7/21/2019 ACarn!10 Maig 2009

1/40

1

Any 4II poca Maig de 2009

A Carn !

nm. 10

Publicaci electrnica dHistria Militar Catalana____________________________Tiratge 996 ___________________________

T-612-08 2013-1348

mailto:info@acarn.cathttp://www.acarn.cat/

7/21/2019 ACarn!10 Maig 2009

2/40

2

3

EDITORIALIncontinncia fallera

3ARTICLES I APUNTS

GELL,MANEL. Incognitos filios in bellum plures sunt

8CIFUENTES PEREA,JOS LUIS.La prdua de les ltimes colnies espanyoles. Una

aproximaci al seu cost

15

EL PERSONATGEMORANT I CLANXET,JORDI. Eusebi Pelegr i Camps. Doctor en Farmcia (1842-1918)

19NOTCIES

22

RECENSIONSA.SIMON. Pau Claris. Lder duna classe revolucionria; A.SNCHEZ I CARCELN. La Guerra del

Francs a Lleida; L-G.SUCHET.Memorias del mariscal Suchet;J.BOHIGAS I F.X.GARCIA. La Guerra delFrancs a la Selva; S.ALTEMIR. Vivencias de un mao en la URSS staliniana.

30FONS I ARXIUS

J.M.GRAU. El Centre de Documentaci Martima

33 / 39

RECULL / AGENDA

21

LA CITA:

Gallofbia

32

LESPASA I

LA PLOMA:

El Llibre de

Politiqueses

de Pau Porcet38

EXPUGNARE OPPIDUM:

Carrascletadavallenca (1719)

7/21/2019 ACarn!10 Maig 2009

3/40

3

ncontinncia fallera

Sha consolidat a Catalunya un (mal) costum que, per a ms dun esdev un (mal ents) deure patritic. La

crema de banderes (espanyoles) constitueix un acte covard i inic. Una bandera vol representar moltes coses,no nicament una estructura estatal, sigui o es cregui, del carcter poltic que sigui o es cregui que s. Peraix s poltica, ideologia, i si no sest dacord amb una determinada poltica o ideologia, la societat civil te

prous recursos i elements per mostrar aquest desacord, ms encara en una societat plural daparenademocrtica que es diu de Dret. El rebuig que alguns joves (i no tant joves) puguin sentir contra lEstatEspanyol, shauria de canalitzar, en tot cas, contra els poltics que governen, ja que un estat, no s altracosa que una dinmica administrativa moguda per persones.

Per la bandera s molt ms que la representaci dun estat, o almenys aix ho volem veure nosaltres desduna ptica dHistria Militar. La bandera s un smbol, pot ser abstracte i incomprs o no compartit finson es vulgui, per al cap i a la fi un smbol pel qual milers de persones, espanyoles i catalanes, cares

esborrades, identitats annimes, membres del poble ms genu, van vesar la seva sang, van resultarmutilats o van morir. Aquest sacrifici suprem, sigui per la causa que sigui (encara que ideolgicamentpugui ser una causa contrria), mereix un mnim de respecte. Cal demostrar que la diferncia amb elsbrbars alqaedistes es marca al saber valorar i discriminar els objectius, i tamb al saber honorar els morts

per una causa, encara que no sigui la dun. Quan es menysprea una bandera, es menysprea un sacrificiabstracte de solidaritat digne de tenir en compta.

Daltra banda, tampoc ajuda gens ni mica reprimir jurdicament els incineradors de senyeres, i quanaquesta repressi s desproporcionada te lefecte dapartar-se de la ra que pretn inculcar. La repressimilitar, estatal, judicial o del tipus que sigui, mai no ser llavor ms que del terror, la injustcia i lacrispaci, i la majoria de fruits que donar ser un augment proporcional de la resistncia i de loposici.

AR T I C L E S :Incognitos filios in bellum

plures sunt[6/1/5]

Manel GellHistoriador i arxiver

manelguell@acarn.cat

Qui ha treballat demografia o histria social de lpoca moderna, sap qu sn els fillsincgnits, i sap que aquesta incgnita s relativa als seus progenitors. Els fillsincgnits sn, efectivament, aquells nadons que senregistraven als llibres de baptismesde les parrquies com: bords, expsits, fills de laventura, fills de fortuna, fills de

mailto:manelguell@acarn.catmailto:manelguell@acarn.catmailto:manelguell@acarn.cat

7/21/2019 ACarn!10 Maig 2009

4/40

4

Du, etc. , pel fet que havien aparegut abandonats a la porta de lesglsia, dun hospital oduna casa benestant, i per tant signorava quins eren els pares. Tamb, quins motiusconcrets els havien impulsat a abandonar el fill recent nascut. En la historiografia localexisteix, en aquest sentit, certa controvrsia. V.GUAL denomina el fenomen naixementsillegtims, perqu resulta fora obvi que labandonament de la criatura obeeix a quehavia estat concebuda i parida fora del llavors sagrat vincle matrimonial. Tanmateix,

J.M.GRAUpara major atenci en les parelles casades i legals que per raons econmiques(roina, crisi de subsistncies, fam), es veien obligades a desfer-se dalgun fill recent nascut(i per tant desconegut per la comunitat) impossibilitats de mantenir-lo[1]. Com fos, tantper uns com per altres, seguia sent una incgnita la seva gnie, i per aix nosaltres no enfarem cap distinci.

Els fills incgnits [= FI]

En el decurs de les nostres investigacions demogrfiques, hem constatat un fenomenestretament relacionat amb la Histria Militar, en el qual, tal volta, caldria incidir-hi msseriosament. Es tracta del fet que la taxa de fills incgnits [= FI] duna poblaci creix entemps de guerra. La terica del fenomen apuntaria a una causa de trasbals social. Enpoca de crisi poltica, es donen la ma el desordre i el desconcert, cosa que afavoreix eldesgavell i la desestructuraci social i familiar. En paraules de J.ROCA: En una societatconvulsionada com la del segle XIX, amb episodis bllics freqents, grans bosses de pobresa icanvi social profund, un element colpidor seguia essent lexposici labandonament- dels infants[...] fruit bsicament de la misria econmica[2]. Efectivament, en temps de crisi militarapareix la necessitat de mobilitzar-se (fugides, persecucions, deportacions, trasllats), jasigui per la violncia dels militars (robatoris, saquejos, maltractes, extorquiments,

violacions), ja sigui per la penosa situaci que sen deriva (epidmies, misria, fam), etc.Per aix, llavors sol augmentar sensiblement o notable el nombre daquests naixements,diguem-ne fora de lordre establert.

Les dades i metodologia que aportem en aquestes poques pgines, noms ens permetenencetar el tema; el nostre nic objectiu s assenyalar el fenomen, donar-ne un tast,perqu posteriors estudiosos puguin ratificar-lo o desmentir-lo amb investigacions dems abast. En primer lloc em de mirar de fixar una taxa de FI en temps normals, de pau,de tranquillitat social. El segon pas ser contrastar les taxes de FI dels dos perodes ipercentualitzar-ho. Ens hem fixat en els tres principals perodes de crisis militar deCatalunya a lpoca moderna: la Guerra dels Segadors, la de Successi i la del Francs.

La Guerra dels Segadors (1640-1659)

Comptem amb un estudi en curs, que abasta una vintena de parrquies del Camp deTarragona, en les quals sha fet un recompte dels llibres sacramentals entre 1620-1660[3].La metodologia que hem triat aqu, ha estat: operar amb les 12 parrquies ms poblades,separar els FI en dos blocs de 20 anys cada un, un primer bloc que compren els anys1621-1628, 1632-1636 i 1654-1660, perodes de pau o dentreguerres (en el cas de 1654-1660, s una segona fase de la Guerra dels Segadors que ja no afect les comarquesmeridionals), i un segon, que compren els perodes de guerra viva: 1629-1631 (Guerra deMntua) i 1637-1653 (Campanyes de Leucata i Salses, i primera fase dels Segadors).

7/21/2019 ACarn!10 Maig 2009

5/40

5

En el segent quadre exposem aquestes dades de FI. En la segona casella, la poblaciestimada dacord amb el clcul de la Taxa de Natalitat del 40x1000.

Pobl. 1621-1628 1632-1636 1654-1660 1629-1631 1637-1653 Total

LAleixar 519 1 2 3 6Alforja 769 1 1Argentera 192 2 4 6Borges del Camp 455 1 1 3 5Botarell 293 1 1 4 6Brfim 520 2 1 2 4 9Catllar, El 716 1 2 1 3 7Creixell 273 1 1Puigtinys 285 1 2 3 4 10

Riudecanyes 585 1 2 3Tarragona 4.796 36 38 39 18 218 349Valls 4.158 5 7 13 6 29 60Totals...................... 13.561 47 53 61 28 274 463

Els dos blocs tenen els mateixos anys, 20, i per tant cada un dels blocs te un 50% delsanys de la mostra. El bloc corresponent als anys de pau i entre guerres, registre fins a 161naixements de FI (47+53+61); el corresponent a perodes bllics, 302 (28+274), que venena ser el 652% del total. Sn ms de quinze punts per damunt del percentatge quereflexaria la proporci a mitges (50%). On ms saccentua el fenomen, s a les grans

poblacions. Tarragona, la capital, presenta un tant per cent del 676%; Valls, del 583%;Riudecanyes, del 100%; les Borges del Camp, del 80 %, etc.

El cas concret de la ciutat de Tarragona, resulta paradigmtic, ja que era la principalplaa de Felip IVa Catalunya, seu i quarter de tot el seu exrcit. Pels llibres de baptismesde la Catedral sabem que un bon nombre de fills incgnits, en el bo del perode bllic,ho eren de militars hispnics. El mateix militar el duia a batejar, tot callant el nom de lamare. Aix, el 16 dabril de 1644 es batej el fill del mestre de camp Diego de Aguilera,solter y de una senyora libre y no subjecta a matrimoni Principal y de sanch limpia que per sahonra y qualitat se calla son nom. Amb aquesta frmula o amb una de ben b similar, es

van batejar els fills del sergent major Francisco Andrada (el 1645 i el 1646), del capitDiego Fernndez de Pedrosa (1646), del tinent general de lArtilleria Carlos Jugo((1646), del capitJuan Lozano(1646), del capit de coracersJuan Pacheco(1648), etc. Enla partida daquest ltim es llegeix: fill de don Joan Pacheco, capit de coraas espaniolas,libre y de una dama tamb libre, a s, que no sn de llegtim matrimoni....

La Guerra de Successi (1705-1714)

Quant a la Guerra de Successi, tenim una notcia referent a Alcover. Haventcomptabilitzat els baptismes de la vila durant el primer vicenni del segle XVIII (1701-

1720), ens adonem del vertigins augment que experimenten els FI: Era rar lany en quenapareixia algun a Alcover. En el primer quinquenni del segle XVIII, en constatem un, lany

7/21/2019 ACarn!10 Maig 2009

6/40

6

1701. En el segon quinquenni, un altre, lany 1710. Ara b, en el tercer quinquenni (1711-1715),sen registren fins a 11![...] Fixem-nos que s justament el perode en qu sesdevenia locupacimilitar filipista de tot el Camp de Tarragona[4]. Dels 13 fills incgnits nascuts a la vilaalcoverenca aquests primers 15 anys de la divuitena centria, 11 (el 846%) van nixer enel grapat danys que els filipistes ocupaven militarment el Principat.

La Guerra del Francs (1808-1814)

Pel que fa a la Guerra del Francs, comptem amb recomptes metodolgicament de msabast, i per tant ms fiables, els que consten en un estudi que abraa igualment elsprimers vint anys del segle XIX, per no en una sola parrquia, sin en 40, del Camp deTarragona[5]. Les conclusions a les que arriba el treball, en quant als FI, sn foracontundents, situant el seu nombre i proporci en temps de guerra (taxa del 335%) moltper damunt del qu podria ser considerada una taxa normal (118% [6]). De fet, lamateixa taxa, en els anys de pau (1801-1807 / 1815-1820), s d114%.

En el segent quadre, tenim: 1) localitat, 2) nombre de baptismes del vicenni (1801-1820) i/del perode de guerra (1808-1814), 3) nombre de Fills Incgnits nats entre 1801-1807 i1815-1820, 4) nombre de Fills Incgnits del perode de guerra. Cal advertir que hem tinguten compte el perode de gestaci de nou mesos, i aix, enlloc de comptabilitzar el perodede guerra entre 1808-1814, ho hem fet entre 1809-1815.

