novembre - desembre de 2002

44 Notíciesde la Institucióde la Institucióde la Institucióde la Institucióde la Institucióde la Institucióde la Institució

CIRCULAR DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL

(Continua)

La iniciativa de la Institució Catalanad’Història Natural per avaluar els es-pais naturals protegits de Catalunya ésun projecte engrescador per diversesraons. Per primera vegada al nostrepaís, es planteja una iniciativa perconèixer no només les característiquesdel conjunt de parcs, reserves i espaisd’interès natural, analitzades i descritessegons un mateix esquema, sinó també,i això és encara més important, pervalorar-ne l’efectivitat. D’algunamanera, la finalitat última del projecteés respondre a la pregunta clausegüent: funcionen bé els espaisprotegits de Catalunya? O dit d’unaaltra manera, són un bon mitjà percomplir els objectius per als quals forencreats?

El moment present sembla especialmentadient per materialitzar un projected’aquesta mena. D’una banda, escompleixen deu anys de la principaliniciativa del Govern de la Generalitaten la matèria, l’aprovació del Plad’Espais d’Interès Natural (PEIN). Del’altra, tenim els diversos projectes ques’estan plantejant o s’acabend’aprovar, com la selecció dels llocs

Avaluació del sistema d’espais naturals protegits. L’opinió delsavaluadors: Jordi Palau

d’interès comunitari que han deconstituir la Xarxa Natura 2000, o ladeclaració de nous parcs naturals,alguns de gran complexitat (com és elcas del futur Parc Natural de l’AltPirineu). És hora, doncs, de veure quès’ha fet fins ara, de fer-ne unavaloració independent i d’extreure’nconclusions que siguin útils per alfutur.

A diferència del que passa en altrescomunitats autònomes, on només hiha els espais que aquí coneixem per deprotecció especial (parcs, reserves,paratges naturals...), a Catalunyatenim el cas particular del PEIN. Pelque fa a la tasca de l’avaluador, aixòes tradueix en una important diferènciade plantejament, que hem pogutconstatar clarament en el cas dediversos espais del Pirineu: els parcs(nacionals o naturals) disposen d’unequip gestor específic que, amb més omenys encert, treballa exclusivamentperquè la gestió sigui bona. Això —que respon al que fóra esperable detot espai natural protegit— permetaplicar pràcticament tots elsindicadors, així com disposar

Projectes

Espai d’Interès Natural Tossa Plana de Lles-Puigpedrós

Flor de Typha sp

2

d’informació de qualitat per poder omplir lesfitxes i, en última instància, fer una avaluaciónormal de l’espai.

Per contra, els espais inclosos al PEIN (idesgraciadament en aquest grup caldriaafegir espais de protecció especial, com lamajor part de reserves naturals parcials) estroben en un estat de «quasi oblit» realmentpreocupant. L’absència no ja d’un òrgangestor i un pressupost específics, sinó fins itot d’un tècnic de l’Administració que se’nfaci càrrec formalment, fa que la condiciód’espai natural protegit quedi en dubte, fetque es tradueix en la impossibilitat d’aplicarmolts indicadors i en la dificultat per obtenirdades dels que sí són aplicables. No és queno s’hi faci res, però normalment les poquesactuacions que s’hi executen ni responen ala condició d’espais protegits, ni suposenaccions de desplegament d’una planificacióque, en la major part dels casos, ésinexistent (ens referim als plans especials).

En aquest sentit, el projecte d’avaluaciópermetrà quantificar i analitzar, amb dadesobjectives, algunes idees que hem sentitsovint de fonts diverses: des delsecologistes, quan afirmen que el PEINnomés protegeix sobre el paper (el cas de lavall d’Àrreu sembla una prova prou evidentd’aquest fet), fins als habitants locals, querecorden que el PEIN no comporta més quelimitacions, sense cap avantatge (i és que hihavia previstes unes inversions que, sis’haguessin executat, haurien d’havercompensat suficientment els drets afectatspel Pla).

No obstant això, cal entendre les deficièn-cies detectades com a oportunitats per a lamillora, i en aquest sentit el present projectepretén incorporar tota una bateria de pro-postes que, partint dels resultats detectats,permeti que els espais naturals protegits deCatalunya assoleixin el nivell que tots elsciutadans desitgem que tinguin.

Guia de les plantes aquàtiques de Catalunya

En el número 40 del NOTÍCIES s’informavasobre un nou projecte de la ICHN, la publi-cació d’una guia de les plantes aquàtiquesde Catalunya. Els impulsors són Joan Font,Pep Gesti i Andreu Salvat. En els darrers me-sos, tot recollint les aportacions d’aquellespersones que es van mostrar interessades aparticipar en el projecte, s’ha definit l’abast iles característiques de la publicació.

Aquest llibre pretén ser una eina útil per a ladeterminació dels organismes vegetals ma-croscòpics de les aigües continentals deCatalunya, així com una valoració botànicade les zones humides del territori considerat.S’ha de tenir en compte que són organismesque aporten informació valuosa com abioindicadors i, altrament, presenten unindubtable interès conservacionista, ja queen molts casos han experimentat unaimportant regressió en els darrers decennis.L’obra, doncs, està dirigida tant a personesdedicades a la gestió d’espais naturals coma biòlegs o naturalistes interessats en elconeixement dels ambients aquàtics. El llibreintenta omplir el buit sobre la identificació,la distribució i l’estat de conservació d’a-quests vegetals i dels ambients que ocupena Catalunya. En aquest sentit, s’establirà uncatàleg exhaustiu de tots els tàxons decaròfits, briòfits i plantes vasculars aquàticspresents o indicats al territori (taula 1).

Caròfits 5 18 (11)Briòfits 21 (1) 30 (2)Pteridòfits 3 5Espermatòfits 26 (3) 67 (10)TOTAL 55 (4) 120 (23)

Taula 1. Nombre de gèneres i espècies (ocategories infraespecífiques) hidròfits presentsa Catalunya que pertanyen a cadascun delsgrans grups taxonòmics. Entre parèntesiss’indica el nombre de tàxons presents enterritoris veïns i no citats fins ara a Catalunya.

