Notíciesde la Institució

CIRCULAR DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURALGener - febrer de 2008

75

El 15 de novembre passat, tingué lloc lasessió inaugural del curs 2007-2008. Laconferència va anar a càrrec de l’ento-mòleg Edward O. Wilson, recentmentguardonat amb el Premi InternacionalCatalunya 2007. Impartí la conferènciaConsilience: The Unity of Knowledge,davantd’unpúblicmoltinteressatque ompliala Sala Pratde laRiba del’Institutd’EstudisCatalans.Vanpresidirl’acte, elsecretarigeneral del’IEC,

Joandomènec Ros i el president de laICHN, Josep Peñuelas. En acabar laconferència el president de l’Associa-ció Ibèrica de Mirmecologia, XavierRoig, lliurà al professor Wilson eldiploma de Soci d’Honor de l’AIM. <

Sessió inaugural del curs 2007-2008

22

Projectes

(Continua)

Després d’un any de treball, ja es disposade l’informe Invertebrats que requereixenmesures de conservació aCatalunya. L’objectiud’aquest treball era elaboraruna llista d’espèciesd’invertebrats querequereixin l’adopció demesures de conservació ique caldria incloure en unfutur decret de protecciódels invertebrats deCatalunya.

L’informe consta de tresparts: la llista d’espèciesque es podrien incloure enun futur decret de protecciódels invertebrats deCatalunya; la llistad’invertebrats que jagaudeixen de mesures deprotecció legal a Catalunya;les fitxes de les espèciesque es proposa incloure enl’esmentat decret. En totales proposa protegir a 106espècies dels grupssegüents: mol·luscs (17espècies), miriàpodes (12), odonats (15),ortòpters (19), heteròpters (9), coleòpters(29) i lepidòpters (5).

S’ha de recordar que només s’han tractataquells grups en que s’han ofert

especialistes que podien fer una valoracióconjunta d’un determinat grup i que, per

tant, podien fer unaproposta coherent i nonomés basada en elconeixement d’algunesespècies o dedeterminades parts delterritori. En total hi hanparticipat 24 experts.

El treball també adjuntauna llista de les espèciesd’invertebrats dels grupsconsiderats que ja estroben protegides per lanormativa internacional,europea, estatal ocatalana, ja sigui en latotalitat del territori o enalgun indret determinat. Elnombre total d’espècies japrotegides d’aquestsgrups d’invertebrats és de112, de les quals esproposa que 27 tambéformin part de la llistad’espècies que es podrienincloure en un futur decret

de protecció dels invertebrats de Catalunya.

La versió completa d’aquest informe amb lesfitxes de les 106 espècies considerades espodrà consultar pròximament al web de laInstitució. <

Sessions científiques

Com es troben les nostres formigues?

El 12 de desembre passat, a la Universitat deVic, tingué lloc la sessió científica Com estroben les nostres formigues?, a càrrec delbiòleg Roger Vila.

Les formigues són uns insectes fascinants.A part de l’enorme diversitat de formes iadaptacions morfològiques que presentenles més de 12.000 espècies conegudes, con-tínuament es descobreixen comportamentsrealment impressionants que ajuden a enten-dre el complex funcionament d’aquestessocietats. No és d’estranyar, doncs, quealgú que s’hagi dedicat tota la seva vida aestudiar-les, hagi acabat introduint termescom «sociobiologia» i «biodiversitat» en ellèxic de la comunitat científica. Aquestapersona és Edward Osborne Wilson, querecentment ha estat el guardonat amb elPremi Internacional Catalunya.

Per endinsar-se al món de les formigues, ésnecessari fer un petit canvi de dimensió, ifixar-se en les coses menudes, petits detallsque ens passen desaparcebuts, que sovint,

ni tan sols fixant-nos-hi molt, podrem arribara veure amb els nostres ulls. També ens calentendre que la majoria de les activitats ques’hi duen a terme, van en benefici d’unasocietat, si cal, passant per sobre dels inte-ressos d’un sol individu. És convenient, pertant, l’estudi no únicament d’aquest indivi-du, sinó també el de la colònia i el seufuncionament.

De la mateixa manera que la resta d’éssersvius, les colònies de formigues ens presen-

Invertebrats que requereixen mesures de conservació a Catalunya

Pachyta quadrimaculata

VI Trobada d’Estudiosos deSant Llorenç del Munt i

l’Obac. Col·lecció Docu-ments de Treball. SèrieTerritori, 2. Diputació deBarcelona. Xarxa deMunicipis, juliol de 2007.267 p. ISBN: 978-84-9803-221-5

Les activitats econòmiquesvinculaes a l’aigua. Butlltínúmero 3. Consell Comar-cal de la Selva, octubre-desembre de 2007

33

Delegació del Bages

(Continua)

El dissabte 10 de novembre tingué lloc lasortida al territori enlairat i de relleu tabularde la capçalera de la riera de Rajadell quecavalca entre el nord-est de la comarca

Cicle de sortides naturalistes de llevant a ponent de Catalunya, 2007-2008

d’Anoia i el sud-oest de la del Bages.L’itinerari anà des de Sant Martí de Maçana(Rubió) fins a cal Maçana de Rajadell,passant per la vall de Grevalosa i el cogulló

ten exemples d’optimització de l’energia(entenent-la com un balanç entre el costenergètic, i els beneficis que aportaràl’esmentada inversió). Així, podrem com-provar que els mascles viuen pocs dies, elsjustos per fecundar les futures reines, i laseva morfologia esta dotada de ben pocsmecanismes de resistència. Per contra, lesreines són de major mida, resistents, irepresenten un major cost per la colònia.

Un altre exemple d’aprofitament de l’energiaés el polietisme (realització de diferents tas-ques segons l’edat de l’individu). En aquestcas consisteix en anar realitzant progressiva-ment tasques de major risc (com la defensade la colònia o la sortida a buscar aliment) amesura que les obreres es fan velles. D’a-questa manera, un cop han aportat beneficisa la comunitat, la seva pèrdua serà menyscostosa que la d’una obrera recent nascuda.

Existeixen també diverses «maneres de viu-re» en funció de cada espècie. A Catalunyatrobem formigues carronyeres, granívores,caçadores, esclavistes, ramaderes, paràsi-tes... i malauradament també dues espèciescatalogades com a invasores, que poc a pocdesplacen la biodiversitat del nostre país. Ladistribució d’aquestes plagues està moltlligada a la urbanització amb jardins i zonesde reg més humides, i actualment no esconeix cap tractament veritablement efectiuper a controlar-les (excepte el de la conser-vació del territori, entenent-la com el mante-niment de les condicions ecològiques locals,amb la corresponent sequera a l’estiu i lacomunitat natural de formigues de cadalloc).

