destiu · 2017. 12. 18. · destiu juliol del 2008 diari d’estiu d publicació informativa del...

DEstiu Diari d’EstiuJuliol del 2008

D Publicació informativa del BerguedàEdició Festes d’Estiu

Número 1 | Any 1Distribució gratuïta

Edita: Bífidus Produccions

El turisme podria donar feina a 2.000 berguedansUN ESTUDI DE LA CAMBRA DE COMERÇ DEMANA MÉS MÀRQUETING PERQUÈ L’HOSTELERIA ARRIBI A L’11,2% DEL PIB P. 3 a 6

FESTESD’ESTIU

AVIÀ>Una Festa Major de bojosamb andròmines, teatre i

un concert d’Els Pets

>La Festa Major estrena les obres a Sant Llorenç

P. 24 a 27

P. 32 i 33

>Festa Major amb tots els actes gratuïts i concerts joves

>L’Onze de Setembre promet ser més espectacular que mai

P. 14 a 19

>La Polifònica convida grups d’Àsia i Europa al Festival de Cant Coral

>Bàsquet i futbol sala, en joc>Festes a Cal Vidal i al

carrer MajorP. 20 a 23

>Els Elois prometen més aigua

>El millor de la cartellera de Barcelona, als Festivals

d’Estiu de TeatreP. 8 a 13

GIRONELLA

PUIG-REIG

BERGA

GUARDIOLA

Guia pràctica per fomentar

l’alegria

>Mostra de tuning a la piscina

>Una Festa Major amb molta música

P. 28 a 31

BAGÀ

DEstiu JULIOL DEL 2008 2

DPortada Fent turisme en càmpingsEls allotjaments de tendes, parcel·les i bungalous concentren el 70% de l’oferta del Berguedà i tenen més de 5.000 places, més que en altres comarques pirinenques. P. 4 i 5

||| Efectes del sector turístic | FUTUR >>

El turisme podria arribar a crear 2.000 llocs de treball al Berguedà en vuit anysUn estudi de la Cambra de Comerç recomana estratègies de màrqueting per fer créixer el sector

La Torre de l’Amo de Viladomiu Nou, punt de partida de les rutes pel Parc Fluvial del Llobregat. ARXIU

Albert Garcia

Els treballadors del turisme podrien arribar a significar el 11,1% de la població activa del Berguedà d’aquí a vuit anys, si la comarca és capaç d’aplicar les estratègies més efectives per incrementar el nombre de visi-tants i per fer créixer la qualitat de l’oferta.

Segons un estudi sobre el turis-me al Berguedà que ha elaborat la Cambra de Comerç, es podrien arribar a crear 1.292 llocs de tre-ball directes, 314 d’indirectes i 350 d’induïts, 1.956 en total. En aquest cas, el turisme tin-dria un impacte de 85 milions d’euros en l’economia comarcal i representaria un 11,2% del PIB del Berguedà.

Escenaris de futurLa Cambra planteja diversos escenaris de futur. El més con-servador i, per tant, menys optimista, apunta a mantenir la tendència dels últims anys, “que ha estat força positiva”, i a augmentar un 20% les places d’allotjament en hotels, cases rurals i càmpings.

Però la corba de l’evolució es pot accentuar. Per això, la Cam-bra planteja un segon escenari basat en l’aplicació d’estratègies de màrqueting. L’objectiu, en

aquest cas, és augmentar un 10% l’ocupació de les places existents i de les noves que es creïn, i aconseguir que els tu-ristes s’estiguin més dies al Ber-guedà. Per aconseguir-ho, cal “explotar i prioritzar les activi-tats de promoció i aprofitament dels diferents recursos, marques i productes de la comarca”, com la via verda, el senderisme, el Camí dels Bons Homes, el turis-me gastronòmic, l’eqüestre i el cultural.

Hi ha encara un tercer escena-ri de futur que determina una aposta per la qualitat. En aquest cas, es tracta de fer créixer la despesa dels turistes d’un 10%. Però, evidentment, perquè els clients es deixin més diners al Berguedà, no es poden pujar els preus i prou. Cal incrementar la qualitat de l’oferta: als hotels, millorant els serveis; als allotja-ments rurals, oferint més como-ditat, i als càmpings, construint més bungalous.

La milor de les opcions, per la comarca, és que es combinin els tres escenaris anteriors: con-tinuar la feina que s’està fent, aplicar estratègies de màrque-ting i incrementar la qualitat i, per tant, el cost dels serveis.

En qualsevol dels casos, d’acord amb l’informe de la Cambra, el turisme al Berguedà “té molts futur possibles”, i l’evolució del sector dependrà de l’economia nacional, però també de què fa-cin els governs locals.

El pla estratègic del Bergue-dà per al 2010, elaborat per diferents institucions i agents econòmics, és molt menys optimista que l’estudi de la Cambra i parla, tot just de 100 llocs de treball nous en els pròxims dos anys. El mateix pla detecta un pro-blema de confiança entre els empresaris del sector turístic del Berguedà. “Hi ha una falta de credibilitat respecte al po-tencial de la comarca”, deter-mina el document, i per això, faria falta que es materialitzés algun dels grans projectes que hi ha sobre la taula, com el Parc de la Natura de Berga, la reactivació de l’estació dels Rasos de Peguera o la restau-ració total del Coll de Pal. De cara al 2010, el pla també determina la necessitat de desenvolupar altres projectes estratègics, com la Via Ver-da, el jaciment paentològic de Fumanya o el Parc de les Colònies del Llobregat. Falten, segons els experts, els grans esquers per atreure turistes, que facin creure al sector que la comarca té opcions.

Falten concretar els grans projectes

ESTRATÈGIA

DEstiu 3

58% de la Cerdanya. En molts municipis del

Berguedà, els càmpings s’han convertit en urbanitzacions de segona residència. Bona part de les parcel·les (fins al 90%, en alguns casos) estan llogades tot l’any per famílies que vénen a passar caps de setmana, ponts o vacances esporàdiques.

En total, al Berguedà, hi ha 18 càmpings. Els municipis que en tenen més són Borredà (3 càmpings, amb 963 places) i Saldes (també 3 establiments, amb 618 places).

En qualsevol cas, els càm-

pings estan molt ben repartits per tota la comarca. A l’Alt Berguedà, ofereixen proximi-tat a les zones de muntanya, i al Baix Berguedà, els princi-pals incentius són la calma, l’entorn natural i la possibili-tat de fer excursions a peu o en bicicleta.

De tota manera, els propie-taris de càmpings admeten que, “com que els turistes són molt fidels, ja coneixen bé la comarca, i surten poc a fer visites culturals o excursions”. Se solen quedar a les mateixes instal·lacions i, per això, valo-

ren l’oferta complementària. El cas més destacat és el de Berga Resort, amb 524 places d’allotjament, que disposa d’un spa urbà, dues piscines ex-teriors, un club de fitness, un restaurant, un bar i pistes de tennis i de pàdel, entre d’altres coses.

Pel que fa als hotels, l’oferta s’ha multiplicat en els últims anys, gràcies a l’obertura del Berga Park i l’hotel Ciutat de Berga, que concentren el 50% de les places. Al marge de Berga, “les places hoteleres han augmentat un 14% l’últim any,

Set de cada deu places d’allotjament turístic al Ber-guedà són en càmpings. Els re-sorts a la natura, amb tendes, parcel·les per a autocaravanes i bungalous ofereixen 5.010 llits i són, amb diferència, la destina-ció preferida dels turistes que passen la nit a la comarca.

La preeminència dels càm-pings és habitual en comar-ques interiors o de muntanya, però el cas del Berguedà és excepcional. Aquí, les places de càmping representen el 70% del total, davant del 62,8% del Solsonès i de la Garrotxa o del

Per cada euro que es gasten els turistes en hotels i restau-rants, deixen 74 cèntims més en altres establiments i ser-veis de la comarca. És l’efecte multiplicador de la despesa turística. Segons l’estudi de la Cambra de Comerç, “el turis-me és una activitat que crea riquesa molt més enllà del seu sector específic”, i té efectes en l’ocupació i la producció del Berguedà.

Un 74% de despesa col·lateral

IMPACTE

Al Berguedà, en parcel·la, tenda o bungalouEl 70% de les places d’allotjament són en càmpings, i alguns s’han convertit en urbanitzacions residencials

Els càmpings, com Berga Resort, són el tipus d’establiment turístic que més places d’allotjament ofereix al Berguedà. MARIO

||| Efectes del sector turístic | DADES >>

DEstiu JULIOL DEL 2008 4Portada

són els que dormen en pen-sions, amb tot just 28. Enmig, hi ha els que s’allotgen en ca-ses rurals (44 euros), càmpings (37), segones residències (30) i visitants d’un sol dia (30).

En contra del que pugui semblar, els turistes que vénen i se’n van el mateix dia han tin-gut un gran impacte econòmic. Han impulsat el sector de la restauració, i han fet que hagin obert un 20% més de restau-rants en l’última dècada. Quan són més plens és a la tardor, per la temporada de bolets.

Alguns dels que han vingut

de visita al Berguedà s’hi han acabat quedant. Com a mínim, els caps de setmana. Ha nascut i s’ha desenvolupat en poc temps el fenomen de la segona residència. Però, aquí, no hi ha hagut un boom descontrolat, com a la Cerdanya, sinó un creixement més assumible. Hi ha, en total, 3.600 habitat-ges tipificats com a segones residències, per sobre d’altres comarques de muntanya com el Garrotxa i el Solsonès, però molt per sota de la xifra as-tronòmica de l’altra banda del túnel del Cadí: 11.400 pisos de

cap de setmana, gairebé tants com habitants té la comarca.

L’any 2005, l’últim del qual es tenen dades completes, el sector turístic representava un 7,7% del PIB del Berguedà, davant del 3,8% del 1996. Això vol dir que l’aportació de la restauració i l’hosteleria a la comarca s’ha duplicat en tot just una dècada, amb un creixement anual de gairebé el 10%. L’any passat, els turistes van deixar al Berguedà més de 66 milions d’euros, una xifra que permet somiar en un futur encara més turístic.

bàsicament a l’Alt Berguedà, a resultes dels nous hotels de Bagà i Guardiola”, detalla un informe de la Cambra de Comerç sobre turisme.

El mateix estudi diferencia els turistes que arriben al Berguedà entre els que vénen simplement a passar-hi el dia, els que hi passen alguna nit o bé els que tenen aquí una segona residència.

Els que deixen més diners a la comarca són els que dormen en hotels, una mitjana de 77 euros per persona i dia. En canvi, els que en deixen menys

És un exercici de ciència-ficció, però es pot calcular: ¿què pas-saria al Berguedà si no existís el sector turístic? Segons la Cambra de Comerç, d’entrada, hi hauria 1.300 llocs de treball menys, el PIB comarcal passa-ria dels 614 milions d’euros actuals a 542, i la població es reduiria. El Berguedà passa-ria de tenir 40.064 habitants a tot just 37.067, per la falta d’atractiu econòmic.

Sense turisme, la població seria menor

HABITANTS

||| Efectes del sector turístic | DADES >>

Els càmpings, com Berga Resort, són el tipus d’establiment turístic que més places d’allotjament ofereix al Berguedà. MARIO

(En euros)


El Berguedà rep anualment 1.750.000 estades en el sector turístic. Qualsevol persona

que llegeixi aquestes dades pot pensar que és una exageració.

Doncs, no. Aquestes són unes dades extretes d’un treball molt rigorós que es va presen-tar fa unes setmanes sobre l’impacte socioeconòmic del turisme al Berguedà, encarre-gat per la delegació a Berga de la Cambra d’Indústria i Comerç de Barcelona a l’empresa Gabi-net d’Estudis Econòmics.

Aquest estudi és una molt bona aportació de dades fresques i rigoroses que, amb

gran encert, es van comparant amb altres comarques veïnes i properes.

A mesura que l’estudi es va desgranant i va posant en re-lleu els resultats, ens adonem que documenta perfectament el que molts intuïm i sabem des de fa temps: que el turisme a la comarca del Berguedà té un gran potencial.

Permeteu-me que citi unes da-des extretes del mateix estudi: el turisme al Berguedà genera de forma directa el 6,1% del Producte Interior Brut (PIB) i el 7,4% de l’ocupació a la comar-ca, però, afegint els efectes indirectes la seva incidència, arriba al 9,7% del PIB i al 10,9%

de l’ocupació amb dades del 2007.

No estan gens malament aquestes dades. Sobretot, quan es va seguint amb una anàlisi acurada i perfectament docu-mentada d’on venim i cap on anem.

L’estudi ens parla d’hotels, de càmpings, de turisme rural, però també ens parla de les segones residències que hi ha arreu de la comarca i que aca-ben configurant i donant pes al turisme de la comarca.

Cap on anem? L’estudi fa una presentació d’escenaris des del mes conservador al més optimista. En qualsevol dels casos, ens diu empíricament i

de forma raonada que el sector turístic ja és una realitat al Berguedà. Per tant, si des de les administracions públiques i sobretot des del sector em-presarial i emprenedor de la comarca segueixen treballant colze a colze, el turisme al Berguedà tindrà encara molta més presència en l’economia comarcal.

En aquest sentit, fa uns dies, en Vicenç Linares, conseller de Turisme del Consell Comarcal del Berguedà, em va convidar a Viladomiu Nou a la presen-tació d’un llibre de cuina del Berguedà amb unes fotografies magnífiques editat per Arola Editors en quatre llengües:

català, castellà, anglès i fran-cès. Aquest és un bon exemple d’aquest treball que s’ha de fer i promoure des de les entitats públiques i que, sense el suport dels empresaris, verdaders pro-tagonistes del negoci turístic, no serien possibles.

Al Berguedà, tenim una in-dústria turística amb un gran potencial de creixement. Si ho sabem aprofitar, els propers estudis que es facin d’aquí uns pocs anys demostraran que el Berguedà va endavant amb el turisme.

Ramon Minoves i Pujols és profes-sor de TSI-Turisme Sant Ignasi–ESADE-Universitat Ramon Llull

Endavant amb el turismeL’estudi de la Cambra de Comerç ens diu empíricament i de forma raonada que el sector tu-rístic ja és una realitat al Berguedà. Ara cal seguir treballant colze a colze, públics i privats

Ramon Minoves||| Efectes del sector turístic | ANÀLISI |


DBerga Tres cites amb el teatreEmma Vilarasau, Montse Guallar, Ramon Madaula i Aina Clotet, entre d’altres, participaran als Festi-vals d’Estiu que es faran a Berga. P. 10 a 13

Uns nens intenten esquivar la dutxa freda al carrer del Roser. J. R. El safareig del carrer de la Pietat és un dels ‘dipòsits’ principals de la festa dels Elois de Berga. JORDI ROSIÑOL

Dissabte, 26 de juliol12 h Passada del tabaler, amb la banda de l’Escola Municipal de Música19 h Passada del tabaler, el banderer i els administradors19:30 h Sardanes, al Vall, amb la Cobla Pirineu22 h Ball a la plaça Viladomat, amb Joan i FermíDiumenge, 27 de juliol 9 h Passada de cavalls, amb sortida de la Font del Ros10 h Benedicció dels animals a la plaça de St. Pere10:45 h Sortida dels nuvis11:30 h Boda típica de l’Alt BerguedàEn acabat Ballet d’Adéu a la plaça de Sant Joan13 h Lliurament de les ferradu-res als col·laboradors, a la sala de plens de l’Ajuntament17:30 h Raid-ruc a la plaça Viladomat

Programa d’actesL’Ajuntament planeja fer difusió dels Elois més enllà del BerguedàAlbert Garcia

Els Elois són una de les cites fes-tives més destacades de Berga, i la principal celebració que es fa a la ciutat durant els mesos d’estiu. Per als berguedans i berguedanes, és un moment es-perat, però, fora, és del tot des-conegut.

Per això, l’Ajuntament de Ber-ga ha decidit emprendre una iniciativa encaminada a difon-dre la festa fora de la ciutat. S’aplicarà ja l’any que ve, i con-sistirà a fer un concurs de car-tells anunciadors dels Elois.

Fins ara, de la imatge de la festa, se n’encarregaven dissen-

yadors o fotògrafs locals, però la intenció de l’Ajuntament és que, a partir del 2009, “hi pu-guin participar autors d’arreu de Catalunya”, segons explica la regidora de Festes, Rosa Gui-tart.

