31 -juliol- 2009
TRANSCRIPT
-
7/29/2019 31 -juliol- 2009
1/32
1
3a poca - nm. 31 -juliol- 2009
Editorial
LEstartit
El municipi de Torroella de Montgr t unes caracterstiques especials. s duna granextensi (66,13 km2). Una part s una agresta muntanya; una altra part, una frtilplana. T riu i mar, i cont dos nuclis urbans importats: la vila i lEstartit. La vila s elnucli originari (segle ix) i s la que dna nom al municipi. El nucli de lEstartit s msrecent, format durant el segle xviii. Fou un petit nucli de pescadors fins a mitjan seglexx, quan canvi de fesomia. Ladveniment del turisme transform els pobles
costaners, i lEstartit ns un. Els pescadors-pagesos de lEstartit canvien dofici i es
-
7/29/2019 31 -juliol- 2009
2/32
2
dediquen a proporcionar serveis als turistes: apartaments, hotels, restaurants,botigues, cmpings... Molts torroellencs amb visi de negoci inverteixen a lEstartit.Per la seva part, lAjuntament, durant uns vint anys, no deixa de dedicar recursos alEstartit per dotar-lo dels serveis que el turisme reclamava (desguassos, aiguapotable, depuradora, asfaltat i enllumenat de carrers i places). Alguns torroellencs ho
retreuen; daltres, amb visi de futur, ho aproven. Larribada del turisme crea unsector econmic nou que beneficia el municipi, tot i que per aix shagi de pagar unpreu: el petit i tranquil poble de pescadors passa a ser un modern i cosmopolita nucliturstic, amb alts edificis al pla i nombroses construccions que senfilen muntanyaamunt i trenquen lharmonia del primitiu paisatge. Aix crea tensions, protestes ienfrontaments.
Als anys vuitanta, aquest creixement fa nixer un sentiment de poble que aplegamolts estartidencs, els quals, veient-se ja autosuficients, es decideixen a presentar alAjuntament un expedient per formar un municipi nou, segregat del municipi deTorroella de Montgr. Un territori que abastaria aproximadament la meitat delterritori originari. La Direcci General dAdministraci Local de la Generalitat denegala petici, i el Tribunal Suprem dicta sentncia negativa sobre els diferents recursospresentats a les diferents audincies.
A partir daqu, lAjuntament inicia un procs de descentralitzaci basat en elsConsells de Barri i crea el Consell Municipal de lEstartit, per proposa tamb una
comissi per estudiar la possibilitat i convenincia de la creaci duna EntitatMunicipal Descentralitzada (EMD), figura reconeguda per la llei electoral, que preveulelecci directa del seu president en el procs de les eleccions municipals. Aquestacomissi informa favorablement sobre aquesta possibilitat i actualment sestanultimant els estudis per crear una nova instituci.
En aquests moments, dues coses sn clares: la voluntat dautogovern del poble delEstartit i el reconeixement de lAjuntament daquesta voluntat, excloent-hi lasegregaci. Les frmules poden ser lEMD o laprofundiment seris del ConsellMunicipal de lEstartit. Sigui quina sigui la frmula, el que est clar s que torroellencsi estartidencs administren un territori en com. No es poden fer dues poltiquesurbanstiques, no es poden fer dues gestions mediambientals per separat. Avui elturista no vol noms sol i platja. Vol tamb gaudir del medi ambient, de la cultura i deles tradicions i vivncies del lloc que visita. LEstartit, com a poble amb entitat prpia,pot organitzar, entre daltres, les seves festes, esports i actes culturals, aix comrealitzar i controlar de prop les obres i realitzar la majoria dels trmits municipalssense necessitat de desplaar-se, les noves tecnologies hi ajuden, per moltes altres
competncies shauran de continuar gestionant unitriament per a tot el municipi.
-
7/29/2019 31 -juliol- 2009
3/32
3
Deixant de banda interessos poltics causants de discussions baixes de sostre, falsesenveges i mentalitats puerils tant dun poble com de laltre, els dos nuclis delmunicipi de Torroella de Montgr han de continuar essent complementaris i capaosdaprofitar, en benefici de tots, els recursos naturals i la diversitat econmica i
cultural que aquest territori posseeix. En aquest sentit, lesperit que impulsa la nostrarevista va encaminat a fomentar lentesa i convivncia entre torroellencs iestartidencs.
Consell de redacci
Notcies
Inauguraci dels jardins Joan Carrera
Dellunder i Exposici de pintura i
escultura del seu fill, Ramon Carrera
L'Ajuntament de Torroella de Montgr hahomenatjat aquest destacat artistaescultor , nascut en la nostra vila i que va
ser director de l'Escola d'Arts de Girona. Iho va fer donant el nom de Jardins Joan
CarreraDellunderals que
envoltenlesglsia de Sant
Gens,inaugurant-los
amb la collocaci d'una placa ambaquesta denominaci i amb el bust, unautoretrat, del propi Joan Carrera.En un acte emotiu, familiar i municipal,lalcalde Joan Margall, Josep M. Surroca iJoan Radressa, van pronunciar unesparaules i es descobr el bust, amb elsseus germans Josep, M. Antnia,Barcelona, Merc, Ramon i Joan.
Seguidament, a la capella de Sant
Antoni, sinaugur lexposici de pinturai escultura de Ramon Maria Carrera.
Es restaura el Castell del Montgr.
Els materials que shan dutilitzar per a la
restauraci del nostre castell les va
transportar un helicpter. s monument
dinters nacional i els ltims treballs de
conservaci es van fer fa ja vint-i-un
anys.Construt al
segle XIII, en la
pugna que
mantenia el rei
Jaume II amb el
comte dEmpries, Pon V, en fou
responsable Bernat de Llavi,
governador de Torroella. Encara que el
castell en tingu prou amb el seu bllic
aspecte, mai fou necessria la seva
utilitzaci com a defensa ni per latac.
Corona el Puig Rod amb una vista de
singular simetria, la del bisbe mort, tant
des del nord com del sud de lEmpord.
http://localhost/emporionou/images/num31/1.jpghttp://localhost/emporionou/images/num31/2.jpg -
7/29/2019 31 -juliol- 2009
4/32
4
Les tasques de reparaci es
complementen amb la restauraci de la
cisterna d'aigua exterior i de les pedreres
que facilitaren les necessries per a la
seva construcci, com va indicar
l'alcalde, Joan Margall, que va justificar
les obres, i Josep Maria Ruf, va
subratllar que el castell s l'element
cultural ms important del futur parc
natural del Montgr, les Medes i el Baix
Ter.
Dia del Medi Ambient i Els parcsNaturals a la Mediterrnia
LObservatori de la Mediterrnia de Can
Quintana va programar aquesta
conferncia, a crrec de Josep M.
Daroca, coincidint amb el Dia del Medi
Ambient, establert per les Nacions
Unides lany 1972.
La presentaci an acrrec dAntoni
Rovira que defin al
conferenciant com
extremadament curis sobre la nostra
cultura, atramuntanat, que ha escrit i tot
un llibre sobre la tramuntana i que
presenta les seves idees amb una visipersonal i externa al mateix temps.
La biodiversitat s el nostre tresor, El
Montgr i el seu Castell, les Illes Medes,
la plana i els aiguamolls. Disposa de
miradors privilegiats, la muntanya dUll
amb el Puig dAnill, el Puig Rod amb el
Castell i El Mont Pla - el Montgr - que
davalla sobtadament en forma de falla i
sorgeixen novament a les Illes Medes.
Les dunes continentals, les torres de
guaita i els masos fortificats per fer avs i
aixopluc contra la pirateria. Amb una
silueta del Montgr que s nica en el
mon, ja que presenta el mateix perfil
tant des de la vessant nord com la del
sud. I les Medes amb els seus fons
protegits, les gorgnies vermelles, les
coves, els gavians, els corbs marins
emplomallats, les atzavares que
acabaran sent un problema, la punta dela Galera, ara amb el nas trencat. I Els
aiguamolls del Ter Vell, la Pletera, les
dunes continentals... Tot ell conservat en
el futur Parc Natural de Montgr i que
aporti, al mateix temps, benefici a la
poblaci.
Resultats de les eleccions europees aTorroella de Montgr i l'Estartit.
Cal destacar que labstenci a Torroella
de Montgr i LEstartit va arribar al
67,72%.
Resultats de les eleccions al Parlament
Europeu celebrades a Torroella de
Cens 7.061
Vots 2.279 (32,28%)
Abstenci 4.782 (67,72%)
Nuls 30
Blancs 67
http://localhost/emporionou/images/num31/3.jpg -
7/29/2019 31 -juliol- 2009
5/32
5
Montgr i l'Estartit 7/06/09.
Resultats:
Unes preguntes de difcil resposta:-Motius? Leducaci que transmetem,famlia, escola, universitat, a les novesgeneracions, s la ms adequada?-Els partits poltics celebren i lamenten
l'abstenci?Uns, perqu pugen; altres, perqu sn laprimera fora, d'altres, perqu hanavanat, i encara uns altres, perqu hanmantingut el seu nic eurodiputat, totscelebren els resultats, per lamentenl'abstenci.
Concert de Primavera Cor AnselmViola.
Com ens t acostumats, el Cor Anselm
Viola ha programat el seu Concert de
Primavera, aquest any en una nova
ubicaci, el Cine Petit de Torroella de
Montgr. En el programa shi recollia
lactuaci de tres corals, LAire Valley
Singers, del nord dAnglaterra, La Coral
el Progrs de Palams i el propi Cor
Anselm Viola. Lamentablement la mort
duna de les cantants de la coral
palamosina el Progrs, va impedir la
programada actuaci. Des de lescenari
Francesc Batlle comunic la notcia i
dedic unes paraules pels companys
absents.