Finalment, cal destacar que la mirmecologiapassa per un bon moment en el nostre país,ja que a partir d’un fòrum d’Internet comLamarabunta (www.lamarabunta.org), hanascut l’Associació Ibèrica de Mirmecolo-gia, (www.mirmiberica.org), que preténdonar un major rigor científic a la informaciódisponible, i coordinar diversos projectesrelacionats amb les formigues. A més,aquest any també ha nascut una nova einaubicada a l’adreça www.hormigas.org, onpodem trobar bases de dades de les formi-gues ibèriques, generar mapes de distribu-ció en constant actualització, o fins i totconsultar claus dicotòmiques amb imatgesreals per identificar les diferents espècies.

Es podria dir doncs, que les nostres formi-gues es troben en plena forma. Les novestecnologies ens han permès crear uneseines, que juntament amb una nova escolade mirmecòlegs, formats per Xavier Espada-ler, ens fan preveure un futur esperançadoren el coneixement d’aquests fascinantsinsectes al nostre país. <

Un estrat culminal pla de conglomerat dur manté el relleu tabular on es troba l’ermita de SantaCecília de Grevalosa. L’erosió de l’estrat tou de sota descalça el conglomerat que tard o d’horacaurà vessant avall, tallat en grans blocs vagament poligonals, delimitats per les esquerdesprèvies.

Recepció de l’Herbaride Joan Texidor, ceditpel Museu Comarcal

de Manresa

El 31 de gener de 2008, ados quarts de set del ves-pre, a l’auditori del ParcCientífic de Barcelona(C. Baldiri Reixac, 4-6)tindrà lloc l’acte derecepció de l’HerbariJoan Teixidor.

L’acte, organitzat pel Cen-tre de Documentació deBiodiversitat Vegetal de laUB, estarà presidit pelrector de la Universitat deBarcelona, MàriusRubiralta.

de Cal Torre (882 m). Després d’haver estata la fageda de la Grevolosa a la sortidaanterior i dels dos Maçanes, punts d’inici ifinal de trajecte de l’excursió present, és clarque en aquest país els topònims esrepeteixen.

La major part d’aquesta àrea va quedarafectada per dos grans incendis, el deRajadell de l’octubre de 1980 i el de Jorba iRubió del juliol de 1986. Aquests incendisvan fer perdre molta extensió de pinedescontínues; ara al seu lloc creixen boscoscaducifolis molt diversos a les obagues imàquies de marfull i arboç als solells. Enmigd’aquest panorama devegetació baixa destacael bosc de Maçana, unapineda de pinasses altesacompanyades deroures i alzines id’aurons negres imoixeres de pastor queens reberen amb elsseus colors encesos detardor. Malgrat que elbosc havia estatresseguit per boletaires,els bolets bonscomestibles de lespinedes, el rovelló, elcamagroc, la llenega, lacama de perdiu i el

fredolic, aparegueren puntuals a la cita, amés d’altres bolets com el carlí, el pinetell oles cuagres.

En algunes vores de bosc florien encara lesindianes (Aster sedifolius), una herba ambcapítols que combinen atractivament florstubuloses de color groc ataronjat al centre,grosses i fèrtils, amb unes poques flors amblígula de color lila, estèrils, al volt.

La diversitat d’arbres i arbustos d’aquestaàrea contrasta vivament amb la monotoniahivernal, plàcida i bella, de les fagedes delMontseny, l’objectiu de la següent sortida.<

Properes sortides:

26 de gener - El massís delMontgrí i Pals.

23 de febrer - El massís deCadiretes i el jardí botànicMar i Murtra de Blanes.

El primer dissabte de desembre, el grup de laICHN-Bages vam anar al sector oriental delMontseny, des del coll de Sant Marçal aSanta Fe, pels cims de Les Agudes i delTuró de l’Home, amb baixada per l’interiorde l’avetosa de Passavets. L’extensa fagedaera ja un món quiet, una filigrana de troncsnus en una catifa de fulles d’aram. Enmigd’ella destacava la foscor dels avetsrefugiats al vessant més ombrívol del Turóde l’Home. És la conegu-da avetosa dePassavets, la més meridional de les avetosesde la península Ibèrica. Alguns exemplarsd’avet tenen mides més que notables is’observa la creixença de plançons d’aveten competència amb els de faig. Les landesde gòdua, falguera aquilina, bruc ibruguerola i el matollar de ginebró a lescarenes completaren el paisatge vegetal.

Tot i que no era pas la temporada idònia perals estudis de flora, a les tarteres de Les

Agudes vam poder reconèixer un parell desaxífragues, l’herba de Sant Segimon (S.vayredana), amb les fulles minúscules i elseu posat de coixinet dens, i Saxifragrageranoides, amb les fulles més amples i unamica enganxoses.

Malgrat la sequera i lescaptacions de les empresesenvasadores, la proverbialaigua fresca del Montsenyrajava alegre de les caris-màtiques fonts de SantMarçal i de Passavets. <

El grèvol, pletòric a l’hivern amb les sevesfulles lluents i els fruits vermells, destacaentre els faigs desfullats

El grup al Racó de la Magina, un rodal de grans aurons blancs en untorrent afluent del de Grevalosa (Castellfollit del Boix)

El perfil de Les Agudes, vist des del Turó de l’Home. S’aprecial’extensió de la fageda, el matollar de ginebró a les carenesventoses i, en primer terme a l’esquerra, un avet.

L’Agró Negre. DEPANA,2007.

Estudios Geológicos.

Volumen 63, núm. 1.Consejo Superior deInvestigaciones Científicas,Madrid, enero-junio 2007.127 p. ISSN: 0367-0449

5

El 16 de desembre es el GNO va fer unasortida a la zona de l’Avenc i el Pla Boixer(Tavertet). La sortida va ser un èxit, ambmolts participantsi bonesobservacions.Es van poderveure quasi 40espècies entre lesquals destaquenper exemple elbotxí, elcercavores i lagralla de becvermell, iespecialment elpela-roques!Potser no tothomrecordarà coms’identifica i quinreclam fa cada

Delegació d’Osona - GNO

S’acaba l’any i qui més qui menys tothommira enrere; doncs amb els ocells d’Osonafem igual: l’any 2007 s’han citat a Osonaalmenys 187 espècies d’ocells (comparat,per exemple, amb les 198 de l’any 2005), ambuna primera citació per la comarca, que és elcorriol cama-negre de l’abril (curiosament elmateix dia que es veien els dos primerscorriols cama-negres per la comarca delGironès). El corriol suma una espècie a lallista osonenca, arribant a les 238.