L’Ajuntament enviarà les bases del concurs fora de la ciutat i les acompanyarà d’una explicació del contingut de la festa. També s’hi inclourà un

enllaç a la pàgina web munici-pal, on els autors podran llegir textos i veure fotografi es dels

Elois. Guitart expli-

ca que el con-curs “anirà bà-sicament dirigit a joves dissen-yadors d’arreu del país” amb el doble objectiu d’incrementar la qualitat dels

cartells anunciadors de la festa i de donar a conèixer els Elois fora del Berguedà.

Pel que fa al desenvolupament de la celebració, aquest any se-guirà les línies bàsiques de les últimes edicions. S’han llogat 40 rucs a una empresa de Fraga, i 11 cavalls i 3 mules a una altra de Manresa.

A més, els nens i nenes tindran una cita amb la festa diumenge a la tarda, gràcies al raid-ruc, un seguit de proves d’habilitat a cavall d’un ruc, que es fan enguany per quinzena vegada. Tampoc no hi faltarà la boda tí-pica de l’Alt Berguedà i el ballet d’Adéu a la plaça de Sant Joan.

ca que el con-curs “anirà bà-sicament dirigit a joves dissen-yadors d’arreu del país” amb el doble objectiu d’incrementar la qualitat dels

Cartell anuncia-dor dels Elois del 2008. LA PATUMAIRE

||| Festa dels Elois | PROGRAMA >>

DEstiu 8

A cavall d’un ruc, la passejada és garantia de remullada completa. J. R. Els objectius de les càmeres també reben l’impacte de la remullada generalitzada. JORDI ROSIÑOL

La historiadora Dolors Santandreu ha recuperat un document de 1379 en què un berguedà cedeix part dels seus béns a l’altar de sant Eloi. No hi ha cap text tan antic referit a la Patum

“no deixa de ser curiós”, escriu Santandreu, que qui dictava el testament per a sant Eloi fos, precisament, un traginer. No es pot concloure, tampoc, que Els Elois sigui la festa més antiga de Berga, però sí que és veritat que, de la Patum, no se n’ha trobat fins ara cap docu-ment tan antic. Sigui com sigui, la festa dels Elois té una llarga tradició a la ciutat, i el mèrit principal de Berga ha estat saber-la mante-nir fins al segle XXI. La celebració va néixer al voltant de la confraria dels

treballadors del ferro, que aquí i arreu veneraven sant Eloi. De la confraria, se’n tenen notícies de fa ja més de 400 anys. I se sap, també, que han tingut de sempre uns administradors, un tabaler i uns estendards, que, encara ara, encapçalen la comitiva dels Elois. Al llarg dels anys, la festa ha anat evolucionant. A principis del segle passat, mentre el rector beneïa els traginers, el campaner els llençava aigua amb una galleda, i aquest cos-tum s’ha mantingut no només a la plaça de Sant Pere sinó

al llarg de tot el recorregut. Més tard, s’han incorporat a la festa altres activitats. La boda típica de l’Alt Berguedà data del 1965, i representa un enllaç matrimonial fictici entre un nuvi que surt de ca l’Andreu Borras (c. Buxadé), i d’una núvia que situa el domicili a la fonda Queralt. I, finalment, fa 15 anys, es va instuarar el raid-ruc, una sèrie de jocs d’habilitat que tenen la inten-ció d’acostar la festa dels Elois als més petits. Són les noves formes d’una festa que potser és la més antiga de Berga.

Era l’any 1379. El traginer Pere de Torrentfornós dictava les seves últimes voluntats, i deci-dia deixar part dels seus béns a l’altar de sant Eloi, situat a l’església dels franciscans de Berga.La notícia, l’ha descoberta la historiadora Dolors San-tandreu, remenant a l’arxiu de la Parròquia de Berga, i l’explicava l’any passat al pro-grama de mà de la festa. És la notícia més antiga que es té del culte a sant Eloi a la ciu-tat. I, òbviament, no parla de cap festa ni cap confraria, però

En l’actualitat, la confraria dels Elois ja no existeix com a tal. Però sí que continua funcionant una Junta Conser-vadora. És la que s’encarrega de mantenir la festa, tot i que el pes de l’organització ja l’assumeix l’Ajuntament de Berga, amb l’ajut de diversos col·laboradors. Amb la Junta, es fan un parell de reunions cada any.

De la confraria a la junta conservadora

ORGANITZACIÓ

La festa més antiga de Berga?

El Berguedà, terra de rucs amb pedigrí

Els rucs s’han convertit en un atractiu turístic comarcal

A MÉS Més enllà de la festa dels Elois, el Berguedà demostra la seva

passió pels equins amb la feina que ha fet la família Gassó en els

últims 37 anys. Els rucs d’Olvan, de raça autòctona catalana, s’han

convertit en tot un atractiu turístic.

El centre mundial del guarà català, a Fuives, és un indret de pelegrinatge per a nom-

broses famílies. S’hi fan visites guiades, que permeten estar en contacte amb els animals, veure un

audiovisual i visitar una exposició.

||| Festa dels Elois | HISTÒRIA |


||| Festivals d’Estiu de Teatre de Berga | ORGANITZACIÓ >>

El millor de la cartellera, a BergaEls Festivals d’Estiu porten al Municipal les tres obres més populars de la temporada barcelonina

Redacció

El bo i millor de la cartellera teatral barcelonina tornarà a trepijar el Teatre Municipal de Berga. Aquest any, els Festivals d’Estiu de Teatre seran en for-mat de butxaca, i comptaran només amb tres representa-cions, però són, justament, les tres que més han triomfat du-rant l’última temporada.

Germanes, El Llibertí i Espectres pujaran a l’escenari del Muni-cipal els dissabtes 30 d’agost, i 6 i 13 de setembre. La quar-ta obra havia de ser Boscos en-dins, de Dagoll Dagom, però ni l’Ajuntament de Berga ni cap altre no van poder assumir el cost de la producció, i la gira s’ha suspès. Per substituir-la, s’havia previst l’última obra de Pepe Rubianes, però, a l’actor, li han diagnosticat un càncer, i la seva gira també s’ha suspès.

Les dates s’han desplaçat cap al final de l’estiu, perquè, se-gons l’organització, cada vega-da és més difícil trobar compan-yies que estiguin de gira durant l’agost. Moltes s’adapten al ca-lendari que marquen les sèries televisives.

Les entrades per a cadascuna de les tres obres ja es poden encarregar a l’Oficina de Turis-me de Berga (c. Àngels, 13, tel. 93.821.13.84) per 25 euros. Els abonaments per a les tres obres costen 60 euros.

L’Ajuntament ja s’endeuta. –Paga tot el que suposa posar l’obra a l’escenari: la publici-tat, els drets d’autor, l’IVA, etc., i molts cops, també paga part del caixet, perquè, amb el que s’ingressa d’entrada, no n’hi ha prou. Però és que hi ha caixets que són impossibles...

Com quins? –Li puc assegurar que, si no –

canvien molt els preus, La Cu-bana, Tricicle i Dagoll Dagom no tornaran a posar els peus a Berga.

I així, ¿quin futur espera als –Festivals?

Programar els Festivals d’Estiu de Teatre s’ha convertit en una odissea. Segons els càlculs del coordinador, Josep Maria Salat, els caixets dels actors han pu-jat un 60% en els últims quatre anys.

És impossible pagar-ho? –Aquí, del tot. A Manresa, po- –

den programar tres funcions d’una mateixa obra i així rendi-bilitzen la inversió. Però, aquí, amb prou feines hi ha públic per omplir el teatre un cop.

Però, ¿ho ha de pagar tot el –públic? ¿L’Ajuntament no s’ha d’endeutar?

“A Berga, amb prou feines hi ha públic per omplir el teatre una sola funció”

“L’Ajuntament ja s’endeuta prou: no pot assumir més pèrdues dels Festivals d’Estiu”

“Aquest any, hem pro-gramat tres obres, igual que l’any passat, i aquesta pot ser la tònica de futur”

LES FRASES Aquest any, hem programat –tres obres, igual que l’any pas-sat, i molt em temo que aquesta serà la tònica habitual.

Renunciaran a la qualitat? –I tant que no. No és qüestió –

de programar obres de segona fila, sinó d’esgotar sempre les entrades. I això s’aconsegueix, precisament, amb l’estratègia contrària: apostar pel màxim nivell.

Llarga vida als Festivals? –Doni-ho per descomptat: fa- –

rem l’impossible.

Xavi Rosiñol

Josep M. SalatCOORDINADOR DELS FESTIVALS D’ESTIU DE TEATRE DE BERGA

“Si no canvien els preus, La Cubana, Tricicle i Dagoll Dagom no tornaran a trepitjar Berga”

||| ENTREVISTA

DEstiu JULIOL DEL 2008 10Berga

||| Festivals d’Estiu de Teatre de Berga | CARTELL >>

‘Germanes’ porta a Berga una barreja de melanconia i humorEl nou èxit teatral de Carol López és una picada d’ullet a l’obra de Txehóv

Aina Clotet, Montse Germán i Marina Lanau, les tres ‘Germanes’ de Carol López. foCus

Anna Costa

Convertida en la sensació de la cartellera teatral barcelonina d’aquesta primavera, arriba a Berga l’obra que ha consagrat Carol López com una de les dra-maturgues del moment.

Germanes és una picada d’ullet a Anton Txehóv, autor d’una altra cèlebre obra titulada Tres germanes. Aquí, les germanes també són tres, Inés (Maria La-nau), Irene (Montse Germán) i Ivonne (Aina Clotet). Però el text de Txéhov només és el punt de partida, el miratge a l’horitzó.

De l’autor rus, López en resca-ta una frase: “hi ha una cosa tan inevitable com la mort: la vida”. Perquè la mort del pare és al pròleg de la funció.

La cuina com a escenariUn any després del funeral, la mare, les tres germanes, un fill i el company de la germana mit-jana es tornen a trobar en una segona residència que la famí-lia té a l’Alt Empordà. L’únic escenari és la cuina, perquè, al voltant de la preparació del menjar, neix un ritual que es converteix en l’espina dorsal de l’argument.

López només fa referències

llunyanes a les tres germanes de Txéhov, però en conserva una cosa: la melancolia crònica.

Tot i això, el to de l’obra és el d’una comèdia familiar, amb situacions hilarants, i amb re-ferències constants a la vida quotidiana: la hipoteca, la ma-ternitat, la separació, etc.

Tot plegat, vist amb la parti-cularíssima òptica narrativa de López, que ja va sorprendre amb VOS, ara fa tres anys, al

Teatre Lliure de Montjuïc. És un estil molt cinematogràfic, amb canvis de ritme constants, que donen dinamisme a l’obra, i que provoquen la implicació de l’espectador.

A la tensió del relat, hi aju-da molt la confrontació dels

caràcters dels personatges. Inés és una dona d’uns 40 anys, fat-xenda i orgullosa. Irene és una mare soltera, que introdueix a l’obra el seu fill i un company. I Ivonne, la germana petita, és es-bojarrada, i té conflictes amb la seva identificació sexual i amb les drogues.

El còctel explosiu de persona-litats es resol, estranyament, amb una sensació de felicitat desbordant. La melancolia, amb la mort de rerefons, és present, però s’imposa la vis còmica i el sentit de l’humor.

L’obra es va estrenar el 7 de març a la Villaroel de Barcelo-na, i s’ha mantingut en cartell fins el 22 de juny. Aquest estiu, fa una extensa gira per teatres de tot Catalunya.

Direcció Carol LópezRepartiment Maria Lanau, Montse Germán, Aina Clotet, Amparo Fernández, Marcel Borràs i Paul BerrondoData Dissabte, 30 d’agostHora 22:30 hLloc Teatre Municipal de BergaPreu 25 € (Abonament: 60 € per a les tres obres)

GERMANES

“Una juxtaposició de diàlegs enginyosos i peripècies festives que no deixa cap mena de marge a l’avorriment”Joan-Anton BenachLa Vanguardia

“El nom de Carol López sonarà amb força entre les millors autories de la comèdia”Sergi DoriaABC

“Carol López aposta per l’espontaneïtat, la natu-ralitat i la credibilitat”Toni PoloPúblico

“Carol López ha tornat a fer diana. ‘Germanes’ és un muntatge inspi-rat. I ben travat. Sap escandir la immediatesa d’uns diàlegs amarats de veritats amb soprenents recursos humorístics”Francesc MassipAvui

“¡Una obra per veure cada setmana! Increïble”Albert EspinosaEl Periódico

“Provoca aplaudiments enmig de la funció”Teresa FerréEl Punt

LA CRÍTICA


||| Festivals d’Estiu de Teatre de Berga | CARTELL >>

‘El Llibertí‘ converteix en èxit de taquilla el vodevil clàssic Ramon Madaula i Montse Guallar, entre l’elenc d’artistes

Ramon Madaula i Montse Guallar en una escena de l’obra ‘El Llibertí’. aRxiu

Autor Eric-Emmanuel Schmitt Traducció Esteve Miralles Direcció Joan Lluís BozzoEscenografia Montse AmenósRepartiment Ramon Madaula, Montse Guallar, Jofre Borràs, Rosa Renom, Nausicaa Bonnín, Paula VivesData Dissabte, 6 de setembreHora 22:30 hLloc Teatre Municipal de BergaPreu 25 € (Abonament: 60 € per a les tres obres)

EL LLIBERTÍBerta Francàs

El Llibertí es va acomiadar del teatre Poliorama de Barcelona el passat 15 de juny, després de 10 mesos de representacions i més 130.000 espectadors. La gira que permetrà veure la comèdia arreu de Catalunya es preveu igual d’exitosa. Comença el 28 d’agost a Granollers, i hi ha con-tractades més de 40 representa-cions, en poblacions com Calaf o Manresa.

Berga, doncs, serà una de les primeres ciutats que podrà riu-re amb la sensació de la tempo-rada a Barcelona. El Llibertí s’ha convertit en un supervendes a taquilla gràcies a la combinació d’una interpretació de primer nivell amb estrelles mediàti-ques, un text hilarant, i una po-sada en escena molt aplaudida, que porta el segell del també director de Dagoll Dagom, Joan Lluís Bozzo.

L’obra explica la història del filòsof francès Diderot (Ramon

Madaula), autor de la prime-ra enciclopèdia, al segle XVIII. L’escriptor es tanca al pavelló de caça d’un amic seu, el baró d’Holbach, amb l’objectiu de trobar la definició exacta pel ter-me moral. Li ballen pel cap mol-tes frases, però l’enciclopèdia és a punt d’entrar a impremta, i un seguit de situacions inespe-rades posen en dubte cada pa-raula de la definició.

En un sol dia, Diderot s’haurà de contenir o desenfrenar davant de quatre dones que l’encerclen: madame Ther-bouche (Montse Guallar), enig-màtica pintora que vol pintar Diderot nu; la seva dona (Rosa Renom), que sembra el dubte de la infidelitat; la seva filla Angéli-que (Paula Vives), que té el desig de mantenir relacions sexuals amb algú que li podria doblar l’edat, i la filla del baró (Nausi-caa Bonnín), que vol deixar de ser verge.

Les constants interrupcions que ha de patir Diderot mentre intenta acabar l’enciclopèdia donen a El Llibertí una estructu-ra de vodevil clàssic, però escrit amb una factura contemporà-nia. L’autor, Eric-Emmanuel Schmitt, va signar l’obra l’any 1997, i assegurava llavors que era “la més divertida i la més ben documentada”, perquè, mentre enllestia El Llibertí, va presentar una tesi doctoral so-bre l’autor de l’enciclopèdia.


||| Festivals d’Estiu de Teatre de Berga | CARTELL |

Autor Henrik IbsenVersió Carles Mallol i Magda PuyoDirecció Magda PuyoRepartiment Emma Vilarasau, Jordi Boixaderas, Ramon Pujol, Mingo Ràfols, Queralt Casasa-yasData Dissabte, 13 de setembreHora 22:30 hLloc Teatre Municipal de BergaPreu 25 € (Abonament: 60 € per a les tres obres)

ESPECTRES

Una dona contra la moral d’un tempsEmma Vilarasau protagonitza un drama d’Henrik Ibsen actualitzat al segle XXI

Ramon Pujol i Emma Vilarasau, a ‘Espectres’. d. Ruano/tEatRE RomEa

Aurora Rodríguez

És la confrontació més abso-luta d’uns personatges contra els tabús socials. És una batalla directa d’allò que està establert contra allò que es desitja.

Espectres és una de les obres més polèmiques del dramaturg norueg Henrik Ibsen, el segon més representat a tot el món, després de Shakespeare. I, un segle llarg després de l’estrena, encara tenen vigència les ten-sions que descriu.

Valors catòlicsLes vivències d’uns personatges assatjats pels valors de l’Església catòlica s’actualitzen aquí amb referents del tot contempora-nis, que s’introdueixen en la versió de Magda Puyo, directo-ra l’espectacle, i Carles Mallol, coautor del text.

