Notíciesde la Institució

CIRCULAR DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURALJuliol - agost de 2007

72

En memòria de Creu Casas

Creu Casas i Sicart, presidenta de laICHN durant el periòde 1980-1982, vamorir el 20 de maig passat, a l’edat de94 anys, a Bellaterra. Destacadabriòloga catalana, va estar treballantfins dos mesos abans de la seva morten un nou catàleg de les molses delsPirineus, muntanyes que ella tantestimava i coneixia, i en el plantejamentd’un nou llibre sobre les hepàtiques dela península Ibèrica.

Va estudiar a la Facultat de Farmàcia,on va ser alumna de Pius Font i Quer.Durant molts anys va compaginar lafeina de farmacèutica hospitalària ambla de professora de Botànica a lamateixa Facultat on es va llicenciar, almateix temps que orientava la sevarecerca en el camp de la briologia sotala direcció de P. Seró. Des del 1967 vaser professora agregada de Fitogeo-grafia a la Facultat de Biologia de laUniversitat de Barcelona i es va dedicara l’ensenyament de la botànica i a labriologia. El 1971 va ser la primera cate-dràtica de Botànica de l’Estat espanyolamb destinació a la UniversitatAutònoma de Barcelona, on va posaren marxa el Departament de Botànicad’aquesta universitat de nova creació.Als 70 anys, amb la jubilació, va sernomenada professora emèrita i durant

23 anys es va dedicar, ara ja, plenamenta la briologia.

Parlar de la dedicació de Creu Casas ala briologia és explicar una bona part dela història de la briologia espanyola. Vainiciar els seus estudis de briologia endiferents zones dels Països Catalanscom el Garraf, el Cap de Creus i Mallor-ca, i es va interessar sobretot en elMontseny, on va centrar la seva tesidoctoral. Aquest estudi va incloure, amés d’un catàleg, les agrupacionsmuscinals observades en aquestmassís. Aquesta tesi va ser defensadaa Madrid, com era habitual a l’època.

En un moment en què la botànicaespanyola estava dedicada bàsicamenta la fanerogàmia, és molt remarcablel’empenta que Creu Casas va donar a lacriptogàmia a partir d’un curs dedicat ala briologia que va impartir l’any 1969.D’aquest curs en van sortir els seusprimers col·laboradors, procedents dediverses universitats espanyoles, aixícom les Reuniones de Briología(prospeccions de zones poc exploradesde la península), que van culminar ambla constitució de la Sociedad Españolade Briología l’any 1989, de la qual ellafou la primera presidenta. També vaendegar, amb altres criptogamistes, els

(Continua)

22

Simposios de Botánica Criptogámica quecelebrem biennalment.

Encara que va centrar els seus estudis alsPaïsos Catalans, la seva influència i els seustreballs abasten tota la península. Va dirigirnombroses tesis doctorals d’investigadorsde diferents universitats d’Espanya, al mateixtemps que els seus estudis s’estenien pertota la geografia ibèrica i a les illes Balears.Els treballs propis i en col·laboració vanincrementar considerablement el catàleg debriòfits i les àrees estudiades a la penínsulaIbèrica. En aquest increment hi trobemalgunes espècies noves i d’altres que secitaven per primera vegada a Europa, de graninterès biogeogràfic com Goniomitriumseroi, Oedipodiella australis, Trichosto-mopsis umbrosa, Exormotheca pustulosa iGigaspermum mouretii, entre d’altres.

Creu Casas va participar en diversos projec-tes europeus, principalment en Checklist ofEuropean Bryophytes, Distribution ofEuropean and Macaronesian mosses iBryophyte Cartography of EuropeanBryophytes. En relació amb aquest darrer,l’Institut d’Estudis Catalans ha publicat elsprimers 4 fascicles, de 50 espècies cadascun,en català i en anglès (Cartografia de briò-fits: Península Ibèrica i les illes Balears,Canàries, Açores i Madeira).

Pel que fa a la península Ibèrica, va publicarla primera Lista Roja l’any 1994, actualitzadaa The 2006 Red List, an updated checklist ofbryophytes of the Iberian Peninsula (Portu-gal, Spain and Andorra) i l’obra de la qualse sentia més joiosa, publicada recentmentper l’IEC, Handbook of mosses of the IberianPeninsula and Balearic Islands, correspon ala primera flora de briòfits completa, tant del’estat espanyol com de la península Ibèrica.Aquest darrer llibre ha estat la continuació iampliació de Flora dels briòfits dels PaïsosCatalans I. Molses, que va rebre el PremiCrítica Serra d’Or l’any 2002. ActualmentCreu Casas estava treballant en el planteja-ment de l’ampliació de Flora dels briòfitsdels Països Catalans II. Hepàtiques iantocerotes, de la península Ibèrica.

Deixa més de 200 articles científics publicats,molts d’ells en revistes especialitzades

internacionals, dels quals destaquemChecklist of spanish mosses i The Anthoce-rotae and Hepaticae of Spain and BalearicIslands, primers catàlegs d’Espanya. Enreconeixement a la seva trajectòria científicali van concedir, l’any 2002, el Premi FundacióCatalana per a la Recerca.

Aquells que hem tingut la sort de treballaramb Creu Casas ressaltem sobretot laconstància, el rigor científic i l’entusiasmeper la briologia i per tots els camps de labotànica que ens va saber transmetre. Lagenerositat i la humilitat defineixen molt bé laseva personalitat. El suport que van rebred’ella els joves que s’estaven iniciant en labriologia és la resposta que donem alsnostres col·legues europeus quan enspregunten el perquè de l’elevat nombre debriòlegs que treballen a l’estat espanyol.Tots nosaltres vam poder comptar en totmoment amb les seves opinions, sempreencertades.

