diari de berga - fira de maig 2009

DBerga Diari de BergaMaig del 2009

D Publicació informativa del BerguedàEdició Fira de MaigNúmero 22 Any 4

Distribució gratuïtaEdita: Bífidus Produccions

||| El Berguedà, terra d’il·lustradors | L’ofici de pintar històries P. 38 i 39

||| La mostra de productes alimentaris de la comarca guanya espai al Vall | P. 10 a 19

Una Fira de Maig més berguedana

IL·LUSTRACIÓ DE PORTADAYorgos Konstantinou

LA NOVA LLAR SANTA MARIA DE QUERALT

L’escola del segle XXI

El nou edifici reforça la qualitat pedagògica

del centre. P. 2 a 9

FERRAN BERTRAN | GEMMA SOLER | ROBERT CALVO | RAMON MINOVES | XAVI SORINAS P. 49 a 54

<< Pep Pintó i el seu fill Lleïr, un dels 27 alum-

nes de la Llar.

Més turisme, serveis i noves indústries, claus del futur del Berguedà

ECONOMIA |

OPINIÓ | LA RECESSIÓ, UNA FONT D’OPORTUNITATS

P. 20 i 21

Ràdio Berga bufa les tres primeres espelmes i aposta per expandir-se a Internet

COMUNICACIÓ |

P. 41

Segons com, la crisi també fa riure

DBerga MAIG DEL 2009 2


DPortadaELS PROTAGONISTES

AlumnesEs podran moure per tot el centre sense ni una sola bar-rera arquitectònica, tindran més llum i més equipaments

MestresDisposaran de sales de reunions i despatxos més grans, més aules tutelades i especialitzades, i més pati

Pares i maresTindran un accés molt més còmode al centre, i més espai d’aparcament, i es podran reunir en una sala polivalent

El nou edifici de l’escola Llar Santa Maria de Queralt, a punt per a la inauguració. A. gArciA

La Llar Santa Maria de Queralt estrena el nou edifici després d’anys de reivindicacióL’escola es traslladarà en les pròximes setmanes a la nova ubicació de la plaça Mossèn Armengou

Redacció

La Llar Santa Maria de Queralt de Berga està a punt de canviar d’adreça. Després de llargues dè-cades d’entrebancs burocrà-tics i d’una llarga reivindicació de pares, mares i professors, els to-txos han vençut la paperassa i, maó a maó, l’escola s’ha alçat.

No s’ha aixecat pas gaire, per-què la major part de la superfí-cie és una planta baixa, a la qual s’accedeix des de la plaça Mos-sèn Armengou, al capdamunt de la Rasa del Canyet. Aprofi-tant el desnivell del terreny, hi ha una altra planta escales avall, amb una sala polivalent i un magatzem.

En total, la nova escola d’edu-cació especial de Berga té 1.400 metres quadrats. A la recepció, hi ha un gran taulell blanc amb un banc incorporat i, a banda i banda, s’obren dos blocs. El més gran, a la dreta, té sis aules tutelades, i tres més de comple-mentàries, per a la informàtica, la logopèdia i les activitats mul-tisensorials. El bloc més petit, a l’esquerra, està reservat per als serveis: la sala de professors, els despatxos i el menjador.

La banda nord de l’edifici mira cap a la serra de Queralt i, a la part sud, hi ha un pati d’asfalt, sorra i terra flonjo, al qual s’accedeix des de totes les aules a través d’unes portes de vidre

que donen a totes les estances una gran lluminositat.

Al nivell inferior, s’hi accedeix a través d’una rampa, un ascen-sor o unes escales, i hi ha una sala polivalent, pensada per a reunions de pares i mares o activitats especials, un magat-zem, i un altre pati, aquest, tot de sorra. “Els alumnes pràcti-cament no hauran de baixar mai al nivell inferior”, explica l’arquitecta Mireia Besora, que va elaborar el projecte l’any 2003 amb Pere Claret i Josep M. Claret. Tot el centre està pensat fins a l’últim detall per adaptar-

se a les necessitats dels alumnes amb mobilitat reduïda.

Eficient energèticamentTambé està dissenyat per ser efi-cient energèticament i respec-tuós amb el medi. “Hem aprofi-tat que té una bona orientació per instal·lar-hi plaques fotovol-taiques”, explica l’arquitecta. L’energia que capten les pla-ques no es consumirà al mateix centre, sinó que es vendrà a Fecsa-Endesa. Els beneficis que generi la venda de l’energia es destinaran a la mateixa Llar Santa Maria de Queralt, segons

ha detallat la regidora de Ser-veis Socials, Maribel Iglesias. A més, l’escola té un dipòsit que recull l’aigua de la pluja.

L’edifici, l’ha pagat la conselle-ria d’Educació de la Generalitat de Catalunya, que també es farà càrrec de bona part del mobilia-ri. L’Ajuntament de Berga hi ha aportat els terrenys, i s’ocuparà del manteniment. L’Associació Pro Disminuïts Psíquics del Ber-guedà gestionarà el centre.

Actualment, a l’escola, hi assis-teixen una trentena d’alumnes, i alguns tenen graus de depen-dència molt elevats.

||| Innovació educativa | INAUGURACIÓ >>

02/2003 6.400 signatures reclamen un nou edifici 03/2003 La Generalitat es compromet a pagar les obres, i el govern de Josep M. Badia anuncia que la nova escola es farà a l’antiga caserna09/2003 El nou Ajuntament de Ramon Camps canvia la ubi-cació de l’escola, i la situa a la plaça Mossèn Armengou 01/2004 L’Ajuntament adjudi-ca la redacció del projecte a l’estudi Claret 04/2005 Es presenta el projecte arquitectònic08/2006 Les obres s’encallen perquè l’Ajuntament no pot comprar els terrenys10/2006 El conseller d’Educació signa el conveni amb l’Ajuntament per fer l’obra11/2006 El concurs públic queda desert perquè, amb el boom de la construcció, les empreses demanen més diners a l’Ajuntament03/2007 Pares i mestres compareixen per fer pressió a l’Ajuntament i al Govern08/2007 S’adjudiquen les obres a Construccions i Promocions Queralt per un 20% més11/2007 Comencen les obres05/2009 L’escola està a punt d’inaugurar

Un mar d’entrebancsCronologia


||| Innovació educativa | INSTAL·LACIONS >>Portada

Un escola nova adaptada i eficientL’edifici de la Llar Santa Maria de Queralt està preparat per a alumnes amb mobilitat reduïda

Una gran zona de jocs a l’exteriorPATI SUPERIOR

Recepció àmplia i lluminosaBENVINGUDA

Totes les aules es comuniquen amb el pati a través de parets de vidre. La zona d’esbarjo té una gran super-fície asfaltada, un espai amb el terra tou i un sorral, i està envoltada d’una filera d’arbres.

L’entrada a l’edifici permet accedir a la zona central, d’on surten dos passadissos: el de la dreta condueix a les aules, i el de l’esquerra, a la zona de serveis. Hi ha un gran taulell amb un banc per a l’espera.

La futura plaça de la PatumPATI INFERIOR

Cada classe, d’un color diferentAULES

Amb tota probabilitat, la Patum de la Llar Santa Maria de Queralt es farà al pati inferior. És un espai més recollit, amb una gran superfície de terra, i es comunica amb una zona de serveis.

Sis aules, cadascuna representada amb un color di-ferent, es distribueixen al llarg del corredor. Dues es comuniquen a través d’un vestidor. Totes les classes són molt lluminoses, perquè donen al pati.

Plaques fotovoltaiques i un dipòsitENERGIA

Una aula d’informàtica ben equipadaESPECIALITATS

La façana sud de l’edifici té una filera de plaques fotovoltaiques per aprofitar la llum del sol per fer energia. Sota la rampa que comunica els dos nivells de l’edifici, hi ha un dipòsit que recull aigües pluvials.

A la banda nord del corredor, hi ha tres aules més. Una és l’aula d’informàtica (foto), equipada amb totes les connexions necessàries, i amb finestres a través de les quals es veu la serra de Queralt.


||| Innovació educativa | FAMÍLIA >>Portada

El món que gira al voltant del Lleïr

El Lleïr Pintó Miralles té 12 anys, viu a Sant Llorenç de Morunys i és alumne de la Llar Santa Maria de Queralt. Pateix una lesió cerebral que ha canviat la vida de tota la seva família

Així que, quan la Rita el torna de l’escola, cap a les 6 de la tar-da, tota la família es reuneix a la cuina-menjador. Els avis, els pares i la Rita s’asseuen al sofà i estan pel Lleïr.

És abril, però, per la fines-tra, encara es veu una nevada generosa a Port del Comte. El termòmetre marca 9 graus, mentre el sol cau sobre la Vall de Lord, i apareixen núvols primaverals, preparats per descarregar suaument.

La llar de foc encara crema, però l’escalf de la casa es diu Lleïr. El Pep se l’asseu a la fal-da, mentre la Patrícia mira si li falta res. Al fons, l’àvia fa una sopa de lletres, però té sempre un ull mirant cap al Lleïr. I, mentre la família parla del nen, l’avi, convençut, assegura: “entén moltes més coses de les que ens pensem”.

Però no és una comprensió verbal. “El seu llenguatge és bà-sicament sensorial, s’expressa a través de les emocions, i ho fa sempre d’una manera molt exagerada, tant amb les alegries com amb les tristeses”, diu el Pep. “Sap qui som, i s’alegra quan veu que entrem per la porta”, assegura la Patrí-cia. I reconeix els llocs: quan va al metge, a Lleida, aplaudeix només de veure l’edifici.

Els pares del Lleïr han optat per la medicina natural. La tradicional els ha fallat. No pas per cap error mèdic, sinó perquè no dóna resposta a les preguntes que tenen. Quan el Lleïr va patir el vessament cere-bral, tot just 24 hores després d’un part prematur, els metges no van saber explicar als pares quines afectacions patiria. Ho han après amb els anys, a mesura que el Lleïr els ha anat donant lliçons de vida.

Tres anys després, va néixer la Sila. Avui, és a classe de música a Solsona i, en absència seva, els pares poden parlar sense embuts de la relació entre germans.

“Són una mica gelosos l’un de l’altre”, coincideixen. Però s’estimen amb bogeria. Amb només 9 anys, la Sila ha madurat prou per entendre la discapacitat del seu germà. En parla obertament i no para de pensar-hi. Fa poc, a l’escola li van demanar que fes una carta a l’alcalde i ella hi va escriure: “Vull que el meu germà es pugui moure per tot el poble”. Conscient de les barreres arqui-tectòniques, quan la família se’n va de vacances, la Sila és la primera de preocupar-se que tot estigui adaptat per al seu germà.

Com ho estarà la nova escola de la Llar. L’esperen amb deler. “Tant de bo hi poguem anar aviat”, diu la mare, mentre el pare s’afanya a distingir “el continent del contingut”. L’edifici del carrer de Balmes és un desastre, reconeixen tots dos, però el Pep assegura que la Llar “és el millor lloc del món”. El Lleïr hi ha descobert noves sensacions per mitjà de la na-tació o la teràpia amb cavalls, i gràcies a la musicoteràpia, s’ha fet un gran melomen: mou tot el cos quan una música li agrada. Ha après a relacionar-se amb les mestres i amb les companyes —totes les de la seva classe són noies —, i descobreix cada dia noves sensacions.

Tot el que ha après ho ha transportat al seu entorn. La Llar ha transformat una mica el món que gira al voltant del Lleïr.

Xavi Rosiñol

s’hagi d’estar sempre estirat o assegut en una cadira adapta-da. Per això, està tan bé quan viatja en cotxe i, sobretot, quan travessa un túnel.

El Lleïr té 12 anys i és un dels 27 alumnes de l’escola d’educació especial Llar Santa Maria de Queralt, de Berga.

L’hi porta cada dia la Rita, la seva cuidadora, que és a casa ja de bon matí. A 2/4 de 8, el des-perta, mentre els seus pares, Pep Pintó i Patrícia Miralles, se’n van a treballar a l’hotel-

restaurant que tenen, a tot just un quilòmetre del poble.

Al pis de sota, els avis prepa-ren l’esmorzar. Res de carn, perquè el Lleïr és vegetarià, i té al·lèrgia al gluten. I, per beure, un suc de poma, que és la seva beguda preferida.

Necessita ajuda per men-jar i per fer-ho gairebé tot. A cada moment, hi ha d’haver algú al seu costat. “El Lleïr és l’epicentre de la vida familiar, i el seu dia a dia determina el de tots”, explica el Pep.

Al Lleïr, li agraden molt els túnels. Quan va de casa seva, a Sant Llorenç de Morunys, fins a Solsona, s’ho passa molt bé, perquè n’hi ha set. I, cada dia, de camí cap a la Llar Santa Maria de Queralt, es posa a aplaudir quan travessa el túnel de la Mina.

Aplaudeix, perquè conserva força bé la mobilitat de les mans, sobretot de l’esquerra, tot i la lesió cerebral que pa-teix. En canvi, no pot aguantar l’esquena recta, i això fa que

La Rita, cuidadora del Lleïr (esquerra), el nen amb els seus pares, Pep Pintó i Patrícia Miralles i, al darrere, els seus avis, al domicili familiar, a Sant Llorenç de Morunys. XAVI ROSIÑOL


||| Innovació educativa | ENTREVISTA >>Portada

Alba Guals (esquerra) i Fina Canal, al davant de l’edifici de la Llar, al carrer Balmes de Berga. X. R.

Alba Guals

Fina Canal

DIRECTORA DE LA LLAR

GERENT DE L’ASSOCIACIÓ PRO DISMINUÏTS DEL BERGUEDÀ

“La nostra feina és la millor del món”

És difícil que aquests –alumnes puguin adquirir uns coneixements específics de matemàtiques o de llengua. L’escola és més assistencial i menys curricular?

Fina Canal: Estem tornant, –d’alguna manera, al maternat-ge terapèutic.

A.G.: Tot i que jo em nego a –acceptar que l’escola assisten-cial no sigui educativa. Es po-den aprendre moltes coses amb les activitats assistencials. Per exemple, a un nen que no pot parlar, li pot resultar educatiu triar què vol per esmorzar, si un entrepà o bé una pasta. Per a ell, serà una activitat lingüística, de llenguatge visual, però lingüís-tica al cap i a la fi.

Però, llavors, és difí- –cil fixar-se uns objectius d’aprenenatge.

A.G.: Aquesta és la màgia de –la nostra professió. Investiguem constantment, elaborem cada dia una tècnica nova i compro-vem fins on pot arribar cada alumne. És molt creatiu.

F.C.: Recordo exactament així –la meva etapa de mestra. Sem-pre estava buscant recursos per fer que un alumne aconseguís una determinada fita.

Quines perspectives els –aporta l’escola nova?

A.G.: Només per l’equipament, –és un salt qualitatiu importan-tíssim. Però ens permetrà tenir més recursos, i això encara és millor. Tindrem, per exemple, una aula multisensorial per a nens i nenes pluridiscapacitats, amb columnes de llum i un llit d’aigua que transmet sons, en-tre d’altres coses.

F.C.: Aquí, al carrer Balmes, –

encara tenim unes espatlleres al gimnàs, de quan els alumnes les podien fer servir. Ara, és im-pensable i, per això, a l’escola nova també estrenarem mate-rial de psicomotricitat adaptat a l’alumnat actual.

Què els aporta, personal- –ment, aquesta professió?

F.C.: Ha estat la professió de la –meva vida, la millor del món. No canviaria aquesta feina per res, ni la que feia abans a l’escola ni la que faig ara, que he de tocar totes les tecles de l’entitat. M’ha aportat una riquesa immensa, i és meravellós estar en contacte amb aquests nens i nenes, i amb tot l’equip.

A.G.: A mi, també m’agrada –moltíssim. Aquesta feina aporta il·lusió a la meva vida.

X. R.

Durant 37 anys, la Llar Santa Maria de Queralt ha atès dese-nes de nens i nenes amb neces-sitats educatives especials. Ara, al capdavant de l’equip de mes-tres, hi ha la jove Alba Guals. Durant anys, va ocupar el càrrec Fina Canal, que, actualment, és gerent de l’associació Pro Dismi-nuïts Psíquics del Berguedà.

Vostès dues representen –dues generacions diferents de mestres de la Llar. Com ha canviat la seva feina d’una generació a una altra?

Alba Guals: Ara, els alumnes –són més complicats. Amb el mo-del d’escola inclusiva, molts van a l’escola convencional, i aquí hem hagut d’afrontar una reor-ganització, amb l’afegit que te-nim nens i nenes amb trastrons de conducta importants, amb trets autistes i psicòtics.

“Una escola assistencial també pot ser educativa. Un alumne pot aprendre fins i tot quan es menja l’esmorzar”

“Investiguem cons-tantment, elaborem cada dia tècniques noves”

“Aquesta feina m’ha aportat una riquesa immensa i és meravellós estar en contacte amb aquests nens i nenes”

LES FRASES


||| Innovació educativa | ENTREVISTA >>Portada

Suport per a tota la vida

El projecte que va començar l’any 1972 amb la primera escola d’educació especial de Berga s’ha anat ampliant amb el pas dels anys per atendre les necessitats de les persones amb problemes psíquics al llarg de tota la seva vida. Ara, l’associació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà gestiona els serveis següents:

||| 1 | Centre de Desenvo-lupament Infantil i Atenció Precoç (CIDIAP)

Funciona des de l’any 1993, i està destinat als nens i nenes d’entre 0 i 6 anys. Es troba al carrer Cercs, i es traslla-darà pròximament a la plaça Europa. Ara, ofereix atenció ambulatòria a uns 100 nens i nenes del Berguedà. Compta amb cinc professionals: una fisioterapeuta, una logopeda, dues psicopedagogues i una treballadora social. També rep assistència professional en neuropediatria.

Els pediatres deriven els infants al CIDIAP quan detec-ten que hi pot haver algun problema de desenvolupament en els primers anys de vida. La majoria s’incorporen a les escoles convencionals, i alguns s’acaben passant a la Llar.

||| 2 | Escola d’educació especial

La Llar Santa Maria de Que-ralt té ara mateix 27 alumnes amb necessitats educatives especials. Entre les innovacions pedagògiques que desenvolu-pa, hi ha la teràpia amb cavalls

o hipoteràpia, la musicoterà-pia, les classes de natació al centre esportiu El Tossalet, i l’estimulació basal, que incideix en tots els àmbits de percepció i que pretén afavorir el desenvolupament global dels alumnes plurideficients.

||| 3 | Taller ColomaEs troba a Avià. Va començar

amb 6 treballadors, i ara en té 105. Tots passen al centre vuit hores al dia. La meitat treba-llen al Centre Especial de Tre-ball. S’ocupen de la bugaderia de l’hospital Sant Bernabé, fan tasques de suport al Parc Natu-ral Cadí-Moixeró i a l’empresa Containers del Berguedà, i treballen amb manipulats.

L’altra meitat són nois i noies

amb més dificultats i no poden desenvolupar una tasca durant tota la jornada laboral. Dedi-quen unes hores a fer tasques productives en l’anomenada teràpia ocupacional i la resta del dia fan activitats molt diverses dirigides per un fisioterapeuta i un terapeuta ocupacional.

||| 4 | L’Esplai Des de fa més d’una dècada,

és al carrer del Roser, i atén al cap de la setmana uns 40 treballadors del Taller Colo-ma. Està obert cada dia de 6 a 7 de la tarda, i el gestionen diversos voluntaris. Grups de L’Espai van regularment a fer classes per a adults a la Llar, i d’informàtica en una aula del Casal de la Gent Gran.

||| 5 | Pisos tutelatsDiversos monitors visiten

cada dia els habitatges, i hi fan tasques de control i d’assessorament. L’associació té un pis propi a la zona de la Font del Ros. Té un resident fix, i dos més hi passen tres o quatre dies per setmana.

||| 6 | Llar residènciaSón dos pisos del carrer de

Prat de la Riba amb sis per-sones a cadascun. Tots dotze treballen al Taller Coloma. A diferència dels pisos tutelats, aquí hi ha la presència perma-nent d’un monitor. De dilluns a divendres, el monitor arriba a les 7 de la tarda, quan els treballadors tornen del taller, i se’n va a les 9 del matí. Els caps

de setmana, el monitor s’hi està les 24 hores del dia.

||| 7 | Servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar

Es va engegar el 2004, i està format per dues professionals: una psicòloga i una treballa-dora social. Està destinat a les persones amb discapacitats psí-quiques lleus que viuen soles o en parella. Les professionals visiten els pisos regularment, i s’encarreguen d’assessorar els usuaris bàsicament en tràmits

complicats: gestions mèdiques, comptabilitat domèstica, etc.

||| 8 | Casals d’estiu Se’n fan dos. Un, a les tardes,

per als treballadors del Taller Coloma. I un altre, als matins, per als alumnes de la Llar, organitzat per l’AMPA.