Característiques de la publicacióEl llibre s’estructura en els sis capítolssegüents:

I. Introducció. Concepte d’hidròfitII. Característiques del medi aquàtic.

Adaptacions morfològiques ifisiològiques

III. Mètodes d’estudi: recol·lecció,conservació i determinació

IV. Els hidròfits de Catalunya: diversitattaxonòmica i claus de determinació

V. Les comunitats de plantes aquàtiquesVI. Valoració i estat de conservació.

Amenaces i mesures de proteccióBibliografiaGlossariAnnexos

Els tres primers capítols tenen caràcter intro-ductori i estan dedicats a la delimitacióbiològica del concepte d’hidròfit, que agru-pa grups taxonòmics molt diferenciats, ladescripció de les característiques fisicoquí-miques dels ambients aquàtics continentals iles adaptacions morfològiques i fisiològi-ques, molts cops convergents, que handesenvolupat aquest grup de vegetals. Enun darrer apartat s’indiquen els mètodesmés adequats per a la recol·lecció iconservació dels exemplars que en facilitenla determinació posterior.

El capítol quart inclou claus dicotòmiquesper a la separació dels grans grupsd’organismes (caròfits, briòfits, pteridòfits iespermatòfits) i dels gèneres i per a la deter-minació de les espècies i categoriesinfraespecífiques utilitzant tots els caràctersanatòmics amb finalitat diagnòstica, però quealhora són fàcilment observables. Les estruc-tures i òrgans utilitzats en la determinaciós’il·lustraran a la mateixa clau amb figures de

Plantes medicinals del Piri-neu català. ANTONI AGELET;JOAN MUNTANÉ; MONTSERRATPARADA; i JOAN VALLÈS.Editorial Farell, juliol de2002. 128 p.

Flora del Garraf. Guiad’usos d’algunes plantesdel Garraf. PERE BAYÉ I OLLÉ.Editorial El Puig de l’Àliga,juny de 2002. Col·lecció demuntanya, núm. 2. 101 p.

(Continua)

3

detall elaborades expressament per a aquestaobra. A més dels hidròfits indicats a Catalun-ya, les claus permetran la identificaciód’alguns tàxons presents en territoris veïnsque, sense haver estat citats a Catalunya,poden aparèixer-hi ja sigui per la prospeccióde territoris encara mal estudiats, ja sigui enel cas de plantes exòtiques, per un procésd’introducció posterior. Igualment, cadagènere inclourà indicacions sobre les estruc-tures que s’utilitzen per a la diferenciaciódels tàxons, que guiaran la recol·lecció delmaterial, i també un dibuix del port general dela planta, en els gèneres monotípics o d’unao diverses espècies representatives, en elcas de gèneres pluriespecífics.

L’ordenació dels tàxons es farà, primera-ment, d’acord als grans grups taxonòmics(divisions, classes i famílies) i, a continua-ció, de manera alfabètica per gèneres i perespècies. Per a cada tàxon autòcton depresència confirmada s’inclourà informaciósobre els sinònims més freqüents queapareixen a la bibliografia consultada, elsambients on creix, la seva distribuciógeogràfica i l’estat de conservació de lesseves poblacions a Catalunya. La corologiade cada tàxon serà revisada i actualitzadaper un grup de col·laboradors vinculats a laICHN per tal de diferenciar les localitatsactuals, les anteriors a l’any 1990 i les que,probablement, han desaparegut. S’elaboraràun mapa actualitzat utilitzant com a base elsquadrats UTM de 10 km de costat, on espodran diferenciar gràficament les catego-ries esmentades. Per als hidròfits introduïtsnaturalitzats s’inclourà, a banda de lesdades ecològiques i corològiques, informa-ció sobre l’amenaça que representa per a laflora autòctona, el grau de naturalització i lesvies d’expansió.

El nombre total de figures d’aquest capítolserà de seixanta dibuixos del port general dela planta corresponents als gèneres d’hidrò-fits presents a Catalunya, un centenar dedibuixos de detall que acompanyaran lesclaus i cent disset mapes de distribució. Elshidròfits que no s’han indicat fins al momenta Catalunya però que apareixen a les clausaniran acompanyats d’una informacióreduïda dels territoris on han estat indicats.

Al final de cada gènere es farà un recull bi-bliogràfic d’aquells articles especialitzatsque poden completar aspectes sobre la taxo-nomia i/o l’ecologia. Les dades corològiquesde cadascun dels tàxons es trobaran al Bancde Dades de Biodiversitat de Catalunya(Generalitat de Catalunya), que serà revisat iactualitzat durant la realització de l’obra.

En el capítol cinquè es descriuran de maneraresumida les comunitats de plantes aquàti-ques presents a Catalunya, seguint elmètode fitosociològic, tot indicant-ne elshidròfits més representatius.

En el darrer capítol, dedicat a l’estat de con-servació dels hidròfits a Catalunya, esproposa una valoració numèrica objectivade tot el territori sobre la base de la informa-ció corològica dels quadrats UTM de 10 kmde costat, on es pondera tant la raresa dels

tàxons en cada nivell territorial com la diver-sitat dels quadrats. Aquesta valoraciós’estudiarà també des del punt de vista de laseva evolució històrica i es representaràgràficament. En aquest mateix apartat s’indi-caran les mesures de protecció legalexistents, el grau d’amenaça en el territoriconsiderat segons les categories de la UICN(2001) i propostes sobre mesures deprotecció i de gestió tant per als tàxons mésamenaçats com per als ambients quemantenen els poblaments d’hidròfits mésinteressants.

El llibre es completarà amb una bibliografiageneral del grup, un glossari dels termesutilitzats a les claus, un índex general i dosannexos on figurarà una relació dels hidrò-fits presents en cadascun dels quadratsUTM i una llista dels quadrats on és presentcada hidròfit. Les citacions dubtosesapareixeran entre parèntesis i aquelles quepoden haver desaparegut, entre claudàtors.

Estat del projecteActualment ja es disposa d’una llista bàsicad’hidròfits, s’han elaborat claus provisio-nals d’identificació d’aquests hidròfits i esrealitzen els dibuixos que les complementa-ran. A partir d’aquest material i en el curs del’any vinent, es procedirà a la validació deles claus i a la recollida d’informaciócorològica. Per a la realització d’aquestsapartats és imprescindible comptar amb unbon nombre de col·laboradors i així assoliruna bona cobertura del territori. Totesaquelles persones que esteu interessades enel projecte i encara no heu contactat ambnosaltres podeu enviar un missatge a laSecretaria de la ICHN.

