2n congrés d'associacions de barcelona

T e m e s C l a u n ú m . 1 4 A s s o c i a c i ó D i o m i r a s e t e m b r e 2 0 1 0

3t e m e s c l a u n u m 1 4

s u m a r iUn congrés per l'associacionisme i la ciutat 4Ramon Torra, Director del 2n Congrés d'Associacionsde Barcelona

Enfortint el teixit associatiu de Barcelona 6Entrevista: Montse Balaguer, presidenta del Consell d'Associacionsde Barcelona, i Joan Manuel Parisi, director del 1r Congrésd'Associacions de Barcelona

La col·laboració entre el sector associatiu i les associacions 8 Miquel Àngel Aragón Brailoff, Director del Consell d'Associacionsde Barcelona

Què pot fer l'associacionisme? 10Alba Cuevas (SOS Racisme)Fabian Mohedano (Moviment Laic i Progressista)Enrique Richard (Fundació Arrels)Miquel Vallmitjana (Ecoconsum)Jaume AlbaigesEdgar Vinyals (Associació Oci Inclusiu Sarau)

Mapa associatiu de la ciutat de Barcelona 12

Les administracions i la seva aposta per l'associacionisme 15Imma Moraleda i Ramon Nicolau (Consell de Ciutat i Consellmunicipal d'Associacions de Barcelona)Marc Rius (Direcció General de Participació Ciutadana)Josep M. Civis (Secretaria d'Acció Ciutadana Departamentde Governació i Administracions públiques)Xavier Campà (Direcció General de Dret i Entitats JurídiquesDepartament de Justícia)Xavier Amor (Àrea d'Igualtat i Ciutadania Diputació de Barcelona)

Sopa de lletres associativa. Conceptes més habitualsal món associatiu 18Josep Maria Villena, president de l'Associació Diomira

2n Congrés d'Associacions de Barcelona 20

Els grups municipals i la seva aposta per l'associacionisme 22Imma Moraleda (Grup municipal PSC)Raimond Blasi (Grup municipal CiU)Alberto Fernández Díaz (Grup municipal PPC)Ricard Gomà (Grup municipal ICV-EUiA)Ester Capella (Grup municipal ERC)

edito

rial

Un Congrés per enfortir el teixit associatiu de Barcelona

Josep Maria Villena i SeguraPresident de l’Associació Diomira

Segons dades del Fitxer General d'Entitats Ciutada-nes corresponents a l'agost de 2010, la ciutat de Barcelona compta amb un total de 4.326 associaci-ons, 321 fundacions i 61 entitats sota altres formes jurídiques. La gran riquesa del moviment associatiu de la ciutat, amb entitats de tipologia diversa i múltiples àmbits d'actuació, esdevé un important capital social que ha convertit el model associatiu barceloní en un referent a tot el món. Aquest moviment associatiu ha experimentat els últims anys una important evolució. El Primer Congrés d'Associacions, celebrat entre juny de 2001 i desembre de 2002, va significar un impor-tant punt d'inflexió per al sector. Del treball de les entitats en aquell congrés van sorgir importants fites, com va ser l’aprovació del Codi ètic de les associaci-ons de Barcelona o la creació del Consell d’Associaci-ons de Barcelona (CAB).

En aquests anys s'han produït important avenços, però encara hi ha reptes pendents. Les associacions continuen reivindicant reconeixement social i també del propi sector, el finançament necessari per al seu funcionament, així com espais i equipaments on desenvolupar la seva activitat, amb un replantejament de l'ús de l'espai públic. A tots aquests reptes haurà de donar resposta el 2n Congrés d'Associacions de Barcelona, un esdeveniment organitzat pel CAB i en el qual estan convidades a participar les entitats de pri-mer, segon i tercer grau, les fundacions i la ciutadania interessada en el sector associatiu. Les aportacions que es recullin als debats sectorials i territorials que es duran a terme als deu districtes seran la base per a l'elaboració de les mesures de suport al teixit associa-tiu que s'hauran d'aplicar per al període 2011-2015 i que s'aprovaran a l'acte de cloenda del Congrés, pre-vist pel mes de maig de 2011. Es tracta d'una impor-tant oportunitat perquè les associacions visualitzin la seva tasca, reivindiquin el seu paper i dibuixin el camí a seguir els propers anys per aconseguir l'objectiu d'enfortir el teixit associatiu de Barcelona.

EditaAssociació Diomira

DireccióJosep M. Villena

CoordinacióRamon Torra, Olga Montaña

RedaccióPaloma Herrera

Col·laboracionsMontse Balaguer, Joan Manuel V. Parisi, Miquel Ángel Aragón, Imma Moraleda, Ramon Nicolau,

Marc Rius, Josep Maria Civis, Xavier Campà, Xavier Amor,Alba Cuevas, Fabián Mohedano, Enrique Richard, Miquel Vallmit-jana, Jaume Albaigès, Edgar Vinyals, Raimond Blasi, Alberto Fernández Díaz, Ricard Gomà, Ester Capella

DissenyStéphanie Brial

FotografiaCAB, Xavier Subias, Arxiu Taula de Comunicació

InformàticaRamon Villena

Relacions externesLídia Marimon

Redacciói administracióAssociació DiomiraVilamarí 54 baixos08015 BarcelonaTel. 93 425 48 23Fax: 93 292 52 [email protected]

e d i t a : a m b e l s u p o r t d e :

ImpressióGràfiques de Premsa Diària S.A. Polígon ZC. de la Impremta 208150 Parets del Vallès Barcelona

Tiratge: 20.000 exemplarsDistribució gratuïtaISSN: 1887-9314DL: B-3419-2006

Temes Clau no es responsabilitza de les opinions expressades als articles firmats

4 t e m e s c l a u n u m 1 4

Un congrés per a l'associacionisme i la ciutat

El 2n Congrés d'Associacions de Barcelona compta amb 10 ponències que giren entorn els tres eixos de debat: el reconeixement -tant per part del propi sector com de l'administració i el sector privat-, la necessitat de finançament per dur a terme les activitats de les associacions i l'ús dels espais i equipaments, amb una anàlisi de les normatives d'ús de la via pública per part de les entitats i la gestió d'equipaments

El 22 d'octubre de 2010 les associacions de Barcelona iniciarem un procés de treball que ens ha de permetre aprofundir en els temes estratègics de futur de l’associacionisme de la ciutat, el Segon Congrés d’Associacions de Barcelona El debat serà llarg perquè volem fer-ho des dels nostres barris i realitats, i finalitzarà el proper mes de maig del 2011, moment en què s’aprovaran de forma con-junta el que seran les mesures de suport que haurà d’aplicar el nou govern municipal durant la propera legislatura.

Avui el sector associatiu és diferent de com ho era fa deu anys, quan vam fer el Primer Congrés d'As-sociacions de Barcelona. Les necessitats socials han canviat, les organitzacions han canviat, les per-sones que les formen han canviat, les aliances amb les que treballen plegades han canviat. Així mateix, l’associacionisme necessita seguir aprofundint en la seva millora permanent, des de les formes de gestió, fins a aconseguir un reconeixement i una participa-ció ciutadana més intensa i constant a les entitats, sense oblidar les relacions entre les associacions i les altres institucions i entitats del país. Per tot això, i per respondre a aquestes necessitats i al context actual en què vivim, el Segon Congrés d’Associaci-ons de Barcelona planteja tres eixos de treball (reco-neixement, finançament i espais i equipaments) que

es complementen amb diferents ponències fruit d’un procés consultiu previ- que s’acabaran enri-quint amb el debat territorial i virtual.

En primer lloc plantegem aprofundir en el reconei-xement d'una forma àmplia i diversa. Cal començar el reconeixement per part de les persones que aglu-tinem, associats, voluntaris i professionals, perquè és el nostre capital més important i cal tenir-ho en compte. Per això en Xavier Tort, directiu de l’em-presa Espai Públic, ens presentarà la ponència “La ciutadania i les associacions”. També volem apro-fundir sobre el reconeixement del què som i del què fem les pròpies associacions i de les eines que poden ajudar a aquest reconeixement.. Des d'aquesta perspectiva serà en Pep Martí, membre de la Comis-sió Reguladora del Codi Ètic i expert associatiu, qui desenvoluparà la ponència “El Reconeixement del propi sector”, que ens permetrà avançar en la implantació del Codi Ètic de les Associacions. D’al-tra banda, la ponència “Les associacions relacionals” ens permetrà treballar sobre els models de treball en xarxa i els models i reptes de les entitats de segon grau . Finalment, es treballarà el reconeixement, per part de l’administració i el sector privat, de les asso-ciacions com uns actors més en la construcció de ciutadania. És a dir, ens platejarem quin és el paper que tenim les associacions en la construcció de les

Ramon Torra, Director del 2n Congrés de les Associacions de Barcelona

Cal que entre totes i tots trobem moments per aturar-nos i imaginar el sector associatiu que volem en els propers anys a la nostra ciutat i, des de la diversitat i interessos, trobar els punts en comú que fixin uns objectius compartits

Jornada de treball amb els tècnics de Comunicació de les entitats membres del Consell d'Associacions de Barcelona

5t e m e s c l a u n u m 1 4 5

les entitats? La segona ponència, “El suport a l’associacionisme des del desenvolupament de serveis”, a càrrec de Pau Vidal, director de l’Ob-servatori del Tercer Sector (OTS), ens permetrà debatre, entre d'altres elements, sobre noves vies de finançament a partir de la prestació de serveis i quins són els límits d’aquest model. La tercera ponència, “La Banca ètica. Un model per emancipar-nos”, versarà sobre les possibilitats de generació d’estratègies de finançament dirigi-des pel propi sector associatiu i serà presentada pels responsables de la Banca Ètica FIARE.

Finalment, no podem organitzar-nos sense fer ús d'uns espais i equipaments. Són diverses les nostres activitats i necessitats, així com diver-ses les nostres formes d’ús i gestió d’espais, ja siguin municipals o privats. Per respondre a aquest debat plantegem dues ponències. “La gestió ciutadana en la gestió d’equipaments públics” serà presentada per la Plataforma de gestió cívica formada per diverses associacions de la ciutat que estan gestionant equipaments públics. D'altra banda, amb la ponència “El patrimoni del sector associatiu” que presentarà la Federació d'Ateneus de Catalunya, iniciarem un debat sobre les necessitats de les entitats que tenen locals propis, així com les necessi-tats per promoure l'adquisició de patrimoni des

polítiques públiques i en la millora de la qualitat democràtica, obrint el debat entorn la nostra par-ticipació en espais municipals. Aquesta darrera ponència serà a càrrec d'en Quim Brugué, direc-tor de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP-UAB) amb el títol “El reconeixement de les institucions públiques”.