Inici lactuaci el Cor Anselm Viola, sota
la direcci de Ramon Manen,
interpretant La Truita de Schubert;
Amor que tens ma vida unes pavanes
annimes del segle XVI; La Can del
Veure, francesa, del segle XVII de
Georges Bataille; Autxoa Seaskan una
can de bressol tradicional basca, en
euskera, i finalitz la seva actuaci amb
la sardana Benvingut a Torroella de
Francesc Batlle.
Elsaplaudiments,
constants i llargs.
Prossegu el
concert amb lactuaci del Aire Valley
Singers, una coral nombrosa i amb una
alta qualitat, que desenvolup en quatre
grups de canons, dos daire tradicional i
dues ms de can marinera. Els
aplaudiment foren, altre vegada
constants, forts i llargs.
Presentaci del 3r volum de linventari
dels fons musicals de Catalunya i
presentaci de ledici de 6 sardanes
per a cobla de Robert de la Riba.
A Can Quintana, Museu de la
Mediterrnia, tingu lloc la presentaci
de dos llibres. Va conduir lacte el
catedrtic Josep Maria Gregori i Cifr,
coordinador de la collecci inventari
dels Fons Musicals de Catalunya.
En primer lloc, Marta Grassot,
CIU
723
(32,15%)
PSC
(PSC-PSOE)
531(23,61%)
ERC376
(16,72%)
PP
308
(13,69%)
ICV-
EUA118
(5,25%)
Altres
126
(5,57%)
http://localhost/emporionou/images/num31/4.jpg -
7/29/2019 31 -juliol- 2009
6/32
6
historiadora, musicloga i autora,
present aquest 3r volum, corresponent
als compositors Vicen Bou (463
composicions), Pere Rigau (453
composicions) i Josep Pi (476
composicions). La majoria de les
composicions, sardanes i canons, sn
indites.
Inclou tamb
una biografia
i bibliografia
dels tres
mestres. Linventari lha portat a terme sobre els
fons que es troben dipositats en el
Centre de Documentaci del Museu de
la Mediterrnia.
En la segona part, tingu lloc la
presentaci de ledici de les6 Sardanes
Per A Cobla de Robert de la Riba,
publicada per leditorial Trit. An a
crrec de Jordi Len, compositor de
sardanes i msica de cambra, mestre de
flabiol i tambor, solista de tiple,
instrumentista dobo i director de
cobles de prestigi, aix com revisor de
ledici del llibre de les sardanes de la
Riba.
XIV Jornades gastronmiques Tastets
de Mar: La Clova.
Amb una musclada popular, amb 300
quilos de musclos, servida a la plaa del
port de lEstartit, siniciaren les
Catorzenes Jornades Gastronmiques de
Tastets de Mar: La Clova.
En aquesta edici hi participaren dotze
restaurants, amb mens que anaven dels
26 als 46 euros, i han tingut una durada
de vint dies en el mes de juny.
Els mens incloen un primer plat amb
una selecci
descopinyes,
closses, cargols de
mar o tellerines, i
un segon plat amb
peixos locals, ja al
forn o a la brasa,que mantenien la
tradici marinera de
la nostra cuina mediterrnia.
Acompanyats de vins de la nostra terra,
sempre de mxima qualitat.
Prquing dautobusos a la sortida de
Torroella a LEstartit
El projecte presentat preveu adequar
l'aparcament que hi ha a la sortida de la
vila, en direcci a l'Estartit i canviar el
seu s, de zona verda a equipaments.
Es preveu fer un giratori a la carretera de
l'Estartit, que la Generalitat ja est
projectant, per facilitar l'accs a
laparcament on, en una petita estaci,
s'ubicaran els autobusos i tamb els
taxis. Uns i altres es troben actualment
en l'aparcament de la plaa Lledoners,
que tamb es remodelar.
http://localhost/emporionou/images/num31/6.jpghttp://localhost/emporionou/images/num31/6.jpghttp://localhost/emporionou/images/num31/5.jpg -
7/29/2019 31 -juliol- 2009
7/32
7
I El Retorn del caudal del Ter? Quan es
comenar a reduir el transvasament
Vries sn les veus crtiques que shan
deixat sentir recentment, consideren
inacceptable la demora del retorn decabal del Ter. El Consorci Alba-Ter, La
Plataforma del
Ter, Els Regants
del Baix Ter i el
Consorci de la
Costa Brava,
per el govern es fa enrere i noespecifica quan es comenar a reduir.
La dessalinitzadora del Prat comenar
ja a funcionar el proper 20 de Juliol,
sense que el fet faci augmentar el cabal
del Ter. Ara, ning es creu que les
dessalinitzadores siguin la soluci per al
problema de l'aigua a Catalunya i que es
tornaran a repetir restriccions i penries.Sha recordat al conseller Francesc
Baltasar, de visita a la planta dEl Prat,
que s'havia comproms a retornar cabal
al Ter, per no es tenen ni data ni
quantitats del retorn ni de la reducci
del transvasament.
L'esborrany del pla de gesti desequeres prioritza el transvasament del
Ter per sobre de la planta del Prat per
abastament a l'rea metropolitana de
Barcelona. Vincula el rendiment de la
planta en funci de l'estat dels
embassaments. s un recurs ms que
explotar Aiges Ter-Llobregat, que
insisteix en lligar el funcionament de la
planta al percentatge dels
embassaments.
El conseller Baltasar va insistir en que el
govern mant la voluntat de retorn
progressiu de cabals, per no va voler
especificar ni dates ni quantitats. La
dessalinitzadora no funcionar al 100% si
hi ha prou reserves d'aigua, ja qu
tindria un cost diari de 72.000 euros, que
inevitablement hauria de repercutir en la
factura. s molt ms barata l'aigua del
Ter. Preval el criteri econmic i com apoltic, no vol sentir parlar d'una mesura
tan impopular com laugment de tarifes
en un context de crisi com l'actual i ms
amb eleccions a un any vista.
El ple de la Diputaci de Girona va tornar
a aprovar per unanimitat una moci per
reclamar al Departament de Medi
Ambient i Habitatge el comproms
d'iniciar el retorn de l'aigua del Ter
durant el segon semestre d'aquest any.
Com a punt final, un estudi conclou que
una mitjana del 75% del cabal del Ter
s'ha transvasat a Barcelona des del 1996
i la Plataforma del Ter torna a reclamar
a la Generalitat el compliment de la llei.
Un 28% dels alumnes de primria no t
el nivell basic de castell, catal i
matemtiques. Per contra els alumnes
gironins han tret millor nota en la
selectivitat.
http://localhost/emporionou/images/num31/6a.jpghttp://localhost/emporionou/images/num31/6a.jpg -
7/29/2019 31 -juliol- 2009
8/32
8
El Conseller Ernest Maragall admet que
els resultats de la prova no sn
acceptables com a pas Una de les
conclusions de la prova feta per avaluar
el nivell dels coneixements en castell,
catal i matemtiques s que un de cada
quatre alumnes acaben la primria sense
haver-ne obtingut els
coneixements bsics.
Malgrat la immersi
lingstica en catal, un
24,2% dels estudiants no
nassoleix un coneixement bsic, mentreque noms un 20% acrediten un domini
alt de la llengua. Les escoles situades en
barris ms pobres obtenen pitjors
resultats on el 44,3% d'alumnes no
assoleixen els mnims, mentre que en
escoles de nivell mitj s del 22,7%, i
noms un 14,5% en els centres situats en
barris benestants.
Una de les constatacions positives s
que els ndexs no varien substancialment
entre centres pblics i privats, per
certifiquen la importncia que t un bon
projecte educatiu. La comparaci de
centres d'una mateixa zona detectadiferncies de 15 i 20 punts que
s'atribueixen a la implantaci de bons
projectes educatius. I en la selectivitat,
els alumnes gironins, amb un 95,6%
obtingut, superen els aprovats de lany
passat i amb millor nota 6,28% de
mitjana.
El President Rodrguez Zapatero parla
de dues setmanes per tancar l'acord,
abans del 15 de juliol i promet que
Catalunya rebr per sobre de la
mitjana
El president del govern espanyol, Jos
Luis Rodrguez Zapatero, durant la
inauguraci de la nova terminal de
l'aeroport del Prat, la T-1, davant
d'autoritats poltiques i empresarials, va
garantir al president de la Generalitat,Jos Montilla, que la
reforma satisfar
les necessitats de
Catalunya i, per
primer cop, ser un
finanament per cpita per sobre de la
mitjana del conjunt d'Espanyava
prometre en l'ensim termini, vaaugurar que hi haur acord en dues
setmanes, i no ms tard del 15 de Juliol.
En consonncia la vicepresidenta
econmica, Elena Salgado a TVE,
tamb donava prcticament per fet un
acord i descartava mantenir el sistema
actual perqu no s equitatiu.
10 Anys de Catifes a lEstartit
La festa del Corpus es va celebrar el
diumenge dia 14 i, com s tradicional, els
carrers del centre de lEstartit s'ompliren
de llum i color de les catifes florals que
participen en la festa i en el concurs par
aconseguir el millor premi.
http://localhost/emporionou/images/num31/8.jpghttp://localhost/emporionou/images/num31/7.jpg -
7/29/2019 31 -juliol- 2009
9/32
9
Menci especial per latenci dels
comerciants adherits que regalaven un
val per un test de flors que es podia
recollir a la vela de
Port. I per
commemorar
aquest 10
aniversari, a
lEstaci Nutica l'Estartit-Illes Medes, es
podia visitar lexposici 10 anys de
catifes de Corpus.
