organitza el simposi:Centre d’Història Contemporània de Catalunya. Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència

Societat Catalana d’Estudis Històrics (Institut d’Estudis Catalans)

Hi participa: Memorial Democràtic

Direcció: Jaume Sobrequés i Callicó.

Coordinació científi ca: Lluís Duran (Centre d’Història Con-temporània de Catalalunya) i Mercè Morales (Societat Ca-talana d’Estudis Històrics) i Queralt Solé (Universitat de Barcelona).

edició de les actes: Marta Prevosti (Societat Catalana d’Es-tudis Històrics), Oriol Dueñas Iturbe (Memorial Democràtic) i Josep Lluís Martín Berbois (Memorial Democràtic).

Consell Assessor format per membres de la Junta Direc-tiva de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (SCEH) i del Consell Avaluador Científi c Extern (CACE) de la SCEH, Me-morial Democràtic i de les universitats catalanes.

Teresa Abelló i Güell (Universitat de Barcelona), Francesc Bonamusa (Universitat Autònoma de Barcelona), Jordi Ca-sassas i Ymbert (CACE i Universitat de Barcelona), Antoni Dalmau i Ribalta (Societat Catalana d’Estudis Històrics), Oriol Dueñas (Memorial Democràtic i Universitat de Barce-lona), Josep M. Figueres i Artigues (Societat Catalana d’Es-tudis Històrics i Universitat Autònoma de Barcelona), Ar-nau Gonzàlez Vilalta (Universitat Autònoma de Barcelona), Santiago Izquierdo Ballester (Societat Catalana d’Estudis Històrics i Universitat de Barcelona), Josep Lluís Martín i Berbois (Memorial Democràtic), Joaquim Nadal i Ferreras (Societat Catalana d’Estudis Històrics i Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural), Jordi Oliva (Centre d’Histò-ria Contemporània de Catalunya), Pelai Pagès (Universitat de Barcelona), Alfred Pérez-Bastardas (Societat Catalana d’Estudis Històrics), Eduard Puigventós (Centre d’Histò-ria Contemporània de Catalunya), Hilari Raguer (Abadia de Montserrat), Borja de Riquer (Universitat Autònoma de Barcelona), Josep M. Roig i Rosich (Societat Catalana d’Es-tudis Històrics i Universitat Rovira i Virgili), Josep M. Solé i Sabaté (CACE i Universitat Autònoma de Barcelona) i Joan Villarroya (Universitat de Barcelona).

iNsCriPCiÓ i AssisTÈNCiA GrATuÏTes, PrÈViA iNsCriPCiÓ.

inscripció i informació

Centre d’Història Contemporània de CatalunyaPlaça de Pau Vila 3 (Palau de Mar)

08039 Barcelonamferranl@gencat.cat · 935 526 177

societat Catalana d’estudis Històricsinstitut d’estudis Catalans

Carrer del Carme 47 · 08001 Barcelonasceh@iec.cat · 933 248 585

SIMPOSI

A 80 anys del cop d’Estat de Franco

La Generalitat de Catalunyai la Guerra Civil (1936-1939)

