e s p e c i a l v e r e m a n º 2 · 1 1 d e s e t e m b r e · 2 0 0 4 · a n y 4 4 · g r a t u ï t

30 anys de Festesde la Verema

30 anys de Festesde la Verema

actualitat

3

i n i c i a t i v a s s . l .

Disseny i regal d’empresaPromocions i obsequis de nadal per als seus clients

C/ Les heures, 33 Local C1 · 08328 Alella (Barcelona) · Tel. 93 540 45 62 · Fax 93 540 45 63 · Mòbil 639 366 878 · oeme@telefonica.net

Comença la festa!Ahir es va donar el tret de sortida a la 30a edició de les Festes de la Verema. Una edició que ve marcada per algunes novetats que han suscitat polèmica.

OSCAR PALLARES / Amb 10 minuts de retard, a les 19:40 van començar ahir les Festes de la Verema. L’Alcalde, Andreu Francisco, va ser l’encarregat de donar la benvinguda als convidats i als presents a la Plaça de l’Ajuntament. A conti-nuació va prendre la paraula la Regidora de Cultura, Antò-nia de Gràcia, que va presentar el pregoner d’enguany, Pius Alibek. Alibek és un lingüista iraquià que viu a Catalunya des del 1981; actualment es dedica al món de la restauració i és col·laborador habitual de Can Lleonart. Fent gala de la seva gran capacitat d’oratòria va delectar els presents amb el pregó que hem transcrit a la pàgina 5 d’aquesta revista.

A continuació, el Molt Honorable President del Parla-ment de Catalunya, Ernest Benach, va prendre la paraula i va destacar que es tracta d’una festa consolidada que cal emmarcar en la Catalunya que ens espera. Tot seguit, va prendre el protagonisme el president del Casal, Fede Salas, que va ser l’encarregat de presentar el porró número 30 de la Col·lecció de Porrons del Casal d’Alella. Una curiosa peça que, seguint la mateixa idea de 2002 (quan amb motiu de l’any Gaudí es va crear un porró d’inspiració modernista) té una estètica surrealista amb la intenció de commemorar l’any Dalí.

La Mostra de Vins i Restauració: protagonistaUna vegada més, l’èxit absolut de la Mostra es va fer palès. Any rere any creix l’acceptació de la Mostra i són més els visitants d’Alella o altres poblacions que passen per l’Hort de la Rectoria per degustar els plats, vins i caves que els ofereixen els restaurants i cellers. Aquest èxit, si bé és evi-dentment positiu, també genera un problema de difícil so-lució: és molt complicat encabir tants visitants a l’Hort de la Rectoria. Visitants que es veuen obligats a fer cues i més

Pius Alibek, Ernest

Benach, Andreu

Francisco i Antònia

de Gràcia, ahir,

mentre Francisco

pronunciava el seu

discurs

ÒSCAR PALLARÈS

EDITA Associació Cultural Revista Alella ADREÇA Aptat. 401 - 08328

- Alella CORREU ELECTRÒNIC revista_alella@yahoo.es TELÈFON

93 555 14 07 FAX 93 540 07 28 HAN COL·LABORAT EN L’ELABORA-

CIÓ D’AQUEST NÚMERO Ramon Anglada, Núria Cornudella, Òscar Palla-

rès, Glòria Perich, Ramon Ruiz, Monste Serra i Laia Verdú PRODUCCIÓ

RRB IMPRESSIÓ Comgràfic DIPÒSIT LEGAL B-24.950-62 COBERTA

Òscar Pallarès (Imatge de la pubilla de 2004, Andrea Navarro)

La revista Alella no es responsabilitza necessàriament de les opinions que continguin els articles signats.

aigua - gaselectricitat - calefacció

climatització

Rambla d’Àngel Guimerà, 32 - Tel: 93 555 50 20Fax. 93 555 18 71 - Alella

Distribuïdor:

actualitat

4

l’ús de les armes de foc i això va en contra de la nostra manera de pensar”. D’altra banda, aquests dies també s’ha posat de manifest el malestar d’alguns alellencs pel fet que, en donar el protagonisme d’aquesta nit al concert de Lluís Llach al polisportiu, s’ha perdut un dia de gresca a la Plaça de l’Ajuntament. Especialment el jovent i en ge-neral totes aquelles persones a qui no agradi Llach veuran com la nit del dissabte de Verema passa de ser una nit de festa al poble a una nit sense plans. Andreu Francisco ha informat que “es va creure convenient contractar l’actu-ació de Lluís Llach per fer una cosa diferent aquest any, que no tan sols es celebra el 30è aniversari de les Festes sinó que, a més, el dia central coincideix amb la Diada”. També ha comentat, però que “hauria estat bé plantejar un acte paral·lel gratuït a la Plaça, però en el seu moment no es va valorar aquesta possibilitat”.