El segon element central de debat serà el finan-çament, un component que resulta necessari per millorar les nostres activitats, serveis i acci-ons. Volem entendre el debat sobre finançament d'una manera àmplia, de forma que ens permeti abordar aspectes ben diversos, des de la neces-sitat d'una millor legislació per obtenir un finan-çament, tant públic com privat, que ens ajudi a ser més actius i ens porti a una veritable autono-mia financera, fins a la idoneïtat de la gestió de serveis públics com a mecanisme d'enfortiment associatiu i finançament de les nostres estructu-res. En aquest sentit proposem tres ponències de treball. La primera, presentada per David Prujà, membre de la Comissió Delegada del 2n Congrés de les Associacions de Barcelona, amb el títol “Polítiques públiques de finançament de l'estructura democràtica de les associacions” que ens ajudarà a plantejar un debat sobre les prioritats d’inversió de les administracions públi-ques: criteris per definir en què i com recolzar

del sector associatiu. Finalment plantegem un debat sobre com preservar la nostra singulari-tat en la utilització de l’espai. L'ús de l'espai públic, sobretot el carrer, està generant conflic-tes. Per tant esdevé prioritari iniciar una reflexió sobre les normatives d'ús dels espais públics (equipaments i ús de la via pública) per part de les associacions, així com la disparitat de taxes i preus en el territori i divergència de criteris entre sectors d'activitat. Per això proposem fer aquest debat arrel de la ponència “L'ús de l'es-pai públic” que ens presentaran els companys i companyes de la Federació Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB).

Ara som en el punt de partida que ens ha de per-metre iniciar el debat, cada territori pot escollir que vol debatre, partint d’aquestes ponències i, si cal, afegint-ne de noves perquè li són pròpies al seu entorn. Per això cal que entre totes i tots trobem moments per aturar-nos i imaginar el sector associatiu que volem en els propers anys a la nostra ciutat i, des de la diversitat i inte-ressos, trobar els punts en comú que fixin uns objectius compartits. Aquest debat serà clau per a què les associacions de la ciutat siguin més fortes i contribuïm a una Barcelona pen-sada per a les persones. Comencem el debat, traguem-ne suc!

Eixos del Congrés

Reconeixement

Finançament

Espais i equipaments

L’associacionisme necessita seguir aprofundint en la seva millora permanent. Des de les formes de gestió, fins a aconseguir un reconeixement i una participació ciutadana més intensa i constant a les entitats, sense oblidar les relacions entre les associacions i les altres institucionsi entitats del país


Enfortint el teixit associatiude Barcelona

Entrevista: Paloma Herrera Pastor - Associació Diomira

En quin estat de salut es troba el moviment asso-ciatiu a la ciutat de Barcelona?

Joan Manuel V. Parisi. El moviment associatiu sem-pre ha estat bé i probablement seguirà estant bé, perquè les organitzacions ens adaptem als temps i a les circumstàncies del moment, i especialment en una ciutat com Barcelona on hem arribat a una gran cohesió associativa. L’arquitectura, els fonaments de l’associacionisme estan anant molt bé i, a més a més, no ens equivoquem, un dels moviments asso-ciatius que millor està treballant al món és el de la ciutat de Barcelona.

Montse Balaguer. L'estat de salut és bo, però hem d'estar a l'expectativa de veure què passa. El moviment associatiu va creixent i cal procurar que aquesta maduració es faci de forma positiva, salu-dable i respectuosa amb l'entorn, que serien totes les entitats. Però tot i aquest creixement, veiem pro-blemes de fons que hem anat arrossegant des de fa molts anys i que caldria combatre perquè no ens per-meten seguir creixent com a sector. Moltes entitats creixen de forma individual, però aquest creixement com a sector, com a xarxa, és el que potser està costant més, perquè hi ha uns problemes de fons que caldria resoldre.

Quin és el balanç que es pot fer del primer congrés vuit anys després?

J.M.V.P. Fa deu anys, quan es va decidir tirar enda-vant el primer congrés, es veia que les organitzaci-ons anaven molt a la seva i que teníem pocs punts de trobada, de coincidència. Aquest era un tret dis-tintiu de les associacions. En aquest sentit, el primer congrés assenyala un abans i un després, perquè moltes de les associacions de la ciutat de Barcelona ens comencem a conèixer a l’entorn del primer con-grés. No vol dir que sigui el primer congrés el deto-

Han passat vuit anys des del primer Congrés de les Associacions de Barcelona, un esdeveniment que va marcar un abans i un després per al teixit associatiu de la ciutat. Les entitats s'enfronten avui a nous i vells reptes, que es plantejaran al segon Congrés, hereu d'aquella primera cita. Joan Manuel V. Parisi, director del primer Congrés, i Montse Balaguer, presidenta del Consell d'Associacions de Barcelona, ens revelen en aquesta entrevista algunes de les claus del moment actual de l'associacionisme a Barcelona i què suposa per al futur de les entitats la celebració d'aquest nou congrés

La nostra ciutat serà millor en la mesura que tots els ciutadans i ciutadanes s’impliquin i entenguin que poden fer coses per la seva ciutat en qualsevol àmbit. En aquest sentit a les entitats ens toca fer creure als ciutadans que tenen un paper en aquesta ciutat i que és important que el juguin i se’l facin seu

Montse Balaguer

nant, però sí que aquelles circumstàncies polítiques, socials, econòmiques, etc. van possibilitar aquest aspecte i el que es deriva de tot això, la cohesió de les entitats de la ciutat de Barcelona. El primer congrés va ser molt important a nivell de participa-ció, amb 900 persones inscrites. Al llarg del dilatat període que va durar aquell congrés les entitats es van trobar a més de 80 reunions i d'aquest procés van sorgir 33 idees claus a partir del treball de les 11 comissions de treball que hi va haver. Però crec que el fet més important va ser el de la coordinació i de poder tastar-nos les entitats, d’allò que fem, com ho fem... Aquell esperit ha perdurat al llarg del temps i té un hereu que és el Consell d'Associacions de Barcelona, perquè en aquell moment ja es treballa perquè neixi.

Per què es planteja ara un segon congrés?

M.B. Perquè tots els reptes que van sorgir d’aquell primer congrés a molts d’ells els hem donat res-posta, però lògicament, perquè el teixit associatiu és dinàmic i va creixent, surten nous reptes, noves preguntes, noves expectatives i noves necessitats, i per tant necessitem trobar eines perquè aquest crei-xement continuï i que aquesta cohesió sigui real. El segon congrés es planteja per aconseguir respostes a tres reptes fonamentals: el reconeixement associ-atiu, el finançament i l'espai públic, en tant que equi-paments i espai públic en tant que l’ús que poden fer les entitats del carrer. Últimament, i per motius molt diversos, el carrer s’està privatitzant i les enti-tats tenim problemes per utilitzar-lo com espai de socialització. Per tant, necessitem tornar a ocupar els carrers com a espai de creació de ciutadania. En quant a la reivindicació d’equipaments, moltes entitats estan ubicades en locals municipals, altres tenim locals de propietat i altres estem en locals de lloguer. Tot això ho hem de regular i hem de garantir que totes les entitats puguin treballar en espais dig-nes, ja que hi ha moltes entitats que estan treballant en precari i això dificulta el seu creixement. En quant a finançament, a banda de les subvencions, hem de ser capaços de ser creatius i trobar noves formes de finançament, no només a nivell econòmic, sinó de compartir recursos i amb intercanvis en espècie tant entre entitats com entre entitats i administraci-ons. Per una altra banda, demanem reconeixement social, la ciutadania sap que existim, però encara ho ha de saber més i ha d’entendre el perquè fem el que fem, els nostres objectius, i establir complicitats amb aquesta ciutadania. Hem de ser capaços que la gent entengui el que fem i per què ho fem.

La descentralització és un element clau en la meto-dologia d'aquest segon congrés...

M.B. Volem que la gent de les entitats sigui la pro-ductora d’aquest congrés. És per aquest motiu que el congrés s’ha pensat de forma descentralitzada i tindrà lloc en tots els territoris de la ciutat. En la línia del reconeixement social d’aquest sector associatiu,


Montse Balaguer (1977) presideix actualment el Consell d'Associacions de Barcelona. Es va fer jove a l'Agrupament Escolta Joan Maragall del barri de Sants, i és sòcia activa de l'Orfeó Martinenc des de l'any 1994. Forma part des del 2008 de la Junta Directiva de la Federació d'Entitats del Clot-Camp de l'Arpa. Va ser res-ponsable de programació del Centre Cultural la Farinera del Clot de Barcelona d’octubre de 2004 a desembre de 2007 i actualment treballa a l'administració local. És educadora social i lli-cenciada en antropologia social.

Joan Manuel V. Parisi (1956) forma part del món associatiu des de la seva etapa juvenil i des de 1991 és gerent del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta de Barcelona, federació que agrupa 270 entitats. Va ser el director del primer Congrés d’Associacions de Barcelona, desenvolupat entre juny de 2001 i desembre de 2002. És llicenciat en història (1978), professor de llengua catalana (1981) i màster d’Economia Social i de Direcció d’Enti-tats sense ànim de lucre per la UB (1994).

volem que aquest reconeixement no sigui només de la ciutadania cap aquest sector, sinó també del sector en si mateix. En aquest sentit, volem treballar des de cada territori, de les entitats de segon grau coordinant les seves entitats de base per tal que siguin les pròpies entitats les que s’empoderin d’aquest congrés.

J.M.V.P. Un dels resultats més importants del primer congrés en la línia de la cohesió va ser el d’afavorir la coordinació associativa. D’això és del que ens podem sentir més satisfets i més satisfetes dels assoliments d’aquell primer con-grés. Si no s’hagués pogut assolir aquell grau de coordinació i la creació de maneres de treba-llar en xarxa, no podríem estar parlant d’aquest aspecte tan rellevant del segon. És a dir, que mentre que el segon congrés serà molt important per la descentralització, el primer ho va ser per la coordinació i per la desconcentració, ja que es va fer a tots els barris de la ciutat de Barcelona, però no era descentralitzat. En canvi, avui, per sort, això és possible.

M.B. I és possible perquè el sector associatiu no està en crisi, com molta gent es capfica a dir. És precisament perquè aquest sector associatiu ha evolucionat i ara és capaç de muntar els seus processos congressuals i els seus processos de debat intern. Crec que això precisament és senyal de bona salut.

Un dels objectius d'aquest segon congrés és mostrar el valor de l'associacionisme. Quin és el missatge que es vol transmetre a la ciutadania?