El pròxim objectiu de l’associació és obrir una residència més assistida per fer front a l’augment de les dependències.

L’associació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà és molt més que la Llar. Ha desenvolupat un paquet amplíssim de serveis per a cada franja d’edat i per a cada nivell dependència

L’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) va re-néixer el 2001 per impulsar la demanda d’un nou edifici. “Costa de gestionar, perquè som poques famílies i vivim repartides per tota la comar-ca”, explica la presidenta, Ceci Camprubí. A l’estiu, l’AMPA or-ganitza els casals d’estiu, amb la col·laboració de l’escola, i també s’ocupa des d’aquest curs de l’acollida matinal dels alumnes, a 2/4 de 9. L’AMPA col·labora amb les activitats de la Llar, com la campanya de venda de roses, per Sant Jordi, i fa un dinar a final de curs.

Una referència per als pares i mares

AMPA


||| Innovació educativa | HISTÒRIA >>Portada

que, abans d’obrir portes, van anar a visitar escoles semblants que començaven a aparèixer a Catalunya. La més pròxima era a Cardona i, a Sant Just Desvern, hi van trobar una psicòloga que va col·laborar en el primer curs de la Llar.

Era el novembre de l’any 1972. La parròquia de Berga atenia les demandes d’un grup de pares i mares, que estaven preocupats perquè els seus fills no trobaven lloc a les escoles convencionals i s’havien de quedar a casa.

Amb donatius particulars, diversos voluntaris vinculats a

l’Església van posar en marxa la primera escola d’educació especial de Berga. Va ser en un pis al carrer del Roser, al davant d’on hi ha ara la plaça dels Països Catalans.

“Vam haver d’enrajolar el lavabo i fer-lo tot nou”, recorda Teresina Sans, l’única mestra d’aquella primera Llar que encara continua en actiu. Ni Sans ni cap altra de les dones que es van posar al capdavant de l’escola tenien experiència en el món de l’ensenyament. “Érem, simplement, gent amb ganes de treballar en aquest camp”, relata.

Tantes ganes, que dedicaven llargues jornades laborals als seus alumnes. Aquell primer curs, van ser set i, més tard, se n’hi van afegir tres més. Destaca el cas de la Isabel, una noia de La Pobla de Lillet que els seus pares havien hagut d’internar a Barcelona, perquè no trobaven aquí cap escola que la pogués atendre.

De seguida, va aparèixer l’oportunitat de fer la mu-dança. El pis del carrer del Roser, l’havia cedit la família de Josep Roca de manera desin-teressada, i l’escola no es podia eternitzar allà. Quan les mon-

La terminologia és demolidora. “Els subnormals també poden ser útils a la societat”, diu un Full Parroquial de l’any 1972. El document informava de l’obertura de la Llar Santa Ma-ria de Queralt de Berga, i feia servir una paraula, “subnor-mals”, desterrada, per fortuna, del lèxic contemporani.

Però l’expressió és una mostra de l’enorme desconeixement que hi havia fa 37 anys de les possibilitats d’aprenentatge dels alumnes amb necessitats educatives especials.

Per als primers metres de la Llar, tot era nou. Fins al punt

ges dominiques van abandonar el convent del carrer Balmes, l’Ajuntament hi va intervenir perquè s’hi pogués instal·lar la Llar Santa Maria de Queralt.

Les instal·lacions eren molt més àmplies, però tenien defi-ciències enormes. “El pis del ca-rrer del Roser, el vam enyorar durant molt temps”, explica Ivonne Serra, una altra de les mestres veteranes. “Cada matí, quan arribàvem a l’escola, ens queia l’edifici a sobre”.

Amb els anys, el centre es va anar arreglant, però els pri-mers alumnes amb cadires de rodes feien evident que l’edifici

37 anys per la diversitatLes mestres més veteranes de la Llar Santa Maria de Queralt són testimonis dels canvis en les instal·lacions i en l’alumnat. Ara, atenen nois i noies amb un grau més alt de dependència

Imatges per a la història 1. Una celebració de la Patum al pati de l’escola Llar Santa Maria de Queralt, al carrer Balmes. 2. Un grup d’alumnes, en plena classe, amb els llibres. 3. El pati del primer edifici de la Llar, al carrer del Roser de Berga. 4. Ivonne Serra (esquerra) i Teresina Sans, al nou edifici. 5. Montserrat Vendrell, amb la geganta.

1

2


||| Innovació educativa | HISTÒRIA | Portada

a apostar de debò per l’escola inclusiva. Els nens menys afectats s’integren a les escoles convencionals, i a la Llar, li queden nois i noies “amb problemes psiquiàtrics molt severs i grans alts i baixos de conducta”, explica Montserrat Vendrell, que té més de trenta anys d’experiència a l’escola. Assegura que, “de cap mane-ra”, no pot estar en contra de la integració, però comparteix amb les seves companyes una certa preocupació per si les escoles convencionals estan prou preparades i disposen de prous recursos per fer front a

les necessitats de cada alumne. En qualsevol cas, aquest és

el nou repte de la Llar, i per això encara és més important disposar d’un nou edifici. Les mestres han de fer l’esforç d’atendre alumnes més diver-sos i amb més dependències. Un esforç que els mateixos alumnes recompensen. “Jo he vist aquí nens i nenes que s’han sentit molt bé, que se’ls han fet llargues les vacances, que m’han dit coses molt maques quan menys me les esperava”, diu Vendrell. I con-clou: “sóc molt feliç d’haver-me dedicat a aquesta professió”.

era un laberint de barreres arquitectòniques.

Una dècada i mitja després de posar-se en marxa, la Llar va poder accedir al concert educatiu de la Generalitat, va ser declarada oficialment escola d’educació especial, i els mestres van començar a cobrar com a treballadors públics. Això alleujava la situació econòmica de la Llar, que sem-pre s’havia finançat amb cam-panyes populars i donatius, i havia passat moments crítics.

El següent gran canvi ha arribat fa tot just tres o quatre cursos. El Govern ha començat

1972Carrer del Roser La Llar neix a la Parròquia i s’instal·la en un pis cedit

LES TRES LLARS DE LA LLAR

Carrer de BalmesL’escola ocupa l’antic convent de les monges dominiques

Pl. de Mn. ArmengouTres dècades i mitja més tard, s’inaugura el nou edifici

1974 2009

3 4

5


||| Recinte firal | ESTANDS >>

DFira Motos antigues a BergaA la tradicional trobada de cotxes antics de la Fira de Maig, se n’hi afegeix una altra aquest any de motocicletes d’època. P. 12 i 13

La Fira de Maig torna a omplir el VallLa mostra manté el vigor i convoca unes cent empreses berguedanes

Redacció

La Fira de Maig de Berga mantin-drà el nombre d’expositors, tot i la crisi. Gairebé un centenar d’empreses i entitats bergueda-nes ocuparan el recinte firal de la plaça Viladomat i el passeig de la Indústria de Berga, a més de la cinquantena de paradetes que, com cada any, se situaran a la part final del recorregut, camí de la plaça Gernika.

Aquest any, la Fira durarà dos dies, a diferència del que ha pas-sat en els últims anys. Es farà el divendres 1 i el dissabte 2 de maig.

La demanda d’expositors s’ha mantingut, encara que hi ha hagut altes i baixes. “Tenim l’espai firal ple com sempre, amb només una variació de tres o quatre expositors menys” diu la regidora de Promoció Econò-mica, Rosa Guitart.

Aquest any, però, com a me-sura excepcional, l’Ajuntament de Berga ha decidit no cobrar els drets d’inscripció a la Fira de Maig per reduir les despeses dels expositors.

Pel que fa a la reorganització de l’espai, la Fira mantindrà el mateix plantejament que l’any passat. Els estands modulars se situaran només a la part central del recinte, en dues fileres, entre la plaça Viladomat i el passeig de la Indústria. Tots els estands de la Fira quedaran sota cobert, ja que les carpes s’allargaran una mica per encabir els es-tands modulars que es trobaven als laterals del Vall. “Va ser un petit canvi que vam introduir l’any passat, l’experiència va ser bona i la idea és mantenir-ho igual”, explica Guitart.

AgroalimentacióLa novetat principal de la Fira serà l’ampliació de l’espai dedi-cat a les indústries agroalimen-tàries, amb vuit estands més. “És un espai que hem de dina-mitzar i potenciar molt més i que, si podem, anirem fent créixer progressivament”, afir-ma la regidora.

Una altra de les novetats serà l’exhibició de motos clàssiques que es farà el dissabte 2 al matí, a la plaça de Sant Pere.

Una gentada visita la Fira de Maig del 2008 a la zona del passeig de la Indústria de Berga. J. FÍGULS

Rosa GuitartREGIDORA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA

“El sopar era una despesa innecessària”

Rosa Guitart és la regidora de Promoció Econòmica de de Ber-ga. S’encarrega de la organitza-ció de la Fira de Maig per sego-na vegada consecutiva.

Com ha afectat la crisi –econòmica en l’organització de la fira d’enguany?

Penso que ha estat un impac- –te mínim. És cert que, en com-paració amb l’any passat, hi ha tres o quatre expositors menys, però tenint en compte la situa-ció actual, no és per posar-nos les mans al cap; tot el contrari, estic molt contenta perquè pen-so que la gent ha respost molt bé.

DBerga MAIG DEL 2009 11Fira

||| Recinte firal | PARADES |

‘Mayday’ globalPassat i present de les manifes-tacions dels treballadors, l’1 de maig, a tot el món. P. 18 i 19

Rumba i rockLa Troba Kung-Fú i Strombers actuen a Berga convidats per La Salle i el bar La General. P. 16 i 17

Aquest any no se celebrarà –el Sopar de l’Expositor. Per què?

No és farà aquest sopar per- –què, des de l’Ajuntament, hem cregut que era una despesa in-necessària que ens podíem es-talviar els expositors i nosaltres. Si hem de prescindir de coses, és molt fàcil prescindir del so-par en aquest sentit.

Quins són els incentius de –la Fira de Maig?

De les fires que tenim a Ber- –ga, aquesta és de les més im-portants i la que mou més gent. Acabem de sortir de l’hivern, comença a fer més bon temps

i la gent té ganes de sortir. En aquest sentit, la Fira de Maig és un punt de referència i un molt bon aparador perquè les empre-ses es puguin promocionar.

Com espereu que respongui –el públic?

Esperem que sigui una fira –plena de gent com la que vam tenir l’any passat, ja que això també repercuteix en altres establiments comercials de la ciutat, a banda de l’expositor que es troba al recinte firal. També esperem que el temps ens acompanyi. Ara bé, si ens cau un xàfec, poca cosa hi po-drem fer.

Creix la mostra d’aliments naturals del BerguedàTindrà deu parades i oferirà als visitants una triadels millors productes agroalimentaris comarcals

Redacció

La presència del sec-tor agroalimentari al certamen multisec-torial de l’1 de maig serà més important, ja que n’augmentarà el nombre d’estands d’una manera signifi-cativa.

A diferència de l’any passat, quan els arte-sans i els productors estaven al mateix es-pai que l’Hosteleria i Turisme del Berguedà i l’Associació de Pro-ductors Agroalimen-taris del Berguedà, aquest any, hi haurà vuit parades més de venda directa de pro-ductes típics.

L’espai d’alimenta-ció, que estarà situat a tocar de l’ambulatori, al passeig de la In-dústria, forma part de la campanya Posa el Berguedà al teu plat, que impulsa el Consorci de Formació i Iniciatives (CFI) Cercs-Berguedà. La coordina-dora del programa, Carme Pa-drós diu que l’augment de la mostra “ha estat iniciativa dels productors mateixos per tal de

reforçar i promocionar la gas-tronomia berguedana”.

La idea de dedicar un espai del recinte firal a l’exposició dels productes berguedans es va materialitzar per prime-ra vegada durant la passada edició. “Estem molt contents

perquè aquest any ha crescut considera-blement. És un espai que vam començar el 2008 i crec que és bo perquè la gent cone-gui i tasti els produc-tes que tenim i també cal aprofitar-ho turís-ticament parlant, ja que ve molta gent de fora de la comarca”, explica la regidora de Promoció Econòmi-ca, Rosa Guitart.

Tast de productesEls visitants d’aquest espai podran fer una degustació dels aliments que es fa-briquen de forma ar-tesana a la comarca del Berguedà, com formatges, embotits, melmelades o gale-tes.

A més, també se sortejaran dos lots de productes agroali-mentaris berguedans

durant els dos dies que durarà la Fira de Maig. Les butlletes per al sorteig es podran tro-bar als mateixos estands de les dues associacions i als estands dels artesans i productors ber-guedans.

Mostra de productes a la Boqueria. arxiU/cfi


||| Motor | MOTOS >>Fira

Redacció

Per primera vegada, la Fira de Maig de Berga acollirà una ex-posició de motos clàssiques, que són aquelles que han estat fabricades abans del 1975. “La idea de fer aquesta exposició va sorgir de la trobada de cotxes antics que cada any es fa a Ber-ga durant la Fira de Maig. Com que aquest any hi ha dos dies de Fira, hem decidit combinar-ho, de manera que un dia hi haurà els cotxes i, l’altre, les motos”, explica Ricard Gorchs, tècnic de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Berga.

Aquesta és una de les novetats principals del programa de la Fira de Maig d’aquest any.

Motos dels 50, 60 i 70Durant tot el matí del dissabte, 2 de maig, es podran contem-plar una quinzena de motos, fabricades durant les dècades

dels cinquanta, seixanta i setan-ta. Aquest acte ha estat possible gràcies a particulars d’arreu de la comarca que deixaran les se-ves motos exposades a la plaça de Sant Pere. Així, tothom qui

ho vulgui podrà contemplar diversos tipus de motos clàssi-ques, entre les quals destaquen les motos de carretera i les mo-tos de trial de marques tant co-negudes com Bultaco, Montesa, Sherco o la ja extingida Ossa.

L’any que veLa decisió de mantenir aquesta exposició per a la propera edi-ció de la Fira de Maig dependrà de la resposta del públic. “Les expectatives són bones. Ara bé, caldrà esperar a veure la reac-ció del públic assistent i, arran d’aquí, ja decidirem si mante-nim o no aquesta exposició de cara a l’any que ve”, diu el tèc-nic de Promoció Econòmica de l’Ajuntament.

Els organitzadors de la troba-da també han plantejat la possi-bilitat d’exposar alguns cotxes de ral·li i alguna moto infantil de trial, al costat de la resta de motocicletes antigues.

La Fira de Maig estrena una trobada de motos clàssiquesSe n’exposaran una quinzena a la plaça de Sant Pere

Una trobada de motos clàssiques que va tenir lloc recentment al Tarragonès. AC VIMA VILA-SECA

Fa més de trenta anys que es va extingir la marca de motos Ossa però encara es manté ben present a la ment dels amants de les clàssiques. A Berga, tindran l’oportunitat de contemplar algun dels exemplars més destacats de la marca. L’any 1948, Ossa va treure la seva primera motoci-cleta al mercat, la 125, conegu-da popularment com la Fuelles, en referència al seu avançat sistema de suspensió. Fins i tot, hi ha un museu dedicat a la marca Ossa.

Passió per la mítica marca Ossa

MITE


||| Motor | COTXES |Fira

32è Concurs Infantil de sardanes

Inauguració oficial de la fira

Fèlix Escolano exposa al Casal de la Gent GranPINTURA>> Fins al 3 de maig es podrà visitar l’exposició de pintura a l’oli de Fèlix Escolano. El vestíbul del Casal de la Gent Gran de Berga acull la mostra. L’horari de visita és de 10 del matí a 1 del migdia i de 3 de la tarda a 8 del vespre.

DANSA>> El Concurs Infantil Escolar de Colles Sardanis-tes, que cada any acull la ciutat de Berga durant el certamen multisectorial de l’1 de maig, arriba a la 32a edició. L’acte es farà el dissabte 2 de maig a partir de les 7 de la tarda a la plaça de Sant Pere. La Co-bla Principal de Berga serà l’encarregada de posar música al concurs.

PROTOCOL>> El president de Freixenet i de Fira Barcelo-na, Josep Lluís Bonet, inau-gurarà oficialment l’espai firal. Serà el dia 1 a les 11 del matí a l’Ajuntament de Berga.

Exhibicions gimnàstiques ESPORT>> Les actuacions gimnàstiques dels dife-rents centres esportius de la ciutat tornaran a ser presents a la Fira. L’activitat es farà durant els dos dies de la mostra, matí i tarda, a l’escenari de la plaça Viladomat.

A+25 cotxes d’abans del 1971La trobada de vehicles antics de la Fira de Maig de Berga arriba aquest any a l’edició número 19 amb el propòsit de no repetir cap model

Redacció/CMCB

Els vehicles clàssics tornaran a ser protagonistes, el dia 1 de maig, de la Trobada de Cotxes d’Època a Berga, que aquest any arriba ni més ni menys que a la dinovena edició, sota la direcció de Celestí Arderiu, cap de la de-legació berguedana del Clàssic Motor Club del Bages i ànima d’aquesta concentració.

La novetat d’aquesta convo-catòria de la trobada és que l’organització ha previst que no hi hagi dues unitats repetides d’un mateix model de cotxe a la prova. Dit d’una altra mane-ra, que dels 25 vehicles fabri-cats abans del 1971 a què s’ha limitat la participació, no se’n pugui veure cap de repetit, cosa que garanteix al públic que vul-gui admirar-los de prop que po-drà veure un veritable mosaic d’automòbils clàssics.

Camí de Sant LlorençLes 10 del matí és l’hora i la plaça de la Font del Ros, el punt de concentració on s’aplegaran inicialment els participants en la XIX Trobada de Cotxes d’Època a Berga. A 2/4 d’11 està previst que s’iniciï el recorre-gut, que aquesta vegada portarà la corrua clàssica de Berga cap a l’Espunyola, des d’on enfilarà cap a Capolat i la Mina fins a sor-tir a la carretera de Sant Llorenç de Morunys per iniciar el retorn cap a la capital berguedana.

Exposició a Sant PereEls vehicles quedaran estacio-nats i en exposició a la plaça de Sant Pere, on el públic els podrà veure de prop i retratar-los a partir, aproximadament, a par-

tir de 3/4 d’1 del migdia, si no hi ha incidències mecàniques que en retardin l’arribada.

Els participants en la concen-tració organitzada per la dele-

gació del Clàssic al Berguedà faran aleshores un petit recorre-gut per la Fira de Maig de Berga i, tot seguit, es dirigiran al res-taurant a dinar.

Com sempre, el lliurament de records tancarà la prova, que l’any que ve celebrarà la vinte-na edició, acompanyant sempre la Fira de Maig.

Cotxes antics, en una trobada recent organitzada pel Clàssic Motor Club de Bages. CMCB

La trobada de cotxes antics de Berga arriba aquest any a l’edició número 19, sempre per la Fira. CMCB


Engranatge gràfic d’Ermínia AltarribaCARTELL

La dissenyadora berguedana Ermínia Altarriba torna a signar el cartell anunciador de la Fira de Maig. Un cop més, la imatge gràfica de la mostra re-

produeix uns engranatges, que ara es combinen amb flors, evocant la primavera. El color escollit és un vermell intens, barrejat amb blancs i negres.

