Edició de LleidaDILLUNS · 30 d’abril del 2018. Any XLIII. Núm. 14622 - AVUI / Any XL. Núm. 13492 - EL PUNT

1,20€

1787

40-1

1829

82T

1344

95-1

1829

98t

El domàs d’ÒmniumAmb El Punt Avui 4,95

EUROS

NACIONAL P9

Millo amenaçaamb més 155El delegat estatal adverteix de l’aplicació“focalitzada” encara que hi hagi govern

Els jugadors del Lleida celebren el seu primer títol europeu ■ RFEP

L’ICG Software Lleida guanya una emocionant final acasa, igualant dos gols al Barcelos (2-2), i acabacampió amb l’únic gol de la tanda de penals, de Creus

Històrica victòriadel Lleida a la CERS

Hoquei sobre patins Final a quatre de la CERS

L’ESPORTIU

FESTA · L’equip celebrarà avui la impecabletemporada amb una rua per Barcelona quesortirà del World Trade Center a les 6 de la tarda

AUTORITAT · Messi lidera la victòria del Barça aRiazor (2-4) amb un ‘hat-trick’ i els blaugranasumen al títol de copa la vint-i-cinquena lliga

Els jugadors del Barça celebren la consecució del títol de lliga a la gespa de Riazor ■ EFE

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 30 D’ABRIL DEL 2018

e mayor rele-vancia me pa-

rece el hecho de que,en ninguna de las imá-genes percibo, en suexpresión, ni en sus

movimientos, atisbo alguno de oposi-ción, rechazo, disgusto, asco, repugnan-cia, negativa, incomodidad, sufrimiento,dolor, miedo, descontento, desconcierto,o cualquier otro sentimiento similar. Laexpresión de su rostro es en todo mo-mento relajada y distendida y precisa-mente por eso, incompatible a mi juiciocon cualquier sentimiento de miedo, te-mor, rechazo o negativa. Tampoco apre-cio en ella ‘ausencia y embotamiento desus facultades superiores’ que se afirmepor la mayoría de la Sala; por el contra-rio, lo que me sugieren sus gestos, ex-presiones y los sonidos que emite es ex-citación sexual.”

Podria acabar la columna aquí i anar-me’n directament a vomitar. Perquè ai-xò, arcades i vòmits a més d’una im-mensa ràbia, és el que em produeixenles paraules escrites pel magistrat Ri-cardo González a l’hora de fer constar el

seu vot discrepant en la condemna perabusos sexuals contra La Manada. Se-gons González, es va tractar “d’actessexuals en un ambient de gresca i ale-gria”, per la qual cosa ell era partidarid’absoldre’ls, excepte en el cas del ro-batori del mòbil de la jove que va tenirlloc després de la violació múltiple.

Més enllà d’aquest vot discrepant, laprimera consideració que es deriva dela sentència contra La Manada és queels jutges destaquen l’absència de vio-lència física per part dels acusats. Comsi acorralar una noia de 18 anys en unforat d’escala per part de cinc salvatgesno fos violència. Com si una violaciómúltiple protagonitzada per cinc ani-mals no anés lligada a una dosi enormede violència. Quin és el missatge quellancen aquests jutges? Cap altre que elque afirma que perquè hi hagi violació,a més de violar-te, t’han d’apallissar omatar. Encara sort que ses senyories noobliguen la dona a casar-se amb un delsseus agressors, com passa en algunspaïsos del tercer món! Qui ens protegiràdels jutges? La resposta, quan torni devomitar.

“D

Keep calmJordi Creus

Ràbia!

El missatge d’aquests jutgesés que perquè hi hagiviolació, a més de violar-te,t’han d’apallissar o matar.Qui ens protegirà dels jutges?

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

em buidat un pis. Ens han cal-gut més de dues setmanes defeina, a hores perdudes, des

que vam entrar-hi per desmantellar-lofins que vam emportar-nos les últimescaixes. Els primers dies són els pitjors.No sabíem per on començar. Anàvemd’una habitació a l’altra obrint armarisi calaixos, examinant els mobles persaber com anaven encaixats i poder-los desmuntar, sospesant què hauríemde fer amb els tapets brodats, les fun-des de ganxet, les nines articuladescomprades en un mercat de Venècia ode Tunis. Hi havia uns quants quadrespenjats, d’un paisatgisme de làminaque entendria, i desenes de figuretesdecoratives damunt les lleixes i el trin-xant: un cigne de vidre, un gerro senseflors, el record de Pisa concentrat enuna torre guerxa de la mida d’un pol-ze, el de Toledo tot ficat en un plat me-tàl·lic rivetejat de banderetes i el pitjorretrat de la tieta que hagi vist mai im-près al mig, sense ni mirar a la càme-ra, amb gest de preocupació mentrefurga a la bossa de mà, buscant potserel mocador, i una paret de maons defons que podria ser de qualsevol lloc,

H

fins i tot d’un solar abandonat. Obríemcapses plenes de fotografies de viatge ibobines de pel·lícula en super-8d’abans que enviudés, però ja no hi re-coneixíem res, ni tan sols a ella, forçamés jove, tan espigada i elegant. En al-gunes hi sortia l’Albert quan era unnen, i les vam guardar a part. Això éstot. No hi havia res més que pogués-sim aprofitar, encara que fins el mésvell havia estat conservat amb grancura. Tot es veia net, endreçat, de-cent, tal com s’escau als pisos on s’haviscut dins l’ordre establert i no s’hihan permès més sobresalts que els ob-tinguts de llegir-se l’obra sencera de

Danielle Steel, arrenglerada al mateixmoble llibreria on es guarden els àl-bums de fotos, els rebuts de la llum,els recordatoris dels difunts i les felici-tacions de Nadal. Al final, quan de lacasa només en queda l’esquelet des-prés d’un saqueig, obres un calaix isempre hi trobes oblidada alguna cosa.Aparentment és buit, llisca fàcilment,però al fons hi sobreviu un objecte pe-tit, un botó, una pila, un caragolet demar que ve rodolant cap a tu fins a en-sopegar amb la vora, on s’atura ambun últim gemec, com de moneda falsa.Un soroll de peça sobrera i desapare-llada. Obrint un d’aquests calaixos de-solats, en una altra mudança, va venirbressolant-se damunt la fullola la ma-neta de guix d’una figureta del nen Je-sús que havia pintat a l’escola i se’m vatrencar. S’hauria de poder explicar bé,què signifiquen aquestes sobrallesatrinxerades als calaixos; quina classede previsió o de por supersticiosa em-peny la gent a guardar-los, com lesclaus que ja no serveixen, com lesdents de llet. Residus ínfims d’aquellapart nostra que, clandestinament, esresisteix segles i segles a marxar.

“Al final, obresun calaix i sempre hiha quedat oblidadaalguna cosa

Eva VàzquezCaiguda lliure

Buidar un pis

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 30 D’ABRIL DEL 2018

Les cares de la notícia

Després d’una aturada, el cantant de Sant Feliude Llobregat protagonitza un dels retorns més es-perats de l’escena musical, amb la publicació faquinze dies del disc Ara som gegants (Promo ArtsMusic), on no falta ni el seu compromís polític isocial amb el país ni el seu bon fer artístic.

ENTRENADOR DEL FC BARCELONA

Cançó compromesa

La lliga aconseguida ahir a Riazor, sumada a la co-pa guanyada al Sevilla, tots dos títols amb absolu-ta superioritat, suposa aconseguir un doblet en eldebut com a entrenador del primer equip del Bar-ça i firmar una temporada excel·lent només es-quitxada per la derrota a Roma en la Champions.

-+=

-+=

Tenacitat per la dignitatEduardo Ranz

Excel·lent temporadaErnesto Valverde

-+=

Joan Dausà

L’advocat ha estat la veu de moltes famílies devíctimes del franquisme enterrades al Valle de losCaídos, en especial de la família Lapeña, a qui harepresentat –i ha guanyat– als tribunals contra elprior del tètric santuari, Santiago Cantera, ques’oposava a l’exhumació dels cadàvers.

ADVOCAT DE LES VÍCTIMES DEL VALLE DE LOS CAÍDOS

CANTAUTOR

La via judicial triada pel go-vern i les institucions espa-

nyoles per afrontar el procés sobi-ranista a Catalunya s’ha convertiten una prova d’estrès per a l’estatde dret espanyol, que està deixantmolt tocada la credibilitat de la jus-tícia, així com el seu respecte pelsdrets dels processats. Més enllàdels cops encaixats amb les euroor-dres cursades pel Suprem, de l’evi-dent tuf de represàlia de l’empreso-nament incondicional de polítics ilíders socials per la seva ideologia oacció política, amb acusacions in-sòlites o sense proves, i de la fla-grant violació dels drets políticsdels encausats, contra el criteri deles Nacions Unides, també s’estàposant en evidència la veracitatmés que discutible del relat delsfets aportat pels cossos policialsespanyols, més concretament perla Guàrdia Civil, a través de la tren-tena d’atestats que els jutges ins-tructors del Suprem, Pablo Llarena,i de l’Audiencia Nacional, CarmenLamela, han adoptat fil per randacom a base del seu relat acusatori.

