Qu aprendrs

Com es construeixen les oracions predicatives en llat.

La funci sintctica dels casos genitiu i ablatiu.

Qu s letimologia.

Quins sn els procediments per a la formaci de paraules.

Letimologia llatina del vocabulari gramatical.

Les llegendes sobre la fundaci de Roma.

Els noms i les funcions de les nou muses.

Dades sobre lantiga ciutat romana dEdeta.

Qu fars

Respondre en llat preguntes que requereixen ls dels casos genitiu i ablatiu.

Aplicar sis noves regles de derivaci del llat al catal.

Relacionar els orgens llegendaris de Roma amb el mite de Troia.

Investigar sobre la tradici de les muses en la literaturauniversal.

Buscar informaci sobre restes romanes a la ComunitatValenciana.

PLA DE TREBALL

2Familia Claudiae. Roma quadrata

Relleu de musa tocant la lira. Museu Arqueolgic dIstanbul,Turquia.

24

La can de la noia de laltre cant del barEls teus ulls eren tan mgics,el teu cos, tan sensual.No podia evitar mirar-te,em tenies atrapat.Estaves tan bonica,no semblaves de veritat.Creia que esperaves, a laltre cant del bar,no s si el teu nvio, o que et vingus a buscar.[...]

Vaig tornar a casasentint-me fracassat,un cop ms les musesmhavien abandonat.Ms tard vaig poder acceptar la realitat:Em quedar a casa, em posar a composarLa can de la noia de laltre cant del bar.

SAU

25

26

Haec est mea mulier.Mater Claudiae etLucii est.

Quis e villa exit?

Cum Marcia, servanostra, venit. Filia nostraservorum amica est.

Avete amici et amicae!Ego sum Iulia. Sumdomina villae.Mater quoque Claudiae et Lucii sum. Meus maritus est Claudius.

Ubi suntliberi nostri?

In villa sunt cum servis.

Ave Iulia!

AveClaudi!

Claudia e villa exit;sed cum quo venit?

Avete amici et amicae!Ego sum Claudius. Sum pater Claudiae et Lucii. Habito cum mea familiaet decem servis in magna villa. In mea villa habitat mea familia cum servis. Ego sum dominus servorum.

Familia ClaudiaeColloquium

27

LINGUA LATINA

Narratio

Responde latine:

Quis frater Claudiae est?

Qui Claudius et Iulia sunt?

Ubi familia Claudiae habitat?

Cum qua Claudia ludit? Et Lucius?

Ubi Lucius et Claudia ludunt?

Luditne Claudia cum talis?

Qui sunt Antonius Marcusque?

Cur Marcia cum puella non ludit?

Ubi sedent pueri cum fessi sunt?

Claudia cum familia sua in magna villa habitat. Familia Claudiaemagna est: Claudius pater Claudiae est et dominus multorumservorum. Lucius frater Claudiae est et filius Claudii. Iulia materpueri puellaeque est, atque1 mulier Claudii.

In villa quoque servi cum dominis et liberis habitant, nam2 serviquoque sunt familia Romana.

Lucius e villa exit cum Antonio, amico Claudiae, nunc3 quoqueamicus suus est. Novus amicus, Marcus, advenit. Pueri in via sedent et cum talis ludunt.

Claudia in villa manet cum bona serva quae cum puella in hortoludit. Hortus villarum Romanarum magnus et pulcher est. Puellaservaque cum pila ludunt.

Mox4 Claudia e villa exit, cum pueris sedet et dicit: Salvete, pueri! Quid facitis? Cum talis luditis? Lucius respondet: Non, iam cum talis non ludimus, fessi sumus et in terra sedemus; et tu, iam cum pila non ludis? Cur5 cum Marcia non es? Claudia respondet: Cum Marcia non ludo; illa fessa est quia nimis6

in villa laborat. Ego nec laboro nec ludo, in terra cum amicis meis sedeo.

Marcus dicit: Amici tui? Ego amicus tuus non sum! Amicus Lucii sum.

Marcia advenit et pueri tacent; serva dicit: Iam hora cenae est.

Pueri iam in via non sunt, sed in villa cum familia sua.

1 atque 5 et 1 -que2 nam: ja que3 nunc: ara4 mox: desprs5 cur: per qu?6 nimis: massa

Pater MaterDominus Domina

Filius FiliaLiberi

Servae Servus

Multi

PilaTalus

PauciDicit Tacet

Fessus, -a / sedet

c

Les oracions predicatives

Les oracions predicatives o de predicat verbal sn les oracions que es construeixen amb un verb predicatiu i, per tant, no tenen atribut.