Relleu de lAlcaldia a Torroella deMontgr
Lalcalde Joan Margall(UPM) va deixarl'alcaldia de Torroella. En el ple vaafirmar que Presento la rennciacontent, satisfet pels projectes i en pauamb mi mateix. La renncia formavapart del pacteamb ERC per a lagovernabilitatdel municipi.
El republic, Josep Maria Ruf, vaprendre possessi del crrec el dissabte20 de juny. El nou alcalde assenyal queAra, materialitzar tota la feina
planificada des del principi del mandat.Defens el repartiment de l'alcaldia i vaaugurar que, abans d'acabar el mandat,shaur pres una decisi sobre l'EMD Entitat Municipal Descentralitzada- del'Estartit. Tots dos alcaldes, sortint ientrant, van assenyalar que dos anys stemps insuficient per planificar i rematarprojectes i el futur del municipi.
Emporion ha rebut una carta de lalcaldesurtint Joan Margall, gest que agramaix com linters que sempre hamanifestat pel nostre peridic.
La crisi - Critas, Ajudans... a Ajudar -El Banc dels Aliments, repartir tamb
aliments frescos.
Critas va triplicar el 2008 les ajudes per
a aliments bsics a les famlies. Aquest
s el tema de la Memria de Critas de
Girona, i marca tamb la tendncia d
aquests mesos de lany 2009. Msautctons i ms persones del pas
representen ja un 25% del total, quan
l'any 2007 noms representaven un
17%. En aquest
moment de crisi
greu, demana
que els ajuntaments facin un estudiacurat de les necessitats i prioritzin la
situaci social.
La situaci no s pas diferent a la nostra
vila. Critas de Torroella ha facilitat
tamb les xifres del primer trimestre
denguany. La tasca s dia a dia ms
engoixadora. Ms de quaranta voluntaris
en donen suport i no sn suficients.Qu fa Critas de Torroella?
-El Servei dAcollida, rep i escolta tota
persona que demana ajut.
-El Servei dAliments, ajuda a les famlies
derivades per lAcollida (No reben ajuda
noms els immigrants, no s cert!).
-El Servei dIntegraci Escolar, per a nens
http://localhost/emporionou/images/num31/10.jpghttp://localhost/emporionou/images/num31/11.jpghttp://localhost/emporionou/images/num31/9.jpg -
7/29/2019 31 -juliol- 2009
10/32
10
i nenes amb dificultats a lescola.
-Les Noves Estratgies dInserci, cerca
la collocaci de joves amb ajudes per
lempresa que contracta. -El Servei
dOrientaci Laboral, ajuda a fer
currculums i a cercar feina.
-El Servei de Rober, que, grcies a les
donacions de roba, en bon estat, que
rebem dels nostres covilatans, s una
font dingressos al temps que facilita
roba en perfecte estat a preus
mnims.
Qu demanen: Voluntaris, no importenni nacionalitat ni creences. Collaboraci
en les recollides daliments. Una
aportaci econmica. Fer-se soci. En
Resum: Ajudans a Ajudar!
El Banc dels Aliments. La Diputaci de
Girona i del Banc dels Aliments han
signat un conveni de collaboraci per
mitj del qual invertir 48.000 euros, en
tres partides de 12.000 euros anuals
durant el perode 2009-2011 i una ajuda
de 13.500 euros destinats a un vehicle
refrigerat. Amb aquest vehicle, el Banc
dels Aliments podr repartir, per primer
cop, aliments frescos, a ms dels
envasats com fins ara.
LEscolania de Montserrat, Concert
Commemoratiu del 400 aniversari de
la consagraci de lEsglsia de San
Gens.
Al bell mig de tots els actes programats
per aquest 400 aniversari, tingurem
entre nosaltres l'Escolania de
Montserrat. Entre Montserrat i Torroella
hi han uns lligams molt estrets. Segons la
llegenda, foren monjos de Montserrat
els que fundaren Santa Caterina. Els
monjos torroellencs Anselm Viola i Benet
Juli, msics, mestres de capella i
compositors, sn encara ara records
illustres al monestir, igual com el pare
Ambrs M. Busquets. I antics escolans
que avui, segueixen la seva carrera
musical i participen en formacions de
lleure o a la mateixa esglsia. En aquestsmoments l'Escolania t dos fills de la
nostra vila.
Lesglsia va registrar un ple absolut per
escoltar lEscolania que, sota la direcci
de Bernat Vivancos, -un
antic escol- amb
Vicen Pruns, orgue,
Oleguer Aymam,
violoncel, Abigail Herrero, contrabaix i
Eduard Vila, director de la Capella de
Msica, va interpretar en la primera
part, els Responsoris de Setmana Santa
de Narcs Casanovas(1747-1799) i en la
segona, Cants de Pasqua i Resurrecci de
H. Purcell(1659-1695), J. Cererols(1618-1680), J.S.Bach(1685-1750),
F.Mendelssohn(1809-1847) i
C.Franf(1822-1890). I amb molt forts
aplaudiments i, com no podia ser daltra
manera, va finalitzar el concert, amb El
Virolai, de Mn. Cinto Verdaguer.
http://localhost/emporionou/images/num31/12.jpg -
7/29/2019 31 -juliol- 2009
11/32
11
Inauguraci al Palau Solterra-Fundaci
Vila Casas de dues exposicions de
fotografia.
Dues foren les exposicions de fotografies
inaugurades al Palau Solterra de
Torroella.
- On sn les dones?, de Judith Vizcarra,
en la que a travs de la fotografia
reflecteix la
necessitat que la
dona deixi dutilitzar
com a llenguatge la
representaci perfecta del seu cos i hadassajar llenguatges diferents ms
directes i clars.
- Saurpolis de Mariano Zuzunaga que
reflecteix en contnua transformaci un
espai on ha de conviure la
provisionalitat del suburbi i la nova
arquitectura. Daqu el nom de
lexposici, que evoca uns grans
dinosaures i la seva desaparici.
La flama del Canig arriba a Torroella
de Montgr
Organitzat per La Gent del Ter, amb la
collaboraci de lAjuntament, Xibeques
del Cau, Casal del Montgr i Parals S.A. es
va celebrar el 23 de Juny, la nit el Foc de
Sant Joan 2009 amb la Cobla Osona. A
les deu del vespre arribava la flama als
Jardins de John Lenon. Es lleg el
manifest del 2009 i sencengu la
foguera amb mobles, fustes i
andrmines de tota mena . I en les
taules ja preparades, es va sopar portat
personalment pels assistents- amb Coca,
Beguda i Msica.
La Flama del Canig s'escampa des del
nostre Pirineu arreu dels Pasos Catalans.El Canig, visible des de tota la Catalunya
nord i des de les planes empordaneses,
ha esdevingut la muntanya smbol. Als
seus peus sestn una muni de pobles
que visqueren linici de la nostra
reconquesta i foren el bressol de
Catalunya.La nit de Sant Joan es fa una foguera a la
Pica del Canig. Shi cremen els feixos de
llenya que el diumenge anterior shi han
portat de totes les contrades del pas.
Tradici nascuda el 23 de Juny de lany
1955, quan Francesc Pujad amb uns
amics van pujar al cim
i encengueren unafoguera que fou visible
des de molts pobles.
La Flama evolucion,
el 1963 encengueren el foc a La Pica i
baixaren la flama a la plana, encenent
amb ella el major nombre de fogueres
possibles. A partir del 1964 ja es deixariala flama al Castellet de Perpiny on
romandr encesa fins que el 22 de Juny
de lany segent, la tornin a pujar per
encendre la nova fogata, regenerant-la.
Aix any rere any.
Un any ms ha arribat de mans
dmnium Cultural, al Parlament,
http://localhost/emporionou/images/num31/13a.jpghttp://localhost/emporionou/images/num31/13.jpg -
7/29/2019 31 -juliol- 2009
12/32
12
rebuda per Ernest Benach i dipositada al
Sal de Passos Perduts, sha llegit el
missatge de la Flama 2009. Amb el ttol
"Sant Joan, la flama: llengua i llibres",
destaca la necessitat de tenir "fe" en el
"valor de la llengua comuna" i en la seva
"unitat", perqu "ni aquesta unitat ni
aquest valor sn, ara mateix, tan
robustos com desitjarem. "El nostre
espai s estret i frgil, i la nostra llengua
est convalescent i delicada", i el "remei
no s la reducci sin l'expansi", no es
tracta de "reduir tota la llengua literriaa una sola de les possibilitats normatives
o lxiques" ni tampoc "a les variants
prpies del territori de cada autor".
Conclou recordant que "Sant Joan s un
dia, la flama s un ritual, per la llengua
que ens uneix la mantindrem viva i
unida, llegint tota la resta de dies de
l'any".
Ull. Mercat setmanal
El 24 de juny, dia de Sant Joan, va tenir
lloc a Ull una iniciativa comercial amb el
nom de Macrofira-mercat. Es tractava
dun primer pas amb nim de
continutat, ja que a
partir del 27 de juny a
Ull se celebrar
mercat cada dissabte.
La Macrofira va ser un
xit de participaci, i sespera que el nou
mercat resolgui el problema de la falta
doferta estable comercial a la poblaci.
LEstartit. Mans solidries vora mar
Una de les parades de la Macrofira dUll
de Sant Joan abans esmentada va ser la
que des de les 8 del mat fins a les 9 del
vespre varen parar les persones de
lEstartit agrupades amb el nom de
Mans solidries vora mar. Es tracta
duna colla de dones i homes
actualment sn uns dotze- que t per
objecte la confecci i venda sense nim
de lucre de productes com davantals,
motxilles, pitets, etc. La primera parada
es va fer al mercat de lEstartit per SantJordi, i la iniciativa ha tingut continutat
des daleshores amb presncia normal a
lEstartit, Fira de les Labors de Verges,
etc. Aquestes persones tallen la roba,
cusen, broden, pinten i transporten els
articles en forma voluntria, els venen
en una parada i lliuren els ingressos a la
Fundaci de lOncolliga, entitat que
agrupa a malalts i a familiars de malalts
de cncer.