Es tracta d’informes mancatsdel rigor i la imparcialitat exigibles,que contenen sumes errònies i lo-calitats inexistents, que estan plensde valoracions subjectives, prejudi-cis i suposicions sense proves queles sustentin, que utilitzen els as-pectes de la documentació analit-zada i els testimonis que podrienreforçar el relat incriminatori, peròobvien o amaguen les proves i testi-monis que el desmenteixen. El fetque tant el cos policial en els ates-tats com el jutge Llarena en la sevaordre de processament es presen-tin en primera persona com a vícti-mes de l’acció dels acusats, posade manifest la seva falta d’impar-cialitat en l’anàlisi i avaluació delsfets i evidencia la parcialitat i el bi-aix del relat criminal que s’estàconstruint.

Relat policiali judicialsota sospita

EDITORIAL

a indignació generalitzada per lasentència de La Manada ha inun-dat les xarxes, que són el termò-

metre del sentiment de la societat. Pe-rò no només això. Ha omplert Twitterde milers de relats, de denúncies dedones que expliquen tota mena de ca-sos de violència sexual, gràcies a la cri-da endegada per la periodista CristinaFallarás l’endemà de fer-se pública lavergonyosa sentència. L’etiqueta#cuéntalo ha destapat un nombre in-acabable de fets, des de simples acti-tuds fins a tota mena d’abusos i agres-sions sexuals els autors de les quals enbona part dels casos no eren descone-guts, sinó homes de l’entorn que unanena, una noia, una dona, esperariaque tinguessin cura d’ella. Pares, avis,tiets, la parella de la mare, companysd’escola... Repugnant, esfereïdor i in-dignant. Més de seixanta mil piulades,1,6 milions de repiulades han posat aldescobert la realitat que viuen o han

L “Darrereles denúnciesde violència sexualhi ha un ramatd’agressorsque cal aturar

viscut infinitat de dones. Una llista in-terminable que va des de la por d’anarsola de nit pel carrer fins al pare queha abusat de la seva filla. Una llista in-terminable que fa pensar, que hauriade fer pensar més d’un. Els recomanoque ho llegeixin, sobretot si són ho-

mes. Es faran una idea del que pot sig-nificar ser dona, encara que semblimentida, avui dia. Si són homes pre-guntin a les seves parelles, filles, com-panyes de feina, amigues... si s’hantrobat en alguna de les situacions quees denuncien rere l’etiqueta i s’empor-taran una sorpresa. De ben segur quealguna cosa els explicaran. Gairebé to-tes les dones han estat víctimes d’al-gun tipus de violència sexual. Terrible,oi?

L’etiqueta #cuéntalo ens destapauna realitat vergonyosa, tan vergonyo-sa com La Manada. Són la mateixa ca-ra de la moneda. Ras i curt. Agradi ono. Darrere els casos denunciats hi haun membre del ramat d’agressors quecal aturar. I denunciar. I castigar. Elmasclisme té la seva pitjor expressióen la violència sexual, un masclismemalaltís que fa fàstic, amb totes les lle-tres. Ara cal passar del #cuéntalo al’#aturem-ho.

#cuéntaloPepa Masó / pmaso@elpuntavui.cat @ppamaso

A la tres

De reüllAnna Puig

Ignominiosasentència

an passant els dies i aquesta barreja de tristesa iindignació no desapareix. La sentència sobre el cas

de La Manada ha obert una ferida greu i es converteix enun precedent judicial de conseqüències incalculables. Ideixa una cosa palesa, si és que no ho teníem clar: elmodel de societat patriarcal té els fonaments molt bencollats. Però la resposta ha estat excepcional: milers imilers de dones (i també homes) han sortit al carrer perexpressar la seva disconformitat. El mateix dia de lasentència i en posteriors. Ja no hi ha resignació ni

conformisme. Les dones estan enpeu de guerra. Va quedar clar el 8 demarç amb la vaga general i tambéara, després de fer-se públicaaquesta ignominiosa sentència. Elgovern espanyol surt al pas dientque revisarà la tipificació delsdelictes sexuals al Codi Penal.L’anunci fa mitja por. Cada vegada

que el PP ha impulsat algun canvi legislatiu ha estat apitjor. D’exemples no en faltarien i amb el procés ja entenim uns quants. I quina revisió s’ha de fer a partir delcas de La Manada? La mateixa infame sentència relataal detall la brutal violació que va patir aquesta noia. No hiha dubte. No falten les proves. I el tribunal (format perhomes, òbviament) ho qualifica d’agressió sexual. No ésper defecte del Codi Penal, és per culpa dels jutges queaixí ho han interpretat i decidit. Estem tristes iindignades però la lluita feminista s’enforteix dia a dia.No és no. I cada dia ho cridarem més fort.

v

Estem tristesi indignadesperò la lluitafeministas’enforteixdia a dia

http://epa.cat/c/ihrarh

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDILLUNS, 30 D’ABRIL DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Puigdemont anuncia que elgovern espanyol rebrà en breuuna darrera proposta perpactar, però Rajoy ja la rebutjad’entrada.

10anys

20anys

Tot a punt al port de Barcelonaper rebre l’aigua. El Congrésaprova el minitransvasamentde l’Ebre amb l’abstenció d’ERCi CiU.

Borrell considera irrenunciabletenir sota control la maquinàriaelectoral del PSOE i exigeix queCiscar, secretari d’organització,no li dirigeixi la campanya.

Una nova proposta Tot a punt Pugna al PSOETal diacomavui fa...

ca la UGT es veuque encara no

se’n saben avenir quea l’hora de renegar delcarnet sindical que te-nia a títol individual,

l’Albert Rivera ho fes com a màxim re-presentant d’un partit polític. Trobenque va ser una barreja interessada ideshonesta, pensada com sempre perobtenir-ne rèdit electoral. Val més queno s’hi posin pedres al fetge, en realitatel líder de Ciutadans els va fer un favor,desvinculant-se públicament dels quedemà tornen a convocar els treballa-dors i les treballadores als carrers. Per-què resultava ben contradictori tenirentre els seus afiliats un col·laboradordesacomplexat de les regressives re-formes laborals del Partit Popular. No-més cal fer una ullada a les crítiquesaixecades per la proposta de reformalaboral pròpia presentada pel partit ta-ronja, que, sota l’eslògan de combatrela temporalitat dels contractes, amagauna mesura tan perillosa com l’aco-miadament per a l’amortització del llocde treball.

Són detalls que convé tenir pre-sents quan demà ens manifestem perrecordar l’obvietat que tenir un lloc detreball és un dret, no pas un privilegi. Iper deixar clar que en aquesta espiralde regressió de drets de tota mena–des del dret d’expressió fins al dret atriar el nostre propi destí– no podempermetre que ens hi descomptin enca-ra més conquestes laborals.

Als treballadors i treballadores noens toca només suportar l’impacte se-ver de la crisi econòmica sinó tambéempènyer des de baix la reconstrucciónacional d’aquest país intervingut. Peraixò hem de combatre igualment lesversions falsàries dels qui s’encarre-guen d’exagerar el suposat perjudicieconòmic infligit pel procés a Catalu-nya. Versions que no busquen res mésque cargolar les plantilles. Ho ha ad-vertit precisament un empresari, elpresident de la Pimec, Josep González:“Cal desmentir les tesis catastrofistes,la realitat pesa molt, l’economia marxabé.” Que la bonança, doncs, arribi tam-bé a la classe treballadora.

A

Full de rutaXevi Sala

Rivera li fa unfavor, a la UGT

Resultava ben contradictoritenir entre els seus afiliatssindicals un col·laboradordesacomplexat de lesregressives reformeslaborals del Partit Popular

ot just fa una setmana i Sant Jor-di ja queda lluny, sotmesos comestem a la voràgine de notícies

diàries. Mentre alguns hem vist coms’enlairava la pila de llibres que vol-dríem llegir, d’altres han comprat o re-galat exemplars que, a ben segur, no ar-ribaran ni a obrir. Aquests dies tambéhem sentit la veu de dones editores,agents literàries o llibreteres cada copmés apoderades, que reconeixen que lalectura els ha canviat la vida, tant a àm-bit personal com professional.

D’ALTRES DONES TENEN POC TEMPS per lle-gir, com la Rosi, que treballa en la in-dústria agroalimentària. La conec de fatemps i diu que no se n’acaba de sortir:és una dona de família empobrida, unade tantes treballadores que, des que esva acabar la crisi –oficialment parlant–té dificultats per poder mantenir l’eco-nomia familiar. Tot i això, s’ho prenamb tenacitat admirable. Em fa pensaren els cirerers que, passi el que passi,donen fruit abundant i, ben entrada laprimavera, són un recordatori precísde la força de transformació que opera

T en la naturalesa. La mateixa força queactua en les dones, sobretot les que notenen temps de mirar-se el melic. I aramateix les flors dels cirerers han deixatpas al fruit, un granet verd que hauràde madurar al sol de maig, igual que lesganes de viure i d’autoafirmar-se.

