Edició de LleidaDIJOUS · 5 d’abril del 2018. Any XLIII. Núm. 14597 - AVUI / Any XL. Núm. 13467 - EL PUNT

1,20€

1301

97-1

1844

01T

1344

95-1

1829

98t

CONTRAPORTADAP44

Joan Solà.Alcalde de Riner, on esfa la III Fira de la Mel

“Ser en terrade ningúmantéel Solsonèsintacte”

Goleja el Roma i encarrila l’eliminatòria en la Champions

L’ESPORTIU

El Barça no falla (4-1)Piqué celebra el tercer gol del Barça en el partit d’ahir al Camp Nou ■ PAU BARRENA/ AFP

Europa, mou-te!CRIDA · Familiars de presos iexiliats inicien una campanyaper enviar cartes a mandatariseuropeus i denunciar així lasituació repressiva a Catalunya

CARTA · “La independènciajudicial està compromesa al’Estat”, diu la carta queenviaran a França, Finlàndia,Alemanya, Irlanda i Portugal

P6,7

Sense doble casella enla preinscripció escolar

Nacional P14

JxCat ultima la propostaper investir Sànchez

Nacional P10-12

El vot delegat dePuigdemont centrael ple d’avui

NACIONAL P13

Els helvètics reclamaven enva des del 2012 l’activista Hervé Falciani ■ AFP

Espanya detéara Falciani ipressiona aixíSuïssa

Seguiu avui elple a partir deles 10 del matí

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 5 D’ABRIL DEL 2018

11 d’abril de1993. Dimecres

vinent farà 25 anysexactes de l’assassi-nat de Guillem Agulló.La mort del jove inde-

pendentista i antifeixista de Burjassot,militant de Maulets, es va produir aMontanejos a mans d’un grup d’extre-ma dreta espanyolista. L’autor mate-rial del fet, Pedro Cuevas, va ser con-demnat a 17 anys de presó però no-més en va complir quatre. I se li vapermetre posteriorment presentar-sea les eleccions dins una candidaturad’extrema dreta. I això malgrat que ha-via estat detingut de nou en una ope-ració policial. La impunitat del nacio-nalisme espanyol, com es veu, no éscosa de la resposta al procés i ve demolt lluny.

L’assassinat de Guillem Agulló vacausar un impacte emocional enormeen la societat valenciana, que de fetl’ha convertit en un símbol i el recordasempre i de manera permanent. Di-mecres s’inaugurarà als jardins delsVivers de València un passeig dedicat

a ell i la seua memòria. Com dedicat aell i la seua memòria es va instituir unpremi que atorguen anualment lesCorts Valencianes. Premi adreçat areconèixer “les persones i les iniciati-ves destacades en la lluita contra laxenofòbia, el racisme i els delictesd’odi”. Més enllà de les declaracionsinstitucionals, però, músics, escrip-tors, associacions locals i grups de to-ta mena han retut homenatges a Gui-llem Agulló, la memòria del qual nohan pogut fer desaparèixer els assas-sins i els còmplices dels seus assas-sins.

En aquests moments en què elPrincipat viu les conseqüències del’arbitrarietat judicial i de la convivèn-cia de l’Estat amb el feixisme, la com-memoració dels 25 anys de l’assassi-nat de Guillem Agulló hauria de servirper a posar en relleu que tot això queestà passant ara no és circumstancial,sinó que respon a una política consoli-dada que en territoris com ara el PaísValencià ja era evident des del minut ude la infausta Transició.

L’

Keep calmVicent Partal

GuillemAgulló

La societat valencianaha convertit en un símbolGuillem Agulló iel recorda semprei de manera permanent

La vinyetaFer

a cases modernistes de Barcelo-na van ser objecte de molta hila-ritat, quan es construïen. El di-

buixant Opisso va presentar la Pedre-ra de Gaudí com una base aeronàuti-ca, amb els avions que entraven i sor-tien per les finestres. Uns altres vansostenir que la Sagrada Família hauriade tenir el seu lloc no a la terra sinó alfons del mar. Josep Pla, a Barcelona,una discussió entranyable, s’atribueixla idea o l’enriqueix: submergit, eltemple ondulant i regalimant rebria laincrustació de musclos i petxines i se-ria un viver d’algues que completariensatisfactòriament l’obra. La imatge éstan suggestiva que ja m’imagino ambuna ampolla d’oxigen i una aleta a ca-da peu circulant ingràvid per entre lescolumnes i arribant a les voltes inac-cessibles. De fons, se sentiria l’orguedel capità Nemo. De tant en tant, unesbombolles sortirien dels orificis de lestorres. La mateixa Pedrera també po-dria ser un edifici subaquàtic. El car-gols i les estrelles de mar ja hi són, alssostres i a les columnes. Opisso hauriad’haver-la destinat a submarins o ataurons. I el Palau de la Música de Do-

L

mènech i Montaner? No és la seva salade concerts l’interior d’un aquàriumcom també ho és el menjador poblatde sirenes de l’hotel Espanya del car-rer Sant Pau? Gaudí, Domènech... Fal-ta Puig i Cadafalch, per completar eltrio. Les cases de Puig també recla-men aigua però d’una altra manera:són pensades per emmirallar-se en unriu o en un llac del centre d’Europa. Aveure si no ho sabíem i el modernismecatalà és un estil aiguader.

Segons Pla, la Sagrada Família és larevolta de Gaudí contra el campamentd’aire militar de l’Eixample: les midesno s’adapten a les de les illes pensades

per Cerdà, sinó que les violenten; lesformes contradiuen les cases planes imil vegades repetides on la burgesiava anar a viure un cop enderrocadesles muralles de Barcelona. A Pla pot-ser la Sagrada Família no li agradava,però la defensava per la invectiva anti-burgesa que li veia. Jo penso si no és alrevés: si les cases de l’Eixample no sónfruit de l’aversió que els seus propieta-ris sentien per la Sagrada Família ipels edificis modernistes que es podenveure al passeig de Gràcia. Són moltbonics i fotogènics de fora i de dins,però s’hi devia viure molt malament.Pla va afirmar sempre que els pisos del’Eixample eren poc confortables. Pot-ser sí que hi faltaven punts de calor al’hivern, però jo n’he visitat unsquants i sempre m’han semblat admi-rables. També adaptables: l’amic Ma-nuel Foraster en va reformar un al seugust i jo calculava passar-hi moltes ho-res agradables, abans que es morís. Ala casa Amatller, no hi dormiria ni unanit. I al Mas Pla? De quin pa feia rose-gons “el solitari de Llofriu” abrigatamb el batí i la boina sota la campanade la llar de foc...

“A veure si noho sabíem i elmodernisme catalàés un estil aquàtic

Vuits i nous

Cases de l’EixampleManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 5 D’ABRIL DEL 2018

Si els pressupostos de l’Estathaguessin estat justos amb

Catalunya els últims 30 anys, segu-rament el procés català no s’hauriamaterialitzat amb l’empenta queho va fer l’any 2010 arran de la sen-tència sobre l’Estatut. En tot cas, elque és evident, després de veureels números previstos per al 2018,és que la dinàmica de l’Estat no hacanviat gens, sinó que s’ha agreujaten paral·lel a l’aplicació del 155. Elgovern Rajoy ho vendrà en positiu,però el fet que la inversió previstasigui del 13,3% (lluny de la contri-bució catalana al PIB espanyol, queés del 19%) deixa ben clar que l’Es-tat continua marginant Catalunya. Iencara més quan es compara elpercentatge d’augment (+17%)amb els d’altres territoris com Eus-kadi (+33%) o Andalusia (+27,7%).Que l’aprovació dels pressupostosdepengui del vot del PNB, ara con-gelat mentre duri el 155, queda benpalès en aquesta aportació servilals interessos bascos. Pel que fa aldetall dels pressupostos a Catalu-nya, els números són clars: gransobres necessàries com el desdobla-ment de l’N-II a Girona o de l’N-340al sud o la construcció de l’estacióde la Sagrera a Barcelona conti-nuen marginades.

De qui no s’oblida el govern Ra-joy és de Defensa, amb un augmentdel 6,9%; de la Casa del Rei, pre-miada amb un 1% de pujada, o delscossos i forces de seguretat a Cata-lunya, que, curiosament, desprésde la repressió viscuda l’1-0 han vistincrementat el seu pressupost un132%. Pel que fa a la despesa so-cial, el PP ven que dedica gairebé el56% de la despesa a aquest apar-tat, però amaga que les pensions,amb un minso augment, i la des-ocupació, s’enduen la major partd’aquestes partides, fet que deixadesprotegits la majoria dels altresàmbit socials.

Uns comptesmarcatspel 155

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Més de 300 novetats seran presentades a la firaAlimentaria, que se celebrarà, juntament amb elsaló Hostelco, al recinte de la Gran Via entre el 16 iel 19 d’abril. Hi seran presents 4.500 empreses is’hi esperen 150.000 visitants. L’impacte econò-mic de la mostra serà d’uns 200 milions d’euros.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE PRESOS POLÍTICS

Novetats a Alimentaria

Els familiars dels presos i exiliats polítics no defa-lleixen en la seva lluita i han decidit fer un critd’auxili a Europa i denunciar la situació que es viua casa nostra, a través d’una campanya en quèpretenen inundar de cartes les cancelleries d’Ale-manya, França, Finlàndia, Irlanda i Portugal.

-+=

-+=

Sense respostesCristina Cifuentes

‘Europe, make a move’Laura Masvidal

-+=

J. Antoni Valls

Lluny d’aportar dades o documents que avalin lalegalitat del títol de màster de la URJC que va ob-tenir el 2012, la presidenta madrilenya únicamentes va presentar davant l’Assemblea com a víctimad’una cacera política i va amenaçar amb novesquerelles. No va convèncer ningú.