Myriophyllum spicatum

Exemple dels dibuixos de detall dela clau del gènere Myriophyllum

Curs de postgrau i cur-sos d’especialització engestió sostenible delsboscos a Catalunya. 2aedició - curs acadèmic2002-2003La Fundació d’Estudis Su-periors d’Olot i la FundacióUniversitat de Girona, hanorganitzat la 2a edició delcurs de postgrau i cursosd’especialització en gestiósostenible dels boscos aCatalunya, amb la col·labo-ració del Centre de laPropietat Forestal, elDepartament de MediAmbient, el Centre Tecno-lògic Forestal de Catalun-ya, el Centre de RecercaEcològica i AplicacionsForestals i la Diputació deGirona.

Objectius: oferir una for-mació teòrica i pràctica enl’àmbit de la gestió forestala Catalunya a llicenciats,diplomats o professionalsvinculats al sector forestal.Es pretén completar laformació rebuda analitzantels aspectes més relle-vants de la problemàticadels recursos forestalsdes del punt de vista delsdiferents agents implicats.Es vol contribuir a fer frontals reptes actuals indefu-gibles de la conservació iaprofitament sostenibledels boscos per evitar-neuna degradació irreversi-ble.

Sistema d’avaluació:assistència, exercicispràctics i treball de fi decurs.

Durada: 110 hores (11crèdits).

Calendari: del 3 de febreral 14 de maig del 2003.

Preu del curs de postgrau:880 euros; cursosd’especialització 200-250euros.

Informació i inscripcions:Fundació Universitat deGirona: Innovació iFormació. Edifici Mercadal.Pl. Jordi de Sant Jordi, 117001 Girona.Tel.: 972 210 299Fax: 972 223 454A/e: info.fundacioif@udg.esA/I: http://www.udg.edu/if

Durant els dies 4, 5 i 6 d’octubre es va dur aterme el curs sobre la biologia dels bolets enambients pirinencs, que organitzavenconjuntament la Institució Catalanad’Història Natural i la Regidoria de MediAmbient de l’Ajuntament de Lleida, amb elsprofessors Xavier Martínez i José ManuelPérez.

El curs va començar amb una sessió teòricaque va tractar sobre les característiquesgenerals dels fongs (estructura, tipus dereproducció, cicle vital) i la sevaclassificació. També, durant la sessió es vanexplicar les pautes necessàries per poderidentificar un bolet, basades enl’estudi dels trets morfològics iorganolèptics del fong i del’ambient on creix, que ens van serútils al camp i al laboratori.

La visita a diferents comunitatsvegetals (avetoses, boscos de piroig i fagedes) ens va permetretrobar fins a una vuitantenad’espècies. Vam poder observar alcamp les relacions entre alguntipus d’espècie de fong i lescomunitats vegetals on creixien, lesrelacions entre algunes espècies iel seu substrat (sòl, fullaraca, fem,fusta...), així com algunes formescaracterístiques de créixer (aïllada ocespitosa...).

Les temperatures mínimes, quasi acostant-seals zero graus, van limitar el creixementd’espècies més sensibles al fred. Així perexemple, gairebé no vam trobar individusde la família de les Boletaceae, percomparació a la gran quantitat que sen’havia observat tan sols uns dies abans.Aquest és un clar exemple de la fortainfluència de les condicions climàtiquessobre el desenvolupament de l’esporòfor,

Biologia dels bolets en ambients pirinencs

que dóna lloc a successions de comunitatsmicològiques a mesura que les condicionscanvien.

Les sessions de laboratori van ser útils peraprendre el procediment d’identificaciód’una espècie, basat en una exhaustivaobservació i descripció de la morfologia dela mostra (l’aspecte i dimensions en general,la forma, textura i color del barret i delsmarges, l’himeni, el peu, la carn...). Unacorrecta interpretació de les clausdicotòmiques, i l’adequat ús de les guies decamp, ens va permetre arribar a determinaralgunes de les espècies trobades. La tasca

no resultà fàcil, i fins i tot alguns cops no vaser possible la identificació, ja que s’haurianecessitat fer microscòpia de l’espora pertrobar-ne les diferències.

En resum, vam aprendre a buscar, collir,olorar, distingir entre colors i formes, i fins itot a tastar els sabors dolços, amargs opicants que ajuden a identificar algunesespècies. Tot plegat va ser un bany debolets que va permetre submergir-nos en elcomplex i apassionant món de la micologia.

El proppassat dia 28 d’octubre tingué lloc aBarcelona la sessió inaugural del curs 2002-2003, després d’un ajornament imprevist acausa dels aiguats que van caure al BaixLlobregat i que van impedir a la conferen-ciant prendre l’avió el dia 10 d’octubre.

Begoña García, del Departament de BiologiaVegetal i Ecologia de la Universitat deSevilla, va oferir-nos la ponència Biologíade la flora de los ambientes extremos. Basespara su preservación, amb una assistènciade públic mitjana, malgrat la circumstànciadesfavorable que va representar l’ajorna-ment de l’acte.

L’eix vertebrador de la xerrada van ser, bàsi-cament, els resultats de la recerca duta aterme entre els anys 1997 i 2000 al Pirineuaragonès, en el marc del Life de conservacióde flora del Govern aragonès. Especialmentamb tàxons rupícoles, com ara Bordereachouardii, Petrocoptis pseudoviscosa o P.montsicciana, Begoña García va fer unarepassada de les característiques biològi-ques, de les fases vitals i dels factors críticsen relació amb la supervivència de les pobla-cions a partir de la rellevància de certesvariables obtingudes a partir d’un treball decamp exhaustiu de prospeccions i censos;aquests han permès augmentar el nombre

Sessions científiques

Cursos naturalistes

Biologia de la flora de los ambientes extremos. Bases para su preservación

Entomological Monographsof Argania editio. A. VIÑOLAS -M. C. CARTAGENA. Arganiaeditio, desembre de 2002.ISSN: 1695-100X. PVP: 36euros. Distribuït perEntomopraxis: apartat36164; 08080 Barcelona.A/e: entomopraxis@ento-mopraxis.com

Altas fotográfico de los es-carabeidos florícolas íbero-baleares ( Coleoptera:Sca-rabaeidae). ESTEFANÍA MICÓ iEDUARDO GALANTE. Arganiaeditio, novembre de 2002.ISBN: 84-931847-3-X. Dis-tribuït per Entomo-praxis:apartat 36164; 08080Barcelona. A/e: entomopra-xis@entomopraxis.com

4 (Continua)

d’individus coneguts de les espècies estudi-ades fins al 500 % en algun cas o conèixeramb detall l’estructura poblacional de lesespècies i com aquesta influeix en la viabili-tat poblacional.