En aquesta ocasi, el perode crtic esmentat s, en percentatge, un 35% del total delvicenni (1801-1820). Tanmateix, el nombre de FI daquest perode crtic, no te pas aquestaproporci, sin que la supera en 16 punts: 511%. O sigui que noms en els 7 anys deGuerra del Francs, van nixer ms FI que en la resta dels primers vint anys del segle.

LAlbiol 307 / 110 5 3 Puigdelf 123 / 28 0 0

Alcover 2.775 / 931 17 19 Puigtinys [456] / 93 5 1

LAleixar 939 / 288 4 5 Reus 18.802 / 7.002 346 336

LArgilaga 116 / 37 0 0 Riba, La 811 / 282 1 0

Borges, Les 821 / 240 2 6 Riudecanyes 868 / 278 5 0

Botarell 416 / 133 2 1 Rourell, El 346 / 115 1 3

Brfim 1.029 / 300 8 3 Secuita, La 472 / 165 0 3

Cabra 661 / 223 7 2 Selva del C., La [3.377] / 1.112 23 7

Cambrils 1.974 / 713 23 10 Siurana 198 / 70 0 0

Catllar, El 967 / 330 2 2 Tarragona 9.231 / 3.590 201 299

Constant 2.084 / 672 13 10 Torredembarra 1.862 / 590 16 26

Creixell 625 / 190 13 4 Vallmoll 1.160 / 366 5 3

Figuerola del C. 366 / 153 1 3 Valls 9.101 / 2.955 54 43

Garidells, Els 312 / 98 1 1 Vespella de G. 224 / 87 3 1

Mas, La 223 / 66 1 1 Vilabella 1.034 / 339 2 5

Mil, El 187 / 63 3 1 Vilafortuny 43 / 10 0 0

Mussara, La 171 / 66 0 1 Vilallonga del C. 939 / 299 5 7

Nulles 366 / 102 4 1 Vila-rodona 1.453 / 507 - -Perafort 352 / 92 3 2 Vila-seca de S. 2.778 / 894 12 16

7/21/2019 ACarn!10 Maig 2009

7/40

7

Picamoixons 300 / 98 - - TOTALS 69.147 / 23.380 790(489%)

826(511%)

Pobla de M., La878 / 298 2 1 Sense les 3 ca-

ptals comarcals.

32.013 / 9.833 189(56%)

148(44%)

Tamb podem observar cm les grans poblacions fan de pol datracci de FI. Simarginem les tres capitals de comarca, el percentatge de FI no s tant alt, 44%, persegueix situant-se molt per damunt del 35 % proporcional: a nou punts amunt.

Conclusions

Encara que noms n haguem fet, com ja hem dit, un tast, aquest grapat de dades snsuficients, dentrada, per acceptar una corroboraci preliminar del fenomen. En el segleXVII camp tarragon, el percentatge de FI en temps de guerra creix apreciablement, isobrepassa quinze punts el percentatge de FI en temps de pau. La Guerra de Successi no

la tenim prou estudiada, per la dada relativa a la vila dAlcover, on durant els pocs anysdocupaci filipista apareixen deu vegades ms FI que els anys anteriors, ens mena apensar que investigant una mica ms trobarem, ben segur, dades ms slides amb les queconfirmar la nostra teoria. Finalment, en la Guerra del Francs el percentatge de FI torna aser, ms que apreciable, considerable, ja que enlloc del 35% que li pertocaria en proporci,el tant per cent arriba al 511; la taxa de FI en temps de pau s d114%, per en els anys deguerra, seleva a 353%, ms del triple.

Podem traure tamb en clar, que les grans poblacions distorsionen els percentatges, ja quejuguen un paper de pol datracci de refugiats i de concentraci de tropes que no tenen la

resta de poblacions ms petites. A les grans poblacions, els percentatges de FI sn majors ams, pel fet que compten amb un major nombre dequipaments benfic socials (esglsies,convents, asils, escoles) de categoria, cosa que devia influir en els responsables de lescriatures abandonades a lhora dexposar-les. Una ciutat gran s molt ms annima queuna petita vila o poblet on tothom es coneix, i per tant garantia una major discreci alhora de perpetrar labandonament. s, a ms, lloc de trnsit duna poblaci flotant oitinerant (negociants, mariners, traginers, etc.) que esdev un flux mascul foraster de pas atenir en compte. Dedum, doncs, que un bon nombre de FI exposats a Tarragona, Reus oValls, no hauria nascut all.

[1]GUAL VIL,VALENT. Lafamlia moderna a la Conca deBarber. Tarragona: IETRB.IV.Diputaci, 1993, p. 151-152; GRAUPUJOL,JOSEP M.T. Poblaci i lluitacontra la mort a Montblanc (segleXVIII). Tarragona: Diputaci,1990, p. 37 i 39.[2] ROCA I ARMENGOL,JORDI.Histria de lEspluga de Francol. Elsegle XIX. V. Lleida: Pags, 2000,p. 221.

[3] Lestudi es fa en base alrecompte de les dadessacramentals relatives al segleXVII en poblacions del Camp deTarragona. Arxiu HistricArxidioces [=AHA].[4] GELL,MANEL. Algunesreflexions al voltant dels primerscensos de poblaci enladveniment filipista (segle

XVIII). Butllet. Centre dEstudisAlcoverencs, 75 (juliol-setembre1996) 14-27: 26 n.10.

[5]GELL,MANEL. Hic GallicumManus. La crisi demogrfica alCamp de Tarragona durant la Guerradel Francs (1808-1814). Treballbecat per lIRMU, dins delprojecte La Guerra del Francsen lmbit local en els territoris deparla catalana (2007). Indit.[6] s la mitjana que V.GUALcalcula per al mateix perode, a laConca de Barber. GUAL. Lafamlia..., p. 152-199.

7/21/2019 ACarn!10 Maig 2009

8/40

8

La prdua de les ltimescolnies espanyoles. Una

aproximaci al seu cost[14/0/11+4]Jos Luis Cifuentes Perea

Llicenciat en Histria Contempornia

(Universitat de Barcelona)

j.l.cifuentes@gmail.com

El servei militar a finals del segle XIX

La paraula quinta, va nixer, crixer i evolucionar lligada al desenvolupament dun procs que enels nostres pobles, ciutats i viles va designar el conjunt doperacions que suposaven la recluta desoldats per al reempla anyal de lExrcit. Amb els anys, la gent sacostum a emprar aquestterme, tal volta ms senzill i expressiu, i ladapt al seu llenguatge colloquial familiar, demanera que sacab integrant a limaginari collectiu.

El sistema de quintes ha sofert grans modificacions i reformes, des de 1850 han estat nombroses

les lleis de Quintes que shan promulgat: 1856, 1869, 1870, 1873, 1875 (any en que torna a la de1870), la de gener de 1877, la dagost de 1878 (reformada el gener i el juliol de 1882), i per ltim,la d11 de juliol de 1885 (reformada aix mateix, per la de 21 dagost de 1896 i, juntament ambaquesta ltima, refosa en la de 21 doctubre de 1896) [1]. Amb tanta llei i reforma, sembla obviafirmar que Espanya visqu situacions que han vorejat labsurditat en ms duna ocasi, ambcasos que anirien des de la conscripcin general y desde la exencin por tener una ua estropeada,hasta la filiacin ingreso en el Ejrcito de enanos, semi-tullidos, raquticos y semiciegos, como se vio en

1872, 1873 y 1874[2].

Al llarg de quasi 230 anys de duraci del sistema de quintes, i fins arribar a lexrcit professional

actual, han estat molts els joves que han prestat servei obligatori una gran part de la seva vida.Fixem-nos que entre 1808, any dinici de la Guerra del Francs i el 2000, ltim any vigent delassignaci de destinacions (8 de novembre per als joves que sincorporaren a files el 2001), homcalcula una xifra gens menystenible de ms de quinze milions de mossos, els que haurien passatper les files de lExrcit, aportant cada un el seu petit gra de sorra a la histria daquestainstituci. LAnuario Estadstico de Espaa, per exemple, per a la dcada de 1858-1867, xifra en

mailto:j.l.cifuentes@gmail.commailto:j.l.cifuentes@gmail.commailto:j.l.cifuentes@gmail.com

7/21/2019 ACarn!10 Maig 2009

9/40

7/21/2019 ACarn!10 Maig 2009

10/40

10

Carnaval, a Cuba els rebels encetaren una nova, i en aquest cas definitiva, campanya militar perla independncia. Un any i mig desprs, el 23 dagost de 1896, seria la segona possessiespanyola en importncia, Filipines, la que saixecaria en armes contra la metrpoli. A partirdaquest moment, conviuen dues guerres distanciades luna de laltre: ms de 7.000 kms., en elcas de Cuba, i ms de 12.000 en el cas de larxiplag filip[5].

Els enfrontaments al Carib i al Pacfic, suposaven manta expedicions de joves fills de la ptria,amb dest a caure devorats per la guerra dunes autoritats poltiques, que no semblaven tenirmolt clar qu nhavien de fer amb les colnies, llevat que les havien de retenir fins a les ltimesconseqncies. El 3 de juliol de 1891, en el Congrs dels Diputats i adreant-se als autonomistescubans, per tal de deixar ben clara la postura del Govern, Antonio Cnovas del Castillo, llavorspresident del Consell de Ministres, safermava en la postura: porque es preciso que tengis laseguridad de que ningn partido espaol abandonar jams la isla de Cuba; que en la isla de Cuba

emplearemos, si fuese necesario, el ltimo hombre y el ltimo peso[6]. Els anys passaren, per la

postura del Govern fou immutable. A Cnovas, principal artfex de la Restauraci borbnica, vacorrespondre l honor dassumir la paternitat del plantejament. A Prxedes Mateo Sagasta,opositor poltic i segon gran home de la Restauraci, correspongu, anys ms tard, recuperaraquest discurs immobilista, aquest cop en un hemicicle diferent, el Senat, on va llegar a laposteritat: Al creerla enflaquecida y debilitada, los enemigos de la Patria en Cuba se han llevado ungrandsimo chasco, porque la Nacin espaola est dispuesta sacrificar hasta la ltima peseta de su

Tesoro y hasta la ltima gota de sangre del ltimo espaol, antes que consentir que nadie le arrebate un

pedazo siquiera de su sagrado territorio[7].

Lesclat bllic activ novament la dinmica denviaments de tropes, nous allistaments en massa i

ms sang vesada en nom duna unitat nacional que ja estava tocada de mort feia anys. Laprimera de les tres expedicions va salpar solament uns dies desprs de la lament cub, el 3 demar de 1895, a bord dels vapors extraordinaris Santo Domingo, Alfonso XIIIi Antonio Lpez, desde Cadis, Barcelona i Valncia, respectivament, amb un total de 3.361 homes, dels quals, 11 erencaps, 111 oficials i la resta tropa. Entre aquesta data i el primer dia de 1897, hauran deixat lapennsula ms de 170.000 homes en qualitat de tropa, 6.017 en qualitat doficials, i 651 en qualitatde caps, amb 40 generals. Pel que fa a les Filipines, el Govern es vei obligat a reaccionar davantlaixecament militar dagost de 1896, i entre setembre i desembre, envi 15 expedicionscompostes per un total de 6 generals, 686 caps i oficials, 625 sergents i ms de 23.800 homes com

classe de tropa.