M.B. Associar-se val la pena, és bo per la ciu-tat i pels ciutadans, perquè creen vincle, creen comunitat. L'associacionisme et fa créixer com a ciutadà i et fa implicar-te en el teu dia a dia. Associar-se és una forma d’entendre la vida. Jo no entendria la vida sense implicar-me en tot allò que passa al meu voltant i sense dir la meva d’una forma fonamentada, penso que això és important com a ciutadà. No podem esperar que només votant cada quatre anys la nostra ciu-tat serà millor. La nostra ciutat serà millor en la

mesura que tots els ciutadans i ciutadanes s’im-pliquin i entenguin que poden fer coses per la seva ciutat en qualsevol àmbit, des de la cultura, des de la salut, des de la gent gran o des de les reivindicacions urbanístiques. Tothom té aquest paper en aquesta ciutat, i en aquest sentit a les entitats ens toca fer creure als ciutadans que tenen un paper i que és important que el juguin i que se’l facin seu. En aquest sentit, ens interes-sen molt les propostes que puguin sortir d'aquest congrés, i sobretot que la gent sàpiga els objec-tius d’aquest congrés, que encara que no vulgui associar-se entengui el perquè fem el que fem, per què és necessari que les entitats ens trobem, debatem i reflexionem sobre el nostre futur.

J.M.V.P. Associar-se és molt més important del que sembla. De vegades, és fruit d’una deter-minada maduració personal, hi ha gent que no entra a l’associacionisme de jove, però que entra al llarg de la seva vida, i que un cop entren li agafen gust. És molt important participar en el

que és la vida col·lectiva. No ens oblidem que Barcelona és una ciutat amb una gran percepció per ella mateixa també a nivell mundial. Això no és possible sense unes organitzacions socials importants i que han estat treballant. Sense soci-etat civil no hi ha trama urbana, no és possible la construcció de la ciutat. No és possible que una ciutat es construeixi des del centre, s’ha de construir des de la suma del conjunt dels seus integrants, dels seus ciutadans que la integren. Per tant, de procedències socials, econòmiques, ètniques, polítiques... diverses. Aquesta diversi-tat en una ciutat com la nostra ha progressat i molt bé, ja que tenim moltes associacions acti-ves. Hem de ser molt curosos a seguir treba-llant, perquè la ciutat acabarà funcionant millor en tant que l’associacionisme funcioni també millor. En aquest sentit, és important que al con-grés hi participin moltes entitats, que s’assoleixi una cohesió important i que tinguem resultats positius en aquest panorama que es planteja del 2011-2015.

No és possible que una ciutat es construeixi des del centre, s’ha de construir des de la suma del conjunt dels ciutadans que la integren, per tant, de procedències socials, econòmiques, ètniques, polítiques... diverses. Aquesta diversitat en una ciutat com la nostra ha progressat molt bé, amb moltes associacions actives

Joan Manuel V. Parisi

Montse Balaguer, presidenta del CAB, i Joan Manuel V. Parisi, director del 1r Congrés d'Associacions de Barcelona


La col·laboració entre el sector associatiu i les administracions

El passat mes de maig en John Casey1 ens va fer una aproximació des d'una perspectiva internacio-nal sobre l'estat de la qüestió i les diferents expe-riències de col·laboració entre el sector associatiu i les administracions en diferents països. La seva intervenció ens va permetre definir les oportunitats que ens oferirà el segon congrés de les associaci-ons, ja que és un procés que acabarà construint les propostes del sector per incidir en un futur Pla Municipal de Suport a l'Associacionisme.

La Revolució Associativa Global. Així defineix l'evo-lució dels darrers 30 anys del tercer sector i el seu augment progressiu. Ha estat un sector capaç de guanyar-se la confiança de la gent i ha canalitzat les inquietuds de les persones, tot ocupant un espai polític, social i econòmic més clar a tots els països democràtics.

Aquest creixement sostingut en aquests anys es caracteritza, segons Casey, per tres elements. En primer lloc, es parla d'un creixement “des de baix”. Cada cop més persones tenen més capacitats i mit-jans per participar, i més interès en una participa-ció activa. Un segon tipus de creixement que s'ha donat en els darrers anys s'anomena creixement "des de dalt". Els estats ha augmentat el seu interès en col·laborar amb les entitats civils. D'una part els interessa oferir serveis més eficaços i/o privatitzar els serveis, moguts per l'abaratiments dels costos.

D'altra part, els estats opten recòrrer a les entitats per solucionar el dèficit democràtic i administratiu. Finalment, existeix també un creixement de caràc-ter "orgànic" o institucional, entenent aquest com l'augment del paper polític, social i econòmic del sector a la vegada que es dóna un descens dels agents socials tradicionals com l'Església, els sin-dicats i els partits polítics. Malgrat que aquest creixement s'ha mantingut des dels anys 70, es tracta d'un creixement de caràcter cíclic i desigual, sobretot en els últims anys, ja que acaben creixent les grans entitats i estan desapareixent la “classe mitjana” associativa.

Aprofundint en la relació entre l'administració i el tercer sector, podem definir diferents models, així com diferents fases al llarg dels darrers anys. D'una banda el model anglosaxó, que es caracte-ritza per la privatització de serveis, on el tercer sec-tor esdevé un proveïdor de l'administració pública. Aquest model genera molta relació entre ambdós actors. D'altra banda, el model continental, molt més corporativista, on l'estat centra la relació amb les associacions tradicionals (església, partits i sin-dicats) però també, sobretot els últims anys, amb les noves entitats. Finalment ens trobem amb el model dels països en vies de desenvolupament on l'existència d'organitzacions no lucratives (ONL) esdevé per part d'altres ONL estrangeres que inter-venen en aquests països.

En els darrers 30 anys, el tercer sector ha estat capaç de guanyar-se la confiança de la gent i ha canalitzat les inquietuds de les persones, tot ocupant un espai polític, social i econòmic més clar a tots els països democràtics

Miquel Àngel Aragón Brailoff, Director del Consell d'Associacions de Barcelona

John Casey, professor del Centre d'Estratègia i Gestió Sense ànim de lucre de l'Escola d'Afers Públics de la Universitat de Nova York, va participar a l'acte d'inici del procés pre-congressual del 2n Congrés d'Associacions de Barcelona, amb una ponència sobre les oportunitats d'aquest esdeveniment en relació a la col·laboració entre el sector associatiu i les administracions. L'acte es va dur a terme el 19 de maig de 2010 a l'Orfeó Martinenc

A l'acte es va destacar la importància del congrés per enfortir la relació entre l'administració i les associacions


La col·laboració entre el sector associatiu i les administracions

Pel que fa a l'evolució històrica de la relació i els acords entre l'estat i el tercer sector podem dibuixar un procés des del “conflicte” dels anys setanta i vuitanta, fins la fase de “consultació” (1980-1995), on les entitats comencen a incidir en les polítiques públiques en espais de consulta liderats per les administracions. Una tercera fase de “contractes”, on es va més enllà de la consulta i es realitzen contractes per compartir certs temes; i finalment la fase de les “concer-tacions” (2000, fins l'actualitat), on s'acorden acords marc entre els governs i els sectors.

La concertació posa de manifest la maduresa tant del tercer sector com de les administra-cions per adaptar-se a les noves realitats. En aquest sentit el sector ha iniciat processos de col·laboració i vertebració en espais de segon i tercer grau que han facilitat aquesta interlocució. D'altra banda, des de diferents governs, s'han generat noves estructures capaces de liderar aquestes “relacions intencionades”. Exemples d'aquestes noves estructures són alguns nous ministeris, direccions generals del tercer sector o participació ciutadana, coordinadores del ter-cer sector, així com d'altres iniciatives per faci-litar el treball en comú.

Fruit d'aquest esforços comencem a trobar acords i/o concertacions formals2 arreu del món de caràcter macro o parcial que fomenten i regu-len les relacions de col·laboració entre ambdós sectors. Per il·lustrar aquest acords podem veure

els exemples d'Anglaterra3, Canada4 o fins i tot el mateix Pla Nacional de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya5.

Evidentment, vinculat a la possibilitat d'establir processos de concertació, hi ha una sèrie de debats que han de ser abordats des del propi sector, tant a nivell local, com nacional, com internacional. El propi John Casey va plantejar alguns reptes, com les relacions intersectorials i la necessitat de crear mecanismes de con-trol; el finançament públic o privat i el paper del mecenatge en el nostre sector, fins al punt de qüestionar si és millor dependre d'un finan-çament públic, pel què es poden demamar res-ponsabilitats, o d'un privat que no ha de donar explicacions a ningú; l'atomització del sector i la desigualtat entre grans organitzacions i petites entitats, amb la desaparició d'entitats mitjanes; la necessitat d'avaluar, investigar i desenvolu-par informació sobre el sector; la renovació del propi sector; la necessitat de potenciar les eines d'autoregulació del sector...

El debat pot resultar molt interessant, però... i nosaltres, serem capaços d'iniciar aquesta etapa de concertació a Barcelona? Si som capaços ho veurem al llarg del procés del congrés. Aquesta serà la gran oportunitat del 2n Congrés d'As-sociacions de Barcelona, la possibilitat d'acabar de vertebrar el sector i proposar al govern de la ciutat un acord marc de suport a l'associacio-nisme.

1 Dr. John Casey. Professor associat del Centre d'Estratègia i Gestió Sense ànim de lucre de l’Es-cola d'Afers Públics de la Baruch College, City University de Nova York (CUNY). Doctor (Uni-versitat Autònoma de Barcelona), MPA (Baruch College, City University de Nova York), BA / BSW (Universitat de Sydney), Grad Dip. Univ Ensenya-ment i l'Aprenentatge (Charles Sturt University), IV Certificat en el Lloc de Treball d'Avaluació i Capacitació (NSWVETAB). És a la Baruch College, CUNY des del 2008. Del 1999 al 2007, va ense-nyar gestió, lideratge i governança a l'Australian Graduate School of policia, de Charles Sturt Uni-versity, Sydney. De 1992 a 1998, va ser Direc-tor Executiu del Màster en Administració Pública en el programa consorciat per tres universitats a Barcelona, així com professor adjunt en la ges-tió pública a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, i consultor per la Unió Europea treba-llant en el desenvolupament del sector públic a Europa de l'Est. Anteriorment, va ser Director de l'Oficina de l'Alcalde de l'Alfabetització d'Adults de la Ciutat de Nova York, EUA i gerent de serveis socials a Sydney, Austràlia.