Els Montgrins celebren el 125
aniversari tocant a les Medes i a
Montserrat
El programa dactes previstos per lacelebraci del 125 aniversari de la cobla
en actiu ms antiga, Els Montgrins,
fundada per Pere Rigau al 1884, en
contenia dos molt especials.
Un a les Illes Medes, on els Montgrins
varen desplaar-shi per interpretar la
sardana, potser la ms caracterstica del
http://localhost/emporionou/images/num31/13b.jpg -
7/29/2019 31 -juliol- 2009
13/32
13
seu repertori,Torroella Vila Vella, de
Vicen Bou. Les gavines, els periodistes
que els acompanyaven i una parella que,
sobre la coberta de la seva barca all
fondejada, la puntejaren, foren el seu
pblic dexcepci.
Laltre a Montserrat, on durant la missa
conventual de les
onze del mat,
interpret dues
sardanes, la
primera durant
lofertori, s laMoreneta (s la Moreneta la fe del poble
catal,lestel del seu cam, lafany dels
seus amors...) amb lletra i msica
dAntoni Carcell i, com a cant final de la
missa, Torroella Vila Vella, (Prop del Ter
i al peu de la muntanya, vora el mar bell i
altiu; sota un cel rogent de tramuntana:
Ets espill de l'Empord!) de Vicen Bou i
lletra del seu fill Rogeli Bou. Lacte,
emotiu i molt aplaudit per tota la gent
que omplia el temple, que continu en el
seu lloc tot i haver-se acabat la missa i
que premi la interpretaci amb forta
ovaci.
Finalitzada la missa es traslladaren a laplaa del Monestir i oferiren a tots els
assistents una ballada de sardanes.
Emotiu homenatge dels Montgrins a la
Mare de Du de Montserrat, patrona de
Catalunya i dels catalans sempre
princesa.
Llegendes torroellenques
Labadessa, el bisbe i SantaCaterina
Jaume Bassa
Quan jo era petit lermita de SantaCaterina era plena dexvots.Sanomenaven exvots les peces de guix ode cera on figuraven mans, braos,cames, i les crosses i els dibuixos,gravats, estampes i recordatoris de fetsluctuosos, de malalties o daccidentsresolts favorablement per intercessi dela santa. Eren autntiques llegendesdevotes: de paletes caiguts dunateulada suspesos en laire abans de tocara terra, de pescadors rescatats illesos denaufragis esgarrifosos, de malalts migmorts guarits miraculosament.
Per avui contar una llegenda de santaCaterina ben diferent. Una llegendamstica, real i celestial alhora. Ara fa uns
cent-cinquanta anys, hi havia a Torroella
http://localhost/emporionou/images/num31/14.jpg -
7/29/2019 31 -juliol- 2009
14/32
14
uns sacerdots molt preocupats perlespiritualitat de la gent de la vila i feienmans i mnigues perqu es funds aquun convent de germanes clarisses com elque hi havia a la ciutat de Figueres. Les
monges eren de clausura per podienfer serveis a la comunitat, dentre elsquals sobresortia la possibilitat de donarensenyament a les noies. A Torroella,des del segle xvii, grcies a limpuls delgovern municipal, ja existia un estudipblic que contractava mestres perensenyar els nois a llegir i escriure, lesquatre regles i la doctrina cristiana. Les
noies, en canvi, no tenien possibilitatdaprendre de lletra, llevat de les fillesde cases benestants, que disposaven demestres particulars. Calia un nou estudiper a totes les noies, un estudi queensenys de lletra i, de passada, doctrinacristiana i costura. Els bons capellans envaren parlar amb labadessa de Figueres
i amb el bisbe de Girona, per ni luna nilaltre no ho varen veure prou clar. Ellsvaren insistir tant, que finalmentlabadessa va decidir que aniria a resar idemanar consell a santa Caterina, a lamuntanya de Torroella. I aix ho va ferfinalment un dia, acompanyada delscapellans i dalgunes persones devotes.Va suplicar llum a la santa i li va
prometre que si ho veia clar i les mongesvenien a la vila, primer de tot retriennova visita a lermita.
Diu la llegenda que santa Caterina vailluminar tan b labadessa, que fins i totva tenir la revelaci sobre el lloc on caliasituar el convent. Ho va dir als capellans ials devots, varen anar tots a explicar-ho
al bisbe i diu que aquest exclam: Quinameravella, benet i alabat sigui Du!
Un dia de setembre, de matinada, deumonges es varen traslladar en tartana de
Figueres a Torroella per constituir lanova comunitat. Com havia promslabadessa, i abans de res, les mongesvaren pujar a santa Caterina. Si en deviaser dimportant lesdeveniment per a labona gent de Torroella que capellans,autoritats i vens ja les esperaven a peude muntanya i tots en process varen fercap a lermita. Ja a dalt, carregats de fe i
eufrics pels bons aires que elsenvoltaven, es posaren a repicar lescampanes. s prou sabut que en aquelltemps laspre i la muntanya eren plensde terrassans i de pastors, prou en sntestimonis els marges dels olivars i de lesvinyes i els eixarts i les barraques depedra seca. Pagesos i pastors i gent dels
voltants, atrets pel dringar de lescampanes, acudiren a veure de quanava, i quedaren bocabadats perlespectacle, ja que de tots ells mai ningno havia vist cap monja.Varen entrar a la capella, shi celebr unofici religis dacci de grcies i lesclarisses, polides i mudades amb el seuhbit negre, varen cantar els goigs de
santa Caterina. Tampoc ning no haviasentit mai veus tan afinades iharmonioses.Les monges varen baixar a Torroella,varen fer una visita al temple i desprses varen tancar per sempre ms al nouconvent. Pel color de la seva toca, empenso que els torroellencs encara ara endiuen les monges negres.
-
7/29/2019 31 -juliol- 2009
15/32
15
Alentejo
Joan Surroca i Sens
Fa quaranta anys que vaig visitar perprimera vegada Portugal. Una barcassaens va passar, amb el Seat 600, a laltrariba del Guadiana i vam creuar el pas desud a nord en quatre dies. Aquest curtperode de temps va coincidir amb el fetque la nostra filla comencs a caminarsola i, els que sou pares, ja heucomprovat que s una de les vivnciesms satisfactries, noms superada pelgoig de veure un fill volar sol. Potseraquest esdeveniment singular del meu
primer viatge s el que em genera
simpatia envers aquesta naci que,gaireb en idntiques circumstncies,lany 1640 va aconseguir laindependncia de Castella, mentre quenosaltres perdem una de tantes
picabaralles amb aquest ve que no ensestima i, inexplicablement (?!), no enspermet independitzar-nos. Els nostressegadors es revoltaren, per lexrcit ssempre lexrcit. Aleshores i ara, quening senganyi, per ms disfressadeschaconianes que intentin enganyar-nos.
He visitat Portugal peridicament, ajudatper bones guies i per linsubstitubleViatge a Portugal de Saramago. Laprimavera denguany he peregrinat denou cap a loccident peninsular perconixer millor lAlentejo, la regisituada immediatament sobre la franjacostanera meridional de lAlgarve. Si enel primer viatge vaig liquidar el pas en
quatre dies, ara passaria idntic tempsnoms assegut en una plaa qualsevoldun rac de poble, observant la caigudapausada i regular de les florsacampanades dels majestuosos iabundants jacarandes. Les florsdelicades formen una catifa uniforme ibellssima, com les del Corpus dabans, isembla que ho facin en exclusiva per
aquest rar viatger i la seva pacientacompanyant. Refugiat a lombra ihomenatjat per les incessants ofrenesflorals, poden passar hores sense quecap fressa trenqui la quietud i la lentitudproverbial portuguesa. Veig dones queno s on van, i tamb algun home detant en tant. Cada persona observada suna histria vivent. Quantes novelles es
-
7/29/2019 31 -juliol- 2009
16/32
16
podrien escriure de cada vida? Unintenta endevinar les cabries,inquietuds, tristeses i alegries totanalitzant el rictus de la boca, la lluentorde la mirada o la vivacitat o incertesa de
la marxa de lannim que latzar collocaescassos segons davant del viatger. I unnen juga amb un tros de parrac i elsocells fan viatges incessants... Ladiferncia del meu primer viatge ambaquest s que aleshores hi anava i ara envinc. La vida s un viatge danada itornada. La tornada sempre s msreposada perqu res obliga, tot encanta,
noms hi ha sorpreses en les cosesinsignificants i un ja no pretn entendreres perqu fa temps que poques cosesentn.
s clar que cada dia he menjat bacall,que mencanta, per tamb mhe llepatels dits tastant faves, cigrons,
xampinyons, sardines a la brasa i carngustosa grcies al bestiar que pasturasanament tal com Du mana. Un catalque viatgi a terres portugueses nota ladiferncia de preus de manera clara. Elshostalatges i la manduca sn a meitat depreu (no parlo de la capital, em refereixoa les zones allunyades del turisme demasses). He quedat meravellat, una
vegada ms, de lorganitzaci territorial.Segueixen unes pautes semblants a lesque Casasses va plantejar tericament alinici de la democrcia: les municipalies.s una millor manera dorganitzar-se queamb les obsoletes comarques, lescentralistesprovncies o la mentalitat decampanar que fa que cada nucli urbvulgui tenir de tot (sobretot polgon
industrial!). El nostre territori fa plorar.No vull pas dir que lurbanismeportugus sigui sempre encertat (tmolta ms qualitat larquitectura grciesa lescola de Siza i algun altre assenyat).
s grcies a la divisi territorial que esconformen unes xarxes que afavoreixenuna qualitat de vida superior. El municipide Castro Verde, per exemple, sparadigmtic del que estic dient. La sevadescoberta ja justifica un viatge.Portugal no t pintades a les parets. Acada poble, per petit que sigui, hi haserveis sanitaris pblics, nets i provets
de tot el necessari talment com si fossinels dun hotel. Els jardins urbans sn unapreciositat i no tenen res a veure ambaquestes mariconades que els modernosens han venut com a disseny. Ja s queels plans FEDER els han estat com unman, per el diner abundant sovintacaba malbaratant idees. No s el cas de
Portugal. La tardor passada vaig visitar lazona de Trs-os-Montes i all encara sms evident el ressorgir dun pas queenvejo.