La briologia espanyola ha sofert una granpèrdua, i no només d’una gran investigado-ra, sinó també d’una gran persona semprecompromesa en la conservació del patrimonibiològic. Esperem que els que hem tingut lasatisfacció de treballar amb ella puguemseguir el seu exemple.

MONTSERRAT BRUGUÉS, ROSA M. CROS, JOAN M.ROURE I JOSEP GIRBAL.

Tot just acabada la feinapots guanyar les estancesdel repòs i la pau.Tinc vora meu tres llibreson pulcrament i amb ajut resumiresuna vida d’amor intens al teu país.Just corregida la darrera ratllaja saps serenament com va cessant el balli toca l’hora d’eixir-ne de puntetes,tal com viuen, es dispersen i morenels vegetals humils sobre els quals t’inclinavesamb amistat i moltes lentes hores,tot destriant-ne els més petits detalls.

Si et vull recordar viva reveig quan penetravesplana endins dels Monegres,

Creu Casas amb els membres de la junta de la So-ciedad Española de Briología i col·laboradores, eldia que li van lliurar el volum del Boletín publicat enhomenatge seu.

Creu Casas, in memoriam

Nunc dimittis servum tuumLluc 2, 25

Handbook of mosses of theIberian Peninsula andBalearic Islands. C. CASAS;M. BRUGUÉS; R. M. CROS i C.SERGIO.

Fascintants bolets. CELDONI

FONOLL. Setembre del 2006.184 p. ISBN: 84-96499-50-2.

33

Projectes

Artròpodes amenaçats

L’elaboració de la llista d’artròpodes conti-nentals terrestres amenaçats ja es troba bas-tant avançada i de moment ja s’han elaboratles fitxes de més d’uncentenar d’espècies,bàsicament mol·luscs,ortòpters, heteròpters,lepidòpters, odonats,coleòpters i miriàpo-des.

L’objectiu d’aquesttreball és identificar lesespècies querequereixen mesures deprotecció, les qualsestaran a la base de lallista d’espèciesprotegides del noudecret sobre protecciód’invertebrats queelabora el Departamentde Medi Ambient iHabitatge.

Les fitxes que s’estan redactant recullen pera cada espècie dades com el seu grau d’ame-

naça, àrea de distribució, hàbitat i biologia,amenaces, mesures de conservació, etc.Paral·lelament, també s’elabora la llista

d’espèciesd’aquests mateixosgrups protegidesper la legislacióinternacional,estatal i catalana.

L’elaboraciód’aquesta llista i deles fitxes de cadaespècie, requereix laparticipació d’unelevat nombre decol·laboradors,atesa la complexitatcaracterística delsdiferents grupsd’invertebrats.Solament s’hantractat els grupsd’invertebrats dels

quals es té un bon coneixement i es podiacomptar amb l’ajut dels principals expertsque hi treballen.

Coenagrion_hastulatum

terres riques en ríccies i altres soledats.Et veig perduda vora rierols ombrívolsal Montseny, a les altes molleresdels Pirineus, a tantsindrets ibèrics preterits.Et veig entre els volcansdel Cap de Gataregnant sobre una cort de deixebles(ai las! tan joves!),com una reina mareasseguda al seu trondavant l’estereoscopi,dissecant amb agullesminúcies verdes, molses, vida ínfima.

Dona valenta, en un temps com aquell dedones derrotades,insistent, incansable, obrint portesen un maig (el del 68?),quan parlar d’arbressemblava a alguns un crim,tu, armada amb una lupat’asseies entre els savis i el joves, iensenyaves.

Els que envellim entre coses petiteset demanem ara que intercedeixisdavant del Déu que estimaFrancesc d’Assís, la poesia,branques d’arbre que aguantenles voltes de rajola i vidres verds,i tantes altres coses aparentment inútils,perquè ajudi a salvar les vides ignoradesi ens permeti seguir contemplant-les,si cal agenollats,magnificant la terra amb un vidred’augment. XAVIER LLIMONA 22 de maig de 2007

L’Atzavara. Butlletí de laSecció de CiènciesNaturals del Museu deMataró, núm. 15, any 2007.Homenatge a PereMontserrat. 199 p. ISSN:0212-8993.

4

Assemblea General

Omnis cellula, núm. 13,juny de 2007. SocietatCatalana de Biologia. 48 p.ISSN: 1696-8107.

Bolletí de la Societat d’His-tòria Natural de les Balears,vol. 48 (2005). 168 p.

El primer acte e l’Assemblea, va ser el nome-nament de Jaume Terradas com a socid’honor de la ICHN. Ferran Rodà, ecòleg,soci de la ICHN i col·lega seu va fer unasemblança de la seva trajectòria científica ihumana que us reproduïm més endavant.

A continuació, prengué la paraula JaumeTerrades que va agrair les paraules de FerranRodà i el nomenament del Consell Directiuper l’honor de la distinció atorgada. Va fer,també, una conferència basada en el seullibre Una visió evolutiva de la natura i lasocietat, després de la qual, Josep Peñuelasli lliurà un petit obsequi.

L’Assemblea continuà amb l’exposició delsecretari, Andreu Salvat, de les activitatsrealitzades durant l’any 2006 i els nousprojectes endegats enguany. Esmentà lesactivitats, projectes i publicacions endegatspel Consell Directiu i, també, dels de les dife-rents delegacions (Bages, Osona, Franja dePonent i Garrotxa) i del grup de treballOxygastra.