Divendres 1 de maig10 h Obertura del recinte firal11 h Inauguració oficial de la Fira a l’Ajuntament de Berga10 h Concentració de cotxes antics a la Font del Ros, i expo-sició a la plaça de Sant Pere, a les 13 h10-14 h / 16-20 h Activitats per a nens a la plaça Viladomat10-14 h Donació de sang, al passeig de la Indústria11-14 h / 15-19 h III Torneig de Màgic Fira de Maig, al Centre

Programa d’actes

Cívic i entrega de premis al punt d’informació del passeig de la Indústria, a les 19:30 h11:30-13:30 h Exhibicions gim-nàstiques del Tossalet Centre Esportiu, a la plaça Viladomat17-20 h Exhibicions gimnàsti-ques de Berga Resort-Gimnàs Park 19 h 32è Concurs Infantil Esco-lar de Colles Sardanistes, a la plaça de Sant PereDissabte 2 de maig10-14 h Motos clàssiques, a la

plaça de Sant Pere11-14 h Exhibicions gimnàs-tiques Berga Resort-Gimnàs Park, a la plaça Viladomat17-20 h Exhibicions gimnàsti-ques El Finestral 21 h Tancament de l’espai firalAltres activitats- Espai de productes bergue-dans al Vall i sorteig d’una panera*- Trenet turístic, recorregut per la ciutat matí i tarda**Es fan els dos dies

A+Atraccions per només un euro el Dia del Nen

INFANTIL>> Un any més, els nens i nenes que ho desitgin podran gaudir dels cavallets i de la resta de les atraccions infantils que faran parada a Berga durant la Fira de Maig, incloent-hi tot el cap de setmana. Així, totes les atraccions tindran un preu d’entrada reduït de només un euro en motiu del Dia del Nen, que aquest any serà el diumenge 3 i el dilluns 4. Els tiquets per obtenir el des-

compte es repartiran als dife-rents establiments comercials de la ciutat. Com és habitual,

les atraccions estaran situades a la plaça Cim d’Estela, més coneguda com cal Carreres.

Jocs infantils entre els expositors, durant la Fira del 2008. J. F.


||| MÚSICA |

La Salle celebra el centenari amb un concert de Strombers

Mil i una rumbes a La General

La banda de Cardona presenta un disc que costa 2 euros

La Troba Kung-Fú fa parada a Berga en la seva nova gira

Fermí Riu

L’escola La Salle de Berga està de festa. Bufa 100 espelmes, i ho celebra amb tot un any d’activitats. Una de les prime-

Aurora Rodríguez

Los del Río van aconseguir que Bill Clinton ballés “La Macare-na” en campanya electoral. Però encara té més mèrit la proesa de La Troba Kung-Fú: han inter-nacionalitzat el Clavell morenet, i “l’estrella del dia” ja es balla fins i tot al Japó.

El nou projecte de Joan Garri-ga, ex-Dusminguet, ha tingut en pocs anys un èxit sense pre-

res és el concert que oferirà la banda de Cardona Strombers al Pavelló Vell de Berga en la vigí-lia de la Fira de Maig, el pròxim dijous, 30 d’abril.

La banda interpretarà per pri-mer cop al Berguedà les cançons del seu nou disc, Extraterrestres. El treball és un catàleg de tots els estils musicals amb què els cardonins han experimentat úl-timament: rock, ska i rumbes, però també valsos i havaneres. El grup liderat per Ferran Ga-llart considera que Extraterrestres és “un retaule musical realitzat amb una acurada producció i amb detalls instrumentals d’in-

dubtable qualitat”. Estan orgullosos del seu tre-

ball, i pretenen que arribi al màxim nombre de persones. Per això, el venen a tot just 2 euros. A Berga, es pot comprar a l’Escola Municipal de Música i a la botiga Rock & Classics. A tra-vés del seu web (www.strombers.com), el grup fins i tot ofereix a qui ho vulgui la possibilitat de convertir-se en distribuidor, i quedar-se un euro per CD.

Una estona abans dels Strom-bers, actuaran els gironellencs Sweet Hangover, i els bergue-dans Crit Oprimit, un grup amb músics alumnes de La Salle.

Strombers, en un concert del juny de l’any passat a Sant Quirze de Besora, Osona. meritxell

la troba Kung-Fú serà a Berga per la Fira de maig. arxiu/la trOBa

Data Dijous 30 d’abril Hora 23.00 hLloc Pavelló Vell de BergaPreu 7 eurosTeloners Crit Oprimit (23.15 h) i Sweet Hangover (0.00 h) Nota No es vendran begudes alcohòliques sense el DNI o documentació equivalent

Data Dissabte, 1 de maigHora 23.30 hLloc Bar La General, BergaPreu 10 eurosVenda anticipada 8 euros a www.atrapalo.com

STROMBERS

LA TROBA KUNG-FÚ

cedents i ha aconseguit passejar pels escenaris mestissos de mig món una interpetació particu-laríssima de la rumba. La banda ha col·laborat amb els millors (Macaco, Kiko Veneno, Peret...) i s’ha convertit en la revisió més

selecta de la rumba catalana, amb un toc de world music.

La nova gira de La Troba Kung-Fú assegura que “Les 1.001 rum-bes es van cantar en una nit”. I, a Berga, serà la nit del dissabte, 1, en plena Fira de Maig.


||| TEATRE |

‘Aloma’, la música intimista de l’amorDagoll Dagom porta a Berga l’obra de Mercè Rodoreda convertida en musical

Aurora Rodríguez

“L’amor em fa fàstic”, diu la jove Aloma en la primera frase de la novel·la de Mercè Rodo-reda. Ara, en el centenari del naixement de l’escriptora, la companyia Dagoll Dagom ha convertit aquella visió sòrdida de l’amor en un musical.

L’aposta més arriscada de la companyia es va acomiadar al gener del Teatre Nacional de Catalunya, i ha començat una gira per tot el país. L’espectacle es podrà veure a Berga en els dies previs de la Fira de Maig, el dissabte, 25 d’abril, al Teatre Municipal.

A l’escenari, hi pujaran dues actrius que interpreten el paper de la protagonista. Julia Möller es posa a la pell de l’Aloma més jove, i Carme Sansa l’encarna

en la maduresa. Les dues etapes vitals de la dona es troben a es-cena en una espècie de flaixbac amb què Dagoll Dagom ha vol-gut rellegir la novel·la.

Aloma és una noia dedicada a la família i a la casa, que arros-sega un trauma insuportable pel suicidi del seu germà. Diu que l’amor li fa fàstic, però, de sobte, s’enamora de Robert, un familiar que s’instal·la a casa seva.

Univers psicològicLa història és una mostra de l’univers psicològic de Rodore-da, i un catàleg dels seus per-sonatges més desgraciats. “No és una història per posar-se a cantar”, admet l’autor de les di-nou cançons de l’obra, Alfonso de Vilallonga. Ha estat un repte, però “un repte natural i assolit gràcies a un repertori atrevit, emotiu i alhora irònic”, segons el director de l’espectacle, Joan Lluís Bozzo.

El fundador de Dagoll Dagom recorre per a Aloma a alguns dels actors emblemàtics de la companyia, com Carlos Grama-je, protagonista de Mar i cel. Al seu costat, hi ha Josep Julien, Anabel Totusaus i Gisela, la con-cursant d’Operación Triunfo que ja brillar amb Dagoll Dagom a Boscos endins.

Amb Aloma, Bozzo aconsegueix dur als escenaris una idea que ja li ballava pel cap a principis dels anys 70, poc després que Rodoreda reescrivís la novel·la des de l’exili. Ara, s’ha fet reali-tat i es podrà veure a Berga.

El Mozart de Manel Camp i Llibert Fortuny, pròxima cita de la programació culturalCICLE

El pianista Manel Camp i el saxofonista Llibert Fortuny continuaran el pròxim diven-dres, 22 de maig, la progra-mació semestral del Teatre Municipal de Berga. Els dos musics posaran en es-cena l’espectacle Mozart en jazz, en què porten al seu terreny peces populars del compositor austríac, com la Marxa Turca, la Petita Serenata Nocturna, i frag-ments de les òperes Les bodes de Figaro i La Flauta Màgica, entre d’altres. Camp i Fortuny revisiten els clàssics en clau de jazz, impro-visant, i aportant-hi les seves idees innovadores i contem-porànies de la música. L’espectacle va néixer al Teatre Conservatori de Manresa l’any

2006, quan Camp i Fortuny van actuar al concert de clausura del 21è Premi de Música Ciutat de Manresa. Llavors, se celebra-ven els 250 anys del naixement de Mozart, i els dos músics catalans van decidir fer-li un homenatge des de l’òptica del

jazz. Més tard, van consolidar la fórmula, i la van portar de gira per tot Catalunya. A Ber-ga, l’actuació serà el divendres, 22, a les 9 del vespre, amb entrades a 10 euros. El concert de Camp i Fortuny és la penúltima parada de la

programació del Teatre Mu-nicipal de Berga per a aquest primer semestre de l’any. L’última serà l’obra de teatre Converses amb la mama, amb Miquel Gelabert (Ventdelplà) i Mercè Comes (Teresina S.A.), el divendres de Corpus. Des de principis d’any, han passat pel Municipal set es-pectacles més, entre concerts familiars, de clàssica, teatre jove i teatre amateur. Entre aquestes propostes, destaca Federic...a, la incursió dels berguedans Tràfec Teatre al món del flamenc. És tot un homenatge al vessant femení del poeta Federico García Lor-ca, i ha rebut diversos premis en festivals de teatre de tot l’Estat.

Manel Camp. ARXIU Llibert Fortuny. ARXIU

Aloma (Julia Möller) i Robert (Carlos Gramaje). DAVID RUANO/TNC

Autora Mercè RodoredaProducció Dagoll Dagom/TNCAdaptació Lluís ArcarazoMúsica Alfonso de VilallongaDirecció Joan Lluís BozzoRepartiment Carme Sansa, Julia Möller, Anabel Totusaus, Maria Codony, Henry Lardner, Pol Orrit, Josep Julien, Ferran Frauca, Carlos Gramaje, Anna Moliner, Gisela, Marc PujolData Dissabte, 25 d’abrilHora 22:00 hLloc Teatre Municipal de BergaPreu 24 eurosInformació i abonaments Ofi-cina de Turisme (938 211 384)

ALOMA


De la jornada de 8 hores a la lluita contra la crisi

col·locat per anarquistes radi-cals. L’explosió va provocar la reacció encara més violenta de la policia, que va deixar morts i ferits.

En un simulacre de judici ple d’irregularitats, vuit responsa-bles del moviment obrer van ser condemnats: un, a treballs forçosos; dos, a cadena perpè-tua, i cinc més, a pena de mort.

Els afusellats són coneguts com els màrtirs de Haymarket, i han esdevingut un símbol arreu del món de la lluita pels drets dels treballadors. Poc després de la seva mort, la jornada de vuit hores es va establir legalment als Estats Units. I, en honor seu, l’any 1889, la Segona Internacional va decretar l’1 de maig dia del drets dels treballadors.

En plena guerra freda, els Estats Units en va canviar la data per desmarcar-se dels moviments comunistes, però l’1 de maig es manté festiu, i és conegut com a May Day.

En bona part del món occidental, els sindicats i les organitzacions socials surten al carrer cada 1 de maig, actua-litzant les reivindicacions i adaptant-les a la situació de cada país.

En els últims anys, la lluita contra la precarietat laboral ha estat l’objectiu priorita-ri dels sindicats catalans i, aquest 2009, la desprotecció dels treballadors davant de la crisi és la gran preocupació. La recessió global ha provocat un augment descontrolat de l’atur i molts desocupats ni tan sols cobren cap prestació. Ho demanaran amb veu ferma el pròxim 1 de Maig.

Redacció

En l’agitada darreria del segle XIX, la revolució industrial bui-dava pobles sencers als Estats Units. Els pagesos emigraven cap a les capitals. Ciutats sen-ceres es feien més i més grans gràcies a l’ebullició de les fàbri-ques. Era un moment de canvi absolut. La indústria creixia exponencialment, i naixia una nova classe social: els obrers.

Centenars de milers de treballadors d’arreu del país eren cada cop més conscients que disposaven de l’arma més potent per fer valdre les seves reivindicacions: la mà d’obra. I constataven que, amb la pressa per aconseguir explotar la revo-lució industrial, els patrons no havien tingut temps de pensar en cap dels seus drets.

L’any 1884, la Federació de Treballadors dels Estats Units i del Canadà va acordar en una convenció que reivindi-caria la jornada laboral de vuit hores. Fins llavors, els empleats estaven condemnats a treballar tantes hores com dictés l’empresari, i això volia dir sovint dotze o catorze cada dia. La idea era distribuir el dia de la manera següent: vuit hores per al treball, vuit per al descans i vuit per a la família. La Federació va amenaçar de fer vaga l’1 de maig del 1886, si la reforma no entrava en vigor.

Així va passar a Chicago. El seguiment de la convocatòria va ser multitudinari, i es va allargar els dies 2 i 3. Totes les fàbriques van tancar portes, a excepció d’una, la productora de maquinària agrícola McCor-mik, que es mantenia activa gràcies als esquirols. Milers de persones es van concentrar a les portes de l’empresa, i la policia va dispersar els mani-

festants disparant a tort i a dret, i van provocar la mort de diversos treballadors.

La tràgica intervenció dels agents va provocar una au-tèntica revolta. El 4 de maig, 20.000 persones van fer petit el parc Haymarket de Chicago en una concentració per solida-ritzar-se amb les víctimes, protestar contra la policia i reclamar drets laborals. Enmig de la multitud, va esclatar un artefacte, presumptament

Una revolta a Chicago obrera per reduir el temps de treball és l’origen de la festa mundial de l’1 de Maig

6

01/05/

Aquestes són les principals demandes dels sindicats majo-ritaris, UGT i CCOO, al Govern català aquest 2009: ||| 1 | Indústria i serveisEls sindicats reclamen un pla de rescat de la indústria, fent atenció especial als sectors més castigats, com l’automoció, el moble, el tèxtil i la construcció.||| 2 | Ocupació i mercat de treballEls governs han de garantir la protecció social i les pres-tacions a les persones que es queden sense feina. ||| 3 | Territori i inversió públicaEls ajuntaments han de refor-çar les polítiques socials, segons UGT i CCOO, i posar en marxa un pla d’inversió en equipaments per a les perso-nes. ||| 4 | Gestió de la crisiMés coordinació de les dife-rents administracions i més transparència, creant una comissió de seguiment del pla de rescat de la banca.

Objectiu: plantar cara a la recessió

Reivindicacions

||| Dia dels Treballadors | PASSAT I PRESENT >>


Cartells de manifesta-cions de l’1 de maig de tots els temps i de tots els països 1. Cartell del Dia dels Tre-balladors del 2008 a Lon-dres, amb tots els símbols de la ciutat. 2. Convocatòria europea del denominat May Day. 3. Els partits d’esquerra criden a la mobilització a Suècia. 4. Car-tell històric de França, amb la demanda de la jornada laboral de 8 hores. 5. Homenatge nord-americà als màrtirs de Chicago. 6. Manifestació a Lausana. 7. Cartell rus. 8. Imatge gràfica de l’1 de Maig a Suïssa.

87

4 5

321

||| Dia dels Treballadors | PASSAT I PRESENT |

MAIG DEL 2009 20DBerga

DCiutat||| Economia en recessió | PERSPECTIVES>>

DCiutat Il·lustradors del BerguedàDibuixants de llibres de text i contes treballen des de la comarca per a les grans editorials del país alhora amb creativitat i imaginació. P. 38 i 39

El Berguedà confia el futur econòmic al turisme, als serveis i a la nova indústriaPolítics, empresaris i experts adverteixen que fa falta més prudència i invertir en sectors diferents

Albert Garcia

El turisme, els serveis a les per-sones i també una indústria re-convertida i qualificada han de ser els motors de futur del Ber-guedà. Els agents econòmics de la comarca i les principals for-ces polítiques de l’Ajuntament de Berga coincideixen que co-mença una nova etapa en què la prudència ha de guiar les actuacions dels empresaris, i en què s’ha de trobar un nou mo-del econòmic que plantegi un ritme de creixement diferent.

La crisi tèxtil i minera de prin-cipis dels 90 va tenir un impacte encara més gran que l’actual en el mercat laboral, i va començar

llavors una diversificació que ha deixat l’economia bergueda-na una mica més ben preparada per aguantar els sotracs.

Tot i això, la comarca no s’ha escapat de la crisi, i la desocu-pació s’ha disparat. En l’últim any, l’atur ha crescut a l’entorn

del 60% a la comarca, i ara ma-teix hi ha unes 2.400 persones buscant feina.

Segons el mapa de l’atur de CCOO, Berga és la tercera ciutat de tota la demarcació de Barce-lona on més va créixer l’atur l’any passat, un 69%, només per darrere de Granollers i Vic.

En canvi, la capital provincial, Barcelona (46%) i altres ciutats metropolitanes, com Santa Co-loma (55%) o Mataró (56%), es-tant aguantant més bé el cop, gràcies a una economia més di-versificada.

Cinc visions destacades sobre la crisi i el futur econòmic del Berguedà

1 No tenim cultura de l’estalvi, ni nivell empre-sarial ni a nivell privat.

Hauríem d’aprendre a ser una mica més previsors. Sense ob-sessionar-nos, administrar bé les èpoques de vaques grasses per afrontar els alts i baixos que hi ha hagut sempre.

2El Fons Estatal d’Inversions Locals ens imposa que contractem

gent que està a l’atur per fer les obres, i això està bé. També estaria bé que, en qualsevol adjudicació d’obra pública, es tingués en compte la con-tractació de gent del mateix municipi. En fires, hem decidit deixar de cobrar als exposi-tors de la Fira de Maig.

3Evidentment, hi ha sectors que ho te-nen pitjor, com el de

l’automòbil, però depèn en cada cas de la capacitat de reacció dels empresaris, de si troben vies per enfrontar-se a una situació desfavorable.

1 Hauríem d’haver après que cal tenir una visió estratègica, àmplia i pro-

jectada de cara al futur.

2 Cal apostar per la requalificació dels nous aturats, per

una formació professional qualificada i pel suport a les empreses de nova creació. En definitiva, treballar per la promoció econòmica del territori en el sentit més am-pli. L’Ajuntament i el Consell Comarcal han de tenir un lideratge clar i un objectiu definit. No s’hi val a lamentar-se contínuament. La inversió en obra pública, com la que promou el Pla Zapatero, és un exemple a seguir.

3El Berguedà no és una illa. Tot allò que pot fer-se a la resta del país

també pot prosperar aquí, però hi ha sectors que tenen perspectives més clares, com els serveis a les persones, la indústria i els serveis.

1 Hem après que els empresaris hem de ser molt prudents sempre,

també en èpoques de vaques grasses. Però, evidentment, l’empresariat berguedà no és culpable de la crisi, sinó que en pateix les conseqüències.

2 Les administracions locals han de potenciar al màxim les empre-

ses berguedanes. Com es va demostrar en l’última crisi, la de principis dels 90, les empreses berguedanes són les que més aguanten el cop. Per això, el que han de fer les administracions és donar-los tot el suport possible, tant econòmic com moral.

3El sector que ens ha sorprès més és el turis-me, i no es pot deixar

caure. Hauríem d’intentar que les empreses d’iniciativa berguedana puguin explotar no només el mercat interior, sinó també l’exterior, i captar turistes internacionals.

1 El creixement no pot ser cosa només d’un sector, en aquest cas de la cons-

trucció. Hem après que es-tàvem vivint per sobre de les nostres possibilitats, i ara cal reajustar el poder adquisitiu.

2 Les institucions tenen un marge d’actuació molt petit. Han

d’impulsar les obres pú-bliques que siguin capaces de generar, i ser al màxim d’eficients. També promoure projectes globals per poten-ciar la comarca.

3Augmenta la impor-tància del turisme i ara, amb la crisi, el

turisme interior creix encara més. També destaca el sector agroalimentari, i hauríem de fer una aposta de futur per les energies renovables. Aquesta comarca ho va fer en el seu moment amb l’energia hidràu-lica del Llobregat, i ara hem d’aprofitar el gran potencial de creixement que tenen.

1 Es van baixar els tipus d’interès, es sobravalora-ren els valors borsàtils,

el consum es va incremen-tar alimentat, a més, per l’equívoca idea que el valor de les nostres vivendes era cada cop major.

2 A banda d’accelerar i maximitzar l’obra pública en la mesura

possible, cal executar polí-tiques actives d’ocupació i d’acció social, estar al costat de l’activitat empresarial i no desaprofitar l’oportunitat per impulsar projectes estratègics de comarca,de tots coneguts, que malauradament estan encara avui en estat “latent”.Ser reactius però, alhora, proactius”

3Sense menystenir el suport a sectors econòmics tradicionals,

tenim un enorme potencial al voltant del turisme, dels productes agroalimentaris i de les energies alternatives.

Rosa GuitartREGIDORA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA DE BERGA (CiU)

Lurdes BoverRESPONSABLE DE PROMOCIÓ ECONÒMICA DEL PSC

Enric MontañàPRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ DEL BERGUEDÀ

Josep FígolsPRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ COMARCAL D’EMPRESARIS

Eduard BarconsGERENT DEL CONSORCI CERCS-BERGUEDÀ (CFI)

Tres claus sobre el passat, el present i el futur de l’economiaEnquesta

Des del punt de vista del Berguedà, què hem après d’aquesta crisi i què hem fet malament?