-
7/29/2019 31 -juliol- 2009
17/32
17
Arbres mutilats
Merc Pags
S, en ple passeig de Vicen Bou tenimquaranta moreres mutilades, i tambuns seixanta xiprers. Molta gent els havist, per potser no shi han fixat prou,els han passat desapercebuts. Doncs s,sn els ltims arbres daquest passeig, ala part que ja s carretera. En el momentdescriure aquest article, fa noms pocsdies que han estat podats, b, si a aix
que els van fer sen pot dir poda: els vantrencar les branques de manerabarroera, sense tenir en compte el fet depoder-los donar una forma bonica,escaient, adequada; no els van tallar lesbranques seques, que s un delsrequisits fonamentals de la poda; en vandeixar sense podar; nhi ha de tota midai de tots els mals gustos, i tampoc van
tenir en compte que fos el tempsadequat, perqu nhi havia que ja tenienuns bonics rams de les flors que fanaquests arbres, que sn preciosos. Tanb que han podat els que adornen i fanuna agradable ombra al passeig martimde lEstartit i molts daltres. Per qu seraix, em pregunto?
Entre daltrespossibilitats, semacut quepossiblement elsresponsables decontrolar aquest bunyol no ho han pogutsupervisar, pels motius que sigui.Tothom t molta feina, i s que aix no
s competncia dels nostres jardiners...Segur que la regidora de Medi Ambientno nha estat informada. Pel que s, persobre daquests arbres hi passa una lniadalta tensi i s competncia de la
companyia elctrica tenir cura que capdaquests arbres pugui tocar-ne els fils,ja que representaria un perill. Dacord,s justificat. Per no podria algun entsen poda, algun dels jardiners municipalsque en tenim una bona colla i de bensegur que competents assessorar elstreballadors de la companyia elctrica alhora de podar arbres? No crec que aix
sigui tan difcil! I aquests homes, la feinadels quals deu ser posar fils de llum oajudar a fer-ho, a ms dadquirir nocionsde poda ho farien ms b.
Jo, quan vaig veure de la manera quepodaven els arbres, ho vaig comentaramb gent que tamb estava indignada
per aquest fet, i amb persones quenhavien parlat amb qui els podiainformar, i amb algun jardiner dofici, ining sexplicava per qu podien haverfet una cosa tan mal feta. Els pobresarbres ja shan refet, em deia unjardiner, i afegia, i els que encara no hohan fet, ja ho faran, per la forma queels han donat s llastimosa! Els han tallat
les branques que anaven enlaire, perde les que estaven orientades cap aterra, no nhan tallat cap. Pobres arbres!Quan passes per aquell indret i telsmires semblen avergonyits, com si etdiguessin qu hi podem fer nosaltres, siens han deixat daquesta manera, sensecap, amb una branca llarga i una altraque no fa ni un metre, i ens han deixat
http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num31/arbres2.jpg','Arbres%20mutilats',450,334,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num31/arbres2.jpg','Arbres%20mutilats',450,334,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num31/arbres2.jpg','Arbres%20mutilats',450,334,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num31/arbres2.jpg','Arbres%20mutilats',450,334,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num31/arbres2.jpg','Arbres%20mutilats',450,334,1,0); -
7/29/2019 31 -juliol- 2009
18/32
18
totes les branques mortes, que tant ensconv que ens treguin... Ja ens hemafanyat a treure fulles per dissimular aixles nostres malformacions. s tot el quehem pogut fer!.
No s si alg amb prou responsabilitatllegir aquest article, perqu si s aix, enel meu nom i en el duna colla de gentamb qui he parlat i que mhan demanatque fes aquest escrit, els pregaria quelany que ve es recordessin que els hem
demanat ajuda perqu aquests arbrespuguin presumir duna bonica forma ioferir un passeig relaxant als quefreqentem aquest indret. Crec queaquesta petici no comportar ni msfeina ni ms despeses per fer-la b.Noms cal negociar-ho!
Banca tica
Llus Costa Bofill
Quan he parlat daquest tema ambinterlocutors diversos, algun ha somrigutsorneguerament, com si parls dedibuixar un cercle quadrat. Fins i tot un
dia, en vaig parlar amb un empleat de
banca i em va deixar anar: Banca qu?Potser s veritat que suposa demanarperes al presseguer.Ja s que les entitats financeres no snassociacions benfiques ni ONG sense
afany de lucre. Ja s que sn empresesque negocien amb els diners i que elnegoci ha de ser rendible. Per aix nohauria dimpedir que el rendiment fosjust i tic. El problema s, doncs, quehan convertit el negoci amb usura, undels pecats ms blasmats a la SagradaEscriptura i ms malet en tota la histriade les religions. I encara, lluny
davergonyir-sen, en presumeixen i hiassenten el seu prestigi.
Per la culpa no s pas exclusivamentseva. Ells ho fan perqu els que hidipositen els diners els exigeixen quetinguin el mxim inters, sensepreguntar-se en cap moment com
obtindran aquests beneficis ni quinsprojectes o activitats es promouran ambels seus estalvis. Sempre preguntem:quant em donars pels meus estalvis?Mai no preguntem: qu en fars dels
meus estalvis? sun deixament dela responsabilitatms elemental,
inconcebible enpersones
honrades. Heconstatat que persones incapacesdinvertir directament en empresesqumiques contaminants, en la fabricacii trfic darmes, en monopolisfarmacutics... no se senten gensculpables que ho facin els bancs i caixes
-
7/29/2019 31 -juliol- 2009
19/32
19
amb els diners que els han confiat, tot ique la complicitat s evident inecessria. Res daix els fa perdre unahora de son.
La conclusi s ben clara i no admet pasmaquillatges ni excuses: quancomenarem a retirar els estalvis, pocs omolts, de les entitats financeres senseescrpols, que negocien sense capreferncia tica? Quan comenarem afer treballar els nostres diners dacordamb el respecte als drets i deuresfonamentals de tota persona i a la terra,que s la casa de tots, perqu tots hipuguem viure dignament? Que sigui benaviat. Ara mateix.
Perqu dentitats financeres quesajusten a principis tics nhi ha imoltes. Potser hem de fer un petitesfor o de mourens unes passes
perqu no sn al costat de casa. Hi habancs, cooperatives de prstecs mutus,administradors de dipsits solidaris,estalvi responsable... Noms calasseures un moment davant delordinador i Internet us en mostrar unallista ben llarga.
s evident que hi ha un pas previ: quecadasc sadoni del mal que fa aquestdeixament de responsabilitats, que elsmeus estalvis mantenen vives lesguerres ms implacables, que la mevacobdcia promou lespeculaci msdespietada i que el meu enriquimentdesfermat s la causa de la progressigeomtrica de la pobresa. Tamb hem
de tenir clar el poder i la fora de la
nostra rebelli. Molts gegants hantrontollat per la protesta benorganitzada dels petits.
Per acabar, una ancdota petita, per
significativa: lnica vegada que mhatrucat el director duna entitat bancrias el dia en qu vaig retirar de la sucursaluns diners per traspassar-los a un banctic.
Les llions de les eleccions alParlament Europeu
Xavier Ferrer
Els resultats de les eleccions alParlament Europeu han confirmat el queja es veia venir: una significativaabstenci. La veritat s que no ens ha desorprendre si ens atenem a la situaci
actual de crisi econmica que, tot i noest directament relacionada amb leseleccions, s que provoca ms incertesaentre la ciutadania i, per tant,probablement menys inters per anar avotar i ms en unes eleccions que ja shabitual que els ciutadans no lespercebin com a prpies. Seria normalque durant la campanya de les eleccions
al Parlament Europeu es parlsdEuropa, de la Uni Europea, del queaporten les institucions comunitries,del que pot fer i fa el ParlamentEuropeu, per la realitat ens mostra que,en general, es parla ms dels aspectespoltics que ens toquen de prop, elsmunicipals, els nacionals i, fins i tot, els
estatals, i sutilitza la campanya ms com
-
7/29/2019 31 -juliol- 2009
20/32
20
a arma de desautoritzaci de ladversarique no pas dexposici dels temeseuropeus, dels que afecten la ciutadaniaeuropea, del que podria aportar-noslEuropa unida. No s bo per a la Uni
Europea en general, ni per a laciutadania europea, que no es veginaquestes eleccions com a prpies, ja queaix provoca una important abstencique no beneficia el sistema democrtic i,a ms, ha facilitat lentrada de grupsextremistes i euroescptics al ParlamentEuropeu. No s bo que els ciutadanseuropeus no tinguin inters en les
eleccions europees, ja que el 75% de leslleis que finalment acaben afectant-nossurten de Brusselles, i el ParlamentEuropeu hi t molt a dir.