Els casos genitiu i ablatiu

En llat, a banda del nominatiu, hi ha ms casos per expressardiferents funcions sintctiques:

El genitiu serveix per expressar la funci sintctica de complement del nom (CN). Per exemple: Familia Claudiae.

Per traduir el CN utilitzarem un sintagma preposicionalprecedit de la preposici de.

L ablatiu serveix per expressar la funci sintctica de complement circumstancial (CC). Per exemple: cum talis, in terra.

Per traduir el complement circumstancial, emprarem un sintagma preposicional, precedit de la preposici que acompanyi el cas ablatiu o, si no hi ha cap preposici en llat, aquella que es dedueixi pel context.

Grammatica

28

QUAESTIONES

Comprn

2. Practica els conceptes gramaticals daquesta pginaamb el text de la Narratio.

a. Identifica les oracions de predicat verbal.

b. Completa a la teva llibreta el quadre segent de terminacions del genitiu i de lablatiu:

c. Completa les desinncies de les formes verbalssegents, tenint en compte el subjecte. Desprs,tradueix-les.

Ego non labor

Tu cum amicis ludi

Claudia in villa mane

Nos in terra sede

Vos cum talis ludi

Servi cum familia in villa habita

Ablatiu

Mascul Femen

Singular

Plural

Genitiu

Mascul Femen

Singular

Plural

1. Les paraules llatines flexionen, s a dir,canvien de terminaci final segons elgnere, el nombre i la funci sintctica.El nominatiu s el cas que indica lesfuncions de i .

Completa els quadres amb lesterminacions que ja has vist delnominatiu i del present dindicatiu del verb copulatiu llat.

MEMORATOR

Singular Plural

ego su- nos su-

tu e- vos es-

es- su-

Nominatiu

Mascul Femen

Singular

Plural

Descobreix les paraules

LINGUA LATINA

29

Letimologia

Les llenges, com els ssers vius, canvien i evolucionen al llarg del temps. Esbrinar lorigen de les paraules ajuda a conixer-ne el significat. La cincia que socupa daquestarecerca s letimologia. La paraula etimologia est formada per dos termes grecs: timo, que significa vertader, i logos,que significa estudi o tractat.

Les llenges presenten molts termes nous formats a partirduna paraula modificada per dos procediments diferents: la composici i la derivaci.

La composici consisteix a unir dues paraules per formar-ne una de nova, com per exemple: omni-potens(omnipotent), bene-facere (benefactor), etc.

La derivaci consisteix a formar noves paraules mitjanantla utilitzaci de prefixos i sufixos, com per exemple: e-duco(educar), claus(um)-ura (clausura), felici-tas (felicitat), etc.

Totes les disciplines, tant de lmbit cientfic com delhumanstic, es nodreixen del llat i del grec per crearterminologia especfica mitjanant els dos procedimentsesmentats.

Regles de derivaci del ll

at al catal

7. La e tnica (tant si s ll

arga com breu) es

mant: trra(m) > terra.

8. La -e final acostuma a d

esaparixer:

flore(m) > flor.

9. El grup li o le + vocal pa

ssa a ll (palatalitza):

folium > full.

10. La f- inicial es mant:

ferire > ferir.

11. La i- inicial davant a, o

, u palatalitza:

iuvenem > jove.

12. Les vocals pretnique

s acostumen

a desaparixer: aperre > ob

rir.

Elabora a la llibreta un quadre com el quetens a continuaci, i completa les casellesamb els derivats patrimonials, cultes o delsdos tipus de les paraules llatines. Indica-hi, tamb, les regles de derivaci que escompleixen en cada cas.

LLATDERIVATS

REGLESPatrimonials Cultes

Petram 1, 4

Aedilem 1

Filium 1,2

Mulierem 1

Servum 1,2

Iurare

Formicam 1,4

Iocum 1,2

Dubitare

Crudelitatem 1,5

30

3. Colloca les paraules llatines segents en el quadre quecorrespongui, tenint en compte que alguna daquestesparaules pot ser en ms duna casella: hortus, puellarum,serva, servorum, via, puer, villis, dominus, servis, Antonio,laeti, filia, mea, amicae, horto, pauci, filio, Iulia, feminarum,suorum, talis, puellae.

4. Canvia de nombre les paraules segents:

5. Completa aquestes oracions amb la paraula correcta idesprs tradueix-les. Recorda que les preposicionsllatines, in i cum, porten darrere el cas ablatiu.

