04/14/23 Plató 1

FILOSOFIA ANTIGAFILOSOFIA ANTIGA

PLATÓPLATÓ

04/14/23 Plató 2

PLATÓ (IV aC) PLATÓ (IV aC) esquema generalesquema general

Referents intel·lectualsReferents intel·lectuals Fonaments de l’epistemologiFonaments de l’epistemologi

a i l’ontologia platòniques.a i l’ontologia platòniques. Fonaments bàsics de l’antropFonaments bàsics de l’antrop

ologia platònica.ologia platònica. El model de coneixement al El model de coneixement al

MenóMenó L’al·legoria de la cavernaL’al·legoria de la caverna Antropologia platònicaAntropologia platònica Ètica i políticaÈtica i política

04/14/23 Plató 3

PLATÓ (IV aC) Referents intel·lectPLATÓ (IV aC) Referents intel·lectualsuals

SofísticaSofística: orientació : orientació pedagògico-pràctica pedagògico-pràctica del del saber.saber.

SòcratesSòcrates: actitud contrària a : actitud contrària a l’empirismel’empirisme, , l’escepticismel’escepticisme i al i al relativismerelativisme dels sofistes. La dels sofistes. La dialècticadialèctica com a procediment. com a procediment.

ParmènidesParmènides: : eternitateternitat del ser del ser HeràclitHeràclit: la natura és : la natura és canvicanvi constant (devenir) constant (devenir) PitagorismePitagorisme::

Admiració del Admiració del coneixement geomètric. coneixement geomètric. Dualisme antropològicDualisme antropològic. Eternitat de l’ànima.. Eternitat de l’ànima.

04/14/23 Plató 4

PLATÓPLATÓ PLANTEJAMENT ONTOLÒGIC (com és la realitat?)

Si la realitat fos tan sols el que els sentits ens mostren, aleshores seria absolutament inestable i canviant (Heràclit)

CONCLUSIÓ EPISTEMOLÒGICA (què en podem saber?)Si fos així, tot coneixement seria particular i contingent (δόξα, opinió) i no n’hi hauria cap d’universal i necessari (ε̉Dπιστέμη, ciència) (escepticisme sofistic)

OBJECCIÓ DEL GEÒMETRA PLATÓ¿Com explicar l’existència de coneixements que són veritats universals i necessàries, com les certeses matemàtiques?

04/14/23 Plató 5

PLATÓPLATÓ Tan sols queda una sortida al problema plantejat:

a) La realitat no pot ser tan sols el que els sentits ens mostren (rebuig del realisme ingenu).

b) L’experiència sensible és font d’alguns dels nostres coneixements (els més insegurs o opinions), no pas de tots (rebuig de l'empirisme).

c) Ha d’existir una realitat no sotmesa a la generació ni a la destrucció (parmenidiana), fonament dels nostres coneixements universal i necessàriament vertaders.

04/14/23 Plató 6

PLATÓPLATÓ Quin és l’origen de les nostres Quin és l’origen de les nostres

representacions mentals?representacions mentals? Unes són fugisseres i canviants, d’altres Unes són fugisseres i canviants, d’altres

sòlides i estables: "un rostre bonic" / "la sòlides i estables: "un rostre bonic" / "la Bellesa en si“Bellesa en si“

¿de què són representacions¿de què són representacions?? ¿són coneixements ¿són coneixements de la mateixa realitatde la mateixa realitat, o , o

de de realitats diferentsrealitats diferents??

Són coneixements de realitats diferents:Són coneixements de realitats diferents:Realitats sensibles / Realitats intel·ligiblesRealitats sensibles / Realitats intel·ligibles

04/14/23 Plató 7

PLATÓ coneixement i realitatPLATÓ coneixement i realitatREPRESENTACIONS

MENTALS

CONCRETES sensacions (particulars)

ABSTRACTESConceptes (universals)

són coneixement de són coneixement de

REALITATSINTEL·LIGIBLES

Permanents i eternes, immaterials

REALITATS SENSIBLES

Canviants, materials

Són còpies de

04/14/23 Plató 8

PLATÓPLATÓ

Quina és la naturalesa de les Quina és la naturalesa de les representacions mentals abstractes o representacions mentals abstractes o conceptes?conceptes? Són Són anteriors a les representacions anteriors a les representacions

particularsparticulars, i no posteriors, però , i no posteriors, però ¿com i ¿com i quan hem adquirit aquestes quan hem adquirit aquestes representacions?representacions?

Les hem adquirides abans de néixer Les hem adquirides abans de néixer (innates). Això pressuposa que no som (innates). Això pressuposa que no som un cos, sinó una un cos, sinó una ànima preexistent!ànima preexistent!