Aix, la realitat, per, ha confirmat el queja sanunciava, fins al punt que laparticipaci mitjana en tota la UE ha
sigut del 43,2%, per el ms alarmant sque a Catalunya, que sempre ens hemmostrat europeista i que veiem la UniEuropea com el lloc de referncia per lanostra existncia com a naci, laparticipaci hasigut del 37,5%,de les msbaixes si ho
comparem ambaltres zonesdEuropa i moltper sota de la mitjana de lEstatespanyol. Cal destacar la importantdiferncia que queda entre els diputatsdel Partit Popular europeu i el PartitSocialista europeu, que s de 268 a 160,fet que dna un clar color conservador a
la cambra comunitria. Altres coalicionsse situen lluny dels populars pel que fa anombre de diputats.
s una trista realitat que ha de fer
reflexionar els partits poltics, lesinstitucions i tamb els ciutadans, ja que,prescindint dels resultats electorals, msbons per uns i no tant pels altres, el queafecta tots els partits i el sistemademocrtic s la participaci de laciutadania en les conteses electorals,amb la finalitat de mostrar la vitalitat dela societat i la legitimitat dels elegits.
Shan de cercar frmules i missatges queinformin i al mateix temps engresquin laciutadania. Hi haur temps per analitzarper qu ha passat, per el que no es potfer s amagar el cap sota lala o mirar unaltre costat. El que conv s deixardanalitzar els resultats electorals en claude partit i tamb orientar les campanyes
de les europees parlant dEuropa, amb lafinalitat dinformar la ciutadania de laimportncia de tot el que es fa en elParlament Europeu i a daltresinstitucions comunitries. Tots hi hem deposar esforos, des de les institucions,passant pels partits poltics, la ciutadaniai tamb els mitjans de comunicaci.
Una visita a les escoles deFes (Marroc)
Montserrat Blai i Alabau
A principis de maig vaig tenir ocasi defer un viatge de tres dies a la ciutat de
Fes (Marroc) per visitar escoles i
-
7/29/2019 31 -juliol- 2009
21/32
21
instituts.Des dels Serveis Educatius del BaixEmpord es va organitzar aquestaexpedici amb lobjectiu de conixer lesescoles i el sistema educatiu del Marroc,
don prov gran part de lalumnatnouvingut que tenim a les escoles iinstituts de lEmpord.
LAssociaci Hassan II ens va posar encontacte amb els Serveis Educatius deFes, els quals ens varen organitzar unavisita molt interessant a diferentscentres educatius: comenant per laUniversitat de Fes, la primera universitatdel Marroc que data del segle xiv; uncentre de secundria, una escola deprimria, una escola semirural deprimria i una escola alcornica situadaal bell mig de la medina de Fes.
En tot moment vrem trobar un
professorat molt acollidor que ens vaensenyar el centre, les aules amb elsalumnes, els patis... i disposat acontestar totes les nostres preguntes.
A les aules es respira un aire dedisciplina i respecte, aix com un tipusdensenyament molt tradicional. Ensvaren explicar que des de fa dos anys elsmestres no poden pegar els alumnes i espreguntaven si, a la llarga, afectaria ladisciplina dels centres. Aix ens va ferreflexionar sobre la situaci i el clima detreball que es genera a les nostres aules isobre el contrast que deuen trobaraquests alumnes quan arriben a lesnostres escoles. I per tant s important
tenir present el canvi que els suposa anivell escolar.
Vull dir que estictotalment encontra dels cstigscorporals i tampocestic a favor dunapinya ben donadacom se sent a dir algunes vegades. Queno hi hagi cstigs corporals (un cop deregle a la m, un clatellot, una estiradadorelles...) no ha de ser sinnim dedisbauxa. Els nens i adolescents, siguindel pas que siguin, siguin a casa o a
lescola, necessiten i agraeixen que selsposin lmits, amb respecte, ambestimaci i amb molta fermesa.
Una altra cosa que em va cridar latencisn els pocs recursos materials quetenen per treballar en comparaci ambels de les nostres escoles i instituts.Pissarra, llibres i llibretes davant daulesdinformtica, audiovisuals, biblioteca,laboratoris, aules de plstica, demsica...
Segurament les nostres escoles podrienestar ms ben equipades, per tambpodrem treure ms bon rendiment dels
materials que tenim. Probablement,
tamb, haurem de dedicar, tant a casa
http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num31/universitat.jpg','Universitat%20de%20Fes',454,340,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num31/universitat.jpg','Universitat%20de%20Fes',454,340,1,0); -
7/29/2019 31 -juliol- 2009
22/32
22
com en els centres educatius, esforos aensenyar els nostres fills i els nostresalumnes a respectar i apreciar aquestmaterial que val molts diners i que, avegades, tan poca importncia li donen
perqu troben tan normal que hi sigui.
Finalment em vacridar latencila granrellevncia quet, en el sistemaeducatiu del
Marroc,
lensenyament de la llengua rab, de lesmatemtiques i de la llengua francesa.Ells dediquen moltes hores a aquestesmatries que nosaltres anomeneminstrumentals perqu sn linstrumentper aprendre les altres matries i tambper anar per la vida amb una certaautonomia.
Va ser una molt bona experincia. Ensvrem sentir molt ben acollits i, el msimportant, ens va apropar una mica msa la realitat escolar dels nostres alumnesnouvinguts. Esperem que aix ens ajudia entendrels millor.
Una sortida amb Joan Badia
i HomsSanti Sato
Joan Badia i Homs, historiador i experten romnic catal, fou el guia perfecteper a la visita al monestir de Sant Quirzede Colera, del romnic pirinenc ms
impressionant, potser, de Catalunya,
pertanyent al municipi de RabsdEmpord. L'any 1931 va sser declaratMonument Historicoartstic i avui estprotegit com a B Cultural d'IntersNacional.
La sortida ha incls tamb lesglsiaromnica de Santa Maria, que formapart del conjunt monumental delmonestir, la parrquia de Santa Maria iel Centre de Reproducci de Tortuguesde lAlbera. Una perfecta combinaci decultura i defensa del medi ambient.El monestir de San Quirze est situatdintre de lEspai Natural de lAlbera, en
una vall rodejada de muntanyes. Pren elnom de Colera per les que la delimiten iseparen, per llevant, de la Mediterrnia.La seva restauraci en un estat moltavanat, i molt propera larribada delelectricitat, permetr que sobri alpblic en el propers dies daquest estiu.Portada a terme pel Patronat, sota la
presidncia de lalcaldessa de Rabs i delqual s membre fundador el mateix JoanBadia, ha comptat amb la collaboracide la Diputaci i de la Generalitat.
Hem de destacar iagrair la tasca queporta a terme laConfraria del
Roser, amb enJosep Riera i Torrent, que organitzaaquest cicle de visites als monestirscatalans, guiades per Joan Badia.Aquesta ha estat la tercera sortidaorganitzada, la primera a Sant Pere deRoda i Santa Maria de Vilabertran, lasegona a Sant Miquel de Fluvi i SantToms de Fluvi i la tercera, que s
http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num31/monestir.jpg','Monastir%20de%20Sant%20Qirze%20de%20Colera',450,299,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num31/monestir.jpg','Monastir%20de%20Sant%20Qirze%20de%20Colera',450,299,1,0); -
7/29/2019 31 -juliol- 2009
23/32
23
objecte daquest comentari, a SantQuirze de Colera. El programa incloudiverses visites ms, de les quals esperopoder gaudir i difondre-les a tots elsinteressats en aquestes sortides
culturals.No es pot parlar de Catalunya com anaci i de la seva cultura sense ferreferncia expressa als monestirs,centres vitals de la nacionalitat quesanava formant a lhora de lareconquesta de les terres envades pelssarrans. Inspirats en la regla monsticade Sant Benet, un codi de vida monstica
escrita en llat els anys 534-550, nomsal Bisbat de Girona sen contenquaranta-set entre abadies i priorats.
A tot Catalunya foren fonamentalsRipoll, Poblet i Santes Creus i la sevanima espiritual fou labat Oliba, abat deCuix i de Ripoll, fundador de
Montserrat, home de la Treva de Du i aqui devem la primera concreci de laidea de ptria aplicada a les terrescatalanes. Lany 795 els comtats deGirona, Cardona, la Cerdanya, Osona iUrgell foren agrupats en la nova MarcaHispnica de la qual Barcelona lany 817fou anomenada capital. Carlemanycombat els sarrans que amenaaven les
possessions carolngies de la Marca,pretengu reconquistar Saragossa per,atacat el seu imperi pels saxons, es retiri a Roncesvalls hi perd tota larereguarda i hi mor el seu nebot, Rotll(La can de Rotll).
Les excavacions han perms posar aldescobert una extensa necrpolis de
tombes antropomorfes aix com lesrestes del temple primitiu. Labadia vaexperimentar una forta expansi al seglex, sota la protecci dels comtesd'Empries i Rossell, i celebr la
consagraci de la nova esglsia de SantQuirze, Sant Andreu i Sant Benet lany935. Al segle xi, a banda i banda delAlbera, hi tenia moltes possessions iemprengu una important reforma deltemple i la construcci del Palau delAbat. Una nova consagraci va tenir lloclany 1123, motivada tant per lanecessitat de defensar privilegis i
possessions com per la reconstrucci deltemple parroquial.