Quines accions es poden emprendre des de les administracions locals del Berguedà per reactivar l’economia?

Quins sectors econòmics presenten més oportunitats de futur a la comarca del Berguedà?

123

DBerga 21Ciutat

Al·lèrgics en alertaL’hivern plujós i les primeres pre-cipitacions primaverals disparen el pol·len a la comarca. P. 32

Cartells inèditsRamon Felipó localitza cartells de l’última Patum de la República, la del 1936, de Josep Vinyes. P. 36 i 37

El polígon d’Olvan es construirà abans de l’estiuLes principals constructores d’obra pública es presenten al concurs

Redacció

El procés perquè comencin les obres al polígon comarcal Ro-cadordona d’Olvan mantenen el calendari establert i, du-rant aquest segon trimestre de l’any, és previst que comencin les obres. En una primera fase, s’urbanitzaran 50 hectàrees de sòl industrial.

Per fer l’adjudicació dels tre-balls, només s’han de resoldre dos serrells. Són qüestions im-portant, però les previsions de l’Ajuntament d’Olvan i de la Generalitat de Catalunya apun-ten al compliment estricte dels terminis.

Expropiacions i electricitatEn concret, s’han de completar les expropiacions dels terrenys necessaris per fer l’obra. I, paral·lelament, s’ha de resoldre la connexió elèctrica per garan-tir el subministrament del fu-tur polígon.

Tan bon punt els terrenys es-tiguin adquirits i l’electricitat garantida, el consorci urbanís-tic que gestiona el sector indus-trial ja podrà adjudicar l’obra. De pretendents, no en falten. 28 empreses s’han presentat el

concurs públic, entre les quals hi ha les principals constructo-res d’obra pública de Catalunya i de l’Estat espanyol.

Feta una primera anàlisi de les ofertes presentades, fonts pròxi-mes al consorci apunten que gairebé totes les candidatures s’ajusten a les condicions del concurs i són molt competitives en qualitat i en preu.

Els treballs es calcula que cos-taran uns 8 milions d’euros i han d’estar enllestits d’aquí a un any i mig.

Les empreses que s’instal·lin a les 50 hectàrees de sol industrial és previst que generin uns 1.500 llocs de treball. De moment, no hi ha demandes concretes, però el director de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), Miquel Bonilla, creu que “la situació geogràfica del polígon, a mig camí entre Barcelona i França, serà un re-clam prou interessant per a les empreses”.

Els terminis fixats en el seu dia pel Govern han estat sobrepas-sats de llarg, però, l’any passat, l’administració local i la catala-na van donar un impuls al pro-jecte, i s’obren ara expectatives certes d’un final més o menys pròxim de les obres.

||| Economia en recessió | INDÚSTRIA |

Vista aèria de l’espai que ocuparà el nou polígon comarcal de Rocarodona, a Olvan. INCASÒL

Judit Carreras: “L’obra pública és una bona notícia en temps de crisi”LABORAL

El polígon comarcal és una llarga reivindicació dels empresaris de la comarca que, en èpoques de bonança, no trobaven espai per fer créixer les seves empreses ni per instal·lar-ne de noves. Ara, la construcció del polí-gon arriba en un moment de vaques magres. Molt magres. Però l’alcaldessa d’Olvan, Judit Carreras, considera que l’inici de les obres ja és, per si mateixa una mesura anticrisi. “L’impuls de l’obra pública és una bona notícia, perquè gene-

rarà una quanitat gens menys-preable de llocs de treball”, diu. Per ara, no s’ha concretat quants operaris faran falta per fer les obres, però s’estima que el volum de contractació serà elevat per les gran dimensió que té l’obra. A més, “la crisi no durarà tota la vida”, assegura Carreras, “i, per quan torni el creixement econòmic, el Berguedà ha d’estar preparat amb més sòl industrial i amb unes bones comunicacions”. Al desdobla-ment de l’Eix del Llobregat,

ja completat fins a Berga, s’hi suma ara l’inici dels treballs de millora de la carretera Vic-Olvan. “Tenim l’esperança, la voluntat i l’obligació de fer que la situació econòmi-ca canviï tan aviat com sigui possible, i renunciar ara a fer el polígon per la crisi seria com dir que el Berguedà tanca la porta a les oportunitats de futur”, assegura l’alcaldesa, que admet, això sí, que les em-preses que s’instal·lin a Olvan hauran de respondre a un nou model més innovador.

MAIG DEL 2009 22DBerga ||| Immobiliàries | SITUACIÓ DEL SECTOR >>

Pàgines especials

Els pisos nous a Berga són més grans i més barats que al conjunt del paísUn estudi del Govern certifica que els habitatges costen un terç menys i tenen més de 100 m2

Redacció

Més espai per menys preu. És el que ofereixen les immobiliàries berguedanes, segons un estudi de la Generalitat, que determi-na que, l’any passat, els habi-tatges que es van vendre a la capital del Berguedà eren més barats i més grans que al con-junt del país.

L’informe, l’ha elaborat la Se-cretaria d’Habitatge, conjun-tament amb l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació de Pro-motors de Barcelona, l’Agència Tributària de Catalunya i la Gerència Regional del Cadastre de Catalunya. Analitza l’oferta i el preu de l’habitatge d’obra nova en 216 municipis del país, i ofereix per primera ve-gada una radiografia del sector immobiliari amb definició local i comarcal.

Descens de preusL’estudi treballa amb dades del 2008, un any molt complicat per al sector immobiliari. En el conjunt del país, detecta un des-cens en els preus de l’habitatge d’obra nova. Això, i la rebaixa dels tipus d’interès hipotecaris a partir del segon semestre, ha fet possible que hi hagi hagut un “un lleu descens en l’esforç econòmic per accedir a un habi-tatge”. És a dir, comprar un pis ara surt més a compte, perquè els preus són més baixos que fa un any, i perquè les hipoteques també s’han abaratit.

A Berga, els pisos encara van pujar lleugerament l’any passat,

l’inici de la promoció. El 2008, la xifra va arribar fins als 45 mesos.

De cada cent pisos que les immobiliàries berguedanes te-nien a la cartera l’any passat, en podien vendre tot just dos cada mes, la meitat que el 2007.

El principal problema per a la reactivació del mercat immo-biliari ha estat que els bancs han tancat l’aixeta dels crèdits. Això ha abocat moltes famílies al mercat de lloguer, que va tancar l’any passat amb bones dades a la capital del Berguedà. Es van signar 210 contractes, 57 més que l’any anterior. Els que van optar pel lloguer es van be-neficiar de l’estabilització dels preus, que tot just van pujar 7 euros per mes: de 583 (2007) a 590 (2008).

Segona màDel mercat de segona mà, el Govern no ha publicat dades es-pecífiques de Berga. Però, arreu de Catalunya, després d’una dè-cada amb encariments anuals per sobre del 10% o 15%, i des-prés de l’estancament del 2007 (+0,4%), l’any passat, els preus dels habitatges van començar a baixar. Per primera vegada en deu anys, el preu mitjà de venda dels habitatges de segona mà en el conjunt de deu municipis es-tudiats va decréixer, d’un -7,9%, una tendència molt semblant a la que es va donar en el mercat d’obra nova.

La mitjana del preu del metre quadrat de segona mà va ser de 3.385 euros.

d’un 3,6%, igual que a Lleida i a Tarragona. En canvi, en altres ciutats, els preus van tancar el 2008 amb caigudes que, de mit-jana, es van situar al 7,3%.

Tot i això, els preus dels pisos a Berga continuen molt lluny de la mitjana nacional. El me-tre quadrat construït es pagava aquí a 2.549 euros davant dels 3.792 del conjunt del país, amb dades recopil·lades en les 44 principals poblacions catala-nes. Això vol dir que comprar

un pis a Berga surt, de mitjana, un terç més barat. Respecte a Barcelona, el descompta arriba al 58%. I, al costat de poblacions similars, els pisos berguedans són més barats que a Figueres (-5,3%), Banyoles (4,4%) i Vic (3,5%), entre d’altres.

Més de 100 m2Pel que fa a la superfície cons-truïda, els habitatges de Berga també són comparativament millors. Fan de mitjana 100,7

m2, davant dels 94,4 m2 del conjunt de Catalunya. Menys de la meitat de les poblacions ana-litzades per la Generalitat cons-trueixen per sobre dels 100 m2.

Malgrat els avantatges compa-ratius, la crisi econòmica i, en especial, les dificultats per obte-nir finançament, han complicat molt la venda de pisos a Berga. Durant l’últim any de bonança econòmica, el 2007, les immo-biliàries trigaven de mitjana 25 mesos a vendre un pis des de

Berga desestima fer un barri nou a la zona del Canal IndustrialPROMOCIÓ PÚBLICA

L’Ajuntament de Berga ha rebutja el projecte del Govern de desenvolupar una Àrea Re-sidencial Estratègica (ARE) a la ciutat. CiU i CUP van aprovar al desembre una moció segons la qual el parc d’habitatges de la ciutat està “sobredi-mensionat” i “les prioritats han de passar per rehabilitar i recuperar els habitatges existents i buits i no pas per crear un barri nou”. El mes passat, el Govern va acatar la decisió municipal a través de la Comissió d’Urbanisme de la Catalunya central.

A Berga, l’àrea prevista hauria representat la creació d’un barri nou al sector del Canal Industrial, de 7,6 hectàrees i amb 369 pisos, 208 dels quals d’habitatge protegit, i amb nous equipaments. L’equip de govern, de CiU, i la CUP creuen que, a Berga, no li fa falta l’ARE, perquè ja hi ha en mar-xa processos de reparcel·lació, obres d’urbanització i altres promocions que s’estan exe-cutant a les zones dels Pedre-gals, la Valldan, Torrent de Santa Eulàlia, Canal Industrial, Mabsa i Rasa dels Molins,

i que faran créixer la xifra d’habitatges amb més de 1.500 pisos nous, 276 dels quals de protecció oficial. La Generalitat va decidir l’any passat desenvolupar les ARE en diversos municipis del país amb l’objectiu d’obtenir sòl de forma immediata i facilitar la construcció d’habitatge asse-quible. El Govern tenia previst desenvolupar 100 àrees en 86 municipis catalans, amb un total de 90.157 nous vivenes, de les quals un mínim del 50% havien de ser habitatges protegits.

Creix la zona residencial dels PedregalsNOU SECTOR

Ja han començat les obres d’urbanització de la zona dels Pedregals de Berga, al capdamunt de la Rasa del Canyet. El nou barri compta principalment amb parcel·les unifamiliars i aïllades, una oferta que segons l’alcalde, Juli Gendrau, “té demanda, tot i que ens trobem en un moment complicat per al sector de la construcció”.Els treballs s’han iniciat amb els estudis de topografia, el replanteig i la desbrossada de terreny. S’han d’eixamplar els carrers i, progressivament,

s’anirà fent tota la urbanitza-ció per construir-hi els nous habitatges. També s’obrirà un nou vial que enllaçarà el Capdamunt de la Rasa del Canyet fins als xalets dels Pe-dregals. Aquest nou vial també serà l’accés de la nova escola d’educació especial Llar Santa Maria de Queralt.El termini d’execució d’aquests treballs a la zona dels Pedregals de Berga serà d’un any, aproximadament.Les obres tindran un cost aproximat d’uns cinc milions d’euros.

Un mercat de l’habitatge més atractiu a la capital del Berguedà

BERGASUPERFÍCIE

CATALUNYA*

+ 6,7%

100,7 m2

94,4 m2

BERGAPREU/M2

CATALUNYA*

- 32,8%

2.549 EUR

3.792 EUR

FONT: Secretaria d’Habitatge. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya

SUPERFÍCIES I PREUS

*Mitjana de les 44 ciutats analitzades


||| Immobiliàries | OFERTES >>Pàgines especials

Eduard FígulsIMMOLLAC

“Estan tan malament els sectors immobiliari i financer?”

així s’ha eliminat l’especulació en el sector immobiliari.

El comprador real té dificul-tats per trobar finançament i la majoria de vegades es decanta pel lloguer, la qual cosa ha fet créixer la demanda en aquests moments, tot i que, en un principi, la seva intenció era la compra.

Què passa en el mercat de l’habitatge? Que els lloguers no solament no han baixat, sinó que han tingut un increment mitjà del 4,4%, segons dades estadístiques.

Per altra banda, el preu

Viure en una situació de por és, a vegades, molt més greu que patir de veritat els efectes de la davallada econòmica més gran de les últimes dècades.

En poc temps hem passat de l’eufòria més absoluta en què bancs i caixes deixaven els diners d’una manera extraor-dinàriament fàcil, gairebé imprudent, a crear una gran desconfiança entre les pròpies entitats financeres i els com-pradors potencials, a prendre unes mesures extremadament dures en la concessió de crèdit tant personal com hipotecari.

Com a conseqüència de tot això, el sector immobiliari ha patit i pateix una frenada molt important i, amb ell, arrossega una part molt important del sector industrial i de serveis del país.

Anteriorment, hi havia l’inversor que comprava per treure un benefici important a molt curt termini.

Actualment, l’inversor del sector immobiliari ha des-aparegut i busca altres fons d’inversió, o l’oportunitat en aquest mateix sector.

Aquest factor, actualment, el podríem considerar positiu, i

“Viure en una situació de por és molt més greu que patir de veritat els efectes d’una gran dava-llada econòmica”

“Amb tot, hi ha indi-cadors positius, com la baixada dels tipus d’interès i de la inflació”

“Hem de ser capaços de liderar la superació de la crisi amb enginy”

LES FRASES

de l’habitatge ha patit una davallada d’entre el 10 i 30%, segons els casos i la situació concreta.

Malgrat tot, hi ha una part important de la població que continua tenint els mateixos ingressos, i situacions familiars semblants a les de fa tres anys, i molts d’aquests han deixat de comprar o canviar de casa a causa de la por generalitzada i del bombardeig intimidatori d’informació a totes hores i en tots els mitjans de comunica-ció.

Amb tot això, hi ha indica-dors actuals positius que hau-ríem de mirar amb optimisme, com són la baixada dels tipus d’interès i la contenció de la inflació.

El catastrofisme s’ha escam-pat com una gran taca d’oli, i tots plegats, tant governants, com institucions, entitats financeres i nosaltres mateixos hem de ser capaços de liderar la superació d’aquesta crisi, amb motivació, enginy i dina-misme.

Podríem agafar com a referèn-cia el refrany d’un gran mestre que deiaç: “el futur està a les nostres mans”.



Josep RocaCONSTRUCCIONS I PROMOCIONS QUERALT

“A Gironella, fem una promoció molt nova: blocs aïllats amb espai verd”

bitatges unifamiliars adossats, aparellats; i també habitatges plurifamiliars”.

En total, hi ha unes 212 viven-des i, a més, el sector disposa de 16.000 metres quadrats d’espai verd.

Josep Roca afirma que aques-ta nova zona serà molt impor-tant per a la vila de Gironella ja que, segons diu, “s’hi pot fer el que el poble necessiti en qualsevol moment”.

Una part important d’aquesta zona està pensada perquè la gent compri la parcel·la i s’hi faci la casa, però, a part

Una empresa que deu els seus orígens a la tradició fami-liar. Així és com es defineix Construccions i Promocions Queralt, precedida al llarg dels anys per una successió d’empreses familiars que han anat transmetent els coneixe-ments i la pràctica de l’ofici de pares a fills.

Després de 18 anys de tradició, l’empresa continua endavant amb construccions ambicioses.

Actualment, està desenvolu-pant un projecte d’una nova urbanització a Gironella.

Una iniciativa que, segons Josep Roca, de Construc-cions i Promocions Queralt, “actualment és el projecte d’urbanització més gran que es porta a terme a la comarca del Berguedà”.

Roca explica que es tracta d’una construcció de grans dimensions situada al sector esportiu de la vila, en què es fan quatre tipologies de viven-des: “s’hi fan habitatges aïllats, que seria el que entenem per xalet amb parcel·la gran i amb parcel·la més petita, de 500 i 400 metres quadrats; habitat-ges unifamiliars en filera; ha-

“La urbanització que fem a Gironella és la més gran que s’està fent ara mateix al Berguedà”

“S’hi fan xalets amb parcel·la, unifamiliars en filera i adossades, i habi-tatges plurifamiliars”

“La zona és molt bona i estem fent un tipus d’habitatges que és molt innovador”

LES FRASES

d’aquests habitatges aïllats, també hi ha els plurifamiliars, que van a càrrec d’empreses promotores.

Roca és conscient que potser no és el millor moment per vendre, però ressalta la dife-rencia que suposen aquests habitatges respecte d’altres: “Creiem que la venda va per llarg, pot trigar quatre o cinc anys a resoldre’s el tema dels habitatges plurifamiliars, però la zona és molt bona, és una tipologia d’habitatge que no existeix enlloc més de Girone-lla, perquè són habitatges plu-rifamiliars amb planta baixa i dues plantes més a sobre, amb blocs aïllats, de manera que poden tenir el seu propi espai i això és una cosa molt innova-dora tant a Gironella com en el conjunt de la comarca del Berguedà”.

Construccions i Promocions Queralt també està treballant en la construcció de diversos tipus d’habitatges en altres indrets de la comarca, com Ber-ga, Castell de l’Areny i Saldes, i fins i tot, té obres en marxa en indrets fora de la comarca, com l’ampliació de l’escola de Bellver, a la Cerdanya.



Sílvia MarinRÚSTIC BERGUEDÀ

“El lloguer garantit ofereix seguretat al llogater i al propietari”

Rústic Berguedà, a part d’establir aquesta garantia quan els seus clients tramiten un lloguer amb la immobi-liària, també és un punt de servei i de venda d’aquests do-cuments. Tal com explica Ma-rin, “un particular que no hagi fet els tràmits de lloguer amb nosaltres pot venir igualment aquí, comprar el document i li serveix exactament igual”.

Segons Marin, aquest és un servei que ja han contractat molts clients, i és que actual-ment, explica, hi ha un tant per cent molt elevat de perso-

Rústic Berguedà neix a partir d’un projecte individual que pretén satisfer l’oferta i la demanda del Berguedà.

Amb la voluntat d’oferir el millor als seus clients, l’empresa ha posat al seu servei l’anomenat lloguer garantit, una alternativa nova en el sector de l’habitatge.

Sílvia Marin, de Rústic Berguedà, afirma que és un me-canisme bastant nou i que ja se n’ha comprovat l’efectivitat. Pretén garantir els drets dels propietaris i dels llogaers.

“Ens hem homologat amb l’anomenada Cort d’Arbitratge, i oferim un document pel qual el client signa, paga un cop 58 euros i li dura per a tot el procés del lloguer. Aquest document permet que, si en un moment donat, hi ha un incompliment del contracte, ja sigui per la part arrendadora com per part del llogater, es pot desallotjar l’habitatge en un termini màxim d’un mes. A més, aquest document cobreix tots els impagaments que els llogater pugui haver deixat, ja siguin a nivell de rendes de llo-guer, de comptadors, de danys en el pis, etc”.

“Oferim el lloguer ga-rantit tant a les perso-nes que lloguen amb nosaltres com a les que no”

“Al mercat de lloguer, hi ha pisos molt nous i preus molt baixos”

“Per als que obtenen hipoteques, és un bon moment per comprar amb preus avantatjosos”

LES FRASES

nes que es decanta pel lloguer: “si ara fas 100 lloguers, abans 95 d’aquests haurien estat vendes”. Això és, segons Marin, pels problemes de finançament que troben molts clients quan van al banc. “No és que la gent no pugui complir amb els pa-gaments, sinó que les entitats financeres no donen els crèdits com els donaven abans, vigilen una mica més”.

De retruc, això fa que, al mer-cat de lloguer, hi hagi ofertes molt interessants i pisos nous com mai no havia passat abans: “ara, estrenes un pis i pagues un lloguer mínim que pot ser de 400 o 500 euros al mes i, per aquest preu, pots viure en un habitatge molt nou”.