Que fos un esdeveniment més o menys previsible no treu que el cop d’estat militar del 17-19 de juliol de 1936 no comportés un colossal trasbals pel Govern de la República i per al de la Generalitat de Catalunya. En poques hores, uns pocs dies i algunes setmanes, l’exe-cutiu català –l’acció política del qual durant la guerra és l’objecte d’estudi del simposi- va haver de fer front a l’acció violenta de grups radicals; va haver de formar un exèrcit per al front; va haver d’organitzar a corre-cuita l’exili d’importants grups conservadors que fugien d’una repressió sense control i, per tant, difícil de frenar; va haver de posar en marxa una complicada economia que permetés abastir la població de pa i dels queviures bàsics; va haver de maldar per constituir governs tan unitaris com fos possible; va haver de posar en funci-onament una indústria de guerra que alimentés d’ar-mament els contingents militars; va haver de tenir cura de la salvaguarda del ric patrimoni artístic i cultural del país; va haver de posar en funcionament un sistema sa-nitari que permetés guarir els nombrosos ferits que ar-ribaren del front; va haver d’organitzar un nou sistema d’ordre públic i una nova justícia, adaptades a la situa-ció bèl·lica del país; va haver de defensar l’autogovern i l’autonomia de Catalunya de les escomeses centralistes del govern de la República. De tot això i, encara, d’al-tres aspectes d’un país en guerra, i en guerra civil, se n’hagué d’ocupar el govern de la Generalitat. Aquest simposi, organitzat amb motiu del vuitantè aniversari de l’inici d’aquell daltabaix, té per objecte analitzar, a la llum dels més recents i innovadors treballs de recerca, el paper que en totes aquestes qüestions va acomplir la Generalitat de Catalunya. Bé que, en sentit estricte, el simposi no pretén abastar tots els aspectes d’aque-lla tràgica contesa, allò cert és que, a través de l’acció del govern català, són pocs els aspectes relacionats amb aquell drama que restaran fora de l’ull crític i eru-dit dels investigadors que prendran part en el simposi. És, aquesta, la voluntat d’aquells que l’hem organitzat. Confi em que contribueixi al coneixement d’aquells anys tan obscurs per al país i a una recuperació exemplerit-zant de la nostra memòria col·lectiva.

jaume sobrequés i Callicó

Director del CHCC

Centre d’Història Contemporània de CatalunyaDepartament d’Afers i de relacions institucionals

i exteriors i Transparència

societat Catalana d’estudis Històricsinstitut d’estudis Catalans

segona circularbarcelona, 1, 2 i 3 de desembre de 2016

institut d’estudis Catalans

Sala Pere Coromines · Carrer del Carme, 47

Dijous, 1 De Desembre

matí08.30 h. Acreditacions i lliurament de documentació.

9 h. inauguració del simposi9.45 h. Lliçó inaugural.La Generalitat de Catalunya i l’Església durant la Guerra Civil, Hilari Raguer. Abadia de Montserrat.

10.45 h. Descans

Presideix la sessió Teresa Abelló. Universitat de Barcelona.

i esCLATA LA reVoLTA

11.15 h. El fracàs del cop d’estat franquista a Catalunya el juliol de 1936, Just Casas. Universitat Autònoma de Barcelona.

11.50 h.Poder revolucionari, violència i ordre antifeixista a la rereguarda: cap als Fets de Maig, José Luis Martín Ramos. Universitat Autònoma de Barcelona.

ii GoVerNAr LA reVoLuCiÓ

12.25 h. Poder local vs. poder de la Generalitat en l’inici de la Guerra Civil, Josep Antoni Pozo. Doctor en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona.

13.00 h.L’organització de l’exili del 1936, Josep Lluís Martín i Berbois. Memorial Democràtic.

TardaPresideix la sessió Antoni Dalmau. Societat Catalana d’Estudis Històrics.

16 h.Els fets de Maig de 1937, Ferran Aisa. Historiador.

16.45 h.Criminalitat i justícia durant la Guerra Civil, Federico Vázquez. Doctor en història contemporània per la Universitat de Barcelona.

17.30 h. Descans.

18 h.Organitzar una sanitat durant la Guerra, Carles Hervàs i Puyal. Metge i historiador. Expresident de la Societat Catalana d’Història de la Medicina.

18.45 h.La salvaguarda del patrimoni artístic i cultural català, Joaquim Nadal i Farreras. Universitat de Girona i Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.

DiVeNDres, 2 De Desembre

matíPresideix la sessió Montserrat Duch. Universitat Rovira i Virgili.

iii eL FroNT De GuerrA

9.30 h. Recepció de comunicacions, Queralt Solé. Universitat de Barcelona.

10.30 h.La Conselleria de Defensa. Milícies al front de guerra, Joan Villarroya, Universitat de Barcelona.

11.15 h.La batalla de l’Ebre i l’ocupació franquista de Catalunya, Josep Sànchez Cervelló. Universitat Rovira i Virgili.

12.00 h. Descans.

iV uNA eCoNomiA De GuerrA

12.30 h.L’activitat econòmica en guerra: col·lectivitzacions i indústries de guerra, Pelai Pagès. Universitat de Barcelona.

13.15 h.Alimentar la població: la batalla pel pa i la lluita contra la fam, Josep M. Solé i Sabaté. Universitat Autònoma de Barcelona.