PRESIDENTA DE LA COMUNITAT DE MADRID

DIRECTOR D’ALIMENTARIA

lguns actors polítics han impul-sat el relat que els històrics fetsde l’octubre català són fruit ex-

clusivament de la voluntat popularanònima. Una estratègia, al meu en-tendre, mesquina. Evidentment que laciutadania va tenir un paper protago-nista en aquells dies intensos. Però re-sulta grotesc oblidar qui va fer possi-ble que les urnes existissin i qui va ga-rantir tot el dispositiu de l’1-O. Quesense la gent no hauria estat possibleés una evidència. Que sense el governPuigdemont-Junqueras a la sala demàquines ni se n’hauria parlat, de l’1-O, és quelcom que alguns voldrienamagat o si més no diluït en un discursd’èpica de les masses. Els ciutadansvan rebre les garrotades de la policiadefensant els col·legis. Els governantsvan patir el cop més dur: el presidentPuigdemont, el vicepresident Junque-ras, els consellers i conselleres, la pre-sidenta del Parlament o Marta Rovira,

A “Fer discursantipolític des delsofà mentre elsnostres governantspateixen presó i exiliens hauria de ferreflexionar

Anna Gabriel, Jordi Cuixart i JordiSànchez. No ho oblidem; tots ells, enpresons o a l’exili. I molts altres, comara Jové, Salvadó, etc., amb imputa-cions greus. Fer discurs antipolític, enmoltes ocasions ple de frivolitats, desdel sofà de casa mentre els nostres go-vernants pateixen presó i exili és quel-

com que ens hauria de fer reflexionar.Jo he decidit plantar-me davant deter-minats comentaris d’independentistesalliçonadors. Ja en tinc prou amb lacrueltat que gasten massa unionistes.Perquè la crítica política és legítima, iles decisions preses estan sotmeses ajudici i poden haver estat errònies finsi tot. Però no em semblen admissiblesles lliçons abrandades d’alguns quebramen des del confort de qui no té elperill de passar 30 anys a la presó. Mésencara quan van dirigides a qui s’ho hajugat tot per un país millor, quan la tò-nica general és mantenir-se ben ins-tal·lats en els càrrecs. I fins i tot troboinjustos els retrets a aquells que, ambestratègies que puc compartir o no,s’hi juguen el físic ara mateix agafantel relleu en plena ofensiva judicial es-panyola. A risc que no sigui popularvull fer un elogi dels polítics republi-cans que tenim i que no sempre tincclar si ens els mereixem.

Elogi als polítics republicansFerran Espada / fespada@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllPepa Masó

Obsessiómalaltissa

i ha qui malgrat la que està caient no pot oblidar lesseves obsessions. I això li passa al PP, que no en té

prou amb l’empresonament de líders civils, del’expresidenta del Parlament, de pràcticament ungovern, de la detenció a Alemanya del president, del’exili de quatre consellers, de la intervenció delscomptes, de la suspensió de l’autonomia, de la retalladade drets fonamentals, de la persecució dels CDR... queencara hi torna amb el català. Després que el governespanyol hagi desistit a contracor i per desgrat de

Ciutadans a incloure la casella delcastellà en la preinscripció sabedorque si ho feia transgredia la llei ambpremeditació i traïdoria, els quatre–quatre!– diputats del PP alParlament van entrar ahir a lacambra una proposició de llei ambl’objectiu que el castellà siguillengua vehicular a l’escola en un

25%... Vist que la gran idea de la casella no podia fer-seefectiva, calia fer veure que no abandonen la sevacreuada contra la immersió lingüística per fer callar lesveus crítiques. Novament els populars treballant de caraa la galeria, a la galeria espanyola, atès que la sevainiciativa no té recorregut, encara que aconseguissin elsuport de Cs. L’obsessió malaltissa amb la immersió éscompartida per les dues forces, que lluiten a veure qui lapot fer més grossa. El seu relat està, un cop més,allunyat de la realitat, com el de presentar com aviolents els independentistes. I per això fracassen.

H

Vist que lacasella delcastellà no haestat possible,tornen araamb el 25%

http://epa.cat/c/vaeost

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIJOUS, 5 D’ABRIL DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

La inversió a Catalunya seràinferior a la que el president delgovern espanyol, MarianoRajoy, va prometre fa unasetmana.

10anys

20anys

La presidenta de Madrid podriapresentar una candidatura en elcongrés del PP. Assegura queen cas que la idea tiri endavantRajoy serà el primer a saber-ho.

Joaquín Almunia, secretarigeneral del PSOE, declara quese sent “apassionat” amb lacampanya d’eleccionsprimàries dins del partit.

Rajoy no compleix Aguirre i Rajoy Torcebraç al PSOETal diacomavui fa...

ue ens prenen elpèl, ho tinc clar;

el que no sé és fins aquin punt en algunscasos ens el deixemprendre. Parlo de

pressupostos, d’infraestructures i deprojectes i promeses que transiten en-tre la tragicomèdia i el drama més per-vers. Posem-hi nom i situem-nos en elmapa: A-27 i Montblanc. La necessitatde construir una autovia que connec-tés el mar (el port de Tarragona) ambl’interior del país (plana de Lleida) nol’ha discutit mai ningú; al contrari, desde tots els àmbits econòmics i políticsfa dècades que es reclama, conside-rant-la infraestructura clau per a lacompetitivitat de les comarques delsud.

Consensuada la necessitat de fer lanova via, la discussió que hi havia sobrela taula fa una vintena d’anys era sobreel traçat que havia de tenir l’autovia desde Tarragona fins a Montblanc i final-ment es va escollir el que passava pelMorell i arribava a la Vila Ducal salvantel coll de Lilla a través d’un túnel. Men-

tre es decidia tot això hi havia una altrainfraestructura estratègica, el TAV, queestava en construcció. El seu pas perMontblanc va provocar maldecaps i so-brecostos importants a causa de la in-estabilitat d’un terreny format per argi-les expansives que, com ja havien aler-tat pagesos i veïns de la zona, no es dei-xen dominar tan fàcilment. El febrer del2008 –quan tothom era coneixedordels citats problemes del viaducte delTAV– el govern de Madrid va aprovar lalicitació de diverses obres, entre lesquals les de l’esmentat túnel del coll deLilla per on ha de discórrer el tram en-cara pendent de l’A-27. Les obres no es-tan fetes. Primer va ser la crisi econò-mica, que ho va retardar tot, i ara, deuanys després, l’obra s’atura de nou per-què resulta que cal modificar el projec-te a causa de –oh, sorpresa!– les argi-les expansives que hi ha al terreny. 31milions de sobrecost i l’enèsim retardde propina. Amb modificació inclosa labroma puja 115 milions, però per a en-guany només en pressuposten 6,4 perpagar el canvi de plans. Empassar-nosaixò ara és deixar-nos prendre el pèl, siés que encara ens en queda.

Q

Full de rutaMercè Ribé

L’enèsimapresa de pèl

El túnel del coll de Lilla per onha de passar l’A-27 encara noestà fet i ara descobreixenque és una zona argilosa

“Sorprèn queuna part del’esquerra espanyolas’aboni al relat queels CDR són violents

Estat està desplegant tota la sevaartilleria: mitjans de comunica-ció, polítics i aparell judicial per tal

de criminalitzar els CDR. La principal vir-tut del moviment independentista és serestrictament pacífic, per l’altre costat elmoviment antiindependentista en capmanifestació s’ha deslliurat de la presèn-cia de grupuscles d’ultradreta que han aca-bat per fer accions violentes al carrer.

VOLEN ASSOCIAR ELS CDR a la kale borrokad’Euskal Herria, evocant un fantasma derecords negres: el de la lluita violenta alcarrer de moviments propers a ETA. Tot ique cal dir que aquesta construcció simbò-lica, sent falsa, és efectiva. El primer pas ésassociar el moviment independentistaamb la violència de “baixa intensitat” delsmoviments propers a ETA. El segon és po-der actuar aplicant figures penals ad hocsuposadament destinades a derrotar elterrorisme basc, que són qüestionablesque existeixen, contra el moviment inde-pendentista català.

VULL RECORDAR QUE AIXÒ NO ÉS NOU. Enles vagues generals del 2010 es va crimina-

L’ litzar l’acció dels vaguistes, creant un estatd’opinió contrari als piquets sindicals quefins i tot l’OIT en el seu anuari de violacionsde drets sindicals del 2010 va denunciar.Aquesta acció va permetre crear un estatd’opinió que va facilitar a la judicatura apli-car en les vagues generals del 2012 figurespenals dissenyades per lluitar contra elterrorisme. També va enfortir l’ús de l’arti-cle del Codi Penal 315 que agreuja qualse-vol acció il·lícita si es fa en el marc d’una va-ga. És a dir, es van aplicar figures penals adhoc per criminalitzar el moviment sindi-cal. El resultat va ser més de 300 personesencausades, algunes d’elles amb mesos depresó preventiva sota figures penals rela-

cionades amb el terrorisme quan en el pit-jor dels casos les accions jutjades es po-drien considerar actes de vandalisme.

L’ESTRATÈGIA DE L’ESTAT ÉS CLARA, jal’hem vista abans. El que em sorprèn és queuna part important de l’esquerra espanyo-la en lloc de denunciar-ho, s’aboni al relatque els CDR són violents i atempten contrales llibertats. És un absurd, que se’ls pot gi-rar a la contra, quan aquesta esquerra tor-ni a ser present al carrer. Tots rebutgem elsaldarulls i el vandalisme, fets que, per cert,no han comès els CDR, i sí una part de l’uni-onisme. Però criminalitzar fins a aquestsextrems la dissidència i l’acció política alcarrer pot portar a fer d’Espanya una de-mocràcia de més baixa qualitat.

ALS QUE ELS VA SEMBLAR UN ATEMPTATcontra la llibertat sindical la criminalitza-ció que es va fer dels piquets i les vagues,també els hauria de semblar un atemptatcontra la llibertat política criminalitzarels CDR. I viceversa. Si alguna cosa enshauria d’unir als demòcrates, indepen-dentistes o no, és conjurar-nos contraaquesta criminalització.