Les activitats d’avui i demàAquest matí ha començat amb la celebració de la Diada Nacional de Catalunya. Can Lleonart ha acollit la tradi-cional ofrena floral de l’Ajuntament i un bon munt d’en-titats. L’acte ha començat amb la interpretació per part de la Polifònica Joia del Cant de la Senyera i ha finalitzat amb una versió molt particular dels Segadors. Aquesta tarda, i seguint amb l’esquema habitual de la Festa, tindrà lloc la tallada de raïm a la Vinya Testimonial i la proclamació de la Pubilla de 2004. Després de la trepitjada de raïm, la benedicció del primer most i el lliurament de premis als vinyataires, serà el moment de sopar a la Mostra i, en acabat, gaudir de la música de Lluís Llach.

Demà diumenge obrirà el dia la trobada d’intercanvi de plaques de cava, que enguany comença una nova etapa a partir de la qual cada any es produirà una ampolla amb una placa que durà la imatge d’un edifici emblemàtic d’Alella. A les 11:30, i dins el marc de la XII trobada de colles geganteres, tindrà lloc el tradicional cercavila, que sortirà de Can Lleonart. A les 19h gaudirem de la també tradicional ballada de sardanes i, com s’ha vingut fent els darrers anys, la Festa la tancaran les havaneres, en aquesta ocasió amb el grup Peix Fregit.

Un dels actes tra-

dicionals és la tre-

pitjada de raïm per

part dels hereus

L’Hort de la Rec-

toria, ahir a la nit

a través del nou

porró

AJUNTAMENT D’ALELLA

cues. Per comprar el porró, per fer-se amb els tiquets, per aconseguir els plats, per agafar les postres... De tota mane-ra, la gent s’ho pren amb paciència. “Ja ho sabem de cada any i és el que hi ha! Si véns has de fer cua, és tan sols qüestió de venir mentalitzat”, assenyalava ahir una parella del Masnou.

Prop ja de les 23h, mentre alguns encara sopaven, d’altres iniciaven un llarguíssim i multitudinari correfoc. Des del carrer d’Onofre Talavera, la llum, els petards i els ritmes dels diables van recórrer els carrers del poble per arribar al Parc Gaudí.

La polèmicaDurant el dia d’ahir molts visitants es van sorprendre en veure córrer uns petits pamflets en què es pot llegir “Ens han fet botifarra als trabucaires i a la botifarrada”. Sota aquest títol, un text signat per un grup autodenominat “Col·lectiu d’Alellencs a favor de les decisions democràtiques” ataca l’equip de govern pel fet d’haver eliminat del programa dos actes que feia anys que se celebraven el diumenge al matí: el recorregut dels trabucaires i la botifarrada a la Plaça. En aquest sentit, l’Alcalde ha manifestat a aquesta revista que “els trabucaires no tenen un arrelament en aquest municipi com el tenen, per exemple, els diables. A més, es fomenta

Àngel Guimerà, 30Tel. 93 555 21 4108328 ALELLA (Barcelona)

VINS D’ALELLASERVEI A DOMICILI

ÒSCAR PALLARÈS

Plantes

Flors

Decoració

Mobles de Jardí

Complements de Jardineria

VISITEU LES NOSTRES NOVES INSTAL·LACIONS

Ribas, 1 · Tel. 93 555 12 43 · Fax 93 540 17 07 · 08328 Alella (Barcelona)

el pregó

5

Anselm Clavé, 3908328 AlellaTel. 93 555 72 88

“Ignorem els dimonis, deixem de perse-guir-los i gaudim dels déus de l’alegria”Bona nit Alella. És un plaer i un gran honor per a mi estar aquí amb vosaltres.

Us porto records i fortes abraçades de germanor des dels palaus de Nineve, els temples de Babilònia i les terres de Sumèria, regades pel Tigris i l’Eufrates. Des de les palmeres que ens van donar el primer vi, fruit del nèctar dels seus suculents dàtils; les palmeres que van donar ombra, protec-ció i tendresa a les primeres vinyes. Beneïts siguin aquells primers vinyaters sumeris pel regal que ens han fet.

Els poetes de la cort del Califat de Bagdad denominaven el vi com “la filla del raïm”. Cantaven les seves excel·lències i més d’un va demanar de ser enterrat sota un cep per no estar mai lluny del vi.

Tant de bo tots ells i tota la bona gent pogués sentir i compartir l’alegria de les alellenques i els alellencs celebrant la festa del vi.

¿Sabeu d’aquell beneit que va dedicar la seva vida i totes les seves forces a lluitar contra els dimonis, fins que va arri-bar un dia que no es recordava de com eren els seus déus ni de com gaudir-ne?