1. Lucius Claudii est. (filius, filii, filiis)

2. Pueri cum ambulant. (servus, servis,servorum)

3. Familia Claudii in (villarum, villae, villa)habitat.

4. Nos, Lucius et Marcus, in terra . (sedeo,sedemus, sedetis)

6. Completa les oracions segents:

a. El genitiu serveix per expressar la funci de .

b. Latribut sexpressa en llat amb el cas .

c. El CC sescriu en llat amb el cas .

d. El CN es tradueix precedit de la preposici .

7. Identifica la paraula intrusa de casa srie:

a. Narrant, habitant, ornant, timent.b. Servis, dominis, Lucii, villis.c. Sum, sedeo, maneo, ludo.d. In terra, in horto, in via, in villa.

Paraulallatina

Canvi denombre

Paraulallatina

Canvi denombre

sum villa

puella salutat

ludis feminarum

pueris habito

pilae servorum

familiis dominus

amant estis

Cas Singular Plural

Nominatiu

Genitiu

Ablatiu

8. Completa el quadre segent, seguint el model:

9. Escull la resposta correcta sobre els protagonistes de lanostra histria.

10. Csar va inventar un criptograma per enviar missatgesque no poguessin ser desxifrats per lenemic. Consistia a substituir cada lletra per la que est situada tres posicions ms endavant en lalfabet llat. Al nostre abecedari actual, tindrem la tauladequivalncies segent:

Utilitza-la per desxifrar el text segent. Obtindrs unafrase en llat.

QRPLQDWLYXV FDVXV ODWLQXV HVW, TXRTXH JHQHWLYXV HW DEODWLYXV

O P Q R S T U V W X Y Z

R S T U V W X Y Z A B C

A B C D E F G H I J K L M N

D E F G H I J K L M N O P Q

a. Claudia ludit cum...1. talis et Marcia2. pila et Marcia3. Marco et Marcia

b. Amici Lucii sunt...1. Claudia et Marcus2. Iulia et Antonius3. Antonius et Marcus

c. In villa habitant...1. magna familia et servi2. decem servi3. Claudius Iuliaque

d. Cum Antonio ludunt...1. Claudia2. Marcus et Lucius3. Iulia

e. Marcia est...1. amica Claudiae2. mater Lucii3. serva villae

f. Iulia est...1. serva Lucii2. mater Claudiae3. mater Marci

Paraula en llat Traducci

Cas/os en qu est o pot

estar

Canvi denombre

puellarum de les nenes genitiu femenplural Puellae

a la terra

els nens petits

en la famliafeli

la gran casa

amb elsmeus amics

Exercitia

LINGUA LATINA

31

11. Completa en la teva llengua aquesta fitxa de presentaci:

Ego sum

Meus pater est

Mea mater est

Studeo in

Habito in

Amici aut amicae sunt

12. Esbrina quines daquestes afirmacions sn certes:

1. El genitiu singular mascul t com a desinncia -ae.

2. Lablatiu serveix per expressar la funci de CC.

3. Els verbs en primera persona del plural acaben en -nt.

4. La terminaci -orum serveix per expressar la funci de CN.

5. El nominatiu singular mascul i el genitiu singularmascul presenten la mateixa terminaci.

6. La terminaci -is s de lablatiu plural mascul.

7. La terminaci -ae serveix per indicar la funci de subjecte.

13. Colloca cada un dels verbs segents en la casella que licorrespongui: rident, vides, amo, ludunt, sumus, habitatis,soleo, interrogat, estis, sum, ridetis, ornas, soletis, ludimus,videt, est, orno, es, habemus, vides, amant.

14. Escriu cinc oracions en llat fent servir el vocabulari quehas estudiat en les dues unitats.

15. Llegeix aquesta endevinalla en llat i a continuaci fes les activitats:Provida sum vitae, duro non pigra labore ipsa ferens umeris securae praemia brumae; nec gero magna simul sed congero multa vicissim.

(Traducci: Sc previsora de la vida i no sc gandula enel dur treball, portant sobre les meves espatlles elsguanys per a un hivern segur. No duc grans coses almateix temps, per per contra en transporto moltes.)

a. Quina ns la soluci?

b. Busca en el text els antnims de les paraules se-gents: parva, pauca, mors, et.

c. Indica quins casos poden ser:

provida i pigra

securae brumae

umeris

1a persona 2a persona 3a persona

singular

plural

SUBSTANTIUS

CenaDominaDominusFiliaFiliusHoraHortusLiberiMaritusMulierPilaServusServaTalusTerraViaVilla

ADJECTIUS

Fessus, -a, -umMultus, -a, -umNovus, -a, -umPaucus, -a, -umSuus, a, -um

PRONOMSHaecQuid?