Per als clients que aconse-gueixin vèncer les reticències dels bancs, Marin considera que ara és un molt bon mo-ment per comprar. Tal com explica, “els clients que poden donar uns diners a compte, continuen obtenint hipote-ques sense grans problemes, i això els permet comprar a preus molt avantatjosos, molt més baixos que anys enrere, quan els pisos s’havien encarit molt”.


||| Immobiliàries | OFERTES |Pàgines especials

Sebastià FranchPIRINEU 2000

“Hem baixat un 30% els preus de venda en promocions d’Avià i Gironella”

lor de l’habitatge, que pot ser tant el valor de taxació com el de compravenda. Actualment, el valor que utilitzen és el més baix, que acostuma a ser el de compravenda, fet que obliga els compradors a disposar d’un capital mitjà inicial d’uns 35.000 a 50.000 euros per ac-cedir a un crèdit. Actualment, són molt poques les entitats que concedeixen el 100% del valor de compra, i general-ment per aconseguir aquests finançaments hem de recórrer a entitats bancàries de fora de la comarca”. Tot i aquestes difi-

Pirineu 2000 s’encarrega d’informar, gestionar i trami-tar qualsevol qüestió relaciona-da amb el món immobiliari.

Actualment, l’empresa està construint dos xalets adossats a Avià, i també està desenvolu-pant promocions a Gironella.

Tant un projecte com l’altre, però, s’han vist influïts per la crisi econòmica que s’està vivint i, com a conseqüència, l’empresa ja ha abaixat un 30% els preus de venda.

Sebastià Franch, de Pirineu 2000, assegura que es tracta d’una crisi que està repercutint a la resta de sectors: “és una crisi financera amb lletres ma-júscules i estem com estem per culpa d’aquesta crisi, no hi ha confiança entre els bancs i això ho fa anar tot malament”.

La crisi a què fa referència Franch es fa visible en el mo-ment en què els seus clients es disposen a comprar: “la volun-tat de comprar per part dels clients hi és, però els bancs posen el màxim d’obstacles possibles i, per tant, la difi-cultat de compra apareix en el moment en què els clients entren a les entitats bancàries. Ara, concedeixen el 80% del va-

“La gent té ganes de comprar, el problema és que els bancs no donen crèdits”

“Cal comparar abans de decidir en quin municipi es compra: els pobles són més barats que Berga”

“Qui pugui comprar, que ho faci ara, perquè els preus tornaran a pujar”

LES FRASES

cultats, Franch també remarca que ara és un bon moment per comprar si es disposa dels diners perquè afirma que, “si aquesta crisi s’arriba a solucio-nar, els preus que tenim ara no es mantindran ni dos dies i, en el moment en què hi hagi faci-litats o s’obrin algunes portes perquè la gent pugui accedir a comprar i a tenir els crèdits necessaris, automàticament els preus tornaran a pujar”.

Davant del panorama actual, Franch suggereix comparar preus abans de decidir: “avui dia, no hi ha distàncies: Avià, Gironella, Puig-reig, Casserres, són a cinc minuts de Berga, i s’hi poden trobar ofertes molt més bones”.

Franch assegura que comprar fora de Berga suposa una di-ferència de preu considerable i que val la pena tenir-ho pre-sent: “hi pot haver de 60.000 a 100.000 euros de diferència i, a hores d’ara, això és un factor important a tenir en compte. Si els clients van al banc a demanar un crèdit de 120.000 euros potser els el donaran; ara bé, si van a demanar-ne un de 220.000, ho tenen molt complicat”.

MAIG DEL 2009 30DBerga Ciutat

||| JUSTÍCIA |

Maqueta del nou edifici judicial que estarà llest l’any que ve. ARXIU

Els nous jutjats de Berga, el 2010La Generalitat adjudica les obres, que costaran quatre milions i mig d’euros

Anna Costa

Els nous jutjats de Berga estan més a prop de ser una realitat. La Generalitat de Catalunya, per mitjà de l’empresa pública GISA, ha adjudicat a Construc-cions Cots i Claret, de Manresa, la construcció del nou Palau de Justícia de Berga, per un import de gairebé 4,5 milions d’euros.

El nou edifici es construirà a la zona del Pla de l’Alemany, a to-car de la comissaria dels Mossos d’Esquadra, i és una necessitat per a la capital del Berguedà, ja que els jutjats actuals, ubicats a la Gran Via, es troben en mal estat de conservació.

La construcció tindrà una su-perfície de 3.700 metres qua-drats i la idea és que es comen-ci a edificar d’aquí a un o dos mesos. La durada prevista de les obres és d’un any i mig i, per tant, s’haurien d’acabar a finals de l’any que ve.

El nou equipament tindrà els dos jutjats actuals de primera instància i instrucció, un d’ells

amb competència en Violència Sobre la Dona, i comptarà amb espai de futur creixement. S’hi allotjaran el Registre Civil; el Ju-tjat de Guàrdia i les dependèn-cies per a la Fiscalia, metges fo-renses, els advocats, els tècnics, els procuradors, l’atenció ciuta-dana, la unitat administrativa,

l’arxiu i els detinguts. Pel que fa a les noves tecnologies, l’edifici comptarà amb equips de vi-deoconferència, informatitza-ció del registre i repartiments d’assumptes, connexió via Inter-net a diverses bases de dades i bústies institucionals de correu electrònic, entre d’altres.

Les reclamacions civils per deutes han augmentat un 40% als jutjats de Berga des de finals l’any passat. Com a conseqüència de la crisi econòmica, l’administració judicial s’ha trobat amb una allau de demandes per l’augment de la morositat. Els demandants són empreses que no cobren d’altres em-preses, préstecs impagats, o comunitats de propietaris que tenen problemes per cobrar les quotes. Fonts judicials han pronosticat a Ràdio Berga que la tònica ascendent es man-tindrà en els pròxims mesos i, per això, el delegat a Berga del Col·legi d’Advocats de Barcelo-na, Ramon Fernández Cabra, demana que les institucions públiques “facin alguna cosa i evitin que els jutjats arribin a col·lapsar-se”.

La crisi dispara les demandes

MOROSITAT

Quatre parades més s’afegeixen a la ruta del busTRANSPORT>> L’Ajuntament de Berga ampliarà el nombre de parades del bus urbà arran de les peticions que ha rebut de diversos usuaris i de les associacions de veïns. Les noves parades se situaran a la Font del Ros, a la zona comercial sud, a la Rasa dels Molins, a la carretera de Ribes, al Mercat Munici-pal i a la Ronda Queralt (Casino). 8.000 persones van pujar al bus en els pri-mers cent dies de servei.

Rutes per anar a l’escola a peuMOBILITAT>> Monitors i agents cívics acompanyen cada matí els nens i nenes que van a peu al CEIP Sant Joan. S’han creat tres recorreguts que surten del centre cívic, de la carrete-ra de Solsona i de la Font del Ros, i arriben a l’escola després d’aturar-se en diverses parades.

A+


||| CULTURA |

Ikea incia una col·laboració ambel Casal d’Europa La multinacional del moble evoca l’origen suec del pavelló berguedà

La multinacional sueca Ikea col·laborarà a partir d’ara amb les activitats del Casal d’Europa. ARXIU

Anna Costa

El Casal d’Europa del Bergue-dà i la multinacional sueca Ikea han signat un conveni de col·laboració. A partir d’ara, la cadena de mobles i estris per a la llar patrocinarà algunes de les activitats que l’entitat berguedana organitza al llarg de l’any, sempre centrades en la difusió cultural i els valors europeus.

En especial, Ikea ajudarà en l’organització del Dia d’Europa i en la concessió dels premis Gibert, que reconeixen els cinc alumnes més destacats dels instituts de secundària del Ber-guedà. La multinacional apor-tarà uns 5.000 euros per pagar el viatge a Suècia que guanyen aquests estudiants.

El Casal d’Europa i Ikea ja han

signat l’acord que té una vigèn-cia d’un any, però que és reno-vable. Es tracta, segons Jaume Farguell, president del Casal d’Europa del Berguedà, d’un conveni “interessant per a totes dues parts”.

Ikea és un patrocinador de pes per al Casal d’Europa, que compensa així la pèrdua d’alguns espònsors berguedans que han deixat de col·laborar amb l’entitat a causa de la crisi econòmica.

Patrocinis no berguedansEn aquest sentit, Farguell consi-dera que “el Casal d’Europa s’ha d’obrir a empreses i institucions de fora de la comarca, com la mateixa Ikea o Agbar, per tal d’obtenir els recursos necessa-ris per mantenir l’activitat”.

Pel que fa al conveni amb

Ikea, la firma sueca també col·laborarà oferint un tast de productes suecs durant la cele-bració del Dia d’Europa, que tin-drà lloc el pròxim 22 de maig i que es dedicarà, precisament, a Suècia.

Farguell ha remarcat que Ikea veu el Casal d’Europa com una “singularitat a la península Ibèrica” i, per això, s’ha mostrat interessada a iniciar-hi un pro-cés de col·laboració.

A més, el Casal d’Europa es tro-ba ubicat a l’edifici del Pavelló de Suècia, i és una de les cons-

truccions nòrdiques més desta-cades que hi ha a Catalunya.

Segons Farguell, les negocia-cions amb Ikea han estat “molt fàcils i, de seguida, l’empresa ha mostrat disponibilitat d’arribar a un bon acord”, sobretot mit-jançant del director de la botiga de Badalona, Marino Maganto.

De fet, no és la primera ve-gada que la companyia sueca col·labora amb el Casal d’Europa del Berguedà, ja que el Pavelló de Suècia compta amb diverses peces de mobiliari cedides per Ikea.

La seu del Casal d’Europa, el Pavelló de Suècia, es va estre-nar a l’Exposició Universal de Barcelona del 1929, i és obra de l’arquitecte Peder Clason. Després de la mostra, es va traslladar a Berga, on es va inaugurar dos anys més tard amb la presència del presi-dent Companys. Va ser una es-cola per a nenes necessitades.

El pavelló de Suècia, un emblema nòrdic

ARQUITECTURA


||| SALUT | A+Comença l’ampliació del Sant BernabéSANITAT>> Les obres d’ampliació de l’hospital comarcal Sant Bernabé de Berga ja estan en marxa. L’empresa Copisa Construc-tora Pirenaica SA, que és l’adjudicatària, ha començat a treballar-hi, i és previst que els treballs tinguin una durada d’uns dos anys. L’actual hospital dóna cobertura a una població de més de 40.000 habitants. L’ampliació projectada su-posa incrementar el centre en més de 5.000 metres qua-drats i una inversió prevista de vuit milions d’euros. El nou hospital suposarà la construcció d’un nou edifici que connectarà amb l’actual. L’entrada principal serà per la quarta planta, que donarà a un nou carrer que s’ha d’urbanitzar, i que anirà des de sobre la gasolinera fins a sota del restaurant La Cabana. El centre sanitari, acabades les obres, tindrà una superfície de gairebé 15.000 metres quadrats.

L’activitat física es pot mantenir durant l’embaràsMATERNITAT>> Al programa “Mitja hora de salut”, de Ràdio Berga, han intervin-gut una dona embarassada i una altra que va ser mare ara fa tres mesos. Són la Judith López i la Sílvia Altarriba, que han viscut experiències molt diferents. La Sílvia va tenir un em-baràs molt complicat i, en canvi, la Judith l’està tenint molt tranquil. Totes dues s’han ajudat de l’activitat física per preparar-se per al part i per portar l’embaràs més bé.La ginecòloga Maria Rosa Almirall ha aconsellat a les dones embarassades que es deixin guiar pel seu cos. Diu que l’anatomia femenina és molt intel·ligent, i que sap detectar perfectament i a temps quines activitats físi-ques són apropiades durant l’embaràs, i quines no. Ha explicat el cas d’una jugado-ra de bàsquet de competició que esperava bessons, i que va continuar jugant fins ben avançada la gestació.

Assessorament a El Tossalet

Exercici físic en la vida diària

30% de grips a l’ambulatori

Canviar hàbits per perdre pes

FITNESS>> A partir d’ara, les persones que s’inscriguin al centre esportiu El Tossa-let, de Berga, disposaran del nou Servei d’Atenció a l’Usuari. Es tracta d’un test que detecta les necessitats de cada persona, els seus gustos i la seva condició fí-sica i de salut. L’objectiu és encertar-la: que cada usuari trobi l’activitat que més el satisfaci.La tria principal és entre les activitats dirigides, que es fan en grup i amb un moni-tor, i la pràctica lliure.

CARDIOVASCULAR>> Experts en activitat física, reunits per Ràdio Berga, han arribat a la conclusió que, només renunciant als objectius immediats i buscant una motivació personal, es pot mantenir la promesa de fer exercici físic amb regulari-tat. Cal oblidar-se de reduir molts quilos en poques set-manes, i incorporar l’esport a la vida diària. A Berga, el 60% dels desplaçaments en cotxe són de menys de 500 metres, segons el RACC, i es podrier fer a peu.

EPIDÈMIA>> Tres de cada deu casos que ha atès aquest hivern l’ambulatori de Berga han estat relacionats amb la grip, que, aquest hivern, ha entrat en fase d’epidèmia. La directora ad-junta del CAP, Teresa Ballús, recomana “evitar els canvis bruscos de temperatura”. En casos de símptomes gripals, és a dir, malestar general i febre, els metges recomanen prendre algun antitèrmic, per fer que la febre se’n vagi en un parell o tres de dies.

NUTRICIÓ>> Menjar menys i fer-ho d’una manera més equilibrada són passos imprescindibles per perdre pes. Ho ha explicat a Ràdio Berga Ester Comellas, del centre Tayra, de Berga. De tota manera, Comellas diu que, abans de començar a perdre quilos, cal netejar el cos amb una dieta depura-tiva, que recomana que fem a base de cereals. “Ens hem d’oblidar de les dietes mira-culoses”, explica la dietista, que aposta per aliments naturals i de digestió fàcil.

Els al·lèrgics del Berguedàtindran una primavera difícilLes gramínies, abundants a la comarca, pol·linitzaran més

Les al·lèrgies poden provocar esternuts, rinitis i ulls plorosos. ARXIU

Anna Costa

La primavera és una època crí-tica per als al·lèrgics, i les per-sones al·lèrgiques a alguns dels pòl·lens més agressius s’han de posar en guàrdia, especialment aquest any.

Els experts alerten que el pol·len d’espècies com el plàtan i les gramínies ja ha començat a esclatar, i aquestes espècies són les que més afecten la comarca, segons ha explicat a Ràdio Ber-ga el doctor Òscar Bernadich, al·lergòleg de l’hospital Sant Bernabé de Berga.

“Hem tingut un hivern molt plujós i això ha fet que hi hagi molta planta per pol·linitzar”, ha detallat Bernadich. Per això, és previst que sigui una prima-vera molt dura per als al·lèrgics i que els resulti especialment llarga. El fred intens ha fet que la primavera meteorològica i el pol·len hagin arribat una mica més tard, però també és previst que s’allarguin més enllà del que és habitual.

Es calcula que un 30% de la po-blació pateix al·lèrgia al pol·len, un percentatge que s’ha multi-plicat en els útlims anys. Una de les causes d’aquest augment és, segons Bernadich, “l’excés d’higiene”, ja que la manca de contacte amb les substàncies a

què un pot ser al·lèrgic fa que el sistema defensiu maduri de forma incorrecta i estigui pre-disposat a patir alteracions.

Detecció en adultsPer això, les al·lèrgies també es manifesten sovint en persones ja adultes i, per tant, en qual-sevol moment de la vida, se’n poden començar a notar els símptomes.

En cas d’esternuts de forma continuada, de rinitis, o d’ulls

plorosos, la recomanació és anar al metge i fer-se les proves d’al·lèrgia, ja que, un cop diag-nosticada, es pot prevenir.

Per tractar-ne els símptomes, els metges recepten antiestamí-nics, broncodilatadors i corticoi-des. Com a tractament curatiu, hi ha vacunes contra el pol·len. Són dosis molt petites de la substància a la qual el pacient és al·lèrgic perquè el cos s’hi acostumi i deixi de provocar-li molèsties.

Els alumnes berguedans, els més afavorits per les beques mineresLa crisi dispara un 40% les sol·licituds d’ajuts per estudiar idiomes a l’estranger

Un grup de joves, en un viatge d’estudis a l’estranger. ARXIU


||| FORMACIÓ |

Alba Sanclimens

Els alumnes berguedans que sol·liciten a l’Estat ajudes del fons miner per a batxillerat, FP i estudis universitaris han re-but aquest curs 3.123 euros de mitjana. La quantitat supera de bon tros les beques concedides als estudiants de l’Aragó (2.675 euros), Galícia (2.663) o Astúries (2.206).

La diferència s’explica perquè els costos que han de suportar els alumnes berguedans (matrí-cules, pisos a Barcelona, despla-çaments, etc.) també són més alts, segons fonts de la Fundació per al Desenvolupament de les Zones Mineres del Carbó (Fun-desfor).

L’entitat pública finança les beques amb diners del pla esta-tal de la mineria, que té dotació assegurada fins al 2012. Hi ha programes específics per a estu-dis reglats, i també per apren-

dre idiomes a l’estranger, entre altres coses.

Aquest 2009, les sol·licituds de beques s’han disparat un 16,5%, cosa que s’atribueix a la crisi econòmica. En total, Fundesfor ha rebut 14.443 peticions que procedeixen de les diverses re-gions mineres catalogades per

l’Estat a les comunitats autòno-mes de Catalunya, Andalusia, Castella i Lleó, Galícia i Astú-ries. Per sectors, les beques per a estudis de batxillerat, FP i uni-versitats han crescut un 9,1% fins a les 10.367. Però la gran explosió ha tingut lloc en les beques per a cursos d’idiomes a

l’estranger, que han crescut un 40,9%. Aquests ajuts permeten als joves passar unes setmanes de l’estiu en un país de la Unió Europea aprenent idiomes en centres especialitzats.

Les beques de Fundesfor es van començar a concedir fa més de deu anys en el marc d’un pro-grama per reactivar l’economia de les zones mineres del carbó.

De mica en mica, els progra-mes estatals d’ajuts públics s’han anat fent populars, i les peticions d’ajuda han crescut de mitjana un 2% cada any. Però aquest any s’ha registrat un aug-ment molt més considerable, fruit de les estretors econòmi-ques que passen moltes famílies per la crisi econòmica.

Pobles miners i limítrofsAl Berguedà, poden sol·licitar els ajuts els estudiants menors de 30 anys empadronats en un poble miner o en un munici-pi limítrof: Berga, La Pobla de Lillet, Saldes, Vallcebre, Avià, Bagà, Capolat, Castellar del Riu, Cercs, Fígols, Gisclareny, Guardiola de Berguedà, Olvan i Gósol. El Servei de Joventut del Consell Comarcal del Berguedà és l’oficina de referència per a dubtes i consultes, i la tramita-ció es pot fer per Internet.

||| 1 | Batxillerat i FPLes beques A subvencionen la realització d’estudis de batxi-lleat i Formació Professional (FP) reglada i programes de qualificació professional en centres públics. ||| 2 | UniversitatLes beques B són per a estu-diants universitaris, i tenen en compte si l’alumne viu fora del domicili familiar, i si s’ha de desplaçar.||| 3 | IdiomesLes beques Idiomes permeten fer cursos breus a l’estranger o a Espanya, sempre en països de la Unió Europea.||| 4 | Estudis a l’estrangerLes beques C són per cursar FP o estudis superiors en un país estranger dels 27.

Estudis dins i fora de l’estat

Modalitats


El centre per a adolescents d’Olvan s’obre a la societatEls joves surten de Valldaura per fer esport i per estudiar

El centre Valldaura aborda els problemes dels adolescents. arXIU

||| JOVENTUT |

Anna Costa

Els nois i noies que estan in-terns al Centre Terapèutic i Edu-catiu Valldaura, d’Olvan, han començat una sèrie d’activitats que fan fora de l’edifici, i que acosten els adolescents a la so-cietat del Berguedà.

El centre és propietat d’Amal-gama 7, una fundació creada pel psicòleg clínic Jordi Royo, que té un equipament semblant a Barcelona.

A Valldaura, hi ha joves amb conductes de risc per abús de drogues, addicció a les noves tecnologies i trastorns d’alimen-tació, entre d’altres, que tenen com a característica comuna una falta general de motivació.

Des de fa uns mesos, alguns dels joves interns han començat a fer activitats fora del centre.

Dos grups d’una quinzena de nois i noies de Valldaura fan classes de natació al centre es-portiu El Tossalet, de Berga.

D’altres participen en activi-tats sociolaborals de jardine-ria que impulsa l’Ajuntament d’Olvan als nuclis d’Olvan i Cal Rosal. I, pel que fa a la forma-ció, n’hi ha que fan batxillerat a l’IES Pere Fontdevila de Girone-lla, i alguns estudien a l’Escola d’Art i Disseny, tot i que la ma-joria cursen tercer i quart d’ESO al mateix centre.