LA VIDA ÉS TOSSUDA: tot avança fent casomís dels bloquejos polítics i emocio-nals; tenim ganes de bon temps i anhelde viure el present, sense traves. Peròfa mal que tantes dones hagin de fer so-breesforços que no es veuen compen-sats socialment. Perquè malgrat elsavenços, les desigualtats persisteixen.I el canvi de rols i de mentalitat s’estàproduint només en una part significati-va de les generacions més joves. En elseu moment, Simone Weill o PollyYoung-Eisendrath van parlar de la ne-cessitat d’un despertar femení queadoptés nous patrons psicològics, queno volgués emular els rols masculins niobeís a l’afany de control sinó a l’auto-estima i l’experiència de ser. Rols queens deslliurin de convertir-nos en vícti-mes del desig d’agradar o de relacions

de parella destructives que no es basenen el respecte mutu. I per damunt detot, una equiparació de sous, perquè nose segueixi perpetuant la diferència sa-larial que afecta tantes dones.

AQUESTS DIES ESTIC LLEGINT a esgarra-pades, quan la feina m’ho permet, Totsels contes de Víctor Català, d’un llen-guatge potentíssim. A Diàleg prismà-tic hi diu: “la revolució femenina con-tra l’esclavatge, contra la supeditació,que anys ha furgava orbament, a tall detaup, pel subsòl de la consciència uni-versal, acabava de pujar a flor”. Va pu-jar a flor fa temps i ha anat fent el seuprocés, malgrat les mancances de lespolítiques igualitàries.

LA INJUSTÍCIA SEMPRE FA MAL, sobretotquan no és reconeguda com a tal. I ensdol també quan la pateixen dones i ho-mes del nostre país, exiliats o empreso-nats de manera preventiva, que són ex-emple de fortalesa i d’integritat perso-nal. Vivim temps complicats, peròcompartim la fecunditat tenaç dels ci-rerers que broten.

Núria Esponellà. Escriptora

Instants primaveralsTribuna

Màsters, negoci oformació?b L’actual polèmica dels màs-ters universitaris hauria de ferrepensar el màster en educa-ció que els docents han depassar per exercir de profes-sors a secundària. Molts màs-ters nacionals consisteixen entres coses, una matrícula moltcara, una credencial d’assis-tència i un treball final peraprovar-lo. En poques ocasionshi ha exàmens de coneixe-ments profunds i tot sembla ladita de pagant sant Pere canta.Doncs cal preguntar-se si pas-sa el mateix amb el màsterd’educació, és a dir, si aquesttambé esdevé un negoci d’al-gunes universitats. Primer calpreguntar-se qui imparteixaquest màster? L’expliquenprofessors bregats en aules desecundària? O altres expertsque poc coneixen els instituts iels adolescents? Sorprenent-ment qui més explica com en-senyar a secundària no són elsseus professors sinó persones

externes a les seves aules. Elsegon que cal preguntar-se ésquè s’imparteix més en aquestmàster? Si tècniques específi-ques de com impartir l’espe-cialitat objecte del màster? Oteories generals i allunyades deles especialitats de secundà-ria? També, i sorprenentment,les teories generals hi predo-minen en detriment de tècni-ques específiques. Però el mésimportant que cal preguntar-se és com s’avalua i aprova elmàster? Amb exàmens i pro-ves que demostrin l’aprenen-tatge adquirit? O amb treballs iescrits que mostren les sínte-sis entre pràctiques i teories?Doncs altre cop, i sorprenent-ment, es demanen més me-mòries que no pas exàmens denivell. Ara que cadascú en tre-gui les seves conclusions.DAVID RABADÀ I VIVESBarcelona

Voler i no poder

b Manco d’experiència laboral.Recentment he finalitzat els

meus estudis i ningú em con-tracta. Encara que no m’estra-nya, ja que hi ha prop del 88%de joves espanyols que tenendificultats per trobar feina. Pe-rò, ¿com volen que en trobem,de feina, en aquesta societaton el principalment requeritper les empreses és experièn-cia laboral? És un bucle: no tincexperiència, per tant, no emcontracta ningú, però si no emcontracten, no aconsegueixoexperiència, per la qual cosaem trobo cada vegada en elmateix punt. És cert que és ar-riscat contractar gent jove i in-experta, però si aquestes per-sones tenen ganes d’aprendre,¿no mereixen potser una opor-tunitat? Hauria de fomentar-sela inclusió dels joves en lesplantilles de treballadors de di-verses empreses, no noméspel bé d’aquestes persones, si-nó també pel de les mateixesentitats. Si volem que la socie-tat avanci, hem d’apostar perla innovació i, què hi ha mésnou que les idees i aportacionsde la joventut?

MARTA AULADELLLloret de Mar (Selva)

Les cremes de laCifuentes

b L’afer de l’expresidenta deMadrid és força brut i no s’aca-ba de saber què hi ha de veritati de venjança o de notícia infla-da de tot plegat. Que aquestasenyora s’atribuís uns mèritsacadèmics que no té em sem-bla greu i inútil; ara, que hagi dedimitir per lladre se m’escapade tota consideració. Hi haquelcom que em crida l’aten-ció, que a aquestes altures sur-ti a la llum pública un vídeo ques’havia d’haver destruït emsembla una mica anòmal. Si amés la difusió la fa un mitjàque és capaç d’inventar-se fal-sos comptes a Suïssa de polí-tics catalans... No val a dir queel delicte és menor i que ja haprescrit. Si és cert em semblaun fet greu impropi d’un perso-natge públic.PILAR PORCEL I OMARSabadell (Vallès Occidental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 30 D’ABRIL DEL 2018 | Punt de Vista | 5

Manuel Valls, EX-PRIMER MINISTRE FRANCÈS

“Una candidatura [a Barcelona] d’un equip, que no siguila plataforma d’un sol partit, això és el que m’interessa”

La frase del dia

SísifJordiSoler

“La demoliciódel PP comença el2011 amb el primergovern de Rajoy,però l’origen és a laruptura del pactedel Majestic el 2000amb la majoriaabsoluta d’Aznar

e’m fa pesat tornar a l’àmbit fúnebredel PP, pesat, trist i dolorós. En pri-mer lloc, perquè a ningú li agrada la

mort d’un fill; en segon lloc, pel terrible es-cenari en què la demolició del PP podriaabocar-se; en tercer lloc, perquè ho esticanunciant des de l’any 2000; quart, per laniciesa dels necis que l’han produït; cin-què, pel monumental equívoc que van a di-positar en la papereta de Ciutadans. Pertotes aquestes raons em veig obligat a la-mentar la bestreta del que ens ve a sobre:un daltabaix del PP, en el qual em vaig ju-gar 30 anys de la meva vida; una crisi in-tensíssima en l’àmbit del centredreta es-panyol amb un partit hegemònic, de parti-da de naixement poc clara, amb una ideo-logia inexistent, amb un enorme potencialque els vents a favor de la Història li confe-reixen, i amb una incògnita posicional i fi-losòfica, que portarà enormes desenganysi decepció en el vot catòlic que ara sospiraper una formació dissimuladament laïcis-ta. Per l’esquerra no abunda l’harmonia, nimenys encara el fonament perquè això esprodueixi. El més semblant a això seria unfrontpopulisme de ranci sabor històricamb traces de seqüeles dels anys 30 delpassat segle. Què passarà a les eleccionsmunicipals de 2019? Són possibles els pa-ral·lelismes i els desenllaços de les de 1931,si guanyen les esquerres?

LES MEVES ANÀLISIS em resulten massapertorbadores. No s’endevinen ni les tra-ces del sentit comú, ni el manament del bécomú, ni el gust patriòtic, ni la sensatesade la raó, ni la pau dels esperits que Catalu-nya ha alterat profundament. Senseaquest bagatge, a on ens porten els vents?Al neofeixisme? A la fosca reacció políticasocial? Al somni de l’eterna revolució pen-dent? L’única cosa que s’entreveu són elsnúvols negres, i alguna o altra hiena quesurt a mossegar la carronya mentre dor-men els pastors. No puc més davant un es-cenari de semblant deteriorament, abso-lutament previsible des del minut u en quèJosé Mª Aznar va disposar amb la seva de-

S signació a dit a la mexicana que el seu suc-cessor fos Mariano Rajoy. Fins el seu íntimamic Margallo ha de coincidir amb mi avui,no pas en altres temps.

LA DEMOLICIÓ DEL PP comença el 2011amb el primer govern de Rajoy, però la cau-sa original calia ubicar-la a la ruptura delpacte del Majestic el 2000, quan Aznar ar-riba a la seva majoria absoluta. Els gèr-mens probablement eren anteriors, al fi-nal dels 80 amb l’esclat del cas Palop a Va-lència, en el qual ja va quedar tocat l’equipd’Aznar, amb la destitució del seu cap degabinet i la desconfiança dels històrics delPP cap al denominat clan de Valladolid. Noobstant això, el problema neix amb la mar-ginació dels homes de la fundació sota pre-text d’escapçar el fraguisme. La primerageneració postfundacional prendria el po-der (Rato, Cascos, Trillo, Loyola de Pala-cio, Isabel Tocino, etc.), però les onadesd’incorporacions successives a la desinte-gració d’UCD, en gran mesura per raonspersonalistes, van introduir aquests per-sonalismes al PP a partir del congrés de Se-villa (1990). La ruptura del pacte del Ma-

jestic arrenca de la mentalitat castellanis-ta del PP. Aznar va anar implantant l’espa-nyolisme més ranci i es va oblidar dels va-lors de la perifèria. Des d’aquest momentCatalunya va ser una sospita i el despresti-gi del PP català un pendent inexorable. Lacultura d’UCD ha fet la resta en el si del par-tit.