2 John Casey els anomena 'compacts'

3'http://www.thecompact.org.uk/files/140472/FileName/TheCompact.pdf'

4'http://www.vsi-isbc.org/eng/relationship/the_accord_doc/index.cfm'

5'http://planacionalassociacionisme.voluntariat.org/inici/espaidetreball/tabid/60/default.aspx'

La concertació posa de manifest la maduresa del tercer sector i de les administracions per adaptar-se a les noves realitats. En aquest sentit el sector ha iniciat processos de col·laboració i vertebració en espais de segon i tercer grau que han facilitat aquesta interlocució

John Casey en un moment de l'acte d'obertura del procés precongressual del 2n Congrés

1 0 t e m e s c l a u n u m 1 4

Què pot fer l'associacionisme?

Drets humans, sostenibilitat, multiculturalitat, educació en el lleure, cultura popular, atenció a la diversitat, societat del coneixement... són molts els àmbits en què les associacions contribueixen amb la seva actuació a la millora de la societat. Persones vinculades al teixit associatiu de Barcelona exposen quins creuen que són els reptes del moviment associatiu en el seu àmbit d'actuació

... pels drets humans?Alba Cuevas Barba, SOS Racisme-Catalunya

www.sosracisme.org

Associacionisme i drets humans és una combinació interes-sant d'analitzar, tot i que poc sovint les veiem juntes. Quan parlem de defensa dels drets humans generalment adoptem un discurs que podem categoritzar com a seriós, quan par-lem d'associacionisme sembla que parlem de diversió i temps lliure. M'agradaria compartir una reflexió, en què els dos con-ceptes resulten imprescindibles entre ells i sembla que esta-bleixin una relació simbiòtica.

Vivim moments de retallades en tots els àmbits (socials, labo-rals, personals...). Aquest és un context en què vetllar pels drets humans sembla que sigui quelcom complicat. Tot i viure en un estat de dret i en una democràcia, el compliment dels drets humans no està garantit ni és prioritari. El més preocu-pant d'aquesta situació és que tots i totes estem acceptant aquest retrocés; justificat en la famosa crisi, que sembla la culpable de tot! Arribats aquest punt: quin paper juguen aquí les associacions? Doncs la seva raó de ser: la transformació.

Potenciar l'associacionisme és aprofundir en democràcia. Ha quedat més que constatat que és necessari. I en aquest sentit el treball en la defensa dels drets humans és prioritari. Tot i declaracions o tractats universals, compromisos de la Unió Europea i dels seus estats membres, els drets humans també són vulnerats al nostre país, cal tenir-ho en compte. És impor-tant que les associacions ens posem les piles en ser motors de la transformació social i treballar per un model de societat just, igualitari i inclusiu que sigui garant dels drets humans.

... per reivindicar polítiques del temps? Fabian Mohedano, Moviment Laic i Progressistahttp://fabianmohedano.blogspot.com

Una de les causes de la desafecció democràtica és l'ús irracional dels horaris (tant per la manca de qualitat de vida, com per l'absència de temps quotidià personal per pensar i participar a l'espai públic). Cada cop es valora molt més les persones amb mentalitat oberta i capacitat de viure, que equilibren la vida personal, familiar i pública -cívica- amb la laboral. Per tant, tenir dirigents associatius i persones implicades social-ment a mig termini genera un valor per a l'empresa.

El repte és saber aprofitar-se de les potencialitats que ofereixen els seus treballadors. I això passa perquè sigui possible pactar que la per-sona tingui un horari flexible que li permeti assumir responsabilitats amb plenes garanties: una reunió a l'ajuntament, una roda de premsa o la participació en un esdeveniment internacional.

Per això cal que el moviment associatiu treballi i elabori propostes per un canvi de cultura sobre el valor del temps. Algunes propostes podrien ser la signatura d'un acord marc de compromís entre moviment asso-ciatiu i organitzacions patronals i sindicals per a l'impuls de clàusules que permetin la participació comunitària; priorització de subvencions a empreses que faciliten l'enfortiment del teixit associatiu amb mesures de flexibilització horària; fer visible les aportacions socials i culturals dels treballadors que són activistes socials en els espais de comunica-ció interna de l'empresa; impulsar iniciatives per donar a conèixer els diferents col·lectius i associacions de l'entorn més proper obrint els centres de treball a les entitats, organitzant fires d'associacions, per exemple; fer una exploració a Europa les experiències de polítiques del temps vinculades a la participació, així com de relació entre empresa i entorn.

Tu també pots dir la teva al web del congrés:http://www.congresassociacionsbcn.cat

1 1t e m e s c l a u n u m 1 4

...pels més pobres?Enrique Richard, Fundació Arrels

http://enriquerichard.es

Els que fem un treball tan proper als que pateixen pobresa / mar-ginació / exclusió correm el risc d'individualitzar les causes que la provoquen, atribuint la situació en què malviu la persona amb la que ens relacionem, unes vegades, a la destinació terrible que li ha tocat viure, altres, a la seva mala sort i, fins i tot, sovint, farts de tanta impotència per canviar la seva situació, podem arribar a culpabilitzar la persona que la pateix: "Ella l'hi haurà buscat". Però la immedia-tesa no pot tapar la realitat i obviar que les causes profundes que arrosseguen a la pobresa / marginació / exclusió són estructurals i es nien en les entranyes mateixes del nostre injust sistema.

L'associacionisme ens ha d'ajudar a mantenir l'esperança i a creure en la utopia (el futur pot canviar si ho forcem), recordant que, per sobre de les situacions sense sortida a què diàriament ens enfron-tem, hi ha efectivament causes estructurals que les provoquen i que, aquestes, sí que poden ser eradicades. Estudiar, indagar, aprofundir, en les causes que generen la pobresa / marginació / exclusió.

Denunciar davant els poders econòmics, polítics i fins i tot religio-sos, als que ja els està bé que les coses quedin com estan, donant solucions aïllades al que per a ells els convé que segueixin sent con-siderades situacions aïllades, però sense canviar res. Lluitar, consci-enciar, exigir, aportant solucions que siguin capaços de transformar el sistema i eradicar, així, les causes reals que provoquen la pobresa / marginació / exclusió.

...pel consum responsable?Miquel Vallmitjana, Ecoconsum

http://ecoconsum.org/

Heu sentit a parlar del consum conscient i transformador? Els que participem als grups de consum portem a la pràctica aquesta manera de viure, i ho fem de manera col·lectiva perquè no només així ho fem millor, sinó que es fa més fàcil. Els productes que con-sumim respecten el medi ambient en la seva producció, normalment s'anomenen productes eco o biològics. Un altre aspecte important que ens caracteritza és el consum de productes propers i de tem-porada.

El fet de practicar circuits curts de comercialització -com a molt un intermediari entre el pagès i el consumidor o grup de consum- per-met que no s'encareixi la nostra cistella bàsica i que siguin viables les propostes productives que en la lògica del sistema capitalista actual no ho serien. Però alhora són propostes que el propi sistema reclama agonitzant, ara per la crisi financera i tot seguit per la crisi ambiental: ens cal, entre d'altres canvis, reduir el transport de mer-caderies -minimitzar el que des de la campanya de No et mengis el món s'ha batejat com aliments quilomètrics.

La presència dels grups de consum a Barcelona és important, però encara testimonial. Tenim, no obstant, un potencial de creixement enorme; en la mesura que augmentem en nombre estarem acostant la ciutat a ser sostenibles en l'àmbit de l'alimentació. Però cal que les persones que vulguin sumar-se a aquesta manera de consumir estiguin animades a posar-hi els colzes que calguin per a que això sigui possible.

...per la inclusió social?Edgar Vinyals, Associació Oci Inclusiu Sarau

www.sarau.org

La diversitat del teixit associatiu de Barcelona inclou un ampli ven-tall de realitats diferents que es relacionen entre si.

Les associacions són escenaris de participació on persones que comparteixen necessitats, il.lusions, creences, valors, cooperen per la consecució dúnes finalitats. Aquest factor humà, com a valor diferencial, genera les sinergies que potencien la capacitat operativa de les entitats.

Les associacions configuren espais de convivència on es respecten els diferents posicionaments dels seus membres. El seu funciona-ment democràtic garanteix la pressa de decisions plurals, fet que fa possible, que la participació en els projectes de les organitzacions associatives, es pugui fer de forma conjunta entre persones afec-tades, familiars, professionals i qualsevol ciutadà, sigui quina sigui la seva etiqueta.

Lóbjectiu de la inclusió social és esborrar els marges culturals que discriminen si una persona està exclosa de la societat. Per tot lésmentat anteriorment lássociacionisme és el context òptim per desenvolupar projectes dínclusió social on el contacte directe entre ciutadans diversos esborri els prejudicis i estereotips que recauen sobre certs col.lectius.

...per la societat del coneixement?Jaume Albaiges

www.tecnolongia.org

Quan parlem de societat del coneixement ens estem referint, per exemple, al fet que les activitats professionals que es basen en l’activitat intel·lectual suposen cada cop un percentatge més ele-vat del total, però també estem dient que més que mai la infor-mació rellevant per a allò que fem és al nostre abast gràcies a la tecnologia en general i, molt especialment, a Internet.

Per al teixit associatiu, que sovint ha tingut i encara té dificultats per consolidar estructures potents en capital humà que atresorin tot el coneixement necessari per a l’acompliment de la pròpia missió, l’apropiació d’Internet com a espai de presència, d’acti-visme, d’intercanvi, de treball, de col·laboració i d’aprenentatge és un imperatiu estratègic. I això només serà possible si es fa una aposta clara per a la formació de les capacitats digitals de tots els membres de les entitats: des de les juntes directives fins a les bases socials, passant pels equips tècnics.

La selecció i adopció de les eines i dels espais de participació adequats també serà, sens dubte, un aspecte clau. En definitiva, no és tracta tant de preguntar-se com ens podem adaptar a la societat del coneixement, sinó més aviat com en podem treure el major profit.