VERBS

AdvenioAve!, avete!ExeoFacioHabitoLaboroLudoManeoSalvete!SedeoTaceoVenio

PARAULES INVARIABLES

Atque (Conj)Cum (Prep)Cur (Conj)Decem (Numeral)E (Prep)Iam (Adv)Mox (Adv)Nec (Conj)Nimis (Adv)Nunc (Adv)

VOCABULA NECESSARIA

16. Completa les desinncies en llat:

a. Puer in hort sunt.

b. Pater Luci et Claudi Claudi est.

c. Puella in terr sede .

d. Claudia et Marci cum pil ludu .

e. Marc et Antoni amic Lucisunt.

f. In vi cum amic puell ludi .

g. Claudi et Iuli laet sunt.

h. Serv domin in vill labora .

i. Frater Claudi Luci est.

j. Claudi et serv in magn vill

habita .

17. Relaciona les paraules amb el vocabulari que coneixes:

romanitzaci horticulturafilial maritalvilla ldicnovetat terratlaboris xit

Altres versions sobre la fundaci de Roma

Alguns autors antics no creien possible queuna lloba hagus alletat els bessons Rmul i Rem, i van explicar la llegenda a partir delsignificat del terme lupa. Aquest mot llatvol dir lloba, per tamb susava perreferir-se a les prostitutes. Aix doncs,segons aquests autors, va ser unadaquestes dones la que es va fer crrecdels petits.

Fins i tot en les fonts romanes sarriba a citarel nom de Larncia, lesposa del pastorFustul, com la persona que havia criat els bessons llegendaris.

32

La fundaci de Roma i la seva tradici llegendriaSegons la tradici ms acceptada actualment i la informaci queaporta lautor rom Marc Terenci Varr, Roma va ser fundada el21 dabril de lany 753 aC.

Diversos autors romans van relacionar lorigen remot de Romaamb la llegenda. Segons el que explicava, el prncep troi Enees iels seus homes, quan van arribar al Laci fugint de Troia, es vanunir amb la tribu dels llatins i van crear les ciutats de Lavinium iAlba Longa, aquesta ltima fundada per Ascani o Julus, fill dE-nees.

Rmul i Rem

A Alba van regnar diversos reis. Un dells, Numitor, va ser destro-nat pel seu germ Amuli, el qual va obligar la filla de Numitor,Rea Slvia, a convertir-se en sacerdotessa (vestal), crrec que lo-bligava a conservar la virginitat per sempre ms. No obstant aix,la jove va incomplir el precepte i, al cap dun temps, va donar allum dos bessons, als quals va posar els noms de Rmul i Rem.Per aquest fet, va rebre un cstig molt dur: va ser empresonada iels nens van ser abandonats dins una cistella a les aiges del riuTber, tot i que ella va declarar que eren fills del du Mart.

Mentre anaven a la deriva pel riu, la cistella es va aproximar a lariba i es va produir un fet extraordinari: una lloba que era a la vo-ra va recollir els bessons, els va adoptar i els va alletar com si fos-sin els seus cadells.

Com que Amuli no sabia que els seus nebots havien sobreviscut,els dos infants van poder crixer i convertir-se en uns joves forts.Tots dos germans, que havien arribat a conixer el seu origen,van fer pinya per alliberar-se daquell oncle odis i restaurar elseu avi Numitor en el tron.

Rmul i Rem, Peter Paulus Rubens (1577-1640).Museus Capitolins, Roma.

Rmul, conqueridor dcron,de J. D. Ingres (1780-1867).

Escola de Belles Arts dePars. Simbolitza el triomf

davant dels pobles queenvoltaven Roma, que tot just

sacabava de fundar.

PER SABER-NE MS

Roma quadrata

33

La fundaci de la ciutat

Confiant en la seva sort i el seu origen sobrenatural, van decidirfundar una ciutat. De tota manera, abans van consultar els augu-ris. Rmul va pujar al tur del Palat i Rem, al de lAvent, per es-perar un senyal del cel.

Sis voltors van volar sobre el tur de Rem, mentre que dotze hovan fer sobre el de Rmul, amb la qual cosa el van designar comlescollit per fundar la nova ciutat. Per fer-ho, Rmul en va fixarels lmits traant al Palat un solc a la terra amb larada. Aquest slorigen de la Roma quadrata.