Doncs gaudim de les bones coses i deixem les do-lentes de banda. Ignorem els dimonis, deixem de per-seguir-los i gaudim dels déus de l’alegria. I tant de bo la flaire de la vostra alegria viatgés per l’aire, travessant tots els murs d’odi i por que han construït els pobres d’esperit tot lluitant contra els seus propis dimonis, i acariciés els rostres de tota la bona gent, la nostra gent d’arreu del món. Que el nostre crit d’alegria sigui el missatge d’esperança i ànims dels seus germans de l’al-tra banda dels murs. Farem caure aquests murs amb amor i alegria.

Brindem doncs per retrobar-nos, per poder abraçar-nos.

Visca Alella, visca el vi, visca la festa!

Alibek, ahir a la

tarda, pronunciant

el seu pregó

ÒSCAR PALLARÈS

Ricard VillarubiaC/ Almeria 27 - 08320 El Masnou

Tel/Fax 93 540 42 26www.cdfotosrw.com

CENTRE FUJI F ILM

LABORATORI FOTOGRÀFICLES TEVES FOTOS EN 1 HORA

Torrent Vallbona, 5 - Local 208328 Alella · Telèfon: 93 555 41 36

sala de mostres

6

Laborablesde 9 a 14h i de 17 a 20.30h

Dissabtesde 9 a 14h

Guàrdies any 2004

Setembre

Octubre

Novembre

25 / 26

12 / 16 / 17

6 / 7 / 27 / 28

Parlen els restauradors

Combinar vi amb gastronomia és molt encertat. Aquesta festa és molt popular i la coneix mol-ta gent d’arreu; és un fantàstic alicient perquè la gent vingui i conegui els establiments de la zona i els cellers de la DO. És, a més, una festa que permet conèixer la realitat cultural del vi.

Lluís Roca i Ramon Molina. Can Casals.

Bé, nosaltres encara no hi hem estat mai, però ho veiem molt positiu. La Mostra ens dóna la possibilitat que la gent ens conegui, és una ma-nera d’obrir-nos les portes. A nivell general, ho veig molt bé; com es pot acompanyar un bon plat millor que amb un bon vi i a l’inrevés?

Carlota Álvarez. El Caserío.

El valorem molt positivament perquè ens per-met donar a conèixer el nostre restaurant, so-bretot a aquelles persones tant d’Alella com de fora que saben que existeix però que mai hi han vingut. A més, també és una manera de donar recolzament al poble durant les Festes.

Sònia Baró. Can Jonc.

Els responsables dels restaurants d’Alellaparticipants a la Fira Gastronòmica

responen a la pregunta: Com valoreu el paper de la gastronomia a les Festes de la Verema?

Ens agrada molt aquesta festa. Si hi anem és perquè ens agrada, no perquè n’obtinguem un gran rendiment econòmic. Es tracta de col-laborar amb el poble. Afortunadament les cues davant del nostre stand no són massa llargues perquè ho portem tot cuinat des del restaurant.

Antonio i Manoli Valero. La Magrana.

Creiem que Alella està lligada al vi per la seva història, però és evident que la gastronomia també juga un paper molt important en aquesta població, i la prova és el gran nombre de res-taurants que hi ha escampats per tot el terme municipal.

Ulpi Frochoso i Isabel Camacho. Masia Mas Coll.

Alella és un poble molt conegut tant pels vins com per la seva gastronomia. Aquesta festa s’ha promocionat molt bé i s’ha fet créixer de la manera adequada. La gent marxa contenta, la prova és que repeteixen, i això és fonamental. Nosaltres n’estem molt satisfets.

Pedro Felipe Lainez i Carmen Sanmartín. Can Doctor.

Doncs el valorem molt positivament perquè les Festes de la Verema van néixer essent úni-cament la festa del vi però, amb els anys, la Mostra de Restauració d’ha fet indispensable. I és que el menjar i el vi es complementen a la perfecció.

Agustí Gibernau, Cristina Duran i Sílvia Gibernau. La Botiga del Duran.

Crec que és una bona manera de complemen-tar la festa del vi. Dóna molt de joc de cara a la gent que ve, perquè així se’ls permet conèixer l’ampli ventall de restaurants que tenim al po-ble. A més, el vi sense la taula no té sentit. Una cosa sempre acompanya l’altra.

Maria Salvans. El Niu.

dossier

7

Els set cellers que elaboren vins i caves dins la DO Alella ens pre-senten tots els seus productes. Una extensa gamma que satis-farà tots els gustos i butxaques.

TOTS ELS ALELLA

Alta Alella

Alella Vinícola - Can Jonc

Juan Mestre

Altrabanda

Parxet

Roura

Signat

OBRES I REFORMES

ALELLA

Jordi GasentManel Prados

Sant Josep de Calassanç, 37 - 08328 Alella

Mòbil 626 12 62 77 / 626 58 22 40

Bar - RestaurantVIÑALLONGA

Rambla d’Àngel Guimerà, 2808328 Alella · Tel. 93 540 01 26

Un punt i a part en cuines

Arribem a Alella aquesta tardor.