Una part de la xerrada va centrar-se en lamodelització: models determinístics, méssenzills i poc eficaços per a prediccions,però que proporcionen una bona informaciósobre les contingències que afecten lapoblació, en front de models estocàstics,que demanen sèries més llargues deseguiment, però que proporcionen dades demés interès, com ara la població mínimaviable (MVP) o manipular les variables perobtenir respostes a certs interrogants comara: «S’extingiria Borderea chouardii si encent anys no hi hagués reproducció en totala població?» Com a curiositat, val a dir quela resposta és «no», atesa la gran longevitatd’aquesta planta, amb algun peu al qual vapoder estimar, a partir de les cicatrius delrizoma, una edat de prop de tres-centscinquanta anys. Així, la longevitat esdevéuna estratègia per assegurar la pervivènciaen un medi difícil com són les paretsrocoses, on molt poques plàntulesaconsegueixen establir-se (tot i que lasupervivència en l’estadi juvenil sigui moltmés alta (75 %) que no pas en el cas detàxons no rupícoles).

La conferenciant, doncs, va destacar la granutilitat de la modelització per conèixer ladinàmica poblacional de les espècies.

En qualsevol cas, és imprescindible teniruna visió tan completa com sigui possiblede la història vital del tàxon objecte d’estudiper tal d’interpretar millor les dadesobtingudes en el treball de camp.

Seminari de Gestió Ambiental

VII Seminari de Gestió Ambiental: Importància, estat de coneixement igestió dels boscos madurs als Països Catalans

Els dies 11, 12 i 13 d’octubre es va celebrar ales Planes de Son (Pallars Sobirà) el VII Se-minari de Gestió Ambiental de la ICHN sotael títol «Importància, estat de coneixement igestió dels boscos madurs als Països Cata-lans», també conegut familiarment per elseminari de boscos madurs. La pregunta ésimmediata: què és un bosc madur! Laresposta era un dels objectius del seminari i,sobretot, de la reunió d’especialistes prèvia,el workshop.

El terme bosc madur apareix cada cop méssovint en diferents àmbits de la ciència, en lagestió forestal, en la conservació i la planifi-cació, perquè s’associa quasi intuitivamenta altres conceptes que mereixen una atenciói una preocupació creixents, com el de labiodiversitat. El concepte de bosc madur,però, resta encara força indefinit i n’hi hatantes definicions com especialistes encamps diferents, totes, naturalment, parcials.A més, la majoria de referències provenend’Amèrica del Nord i del centre i nordd’Europa, és a dir, de regions amb caracte-rístiques ecològiques, socioeconòmiques ihistòriques diferents de les dels PaïsosCatalans.

La reunió d’especialistes i el Seminari hanrepresentat un exercici interessant on s’han

posat en contacte, s’han contrastat i s’hanaproximat totes les visions diferents de quèés un bosc madur, de quines característi-ques específiques i distintives i, de quinvalor ecològic té, de quina funció hauria detenir en el marc d’una política forestal, etc.,de forma que en el document de conclusions

(Continua)

La investigació i elseguiment en els espaisnaturals protegits delsegle XXI

«La investigació i el segui-ment en els espaisnaturals protegits del segleXXI» col·lecció Monografi-es,núm 35. Àrea d’EspaisNaturals de la Diputació deBarcelona. Barcelona,2002. Coordinació: CarlesCastell, Jordi Hernàndez iJosep Melero. Edicióbilingüe Català-Castellà

La publicació és un recullde les principals ponèn-cies presentades alseminari del mateix títol,que va tenir lloc al castellde Montesquiu els dies 6 i7 d’abril de 2000. El semi-nari va reunir investigadorsi gestors d’espais protegitsdel conjunt de l’Estatespanyol, en el marc del’elaboració del «Plan deAcción para los EspaciosNaturales Protegidos delEstado Español» per partd’EUROPARC-España. UnPla que es pensa portar alCongrés Mundial de Parcsa celebrar a Durban(Sud-Àfrica) el proper any2003.

El contingut del recull in-clou un balanç de larecerca i el seguiment enespais protegits de l’Estatespanyol, dos exemplesconcrets de programes deseguiment ecològic, idiverses reflexions des delcamp de l’ecologia, lageografia i l’ús públic

Servei de Parcs Naturals.Diputació de BarcelonaC. Urgell 187 3a pl08036 BarcelonaTel.: 934 02 28 43castellpc@diba.esmelerobj@diba.es

5

6 (Continua)

que s’elaborarà en un futur proper s’estaràen condicions de presentar-ne una síntesi.

La disparitat de visions diferents és degudano només al fet que la recerca i la gestióhagin subdividit l’ecosistema en moltesparts d’un tot interconnectat, sinó tambéque en aquestes parts els elements i elsprocessos d’interès en relació amb la«maduresa» del bosc es corresponen aescales d’espai i de temps molt diferents. Laconstatació del problema de la superposicióde les diferents escales espacials i temporalsfou un element clau en els debats.

Malgrat aquestes diferències, la coincidèn-cia a destacar que el bosc és integrat pertots aquests elements que es desenvolupena diferents escales de temps i d’espai és unaprimera conclusió que cal tenir en compte.La maduresa del bosc, per tant, significa lamaduresa d’un ecosistema complex, i enaquest sentit no és una categoria sinó unprocés o un gradient continu, amb un extremen el bosc més pertorbat per l’acció del’home o les pertorbacions naturals i l’altreextrem en un bosc del qual probablement noen tenim cap exemple i en desconeixem elsdetalls, però que representaria el bosc que famolt de temps que no ha patit pertorbacionsd’una certa intensitat d’origen humà ninatural.

Hi hagué consens general, també, en què unmajor grau de maduresa del bosc, en elsentit expressat aquí, va acompanyat d’unamajor biodiversitat que en estadis de menormaduresa. En aquests últims podenaparèixer diverses espècies oportunistes icosmopolites però no una sèrie d’espèciesque solen trobar-se només en sistemes ambmajor maduresa, espècies que actualmentsón rares per l’escassetat actual de boscos

en aquestes condicions de maduresa. Per totaixò hi hagué coincidència general pel que faa la importància de protegir i conservaradequadament els boscos de major grau demaduresa.

El Seminari i els debats que s’hi van desen-volupar, a més, van representar unaoportunitat d’intercanviar coneixements,opinions i sensibilitats diferents entresectors tradicionalment allunyats com elsdel conservacionisme i de la propietat i lagestió forestal. Es pot concloure, en aquestaspecte, que les posicions no són tanllunyanes com semblava, i existeixen forçavies de diàleg i de compatibilització. A méses va destacar també la necessitat d’aug-mentar i millorar el flux d’informació entre elmón de la recerca i el de la gestió forestal il’administració.