El vicepresident, Joan Pino, comentà quepròximament se signarà un conveni decol·laboració amb l’Ajuntament del Prat deLlobregat, a través del qual es podrà consti-tuir, finalment, la Secretaria Tècnica de laICHN, cosa per la qual s’han esmerçat moltsesforços ja que és de vital importància per almillor funcionament de la nostra entitat.

També es van exposar les gestions ques’estan realitzant per tal que la ICHN formipart del patronat de la Fundació Observatoride la Sostenibilitat de Catalunya.

Durant l’Assemblea es comunicà l’acord delConsell de modificar el Regalment de règimintern per permetre que els membres delConsell Directiu puguin renovar el seu càrrecfins a dues vegades.

Marc Martín va fer una exposició de l’estateconòmic de la ICHN, que presentà unbalanç força equilibrat entre ingressos idespeses.

Per acabar es va fer la renovació dels càrrecsdel Consell, després de la qual quedà consti-tuït per les persones següents:

Presidència: Josep Peñuelas i ReixachVicepresidència: Joan Pino i VilaltaSecretaria: Xavier Escuté i GasullaTresoreria: Marc Martín i PérezVocalies: Roser Campeny i Valls

Moisès Guardiola i BufíPere Luque i PinoNúria Morral i NadalOriol Oms i LlobetXavier Sabaté i RotésDelfí Sanuy i CastellsFlorenci Vallès i Sala

Abans de cloure l’acte, el president agraí lacol·laboració dels membres que deixen elConsell, Andreu Salvat i Joan Vallès i donà labenvinguda als qui s’hi incorporen.

5

Nomenament de Jaume Terradas com a soci d’honor de la ICHN

Cartografia dels hàbitats deCatalunya. Manual d’inter-pretació. JOSEP VIGO, JORDI

CARRERAS, ALBERT FERRÉ. 343p. ISBN: 84-393-7341-4.

Aula d’Ecologia. Cicle deconferències 2006. ANNA

ÀVILA i JAUME TERRADAS.Universitat Autònoma deBarcelona. Servei dePublicacions, 2007.Ciència i Tècnica, 34.Ecologia. 91 p. ISBN: 978-84-490-2485-6.

Jaume Terradas va biografiar el món en 498pàgines. Això surt a 3·10-8 pàgines per anydes del naixement del nostre univers. Apli-cant la mateixa proporció a la vida professio-nal d’en Jaume (uns 40 anys), correspondriaglossar la trajectòria del flamant soci d’honoren 1·10-6 pàgines. Només un poeta, potser elmateix Jaume, seria capaç de tan gran con-densació. Dediquem-li doncs una ratio forçamés elevada. Sense menystenir l’univers enconjunt, en Jaume bé que s’ho mereix.

Com bé sabeu, Jaume Terradas és el pare del’ecologia terrestre a Catalunya. Deixeble deRamon Margalef i d’Oriol de Bolòs, haexplotat amb èxit la conjunció de la sevaformació ecològica i botànica per impulsar unprograma de recerca sobre el funcionament ila dinàmica dels ecosistemes terrestresmediterranis. En Jaume ha estat el primer enmoltes coses. Als anys seixanta va ser elprimer a casa nostra en mesurar al camp lesrespostes ecofisiològiques de les plantessilvestres a les condicions ambientals.Malgrat la precarietat dels mitjans materials ila baixa connectivitat antròpica de l’època,aquests treballs en les singulars comunitatsdels Monegros varen posar la llavor perl’expansió posterior de l’ecologia fisiològicaa Catalunya. En un nivell d’organitzaciósuperior, el d’ecosistema, en Jaume va sertambé pioner a Espanya en els estudis queanalitzen el funcionament de l’ecosistematerrestre mitjançant la circulació de nutrientsi de l’aigua. Aquesta aproximació funcional alconjunt de l’ecosistema, inspirada en elstreballs de Bormann i Likens a HubbardBrook i recolzada pel doctor Margalef, vaprendre molta força a partir dels anyssetanta. A Catalunya, en col·laboració ambels equips de la Universitat d’Alacant i de laUniversitat de Barcelona, es va fer alsalzinars de La Castanya i del Bosc de Pobletuna de les més completes sèries d’estudissobre ecosistemes forestals mediterranis.Simultàniament, i bona prova de les múltiplescapacitats del nostre nou soci d’honor,Jaume Terradas introduïa a Catalunya i aEspanya l’educació ambiental. Coses ara tancomunes com els itineraris de la natura, lesescoles de la natura i els materials pedagò-gics associats varen néixer a casa nostra dela iniciativa del Jaume. També per aquestesèpoques, ell mateix introduïa a Espanyal’ecologia urbana, aplicant els principisecològics a l’anàlisi del metabolisme de lesciutats. Fa trenta anys, les expressions«educació ambiental» i «ecologia urbana»eren, almenys en aquestes latituds,completament estranyes. Actualment, quanttotes dues estan molt desenvolupades icompten fins i tot amb associacions oinstituts dedicats a cultivar-les, és fàciloblidar la innovació transgres-sora que vanaportar en aquell moment.

Les idees i inquietuds d’en Jaume Terradasvan evolucionar amb el temps. Les duesdarreres dècades l’han vist interessar-se perles respostes de la vegetació a les pertorba-cions (fonamentalment els incendis), el paperde la competència en les comunitats

vegetals, els efectes dels canvis globals i,darrerament, els patrons regionals de biodi-versitat i els factors que els determinen. Entots aquests casos ha impulsat recerquesimportants.