Vine i coneix-nos aquest octubre.

Carrer Gurri, 6 Baixos Jardí

Tel. 935.405.354

Fax 935.405.355

dossier

Alta Alella

Mataró 03

Vi negre dolç elaborat principal-ment amb raïms de la varietat au-tòctona Mataró. Nas afruitat on destaquen notes de prunes confitades, figues seques, cacau, regalèssia, te verd japonès i tomàquet cherry italià.

Orbus 01

Vi negre de criança elaborat amb un 100% de Syrah, cultivat en terrasses amb orientació sud-est sobre sòl de sauló.Saborós, amb bona estructura i tanins nobles. Final llarg i com-plex.

Parvus Chardonnay 03

Vi blanc elaborat únicament amb la varietat Char-donnay. Nas complex on combinen les aromes afruita-des i de criança. En boca és gras, untuós i ben equilibrat.Final de boca llarg.

Lanius 03

Vi blanc que presenta un color groc pàl·lid. Nas molt complex on combi-nen molt bé les aromes afruitades (fruita madura i fonoll) amb les de crian-ça. En boca és gustós i untuós, equilibrat i amb un final de boca molt ben conjuntat amb les sensacions de la barrica. Magnífica evolució en botella.

Cava Brut Nature elaborat amb Chardon-nay i altres varietats complementàries. Elaboració del vi base combinant fermentaci-ons en inoxidable, en fusta, maceracions... per seguidament aplicar rigorosament el Méthode Traditionnelle Champenoise amb un període de criança òptim.

Cava Brut Reserva elaborat amb les varietats Macabeu, Xarel·lo i Parellada. Un cava de fina i persistent bombolla, color groc pàl·lid, lleuger pas de boca i delicat retrogust.

Mirgin Rosé 02

producte innovador

Parvus Cabernet Rosé 03

Vi rosat elaborat amb Cabernet Sauvignon. De color cirera amb intensitat aromàtica alta on destaquen les aromes afrui-tades. En boca és gras i molt equilibrat. És llarg i persistent.

Privat Brut Reserva

Cau d’en Genís · 08391 TianaTel celler 93.469.37.20 · Tel oficina 93.464.49.49

9

A petició de l’Ajuntament d’Alella, a continuació publiquem el comunicat que ens ha fet arribar:

FE D’ERRADES: En l’edició del Programa de les XXX Festes de la Verema, per error en la transcripció de les dades facilitades pel celler Alta Alella, no es va publicar el nom del seu vi.

EL TEXT ÍNTEGRE ÉS: Alta Alella Lanius 03Vi blanc sec elaborat amb la varietat de raïm Pansa Blanca, amb D.O. Alella i procedent d’Agricultura Ecològica.

Cava Brut Nature elaborat amb Pinot Noir. Elaboració del vi base combinant fermentacions en inoxidable, en fusta, maceracions... per seguidament aplicar rigorosament el Méthode Traditionnelle Champenoise amb un període de criança òptim.

Mirgin 02

Aquest celler es caracteritza per l’elaboració de vins procedents d’agricultura ecològica

dossier

Alella Vinícola - Can Jonc

Marfil Blanc Sec Marfil Blanc Semi Marfil RosatMarfil Negre Criança

Ona Blanc Petit Ivori Ivori Blanc

Vi blanc lleuge-rament abocat, 100% Pansa blanca de vinyes d´Alella. Fermentat a bai-xa temperatura fins a aconseguir el genuí gust d´aquest Marfil. Pas en boca complex i per-sonal, totalment mediterrani.

Elaborat amb Garnatxa negra, Cabernet Sauvig-non i Merlot. Té un color atractiu, aromes de fruits vermells i una boca potent, amb acidesa integrada i final lleugera-ment especiat.

Elaborat amb Garnatxa negra, Merlot i Cabernet Sauvignon. Criat en roure francès de gra fi durant nou mesos.

Nou blanc sec elaborat exclusiva-ment amb Pansa blanca de vinyes pròpies en sauló de la zona d´Alella. La complicitat del mar, el sauló i el clima de la zona donen lloc a un vi totalment mediter-rani, elegant i molt personal. Hom podrà comprobar la complicitat entre la Pansa blanca i el seu entorn. Notes de fruites blanques, florals i de fonoll.

Nou vi blanc sec elaborat amb Pansa blanca i Chardonnay, tots de vinyes en sauló de la zona d´Alella. Presenta aromes de fruita madura, fruites blanques, fonoll i cítrics. Boca sedosa, amb presència. Ideal per acom-panyar tant algu-nes carns com peix i formatges suaus.