A finals del segle xiii sorigin la croadacontra Pere el Gran, excomunicat pelpapa Mart IV, que bene el rei francsFelip III l'Ardit. Aquest entr en guerralany 1285 amb un exrcit duns dos-
cents mil homes, inici latac a SantQuirze, amb mquines de guerra,catapultes, que disparaven boles depedra dun dimetre i dun pes en veritatmolt respectus (algunes sutilitzaren ala faana del castell construtposteriorment). Aconsegu arribar fins aGirona i, obligat a retirar-se, mor a lesportes de Perpiny. Pitjor va sser per al
monestir, lany 1288, la brutal acci derepreslia de les tropes franceses aliadesdel rei Jaume II de Mallorca i comte deRossell, germ de Pere el Gran.(Profanaci de relquies, robatoris idestruccions i fugida dels monjos.)Al segle xiv, l'esglsia fou reparada. Lany1303 es reconegu a l'abadia la condicide castell termenat. Construren dues
-
7/29/2019 31 -juliol- 2009
24/32
24
torres de defensa i un nou recintefortificat. El pas de la pesta negra, el1348, va disminuir fortament la poblacidel territori que havia comptat ambseixanta-set masos. La comunitat
benedictina s'exting cap a final del seglexvi i els edificis foren establerts a JoanMallol, que els convert en el mas delConvent.
De la baslica consagrada l'any 935, de
tres naus amb un llarg transsepte, se'nconserva una bona part de l'estructura,refeta al segle xi amb les voltes i arcsactuals i els tres absis amb decoracillombarda, aix com la galeria-prtic delclaustre amb columnes i capitells. Lafaana actual, del romnic tard, pertanya una reforma motivada perl'esfondrament del tram occidental del
temple. A migdia el conjunt dit Palau del'Abat, que amb murs altmedievalsmant l'obra gtica, fou reformat per amasoveria.L'any 1994 la famlia de Nouvilas va cedirel conjunt monumental a l'Ajuntamentde Rabs dEmpord, que cre elPatronat Municipal del Monestir per
vetllar per la seva recuperaci, estudi i
divulgaci i on sn representades lesdiferents institucions del pas.
Europa ms conservadora
Jordi Bellapart
Els partits conservadors, considerats dedretes, han guanyat les eleccions alParlament Europeu. Europa s dedretes i labstenci s la ms alta de lahistria en aquest tipus deleccions,reflectien molts titulars de diaris. No sc
un expert en anlisis poltiques ni enresultats electorals, per des de la mevahumil reflexi sem plantegen unsdubtes que no deixen de serpreocupants.Aristtil definia la polis i els seusrepresentants poltics dient: No s unasimple comunitat de territori, sin devida bona i feli. La seva finalitat no snoms conviure sin fer el b detothom, compartint el sentit com delque s bo i del que s dolent, del que sjust i del que s injust i daltres valorshumans. Per tant, totes les personessom poltics i en aquesta relaci deconvivncia mplia tenim la possibilitatde desenvolupar Europa. Haurem de
sentir-nos amb el deure moral departicipar, des del nostre modest esgla,en la conducci daquest projecte comdaquesta gran polis vers un objectiu deb com. Per qu no s aix?
La ciutadania no confia en els seuspoltics ms propers i ni de bon tros enels que aniran a fer tasques en posicions
-
7/29/2019 31 -juliol- 2009
25/32
25
ms llunyanes i menys entenedores. Sialguns pensen que tots els poltics decasa sn dolents, com no ho seran elsque faran la seva tasca tan lluny? Hipoden haver, que nhi ha, poltics
dolents, en el sentit de cercar, ms queel b com, la prpia millora, i per aixes posen al servei, ms que de linterscom, dels interessos particulars delspoderosos. Militen normalment enpartits poltics que defensen aquestsconceptes. Senzillament aprofiten laseva posici per anteposar la vida bonade tothom a la bona vida duns quants.
Lacci polticadesinteressada,
per solidria,desapareix. Sitots els polticsfossin aix, els
ideals basats en la democrcia per
aconseguir un mn millor: lamor a lahumanitat, a la justcia i igualtat per atots els homes, desapareixerien.Sortosament crec que fins aquest puntencara no hi hem arribat. Encara hi hapoltics que podrem definir com a bons(de dretes i desquerres) i que, tot i lesdificultats, es mantenen fidels als idealsen pro del b com, malgrat errors i
corrupcions de poltics dolents, quesovint es poden infiltrar en les prpiesfiles. Si sn poltics desquerres, ja espreocupen prou els agentsantidemocrtics de denunciar aquestesdesviacions i situacions anmales ipresentar-les com a mostra que tots elspoltics sn iguals, i donen a entendreque no hi ha diferncies entre esquerres
i dretes. Per compte, com diu elprofessor Gonzlez Casanova: No hi hacosa pitjor que el poltic dolentdesquerres. Que el de dretes enganyi jasespera. Els partits i els poltics
defensors dels interessos de les classesdominants ja es cuiden prou que lopinigeneral sigui aquesta. Sorprn que enstrobem amb resultats de majoriaabsoluta del Partit Popular a laComunitat Valenciana, malgratescndols poltics i suposada corrupcidel seu president i altres membresdaquest partit. Tamb a la comunitat de
Madrid. Actuacions sospitoses deSarkozy a Frana i molt ms a Itlia, unanaci intelligent que no deixa de votarel pblicament impresentableBerlusconi. Tot fa sospitar que els partitsde dretes avalen i els seus fidels, amb elseu vot, renten la cara als seus poltics,suposadament o descaradament
corruptes.
Per qu al Regne Unit els escndols delsdiputats de lesquerra han estatsancionats pels seus votants? Enaquestes eleccions els laboristes deGordon Brown han quedat en tercer lloc.No vull dir que no sho mereixin. sevident que si hi ha corrupci sha de
pagar. Per per qu no passa el mateix sila corrupci s de dretes? Tot fa suposarque els partidaris dels corruptes votenen bloc i fan creure que tot snmuntatges dels seus adversaris o de lamateixa justcia.
Desprs daquestes eleccions Europaser ms conservadora, possiblement
-
7/29/2019 31 -juliol- 2009
26/32
26
ms xenfoba, amb la incorporaci departits de lextrema dreta a Holanda i alRegne Unit, i segons aquests supsits,molts dels abstencionistes continuaransent els que shan cregut all que tots els
poltics sn iguals i ms si no hi haalternatives que demostrin rigor iserietat i presentin projectes quegenerin confiana. Els que ens hanimmers en una crisi econmica:banquers, empreses mal dirigides,inversors en beneficis fcils, sn els queens nhauran de treure, per no voldransortir perjudicats fent massa correccions
al sistema i tot seguir igual icontinuarem sense creure gaire enEuropa.
Reflexions
Sest ensorrant el capitalisme?
Jaume Bassa
Sest ensorrant el capitalisme? Diversosautors (Immanuel Wallerstein, VicenteVerd i molts altres) dediquendarrerament pgines i pgines aproposar la resposta. Intentar resumir-la. Poden passar dues coses.
Primera possibilitat. Podrem ser al finalde la fase descendent dun cicleeconmic de llarga durada que shamantingut uns seixanta anys: elcapitalisme prendria nova volada.Leconomia capitalista no s estable. Laseva evoluci en el temps segueix uns
cicles alternatius de pujada i baixada. Hi
ha cicles curts, que duren pocs anys,per aquests cicles formen part de ciclesmolt ms llargs i defectes molt msintensos. A la primera fase dels cicles dellarga durada es crea producci, llocs de
treball i beneficis, sacumula capital isinverteix, tal com ha passat duranttrenta anys des de 1945 fins a 1975.Per desprs sentra en una fase debaixada de beneficis, endeutamentmassiu dels estats i de les famlies, i elcapital es refugia en lespeculaci. s lafase desgotament, decadent, en quhaurem entrat ja fa uns altres trenta
anys, a partir de lany 1975, amb elcapital sempre especulant, sobretot ambel petroli, les matries primeres, elsaliments, la construcci, la inversiimmobiliria, la destrucci de lentornnatural. Ara serem a la part finaldaquesta fase descendent.Els ltims temps de destrucci de valor
(on som ara) que tanquen la fasenegativa d'un cicle duren generalmentde dos a cinc anys abans que apareguinles condicions d'entrada en una fasepositiva, que s quan es tornen aaconseguir noves produccions, ocupaciper a tothom i acumulaci de beneficis.Per aix es parla ja de brots verds, a puntde tornar a comenar la pujada, potser
ms per desig que per evidncies reals.En aquest supsit el capitalisme prendrianova embranzida, per amb fonamentsnous per poder sobreviure, seguramentms equitatiu amb les persones i msrespectus amb el medi ambient.
Segona possibilitat. Podrem ser al finalduna poca histrica de llarga durada
-
7/29/2019 31 -juliol- 2009
27/32
27
que sha mantingut uns cinc-cents anys:el capitalisme sensorraria.Des daquest altre punt de vista, la grancrisi ms recent similar a lactual hauriaestat l'esfondrament del sistema feudal
a Europa, i la seva substituci pelsistema capitalista, ara fa cinc-centsanys. Durant aquest llarg perode elcapitalisme ha sabut produir i distribuirbns i riqueses de manera extraordinriai destacable, per ha provocat tambexplotaci, guerres i depredaci sobrepersones, pasos i medi ambient. Iltimament cada cop ms.
Potser haurem entrat des de fa trentaanys en la fase terminal del sistemacapitalista. El que ens diferenciaria arade la successi ininterrompuda delscicles anteriors, seria que el capitalismesha desviat massa vegades, i cada copms, de la seva situaci d'estabilitat, i jano arribaria a trobar l'equilibri. La
situaci shauria fet catica,incontrolable per a les forces que ladominaven, i ni tan sols hi hauria lluitaentre els partidaris i els adversaris delsistema per determinar el que elreemplaar. El sistema capitalista esbifurcaria: en part es resistiria a morir icontinuaria la seva decadncia, per enpart es renovaria perqu surten idees
noves, valors nous, en definitiva unsistema nou que no podem ni imaginarcom ser. Molta gent ja actua, demanera desordenada i inconscient, pertrobar noves solucions, sense que sespiga encara quin sistema sortird'aquests tempteigs a les palpentes.