Lesfor catal

Catalunya no va quedar al marge daquest descomunal moviment de tropes. En els quatre anysque dur lepisodi bllic finisecular (1895-1898), i segons dades oficials, els catalans vancontribuir a lExrcit espanyol entregant als sorteigs de quintes ms de 46.300 joves, la majoria

7/21/2019 ACarn!10 Maig 2009

11/40

11

dels quals foren destinats a Cuba, altres molts a Filipines, i uns quants menys a Puerto Rico, latercera de les colnies que es perdria abans dacabar el segle. Per la contribuci de Catalunya noes va limitar a les quintes. La Llei de Reclutament i Reempla de lExrcit de 1885, establia en elseu article 150 que en temps de guerra o quan per raons extraordinries fos indispensable unaugment imprevist de la fora de lExrcit, el Govern, a travs del Ministeri de la Guerra idacord amb el Consell de Ministres, podia mobilitzar tots o part dels cossos actius que estimsconvenient, cridant a files als soldats de la reserva activa corresponent [8]. I aix fu el Govern,cridar a files als reservistes de 1891, amb dest a lilla de Cuba. Aquesta decisi desencaden unprofund malestar entre la poblaci, succeint-se diversos incidents en alguns punts geogrfics delpas, que van estar molt a punt de ser considerats motins: Matar (Barcelona), Haro (La Rioja),etc. Tal volta per aquesta situaci de pressi, les autoritats poltiques optaren per pensionar elsfamiliars dels mossos incorporats a files, amb 50 cntims diaris.

Per la situaci es va complicar a Cuba, i el Govern es vei en la necessitat dacudir a ms

reservistes, tan solament un any desprs, i novament invocant la Llei. El Ministeri de la Guerraestabl a travs duna Reial Orde Circular la crida a files dels 14.968 reclutes excedents de quotadel reempla de 1893, corresponents a totes les zones de la Pennsula i Illes Balears. A les zonesde reclutament catalanes, els corresponien els contingents que mostra el segent quadre:

Zona de Reclutament Cap de la zona Mossos cridats

Nm. 4 Matar 234Nm. 24 Girona 261Nm. 33 Tarragona 260

Nm. 39 Manresa 207Nm. 46 Vilafranca del Peneds 195Nm. 51 Lleida 291Nms. Barcelona 300

TOTAL................................................................................................................................................... 1.748

El cost hum del conflicte

El cost en vides daquestes ltimes guerres colonials, fou molt significatiu, terrible des delenfocament hum de la contesa. Lndex de mortalitat entre la tropa era elevadssim, motivat,

entre daltres causes, per la curta edat de la tropa, la majoria per sota dels 22 anys, lalimen taciescassa i de mala qualitat, i sobretot, les condicions higiniques i sanitries, pssimes i moltprecries. En fora ocasions, els joves havien defectuar marxes de dies sencers, en unescondicions lamentables, situaci dolorosa que no s difcil trobar reflexada a la premsa delpoca, ja que es publicaven cartes dels soldats enviades als familiars, en les quals els explicavenla situaci. La tropa havia de marxar per camins enllotats i coberts de fang, amb laigua i el fangfins els genolls, o veures exposats a un sol trrid que augmentava exponencialment el risc de

7/21/2019 ACarn!10 Maig 2009

12/40

12

contraure malalties tropicals i sofrir alteracions del sistema nervis pel desgast fsic i moral alqual eren sotmesos.

Les dades que podrem aportar a lanlisi del cost hum daquestes guerres colonials sndiverses, podem trobar-les en fonts tan diferents com la premsa de lpoca o el mateix ButlletOficial de lEstat, llavors la Gaceta de Madrid. El diari barcelon La Vanguardia, en la seva edici de5 de juliol de 1896, es referia a uns partes sanitaris dun doctor Losada: la mortalidad porenfermedades comunes, y especialmente fiebres paldicas y disentera, es de 89 por 100[9]. Altres dades,les trobem al diari dAlmeria La Crnica Meridional, que el 29 de febrer de 1896 publicava lesbaixes en campanya des d1 de mar, i relacionava 3.877 morts, dels quals 286 ho foren al campde batalla, 119 malferits, 282 per malalties comuns, i 3.190 pel vmit[10].

Les baixes a lExrcit de Filipines, no foren menys significatives. Citant fonts oficials, el diaribarcelon La Dinasta, informava el 2 dabril de 1897 que des del 30 dagost de 1896 fins al 28 de

febrer de 1897, les baixes ascendien a 5 caps, 21 oficials, 234 soldats morts, i a 13 caps, 39 oficials i368 soldats ferits[11].

Com podem veure, sn moltes les aproximacions fetes per quantificar el cost en vides humanesde les guerres colonials finiseculars. Nosaltres ens centrem en la informaci que dna una fontespecfica, consultable a travs de la Xarxa: La Gaceta de Madrid, orgue del Ministeri de la Guerraque, entre mar de 1896 i juny de 1900, public un total de 174 llistats, corresponents a daltrestants que trametia el capit general de Cuba, amb els noms, lloc i dia de naixement, arma o cos alque pertanyia el difunt, grau militar, mort i causa daquesta. A base de la informaci que aquestafont proporciona, comptem amb lexcellent treball del doctor P.PASCUAL, que nefectua una

detallada anlisi, i conclou amb la xifra total de morts de 44.389. Daquesta xifra, un 698 %corresponia a morts en combat, mentre que les defuncions per malaltia serien ms del 93%; unapetita part, corresponia als casos de desaparici, sucidi o afusellament [12]. Els 44.389 morts a laGuerra de Cuba, representen el 222% del total de la tropa enviada all (220.000 homes).

Tamb de les Filipines existeixen llistats publicats per la Gaceta de Madrid, citant fonts delMinisteri de la Guerra, per la fiabilitat dels mateixos s qestionable, ja que noms sen vanpublicar un total de 23, a partir del 16 de novembre de 1898 i fins el 26 de setembre de 1899, nosabent si per desdia de les autoritats, o per que no hi havia baixes de les que donar part. Aquests

llistats sumen la xifra de 2.765 baixes. Marginant (amb santa pacincia) les corresponents aCatalunya ens en trobem un total de 414: 168 de la demarcaci de Barcelona; 96 de la de Girona,64 de la de Lleida i 86 de la de Tarragona. Cal insistir que la fiabilitat daquests llistats no s pasla mateixa que la corresponents als de Cuba i Puerto Rico.

S que, en canvi, sembla saber-se amb exactitud el nombre de soldats malalts repatriats deFilipines a Espanya, un total de 2.478[13]. Ja hem comentat les penoses condicions sanitries a

7/21/2019 ACarn!10 Maig 2009

13/40

13

lExrcit espanyol en aquella poca; el mateix Ramn y Cajal, o ficial de sanitat a la primeraguerra de Cuba, tamb anomenada Guerra Llarga, ho va denunciar en ms duna ocasi.

El major trasllat transocenic de soldats

Hem vist en el decurs daquest treball, cm les ltimes guerres colonials dEspanya, a finals del segle XIX, van suposar un allau desforos, sacrificis i disgusts per a tots i cada un dels pobles,ciutats i viles de lEstat espanyol, i, per tant, tamb per Catalunya. Hom calcula que aquestesguerres van mobilitzar lastronmica xifra de ms de 250.000 soldats, dels quals, ms de 220.000van ser desplaats a Cuba. Mai no shavia dut a terme tal moviment de tropa per cap potnciacolonial, s ms, haurem desperar a la II Guerra Mundial per veure com havia de ser, laprimera maquinria bllica de lEra Atmica, els Estats Units, qui ho podia repetir i superar ennombre.

Aquestes guerres colonials, no van ser gens convencionals, a base de grans batalles, amb prdueshumanes en ambds bndols. Va ser guerres contra els elements, en particular contra el climatropical. No s estrany trobar entre els manuscrits de lpoca comentaris relatius al dany queprodua el clima entre les tropes espanyoles. Mximo Gmez, general en cap de les forcesrevolucionries cubanes, es referia als seus millors generals tot dient que eren els mesos de juny,juliol i agost, quan el clima s ms cruent a lilla. Quelcom similar succe a Filipines, els efectesdel clima es deixaren sentir significativament, ja que van demancar la capacitat de resposta de lestropes, actuant clarament a favor dels indgenes, els quals per la seva naturalesa ja shi havienaclimatat.

Val a dir, per acabar, que el final daquestes guerres va ocasionar una crisi sense precedents alEstat espanyol. El 98 es va deixar sentir des del primer moment amb larribada als portsespanyols de vaixells plens de soldats malalts, famlics, en condicions llastimeres, desenes demilers de joves arribaren en una situaci ms que deplorable. Hom calcula en ms de 100.000 elsjoves que van tornar, per no se sap el llast hum que van deixar pel cam els vapors de laTransatlntica encarregats de les repatriacions, doncs, molts malalts moriren durant el trajecte illavors eren sistemticament llenats a la mar per evitar mals majors.

El cost econmic

El soldat de quinta compl, don la vida per uns territoris que se sabia que sacabarien perdent,per la poca o nulla visi duna classe poltica encegada per una opini pblica manipuladora, iper unes elits econmiques dependents de la denominada Perla de les Antilles, la convert enculpable. Com molt be va dir Cnovas, Cuba, i per extensi les colnies, mereixien gastar hastael ltimo hombre y hasta la ltima peseta.... No sarrib a esmerar lltim home, per shi feia cam.Pel que feia al cost econmic, tamb va ser molt alt. El febrer de 1899, amb motiu de la

7/21/2019 ACarn!10 Maig 2009

14/40

14

desaparici del Ministeri dUltramar, el ministre Romero Girn exposava, a la LleidEstructuraci del personal del Ministeri a Madrid, el cost econmic de la triple guerra: a Cuba iPuerto Rico, shi van esmerar 1.952.708.413,85 pessetes, i a Filipines una quantitat irrisria,comparada amb lanterior: 129.566.072,75 pessetes. Tot sumat, dona una xifra total de despesade: 2.082.274.486,60 pessetes[14], recorde-mho, en una poca en la qual amb tan solsamnt unduro diari, hom podia viure sense que li falts de res.

[1]Hem tingut ocasi,recentment, de tocar aquestatemtica a: CIFUENTES PEREA,JOS LUIS. Constant 1895-1898.Cuatro aos de quintas. Estudisde Constant, 24 (2008) 21-65.[2]Citat alManual de Quintas,comprende la Ley de reclutamiento

y reemplazo de 11 de julio de 1885,modificada por la de 21 de agosto de1896, el reglamento para suejecucin, el cuadro vigente dedefectos fsicos y su reglamento,todo precedido de una reseahistrica, anotado, concordado ycomentado extensamente y seguidode una amplia seccin de

formulariosy de un apndice con laley de 17 de agosto de 1895 instruccin de 16 de diciembresiguiente para el reglamento y

servicio militar en los buques de laarmada.7, ed. Madrid: ElConsultor de los Ayuntamientosy de los Juzgados Municipales,1897, p. 9.[3]Anuario Estadstico de Espaa1866-67. Madrid: DireccinGeneral de Estadstica, 1870, p.264-265.[4]Lexposici prvia delapartat IV Ejrcito delAnuario Estadstico de Espaade

1888, informa que lany 1884,que serveix de base per alestadstica que presenta, vanser assistits als hospitals militarso civils-militars, el 58,07 % delshomes que composaven laclasse activa, y que el perode depermanncia all, sestim en2469 estances per terme mig.

[5] Sobre aquestes guerres, calcitar lobra dels professorsELORZA,ANTONIOy ELENAHERNNDEZ SANDOICA. La

guerra de Cuba. 1895-1898.Historia poltica de una derrotacolonial. Madrid: Alianza, 1998,manual dimprescindible

consulta si hom vol fer-se unamnima idea dall que vasuposar lepisodi de la prduade Cuba i la guerra entre 1895-1898. Tamb la de l historiadorcub MORENO FRAGINALS,MANUEL. Cuba/Espaa,Espaa/Cuba, Historia Comn.Barcelona: Crtica, 1996, vitalper entendre el conflicte. Pel quefa a les Filipines, vegeu lobra deMAS CHAO,ANDRS. La guerraolvidada de Filipinas. 1861-1898.

Madrid: San Martn, 1998, onlautor, un militar daltagraduaci, omple una llacunahistoriogrfica al donar unavisi global de les campanyesdesenvolupades a larxiplagfilip, amb molta informacisobre lorganitzaci de lexrcitespanyol. Tamb resultaexcellent la lectura deCASTELLANOS ESCUDIER,ALICIA.Filipinas. De la insurreccin a la

intervencin de EE.UU. 1896-1898. Madrid: Slex, 1998.[6] Diario de Sesiones de Cortes,Congreso, 1891 (1891), p. 27-97.[7] Diario de las Sesiones de Cortes,Senado, 1895, 8 de mar de 1895,p. 1427. Disponible a:http://www.senado.es/historia/senadores/index.html,

legislatura de 1894-95, orador:Prxedes Mateo Sagasta yEscolar.[8] Ley de Reclutamiento yReemplazo del Ejrcito, d11 dejuliol de 1885, art. 150. Gaceta deMadrid, 13 de juliol de 1885, p.122.