Elena Alving (Emma Vilarasau) és una dona burgesa, que viu en poble, i que acaba de deslliurar-se del jou del matrimoni. El seu marit ha mort, i ara es retroba amb el seu fill, un jove artista bohemi (Ramon Pujol), que tor-na a casa després de descobrir l’amor lliure i patir una malal-tia de transmissió sexual.

Entre mare i fill neix una nova relació, incestuosa, que es con-fronta definitivament amb la visió moralista del senyor Man-ders (Jordi Boixaderas), un amic del difunt marit, que encarna en vida tots els seus valors.

Vista l’any 2008, l’obra enca-ra és vigent, i és perfectament comprensible l’enorme polèmi-

ca que va desfermar la primera publicació del text, l’any 1881. Encara ara, corprèn la lluita per la llibertat personal d’uns individus que es presenten nus, transparents, sòrdids i profun-dament desesperats. I aquest és l’esperit del muntatge: l’esforç universal i permanent per tren-car l’ordre establert.

1881 Henrik Ibsen enllesteix el manuscrit a l’estiu1881 Al desempbre, es publica a Copenhague la primera edi-ció d’Espectres, amb una tirada de 10.000 exemplars. L’obra és prohibida a Europa1882 El 20 de maig, s’estrena l’obra a l’Aurora Turner Hall de Chicago, realitzant-se així el somni americà d’Ibsen1896 El teatre Olimpo de Bar-celona acull la primera repre-sentació de l’obra a Catalunya, a partir d’una traducció pu-blicada a L’Avens per Pompeu Fabra i Joaquim Casas-Carbó

Una obra prohibida a tot Europa

Cronologia

La dramaturga Magda Puyo signa l’enèsima versió d’Espectres, estrenada al teatre Romea de Barcelona el passat mes d’abril. El text que Puyo defensa a l’escenari inclou referències a l’actualitat, amb l’objectiu de transportar els conflictes d’Ibsen al món actual. Segons Puyo, Espectres és “una lluita entre l’individu, l’ésser que busca la seva pròpia veritat personal, i el ciutadà, l’ésser domestica, que s’identifica amb les necessitats de la majoria”. Aquesta dialèc-tica, segons la dramaturga, “és imprescindible per mobilit-zar i transformar les nostres societats”. Però, a Espectres, hi ha altres elements: “el temor de viure, el desig apassionat i insaciable d’alguna cosa vaga, i la recerca del sentit”.

Batalla entre ciutadà i individu

ARGUMENT


DComarca LES FESTES Corals de tot el món a Puig-reig

El Festival de Cant Coral porta for-macions de les Filipines, del Japó

i d’Eslovàquia en l’any del 40è aniversari de la Polifònica. P. 20 i 21

Diada Nacional amb espectacle

Els diables del Clot de l’Infern de Puig-reig s’afegeixen a l’espectacle que Gironella fa cada Onze de Set-embre a les roques del riu. P. 18 i 19


||| Festa Major de Gironella >> AJUNTAMENT DE GIRONELLA

Ramon CostaALCALDE I REGIDOR DE FESTES DE GIRONELLA

“Ens arriba públic de tota la comarca”

la comarca del Berguedà”, explica.

Costa destaca l’èxit dels con-certs d’orquestra. “Omplim la plaça de l’Estació, perquè la gent té ganes d’escoltar bona música”, diu. Fins i tot creu que estaria bé incorporar-hi alguna formació simfònica o de cambra per complementar les orquestres de ball.

L’alcalde, que també és regidor de Festes, es mostra conveçut que “totes les edats i grups socials poden trobar coses que els agradin a la Festa Major de Gironella”. I, per això, diu, és “tan concor-reguda”.

Quan va ser nomenat alcalde, al 2003, Ramon Costa ja va tenir ben clar que havia de donar un tomb a la Festa Ma-jor. No podia continuar per-dent públic jove, i tampoc no podia ser que hi hagués gent que quedés exclosa de la festa perquè era massa cara. Així que tots els actes van passar a ser gratuïts i va néixer la Fes-ta Major Jove, amb concerts cada nit a la Font del Balç. “I estem convençuts que aquella aposta ha estat un èxit, perquè el públic no ha parat de créixer i, sobretot, es-tem orgullosos d’haver estat capaços de captar gent de tota

Gironella viu sis dies de festa amb actes gratuïts La Festa Major és tota de franc i amb un programa ampli

Dijous, 14 d’agost17:30 h 8 hores de petanca, a la plaça de l’Estació22 h Cursa d’orientació noctur-na, a l’IES Pere Fontdevila22:30 h Concert de Vermú Acústic, a la Font del BalçDivendres, 15 d’agost21 h Sopar popular, a la plaça de l’Estació21:30 h Proclamació de la pubi-lla i l’hereu, a la plaça de la VilaDissabte, 16 d’agost8 h 12 hores locals de tennis, a la zona esportiva8 h Trobada infantil de pesca, al Pont Vell8 h Concurs de pintura ràpida, al Local de Cultura9 h Certamen ocellaire, a la plaça de l’Estació

16 h Concurs local de botifarra i de màgic, al Local del Blat21:45 h Pregó de la Festa Major i tres coets, a la plaça de la VilaA continuació Festival de dan-sa folklòrica23:45 h Ball, amb Almas Geme-las, a la plaça de l’EstacióDiumenge, 17 d’agost8 h Concurs de pintura ràpida, al Local de Cultura10 h Duatló a peu-en btt-a peu, a la plaça de l’Estació18 h Triangular de Festa Major, al camp de futbol, amb el CF Pradenc, el CF Sant Feliu Sas-serra i l’Atlètic Gironella18 h Sardanes, a la pl. Estació, amb la cobla-orquestra Amoga20 h Concert, a la pl. Estació, amb la cobla-orquestra Amoga

21:30 h Gironella des de l’aire, a la pl. Estació-c. Farguell23:30 h Ball, a la pl. Estació, amb la cobla-orquestra AmogaDilluns, 18 d’agost12 h Espectacle infantil, amb Set de So, a la Font del Balç18 h Sardanes, a la pl. Estació, amb la cobla Montgrins20 h Concert, a la pl. Estació, amb la cobla Montgrins23 h Gran ball, a la pl. Estació, amb la cobla MontgrinsDimarts, 19 d’agost21:30 h Havaneres, a la plaça de la Vila, amb el grup MorrallaActes religiososDs. 16 11 h Missa Sant RocDg. 17 11:30 h Missa solemneDl. 18 11 h Missa en sufragi dels nostres fidels difunts

Programa d’actes (Festa Major Jove, a part, a la pàgina 16)

Redacció

La Festa Major de Gironella es prepara per tornar a atreure gent de tota la comarca amb un amplíssim programa, de sis dies, i amb els actes gratuïts.

És una festa popular, que té com a estrella la música, amb la Festa Major Jove (llegiu les pàgines 16 i 17), i amb els balls i concerts que es faran per a un públic més adult a la plaça de l’Estació.

L’Ajuntament ha contractat

orquestres i grups solvents i de qualitat. Dissabte, 16 d’agost, hi haurà Almas Gemelas; diumen-ge, 17, la cobra-orquestra Amo-ga, i l’endemà, dilluns, 18, els Montgrins. La Festa Major aca-barà dimarts, 19, amb un con-cert d’havaneres, amb el grup Morralla.

Destaquen, també, les acti-vitats tradicionals i culturals, amb un concurs de pintura ràpi-da, la proclamació de la pubilla i l’hereu i el festival de dansa, amb el ball de l’Almorratxa.

També hi haurà actes pensats per als més petits, que dilluns, 18, festiu a Gironella, tindran tot un matí d’animació a la Font del Balç.

I, per als amants dels esports, hi haurà futbol, orientació noc-turna, petanca, pesca, tennis i, evidentment, jocs de cartes, els tradicionals (botifarra) i els més nous (màgic).

La Festa Major de Gironella se celebra com sempre a mitjans d’agost i espera ser de nou un referent i un èxit de públic.

Bojos pel tuning es troben a Bagà

Afeccionats a l’art de personalitzar els cotxes es troben a la piscina en

una Festa Major amb teatre, danses i, sobretot, molta música. P. 28 a 31

Més Nits Musicals a Guardiola

El municipi reviurà els concerts a l’església de Sant Llorenç prop

Bagà, que acaba de passar per unes obres de restauració. P. 32 i 33

Olvan avança la Festa Major

Els actes s’amplien i comencen una setmana abans. Entre d’altres, des-taca el concert de Skàndol Públic i la mostra de pocket bikes. P. 34 i 35

Els Pets revisen el cèlebre ‘Bon dia’

Onze anys després de la publicació de l’àlbum més venut en català, els

de Constantí presenten a Avià un directe enèrgic i nostàlgic. P. 25

Avià posa humor a la Festa Major

Una cursa de cadires d’oficina s’afegeix a la baixada d’andròmines

i s’estrena un partit de futbol amb barnusos i minifaldilles. P. 24

DEstiu JULIOL DEL 2008 15Comarca

El domini del senyor feudal sobre les donzelles es representa a Gironella amb el ball de l’Almorratxa. El festival folklòric convida aquest any un esbart de Manresa i un de Tarragona

folklòrica, que aquest any es farà el dissabte, 16 d’agost, a les 10 de la nit a la plaça de Vila. A més dels Amics de l’Almorratxa de Gironella, pujaran a l’escenari l’esbart Manresà i l’esbart Santa Tecla de Tarragona.

Serà la 38ena edició del festival, que va néixer com una iniciativa del desapare-gut esbart Sant Jordi. L’antic esbart va deixar d’existir ara fa dues dècades, però el ball de l’Almorratxa manté la vigència

i resisteix al pas de 500 anys d’història.

El ball es va començar a dansar durant els segles XV o XVI, tot i que la música que ara l’acompanya és molt més tardana, i deu datar del segle XVIII, segons el Costumari Català de Joan Amades.

La coreografia gironellenca es diferencia d’altres inter-pretacions del ball cerdà per l’almorratxa, un recipient que conté aigua perfumada amb què el senyor remulla les noies.

Tot i la llarguíssima història que té, el ball de l’Almorratxa es va arribar a perdre, i va fer falta la fundació de l’esbart Sant Jordi per recuperar-la, l’any 1956. També va caldre la implicació d’un esbart de Barcelona, que en recordava els passos, i d’uns nois de Sallent, que van pujar a Gironella a ensenyar-ne a les parelles. A mitjans del segle passat, es ballava tot sortint de missa, i al vespre, a l’envelat. Ara, només es manté la versió nocturna.

Diuen els entesos que el ball de l’Almorratxa és una mostra de com el senyor feudal “confra-ternitzava amb el poble”. Però, en realitat, feia alguna cosa més que “confraternitzar” amb les donzelles: es cobrava el dret de cuixa.

Aquesta sembla que és la in-terpretació més fidel del sentit del ball, que encara és una de les principals atraccions de la Festa Major de Gironella, l’element més tradicional i l’estrella del festival de dansa

A Campdevànol, la Gala del mes de setembre també té una dansa amb una almorratxa amb cintes de colors. A Lloret, la Dansa de les Almorratxes es pot veure el 24 de juliol. Segons la tradició, el ball ex-plica la història d’un mariner àrab que es va enamorar d’una donzella cristiana.

Campdevànol i Lloret de Mar

CATALUNYA

Algunes de les danses que ballava durant els anys 50 i 60 l’esbart Sant Jordi, gràcies al qual es va recuperar el ball de l’Almorratxa a Gironella. ARXIU FAMÍLIA TOMÀS-RIU

Les danses i el dret de cuixa

||| Festa Major de Gironella | AJUNTAMENT DE GIRONELLA

Nits de música per a joves a l’escenari de la Font del BalçLa Festa Major Jove reuneix grups locals i d’arreu del país

Redacció

La Festa Major de Gironella pro-met tornar a ser una referència per a tots els joves del Berguedà. Un cop més, la festa d’estiu de la vila tindrà la seva versió jove, que es farà a l’escenari natural de la Font del Balç.

“L’entorn és una de les claus de l’èxit de la Festa Major Jove”, considera el regidor de Joventut, David Font, perquè “permet fer actuacions a l’aire lliure, però sense estar exactament al nucli urbà de la vila”.

El cartell combina grups locals amb formacions reconegudes

arreu del país. Hi seran totes les bandes de Gironella, tret d’una per motius d’agenda. Pujaran a l’escenari de la Festa Major Jove Dkapitors, Lared Bencase, Gang Band, Mabe’l i Sweet Hangover.

Divendres, 15 d’agost, hi haurà un concert amb tres grups lo-cals, i per sorteig, s’ha decidit que els altres dos, Mabe’l i Sweet Hangover, actuin de teloners de les tres formacions convidades, dissabte, 16, i diumenge, 17.

Catalans, bascos i àrabsDissabte, seran a la Font del Balç la formació basca Esne Bel-tza, apadrinada per Fermín Mu-guruza, i Nour, una combinació de músics catalans i internacio-nals amb reminiscències àrabs. Diumenge, tancarà la Festa Major Jove el grup de Cardona Strombers, que hi posarà ritmes rumbers i “molta festa, sobretot per als més joves”.

Segons Font, “hi ha opcions per a tots els gustos”, també per als amants de l’electrònica. Una sessió de música de discjòquei tancarà cadascuna de les tres edicions de la Festa Major Jove, gràcies a l’aportació de La Co-munidäd.

Es tracta d’un grup d’amics de Gironella afeccionats a la músi-ca electrònica, alguns dels quals han treballat de discjòqueis de manera més o menys pro-

fessional. Estan vinculats a l’associació cultural Font del Balç.

Per la Festa Major Jove, faran tres actuacions, amb els disc-jòqueis Samuel M, Nitser, De Volar i I’m not a dj.

Amb l’electrònica, es comple-ta una oferta àmplia de música per a llargues nits d’estiu, que tenen com a objectiu “acostar la gent jove a la Festa Major de Gironella”, segons explica el re-gidor. En les quatre edicions an-teriors, la proposta musical de la Font del Balç s’ha anat conso-lidant i, “ara ja és força conegu-da fora de Gironella”.

Joves de tota la comarcaAixò fa que, cada agost, la Festa Major Jove sigui capaç d’atreure gent de tota la comarca que busca a Gironella una reinven-ció de les clàssiques festes ma-jors d’estiu. “No podem estar més satisfets dels resultats que ha donat fins ara, sobretot per l’acollida que ha tingut l’oferta de música en directe més enllà de Gironella”, diu Font.

D’aquesta manera, la triple oferta de grups locals, bandes amb projecció arreu del país i música electrònica ha aconse-guit atreure un públic nombrós, i s’ha convertit en la fórmula d’èxit de les nits de la Festa Ma-jor de Gironella.

Divendres, 15 d’agost23:30 h Concerts:>> Dkapitors>> Lared Bencase>> Gang Band>> La Comunidäd: dj Samuel M vs NitserDissabte, 16 d’agost23:30 h Concerts:>> Mabe’l>> Esne Beltza>> Nour>> La Comunidäd: Dj De VolarDiumenge, 17 d’agost23:30 h Concerts:>> Sweet Hangover>> Strombers>> La Comunidäd: I’m not a dj

Programa d’actes

||| Festa Major Jove de Gironella >>

DEstiu JULIOL DEL 2008 16ComarcaAJUNTAMENT DE GIRONELLA

Els caps de cartell

Esne BeltzaEsne Beltza vol dir ‘llet negra’ en basc. El nom, el va sug-gerir Fermín Muguruza per a una formació que apadrina, i juga amb la idea del blanc i el negre: música negra feta per blancs. Encapçalat per Xabier Solano, el grup ja va passar per la Font del Balç el desembre, presentant una música mestis-sa de reggae, ska i hip hop. És una proposta animada per gau-dir de la festa. FOTO: GAUILUNAK

StrombersLa banda de Cardona Strom-bers ja s’ha convertit en un clàssic de les festes majors de la Catalunya central. És una de les formacions que més atreu el públic jove, a base de reggae, rumba i pop-rock. La gira actual es diu Istiu Tur, i l’afronten immersos en la preparació del pròxim disc, que apareixerà a la tardor. Tenen una cançó sobre la Patum de Berga. FOTO: STROMBERS

NourYacine Belahcene, excantant de Cheb Balowski, lidera Nour, una formació de nom àrab (“llum”), que combina la tradició de la cançó marroqui-na i àrab amb l’electrònica. El primer disc, Papier Mullat, està produït, entre d’altres, per Pau Guillamet, Guillamino, que és l’encarregat de les bases elec-tròniques, els samplers i algu-nes veus. Han estat a Mèxic i a Costa Rica. FOTO: hAcE cOLOR

||| Festa Major Jove de Gironella | AJUNTAMENT DE GIRONELLA


||| L’Onze de Setembre i Gironella >>

Martí Barcons, en el paper d’avi Jordi, en primer terme, travessant el Pont Vell. ARXIU/LA GRESCA

Redacció

L’Onze de Setembe i Gironella serà aquest any més espectacular que mai. El grup de teatre La Gresca ha convidat a participar-hi la colla de diables Clot de l’Infern, de Puig-reig, que hi portarà una quarantena de persones.