DOS FETS HAN ESTABLERT la referènciad’aquestes causes de dissolució: l’escàs es-crúpol a l’acollida, que va permetre la ubi-cació política dels interessats i oportunis-tes (d’aquí la corrupció que ha demolit elprestigi del partit), i la retirada tàcticad’Aznar el 3 d’octubre de 2016 anunciantel divorci de FAES del PP de Rajoy. Aques-ta ruptura, consumada al gener de 2017,posa en marxa la gradual cadència cap aCiutadans de quadres i idees. Aznar és unnacionalista espanyol de tall castellà, iaquesta clara tendència s’evidencia avuien la formació de Rivera, que ja gaudeixd’un amplíssim suport del món econòmic.Les idees de FAES tenen ja la seva encar-nació, extramurs del PP. La resta és uncompost de corrupció escandalosa, de des-propòsits del tancredisme marianista, decaïnisme feréstec, de personalismes en lamediocritat, de desencerts de govern i delmal català. La cirereta l’ha posat CristinaCifuentes amb els seus errors i mentidesque han trufat unes setmanes de pura ver-gonya i confusió. O no és vergonyosa l’ova-ció unànime dels delegats a l’assemblea re-cent de Sevilla a la distingida cleptòmana?O no és despietada la manera d’aniquilar-lades de les ombres més abjectes amb vídeosfraudulentament guardats per a l’hora dela vendetta? Quins germans de partit! I elpitjor no ha estat la caiguda, sinó el sistemautilitzat per a la seva demolició: el tot s’hival, la misèria humana, la destrucció de laintimitat. Rajoy haurà de reflexionar so-bre el seu final de carrera o pot incórrer enel pitjor dels mals d’un polític en sentènciade Tarradellas: fer el ridícul, que ja es va ini-ciar amb la sortida amarga i lamentable deCifuentes. Corrupció i ridícul.

Manuel Milian Mestre. Periodista i consultor d’empreses

El ridículTribuna

a passat SantJordi. Els llibre-

ters gaudeixen la diadai la pateixen amb entu-siasme unes quantessetmanes. Ha arribat

l’hora dels retorns, de tancar caixes,d’endreçar. Fa temps que aquest dia téun sabor molt especial, més especial siés una festa en dia laborable. M’ha dei-xat un nus a la gola, un punt de tristesa,l’evidència d’una celebració decapitada,amb el Palau de la Generalitat en un buitinstitucional. Ens pensem que l’absèn-cia de govern no ens passa factura i enpassa cada dia una mica. El desgast ésmolt fort i la manca d’iniciativa i de di-rectrius del govern esdevé un dèficitconsiderable. Els que reclamen amb ur-gència un govern que governi, un governviable, no ho fan debades; saben perquè ho fan. I els que ho van endarrerintno sé si calibren prou bé les conseqüèn-cies que es deriven de la dilació. El pro-blema no té solució fàcil; hi ha en jocd’una banda aixecar el 155, de l’altra ladignitat i la legitimitat d’uns resultatselectorals que són violentats cada diaper alguns poders. Però tornant al car-rer em queda la imatge de grans estibesde llibres conjunturals, de concessionssuperficials a la circumstància, de llibresde personatges o de llibres oportunitat.Hi ha un immens esforç editorial que essubmergeix el dia de Sant Jordi en elmarasme de la saturació i l’abundància.M’agradaria saber què en quedarà detot això d’aquí un temps.

Mentrestant, com cada any, arribadel Pirineu una alenada d’aire fresc. L’As-sociació Llibre del Pirineu edita sempreper Sant Jordi el seu catàleg, que és unesforç mancomunat per sumar ener-gies. Una mostra de la força i la potènciadels llibres d’autors pirinencs o de te-màtica pirinenca. És un esforç per su-mar, per fer visible una realitat massaamagada, per construir, des de la base,una cultura del llibre al servei de la iden-titat, de la llengua, del país, de la gent.

H

De set en setJoaquim Nadal Farreras

Llibres

Els 25 càrrecs públics i dela societat civil i els quatrecàrrecs de la policia catala-na processats, al TribunalSuprem els primers i al’Audiencia Nacional elssegons, per haver impul-sat la secessió de Catalu-nya de l’Estat espanyol, jaes preparen per anar a ju-dici, tot i que encara que-den recursos pendents, ai-xí com els escrits d’acusa-ció, amb les penes que elsdemanen, i de defensa.

En aquests sis mesosd’instrucció, la mancad’unitat entre les forma-cions sobiranistes ha tor-pedinat un intent de frontcomú judicial, tot i ques’ha exhibit darreramentamb la demanda del tras-llat dels nou presos polí-tics a centres catalans.Amb tot, els penalistespresents en l’anomenadacausa general contra l’in-dependentisme català sónexperts reconeguts, tot ique la politització d’aquestprocés penal els ha descol-locat més d’un cop. La re-solució de processamentfeta el 21 de març pel ma-

gistrat del Suprem PabloLlarena marca els límitsdel relat criminal, que lesacusacions hauran de pro-var i les defenses desmun-tar en el judici, previst pera finals d’any. També l’in-existent alçament públic iviolent, necessari percomplir els delictes de re-bel·lió o de sedició. Un es-borrany contra el relat cri-minal podria ser aquest:

15 BOE i 6 DOGCb Ningú pot dubtar que ésun judici polític, contra laideologia independentista.Dels 70 fulls de la interlo-cutòria, el magistrat Llare-na descriu la gestió políticadel govern i del Parlamentfins a la plana 42. En els an-tecedents de fets, el jutgees remunta al 19 de desem-bre del 2012, quan el presi-dent Artur Mas signa ambel líder d’ERC, Oriol Jun-queras, l’Acord per la tran-sició nacional i per garan-tir l’estabilitat del governde Catalunya, i els acabaamb la declaració d’inde-pendència de Catalunya, el27 d’octubre del 2017.

Per evidenciar aquestaacció política, mai amaga-

da, el jutge cita fins a sis nú-meros del DOGC i fins aquinze del BOE, per reco-llir des de la resolució d’in-constitucionalitat de la lleide consultes del 2015, tot ifer-se el 9-N del 2014, finsals diversos advertimentsa consellers i membres dela mesa del Parlament per-què no aprovessin accions illeis a favor de la secessió.El delicte de desobediènciaal Tribunal Constitucio-nal, que només implica in-habilitació, no es discuteix.

‘EnfoCATs’ ‘vs’llibre blancb EnfoCATs, el documentapòcrif i sense data trobatal domicili de l’exsecretarigeneral d’Economia JosepMaria Jové, va ser el full deruta amb què la GuàrdiaCivil va redactar atestatscriminalitzadors sobre po-lítics i els presidents d’Òm-nium Cultural i de l’ANC.La jutgessa de l’AudienciaNacional Carmen Lamelaha copiat aquest relat, queno inclou la gran cita del’1-O. El jutge Llarena tam-bé, tot i que en la resolucióde processament ha esco-llit com a full de ruta més

clar (i prova indiscutible)el llibre blanc per la transi-ció nacional de Catalunya,que va presentar el presi-dent Mas el 2014 i omplede contingut el presidentPuigdemont amb el PDe-CAT, ERC i la CUP.

L’error amb Jovéb El primer indici de vio-lència no arriba fins a la pà-gina 43 de la resolució, enquè el jutge qualifica d’“in-cendiària convocatòria” del’ANC i Òmnium la cridaals ciutadans per mostrarel seu rebuig als escorcollsde la Guàrdia Civil, ambpermís del titular del jutjatd’instrucció 13 de Barcelo-na, per escapçar l’organit-

zació del referèndum d’au-todeterminació, el 20 desetembre passat. La prin-cipal inspecció era al De-partament d’Economia, ala rambla de Catalunya.