Blanc sec fermen-tat en bóta de roure francès i a baixa temperatura. De gra fi i criat 9 mesos amb les pròpies lies fent batonage periòdic. Elaborat amb Pan-sa blanca, Pansa vermella, Garnatxa blanca, Chardon-nay i Sauvignon blanc. Complexitat d´aromes que evolucionen i sor-prenen a la copa. En boca és un vi potent, ampli i amb molta sedositat.

nou producte nou producte nou producte

Vi blanc sec elaborat exclu-sivament amb Pansa blanca de les vinyes de vi-ticultors d´Alella. Fermentat a baixa temperatu-ra per obtenir els aromes del raïm, fresc, agradable i amb molta presència.

Àngel Guimerà, 62 · 08328 Alella · Tels. 93.540.12.75 / 93.540.38.42Fax 93.540.16.48 · comercial@alellavinicola.com

10

Podreu degustar tots aquests productes a Can Jonc

dossier

VarietatsChardonnay 20% i Xarel·lo 80%

CaracterístiquesFermentació a temperatura controlada de 15-16 ºC. Criança mínima de 24 mesos en cava a temperatura constant de 13 ºC.

Notes de cataCoupage de Xarel·lo i Chardonnay, posa de manifest aromes més varietals i primà-ries, sobretot de fruites, flors i cítrics.

Juan Mestre

Cava Brut Nature

VarietatsChardonnay 80% i Xarel·lo 20%

CaracterístiquesFermentació a temperatura controlada de 15-16 ºC. Criança mínima de 36 mesos en cava a temperatura constant de 13 ºC.

Notes de cataAquest gran cava, gràcies al llarg perío-de d’envelliment en condicions de llum i temperatura especials, desenvolupa profunds matisos de criança amb aromes de fruita madura i fruits secs. Coupage de Chardonnay i Xarel·lo.

Cava Gran Reserva

Camí Baix de Tiana,s/n · 08391 Tiana Tel. 93 469.12.20 · Fax 93.469.37.42

11

Podreu degustar tots aquests productes a Can Jonc

dossier

Altrabanda

Pansa Blanca Santa Maria

Composició100% Pansa Blanca.Vinyes de 70-80 anys, de la zona de Martorelles, dins la DO Alella. La producció per hectàrees és de 3000 kg. aproximadament.

Data de veremaSegona quinzena de setembre

ElaboracióPrèvia maceració pelicular d’unes 4 hores, a una tempera-tura de 13 ºC amb un posterior procés de premsat extraient únicament la primera fracció de most. Posterior clarificació na-tural, prèvia a la fermentació de 24 hores, a una temperatura de 13 ºC. Fermentació alcohòlica en bóta amb una durada de 10-15 dies a temperatura de 15-16 ºC. Posterior batonage amb les lies fines de la fermentació durant un període de cinc mesos.

Bóta utilitzadaRoure francès, tipus Allier i Ne-ver, amb torrat mig i fort.

Fitxa de cataColor brillant, pàlid, amb tons verdosos.Aroma complexa, afruitada i amb certes notes especiades, procedents de la criança en bóta.Gust complex, llarg, estructurat, viu, amb notes especiades de nou moscada i coco, amb un retrogust suaument avainillat, dolç i algunes notes torrades.

Bienni, 2 · 08107 Martorelles · Tel i Fax 9.570.45.34serraladademarina@pc-serveis.com

12

Composició100% Pansa Blanca.Vinyes de 30-40 anys, situades a Santa Maria de Martorelles, Martorelles i Sant Fost de Camp-centelles, dins la DO Alella. La producció per hectàrees és de 4000 kg. aproximadament.

Data de veremaPrimera quinzena de setembre

ElaboracióDespalillat total de la verema. Prèvia maceració pelicular durant 3-4 hores, a una tempera-tura de 13 ºC. Premsat extraient exclusivament la primera fracció del most. Clarificació natural, prèvia a la fermentació de 24 hores, a una temperatura de 13 ºC. Fermentació alcohòlica amb una durada de 15 a 20 dies a una temperatura de 15 ºC.

Fitxa de cataColor pàlid amb reflexes verdo-sos, brillant.Aroma afruitada de pinya, poma verda i plàtan amb lleugeres notes florals.Gust amb matisos afruitats (pinya i albercoc) suau, llarg i persistent, amb una acidesa equilibrada que el fa molt agra-dable al paladar.

dossier

Parxet

Elaborat 100% amb Pansa Blanca, la varietat més tra-dicional de la zona d’Alella.Apte per a moltes ocasions, sobretot per a aperitius, peixos, mariscs, cremes, sopes i formatges.

Prové de les vinyes més antigues de Chardonnay de la propietat, d’aspecte idoni per a l’elaboració de vins blancs en bóta. Apte per a peixos i mariscs, carns blan-ques, fumats i carns de xai.

Pinot Noir

Pinot Noir 100 %, varietat idònia per al sistema d’obtenció de vins base rosats.És de color rosa amb reflexos de robí clar i deixos de granadina en el fons, net i molt elegant. Al nas recorda els gerds i destaquen les aromes de fruits madurs del bosc com móres i aranyons. En boca és corpulent, saborós i molt llarg.

