Unitat 3: Què podem fer?(espiritualisme versus materialisme 2) 

Espiritualisme versus materialisme

Plató Epicur

• Dualisme• Espiritualisme• Racionalisme• Ascetisme• Immortalitat de l

´ànima• Mort, és el pas a una

nova vida

• Fedó

• Monisme• Corporalisme• Empirisme• Hedonisme• Eternitat dels

components materials de la naturalesa humana

• Mort, desaparició de tota sensació

• Carta a Meneceu

Contra l´hedonisme• L´hedonisme és una

doctrina moral que pren com a punt de partida una experiència bàsica: “tots els éssers vius busquen el plaer i fugen del dolor”.

• D´aquesta dada primària dedueix les següents igualtats:

o BÉ = PLAERo MAL = DOLOR• Els sentiments de plaer i

dolor són els guies de les nostres eleccions, els criteris de com hem d´actuar.

Contra l´hedonisme• Sobre el plaer i el dolor Sòcrates en el Fedó diu el

següent:

- «Quina cosa més estranya, amics, sembla ser el que la gent anomena plaer! Quina sorprenent relació no comporta amb allò que li sembla contrari, el dolor! És un fet que ambdósno volen estar presents alhora en l’ésser humà; en canvi, sihom empaita l’un i l’atrapa, gairebé sempre acabarà

necessàriamentatrapant l’altre, com si fossin dues criatures queneixen d’un mateix cap. Em sembla —digué— que si Esopse n’hagués adonat hauria escrit una faula dient que un déuels volia separar quan s’estaven barallant, i com que no ho vaaconseguir, els va soldar pel cap: així quan a algú se li presentaun d’aquests, poc després li seguirà també l’altre. Una cosaaixí em sembla que m’està passant a mi: a causa dels lligamsse m’havia presentat el dolor a la cama i, pel que sembla, aram’arriba el plaer que el segueix.» (60b-c)

Contra l´hedonisme• Aquesta mena de polaritat

existencial que domina la vida corporal li resulta sorprenent a Plató.

• Tan bon punt apareix un, com ja, de seguida apareix el seu contrari. No es pot donar un sense l´altre: “són com dues criatures nascudes del mateix cap”.

• Per a un racionalista li ha de resultar impossible edificar una filosofia moral a partir d´un fonament tan contradictori i canviant.

I per això diem que el plaer és principi i culminació de la vida feliç. En efecte, reconeixem el plaer com el bé primer, connatural a nosaltres; d´ell partim per a tota elecció i rebuig, i a ell arribem jutjant tot bé, amb la sensació com a norma.

Epicur, Carta a Meneceu

Contra l´hedonisme (text 3)En aquest fragment del Fedó, descriu una manifestació d´hedonisme, tot i presentant-la com la més allunyada de l´actitud definitòria del filòsof:

• Actitud filosòfica• Despreocupació total per tot

allò que la majoria de la gent aprecia.

• El que distingeix al veritable filòsof és el menyspreu de tot allò que interessa a la majoria de la gent.

• Allò que és característic del comportament de la gent, contrasta amb el que preocupa al filòsof: viure apartat del cos i centrar-se en exclusivitat en el cultiu de la part espiritual.

• Actitud no filosòfica:• Les seves preocupacions són:1.el bon menjar,2.el bon beure,3.els plaer sexuals,4.l´adquisició de vestits i calçat

elegants.• Aquesta actitud és la millor

valorada per la majoria dels humans (hedonisme vulgar).

• Són preocupacions vinculades a les necessitats del cos.

• Recerca irreflexiva del plaer.

Contra l´hedonisme (text 4)• En aquest fragment, Plató

carrega contra una altra manifestació, més sofisticada, de l´hedonisme.

• Aquest és un hedonisme filosòfic que fa de la moderació, la sobrietat (sophrosyne), la màxima virtut.