Els Mossos d’Esquadrahan assegurat en la ins-trucció que no van ser in-formats d’aquests escor-colls sorpresa i el cap de laGuàrdia Civil que va diri-gir-los hauria d’explicar sitot va ser prou coordinat odesgavellat. Una evidèncian’és el cas de l’exsecretarigeneral d’Economia, queva ser detingut d’una ma-nera espectacular quanentrava amb el seu cotxe aBarcelona, abans de les 9del matí. En lloc de con-

duir-lo a la seu del departa-ment, que era a tocar, vanrecular fins al seu domicili,a les Franqueses del Vallès.Allà, la lletrada de l’admi-nistració de justícia del ter-ritori, en una acció més ga-rantista, tot i que permesa,es va plantar i va dir que nocomençaria la inspecciófins a l’arribada de l’advo-cat de Jové, Andreu vanden Eynde. S’hi van estarhores, mentre els ciuta-dans, indignats, anavenomplint el centre de Barce-lona. Què hauria passat siJové hagués estat conduïta les 9 del matí a la seud’Economia? Llavors hihavia unes 10.000 perso-nes, segons els atestats, i

JUDICI Les defenses dels 29 processats pel cas de laindependència de Catalunya desbrossen els fets imputats perintentar desmuntar les tergiversacions DELICTES En lainexistència d’alçament violent s’haurà d’insistir també

Mayte PiulachsBARCELONA

Contrael relatcriminal

Agents de la policia espanyola armats iequipats, en un institut de Tarragona, perevitar la votació de l’1-O ■ JUDIT FERNÁNDEZ

6 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 30 D’ABRIL DEL 2018

El delegat delgovern espanyoladverteix d’unaaplicació“focalitzada”

El PSC, però, ja esdesmarca de ferun front comúen les municipalsa Barcelona

Millo amenaçaamb més 155,encara que hihagi govern

Valls plantejaunir totl’unionisme enla seva llistaNacional

no 60.000, segons la darre-ra dada (la més alta) reco-llida pel jutge. Els concen-trats només cridaven con-tra els escorcolls i a la nit hiva haver algun llançamentd’objectes.

Aquell 20 de setembrecriminalitzat va ser unaacció similar a les que rea-litza el moviment de laPAH per evitar desnona-ments per ordre judicial,segons ha exposat en elsrecursos el penalista JordiPina, defensor de JordiSànchez. La Guàrdia Civilvolia entrar Jové amb cot-xe fins a la porta d’Econo-mia, missió impossible, pe-rò cap agent va ser agredit.Les altres inspeccions,com la de Lluís Salvadó, ala secretaria d’Hisenda, esvan realitzar. Al final, no-més tres cotxes, amb ar-mes a l’interior, que no esvan furtar –com es diu– ique podria ser un oblit greudels agents.

Tres vídeosb El jutge Llarena cita tresvídeos del 20-S: un de Sàn-chez, llavors president del’ANC, a les 9.39 h davantd’Economia; Sànchez iJordi Cuixart, president

d’Òmnium, damunt delcotxe de la Guàrdia Civil, iun darrer de Cuixart cri-dant: “No passaran!” Elsinclou per il·lustrar la sevaincitació a la “muchedum-bre”.

Les defenses segur queaportaran un munt de ví-deos i fotografies per de-mostrar que els concen-trats no van intentar assal-tar la seu d’Economia, quehi havia un cordó de volun-taris per fer un passadís alsagents i polítics que s’hiacostaven, i que la seu nova ser vigilada només perdos agents dels Mossos,com sosté Llarena. La pe-nalista Olga Tubau, defen-sora del major Josep LluísTrapero, detalla en un delsseus recursos a l’AudienciaNacional que no hi va ha-ver “cap omissió dolosa”del cos policial, ja que a les12 del migdia hi havia onzeequips dels ARRO i de laBrimo per donar suport ala Guàrdia Civil, que espe-raven Jové per fer la ins-pecció, i que al final la vanfer sense ell (acció il·legal) ivan marxar de matinada.

L’ordre als Mossosb L’agenda de Jové, co-

missada a casa seva, recullque el 8 de novembre del2016 va anotar que elsMossos sempre farien elque diguessin els jutges.Cap dels dos jutges ins-tructors ho recull. Per con-tra, la jutgessa Lamela i eljutge Llarena, en les reso-lucions, sí que afirmen quela cúpula dels Mossos deviarebre una ordre políticaper no impedir el referèn-dum. No n’hi ha cap provaobjectiva, ni tampoc que eldispositiu de l’1-O fos“fraudulent per incomplirel mandat judicial”. Trape-ro va ordenar una acció perno pertorbar la convivèn-cia, com va dictar la magis-trada del TSJC.

Els feritsb Llarena detalla les le-sions menors que van tenirun centenar d’agents de lapolicia espanyola i de laGuàrdia Civil en carregarcontra els ciutadans peraconseguir les urnes. Enaquest punt el jutge diuque hi va haver veïns ferits,però no que van ser-ne1.066. La “massacre” quesegons la sala penal del Su-prem podria haver-se pro-duït si hi hagués hagut mésdels 6.000 agents despla-çats enfront dels dos mi-lions de ciutadans és unraonament temerari. Elsagents antiavalots espa-nyols anaven protegitsamb casc i armilles i ar-mats amb porres i escope-tes de bales de goma. Lamajoria dels ciutadansfeien resistència passi-va. ■

2,1milions d’euros de fiançahan d’assumir els 14 mem-bres del govern per la suposa-da malversació, xifrada en 1,6

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

6anys enrere, al 2012, es re-munta la resolució de proces-sament per il·lustrar l’acciódels acusats, gens amagada

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDILLUNS, 30 D’ABRIL DEL 2018

Depuració ivenjança als Mossos

L’APUNT evident és que la venjança campa en el cos dels Mos-sos per efecte del 155. A més de l’infame processamentjudicial del major Trapero acaben de destituir la cap decomunicació, Patrícia Plaja, artífex de l’èxit policial del17-A en el vessant comunicatiu. L’absència de govern hadonat temps i ales a la depuració. El nou executiu hau-rà de restituir totes les infames destitucions.Ferran Espada

Mai sabrem què és el que va doldre més als dirigentspolítics i comandaments policials espanyols. El fet queels Mossos actuessin com un cos d’estat en la neutra-lització de l’amenaça terrorista després de l’atemptatdel 17-A o la fidelitat que el cos va tenir no ja al governde la Generalitat, que també, sinó a la ciutadania a laqual va rebutjar apallissar durant l’1-O. Però el que és

1112

24-1

1837

71T

EL PUNT AVUIDILLUNS, 30 D’ABRIL DEL 20188 | Nacional |

més d’intentar desmuntarel relat criminal, les defen-ses també recelen dels au-tors de la trentena d’ates-

tats policials que han farcit la causacontra els independentistes cata-lans, en els quals es realitzen “valo-racions subjectives”, sumes errò-nies i s’inventen el municipi deSant Esteve de les Roures (Sant Es-teve Sesrovires). La unitat judicialde la VII Zona de la Guàrdia Civiln’és l’autora i la majoria d’informesvan signats pel tinent coronel Da-niel Baena, a qui Público va acusard’amagar-se darrere el nom de Táci-to per piular contra el procés.

El que sí que està documentat ésque el penalista Andreu van denEynde, defensor del vicepresidentOriol Junqueras i el conseller RaülRomeva, a l’inici de la instrucció vademanar al jutge del Tribunal Su-prem que la investigació la passés aun altre cos policial, ja que la Guàr-dia Civil es presenta com a víctimaen la causa, en sentir-se assetjada ala seu d’Economia i durant l’1-O. Eljutge també se’n sent, quan se li es-capa una “estrategia que sufri-mos”, al final de la plana 54 de la re-solució de processament. El magis-

Atrat Pablo Llarena, però, mai hacontestat aquesta petició ni tampocva acceptar que les defenses inter-roguessin els agents per posar encontradicció les afirmacions. L’ins-tructor només va admetre la decla-ració del coronel Diego Pérez de losCobos, coordinador dels tres cossospolicials per aturar l’1-O, el qual vaassegurar que els Mossos el van en-ganyar amb l’operatiu, afirmaciódesmentida pel mateix cap actual,el comissari Ferran López, posat pelgovern del PP i ignorat pel jutge.

El penalista Benet Salellas, advo-

cat de l’exdiputada de la CUP AnnaGabriel, afirma que aquestes irre-gularitats en la instrucció de la cau-sa catalana són “una prova de l’ex-cepcionalitat que vivim”, i acusa eljutge d’aplicar el dret penal de l’ene-mic, en processar persones pel seupensament i la seva acció política.En aquest context, Salellas tambécomparteix que en el judici es po-drien presentar les qüestionadesproves pericials d’intel·ligència poli-

cial, acceptades a l’Audiencia Nacio-nal. Segons Salellas, no noméss’usen per acusar de terrorisme en-titats de l’esquerra abertzale, sinótambé el moviment gallec i ara elsacusats de gihadisme. El pèrit il·lus-tra el jutge amb els seus coneixe-ments científics i amb neutralitat,però no se li ha de permetre una “in-terpretació subjectiva policial de lesproves”, que és el que passa en lespericials d’intel·ligència. “Ambaquestes proves es produeix un ju-dici low cost”, sosté Salellas.