José Rodríguez. Periodista

Criminalitzar els CDRTribuna

Carta al jutgeLlarenab “Carta a su señoría el juezLlarena: La presente es paranotificarle que soy tan rebeldeo participante de la sedicióncomo los políticos que está en-carcelando por defender misideas, que para eso les voté, yvienen siendo los únicos políti-cos que cumplen lo que pro-meten. He participado en to-das las manifestaciones orga-nizadas por entidades civiles, yseguimos haciéndolo. Llevo ellazo amarillo y el balcón de micasa, también. Participé en lacacerolada contra el Borbón yviajé a Bruselas para demos-trar mi apoyo al único presi-dente que reconozco, el señorPuigdemont. Por mi edad, sufríel adoctrinamiento de la «For-mación del espíritu nacional»,franquista. Pero tuve buenosmaestros que me enseñaron apensar. Declaro que creo pro-fundamente que la indepen-dencia de Catalunya es un de-

recho histórico arrebatado porla fuerza de los ejércitos espa-ñoles.ÀNGELS MEDRANOBarberà del Vallès (Vallès Occ.)

Carril bici entreBarcelona iEspluguesb Quan es fa una inversió pú-blica o privada, crec que ambantelació es fa un estudi rigo-rós del projecte i la seva viabi-litat perquè no acabi ambconseqüències desastroses.Faig referència al nou carril bi-cicleta que uneix Barcelonaamb Esplugues de Llobregat.Ja l’he recorregut diverses ve-gades, i tant per a vianantscom per a bicicletes és bonic iplausible. Ara bé, la meva pre-gunta és: els enginyers, arqui-tectes o els que hagin disse-nyat aquest treball han fet elrecorregut en cotxe desprésdels canvis que han sofert elscarrils? A Madrid hem cone-gut que un nen de 4 anys ha

mort per la caiguda d’un arbrefruit de les ràfegues de vent.S’ha comprovat –i hi estanposant remei– que els arbresja són vells, per tant va faltarprevisió. Només desitjo que,abans que es produeixi qual-sevol incident, els dos ajunta-ments, el de Barcelona i eld’Esplugues de Llobregat, es-tudiïn aquest assumpte. Nosón poques les boques queparlen d’aquest assumpte.CRISTINA CASALS MASSÓEsplugues de Llobregat(Baix Llobregat)

La rauxa i el seny

b No hi ha pitjor error quecaure en els paranys dels nos-tres enemics. Encoratjar lesmasses promovent actes quesense ser vandàlics ni violentsjuguen descaradament al seufavor, el de l’Estat, no ho dub-teu, són els que us volen crimi-nalitzar. Aquests polítics uni-onistes que gaudeixen de latemporalitat política de Catalu-

nya, els indignes governantsd’un estat que empresonaideologies, la llibertat d’expres-sió i atempta contra qualsevoldret que posi en perill una uni-tat que només juga a favor delsseus interessos. Pel govern es-panyol només hi ha un diàleg,la presó i l’exili, i emetre unaeuroordre perquè els exiliats si-guin detinguts i extradits. Nos’adonen els CDR del mal queestan fent al procés que ellstant defensen? No s’adonenque, a redós d’un maquiavel-lisme fins avui inèdit en el móncivilitzat, els jutges sicaris delpoder trasmuden el que ésblanc en negre i el que és unclam a la llibertat en violència?No s’adonen que interrompreel trànsit sense actes violentsper l’Estat és rebel·lió i els seuspromotors, uns sediciosos?Juguem a favor del seny i dei-xem la rauxa per a l’Estat i elsseus tribunals; nosaltres, seny,jugar net i a la nostra.PERE MANUEL GIRALT PRATSant Just Desvern (Baix Llobr.)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 5 D’ABRIL DEL 2018

SísifJordiSoler

Ivo Vajgl, EXMINISTRE D’EXTERIORS D’ESLOVÈNIA I EXAMBAIXADOR A BERLÍN

“No puc imaginar-me que Alemanya retrocedeixi en elsseus estàndards polítics extradint algú per les seves idees”

La frase del dia

“Ni els mésacèrrims adversarisqüestionen lanecessitat que lesempreses siguinresponsables: eldebat se centra enquins són els àmbitsi els límits de laresponsabilitat

enim la convicció que a mesuraque es parla més de responsabilitatsocial de l’empresa (RSE), es parla

cada vegada menys d’ètica empresarial.L’enfocament sobre la RSE resulta pro-per a la lògica empresarial. El seu punt departida sembla, a primera vista, concret iobjectivable: es tracta d’atendre l’impac-te o les conseqüències socials i mediam-bientals de les actuacions empresarials;pregunta indefugible, ja que si alguna co-sa fan les empreses és actuar, i si algunacosa tenen les accions són conseqüèn-cies. El debat –i la controvèrsia– sobre laRSE ha estat fonamentalment un debatsobre la S. I això ens ha impedit centrar-nos sobre el substantiu: la R. Ni els mésacèrrims adversaris de la RSE qüestio-nen avui la necessitat que les empresessiguin responsables: el debat, en qualse-vol de les seves formes, se centra en quinssón els àmbits i els límits de la responsa-bilitat.

UN ALTRE ASPECTE CONSTITUTIU de la RSEés que els qui la posen al frontispici del de-bat empresarial són una diversitat varia-da de grups, moviments i organitzacionsque, sovint, reclamen responsabilitat deles empreses com a conseqüència de laconstatació de les seves males pràcti-ques. Cosa que genera un enfocamentmés aviat reactiu i orientat a la gestió deriscs per part d’algunes empreses, i ques’ha plantejat sovint més en termes degestió de la reputació que no de gestió dela RSE. Això ha generat sovint a la RSEproblemes de credibilitat i, en alguns àm-bits, un escepticisme justificat, en la me-sura que s’ha acceptat acríticament queles pràctiques de RSE es poden dur a ter-me per raons i motius molt diversos, quepoden anar des de l’oportunisme matus-ser fins a la convicció (i per això s’ha fetcada cop més necessari proposar una es-pècie de graus evolutius de la RSE). Coma conseqüència, la RSE ha estat sotmesaa un conflicte inacabable d’interpreta-cions, entre altres raons perquè arrosse-

T ga una imprecisió terminològica irreso-luble a causa de la diversitat d’usos queacull la paraula social com a referentaxiològic i alhora descriptiu, diversitatque en més d’una ocasió desemboca enuna incompatibilitat entre els diversosplantejaments.

CONVÉ, DONCS, NO OBLIDAR que la (apa-rent) transparència managerial de laRSE, probablement sigui deguda al fetque, en la seva substància, la RSE no par-teix de valors sinó de relacions. O dit enaltres paraules: el punt de suport del seuplantejament no és valoratiu sinó rela-cional: com interactua l’empresa amb to-tes les parts involucrades. Aquest enfoca-ment molt més operatiu (no es preguntaquè és una empresa sinó que dona per fetque les empreses són el que fan) li permetfer un llarg recorregut sense haver d’en-callar-se en qüestions axiològiques (apartir de quins valors, pressupòsits i

principis decideix actuar), atès quel’agenda de les pràctiques de RSE potallargar-se fins a l’infinit. I a través de laRSE no s’ha dut a terme en general unaconnexió amb referències a la justícia i al’equitat, als models de societat o de crei-xement econòmic, o als reptes de la go-vernança; sinó que més aviat se sol rein-tegrar a la RSE en el paradigma tradicio-nal de la visió dels negocis, encara queaparentment des d’una perspectiva mésàmplia, inclusiva i atenent més paràme-tres i, sens dubte, més stakeholders.

CREIEM QUE AQUESTA SITUACIÓ està arri-bant al seu límit. Sospitem que l’expansióde la gestió de la RSE seguirà el seu camí,tant des del punt de vista mediàtic comempresarial. Però tard o d’hora es posaràde manifest que la diversitat d’aproxima-cions a la RSE requereix la construccióprèvia d’un marc de referència ètic quepermeti, si no dirimir, almenys raonarsobre elles. Entre altres raons perquè laRSE no és un discurs autosuficient, quees pugui sostenir sobre si mateix. La RSEporta com a marca de fàbrica un dèficitde clarificació axiològica (potser ésaquesta una de les raons del seu èxit, percert), i la seva gran aportació (posar el fo-cus en la realitat organitzativa conside-rada en si mateixa, i no de manera subor-dinada a un discurs ideològic o a la moralpersonal) algun dia s’haurà de connectaramb la seva major limitació (l’absènciad’un model antropològic, un model ètic id’un model de societat sobre el qual recol-zar-se i articular-se).

EL FUTUR DE LA RSE, DONCS, no és la matei-xa RSE; una RSE cada vegada més tanca-da amb les joguines de la seva agenda in-acabable; una RSE cada vegada més pro-pensa a la bulímia i, precisament per ai-xò, encantada d’haver-se conegut. El fu-tur de la RSE no és la mateixa RSE, sinóel retorn de l’ètica. Però, sens dubte, ni elretorn a l’ètica del passat, ni el retorn alpassat de l’ètica.

Àngel Castiñeira i Josep M. Lozano. Professors d’Esade (URL)

Ètica i RSE: retorn al futurTribuna

a sèrie de cultedanesa Borgen,

que representa els en-tramats de la vida polí-tica, té un capítol onexplica la situació

d’una ordre de detenció internacional aun activista polític. La nació que repre-senta és fictícia i la que ha ordenat laseva detenció, també. Els guionistes dela sèrie –que data del 2010– es van ins-pirar en les repúbliques exsoviètiques,segurament no es podien arribar a ima-ginar que a l’Europa del segle XXI esdonaria un cas en què un president dela Generalitat de Catalunya fos detingutdetingut durant més d’una setmana alland alemany Schleswig- Holstein. La

detenció de Carles Puigdemont ha tor-nat a provocar el que s’anomena la in-ternacionalització del cas català. L’opi-nió pública alemanya no simpatitzaamb el que es descriu com a separatis-me però és evident que la detenciód’un càrrec públic, sense que hi hagiviolència pel mig, ha remogut conscièn-cies. Són algunes ja les veus que s’hihan alçat en contra. Els verds alemanys–tal com passa en l’episodi de la ficciódanesa– s’han oposat a la detenciód’un líder polític i es mostren totalmentcontraris a l’extradició. I saben comacaba aquell episodi de Borgen? Quetot i les pressions polítiques internacio-nals i el contracte milionari que ofereixel president per les turbines eòliquesdaneses (o eren cinquanta avions decombat alemanys?), la primera minis-tra televisiva, després d’una primeradetenció, deixa lliure el dissident, quevola cap a París per oferir una confe-rència. Pura ficció danesa.