1 1

1 2 t e m e s c l a u n u m 1 4

MAPA ASSOCIATIU DE LA CIUTAT DE BARCELONA

SarriàSant Gervasi

Eixample

Ciutat VellaSantsMontjuïc

419

Les Corts 238

Culturals 175Salut i discapacitats 68Esportives 55Educació i formació 54Gremis i professionals 53Cooperació al desenvolupament, Solidaritat i Pau 50Promoció de la ciutadania activa 49Gènere 38Gent gran 36Juvenils 35Suport social 33Ecologistes i medi-ambientals 24Comunicació 21Immigració 20Veïnals 15Religioses 11Drets humans 10Comunicació 10Orientació sexual 10Polítiques i sindicals 7Defensa i protecció dels animals 6Federacions/Coordinadores multidisciplinars 4Total d’entitats 784

Eixample (784)

Culturals 86Salut i discapacitats 40Esportives 28Educació i formació 24Veïnals 21Juvenils 18Cooperació al desenvolupament, Solidaritat i Pau 16Gremis i professionals 15Gent gran 15Suport social 14Gènere 10Promoció de la ciutadania activa 9Religioses 8Ecologistes i medi-ambientals 7Immigració 5Economia social 5Drets Humans 4Orientació sexual 2Federacions/Coordinadores multidisciplinars 2Orientació sexual 1Comunicació 1Defensa i protecció dels animals 1Total d’entitats 332

Sarrià - Sant Gervasi (332)

Culturals 121Esportives 58Veïnals 37Educació i formació 31Promoció de la ciutadania activa 25Salut i discapacitats 23Juvenils 19Comunicació 16Suport social 14Gent gran 13Cooperació al desenvolupament, Solidaritat i Pau 12Gremis i professionals 8Immigració 7Defensa i protecció dels animals 7Ecologistes i medi-ambientals 6Gènere 6Orientació sexual 5Economia social 4Religioses 3Drets humans 3Federacions/Coordinadores multidisciplinars 1Polítiques i sindicals -Total d’entitats 419

Sants - Montjuïc (419)

Culturals 241Educació i formació 54Cooperació al desenvolupament, Solidaritat i Pau 48Suport social 41Immigració 40Gremis i professionals 38Juvenils 37Veïnals 35Promoció de la ciutadania activa 27Esportives 25Salut i discapacitats 24Gent gran 24Gènere 22Polítiques i sindicals 17Religioses 16Drets Humans 16Ecologistes i medi-ambientals 13Comunicació 11Economia social 7Federacions/Coordinadores multidisciplinars 7Defensa i protecció dels animals 5Orientació sexual 4Total d’entitats 752

Ciutat Vella (752)

Culturals 60Educació i formació 29Juvenils 22Esportives 20Veïnals 17Cooperació al desenvolupament, Solidaritat i Pau 13Gènere 11Salut i discapacitats 10Gent gran 9Gremis i professionals 9Suport social 8Promoció de la ciutadania activa 6Religioses 4Ecologistes i medi-ambientals 4Economia social 3Federacions/Coordinadores multidisciplinars 3Defensa i protecció dels animals 2Comunicació 2Drets humans 2Immigració 2Polítiques i sindicals 2Orientació sexual -Total d’entitats 238

Les Corts (238)

Culturals 1140Educació i formació 457Esportives 418Salut i discapacitats 288Juvenils 224Veïnals 219Cooperació al desenvolupament, Solidaritat i Pau 209Promoció de la ciutadania activa 200Gremis i professionals 197Gent gran 168Suport social 165Gènere 133Immigració 95Ecologistes i medi-ambientals 86Comunicació 74Religioses 52Drets Humans 43Economia social 43Defensa i protecció dels animals 33Polítiques i sindicals 30Federacions/Coordinadores multidisciplinars 27Orientació sexual 25Total d’entitats de la Ciutat 4.326

Associacions per àmbit temàtic

Dades del Fitxer General d’Entitats Ciutadanes (FGEC) - agost 2010

332

A Barcelona, una de cada quatre entitats es dedica a la cultura, amb un total de 1.140 associacions d'aquest

àmbit cultural a la ciutat

1 3t e m e s c l a u n u m 1 4 1 3

MAPA ASSOCIATIU DE LA CIUTAT DE BARCELONA

SarriàSant Gervasi

HortaGuinardó

Nou Barris

389

Sant Andreu

Sant Martí

447

Eixample

784

Gràcia

391

Ciutat Vella 752

Culturals 65Educació i formació 52Esportives 50Juvenils 19Veïnals 17Gremis i professionals 14Salut i discapacitats 14Gent gran 12Cooperació al desenvolupament, Solidaritat i Pau 10Promoció de la ciutadania activa 10Suport social 7Gènere 6Immigració 5Religioses 3Comunicació 2Defensa i protecció dels animals 2Ecologistes i medi-ambientals 2Economia social 1Polítiques i sindicals 1Federacions/Coordinadores multidisciplinars 1Drets humans -Orientació sexual -Total d’entitats 293

Horta - Guinardó (293)

Educació i formació 74Culturals 71Esportives 61Juvenils 26Veïnals 25Promoció de la ciutadania activa 20Gent gran 20Gremis i professionals 19Salut i discapacitats 13Cooperació al desenvolupament, Solidaritat i Pau 13Gènere 11Suport social 9Comunicació 7Ecologistes i medi-ambientals 7Immigració 6Federacions/Coordinadores multidisciplinars 3Economia social 3Defensa i protecció dels animals 1Polítiques i sindicals -Drets Humans -Religioses -Orientació sexual -Total d’entitats 389

Nou Barris (389)

Culturals 131Educació i formació 37Salut i discapacitats 35Esportives 27Cooperació al desenvolupament, Solidaritat i Pau 21Gent gran 16Juvenils 16Suport social 16Promoció de la ciutadania activa 15Gremis i professionals 14Veïnals 14Ecologistes i medi-ambientals 10Gènere 9Immigració 5Comunicació 5Economia social 5Drets humans 4Defensa i protecció dels animals 4Religioses 3Federacions/Coordinadores multidisciplinars 2Polítiques i sindicals 1Orientació sexual 1Total d’entitats 391

Gràcia (391)

Culturals 73Educació i formació 45Esportives 28Salut i discapacitats 26Juvenils 20Veïnals 19Gent gran 12Esportives 9Cooperació al desenvolupament, Solidaritat i Pau 9Gremis i professionals 7Suport social 7Ecologistes i medi-ambientals 6Gènere 6Economia social 4Defensa i protecció dels animals 2Comunicació 2Drets Humans 2Federacions/Coordinadores multidisciplinars 2Orientació sexual 2Immigració 1Polítiques i sindicals - Religioses -Total d’entitats 281

Sant Andreu (281)Culturals 117Esportives 66Educació i formació 57Salut i discapacitats 35Promoció de la ciutadania activa 30Gremis i professionals 20Veïnals 20Cooperació al desenvolupament, Solidaritat i Pau 17Suport social 16Gènere 14Juvenils 12Gent gran 11Ecologistes i medi-ambientals 7Comunicació 7Juvenils 4Religioses 4Immigració 3Defensa i protecció dels animals 2Federacions/Coordinadores multidisciplinars 2Economia social 1Orientació sexual 1Polítiques i sindicals 1Total d’entitats 447

Sant Martí (447)Culturals 1140Educació i formació 457Esportives 418Salut i discapacitats 288Juvenils 224Veïnals 219Cooperació al desenvolupament, Solidaritat i Pau 209Promoció de la ciutadania activa 200Gremis i professionals 197Gent gran 168Suport social 165Gènere 133Immigració 95Ecologistes i medi-ambientals 86Comunicació 74Religioses 52Drets Humans 43Economia social 43Defensa i protecció dels animals 33Polítiques i sindicals 30Federacions/Coordinadores multidisciplinars 27Orientació sexual 25Total d’entitats de la Ciutat 4.326

Associacions per àmbit temàtic

Dades del Fitxer General d’Entitats Ciutadanes (FGEC) - agost 2010

281

293

Als 10 districtes de la ciutat hi ha 4.326 associacions,

321 fundacions i 61 entitats sota altres formes jurídiques

L'Eixample i Ciutat Vella són els districtes que concentren un major

nombre d'associacions

1 4 t e m e s c l a u n u m 1 4

1 5t e m e s c l a u n u m 1 4 1 5

De la participació ciutadana a la qualitat democràticaMarc Rius, Director General de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya

La participació democràtica s’expressa fonamentalment mitjançant les eleccions però és ben evident que aquest mecanisme té limitacions. Des d’aquesta constatació, Catalunya ja porta uns anys desenvolupant polítiques de participació ciutadana, fins al punt que probablement puguem parlar ja d’una certa fase de maduració de les mateixes. D’entrada podem citar els set anys d’existèn-cia de la Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya però també d’una experièn-cia anterior i força més àmplia realitzada des del món local i associatiu, així com d’una important contribució del món acadèmic en l’anàlisi d’experiències i metodo-logies. Malgrat aquest esforç, constatem que no s’ha aconseguit revertir l’anomenada desafecció política, un problema que transcendeix les institucions i que afecta al conjunt d’actors compromesos amb allò públic, com poden ser les associacions.

Davant d’aquesta situació, considerem que cal buscar noves vies per seguir avançant. Concretament, cal anar més enllà de la millora de la participació ciutadana per entrar en una millora més integral de la qualitat demo-cràtica. Per concretar aquesta ampliació de perspectiva hem promogut un debat de tot un any que culminarà en la redacció d’un Llibre Verd de la Qualitat Democrà-tica, un full de ruta que indiqui els continguts concrets d‘una política en aquest sentit.

La perspectiva àmplia a què fèiem referència hauria de contemplar les diferents maneres en que la ciutadania pot manifestar la seva voluntat: mitjançant intermedi-aris (elecció de representants), a través de la decisió directa (típicament, el referèndum) i, finalment, la seva presència activa en el debat, proposta, seguiment i

control de les actuacions públiques, que alguns ano-menen democràcia participativa. Anem a apuntar ele-ments per millorar la qualitat del sistema democràtic en cadascun d’aquests àmbits.

Comencem per la millora de l’elecció de representants. Més enllà de reformes (probablement necessàries) de lleis electorals, aquí cal una mirada àmplia que afronti qüestions com l’accés a la informació sobre les actua-cions públiques (garantit per llei), la transparència en la gestió pública (llei regulatòria i registre de lobbies) i la rendició de comptes de les accions realitzades per part de l’administració (avaluació imperativa de polítiques públiques). Complementàriament, cal reforçar el “bon govern” de les institucions amb mesures com l’elabo-ració de codis ètics que comprometin políticament els seus responsables més enllà de les seves estrictes obli-gacions legals; el reforçament dels règims d’incompati-bilitats o l’adequació del llenguatge legal i administratiu a la normalitat dels usos lingüístics (plain language).

Pel que fa a la deliberació pública, aquesta és especialment important per millorar l’eficàcia de les polítiques. Aquí cal implicar tant la ciutadania indi-vidual com les organitzacions socials, econòmiques, sindicals i polítiques. Un espai de deliberació pública especialment consolidat són els òrgans consultius de diferents institucions, potencialment útils però que probablement precisen d’una revisió a fons del seu funcionament. Més enllà d’aquests espais organitzats, cal una tasca de sensibilització ciutadana i enfortiment del capital social amb mesures com el reforçament del currículum formatiu sobre funcionament i institucions del procés polític; programes de suport a la dinamitza-

ció comunitària i de capacitació de les organitzacions socials per fer efectius els seus projectes i garantir el seu funcionament democràtic.