Travessa pel CadíLes activitats fora de Valldaura van començar amb una prime-ra experiència, ara fa sis anys, quan un grup de joves va fer la travessa Cavalls del Vent pel Parc Natural Cadí-Moixeró. “Hi havia alguns temors dels res-ponsables dels refugis, però va anar tan bé que hem repetit cada any, i tots els comentaris que rebem són positius”, expli-ca el director del centre, Ramon Vilà. Seguint aquella iniciativa, en els últims mesos, s’han mul-tiplicat les activitats exteriors.

Segons diu, Valldaura és “una escola de vida” que s’ha d’adap-tar a la transformació dels ado-lescents. “Han canviat molt en els últims anys”, assegura Vilà. Ara, la majoria tenen 14 i 16

anys, i tots presenten trastorns de conducta molt relacionats amb la societat actual. Per acon-seguir corregir aquestes con-ductes, és important “normalit-zar la vida dels nois i noies”.

El direc-tor clínic d’Amalga-ma 7, Jordi Royo, ha publicat el llibre Els rebels del benestar. L’obra dóna indicadors als pares i mares d’adolescents veure si els comportaments dels seus fills són adequats, i si tenen determinades conduc-tes de risc, com el consum de drogues, els trastorns alimen-taris, l’abús de les noves tecno-logies, les compres compulsi-ves o l’agressivitat i l’actitud violenta. El llibre també pot ser útil per a professors de secundària o professionals de l’àmbit sanitari.

Royo retrata ‘Els rebels del benestar’

LLIBRE


Edificis modulars i pati de la SES Serra de Noet. SES SERRA DE NOET

||| EDUCACIÓ |

La SES completa l’ESO a l’espera del nou institutEl futur centre públic del pla de l’Alemany no estarà llest fins al 2011

Redacció

Fins d’aquí a dos anys, pel cap baix, no estarà llest el nou ins-titut públic de Berga, el segon que tindrà la ciutat, i que es construirà en uns terrenys a sota del camp de futbol, al Pla de l’Alemany, segons les previ-

sions de l’Ajuntament i del De-partament d’Educació.

Mentrestant, la Secció d’Educa-ció Secundària (SES) Serra de Noet completarà el curs que ve els quatre nivells de l’ESO. El centre té dues línies per curs i és l’embrió del segon institut públic de Berga, després del Gui-

llem de Berguedà. L’equipament compta amb uns edificis modu-lars, que acullen les aules i les oficines dels professors.

L’ampliació de la secundària pública a Berga es planteja com una necessitat tenint en comp-te l’augment de la població i dels alumnes. Aquest curs, 823 nois i noies d’entre 12 i 18 anys estudien ESO i batxillerat a la ciutat, segons dades de l’Oficina Municipal d’Escolarització, i el ritme de preinscripcions per al curs que ve anticipa unes dades molt semblants.

A més de l’IES Guillem de Ber-guedà i de la SES Serra de Noet, també l’escola La Salle, concer-tada, ofereix cursos d’ESO. El batxillerat s’ofereix exclusiva-ment al Guillem de Berguedà i a l’escola Xarxa.

A primària i a educació in-fantil, hi ha 1.362 estudiants a Berga, una xifra lleugerament superior a la del curs passat.

L’oferta educativa de la ciutat es completa amb la Formació Professional, que s’imparteix a l’escola Sant Francesc, que for-ma part de Xarxa, i al Guillem de Berguedà. Altres instituts públics de la comarca també ofereixen cursos d’FP, i alguns joves berguedans opten per cen-tres de fora de la comarca.

A+4.000 autònoms treballen al BerguedàOCUPACIÓ>> Un 56% dels 4.000 autònoms que treballen a la comarca són de l’àmbit dels serveis, un 21% de la construcció, un 13% de l’agricultura, i un 10% de la indústria. Per a ells, s’ha creat la Xarxa Impulsem Autònoms, que vol “re-conèixer i valorar l’esperit emprenedor i la figura de l’empresariat autònom”.

El CFI forma emprenedors als instituts públicsEMPRESA>> El Consorci de Formació i Iniciatives (CFI) Cercs-Berguedà ha impulsat un cicle de xerrades als ins-tituts Guillem de Berguedà de Berga, Pere Fontdevila de Gironella, Alt Berguedà de Bagà, i Puig-reig. Uns 90 estudiants han assistit a les sessions amb què es vol “fo-mentar la generació d’idees i la cultura empresarial”.

Més tallers per a nens a l’estiu

Cursos de circ per a joves

ACTIVITATS>> Les associa-cions de mares i pares de les escoles han demanat a l’Ajuntament de Berga que repeteixi els tallers artístics que es van fer l’estiu passat per a nens i nenes d’entre P2 i segon de primària, i que n’ampliï els horaris. Les AMPA volen que els tallers comencin a les 9 del matí, i no pas a les 10, com l’any passat. L’Ajuntament també estudia allargar a l’agost les estades esportives.

ESTIU>> L’Ajuntament de Berga ha planificat fer una enquesta als alumnes de secundària de la ciutat per determinar si es poden organitzar tallers o acti-vitats a l’estiu, i quins són els que més interessen als joves. Una de les idees que té al cap l’Ajuntament és fer uns cursos de circ, tenint en compte la tradició circense de la ciutat. Així, es vol di-fondre l’Espai del Circ que hi ha a l’Hospital Vell.

MAIG DEL 2009DBerga 36Ciutat||| Patum històrica | CARTELLISME >>

A la vista, dies negres de bom-bes i assassinats. El futur im-mediat adoptava una tonalitat fosca. Grisa pel cap baix. Trista, apagada i somorta. I, tanma-teix, allunyant innocentment els presagis aterridors, Berga es lliurava a un esclat de colors.

A la primavera del 1936, poc abans que comencés la Guerra Civil, l’il·lustrador Josep Vinyes treballava en el programa de mà de l’última Patum republi-cana, el més agosarat que havia tingut la festa fins llavors. Ho feia experimentant amb noves tècniques i avançant-se unes quantes dècades a l’art del cartellisme patumaire.

Per primera vegada —que consti—, un artista berguedà s’atrevia a fer muntatges amb

fotografia i pintura a partir de la Patum. Combinava els traços vius i alegres del seu pinzell amb les precàries fotografies en blanc i negre que ja es feien a la plaça de Sant Pere.

I s’endinsava així en un procés creatiu que va durar setmanes. El camí fins a la consecució de l’obra definitiva va ser llarg, com revelen ara els esbossos que ha localitzat el bibliògraf Ramon Felipó.

Abans d’entregar a l’Ajuntament el cartell oficial de la Patum, amb la guita grossa de cara i la del Patronat d’esquena, Vinyes va enllestir, com a mínim, dues propostes més, i va treballar en diversos esbossos parcials.

Finalment, va optar per

L’humorista gràfic Josep Vinyes, germà del cèlebre Ramon, va fer els pri-mers fotomuntatges de la Patum just abans de la guerra civil, l’any 1936

Felipó, amb dues

meda-lles dels

germans Vinyes.

X. R.

Cartell oficial de la Patum del 1936. j. V.Una estranya carota en un cartell descartat. j. Vinyes

Els colors del Corpus republicà

Ramon Felipó rescata els dibuixos d’una llibreria de vell de BarcelonaTROBALLA

De totes les obres que Josep Vinyes va fer aquella Patum del 1936, només el cartell definitiu havia tingut notorie-tat fins ara. La resta de proves i esborranys són inèdits, i els tenia guardats en un bagul la néta de l’artista. Cap institu-ció cultural de Berga no va recollir les obres, tot i que la família les oferia de franc, i van acabar en una llibreria de vell de Barcelona, regentada per Anna Figueras i Ignasi Solé Sugranyes. Allà els va trobar el bibliògraf Ramon Felipó. “Va ser a la parada que fan els diumenges al mercat de

Sant Antoni, i exactament al mateix lloc on fa uns mesos va aparèixer la biblioteca de Jo-sep Maria de Martín”, explica. Entre el botí de Vinyes, també hi havia dues medalles. Una és de l’Ajuntament de Centelles, i està dedicada a Josep Vinyes, amb motiu dels 25 anys de les exposicions d’art, el 1967. I l’altra és de l’Ajuntament de Berga, en commemo-ració del centenari del naixement del seu germà Ramon, l’any 1982.

MAIG DEL 2009DBerga 37Ciutat||| Patum històrica | CARTELLISME |

una pintura: un esclat de foc vermell sobre el fons negre de la nit i amb la preeminència del verd guitaire. La inscrip-ció, amb lletres grosses, deia: “Grans festes de Berga. Patum”.

Però més que en el resultat final, la innovació de Vinyes es detecta en el procés: dels dos cartells que va desestimar, l’un també era una pintura de la guita, amb els colors encara més vius, i l’altre era la fotogra-fia d’un ple, mirant a càmera, amb les lletres pintades al damunt.

De fet, aquesta va ser la fixació de Vinyes aquell 1936 i, alhora, la seva gran innovació: pintura sobre fotografia. En uns esbossos dels nans vells, les aquarel·les blaves i liles

acolorien les bates. Un groc estrident cobria tot el fons, i deixava només una aurèola per on treia el cap una munió de patumaires.

En total, l’obra que ha rescatat Felipó, la componen una vintena de làmines. “És, sens dubte, la col·lecció més important d’il·lustracions de la Patum després de la de Josep Maria de Martín”, assegura el bibliògraf.

A més de fotomuntatges, la sèrie és plena de dibuixos fets a ploma o a llapis, amb els ninots característics de Vinyes. “Són ninots entranyables, entre divertits i estrafolaris, d’un grafisme desimbolt i exu-berant, adscrit a la modernitat avantguardista i expressiva”,

descriu el ninotaire Jaume Capdevila Kap.

Durant anys, els dibuixos de Vinyes van il·lustrar portades de llibres i auques, i van tenir presència en revistes de Berga, com Tagast i Queralt, i d’altres de Barcelona, com L’Esquella de la Torratxa. Vinyes també va ser un gran afeccionat a la fotogra-fia patumaire, i va col·leccionar molts objectes relacionats amb el Corpus berguedà.

Els traços simpàtics del nino-taire berguedà van aparèixer en publicacions de tot el país. Tan aviat eren sàtires políti-ques com dibuixos innocents amb motius circenses. El circ era la seva gra passió i, amb els anys, va aconseguir acumular una gran col·lecció de cartells

i objectes, que ara s’exposa a l’edifici de l’Hospital Vell, a la plaça del Doctor Saló.

Malgrat tot, l’obra de Vinyes continua en una certa penom-bra historiogràfica, molt allu-nyada del reconeixement que ha rebut el seu germà Ramon.

Després de la Patum del 1936, es va haver de suspendre una exhibició de les comparses que s’havia de fer a l’Olimpíada Popular de Barcelona. La guerra ja havia esclatat i, els dos anys següents, la Patum de Berga es va haver de cancel·lar. Un mantell negre i gris cobria dramàticament la festa que Josep Vinyes havia il·lustrat a tot color.

Xavi Rosiñol

Esborrany desestimat, amb la imatge de les guites. j. vINYES Fotomuntatges amb nans vells. j. v.

Autoretrat de josep vinyes publicat per Ràdio Lleida en un saló d’humoristes gràfics l’any 1944. j. v./ARxIu kAp

“Vaig néixer en un bon bressol. Dic bon bressol perquè érem sis germans i jo era el petit. Per a tots va servir el mateix, i encara el vaig trobar en prou bon estat”

“Dibuixo perquè no podia expressar els meus pensaments amb l’escriptura”

“L’humorisme...? Ah! De-testo el riure a mitges, el somriure hipòcrita, el riu-re interior, perquè és com les samarretes de llana, que creus que t’abriguen, però que t’encostipen”

LES FRASES

MAIG DEL 2009 38DBerga ||| Il·lustradors | PINZELLS DEL BERGUEDÀ >>

Ciutat

BERNADETTE CUXART

SAGÀS

YORGOSKONSTANTINOU

CERCS

“Il·lustro llibres de text per a nens i nenes de primària, i de tant en tant em cau el regalet de fer un conte”

“Dibuixo sobretot per al públic adult. Vinc del món del ‘cartoon’ i de les vinyetes sense paraules”

Són l’alegria dels contes infantils. Treballen cada dia per dibuixar un somriure a la cara de milers de nens i nenes. I combinen il·lusió i disci-plina per convertir la passió pel dibuix en una manera de guanyar-se la vida.

Amb les noves tecnologies, els il·lustradors poden viure a centenars de quilòmetres de les seves editorials, i això ha fet possible que un grapat de pro-fessionals del dibuix treballin al Berguedà.

“Internet ens ha canviat la vida. Abans, havíem de guardar els dibuixos en una carpeta, embalatjar-los bé i enviar-los per correu o entregar-los en persona. Ara, tot és molt més fàcil”, explica l’il·lustrador Yor-gos Konstantinou, de Cercs.

Per a ell, Internet també ha estat una oportunitat laboral. Durant dos anys, ha fet la vinyeta setmanal d’una pàgina web i, a més, assegura que la xarxa s’ha convertit en un gran aparador per a les seves obres.

Montse Adell, de Berga,

també ha fet alguns dibuixos per a pàgines web. “De mica en mica, la xarxa es va obrint, i sembla que hi ha més oportu-nitats per fer dibuixos en què el format final no és el paper”, assegura.

Però el que dóna de menjar a la majoria d’il·lustradors són els llibres de text. Bernadette Cuxart, de Sagàs, treballa per a nens i nenes d’entre 2 i 12 anys, i la seva especialitat són els llibres de llengua. “També n’he fet de matemàtiques, de religió, i algun de ciència”, pre-cisa, però diu que li agraden més els de llengua, perquè té més espai per a la creativitat. “En matemàtiques, et poden demanar que il·lustris un problema que parla d’un pagès que cull trenta carbasses, i lla-vors, t’has de limitar a dibuixar exactament això, mentre que, en llengües, el més habitual és il·lustrar textos literaris.”

Per als professional del dibuix, és molt important que els editors confiïn en la seva imaginació.

L’ofici dels pintors d’històries

MAIG DEL 2009 39DBerga ||| Il·lustradors | PINZELLS DEL BERGUEDÀ |

Ciutat

SUSANNACAMPILLOGRAUGÉS

MONTSEADELLBERGA

“M’agraden els encàrrecs urgents, perquè són un repte, però també voldria temps per fer un conte”

“La majoria de dies són divertits, però la feina és caòtica, fluctua molt i els encàrrecs vénen tots de cop”

setmanes sense rebre cap trucada.”

“Quan sona el telèfon, te n’alegres perquè això vol dir que hi ha feina, però també tems el que et diran, perquè hi poden haver problemes, cor-reccions o mil canvis d’última hora”, relata Konstantinou.

Per això, valoren molt els caps de setmana. Els il·lustradors no tenen dies de festa, però, almenys, els dissabtes i els diumenges no sona el telèfon, i poden treballar amb més tranquil·litat. Alguns prefe-reixen dibuixar de nit, perquè asseguren que és llavors quan se’ls desperten les idees. Però, facin l’horari que facin, ad-meten que la seva feina és del tot solitària. “T’ha d’agradar molt la solitud per dedicar-te a aquest ofici”, conclou Cuxart.

Els il·lustradors del Berguedà enyoren els companys de feina. Es queixen que no tenen ningú a qui ensenyar els seus treballs. “I la família i els amics no fun-cionen com a crítics, perquè moltes vegades et diuen que el

dibuix és fantàstic quan tu li veus tots els defectes del món”, considera Konstantinou.

El seus únics companys de feina són els editors. Alguns són molt pesats, però la ma-joria els deixen treballar en pau. El problema és que tenen la mania d’imposar moltes normes, i això els restringeix la creativitat.

“De tota manera, a mi, m’agrada que em posin límits de tant en tant, perquè això em fa activar la matèria grisa”, diu Adell. Campillo creu que “cada límit és un repte que s’ha de re-soldre”, i Konstantinou valora que, “a vegades, la limitació és positiva, perquè t’ajuda a saber cap on has d’anar”.

Ell va més aviat cap al públic adult, tot i que un dels últims encàrrecs que ha rebut és un llibre per a nens. Això l’obliga a treballar simultàniament per a públics molt diversos i amb estils molt diferents, a tenir a cada mà un reguitzell de pale-tes perquè els editors puguin escollir. “A vegades, has de fer

un dibuix molt contundent i alhora un altre de molt suau, i això no és fàcil.”

Però la seva vida, com la de tots els il·lustradors, és un repte diari. “Et lleves, et mires al mirall i dius: ‘endavant!’”, explica Adell. Assegura que la majoria de jornades laborals són “divertides” i coincideix amb els altres il·lustradors que és un “somni” haver convertit el dibuix en un ofici.

Interiorment, se senten satisfets, tot i que lamenten no tenir gaire reconeixment pro-fessional. Hi ha llibres de con-tes amb uns dibuixos enormes i tot just quatre línies de text en què el nom de l’escriptor apareix amb lletres grosses a la portada, mentre que el de l’il·lustrador s’ha de buscar als crèdits de l’última pàgina, entre el copyright de l’editorial i la inscripció “Imprès a la Xina”. I qui ens havia de dir que, a Pequin, hi arribaria un dibuix fet al Berguedà.

Xavi Rosiñol

“El producte és molt millor quan som una mica més lliu-res”, assegura Susanna Campi-llo, de Graugés. I la llibertat, la troben, sobretot, en els contes infantils. Acostumats a cenyir-se als llibres de text, dibuixar una història per a nens i nenes “és un regalet”, diu Cuxart.

Campillo recorda amb molta estimació un encàrrec que va rebre fa uns anys: “em van donar sis mesos per dibuixar un conte!”, exclama satisfeta, tot i que admet que, de tant en tant, també li agraden les comandes urgents.

Aquestes són les que més abunden. “Ens demanen que ho fem tot per abans-d’ahir”, es queixa Konstantinou. Però gairebé mai no rebutgen un encàrrec, perquè la seva feina és molt fluctuant.

“Jo diria que fins i tot és caòti-ca”, diu Adell, “perquè sempre tenim imprevistos. Estem fent les revisions d’uns dibuixos que vam entregar fa un mes, i alhora, assumim una comanda nova. I, després, podem passar

“Un flagell per a un llibre de religió. Em va sorprendre moltíssim”Susanna Campillo

“Una noia em va dema-nar que li dibuixés el seu somni. No se’n recor-dava gaire, i jo no sabia com podia dibuixar una cosa que no coneixia, que no havia vist mai i que ella no em sabia explicar”Yorgos Konstantinou

“Una monja em va en-carregar un dibuix d’una santa per a un fulletó de la seva escola. La vaig haver de fer quatre o cinc vegades, per-què no aconseguia que s’assemblés a l’original”Bernadette Cuxart

LA PREGUNTA

Quina és la cosa més estranya que t’han fet dibuixar?


||| COMUNICACIÓ |

notícies, ha extret uns 18.000 fragments de veu i ha fet unes 2.000 entrevistes a protagonis-tes de l’actualitat del Berguedà.

A més, durant aquest últim any, un equip d’especialistes ha estat treballant en la renovació de la programació musical, una feina que començarà a donar fruits en les pròximes setma-nes.

Ràdio Berga no seria possible sense els més de 160 col·labora-dors que participen a les tertú-lies, elaboren seccions per a pro-grames concrets o donen suport a l’equip tècnic de l’emissora.

Bona part d’aquests col·labora-dors han participat en el sopar de l’aniversari de Ràdio Berga, convidats per l’empresa ges-tora, Bífidus Produccions, al res-taurant Els Roures.

Redacció

Ràdio Berga acaba de celebrar el tercer aniversari. El 22 d’abril del 2006, arrencava l’aventura del 107.6 de l’FM, i començava una programació de 24 hores al servei del Berguedà.

L’emissora municipal, inicia-tiva de l’Ajuntament de Berga, compleix els tres anys de vida amb una aposta decidida pels nous canals de difusió, especial-ment Internet, i amb un munt de projectes a la cartera.

En l’últim any, marcat per la recessió econòmica, Ràdio Ber-ga ha aconseguit mantenir la plantilla i la qualitat de la pro-gramació, tot i l’evident caigu-da de la facturació publicitària, que és l’única font d’ingressos de l’emissora municipal.

En aquests dotze mesos, s’ha estrenat una gran remodelació del programa “Berguedà Matí”, que presenten Fermí Riu, Auro-ra Rodríguez i Climent Vila.