L

De set en setAdela Genís

Pura ficciódanesa

La detenció de Puigdemont aAlemanya internacionalitzade nou el cas català

EL PUNT AVUIDIJOUS, 5 D’ABRIL DEL 20186 |

Ple per aprovaraltres qüestionsmentre JxCat, ERCi la CUP tornen anegociar

Favorables icontraris al’extradició estanigualats mentres’espera la decisió

La premsaalemanya obreun debat sobrePuigdemont

Sessió plenàriadel Parlamentamb el votdelegatNacional

Ahir es van complir 50anys de l’assassinat deMartin Luther King, unade les figures més impor-tants que hi ha hagut en lalluita dels drets civils alsEstats Units i a tot el món.I ahir l’Associació Catala-na pels Drets Civils(ACDC), que agrupa els fa-miliars dels presos i exi-liats polítics catalans,també va presentar la sevaprimera gran campanyareivindicativa batejadacom Europe, make a mo-ve. Es tracta d’un envia-ment massiu de cartes amandataris europeus per-què reaccionin davant del“crit d’auxili” que emetCatalunya per solucionarl’ofec que pateix per partde l’Estat espanyol. “Avuila missió i l’ànima funda-cional de la Unió Europeaestan en risc des del mo-ment en què permet la de-riva autoritària d’un delsseus estats membres, sen-se cap mena de reacció perimpedir-ho”, explica lamissiva, que es podrà en-viar als màxims dirigentsde cinc països, amb un ma-teix text per a tots i ambels seus idiomes respecti-us: Angela Merkel (Alema-nya), Emmanuel Macron(Estat francès), Juha Sipi-la (Finlàndia), Leo Varad-kar (Irlanda) i AntónioCosta (Portugal).

La carta es podrà des-carregar al web de l’asso-ciació –www.adretsci-vils.cat/europemakeamo-ve.pdf– i també en la d’al-

tres entitats –ANC, Òmni-um Cultural o Crida per laLlibertat– i partits–JxCat, ERC, la CUP i De-mòcrates– que donen su-port a la iniciativa. La in-tenció és que durantaquest mes d’abril es col-lapsin les adreces gover-namentals d’aquests cincpolítics, i així aconseguirun impacte per saturació.Els cinc mandataris nohan estat escollits a l’at-zar, sinó que Alemanya il’Estat francès són els dosprincipals pilars de la UnióEuropea, mentre que Fin-làndia, Irlanda i Portugals’han mostrat sensibles al’autodeterminació.

Amb la campanya, l’en-titat continua internacio-nalitzant la causa catala-na, ja que consideren queés una de les maneresd’aconseguir que els fami-liars puguin tornar a casa.Fa poques setmanes ja vananar a Ginebra, a la seu del’ONU, per denunciar l’ar-bitrarietat i la despropor-cionalitat de la justícia i lapolítica espanyola i per de-manar empara a la comu-nitat internacional.

Sant Jordi, punt àlgidLa idea d’Europe, make amove sorgeix arran delsmilers de cartes que hanrebut i reben els presos po-lítics i de l’efecte simbòlic,i també visual –pel granvolum– que suposenaquests enviaments. Araes vol aconseguir aquestaimatge per a tot Europa.

Les persones que esdescarreguin la carta po-dran posar el seu nom,

DNI i signatura perquè ai-xí es vegi que l’envien a ni-vell individual, encara queel text sigui el mateix per atots. S’espera que el puntàlgid de la campanya siguiper Sant Jordi, quan les

paradetes d’associacionscom Òmnium o l’ANC, queestaran arreu del país, re-parteixin la carta. Com re-cordaven ahir els màximsdirigents de l’ANC, Elisen-da Paluzie, i Òmnium,

Marcel Mauri, és molt im-portant que aquestes ac-cions reivindicatives i encontra de la repressió es-panyola es facin sota el pa-raigua de la unitat. És peraixò que es van compro-

metre a continuar treba-llant plegats amb l’entitatde familiars.

Vulneració de dretsLa carta que s’enviarà alspolítics europeus comen-

CAMPANYA Familiars de presos iexiliats fan una crida per enviar cartes acinc mandataris europeus per denunciarla situació a Catalunya RECEPTORSSón els màxims representants de França,Alemanya, Finlàndia, Irlanda i Portugal

Marc BatallerBARCELONA

Crit d’auxili a Eur

“S’imputa a càrrecspúblics els delictes derebel·lió i sedició perla qual cal unaviolència i un acciótumultuària que maino s’ha produït”

“La ComunitatEuropea va néixeramb l’objectiu queel verí del feixismeno tornés mai mésa apoderar-sedels estats”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases de la carta

“Traslladem un critd’auxili a tots aquellsque estancompromesos amb elsvalors democràtics ide defensa delsdrets humans”

“La independència iimparcialitat judicialavui a l’Estat espanyoles troba seriosamentcompromesa davantl’absència deseparació de poders”

La presentació de lacampanya ambfamiliars de presos iexiliats ■ JUANMA RAMOS

EL PUNT AVUIDIJOUS, 5 D’ABRIL DEL 2018 | Nacional | 7

L’últim reducte dela llengua catalana

L’APUNT idioma volen escolaritzar els fills. L’escola és l’últim re-ducte on la llengua pròpia del país és present en totsels sectors de la societat catalana. Sense l’escola encatalà, la llengua quedaria fora de l’abast de grans ca-pes de població i la desigualtat es dispararia. Per aixòés vital preservar-la. I perquè sense ella no hi haurà nigaletes, ni cinema, ni YouTube, ni res en català.Raül Garcia i Aranzueque

El castellà és la llengua vehicular a Catalunya de lamajor part dels mitjans de comunicació, del cinema,dels youtubers, del xampú, de les galetes i de les llau-nes de sardines, dels jutjats i dels patis de les escoles.I el català resisteix com pot a l’aula després que ahires confirmés que en la preinscripció per al curs que veno hi haurà cap casella perquè els pares triïn en quin

“No cal compartir tot elque diem per adonar-sedel que està passant: no hiha llibertat d’expressió sicritiques la monarquia o labrutalitat policial. No enshem d’autocensurar, hemde ser molestos a aquestrègim enemic de la demo-cràcia”, reivindicava ahirel raper Pablo Hasél, en lapresentació de la Setmanaper la Llibertat d’Expres-sió al pati de l’antiga presóModel de Barcelona. Ha-sél, pendent que el Su-prem li suspengui o no lesdues condemnes que su-men cinc anys de presóper haver cantat contra elsistema, i Elgio, un delsdotze rapers d’Insurgen-cia, també en espera de serempresonat o no, van serles primeres veus de la pla-taforma No Callarem Bar-celona, integrada per més

de mig centenar d’entitatsi persones, que ahir vanexplicar les activitats, elsdebats i les accions artísti-ques que faran de l’11 al 15d’abril, en aquest emble-màtic penal, reflex de larepressió i de la història dela ciutat i de Catalunya.

Així, dimecres vinentes farà la inauguració sotael títol Arts, moviment iactivisme, en què dife-rents artistes parlaran delseu paper transgressor enun món ple de normes. Elsgrups Insectotròpics, Em-píric i Konvent exhibiranles seves creacions i es faràuna performance de dan-sa a l’espai de la paquete-ria, on Salvador Puig An-tich va ser executat a gar-rot vil, el 1974.

Dijous, amb Veus em-mordassdes, es podran es-coltar persones censura-des i castigades a l’Estatespanyol, com ara Fernan-do Rapa, de la revista

Mongolia; Cassandra Ve-ra, ara amb la pena suspe-sa per unes piulades, i elraper Valtònyc, condem-nat a presó. Després, la pe-nalista Laia Serra, el ma-gistrat de l’Audiència deBarcelona i membre delGrup d’Estudis de Política

Criminal José Luis Ramí-rez i el filòsof Josep Ramo-neda donaran la seva visiósobre la repressió actualen l’àmbit dels drets fona-mentals. En acabar, hihaurà un espectacle de ti-telles, a càrrec de RaúlGriot, un dels dos jovesempresonats per un es-pectacle. Cada tarda, ta-tuadors i il·lustradors fa-ran creacions per recollirfons per als encausats. Di-umenge, sota el lema #En-voltemlaModel, es faràuna fira popular amb ar-rossada entre els carrersEntença i Rosselló.

Integrants del Sindicatde Músics Activistes deCatalunya, dels Iaioflau-tes, de la Crida LGBTI,Teatre amb R de Repúbli-ca, l’Ateneu Popular 9 Bar-ris i molts d’altres van cla-mar ahir a la ciutadania asumar-se al No Callaremper defensar la llibertatd’expressió. ■

a La plataforma No Callarem, amb més de 50 entitats, hi organitza de l’11 al 15d’abril concerts i debats amb represaliats a Una fira popular envoltarà l’edifici

Mayte PiulachsBARCELONA

La presó Model seràl’epicentre de la Setmanaper la Llibertat d’Expressió

Representants del col·lectiu No Callarem Barcelona, ahir en la presentació de la Setmana per la Llibertat d’Expressió ■ M.P.

El Sindicat d’Estudiants pro-posa fer una vaga generaleducativa el 26 d’abril, se-gons va informar ahir en unacarta oberta a la resta d’orga-nitzacions estudiantils. El sin-dicat planteja la nova protes-ta “en defensa de la llibertat”i contra “la repressió fran-quista”, que denuncien queviu Catalunya, amb els nousempresonaments de políticscatalans.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El Sindicatd’Estudiants volvaga el dia 26

ça relatant totes les vulne-ració de drets que hi ha ha-gut a Catalunya desprésd’un referèndum d’auto-determinació, “que com asolució política és avalatpel 80% de la població ca-talana”. Subratlla que s’havulnerat la llibertat depremsa, el dret de reunió imanifestació o la llibertatd’expressió i que es va dis-soldre un Parlament esco-llit a les urnes. En aquestmateix sentit, continuadestacant que “en l’àmbitpenal s’han recuperat fi-gures delictives del pas-sat”, i denuncia l’empreso-

nament desproporcionatde membres del govern, dela societat civil i de l’expre-sidenta del Parlament i les“imputacions delictivesfalses i arbitràries” de leseuroordres contra els exi-liats.