Aniversari

Es caracteritza per una aroma de fruites inten-sa, floral i persistent. De sabor ampli, estruc-turat i voluminós amb lleugeres notes torra-des. Aquests aspectes que el diferencien, li confereixen un caràcter internacional.

Titiana

Chardonnay entre el 80 i 90% i d’altres varietats que el com-plementen.Apte per a totes les ocasions, però, principalment per a l’acompanyament de plats distingits.

Maximum

La utilització de les varietats tradicionals modificada per la presència de la Pansa Blanca de la zona d’Alella.Particularment apte per a l’acompanya-ment de plats salsejats i carns blanques.

Brut Nature

El coupage de Maca-beu, Parellada i Pansa Blanca està caracterit-zat per la Pansa Blanca (adaptació autòctona de Xarel·lo).Apte per a totes les ocasions, sobretot per a aperitius, entrants i com a copa.

Brut Reserva

La utilització de les varietats tradicionals es modifica amb la presència de la Pansa Blanca.Apte per a totes les ocasions, particular-ment en l’acompanya-ment de plats salsejats i carns blanques.

Brut

Macabeu, Parellada i Pansa Blanca de la zona d’Alella, buscant la permanència de les aromes primàries va-rietals en el producte final.Acompanya molt bé plats amb espècies.

Cuvée Dessert

Pinot Noir i Char-donnay, varietats idònies per al sistema d’obtenció de vins base rosats per acompanyar postres.Concebut per acom-panyar la degustació de turros i postres.

Reserva Semi

El coupage de Maca-beu, Parellada i Pansa Blanca ve caracteritzat per la personalitat de la Pansa Blanca.Apte per a totes les ocasions, especial-ment en postres i altres menjars dolços.

Marqués de Alella

Chardonnay procedent de vinyes joves de la propietat.Color de palla amb matís daurat viu. Aroma potent, neta i amb notes de fruita madura. Boca d’excel-lent entrada, amb el toc elegant i cremós de la varietat. Pot acom-panyar des de peixos i mariscs fins a certes carns blanques. És particularment excel-lent per a formatges, foie i fumats.

ACOT ALLIERCLÀSSIC

Mas Parxet · 08391 Tiana · Tel. 93.395.08.11Fax 93.395.55.00 · www.parxet.es · parxet@parxet.es

13

dossier

Roura

Negre Semi Criança 200050% Tempranillo, 50% Cabernet SauvignonUn any de criança en dipòsit i 3 mesos de criança en bóta de roure americà Ohio.Apte per a xarcuteria, entrants, pasta, carns blanques, estofats i formatges joves.

Negre Criança 2000

Negre Merlot Reserva Especial 1998100% MerlotCriança de 18 mesos en dipòsit i 24 mesos de criança en bóta de roure fran-cès Allier.Apte per a tot tipus de carns vermelles, caça i formatges.És un gran vi per guardar. Amb el temps millorarà notablement les seves qua-litats, ja que és un vi al qual se li pronostica una llarga vida.Conservació: 7-10 anys

50% Tempranillo, 50% Cabernet SauvignonCriança de 12 mesos en dipòsit i 15 mesos de criança en bóta de roure fran-cès Allier i roure americà Ohio.Apte per a xarcuteria a base de curats i embotits, carns, caça i formatges cremosos i de criança mitjana.

Brut Etiqueta Blava70% Xarel·lo, 30% ChardonnayCriança mínima en cava de 18 mesos.Impressió agradable, amable, fluïda amb suau nivell d’acidesa. Lleuger de cos, de subtil consistència. Aroma de boca elegant, mitjanament persistent, de naturalesa floral i afruitada.

Brut Nature Etiqueta Blava50% Xarel·lo, 50% ChardonnayCriança mínima en cava de 24 mesos.Es detecta a la boca un suau pessigolleig, del gas ben integrat. És suau al paladar, amb records de frutis secs, de retrogust franc i persistència llarga.

Brut Nature 5 Estrelles50% Xarel·lo, 50% ChardonnayCriança mínima en cava de 36 mesos.Apte per tot tipus de carns vermelles, caça i formatges.Es detecta a la boca un suau joc del gas, ben integrat. Al paladar és sec però amable, produint sensació de suau frescura, amb records de pinya, poma i altres fruites. El retrogust és franc i de persistència llarga.

Vall de Rials · 08328 AlellaTel. 93.352.74.56 · Fax 93.352.43.39

14

dossier

Signat Escultor Llimona · 08328 AlellaTel. 93.540.34.00 · Fax 93.540.14.71

15

VarietatsMacabeu, Xarel·lo, Parellada i Chardonnay

Criança24 mesos en cava

ColorGroc intens amb tonalitats verdes. Bom-bolla petita amb bona pujada, formant corona molt persisten en copa.