Algunes de les dades més sorprenents del’any:• La primera àguila marcenca l’11 de febrer,

mig mes abans del que es podia esperar(Jordi Baucells)

• Els més de 2.000 milans negres, a la pri-mavera, a Sant Quirze de Besora (JordiErra)

• La 4a cita per Osona d’ànec blanc, al Gurri(Roger Jutlgà)

• Més de 320 cigonyes durant la migracióde primavera; 420 a la de tardor (més de780 l’any passat)

• El corriol cama-negre, 1a per Osona(Martí Rodríguez)

• Un teixidor cantant, al Ter, el juliol, 5a citaper Osona (Ponç Feliu)

• Les dades estivals de joves de cabussóemplomallat, per primera vegada a lacomarca

• Les dades estivals d’agró blanc i el pasbastant important al setembre, també perprimera vegada

• El cucut reial al Puig dels Jueus (Vic), tansols la segona observació des de l’any2000 (Martí Rodríguez)

• El tallarol emmascarat (3a cita per Osona)també al Puig dels Jueus (Vic) just el diadesprés del cucut (Roger Jutglà i MartíRodríguez)

• Una polla pintada al setembre (JordiBaucells)

Sortida a Tavertet

Avistament d’ocells

• 5 joves de corriol pit-roig al Matagalls, 5acita per Osona, (Martí Rodríguez i RogerJutglà) i 1 jove al cap de 2 setmanes (NatArgullós i Montse Castañer)

• Una merla blava a Tona, un dels ocellsmés desconeguts a Osona (Jordi Baucells)

• Una àguila marcenca al desembre, de lespoques cites hivernals a Catalunya(Miquel Gómez)

Altres observacions molt interessants d’es-pècies escasses inclouen una cita demartinet ros, sis de cigonya negra, dues defalcó de la reina, també dues de territ menut,una de fumarell negre, tres de gaig blau id’oreneta cua-rogenca, dues de boscarladels joncs…

En canvi, en les espècies ja habituals s’ob-serva altra vegada la merla de pit blanchivernant al Montseny, continuen nidificantels aufranys al Collsacabra, s’incrementa elnombre d’ardeides criant al Ter (més de 110parelles de martinet de nit, 16 de bernat i  20de martinet blanc), segueix l’expansió delspicots negre i garser petit i l’incrementd’efectius hivernants i migradors d’agróblanc, entre d’altres.

Esperem que el 2008 no baixi el llistó!

ocell, però de tabt bé com s’ha deixat veureel pela-roques, segur que cap participantoblidarà aquesta espècie!! <

(Continua)

L’IEC ha estrenat un Portalde Publicacions, que contéels 3.300 títols editats desdel 1907.

S’hi pot accedir a través del’adreça http://

publicacions.iec.cat.

L’IEC estrena Portal dePublicacions

Treballs de la Societat

Catalana d’Herpetologia,núm. 4. Els amfibis deCòrsega i SardenyaAmphibians of Corsica andSardinia. Ed. DANIEL ESCORIZA.Barcelona 2007. 60 P. ISBN:84-404-644-4.

6

Per a més informació, podeu consultar elweb dels ocells d’Osona, que s’actualitza 1o 2 cops per setmana, a l’adreça http://es.geocities.com/ocellsosona. Com anovetat s’ha afegit una petita nota sota cadaespècie indicant quines observacions s’hirecullen, per intentar «estandarditzar-ho»una mica (el que seria el «criteri»); com aresultat hi entren encara més cites queabans, però segur que ajudaran a conèixermés bé els ocells de la comarca (i a trobar-

los pels que fan marató!). Per exemple, hihaurà totes les cites de becadell, botxí imartinet blanc, i totes les de trist a l’hivern.Evidentment s’agraeixen els comentaris percanviar i millorar aquests criteris de seleccióde cites!

La llista amb el criteri per cada espècie lapodeu descarregar des de l’adreça http://es.geocities.com/ocellsosona/Ocells_Osona.htm. <

El primer número de les monografies delpatrimoni natural de la Garrotxa s’ha dedicatals odonats. En un volum d’unes 90 pàgi-nes, i amb una introducció sintètica sobrecaracterístiques de l’ordre, es presentendades de les comunitats de libèl·lules de lacomarca, així com les fitxes de les 42 espè-cies detectades fins al moment a la Garrotxa,i diversos annexos, entre els quals, totes lescitacions d’odonats realitzades a la comarca.

La delegació de la Garrotxa de la ICHN, ambaquesta col·lecció de monografies, de perio-dicitat anual, pretén apropar al públic engeneral i a persones interessades en lanatura, els diferents grups d’organismesvius de la Garrotxa, però també recollir de

Les libèl·lules de la Garrotxa

manera rigorosa la informació existent fins almoment.

La publicació ha estat possible gràcies al’esforç dels autors dels texts i de les foto-grafies, tots ells odonatòlegs aglutinats iengrescats al voltant del grup Oxygastra, alsuport logístic de la Institució Catalanad’Història Natural i al suport econòmic del’Institut d’Estudis Catalans i la Diputacióde Girona.

MICHAEL LOCKWOOD i XAVIER OLIVER

Delegació de la Garrotxa de la InstitucióCatalana d’Història Natural. 2007.Monografies del patrimoni natural de laGarrotxa, núm. 1. <

Publicació de periodicitat anual que recullarticles científics de projectes de recercadesenvolupats a la Garrotxa.

La publicació pretén ser una eina de comuni-cació per als investigadors i naturalistes dela comarca, de manera que contribueix a ladifusió dels estudis que desenvolupen. Elnúmero 2, concretament, recull els articles

Annals de la delegació de la Garrotxa de la Institució Catalana d’HistòriaNatural, núm. 2

generats a partir de les comunicacionsrealitzades en el II Seminari sobre PatrimoniNatural de la Garrotxa, celebrat a Olot, eldesembre de 2006.

L’Institut d’Estudis Catalans i la Diputacióde Girona han contribuït econòmicament enl’edició d’aquesta publicació. <

Revista de periodicitat anual que recullinformació de recerca botànica, en sentitampli, de la comarca de la Garrotxa.

Aquest primer número, amb unes 60 pàgi-nes, recull informació de 27 projectes derecerca botànica (taxonomia, fitosociologia,biologia de la conservació, ecologia,etnobotànica, agricultura...) desenvolupats ala Garrotxa l’any 2006 així com el llistat depersones i entitats que hi han treballat, lescitacions més interessants, les publicacionsi altres materials inèdits que es van generar,així com una síntesi meteorològica de l’anyamb les dades més significatives.

Lithodora, novetats botàniques de la Garrotxa, 2006

En l’elaboració d’aquest número hi hanparticipat 38 persones.