Vicente Verd: Una crisi pot ser, comlactual, una depressi tan profunda quealteri el carcter de levoluci iconverteixi all que seria una renovacisuportable en un enderroc irreversible.
Immanuel Wallenstein: Les empreses iels estats faran tot el que s tcnicamentpossible per trobar l'equilibri, per smolt probable que no ho aconsegueixin.En deu anys, s'hi veur potser ms clar;en trenta o quaranta anys, un nousistema haur emergit. Un nou poderhegemnic pot tardar encara cinquantaanys per imposar-se. Per ignoro quin.
Els nostres artistes
Joan Carrera Dellunder
Joan Carrera i Dellunder,
escultor, dibuixant imestre, va nixer aTorroella lany 1889.Era fill del doctorConrad Carrera, queexerc uns anys a la vila,on hagu de fer front a
lepidmia de clera del 1885.Pensant a assegurar els estudis dels fills,
la famlia va anar a Barcelona, i Joan vaentrar a lEscola de Belles Arts de Llotja,on va coincidir amb futurs artistes comEnric Monjo o Frederic Mars.Sestabl a Girona, on va deixar una obraabundosa, de temtica mplia, i onrealitz tamb una gran tascapedaggica.
Era un home ple de distinci. Per als
-
7/29/2019 31 -juliol- 2009
28/32
28
gironins fou durant una pila danys elsenyor Carrera.
Torroella li ha dedicat recentment unpetit monument: un autoretrat, situat en
un amable rac, al costat de lesglsia idel carrer de Sant Gens.
La cuina de la Catrina
Conill amb samfaina
1 conill trossejatIngredients:
2 cebes tallades a juliana 6 tomates madures, pelades i Tallades 1 pebrot vermell trossejat 2 esbergnies a trossets petits Aigua Oli Sal
En una paella amb loli fregiu-hi el conill iun cop daurat reserveu-lo. En el mateixoli sofregir les esbergnies i reservar-lestamb.A la mateixa paella sofregir els trossetsde pebrot vermell, afogar-hi la ceba,afegir-hi els trossos de tomate i tot
seguit les esbergnies i el conill quetenem reservat. Deixeu-ho coure totlentament i afegiu-hi aigua de xic en xicfins que el conill sigui cuit.
Anxoves amb vinagre
Preparaci:
Anxoves netes i sense espinaIngredients:
Alls i julivert trinxat Vinagre Oli Sal
Preparaci:
Tindrem les anxoves netes i senseespina, salades i cobertes de vinagre 12hores a la nevera. Passat aquest tempsles deixarem escrrer. Si no voleu que
siguin molt fortes de vinagre podeuruixar-les amb aigua. Una vegadaescorregudes cobrir-les doli i dall ijulivert.
Les obres de restauraci del cinemaMontgr marxen a bon ritme. Lareapertura de l'activitat de cinema estprevista per al proper 31 de juliol.
-
7/29/2019 31 -juliol- 2009
29/32
29
Rac de poesia
Presentaci
Susanna Bautista
El 23 dabril de 2009, diada de Sant Jordi,va tenir lloc la tercera lectura de poemesdel mn, organitzada per lOficina deCatal de Torroella de Montgr i elMuseu de la Mediterrnia, amb la
collaboraci de la Biblioteca Pere Blasi ilEscola dAdults.
Lacte va consistir en una lectura depoemes en la llengua materna de cadaparticipant, mentre que a la pantalla esva projectar una imatge representativadel seu lloc dorigen.
Enguany, vam voler dedicar la lectura depoemes al cel i a tot el que representa,amb lobjectiu de redescobrir-lo i canviarla nostra percepci sobre lunivers, talcom va fer Galileu lany 1609, quan va
mirar per primera vegada el cel amb untelescopi.Les persones que van participar enaquest acte sn alumnes dels cursos decatal per a adults que organitzalOficina de Catal de Torroella deMontgr i de lEscola dAdults, i ens vandemostrar que, vinguin don vinguin,volen utilitzar el catal com a llengua de
comunicaci i sesforcen per aprendrel.Majoritriament, les traduccions snobra dels nostres alumnes.Nosaltres els hem de donar les grciesper la seva iniciativa i pel seu inters, iho fem amb la publicaci dun poemacada mes dels disset que es van llegirdurant lacte del 23 dabril a EMPORION.
Amb aquestes paraules, doncs, volemagrair a tots els participants lesfor quevan realitzar per fer possible lacte i atots els collaboradors per la seva ajuda ibona disposici per organitzar ambnosaltres aquesta lectura de poemes,com tamb volem agrair a EMPORIONque ens hagin cedit un espai per
convertir els nostres alumnes en elsautntics protagonistes.
Mondlicht
Wie liegt im MondenlichteBegraben nun die Welt;Wie selig ist der Friede,
Der sie umfangen hlt!
-
7/29/2019 31 -juliol- 2009
30/32
30
Die Winde mssen schweigen,So sanft ist dieser Schein;
Sie suseln nur und webenUnd schlafen endlich ein.
Und was in TagesglutenZur Blte nicht erwacht,Es ffnet seine Kelche
Und duftet in die Nacht.
Wie bin ich solchen FriedensSeit lange nicht gewohnt!Sei du in meienem Leben
Der liebevolle Mond!
Autor: Theodor Storm
Llum de la lluna
Ara com queda enterrat el mnsota la llum de la lluna.
Que benaventurada s la pau
que lest abraant.
Els vents han de callar,tan suau s aquesta llum,
noms murmuren i teixeixen,i al final sadormen.
I que no desperta fins al final del dia,
per florir,amb aquella olor la seva flor,
i perfumant la nit.
Estic amb tanta pau,que vull que siguis la meva vida,
Lluna, tan afectuosa.
Va Recitar:Angela Blumentrett
A l'aguait del nostre patrimoni
Aquest mes no farem critica. Tot elcontrari, ha millorat molt laccs almunicipi amb la nova retonda venin
dUll.
Crida a la collaboraciRacons que cal millorar. Feu-nos arribar
les vostres fotografies!
Els joves escriuen
Festival de joves msicseuropeus a ustria
Aniol Amat i Blai
Del 21 al 23 de maig, a la localitat de Linz(ustria) es va celebrar el Festival deJoves Msics Europeus. Lescola demsica de Palafrugell, on estic estudiantel grau mitj de guitarra clssica, vaparticipar-hi amb una quarantena depersones entre alumnes i professors.
-
7/29/2019 31 -juliol- 2009
31/32
31
El festival de joves msics europeus sun certamen que se celebra cada quatreanys a una ciutat europea diferent iaquella ciutat acull els concerts delsalumnes de totes les escoles de
msiques europees. Enguany ledicicelebrada a Linz va ser la novena.
La ciutat es va engalanar i va habilitaruna srie despais perqu els alumnes de
totes les escoles de msica tingussimun espai per menjar, un altre per dormiri tamb diversos escenaris on tocar.
El dia 21, dia de la inauguraci delfestival, a la plaa de lAjuntament es vamuntar un gran escenari on es va fer lainauguraci oficial del festival. En lainauguraci hi va haver uns parlamentsen alemany i angls i desprs es vantocar algunes peces. Tamb van tocaruna part dels himnes dels pasosparticipants aix com lhimne europeu.Finalment van acabar la inauguraciamb un petit espectacle pirotcnic, res aveure amb els que es fan aqu aCatalunya.
Els dies 22 i 23 es van realitzar concerts adiversos llocs de la ciutat. Alguns
daquests espais on es van fer els
concerts van ser el conservatori de Linz,la plaa de lajuntament, el museu, etc.
El mateix dia 23 es va fer la cloenda delfestival fent una marxa on tots els
msics amb els seus instruments podienanar tocant el que ms els vingus degust. Un cop arribats a la plaa delajuntament van anar agrupant elsmsics per famlies dinstruments i es vafer el gran concert final. A lescenari unaorquestra tocava unes peces i els jovesmsics espervem el nostre torn pertocar. Cada famlia dinstruments sabemquan havem de tocar perqu personesde lorganitzaci amb unes pancartesgegants ens indicaven el moment i lesnotes que havem de tocar. Aix s comva acabar el festival.
Pel que fa lescola de msica dePalafrugell ens vrem allotjar a una
ciutat que es trobava a uns 50 km deLinz. La ciutat es deia Freistadt. Eldivendres 22 vrem fer una visita guiadaper la petita ciutat de Freistadt i ensvaren ensenyar la seva escola de msica.Vrem quedar parats de la quantitat dematerial que disposaven. Lesinstallacions eren magnfiques. Per lanostra sorpresa no va quedar aqu quan
a la tarda vrem anar al petit poble deHaslack i vrem comprovar que tambdisposaven duna gran escola de msicamolt ben equipada que ens va cedir lesseves installacions perqu pogussimfer un concert iens van acollir moltamablement.
-
7/29/2019 31 -juliol- 2009
32/32
32
Lendem va ser el dia que vrem tocardins el marc del festival. Uns quantsvrem tocar dins el conservatori de Linzque tamb era molt gran i els altres vantocar al museu.
Aix doncs la nostra estada a ustria ensva permetre conixer nous joves msicscom nosaltres, sentir la seva msica icompartir-la. A ms a ms tamb vrempoder adonar-nos de la importncia quees dna a la msica, a ustria. La veritats que a mi em va impressionar imagradaria que aqu, algun dia,pogussim disposar dunes installacionstan magnfiques.
FET i FUMUT...!