AromaIntensa i complexa, notes de fruits secs lleugerament torrats i confiteria.

GustEn boca és sedós, fresc i elegant. Retro-gust persistent.

Cava Brut Reserva Cava BrutCava Brut Nature

VarietatsMacabeu, Xarel·lo, Parellada i Chardonnay

Criançade 24 a 36 mesos en cava

ColorGroc brillant amb “irisacions” daurades.Bombolla molt fina, la qual cosa denota la seva llarga criança.

AromaPotent amb notes d’herbes fresques i fons ametllat.

GustFi i estructurat, denota una bona criança, suficient per a manifestar un bon i equili-brat bouquet.

VarietatsMacabeu, Xarel·lo, Parellada i Chardonnay

Criança18 mesos en cava

ColorGroc brillant amb tonalitats verdes. Bom-bolla petita amb bona pujada, formant una corona molt persistent en copa.

AromaIntensa i complexa amb notes de fruits secs lleugerament torrats i confiteria.

GustEn boca és sedós, fresc i elegant. Retro-gust persistent.

Avda. Joan XXIII, 110 baixos · 08320 El Masnou · Tel. 93 540 26 25

PROPERA PROMOCIÓconjunt residencial d’habitatges amb piscina i zona comunitària

93 540 14 65

Pssg. d’Antoni Borrell Nou vial

Riera de la Coma Fosca

arrels

17

Trenta anys de Verema. De les fes-tes del Mil·lenari als vins ecològicsUn breu recorregut per la història de les Festes de la Verema: vi, cultura i identitat.

RAMON ANGLADA / El 1975 no va ser un any qualsevol per Alella. Les festes del Mil·lenari del nom d’Alella (975-1975) ompliren els carrers d’infinitat d’actes. Activitats culturals i festes populars en foren protagonistes. La festa major s’in-tegrà dins el programa anual d’actes i se’n crearen de noves com la Festa de l’Arbre i de les Fonts, malauradament des-aparegudes, l’Aplec de l’Arròs a Sant Mateu i la Festa del Vi.El diumenge 21 de setembre de 1975 s’obria la primera edició de la verema dins el marc del Mil·lenari. La missa solemne encetava la festa que poc després es traslladava a la plaça on el rector de l’Escola Pia beneí el most. L’escriptor i gastrònom Néstor Luján fou l’encarregat de pronunciar el primer pregó, tot lloant l’ancestral relació d’Alella amb el vi: “Avui celebrem el Mil·lenari de la població d’Alella, en canvi, el vi sobre aquestes terres vives és immemorial. Els romans en són testimonis i el mateix Plini després de fer l’elogi dels vins de la Tarraconense parla dels vins d’aquesta regió de la Laietània”. La degustació de vins i l’inici d’una tradició: la venda de porrons, acabaren d’arrodonir la cele-bració. A més de la primera peça de la col·lecció de porrons d’Alella es presentà el porró del Mil·lenari marcat amb l’es-cut alat del poble. Amb la venda de porrons s’obria una font de finançament encara utilitzada en la verema dels nostres dies. Les sardanes, sempre presents a la dècada dels setanta, tancaren una primera experiència reduïda a un sol dia però que posava les bases de futures edicions. Dins del marc del Mil·lenari s’inaugurava també el monument del vi, premsa de granit originàriament situada davant l’Alella Vinícola.

La dualitat de la primera edició de la verema fou molt clara, recuperació de tradicions i transmissió dels valors culturals del vi al mateix temps que es constatava la necessitat de protecció del conreu de la vinya com a forma de preservació de la identitat de la població.La segona verema s’integrà dins les festes de tardor. Un sol dia amb un programa d’actes calcat al de la verema del 75. La consolidació de la verema arriba al mateix temps que guanya entitat com a celebració autònoma.El 1978 ja és el Casal d’Alella qui porta definitivament el pes de l’organització amb la col·laboració de l’Ajuntament i de Cellers locals com Jaume Serra, Bodegues Gispert i l’Alella Vinícola. La festa segueix el model de la primera edició amb la proclamació de la pubilla, la benedicció del