[9] La Vanguardia, nm. 4.728 (5de juliol de 1896), p.6.[10] La Crnica Meridional, nm.10.799, any XXXVII (29 de febrerde 1896), p. 1.[11] La Dinasta, nm. 6.138, anyXVI (2 dabril de 1897)[12] PASCUAL,PEDRO. La Prensade Espaa, Cuba, Puerto Rico yFilipinas y las guerras deindependencia (1868-1898).[13]FLORES THIES,JESS. Losrepatriados de Filipinas.

Militaria. Revista de CulturaMilitar, Madrid, 13 (1999) 59-75:68. Disponible en Xarxa a:[14] Gaceta de Madrid, nm. 42,d11 de febrer de 1899, p. 539-541.

, ihttp://www.boe.es/datos/imagenes/BOE/1899/042/A00540.tif

http://www.senado.es/historia/senadores/index.htmlhttp://www.senado.es/historia/senadores/index.htmlhttp://www.senado.es/historia/senadores/index.htmlhttp://www.ucm.es/info/cecal/encuentr/areas/historia/3h/prescuba.htmhttp://www.ucm.es/info/cecal/encuentr/areas/historia/3h/prescuba.htmhttp://www.ucm.es/info/cecal/encuentr/areas/historia/3h/prescuba.htmhttp://www.ucm.es/BUCM/revistas/amm/02148765/articulos/MILT9999110059A.PDFhttp://www.ucm.es/BUCM/revistas/amm/02148765/articulos/MILT9999110059A.PDFhttp://www.ucm.es/BUCM/revistas/amm/02148765/articulos/MILT9999110059A.PDFhttp://www.boe.es/datos/imagenes/BOE/1899/042/A00539.tifhttp://www.boe.es/datos/imagenes/BOE/1899/042/A00539.tifhttp://www.boe.es/datos/imagenes/BOE/1899/042/A00539.tifhttp://www.boe.es/datos/imagenes/BOE/1899/042/A00540.tifhttp://www.boe.es/datos/imagenes/BOE/1899/042/A00540.tifhttp://www.boe.es/datos/imagenes/BOE/1899/042/A00540.tifhttp://www.boe.es/datos/imagenes/BOE/1899/042/A00540.tifhttp://www.boe.es/datos/imagenes/BOE/1899/042/A00540.tifhttp://www.boe.es/datos/imagenes/BOE/1899/042/A00540.tifhttp://www.boe.es/datos/imagenes/BOE/1899/042/A00540.tifhttp://www.boe.es/datos/imagenes/BOE/1899/042/A00539.tifhttp://www.boe.es/datos/imagenes/BOE/1899/042/A00539.tifhttp://www.boe.es/datos/imagenes/BOE/1899/042/A00539.tifhttp://www.ucm.es/BUCM/revistas/amm/02148765/articulos/MILT9999110059A.PDFhttp://www.ucm.es/BUCM/revistas/amm/02148765/articulos/MILT9999110059A.PDFhttp://www.ucm.es/BUCM/revistas/amm/02148765/articulos/MILT9999110059A.PDFhttp://www.ucm.es/info/cecal/encuentr/areas/historia/3h/prescuba.htmhttp://www.ucm.es/info/cecal/encuentr/areas/historia/3h/prescuba.htmhttp://www.ucm.es/info/cecal/encuentr/areas/historia/3h/prescuba.htmhttp://www.senado.es/historia/senadores/index.htmlhttp://www.senado.es/historia/senadores/index.html

7/21/2019 ACarn!10 Maig 2009

15/40

15

E

L PERSONATGE

[3/1/7+1]

Eusebi Pelegr i Camps.Doctor en farmcia (1842-1918)

Jordi Morant i Clanxet

Publicista

Portal del Carro, 5, 2 (43.003TARRAGONA)

Aquest tarragon que arrib a sercap del Laboratori Central deFarmcia Militar, nasqu el 14 dedesembre de 1842, essent fill de

Josep M. Pelegr i Llaurad i deFrancesca Camps i Rib. Fu elbatxillerat a l Provincial deTarragona, i desprs curs estudisde farmcia a la Universitat deBarcelona, on es llicenci el 21 dejuny de 1864.

Carrera militar i destinacions

L11 de febrer de 1865 entr com aajudant de la 2. Subdivisi deFarmcia Militar, essent destinatvoluntari a ultramar; seguintlescalaf farmacolgic, esdevinguinspector de l classe. La sevatrajectria professional la inici alshospitals militars de Vigo (11 defebrer de 1865) i de Figueres, on

romangu fins el 31 de febrer de1866. Enquadrat dins del CosCentral de Farmcia Militar, PelegrCamps fou secretari de la seva

direcci general, i cre el Servei deMilcies Militars, fet que li valgu unrellevant prestigi en el s delestament farmacutic militar.

Doctorat per la Universitat deMadrid, el gener de 1869 pass a lesIlles Filipines, al costat del tambtarragon Lle Alas, intendentgeneral. Fins el 18 de maig segentserv al Centre Hospitalari deManila, i posteriorment es dedic alensenyament de les sevesdisciplines, essent catedrtic de lesassignatures en matriafarmacutica que tractaven enespecial dels regnes de la naturalesamineral, vegetal i animal, mostrantexercicis prctics de determinaci i

7/21/2019 ACarn!10 Maig 2009

16/40

16

classificaci delementsfarmacolgics i fent operacions a laReial i Pontifcia Universitat de lesFilipines. El 6 de juny de 1871 elcapit general governador superior

civil de les Illes el nomenfarmacutic major. Lestada alorient pacfic fin lagost de 1872,quan retornava a Barcelona.

Un cop desembarcat, fou destinat aCatalunya, concretament a Girona,fins el 1874, prestant serveisigualment a Lleida, Tortosa iBarcelona, sempre en hospitals. El1875 prengu part en lacci militar

ms important de la seva carrera, elsetge de la Seu dUrgell.Posteriorment degu passar a lademarcaci de Tarragona, ja quelany 1879 hi organitz el Cos de laSanitat Militar. Fins a 1887 va estardestinat als Laboratoris de Madrid,on alternava la seva activitat amb lade lHospital Militar. All founomenat cap del Laboratori CentralFarmacutic, passant novament a

Farmcia Militar fins lagost de1895.

Aquests anys Pelegr i Campsestudi frmules magistrals, cremedicaments per al Servei delsHospitals i ambulncies,confeccion programes doposicionsal Cos i establ el reglamentmedicofarmacutic de lexrcit, ams de lliurar-se a una intensa

activitat editora. Tot plegat, li vavaldre, per part del jurat delExposici Farmacutica Napica de1882, la Medalla de Plata i el Premide la Secci Bibliogrfica Militar dela Gazeta de Sanidad Militar. Lany1893 va ser nomenat collegiat de

Mrit del Collegi de Farmacuticsde Madrid.

Producci cientfica

Al llarg de la seva carrera, EusebiPelegr i Camps no deix depublicar, escrivint a les memriesanuals qu eren i qu representavenles farmcies militars, per sobretotal respecte delements i substnciesqumiques o altres dissertacionscientfiques i investigadores en elcamp de lapotecaria. De la sevaestada a les Filipines sn treballscom: El elem de Manila, El

Bucubajai, Tomanaca de Filipinas,Igasura o Haba de San Ignacio,Portuza de Pita, El origen delblsamo gurguin o Apuntes acercade la farmacologa y materia mdicade las Islas Filipinas. Un cop tornata la pennsula public La FarmaciaMilitar del Ejrcito Espaol y susservicios durante el ejercicio de 1884a 1885 (Madrid, 1885)(PELEGR[1886]), memria

histricodescriptiva, adicionado ilustrado con numerosos estados ycuadros comparativos,

demostraciones y datos estadsticosde verdadero inters[La IEA, XXIII,22-06-1885, 390]

Tamb public multitud darticlesen prestigioses revistes del sectorcom la Revista farmacolgica o Elsiglo de Caldern y la Ciencia. El

ttol dalgunes de les sevesaportacions parlen prou del seucarcter tcnic en matriafarmacolgica: Observacin de lassubstancias orgnicas, Lafuschina de los vinos y medios decombatirla, Observaciones acercade la raz de Zarzaparrilla y sus

7/21/2019 ACarn!10 Maig 2009

17/40

17

El coronel Eusebi Pelegr Camps.Oli dA.Pea. Museu de Farmcia Militar (Madrid).

Fotografia de Santiago Gramunt i Arnavat.

resultados farmacuticos, oHigiene en los hospitales, etc.

Finalment sabem que vatraduir, almenys una obra

mdica, de litali, cosaque ens assabenta de lafaceta polglota del nostrepersonatge(ROMEI[1883]).

Distincions

Pelegr i Camps fou, perla seva vlua ipersonalitat, fins a unaquinzena de vegades

nomenat per a missionsespecials. Per la sevaintensa activitat com aprofessional de la sanitat iper la satisfacci dels seussuperiors pels serveisprestats, fou mereixedorde no poquescondecoracions. Entredaltres, cal destacar laCreu Roja del Mrit Militar

de 1 Classe (1879); laMedalla de 1 Classe alMrit Militar, amb motiude les noces dIsabel II; laMedalla dAlfons XII(1880), per la sevaactuaci al setge de la SeudUrgell; la CreudEmulaci Cientfica iFarmacutica Nacional(1883); la Creu al Mrit

Militar amb distintiu blancde 2. Classe (1886) pels serveisaportats i dedicaci a lerradicacide lepidmia de clera; la CreuBlanca al Mrit Militar de 2. Classe(1889) per la seva valenta actuacidurant un incendi a lHospitalMilitar de Madrid; la Creu de 1.

Classe al Mrit Militar amb distintiublanc (1895), etc. Lany 1886 tamb

fou nomenat comanador de nmerode la Reial Orde dIsabel la Catlica,pels serveis prestats a la direccidestabliments hospitalaris,distinci aquesta que se li concedialliure dimpostos.

7/21/2019 ACarn!10 Maig 2009

18/40

18

El darrer homenatge

La personalitat daquest tarragonno ha estat prou valorada, malgratel seu brillant full de serveis i

figurar en els principals diccionarisbiogrfics del sector. El doctorPelegrhavia estat habilitat del Cosde Sanitat quan es van perdre lescolnies de Cuba i les Filipines. Aixmateix, va obtenir graduaci decoronel en cap dels ServeisFarmacutics Militars de lEstat. Elseu talent revolucion elsanacrnics serveis farmacolgicsmilitars de lpoca.

Va rebre el reconeixement merescutdels farmacutics militars deBarcelona lany 1917, i poc desprsse li fu un gran homenatge, aquestja pstum donat que traspass elmes de juny de 1918-, a la capitalde lEstat, en solemne sessiacadmica. Anys ms tard, el 24

doctubre de 1942, per unnimeacord del Laboratori Central deFarmcia Militar de Madrid, va sercollocat el seu retrat (ac reprodut)a la galeria de personatges illustres,

i sel nomen Farmacutic dHonor,en consideraci a haver estat undels grans investigadorsfarmacolgics de la instituci. Enrepresentaci de lAjuntament deTarragona, hi assist el llavorscomandant de farmcia JoanSalvat i Bov, que va fer un vibrantdiscurs biogrfic davant de la planamajor militar farmacutica.

El quadre est pintat a loli, fa unmetre i mig dalt per un altredample, i actualment es conserva alMuseu de Farmcia Militar deMadrid, instituci a la que agramles facilitats donades, aix comtamb la gesti feta per lamicSantiago Gramunt i Arnavat.

FONS I BIBLIOGRAFIA

AGMS = Arxiu General Militarde Segvia. Expedient militari full de serveis del Dr. EusebiPelegr i Camps.La IEA = La IlustracinEspaola y Americana.

FRANCS[1985]FRANCS CAUSAP,MARA DELCARMEN. Estudio Histrico dela Especialidad Farmacuticaen Espaa. Madrid: Univer-

sidad Complutense, 1985.