Finalment, es va expressar també un desiggeneral que l’impuls que aquestes jornadeshavien donat al tema dels boscos madurstingués una continuitat i un resultat, tant pelque fa a la recopilació i difusió de lainformació presentada com en iniciatives degestió i protecció.

La intenció ara és que de tot això sorgeixi undocument de referència amb la participacióde tots els especialistes presents en elSeminari.

El Seminari i la reunió d’especialistes es vanpoder dur a terme gràcies a: Oriol Bosch,UB; Joan Botey i Serra, PropietarisForestals; Jordi Camprodon i Subirachs,CTFC; Francesc Cano i Ibáñez, DGBB; JordiCanut; Marc Garriga, Pirineu Viu i FTP;Josep Germain, ICHN; Raquel GómezAlmaraz, WWF; Antoni Gómez i Bolea, UB;Marc Gracia, UdL i CREAF; Emília Gutiérrez iMerino, UB; Xavier Llimona i Pagès, UB;

Francesc Lloret i Maya, UABi CREAF; Angels Longán,UB; Josep Maria LópezMartín, DGBB; Jean AndréMagdalan, Reserve de laMassane; Joan Montserrat iReig, PNZVG i DGBB; JordiPietx, Xarxa de Custòdia delTerritori; Josep Piqué,Cristian Ruiz i Altaba, CEAB-CSIC; Andreu Salvat, ICHN;Antoni Serra i Sorribes, UB;Ignasi Torres i Corominas;Joseph Travé, Reserve de laMassane; i Ramon Vallejo iCalzada, UB i CEAM.

En la reunió del 18 de setembre, el ConsellDirectiu va acordar trametre als redactors del’avantprojecte de llei del Paisatge diversossuggeriments sobre el contingut. També esva acordar adherir-se a la proposta de cons-titució d’una xarxa temàtica de biodiversitata través de la promoció de la cultura cientí-

Acords del Consell Directiu

fica mitjançant una xarxa virtual de centres imuseus de ciències naturals de Catalunya.

A més de diferents temes relacionats ambles activitats pròpies de la Institució, com elSeminari de Gestió Ambiental i el programade cursos naturalistes, es van tractar dues

Usos tradicionales de lasplantas en la provincia deAlicante. Área de MedioAmbiente de la DiputaciónProvincial de Alicante,2001. 100 p.

7(Continua)

qüestions especialment importants: es vaaprovar la proposta de constitució d’unanova delegació de la Institució a Osona; esva acordar publicar el Catàleg dels heteròp-ters de Catalunya, que han elaborat JordiRibes, Marta Goula i Antoni Serra. També esva informar sobre l’estat en què es trobenels treballs de la Guia de les plantes aquà-tiques de Catalunya i es van presentaralgunes de les il·lustracions que s’elaborenper a aquesta obra.

En la reunió del 17 d’octubre es va acordariniciar els treballs d’edició de la publicacióEls sistemes naturals de la vall d’Alinyà.També es va comentar la proposta de laFundació Territori i Paisatge de fer un treballsimilar a les planes de Son.

La qüestió que va centrar més l’interès d’a-questa reunió va ser l’informe sobre l’estaten què es troben els treballs per a la realitza-ció del llibre sobre les plantes vascularsendèmiques i amenaçades de Catalunya. Es

va lliurar als membres del Consell Directiuuna proposta d’índex d’aquesta publicació,la descripció de l’estructura de les fitxes quees preveu realitzar per a cada espècie i unamostra de fitxa ja completada.

També es tractaren diverses qüestions rela-cionades amb la delegació al País Valencià,com la conferència que dins, del cicle desessions científiques, s’ha de fer pròxima-ment a València i la presentació a Alacant dela delegació del País Valencià.

Finalment, es va presentar una valoració deldesenvolupament del Seminari de GestióAmbiental sobre la Importància, estat deconeixement i gestió dels boscos madursals Països Catalans i es va demanar alsorganitzadors que pensessin en la possibi-litat d’elaborar un document de referènciaque reculli les principals conclusions delSeminari. També es va aprofitar aquestaoportunitat per remarcar l’interès d’aquestainiciativa i per cercar-li alguna continuïtat.

L’anunciat llibre El medi natural del termede Manresa, de Florenci Vallès, acaba desortir publicat. L’espera ha valgut la pena.Es tracta d’un llibre ben aprofitat, moltdocumentat i profusament il·lustrat amb centvint-i vuit fotografies en color, quinze tau-les, vint gràfiques i tres mapes.

El terme de Manresa té tantes roques d’ori-gen marí i color clar sedimentades a finalsdel període eocè com d’origen continental icolor vermellós. Dos rius —el Llobregat i elCardener—, dues rieres —la de Rajadell i lade Guardiola— i diversos torrents el traves-sen; el relleu combina planes i fondaladesamb vessants i cims rocosos. Aquestterritori al voltant de la ciutat se’l reparteixenl’agricultura de secà i de regadiu i extensesàrees de vegetació espontània on creixenbrolles i prats, pinedes joves, boscos deribera i fins retalls de bosc vell i ben conser-vat. En conjunt, el medi natural del municipide Manresa és ric i variat, ben representatiude la natura de la Catalunya central. Per aixòhi ha un interès a estudiar-lo.

El llibre dóna una visió íntegra de la naturadel terme, amb capítols dedicats al clima, alsubstrat geològic, al relleu, a la hidrografia,al sòl i com s’usa, a la vegetació i unespinzellades sobre la fauna. L’aportació ésespecialment valuosa en dos capítols, mésextensos i aprofundits per l’autor que laresta, el del clima i el de la vegetació.

Manresa disposa d’un registre fiable dedades meteorològiques des de l’any 1930.L’autor analitza en detall i amb rigor lesdades, i es fixa no només en les mitjanes pertreure un patró del clima, sinó també,

El medi natural del terme de Manresa

sobretot, en la variabilitat i en les situacionsmeteorològiques excepcionals que afecten lavegetació. L’anàlisi de les temperatures, i enparticular el valor de temperatura mitjana dela dècada 1990-1999 superior en +0,9 ºC a ladel conjunt del període registrat, semblaconfirmar la tendència global del clima al’escalfament.