La mort de Rem

Rem, ressentit per la derrota, es va atrevir a saltar per damunt delpermetre que havia marcat el seu germ segons un ritual, mentrees burlava de la facilitat amb qu es podien franquejar els mursdaquella ciutat. Rmul, segons la llegenda ms estesa, va castigaraquest acte tan atrevit ferint de mort Rem.

El rapte de les sabines

Com que la nova ciutat necessitava pobladors, Rmul va decretarque Roma nacolliria uns quants de tots els que shi presentessinsense tenir en compte el seu passat. Al mateix temps, va intentarestablir aliances amb els pobles vens per mitj denllaos matri-monials; tanmateix, la majoria daquests habitants primitius deRoma eren de condici baixa, i les propostes de Rmul van serrebutjades.

Aleshores el jove monarca rom va decidir celebrar uns jocs es-portius, que van atreure els sabins, una tribu vena, i li van servirde pretext per arrabassar-los les dones durant les competicions.

Escultura de les termes de Constant. Personificacidel Tber, que est ajagut mig despullat i sost el corn de labundncia. MuseusCapitolins, Roma.

18. Respon les preguntes segents sobrela tradici llegendria de Roma:

Com es vincula lorigen de lallegenda de la fundaci de Romaamb el mite de Troia?

Quines circumstncies van fer possible, segons la llegenda, la supervivncia de Rmul i Rem?

Com va obtenir Rmul el privilegi de fundar la ciutat on ell havia triat?

Quins esdeveniments van provocar la mort de Rem?

ACTIVITATS

EL MN ROM

SABIES QUE

El nom de Roma est relacionat amb el del fundador de la ciutat, Rmul, si b algunes tradicions lassocien amb laparaula etrusca rumon, que vol dir riu,o amb el nom del llinatge etrusc delsRuma...

El riu Tber no sempre va tenir aquest nom.Pel que sembla, i segons la tradici, la sevadenominaci primitiva va ser Albula, per vacanviar de nom quan shi va ofegar un delsreis dAlba Longa, que es deia Tiberi.

34

Mur de la fundaci de Roma, amb el Colosseu darrere.

El rapte de les donzelles, que eren prop de set-centes, segons al-guns autors clssics, va provocar una guerra entre els llatins i elssabins. La sort de les armes va afavorir els romans, si b noms laintervenci de les dones sabines, ja convertides en esposes delsseus raptors, va aconseguir aturar la guerra perqu es van inter-posar entre tots dos bndols.

Tots dos pobles es van unir sota unes lleis comunes i una monar-quia doble, la de Rmul i la del rei sab Tit Taci. Aquest darrer vamorir vctima dun assassinat i Rmul va continuar governant solla ciutat durant trenta-vuit anys, fins al moment que va ser dut alcel durant una tempesta espectacular. Aleshores va passar a con-vertir-se en un sser sobrenatural en la memria dels romans i vaser identificat amb el du Quir. Segons altres versions, va morirassassinat com Tit Taci.

Les descobertes de larqueologia

Larqueologia ha corroborat recentment la cronologia oficial dela fundaci de Roma, ja que shan trobat restes dels primers as-sentaments al tur del Palat, que daten de mitjan segle VIII aC.s probable que els pobladors primitius busquessin una situa-ci estratgica, propera al riu Tber, i a una distncia prudentde la costa.

El Palat correspondria a la Roma quadrata primitiva, o nucli ori-ginal de la ciutat, el lloc on, segons la tradici, Rmul va traarels lmits de la nova urbs. Sabem que, en les inauguracions urba-nes, es practicava un ritual en qu susava una arada tirada perdos animals per traar el pomerium, solc que marcava el perme-tre quadrat o rectangular de lassentament, i que aquest tenia uncarcter sagrat. Aquest fet pot estar relacionat amb la mort deRem, quan va gosar saltar-lo per fer-ne burla.

Relleu dels primers solcs de la ciutat de Roma.Museu de les Termes, Roma.

Se sap tamb que, durant les festes romanes anomenades Luper-cals, tenia lloc una mena de process al voltant del Palat. Aquestfet pot ser lindici duna tradici molt antiga sobre aquest tur.

Potser seguint el model etrusc, des de temps molt antics es va es-tablir a la rodalia del Palat una federaci entre els ocupants delsturons ms destacats, lEsquil i el Celi. Aquesta associaci era co-neguda amb el nom de Septimontium, presumiblement pels setturons. Al cap de molts segles, a Roma se celebrava una festivitatque recordava aquells temps inicials de la ciutat. Per no tots elsturons formaven part daquesta federaci; els del Viminal i elQuirinal en van quedar fora perqu estaven ocupats per tribussabines, a diferncia dels altres, habitats per les llatines.