04/14/23 Plató 9

PLATÓ conclusionsPLATÓ conclusions

Hi ha una realitat diferent de la que ens mostren Hi ha una realitat diferent de la que ens mostren els sentits: Una realitat els sentits: Una realitat eternaeterna (parmenidiana). (parmenidiana). És la realitat per excel·lència (És la realitat per excel·lència (modelmodel de la de la sensible)sensible)

Aquesta realitat (Idees) ha estat Aquesta realitat (Idees) ha estat coneguda per coneguda per l’ànimal’ànima – enteniment. – enteniment.

En néixer, el nostre enteniment En néixer, el nostre enteniment semblasembla buit, però buit, però no ho és. En encarnar-se l’ànima en el nostre no ho és. En encarnar-se l’ànima en el nostre cos, ha cos, ha oblidatoblidat el que coneixia. el que coneixia.

El coneixement de les El coneixement de les còpiescòpies (particulars i (particulars i canviants) dels models (universals i eterns), a canviants) dels models (universals i eterns), a través dels sentits pot desvetllar en l’enteniment través dels sentits pot desvetllar en l’enteniment el coneixement oblidat (el coneixement oblidat (anamnesi -anamnesi -αDνάμνησιςαDνάμνησις- - recordrecord))

04/14/23 Plató 10

PLATÓ conclusionsPLATÓ conclusions Si tots els coneixements són fruit de l’experiència Si tots els coneixements són fruit de l’experiència

sensible i aquesta és diferent per a cadascú sensible i aquesta és diferent per a cadascú (base del relativisme sofístic(base del relativisme sofístic), no podrem explicar ), no podrem explicar la universalitat dels coneixements matemàtics.la universalitat dels coneixements matemàtics.

Podem estendre el model de coneixement Podem estendre el model de coneixement matemàtic (segur, indubtable i no experimental matemàtic (segur, indubtable i no experimental sinó especulatiu) a altres àrees de coneixement.sinó especulatiu) a altres àrees de coneixement.

La veritat, doncs, no és l’opinió més convincent. La veritat, doncs, no és l’opinió més convincent. El savi no és l’orador eloqüent, sinó aquell que El savi no és l’orador eloqüent, sinó aquell que coneix (recorda) l’autèntica naturalesa de les coneix (recorda) l’autèntica naturalesa de les coses. coses.

Aprendre és recordar.Aprendre és recordar.

04/14/23 Plató 11

PLATÓ. El MenóPLATÓ. El Menó Problema que s’hi presenta:Problema que s’hi presenta:

En aprendre adquirim coneixements nous o bé En aprendre adquirim coneixements nous o bé recordem coneixements ja existents? recordem coneixements ja existents?

Tesi defensada per Sòcrates: Tesi defensada per Sòcrates: Aprendre és recordar.Aprendre és recordar.

Estratègia argumental maièutica:Estratègia argumental maièutica: Sòcrates planteja a un esclau que no sabia Sòcrates planteja a un esclau que no sabia

geometria un problema que acabarà resolent a geometria un problema que acabarà resolent a partir de les preguntes de Sòcrates.partir de les preguntes de Sòcrates.

Conclusió:Conclusió: Si tot i no saber geometria ha resolt el Si tot i no saber geometria ha resolt el

problema, és que el saber era ja dins seu i les problema, és que el saber era ja dins seu i les preguntes l’han fet recordar (anamnesi).preguntes l’han fet recordar (anamnesi).

04/14/23 Plató 12

PLATÓ. Al·legoria de la cavernaPLATÓ. Al·legoria de la caverna l’al·legoria pot ser entesa com una imatge:l’al·legoria pot ser entesa com una imatge:

de de l’aprenentatgel’aprenentatge (de la (de la foscorfoscor de la de la ignorànciaignorància cap a la cap a la lluminositatlluminositat del del sabersaber), com a ), com a alliberamentalliberament de les determinacions inevitables de l’ésser humà.de les determinacions inevitables de l’ésser humà.

de les de les dificultatsdificultats del camí de l’aprenentatge (que del camí de l’aprenentatge (que exigeix exigeix dolordolor, sacrifici i l’ajut de l’educador), sacrifici i l’ajut de l’educador)

de la naturalesa dual de l’ésser humà (una de la naturalesa dual de l’ésser humà (una ànima-ànima-entenimententeniment presonera presonera en un cos-cavernaen un cos-caverna))

de la vida i de la de la vida i de la mortmort (que esdevé (que esdevé alliberamentalliberament).). de la naturalesa dual de la realitat i del de la naturalesa dual de la realitat i del

coneixement (coneixement (ombres-aparença-opinió, enfront de ombres-aparença-opinió, enfront de realitats externes-realitat-veritatrealitats externes-realitat-veritat))

del necessari compromís polític (pedagògic) del del necessari compromís polític (pedagògic) del savi. savi.