Respecte a la realització de propostes, l’eina per excel·lència és la iniciativa ciutadana, és a dir, l’acció promoguda per un nombre limitat i determinat de per-sones que trasllada una proposta a la institució com-petent perquè aquesta prengui una decisió. Aquesta iniciativa ciutadana es pot plantejar a diversos nivells municipals o supramunicipals. En aquests darrers, per exemple, ja existeix a nivell legal però encara no a nivell reglamentari.

Finalment, toca esmentar la decisió directa per part dels ciutadans. Malgrat no ser un mecanisme molt freqüent al nostre país, sí que ho és en altres. El canal més cone-gut són les consultes populars per via de referèndum, via que ha quedat tocada per la recent sentència del TC sobre l’Estatut. Encara continua plenament oberta, però, la via de les consultes populars no referendàries.

Per acabar, una reflexió de conjuntura: després d’una dècada de forta expansió, la participació ciutadana no viu avui el seu moment més àlgid. Probablement hi hagi diversos factors que ho expliquin, des d’una situ-ació econòmica que visualitza altres prioritats davant dels ulls d’alguns polítics fins a l’accidentat peri-ple d’algunes experiències emblemàtiques recents. Davant aquesta situació, els actors tradicionalment compromesos amb la participació (com són les asso-ciacions) no poden adoptar posicions defensives o de retirada. Ara, més que mai, necessitem més i millor democràcia.

Reforçar la xarxa associativa de BarcelonaImma Moraleda, presidenta de la permanent Consell de ciutat de BarcelonaRamon Nicolau, president del Consell Municipal d'Associacions de Barcelona

Tots els elements de la diagnosi de l’estat de la par-ticipació a la ciutat de Barcelona, recentment treba-llada en el Pla Director Municipal de Participació Ciu-tadana, coincideixen en que la riquesa i densitat del teixit associatiu sectorial i territorial de Barcelona és un dels principals actius de la realitat de la democrà-cia participativa a la Ciutat. Malgrat aquesta contun-dent afirmació, hi ha també bastant consens en que cal augmentar i reforçar la presència associativa als espais de participació, doncs hi ha sectors d’associ-acions que encara no hi participen, d’altres que no aprofiten per connectar la seva amplia massa social amb les accions municipals, i d’altres que tenen la sensació de no ser prou aprofitats per enriquir la governança municipal en el seu camp.

L’element determinant és el reconeixement unànime de que les entitats són els interlocutors fonamen-tals en la política participativa de la ciutat, en la que poden existir d’altres agents socials, però les asso-ciacions sempre seran el nucli fonamental que ali-menti els òrgans i espais de participació. Aquesta ha

estat sempre la realitat de Barcelona, especialment en la darrera etapa democràtica de la seva història, en la que les associacions de Barcelona han verte-brat i desenvolupat les parcel·les més importants de la participació ciutadana, especialment en el Consell Municipal d’Associacions i en el Consell de Ciutat.

Així mateix és evident que les associacions de Barcelona són un espai de foment de la convivència, d’agrupació de persones amb interessos comuns que lluiten per aconseguir millores en la nostra societat, per desenvolupar accions d’ajuda mútua, de reivin-dicació de necessitats ciutadanes i d’organització de serveis col·lectius des d’una perspectiva no lucra-tiva. Aquestes són un conjunt d’accions que ningú pot desenvolupar millor que la xarxa associativa, i constitueix per tant un actiu que moltes altres ciu-tats del Món no tenen, i que a Barcelona ens convé mantenir i ampliar.

Per tot això, des de l’Ajuntament de Barcelona, salu-dem amb gran entusiasme, la iniciativa del Consell

d’Associacions de convocar el segon Congrés d’As-sociacions, que estem segurs que aprofitant l’amplia participació de persones de tota la xarxa associativa de la ciutat, fixarà les bases sobre les que treballar l’enfortiment present i futur del moviment associa-tiu de Barcelona, i per tant inclourà la deliberació i redacció del Pla de Suport Associatiu, a desenvolu-par en els propers exercicis, que també englobi les mesures de reforç a les associacions per a la seva funció participativa.

Som conscients tots de que hi ha molts aspectes a millorar en la relació entre el moviment associatiu i l’administració. Hem de ser també conscients de que hem fet un llarg i profitós camí junts; que a més resulta alliçonador per moltes altres ciutats del Món que ens observen. Però sobre tot, som conscients i coneixedors de que l’únic camí viable de futur l’hem de fer junts el moviment associatiu i l’administració, cercant conjuntament la millor convivència, cohesió social, qualitat de vida i benestar dels nostres ciuta-dans i ciutadanes.

Les administracions i la seva aposta per l'associacionisme

1 5

1 6 t e m e s c l a u n u m 1 4

La tasca que du a terme el teixit associatiu, arreu del país i en diversos àmbits, suposa una de les fonts de valor social més importants a casa nos-tra. El nostre país té una forta tradició integradora i un model propi de convivència que es tradueix, entre altres coses, en prop de 15.000 associaci-ons actives i en més de 670.000 persones que dediquen part del seu temps al voluntariat. Per aquest motiu els qui som responsables de les polí-tiques comunitàries seguim treballant per poten-ciar aquest capital social i continuem promovent i enfortint el civisme que s’erigeix avui com un dels fonaments del nostre país. Perquè entenem que un bon ciutadà és aquella persona que sap con-viure amb el veïnat, però, a més a més, és qui té un paper actiu en la política municipal, s’associa amb altres persones, participa en els processos de decisió, actua en els espais públics, es preocupa pel benestar dels altres, pren responsabilitats i es compromet amb el futur del país.

Des de la Secretaria d’Acció Ciutadana celebrem les iniciatives com el 2n Congrés de les Associa-

cions de Barcelona que, nascudes des del sector, treballen per a la millora de les entitats i faciliten la relació necessària entre el teixit associatiu i l’Administració. Barcelona és seu d’un gran nombre d’entitats, moltes de les quals fan feina a la ciutat i també arreu del país. És per això que tot el que s’aconsegueixi durant aquests mesos millorarà l’activitat de les entitats barcelonines i alhora tot Catalunya en traurà profit. De ben segur que molts dels aprenentatges, experièn-cies i coneixements d’aquest congrés seran apli-cables a qualsevol àmbit associatiu o punt del territori.

Un dels aspectes clau del congrés és el procés participatiu que recollirà les opinions de les enti-tats de la ciutat. Durant cinc mesos, les asso-ciacions dels districtes barcelonins debatran al voltant de tres eixos i posaran en comú les necessitats i els reptes que se’ls plantegen avui. Aquest procés donarà lloc a un recull de con-clusions que permetrà establir les pautes que l’Ajuntament seguirà en matèria associativa.

A la Secretaria d’Acció Ciutadana coneixem els beneficis que aporten els espais de debat. Per aquest motiu s’ha apostat per crear una línia d’actuacions basada en el diàleg i l’intercanvi de coneixements i experiències amb el tercer sector, que sigui, per a uns i altres, un instru-ment de referència útil i eficaç.

En aquest sentit, s’han dissenyat diversos pro-cessos participatius per definir les polítiques en matèria associativa. Un exemple n’és la con-cepció i la redacció del Pla nacional de l’associ-acionisme i el voluntariat, en les quals van parti-cipar més de 1.500 entitats de diversos sectors i d’arreu del territori, que va suposar tot un èxit. És per això que encoratjo els representants de les associacions de Barcelona a implicar-se i participar activament en el 2n Congrés, i els animo a fer sentir la seva veu. La col·laboració de totes i tots en espais de trobada com aquest enriqueix el patrimoni associatiu del país i ens ajuda a construir una Catalunya més cívica i cohesionada.

Potenciar l'associacionismeJosep M. Civis, Secretari d'Acció Ciutadana Departament de Governació i Administracions Públiques

Promoure la reflexió sobre la participació ciutadanaXavier Campà, Subdirector Direcció General Dret i Entitats JurídiquesDepartament Justícia

La configuració d’un Estat social previst en l’ar-ticle primer de la Constitució, així com l’obliga-ció dels poders públics de facilitar la participa-ció de tots els ciutadans i ciutadanes en la vida política, econòmica, cultural i social, no és més que la culminació d’un llarg procés d’implicació de la societat, entesa des del punt de vista de la iniciativa privada, en l’interès general i en la cosa pública.

En aquest sentit, el sector privat actua, des de la seva vessant privada i en col·laboració amb els poders públics, en la realització de fins d’in-terès general en un context on, en el denomi-nat Estat del benestar, les fórmules governa-mentals han estat clarament insuficients per a donar resposta a moltes de les demandes socials.

Juntament amb les associacions que perseguei-xen fins d’interès general, es troben les associ-acions amb finalitats d’interès particular, que desenvolupen, també, un important paper com a forma d’organització i posada en comú de recursos personals o patrimonials en la conse-cució d’objectius comuns.

Especial rellevància presenten les associacions que incideixen en activitats de marcat caràc-ter social, les anomenades d’iniciativa social, i que en determinades condicions presten ser-

veis públics i, en conseqüència, es relacionen amb les diferents administracions públiques. En aquest sentit, el seu finançament hauria de res-pondre més a les tècniques de la contractació administrativa que a les polítiques de foment mitjançant la subvenció, per tal de garantir una major intensitat en la gestió del servei i, a la vegada, una reciprocitat de prestacions, amb tot el que això implica.

El tractament adequat de la fiscalitat d’aques-tes entitats és encara una assignatura pendent, malgrat l’actual marc normatiu sobre incentius fiscals a la participació privada en activitats d’interès general. La declaració d’utilitat pública

de les associacions que, reunint els requisits legals, són creditores d’aquest reconeixement, ha de servir també per a diferenciar el seu trac-tament fiscal.En aquest context, el fenomen de l’associaci-onisme ha estat molt important a Catalunya, en general, i a Barcelona, en particular. Així ho acrediten les gairebé 55.000 associacions inscrites a data d’avui, amb un índex de crei-xement constant de prop de 255 noves inscrip-cions mensuals.

La celebració d’un segon Congrés de les Asso-ciacions a Barcelona promogut pel Consell d’Associacions de Barcelona constituirà, sens dubte, una ocasió excel·lent per a promoure el debat i la reflexió sobre la participació ciuta-dana a través de l’associacionisme.

Aquesta ocasió ha de servir, també, perquè els responsables polítics vegin en el moviment associatiu una fórmula més democràtica i efec-tiva de participació dels ciutadans i ciutadanes en la cosa pública.