Rmul i la Roma primitiva

Els historiadors romans coincideixen a afirmar que Rmul va serel fundador de les institucions poltiques i lorganitzaci social deRoma en els seus inicis.

Des del punt de vista social, va dividir la ciutadania romanaen dos grans grups: duna banda, els patricis, que tenien fun-cions religioses i als quals es reservava lexercici dels crrecspblics, i de laltra, els plebeus, dedicats al cultiu de la terra ila cria de bestiar. Els plebeus havien de triar un patrici com apatr, al qual prestaven servei a canvi de protecci.

Des del punt de vista poltic, el jove rei va dividir els primershabitants de Roma en tribus (ramnenses, titienses i luceres), ien trenta cries o divisions administratives. Va crear, a ms, unSenat de cent membres (tres senadors per cria i tres per cadatribu, ms un president), les funcions del qual es limitaven avotar les propostes del monarca i a jutjar en casos de delicteslleus, ja que el mateix Rmul es va reservar el judici dels delic-tes ms greus. A ms, el monarca es va envoltar dun contin-gent armat de tres-cents homes (celeres) que combatien ambell en primera fila, a manera de gurdia personal, i que pot serun indici del clima de tensions internes en qu va nixer laciutat de Roma.

Les portes de la ciutat

Quan es traava el permetre de la ciutat, larada salava de terraen els punts on shavien de collocar les entrades al recinte.Precisament amb el verb portare (dur dun lloc a un altre) estrelacionada la paraula llatina porta, de la qual procedeix la nostraparaula porta.

SABIES QUE

35

Llegenda de Rmul i Rem. Altar de Casali, al Museu Pius Clement del Vatic, Roma.

19. Respon les preguntes segents:

Quin tipus de govern hi va haver aRoma desprs del conflicte amb elssabins?

Quina va ser la fi de Rmul?

Com es relaciona la llegenda sobrelorigen de la ciutat de Roma amb lestroballes arqueolgiques?

On sacostuma a localitzarlanomenada Roma quadrata i qu t a veure amb lanomenat pomerium?

Tots els turons al voltant del Palatvan ser inclosos en lanomenatSeptimontium? Qu pot significaraquest terme llat?

Explica en una breu redacci elscanvis poltics i socials que van tenirlloc durant el govern de Rmul.

Esbrina don pot venir el termeceleres, aplicat a la gurdia personalde Rmul.

ACTIVITATS

EL MN ROM

El terme museu prov del grec mouseioni del llat museum, amb el significat de casa o temple de les muses, en unareferncia clara a les arts que estavensimbolitzades per aquestes antiguesdivinitats.

Tamb la paraula msica hi estrelacionada, ja que prov del grec musik,que significa art de les muses.

36

Lorigen de les musesSegons la tradici grega ms antiga, les muses eren nou divini-tats que alegraven amb els seus cntics els dus olmpics, a lesresidncies celestials. La mare era la titnide Mnemsine, la per-sonificaci de la memria, filla dUr i Gea, amb qui Zeus es vaunir durant nou nits consecutives a lOlimp. Segons altres tradi-cions, les muses habitaven a lHelic o al Parns, juntament ambloracle de Delfos, sota la tutela del du Apollo, que per aquestafunci era conegut amb el sobrenom de Musageta.

Cada una simbolitzava una de les arts o un dels plaers hu-mans, com indica el significat dels seus noms:

Clio, la que proporciona la fama, s la musa de la histria.

Euterpe, la que proporciona una gran delectaci, s la mu-sa de la msica.

Talia, la que floreix, s la musa de la comdia.

Melpomene, la que canta, s la musa de la tragdia.

Terpscore, la que delecta amb el ball, s la musa de la dansa.

Erato, lamorosa, s la musa de la poesia lrica.

Polmnia, la de molts himnes, s la musa dels cants sagratsi, segons altres versions, de la geometria.

Urnia, la celestial, s la musa de lastronomia.

Callope, la de la veu bella, s la musa de la poesia pica.

No es dedicaven tan sols a endolcir la vida dels dus, sin que,com explica el poeta Hesode, tamb ajudaven els reis mortalsamb els seus consells prudents, especialment Callope.