L’any passat, els diables ja hi van fer una petita col·laboració, i “va ser una gran experiència tant a nivell artístic com de re-lació personal i de convivència”, explica el director de La Gresca, Jordi Vallbona. Per això, aquest cop, han decidit anar més enllà i els diables arribaran a Girone-lla amb tota l’artilleria.

Apareixeran en escena per re-crear un somni de l’àvia. Quan tota la família la deixa sola per participar als combats de Barce-lona, la dona sent un profund trasbals, i pateix un malson horrorós. “Aquí, podrem veure

dimonis i tambors, actuant al-hora, amb molt foc i soroll, i amb una acústica sensacional”, detalla Vallbona.

Dues funcionsL’Onze de Setembe i Gironella es po-drà veure a les roques del Riu el dimecres, 10 de setembre, i l’endemà, dijous, en dues fun-cions, que començaran a les 10 de la nit. L’organització hi espe-ra unes 2.000 persones, i preveu esgotar les localitats.

Les entrades es podran com-prar anticipadament els dies 4, 5, 8 i 9 de setembre de 2/4 de 6 a 2/4 de 9 al Local del Blat de Giro-nella, i els mateixos dies de les representacions a partir de les 8 del vespre. També es poden en-carregar a l’Ajuntament, a tra-vés del telèfon 93 825 00 33.

A més de la presència dels dia-bles de Puig-reig, l’espectacle també tindrà aquest any una al-

tra novetat: hi haurà una escena nova a l’inici de la representa-ció. “Serà un pròleg, que creiem que feia falta i que esperem que ajudi a entendre una mica més l’argument de l’obra”, diu el di-rector.

Hi intervindran els personat-ges de Rafael de Casanova i Antoni de Villarroel, reunits a Barcelona, admetent la capitu-lació de la ciutat. Els diàlegs, els ha escrit el mateix grup de teatre La Gresca, i reprodueixen els fets reals que van tenir lloc l’any 1714. Segons Vallbona, “el pròleg pot agradar molt, i aju-darà a posar els espectadors en situació”.

Des de fa mesos, els membres del grup de teatre ja estan tre-ballant en les funcions d’aquest any, i aquest estiu es comença-ran a mobilitzar també els més de 200 col·laboradors i volunta-ris que participen en l’obra.

Els diables de Puig-reig s’apunten a l’Onze de Setembre de GironellaUns 40 dimonis posaran pirotècnia a l’espectacle patriòtic


||| L’Onze de Setembre i Gironella |

mort de Pau Claris, tots viscuts en primera persona per la família de gironellencs. I l’espectacle, acaba, previsible-ment, amb un final dramàtic: les tropes de Casanova queden derrotades. Els voluntaris tornen amb els braços caiguts cap a Gironella, però, comença, llavors, un període de prospe-ritat econòmica a Catalunya i de recuperació de l’autoestima nacional. Amb el pas dels segles, l’autonomia es recupera, i aquest és el missatge amb què culmina L’Onze de Setembre i Gi-ronella: l’afirmació patriòtica es manté viva, però queda molta feina per fer.

Anna Costa

Després de dos mesos de setge durant la guerra de Successió, la ciutat de Barcelona va caure, finalment, a mans de les tropes del duc de Berwick. Era l’11 de setembre de 1714 i, des de llavors, Catalunya commemo-ra la derrota en la seva Diada Nacional. En aquella fatídica batalla, hi van participar voluntaris de tot Catalunya, també del Bergue-dà, i de Gironella. L’espectacle que es pot veure a les roques del Pont Vell explica la història d’una família de voluntaris. L’avi Jordi, que treballa enterrant morts al fossar de les Moreres, i la seva néta, l’Eulàlia, que marxa de Gironella acompanyada d’una colla de titellaires.

L’avi i la néta treballen junts a la capital i, des d’allà, viuen la caiguda de Rafael de Casa-nova. L’enfrontament entre les tropes borbòniques i les de l’arxiduc Carles també es pateix al si de la famíla gironellenca, on apareix un traïdor. I, com diuen els versos de Pitarra, “al fossar de les Moreres, no s’hi enterra cap traïdor”. L’aparició de la sor-presa familiar deixa ben clar que el patriotisme pot més que els sentiments, i aquest és un dels moments més dramàtics de l’espectacle. L’argument també permet fer un flaixbac cap a una història paral·lela, la de la guerra dels Segadors (1640), i cap a d’altres moments, com l’agonia i la

L’espectacle explica la història d’un grup de voluntaris gironellencs que van ser a Barcelona pel setge de 1714

La derrota del país i la victòria de l’autoestima

Una batalla a les roques del Pont Vell. ARXIU/LA GRESCA


DEstiu JULIOL DEL 2008 20Comarca||| Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre >> AJUNTAMENT DE PUIG-REIG

Veus d’arreu del món, a Puig-reigEl Festival Internacional congrega aquest any corals del Japó, les Filipines, Hongria i Eslovàquia

El grup Close Harmony Friends, de la ciutat de Nitra (Eslovàquia), actuarà el 5 de setembre. arxiu El cor Monteverdi, de Budapest (Hongria), serà a Puig-reig. arxiu

Redacció

Després de dos mesos d’estiu plens de certamens musicals i de tota mena d’activitats artís-tiques, a principis de setembre arribarà un any més el Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre, que compar-teixen Puig-reig i Castellbell i el Vilar. En els últims anys, el festival ha aconseguit fer-se un lloc important en l’àmbit del cant coral i ha permès establir un intercanvi cultural a nivell mundial.

La 29ena. edició del certamen coincideix amb el 40è aniversa-ri de la Polifònica de Puig-reig, i arriba amb novetats. Tot i que oficialment el festival se celebra els dies 3, 5, 6 i 7 de setembre, el principal canvi d’aquest any és que també hi haurà un con-cert el dimecres, dia 27 d’agost, a càrrec de l’UST Singers, que és el Cor de la Universitat de Santo Tomás de Manila (Filipines).

Aquesta coral “és una de les

millors que ha passat pel festi-val”, assegura Maria Rosa Riera, presidenta de la Polifònica. “Ha-via participat en altres edicions, però feia temps que no podia ve-nir i és per això que estem molt contents que aquest any puguin tornar a ser amb nosaltres.”

És una coral que canta diversos estils musicals i, segons Riera, “ho fa amb molta sensibilitat i arriba molt al públic”. De fet, ha estat de les corals que més èxit ha tingut en les gairebé tres dècades de vida del festival.

Delegació asiàticaUna setmana després del pri-mer concert, que obrirà el Festi-val Internacional de Cant Coral Catalunya Centre, hi haurà qua-tre dies més d’actuacions.

El dimecres, dia 3 de setem-bre, li tocarà el torn a Madri-gal Singers, un cor format a la Universitat Musical Elisabeth d’Hiroshima (Japó).

Aquesta coral és la primera ve-gada que participa al festival i

canta madrigals. Els madrigals, creats durant el Renaixement i el primer Barroc, són composi-cions de música vocal.

Dijous no hi haurà concert, però el divendres, 5 de setem-bre, sí. Per aquest dia, hi ha pro-gramat un concert a càrrec de Close Harmony Friends de Nitra (Eslovàquia).

Riera explica que “es tracta d’un grup petit, format per 9 cantaires però, quan canten, semblen una orquestra perquè fan efectes sonors. A més, és un grup que sol agradar molt, ja que canten diversos estils musi-cals: clàssic, modern, pop, jazz, rock...”.

Dissabte, 6 de setembre, ac-tuarà el Cor Monteverdi de Budapest (Hongria). És un dels cors més tradicionals del seu país, està dirigit per John Eliot Gardiner i és també una de les formacions més nombrosos del festival, ja que compta amb 35 components.

“És la primera vegada que el

Cor Monteverdi participa en aquest festival, no els coneixem personalment, però en tenim molt bones referències”, diu la presidenta de la Polifònica.

Cloenda de luxeLa cloenda del festival, el diu-menge, 7 de setembre, serà un dels actes més especials. Les corals Monteverdi de Budapest i Close Harmony Friends de Ni-tra repetiran en aquest últim recital, i s’hi afegiran el Cor de Noies Geriona Juvenil de l’Escola Municipal de Música de Girona, que va guanyar el primer pre-mi del II Festival de Cant Coral Sant Jordi a Port Aventura l’any passat, i la Coral de l’Escola Municipal de Música de Berga. També actuaran la Capella de Música Burés i la Polifònica de Puig-reig, que són les organitza-dores d’aquest festival.

Tots els concerts es faran al Pavelló d’Esports, i les entrades anticipades es poden comprar a Esports Pujol (93 838 02 94).

Dimecres, 27 d’agost21:30 h UST Singers, cor de la Universitat Santo Tomás, de Manila, FilipinesDimecres, 3 de setembre21:30 h Madrigal Singers, de la Universitat Musical Elisabeth, d’Hiroshima, JapóDivendres, 5 de setembre21:30 h Close Harmony Friends, de Nitra, EslovàquiaDivendres, 6 de setembre21:30 h Cor Monteverdi, de Budapest, HongriaDiumenge, 7 de setembre11:30 h Missa a la Parròquia12:15 h Sardanes a la plaça Nova, i recepció de les corals a l’Ajuntament de Puig-reig18 h Concert de cloenda amb el Cor Monteverdi, el Cor Close Harmony Friends, el Cor de Noies Geriona Juvenil de Girona, la Coral de l’Escola Municipal de Música de Berga, la Capella de Música Burés i la Polifònica de Puig-reig

Programa de concerts

DEstiu JULIOL DEL 2008 21Comarca||| Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre | AJUNTAMENT DE PUIG-REIG

40 anys fent vibrar auditoris

La Polifònica de Puig-reig celebra quatre dècades de vida en plena feina d’organització del Festival Internacional de Cant Coral de la Catalunya centre. ThaIra Manresa

||| 1 | Música Coral Catalana del segle XXCançons d’autors com Civil, Mi-llet, Serra, Taltabull o Thomàs||| 2 | Sardanes d’Or 4L’Empordà, entre d’altres||| 3 | Sardanes d’Or 5Inclou temes molt populars, com La santa espina ||| 4 | Música ReligiosaPeces del segle XVI fins al XX||| 5 | Nadal en el mónAmb nadales internacionals||| 6 | País de cançonsPeces de la Nova Cançó amb el manresà Manel Camp||| 7 | Sardanes d’Or 21Amb la Principal de la Bisbal

Per damunt de tot, àlbums de sardanes

Discografia

El Festival Internacional de Cant Coral de la Catalunya Centre és una iniciativa de la Polifò-nica de Puig-reig, que celebra quatre dècades de vida. L’entitat ha cantat arreu del món

nir l’equilibri i el nivell assolit. Per tant, hem de fer una valo-ració molt positiva, tot i que no estem exempts de certes dificultats que anem mirant de vèncer com podem”, assegura el director de la Polifònica de Puig-reig, Ramon Noguera.

La Polifònica compta amb un repertori musical que inclou diverses èpoques i estils. Pel que fa a la música clàssica, cal destacar obres com El Messies de Haëndel o el Rèquiem de Mozart, entre moltes altres.

Tot i això, cal recordar que les arrels de la Polifònica estan lligades al món sardanista i la coral és reconeguda com una excel·lent intèrpret de sardanes corals, de les quals ha fet múl-tiples actuacions i ha enregis-

trat diversos discos.Segons Noguera, hi ha alguns

aspectes que diferencien la Polifònica de la resta de corals i que la fan única: “És un cor a prova de tots els reptes, ja que pot assumir qualsevol repertori de qualsevol estil musical, del barroc fins al gospel i té una so-noritat especial, ja que sempre he tingut molta cura a l’hora de treballar les veus”.

La Polifònica acostuma a fer 30 concerts i assisteix a una cinquantena d’actes cada any. És l’aventura quotidiana d’una coral que s’ha fet gran en tots els sentits a mesura que han passat els quaranta anys de vida.

Maite Flores

El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que és difícil de definir d’una mane-ra formal. Tal com reflecteix l’expressió llatina tempus fugit, el temps passa molt de pres-sa, tant, que gairebé no ens n’adonem. El temps passa per a tot i per a tothom, i moltes ve-gades això es converteix en un motiu de celebració i alegria.

La Polifònica de Puig-reig està d’enhorabona i és que enguany celebra el 40è aniversari de la creació. Després de quaranta anys de concerts i actuacions, la valoració no podia ser més positiva: “Són 40 anys molt positius, ja que, des dels inicis, la Polifònica ha mantingut una línia ascendent. Ara, cal mante-

La Polifònica de Puig-reig va néixer l’any 1968 amb el nom de Coral Joventut Sardanista, provinent de la colla sardanis-ta del mateix nom. El 1987, va adoptar el nom de Polifònica de Puig-reig. En tot aquest temps, ha actuat a la majoria d’estats europeus i també a països com els Estats Units, Mèxic, Singapur o Veneçuela, entre altres. Ha promogut el Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre, que es realitza cada setembre des fa 28 anys.El 1993, amb motiu del 25è aniversari, la Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi.

Vocació mundialTRAJECTÒRIA

||| Festes i activitats d’estiu |

DEstiu JULIOL DEL 2008 22ComarcaAJUNTAMENT DE PUIG-REIG

Cal Vidal converteix la Festa Major en un punt de trobada del veïnatCOLÒNIES

L’estiu és sinònim de festa major, i les celebracions po-pulars són el punt de trobada de desenes de veïns i veïnes. En molts casos, les festes són alguna cosa més que passar-s’ho bé; són també un element de comunitat i una manera de fer poble.

A Cal Vidal, passa una cosa així. La festa és una cita inelu-dible per tot el veïnat. Aquest any, seran dos dies intensos plens d’actes, fruit de l’esforç dels veïns que hi treballen des del mes de març. La Festa

Major de Cal Vidal se celebrarà els dies 26 i 27 de juliol.

Els actes començaran dissab-te, 26, a les 8 del matí amb el concurs de pesca de Cal Vidal, que arriba a la vuitena edició. Les inscripcions per partici-par al concurs es faran al bar Juventus, a partir de 3/4 de 8 del matí. A la tarda, hi haurà un espectacle de màgia, humor i animació, a càrrec de Dani Màgic. La jornada del dissab-te acabarà amb un gran ball de nit amb Josep Candáliga. El ball començarà a les 10 i

l’entrada serà gratuïta. A la mitja part, es farà una botifar-rada per recuperar forces.

El diumenge, 27, les activitats començaran a les 12 del mig-dia amb un partit de futbol de casats contra solters.

Després del partit, es farà un aperitiu i la Festa Major aca-barà amb una paellada per als veïns de Cal Vidal a les 2 del migdia. Les inscripcions antici-pades al dinar es faran també al bar Juventus de la mateixa colònia. FOTO: arxiu / MuSEu DE La

COLÒNia ViDaL

| A MÉS |||

EXPOSICIÓ>> La mostra Educació, municipis i República arriba a Puig-reig després de recórrer més d’una desena de municipis de Catalunya. Es tracta d’una mostra sobre l’educació durant el període de la Segona Repúbli-ca, i explica el funcionament de l’Escola Nova, una institució que treballava per crear una educa-ció nova, gratuïta, única, laica i en llengua catalana, i que va convertir Catalunya en un país pioner en matèria d’educació.

L’exposició, la proporciona el departament d’Educació de la Diputació de Barcelona i comp-tarà amb material exclusiu de la historiadora Rosa Serra. La mostra es podrà veure a partir del dissabte, 6 de setembre, a la Torre Nova de Cal Pons.

ACTIVITATS>> Les festes a Puig-reig són abundants i un exemple d’això és la festa del carrer Ma-jor, que se celebra amb motiu de Santa Marta. El divendres, 25 de juliol, hi haurà activitats per a tothom. A partir de 2/4 de 8 de la tarda, a la Plaça de Sant Mar-tí, hi haurà un espectacle infan-til a càrrec del grup d’animació Pep i Xispa, amb servei de bar

i graellada. Després de sopar, a 2/4 d’11 de la nit, hi haurà un correfoc amb els Diables del Clot de l’infern. La Festa de San-ta Marta es tancarà amb un con-cert a càrrec del grup berguedà Skàndol Públic. El concert dis-posarà de servei de bar.