Els informatius han continuat sent capdavanters i han seguit

la premissa d’informar sempre amb la màxima rapidesa. Ràdio Berga ha informat en primícia de les principals notícies de l’any al Berguedà, com la di-rectiva europea sobre pirotèc-nia, els expedients de regulació

d’ocupació de Tyco i Bermaq o el primer embaràs masculí de l’estat, entre d’altres informa-cions, que més tard han recollit altres mitjans de comunicació.

L’equip d’informatius, liderat per Anna Costa, ha escrit 6.000

Ràdio Berga bufa la tercera espelmaL’emissora municipal celebra el tercer aniversari camí de la consolidació i apostant per Internet

Programació especial des del carrerDESPLAÇAMENTS

Ràdio Berga ha emès fora dels estudis els programes especials de la mostra del Berguedà a Barcelona, dels deu anys dels Mossos d’Esquadra, de les fires de Giro-nella i Berga i de la diada de Sant Jordi (foto).

L’equip d’esports, al peu del canóFUTBOL

L’equip d’esports de Ràdio Berga, encapçalat per Pep Graus i Joan Rial, ha incorporat saba nova aquesta temporada. Cada diumenge, ofereix els resultats de la jornada i fa especials com el del Barça-Madrid.

Un equip jove i modernPLANTILLA

El gran èxit de l’emissora és el seu equip. Una planti-lla plural, jove, dinàmica i creativa és responsable de la informació, els programes i la gestió comercial. A la foto, celebració del segon aniversari, l’any passat.

Pensant en els petits berguedansINFANTIL

L’aposta infantil de Ràdio Berga no para de créixer. El concurs matinal “El Club dels Matiners” estrena una lliga de classes amb el premi d’un viatge fi de curs. A la foto, concurs de Singstar al parc de Nadal de Berga.

Transmissió multipremiadaPATUM

La transmissió de la Patum de Ràdio Berga ha rebut pràcticament tots els guardons de periodisme local i cultural de Catalunya. Continua viva, al costat, per exemple, de la Patum de la Llar Sta. Maria de Queralt.

Compromesos amb la ciutatCARNAVAL

Ràdio Berga és una emissora compromesa amb la seva ciutat i la seva comarca. Ho demostra, per exem-ple, participant en l’organització del Carnestoltes de Berga, en què es fa càrrec de la festa infantil (foto).

DBerguedà.cat obté 16.000 visites en el mes de l’estrenaINTERNET

El web de Ràdio Berga s’ha in-tegrat al diari digital DBergue-dà.cat, i també ho han fet totes les publicacions periòdiques de l’empresa Bífidus Produc-cions, com aquest DBerga que teniu a les mans. El nou diari va tenir més de 16.000 visites el mes de març, just després d’estrenar-se, i té l’ambició de ser el mitjà informatiu

de referència a la comarca. Respecte al web antic de Ràdio Berga, DBerguedà.cat guanya en recursos multimèdia, amb fotografies més grans d’actes, notícies i festes del Berguedà, i també creixen els vídeos, amb un arxiu de les últimes imat-ges de la comarca.DBerguedà.cat disposa del sistema de titulars RSS, que

permet estar pendents al mi-nut de les últimes notícies del Berguedà o de les efemèrides comarcals que recull cada dia l’historiador Sergi Serra. El diari digital també estrena un llistat de les notícies més llegides, per saber en cada moment quines informacions desperten més interès, i es fa present a Facebook i Twitter.


||| Cerimònies | RELIGIÓ >>Ciutat

VILADA: Urbanització Castell de Roset. Parcel•les en venda de 400 fins a 570 m2 equipades amb tots els serveis! a punt per edificar. Ubicades en un entorn privilegiat! Zona residencial i molt tranquil•la. TAN SOLS 90.000.-€!!

BERGA: Rasa del Canyet. Últim pis en venda d’obra nova. 79 m2 amb 3 hab. i 2 banys. Pàrquing inclòs. Terrassa i jardí. Aca-bats de primera qualitat! Ubicació excel•lent! Molt ben comunicat!

AVIÀ: C/ Sant Isidre. Pisos i dúplex de 2, 3 i 4 habitacions, un o dos banys i cambra de rentar. Balcons davant i darrera. Pàrquings opcionals. Informa-te’n sense cap compromís! Gaudeix dissenyant la teva pròpia vivenda! Preus a partir de 118.000.-€!

BERGA: Antic Hostal Passasserres. Últims pisos en venda! Cuina - menjador, 2 hab., un o dos banys, cambra de rentar i traster a la golfa. Pàrquing opcional. Acabats d’alta qualitat! Calefacció de gas, aire condicionat amb bomba de calor, terra de parquet,…. I molts més atractius! Consulta’ns! PREUS SENSE COMPETÈNCIA!

C/ Ciutat, 28 · 08600 BERGAT. 938 211 520 / 938 220 [email protected]

AVIÀ: Camí de Santa Maria. Últimes casetes en venda! Compostes de baixos i dues plantes. 4 hab., 2 banys, cuina i menjador amb llar de foc. Jardí i garatge per 2 cotxes. Preu d’autèntica ocasió! NOMÉS 270.000.-€! Aprofita ara i en podràs escollir els millors acabats!

BERGA: Zona Sant Francesc. Casa unifamiliar per estrenar al centre de Berga! Baixos amb garat-ge, jardí i rebost ; Pl. 1ª: cuina - office amb balcó, 1 hab. ind., bany amb dutxa i menjador amb balcó. Pl. 2ª: 4 hab. (una suite) i bany complet. Estudi amb dos trasters. Ubicació Immillorable! Acabats d’excel•lent qualitat!

BERGA: C/ Lluís Millet. Pisos de 98 m2 totalment reformats. Cuina amb rebost, menjador amb balcó, 3 hab. dobles i 2 banys. Opció a te-rrassa. Terra de parquet, doble vidre als tanca-ments,… completament nous!

OFERTESESPECIALSPER NUVIS

Els casaments civils ja gairebé dupliquen els catòlics al BerguedàEls canvis socials i l’augment de les segones núpcies canvien les cerimònies

Anna Costa

Les bodes civils estan vivint una autèntica explosió al Berguedà. En molt poc temps, la religió ha desaparegut de la majoria d’enllaços, i els que se celebren al jutjat o a l’ajuntament ja gai-rebé dupliquen els catòlics.

L’any 2007, 97 parelles es van casar al Berguedà en una ceri-mònia estrictament civil, men-tre que 54 ho van fer seguint el ritus catòlic. Segons dades que acaba de publicar l’Institut d’Estadística de Catalunya, tot just dues parelles més van con-treure matrimoni seguint els rituals d’altres confessions reli-gioses.

El tomb s’ha produït en molt poc temps. Fins al 2003, domi-naven les bodes religioses, però, des de llavors, la situació ha can-viat molt, i cada any augmenta el percentatge d’enllaços civils al Berguedà.

Segons els experts, la pre-eminència de les celebracions no religioses és un reflex dels canvis socials, i de l’avenç dels col·lectius ateus i agnòstics en-tre la població. Però el canvi tan ràpid que s’ha viscut en els últims quatre anys també es pot atribuir a l’augment de les segones i terceres núpcies. Amb l’entrada en vigor de novetats le-gislatives com el divorci exprés, moltes persones s’han pogut tornar a casar, i ho han hagut de fer al marge de l’Església.

Tendència catalanaLa profusió de les bodes civils al Berguedà no és, evidentment, un fenomen aïllat. El mateix passa al conjunt del país, i pràcticament amb els mateixos números. El 2007, un 65% dels casaments catalans van ser es-trictament civils, mentre que un 34% es van oficiar en esglé-sies catòliques. Els enllaços no religiosos estan en plena expansió. ARXIU

||| 1 | DocumentacióPer celebrar una boda civil, fan falta dues fotocòpies del DNI, la targeta de residència o el passaport; un certificat de naixement actualitzat; un certificat de residència de l’ajuntament del municipi on s’ha viscut en els últims dos anys; un certificat de nacio-nalitat; una declaració jurada de l’estat civil; les fotocòpies dels DNI dels dos testimonis, i cal emplenar una instància del Registre Civil. ||| 2 | ProcésTot i que se celebri a l’ajuntament, la tramitació es fa al jutjat, on s’informa la parella i s’emet el certificat necessari per presentar-lo al consistori. ||| 3 | CerimòniaLa cerimònia civil es pot celebrar en un ajuntament, en altres equipaments municipals o bé al Registre Civil. Habitual-ment, dura un quart d’hora. Acaba amb la firma dels nuvis i dels testimonis i el lliurament del llibre de família als que s’acaben de casar.

Entre els jutjats i l’Ajuntament

Formalismes

ÀSIA0,7%

ÀFRICA1,3%

EUROPA1,3%

TÈCNICS7,2%

40-44ANYS8,5%

COMERÇ5,2%

SERVEIS3,3%

20-24 A.6,5%

ADMI-NISTRACIÓ

5,9%

AMÈRICA2,6% NACIONALITAT

ESPANYOLA

94,1%

PRODUCCIÓ(FÀBRIQUES, ETC.)

34,0%

30-34 ANYS

35-39 ANYS

25-29 ANYS

28,1%24,8%

13,7%

NACIONALITAT Nuvis Núvies

PROFESSIÓ

EDAT

44MAIG DEL 2009DBerga ||| Cerimònies | PERFILS >>

Ciutat

Característiques dels nuvis al BerguedàPARELLES

Joves i autòctons, però no tant. Així són els nuvis del Berguedà

vegada hi ha més parelles en què, com a mínim, un dels membres és estranger.

Entre els matrimonis mixtos, abunden més els d’homes au-tòctons amb dones estrangeres. D’aquests, n’hi va haver dotze al Berguedà en l’últim any reportat, el 2007. I la tendèn-cia apunta a un creixement important.

Els estrangers que més es casen aquí són els llatino-ame-ricans. 15 núvies de l’Amèrica del Sud van pujar als altars ber-

La societat diversa puja a l’altar. La transformació profunda de la població i el ritme diferent que imposa el nou temps han fet variar la composició de les parelles que es casen.

Cada any, l’Institut d’Estadística de Catalunya publica un informe exhaustiu de com són els nuvis i núvies comarca per comarca. I, amb el pas del temps, els estudis revelen que els joves catalans es casen més tard, i que cada

Nuvis més grans i més diversos

ÀFRICA0,7%

EUROPA2,0%

SERVEIS5,2%

40-44 A.8,5%

35-39 A.10,5%

PRODUCCIÓ6,5%

AMÈRICA CENTRAL

AMÈRICA DEL SUD

VENEDORES

20-24 ANYS

4,6%

5,2%

9,8%

11,1%

NACIONALITATESPANYOLA

86,3%

TÈCNIQUES

15,0%

ADMINISTRATIVES

15,0%

25-29 ANYS

32,7%

30-34 ANYS

26,1%

NACIONALITAT Nuvis Núvies


||| Cerimònies | PERFILS >>Ciutat

FONT: Institut d’Estadística de CatalunyaDADES CORRESPONENTS AL 2007

tives i que les que tenen una feina tècnica.

Sumats els diversos perfils, la foto de família dels casaments berguedans retrata un total de 153 matrimonis en dotze mesos. Si els enllaços es repar-tissin equitativament al llarg de l’any, tocaria anar de boda cada dos dies.

Però la realitat és una altra. La majoria de bodes es concen-tren a la primavera i a les por-tes de l’estiu: dels 153 casoris del 2007, 28 es van celebrar al juny, el mes amb més bodes. També n’hi va haver moltes al maig i al juliol; però, després d’un parèntesi a l’agost, desta-ca el repunt del setembre. És el segon mes amb més enllaços, amb un total de 26, gairebé un cada dia. I això també és una novetat: amb el pas dels anys, cada cop més parelles deci-deixen contreure matrimoni a a finals d’estiu o a principis de tardor.

La data de la boda evoluciona, també l’edat dels nuvis, la na-cionalitat i, fins i tot, la profes-sió. Com la societat, les noces berguedanes també tenen un perfil divers i canviant.

Redacció

guedans en un any, de manera que superen les europees de l’est i les nord-africanes.

I, entre els autòctons, és veri-tat que cada vegada els nuvis es casen més tard? L’estadística apunta que sí. Cada any que passa, augmenta l’edat mitja-na dels matrimonis catalans, i el Berguedà no n’és pas una excepció.

Tres de cada deu persones es casen entre els 25 i els 29 anys, però augmenten els que ho fan més tard, especialment entre els homes, que són els que més triguen a posar-se la flor a la solapa. En primeres o segones núpcies, 16 homes i 6 dones es van casar al Berguedà amb una edat compresa entre els 45 i els 50 anys.

L’informe de l’Institut d’Estadística de Catalunya també analitza les profes-sions dels nuvis, i es detecten entre els dos sexes diferències importants, que evidencien un repartiment també desigual dels llocs de treball entre ho-mes i dones.

Els joves berguedans que accedeixen a l’altar són, majoritàriament, empleats de fàbriques, mentre que entre les dones dominen les administra-

És important que, abans de decidir res, fixis la quantitat de diners que et vols gastar. Parla-ho amb la teva parella i, especialment, amb els teus pares, perquè segurament ells pagaran bona part de les fac-tures. Saber quant val la boda t’estalviarà maldecaps.

Si has fet un pressupost ajus-tat, respecta’l. Fixa’t prioritats, determina quines coses són irrenunciables i quines es po-den estalviar. Cuida els petits detalls, perquè seran els que marcaran la diferència entre la teva boda i les altres, i no et surtiran per un ull de la cara.

És molt més fàcil administrar les despeses si ho fas a través d’un compte corrent separat, que et poden obrir al teu banc o caixa. Posa allà els diners que et donin els pares i els convidats, i carrega-hi les des-peses que tinguis.

Fes un pressupost

Sigues realista

Obre’t un compte

PLANIFICACIÓ

AUSTERITAT

FINANÇAMENT

Segur que t’importa qui serà el teu fotògraf, quina perru-quera et farà el pentinat, etc. Si no vols que ja estiguin re-servats per al teu gran dia, fixa la data amb molta antelació i procura evitar les coincidèn-cies i les temporades altes.

Mira bé el calendariDATA

Si vols que la teva boda sigui pràctica i que no es perdi cap convidat, fes-ho tot en un sol lloc. Si això no és possible, procura que, com a mínim, l’espai de la cerimònia i la sala de banquets no siguin molt lluny l’un de l’altre.

Fes-ho tot a propLLOC

Avui dia, tothom es comunica a través de correu electrònic o de les xarxes socials, com Facebook o Twitter. Per què no informes els convidats a través d’Internet? També a la xarxa, pots trobar informació sobre bodes i, si vols, pots fer una pàgina sobre el teu enllaç.

No donis res per suposat. Parla amb les persones i les empreses que et subministraran tot el que necessites per a la teva boda. Entrevista’t amb el mossèn, si et cases a l’església, o amb els funcionaris, si ho fas a l’ajuntament o al jutjat. I parla també amb el restaurant, el joier, el sastre, etc.

Evita que els imprevistos arruinin la teva boda. Pensa què passarà si falla tot. So-bretot, tingues en compte les condicions meteorològiques, sobretot si et cases a la prima-vera. Imagina com serà la teva boda si a fora plou.

Pensa en Internet

Fes un pla B de tot

TECNOLOGIA

Assegura’t que tothom entén el que volsPROVEÏDORS

PREVISIÓ

L’experiència és un grau. També en les bodes. Parla amb familiars, amics o coneguts que s’hagin casat recentment. Et podran orientar a l’hora de planificar el teu enllaç, i segur que t’explicaran coses que a tu ni tan sols t’han passat pel cap. Escolta’ls bé i decideix.

Abans de la boda, tu i la teva parella ho podeu controlar tot. Però, i el dia del casa-ment? Hi ha empreses que s’ofereixen a fer-te de guia durant la boda. Però, si vols estalviar-te diners, busca un convidat que ho coordini tot.

Parla amb els amics

Tria un coordinador

CONSELLS

ORGANITZACIÓ

21 consells per casar-te bé (sense arruinar-te)Planificar bé el dia més feliç de la teva vida. Deixa’t assessorar bé

46MAIG DEL 2009DBerga ||| Cerimònies | IDEES >>

Ciutat

Quan facis la llista de convidats, tingues present el teu pressupost. No convi-dis persones només per compromís. Recorda que cada plat s’ha de pagar. I compta també que, entre un 10 i un 15% dels convidats, fallen. Pensa també a qui donareu els nuvis del pastís i qui serà l’afortunada que sortirà del banquet amb el ram de la núvia.

Per què preocupar-se durant hores de quadrar totes les taules? Oblida’t dels noms. Si vols, distribueix els convidats per taules, però no posis un nom en cada cobert. Deixa que s’asseguin al costat de qui els vingui de gust, si vols evitar-te problemes.

A l’hora de dissenyar el menú, no t’hi capfiquis gaire. Procura agradar a to-thom, però pensa que els gustos són molt diversos. Deixa’t assessorar per un bon restaurant, segur que et poden dir quins plats funcionen més bé. Amb el pastís, procura ser original i sorprèn els convidats.

Oblida’t de les taules

No et passis amb els convidatsLLISTA

ASSIGNACIONS

Escull un bon restaurantMENÚ

A l’hora de comprar-te el vestit, tingues en compte que la botiga pot trigar unes setmanes a lliurar-te’l. Així que el millor és comprar amb antelació. Busca en botigues diferents, decideix i dóna’ls temps perquè t’arreglin tots els detalls.

Compra amb previsióVESTIT

Fes una llista de regals, i notifica’ls als convidats per mitjà de les invitacions. Encara que et sembli que, així, coartes la llibertat dels convidats, pensa que és el més pràctic, perquè evitaràs regals duplicats o que no s’ajustin al teu gust.

Tant si estrenes casa com si no, després de la boda tindràs un munt de regals en forma de mobles o de parament de la llar. Aprofita-ho per fer canvis, introduir nous estils, renovar l’habitació o la cuina, o rede-corar la sala d’estar.

Renova la casa

Fes una llistaREGALS

MOBILIARI

Pensa que el vestit l’hauràs de portar tot el dia. El millor és que t’hi sentis còmode. Si ets el nuvi, procura no anar molt tibat. Si ets la núvia i no estàs acostumada a portar escot, evita’l, perquè et farà sentir malament i això ho notaran tots els convidats.

Si vols estalviar-te disgustos o maldecaps, paga totes les des-peses abans de la boda. Potser el grup de música que actuï al banquet et demanarà cobrar després de l’actuació, però la resta de factures les pots tenir abonades amb antelació.

Sent-te còmode

Paga-ho tot abans

INDUMENTÀRIA

LIQUIDACIÓ

És possible que organitzar la boda t’hagi comportat més d’un maldecap. Però recorda que és un dia per passar-t’ho bé. Relaxa’t i consent-te. Si vols, dies abans de la boda, vés a un spa o al massatgista. Arribaràs a l’enllaç en ple ren-diment i amb ganes de gaudir.

És molt important que, el dia de la boda, projectis exac-tament la imatge que vols, i que et sentis bé i còmoda. Fes-te proves de maquillatge i perruqueria, i fes-te fotos per recordar-li a la perruquera i a la maquilladora quina opció et va agradar més.

El dia de la boda, no facis absolutament res. Simplement gaudeix. És el moment en què culminen tots els preparatius i queden enrere les setmanes de feina i gestions. És hora de passar-s’ho molt bé, perquè és el dia més feliç de la teva vida.

Destensa’t

Fes-te proves

Sigues molt feliç

RELAX

MAQUILLATGE

DIVERSIÓ


||| Cerimònies | IDEES | Ciutat

Quan facis la llista de convidats, tingues

15% dels convidats, fallen. Pensa també a qui donareu els nuvis del pastís i qui serà l’afortunada que sortirà del banquet amb

No et passis amb els convidats

Haz tu lista


DOpinióMes de maigEl mes en què Berga celebra la fira amb més malastru-gança entre el col·lectiu de raça gitana. Cada any se n’hi desmaia algun. Ay payo, en la Fira me de mayo!

Parada AtraccióDit de la senyora que regenta una exposició de mercaderies a la Fira de Maig de Berga i que es troba registrada a les llistes de l’atur. Mira aquella parada!