Des de la Direcció General de Dret i d’Enti-tats Jurídiques desitgem que la segona edició d’aquest Congrés compleixi els objectius que s’han fixat els seus organitzadors i serveixi per al merescut reconeixement del món associatiu i, alhora, per a millorar el funcionament de les seves estructures organitzatives.

La celebració d'un Segon Congrésd'Associacions de Barcelona

promogut pel Consell d'Associacions de Barcelona, constituirà, sens dubte, una

ocasió excel·lent per a promoure el debati la reflexió sobre la participació

ciutadana a través del'associacionisme

1 7t e m e s c l a u n u m 1 4 1 7

Les entitats de Barcelona sumeu ideesXavier Amor, Diputat delegat de Participació Ciutadana Àrea d'Igualtat i Ciutadania Diputació de Barcelona

Les ciutats emergents, com Barcelona, afronten nous reptes, noves realitats, nous dèficits que

precisen del compromís, de l'energia, de la participació de tots els ciutadans

i ciutadandes des de les seves associacions i dels seus projectes per

donar respostes eficaces als nous reptes i a les noves realitats

La 15a Mostra d’associacions de Barcelona, Mercè 2010 serà l’escenari idoni on el Consell d’Associa-cions de Barcelona (CAB) presentarà el procés del 2n Congrés d’Associacions de la Ciutat. Un procés que vol sumar, animar i encoratjar totes les associ-acions de la ciutat a aportar la seva experiència, la seva crítica i les seves propostes. Un Congrés on les associacions voldrien donar un pas endavant per reforçar el seu reconeixement, plantejar una nova perspectiva per al seu finançament i debatran sobre els equipaments com a llocs de relació i formació d’una ciutadania més preparada però també com a espais on les associacions puguin desenvolupar i prestar millors serveis a la ciutadania i a la ciutat, partint d’unes relacions més fluïdes i madures amb l’Ajuntament.

Milers de ciutadans i ciutadanes amb empenta donen forma i sentit a una voluntat transformadora, ben arrelada a la ciutat. Associacions culturals, d’ajuda mútua, de cooperació i solidaritat, de lleure i un llarg llistat de projectes que defineixen, amb claredat, la riquesa i la diversitat de propostes i relacions que constitueixen una part important del capital social de la ciutat i, en certa mesura, són reflex, també, de la riquesa i singularitat cultural de Catalunya.

Han transcorregut gairebé deu anys des del 1r Con-grés d’Associacions de Barcelona, que es va marcar com a fita crear un espai de coordinació associativa

a la ciutat. “El Consell d’Associacions de Barcelona” és l’entitat que es va constituir per fer possible aquesta coordinació del teixit associatiu. Una orga-nització que ha assumit l’encàrrec de confeccionar l’agenda i endegar el procés cap al 2n Congrés d’As-

sociacions. Un Congrés al qual us encoratjo a parti-cipar, des dels barris de la ciutat, des de les platafor-mes associatives dels districtes, des de la feina dels consells municipals.

Les ciutats emergents, com Barcelona, afronten nous reptes, noves realitats, nous dèficits que pre-cisen del compromís, de l’energia, de la participació de tots els ciutadans i ciutadanes des de les seves associacions i dels seus projectes per donar respos-tes eficaces als nous reptes i a les noves realitats.

“Junts però no barrejats”, cadascú des de la seva responsabilitat, buscant la complicitat amb els ajun-taments, creant consens, generant debat, construint confiança. Fent de la participació un recurs d’innova-ció democràtica, de compromís amb la cosa pública, d’educació cívica i de creixement i modernització de les organitzacions i de la ciutadania.

Estic convençut que l’Ajuntament de Barcelona, com sempre ha fet, sabrà recollir les propostes de les associacions com a propostes de futur per a una ciutat que avança amb fermesa democràtica cap un model de ciutat referent de qualitat de vida i innova-ció democràtica al món.

1 8 t e m e s c l a u n u m 1 4

Sopa de lletres associativaConceptes més habituals al món associatiu

La societat civil

En un sistema democràtic coexisteixen dues socie-tats ben diferenciades: la societat política i la soci-etat civil. Les dues són bàsiques per a l’existència d’una societat democràtica. No existeix democràcia sense participació ciutadana.

La societat civil és aquell espai públic de la societat que actua desinteressadament fora de les estruc-tures governamentals, a l’entorn d’un sistema de valors per defensar els drets dels ciutadans, inter-venir públicament promovent principis i valors que serveixin per millorar la societat, les seves instituci-ons, la qualitat de vida dels ciutadans, transformar la societat cap a formes de viure més justes i soli-dàries, entre molts altres objectius. El teixit asso-ciatiu s’organitza en associacions petites o grans amb un ampli ventall de centres d’interès, d’objec-tius i d’activitats: culturals, juvenils, socials, edu-catives, mediambientals, esportives, veïnals, polí-tiques, estudiantils, de mestres, de defensa dels drets humans, etc. La varietat i diversitat de totes elles és un reflex de la complexitat de la mateixa societat de què formen part.

En l’avaluació de la qualitat democràtica d’una soci-etat hi ha dos identificadors a tenir en consideració. Un és el nombre de votants que participen habitual-ment en els comicis electorals. L’altre és la composi-ció, nombre i situació del seu moviment associatiu.

Les associacions lluiten per uns ideals basats en la justícia social, la defensa dels drets humans i la millora del benestar social; i el seu compromís cívic

és transmetre a la ciutadania la voluntat i la possibi-litat de transformar la societat en aquests aspectes, almenys en el seu entorn més proper.

Tal és la influència de les associacions en la societat que en alguns casos podem observar la temptació dels partits polítics d’ocupar o controlar els càrrecs d’aquelles que permetin implementar models pro-pers a la seva filosofia política o als seus interessos partidistes.

La col·laboració entre els ens públics i el moviment associatiu esdevé imprescindible pel desenvolupa-ment de la societat civil i per l’assoliment de les seves fites socials. La seva eficàcia està determi-nada també per la seva capacitat de crear un estat d’opinió, tenir el suport necessari dels mitjans de comunicació per transmetre’l i de la seva habilitat en incidir en les polítiques públiques.

L’economia social

Dins d’aquest terme conceptual econòmic coexistei-xen una amplia gama de col·lectius: associacions, fundacions, cooperatives, societats laborals, mutu-alitats, clubs socials i esportius, caixes d’estalvi, determinades empreses i altres formes jurídiques d’iniciativa social. De totes elles caldria diferenciar aquelles que constitueixen un moviment associatiu, les entitats sense ànim de lucre (ONL) o no gover-namentals (ONG), tercer sector social, i aquelles que d’alguna manera la seva activitat està relacionada amb les regles del mercat.

Els diferents tipus d’organitzacions disposen de mecanismes i procediments de funcionament pels quals l’assemblea i/o els òrgans directius condueixen l’entitat al compliment dels seus principis constitu-tius i estatutaris. El desenvolupament de les entitats està condicionat pel seu finançament, el nombre i nivell de qualificació de persones voluntàries, la for-mació de quadres i el relleu dels seus òrgans direc-tius. La disminució de voluntariat i la manca de lide-ratges associatius, socials i polítics indispensables per afrontar els reptes de futur condicionen també el desenvolupament associatiu convertint en una necessitat imperiosa la formació de dirigents prepa-rats per les noves tendències socials.

Aquesta tipologia variada de formes d’economia social propicia que alguns dels seus principis i valors com són la participació, la democràcia, la justícia o la cooperació, entre d’altres, s’apliquin de formes molt diferents; fins i tot algunes d’elles, utilitzant aquests arguments, encobreixen altres interessos materials: econòmics, comercials o laborals més propis d’una activitat empresarial, confonent, intencionadament, els agents públics i associatius que intervenen. Cal diferenciar clarament el tractament que mereix una associació al d’una empresa prestadora de serveis més atenta al valor del mercat, a les competències laborals o als resultats econòmics.

Josep Maria Villena i Segura, president de l'Associació Diomira

Sota el terme d'economia social coexisteixen una àmplia gamma de col·lectius: associacions, fundacions, cooperatives, societats laborals, mutualitats i diferents formes jurídiques d'iniciativa social, entre d'altres. Cal distingir els diferents tipus d'entitats segons la seva missió, objectius i finalitats, entre aquelles associacions amb una finalitat social i sense afany de lucre i aquelles altres organitzacions/empreses prestadores de serveis que sovint encobreixen interessos mercantilistes

El 1r Congrés d'Associacions de Barcelona va suposar un abans i un després per al moviment associatiu de la ciutat

1 9t e m e s c l a u n u m 1 4 1 9

L’atomització d’un sector dividit en moltes enti-tats amb finalitats similars en un mateix territori dificulten el creixement qualitatiu i harmònic de les pròpies entitats i del conjunt associatiu en general. La fragmentació, la dispersió d’esfor-ços i de recursos i la impossibilitat d’establir acords i de treball comú acaben essent una llas-tra que impedeix el creixement i provoca una pèrdua de capacitat d’influir políticament.

El clientelisme propiciat per determinades admi-nistracions públiques que afavoreixen el desen-volupament d’entitats afins políticament o religiosament sense atendre criteris d’equitat i transparència. Associat a aquest efecte hi ha la capacitat del transfuguisme d’entitats que sem-pre estan prop del sol que mes escalfa, siguin quines siguin les raons o contradiccions ideolò-giques.

L’existència de holdings en què coexisteixen entitats i serveis que actuen amb pràctiques de lobby o grups de pressió enfront de les adminis-tracions. Són insolidàries amb la resta del movi-ment associatiu, molt professionalitzades, tant en la gestió com en la direcció, i amb estruc-tures poc democràtiques. Mantenen contac-tes i accessos directes amb alts càrrecs i són especialistes en captar finançament públic per mantenir les seves estructures i un cert nivell de negoci.

La mercantilització de les entitats és un feno-men en augment en els darrers anys en què alguns departaments de l’administració equi-paren associacions amb empreses de serveis sense tenir en compte el valor afegit social que ofereixen les primeres. Aquest fet ha impulsat al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya a aprovar la resolució "No volem ser mercan-tilitzades" a la seva Assemblea de l'any 2010 realitzada a Lleida.