La trajectòria professional de Jaume Terradasestà vinculada a la Universitat Autònoma deBarcelona, de la qual fou primer professord’ecologia, i on ha estat cap, mestre i ànimadel grup d’ecologia. En el camp de l’organit-zació institucional de la recerca, en Jaume vafer el que probablement hagi estat la sevamajor aportació a aquest país en impulsar lacreació, l’any 1987, del CREAF (Centre deRecerca Ecològica i Aplicacions Forestals),centre que va dirigir durant 10 anys i al qualsegueix inspirant. El CREAF és un referenten ecologia terrestre i va ser un dels centrespioners en perseguir sinèrgies entre larecerca bàsica i la aplicada, i en cercar l’acos-tament a la Universitat dels Departaments dela Generalitat amb competències que afectenal medi natural i rural.

Però tot això dóna una imatge molt parcial delnostre soci d’honor. Per a tots els que elconeixem, i hem gaudit del seu mestratge i laseva amistat, destaquen dues coses: la sevaagudesa intel·lectual i el seu tarannà. EnJaume té un cervell privilegiat, cultivat eninfinitud de lectures i practicat amb cura enagudes reflexions i múltiples interessos.Alguns productes d’aquest immens bagatgesón obres tan monumentals com Ecologíade la Vegetación (2001) i Biografia del Món(2006). I el seu tarannà, que li ha permès unaforma molt eficaç de lideratge, inspirant ambles seves propostes a la gent que l’envolta,fins i tot amb idees deixades anar al vol, peròdeixant-li sempre una gran llibertat. Aquestambient de confiança i de convivència haestat essencial per a que la Unitat d’Ecologiade la UAB i el CREAF siguin el que són.

Jaume Terradas ha estat llargament vinculat ala ICHN en diferents funcions i és membre del’IEC. Mestre d’ecòlegs i de naturalistes, éspersona de savis consells i sòlid referentambiental per a moltes institucions.

Jaume, moltes gràcies! És la ICHN qui sesent honorada de tenir-te com a socid’honor.

6

Cursos naturalistes

El cap de setmana del 26 i 27 de maig, es vacelebrar, a la vall de Boí, un nou curs defauna, aquest cop centrat en alguns dels

mustèlids que neixen i creixen en els nostreshàbitats fluvials. La llúdriga, el turó, la fura,el visó europeu i l’americà van ser estudiatsen profunditat (descripció general, distribu-ció, hàbitat, biologia i alimentació) durant lasessió matinal del dissabte. Un darrer animalés va afegir al temari i fou l’almesquera, untàlpid que també viu en els cursos d’aigua ique és un gran desconegut per a molts denosaltres. El programa es va completar ambles metodologies d’estudi que es practiquencom ara el rastreig de petjades i excrements,la realització de censos visuals, el trampeigfotogràfic, la captura i recaptura d’animals, il’aplicació d’estudis genètics. Per últim, esva parlar de les mesures d’actuació mésimportants portades a terme a Catalunya i a

Carnívors semiaquàtics a Catalunya

l’Europa comunitària per protegir aquestesespècies.

Un total d’una quinzena de participants,vinguts d’arreu del Principat, varem gaudirde les explicacions i les experiències de VickyAsensio i Toni Batet, tècnics de fauna, quevan oferir tant a la part teòrica com a la méspràctica, un programa molt clar, concret iengrescador. Malgrat les inclemències deltemps, el dissabte a la tarda, varem veurellúdrigues en captivitat, així com diferentstipologies de caus i nombrosos excrements;vam visitar el centre de fauna del Pont deSuert i vam conèixer de prop el programa decria en captivitat del visó europeu; i ja eldiumenge, vam fer un itinerari a peu de riu,per un dels trams de la Noguera Ribagorçanaon hi ha la major concentració tant de citescom d’observacions de llúdriga a Catalunya.El curs va ser coorganitzat amb al ParcNacional d’Aigüestortes i Estany de SantMaurici.

Sessions científiques

L’estat ecologic del riu Llobregat: la resposta dels organismes davant lapressió humana

El riu Llobregat està sotmès a una enormepressió des de temps antics. En aquestasessió es va fer un repàs de quines sónaquestes pressions, i de com s’hi hand’adaptar les comunitats biològiques quel’habiten.

Les pressions mésevidents sobre el riutenen a veure amb elrecurs (l’aigua), que ésusada intensivamentquasi des delnaixement del riu, comamb la continuaarribada de nutrientsprimer, i de moltesaltres substànciesorgàniques iinorgàniques després,tant des de lespoblacions de laconca, però també de

manera difosa. Les comunitats biològiquestenen una gran capacitat de resistir aquestespressions, però també tenen límits. Quanaquests es sobrepassen, cosa que succeeixen alguns punts de la conca, llavors el

(Continua)

Fauna vertebrada del ParcNatural de la Serra deMontsant. JOAN BARULL i ISABEL

MATE. Diputació de Tarrago-na, 2006. 277 p. ISBN: 84-95835-58-4.

7

Publicacions

Delegació del Bages

Sortides del curs de coneixement del medi natural de la conca delLlobregat

El 12 de maig es va fer la sortida a la vall deMarfà (Moianès).

La vall de Marfà, a la capçalera de la riera deCalders, va sorprendre agrdablement per laseva solitud, pel bon estat de conservaciónatural i, especialment, per la diversitatd’hebres tendres en plena florida primaveral.

Els colors de les flors, el blanc pur de larèvola i l’arç o tenyit de rosa a les flors de laperdiguera i la gavarrera, el granat de l’epilo-bi i el melissot, el violeta intens del corniol ila prunel·la o tornassolat de porpra al millgruà, el blau suau del lli i la jonça, el grocbrillant dels ranuncles i la gatassa o mat de

les flors papilionades del lot, la coronil·la il’argelagó, la delicadesa de l’arenària decodina i la complexitat de les abelleres, lesplantes en esplendorosa florida competienper reclamar l’atenció i entretenir la marxa delgrup. Malgrat tot, la troballa més notable vaser la d’un escurçó ibèric (Vipera latasti)que, enroscat damunt d’una roca, es vamantenir impàvid durant la sessió defotografia i observació indiscreta per part dela colla de naturalistes. Aquesta sortidadedicada a l’aprenentatge de botànica vasignificar també un particular homentage aldoctor Oriol de Bolòs, recentmenttraspassat.