Invocar les muses

Tamb es creia que tant filsofs com poetes sinspiraven en lesmateixes muses, a les quals invocaven a linici de les sevesobres. Trobem exemples notables daquestes invocacions (invo-catio) des dels orgens de la literatura grega: el poeta Homer,en linici de les seves clebres obres Ilada i Odissea, demana ales muses que cantin la clera dAquilles o les aventures dO-disseu. De la mateixa manera, el gran poeta llat Virgili, en elsprimers versos de lEneida, sollicita a les muses que narrin lescauses dels sofriments de lheroi que dna nom al poema.

Posteriorment, les referncies a les muses i al mont Parns esvan convertir en un recurs molt habitual per als escriptors i elspoetes de tots els temps. Per exemple, Dant, en la DivinaComdia; William Shakespeare, en el prleg de la tragdia En-ric V; John Milton, en El parads perdut; Luis de Gngora, en laFbula de Polifemo y Galatea, i tamb en la novella catalanaannima de Curial e Gelfa.

Mosaic de les nou muses, de Moncada. Museu Sant Pius V, Valncia

Les nou muses

20. Amb lajuda del professor o laprofessora, localitza algun dels textoscitats sobre les muses i copial.

21. Seguint el model del text que hascopiat, inventat un poema en quinvoquis les muses per demanar-losinspiraci.

22. Compara el mosaic de les muses de Moncada, que apareix en aquestapgina, amb el relleu dun sarcfag de la catedral de Mrcia que trobarsen aquesta pgina web:

http://www.flickr.com/photos/10743962@N00/260808101/

ACTIVITATS

SABIES QUE

37

Edeta

LEdeta romana va ser un municipium dins delConventus Tarraconensis a la provncia Hispniaciterior. Es trobava a la mateixa distncia de Sa-guntum i de la colnia romana Valentia, per es-tava situada cap a linterior.

Avui dia aquesta ciutat sanomena Llria. De l-poca romana es conserva un mausoleu (monu-ment funerari de grans dimensions) i un conjuntreligis i curatiu, que s un dels ms grans dHispnia: un santuari oracular i les termes deMura. Totes les construccions pbliques haviende ser costejades per un poltic, i en aquest cas,s probable que les financs Marcus CorneliusNigrinus, un militar i senador molt prestigis.

El santuari oracular est edificat segons lestilgrec i consta dun recinte tancat (tmenos) deplanta trapezodal, a linterior del qual es troba eltemple i una cambra on es devien guardar els ex-vots o el tresor del du. Tenia una finalitat curati-va, juntament amb les termes; s probable que elspelegrins passessin la nit fora del santuari i que, apartir dels seus somnis, sels guars.

Les termes de Mura

Al mn rom les termes tenien moltes funcions, ams de la purament higinica. Servien per practi-car gimnstica (mens sana in corpore sano) i fo-mentar la vida social entre la ciutadania; a ms ams, eren uns centres culturals, ja que algunesdisposaven de biblioteca. De vegades servien deterpia medicinal, com s el cas daquestes ter-mes.

Desprs de practicar esport a la palestra (podia in-cloure nataci a la natatio), siniciaven les ses-sions dhidroterpia al caldarium, la sala de banyscalents equipada amb lalveus, una mena de ba-nyera on es feien banys de seient o dimmersi, iuna font amb aigua fresca per refrescar-se, el la-brum. Aquesta sala es mantenia calenta grcies aun sistema anomenat hypocaustum, una cons-trucci sobre pilars i arcs de ma que permetiacircular laire calent procedent de dos forns si-tuats al costat de la sala.

El pas segent era la sala tbia, el tepidarium, ones rebien massatges o b es prenia un bany dai-gua tbia. Finalment es feia un bany dimmersien aigua freda al frigidarium.

Els ciutadans i ciutadanes duien a les termes elsmaterials necessaris per a la higiene: els olis, elsestrjols, roba per eixugar-se, etc. Tots aquestsobjectes quedaven vigilats per lesclau a lapodyte-rium, el vestbul. A Llria tamb hi havia un espaiper netejar el cos amb els estrjols desprs de le-xercici fsic (destrictarium).

Quan les termes eren les mateixes per a homes idones, els horaris eren diferents: les dones, al ma-t, i els homes, a la tarda. En el cas de Llria, no ca-lia, ja que les dones tenien les seves prpies ter-mes, ms petites, per amb totes les salesesmentades.

Runes dEdeta.

HISPNIA ROMANA

23. Busca termes derivats de balnea (banys) i de thermos (calent).

24. Confecciona una llista amb totes les paraulesllatines que apareguin en aquest apartat i escriu-hi al costat una definici a partir del que has llegit.

ACTIVITATS

EL MN ROM

Roma quadrata

25. Completa les oracions segents amb els nomscorresponents:

Desprs dhaver-se installat al Laci, Enees va fundar laciutat de .