La festa, l’organitza l’Associa-ció d’Amics i Veïns del Carrer Major.

Puig-reig mostra com era l’educació durant la República

El carrer Major celebra amb foc i música la festa de santa Marta

Correfoc dels Diables del Clot de l’infern, el 2007. arxiu / DiaBLES

DEstiu JULIOL DEL 2008 23Comarca||| Activitats esportives | AJUNTAMENT DE PUIG-REIG

Aspecte de la plaça Nova de Puig-reig, en plena disputa dels partits de vòlei platja. JOSEP VELILLA

Estiu ple d’esports a Puig-reig amb vòlei, bàsquet i futbol salaCentenars d’esportistes prenen part en tres competicions diferents

Redacció

Un any més, arriben els torne-jos d’estiu al Berguedà, i Puig-reig és un dels municipis que, al juliol, aplega un nombre més important de competicions es-portives.

Els tornejos de bàsquet 3x3, les 24 hores de futbol i el tor-neig de vòlei platja són les com-peticions de referència que, any rere any, apleguen més partici-pants i més i més públic.

El torneig de bàsquet 3x3 arri-ba aquest any a la sisena edició, i l’organitza el Club Bàsquet Puig-reig. El torneig es farà els dies 23, 24 i 25 de juliol a partir de les 7 de la tarda al Passeig de la Riera de la Sala, on es mun-taran diverses pistes de bàsquet l’una al costat de l’altra.

Al bàsquet 3x3, hi juguen un màxim de tres jugadors per equip i n’hi poden haver de re-serva. En aquest cas, els equips que participin al torneig hau-ran d’estar compostos per un mínim de tres i un màxim de cinc, amb dos a la banqueta.

El torneig estarà dividit en tres categories: infantil (fins a 12 anys), júnior (fins a 16 anys) i

sènior (a partir de 17 anys). El funcionament del torneig

és senzill: hi haurà una lli-gueta entre els equips partici-pants i els conjunts classificats s’hauran de guanyar un lloc a la final, disputant diverses rondes eliminatòries.

Els partits, els guanya el pri-mer equip que aconsegueix 21 punts, menys en la categoria d’infantils, que, en aquest cas, han d’encistellar un màxim d’11 vegades.

Els guanyadors d’aquest sisè torneig de bàsquet 3x3 s’empor-taran trofeus i alguns premis especials. Les inscripcions pel torneig estaran obertes fins al dilluns, 21 de juliol.

Futbol sala i vòlei platjaD’altra banda, un dels tornejos més intensos que se celebra a Puig-reig és el de les 24 hores de futbol sala.

Aquesta serà la tercera edició del torneig, que manté el for-mat dels últims anys. Durant algun temps, la competició era oberta i durava quinze dies, però ara es concentra en una sola jornada.

Els partits s’aniran disputant

de forma consecutiva durant les 24 hores que dura el torneig, i se celebraran del 26 al 27 de juliol al Pavelló d’Esports de Puig-reig.

Els partits constaran de dues parts de quinze minuts de du-rada cadascuna, menys la final del torneig, en què cada part durarà cinc minuts més.

Un altre torneig molt arrelat a Puig-reig és el del vòlei platja, que es va celebrar entre els dies 14 i 19 de juliol.

Durant pràcticament una set-mana, la Plaça Nova del muni-cipi es va transformar en una platja per acollir la dotzena edició d’aquesta competició, que va comptar amb més de 200 participants i centenars d’espectadors. El vòlei platja és un clàssic dels estius a Puig-reig. JOSEP VELILLA

DEstiu JULIOL DEL 2008 24Comarca||| Festa Major d’Avià >> AJUNTAMENT D’AVIÀ

Andròmines i cadires Avià avallLes cadires d’oficina deixaran els despatxos de les empreses per protagonitzar una cursa èpica

‘Futbolconya’, un partit amb jugadors disfressatsESPORTS

Aquest any, no es farà el partit de casats contra solters, però sí que hi haurà futbol. A més del Memorial Alfons Gonfaus (foto), hi haurà una nova activitat menys competi-tiva. És el futbolconya, una nova modalitat en què els jugadors han d’anar disfressats amb barnusos o amb minifaldilles, per exemple. Es faran partits amb una duració de 15 minuts per part. Les disfresses aniran a càrrec de l’Ajuntament i les inscripcions pel partit es fa-ran a la perruqueria Janina. El partitconya es farà després de la cursa de cadires d’oficina.FOTO: RAMON VILLARÓ

Diferents escenes de la baixada d’andròmines de l’any passat, en què la participació d’avianesos i avianeses ja va ser molt alta, i va generar expectació. RAMON VILLARÓ

Redacció

Un any més, els avianesos po-dran veure circular andròmines pels carrers. La baixada popular de l’any passat va ser un èxit, i aquest 2008, els organitzadors de la Festa Major hi han tornat a apostar fort.

La baixada d’andròmines va ser un dels actes més populars i emblemàtics dels anys 90, però es va perdre, i no es va poder recuperar fins l’any passat. La bona resposta de públic ha estat una garantia de continuïtat.

És una cursa on els partici-pants han de fer un recorregut amb trastos fabricats per ells mateixos. En concret, el punt de sortida serà cal Tauler. Des-prés, les andròmines recorreran l’avinguda Pau Casals fins a arri-

bar a l’aparcament de la piscina municipal.

Els requisits que han de tenir les andròmines són tres: que es puguin desplaçar, que puguin girar i que puguin frenar. La baixada d’andròmines es farà el dissabte, 30 d’agost, a les 6.

Cadires d’oficinaDesprés de les andròmines, hi haurà un acte pioner a la Festa Major d’Avià, la primera cursa de cadires d’oficina. Serà una cursa per la baixada de l’Ateneu fins a la piscina. Les cadires han de poder córrer per l’asfalt, les rodes haurien de ser resistents i s’haurà d’anar a sobre de la cadira durant tota la cursa. Qui aconsegueixi arribar primer a la línia de meta, tornarà a casa amb una espatlla de pernil.

||| Festa Major d’Avià >> AJUNTAMENT D’AVIÀ


‘Boeing boeing’, una història d’embolics amb pilots d’avióTEATRE

Després de l’èxit rotund d’Un Clos políticament incorrecte (foto), l’Agrupació Teatral Avianesa tornarà a actuar a la Festa Major. Aquest any, però, l’espectacle es titula Boeing boeing, i és una obra de Marc Camoletti, en què un noi està embolicat amb tres hostesses de vol. L’Agrupació Teatral Avianesa ha adaptat el text original i la història varia lleu-gerament, ja que, en aquest

cas, la trama gira al voltant d’una noia que està emboli-cada amb tres pilots d’avió. A causa d’una vaga de contro-ladors aeris, coincideixen els tres amants a casa de la noia i aquesta els haurà d’anar amagant per les habitacions de casa seva per evitar topades inesperades. “Es tracta d’una obra d’embolics amb el vodevil clàssic i tòpic de portes que s’obren i es tanquen, és una

obra per passar-s’ho bé”, expli-ca el director del grup, Jaume Fíguls. Els membres d’aquest grup de teatre assagen entre dos i tres dies per setmana, des de fa mesos, per tenir-ho tot a punt per a la represen-tació. La funció es farà a la sala polivalent de l’Ateneu el dilluns, 1 de setembre, a 2/4 de 10 del vespre. El preu de les entrades serà de 7 euros. FOTO: R. VILLARÓ

Els Pets desitgen als avianesos que tinguin un ‘Bon dia’El grup de Constantí porta a l’Ateneu la gira d’aniversari

Els Pets, en un concert a Ses Salines (Mallorca). xgILEST

Redacció

No són amants dels conven-cionalismes i, potser per això, Els Pets han decidit celebrar l’aniversari del cèlebre Bon dia just quan fa onze anys de l’àlbum que els va consolidar. D’aquell disc, se’n van vendre 80.000 còpies, i encara és el més venut de la història en llengua

catalana, si deixem a banda els recopilatoris i les versions.

“No ens importen les vendes, sinó el que va significar aquell discs per a nosaltres”, diu Joan Reig. Per al bateria d’Els Pets, Bon dia va fer que la banda de Constantí se separés del movi-ment del rock català, i que co-mencés un projecte propi.

Des de llavors, han vingut àl-bums més reflexius i intimistes, però sense perdre el segell opti-mista que Lluís Gavaldà impri-meix en cadascuna de les seves lletres i tonades. Respira, Agost i l’últim, Com anar al cel i tornar, han rebut l’aplaudiment unàni-me de la crítica i del públic.

Els més fidels i les noves ge-neracions no deixen d’omplir pavellons i envelats, com s’està

desmostrant en aquesta gira d’Els Pets, que va començar el 26 d’abril a Besalú. A Avià, els de Constantí arribaran el dis-sabte, 30 d’agost, en l’únic con-cert que faran a la setena regió.

El recital durarà dues hores. A la primera part, interpretaran íntegrament les cançons del disc Bon dia, amb nous arranja-ments. A la segona, tocaran pe-ces més recents, fent un èmfasi especial en l’últim disc, que va sortir al mercat l’any passat. Serà un concert nostàlgic i en-grescador, i el contrast deixarà clar que Els Pets miren al pas-sat, però sobretot al futur.

La gira del 2008 acabarà a Mèxic, on Els Pets participaran al festival de Guanajuato, el pròxim 24 d’octubre.

Components Lluís Gavaldà (veu i guitarra), Joan Reig (bateria i veus), Falin Càceres (baix), Joan Pau Chaves (piano, teclats i veus), David Muñoz Gnaposs (guitarra i veus), Joan Aguiar (violí, mandolina, percu-sió, mandola i veus)Data Dissabte, 30 d’agostHora 0 hLloc Sala de l’AteneuPreu 14 € (anticipades) o 17 € (taquilla)Punts de venda confirmats Ajuntament, bar Ateneu i per-ruqueria Janina (Avià), bar Cal Negre, Born 12 i Rock&Clàssics (Berga), Font del Balç (Girone-lla), Inforber (Navàs), Born 12 (Manresa), Gemma Noguera Roba i Esport (Bagà)

ELS PETS

||| Festa Major d’Avià >>

DEstiu JULIOL DEL 2008 26ComarcaAJUNTAMENT D’AVIÀ

D’esquerra a dreta, Josep Burniol, el regidor Gerard Ortega, Janina Andreu, Jaume Fíguls, Jordi Muntada i, a sota, Jordi Parera, membres de la Comissió de Festes, que s’encarrega d’organitzar la Festa Major d’Avià. M. F.

Música, esports i balls en una Festa Major d’Avià per a tots els públicsDestaca la Polifònica, les orquestres i la pirotècnia, amb focs i diables

Redacció

A la pràctica, la Festa Major d’Avià començarà els dies 23 i 24 d’agost, amb activitats es-portives, que també s’inclouen al programa. El dissabte, 23, es jugarà el quart torneig de bàs-quet 3x3 a la plaça de l’Ateneu a partir del migdia. I el diumen-ge, 24, a les 8 del matí, hi haurà el concurs de botxes social a les instal·lacions esportives.

El divendres, 29 d’agost, co-mençaran oficialment els actes de la festa, amb una cercavila que sortirà i acabarà a la plaça de l’Ateneu, recorrent diferents carrers del poble. Aquesta ruta no és fixa ja que anirà variant en les pròximes festes majors per tal d’arribar a tots els ca-rrers del poble.

Els grallers i la banda muni-cipal d’Avià acompanyaran el grup de geganters durant tot el recorregut. Al vespre, hi haurà el sopar jove i, tot seguit, festi-val pirotècnic a l’aparcament de la piscina municipal. L’organització aconsella veure els focs des de l’aparcament de la plaça de l’Ateneu per gaudir d’una bona perspectiva.

Després de la pirotècnia, hi haurà un concert a càrrec de la Polifònica de Puig-reig. Tot seguit, començarà la disbauxa, amb l’Orquestra Mitjanit i la seva discoteca.

El matí del dissabte serà per descansar de tots els actes del dia

anterior, però, a la tarda, torna el concurs de pintura. La recolli-da dels quadres participants es farà a la Sala d’Exposicions de l’Ateneu i les inscripcions i el segellament de les teles es farà durant la setmana del 25 al 29 d’agost a l’Ajuntament.

Al vespre, hi haurà una actua-ció de la colla de diables d’Avià, que recorrerà el nucli antic del poble des de la plaça de l’església fins a l’Ateneu.

Tot seguit, arribarà l’hora de les havaneres amb el grup local Sac i Ganxo. Després del concert d’Els Pets, hi haurà discoteca mòbil fins a la matinada amb Parèntesis.

El matí de diumenge estarà dedicat a l’audició de sardanes amb la Cobla Pirineu i, a la tar-da, hi haurà futbol amb el Me-morial Alfons Gonfaus, que en-frontarà la UE Avià i la UE Vic.

Tot seguit, l’Orquestra Gerun-da amenitzarà la resta de la tar-da amb un concert de Festa Ma-jor. A continuació, es lliuraran els premis del concurs de pintu-ra i hi haurà una exhibició de

ball de l’escola Bàsic Pas de Ber-ga. La jornada de diumenge, la tancaran l’Orquestra Gerunda i el quartet Xarop de nit.

El dilluns serà per als més petits. Al matí, hi haurà coca i xocolata per a tota la mainada, i després, concurs de dibuix in-fantil.

A continuació, hi haurà una festa de l’escuma i, tot seguit, activitats esportives al camp de futbol, on hi haurà un camp de 3x3, un inflable xutòmetre per posar a prova la punteria i un circuit de cars ecològics, entre altres coses.

Lleïr, el sant de la festaACTES RELIGIOSOS

La Festa Major d’Avià se ce-lebra en honor a sant Lleïr, fes-tivitat que el calendari religiós fixa l’1 de setembre. Un dia abans, diumenge, 31, es farà una missa major canta-

da per la Coral Santa Maria d’Avià. Dissabte, 30, a les 8, hi haurà una missa vespertina. I, dilluns, 1, es farà encara una altra missa, en sufragi dels difunts del poble.

||| Festa Major d’Avià | AJUNTAMENT D’AVIÀ


D’esquerra a dreta, Josep Burniol, el regidor Gerard Ortega, Janina Andreu, Jaume Fíguls, Jordi Muntada i, a sota, Jordi Parera, membres de la Comissió de Festes, que s’encarrega d’organitzar la Festa Major d’Avià. M. F.