MUOZ[1994]MUOZ CALVO,SAGRARIO.Historia de la Farmacia en laEspaa Moderna y Contempo-rnea.Madrid: Sntesis, 1994.

DBBAFE [2003]

Pelegr Camps, Eusebio, en:Diccionario biogrfico ybibliogrfico de autoresfarmacuticos espaoles.Madrid: Academia Nacionalde Farmacia, 2003, VI, 66-70.

PELEGR[1886]PELEGR Y CAMPS,EUSEBIO. LaFarmacia Militar del EjrcitoEspaol y sus serviciosdurante el ejercicio de 1884 a

1886. Madrid: Impr. Vda. ehija de Gmez Fuentenebro,1886, 173 p.

ROLDN[1935]ROLDN GUERRERO,RAFAEL.Bibliografa farmacuticamilitar. Madrid, 1935.

ROLDN[1958-1963]ROLDN GUERRERO,RAFAEL.Diccionario Biogrfico yBibliogrfico de AutoresFarmacuticos Espaoles. IV.Madrid: Grficas Valera,1958-1963.

ROMEI[1883]ROMEI,JOS. Manual prcticofacilisimo acerca del anlisisde la orina. Apndix de

Cayetano Primavera i NestorProta-Giurleo; traducci delitali i anotacions de D.Eusebio Pelegr i Camps.Madrid: Impr. Vda. e hija deGmez Fuentenebro, 1883.

7/21/2019 ACarn!10 Maig 2009

19/40

19

N

O T C I E S

Conferncies

Dins del Congrs Esglsia i Guerra Civil, organitzat per lArxiu Histric Arxidioces de Tarragona, encollaboraci amb la URVT, la Biblioteca del Seminari i el Cercle dEstudis Histrics i Socials del Camp deTarragona Guillem Oliver, van tenir lloc entre els dies 25-27 del mes de febrer de 2009 un total de 18conferncies i una taula rodona sobre el tema, amb la participaci de personalitats com: Santos Juli, JosepSnchez Cervell, Jordi Piqu Padr, Jaume Mass Carballido, Hilari Reguer Suer, Joan Bada Elas, AlbertManent Segimon, etc., i daltres catedrtics, arxivers i historiadors de renom. Les conferncies van

desenvolupar-se a la Sala del Paranimf, a ledifici del Rectorat de la URVT, i van comptar amb nombrosaassistncia de pblic.[http: //arxiu.historic.arquebisbattarragona.cat]

A crrec de Dolors Marn Silvestre, es va pronunciar el dia 30 de gener proppassat, la conferncia LaSetmana Trgica. La revolta popular de 1909, a les 19:30, a la sala del castell de lArxiu Municipal deReus, organitzada per aquest centre arxivstic, juntament amb Carrutxa.

A principis de febrer, i organitzat per ldEstudis Vallencs, la capital de lAlt Camp fou escenari dun ciclede conferncies dins de la Commemoraci del Bicentenari de la Guerra del Francs. Dimarts 3 de febrerAntoni Moliner conferenci sobre Els catalans en la Guerra del Francs; dijous dia 5 de febrer, ho feiaManel Gell, amb el ttol Demografia de guerra: el cas de Valls. Francesc Murillo, intervenia una

setmana desprs, per parlar sobre la Batalla de Pont de Goi. Totes les conferncies es van celebrar a les19:30h., a la sala dactes de lIEV, c/ Jaume Huguet, 1.[www.irmu.org]

Manel Gell ha pronunciat la seva conferncia sobre Les misries de la Guerra del Francs al Camp deTarragona i a la Conca de Barber itinerant i amb les degudes modificacions en cada cas, a: Montblanc(Museu Comarcal, Palau Josa, 16-05-2008); Barber (Casal de Cultura, 07-12-2008) i Solivella (Ajuntament,15-05-2009).

[MG]

Presentaci de llibres:

Robert Fauria, Narcs Figueras i Joaquim M. Puigverd, van presentar, el passat dia 12 de desembre de2008, el llibre de Jordi Bohigas Maynegre i Francesc X. Morales, La Guerra del Francs a la Selva. Limpacte delocupaci napolenica al mn rural (Girona: Consell Comarcal de La Selva / Centre dEstudis Selvatans,2008). Lacte va tenir lloc a Santa Coloma de Farners, al Sal de Plens del Consell Comarcal, a les 20h., i vaser organitzat pel Centre dEstudis Selvatans.

[www.Irmu.org]

El dia 11 de febrer de 2009, es va presentar a la llibreria Babel, de Castell, el llibre de Jos Manuel Palomari Nello Navarro. Smbols en el ferro. Corpus de municions de la Guerra Civil espanyola (1936-1939)[Barcelona:Base, 2008].

[Aula Militar Bermdez de Castro Castell-]

http://f/arxiu.historic.arquebisbattarragona.cathttp://f/arxiu.historic.arquebisbattarragona.cathttp://f/arxiu.historic.arquebisbattarragona.cathttp://f/www.irmu.orghttp://f/www.irmu.orghttp://f/www.irmu.orghttp://f/www.Irmu.orghttp://f/www.Irmu.orghttp://f/www.Irmu.orghttp://f/www.Irmu.orghttp://f/www.irmu.orghttp://f/arxiu.historic.arquebisbattarragona.cat

7/21/2019 ACarn!10 Maig 2009

20/40

20

Exposicions:

Fins el 12 de febrer de 2009 la sala dexposicions de la Casa Gtica dArgentona oferia lexposiciRepblica! Castells i cartellistes (1931-1939), organitzada pel Centre dEstudis Argentonins ilAjuntament.

Lexposici Quan plovien bombes, organitzada pel Centre de Documentaci Histrica de la Garriga ilAjuntament de La Garriga, va romandre oberta al pblic fins el 15 de febrer de 2009. Lactecommemorava el 70 aniversari del bombardeig de La Garriga.

[www.Irmu.org]

Un Curs dHistria sobre la Guerra del Francs:

LdEstudis Empordanesos, va organitzar un curs dhistria centrat en la Guerra del Francs, que es vaimpartir entre Figueres (Casino Sport) i Roses (Teatre municipal i la Ciutadella), el novembre i desembre

de 2008. El curs, va consistir en mitja dotzena de classes magistrals, a crrec de reconeguts acadmics delsector: Michel Brunet, de la Universitat de Tolosa (Lempire napolonien et les nations, el 30/10/2008);Gens Barnosell, de la Universitat de Girona (Quin nom, per a la maleda Guerra dEspanya?, el 6/11);Maties Ramisa, de la Universitat de Valncia (LAdministraci francesa i els seus homes, el 13/11);Mnica Bosch, de la UdG. (Viure i pagar la guerra. Els efectes de la Guerra del Francs en la famlia i elpatrimoni Carles, el 20/11), J.Bohigas, L.Serrano i M.Esteban (en la taula rodona Recerques en curs sobrela Guerra del Francs, el 27/11), i Josep M. Fradera, de la Universitat Pompeu Fabra (La Guerra delFrancs: quan la paraula naci canvi de sentit, el 5/12).

[www.irmu.org]

Colloqui sobre lepisodi napolenic a Espanya:

Guerra de Ideas. Poltica y cultura en la Espaa de la Guerra de la Independencia. Zaragoza, Organitzatper Ia Institucin Fernando el Catlico, es celebr a Saragossa els dies 27 -29 de novembre de 2008 a laseu de la instituci, plaa dEspaanm.2. Coord. per Pedro Rjula (Universidad de Zaragoza) i Jordi Canal(EHESS, Pars). Linters dels organitzadors en aquest colloqui va ser estendre els conceptes ideolgics enels diversos mbits de la vida poltica dels espanyols daquella poca. Daquesta mane ra es pogu copsarlabast de laparell ideolgic que acompanyava cada bndol en guerra i tamb cm es van posar les basesdevoluci poltica dEspanya durant el segle XIX. Per estudiar-ho shan buscat tres vessants: les idees, elsespais poltics i els mitjans de difusi. Per desenvolupar els apartats esmentats sinvit un total de catorzeponents: Pierre Serna (Institute dHistoire de la Rvolution Franaise, Pars), Antonino De Francesco(Universit di Milano), Jos Tengarrinha (Universidade de Lisboa), Mari Cruz Romero (Universitat deValncia), Demetrio Castro (Universitat Pblica de Navarra), Juan Lpez Tabar (Historiador), CarlosForcadell (Universitat de Saragossa), Richard Hocquellet (Historiador), Pedro Rjula (Universitat deSaragossa), Jean-Philippe Luis (Universit Blaise Pascal- Clermont Ferrand), Javier Fernndez Sebastin(Universitat del Pas Basc), Alberto Ramos (Universitat de Cadis), Marieta Cantos (Universitat de Cadis) iEmilio de Diego (Universitat Complutense de Madrid). s desperar que, amb el temps, podrem gaudirdaquesta fructfera trobada dhistoriadors i dhistoriadores, a travs de la publicaci del colloqui, alhoraque incorpori i es recullin - com en alguna publicaci ja sha fet-, les principals aportacions dels quatredebats que conclouen cada sessi.

[Nria Florensa i Soler]

http://f/www.Irmu.orghttp://f/www.Irmu.orghttp://f/www.Irmu.orghttp://f/www.irmu.orghttp://f/www.irmu.orghttp://f/www.irmu.orghttp://f/www.irmu.orghttp://f/www.Irmu.org

7/21/2019 ACarn!10 Maig 2009

21/40

21

[Els catalans avorreixen elsfrancesos, per]:Y si aora losbuscan no es por maior bien, sin

por menor mal....

BNM, Ms. reg. 2.371 (1640), f. 241.

Ten al francs por amigo, nolo tengas por vecino....

FAREAL GUSENO. Salsas recuperada.Barcelona: S. y J. Mathevad, 1640.

Recuperaci de patrimoni militar a les Terres de lEbre:

Les administracions meridionals catalanes han anunciat dues importants intervencions en obres depatrimoni militar. El Consell Local de Patrimoni Cultural de Tortosa es va mostrar disposat a afrontar laredacci del pla director de les muralles. Ja sha adjudicada lobra de restauraci del tram de murallamedieval de la torre de Clio; tamb la propera rehabilitaci del fort del Bonet. El Departament de Culturaest finanant, a ms, els treballs de restauraci de les dues torres medievals de Campred que operavencom a punts de vigilncia del trnsit fluvial de lEbre: la Torre de Camp red (s. XV) i la del Cargol (s. XIII).El segent exercici, un taller docupaci ser lencarregat de ladequaci de lentorn.

[Diari de Tarragona, de 28-10-2008, 19]

El somni igualitari: Manifest a favor de lexhumaci de les fosses comunes:

Reunidas en Barcelona las entidades: Asociacin por la Recuperacin de la Memoria Histrica en Aragn,Associaciper a la recuperaci de la Memria Histrica de Mallorca, Asociacin Andaluza Memoria Histrica y Justicia,Asociacin para la Recuperacin de la Memoria Histrica de Valladolid,Frum per la Memria del Pas Valenci,

Confederacin General del Trabajo, Asociacin para la Recuperacin de la Memoria Histrica de Aguilar de laFrontera, Asociacin por la Recuperacin de la Memoria Histrica de Arucas (representacin delegada en ARMH deCatalua) yAssociaci per a la recuperaci de la Memria Histrica de Catalunya, han acordado lo siguiente:

1. Manifestar nuestro desacuerdo absoluto con la decisin de la Sala de lo Penal de la Audiencia Nacional y con elposicionamiento de la Fiscala, que en lugar de perseguir a los criminales lo hace con las vctimas que con estasdecisiones vuelven a ser agredidas una vez ms.

2. Exigir al Gobierno del Estado que adopte las decisiones oportunas para paralizar la actuacin de la Fiscala yproceder a la exhumacin de las fosas comunes, a la identificacin de los cuerpos y a la reparacin de las vctimas.

Barcelona, 15 de noviembre de 2008.