Davant d’aquest pano-rama reclamen una “reac-ció” dels actors interna-cionals per impedir que escontinuïn trepitjant dretsfonamentals reconegutsen la Convenció Europeadels Drets Humans, laCarta de Drets Fonamen-tals de la Unió Europea o laConstitució Espanyola. ■

ropa

EL PUNT AVUIDIJOUS, 5 D’ABRIL DEL 20188 | Nacional |

s un lluitador heroic per la lli-bertat? O és sobretot algú queha vulnerat la llei, que escam-pa egoismes regionals? Un os-

tatge polític del govern espanyol oun cas clar per a la justícia?

Aquestes eren les preguntes quees feia ahir Issio Erich, al canal denotícies NTV, sobre el cas del presi-dent de Catalunya, Carles Puigde-mont. Al setmanari Der Spiegel,mentrestant, s’informava de lesprotestes violentes entre l’indepen-dentisme, que de moviment pacíficcomença a derivar en aldarulls i pa-norames de neumàtics cremant alspeatges i carreteres. Unes imatgesque no encaixen amb el que Alema-nya considera una revolta legítima ipacífica. Per a aquesta publicació,fins ara defensora de no extradirPuigdemont, les coses estan can-viant ràpidament a Catalunya, ondels aldarulls violents aïllats delpassat s’està evolucionant cap a unradicalisme perillós.

L’origen d’aquesta evolució nega-tiva està en la frustració generadaper la detenció i empresonament

É

dels líders independentistes comPuigdemont, recorda el setmanari.Però també sembla clar que el ter-me violència, fins ara identificatamb les càrregues policials de l’1d’octubre, s’escampa en sentit in-vers, dels manifestants cap a les for-ces policials. I el factor violència ésla clau per decidir si es pot equipa-rar el delicte de rebel·lió, tal com elveu el jutge del Tribunal SupremPablo Llarena, amb el d’alta traïcióque preveu el Codi Penal alemany.És a dir, que impliqui la violència o

amenaça de violència.“Cal esperar que Alemanya no es-

devingui un ajudant per al governespanyol en l’empresonament delscatalans”, advertia des del diari Ne-ue Osnabrücker Zeitung GregorGysi, la figura més carismàtica delpartit L’Esquerra, la força políticaque amb més determinació s’hapronunciat en contra de l’extradi-ció de Puigdemont, a qui fins i tot

han visitat dos dels seus diputats ala presó.

El conflicte català només es potresoldre per la via política, no ambempresonaments i condemnes, hiva afegir Gysi. “Alemanya hauria defer com Bèlgica i mantenir-se’n enmarge”, segons aquest polític.

El problema, però, és que Alema-nya es va ficar de peus en la qüestiódes del moment en què Puigdemontva ser detingut en una estació deservei prop de la frontera amb Dina-marca, per on va entrar a aquestpaís, el 25 de març. Avui farà dotzedies que és a la presó de Neumüns-ter i l’únic que s’espera de maneramés o menys imminent és que l’Au-diència Territorial del land deSchleswig-Holstein es pronunciï so-bre si el deixa sortir, ni que sigui enllibertat condicional, o si el mantéempresonat fins que examini la pe-tició d’extradició.

En aquest context de debat, ahirva visitar el president català l’euro-diputat liberal Ivo Vajgl. L’exminis-tre d’Afers Estrangers eslovè vaanar a la presó de Neumünster coma “signe de solidaritat” amb Puigde-mont i va confiar que Alemanya noes plantegi “ni tan sols la possibili-tat” d’extradir-lo. “No puc imagi-

nar-me que Alemanya retrocedeixien la seva moral i els seus estàn-dards polítics extradint algú que ésbuscat en un altre país de la UnióEuropea per les seves idees políti-ques”, va dir Vajgl, que va qualificarla situació de “conflicte polític”.

Mentrestant, des de Berlín, el go-vern de la cancellera, Angela Mer-kel, va insistir que el cas és unaqüestió merament judicial en laqual no hi pot haver cap tipus d’in-tervenció de l’executiu. “Es tractad’una decisió de la justícia”, va sub-ratllar el portaveu del Ministeri deJustícia, Maximilian Kall. El porta-veu va descartar la possibilitat quel’executiu no doni la seva autoritza-ció a una eventual extradició enca-ra que aquesta fos la decisió de lajustícia, cosa que ha demanat públi-cament l’advocat defensor de Puig-demont a Alemanya, WolfgangSchomburg. “Confiem en el fet quel’Audiència farà una revisió adequa-da i independent. Des del nostrepunt de vista, és evident que estracta d’un cas de persecució políti-ca”, va explicar ahir el fill del lletrati també advocat Sören Schomburg,membre també de l’equip de la de-fensa, després de visitar el seuclient. ■

Puigdemonttambé varebre ahir lavisita de la sevadona, Marcela To-por, que va acudir alcentre penitenciariacompanyada del’empresari catalàJosep María Mata-mala, una de lespersones que viat-javen amb el presi-dent català al cotxequan va entrar aAlemanya, el diaque va ser detin-gut. També va visi-tar Puigdemont elvicepresident pri-mer del Parlament,Josep Costa(JxCat), en la queva ser la primerareunió política des-prés que la cambracatalana acceptésla delegació de votque avui s’ha de ferefectiva.

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Pros i contres alemanysDEBAT OBERT · Els mitjans de comunicació alemanys, tant els locals de Schleswig-Holstein com els de tot l’Estat, analitzen lesraons per a la possible extradició o per a la defensa de les idees polítiques de Puigdemont GOVERN · Merkel acatarà iexecutarà la decisió judicial, i no adoptarà una posició diferent de la dels tribunals com demana l’advocat alemany del president

Berlín

GemmaC. Serra

Uns cors dibuixats a la gespa de l’exterior de la presó de Neumünster. A la dreta, el debat a la premsa alemanya sobre l’extradició, i l’expectació mediàtica a l’exterior ■ REUTERS / EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’ambaixador i tambéexministre eslovè Ivo Vajgl,contrari a l’extradició pel fetde tenir “idees polítiques”

La celebració avui d’unnou ple ordinari al Parla-ment quan encara no s’hapogut celebrar una inves-tidura per nomenar presi-dent de la Generalitat con-tinua evidenciant l’excep-cionalitat de la legislatura.Aquesta vegada, a més amés, la sessió està marca-da per la petició del presi-dent destituït Carles Puig-demont de delegar el seuvot i que va ser acceptadadimarts passat per la me-sa del Parlament. Si res nocanvia fins a l’inici del ple,previst a les 10 del matí,avui podria ser la primeravegada que Puigdemontexerceix el seu dret a voten aquesta legislatura.Tanmateix, la decisió tédetractors.

Mitja hora abans delple, la mesa del Parlamentes reunirà per debatre i ac-ceptar o rebutjar les peti-cions de Ciutadans, el PSCi el PP perquè es reconsi-deri aquesta mesura. Encas que la resposta siguinegativa, Cs i el PSC estu-diarien presentar un re-curs d’empara al TribunalConstitucional i aquest espodria reunir d’urgència.L’oposició, però, no estàsola. Ahir el ministre deJustícia, Rafael Catalá, java anunciar que l’advoca-cia de l’Estat també estu-

dia com aturar-ho.Mentre que JxCat i ERC

consideren que la nova si-tuació de Puigdemont, de-tingut a la presó d’Alema-nya, és equiparable a laque fins ara ha permès vo-tar Junqueras i Sànchez,empresonats als centresd’Estremera i Soto del Re-al, respectivament, el go-vern espanyol i l’oposició

són del parer que continuavigent l’ordre de detenciódel president i que, pertant, no se li pot permetrela delegació de vot d’acordamb les mesures cautelarsdictades pel TribunalConstitucional, un aspec-te al qual també es van re-ferir dimarts passat els lle-trats del Parlament.

Si, en canvi, tira enda-

vant la delegació de vot, elpresident del Parlament,Roger Torrent, i la resta demembres de la mesa es po-drien veure sotmesos a unnou requeriment del TC.El tribunal, a més, podriaanul·lar el vot de Puigde-mont. Qui no té previst de-manar-ho és el també di-putat Toni Comín que avuitambé declara davant del

jutge belga per l’ordred’extradició. Arran de lapolèmica del vot, el contin-gut del ple ha quedat en unsegon pla. Es debatrà iaprovarà una pròrrogapressupostària i es discu-tirà una proposta de Cs,que no prosperarà, perquèTorrent comparegui alParlament. Finalmenttambé s’aprovarà la crea-

ció d’una comissió d’inves-tigació sobre els atemp-tats gihadistes del mesd’agost a la Rambla de Bar-celona i que va provocar lamort de 16 persones.