Amb aquesta publicació, la delegació de laGarrotxa de la ICHN vol potenciar la comu-nicació i col·laboració entre centres i perso-nes de recerca que treballen a la comarca,promoure la recerca a la Garrotxa i difondreels resultats de la recerca desenvolupada.

* Les tres publicacions es poden consultar ala pàgina web de la delegació de la Garrotxade la Institució Catalana d’Història Naturalhttp://130.206.88.24/ichngarrotxa/index.php. <

Delegació de la Garrotxa

MICHAEL LOCKWOOD & XAVIER

OLIVER. 2007. Les libèl·lules

de la Garrotxa. Monogra-fies del patrimoni naturalde la Garrotxa, núm. 1.Delegació de la Garrotxade la Institució Catalanad’Història Natural. 85 p.

Lithodora, novetatsbotàniques de la Garrotxa

Informació sobre temesbotànics de la Garrotxa del’any 2006. Delegació de laGarrotxa de la InstitucióCatalana d’HistòriaNatural. 64 p.

7

El passat dissabte 15 de desembre es vacelebrar, a Olot, el III Seminari sobre elPatrimoni Natural de la Comarca de laGarrotxa, promoguda per la delegació de laGarrotxa de la Institució Catalana d’HistòriaNatural. Aquest seminari s’ha convertit enuna cita anual, en la qual diversosestudiosos dels diferents àmbits de la naturaexposen els treballs realitzats en l’any encurs. Hi van assistir 38 persones.

Al llarg de la jornada es van presentar untotal de 13 comunicacions, 7 sobre temes deflora (catàleg de flora vascular, els esbarzersde la Garrotxa, el mapa de la flora invasora,l’avaluació de la producció d’aglans al ParcNatural de la Zona Volcànica de la Garrotxa,el seguiment de la flora vascular del catàlegdels boscos madurs de la Garrotxa,aportacions al coneixement de la flora

III Seminari sobre patrimoni natural de la comarca de la Garrotxa

vascular de la Garrotxa, els líquens a lesparcel·les d’alzinar vell de la Garrotxa) i 6sobre aspectes de fauna (els escorpins de laGarrotxa, invertebrats nous o interessantsper l’Alta Garrotxa, el coneixement actualdels ratpenats de la Garrotxa, el seguimentde les poblacions de cranc de riu autòcton ales conques del Brugent i el Fluvià, elsamfibis d’un bassal a les Preses, i la llistacomentada de les aus de la Garrotxa).

En totes aquestes comunicacions es vapresentar la metodologia de camp emprada,els resultats i les conclusions i van posar demanifest la gran diversitat de temes de lanatura amb els quals s’està treballant des defa temps a la comarca. Les nombrosesintervencions del públic assistent vanresultar molt constructives, fet que realça laimportància d’aquest tipus de jornada. <

Delegació de la Franja de Ponent

Del 10 de novembre al 10 de desembre de2007 la Universitat Catalana d’Estiu deCiències de la Natura va portar a terme cinccursos a Veneçuela i a l’Argentina. Setantaalumnes catalans i americans van participard’aquesta primera experiència que, a més, vaservir per consolidar convenis permanentsentre la UCECN i diferents universitatsamericanes, com ara la Universidad de LosAndes o la Universidad Central deVenezuela.

Els cursos es van fer en estades enllaçadesd’una setmana a la Patagonia, l’Amazones,el Delta de l’Orinoco i els Llanos de Vene-çuela i van permetre aprendre mètodes i ferpràctiques amb la captura i estudi en mà deratpenats, serps, caimans o ocells com elscolibrís i els tucans. En intenses jornades esva aprofundir en el seguiment dels dofins derou o felins com el jaguar i el puma, recomp-tes de dormidors d’ibis i moltes altresactivitats.

Atès l’èxit de la iniciativa, del 2 al 15 defebrer la UCECN portarà a més d’una vinte-

La UCECN farà cursos internacionals durant tot l’any

na d’alumnes de la UdL a Veneçuela a fer uncurs sobre la biodiversitat dels Llanos deVeneçuela i cada mes de l’any s’ofereix alssocis de la ICHN i naturalistes en general lapossibilitat de participar en cursos com ara:

· Maneig i conservació de cocodrils, rein-troducció del Cocodril de l’Orinoco

· Restauració i recuperació de coralls iambients submarins al Carib

· Ornitologia neotropical i anellatge decolibrís a la selva ennuvolada

· Recerca i conservació del còndor delsAndes

· Seguiment de cetacis i pingüineres a laPatagonia

Els cursos estan altament subvencionats iels socis de la ICHN gaudeixen d’un impor-tant descompte. Les places són limitades.Per a més informació adreceu-vos a http://www.ucenatura.cat o bé al telèfon 973 780009.<

(Continua)

ESPARC 2007. Actas delXIII Congreso deEUROPARC-España.Puerto de la Cruz, Tenerife,21 al 25 de marzo de 2007Europarc-España, 2007.Ed. Fundación FernandoGonzález Bernáldez. 144 p.A/e: oficina@europarc-

es.org. A/I: www.europarc-es.org.

Mineralogistes de Catalu-

nya, 2007/2. Grup Mineralò-gic Català.A/e: gmc@minercat.com.62 p. ISSN: 1132-7022

El 3 de desembre va tenir lloc, a la Universi-tat Autònoma de Barcelona, una jornadasobre «Fragmentació del territori i biodiver-sitat», organitzada conjuntament pelCREAF, la SCB i la ICHN.  La nombrosaassistència demostra que aquest és un temacandent i que interessa tant als científicscom als tècnics i als gestors. Es varenpresentar 10 ponències sobre diferents

Congressos i reunions

aspectes de la fragmentació dels hàbitats,dels seus efectes sobre la biodiversitat i decom mitigar-los.

Es va posar de manifest, d’una banda, lacomplexitat del concepte de fragmentació iles múltiples escales espacials i temporals ales quals és rellevant; d’altra banda, es vaconstatar l’elevat nivell científicotècnic as-

Sessió conjunta CREAF-SCB-ICHN Fragmentació del territori ibiodiversitat

8

Associació Catalana de Malacologia

L’Associació Catalana de Malacologia haesdevingut recentment entitat aherida de laICHN. L’ACM, creada l’any 1996, és unaentitat sense ànim de lucre amb l’objectiu dedesenvolupar i fomentar qualsevol menad’activitat relacio-nada amb el món de laMalacologia , des de la recerca científica,l’estudi i la divulgació de temes relacionatsamb els mol·luscs, fins al seucol·leccionisme.