El capítol sobre la vegetació introdueix la vi-sió històrica dels canvis succeïts en aquestterritori i els efectes de l’agricultura i delsincendis forestals. Seguidament, descriu iil·lustra les principals comunitats vegetals iles plantes que les formen, i relaciona elsllocs del terme on es troba cadascunad’aquestes comunitats vegetals. L’explica-ció de lavegetació deManresapermetrà allectord’interpretarel paisatgevegetal debona part dela Catalunyacentral i,mercès a lesfotos,identificar-neles espèciesprincipals.

Els tresmapes,situats alfinal delllibre com acompendi de

Delegació del Bages

Guia dels mamífers terres-tres de Catalunya. MARTAVIGO. Editorial Pòrtic, maigde 2002. 240 p.

8

la geologia, del relleu i dels usos del sòl i lavegetació del terme de Manresa, són d’unamida massa reduïda i de colors poccontrastats, fets que impedeixen transmetreamb claredat total la informació que podriendonar.

Per raons sobretot econòmiques, bona partde les fotos del llibre són les mateixes queles de l’exposició «El medi natural delBages».

L’autor, Florenci Vallès i Sala, és presidentde la delegació del Bages de la ICHN. Biòlegespecialitzat en botànica i ecologia terrestre,manresà de naixement i professor de l’IESGuillem Catà, fa temps que dedica atenció al’estudi de la natura del terme de Manresa.El seu primer treball, realitzat amb motiu de larevisió del Pla General d’Ordenació Urbanade Manresa, data de l’any 1993. De llavorsençà col·labora amb la Regidoria de MediAmbient en les qüestions sobre l’entornnatural de la ciutat. La publicació d’El medinatural del terme de Manresa s’inscriu enaquesta línia d’interès en el propi municipi ide divulgació de la natura més propera.

El medi natural del terme de Manresa éseditat pel Centre d’Estudis del Bages (CEB),amb el suport de l’Ajuntament de Manresa ide la ICHN. El llibre és el número 3 de lacol·lecció «Guies del CEB», iniciada l’any1997 amb la Guia d’espais d’interès naturaldel Bages.

El diumenge 6 d’octubre, en el marc de la firaEcoviure, tingué lloc la presentació. L’autorn’exposà les característiques principals;Ignasi Cuadros, en representació del CEB,destacà l’encert de la publicació de la Guiadel Bages, augurà més bons pronòsticsencara per a El medi natural del terme deManresa i felicità l’autor pel seu treball, ifinalment Montserrat Selga, regidora deMedi Ambient, posà èmfasi en la necessitatde conèixer a fons l’entorn proper perestablir-hi una relació més assenyada i mésrespectuosa.

Els socis podeu demanar El medi naturaldel terme de Manresa a la Secretaria de laICHN al preu de cost de només 12 euros. Nous la perdeu!

La tortugueta d’aigua(Mauremys caspica)observada a Castellbell

(Continua)

El diumenge 13 d’octubre, a les zones humi-des de la Corbatera, l’Angle i del meandre deCastellbell, totes situades a la riba del Llo-bregat, tingué lloc la jornada d’observaciócommemorativa del Dia Mundial dels Ocellsorganitzada per la delegació del Bages de laICHN.

D’aquesta jornada d’observació destacamés elnombre il’interèsdelsparticipantsque no pasl’abundànciao ladiversitatdels ocellsvistos. Tot iaixí, anoteml’observaciódel vol comun llampecdel blauet ide les

Dia mundial dels ocells

Participants de la jornada dalt l’observatori de la sínia, a la Corbatera

darreres orenetes de cua blanca de la tempo-rada a la Corbatera, i dels primers corbsmarins a l’Angle.

Curiosament, però, la dada més il·lusionado-ra no es refereix a cap ocell, sinó a la tortugad’aigua (Mauremys caspica). Prop de l’ob-servatori del meandre de Castellbell es vatrobar una cria de tortuga d’aigua, just

sortida del’ou, ques’esmunyiaentre lesherbes.

La dadaconfirmal’estanyoldel meandrede Castell-bell, creatl’any 1995,com a puntde cria de latortugad’aigua.

En una reunió celebrada el 29 de juliol d’en-guany en la qual van participar vint-i-cincpersones del Grup de Naturalistes d’Osona(GNO), es va acordar sol·licitar l’admissiócom a delegació de la ICHN. Altrament, es

Constitució definitiva de la delegació osonenca de la ICHN

va constituir la primera Junta, amb JordiBaucells com a president, Carme Casas coma vicepresidenta, Carles Martorell com atresorer, Laura Goula com a secretària iRamon Pou, Pere Vila i Andreu Salvat com a

Delegació de la ICHN a Osona

9

Amb motiu del centcinquantè aniversari delnaixement de SantiagoRamón y Cajal, la Seccióde Ciències Biològiquesde l’Institut d’EstudisCatalans, ha organitzat unacte commemoratiu.

Presentarà l’acte MercèDurfort, catedràtica deBiologia Cel·lular de laUniversitat de Barcelona is’oferiran les ponències:

Crecimiento y regenera-ción neuronal cien añosdespués de Ramón yCajal, a càrrec d’EDUARDOSORIANO, Dept. de BiologiaCel·lular, Facultat deBiologia, UB.

El procés neurodegenera-tiu a l’esclerosi lateralamiotròfica en modelsexperimentals, a càrrec deJOSEP ESQUERDA, Dept. deCiències MediquesBàsiques, Facultat deMedicina, UdL.

La funció del zinc en elsistema nerviós encondicions normals ipatològiques, a càrrec deJESÚS PÉREZ CLAUSELL, Dept.de Biologia Cel·lular,Facultat de Biologia, UB.

Neurotoxines que maten,neurotoxines que curen(de la paràlisi a la relaxa-ció), a càrrec de JOAN BLASI,Dept. de Biologia Cel·lular iAnatomia Patològica,Facultat de Medicina, UB.

L’acte tindrà lloc a la SalaPrat de la Riba de l’IEC, eldimarts dia 26 de novem-bre, a les sis de la tarda.

Acte commemoratiu delnaixement de SantiagoRamón y Cajal

(Continua)

vocals. Aquest darrer actuarà com a repre-sentant al Consell Directiu de la Institució.

Les activitats del GNO tenen dos vessants.En primer lloc, participar en els projectes iactivitats de la Institució, com ara l’Avalua-ció del sistema d’espais naturals protegits deCatalunya o el cicle de sessions científiques.En segon lloc, es manté una dinàmica pròpiabasada en les sortides naturalistes, tantaquelles programades amb antelació i queapareixen al Notícies com les que es convo-quen pocs dies abans mitjançant el fòrumelectrònic.