L’escurçó ibèric (Vipera latasti) observat a lavall de Marfà

Nat, descobreix la natura.58 p. ISSN: 1699-1273.

Butlletí de la Institució Catalana d’HistòriaNatural, núm. 73 (2005).

Conclusions del IX Seminari de Gestió Am-biental de la ICHN. L’Estany d’Ivars i Vila-sana. Us les enviem amb la tramesa d’aquestNOTÍCIES.

sistema fluvial «emmalalteix» i es descom-pensa.

En la presentació es van discutir algunesevidències d’aquests processos, i també

quines possibles millores es poden introduirper tal de redreçar la situació preocupantd’alguns punts de la conca.

El lli de Narbona o lli blau (Linum narbonense)fotografiat a la vall de Marfà

Flora de la serra de Mont-sant. ROGER PASCUAL IGARSABALL. Volum I, 667 p. iVolum II, 671 p. RafaelDalmau, editor, abril de2007. ISBN: 84-232-0707-2.

8

El 2 de juny, es va fer la sortida a Gresolet(Berguedà).

La sortida consistí en un itinerari pelsboscos ombrívols de Gresolet iels prats lluminosos de serraPedregosa, sempre sota lamirada de la imponent paretcalcària del vessant nord delPedraforca. La ruta s’enfilà desde l’estatge subalpí delsboscos de pi roig, faig, blada iavet de l’obaga del Pedraforcafins a l’alpí. Al Collell, nexeentre el Cadí i el Pedraforca i

divergènciaentre lesconques delSegre i delLlobregat,s’acaba elbosc is’esteneninacabables

Flor de fritil·lària (Fritillariapyrenaica) al vessant deserra de Pedregosa

Prats, bosc subalpí, tarteres i estimballs deroca al vessant nord del Pedraforca.

El 30 de juny, sortida a la serra d’Ensija(Berguedà).

El dissabte 30 de juny haurà tingut lloc lasortida de cloenda del II curs del medinatural de la conca del Llobregat 2006-07, ala serra d’Ensija. La serra d’Ensija, amb 2320metres d’alçada al cim de la Gallina Pelada,és una notable avançada dels Pre-pirineusvers el sud. L’espai és inclòs al PEIN. Laserra és majoritàriament calcària; a mésqueda encerclada per un espectacularcinyell de roca, l’estrat de calcària clar delluna. Al vessant nord afloren els guixos iargiles versicolors del Keuper; d’aquí brollauna font d’aigua salada que dóna nom alpoble i al riu de Saldes. A l’entorn del’Ensija, la mineria del carbó ha extretdiferents filons de lignit a Vallcebre, a Fígolsi a Saldes. Al coll de Fumanya, l’explotació a

cel obert va posar al descobert un extensjaciment d’icnites de dinosaure. Alcapdamunt de la serra, una petita àrea desubstrat no carbonatat permet l’existènciatambé d’algunes plantes alpines caracterís-tiques de substrat àcid.

L’itinerari de la sortida travessa la serra desde Palomera (Saldes) al nord, fins al coll dela Creu de Fumanya al sud, passant pelrefugi Delgado Úbeda i el cim de la GallinaPelada. Surten al pas els boscos de pi negre,una clapa de matollars de neret, extensosprats espurnejats de les desproporcionadesflors de les petites plantes alpines iroquissars on s’arrapen les espècies rupí-coles. En conjunt es tract d’una rutanaturalista completa per la serra d’Ensija;aquest Pirineu més proper i, sovint, mésdesconegut.

El biòleg nord-americàEdward O. Wilson,

guanyador de la XIXedició del Premi

Internacional Catalunya2007

La Generalitat de Catalu-nya ha atorgat, al biòlegnord-americà Edward O.Wilson, el Premi Interna-cional Catalunya 2007.

Aquest científic, de granreputació internacional, ésun eminent entomòleg,especialitzat en l’estudi deles formigues, així cominvestigador, teòric inaturalista, i un conegutactivista mediambiental.És el pare de l’anomenadasociobiologia i autor delterme «biodiversitat», aixícom d’altres com«conducta social», «èxitreproductiu» i «parentiugenètic».

prats, florits per a l’ocasió de gencianesvernals i acaules. Poc més amunt, al vessantde la serra Pedregosa avançada del Cadí, elsnummulits de la roca testimonien una

agitada història geològica i la joventut de lacalcària del Cadí en relació a la delPedraforca. Els isards, des d’una distànciaprudent, observaven l’anar i venir maldestredels excursionistes. De retorn al santuari deGresolet des del coll de la Balma, l’itineraritravessà una fantàstica fageda de conte,sens dubte una de les més notables de lacomarca del Berguedà.

El massís del Pedraforca, mostra el seu perfil més característic des de Saldes

9

Delegació de la Franja de Ponent

Guillem Chacon, condecorat per la Universidad de Los Andes

L’ 11 de juny passat, el nostre companyGuillem Chacon, director de la UCECN icoordinador de la delegació de la ICHN a laFranja de Ponent, va ser condecorat per laUniversidad de Los Andes, per la seuacontribució a l’agermanament amb elsnaturalistes catalans, l’impuls de la recercacientífica i la conservació del patrimonibiològic veneçolà, en un encontre celebrat aMérida (Veneçuela).

