys. A travs de les seves pgines hom pot prendre el pols de lambient que es respirava

aquells dies, accions, reaccions, actituds, i manta detalls bllics contrastables amb daltres fonts. La comunicaci es basa en un

treball docent, i no dna ms de s. Manca bibliografia, en alguns pocs casos, elemental. [MG] GIL BEL, EVA. La perspectiva vencedora de la Histoire de la drnire revolte des catalans. Una crnica exemplaritzant de 1715, Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrs dHistria Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a: ] [30/1/15 ++] La Histoire de la dernire revolte des catalans et du sige de Barcelonne es public a Li el 1715. s una relaci histrica de la victria borbnica, annima, dedicada al duc de Berwick, mariscal al capdavant de les tropes franceses a Espanya durant la Guerra de Successi i heroi francs de la batalla dAlmansa el 1707 i del setge de Barcelona el 1714 [...] Aquesta crnica, com a obra dencrrec, s duna intencionalitat poltica

manifesta i un relat de propaganda no sols borbnica, sin especficament francesa. Per, sobretot, es tracta dun retrat

exemplaritzant del duc de Berwick, a qui sinstitueix com un heroi. Lobra ofereix tamb una excellent oportunitat per albirar la visi duna Barcelona i una Catalunya en

guerra des de la mirada de laltre, una

perspectiva estrangera i vencedora.... [Sntesi de lautora]

30

MOLAS RIBALTA, PERE. Famlia, amics i canvis en la Guerra de Successi, Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrs dHistria Moderna de Catalunya,

15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a: ] [43/1/18 ++] Interessant comunicaci sobre filiacions poltiques a banda i banda de la contesa successria de principis del s. XVIII. s un agitat, per magistral qui s qui a les esferes poltiques i militars daquella guerra,

on lautor, bon coneixedor de les famlies

aristocrtiques catalanes dpoca moderna, descobreix lentramat de relacions que enfront parents duna mateixa famlia, molts

cops germans mateix, en una doll de situacions i encreuaments histrics, tan ben aprofitats com exposats. [MG] BALB SANS, NEUS. Els eclesistics austriacistes durant la guerra de Successi dEspanya: el cas de Lloren Toms i Costa,

canceller del Principat de Catalunya (1705-1714), Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrs dHistria Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a: ] [42/7/24 +++] La trajectria humana i poltica daquest

rellevant austriacista ajuda a entendre el posicionament d'una part de l'estament eclesistic que, ressentida profundament amb els francesos des de feia molts anys, opten pel candidat austrac, s'hi impliquen fins a les darreres conseqncies i, per aix, pateixen la posterior repressi borbnica. Toms i Costa procedia duna terra de constant ocupaci militar,

estava vinculat a Vic i comptava amb clars antecedents antifrancesos. Partidari a ultrana del rei-arxiduc, fou recompensat amb crrecs i privilegis, per al final hagu dexilar-se. Comunicaci magnficament documentada (arxius catalans, espanyols i italians) i nodrida bibliogrficament (mancant, significativament, un treball de

J.ALBAREDA a lAnuari 1988 de la Societat

dEstudis dHistria Eclesistica -Tarragona,

Diputaci, 1990-, que li hagus pogut fer servei), en la que noms senyora la

disposici duna estructuraci en apartats

que no obligus a llegir-la duna tacada. [MG] CERRO NARGEZ, RAFAEL. Pedro de Saura i Valcrcel: el rostre de la repressi borbnica a Catalunya (1709-1720), Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrs dHistria Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a: ] [67/4/56 +++]

A partir de diversa documentaci de lpoca, com el Testamento Poltico de Melchor de Macanaz, i una relaci de mrits manuscrita

trobada a lArchivo General de Simancas i

redactada pel nt del nostre home -Vicente de

Saura i Valcrcel- corregidor a diverses

poblacions castellanes, podrem seguir la

trajectria vital dun personatge singular, aparentment sense importncia, per que les

circumstncies blliques del conflicte

dinstic, aix com els serveis prestats a Felip

V dins ladministraci territorial catalana, el catapultaren a crrecs i honors que difcilment

hauria aconseguit dins un cursus honorum

regular en temps de pau. Lexcepcionalitat de Pedro de Saura -andals de naixement, per

murci dadopci- radicava en el fet de conjugar, en la seva persona, virtuts de

magistrat i de militar poc comunes i que foren

posades al servei de laparell repressiu borbnic. El nostre home era un lletrat

castell que fou el primer alcalde major

catal, dependent de la Chancillera de

Valncia. Posteriorment fou destinat a

lalcaldia major de Tarragona i aqu es disting en la persecuci de guerrillers

austriacistes, en especial, entre els anys 1718 i

1719, de les partides comandades per Pere

Joan Barcel el Carrasclet. La seva obsessi per acabar amb els seus components

portaren al nostre home a comandar tropes i

milcies que no dubtaren en empresonar a

familiars dels rebels. [Sntesi de lautor] COLOMER BARTROL, MERC. Francesc Sans de Miquel, un militar austriacista exiliat a Viena (1667-1757), Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrs dHistria Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a:

31

] [63/8/19 +++] Aquest treball mha perms estudiar, a

partir de la trajectria duna famlia concreta,

derives socials i poltiques ocorregudes a lpoca moderna a Catalunya. Els

comportaments personals poden ser indicadors de les xarxes de complicitat que apareixen en moments de conflictes aguts com sn els estats de guerra i repressi gaireb permanents que van envoltar les vides dels Sans-Monrodon, entre molts daltres. Tot i que litinerari de