Aquest fòrum, actiu des de fa un any i queté una setantena de subscriptors, s’hamostrat com una eina útil per a la difusió deles activitats comarcals relacionades ambl’estudi i la divulgació de la natura. Altra-ment, funciona com a noticiari naturalista,especialment actiu en relació amb l’ornitolo-gia. Entre les darreres propostes rebudes espot destacar la de realitzar una marató orni-tològica hivernal. Recordem a totes les per-sones interessades que es poden inscriureal fòrum mitjançant la pàgina web de laICHN.

Delegació de la ICHN al País Valencià

El passat dilluns 12 de novembre va tenirlloc, al Saló de Graus de la Universitatd’Alacant, la presentació de la SocietatValenciana d’Història Natural, delegació dela ICHNatural al País Valencià.

Aquest acte de presentació va anar a càrrecde Balbino Mancheño, degà de la Facultatde Ciències de la Universitat d’Alacant, i deJosep Germain iVicent Sansano, enrepresentació de laInstitució.

La SocietatValencianad’Història Naturalneix amb lavoluntat d’agruparels naturalistesvalencians i cobrirun buit existent alPaís Valencià, onno existeix cap altraassociaciónaturalista queabasti tot el país.

Presentació de la Societat Valenciana d’Història Natural

Aquest acte de presentació es va veurecompletat per la conferència sobre Les àreesmarines protegides al Mediterrani ibèric, laqual va anar a càrrec d’Alfonso Ramos delDepartament de Ciències Ambientals iRecursos naturals de la Universitatd’Alacant.

Les crescudes fluvials i la gestió sostenible del territori

En el marc del cicle sobre la terra i el medi,organitzat per l’Institut d’Estudis Catalans—amb la col·laboració de les societats filialsper a cada una de les sessions—, el profes-sor Jordi Corominas (geòleg, adscrit alDepartament d’Enginyeria del Terreny de laUPC), va fer una exposició molt gràfica iaclaridora del funcionament del medi físic i lagestió de les conques fluvials en relació ambel risc d’avingudes. L’actualitat del tema (laponència va ser el 22 d’octubre), tan presenten les darreres setmanes al Baix Llobregat i

al Maresme, va congregar un nombrerespectable de públic.

Les crescudes són el primer risc geològic deCatalunya, tant pel que fa a pèrdues huma-nes com econòmiques. En el nostre contextmediterrani obeeixen bàsicament a l’energiaacumulada pel mar durant l’estiu (bomba decalor), que la traspassa a les depressionsque envien les masses d’aire de sud a nord idescarreguen bruscament en entrar en con-tacte amb les serralades Litoral i Prelitoral.

Col·laboracions amb altres entitats

Reserva marina de Tabarca

Les mesures estructurals o de defensa acti-va contra les avingudes són bàsicamentdues, les canalitzacions i les obres hidràuli-ques de retenció (embassaments o dipòsitscom els que hi ha al subsòl de Barcelona).Pel que fa a les canalitzacions, els problemesque generen són molt elevats, tant d’ordrebiològic com estètic i paisatgístic i fins i tot

hidràulic (augment del cabal punta a mesuraque les aigües baixen i multiplicació delsefectes devastadors o erosius). A més, quanhi ha un desbordament, les parets del canalimpedeixen el retorn de l’aigua, que potrestar dies i setmanes inundant conreus, po-bles i/o polígons construïts sobre l’antigaplana d’inundació sense pensar en el perillque això comporta.

És ben sabut que les preses tenen un elevatimpacte sobre el medi, tant pel que fa a lamodificació de la qualitat fisicoquímica del’aigua com per la retenció de sediments i elsefectes barrera per a la fauna aquàtica i ribe-renca, a banda de l’evident impacte sobreles ribes (la famosa banda àrida). Ara, calreconèixer que, com a mínim, compleixen cla-rament una funció de laminació d’avingu-des, a diferència de les canalitzacions oendegaments.

Tant les preses com les canalitzacions te-nen, de vegades, una efectivitat limitada,atès que les primeres tenen una vida útilrelativament curta, a banda dels impactesque generen, i les segones solen dimensio-

nar-se per cabals calculats en situacionsprèvies, on la conca fluvial era menysartificialitzada i l’escolament, més gradual.

Un problema addicional és la inundació deles zones baixes properes als rius, perquè lacanalització ha sobreelevat el nivell de lesaigües de crescuda i no permet un desguàs

adequat als barrancs i escolaments laterals.Això es pot resoldre amb noves obreshidràuliques que no sempre són presentsals trams canalitzats.

Les mesures no estructurals que necessària-ment es requereixen són l’ordenació delterritori, per mantenir uns perímetres raona-bles prop de les lleres com a espais lliures ino intentar adaptar els rius al planejament,amb les funestes conseqüències que totsconeixem. De fet, cada vegada més s’incor-pora l’estudi de riscos en el planejament. Elque no és tan clar és que aprenguem leslliçons. No són infreqüents els casos enquè, com va passar a Aiguafreda després deles riuades de l’onze de setembre de 1982,continuen amb la classificació d’urbanitza-bles sectors que, segons les cartografies,són inundables, com es va comprovar denou el 1994. Vic i molts altres municipisignoren la lliçó del passat, més o menysproper.

El professor Corominas va fer una defensade la plana al·luvial com a sistema de lamina-ció de les crescudes fluvials molt efectiva i

L’Erol. Fauna delBerguedà. Revista culturaldel Berguedà, núm. 73.Edita: Àmbit de Recerquesdel Bergueda (a/e:erol@erol-ambit.net. 46 p.

L’Asociación española deentomología, convoca la 2aedició de premisnacionals d’entomologiaper a joves.

Presentació de treballs:Asociación española deEntomología. Departamen-to de Biología Animal,Facultad de Biologia,Universidad de Santiagode Compostela, 15782Santiago de Compostela,fins el 31 de desembre de2002.

Bases de la convocatòria:http://carn.ua.es/AEE.html

10 (Continua)

Recull de legislació

Estudi morfològic de la flo-ra cretàcica d’Isona. JOANVICENTE I CASTELLS. Institutd’Estudis de la Natura delBarcelonès Nord, seriemonogràfica núm. 2. SantaColoma de Gramenet,2002.