El Dr. Humberto Ruíz, vicerector acadèmicde la Universidad de Los Andes (ULA) vaposar a en Guillem Chacon la distinció de laULA com a colofó de l’acte oficial designatura de la cooperacióestablerta entre la UniversitatCatalana d’Estiu de Ciències de laNatura, la ULA i un conjunt dedisset d’estacions biològiquesveneçolanes.

Representaven l’ULA el directorde l’Instituto de Investigacionespara el Desarrollo Forestal, JoséDavid Silva, el degà de la Facultatde Ciències Forestals iAmbientals, Elías Méndez, i lacoordinadora de l’Oficina deRelacions InterinstitucionalsMaría Isabel Rojas, entre d’altres.

En aquests moments la UCECN està tancantconvenis de col·laboració amb diferentsuniversitats veneçolanes i està redactantnous convenis amb universitats argentinesque seran ratificats l’any 2008, a laPatagonia. Gràcies a aquests convenis elssocis de la ICHN podran participar (de franci amb l’estada coberta) en programes derecerca i gestió biològica a l’Amazones, elsAndes, Los Llanos o el Delta de l’Orinocoentre d’altres contrades a partir del cursvinent.

Per a més informació, adreceu-vos a:director@ucenatura.cat.

Presentació de Naturalistes Sense Fronteres

Naturalistes Sense Fronteres és una novaorganització no governamental mundial nas-cuda per ajudar en la recerca i gestió de lafauna, flora i els espais naturals particular-ment als països en vies de desenvolupamenteconòmic. Amb l’objectiu de garantir la con-servació de la riquesa biològica i la millorade la qualitat de vida de les persones i lescomunitats humanes.

Amb diferents projectes en terres sud-americanes tot justcomença ara la sevaactivitat. Per a donar-sea conèixer i cercarcol·laboradorsdisposats a ajudar en lainvestigació i gestió delpatrimoni naturalinicialment a Amèrica il’Àfrica NSF farà, elspropers mesos,diferents presentacionsen enclavaments degran vàlua biològica.

La primera d’elles seràa Europa aquest 27 dejuliol. Concretament ala confluència delSegre, Ebre i Cinca, a«l’Aiguabarreig», en el

marc de la Universitat Catalana d’Estiu deCiències de la Natura, a Seròs (Lleida). Per amés informació consulter l’adreça: http://www.ucenatura.cat Les presentacionssegüents seran al desembre a l’Amazones ial març del 2008 a la Patagonia.

Si esteu interessats a formar part d’aquestprojecte de cooperació internacionaladreceu-vos a info@naturalists.org.

IV Universitat Catalanad’Estiu de Ciències de

la Natura

Del 23 al 29 de juliol de2007 - Seròs (Lleida).

10

Delegació d’Osona

En la sortida del 20 de maig passat es vanobservar les orquídies següents:Anacamptis pyramidalis; Acerasantropophorum; Ophrys catalaunica;Ophrys sphegodes; Ophrys scolopax;Ophrys apifera; Ophrys insectifera;Dactylorhiza maculata; Limodorumabortivum; Listera ovata; Orchis simia;Orchis morio; Orchis ustulata; Platantherabifolia; Platanthera chlorantha;Cephalanthera damasonium; Cephalantheralongifolia.

Societats adherides

Els dies 31 de maig i 1 de juny es varen dur aterme a Tortellà les sisenes jornades del’Alta Garrotxa, amb assistència d’unasetantena de persones. A diferència de lesanteriors, que tocaven temes productius,com ara l’activitat forestal, ramadera, o l’úspúblic, aquesta vegada es varen dedicar auna part emblemàtica del magnífic patrimoninatural de l’Alta Garrotxa: un petit nombred’espècies de plantes i d’animals que, per laseva singularitat, raresa o grau d’amenaça,són mereixedores, avui dia, d’una atencióespecial.

Les sessions preparatòries, realitzadesdurant els mesos precedents, varen abastarels grans ungulats silvestres (cabirol, cérvol,mufló, daina i isard); una colla d’espècies dela flora vascular protegida i/o amenaçada i laflora invasora; les teixedes i els petits rodalsmés o menys madurs de rouredes, alzinars,fagedes o pinedes que romanen; els ocellsde la Directiva hàbitats i el grup, desconegutfins ara, dels ratpenats cavernícoles. Totsaquests estudis han estat fets al llarg delsdarrers anys per naturalistes i estudiosos,molts d’ells vinculats a la delegació de laGarrotxa de la ICHN, que han abocat molt detreball voluntari i entusiasta a descobrir iconèixer unes espècies de plantes id’animals que fins ara eren desconeguts dequasi tothom en aquest espai. Hi varenparticipar un centenar llarg de persones. Decada sessió s’aixecava una acta detalladaque recollia els temes tractats més significa-tius i s’elaborava un resum que recollia, per

VI Jornades de l’Alta Garrotxa: patrimoni natural i biodiversitat

a cadascuna de les espècies estudiades, lesfortaleses, febleses i amenaces, i també lesoportunitats o propostes que es feien ambvistes a la seva conservació. Tots aquestsresums eren tramesos tot seguit als partici-pants, que podien fer-hi noves aportacions.D’aquesta manera, el resultat final de lessessions ha estat molt més ric que elstreballs realitzats inicialment, que de per sí jaeren meritoris. Una de les conclusionsadoptades fou la de fer públics, al web delConsorci, (http://www.altagarrotxa.org) larelació i els resums de tots els estudisrealitzats, així com identificar les llacunesd’informació que existeixen.