Nens i nenes participen al correfoc, l’any passat. TERESA MUNTADA

Un parapent al cel d’Avià, durant la Festa Major. JAUME BASCOMPTE

Dissabte, 23 d’agostTorneig 3x3 de bàsquet, a la plaça de l’Ateneu, fins el 19 d’agost Diumenge, 24 d’agost8 h Concurs de botxes social, a les instal·lacions esportives10 h Cursa d’orientacióDivendres, 29 d’agost18:30 h Cercavila, amb el grup de geganters, des de l’Ateneu21:30 h Sopar jove22 h Festival pirotècnic, a l’aparcament de la piscina municipal23 h Concert de la Polifònica de Puig-reig, a la carpa de la plaça de l’Ateneu. Entrada: 5 €0 h Nit de disbauxa amb l’Orquestra Mitjanit i la seva discoteca, a la plaça del PadróDissabte, 30 d’agost 18 h Concurs de pintura 18 h Baixada d’andròmines, des de cal Teuler, recorrent l’avinguda Pau Casals, fins a l’aparcament de la piscina municipal. Premis: una espatlla de pernil (més de 5 ocupants), un lot d’embotits (d’1 a 5) i una ampolla de cava (1)En acabar Cursa de cadires d’oficina, des de l’Ateneu a la piscina. Premis: una espatlla de pernil (la més veloç), una altra espatlla (la més original) i un tastet sec (tothom)20 h Futbolconya, al camp de futbol: monges contra cape-llans (set mascles vestits de monja contra set femelles amb sotana) i sexy match (set femelles amb barnús contra

set mascles amb tanga i mini-faldilla21:30 h Actuació de la colla de diables d’Avià, des de la plaça de l’església fins a l’Ateneu23 h Havaneres, amb Sac i Ganxo, a la plaça del Padró0 h Concert d’Els Pets, a la sala polivalent de l’Ateneu. En acabar Discoteca mòbilDiumenge, 31 d’agost11 h 2 hores de resistència, al camp d’en Barjola, a l’oest del llac de Graugés12:30 h Sardanes, a la plaça del Padró, amb la Cobla Pirineu17:30 h Memorial Alfons Gon-faus: UE Avià contra UE Vic18 h Exposició del concurs de pintura, a l’Ateneu 18 h Concert amb l’Orquestra Gerunda, a la carpa de la plaça de l’AteneuEn acabar Entrega de premis del concurs de pintura i exhibi-ció de ball de l’escola Bàsic Pas19:30 h Ball, amb l’Orquetra Gerunda i Xarop de nitDilluns, 1 de setembre9:30 h Coca i xocolata per a tota la mainada, a la carpa de la plaça de l’Ateneu10:30 h Concurs de dibuix infantil, al mateix lloc11:30 h Entrega de premis del concurs de dibuix, de records per als nens assistents al casal d’estiu i festa de l’espuma17:30 h Activitats esportives, al camp de futbol21:30 h Teatre, a l’Ateneu: Boeing boeing. Entrada: 7 €

Programa d’actes

DEstiu JULIOL DEL 2008 28Comarca||| Festa Major de Bagà >> AJUNTAMENT DE BAGÀ

Alguns grups de la cartellera musical de la Festa Major de Bagà

Cobla-orquestra MarinaLa cobla-orquestra Marina es passarà tot un dia a Bagà. El dissabte, 2 d’agost, oferià una audició de sar-danes a les 12 del migdia, al carrer Raval; un concert, a les 7 de la tarda, al Pavelló, i al mateix lloc, un ball de Festa Major, a partir de mitjanit. Nascuda a Lloret de Mar l’any 1977, la cobla-orquestra Marina és una de les més actives de Catalunya. FOTO: arxiu/OrquesTra marina

Cobla Ciutat de ManresaLa Festa Major de Bagà no deixarà de banda la música tradicional del país. Hi ha programada una audició i ballada de sardanes per diumenge, 3 d’agost, a la 1 del migdia, a la plaça Porxada. Sobre l’escenari, hi haurà la Cobla Ciutat de Manresa L’audició coincidirà amb una altra activitat, la mostra i exhibició de la Kdd Tuning, que es farà a la piscina. FOTO: FlOrriebassingbOurn

Xaranga Los LabradoresLa xaranga animarà la tarda del dissabte, 2 d’agost, amb un recorregut pels carrers de la vila, a partir de les 5. Los Labradores ofereixen música alegre, sim-pàtica i espectacular, amb ritmes dinàmics, i disposen d’una formació de bombo, caixa, platets, trompetes, saxos i trombons. L’animació de la xaranga es combi-narà amb espuma a la plaça Porxada. FOTO: breda de pl.

Sold OutEl grup berguedà Sold Out tornarà a actuar a la piscina de Bagà, on ja va ser l’any passat. El concert d’enguany serà divendres, 1 d’agost, a partir de la mitjanit. La banda va néixer fa tres anys, i la componen Xavi Costa i David Oriola (guitarres), Roger Canal (baix), Edgar Manzano (bateria) i Cristian Garcia (veu). Acaben de treure una maqueta. FOTO: sOld OuT

The CabriansUn grup de Mataró, The Cabrians, presentarà diven-dres, 1 d’agost, al Pavelló Municipal de Bagà un re-pertori de ritmes de ska, calypso i reggae. La banda interpretarà els temes del seu nou disc, For a Few Pus-sies More, que explica històries macabres, “de xèrifs executats i picants ballarines de can can”. La banda, la lidera Mario Cabretti. FOTO: Carla sÖmme

SowetoNascut fa nou anys al barri de Gràcia de Barcelona, el grup Soweto ofereix música jamaicana dels anys seixanta i sons tradicionals de música negra. A Bagà, actuarà conjuntament amb The Cabrians, també divendres, 1 d’agost, al Pavelló Municipal de la vila. En l’actualitat, la banda està formada per sis membres, i té una llarga agenda de concerts. FOTO: sOWeTO

Dijous, 31 d’agost18 h Pregó de Festa Major, amb el capgròs pregoner de festes, a la plaça Porxada18:15 h Animació infantil, amb la companyia La Cremallera, a la plaça Porxada0 h Ball, amb l’orquestra Swing Latino, al Pavelló Municipal03 h Discomòbil, al Pavelló MunicipalDivendres, 1 d’agost18 h Animació infantil, a la plaça Porxada22 h Obra de teatre, amb el grup de teatre La Faia0 h Concert, amb The Cabrians i Soweto, al Pavelló Municipal0 h Concert, amb Sold Out, a la Piscina Municipal03 h Discomòbil, al Pavelló MunicipalDissabte, 2 d’agost10 h Cursa popular12 h Sardanes, amb la cobla-orquestra Marina, al carrer Raval

15:30 h Tir al platTarda Kdd Tuning, a la Piscina Municipal17 h Xaranga, amb Los Labra-dores, pels carrers de la vila18:30 h Animació i espuma, a la plaça Porxada19 h Concert, amb la cobla-orquestra Marina, al Pavelló Municipal22 h Actuació del grup Il·lusió, al Casal de la Vila0 h Ball, amb l’orquestra Mari-na, al Pavelló Municipal03 h Discomòbil, al Pavelló MunicipalDiumenge, 3 d’agostMatí Kdd Tuning, a la Piscina13 h Sardanes, amb la cobla Ciutat de Manresa, a la plaça Porxada19 h Trobada d’esbarts, orga-nitzada per l’Esbart Cadí, al Pavelló Municipal22:30 h Havaneres i cremat de rom, amb el grup El Cremat, a la plaça Porxada

Programa d’actesBagà viu una Festa Major plena de bona músicaLes actuacions musicals seguiran protagonitzant un any més els actes principals de la festa del poble

M. F.

La música tornarà a tenir un lloc destacat en la Festa Major de Bagà. Com és habitual, les actuacions musicals són les que concentren el major nombre de públic i no és d’estranyar que els organitzadors de la Festa Major apostin any rere any per aquest tipus d’actes.

Hi ha grups musicals per a tot tipus de públic que interpreten diversos estils musicals. Aquest any, l’Ajuntament ha contractat bandes i orquestres tradicionals i altres grups més alternatius, a més de les xarangues populars.

El primer dels grups que ac-tuarà a la Festa Major de Bagà serà l’orquestra Swing Latino, que és un grup manresà que canvia la seva música, vestint-se d’etiqueta, per tocar les me-lodies i sons més elegants, amb valsos que enamoren o tangos passionals.

El divendres, 1 d’agost, li to-carà el torn a The Cabrians i a Soweto. Els grups de Mataró i Barcelona, respectivament, són els més alternatius del cartell de concert de la Festa Major de Bagà. Per una banda, el primer és un grup ska que va néixer l’any 2001 i que presenta nou

disc a Bagà. I Soweto és un grup amb una llarga trajectòria amb una clara influència del jazz i el blues. Tots dos tocaran en un concert que s’ha programat al Pavelló Municipal d’Esports.

La polifacètica Orquestra Ma-rina oferirà tres actuacions durant tot el dia de dissabte, 2 d’agost. La primera actuació serà una audició de sardanes; a la tarda, oferirà un concert, i a la nit, amenitzarà el ball de Fes-ta Major. A banda d’això, també hi haurà havaneres i discoteca mòbil, a més d’una xaranga que posarà música a la tarda pels ca-rrers de la vila.

DEstiu JULIOL DEL 2008 29Comarca||| Festa Major de Bagà >> AJUNTAMENT DE BAGÀ

Embolics, confusions i persecucions a la consulta del dentista TEATRE

Els actors i actrius més joves del Grup de Teatre la Faia de Bagà representarà una obra de producció pròpia durant la Festa Major d’aquest any. L’obra es titula Consulta Geniva, digui? i la funció es farà el divendres, 1 d’agost, a les 10 de la nit. Es tracta d’un vodevil que s’emmarca dins de la consulta d’un dentista, on succeeixen situacions tan poc

habituals com, per exemple, la confusió entre dos germans bassons i la persecució entre lladres i policies. La comèdia és la clau de l’obra i els respon-sables de la representació afirmen que el públic que hi assisteixi podrà passar una estona agradable sense parar de riure. Hi apareixen una dotzena d’actors d’entre 11 i 13 anys. Aquesta obra ja es va

estrenar el passat 20 d’abril a Bagà i, gràcies a l’èxit obtin-gut, es tornarà a representar. El preu de les entrades serà de 2 euros. El Grup de Teatre la Faia, és una formació teatral que acumula anys d’experiència, ja que, durant les passades festes de Nadal, va celebrar el vintè aniversari de la seva creació. FOTO: C. SÀNCHEZ

M. Flores

Diversos esbarts dansaires, que són grups o associacions de per-sones que es dediquen a la recu-peració, el manteniment i la di-fusió de la dansa i les tradicions folklòriques de Catalunya i dels Països Catalans, es trobaran a Bagà durant la Festa Major.

Novetats de l’Esbart CadíL’Esbart Cadí serà l’amfitrió de la trobada, que tindrà lloc el diumenge, 3 d’agost, a les 7 de la tarda al Pavelló Municipal. L’esbart baganès sorprendrà el públic amb la ballada de deu danses, algunes de les quals de nova creació. Al repertori, hi haurà bolangeres, jotes i balls de plaça, entre d’altres compo-sicions.

El cos de dansa i l’esbart infan-til representaran l’Esbart Cadí

en aquesta trobada. A més de l’esbart de Bagà, hi haurà diver-ses colles convidades.

L’entitat, que es va fundar l’any 1951, compta amb més d’un centenar de membres. La trobada de la Festa Major és un dels actes que organitza l’Esbart Cadí al llarg de l’any, a més de la trobada del juliol i de la balla-da de Festa de l’Arròs.

Bolangeres, jotes i balls de plaça, a la trobada d’esbartsGrups dansaires de tot Catalunya ompliran el Pavelló Municipal de Bagà

Els més petits de l’Esbart Cadí.

||| Festa Major de Bagà >>

DEstiu JULIOL DEL 2008 30ComarcaAJUNTAMENT DE BAGÀ

La Piscina Municipal de Bagà acollirà un grup nombrós de cotxes que s’han sotmès al tuning, una tècnica que consisteix a millorar les prestacions dels vehicles i personalitzar-los. arxiu

Cotxes a la carta arran de l’aiguaEls amants del tuning celebren una quedada (kdd) a la gespa de la piscina en plena Festa Major de Bagà

M. F. / B. F.

L’any passat, es va convertir en la novetat més sorprenent i en un dels actes més concorre-guts de la Festa Major de Bagà. I, aquesta vegada, torna, i ho fa amb més força.

És la quedada (o kdd, com pre-fereixen escriure) dels amants del tuning, que tindrà lloc a la Piscina Municipal de Bagà. Dissabte, 2 d’agost, i l’endemà, diumenge, 3, desenes de cotxes s’exhibiran al costat de l’aigua.

La trobada, l’organitza el Tu-ning Club Bagà, un grup d’amics que comparteixen la passió pels cotxes personalitzats.

Canviar la imatgeEn forma part Antonio Lozano, un des organitzadors, que des-criu el tuning com “una tècnica que consisteix a canviar la imat-ge dels cotxes, canviar-los l’estil completament, i que en resulti un cotxe molt diferent del que ha sortit de fàbrica”.

Al llarg de l’any, Lozano i al-

tres afeccionats al tuning par-ticipen en quedades que es fan arreu de Catalunya, i molts dels amants del tuning d’arreu del país els tornaran la visita a prin-cipis d’agost, coincidint amb la Festa Major de Bagà.

De fet, amb només un any, la de Bagà s’ha convertit en una de les trobades més populars entre els amants del tuning, perquè l’escenari és insubstituïble: una piscina en impecable estat, al costat de les muntanyes i en un

Hi ha diversos tipus de tuning, segons la finalitat i les priori-tats. En destaquem alguns: ||| 1 | RacingAdaptació dels cotxes de carrer a l’estètica i a les prestacions dels cotxes de ral·lis. Pesen menys i corren més. ||| 2 | ImportEs fan modificacions a la car-rosseria, introduint-hi entrades d’aire amb línies agressives, i els motors arriben als 800 cv.||| 3 | JDMLa tendència Japan Domestic Market (JDM) és més minima-lista, i consisteix a aconseguir des de fora tot de peces que es fabriquen al Japó.

||| 4 | Low RiderS’utilitzen carrosseries molt baixes que permeten conduir el cotxe molt lentament (art bule-var) i fer salts amb el cotxe. Es canvia la suspensió pneumàtica per una d’hidràulica.||| 5 | DUBLlantes molt grans, de colors, i una estètica molt agressiva.||| 6 | ExtremeCotxes per exposar-los, pintats amb esprais de molts colors.||| 7 | Hot RodPopular ja als anys 50, aquest tipus de tuning consisteix a modificar un cotxe vell per reduir-ne el pes i millorar-ne l’aspecte.

Diferents estils, diferents resultatsConceptes

DEstiu JULIOL DEL 2008 31Comarca||| Festa Major de Bagà | AJUNTAMENT DE BAGÀ

La Piscina Municipal de Bagà acollirà un grup nombrós de cotxes que s’han sotmès al tuning, una tècnica que consisteix a millorar les prestacions dels vehicles i personalitzar-los. arxiu

Cotxes a la carta arran de l’aiguaEls amants del tuning celebren una quedada (kdd) a la gespa de la piscina en plena Festa Major de Bagà

poble amb una estètica tan cui-dada com Bagà.

Segons fonts de l’organització de la Festa Major, l’èxit de l’any passat ha empès a donar encara més relleu a la trobada de co-txes tunejats, que és l’única que es fa al cap de l’any a la comarca del Berguedà.

Trobada de dos diesPer això, la trobada s’allargarà enguany. Els cotxes estaran exposats durant dos dies, i no només un, com l’any passat. Es podran veure per primer cop durant la tarda de dissabte, i continuaran a la Piscina Muni-cipal fins diumenge al matí.

Els assistents a la trobada po-dran gaudir d’una àmplia varie-tat de cotxes personalitzats i po-dran intercanviar opinions amb els artífexs dels canvis d’aspecte dels cotxes.

De fet, la primera edició de la quedada ja va sorprendre els mateixos organitzadors. Segons Lozano, “s’hi esperaven 8 o 10 cotxes”, i al final, les previsions

Un punt de partida turístic per entendre la història de BagàEQUIPAMENTS

L’antic Palau dels Pinós s’ha convertit en l’epicentre del turisme a Bagà. Allà, s’hi pot visitar una destacada expo-sició permanent sobre el catarisme i l’època medieval de la vila de Bagà. Les sales de l’exposició estan organitza-des de manera que diferents

personatges expliquen el lli-gam dels càtars amb la zona de l’Alt Berguedà, el Pirineu i, en concret, la vila de Bagà. A més d’acollir el Centre Me-dieval i dels Càtars, el Palau també és la seu permanent del consell regulador del Camí dels Bons Homes que

és, precisament, la ruta que feien els càtars a través de les serralades del Pirineu. A l’hivern, està obert els caps de setmana, i els feiners, es fan visites concertades. A l’estiu, hi ha activitat cada dia tret dels diumenges a la tarda i dels dilluns.

àrab.Viso remarca que, amb

aquesta millora, es fa un pas més en la recuperació del Palau dels Pinós.

Tot i aquestes millores, Viso recorda que “encara quedarà molt camí per recórrer” per tenir totalment finalitzada la rehabilitació del Palau dels Pinós. Entre les futures actua-cions, hi ha la instal·lació d’un ascensor i la recuperació de la sala de les pintures.

Els treballs de remodelació van començar a l’abril, setma-nes després que l’Ajuntament fes l’acte de replanteig de l’obra, que s’ha adjudicat a una empresa local.

En principi, les obres tin-dran una durada d’un any, tot i que el fet que es tracti d’un edifici catalogat d’interès na-cional fa que dur-les a terme sigui més complicat.

Els treballs han obligat a allargar l’horari d’hivern del centre fins els primers dies del mes de juliol.

El Palau dels Barons de Pinós, un dels edificis més emble-màtics de Bagà, està rebent una nova injecció per conti-nuar treballant en recuperar l’edifici plenament i poder-lo preparar per al futur.

Entre la Generalitat i l’Ajuntament de Bagà, hi destinaran 357.000 euros per fer obres de condicionament d’algunes de les sales de la planta baixa de l’edifici.

El consistori vol aconseguir així que el Palau tingui més contingut, ja que, segons remarca l’alcalde, Nicolás Viso, és “un diamant en brut”. Ara, l’edifici acull l’oficina de turisme, el Centre Medieval i dels Càtars i, des de l’any pas-sat, també l’oficina del consell regulador del Camí dels Bons Homes.