Què han de fer els advocats de lacausa catalana si en el judici hi hapericials d’intel·ligència? L’advocatbasc Iñigo Iruin considera que l’ex-plicació de la pericial d’intel·ligènciaés complexa i ens remet a la inter-venció que va fer fa dos anys, convi-dat per l’Associació Catalana per ala Defensa dels Drets Humans delCol·legi d’Advocats de Barcelona. Hiexposa que en aquestes pericialss’usen “múltiples documents que espresenten al judici però que el jutgemai hi està en contacte directe”, ique “només es presenta informacióper reforçar la hipòtesi acusatòria”.Es prescindeix del “dubte” i “signifi-ca la substitució del tribunal i les se-ves valoracions pel raonament poli-cial”. Iruin admet que és “difícil”presentar un defensa contra la peri-

cial d’intel·ligència, ja que estan ba-sades en “presumpcions, a vegadesprejudicis, i opinions, que no estanen la causa”, i per això advoca perreclamar l’origen de les informa-cions, delimitar els aspectes peri-cials de les opinions i exigir al jutgeque “no declini el seu deure d’exa-minar les proves presentades ni do-ni per vàlides conclusions del pèrit”.Del mateix parer és el magistrat Ra-món Sáez Valcárcel, que també vaparticipar en la xerrada. Precisaque és una “prova singular” i ques’ha d’utilitzar per obtenir coneixe-ments necessaris com ara sobre ladelinqüència organitzada i el seufuncionament, però alerta que pro-voca “múltiples desplaçaments dela tasca del tribunal, com és l’elabo-ració del fet”.

La Comissió de Defensa va con-feccionar una extensa anàlisi de lesdeficiències del sumari 18/98 con-tra entitats independentistes bas-ques (amb el “tot és ETA” a la sen-tència) i algunes d’elles es repetei-xen ja en el procés català. Les prin-cipals són: urgència per fer el judicii no permetre proves a les defenses;documentació obtinguda en dife-rents procediments (quatre òrgansjudicials en el cas català), i acusacióideològica. De la sentència del cascatalà, tothom en sap el resultat. ■

Pericial d’intel·ligència7magistrats for-maran, segurament,la sala del TribunalSuprem que jutjaràels processats cata-lans. En els judicis alSuprem, el tribunalés format per cincmagistrats, peròcom que les sevesresolucions no po-den ser recorregu-des en un altre òrganpenal —l’anomenadasegona instància iforça criticat als tri-bunals europeus—,està previst que esconstitueixi un tribu-nal format per lameitat dels magis-trats que formen lasala penal del Su-prem més un. És elque van fer en el ju-dici a Francesc Homspel 9-N.

RECEL · Els autors dels atestats contra l’independentisme català són membres de la Guàrdia Civil a Barcelona, no prouimparcials, segons les defenses, perquè es presenten com a víctimes dels fets OPINIONS · Els penalistes temen que aquestsagents siguin citats com a pèrits i facin valoracions subjectives, pràctica usada als tribunals espanyols i criticada per juristes

Mayte PiulachsBARCELONA

Part dels consellers en la seva primera compareixença a l’Audiencia Nacional, a Madrid, pel procés d’independència de Catalunya, el novembre passat ■ REUTERS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Aquest procediment ésuna prova del’excepcionalitat que vivim”,afirma Salellas

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDILLUNS, 30 D’ABRIL DEL 2018

El nou govern no podràtornar a vulnerar la legali-tat espanyola ni podrà gas-tar ni un cèntim amb “fi-nalitats il·legals”. Així hova assegurar ahir el dele-gat espanyol a Catalunya,Enric Millo, avançant quetornaran a aplicar el 155quan faci falta si la Gene-ralitat no s’ajusta al marcconstitucional. La inter-venció de les finances pú-bliques també es mantin-

drà “mentre es considerinecessari”. En declara-cions a Efe, Millo deixavaclar que l’executiu que esconstitueixi continuariaestant vigilat i, en cas queLa Moncloa considerésque sobrepassa les sevesfuncions, es tornaria aaplicar el 155 “focalitzada-ment, amb una cirurgiamés fina”. Segons Millo,tampoc no es podrà re-obrir el Diplocat.

Millo deixava clar que lamajoria independentistahaurà de gestionar una au-

tonomia seguida de prop ia punt per ser intervingu-da de nou en tot momentquan falten més de vintdies perquè s’exhaureixi eltermini legal per formargovern i evitar unes noveseleccions. Després del ma-lestar que va generar a LaMoncloa el fet que Millo,en una entrevista a ElPunt Avui TV, admetésque l’empresonament delspolítics independentistes“no facilita les coses”, eldelegat del govern espa-nyol a Catalunya va indi-

car que actuaran amb du-resa per evitar que el nougovern persisteixi en elpropòsit republicà. El 155i la intervenció financerasón les dues eines ques’usarien, segons va dir:“Per tornar a aplicaraquest article [el 155] nos’ha de tornar a cessar tot-hom, es pot aplicar focalit-zadament, amb una cirur-gia més fina, en funció deles necessitats que hi ha-gi.” Tot i que no és l’objec-tiu del govern espanyolfer-ho, Millo va al·legar que

no es pot descartar. La in-tervenció financera, enparal·lel, no s’aixecarà finsque “el funcionament dia-ri” demostri que “es pot re-cuperar tota la confiançaen la responsabilitat delsgestors”. En qualsevol cas,“és una decisió que pren-drà en el seu moment elMinisteri d’Hisenda”, vasentenciar.

Millo considera, a més,que el Diplocat, recent-ment acabat de liquidar,no es podrà tornar a cons-tituir. Creu que era un or-

ganisme “molt rellevant”per al govern de CarlesPuigdemont perquè treba-llava per la “internaciona-lització del conflicte”. I ésque, al seu criteri, l’execu-tiu pretenia “generar unconflicte suficientmentgros perquè, un cop es pro-duís la col·lisió amb l’Es-tat, tingués una repercus-sió internacional” i hi vainvertir “molts diners pú-blics”. Per Millo, això novol dir que la Generalitatno pugui tenir relacionsexteriors. “Totes les co-munitats les tenen peròsón de caràcter legal i ambfinalitats constitucionals,per dinamitzar l’econo-mia, per afavorir les ex-portacions, per atraure in-versions estrangeres”, hiva afegir.

Si el govern espanyol

troba que el català, un copconstituït, no està obeintla legalitat, actuarà. “L’es-tat de dret ha demostratque té resposta quan aixòpassa. Quan algú l’ataca,es defensa amb contun-dència”, va etzibar. Sismesos després de l’aplica-ció del 155, Millo en feia unbalanç positiu: “Catalunyafunciona millor.” Va soste-nir que el govern espanyolatén les necessitats delsciutadans, que els serveispúblics funcionen amb“total normalitat”, es pa-guen els deutes i, a més,“es garanteixen els drets iles llibertats de tots”. ■

RedaccióBARCELONA

Millo avisa que vigilaran elnou govern amb el 155 a punta El delegat del govern espanyol preveu que hi haurà una intervenció autonòmica amb “cirurgiafina” si el nou executiu no acata la legalitat a Assegura que no es podrà reobrir el Diplocat

El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, en la darrera entrevista a El Punt Avui TV ■ JOAN SABATER

“Quan algú atacal’estat de dret,aquest es defensaamb contundència”

Enric MilloDELEGAT DEL GOVERN ESPANYOLA CATALUNYA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Servidors.cat, una asso-ciació de treballadors pú-blics que ha inventariat elsdanys que el 155 ha fet algovern català, va demanarahir als serveis jurídics dela Generalitat que impug-nin la destitució de la capde comunicació dels Mos-

sos d’Esquadra, PatríciaPlaja, per haver criticat lasentència de La Manadades del seu compte perso-nal de Twitter. També vaninstar el Síndic de Greu-ges a iniciar una actuaciód’ofici. A més, reclamaraninformació pública peraclarir qui va decidir elcessament de Plaja, que varebre el premi Blanquerna

al millor comunicador del’any per la gestió comuni-cativa que va fer delsatemptats de Barcelona iCambrils de l’agost.

Servidors.cat ha de-nunciat que, des de l’apli-cació de la intervenció del’autonomia, els treballa-dors públics de la Genera-litat temen ser destituïtsper publicar comentaris a

Twitter, parlar amb mit-jans de comunicació o par-ticipar en rodes de prem-sa. Plaja va opinar a Twit-ter que “el problema no ésun jutge ni el vot particu-lar” en el cas del judici alsmembres de l’anomenadaManada, sinó “el poder ju-dicial, una vegada més”.Després, la piulada va seresborrada. ■

Servidors.cat, contra la destitució dela cap de comunicació dels MossosRedaccióBARCELONA

Patrícia Plaja, en la taula rodona ‘Informar davant el terror’sobre els atemptats del 17-A a la UdG ■ QUIM PUIG

EL PUNT AVUIDILLUNS, 30 D’ABRIL DEL 201810 | Nacional |

El 155 està minant les es-tructures de la Generali-tat, però La Moncloa s’haacarnissat especialmentamb la conselleria d’Exte-riors i la projecció catalanaal món. Des de fa mesoss’està congelant una sub-venció d’1 milió d’eurosdestinada a 72 casals i en-titats a l’estranger corres-ponent a l’any 2017. Arasembla que Alfonso Dastisi el seu equip volen desen-

callar la situació, qui sap siper penjar-se una medalla.Però aquesta partidas’aplicarà al pressupostprorrogat del 2018, enca-ra que sigui de l’any pas-sat, i per tant hi ha el perillque enguany no tornin acobrar. A més, un total de26 d’aquestes comunitatsdeixaran de rebre part dela subvenció perquè vanorganitzar activitats “se-dicioses”, com ara un so-par amb Jordi Sànchez, aLondres, i una inaugura-ció amb el conseller Raül

Romeva, a Buenos Aires.“Estan actuant amb

venjança”, manté AntoniMontserrat, secretari ge-neral de la Federació In-ternacional d’Entitats Ca-talanes (FIEC), que agru-pa la majoria d’aquestesassociacions a l’exterior.Al mes de setembre la Ge-neralitat va aprovar unaresolució per la qual ator-gava aquest milió d’eurosper al funcionament delscasals i activitats realitza-des entre l’1 d’octubre del2016 i el 31 de setembre

del 2017. Però, seguint el155, Madrid va revisar to-tes les sol·licituds i va apli-car nous criteris. “Van de-manar informació a les se-ves ambaixades sobre lanostra activitat i el quefèiem”, destaca Montser-rat, que recorda que les co-munitats es dediquen a laprojecció de Catalunya imolt més a organitzar ac-tes culturals que no paspolítics. “A molts països jahi ha l’ANC o els CDR, quetoquen aquesta vessant.”