LA CITA

GALLOFBIA

Frana i els francesos, hanestat, al llarg de la nostraHistria, els grans isempiterns enemicsmilitars dels catalans. Des

de que Catalunya se nindependitzava amb el tractat de Corbeil, a mitjans s. XIII, les guerres,

incursions, invasions i rzzies, shan succet secularment, ms encara en territori immediat defrontera. Per aix, ms dun comentari despectiu hi ha hagutcontra dels francesos, o de llurs intencions envers el nostre

pas. Comencem amb una frase extreta dun avs dins lesactes del Consell dHondarribia, poc abans quesofrissin la invasi i setge el 1638. Seguim amb unes paraulesde la duquessa vdua de Cardona als seus fills, elnovembre de 1640, quan retreia a les autoritats catalanes, que shaguessinllenat als braos deFrana. Acabem, finalment, amb una dita dun full volander, tamb de 1640. Els danys que elpasve ha causat als catalans, segur que han donat per omplir pgines senceres de dites i retrets. Aixen vol ser una mostra minsa i concisa.

Los ardides de la guerra sonsecretos y los francesesvengativos...

Arxiu Municipal dHondarrbia, E.,negoc. 5, srie II, Guerras.

7/21/2019 ACarn!10 Maig 2009

22/40

22

R

E C E N S I O N S

[Nombre de notes / Nombre de centres documentals consultats / Nombre de bibliografia citada(+ hemeroteca) +acceptable, ++b, +++excellent, ++++extraordinari]

SIMON I TARRS, ANTONI. Pau Claris. Lder duna classerevolucionria. Barcelona: Publicacions de lAbadia deMontserrat, 2008 (Biblioteca Abat Oliba, 285), 477 p.[228/11/220 ++++]

Escriure sobre un personatge cabdal de la nostra histria,del qual se nha escrit molt i ara es publica una altra biografia,pot semblar, en un primer moment, reiteratiu. Per quan enstrobem amb la ploma de l historiadorANTONI SIMON I TARRS,amb un conjunt ampli de fonts i bibliografia diversa, enscongratula la seva magna obra. A ms, el llibre est ben editat,com ens tenen ben acostumats les Publicacions de lAbadia deMontserrat i inclou un ndex onomstic, ndex que ens regategen algunes editorials perestalviar, tot i que en molts casos resulta indispensable.

Lestudi - com el mateix autor ens explica- clou una trilogia al voltant de la Guerrade Separaci de la Monarquia Hispnica, formada per: Els orgens ideolgics de la RevoluciCatalana del 1640 (Barcelona, 1999), i Construccions poltiques i identitats nacionals.Catalunya i els orgens de lestat modern espanyol (Barcelona, 2005).

Lautor ha dividit la biografia de Pau Claris en dues parts, amb una introducci iuna recapitulaci final. En la primera part sanalitzen els enfrontaments de Catalunyaamb la Monarquia hispnica, des de les torbacions dels anys 1587-1593 fins a la guerra de1640. Es destaca el fet que la poblaci catalana abominava de participar en les guerres dela Monarquia i cm es va anar forjant una classe dirigent cada cop amb menysrecompenses i ms allunyada dels interessos de la Corona. Alhora, un conjunt depersonatges, vinculats a les institucions del pas va anar adquirint un protagonismecreixent, i entre ells sorgeix la figura de Pau Claris, de la qual el professor A. SIMONglossa tamb el seu entorn familiar i el dels seus ms estrets collaboradors en les tasquesde govern. Aix ho duu a terme amb un treball prosopogrfic basat en abundats fontsbibliogrfiques i documentals, entre les quals cal destacar laportaci dels arxiusnotarials a fi de reconstruir les xarxes familiars que formaven el nucli principal de lafamlia i de la classe dirigent catalana al voltant del qui fou president de la Generalitat.Segons lautor la majoria dels vint-i-set noms del nucli revolucionari del 1640, dels qualsha seguit la seva trajectria, formaven part de loligarquia urbana barcelonina (p.167).

La part segona del llibre es desenvolupa als anys 1638-1641, decisius per a laclasse revolucionria que va dirigir Claris i que va conduir Catalunya irremeiablement auna revoluci i a una guerra. Al nostre parer, els historiadors catalans no hem de tenir elcomplex dElliott, i quan tractem qualsevol aspecte dels antecedents o de la mateixaGuerra dels Segadors, no hem de defugir de comparar-nos amb ell. Aquest granhispanista, en un altre temps i amb uns mitjans diferents va desenvolupar el tema, amb

7/21/2019 ACarn!10 Maig 2009

23/40

23

metodologia histrica cientfica, i, en conseqncia, va aportar la seva bona interpretacide la guerra. Han passat els anys, i per aix, s innecessria la comparaci entre elsdirigents citats per ELLIOTTi els proposats per SIMON I TARRS(p. 83), quan entremig delsdos, ja altres historiadors, evidentment, tamb havien dit la seva... Ens hem dedesempallegar tots nosaltres del complex dElliott: la seva obra/obres sn importants,per com pugui ser indispensable llegir, per a aquesta guerra, a C. PUJOL I CAMPS o a

JOSEP SANABRE, bons historiadors clssics i bsics, per amb els quals no ens comparemexplcitament. A lautor no li calia demostrar la grandesa del seu llibre i lenriquimentque ha fet a la histria de la revoluci catalana, ANTONI SIMON t la generositat delsgrans historiadors que saben llegir, seleccionar, i no fer passar per propi el que sdaltres, per aix, ens ha regalat notes a peu de pgina molt rigoroses, per concretesbibliogrficament, com sempre haurien de ser.

Daltra banda, lautor ens ofereix un bon recull de versions sobre Pau Claris,apuntant les tendncies ideolgiques i poltiques dels escriptors (p. 98 i s.). Daquestamanera el lector pot modelar la seva prpia imatge del personatge biografiat. En canvi,mostra tebior en la interpretaci sobre les primeres negociacions entre els catalans i elsfrancesos, donant com a dates dinici les que explcitament consten en la bibliografia queha consultat, tot deixant-se portar per les fonts oficials catalanes: no lhem convenut...llstima!, per aix no s tema de ressenya.

Finalment, compartim la idea (que ja va apuntar SANABRE) de lenverinament dePau Claris, per no estem dacord a veure els mateixos protagonistes del ms queprobable assassinat poltic. Per A. SIMON la Cort de Madrid li va fer pagar la sevaactuaci en contra de la monarquia de Felip IV de Castella (p. 432), per al nostre parer,quan les tropes hispniques havien fugit a la desbandada de Barcelona, a la batalla deMontjuc, sobria una nova etapa en la guerra i les relacions ja passaven per negociaramb Llus XIII de Frana com a sobir de Catalunya, i, per tant, de poc servia aquellarevenja tan a deshora... En canvi, aquella mort s que era del tot oportuna per alsseguidors de la causa francfila, la qual podia consolidar com aix ho va fer- la posicide govern efectiu sobre Catalunya amb menys dificultat i amb un basti important foradel joc: sense Pau Claris. En conseqncia, sense testimoniatges, dades dautoria directao indirecta en aquells moments, considerem que ms interessos tenien els francesos queels espanyols, els quals ja havien perdut la seva batalla, almenys la primera quepensaven rpida i definitiva (comandats pel marqus de Los Vlez sobre la CiutatComtal, 26-01-1641).

El professor ANTONI SIMON I TARRSens ha ofert una ms que excellent biografiade Pau Claris, la qual en un futur ser, necessriament, la base daltres recerques, i tambesdevindr, com ja hem esmentat, indispensable per conixer el seu entorn familiar i elde la classe dirigent de la revoluci catalana. A ms, enceta qestions sobre diversostemes, dalgun dels quals jo mateixa he pogut, breument, polemitzar, i aix noms fa queenriquir la seva obra. Per tant, s un llibre molt complet i que ens feia molta falta perobrir nous debats.

[NRIA FLORENSA I SOLERDoctora en Histria]

7/21/2019 ACarn!10 Maig 2009

24/40

24

SNCHEZ I CARCELN,ANTONI. La Guerra del Francs a Lleida. Lainsurgncia lleidatana contra Napole i les seves conseqncies(1808-1814). Lleida: Pags, 2008, 269 p. [585/7/149 ++]

Aquest estudi histric es dedica a analitzar la Guerra del

Francs a la ciutat de Lleida, la primera localitat catalana queva organitzar una junta per articular el govern i la defensa delterritori. Lobra sha dentendre en el marc de les celebracionsderivades del bicentenari de la invasi del 1808 i de linici delmoviment dalliberament i de reacci a locupaci estrangera.Ens dna una visi de conjunt dels fets bllics i poltics quesesdevingueren a la ciutat del Segre entre 1808 i 1814. Lautordemostra com la Junta lleidatana va ser un organisme degovern dominat, tant per loligarquia que dirigia lAjuntament com, per descomptat, perla cria eclesistica; sobretot cal destacar el paper del bisbe Jeroni Maria de Torres, unpersonatge tan absolutista com antinapolenic. A ms, la ciutat de Lleida va jugar unpaper capdavanter en la iniciativa daplegar totes les juntes locals corregimentalscatalanes: el 18 de juny del 1808 es fundava la Junta Suprema de Catalunya,lencarregada dadministrar els esforos prebllics amb la finalitat dorganitzar laresistncia vers lenemic mitjanant latribuci de competncies militars i financeres. Vaser en aquest precs moment quan es van iniciar les tasques de millora de la defensa de laciutat en previsi dun atac eventual.

Des de comenaments de lany 1810 la principal preocupaci va ser laveninexorable de lexrcit francs del general Suchet, que cap a labril ja havia fixat el setgede la plaa ilerdenca. Durant un mes la ciutat va protagonitzar una heroica resistncia,per la manca de tropes exteriors de suport i linefica comandament de Garca Conde,van propiciar la caiguda el mes de maig del mateix 1810. La repressi francesa va serbrutal, causant notables danys materials i personals que lautor consigna detalladament.Va ser en aquest precs moment quan va iniciar-se el govern francs sota elcomandament del bar Henriod (1810-1812).

Lleida va patir la dominaci francesa en forma de cruel i sagnant dictadura militardel bar Henriod, qui va portar a terme nombroses execucions i afusellaments a lacntrica plaa de Sant Joan. En conseqncia, els lleidatans van reunir forces peralliberar-se daquella tirania, malgrat que el seu intent ms contundent, la voladura delpolvor de la Suda (1812), va traduir-se en un sonat fracs: va ocasionar la mortaccidental de molts civils i la destrucci dun centenar de cases a la parrquia de SantaMaria Magdalena, no afectant,prcticament, a les tropes enemigues.

Poc desprs, el prefecte napolenic Alban de Villeneuve (1812-1814) va fer-secrrec de ladministraci de Lleida, ciutat que com la resta del territori del Principathavia estat annexionada directament a Frana a principis daquell any. Tot i queVilleneuve va caracteritzar-se per un tarann ms pacfic i una voluntat modernitzadora,

ja era tard per canviar la mala imatge dels francesos entre la poblaci. El nou prefecte vaser lartfex dunes interessants memries sobre el departament de les Boques de lEbre(segons la nova divisi territorial francesa), la capital del qual havia de ser Lleida, que adata davui es revelen com una bona font per al coneixement de la realitat de lescomarques lleidatanes de principis del segle XIX. Mentrestant, per, la bona estrella

7/21/2019 ACarn!10 Maig 2009

25/40

25

europea de Napole havia comenat a mudar de signe. No s destranyar que a principis del 1814 el bar dEroles - un dels promotors del desastre de la voladura del polvor dela Suda es plants davant de Lleida i aconsegus, el 14 de febrer, recuperar la ciutat. Perfi, desprs de gaireb quatre anys docupaci, Lleida salliberava de lopressor jounapolenic. El llibre es clou amb un ltim captol dedicat a lestudi de les diferentsconseqncies negatives que la Guerra del Francs represent per a la ciutat de Lleida.

[JOSEP MANUEL MARTNEZ PARS,investigador associat al Departament dHistria de la UdL]

SUCHET, LOUIS-GABRIEL. Memorias del mariscal Suchet, duque de La Albufera, sobre suscampaas en Espaa, desde 1808, hasta 1814. Atlas. Saragossa: Institucin Fernando elCatlico, 2008.

Edici facsmil de la de 1928, de les Mmoires dumarchal Suchet, duc dalbufera, sur ses campagnes en Espagne,depuis 1808 jusquen 1814. crits par lui-mme. Atlas (Pars:Anselin, 1834), amb prleg de Pedro Rjula.