Els treballs que s’hi estan fent serviran per recuperar la coberta i diferents elements de l’estructura de l’edifici. S’està fent la impermeabilitza-ció de les cobertes, les façanes

i les obertures i s’adeqüen els revestiments. A l’interior, es reparen esquerdes i fissures, es restauren les parets i els sostres i es renova la fusteria i els paviments.

Ara, s’actua a la planta baixa, però l’edifici consta de diversos espais amb diferents estils arquitectònics: a la planta baixa, es mantenen les voltes de canó, i a la primera, els forjats de fusta, mentre que les cobertes són de teula

El Palau dels Pinós ha començat un important procés de treballs per rehabilitar l’edifici i modernitzar-lo

“El Palau dels Pinós és un diamant en brut”

“Estem fent un pas més en la recuperació d’un edifici emblemàtic”

“Tot i les millores que s’hi estan fent ara, en-cara quedarà molt camí per recórrerNicolás VisoAlcalde de Bagà

LES FRASES

Obres al passat per assegurar el futur

a l’esquerra, detall de l’accés al Palau dels Pinós; a la dreta, a dalt, l’estat de les obres, fa unes setmanes, i a baix, abans de començar els treballs. CONSOrCi DE TuriSME DE L’aLT BErGuEDÀ / aJ. BaGÀ

van apuntar molt més alt, cap als 35 o 40 vehicles.

En l’edició de l’any passat, la Piscina Municipal de Bagà va rebre la visita d’afeccionats al motor procedents de clubs de tuning de Girona, L’Hospitalet, Blanes, Tarragona i Barcelona.

Els banyistes de la piscina i els curiosos que s’hi van acostar van poder veure com poden canviar els cotxes, amb nous elements de maquinària i també amb es-tètiques molt diferents.

L’origen del tuning és impre-cís, ja que alguns l’atribueixen a Europa, concretament a Ale-manya, entre el 1960 i el 1970, i altres consideren que va néixer als Estats Units.

El que sí que se sap del cert és que ja s’ha convertit en una moda i en un fenomen cultural urbà de masses. Els que s’hi de-diquen expliquen que aprendre a personalitzar un automòbil és una tasca molt costosa econòmi-cament i que requereix molta dedicació. També cal tenir des-tacats coneixements mecànics.

DEstiu JULIOL DEL 2008 32Comarca||| Festa Major de Guardiola >> AJUNTAMENT DE GUARDIOLA

Un grup de nens i nenes durant la festa de l’espuma, l’any passat. AJUNTAMENT DE GUARDIOLA

Guardiola viurà una Festa Major per a totsEl municipi prepara la popular celebració d’estiu amb diversos actes musicals, esportius i infantils

castell de focs d’artifici.Diumenge, 10, es faran les tres

hores de resistència amb vespi-no, un dels actes més caracterís-tics de la Festa Major. També es farà una missa en honor al pa-

tró del poble, un partit de fut-bol dels veterans de Guardiola i també es passarà un vídeo de les colònies. A la nit, ball amb la Montecarlo i final de festa amb dj Gaona.

Maite Flores

Porten mesos treballant i ja ho tenen tot gairebé a punt. Els organitzadors de la Festa Major de Guardiola han treballat de valent per confeccionar un pro-grama variat i pensat per a tots els públics.

Els actes començaran el di-jous, 7 d’agost, i el tret de sor-tida, el donarà el tir amb arc i la gimcana infantil per als més petits. A la nit, li tocarà el torn

a les havaneres, amb el corres-ponent cremat de rom, al barri Bastareny i, tot seguit, discoteca mòbil amb dj Turry.

Per a nens i esportistesDivendres, 8 d’agost hi haurà un espectacle infantil a càrrec del grup Xip-xap. Una de les nove-tats d’aquesta edició és la recu-peració del tradicional torneig d’hanbol que es farà a les 6 de la tarda a la pista de les escoles. A continuació, es podrà jugar a

la PlaySatation i a la Wii, en les activitats emmarcades dins del cicle A prendre la fresca. Després, hi haurà un concert de les Nits Musicals i un altre per als joves, amb el grup Soweto. Per acabar la nit, dj Turry oferirà una altra sessió de discomòbil.

Els actes més destacats de dis-sabte, 9, seran la cronoescalada ciclista fins a Sant Julià de Cer-danyola, la festa final del curset de natació infantil, el concert amb l’orquestra Montgrins i el

Què diferencia la Festa –Major de Guardiola de les de la resta de la comarca?

Els punts a favor que té la –Festa Major de Guardiola són l’època en què se celebra i la va-rietat d’activitats.

Quant temps fa que pre- –paren els actes de la Festa Major?

Doncs, pel que fa a les orques- –tres, això pràcticament s’ha de lligar d’un any per l’altre. A banda d’això, la resta d’actes es comencen a perfilar un parell o tres mesos abans de la festa.

Comporta molt d’esforç per –a l’Ajuntament organitzar una Festa Major d’aquestes carac-terístiques?

L’Ajuntament ha de fer un –esforç important per lligar tots

Organitzar la Festa Major de Guardiola, una de les celebra-cions més importants al cap de l’any, no és una feina gens fàcil. Entre d’altres coses, s’han de quadrar tots els actes, i tenir ben programats tots els hora-ris.

Aquest any, quins són els –actes que poden cridar més l’atenció?

Els més interessants poden –ser el castell de focs artificials, les Nits Musicals i les activi-tats esportives, com el torneig d’handbol.

Hi ha activitats per a tots –els públics?

La Festa Major és la festa del –poble i, a l’hora d’escollir les ac-tivitats, sempre s’intenta pensar en totes les franges d’edat.

els actes, ja siguin de la Festa Major o d’altres festes que se ce-lebren al poble. Tot i això, hem d’agrair la col·laboració de les entitats locals, que ens ajuden molt.

I l’esforç val la pena? Els –ciutadans estan contents del resultat?

Pels comentaris que ens arri- –ben, crec que sí. Tot i això, sem-pre hi ha coses que es poden millorar, amb temps i experièn-cia.

Com es viu la Festa Major –sent regidor?

Hi ha alguns moments en –què s’arriba a passar malament. Pràcticament, són tres dies sen-se dormir, però val la pena.

Maite Flores

Jordi CarrerasREGIDOR DE FESTES DE GUARDIOLA

“Les entitats locals ens ajuden molt”

||| ENTREVISTA

Dijous, 7 d’agost17 h Iniciació al tir amb arc, amb Club d’Arquers de Brocà*17 h Gimcana infantil, al Parc del Local Parroquial, amb el Grup d’Espai Penyes Altes*22 h Havaneres, al barri Bas-tareny0 h Discomòbil, amb dj TurryDivendres, 8 d’agost 9 a 14 h Fira del col·leccionista*15 h Concurs de truc, al bar de la piscina*17 h Espectacle infantil, amb Xip-Xap, a la pista poliesportiva 18 h Torneig d’hanbol, a la pista de les escoles21:30 h PlayStation i Wii, a l’Estació*22 h Nits Musicals. Concert, amb l’Orquestr@ Berguedà23 h Concert jove, amb Soweto, i discomòbil amb dj TurryDissabte, 9 d’agost 9 h Torneig de petanca*9:30 h Cronoescalada ciclista Guardiola - St. J. Cerdanyola

12h Final del curset de natació15 h Concurs de pesca infantil*15:30 h Concurs de botifarra, al bar Avellaner*15 h Trobada de puntaires*16 a 18 h Torneig de futbol sala, amb la UD Guardiola*19 h Partit de futbol sala femení**19 h Concert, amb l’orquestra Montgrins22:15 h Castell de focs d’artifici, al camp de futbol23:30 h Ball, amb la Montgrins i discomòbil amb dj GaonaDiumenge, 10 d’agost 10 h Tres hores de resistència amb vespino12h Missa solemne i sardanes17 h Futbol de veterans19 h Vídeo de les colònies, amb el Grup d’Esplai Penyes Altes23 h Ball, amb la Montecarlo i discomòbil amb dj Gaona*Actes amb horaris suscepti-bles de modificació **Acte per confirmar

Programa d’actes

Dos concerts estrenen les obres del monestir de Sant LlorençL’Orfeó Atlàntida i l’Orquestra Berguedà, protagonistes de les Nits Musicals

El montestir de Sant Llorenç prop Bagà, a Guardiola de Berguedà, ha viscut un important procés de restauració. aj. GuardioLa

El seu repertori abasta des de la música barroca fins a compo-sicions del segle XX, fent una especial incidència en els com-positors catalans.

Missa en honor al patróDiumenge, 10 d’agost, serà una data assenyalada en el calenda-ri dels guardiolencs i guardio-lenques, ja que se celebrarà una missa en honor a Sant Llorenç, patró del municipi. Llorenç fou un dels set diaques de Roma, ciutat en què va ser martiritzat en una graella l’any 258. El 10 d’agost, data en què va morir Sant Llorenç, el reliquiari que conté el seu cap cremat és expo-sat per ser venerat al Vaticà.

A Guardiola, el dia del sant pa-tró se celebra amb tota una Fes-ta Major i, concretament, amb una missa en honor seu. Aquest any, la celebració religiosa és especial perquè serà la primera des de les obres de restauració. Els treballs van començar l’any 1982 i s’han fet en diverses fases per la gran envergadura que té la intervenció.

Maite Flores

En els últims anys, el Monestir de Sant Llorenç prop Bagà s’ha convertit en un escenari ido-ni per a la música en directe. Cada estiu, s’hi han organitzat les Nits Musicals, que enguany arriben a l’edició número 49.

Però, a les portes del mig segle de vida, les Nits prenen alè i es renoven per estrenar escenari, ja que el monestir, que data de l’any 898, acaba de finalitzar l’última fase de les obres de res-tauració.

Nits MusicalsDivendres, 1 d’agost, a 2/4 d’11 de la nit, tindrà lloc un dels con-certs del cicle, que organitza la Comissió de les Nits Musicals. El concert, l’oferirà l’Orfeó Atlànti-da, que és una de les entitats co-rals més antigues de Catalunya. Es va fundar l’any 1926 al barri barceloní d’Hostafrancs.

Les obres que interpreta van del Renaixement fins a l’actualitat, passant pels espirituals negres i la música sacra, entre d’altres.

El concert constarà de diverses parts, en què s’interpretaran peces de Mozart, Bortnyánski, Palestrina, Strumski, Hrístov, Kedróv o Tchaikovski.

L’altre concert que forma part del programa de les Nits Musi-cals es farà una setmana des-prés, el divendres, 8 d’agost.

En aquest cas, l’Orquestr@ Berguedà, integrada per més de 15 instrumentistes de cor-da i 7 alumnes de les escoles de música de Berga i Puig-reig, serà l’encarregada de presentar un dels seus Concerts Verds a l’església romànica de Sant Llo-renç, a 2/4 d’11 de la nit.

Un edifici més que mil·lennariHISTÒRIA

L’origen del monestir s’ha de buscar a finals del segle IX, a través d’una donació de terres. Un cop construït, hi van començar a viure monjos, i al 983, consta que n’hi havia quinze. Gràcies a grans donacions, fetes per comtes i senyors, va arribar a una gran prosperi-tat. A partir del segle XII, el canvi va ser radical i va anar decaient, sobretot perquè es van acabar els diners de les donacions i, fins i tot, per l’apropiació de terres i béns pertanyents al monestir per

part dels senyors de la zona. Els segles XIV i XV van ser els de màxima decadència. L’existència d’abats comen-dataris que no residien al cenobi va fer que el seu estat de deutes i ruïnes augmentés. A l’any 1592, va ser convertit en priorat dins de la Congre-gació Claustral de Tarragona i vinculat al monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona, fins a l’abandonament total l’any 1614. Les obres de restauració no van començar fins la dècada dels 80 del segle XX.

||| Festa Major de Guardiola | AJUNTAMENT DE GUARDIOLA


||| Festa Major d’Olvan >>

Un grup de nens i nenes juga al joc de les cadires durant la Festa Major d’Olvan de l’any passat. MIREIA CASASAMPERA

Olvan amplia la Festa Major, que començarà una setmana abansEl paintball i el pregó obriran el programa d’activitats

cipen al voltant de cinquanta parelles de jugadors.

Altres actes que també són molt concorreguts són els so-pars populars d’obertura i tan-cament de la Festa Major, on es reuneixen la majoria dels habi-tants d’Olvan.

La música i els balls d’envelat seran, també, protagonistes de la festa. Hi haurà una cantada d’havaneres amb cremat de rom, i diverses nits de ball.

Hi participaran grups recone-guts, com Cafè Band, Mil·lenium

cia més important de públic. En una Festa Major com la d’Olvan, no hi poden faltar actes com el tradicional partit de futbol de casats contra solters, on es produeixen les típiques picaba-ralles més o menys amistoses entre uns i altres.

Un altre dels actes destacats és el concurs de botifarra que, aquest any, arriba a la 26ena. edició i que es converteix així en un dels concursos de botifa-rra amb més tradició i més arre-lament de la comarca. Hi parti-

Maite Flores

Olvan prepara la Festa Major d’aquest any que amplia els dies de celebració amb més ac-tes i activitats que mai. El canvi de format de la Festa Major és una de les principals novetats del programa d’aquest 2008.

Tot i que el gruix d’actes se celebraran entre els dies 1 i 5 d’agost, el tret de sortida de la Festa Major serà el proper dis-sabte, 26 de juliol, amb la cele-bració d’un torneig de paintball. Es tracta d’un esport en què els participants utilitzen pistoles d’aire comprimit per disparar petites boles de pintura contra els altres jugadors.

Una altra de les novetats és que, aquest any, per primera vegada, es farà un acte d’inauguració de la Festa Major d’Olvan 2008. Durant aquest acte, es llegirà el pregó i també hi haurà una exposició i un tast de begudes de la terra. Els assistents a la in-auguració podran gaudir de la

degustació d’una selecció de be-gudes, licors i destil·lats típics, com moscatell, aigua de Valèn-cia, pomada de les Illes Balears, burret de les comarques cen-trals del País Valencià i altres.

Durant els primers dies de Festa Major, també hi haurà al-tres novetats, com els tornejos de bàsquet infantil i el primer torneig ràpid de futbol sala que, duraran tres dies consecutius (de dilluns, 28 de juliol, fins di-mecres, 30), en què se celebra-ran les diferents rondes elimi-natòries d’ambdós tornejos.

A la Festa Major, també hi haurà altres actes esportius, com per exemple la presentació oficial de l’Olvan CE, el primer equip del club de futbol del mu-nicipi, que es manté un any més com a equip de Segona Territo-rial. En aquesta presentació, l’equip d’Olvan s’enfrontarà al Pradenc en un partit amistós.

Activitats tradicionals Aquestes són algunes de les novetats més destacades, però també hi haurà activitats tradi-cionals que, any rere any, són presents al programa d’actes i que són les que desperten més interès i presenten una afluèn-

Les minimotos tornen a ser presents a la Festa Major l’Olvan després d’alguns anys d’absència. Les minimotos o pocket bikes són motocicletes en miniatura que corren en circuits tancats i que arriben a grans velocitats.El públic infantil podrà gau-dir d’aquesta activitat tota la tarda de dissabte, 2 d’agost, pagant una entrada de 2 euros i, al vespre, hi haurà una àmplia demostració de pocket bikes a càrrec dels membres del MotoClub Benzina i Nervi d’Olvan.

Les ‘pocket bikes‘ s’exhibeixen a Olvan

MOTOR


||| Festa Major d’Olvan |

Un grup de nens i nenes juga al joc de les cadires durant la Festa Major d’Olvan de l’any passat. MIREIA CASASAMPERA

i Jordi Bruch. I, ben entrada la nit, també hi haurà sessions de discoteca per als més joves, que podran ballar al ritme que mar-quin el DJ Klaudi i el DJ Prats.

Per als més joves, hi haurà música en directe. El grup lo-cal Grapat compartirà escenari amb els barcelonins Intershow i el grup berguedà Skàndol Pú-blic, que presentarà les peces del seu últim disc I ara què?. El concert amb les tres formacions es farà divendres, 1 d’agost, des-prés d’un sopar popular.