• Amb la moderació es tracta de sotmetre els desitjos i les passions a un estricte control.

• És una forma reflexiva d´assolir el plaer: és preferible patir algun dolor que fruir determinats tipus de plaers (càlcul de plaers).

• I com que el plaer és el primer bé , per això mateix no escollim tampoc qualsevol plaer, sinó que de vegades hi ha molts plaers que els deixem de banda, quan se´n segueixen per nosaltres més inconvenients; i encara molts dolors trobem que valen més que els plaers, sempre que ens arribi un plaer més gran després d´haver estat sotmesos molt de temps a aquells dolors.

• Epicur, Carta a Meneceu

Contra l´hedonisme (text 4)L´hedonisme filosòfic és absurd, contradictori i a més fals.

• En l´argument fa ús d´una analogia: compara la virtut de la valentia amb la virtut de la moderació.

• Els valents són valents perquè no tenen por. (Per exemple: els filòsofs són valents perquè no tenen por de la mort).

• Hi ha qui diu que la valentia és una forma de temor i covardia.

• Això és un absurd: només pot ser valent qui ha eliminat del tot el temor i la covardia, com els filòsofs.

• La mateixa argumentació és aplicable a la moderació.

• Els que afirmen que són moderats perquè la moderació és una forma d´immoderació cauen en el mateix error que els que afirmen que són valents perquè la valentia és una forma de covardia.

• La contradicció consisteix en el següent: renuncien a uns determinats plaers per aconseguir aquell plaer que de veritat desitgen (càlcul de plaers).

• Realment no són moderats: deixen de ser esclaus d´uns plaers per continuar sent-lo d´altres.

Contra l´hedonisme (text 4)L´hedonisme filosòfic és absurd, contradictori i a més fals.

• La virtut no pot ser el resultat d´un càlcul, d´un intercanvi, “com si es tractés de monedes”.

• La virtut no pot anar deslligada del coneixement (intel·lectualisme moral).

• La virtut aconseguida a través del mètode hedonista és una falsa virtut, “una ombra, una cosa realment servil”.

• En matèria de virtut no pot haver intercanvi, sinó purificació: eliminació de tot allò que ens destorba per ser autènticament feliços.

• Els filòsofs platònics són els únics autènticament moderats, perquè mantenen a ratlla la font de tots els desitjos, el cos.

A favor de l´hedonisme• L´epicureisme, l´escola

fundada per Epicur, té una concepció negativa del plaer.

• El punt de partida dels epicuris és la necessitat de donar satisfacció a les necessitats naturals. De fet, les necessitats humanes vertaderes són poques i senzilles: beure, menjar i combatre el fred.

• La satisfacció regular i segura d´aquestes necessitats és la condició necessària de la felicitat.

• El pa d´ordi i l´aigua produeixen el plaer més extrem quan se´ls porta a la boca algú a qui fan falta. No hi ha dubte que avesar-se a règims senzills i no refinats és profitós per la salut, fa l´home despert davant les exigències urgents de la vida, ens torna més dispostos quan esporàdicament accedim als requisits i ens allibera del terror als cops de l´atzar.

• Epicur, Carta a Meneceu

A favor de l´hedonisme• La concepció epicúria del

plaer és negativa: és absència de dolor.

• Tot plaer en el fons és el restabliment d´un equilibri perdut.

• Plaer és restabliment d´un equilibri, absència de dolor.

• Plaer és menjar quan es té gana, beure quan es té set, abrigar-te quan es té fred, descansar quan estem cansats.

• L´equilibri s´ha restablert quan ha desaparegut el dolor.

• Per als epicuris més important que els plaers intensos són els plaers duradors i el coneixement de mesures preventives que facin difícil l´aparició del dolor.

• El plaer és una manifestació de la sensibilitat corporal en la qual hi ha una adequació del cos amb la realitat. Amb el dolor, en conseqüència, s´obté l´efecte contrari.