D’altra banda, ahir elpresident del Parlament,Roger Torrent, va conti-nuar la tanda de contactesamb entitats de la societatcivil per mirar de bastir unfront antirepressiu. Al ma-tí es va reunir amb la Unióde Federacions Esportivesde Catalunya, i a la tardaamb delegats dels sindicatUstec i amb una quinzenad’alcaldes de l’executiva

de l’Associació de Munici-pis per la Independència il’Associació Catalana deMunicipis, encapçaladapels respectius presi-dents, Josep Maria Cerve-ra i David Saldoni. Les en-titats es van mostrar ple-nament disposades a inte-grar-se en el front antire-pressiu, tot i que organit-zaran les seves pròpies ac-cions “complementàries”,com ara el pla Actuem,que preveu actes per des-muntar el relat judicial del’1-O davant l’opinió públi-ca espanyola i dels païsoson hi ha exiliats. ■

a L’advocacia de l’Estat i l’oposició estudien aturar-ho perquè consideren que l’ordre de detencióencara és vigent a JxCat i ERC estarien disposats a tirar-ho endavant, malgrat el risc per a Torrent

La petició de Puigdemont dedelegar el vot centra el ple

E. Ansola / O.PalauBARCELONA

El president del Parlament amb els dirigents de l’ACM i l’AMI, David Saldoni i Josep Maria Cervera, respectivament ■ ANC

“Ens sentim còmodesdefensant els dretssocials i polítics, és alnostre ADN i en volemser partícips”Josep Maria CerveraPRESIDENT DE L’AMI

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Volem fer un amplifront antirepressiu ijugar el nostre paperper explicar el que vapassar l’1-O”David SaldoniPRESIDENT DE L’ACM

EL PUNT AVUIDIJOUS, 5 D’ABRIL DEL 201810 | Nacional |

1760

07-1

1839

46L

ÉsEls consellers exiliats a Bèl-gica, Antoni Comín, Merit-xell Serret i Lluís Puig, hande comparèixer avui da-vant un jutge d’instruccióde Brussel·les, que decidiràsi els imposa mesures cau-telars perquè són recla-mats per la justícia espa-

nyola, segons Efe.El 26 de març passat, la

fiscalia de Brussel·les va in-formar que els tres conse-llers s’havien posat a dispo-sició de la justícia del país iva decidir no citar-los demoment perquè no hi ha-via risc de fugida. Ara, elprocés serà similar al delnovembre passat, en elmarc d’una primera euroo-

dre cursada per l’Audien-cia Nacional. Aleshores, lafiscalia va pactar amb elsimplicats un lliuramentdiscret en una comissaria iels consellers van ser tras-lladats davant del jutge iaquest va deixar en lliber-tat sense fiança els tres po-lítics esmentats, i també elpresident, Carles Puigde-mont, i la consellera Clara

Ponsatí. El 5 de desembre,el magistrat del Supremque es va fer càrrec del cas,Pablo Llarena, va retirarles euroordres contra elspolítics, i va tornar a acti-var-les el 24 de març pas-sat. Ara, el jutge haurà de fi-xar una data per a la vistadel cas a la Cambra del Con-sell de Brussel·les, que tin-drà quinze dies per decidirsi els extradeix o no. Con-tra aquesta decisió, els polí-tics catalans poden presen-tar recurs davant el Tribu-nal d’Apel·lació i, després, ala Cort de Cassació. El pro-cés pot trigar 90 dies en to-tal. ■

RedaccióBARCELONA

Comín, Serret i Puig,citats avui pel jutge belga

EL PUNT AVUIDIJOUS, 5 D’ABRIL DEL 201812 | Nacional |

1760

07-1

1839

47L

Serà

JxCat persevera en el pro-pòsit d’intentar investirJordi Sànchez i mourà fit-xa de manera imminent.Fonts del grup parlamen-tari indiquen que la previ-sió és que el conseller de laPresidència, Jordi Turull,formalitzi primer la sevarenúncia a sotmetre’s a lasegona votació d’investi-dura, que el president delParlament, Roger Tor-rent, va suspendre des-prés que el candidat fos unaltre cop empresonat perordre del Tribunal Su-prem. Després, s’hi pro-nunciarien Carles Puigde-mont i el mateix Sànchez.

El vicepresident primerde la cambra, Josep Costa,es va reunir ahir durantmés de dues hores amb elpresident de la Generali-

tat a Neumünster. La vigí-lia, Elsa Artadi i Albert Ba-tet ho van fer amb Turull aEstremera. Perquè hi pu-gui haver un nou candi-dat, el primer que ha depassar és que Turull hi re-nunciï a través d’una cartaexpressa al president delParlament. Això activarial’obertura d’una nova rodade contactes per designar-ne oficialment un altre,fos nou o ja proposatabans, fet que hauria depassar en els pròxims dies,segons fonts parlamentà-ries. JxCat aposta ara perSànchez perquè el Comitède Drets Humans del’ONU va dictar mesurescautelars perquè Espanyapermeti que participi en lainvestidura. Si el poder ju-dicial en fes cas omís, la de-fensa de Sànchez sostéque s’establiria un prece-dent rellevant i clar de vul-

neració de drets humansque podria ser esgrimittant per Sànchez com perla resta de presos i exiliatsen les respectives estratè-gies de defensa. ERC tam-bé manté que cal aprofitaraquest filó obert en l’àmbitinternacional. JxCat, pe-rò, vol mantenir sempreoberta l’opció per investirPuigdemont, que va reti-rar temporalment la sevacandidatura. En aquestalínia, Costa va assegurarque Puigdemont està dis-posat a continuar “repre-sentant” la presidència dela Generalitat i va volertraslladar el seu “optimis-me” respecte al procésd’extradició.

Fonts de JxCat indica-ven que avui “hi haurà no-vetats” coincidint amb elple. Ahir a la tarda hi va ha-ver reunions a tres al Par-lament entre JxCat, ERC i

la CUP, però van centrar-se precisament en qües-tions del ple d’avui, i no ennegociacions sobre la in-vestidura, segons diversesfonts coneixedores de lesconverses.

Des d’ERC, insistienque busquen una investi-dura “efectiva” i que és aJxCat que li toca nomenarcandidat. Els republicansavalen explorar la via Sàn-chez fins al final, mentreque la CUP mantindria

l’abstenció en aquest cas,a menys que els dos futurssocis a l’executiu afegissincanvis en el programa degovern per implementarla república, que és el quehan reclamat reiterada-ment els cupaires.

Si Sànchez fos designatcandidat, el president Tor-rent demanaria per cartaal jutge Llarena, empa-rant-se en la resolució del’ONU, que el deixés sortircom a mínim per al debat o

debats d’investidura.Fonts de JxCat preveuenque podria ser la setmanaque ve. Per obtenir la majo-ria simple en la segona vo-tació, si la delegació de votde Puigdemont es mantin-gués en peu, n’hi hauriaprou amb la renúncia coma diputat d’Antoni Comín,que, en principi, no dema-narà la delegació perquèno és a la presó, en esperade comparèixer avui da-vant la justícia belga. ■

a La previsió és que Turull formalitzi primer la renúncia ala segona votació a Costa visita Puigdemont a la presó

Ò. Palau / O.A.-EtxearteBARCELONA

JxCat ultima laproposta perinvestir Sànchez

Josep Costa, ahir a Neumünster, després de reunir-se amb Carles Puigdemont ■ EFE

“El Sioccat adopta ambunanimitat aquest mocióper donar el seu total su-port als presos polítics i re-butjar el menyspreu pelsvalors democràtics que de-mostra Espanya en relacióamb Catalunya.” El textoriginal és en francès i haestat adoptat el passat 28de març a Toluges (Rosse-lló) en l’assemblea del Sin-dicat Intermunicipal per laPromoció de les Llengües

Occitana i Catalana (Sioc-cat), entitat que agrupa129 municipis de la Cata-lunya del Nord (adminis-trativament, el departa-ment dels Pirineus Orien-tals). No és la primera ve-

gada que l’entitat es pro-nuncia públicament en re-lació amb la situació a Ca-talunya. En un comunicat,el president de l’ens i batllede Sant Andreu de Sureda,Francis Manent, recorda

que el passat 20 de setem-bre el sindicat ja haviaaprovat una moció de su-port als més de 700 alcal-des investigats arreu deCatalunya. “S’han empre-sonat dirigents associati-us i polítics que continuenen detenció provisional famés de cinc mesos perquèrefusen de renunciar a lesseves idees (...). Tanma-teix, el 23 de març hem sa-but amb estupefacció quequatre responsables polí-tics més acabaven empre-sonats. És un clar atemp-tat a la llibertat d’expres-sió i a la llibertat política”,es diu en la moció.

“Quan una democràciaempresona els seus ciuta-dans per les seves idees,opta per resoldre els pro-blemes polítics amb la re-pressió; quan la justícia jano és independent, llavorssón els seus propis fona-ments els que són amena-çats”, conclou el Sioc-cat. ■

Esteve CarreraPERPINYÀ

a El Sioccat, queagrupa 129 pobles,adopta una moció endefensa dels presos

Suport de batlles de laCatalunya del Nord

Imatge d’arxiu d’una manifestació als carrers de Perpinyàel passat 24 de març en suport als presos ■ EPA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 5 D’ABRIL DEL 2018 | Nacional | 13

140190-1184924T1301

59-1

1852

12T

Agents de la policia espa-nyola van detenir ahir aMadrid l’extreballador delbanc HSBC i enginyer in-formàtic Hervé Falcianiper extradir-lo a Suïssa,segons va confirmar al’ACN el cos de seguretatestatal. Les autoritats hel-vètiques reclamaven desdel 2012 el lliurament deFalciani, acusat de robarinformació privada de130.000 clients del banc,alguns d’ells suposats eva-sors fiscals de diversos pa-ïsos, com ara la família Bo-tín. L’Audiencia Nacionalhaurà de decidir ara sin’aprova l’extradició.

Aquesta nova mostrade col·laboració ha provo-cat suspicàcies perquè An-na Gabriel i Marta Rovirasón exiliades a Suïssa, i lesautoritats d’aquest país te-nen sobre la taula la peticiód’extradició de la líderd’ERC, que el jutge del Tri-bunal Suprem acusa d’undelicte de rebel·lió, igual

que tretze membres delgovern de Puigdemont.L’exdiputada de la CUPnomés té ordre de crida icerca a l’Estat espanyolperquè el delicte del quall’acusen, el de desobedièn-cia, no implica penes depresó sinó d’inhabilitació.

Falciani va ser detinguta la tarda quan anava aparticipar en una confe-rència a la UniversitatPontificia de Comillas sotael títol Quan dir la veritatés heroic. L’ordre de deten-ció va ser rebuda per la po-licia espanyola el 19 demarç passat. El 2015, elTribunal Penal Federalsuís va condemnar Falcia-ni a cinc anys de presó perla filtració d’informacióprivada.