Dissabte, 26 de juliol12 h Obert de Paintball Berguedà ’08Diumege, 27 de juliol12 h Acte d’inauguració de la Festa Major, davant de la pisci-na municipalDilluns, 28 de juliol18 h I Torneig de bàsquet infantil, al pati de l’escola20 h I Torneig ràpid de futbol sala, a la pista poliesportivaDijous, 31 de juliol21 h Penjada de banderetesDivendres, 1 d’agost17 h Activitats d’aventura per als infants, a les instal·lacions d’Indòmit21 h Sopar popular, a la pista poliesportiva. Presentació de Maulets, xeran-ga popular del Casal Panxo i concert amb Skàndol Públic, Insershow, Grapat i DJ Klaudi – DJ Prats. Dissabte, 2 d’agost10 h Concurs de dibuix “Pin-tem Olvan”, a la plaça de l’Ajuntament15.30 h XXVI Concurs de boti-farra, a l’Ateneu d’Olvan16 h ‘Pocket Bikes’, a la pista poliesportiva21.30 h Exhibició de Dirt Jump, al costat de la piscina

22 h Exhibició a càrrec d’Esbart Dansaire Fontcoberta i gran ball popular amb Cafè Band, a la pista poliesportivaDiumenge, 3 d’agost11 h Paint ball, a les instal·lacions d’Indòmit.17.15 h Presentació de l’Olvan C.E., al camp de futbol19.15 h Partit de futbol infantil, al camp de futbol20 h Partit: casats contra solters 22 h Sardanes amb la Principal de Berga, a la Plaça Major.Seguidament, gran ball de nit amb el grup Mil·lènium, a la pista poliesportiva. En acabar, música.Dilluns, 4 d’agost10 h Gimcana infantil, a pista poliesportiva16.30 h Parc infantil amb infla-bles, ludoteca i jocs populars, al costat de la zona poliespor-tiva. 22 h Castell de focs d’artifici. Havaneres amb el grup Ultra-mar i ball amb Jordi Bruch, a la pista poliesportivaDimarts, 5 d’agost17 h Jocs de cucanya, a la Plaça Major21 h Sopar popular, a la pista poliesportiva

Programa d’actes



Editorials

Més polítiques públiques per fer créixer el turisme

L’estudi de la Cambra de Comerç, del qual donem notícia en les primeres pàgines d’aquesta publicació, és la pri-mera diagnosi seriosa del sector al Berguedà i un bon

full de ruta per al futur. Les dades sobre l’impacte del turisme al PIB comarcal i so-

bre la creació de llocs de treball sorprenen per positives. I, si sorprenen, és perquè encara no ens hem acabat de creure que el turisme sigui de debò una opció clara per al Berguedà.

I ho és. L’estudi deixa clar que, si les institucions locals i co-marcals saben actuar com cal, el turisme pot ser un revulsiu per a la nostra economia en els pròxims anys. Malaurada-ment, no sembla que Ajuntaments i Consell es prenguin prou seriosament les conclusions. Fer-ho és un repte, però també una necessitat, i més en uns anys de creixement lent.

Número 1. Etapa 1. Juliol del 2008Edita Bífidus Produccions SL. Ap. Co-rreus, 30. 08600 Berga. T. 938210562Coordinació general Jaume FígulsRedacció Anna Costa, Ricard Codi-na, Quim Espelt, Maite Flores, Berta Francàs, Albert Garcia, Fermí Riu, Aurora Rodríguez, Alba Sanclimens

Direcció d’art Emma CostaMaquetació Xavi RosiñolDepartament comercial Raquel Pelfort, Anna Pons, Dolors Sànchez Impressió ImprintsaBústia a bústia UnipostDistribució 17.000 exemplarsDipòsit legal B-34763-2008

Les festes majors, tot un patrimoni cultural

Amb la transició, la majoria de municipis van reactivar les festes majors. La possibilitat d’una participació popular en l’organització, a través de comissions de

festes i associacions culturals, ha permès democratitzar les festes d’estiu.

Això ha donat com a resultat unes celebracions que, durant uns anys, han estat vives i participades. Però el cansament d’alguns organitzadors i la rutinització institucional han fet que, sovint, les festes siguin una còpia d’un any al següent.

Per això, cal valorar i aplaudir els esforços dinamitzadors d’aquells que s’atreveixen a innovar i a programar noves activitats. Aquesta publicació que teniu a les mans pretén ser un gra de sorra en aquest sentit, converint-se en un nou mecanisme de difusió d’unes festes que ja són un patrimoni cultural de primer ordre.

La poca feina impul-sa a desenvolupar accions o conductes impròpies de les per-sones humanes, que

atempten contra unes altres, que no tenen cap culpa que, a quatre energúmens, se’ls hagi alterat la sang (amb les altes temperatures, provocades, evi-dentment, pel canvi climàtic).

I quan hi ha menys feina? A l’estiu! I què passa a l’estiu? Que la monotonia cansa, i molt. I llavors inventem els mil plans que sovint, ratllen els límits de la legalitat.

Per exemple, a quants de vos-tès els han robat algun cop? Dirien que el lladre realment necessitava el que els va robar? Potser no. És només una malifeta que fa el lladre, només per-què està prohibit. Ja diu l’article 6 del Codi Civil que la ignorància de la llei no en justifica l’incompliment.

I el millor del cas és que tenim més bons lletrats sense títol, que no pas titulats. No heu

sentit mai l’expressió “a mi no em toquis que sóc menor!” o bé “això és denunciable!”? Carai, deu ser a causa de les pel·lícules que la gent adqui-reix els veritables coneixe-ments del que és punible.

I perdem el temps pensant què és legal i què no. O potser el que no ho era ja ho hem ingerit i vicerversa.

Què millor, doncs, que fer servir les armes de foc per anar a fer trabucades, que ben catalanes que són? I què me’n diuen d’utilitzar els ganivets per tallar un bon pota negra? I de fer desaparèixer les carteres o els rellotges en una sala ple-na d’espectadors sabent que, al final, tornaran a aparèixer?

Oh, i encara no saben la més bona, ben segur que la ignoren.

A l’estiu, a diferència de l’hivern, els actes delictius freqüenten sense violència. O sigui que, si els han de robar, esperin-se a l’estiu, que no pendran mal.

En fi, tot un món per desco-brir si algun cop ens plante-géssim la senzilla pregunta: “això no està bé, però què puc fer per canviar-ho?”.

Però vull acabar amb un verset que encara hi escau més bé: “feliços els perseguits a causa de la justícia...”.

Ferran Bertran és estudiant de batxillerat

Ferran Bertran

A l’estiu, tota cuca viuLa calor altera la conducta Els actes delictius comesos en aques-ta època de l’any acostumen a ser sense violència. Per què?

DOpinióEstiuExclamació que hom fa servir entre la primavera i la tardor quan descobreix que una rossa espectacular, en realitat, és un home. Uaaala! És tiu!

RefrescAl mes d’agost, expressió que s’utilitza quan es presen-ta tota la parentela a fer el vermut a casa i hom té la nevera avariada. Ho sento molt, però no tinc ‘re’ fresc!

SwingEstil de jazz de moda als anys 30 que toquen les or-questres a les festes d’estiu per fer suar als balladors. Portaré els sogres al ball perquè ‘swing’ la cansalada!

FÍGULSPÈDIAPer Jaume

Fíguls

DEstiu

Xavi Rosiñol

El plaer perillós de la lectura estival

Llegir pot arribar a ser un esport de risc. No, no és que els nostres escriptors (ni els de cap país) siguin un

perill públic, que alguns ho són. És que practicar el plaer de la lectura en ple estiu pot requerir precaucions bàsiques per garantir la supervivència.

A la platja, els perills es mul-tipliquen. D’entrada, perilla

la integritat física del sofert lector. Un atac amb pilota de goma procedent d’una parella de tennistes en banyador. Un projectil en forma de rasclet de plàstic llançat per l’espècie més perillosa del litoral: el nen de la veïna (de tovallola). Una tempesta de sorra for-tuïta o provocada pel mateix rasclet. I el pitjor: un tsunami mediterrani si aconseguim

plantar-nos a la primera línia de l’aigua.

Per sort o per desgràcia, el Berguedà no disposa de platges per practicar l’arriscadíssim esport de la lectura. Aquí, ens conformem amb les piscines municipals. Però els perills no despareixen. Hem de procu-par no quedar-nos adormits si la lectura és gaire avorrida, perquè el risc d’insolació es

dispara. I, si anem a la piscina de Berga, el perill pot ser morir aixafat en una allau humana digna de Patum (del tros de sota del tabaler) quan arriben els preadolescents dels campus de bàsquet (que mira que són alts i grossos).

A la platja o a la piscina, la lectura més agosarada és la del diari, sobretot si bufa una mica d’aire. Girar pàgina pot ser una

epopeia, i el destí més proba-ble de la publicació periòdica (aquesta, per exemple) és un garbuix impossible de desfer, i una luxació de braços.

Per si, lletraferits agosarats, decidiu de tota manera prac-ticar la lectura estival, aquí va una proposa: El Arte, de Juanjo Sáez. Una delícia naïf.

Xavi Rosiñol és periodista

Berga i el Berguedà, poden disposar, a parer meu, de qua-tre símbols identita-ris: Queralt, el Pi de

les Tres Branques, la Patum i el Pedraforca.

Mossèn Cinto Verdaguer va publicar per primera vega-da l’any 1888, al setmanari barceloní La Il·lustració Cata-lana, el seu poema Lo Pi de les Tres Branques. Des d’aleshores, aquest arbre del pla de Camp-llong (Castellar del Riu) ha esdevingut un dels símbols de la unitat dels Països Catalans i de la Santíssima Trinitat.

La cultura d’aquest país té la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC), que és, o hauria de ser, l’eina fonamental pel redreça-ment cultural i nacional dels Països Catalans. Però aquí tot va com Déu vol, i això és una autèntica llàstima per a tots els catalanoparlants. Les nombroses imprecisions o la manca sistemàtica de voluntat d’arranjar-les en les diferents edicions fan que passi el que ara està passant. Un bon exem-ple d’això és el que diuen del Pi de les Tres Branques.

La edició de la GEC de l’any 1990 explica del Pi que, “durant la guerra civil, morí, però se’n con-serven in situ els troncs, entorn dels quals hom hi celebra anualment,

des de 1981, una diada d’afirmació nacionalista el 25 de juliol”. I continua: “El 1901, el seu propie-tari, Tomás Campà, cedí a la Unió Catalanista d’Excursions...”.

Són errors que es repe-teixen en cadena al Diccio-nari d’Història de Catalunya, d’Edicions 62 (1992), i a la Gran Geografia Comarcal de Catalunya (1994).

En aquestes tres obres de referència dels Països Catalans, que haurien de ser la nostra bíblia identitària i nacional, hi ha diverses errades:

1. El Pi va morir abans de l’any 1915.

2. La data de l’inici de la Dia-da Nacionalista és l’any 1980.

3. La celebració de la festa del Pi ja fa anys que es el tercer diumenge de juliol.

4. En Campà mai no en fou el propietari. La finca de Cam-pllong era de la seva esposa, Maria Marpreu i Buxareu. Això és pot consultar al Registre de la Propietat de Berga.

5. Si es va cedir la propietat, va ser a la Unió Catalanista (a seques!), mai a una anomenada Unió Catalanista d’Excursions.

Evidentment, és greu que, en tant poc espai, hi hagi tantes errades. Voldria assenyalar que en Josep Carreras, antic regidor de Cultura de Berga, en una entrevista de Jordi

Puntes, l’any 1982, a la revista Canigó, es lamentava d’això dient: “Hi ha poques dades sobre el Pi, i moltes són errònies, com ara en la Gran Enciclopèdia Catalana, que es dóna com a data de la mort el 1936”.

Només reproduiré tres de les cites que ja recullo al meu llibre Mossèn Cinto i el Pi de les Tres Branques:

1. Mossèn Bonaventura Ri-bera, l’any 1904, al bulletí del Centre Excursionista de Cata-lunya: “Me sentiria immensament satisfet que, quan no tingues altre fruit la meva humil tasca, obtin-gués la sort de fer moure a la Unió Catalanista a practicar los treballs convenients per que el Pi de les Tres Branques representes per a molts anys i centúries a la Catalunya sempre jove, floreixen i ferma, mai decrepita, envellida i morta”.

2. Marià Vayreda, a la revista berguedana Lo Pi de les Tres Branques, el 4 d’agost de 1901, feia referència al Pi: “Vetlleu-lo, sí, vetllem-lo tots els catalans i curem-lo per que nostre Pi està malalt, té les arrels marcades i el cor ferit, son frondós ramatge d’esmeralda no te el matís de sa jovenesa i de la salut i una de les seves branques, la que arrenca de sobre la ferida que li feu una ma criminal, sembla decantar-se, encara que lleugerament i jo m’esfereeixo pensant quin serà

dels tres lemes de nostra bandera el representat per aquella branca que es vol tòrcer com si defallís al pes d’una mons-truositat…”. “No em canso mai de demanar per nostra benvolguda Catalunya…”, escriu, i demana que s’adobi el vell Pi. Acaba amb paraules espectaculars: “Fem-li una bona femada amb els detritus de tot el podrit i corcat, de tot el caigut i a punt de caure, ja que en el món no hi ha res tant inútil que no servesca al menos per adobar la terra; vinguin doncs fems, força fems, que d’això rai a Espanya en sobra”.

3. El pare Postius, l’artífex de la coronació canònica de la Mare de Déu de Queralt, escriu a la Guía de Berga y su Comarca y del Real Santuario de Queralt, l’any 1916: “Él más famoso árbol de Cataluña, árbol milenario que por una imprudencia perdió sus hojas en 1913 y era venerado como símbolo de la Augusta Trinidad y de la Vieja Cataluña…”.

No em puc pas estar d’acabar aquest article sense recoma-nar-vos la lectura d’un text que Frederic Bentanachs va publi-car al seu llibre Memòries d’un rebel (Llibres de l’Índex, Barce-lona, 2003) sota el títol El Pi de les Tres Bronques. Després de la lectura, es pot entendre amb

tota la clare-dat del món perquè passava el que passava a finals dels 80 als aplecs o diades naciona-listes del Pi. Val la pena que us ho

llegiu i em sento incapaç de reproduir el text a les pàgines d’aquesta seriosa publicació.

“La veritat ens farà lliures!”, deia sant Joan, però també la siste-màtica recerca, l’autocrítica ben feta o el treball constant haurien de ser les eines fona-mentals per al redreçament po-lític, econòmic, moral, social i nacional dels Països Catalans.

Ramon Felipó és autor de ‘Mossèn Cinto i el Pi de les Tres Branques’ (El Mèdol, Tarragona, 2003)

Ramon Felipó

El Pi i els errors enciclopèdicsFe d’errades Hi ha cinc dades inexactes a la definició del Pi de les Tres Branques que fan la Gran Enciclopèdia Catalana i la Gran Geografia Comarcal de Catalunya

DEstiu JULIOL DEL 2008 37Opinió

DEstiu JULIOL DEL 2008 38Opinió

Sempre que arriben aquestes dates ens posem nerviosos perquè comencen les festes majors i enca-

ra no ens hem après el ball de moda de l’estiu.

Si espiéssim què passa a les cases catalanes quedariem bo-cabadats del que fa la gent al menjador. Aparten les cadires i la taula i posen la música a tot volum per assajar el ball que els convertirà en els reis i reines de la pista.

La primera cançó culpable d’aquest efecte estival va arribar l’any 1965. “Izquier-da, izquierda, derecha, derecha, delante, detrás, un, dos, tres.” Efec-tivament, La Yenka té la culpa

de tot. El senyor que la va idear va tenir molt mala baba, perquè després d’allò ja res no ha estat igual.

Cada estiu ens hem vist obli-gats a trencar-nos les banyes assajant coreografies per no fer el ridícul a la plaça del poble.

L’altre gran culpable de tot plegat és un home que ja té el seu nom gravat amb lletres d’or a la història de la música: Georgie Dann.

Gràcies a ell, hem ballat èxits com La Barbacoa o El bimbó. Què seria de les nostres vides sense les mítiques lletres d’aquest home?

Ja a la dècada dels 90, va haver-hi dos senyors que

van aconseguir despertar l’Espanya canyí. Ja saben, els de La Macarena. Una cançó que es va ballar des de Washington fins a Maçanet de la Selva.

King África, David Civera, Sonia y Selena, Raffaella Carrá i el Puma completen l’elenc d’artistes que han convertit els nostres estius en mesos inoblidables.

Ja som al 2008 i les coses no han canviat. Toca de nou posar-se en solfa.

I aquest estiu ja saben com es balla, oi? Uno, el breikindans, dos el crusaíto, tres el maiquelyason, cuatro el robocó.

Bon estiu!

Robert Calvo és periodista

Robert Calvo

Del ‘bimbó’ al ‘breikindans‘ Georgie Dann, King África i, ara, Rodolfo Chikilicuatre La cançó de l’estiu té una coreografia que tothom intenta aprendre’s

il·lustració: emma costa

destiu · 2017. 12. 18. · destiu juliol del 2008 diari d’estiu d publicació informativa del...

Documents