Amuli va ser un dels reis de la ciutat de ..

Rea Slvia va ser obligada a convertir-se en vestal pelseu oncle .

El pastor que, segons algunes fonts, va recollir els bessons es deia .

Rmul va establir els lmits de la ciutat de Roma al turdel .

El monarca de la tribu dels sabins era...

Rmul, un cop divinitzat, va ser identificat amb el du .

26. Uneix cada un dels noms de la columna de lesquerraamb un altre de la columna de la dreta amb qu puguiestar relacionat:

Tit Taci AscaniLloba Palat Amuli QuirRoma quadrata Rea SlviaRmul SabinsEnees Larncia

27. Escriu una breu explicaci de cada un dels termessegents:

Lupercals Pomerium Septimontium Celeres Senat Cries Quirinal Roma quadrata

38

28. Numera cronolgicament, de l1 al 9, els fets segents,relacionats amb la fundaci de Roma:

29. Els romans dataven la cronologia a partir de la fundaci de la ciutat (ab urbe condita = AUC). A partir de lacronologia que atribum avui dia a aquests esdeveniments, i que tens en el quadre segent, calculan la data dacord amb la cronologia romana:

30. Gai Juli Csar se sentia molt orgulls de pertnyer a la gens Jlia. Esbrina qu significava aquesta expressi i reflexiona sobre les causes que aquest personatgeconfers tanta importncia a aquest fet. Relaciona-ho amb la llegenda de lorigen de Roma.

Rmul identificat amb Quir.

Fundaci dAlba Longa.

Intervenci de la lloba.

Mort de Tit Taci.

Sortida dEnees de la ciutat de Troia.

Aband de Rmul i Rem

Traat del permetre de la ciutat per part de Rmul.

Rapte de les sabines.

Mort de Rem.

Activitats

EsdevenimentData

(cronologiaactual)

Dataci AUC

Naixement de Juli Csar. 101 aC

Batalla dccium entre Octavi i Marc Antoni.

731 a.C

Fi de la monarquia a Roma. 509 aC

Destronament del darrer emperador rom, Rmul Augstul.

476 dC

Destrucci de Pompeia perlerupci del Vesubi.

779 dC

Assassinat de Juli Csar. 744 aC

Divisi de lImperi rom enOrient i Occident.

395 dC

El rapte de les sabines, oli de Jacques-Louis David (1748-1825).Museu del Louvre, Pars

39

Les nou muses i Edeta32. Busca informaci a Internet sobre els atributs que

caracteritzaven les muses i, utilitzant tamb el que hasllegit al llibre, completa el quadre segent:

33. Investiga la relaci del du Apollo amb les nou muses.

34. Cerca alguns topnims catalansque traeixen el seu origen termal.

35. Entra a la pgina web deLabyrinthus (www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus /flash/termes/termes1.html) i, desprsdhaver fet una visita virtual a lestermes romanes, reprodueix enun grfic el sistema decalefacci.

36. Busca a Internet informacisobre altres llocs de la ComunitatValenciana amb restesarqueolgiques romanes, com per exemple Sagunt, Valncia,Alacant, Elx, Xtiva, Dnia,lAlcora, etc. Investigan el nom en llat i descriu les restesromanes que shi han trobat.

31. Llegeix el text segent i fes les activitats:

A partir de la lectura del text, escriu sobre els avantatges que tenia Roma pel lloc on va ser fundada.

Fixat que el text ens informa que no est gaire a propde la costa. Podries esbrinar a quina distncia es trobaRoma de la costa?

El Parns, de Nicolas Poussin (1594-1665). Museu del Prado, Madrid. Apollo, acompanyat de les muses, rep al Parns un poeta i li ofereix per beure lambrosia, per tal de fer-lo immortal.

Musa Atribut Art que simbolitza

Talia

comps

Melpomene

histria

Euterpe

poesia pica

Erato

cants sagrats

est ballant

Els avantatges de la situaci de Roma

No sense ra els dus i els homes van escollir aquest lloc per fundar una ciutat, uns turons tan sans, un riu a m pel qual transportar els productes des de les zones de linterior i rebre el trnsit martim,un mar proper per comoditat i no exposat per massa proximitat al perill de les flotes estrangeres; al centre dItlia, en un enclavament nic fet exprs perqu la ciutat creixi. La prova est en la prsperaamplitud duna ciutat recent.

TIT LIVI, Histria de Roma, Llibre V, 54, 4-5

(Adaptaci)