• El plaer és identificat amb el bé, el dolor amb el mal. Però això no significa que s´hagin de satisfer tots els plaers i s´hagi de fugir de tot dolor.

A favor de l´hedonisme• Per a l´existència humana

tant el plaer com el dolor són necessaris. Són els dos pols amb què compta el cos per orientar-se en el món.

• L´experiència dolorosa en determinades circumstàncies pot ser font de satisfaccions futures.

• Hi ha experiències plaents, d´altra banda, que poden generar si no hi ha control invisibles lligams de forta dependència i addicció.

Tenir set i trobar una font, això és la felicitat.

El nostre benestar no és més que la privació d´estar malament.

No ens cal el plaer, quan ja no patim.

No hi ha que violentar la naturalesa, sinó obeir-la. L´obeïm quan satisfem els desitjos necessaris, fins i tot físics, si no ens fan mal.

Màximes epicúries

A favor de l´hedonisme• La moderació enfront de

tot excés fou una virtut fomentada pels epicuris.

• Ens aconsellaven fer un càlcul assenyat dels plaers, ja que no hem de cercar tots els plaers ni evitar tots els dolors.

• Segons l´escola d´Epicur, millor és un plaer durable que un plaer intens.

• Els plaers intensos sovint són seguits de grans patiments, en canvi hi ha dolors que ens condueixen a gaudir de plaers més estables

Cada plaer per la seva pròpia naturalesa és un bé, però no tots s´han d´escollir. De manera semblant cada dolor és un mal , però no sempre s´ha de rebutjar el dolor.

L´única cosa important, en la vida, és la llibertat concreta. Un excés de diner, com un excés de pobresa, posa sobre els homes i les dones un jou insuportable.

Màximes epicúries

A favor de l´hedonisme• El cos i les seves necessitats

simples i elementals són la garantia originària del nostre ben-estar. Per tant, el plaer del cos és un índex que marca la nostra manera d´estar en l´existència.

• A través del coneixement els epicuris pensaven que podrien organitzar els desitjos que constitueixen el motor de l´existència.

• Viure vol dir saber escollir. En aquest sentit el coneixement orienta el cos a trobar els plaers adequats, aquells que contribueixen a la felicitat autèntica imaginada pels epicuris.

• Epicur distingirà entre tres tipus de plaers:

1- necessaris i naturals 2- innecesaris i

naturals 3- innecesaris i no

naturals

• Amb els primers assolim el necessari equilibri i l´harmonia de la vida feliç (l´ataràxia). Amb els tercers, en canvi, ens aboquem a l´estat contrari, la insatisfacció eterna.

A favor de l´hedonisme• Es tan falaz comparar al gastrónomo

con el tragón, que devora cualquier alimento y arrastra quintales de grasa por su falta de templanza, como comparar a una mujer saludablemente lúbrica con una ninfómana que se masturba o copula sin pausa, pero nunca logra eyacular.

• Sólo es insaciable el pseudo-deseo (...) En cambio, lejos de ser tiránicamente desmedido, el deseo natural es limitado y discreto, accesible.

• Antonio Escohotado, Retrato del libertino, páginas 71-72 Antonio Escohotado

En contra de l´hedonisme

• Una vegada hem vist els principis fonamentals d´una filosofia hedonista com l´epicureisme, podem afirmar que són encertades les crítiques que li adreça Plató?

• L´hedonisme condueix a una vida d´excés i depravació (primera crítica).

• El concepte de moderació de l´hedonisme és contradictori i absurd (segona crítica)

• Els detractors de l´hedonisme el consideren la justificació de l´abandonament pur i simple als instints, a les forces més baixes que emparenten els humans amb allò més salvatge, amb el més brutal dels animals.

• El plaer en el fons és un mal, condueix a una felicitat enganyosa i, a més, precària.

• L´única satisfacció plena només pot ser la purament intel·lectual, la que planteja la filosofia platònica.