Espectacle figurat consis-tent en una pista per on giravolten els regidors de l’ajuntament i la gent paga per pujar-hi a coll i be i xocar entre ells. Una tracció animal

FÍGULSPÈDIAPer Jaume

Fíguls

Editorials

La presència a la Fira, un esforç en la bona direcció

És gairebé un miracle que la presència d’expositors a la Fira de Maig hagi aconseguit repetir la xifra de les últimes edicions. No s’han creat llistes d’espera, com

altres vegades, però, com a mínim, s’ha aconseguit mantenir l’altíssim nivell exhibit durant l’època de la bonança i el boom immobiliari. La repetició dels expositors es deu, bàsi-cament, a tres motius. El primer és que la Fira d’aquest any dura dos dies i, amb més visitants, als expositors, els surt més a compte la inversió en l’estand. El segon és que l’Ajuntament no cobra, una bona mesura anticrisi que, malgrat tot, ha comportat la lamentable supressió del sopar de l’expositor. I el tercer és que, en època de vaques magres, moltes empreses, concessionaris de cotxes inclosos, han entès que fer-se veure i intentar guanyar clients és un esforç en la bona direcció.

Número 22. Any 4. Maig del 2009Edita Bífidus Produccions SL. Ap. Co-rreus, 30. 08600 Berga. T. 938210562Coordinació general Jaume FígulsRedacció Anna Costa, Ricard Codi-na, Quim Espelt, Maite Flores, Berta Francàs, Albert Garcia, Fermí Riu, Aurora Rodríguez, Alba Sanclimens

Direcció d’art Emma CostaMaquetació Xavi RosiñolDepartament comercial Raquel Pelfort, Anna Pons Impressió CreaBústia a bústia UnipostDistribució 15.000 exemplarsDipòsit legal B.53607-2006

Imaginació col·lectiva per al futur econòmic

Els principals agents econòmics del Berguedà i els líders dels principals partits polítics de l’Ajuntament de Berga analitzen en aquest DBerga la situació actual de

l’economia, i proposen línies estratègies de futur.Fins ara, aquest ha estat el principal problema del front

anticrisi al Berguedà: hi hagut poc diagnòstic, i s’han plante-jat escassíssimes solucions. Ha semblat sovint que això de la crisi no anava amb nosaltres. I a fe que hi va.

La recessió és global, però la millor manera de fer-hi front és elaborar estratègies locals. Les institucions han de pa-rar el cop amb austeritat i inversions, i les empreses, amb noves estratègies comercials. Però tot això ja està en marxa. Ara, el que toca és assegure’s i pensar com volem que sigui l’economia del Berguedà d’aquí a vint anys. Allò que no vam fer seriosament als anys 90, i que tant hem trobat a faltar.

D Publicació Informativa del Berguedà

Podríem pensar fàcil-ment que, en època de crisi, el negoci més produc-tiu seria esti-

rar una mica la mà i fer aquella acció tan cone-guda popularment com “A robar carteras, que no hay pasta para comer!”. Doncs, m’agradaria fer un homenatge i donar les gràcies a totes aquelles persones que han desestimat aquesta opció il·lícita (i il·legal) per fer front a aquesta etapa dura que ens toca viure.

Parlo d’un seguit d’empreses bergueda-nes que han decidit encaminar el seu futur fent inversions en un moment en què poca gent en fa.

Mentre que, a les notícies, cada dia po-dem veure que alguna empresa o altra ha fet fallida, tenim proble-mes de liquiditat de bancs, el petroli torna a pujar, i tothom va més escanyat que si s’hagués posat una pajarita, un seguit

de persones que probablement viuen al costat de casa nostra han engegat una

dura aventura.Reneguem cada dia de la

falta d’iniciativa catalana, ens deixem perdre totes les empreses punteres que volen reduir costos i deslocalitzen els llocs de treball cap a l’estranger, i ens quedem amb un pam i mig de nas sense dir res.

Podem fixar-nos en el que han fet alguns petits empresaris nouvinguts

del Berguedà que, fins i tot, s’han atrevit a contractar gent autòctona catalana per completar la

seva plantilla. Sí, parlo d’aquests

petits restaurants de kebabs.

Han apostat per una mesura que ni ens havíem plantejat mai: el menjar ràpid, de quali-tat i bé de preu.

Claus de l’èxit? De clientela, no els en falta.

Així, què, senyors, ens posem les piles?

Adaptar-nos o morir, “this is the question” (que diria aquell....).

Ferran Bertran estudia segon de batxillerat

Ferran Bertran

Kebab’n’ticrisiEn època de crisi, és bo observar els bons exemples Què us sembla una botiga de menjar ràpid amb gastronomia exòtica?

MAIG DEL 2009 50DBerga Opinió

Robert Calvo

Ara toca parlar de la crisi. La societat en què vivim és així. No hi ha cap altre tema de con-

versa. Tot està relacionat amb la paraula maleïda: crisi.

Qualsevol àmbit de la vida està tocat per aquesta maledic-ció. Jo estic convençut que tot plegat ha estat idea d’Aramís Fuster.

Per començar, crec que li hauríem de canviar el nom, a la crisi. Podríem anomenar-la, com diu una amiga meva, frululú. Sona molt millor, més petardo. A tu t’afecta el frululú?

El pitjor de tot plegat és que no pots fer cap activitat sense pensar en aquest assumpte. Jo estic indignadíssim, perquè la meva festa d’aniversari d’aquest any també se’n ressenteix. Vindràs a la meva festa d’aniversari? No, és que estem en crisi i no m’ho puc permetre. Perdona?

Sí, senyores i senyors, tal com ho llegeixen. Molta gent ha declinat assistir al meu còctel de 25 aniversari.

Si ja els regals dels Reis d’Orient van ser precaris i de baratillo... els del meu aniversa-ri, de ben segur que no es po-

dran ni aprofitar. Quin horror! Però així estan les coses.

Ja tinc ganes de veure la imatge d’aquest estiu: la gent marxant de vacances en male-tes de cartró, amb la carman-yola plena de menjar de casa, amb neveres de platja plenes per a tot un mes i amb un pa-raigües dels xinos per tapar-se del sol. Tot ben auster, sense excesos.

Ah! I res de crema protecto-ra: a cremar-se com pollastres! Un estiu en crisi ha de ser autèntic.

Pels que la senten més profundament, jo els proposo muntar-se les vacances a casa, dins de casa.

Amb una illa deserta al terrat, amb les seves palmeres i els seus mosquits inclosos, amb la caravana pel passadís

de casa, el xiringuito mun-tat a la cuina i la calefacció posada a tot drap per emular la

calor de les platges de la Costa Brava. Segur que

tot plegat ens ajudarà a oblidar-

nos per un moment que estem immersos en la maleïda crisi. O, més ben dit, en ple frululú.

Robert Calvo és periodista

Un es troba un conegut banquer al tren i li diu: -Veig que, tot i la crisi, encara

viatges en primera classe. I el banquer li respon: -És que els meus creditors van en segona i me’ls trobaria”.

Aquest és un dels exemples del concurs d’acudits sobre la crisi que ha organitzat la BBC. A mesura que la crisi s’expandeix, alguns recorren a l’humor com a via escapatòria.Només cal fullejar els diaris per adonar-se que la crisi és una mina per als humoristes.

Diuen els psicòlegs que, en temps de crisi, l’humor pot convertir-se en una manera vital d’expressar frustracions davant d’una situació des-concertant. Per això, aquesta tendència humorística se li ha encomanat fins i tot al primer ministre britànic, Gordon Brown, de caràcter força agre. Fa unes setmanes, mentre li sonava el mòbil després d’una roda de premsa el Premier va comentar: “No sé si deu haver caigut un altre banc”.

A Rússia, una campanya publicitària amb el lema “Sim-plement somriu” convida els habitants de Sant Pe-

tersburg a viure la vida amb més alegria i a somriure més sovint. Curiosament, han esco-llit el smiley, aquesta simpàtica cara somrient i un dels icones dels anys setanta, com a prota-gonista. Es tracta d’un projec-te que han finançat totalment els publicistes locals, que asseguren “és necessari per a la ciutat en temps de crisi”.

De fet, ja sembla un acudit en si mateix el fet que ens trobem nosaltres mateixos mantenint converses de cafè sobre les hipoteques subprime i que ens haguem convertit en experts en tipus d’interès.

Investigo l’entorn proper i em trobo una estalviadora que em revela tots els seus remeis domèstics anticrisi. D’entrada, ha prescindit del seu perruquer caní. A partir d’ara, dutxarà ella mateixa l’animaló, de nom Piper. A més, ha decidit canviar-li la dieta i alimentar-lo a base de menjar de gat, que diu que és més econòmic que el de gos. Miro en Piper endrapant amb deler la llauna de salmó i ignorant la foto d’un gat persa que té davant del musell.

Al menjador, hi ha col·locat un lladre amb interruptor. Diu que el pilot vermell de la tele, el dvd, i la tdt, entre d’altres, ja no li martelleja els sentits i estalvia electricitat. A la cisterna del lavabo, hi té una ampolla d’aigua per estalviar-se dos litres cada cop que tiba la cadena i ha reconvertit la jardinera del terrat en un hort urbà amb una tomaquera i un parell d’enciams.

L’estalviadora en qüestió no surt de casa sense els seus dos mòbils, l’un amb tarifa plana de matí i l’altre de tarda.

Prendre’s els problemes amb sentit de l’humor és la millor manera de superar-los. Quin mal hi ha a redescobrir la prehistòrica iogurtera que portava postrada un lustre al calaix dels mals endreços si no arribem a comprar-nos els caríssims iogurts amb musli i coco que tant ens agraden?

Si, de la situació actual, n’extreiem alguns petits hàbits més sans i racionals ja haurem viscut una bona crisis. Bona sort i bona crisi!

Gemma Soler és periodista

Gemma Soler

Més val riureque no pas plorarL’humor és una manera vital d’expressar frustracions Per què no apliquem el sentit comú a la vida i el de l’humor a la crisi?

T’afecta el ‘frululú’?Tots els àmbits la vida estan tocat per la maledició de la crisi I si ens n’oblidem?


Aquest darrers mesos, estem llegint en premsa els estralls de la crisi, que per tot

arreu treu el nas. Malgrat tot plegat, comencem a llegir també alguns indicadors, so-bretot als Estats Units, que ens comencen a donar una certa esperança que la tempesta amainarà aviat. Un altre tema és com fer la remuntada.

El passat mes de febrer, van entrar per la frontera espa-nyola 2,8 milions de turistes procedents de l’estranger. Això suposa, segons dades del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, una caiguda del 15,9% respecte l’any passat. Els principals països emissors de turistes, França, el Regne Unit i Alemanya, van recular i van deixar de visitar Espa-nya. Sobretot el public anglès,

amb la depreciació de la lliura esterlina, no ens fa competi-tius. La caiguda del mercat alemany aquest primers mesos de l’any ha estat de gairebé l’11%, segons les dades oficials consultades.

El turisme francès ha tingut una presència de 365 mil per-sones en el que portem d’any. Malgrat el que pot semblar per aquestes xifres, la presència francesa s’ha reduit en referen-cia a l’any anterior un 2,7 i el global espanyol, el 7,2%.

A Catalunya i al Berguedà, el sector del turisme és un dels sectors econòmics que més re-sistència està oposant a la crisi. Amb això, no vull pas dir que tot hagi de ser flors i violes. Les dificultats hi són i són ben evidents.

Per altra banda, els catalans som molt viatgers en general. Però també s’han reduït les

sortides a l’estranger, cosa no que no vol pas dir que no es gaudeixi del temps d’oci per fer unes vacances o sortides de pocs dies. Amb tot plegat, s’està observant com molt públic intern de Catalunya posposa agafar l’avió per anar lluny i està fent l’opció de la Catalunya interior. És a dir, fa la despesa turística en serveis turístics al propi país.

No hi ha mal que per bé no vingui! En els darrers anys, a Catalunya i al Berguedà en concret, s’han impulsat diferents alternatives de turisme de gran qualitat. Cal aprofitar ara i treure rendi-ment d’aquestes inversions. Tota l’àrea de Barcelona és a una hora de cotxe, però també tenim a unes dues hores de cotxe tot un públic francès a l’àrea de Toulouse, que es comporta de forma similar al

públic català i que té necessitat d’experimentar noves realitats. És el moment d’anar a vendre i de ser valents. Per això, em va alegrar molt veure com una gran quantitat d’expositors feien la feina ben feta al darrer Saló Internacional de Turisme a Catalunya.

El turisme al Berguedà té un gran potencial. Ara és l’hora de posar en va-lor la feina ben feta

aquests darrers anys, i estar a l’aguait per actualitzar i seguir posant valor afegit a l’oferta turística de la comarca tot preparant el futur!

Ramon Minoves i Pujols és profes-sor de TSI - Turisme Sant Ignasi - ESADE - Universitat Ramon Llull.

Ramon Minoves

També fem bon turismeLa crisi pot ser una bona oportunitat per al turisme interior En els darrers anys, s’han impulsat al Berguedà i arreu de Catalunya nombroses iniciatives turístiques de gran qualitat que ara tenen ocasió única per créixer


Xavi Sorinas

Déu n’hi do amb la NereaDesprés de deu mesos, se’n va de Berga sense haver vist mai de la Patum Ha fet amanides en un restaurant i ha cuidat el Pere

La Nerea se n’anirà de Berga sense haver vis-cut mai una Patum, i això que ja porta deu mesos vivint-hi. Té 31

anys, és de Mérida (Veneçuela) i va venir a Catalunya per-què el seu país anava de mal borràs.

Va escollir Berga perquè estava tipa de viure en una ciutat gran, volia una mica de tranquil·litat. Des de Ve-neçuela no s’imaginava que la llicenciatura de Veterinària li serviria de ben poc. Després d’unes setmanes buscant feina, va començar a treballar en un restaurant de Berga. Era l’encarregada de les amani-des. Només feia sis hores al dia, suficients per pagar-se l’habitació que tenia llogada.

A la feina tothom parlava amb ella, però quan sortia de la cuina no tenia ningú. La seva millor amiga, l’Úrsula, vivia a Barcelona, i es truca-ven dos cops a la setmana per explicar-se les penes. Ella sabia que era qüestió de temps, que en uns mesos s’hauria anat fent un lloc entre els bergue-dans. Llàstima de la crisi.

El restaurant on treballava la Nerea va fer una reduc-ció de personal, i ella va ser la primera en per-dre la feina. La van substituir per les amanides de bossa (tot i que la carta seguia presumint d’amanida de l’hort). “Més que res, perquè ets l’última que has entrat, ens entens, oi?”. La Ne-

rea ho entenia tot: com que no tenia contracte, no rebria cap indemnització, i com que la llibreta estava gairebé buida, s’havia de replantejar tornar a Veneçuela.

La família Coderch, bergue-dans de tota la vida, buscaven algú que tingués cura de l’avi, el Pere. Tenia 74 anys i el cap ben clar, però des que va caure al carrer no es valia per ell mateix. Vidu i amb el genoll trencat, requeria atenció les 24 hores, i els Coderch no s’ho podien combinar.

Des d’aleshores, la Nerea viu a casa del Pere. La seva relació no és d’assistent-malalt, semblen més aviat pare i filla. La Nerea li fa l’esmorzar, el dutxa, i surten a fer la compra. Els primers dies, el Pere no vo-lia que la gent veiés com una noia de pell bruna el portava amb la cadira de rodes. “Si em veiés la meva dona, al cel sia”. Li va passar ràpid.

Es passen tot el dia junts, ex-cepte a l’hora de la sobretaula. Mentre

el Pere mira El cor de la ciutat al menjador, la Nerea segueix les sèries del seu país des del televisor petit de la cuina. Després s’expliquen què ha passat en cada capítol: el Pere, amb el seu discurs farcit de catalanades, i la Nerea, amb accent veneçolà, va colant expressions que ha adoptat del Pere, com “deunidó” o “quins collons que té”. El Coderch esclafeix a riure cada vegada que ho sent.

El diumenge és l’únic dia que estan separats, perquè el Pere va a casa dels fills. La Nerea ho aprofita i baixa a Barcelona en bus, per veure la seva millor amiga. Són trobades eufòri-ques, ja que és l’únic moment d’oci que es poden regalar.

L’Úrsula treballa també sis dies a la setmana. Fa el servei en una casa del barri de Sarrià. És una família mediàtica (la mare és presentadora de tele-visió) i n’està molt contenta, tot i haver de portar còfia.

Diumenge, la Nerea va pujar a Barcelona amb un dilema vital. La família de l’Úrsula busca una segona noia per fer el servei, i hi estan interessats.

És obvi que la Nerea es troba molt a gust amb el Pere, però la família de Barcelona li ofereix un contracte legal. Hi ha meditat moltes hores, i finalment ha decidit deixar el Pere. Ell encara no ho sap, li ho diran els seus fills aquest diumenge, quan ella ja hagi agafat el bus per no tornar. La

Nerea se n’anirà de Berga sense haver viscut mai

una Patum.

Xavi Sorinas estu-dia Periodisme


Cosesinútils

Un, dos, tres!

Per Climent Vila

Per Fermí Riu i Aurora

Rodríguez

| € | 24,75 euros | i | www.yoquierounodeesos.com

124 vots | i | www.radioberga.cat

Foto Crazy Frankenstein

||| Una Bíblia amb petaca inclosa

Per als al·lèrgics als llibres, ja hi ha la Bíblia en format “no m’agrada llegir”. Una gran solució per als que volen alimentar l’esperit amb begudes espiri-tuoses.

| € | 29,95 euros | i | www.megagadgets.es

||| Un despertador que puja i puja

Ja no sap què fer per aixecar-te del llit al matí? Aquest despertador és la solució. El penges del sostre, i cada cop que el pares, puja 30 centímetres. Al final, t’has de posar dret sobre el llit per arribar-hi!

| € | 87 euros | i | www.misscompras.com

||| Vodú gastronòmic

No saps on posar els ganivets de la cuina? No t’agrada que et remenin la nevera? Ara, pots aconseguir-ho tot a la vegada amb aquest aguanta-ganivets-vodú. Ningú s’atrevirà a tocar-te res!

||| 1 | Les cerimòniesSiguin com siguin, acostu-

men a ser ben poc creïbles. Les religioses, perquè gairebé ningú creu, i les civils, perquè et casa un regidor, i ningú creu als polítics! No? ||| 2 | Les fotosEternitzen l’esdeveniment de

manera del tot innecessària. Tant les que et fan a tu amb els teus amics o familiars suposada-ment més pròxims, com les que es fan els nuvis mentre esperes el vermut. Realment fa falta fer tantes fotos? A més, deixen constància per sempre de la crueltat de la moda de cerimò-nia.||| 3 | La barra lliureEt pot fer acabar malament, però sobretot fa acabar mala-ment als que només beuen als casaments. I quina pitjor manera de desitjar felicitat eterna que un oncle amb la corbata com a cinta del cap i la camisa amb un nus al melic, ballant la conga com un boig?

FA GRÀCIA

Les bodes

FA RÀBIA

La felicitat. Els nuvis són tan feliços que,

només mirant-te’ls, ja et cau la baba.

Anar-hi. M’alegro que la cosina segona es casi, però no serà més feliç perquè jo vagi a la boda.

| El millor | |ê | | El pitjor | ê

||| 1 | Les llàgrimesPer entranyables i imprevisi-

bles. No saps mai quan s’emocio-naran els contraents, o quan el pare de la núvia es posarà la mà a la butxaca, buscant un moca-dor. No saps com, però sempre t’acaben encomanant l’emoció, i et poses tonto mentre la coral canta el Sanctus de Schubert. ||| 2 | Les sorpresesEm recargolo de nervis a la ca-

dira mentre els nuvis passegen entre les taules del banquet amb els ninotets del pastís a la mà. O quan fan entrar uns cambrers amb regals embolicats amb qui-los de cel·lofana. Sempre són àl-bums de fotos per als seus pares, però no puc evitar excitar-me amb la sorpresa.||| 3 | El ballQuins moments tan esbojar-

rats hem viscut després d’un parell de copes de vi i una o dues més de cava. Hem saltat amb I will survive, de Gloria Gaynor, i ens hem arrambat (segurament, més del comp-te) amb Boig per tu, de Sau.

||| Un clatell o una ungla?

||| Qué t’agrada més de la Fira de Maig?

Has provat mai d’escoltar música amb l’ungla? O has fet servir un tallaungles per rapar-te el cap? Si tinguessis la morfologia del senyor de la imatge, podries experimentar sensacions noves i qui sap si t’agradarien i tot.

Clic!

L’enquesta

ESTANDS12%

LES PARADETES

15%

LES EXHIBICIONS

GIMNÀSTIQUES31%

ELS COTXES42%

diari de berga - fira de maig 2009

Documents