Falciani ja va ser detin-gut, en aquest cas a Barce-lona, el juliol de 2012 peruna ordre de detenció in-ternacional. El desembred’aquell any va ser posat enllibertat, i el maig de 2013l’Audiencia Nacional vadenegar-ne el lliurament,tot al·legant que el frau fis-cal sí que és un delicte al’Estat espanyol i que va re-velar informació clau. ■

a Les autoritats helvètiques en reclamaven el lliurament a les espanyoles des del 2012 a Anna Gabrieli Marta Rovira estan exiliades en aquest país, però només la líder d’ERC és reclamada pel Suprem

RedaccióBARCELONA

La policia deté ara Falcianiper extradir-lo a Suïssa

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

300milions d’euros es van re-gularitzar a l’Estat espanyol el2010 amb la llista Falciani. Hihavia 659 defraudadors.

Hervé Falciani, l’extreballador del banc HSBC acusat de robar dades de milers d’evasorsfiscals, el desembre passat a València ■ MANUEL BRUQUE/ EFE

EL PUNT AVUIDIJOUS, 5 D’ABRIL DEL 201814 | Nacional |

1760

07-1

1840

02L Tens el

carnet?

L’imprès de preinscripcióescolar per al curs2018/19 no inclourà capcasella perquè els parestriïn la llengua vehicularde l’ensenyament delsseus fills, segons publicavaahir el Diari Oficial de laGeneralitat de Catalunya(DOGC) en la resolució enla qual s’aproven les nor-mes de preinscripció i ma-trícula d’alumnes del se-gon cicle d’educació infan-til, primària i l’ESO.

De fet, el full de preins-cripció no presenta capnovetat en matèria lin-güística respecte del d’al-tres anys i continua dema-nant als pares dels nensque s’escolaritzen per pri-mer cop quina és la sevallengua materna per po-der aplicar-los, en cas quecalgui, programes d’adap-tació lingüística que els fa-cilitin l’aprenentatge.D’aquesta manera, quedaesvaït, almenys de mo-ment, el fantasma d’unadoble línia escolar en fun-ció de la llengua d’origen.

El tràmit administratiud’aquest any és notíciadesprés que, el febrer pas-sat, el govern espanyol di-

gués que podria aprofitarla intervenció de la Gene-ralitat a través de l’article155 de la Constitució perincloure la polèmica case-lla del castellà en la preins-cripció per al curs que ve.

Aquest anunci va des-fermar una onada de re-buig en la comunitat edu-cativa, que va respiraralleujada, però, després dela sentència del març delTribunal Constitucional(TC) contra l’apartat de lallei orgànica per a la millo-ra de la qualitat educativa(Lomqe) que obligava laGeneralitat a pagar l’esco-larització en castellà encentres privats dels alum-nes que no trobessin ofer-ta en aquest idioma. El go-vern espanyol admetiaahir que no pot canviar elrègim lingüístic de Catalu-nya amb el 155.

Mentrestant, el sub-grup del Partit Popular alParlament de Catalunyava registrar ahir una pro-posició de llei per modifi-car la llei d’educació de Ca-talunya (LEC) i fer que elcastellà, el català i una ter-cera llengua estrangeratinguin almenys un 25%de presència com a llen-gua vehicular a l’escola ca-dascuna. ■

El full del cursvinent no incloula casella delcastellà

Raül Garcia i AranzuequeBARCELONA

a El tràmit de preinscripció esvaeixels temors d’una doble línia escolaren funció de la llengua d’origen

“Jo també vaig tallar lesvies!” va ser el lema méscorejat enèrgicament ahiren una manifestació quees va fer a Girona en senyalde suport al veí de SaltEmanuel Donoso, que estàsent investigat pel tall a lesvies del TAV que hi va ha-ver a la ciutat durant la va-ga general del 8-N. La con-vocatòria d’aquest dime-cres va començar a les setde la tarda a la plaça del Vi,on es van aplegar un milerde persones. No es va trac-tar finalment d’una pro-testa estàtica, sinó que desde l’organització es va in-

dicar que s’aniria fins al’exterior de l’estació delTAV, que és on fa mig anymés de 10.000 gironins igironines van ocupar lesvies durant unes dotze ho-res. L’acció d’aquell 8 denovembre va tenir en totmoment un to pacífic i

molt festiu, amb crits a fa-vor de la independència,de la República i recla-mant la posada en llibertatdels Jordis i dels presos po-lítics catalans.

Des de la plaça del Vi, elmiler de persones que hihavia concentrades ahir

van començar poc desprésde les set de la tarda unamarxa pel centre de Giro-na. Van creuar el pont dePedra, van continuar ca-minant pel carrer SantaClara, la plaça Indepen-dència, l’avinguda JaumeI, la plaça Marquès deCamps i el carrer SantaEugènia, fins a arribar afora de la terminal delTAV. Durant tot el recor-regut es van cridar múlti-ples consignes, com ara“Prou criminalització. To-tes som CDR!”, “Tenim elpoder, som el poble”, “Sen-se desobediència no hi haindependència”, “Els car-rers seran sempre nos-tres” o “Ja n’hi ha proud’esperar, República ara!”

Davant l’estació delTAV els organitzadors ha-vien instal·lat una tarima,des d’on es van fer els par-laments. Donoso, des dedalt de l’escenari, va agrairtota la solidaritat rebudades del moment que es vaconèixer que estava sentinvestigat per presumptesdesordres públics i coac-cions. Va ressaltar queveure tot aquest suport fe-ia que no se sentís sol i elreafirmava en les sevesconviccions: “Lluitar con-tra un estat feixista.”

També va aprofitar l’es-deveniment per denun-ciar “la praxi criminalitza-dora” que l’Estat espanyolestà duent a terme contraels CDR. Donoso va acabarla seva intervenció recor-dant: “Tenim un projecteesperançador”, que és elde construir la República“des de baix i entre tot-hom” i, en al·lusió al seucas, va concloure: “Si enstoquen a un, ens toquen atots i totes.” Avui està citata declarar a les 11 h als jut-jats de Girona, on hi haconvocada també una con-centració de suport. ■

Un miler de personesen suport a l’imputatpel tall al TAV, a Girona

G. PladeveyaGIRONA

a L’investigat està citat avui a declarar a La manifestació vacomençar a la plaça del Vi i va acabar davant de l’estació

En la manifestació d’ahir hihavia l’exlíder de Podem a Ca-talunya Albano Dante Fachin,que va instar el poble a conti-nuar rebel·lant-se contra lainjustícia. En els parlamentstambé van participar el regi-dor de la CUP a Girona Lluc

Donoso agraint ahir el recolzament des de la tarima situada a fora de la terminal ■ JOAN SABATER

Salellas i Sergi Font, presi-dent d’Òmnium Gironès. Enels discursos es va subratllarque el tall a les vies va ser unacte d’apoderament popularque demostra el que els ciuta-dans poden arribar a fer quanactuen junts i organitzats.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Rebel·lar-se contra la injustícia”

Els Mossos d’Esquadrahan augmentat des d’ahirla vigilància a les seus departits polítics i d’edificisjudicials i de l’Estat. El re-forç de la seguretat enaquests espais respon al’activació del pla operatiu

Minerva, que pretén ga-rantir la seguretat i l’ordrepúblic a Catalunya “enprevisió dels diversos es-cenaris que es puguin pro-duir” a partir d’aquest mesd’abril, segons van justifi-car fonts policials. El plano té data de finalització ivol extremar les mesuresde prevenció i reacció per

assegurar el normal fun-cionament de l’activitatordinària a Catalunya i lacoordinació entre tots elsserveis de Mossos.

En concret, el disposi-tiu inclou la protecció deles seus de l’administracióde justícia, dels edificis del’Estat i europeus, de lesseus dels partits polítics, idels actes, manifestacionsi concentracions. El plaMinerva és semblant alque es va aplicar del 4 desetembre al 15 d’octubrede l’any passat, anomenatpla Àgora, com a reacció al’amenaça terrorista i alreferèndum de l’1-O. ■

Els Mossos reforcenel control en edificisjudicials i de l’Estat

RedaccióBARCELONA

Un cotxe dels Mossossense logotip, ahir davant dela seu de Cs ■ ACN

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIJOUS, 5 D’ABRIL DEL 2018

825316-1184641T

ebat convuls a Podem Cata-lunya. A les portes de lesprimàries per liderar la for-mació dels cercles i escollir

el consell ciutadà –la votació comen-ça avui–, tots els candidats es vanreunir ahir a la Nau Bostik de Barce-lona per primera vegada per cele-brar un col·loqui conjunt, però duesaspirants, Celia Cánovas i MercheGil, van refusar de participar-hi des-prés d’una intervenció inicial per ex-pressar la seva posició, disconformeamb el fet que Xavier Domènech,que és també secretari general deCatalunya en Comú, pugni per ocu-par alhora el mateix càrrec en elpartit lila.

La senadora Cánovas veu la can-didatura de l’historiador com una“fusió encoberta” amb els comuns ino descarta judicialitzar el procéselectoral. “Pot acabar a la justícia.Ho estic pensant, no ho tinc deciditencara, però ho estic pensant”, vaexplicar. “Tot el muntatge de posarDomènech com a candidat és con-fondre en una persona dos càrrecstotalment incompatibles, ser secre-tari general de dos partits”, va de-nunciar. “Ho tenim complicat –vaadmetre–, però lluitaré fins a l’últimminut.” La comissió de garanties del

Dpartit a Catalunya va acceptar ini-cialment la impugnació que va pre-sentar Cánovas, però l’estatal vaanul·lar la resolució i va permetre aDomènech continuar al procés.

Gil, l’altra candidata que va boico-tejar el debat, va llegir un manifestper reclamar la retirada dels mem-bres de les candidatures que incor-rin en incompatibilitats. “Us imagi-neu que Joan Coscubiela, Joan Her-rera o Lluís Rabell vinguessin a par-ticipar en un procés electoral intern

del nostre partit?”, va qüestionar.“Per què no dimiteixes de l’executi-va dels comuns?”, va adreçar a Do-mènech. Els seus seguidors vanmarxar entre crits i pancartes de“No som Òmnium Cultural”, en re-ferència a la presència del líder delscomuns a la protesta de la plaça deSant Jaume de suport a l’entitat l’úl-tima vegada que la Guàrdia Civil enva escorcollar la seu, i van repartircartells amb la foto de Domènech enaquell acte rere el lema “Tots somÒmnium”.