En les jornades finals de Tortellà es va dedi-car un dia sencer a presentar els resultatsdels estudis, i tot el matí del segon dia adebatre una proposta de conclusions, elabo-rades a partir dels debats de les sessionspreparatòries, en un format de tallerparticipatiu que va ser molt animat, cercantsempre el consens. Així, doncs, aquestessisenes jornades facilitaran al Consorci del’Alta Garrotxa, i a tots els altres organismes,entitats i persones que tenen responsabilitaten la conservació d’aquest espai, unconjunt d’indicacions estratègiques, útils ipràctiques, per a conservar aquestsvaluosos components del patrimoni viualtgarrotxí: les espècies patrimonials, comdiuen els francesos. Una bella manera deprocedir que ja podem dir que s’haconsolidat a l’Alta Garrotxa, al llarg delsdarrers set anys.

Congressos i reunions

www.roquesalcarrer.ad

ZERYNTHIA, Asociación Española para laProtección de las Mariposas y su Medio, iADEMAR han organitzat les II JornadasNacionales de Lepidopterología, que tindranlloc en el Parque Natural Sierra de Cebolleraen Villoslada de Cameros (La Rioja) l’últimcap de setmana de juliol. Aquestes jornades

tenen el suport del Govern de la Rioja, delsGestors del Parc i de l’Ajuntament deVilloslada de Cameros.

Per a més informació adreceu-vos a Pablo C.Rodríguez Saldaña (La Manzanera, 13 bajo;26004 Logroño; a/e: patekphi@yahoo.es.

II Jornadas Nacionales de Lepidopterología

El Museu de Martorell, 125anys de Ciències Naturals(1878 - 2003). ALÍCIA

MASRIERA. Monografies delMuseu de Ciències Natu-rals, núm. 3, any 2006. 230p. ISSN: 1695-8950.

(Continua) 11

Representants en organismes i institucions

El 14 de juny passat, el Consell Permanentde l’Institut d’Estudis Catalans va acordarl’encàrrec a la Institució Catalana d’HistòriaNatural de la coordinació dels representantsde l’Institut d’Estudis Catalans i de lessocietats filials en els diferents organismesrelacionats amb la conservació de la natura aCatalunya, d’acord amb la proposta que enrelació amb aquesta qüestió es va elaborarconjuntament entre la Secretaria Científicade l’IEC i la Institució.

El treball que desenvoluparà la Institució esbasarà en tres àmbits de treball: millorar laparticipació de l’IEC i de les societats filials;dinamitzar la participació de la comunitatcientífica en general; aconseguir quel’Administració es prengui seriosament laparticipació dels científics.

En el marc d’aquesta col·laboració, la Insti-tució ha elaborat i lliurat a l’IEC l’informeRepresentants de la comunitat científica en

els diferents organismes relacionats amb laconservació de la natura a Catalunya, elqual fa un repàs de l’estat actual de laparticipació científica en els òrgans relacio-nats amb la conservació de la natura,presenta la valoració que d’aquesta partici-pació fan tant els representants científicscom els gestors i, finalment, es proposa totun seguit de línies de treball que ha dedesenvolupar la comunitat científica permillorar la seva representació.

Una de les línies de treball proposades ésque el NOTÍCIES DE LA INSTITUCIÓ serveixid’eina de difusió de l’activitat que desenvo-lupen els representants de l’IEC i de lessocietats filials. Així, doncs, des d’aquestespàgines del NOTÍCIES s’informarà tant deltreball que realitzen els representants en elsòrgans relacionats amb la conservació de lanatura com de les tasques de coordinació isuport que realitzi la Institució.

Andorra

Decret del 6-6-2007 d’aprovació del Reglament de gestió i caça de d’isard. BOPA núm. 048del 13 de juny del 2007.

Illes Balears

Decret 25/2007, de 30 de març, pel qual s’aprova el Pla de Gestió del Lloc d’ImportànciaComunitària (LIC) Sa Dragonera (ES 0000221). BOIB núm. 061 del 24 d’abril del 2007.

Decret 36/2007, de30 de març, pel qual s’aprova el Pla de Gestió del Lloc d’ImportànciaComunitària (LIC) Costa de Llevant de Mallorca (ES5310030). BOIB núm. 061 del 24 d’abrildel 2007.

Decret 37/2007, de 30 de març de 2007, pel qual s’aprova el Pla de Gestió del Llocd’Importància Comunitària (LIC) Illots de Ponent d’Eivissa (ES5310023). BOIB núm. 061 del24 d’abril del 2007.

Decret 26/2007, de 30 de març, pel qual s’aprova el Pla de Gestió del Lloc d’ImportànciaComunitària (LIC) Àrea Marina del Sud de Menorca (ES5310036). BOIB núm. 061 del 24d’abril del 2007.

Decret 27/2007, de 30 de març de 2007, pel qual s’aprova el Pla de Gestió del Llocd’Importància Comunitària (LIC) Arxipèlag de Cabrera- secció Àrea Costanera del Migjornde Mallorca (ES0000083). BOIB núm. 061 del 24 d’abril del 2007.

Decret 38/2007, de 30 de març de 2007, pel qual s’aprova el Pla de Gestió del Llocd’Importància Comunitària (LIC) Tagomago (ES0000082). BOIB núm. 061 del 24 d’abril del2007.

Decret 28/2007, de 30 de març, pel qual s’aprova el Pla de Gestió dels Llocs d’ImportànciaComunitària (LICs) d’Addaia a s’Albufera (ES0000233) i s’Albufera des Grau (ES000234).BOIB núm. 061 del 24 d’abril del 2007.

Decret 33/2007, de 30 de març, pel qual s’aprova el Pla de Gestió del Lloc d’ImportànciaComunitària (LIC) Cap Enderrocat- Cap Blanc (ES0000081). BOIB núm. 061 del 24 d’abril del2007.