La presència d’una florafòssil trobada el 1979 al’antic Garumnià (Maastri-chtià) d’Isona, ha propiciatel present estudi, el qual apart de l’interès científicque pugui tenir el coneixe-ment d’una nombrosavegetació cretàcica, gaire-bé inèdita a la península,proporciona altresvessants utilitzables endiversos aspectes de lageologia i paleontologia del’època.

Institut d’Estudis de laNatura del BarcelonèsNord - Apartat de Correusnúm. 37 - 08921 SantaColoma de Gramenet -Tel.: 933 861 999Agricultura

Decret 241/2002, de 8 d’octubre, pel qual es regula la producció integrada a Catalunya.DOGC núm. 3744, de 21 d’octubre de 2002.

Caça i pescaResolució MAB/2921/2002, de 12 de setembre, sobre declaració de terreny sotmès a règimcinegètic de caça controlada dels terrenys cinegètics d’aprofitament comú del massís delGarraf. DOGC núm. 3741, de 16 d’octubre de 2002.Ordre ARP/345/2002, d’11 d’octubre, per la qual es prohibeix temporalment la pescad’encerclament. DOGC núm. 3743, de 10 d’octubre de 2002.

Espais naturals protegits

Anunci d’informació pública del Projecte de decret de modificació del Decret 82/1994, de 22de febrer, pel qual s’aprova el Pla especial de la Zona Volcànica de la Garrotxa.DOGC núm. 3746, de 23 d’octubre de 2002.

Espècies alienes

Resolució MAB/2414/2002, de 27 d’agost, per la qual es fa públic l’Acord del Govern d’1d’agost de 2002, pel qual es crea la Comissió interdepartamental per a l’estudi dels fenòmensbiològics extraordinaris que afecten les espècies del riu Ebre. DOGC núm. 3712, de 3 desetembre de 2002.

econòmica (si descomptem el valor especu-latiu del sòl), a banda d’altres qualitatsd’ordre ambiental (corredor biològic, recàr-rega dels aqüífers, millora de la fertilitat delssòls agrícoles) i paisatgístic que fan moltrecomanable que en països com el nostre espreservin de tota ocupació improcedent.

Ja en el torn de debat, molt animat i extens,Jordi Corominas va explicar que a Aleman-ya, després de les últimes inundacions,l’Administració està recomprant les planesd’inundació. Aquesta mesura és viableeconòmicament si tenim en compte que aCatalunya les indemnitzacions per les cres-cudes del 1982 van ser superiors al preu delconjunt dels terrenys afectats!

Després de valorar la dificultat, per qües-tions d’ordre socioeconòmic, d’emprendremesures dràstiques deprohibició de construiren zones d’alt risc, elprofessor Corominasva exposar que, com amínim, s’ha d’evitarl’externalització delscostos: és a dir, que sies permet que algúconstrueixi en zona derisc, cal que es facicàrrec també de lesdespeses de protecciói que no sigui la restade ciutadans, amb elsseus impostos, els queho paguin.

Uns altres temes quees van posar en relleusón la inexistència a

casa nostra de cap projecte de descanalitza-ció, quan fa més d’una dècada que aAlemanya i alguns països de l’Est se n’hanfet; la manca de normes tècniques quetinguin en compte la presència d’elementsflotants (arbres) arrossegats per lescrescudes a l’hora de dissenyar la llum delsponts o tubs de desguàs, que fa que, a lapràctica, aquests siguin insuficients; lamanca d’estudis aprofundits sobre lacorrelació entre les transformacions d’unaconca hidrogràfica i les característiques deles avingudes; la bona efectivitat demos-trada dels dipòsits subterranis de retencióde la ciutat de Barcelona; la no vinculaciód’estudis com l’INUNCAT als plansgenerals, i la prohibició d’edificar en sòlinundable que apareix en el text de la novaLlei d’urbanisme.

11

Han col·laborat en la redacció d’aquest NOTÍCIES:Josep Lluís Àlvarez, Jordi Badia, Oriol Bosch, Institut Cartogràfic de Catalunya, JordiCorominas, Joan Font, Josep Germain, Josep Gesti, Cèsar Gutiérrez, Josep M. Mallarach, JoanMaluquer, Jordi Palau, Elisenda Pardell, i Andreu Salvat.

fundada el 1899

Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Redacció: ICHNC. del Carme, 4708001 BarcelonaTel. 933 248 582Fax 932 701 180

Imprimeix: IMPREMTA BADIA, SL

Maqueta: Albert BeltranDipòsit Legal: B.39829-1995

Agenda

Amb el suport de

DiputacióDiputacióDiputacióDiputacióDiputacióBarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelonaBarcelonaxarxa de municipis

Horari d’atenció als socis de la ICHNDilluns i dimecres de 10.30 a 19 h. Dimarts, dijous i divendres de 9 a 17.30 h.Adreça electrònica: ichn@iecat.net. Adreça d’Internet: http://www.iecat.net/ichn

Sessions científiquesDimecres 4 de desembre, a les set de la tarda, a la sala d’actes del Jardí Botànic deValència. Estratègies de reintroducció d’espècies vegetals, per Emili Laguna, biòleg,Servei de Conservació i Gestió de la Biodiversitat, Conselleria de Medi Ambient de laGeneralitat Valenciana.

Cursos naturalistes14 i 15 de desembre de 2002. Els dinosaures a Catalunya: paleontologia i geologia,per ÀNGEL GALOBART, Museu de Paleontologia M. Crusafont; i ORIOL OMS,Departament de Geologia, UAB.Informació i preinscripcióSecretaria de la ICHN. Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona. De dilluns a divendres, de12 a 14 h. Demaneu per Isabel Munujos. Tel.: 933 248 582; fax: 932 701 180. A/e:ichn@iecat.net

21, 22 i 23 de febrer de 2003. Els sòls de la serra de Crevillent: estudi de camp, perMARTA GOBERNA, Centre d’Investigacions sobre Desertificació de València.Informació i preinscripcióInstitut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, UV. Ap. de correus 22085.46071 València. De 9 a 20 h. Demaneu per Jordi Domingo. Tel.: 963 983 640; 630 638 616.A/e: jordi.domingo@uv.es

Delegació del Bages6 i 7 de desembre de 2002. Sortida naturalista guiada a l’Aiguabarreig del Segre-Cinca. Informació i inscripció: ichnbages@infonegocio.com

Acte commemoratiu del naixement de Santiago Ramón y Cajal26 de novembre de 2002, a les sis de la tarda, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC. Actecommemoratiu del cinquantè aniversari del naixement de Santiago Ramón i Cajal.Organitzat per la Secció de Ciències Biològiques.

Recordeu