Atès que es tracta d’una entitat d’àmbit ca-talà, una de les nostres fites consisteix aaglutinar i establir vincles permanents decomunicació entre científics malacòlegs,naturalistes amateurs, col·leccionistes aficio-

Societats adherides

(Continua)

nats, i professionals diversos, que estiguinrelacionats directament o indirecta amb laMalacologia a Catalunya, i fomentar així elsestudis malacològics, tot potenciant alhorala protecció del medi natural.  

L’ACM publica anualment un butlletí divul-gatiu pels socis (el Butlletí de l’ACM) i unarevista científica (Spira), que es reparteixengratuïtament als socis, i que es distribueixenarreu del món mitjançant l’intercanvi de pu-blicacions amb les principals societats iinstitucions científiques dedicades a aques-ta disciplina. Des del 2007, l’ACM tépresència a Internet amb la webMOLLUSC@T (www.molluscat.com). <

Butlletí de l’AIM. Es potconsultar a l’adreça:http://mirmiberica.org/

mirmeconoticias

Més de 100 persones varen participar a lesjornades Territori, Desenvolupament i Sos-tenibilitat a la Conca de Barberà organit-zades els dies 23, 24 i 25 de novembre per laSocietat d’Història Natural de la Conca deBarberà. Hi hagué session dedicades alsector primari, al i serveis, a la indústria i lesiinfraestructures i van concloure amb unasessió per debatre la planificació territorialamb representants dels ajuntaments i delConsell Comarcal.

Durant els tres dies de sessions hi va haverintervencions molt interessants de personesde dins i fora de la comarca aportantnombroses idees per intentar promoure iincorporar en els plans actualment en redac-ció, com el Pla Territorial o el Pla Estratégicdel Camp de Tarragona (els quals tambéforen presentats) o el Pla de Desenvolupa-ment Rural de la Conca de Barberà.

Algunes de les idees coincidents foren quecal ordenar i avançar en la terciaritzacióeconòmica, o sigui potenciar el sector deserveis i turisme, alhora que preservar el queno s’ha malmès per posar-ho en valor alservei de la comarca, també que cal unesforç de coordinació entre tots els agentssocials i econòmics i, sobre tot, coordinacióentre administracions i municipis per tal deplanificar bé el futur de la comarca i amb

sostenibilitat. També el sector primari, lapagesia i la ramaderia va clamar pel seu reco-neixement en els plans de desenvolupament,ja que sovint són obviats. La gestió del’aigua o dels residus també va ocupar elseu espai per tal de resoldre problemàtiquespresents en alguns indrets de la comarca.

Els organitzadors estem discretament satis-fets ja que esperàvem més assistència,especialment dels representants de les admi-nistracions locals. Alguns participants vancriticar fortament que la majoria d’alcaldesno hi fossin presents, tot i estar-hi convi-dats. Som conscients que els alcaldes delsnostres municipis solen ser persones ambuna gran dedicació en els afers propis de lagestió municipal que els va impedir assistir ales sessions de debat de divendres idissabte; malgrat això ens hagués agradatque en la sessió del diumenge, on estavenconvidats, haguessin comparegut més delscinc representants d’un total de 22 munici-pis de la nostra comarca. En aquest sentithem de reconèixer públicament el graninterès de l’alcaldessa de Senan i del regidorde Medi Ambient de l’Ajuntament de Mont-blanc, que participaren en gairebé totes lessessions.

També hem de reconèixer un cert desconcerten no ser capaços de mobilitzar la societat

Jornades de debat a la Conca de Barberà

Unio mancus

solit a Catalunya en matèria de connectivitatbiològica tant pel que fa a la quantificaciómitjançant índexs adreçats a espèciesconcretes o al conjunt del territori com alconeixement de les pautes de moviment delsvertebrats terrestres i l’aplicació d’aquestconeixement al disseny de passos de faunaper pal·liar l’efecte barrera de lesinfraestructures viàries.

Finalment, ressaltar l’adopció per part de laGeneralitat de Catalunya d’un seguitd’instruments i mesures amb l’objectiu defer front a la fragmentació excessiva dels

hàbitats. Entre aquests instruments, desta-quen el futur pla territorial sectorial deconnectivitat biològica de Catalunya i elplanejament territorial, el qual incorpora enels plans territorials parcials i els plansdirectors territorials el valor connectiu comun dels criteris per atorgar la categoria desòl de protecció especial. Caldran totesaquestes eines, més la voluntat políticad’aplicar-les, així com l’assessorament delsnaturalistes i una eficaç pedagogia social,per tal de contrarestar la fragmentaciógenerada pel creixement imparable de lesàrees urbanes i de les infraestructures. <

9

Representants en organismes i institucions

(Continua)

BATALLERIA. Revista dePaleontologia, núm. 13.Museu Geològic delSeminari de Barcelona,2006-2007. 82 p. ISBN:0214-7831.

Boletín Geológico y Minero.Revista de Ciencias de laTierra, volumen 118.Instituto Geológico y Minerode España, octubre de2007. p 555-757.ISSN: 0366-0176.

civil ja que hi havia pocs representantsd’entitats o col·lec-tius assistiren a les ses-sions. Tot plegat ens preocupa en especialatès que l’objectiu de les jornades era iniciarel debat sobre com volem que sigui lacomarca en el futur, un debat que crèiem icreiem necessari, tal i com es va posar demanifest al llarg de les quatre sessions, i mésara que administracions i organitzacions delCamp de Tarragona estan elaborant el PlaTerritorial i el Pla Estratègic, que també afec-taran de ple la Conca de Barberà. Endefinitiva aquesta era una oportunitat perposar en comú, administracions locals isocietat civil, aspectes sobre el nostre futur,ja que entenem que el futur d’un territoripassa per arribar a consensos en els granstemes que ens afecten, i que ens podenafectar en el futur, a fi de potenciar el benes-tar dels habitants de la Conca preservant-neel valors paisatgístics.

Malgrat això, i atès que han estat unes ses-sions concentrades que han suposat quemolts dels temes s’hagin debatut moltsuperficialment, des del Centre d’HistòriaNatural de la Conca pretenem continuar latasca en el futur a partir de reunions secto-rials amb les persones que van mostrar uninterès per continuar participant per debatreel futur sostenible de la comarca.

De les sessions també es pot extreure queels ciutadans i les ciutadanes volen mésparticipació per decidir amb les institucionsel futur de la comarca, complint el procedi-

ment de baix cap a dalt, que des d’Europas’està impulsant, en contra de l’acostumatde dalt cap a baix. Però per això cal que enshi impliquem tots, per la qual cosa convidema participar a les sessions futures ambl’objectiu que contribuir a un millor benestara la comarca.