Malgrat això, l’Estat haarribat a la conclusió quehi ha 26 casals que en la se-va línia d’activitats hanrealitzat conferències otrobades relacionadesamb el procés i que no re-bran una part dels diners.Hi ha casos tan surrealis-tes com el de Luxemburg,

que deixarà d’ingressar17.000 euros perquè, talcom relaten els afectats,va programar una xerradaamb l’exdiputada de laCUP Anna Gabriel, em-marcada en un cicle enquè anys anteriors hi ha-via hagut representantsdel PP i Cs.

El problema es potagreujar si no cobren lasubvenció del 2018, ja quehi haurà pressupost pror-rogat i la partida s’hauràgastat amb la del 2017.“Esperem que hi hagi nougovern i es pugui solucio-nar”, comenten fonts pro-peres als casals. ■

L’Estat i el 155 castiguen elscasals catalans a l’exterior

Marc BatallerBARCELONA

a Madrid congela durant mesos una subvenció d’1 milió del 2017 a Ara vol desencallar el bloqueig,però perilla la renovació del 2018 a Algunes entitats no cobraran perquè han fet actes “sediciosos”

Ahir, 29 d’abril, es va celebrarel Dia Internacional de la Ca-talunya Exterior 2018, que téper objectiu recordar els cen-tenars de milers de catalansque viuen fora del país.Aquesta iniciativa va sorgirde la FIEC l’any 1998 i el go-vern hi va donar ple suportamb l’aprovació de la llei de lacomunitat catalana a l’exte-rior, el mes de juny de l’any2017, i es va comprometre a

El conseller Raül Romeva, en un acte del casal català de Buenos Aires, l’any 2016 ■ ARXIU

donar-hi relleu institucional.Aquesta, doncs, havia de serla primera diada plenamentinstitucional, però el 155 hoha impedit. La FIEC denunciaun panorama desolador ambl’aturada de subvencions, laliquidació del Diplocat, el tan-cament de delegacions cata-lanes, destitucions de càrrecsde “manera absurda” i amb elconseller Raül Romeva a lapresó.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Una diada agredolça

26entitats deixaran de cobrarpart de la subvenció perquèl’Estat considera que hanfet actes “sediciosos”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

El TC ha admès a tràmit elrecurs de l’Estat contra lallei catalana que garanteixl’accés sanitari universal i,fins que no hi hagi una sen-tència definitiva, suspènla vigència i l’aplicació delsarticles impugnats. La llei,aprovada pel Parlament el

juny del 2017, estableixque totes les persones resi-dents a Catalunya tenendret a l’assistència sanità-ria amb càrrec als fons pú-blics mitjançant el CatSa-lut i que la manera d’acre-ditar-ho és l’empadrona-ment. El TC ja va declararinconstitucional la llei delPaís Valencià que tenia lamateixa finalitat i perme-

tia l’accés sanitari univer-sal als immigrants en si-tuació irregular.

Entre els articles suspe-sos hi ha el que defineixque tots els residents te-nen dret a l’assistènciaamb càrrec a fons públics,que s’entén per “resi-dents” totes les personesempadronades en un mu-nicipi, així com els col·lec-

tius en risc d’exclusió so-cial. També diu que si unapersona no és “resident”tindrà dret a ser atesa encas d’urgència.

La norma es va aprovaramb el vot contrari delPPC, l’abstenció de Cs i elvot favorable de la resta degrups. L’aleshores conse-ller de Salut, Antoni Co-mín, va destacar que la llei“restaurava la universali-tat perduda”, en al·lusió aldecret que va aprovar el2012 el govern espanyolque deixava sense cober-tura gratuïta les personesimmigrades en situació ir-regular. ■

RedaccióBARCELONA

El TC suspèn l’accéssanitari universal català

A Catalunya els no residents tenen dret a urgències ■ ACN

EL PUNT AVUIDILLUNS, 30 D’ABRIL DEL 201828 | Apunts |

La graella

TV3

06.00 Notícies 3/24. 08.00 Els matins. Amb Lídia Heredia. S’entrevista el

dibuixant Toni Batllori, que acaba de publicar el llibre Dibuixa’m una patata. Mentre es planteja, de cara a una futura llei de regulació del consum d’alcohol en menors, que es multi els pares dels menors que beguin, es tracta la situació de l’alcohol entre els joves. Finalment, es comenta amb Josep Maria Ganyet, enginyer informàtic especialitzat en intel·ligència artificial, fins a quin punt una progressiva incorporació de robots destruirà llocs de treball .

11.00 Notícies 3/24. 13.55 Telenotícies comarques. 14.30 Telenotícies migdia. 15.40 Cuines . Pa de pagès català . 15.50 Com si fos ahir. El Jordi i la Sílvia lluiten per reflotar

la situació, però els costa estar sols i creuen que els seus fills poden ser la solució. Paral·lelament, avui es fa la festa de celebració de la nova vida en comú de la Noe i el Miquel, però a ell li fa por no sentir-se còmode amb les amigues de la Noe.

16.30 Tot es mou. Amb Helena Garcia Melero, Francesc

Sòria i Lluís Marquina. 20.15 Està passant. 21.00 Telenotícies vespre. 21.55 Cine. Llops bruts . Galícia, 1944. Els

nazis exploten una mina de wolframi, un mineral vital per al seu armament. Allà treballa la Manuela. per poder curar la seva filla malalta, aliena a les xafarderies del poble que la consideren una meiga.

23.45 Al cotxe . Els convidats d’aquesta setmana són l’exjugador de bàsquet i col·laborador de l’ONG Proactiva Open Arms Jordi Villacampa i el cantant Álvaro Soler.

00.30 Cine. Els perdedors . Història centrada en els membres d’una unitat d’elit de les Forces Especials enviats a Bolívia per a una missió de recerca i destrucció .

02.00 Gran reserva. 02.20 Ritmes a l’estudi.

SUPER 3 / 33 06.01 Megaminimals . 06.47 Pat, el gos . 07.25 Doraemon. 08.10 Pirata i Capitano . 09.02 Kody Kapow . 09.35 Cine. Els fills de la pluja . 11.00 Els germans Kratt . 11.45 Geronimo Stilton . 12.33 Les aventures del Gat amb

Botes. 13.00 El detectiu Conan . 13.50 Cine. Shin Chan la pel·lícula.

Això és una animalada . 15.30 Cine. Tintín i el llac dels

taurons . 16.45 Pat, el gos . 17.30 Pirata i Capitano . 18.05 El Mic i els seus amics. 18.30 Dora, l’exploradora . 19.20 Kody Kapow. 19.30 Info K. 19.45 Pat, el gos . 20.08 Els germans Kratt . 20.55 El detectiu Conan. 21.25 Com si fos ahir. 22.00 Tot el temps del món. 22.30 La gent normal . La vida després

d’un trasplantament. 23.05 A taula . Inclou A Damasc i A Moràvia. 00.00 Cinema a mitjanit. Els últims

dies. Any 2013. Una misteriosa malaltia s’estén per tot el planeta. El pànic domina la població, que es nega a sortir al carrer, ja que provoca la mort de manera fulminant. Tota la població mundial es queda tancada a casa seva.

01.40 Tot el temps del món. 02.10 A taula. www.elpuntavui.tv

La nostra graella

08.30 Notícies locals. 09.00 L’entrevista. Amb Mònica Hernández.

Conversa amb Domiciano Sandoval, portaveude Marea Pensionista; Mercè Terés, portaveudel SEPC, i Trini Cuesta, coordinadora del’entitat SAP Muntanya.

10.00 Ben trobats. Magazín presentat per ClaraTena. Entrevista a Montserrat Gascón,terapeuta. Tertúlia d’actualitat amb Toni Piqué,Iu Forn i Jordi Galves.

12.00 Notícies locals. 13.00 En joc. Reemissió. 14.30 Notícies locals. 15.30 Territori contemporani. Reemissió. 16.00 Notícies locals.