Suchet fou un apassionat de la cartografia militar, i laltima dcada de la seva vida, la va dedicar a elaborarplanxes illustratives dels moments crucials de les sevesbatalles a la pennsula. Va concebre les memries per a serconsultades juntament amb els mapes, on concentr la lgicageogrfica del seu relat. A travs de 16 magnfics gravats, esreconstrueixen els teatres doperacions on actu entre 1808 i1814, en el territori de la Corona dArag, bona part deCatalunya, i Tarragona.

[MG:http://ifc.dpz.es/publicaciones]

BOHIGAS I MAYNEGRE;JORDI;MORALES;FRANCESC XAVIER GARCIAMORALES.La Guerra del Francs a la Selva: Limpacte de locupacinapolenica al mn rural. Santa Coloma de Farners: CentredEstudis Selvatans, 2008 (Estudis i Textos; 11), 101 p. [164/10/* ++]

Al prleg revisionista de lltima reedici dun ja clssic

de la historiografia militar, el fams El Ejrcito de Flandes y elCamino Espaol, el professor GEOFFREY PARKER reconeixia quela gnesi de la seva obra es va veure influda pel conflicte delVietnam i la gesti de Robert McNamara al front del Pentgon.Els problemes logstics i organitzatius de la maquinriaguerrera ianqui van tenir una petjada gaireb inconscient a la ment de PARKERper tal deplantejar el seu discurs.

Jo el mateix puc dir de lobra de BOHIGAS i MORALES. En lactual context militar,un dels problemes que en major grau preocupen als estats majors sn les operacionsCIMIC (Civil Military Cooperation). s a dir, lelement civil dins els escenaris de conflicte.

Si ells ho han volgut no ho s, per la principal lli que es pot aprendre daquestaamena obra s que darrere les siglespresentistesde lOTAN, els problemes que planteja la

http://ifc.dpz.es/publicacioneshttp://ifc.dpz.es/publicacioneshttp://ifc.dpz.es/publicacioneshttp://ifc.dpz.es/publicaciones

7/21/2019 ACarn!10 Maig 2009

26/40

26

guerra sn dantuvi els mateixos: represlies contra la poblaci civil per part de lestropes combatents, la qual cosa provoca desplaaments, refugiats, etc. Sens dubteaquests aspectes estudiats per aquests historiadors, exposats a la segona part del llibre,sn laportaci ms sucosa daquest ben illustrat treball. Seguint aquestes pgines homsadona de cm la guerra s un fenomen que es retroalimenta amb lodi de tots aquellsque la pateixen. Precisament les errades dels francesos a la conducci de les sevesoperacions CIMIC fou un dels aspectes que s al darrere del seu fracs a Catalunya.

Un altre aspecte sorprenent, contrriament a la majoria de la historiografiaproduda a Espanya sobre el conflicte, s el fet que el fil conductor dels esdevenimentsmilitars sn les operacions franceses. Aix t una certa lgica no solament si es t presentque fou aquest exrcit el que va dur la iniciativa, sin tamb pel fet que la seva actuaciva ser, amb escreix, quelcom que avui soblida, la que va tenir unes conseqncies msfunestes per a la poblaci civil.

s per aix que noms em cal felicitar als seus autors.[PABLO DE LA FUENTE.Doctor en Histria]

ALTEMIR ALTEMIR, SEBASTIN. Vivencias de un mao en la URSSstaliniana. Del Cinca al Volga. Informe a mis hermanos. Valls: LaTorratxa, 2007, 207 p.

Relat en primera persona de les vivncies daquest veter dela GCE i la IIGM al front de la URSS. De les moltes memriespublicades similars, aquesta es pot diferenciar en el fet que elprotagonista va passar a la URSS i va servir a laviaci sovitica, enescamots de sabotatge i, finalment, a la fbrica de Gorki. La sevaredacci s senzilla i honesta, intercalant les dades militars amb lespersonals, cosa que, a ms de proporcionar al llibre un cairenovellesc, te la virtut dendinsar-nos en la vida quotidiana del voluntari que es va veureinvolucrat en dues de les pitjors guerres del segle XX, a milers de kilmetres de casa.

S.ALTEMIR, no s escriptor ni historiador, per mostra un elogiable esfor perexplicar totes les vicissituds viscudes aquells anys, consultant monografies del tema imapes de les zones on fa referncia, per tal de dotar de la suficient rigorositat el seu relat.Comena amb uns breus trets biogrfics sobre el seu origen, al poble aragons dAlins,lesclat de la GCE, el seu ingrs a laviaci, el mar de 1938, el viatge a la URSS peraprendre a pilotar (acadmia de Kirobavad), la vida i la formaci que all tenien i rebiendels sovitics, cm es va viure linici de la IIGM a lestepa, principals moviments bllicsper explicar laven nazi i elcontraatac rus, les coneixences personals que all va fer, etc.Als ltims captols, barreja la tornada a Espanya amb un seguit de disquisicionsparticulars prpies del discurs poltic que es podia esperar dun veter que ha passatpels fronts de guerra pels quals ell havia passat.

Ledici del llibre, ja exhaurida, va ser, per exprs desig de lautor, restringida a200 nics exemplars i no comercialitzada, per es pot consultar ntegra a la web delsHalcones rojos. Altemir, mai no ha deixat de creure i assumir les veritats del pensamentrepublic, igualitari i desquerres. Als seus 90 anys, viu retirat a Valls, amb el grau decoronel reconegut pel Govern Espanyol.

[MG]

7/21/2019 ACarn!10 Maig 2009

27/40

27

www.aulamilitar.com Aula Militar de Castelln

LAula Militar Bermdez de Castro, es presenta com una associaci cultural constituda percivils i militars que t com a finalitat el foment de lestudi de la Histria Militar de la provnciade Castell, la contribuci al seu coneixement i divulgaci, la collaboraci amb les institucionsoficials interessades, a ms de la promoci dun museu especfic fomentant-ne les donacions,adquisicions i dipsits de carcter museolgic, didctic o bibliogrfic. El nom prov del

governador poltic i militar de Castell Antonio Bermdez de Castro, i el logo s la creu queCastell va obtenir com a condecoraci el 1837.

La interfcie, a crrec del webmestre Jos Antonio Abed, s de disseny i impecable. A la bandaesquerra de la primera pantalla, figuren els botons que menen als diferents enllaos de la web.Un dells Collaboracions, s una autntica biblioteca digital que ofereix articles dhistriamilitar de Castell (una cinquantena), la majoria amb notes i/o bibliografia. Un altre s laLlibreria Digital, un catleg de 315 documents i publicacions escanejades que sofereixen enpdf, la majoria obres clssiques dHM del s. XIX, joies bibliogrfiques i tamb nmeros anticsde revistes que van fer poca. Lenlla Centre deDocumentaci, vol ser el lloc on sapleguenles memries i dietaris militars, juntament amb bases de dades (p.e. els regiments dinfanteriaespanyola, lEstat Militar de 1755 i de 1805, el full de serveis dEspartero, etc.). El MuseudHistria Militar de Castell, s el tema dun dels altres enllaos. All shi pot trobar tot all

referent a aquesta instituci museolgica depenent de lAula Militar, per conveni amblAjuntament, que compta amb milers de peces, una quarta part magnficament exposada. Hiha fotografies que inviten a la visita del centre, com ja han fet, des de 2003 quasi 4.000persones. Lenlla Memorial, s un monument de recordana als caiguts de Castell en lesdarreres guerres nacionals, doncs, per a cada una delles consta la llista dels que hi van morir:nom i cognom, grau, lloc de naixement i data de mort. De la Guerra del Francs en consten 99,de la dfrica (1859-1860), en consten 20, Cuba, Filipines i Puerto Rico se nendugueren ms de850, la GCE, 450, etc. La secci de Testimonis, s aix, el testimoni de militars de totsbndols, amb documents escanejats i imatges per illustrar els relats; ms de la meitat (7) snde la GCE. Especialment interessant s lopci Biografies, on lAula ha animat a reconstruirles ressenyes biogrfiques de militars desconeguts, que van jugar el seu paper en els conflictesdins i fora de la pennsula. Nhi ha dues dotzenes. Bibliografia, s un exhaustiu recull de 628

ttols relatius a la HM de Castell. Galeria de fotos, es composa dun nombre ingent de retratsescanejats de castellonencs que han vestit luniforme des de que la tcnica fotogrfica permetplasmar-ne la imatge. El litoral valenci ha estat secularment frontera de guerra contra elspirates barbarescs, i per tant, la seva importncia com a zona de conflicte la reconeix lAulaMilitar dedicant-li una secci, on shi poden trobar interessants transcripcions de pragmtiquesreials per a la defensa de la costa (les de 1597, 1629, 1643, 1650, 1673 i 1692), un informe delenginyer Antonelli i la Relaci del Marqus de Mondjar (1563 i 1574), les ordenances de 1576i les de 1582, la visita del virrei de 1607, altres visites a les torres de defensa (1815 i 1870), uninventari de 1728, etc.

Des de 2004, lAula Militar organitza anuals Trobades de Reconstrucci Histrica Militar, lamemria de les quals, i tot all que li s relatiu, es pot consultar a lenlla Expohistrica.LAula Militar compta igualment amb una secci de maquetistes, que ha consolidat de fa set

anys, una mostra de vaixells a escala les fotografies de les quals es poden veure a lenllaModelisme. Hem deixat per al final la Gazeta de lAula Militar (Gazeta), una publicaci dequatre pgines que somple amb breus notcies dHM, fora interessants i sempre amenes. Alseu enlla consten penjats els pdf dels 87 nmeros que han aparegut des de novembre del2001.

La web de lAula Militar Bermdez de Castro, s mostra i bon exemple del qu hauria dhaveren tota demarcaci provincial. El grup dentusiastes que la va fundar, han consolidat, amb pocsanys, una srie daspectes ldics, per sobretot culturals i dHM, que lhan convertida en unveritable referent a nivell nacional.

[MG]

http://www.aulamilitar.com/http://www.aulamilitar.com/http://www.aulamilitar.com/

7/21/2019 ACarn!10 Maig 2009

28/40

28

CHECA, MANUEL. Avance de inventario de lasfortificaciones de la provincia de Tarragona.Castillos de Espaa, 150-151 (juliol-setembre 2008)64-79. 14 pgines de graelles on es relacionen totesles edificacions defensives de la demarcaci

tarragonina, amb especificaci de: nom, localitat,tipus dedifici, cronologia, estat de conservaci iemplaament. Sn un total de 579 [MG]

GIMNEZ CHUECA, IVAN. Legionarios. Los hroesde Roma. Clo, 83 (setembre 2008) 32-43. Articleque concentra en les seves 11 pgines els principalsaspectes de la infanteria romana: classificaci,enquadrament, composici, lleves, salaris,equipaments, pirmide de comandaments, vidaquotidiana, disciplina, fugues, etc. Destacaimportants punts com per exemple, el dels premisamb els quals motivaven els soldats en el combat,o que les baixes dun exrcit victoris no solienpassar del 5% del total dels efectius. Desprs de 20anys de serveis, el legionari rebia terres a la colniaque ell escollia (a partir dAugust), fins llavorsdepenien clientelarment dels alts comandaments.Malgrat les victries dels brbars en els darrersanys de lImperi, lexrcit rom va seguir sent lafora de combat ms disciplinada i efectiva del seutemps [MG]

VARA THORBECK, CARLOS Y MARA LUISA GARCAARNGUEZ.Cercados! Las normas de asedio. LaAventura de la Historia, 118 (agost 2008) 54-60.Compendi teric dels procediments dasedi alEdat Mitjana, que intercala lobra dAlfons X elSavi i de don Juan Manuel, amb la bibliografiaanglosaxona de Maurice Keen. Incideixen molt enel factor del bloqueig (vitualles, missatges furtius,preus, intendncia, els campaments delsassetjadors, laliment de les tropes, etc.), i sninteressants les quantitats de queviuresespeculades per al manteniment de determinatsnombres de soldats. Per, en canvi, no es dedicagaire a explicar tctiques dasedi, ni sobretot, alsenginys de setge o de batre o dassalt, molt rics iimaginatius. No hi sn, tampoc grfics nireproduccions ni esquemes, i les illustracions snde pena [MG]