Ara ens toca elaborar les conclusions a par-tir de les aportacions de ponents, delsconferenciants i dels participants de lestaules rodones, unes conclusions que lliu-rarem als equips redactors dels tres plansesmentats, així com a totes les administra-cions locals de la comarca. Tot seguit s’edi-tarà el llibre de conclusions que es faràarribar a tots els participants i als col·lectiusque ho desitgin.

Volem manifestar el nostre sentit agraïmenta totes i tots els participants a les jornades ique sàpiguen que en definitiva han realitzatuna bona inversió de temps a favor d’undesenvolupament comarcal amb sostenibi-litat, i que comptem amb tots ells i ambtothom que s’hi vulgui afegir, per continuaraquesta engrescadora tasca.

També volem agrair l’especial suport de laFundació Martí l’Humà per ajudar-nos aportar a terme l’organització d’aquestesjornades en un moment que tenien undevenir no massa esperançador, així com lacol·laboració, en el patrocini posterior, delConsell Comarcal de la Conca de Barberà i laDiputació de Tarragona. <

El 6 de novembre va tenir lloc la primera reu-nió de coordinació dels representants del’IEC i de les seves societats filials en elsòrgans i comissions relacionats amb la con-servació de la natura a Catalunya. L’acte vaser presidit pel Secretari Científic de l’IEC imembre de la Institució, Ricard Guerrero.

En aquesta reunió es van presentar el resul-tats de l’informe Representants de la comu-

Comissió d’espais naturals de l’IEC

nitat científica en els diferents organismesrelacionats amb la conservació de la natu-ra a Catalunya, elaborat per la ICHN perencàrrec de la Secretaria Científica de l’IEC,el qual constitueix una primera i interessantaportació a l’anàlisi de la participació delscientífics en els òrgans i comissions relacio-nats amb el patrimoni natural a Catalunya.Podeu consultar el text complert d’aquestinforme a la pàgina web de la Institució.

Consell de Protecció de la Natura

El 17 de desembre passat es va fer la segonareunió plenària de l’any 2007del Consell deProtecció de la Natura, que en aquest cas vacomptar amb l’assistència del director gene-ral de Medi Natural del Departament deMedi Ambient i Habitatge.

Enguany el CPN ha celebrat dues reunionsplenàries i tres reunions de la comissiópermanent i ha realitzat un nombre relativa-ment reduït d’informes —vuit en total—dels quals destaquen els relacionats amb elscanvis en els límits i amb el nou pla especialdel Parc Natural de la Zona Volcànica de laGarrotxa, l’ampliació del Parc Natural de laMuntanya de Montserrat i el projecte dedecret sobre la captura de túrdids amb vesc,que va informar-se negativament. També ha

elaborat una moció sobre els paratges natu-rals d’interès nacional.

Un fet destacat durant l’any 2007 ha estat lapublicació del Decret de modificació delDecret 239/1986, sobre el Consell de Protec-ció de la Natura, el qual permetrà resoldrealguns aspectes relacionats amb la composi-ció del Consell que fins ara dificultaven elseu normal funcionament. En l‘esborranyinicial de decret, el CPN també haviaproposat definir més clarament i ampliar elssupòsits que cal que requereixi l’informe aixícom que aquest hagués de ser favorablequan es proposés modificar els límits delsespais protegits, però aquestes propostesno han estat incloses en el decret quefinalment s’ha aprovat. <

10

XII Curs d’especializació.Tècniques de reconeixe-ment de plántules ydiáspores de males her-bes. Lleida, del 29 de genera l’1 de febrer de 2008.

Per a més informació iinscripcions adreceu-vos ala Unitat de Botànica delDept. d’Hortofructicultura,Botànica i Jardineria del’ETSEA, UdL. Tel.: 973 702554; a/e: aritz@hbj.udl.es.Demaneu pel doctor AritzRoyo.

L’última reunió del Consell Consultiu delParc de Collserola, celebrat el 19 dedesembre passat, s’inicià amb l’aprovaciódels nous membres representants. També hihagué canvi de vicepresident: el càrrecl’ocupa ara el Sr. Vicenç Sureda, de laDiputació de Barcelona.

Durant la reunió, es tractaren diversos temesd’interès, entre els quals voldríem destacarla proposta que varem fer des de la ICHNd’organitzar conjuntament amb la UB, entrefebrer i març de 2008, una sessió científicacentrada en els prats d’abellatge i de leszones obertes del parc, per tal de destacar elseu valor ecològic i per la conservació de labiodiversitat. Aquesta proposta sorgeix dedos socis de la ICHN, Antoni Gómez-Bolea(UB) i Francesc Llimona (Parc Collserola), enel moment de definició dels límits del futurparc natural. Des del Parc es va valorar laproposta com a molt interessant i va oferirun espai a la seu del parc per poder feraquesta trobada i la col·laboració que fesfalta. 

Un altre punt interessant fou la votació perelevar a l’òrgan gestor del parc la propostade canvi dels estatuts de manera que elconsell consultiu pugui escollir el seu presi-dent de manera democràtica i que aquestcàrrec no hagi de ser forçosament ocupatpel president-gerent del consorci. Tambédestaquem la proposta que el consorci vetlliper la declaració del parc natural per llei...

Pel que fa a la reorganització de les zones decaça al parc, sembla que ja està en procésd’implementació el canvi de normativa. Comja hem comentat en anteriors notícies, lacaça del senglar passa a ser consideradauna eina de control de la població i les àreesde caça estan concentrades en dues zonesconcretes del parc. A més, només es podenfer batudes pel senglar en dijous o dissabte(el diumenge ja no es pot caçar per l’elevadaafluència de visitants), i quan es facinbatudes pel senglar, es tancarà l’accés a lazona de caça. Tot i que aquestes àrees decaça controlada no regulen la caça menor(becada, conill, tord, griva, tord ala-roig itudó), segons els tècnics del parc,estrictament no caldria fer-la perquè comreflecteixen les estadístiques dels últims 20anys es cacen els individus procedents derepoblacions. Per tant, es pot inferir que lespoblacions naturals no estan fora de controli no caldria controlar-les.