L’Empedrat del

Marxant ple de

gent durant el

cercavila de les

primeres Festes de

la Verema

ANJO

ARXIU

PISOSCASES

LOCALSTERRENYSLLOGUERS

COMUNITATS Riera Fosca, 7-908328 AlellaTel. 93 555 14 47

arrels

18

Àngel Guimerà, 2208328 Alella

Tel i Fax 93 555 03 66

Josep Anselm Clavé, 5 · 08328 AlellaTel. 93 540 87 72

www.canjordali.com · botiga@canjordali.com

Portades dels

programes de les

Festes del 1975 i

el 1980

Comandes a domicili93 555 55 53

QUALITAT VARIETAT

MERCATD’ALELLA

AYMAR

primer most, la degustació de vins i la presentació del quart porró de la col·lecció. El pregó de Salvador Artés, actual president del Consell Regulador de la Denominació d’Ori-gen Alella, feia una crida a favor de la conservació del con-reu de la vinya i expressava la necessitat de creació d’un museu del vi.Però no fou fins la verema del 1982 que s’imposaren dos nous elements que conformaren la festa tal com avui la coneixem; la primera edició del tastavins i el concurs a les millors vinyes en foren protagonistes. Aquesta primera experiència de tast s’estructurava en dues grans eliminatòries on s’havien d’iden-tificar diferents graduacions, reconèixer els defectes del vi i separar els diferents blancs i negres de l’estat espanyol. Un cop superada la primera prova, la correcta identificació dels vins de Catalunya i els graus d’acidesa determinaven el gua-nyador.El concurs dirigit als vinyataires fou l’altre gran novetat de la verema del 82. El Labor Prima Virtus premiava la millor vinya dins la zona de la Denominació d’Origen Alella, mentre que l’Excelsior ho feia dins del terme municipal. El premi Festa de la verema al raïm de més pes dins les varietats autoritzades

pel Consell Regulador arrodonia el concurs. L’exposició Eines del pagès, un recull d’estris utilitzats en el conreu de la vinya i l’hort fou un dels actius de l’edició. Des de Can Magarola es feia una crida a la conservació d’aquestes eines com a forma de recuperació de les tasques tradicionals del camp.Poc a poc la masia museu s’apropava cada cop més al món del vi. No fou fins dos anys més tard que el tast de vins es conver-tia en l’activitat primordial de la festa. Els punts de degustació instal·lats a la porxada de la plaça pels cellers es convertiren en punt neuràlgic al llarg de tot el cap de setmana.El mateix 1984 els Diables del Vi d’Alella iniciaren ja de for-ma oficial la seva estreta relació amb la verema.La Diada de Can Magarola va anar molt lligada a la XI edició donant el tret de sortida del Casal del Vi. El 1988 es feia rea-litat la vinya testimonial amb la signatura del conveni de col-laboració entre l’Ajuntament, propietari del terreny, la Masia Museu Can Magarola, encarregada de la gestió, i el Consell Regulador. L’abril del 1999 es plantaria la vinya, però les bases per a la promoció de la cultura vitivinícola ja estaven creades. Aquest mateix any la verema es celebrava amb l’ampliació de la zona de producció, però no fou fins el 1992 que arribaren canvis destacats. Per primer cop la Regidoria de Cultura as-sumia el pes de l’organització amb l’estreta col·laboració del Casal, el Consell Regulador, els cellers i el Casal del Vi. L’en-gegada de la mostra de restauració oferia la combinació entre vi, cava i gastronomia; una proposta arriscada que gaudeix de plena acceptació en l’actualitat.El 1993 la verema anà lligada a la inauguració del pavelló esportiu Abelard Vera i a la signatura del protocol d’agerma-nament amb el poble italià de Brogliano. Per fi arribava un espectacle fora del comú de la mà de la companyia estatal russa de cors i danses Voronezh. Les últimes edicions han ofert poques innovacions, d’entre les quals destaquen les jornades de comerç al carrer o la trobada d’intercanvi de plaques de cava. Des del 1992, amb l’orga-nització directa a mans de la Regidoria de Cultura, la festa s’ha consolidat cada cop més, tot i que el programa d’actes ha entrat en certa monotonia amb la repetició any rere any de les mateixes activitats.Trenta anys de verema amb moltes fites complertes però enca-ra amb molts desigs per assolir...

les col leccions

19

Àngel Guimerà, 18 · 08328 AlellaTel. 93 555 10 45

Àngel Guimerà, 20 · 08328 AlellaTel. 93 540 70 93

El Porró El Plat

Porró nº 30 de la col·lecció de Porrons del Casal d’Alella. D’estil surrealista, la peça d’enguany està inspirada en les obres de Salvador Dalí. Una bona manera de celebrar l’any dedicat al geni empordanès.

Oficina 0220 · Rambla Àngel Guimerà, 22 · AlellaTel. 93 555 10 58 · 93 555 10 22 Fax 93 540 60 41

Oficina 3238 · Rambla Àngel Guimerà, 8 · AlellaTel. 93 555 07 58 Fax 93 540 60 44www.lacaixa.es

PROJECTEM I CONSTRUÏM ESPAIS

PER A VIURE-HI...

PER A VIURE-HI BÉ

URBANITZADORA MARFIL s.l.

Tel. 93 430 98 33 · C/ Compte Borrell, 328 · Barcelona

El plat d’enguany il·lustra la poda dels ceps, pas indispensable per obtenir un bon rendiment de la vinya i un raïm de bona qualitat.