TardaPresideix la sessió Alfred Pérez-Bastardas. Societat Catalana d’Estudis Històrics.

16 h.Contribució de les dones a l’esforç de guerra, Mary Nash. Universitat de Barcelona.

V mirANT eNForA. PoLíTiCA iNTerNACioNAL

16.45 h.Relacions internacionals de Catalunya, Oriol Dueñas. Universitat de Barcelona, Memorial Democràtic.

17.30 h. Descans.

18.00 h.La Generalitat de Catalunya segons el Cos Consular i Diplomàtic, Arnau Gonzàlez Vilalta. Universitat Autònoma de Barcelona.

18.45 h.Una política de propaganda internacional, Ramon Batalla. Doctor en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona.

DissAbTe, 3 De Desembre

matíPresideix la sessió Josep Maria Roig i Rosich. Societat Catalana d’Estudis Històrics. Universitat Rovira i Virgili.

Vi CAmí De L’exiLi

9.30 h.La Generalitat de Catalunya a l’exili, Mercè Morales. Societat Catalana d’Estudis Històrics.

10.15 h. La Generalitat de Catalunya i el cost humà de la Guerra Civil a Catalunya, Jordi Oliva. Centre d’Història Contemporània de Catalunya.

11.00 h.Torn obert d’intervencions. Modera: Jaume Sobrequés i Callicó. Centre d’Història Contemporània de Catalunya i Societat Catalana d’Estudis Històrics.

12.00 h. Descans

12.15 h.Lliçó de cloendaLa memòria de la guerra civil dels governants de la Generalitat de Catalunya, Francesc Vilanova. Universitat Autònoma de Barcelona.

Cloenda.

ComuNiCACioNs

El govern de la Generalitat de Catalunya i la Guerra Civil a les terres de Ponent, Joan Sagués San José. Universitat de Lleida.El govern de la Generalitat de Catalunya i la Guerra Civil a les comarques gironines, Josep Clara. Universitat de Girona.El govern de la Generalitat de Catalunya i la Guerra Civil a les comarques tarragonines, Jordi Piqué i Padró. Servei d’Arxiu i Documentació Municipal de l’Ajuntament de Tarragona.Tensions polítiques en el si del Govern en guerra, Eduard Puig-ventós. Centre d’Història Contemporània de Catalunya.Catalunya, terra d’acollida per als refugiats peninsulars, Joan Serrallonga. Universitat Autònoma de Barcelona.Una política cultural de guerra, Maria Campillo. Universitat Au-tònoma de Barcelona.Una administració, la de la Generalitat, al servei de guanyar la guerra, David Martínez Fiol. Doctor en història contemporània per la UAB.La Generalitat de Catalunya des de al zona franquista, la visió dels catalans de Burgos, Joan M. Thomàs. Universitat Rovira i Virgili.La política de la Generalitat de Catalunya en la premsa de guerra, Josep Maria Figueres, Universitat Autònoma de Barce-lona.Les responsabilitats polítiques dels governants de la Genera-litat de Catalunya després de 1939, Queralt Solé. Universitat de Barcelona.La Generalitat de Catalunya i la confiscació de col·leccions privades d’art, Yolanda Pérez Doctora en història de l’art per la Universitat de Barcelona.L’organització de la defensa passiva, Ramon Arnabat i Mata. Universitat Rovira i Virgili.Iniciatives de mallorquins refugiats a Barcelona durant la Guerra Civil, Sebastià Serra Busquets i Elisabeth Ripoll Gil, Universitat de les Illes Balears

A més de les comunicacions que han estat encarregades per l’organització, resta obert un procés de recepció de comunica-cions lliures sobre qüestions relacionades amb l’actuació de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil. El títol de les co-municacions, així com un resum de no més de vint línies, s’hau-rà d’enviar a la secretaria del simposi abans del 31 d’octubre de 2016. Durant el simposi, les comunicacions rebudes seran ressenyades per una relatora que en farà la síntesi, i es farà públic el nom de l’autor o autora.

Es lliurarà certificat d’assistència als inscrits que ho sol·licitin i que acreditin una assistència continuada a les sessions del simposi.