CARDONA I COLELL, RAMON. Aparici de restesindites del castell de Granyena, el primerassentament templer en terres catalanes.Oppidum. Revista cultural del Solsons, 6 (2008) 33-46[10/1/10 +]. Amb ocasi duna intervenciarqueolgica preventiva a les obres derehabilitaci dun edifici per habitatges en el castellde Granyena, shan pogut conixer un seguit de

peces i estances pertanyents a un mas queconformava part del primitiu castell. Sacabadeduint que sota la superfcie de lactual pati delcastell, samaguen nombroses restes de lantic castelltempler i hospitaler, a ligual que linterior de lesrestants finques privades [MG]

CLARAMUNT,SALVADOR. Alfons V el magnnimo.Sueo mediterrneo. La Aventura de la Historia,122 (desembre 2008) 36-40. Els 550 anys que fa dela culminaci de lexpansi itlicasn bona excusaper exaltar el perfil daquest sobir castell deCatalunya, educat a Medina del Campo, que es furei de Npols el 1443. No s fcil condensar en 3planes i mitja la vida i conquestes daquestTrastamara [MG]

GARCA CRCEL, RICARDO. 1640. Annushorribilis. La Aventura de la Historia, 121(novembre 2008) 110-114. Com fracaso delreformismo centralizador, defineix lautor la polticadel comte duc dOlivares, poltica funesta queprovoc directament dues rebellions queesquinaren la pennsula dorient a ponent. El 1640aquestes dues rebellions convertiren la situacipoltica hispnica, ja delicada, en una runa.Noms alguna de les conclusions daquest autor, atall depleg, s prou racional [MG]

MATA, JORDI. La primera guerra moderna;CAMPRUB,XEVI. Tot un exrcit contra Catalunya.Els abusos dels teros de Felip IV sobre la poblacicivil; CNSUL,ARNAU. Mori el mal govern. Deles sublevacions locals al conflicte nacional;MARIMN, SLVIA. Catalunya, esquarterada.Sapiens, 72 (octubre 2008 = Dossier La Guerra delsSegadors) 22-45. La guerra dels Trenta Anys (1618-1648) es considera la primera guerra moderna acausa de ls massiu de lartilleria, el nombredefectius mobilitzats, el sofriment de la poblacicivil i la utilitzaci de la propaganda impresa...[Resum], adjunta un mapa poltic dEuropa a totcolor. El segon treball s un reportatge que repassaels enfrontaments entre militars castellans ipagesos catalans el 1640. Ben estructurat, toca benb tots els aspectes de la qesti malgrat el seusintetisme i bibliografia antediluviana. El tercer, suna sntesi de la pgina sobre la Revolta de 1640,que t lencert de deixar ben pals cm i perqu vaesclatar la revolta i cm i perqu, daquesta, es vapassar a la Revoluci poltica contra la Monarquiahispnica. Hi ha tems dels principals personatges iapartats interessants sobre la publicstica i lacronologia del Corpus de Sang (a crrec de JordiVidal Pla). Per es queden al tinter, dos punts

7/21/2019 ACarn!10 Maig 2009

29/40

29

essencials com sn la persecuci dels jutges de laReial Audincia i el paper que (intentaren) jugar elduc i la duquessa de Cardona. Fantstica lareproducci que enceta el treball, sobre el setgefinal de Barcelona de 1651-1652. La ltimaaportaci fa un cop dull amb lupa a lepisodi del

Tractat dels Pirineus, que significlesquarterament del Principat dels Comtats deRossell i Cerdanya, conseqncia de la prdua dela guerra contra Frana. Sexposen lesexcepcionalitats de Llvia i la creaci dunafrontera poltica, la ms veterana dEuropa (acrrec de Joan Peytav), i es contrasta la dinmica aCatalunya amb el procs poltic dindependnciade Portugal [MG]

PUIG, LLUS M.;CARLES RAHOLA.Girona i Napole.Girona: CurbetComunicaci Grfica,S.L., 2008, 460 p.

CarlesRahola haur passat ala histria com aciutad exemplar,giron apassionat,escriptor fecund iespecialment pel seuignominis assassinat, el 1939, a mans de larepressi franquista. Tamb ser recordat comhistoriador bsic de Girona i les terres gironines,tractant sobretot de la Guerra del Francs,particularment sobre el que signific la dominacinapolenica de 1808 a 1814. Aquest llibre ofereix lacompilaci prcticament completa, mai reeditada,del que va escriure el nostre escriptor sobre ladefensa de Girona, locupaci francesa i la figurade Napole [www.ccgedicions.com/index]

GRAU I PUJOL,JOSEP M. Immigraci masculina aReus durant el trienni liberal a travs delreclutament a la milcia nacional (1820-1824).Paratge. SCGHSVN, 20/21 (2007-2008) 41-60[10/2/10++]. El llistat dels voluntaris allistats a la milcianacional, a Reus, entre 1820-1824, i tamb elsregistres parroquials de lhospital de pobres,permeten a lautor fer-ne una interessant anlisi dellurs procedncies geogrfiques i oficis, oferint bonexemple de cm treballar bases de dades militarssota una ptica eminentment social. En nodritannex al final, sexposen les dades extretes delsdocuments consultats [MG]

ROVIRA I GMEZ, SALVADOR-J. Els nobles del BaixCamp (segle XIX). Reus: Associaci dEstudisReusencs, 2008 (Rosa de Reus; 126), 268 p. [1.175/9/69++]. Expert en lanlisi de la noblesa meridionalcatalana dpoca moderna, el professor Rovira iGmez sempre procura incloure en les seves

monografies seculars un apartat de la milcia, pertal de determinar la incidncia que lexercici de lesarmes va tenir en una determinada comunitatnobiliria local. El segle XIX fou una centriaconvulsa i plena de conflictes bllics, i Reus, unade les ciutats ms grans i importants del pas. Elresultat s el duna important participaci delestament noble reusenc en la carrera de les armes(p. 254-256), estadsticament exposada en unquadre en el qual, llinatge a llinatge, es compten ipercentualitzen els membres que van servirmilitarment. 19 de les 32 (6 de cada 10) famliesvan ser cantera de (loficialitat de) lexrcit:Bofarull (29%), Dalmau (7%), Gavald (7%),Guardiola (40%), Homdedu (25%), Marc (45%),Mir (20%), Nicolau (31%), etc. Sobre el total, unatercera part dels militars nobles reusencs del s.XIX, procedien de tres famlies: Bofarull, Marc iNicolau. Rovira i Gmez en comenta alguns casosparticulars, en base als expedients aconseguits delarxiu militar de Segvia, i tamb algunesinteressants disquisicions generals sobrelestament i el servei darmes [MG]

ENGEL, CARLOS. La evacuacin de los sbditosalemanes, en la Guerra de Espaa. Ares, 6 (gener-febrer 2009) 24-28. El 1936 residien a Catalunyams de 8.000 alemanys (15.000 a tot lEstatespanyol), fonamentalment immigrants de la IGM;una part per, eren treballadors de colniesdempreses alemanyes. El seu trasllat a Alemanyaen esclatar la GCE precis dun gran esfor logstici de la intervenci de tota la flota germnica a laMediterrnia. El vapor Hermes embarc la colniade la Electroqumica de Flix, filial dIG.Farben. Esdetallen els noms de vaixells que hi participaren,xifres, itineraris, i hi han diverses fotografies enb/n [MG]

PALOMAR,JOS MANUEL;NELLO NAVARRO. Smbolsen el ferro. Corpus de municions de la Guerra Civilespanyola (1936-1939). Barcelona: Base, 2008. Ensinformen els nostres amics de lAula MilitarBermdez de Castro (Castell) de la presentacidaquest interessant llibre que recull tota lacartutxeria emprada durant la GCE, aplegant msde 750 marcatges de diferents calibres [RicardoPardo Camacho. Aula Militar]

http://f/www.ccgedicions.com/indexhttp://f/www.ccgedicions.com/indexhttp://f/www.ccgedicions.com/indexhttp://f/www.ccgedicions.com/index

7/21/2019 ACarn!10 Maig 2009

30/40

30

F

ONS I ARXIUS

La repatriaci de soldats a la Guerra de Cuba: una font documental a

labast per al recompte de mortalitat (Centre de DocumentaciMartima. Museu Martim de Barcelona)

Els historiadors calculen que en laGuerra de Cuba de finals de segleXIX es desplaaren a la illa del Caribuns 220 mil soldats, dels quals

moriren 36.246, s a dir un 16,5 %,altres 33.808 retornaren malalts i10.995 intils per a treballar. Laparadoxa s que la major part de lesbaixes no ho foren per ferides deguerra sin per malalties. A ms de lamanca de preparaci militar delssoldats hi hem dafegir la deficientalimentaci, lescassa higiene i elsinsuficients recursos destinats.

Les lleis permetien lliurar-se delservei mitjanant el pagament dunaquantitat econmica, cosa que vaprovocar una segregaci de joves, lesclasses benestants evitaren anar-hi iles classes modestes no. Atesa lallarga durada de la mili la famliaperdia, en el millor dels casos, unbra per treballar la terra,temporalment, i en el pitjor, per

sempre si la destinaci eren lescolnies americanes o asitiques,ms encara en poca de guerra.

La commemoraci del centenari de laGuerra de Cuba el 1998 serv peravanar en la historiografia. Una deles fonts ms utilitzades fou lapremsa, per tamb els arxiusmilitars i municipals. Sobre lesrepercussions que va tenir a Espanyadisposem de treballs a Andalusia,Extremadura, Castella, Navarra,

Galcia, Illes Canries, Illes Balears ievidentment Catalunya. Aqudestaquen els relats personals imemries de soldats. Entre les

comarques ms estudiades hi sn elMaresme, a banda del Valls; pel Sudhi ha articles dispersos al Vendrell iTarragona. La feina pendent, val adir-ho, s gran, una de les dificultatssn els costos dels desplaaments alsarxius militars que concentren lamajor part de la documentaci, noobstant, sempre hi ha sorpresesagradables.

El Museu Martim de Barcelonaconserva larxiu de la CompanyiaTransatlntica que tenia la concessien monopoli del trasllat de lexrcitdEspanya a les colnies dUltramar.Les sries que ens interessen sn elregistre civil de defuncions de cadavaixell, a tall de mostra nhem buidatalguns, hi apareixen els soldatsmalalts embarcats des de Cuba cap a

ports espanyols com Santander,Cadis, A Corunya i altres, quemoriren en alta mar. En lexpedientde defunci instrut pel capit hiconsten totes les dades personals delfinat: nom i cognoms, edat, filiaci,lloc de naixement, estat civil i enocasions la professi, sense oblidar,s clar, la causa de la mort. Hosignaven, a part del capit, el metge,el capell i testimonis. Algunesvegades shi adjuntava un inventaripostmortem amb els bns (roba o

7/21/2019 ACarn!10 Maig 2009

31/40

31

diners), tamb es feia constar siatorg testament. Linconvenient msgran per lestudis s la grafia delstopnims i cognoms catalans, fins itot errades dadscripci de municipis

a les seves respectives provncies.Lgicament apareixen soldats darreude lestat i es lliurava una cpia deles actes de defunci a les autoritatsmilitars i una altra al jutge de lapoblaci on es desembarcava, fosCadis, Santander o Barcelona, peraix les recerques a partir dels seusllibres sempre seran fragmentries, alcontrari dels llibres de la prpiacompanyia que els agrupa a tots. Ladescripci de les malalties no snmassa acurades, en ocasionssanotava simplement debilitatgeneral, anmia o diarrea, i esremarcava que ja estaven malalts alembarcar des de Cuba. Tal com

esmentvem, no hem localitzat capferit per arma.

Aqu oferim una petita mostra de lainformaci que pot revelar el fons.

Sols hem buidat dos vapors-correu,el Colni el Covadonga,i noms unsmesos del 1898, en total hem aplegatuna vintena de soldats repartitsarreu de la geografia catalana.Esperem que aquesta notciaarxivstica engresqui a daltreshistoriadors a treballar aquesta fontque es guarda a Barcelona, i senobtinguin resultats ms globals.

El Centre de Documentaci Martima,depenent del Museu Martim deBarcelona, custodia aquestadocumentaci dins del fons de laCompanyia Transatlntica, en elsllibres dactes de defunci per vaixellsi anys.

[JOSEP M.T.GRAU I PUJOL.Arxiver]

APNDIX:

S