04/14/23 Plató 13

PLATÓ. AntropologiaPLATÓ. Antropologia

La comprensió dels éssers humans La comprensió dels éssers humans requereix la comprensió dels requereix la comprensió dels principis que ens impulsen:principis que ens impulsen: Ànima intel·ligible (enteniment)Ànima intel·ligible (enteniment) Ànima irascible (voluntat, ànim, Ànima irascible (voluntat, ànim,

esforç)esforç) Ànima concupiscible (desig)Ànima concupiscible (desig)

04/14/23 Plató 14

PLATÓ. Al·legoria de la cavernaPLATÓ. Al·legoria de la cavernael mite la interpretació

facultats cognitives

tipus de saber

tipus de realitat

l’ésser humà

interior de la caverna Sensibilitat Opinió

saberparticular contingent

Aparença

materiali canviant

Cos

exterior de la caverna Enteniment Veritat

saberuniversal necessari

Realitat

immateriali eterna

Ànima

04/14/23 Plató 15

PLATÓ. ÈticaPLATÓ. Ètica

Intel·lectualisme moral: Intel·lectualisme moral: Si algú desitja el mal és perquè considera bo el Si algú desitja el mal és perquè considera bo el

que és dolent (Mal=Ignorància/Bé=saviesa) que és dolent (Mal=Ignorància/Bé=saviesa) La La justíciajustícia, virtut general que inclou totes , virtut general que inclou totes

les altres:les altres: La La prudènciaprudència o saviesa (pròpia de l’ànima o saviesa (pròpia de l’ànima

racional)racional) La La fortalesafortalesa o valor (pròpia de l’ànima irascible) o valor (pròpia de l’ànima irascible) La La temperançatemperança (pròpia de l’ànima concupiscible) (pròpia de l’ànima concupiscible)

04/14/23 Plató 16

PLATÓ. PolíticaPLATÓ. Política

Objectiu de la política: Objectiu de la política: el bé de la majoria.el bé de la majoria. La forma ideal de govern de la polis és La forma ideal de govern de la polis és

aquella que fa possible el benestar de tots aquella que fa possible el benestar de tots els individus.els individus.

Un ciutadà serà feliç si ha de dedicar-se a Un ciutadà serà feliç si ha de dedicar-se a les tasques que s’adeqüin més a la seva les tasques que s’adeqüin més a la seva naturalesa.naturalesa.

Els governants de la ciutat ideal hauran de Els governants de la ciutat ideal hauran de distribuir les tasques amb aquest criteri.distribuir les tasques amb aquest criteri.

04/14/23 Plató 17

PLATÓ. PolíticaPLATÓ. Política

Distinció de tres Distinció de tres categories bàsiques categories bàsiques de ciutadans en de ciutadans en funció de l’ànima funció de l’ànima (caràcter) (caràcter) predominant en predominant en cadascú.cadascú.

La ciutat ideal serà la La ciutat ideal serà la governada per la raó.governada per la raó.

Bo, just = sàviament Bo, just = sàviament governat.governat.

Savis, filòsofs

Anima racional

Milícia, guerrers

Ànima irascible

Camperols, comerciants

Ànima concupiscible

18Plató04/14/23

LA VIRTUT (“Menó”)

que es pot

APRENDRE

L’ÀNIMA (“Fedó”)

IMMORTAL

ANÀMNESI

té

FUNCIONS

EL MITE DE LA CAVERNA

MÓN D’IDEES

El seu co

neixement é

s

FONAMENTDE L’EXISTENT

MÓN SENSIBLE

MUTABLE

ELS SENTITS

simbolitzat per

HOMES ENCADENATS

a

LA DOXA(OPINIONS)

és

GRAU INFERIOR DEL CONEIXEMENT

imita

L’ESTAT IDEAL (“La República”)

HOMES ALLIBERATS

per

L‘EROS ILA DIALÈCTICA

que contemplen

EL BÉEl seu objecte superior és

que han de tornar

al

mitjançant la

EPISTEME

RAÓ

ÀNIM

DESIG

sónGOVERNANTS

GUARDIANS

TREBALLADORS

amb

simbolitzat per

percebut

per

EXCEL·LÈNCIA

entesa com a analitza

distingeix

FORMES DE GOVERN

aristocràcia

timocràcia

oligarquia

democràcia

tirania

reflexiona sobre

fonament de

Sòcrates

El pitagorisme

conflueixen enpretén

Epistemologia

que és

GRAU SUPERIORDEL CONEIXEMENT

són

VALORS

morals

estètics

constitueixen la

JUSTÍCIAfonament de

RECORD

que és

de

és

reencarnant-se per

PURIFICAR-SE

a travé

s del

PLATÓ

PRUDÈNCIA

VALOR

MODERACIÓ

VIRTUTS

que són

on exposa

són

és

que és

és

és

APARENT

IMMUTABLE

és

relacionades relacionades

ambamb CLASSES SOCIALS

relacionades amb

són

REAL