Noelia Bail, una altra crítica amb

el dirigent de Catalunya en Comú,es va quedar, però no va ser menysbel·ligerant, i va alertar que si Po-dem es fusionés amb els comuns, unespai polític es quedaria sense veu.“Vull que Podem tingui veu prò-pia davant altres organitzacions po-lítiques i al Parlament”, va remar-car. I també es va dirigir directa-ment al sabadellenc: “Com es potapostar per un Podem fort quan esdirigeix més d’una organització polí-tica? Quan és el Xavi de Podem iquan, el dels comuns? Què passaràquan hi hagi un conflicte polític en-tre les dues organitzacions?”

“Vinc del 15-M, vinc de ser el can-didat de Podem que va guanyar doscops les eleccions generals a Catalu-nya, i em presento a secretari gene-ral de Podem Catalunya perquè vincd’aquest crit, d’aquests moviments,vaig viure el naixement de Podem”,va reivindicar Domènech. “M’hepresentat a diverses eleccions; notinc cap voluntat de presentar-me agaires més perquè crec en la renova-ció de la política, i totes aquesteseleccions m’han portat a ser porta-veu de Podem, però no estava vivintla vida interna de Podem”, va argu-mentar. El diputat va advertir queels adversaris polítics no són a Po-dem sinó que es diuen Convergèn-cia, Ciutadans i el PP.

Dimecres, els resultats. ■

Boicot al candidatDomènech

Emili BellaBARCELONA

CRISI · Dues contrincants del líder dels comuns marxen del debat de primàries per laseva pretensió de dirigir Podem JUSTÍCIA · La senadora Cánovas amenaça de portar lapugna als tribunals 15-M · “Vaig viure el naixement de Podem”, reivindica l’historiador

Xavier Domènech, ahir, en el segon debat de les primàries per liderar Podem ■ JOSEP LOSADA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“No som ÒmniumCultural”, va cridar una partde la militància, crítica amb elsuport de Domènech a l’entitat

EL PUNT AVUIDIJOUS, 5 D’ABRIL DEL 201816 | Nacional |

A Catalunya hi ha 103.214establiments comercials,segons el cens del 2017,quasi un 2% més que l’any2016. La meitat de les bo-tigues tenen menys de 65m² i una de cada quatre noarriba als 34 m², cosa queconfirma, com diu semprela patronal Pime Comerç,

que el petit i mitjà comerç,majoritàriament familiar,representa el 95% del totaldel país.

La immensa majoriadels establiments comer-cials –el 93,1%, que repre-senten el 83,8% de la su-perfície de venda– estansituats dintre d’una tramaurbana consolidada, és adir, que la majoria del’oferta comercial està in-

tegrada dins els nuclis deles ciutats o pobles, un delstrets que identifiquen elmodel de comerç a Catalu-nya. Les localitats amb bo-tigues als seus carrers,doncs, continua sent unarealitat a Catalunya, cosaque no passa ja en molts al-tres indrets de l’Estat id’Europa, on els centresurbans han quedat buitsde comerç (a excepció de

quatre botigues turísti-ques) i per anar a comprarles persones s’han de des-plaçar amb cotxe fora, azones comercials específi-ques de l’extraradi.

A Catalunya de mitjanahi ha 13,66 botigues percada 1.000 habitants. Laciutat amb més botiguesés, òbviament, Barcelona,que en té 27.155, tot i quesi analitzem la densitat del

comerç a la capital catala-na no és la més elevada, jaque hi ha 16,75 comerçosper cada 1.000 habitants;és una densitat inferior,doncs, a la d’altres capitalscom Granollers o Girona,que tenen 18,17 establi-ments per cada 1.000 ha-bitants i 16,82 establi-ments per cada 1.000 ha-bitants, respectivament.

Totes aquestes dadesconsten en el Cens d’Esta-bliments Comercials, unaeina estadística, elabora-da per la direcció generalde Comerç i el Consell Ge-neral de Cambres de Cata-lunya, que es va donar aconèixer la setmana pas-sada en el marc de la Set-mana del Comerç. El se-cretari d’Empresa i Com-petitivitat, Joan Aregio, vadestacar, durant la pre-sentació del cens, la relle-vància del comerç a Cata-lunya, “com a sector eco-nòmic, com a element ver-tebrador de les nostresciutats, i més enllà d’això,com a quelcom que formapart del moll de l’os de lanostra societat”. Aregio vaassenyalar: “El Cens d’Es-

tabliments Comercialsens ajudarà a emprendrepolítiques comercials queajudin, sense anar contrael vent i adaptant-nos alscanvis, a preservar l’es-sència del nostre model decomerç.”

Una de les dades que elcens posa sobre la taula ésque hi ha 98 municipissense oferta comercial. Enaquest sentit, la directorageneral de Comerç, Munt-sa Vilalta, va reconèixerque aquesta “és una ten-dència que s’està donantentre municipis petits”.

AlimentacióPel que fa al sector d’acti-vitat, el cens revela que elsubsector de l’alimentacióés el que té més pes enl’oferta comercial a Cata-lunya en nombre d’establi-ments, amb 33.656 co-merços (32,6% del total).

En segon lloc, se situal’equipament de la perso-na, amb 18.862 establi-ments (amb el 18,2% deltotal), i en tercer lloc,l’equipament de la llar(que engloba productes debricolatge, decoració, mo-biliari, electrodomèstics isimilars), amb 18.027 es-tabliments (el 17,5%). Defet, aquest subsector hacrescut un 5,14% respecteal 2016, un bon indicadorper a un sector d’activitatcomercial que va patir es-pecialment la crisi i actual-ment s’està beneficiant dela recuperació del sectorimmobiliari.

La superfície mitjanade venda dels establi-ments és de 121 m² per alsector alimentari; 94 m²per al sector quotidià noalimentari; 97 m² per alsestabliments d’equipa-ment de la persona; 172m² per a l’equipament dela llar; 305 m² per al sectorde l’automoció i els carbu-rants; 89 m² per al lleure ila cultura, 362 m² per alcomerç mixt, i 115 m² desuperfície mitjana per a al-tres activitats. ■

Mireia RoureraBARCELONA

La meitat de les botiguestenen menys de 65 m²a El Cens d’Establiments Comercials manté que la majoria de comerços, un 93,1%, estan situatsdins d’una trama urbana consolidada a Granollers és la ciutat amb més densitat de botigues

COMARCA 2016 2017VAR.

2017-16 COMARCA 2016 2017VAR.

2017-16

Garraf 1.863 1.947 4,51%

Baix Llobregat 9.010 9.343 3,70%

Barcelonès 33.054 34.197 3,46%

Baix Penedès 1.155 1.194 3,38%

Gironès 2.533 2.611 3,08%

Pla de l'Estany 364 374 2,75%

Vallès Oriental 4.736 4.858 2,58%

Vallès Occidental 10.180 10.438 2,53%

Maresme 5.434 5.556 2,25%

Alt Camp 551 563 2,18%

Alt Penedès 1.259 1.282 1,83%

Osona 2.069 2.104 1,69%

Garrotxa 758 769 1,45%

Bages 2.398 2.424 1,08%

Pla d'Urgell 521 526 0,96%

Anoia 1.362 1.372 0,73%

Selva 2.269 2.282 0,57%

Baix Empordà 2.358 2.360 0,08%

Tarragonès 3.218 3.216 -0,06%

Baix Camp 2.639 2.627 -0,45%

Alt Empordà 2.626 2.600 -0,99%

Montsià 1.130 1.117 -1,15%

Berguedà 631 623 -1,27%

Conca de Barberà 275 271 -1,45%

Segrià 2.949 2.898 -1,73%

Urgell 573 561 -2,09%

Baix Ebre 1.265 1.233 -2,53%

Segarra 308 300 -2,60%

Ribera d'Ebre 351 341 -2,85%

Moianès 161 155 -3,73%

Alta Ribagorça 98 94 -4,08%

Aran 271 259 -4,43%

Noguera 575 547 -4,87%

Ripollès 438 415 -5,25%

Alt Urgell 328 309 -5,79%

Solsonès 229 213 -6,99%

Terra Alta 198 184 -7,07%

Garrigues 247 224 -9,31%

Priorat 145 131 -9,66%

Cerdanya 421 380 -9,74%

Pallars Jussà 229 206 -10,04%

Pallars Sobirà 140 110 -21,43%

Evolució del nombre d’establiments per comarques

Un dels carrers del centre de Vic, amb botigues a cada cantó. Nou de cada deu botigues catalanes estan situades en un centre urbà ■ ANNA AGUILAR

A Catalunya hi ha més de30.000 locals comercialsbuits, molts situats en car-rers no comercials, i fa mésde cinc anys que estan enaquesta situació. Això supo-sa un greu problema de dete-riorament i un elevat risc d’in-cendi, per la qual cosa Re-tail.cat (que representa Bar-celona Oberta, la Cecot, Co-mertia, la Fundació BarcelonaComerç i la Fundació ComerçCiutadà), que ha fet l’estudiamb la immobiliària Amat,proposa un canvi d’usos i queaquests comerços es puguinreconvertir en habitatge so-

cial. D’altra banda, a Barcelo-na l’índex de clonicitat co-mercial (ICC) –sobre franquí-cies i cadenes– a les àreesdelimitades pels 21 Eixos deFundació Barcelona és moltbaix, amb una mitjana que nosupera el 3,56%, mentre quel’índex d’atracció comercial(IAC), el que compara els co-merços en funció del tipusd’ús que fa el client, certificala important oferta de co-merç quotidià (75%) respec-te al no quotidià en aqueststerritoris, cosa que demostrala importància del comerç deproximitat a la ciutat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Canvi d’usos per a 30.000 locals buits

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

98localitats petites del país notenen cap establiment comer-cial.

103.214botigues hi ha a Catalunya,segons el cens del 2017, un2% més que el 2016.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

1760

07-1

1839

56L

LRP.cat