Decret 29/2007, de 30 de març, pel qual s’aprova el Pla de Gestió del Lloc d’ImportànciaComunitària (LIC) Àrea Marina del Nord de Menorca (ES 5310035). BOIB núm. 061 del 24d’abril del 2007.

Decret 30/2007, de 30 de març, pel qual s’aprova el Pla de Gestió del Lloc d’ImportànciaComunitària (LIC) Muntanyes d’Artà (ES 0000227). BOIB núm. 061 del 24 d’abril del 2007.

Decret 31/2007, de 30 de març, pel qual s’aprova el Pla de Gestió del Lloc d’ImportànciaComunitària (LIC) Badies de Pollença i Alcúdia (ES5310005). BOIB núm. 061 del 24 d’abril del2007.

Legislació

Treballs del Museu de Geo-logia de Barcelona, núm.14. Museu de Geologia deBarcelona, Institut de Cultu-ra de Barcelona, desembrede 2006. 270 p. ISSN:1130-4995.

Suzanne Davit. Unail·lustradora a l’InstitutBotànic. Omnis cellula,2007. 255 p. ISSN: 978-84-611-6765-4.

fundada el 1899

Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Redacció: ICHNC. del Carme, 4708001 BarcelonaTel. 933 248 582Fax 932 701 180A/e: ichn@iec.cat

A/I: http://ichn.iec.cat

Imprimeix: IMPREMTA BADIA, SL

Maqueta: Albert BeltranDipòsit Legal: B.39829-1995

Amb el suport de

DiputacióBarcelonaxarxa de municipis

Agenda

Han col·laborat en la redacció d’aquest NOTÍCIES:Jordi Badia, Montserrat Brugués, Rosa M. Cros, Guillem Chacon, Josep Germain, JosepGirbal, Xavier Llimona, Josep M. Mallarach, Carles Martorell, Xavier Oliver, Josep M. Rispa,Ferran Rodà, Joan M. Roure, Andreu Salvat, Florenci Vallès i Marc Vilarmau.

Fons bibliogràfic de la ICHNPodeu consultar el fons bibliogràfic de la Institució a la Biblioteca Montilivi, Universitat deGirona, Àrea de suport a l’estudi i la docència. Horari: tardes de 14.45 a 21.45 h; Tel.: 972 418290; o a l’adreça d’Internet: http://biblioteca.udg.es/fons_especials/ichn/index.asp.

Delegació de la Franja de PonentDel 23 al 29 de juliol de 2007 - Seròs (Lleida). IV Universitat Catalana d’Estiu deCiències de la Natura. Informació i inscripcions: http://www.ucenatura.cat o bé altelèfon 973 780 009. Us adjuntem el tríptic amb la tramesa d’aquest NOTÍCIES.

Decret 32/2007, de 30 de març, pel qual s’aprova el Pla de Gestió del Lloc d’ImportànciaComunitària (LIC) Cap de Barbaria (ES5310025). BOIB núm. 061 del 24 d’abril del 2007.

Decret 34/2007, de 30 de març, pel qual s’aprova el Pla de Gestió del Lloc d’ImportànciaComunitària (LIC) Es Vedrà-Vedranell (ES0000078). BOIB núm. 061 del 24 d’abril del 2007.

Decret 35/2007, de 30 de març, pel qual s’aprova el Pla de Gestió del Lloc d’ImportànciaComunitària (LIC) La Mola (ES5310024). BOIB núm. 061 del 24 d’abril del 2007.

Resolució del Conseller de Medi Ambient d’inclusió en el Catàleg Balear d’EspèciesAmenaçades de Limonium boirae, L. carvalhoi, L. ejulabilis i L. inexpectans en lacategoria de En Perill d’Extinció. BOIB núm. 064 del 28 de maig del 2007.

Ordre de conseller de Medi Ambient, de 21 de maig de 2007, per la qual es crea l’Autoritatde Gestió del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana. BOIB núm. 079 del 26 de maigdel 2007.

Ordre del conseller de Medi Ambient de 7 de juny de 2007, per la qual es fixen elsperíodes hàbils de caça i les vedes especials que s’estableixen per a la temporada 2007-2008 a la comunitat autònoma de les Illes Balears. BOIB núm. 087 del 12 de juny del 2007.

País Valencià

Decret 39/2007, de 13 d’abril, del Consell, de declaració del Paisatge Protegit del Serpis.DOCV núm. 5.492 del 18 d’abril de 2007.

Decret 40/2007, de 13 d’abril, del Consell, pel qual es declara el Camí dels Pelegrins de lesUseres com a Monument Natural. DOCV núm. 5.492 del 18 d’abril de 2007.

Decret 42/2007, de 13 d’abril, del Consell, pel qual s’aprova el Pla d’Ordenació delsRecursos Naturals del Túria. DOCV núm. 5.493 del 19 d’abril de 2007.

Decret 43/2007, de 13 d’abril, del Consell, de declaració del Parc Natural del Túria. DOCVnúm. 5.493 del 19 d’abril de 2007.

Decret 79/2007, de 25 de maig, del Consell, pel qual s’aprova el Pla Rector d’Ús i Gestiódel Parc Natural de la Serra de Mariola. DOCV núm. 5.493 del 30 de maig de 2007.

Decret 80/2007, de 25 de maig, del Consell, pel qual aprova el Pla d’Ordenació delsRecursos Naturals de Puebla de San Miguel. DOCV núm. 5.493 del 30 de maig de 2007.

Decret 81/2007, de 25 de maig, del Consell, de declaració del Parc Natural de Puebla deSan Miguel. DOCV núm. 5.493 del 30 de maig de 2007.

Recordeu