Consell Consultiu del Parc de Collserola

De l’informe d’actuacions destaquem l’en-derrocament de l’àrea de picnic Los Pinos ala cua del pantà de Vallvidrera, l’inici delstreballs de recuperació del camí de la plaçaRotary de Sant Cugat fins a can Borrell, elprojecte de gestió participativa de la riera deVallvidrera (amb els seus més i els seusmenys), els treballs als trams del Passeig deles Aigües a Pedralbes i Gràcia, la presenta-ció de la Guia de la Bicicleta (acte organitzatamb Probike i que segons sembla, fou bas-tant monopolitzat per aquesta marca amb elconsegüent malestar de la resta d’actorsimplicats), la denúncia a la fiscalia de mediambient per la tala d’una alzina monumentala la Budellera per part d’una empresasubcontractada per Endesa per fer treballsforestals tot i els protocols d’actuació, l’inicidels treballs del túnel d’Aigües Ter-Llobregat a Sant Just i a Horta... la redacciódel projecte (ja encarregat) de rehabilitacióde Vil·la Joana com a museu Verdaguer peròtambé com a equipament per visitants delParc... i els tràmits per la declaració del parcnatural de Collserola.

Sobre aquest darrer punt, i referent als límitsdel parc natural, la visió del consorci semblaser que és d’incloure les zones tampó decontacte amb els nuclis de població per po-der fer una zonificació posterior a les zonesde conflicte. Per tant no es veu amb bonsulls la declaració de zones preparc coms’estava valorant. Segons es va comentar,els límits de parc seran molt semblants alspresentats a la proposta de Natura 2000 a laUnió Europea ja que no es pot retallar lasuperfície un cop ja s’ha acceptat la propos-ta de Xarxa Natura 2000. D’altra banda, lesreserves de sòl per a infraestructures no esveuran afectades per la declaració de parcnatural tot i que el túnel d’Horta podria sernomés d’ús ferroviari. Actualment, el procésestà encara en la fase de negociació delslímits entre l’ajuntament de Barcelona i elDepartament de Medi Ambient i Habitatge iposteriorment es negociarà amb la restad’ajuntaments. Quan hi hagi una propostaconsensuada per totes les parts, es farà lafase d’exposició pública durant la qual espodran presentar al·legacions. Un cop esdeclari el parc natural, es redactarà un noupla especial que portarà a una nova organit-zació i estatuts de funcionament.

Bé doncs això és tot! Pròximament podreuconsultar l’acta de la reunió a la Secretariade la ICHN... Fins aviat! <

Entre els acords presos en aquesta reunió,destaca el fet que la ICHN assumirà lestasques de dinamització i funcionamentd’aquesta comissió i donarà suport tècnicals representants de l’IEC o de les sevessocietats filials.

També s’acordà elaborar un resum anual devaloració del funcionament dels òrgans icomissions en els quals es participa així comde les principals actuacions realitzades elqual es publicarà en el NOTÍCIES de la IICHN.

Finalment, es va acordar que l’IEC presentiuna proposta de millora del funcionament ila composició dels òrgans de participació ales administracions que en són responsa-bles, especialment al Departament de MediAmbient i Habitatge i, també, a la Diputacióde Barcelona, ja que es considera ques’hauria d’impulsar una reforma de l’actualmodel de participació de manera que s’atri-bueixi als científics una funció preferentmentassessora. <

Grup de treballFotògrafs de la Natura

S’està constituïnt un nougrup de treball de la ICHNde fotògrafs de la natura.

Els socis que hi estiguininteressats a participar-hipoden dirigir-se a:

Helios Dalmau(helios.dalmau@gmail.com)

Francesc Muntada(francesc@sincroniaav.com)

Albert Masó(a.maso@foreste.com).

11

Els processos participatius per la implantació de la Directiva marc del’aigua (DMA)

Àmbit de participació Correspondència amb les conques hidrogràfiques

1 -  La Muga __________________ La Muga, Rieres del Cap de Creus, Rec Madral, Rec Sirvent 2-   El Fluvià __________________ El Fluvià, Rieres del Montgrí Empordà 3-   Alt Ter____________________ Ter 4-   Baix Ter __________________ Ter, Daró 5- Rieres de Llevant __________ Rieres del Cap de Begur i Blanes, Rieres del Maresme 6-   La Tordera ________________ La Tordera 7-   El Besòs _________________ El Besòs 8-   Cardener - Alt Llobregat _____ Cardener i Llobregat 9-   Baix Llobregat _____________ Anoia i Llobregat 10- Foix i les Rieres de Garraf ___ Foix, Rieres del Garraf, Rieres de Calafell i Torredembarra 11- Francolí-Gaià ______________ Francolí i Gaià 12- Rieres de Ponent ___________ Rieres de Calafat-Golf Sant Jordi, Rieres de Llaberia-Vandellós,____________________________ Rieres de Riudecanyes, Rieres del Baix Camp

13- Ebre _____________________ Ebre 14- Baix Segre ________________ Segre 15- Alt Segre _________________ Segre 16- Les Nogueres. _____________ Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana, Garona

L’Agència Catalana de l’Aigua està duent aterme, en l’àmbit d’aplicació de la Directivamarc de l’aigua (DMA), els treballs per tald’assolir els objectius de millora de laqualitat de les aigües per al 2015, a travésd’un ambiciós procés participatiu que garan-teix la informació, la consulta i la participacióactiva de les persones i entitats interessadesen la gestió de l’aigua.

Per debatre la diagnosi de l’estat de les mas-ses d’aigua i per a l’elaboració dels progra-mes de mesures que han de conformar el Plade Gestió de Conca, s’ha endegat un procésparticipatiu, el qual es pretén que estigui,també, a la base dels futurs Consells deConca —òrgans consultius pluridisciplinarsper tot el territori— que facilitaran la infor-mació, el diàleg, el consens i el seguimentdel Pla de Gestió.

Per treballar de manera eficient en tot elterritori català, s’han creat els 16 àmbits departicipació que figuren a la taula següent:

Aquesta iniciativa va començar amb duesproves pilot (Alt Ter i Gaia-Francolí) a mitjande l’any passat. Actualment ja s’han tancat

gairebé els processos de la fase I que vancorrespondre a La Tordera, el Baix Ter i elsFoix i les Rieres del Garraf. La Fase II es vainiciar el passat mes de desembre i esdesenvoluparà als quatre àmbits següents:Conca del Fluvià, Rieres de Ponent, Rieresde Llevant, Conca del Cardener i AltLlobregat.

Per facilitar al màxim l’accés a la informaciós’ha fet una adaptació de tots elsdocuments tècnics i es disposa d’unapàgina web específica (http://acaparticipacio.cat/) per tots els processosparticipatius, amb un subportal per acadascun on consten totes les dades, dates,adreces i documents generats al llarg de totala fase.

La Institució ja participa en algunsd’aquests àmbits, però per l’amplitud de totaquest procés participatiu nomes ho pot feren algunes conques hidrogràfiques, demanera que qualsevol soci que vulgui

participar-hi en representació de la Institucióho pot fer contactant prèviament amb laseva Secretaria. <

L’Institut Menorquí d’Estudis i la Institucióestan preparant el programa d’actes per talde celebrar el 75è aniversari de la visita de laICHN a Menorca l’any 1933.