17.30 Religions. Amb Mireia Rourera.18.00 Notícies locals. 19.00 Caminant per Catalunya. Reemissió. 19.30 De ‘tee’ a ‘green’. Reemissió. 20.00 Notícies locals. 21.00 Montserrat Roig. Una mirada. Quan

es compleixen 25 anys de la publicació delsllibres Els catalans als camps nazis i El tempsde les cireres, parlem amb Betsabé García,biògrafa de Montserrat Roig, i amb DavidFernández, periodista. La conversa escompleta amb les mirades de la fotògrafaPilar Aymerich i la historiadora Rosa Toran.Reemissió.

21.45 Roig. Textos i música sobreMontserrat Roig. Recital i concert createn commemoració del 25è aniversari de lamort de l’escriptora, amb la narració deMònica Lucchetti, el cant de Tànit Navarro i lamúsica de Carles Beltran. Reemissió.

23.00 Notícies locals.

Román Sánchez Orpella és director de la comunitatde la Casa Virupa i fundador del projecte. Mireia Rou-rera parlarà amb ell sobre budisme i també coneixe-rem el seu projecte: una comunitat situada a Tavertet,on fan retirs espirituals, cursos de meditació i tallers. 

Román Sánchez Orpella,convidat a ‘Religions’

17.30 RELIGIONS

La televisió

El projecte jove d’Intana

17.00 GOING NATIVE

El Punt Avui Televisió recupera la conversa de NeilStokes amb Núria Moliner i Guillem Callejón, del grupIntana, dins l’espai L’hora d’anglès (English Hour).

www.clubdelsubscriptor.cat

972 18 64 45 De dilluns a divendres,de 8 del matí a 3 de la tarda

Atenció al client972 18 64 80 i també aatencioclient@elpuntavui.cat801175-1183751L

El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores

HOTOTEscenaris 2018

Pavelló Municipal deVilablareix,

divendres 18 de maig, a les 10 del vespre

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 5 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

SORTEIG ACONSEGUEIX 2

ENTRADES GRATUÏTES

LA QUARTA DEMAHLER

Temporada de Concerts OBC

L’Auditori de Barcelona, Sala 1 - Pau Casals, dissabte 19 de maig,

a les 7 de la tarda

Inscriu-t’hi a www.clubdelsubscriptor.cat o al 972 18 64 45

Tens temps fins al dimarts 15 de maig. Molta sort!

APLEC DE LASARDANA-COBLA

LA PRINCIPALDEL LLOBREGAT

Teatre de Lloret, dissabte 5 de maig,

a 2/4 de 10 del vespre

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 6 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

SORTEIG ACONSEGUEIX 2

ENTRADES GRATUÏTES

LA BONAPERSONA DE

SEZUANBertolt Brecht

Sala La Planeta de Girona,divendres 4 i dissabte 5 de maig,a les 9 del vespre, i diumenge 6

de maig, a les 6 de la tarda

Inscriu-t’hi a www.clubdelsubscriptor.cat o al 972 18 64 45

Tens temps fins avui, dilluns 30 d’abril. Molta sort!

OFERTA 2x1 LIMITADA

Cal presentar la targeta

directament a la taquilla

DINOSFERA

C. de les Escoles, s/nColl de Nargó(Alt Urgell)

Preu de l’entrada: 3,50 euros

OFERTA 2x1 LIMITADA

Cal presentar la targeta

directament a la taquilla

MUSEU DE LA

CONCA DELLÀ

C/ del Museu, 4 Isona

(Pallars Jussà)

Preu de l’entrada: 3,50 euros

84

37

00

61

48

19

1

18

18

1

uè ha significat l’existèn-cia de l’associació cultu-ral per al dialecte pallarès

i per a la dinamització de la so-cietat del Pallars?En aquesta dècada, l’AssociacióCultural Cambuleta ha contri-buït a fer visible la parla del Pa-llars i, a la vegada, a fer quemolts pallaresos se la sentinmés seva, se l’estimin. Ara ja nopassa com temps enrere, quanmés aviat parlar pallarès erauna qüestió d’avergonyimentpel fet de parlar diferent respec-te a la resta de Catalunya, so-bretot quan marxaves a estu-diar fora. Actualment i a dife-rència de fa uns anys, qualsevolnen coneix molt lèxic pallarès.Hem dignificat la parla.

En quin sentit i com? Dotant-lade suports de difusió moderns?Quan dic dignificar em referei-xo a fer veure que qualsevol per-sona, indistintament de l’edat ide l’aportació que faiga, pot par-lar pallarès. Anys enrere, estavaassociat a una parla relacionada

Q

Presidenta de l’Associació CulturalCambuleta

● Cambuleta compleix 10 anys d’impuls iconservació del pallarès, esperonant el sentit depertinença al Pallars a través del seu dialecte.Edita el primer CD, amb 34 cançons en pallarès

Marta Lluvich

Eva PomaresALTRON

“Hem trencattòpics i ara la gentestà orgullosa deparlar pallarès”

amb les feines del camp, la gentgran i el món rural. Hem volguttrencar aquests tòpics: qualse-vol persona, jove o gran i dequalsevol professió, pot parlarperfectament pallarès.

Així, doncs, ara hi ha un orgullde parlar pallarès?Sí, pots preguntar a qualsevol in’està orgullós. Fins i tot moltagent que no és del Pallars estàorgullosa de tenir avantpassatsi arrels d’aquí.

En quina situació es troba eldialecte? Han recuperat lèxic?No pot ser molt esperançadora,perquè la comunitat que el par-la és reduïda quant a demogra-fia. Es parla sols als dos Pallars ials indrets més propers. No hosé exactament, però devem serunes 17.000 persones. Quan vanéixer l’entitat era un col·lectiude persones del Pallars implica-des en temes culturals i lingüís-tics a qui ens preocupavaaquest tema. Així que vam deci-dit editar contes infantils, per-què els nens són els futurs par-lants del pallarès i creiem que éson havíem d’incidir amb més

profunditat. L’objectiu bàsic ésla conservació i la promoció dela parla del Pallars. No crec quesiguem nosaltres els que femque la parla se salvi, però si con-tribuïm a conservar dos, qua-tre, vuit o vint paraules, ja ésmolt, i que quedi constància dela parla mitjançant contes, jocs,música...

Així és impossible preservar-la,en aquest món estandarditzat?Què caldria?No ho sé dir, tampoc soc acadè-mica, però sí que hem detectatque la població on podem inci-dir més és en els més petits.Veies que a l’escola la majoriade professors, si no són de la zo-na, quan cantaven cançons hofeien en català estàndard, perno dir de Barcelona. D’aquí sor-geixen algunes iniciatives, comara els contes.

Quins són els principals projec-tes d’aquesta dècada?Cambuleta ja ha editat 8d’aquests contes infantils. Sóninèdits i escrits íntegrament enpallarès. Van acompanyats d’unvocabulari i una guia de lectura

on s’explica com es pronuncieni s’escriuen. L’edició també in-clou un CD, dirigit als mestres,pares i també als nens, per es-coltar la sonoritat de la parla.Després, vam programar unaexposició dirigida al públic fa-miliar per explicar què és la par-la pallaresa, d’una manera forçalúdica, a través dels jocs. I unaaltra cosa que ha tingut moltd’èxit i que ens ajuda a tirar en-davant altres projectes més cos-tosos econòmicament són sa-marretes estampades amb pa-raules pallareses, traduïdes alcatalà estàndard, el castellà il’anglès. És una iniciativa ambmolt d’èxit i que ha atorgat mol-ta visibilitat. Sense exagerar, espot anar arreu del món i trobar-te persones que porten unad’aquestes samarretes de “Par-la pallarès”. La gent l’usa ambun sentit de reivindicació delPallars.

Què recull el CD que han edi-tat?Enguany, i com a colofó per ce-lebrar els 10 anys, teníem pen-dent editar un CD de cançonsinfantils escrites en pallarès. És

un doble CD on hi ha 34 can-çons. La majoria de cançons sóninèdites i també n’hi ha 8 de po-pulars catalanes, com ara Lalluna, la pruna o Plou i fa sol oLa Margarideta, que canten lesescoles pallareses. Moltes estancantades per grups amateurs,alternades amb interpretacionsde professionals d’arreu delpaís. Hem tingut la implicacióde totes les escoles del PallarsSobirà i el Pallars Jussà. Se-guint la idea dels contes, el CDve acompanyat d’un vocabularii una guia de lectura. L’objectiuprincipal és que el pallarès siguiel protagonista d’una maneranatural. Es pot comprar a lamajoria de llibreries del Pallars.

Com veieu els propers deu anysde l’associació?És un bon punt per valorar totel que hem fet i per seguir treba-llant. La resposta social de su-port és excepcional, tant de lagent del Pallars com de fora.Quan notes aquest suport i es-calf, has de tirar endavant. Aixíque seguirem amb les tasquesde promoció i conservació de laparla. ■

Marta Lluvich amb el nou CD que ha editat l’entitat i que recull 34 cançons en pallarès ■ ASSOC. CAMBULETA

EDICIÓ DE LLEIDA DILLUNS · 30 d’abril del 2018Dipòsit legal: GI-1157-2015

Amb el suport:

116119-1141031w 825316-1171967®

1191

62-1

1195

80w