Es proposa reeditar la publicació que es féul’any 1933 i fer una visita naturalista d’uncap de setmana a l’abril del 2008. En aquestavisita es farà una trobada entre els membresdel Consell Directiu de l’IME i de la ICHNper estrènyer les relacions entre ambduesentitats; també s’ha previst una recepció al’Ajuntament de Maó.

Congressos i reunions

Celebració del 75è aniversari de la visita de la ICHN a Menorca

No es perdrà l‘oportunitat de fer una excur-sió naturalista amb experts de diferentsàmbits. La visita és oberta a tos els socis dela ICHN i, especialment, a aquells que haginrealitzat algun tipus d’estudi o recercanaturalista a Menorca. En aquest darrer cas,s’espera poder assumir totes les despesesque es puguin generar.

Tots els qui estiguin interessats a assistir aaquest acte commemoratiu, poden demanarmés informació a la Secretaria de laInstitució. <

Protected Areas andSpirituality. Proceedings of

the First Workshop of TheDelos Initiative - Montserrat

2006. JOSEP M. MALLARACH iTHYMIO PAPAYANNIS. IUCNWorld Commission onProtected Areas iPublicacions de l’Abadiade Montserrat, 2007. 327 p.ISBN: 978-2-8317-1023-5

fundada el 1899

Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Redacció: ICHNC. del Carme, 4708001 BarcelonaTel. 933 248 582Fax 932 701 180A/e: ichn@iec.cat

A/I: http://ichn.iec.cat

Imprimeix: IMPREMTA BADIA, SL

Maqueta: Albert BeltranDipòsit Legal: B.39829-1995

Amb el suport de

DiputacióBarcelonaxarxa de municipis

Agenda

Han col·laborat en la redacció d’aquest NOTÍCIES:Jordi Artola, Jordi Badia, Carme Casas, Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà,Guillem Chacon, Xavier Escuté, Josep Germain, Núria Morral, Xavier Oliver, Ferran Rodà,Martí Rodríguez, Andreu Salvat, Unitat de Participació de l’Agència Catalana de l’Aigua,Florenci Vallès i Roger Vila.

Fons bibliogràficde la ICHN

Podeu consultar el fonsbibliogràfic de la Institucióa la Biblioteca Montilivi,Universitat de Girona, Àreade suport a l’estudi i ladocència. Horari: tardesde 14.45 a 21.45 h; Tel.:972 418 290; o a l’adreçad’Internet: http://biblioteca.udg.es/fons_especials/ichn/

index.asp.

Sessións científiques

Dijous 24 de gener de 2008, a les 7 de la tarda, a Les Cases d’en Puig, del Prat deLlobregat. La diversitat que «no es veu»: praderies de posidònia, a càrrec deJORDI SÀNCHEZ, CRAM.Dijous 14 de febrer de 2008, a les 7 de la tarda, a l’IEC. Entre l’aigua i la terra:reptes per a la conservació dels amfibis als Països Catalans, a càrrec de GUSTAVO

LLORENTE, UB.Dimecres 12 de març de 2008, a les 7 de la tarda, a l’Aula Magna de la Facultat deCiències de la Universitat de Girona. Les invasions biològiques en el medi marí.Exemples d’impactes i amenaces a la Mediterrània Occidental, a càrrec d’ENRIC

BALLESTEROS, CSIC.Dijous 6 de març de 2008, a la 1 del migdia, a l’Aula Magna de la UB. Llacs illacunes de Mongòlia: en cerca de la memòria dels nostres paradisos lacustresesteparis ibèrics perduts, a càrrec de MIQUEL ALONSO, URS.

Delegació del Bages

Sortides Naturalistes de Llevant a Ponent de Catalunya.Cal apuntar-s’hi, com a mínim dos dies abans, trucant al telèfon 938 788 608 oenviant un correu electrònic a l’adreça ichnbages@infonegocio.com. Les sortidess’iniciaran sempre des de l’UPC de Manresa (av. de les Bases de Manresa, 61-73)Podeu consultar el programa complet a l’adreça http://ichn.iec.cat/agenda.htm.26 de gener, de 8.15 a 20 h. El massís del Montgrí i Pals. Recorregut pel massíscalcari del Montgrí, des d’on es poden contemplar les illes Medes, visita alsaiguamollls del Baix Empordà, on desemboca el Ter, i a la platja de s’Illa Roja, degran interès geològic.23 de febrer, de 8.15 a 20 h. El massís de Cadiretes i el jardí botànic Mar i Murtrade Blanes. Recorregut per la part marítima de la comarca de la Selva per veurepaisatges granítics, suredes, plantes mediterrànies de sòls silicis i penya-segatscostaners. Al jardí botànic es pot veure una gran varietat de plantes, entre les quedestaquen els cactus i les palmeres.

CatalunyaDECRET 253/2007, de 20 de novembre, de modificació del Decret 50/2007, de 27 de febrer, pelqual es regula el contracte global d’explotació. DOGC núm. 5014 del 22 de novembre del2007.

DECRET 255/2007, de 20 de novembre, de modificació del Decret 239/1986, de 4 d’agost,sobre el Consell de Protecció de la Natura. DOGC núm. 5014 del 22 de novembre del 2007.

DECRET 266/2007, de 4 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament del Cos d’AgentsRurals. DOGC núm. 5024 del 7 de desembre de 2007.

Illes BalearsDecret llei 1/2007 de 23 de novembre de mesures cautelars fins a l’aprovació de normes deprotecció d’àrees d’especial valor ambiental per a les Illes Balears. BOIB núm. 176 del 24 denovembre del 2007.

Decret 140/2007, de 23 de novembre, de modificació del Decret 60/2005, de 27 de maig, pelqual es crea la Comissió Interdepartamental i el Comitè Tècnic sobre el Canvi Climàtic. BOIBnúm. 179 de l’1 de desembre del 2007.Ordre de la consellera d’Agricultura i Pesca de 27 de novembre de 2007, per la qual es crea laComissió de Seguiment de la Reserva Marina del Llevant de Mallorca. BOIB núm. 185 del 13de desembre del 2007.

País ValenciàDECRET 229/2007, de 23 de novembre, del Consell, pel qual s’aprova el Pla Rector d’ús iGestió del Parc Natural del Montgó. DOCV núm. 5648 del 27 de novembre del 2007.DECRET 225/2007, de 16 de novembre, del Consell, pel qual crea la Comissió Delegada deCoordinació de Polítiques de Prevenció davant el Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana.DOCV núm. 5649 del 28 de novembre del 2007. <

Legislació