El domini i l’ànsia de poder d’unes poques enti-tats que han tingut tradicionalment una posició hegemònica en el seu sector, sovint motivada per la seva afiliació ideològica, que malden per

Oposadament, altres associacions opten per uns principis i valors basats en el voluntariat, la par-ticipació i l'associacionisme educatiu, sense con-traprestacions econòmiques, contribuint gene-rosament amb el seu treball a causes d’interès comú. És el cas de bona part del moviment de lleure on els esplais, agrupaments i casals de joves realitzen una tasca socialitzadora, de for-mació personal, humana i de desenvolupament comunitari en la seva comunitat més propera: el barri, la ciutat. Sortosament és un model que fins el moment han adoptat la majoria d’entitats existents.

Una amplia gamma d’organitzacions al servei de la societat

Una mirada, obligadament ràpida, a les diferents organitzacions de la societat civil ens fa aturar en la seva tipologia i a trobar les similituds i dife-rències que presenten, tot i que el seu funciona-ment, i molts aspectes legals i fiscals, tinguin un tractament similar.

Una primera diferenciació és la de considerar de primer nivell les entitats de base formades per socis i sòcies, de segon nivell les que agrupen a persones jurídiques, i de tercer nivell les entitats resultants de l’agrupació de vàries associacions o federacions.

Una Associació és una entitat jurídica formada per un grup de persones que sense un ànim de lucre es constitueixen de manera independent, amb una finalitat i uns objectius determinats i que l’assemblea, democràticament, aprova el seu funcionament dotant-se d’uns estatuts.

Les Fundacions són organitzacions privades que disposen d’uns bens patrimonials, exempts del pagament d’impostos, destinats a atendre neces-sitats socials canalitzant recursos econòmics per realitzar activitats diverses en funció dels seus principis i objectius.

Els Consells, les Federacions, les Taules, les Coordinadores, les Confederacions i algunes plataformes, creades amb finalitats de caràcter social, són formes d’organització que hem ano-menat de segon i tercer nivell; unes neixen amb la voluntat d’organitzar-se, altres de reunir vàries entitats en funció de les seves finalitats temàti-ques o de l’àmbit territorial en què actuen, o per interlocutar entre els ciutadans i el govern i for-mular i avaluar polítiques socials, la prestació de serveis o simplement generar coneixement.

Tot i que una mirada mes acurada ens portaria a trobar les especificitats de cada model organitza-tiu, algun més de caràcter coordinador o federa-tiu i d’altre amb un funcionament més flexible, també podem assenyalar que són entitats no governamentals, independents del govern i sense ànim lucratiu. Poden realitzar activitats econòmi-ques que permeten mantenir el seu patrimoni, atendre les seves necessitats, però no els està permès repartir beneficis, havent de reinvertir els seus ingressos al compliment de les finalitats de la seva entitat.

Debilitats i perills del moviment associatiu

Però, quines realitats actuals entorpeixen o poden debilitar l’acció global del teixit associatiu al nostre país? Analitzem-ne algunes d’elles.

La tipologia variada de formes d’economia social propicia que alguns dels seus principis i valors, com són la participació, la democràcia, la justícia o la cooperació, entre d’altres, s’apliquin de formes molt diferents. Cal diferenciar clarament el tractament que mereix una associació al d’una empresa prestadora de serveis més atenta al valor del mercat, a les competències laborals o als resultats econòmics

mantenir la seva exclusivitat i protagonisme davant dels poders públics, que imposen els seus candidats a les entitats de segon grau per tal de dirigir-les vers la seva orientació i difi-culten la creació dels espais comuns i de les xarxes interassociatives.

La creació de xarxes, la vertebració del territori i un Congrés per debatre, opinar, exposar, ana-litzar, proposar, comprometre’s.....

Si observem les dades del Fitxer General d’Enti-tats Ciutadanes de l’Ajuntament de Barcelona, el cens actual és de 4.708 associacions, si a aquestes li sumem les fundacions i altres for-macions jurídiques. És un patrimoni social d’una riquesa extraordinària en els temps que vivim, que no ens pot deixar indiferents.

La celebració del 1r Congrés d'Associacions l’any 2000-2001 va significar un abans i un des-prés del moviment associatiu barceloní. Entre altres acords i compromisos a què es va arribar, s’ha materialitzat la creació del Consell de les Associacions de Barcelona (CAB), que agrupa les federacions d’associacions de Barcelona amb la voluntat de vertebrar sectorialment i ter-ritorialment el moviment associatiu de la ciutat, millorar la seva realitat i reconeixement.

La societat civil organitzada, per dur a terme el seu compromís cívic, ha de generar discurs, tenir esperit crític, voluntat de transformació de la societat, influència política, capacitat orga-nitzativa. Les associacions han de ser dinàmi-ques i han de disposar dels recursos necessaris per dur a bon terme la seva missió cívica adap-tant-se als nous reptes propis i col·lectius.

El segon Congrés d'Associacions de Barcelona és l’espai idoni i el marc ideal per a les associaci-ons que conformen el Tercer Sector Social de la Ciutat, per analitzar, reflexionar, debatre, opinar, exposar, intercanviar coneixements, proposar, comprometre’s i assumir la voluntat col·lectiva de fer de la Barcelona associativa un referent democràtic de transformació social.

2 0 t e m e s c l a u n u m 1 4

El 2n Congrés de les Associacions de Barcelona comença a caminar. Des del novembre de 2010 fins al març de 2011, les entitats de primer, segon i tercer grau, les fundacions i la ciutada-nia interessada en el sector associatiu poden participar en els debats territorials i sectorials a

cadascun dels districtes, a més de virtualment. Com a resultat d'aquest procés, s'elaboraran les mesures de suport al teixit associatiu que s'hauran d'aplicar per al període 2011-2015 i que s'aprovaran a l'acte de cloenda del Con-grés.

Congrés d'Associacionsde Barcelona

FINALITAT: ENFORTIR EL TEIXIT ASSOCIATIU

El 2n Congrés de les Associacions de Barcelona ha de ser una oportunitat per enfortir a les associacions a partir de:

• La participació. Un 2n Congrés adreçat a les més de 4.000 entitats de la ciutat tot potenciant la seva participació, des de diferents àmbits, propostes i eines, com a forma natural de treball.

• L'empoderament dels actors implicats. Volem que el 2n Congrés serveixi per reforçar i enfortir les associacions i les seves estructures de coordinació. Fent que el lideratge sigui de les entitats del territori a través de plataformes territorials i fomentant la coordinació entre els sectors associatius.

• La proximitat al territori. L'àmbit d'actuació són totes les associacions de la ciutat de Barcelona però incidint en el seu espai d'actuació, el seu barri i/o districte, ja que així poden ampliar el marc de treball amb temes més pro-pers.

• Des de la realitat. Volem que el 2n Congrés parteixi de la realitat de les associacions de base i doni respostes adequades a la heterogeneïtat del sec-tor.

• Potenciant el lideratge de les associacions, tot aprofundint en la capacitat d'interlocució, un actor que tant l'administració com el sector privat ha de conèixer. Facilitant i millorant la incidència en les polítiques públiques tot esdevenint el procés participatiu del futur Pla director de foment de l'associ-acionisme de la ciutat.

• La coordinació associativa i el treball en xarxa. La suma d’iniciatives, la diversitat associativa i la coordinació entre els diferents sectors i debats associatius que s’estableixin a la ciutat han de ser el motor del 2n Congrés. Per això cal utilitzar les xarxes clàssiques (trobades i reunions presencials) i l’ús de les noves tecnologies (web 2.0 i xarxes socials) que es posen a dis-posició per donar-ho a conèixer i arribar al màxim d’objectius comuns.

• Des de la sostenibilitat en la utilització de criteris a l'hora de triar els materi-als que s'utilitzin, però també a nivell dels recursos organitzatius i logístics.

• La força del moviment associatiu i la importància de la seva existència, aportant noves propostes d’autoregulació i reclamant un reconeixement més ampli.

ELS OBJECTIUS• Donar visibilitat del moviment associatiu de la ciu-tat, incidint en la seva aportació:

- A la ciutadania. L’associacionisme com escola de participació i d’espai de cohesió social.- Al 3r Sector. La riquesa de l’heterogeneïtat del moviment associatiu i el paper diferenciador en aquest sector, tot i compartir problemàtiques comunes amb altres actors socials.- A la societat. Les associacions com un actor més en la definició de polítiques públiques, en la transformació social i en el lideratge del procés participatiu del Pla director de foment a l'asso-ciacionisme.

• Crear consensos entre les diferents associaci-ons per la recerca de solucions generals en temes comuns per enfortir el sector.• Generar eines d’autoregulació pel reconeixement del propi sector associatiu.• Articulació del sector associatiu a nivell de ciutat i de país

• Elaborar eines d’avaluació i seguiment per la legis-latura 2011-2015• Millorar qualitativament les associacions de la ciu-tat a partir de tres eixos: reconeixement, finança-ment i equipaments i espais.

2 1t e m e s c l a u n u m 1 4 2 1

ELS EIXOS I LES PONÈNCIES INICIALS

Tres eixos i 10 ponències proposades per l'organització del 2n

Congrés després d’un procés participatiu:1. Reconeixement del sector associatiuPonència 1: La ciutadania i les associacionsPonència 2: Reconeixement del propi sectorPonència 3: Associacions relacionalsPonència 4: Reconeixement per part de les institucions públi-

ques i privades2. El finançament del sector associatiuPonència 5: Polítiques públiques de finançament de l’estructura

democràtica de les associacionsPonència 6: El suport de l’associacionisme des del desenvolu-

pament de serveisPonència 7: La banca ètica. Un model per emancipar-nos3. Els espais i equipaments del sector associatiuPonència 8: La gestió ciutadana d’equipaments públicsPonència 9: La patrimonialització de les associacions una estra-

tègia de garantia de futurPonència 10: L’ús de l’Espai Públic

LES FASES

1. OBERTURA DEL 2N CONGRÉS

22 d’octubre al Casino de l’Aliança del Poblenou

2. ELS DEBATS TERRITORIALS

Debats als Districtes, liderat pel propi teixit associatiu de cada territori

Dates de realització: Entre novembre de 2010 i març de 2011

Continguts: Treballem tres eixos amb deu ponències. Tot i així hi ha la possibilitat d’incloure noves ponències a partir de les propostes que pugui fer cada territori/sector.

Espais: Els que les entitats del territori acordin

A qui ens adrecem: Membres de les Juntes directives/Òrgans de govern de les entitats de 1r, 2n i 3r grau, fundacions, tècnics de les associaci-ons i les ciutadanes i ciutadans interessats en el sector associatiu.

Funcionament

Organització: El lideratge és de les entitats del Districte, ja sigui de forma coordinada entre diferents entitats o bé per part de la plataforma refe-rent del territori.

Aquestes tenen autonomia en la forma de funcionament i d’organit-zació, sempre i quant es mantinguin les dades establertes per part de l’organització general i la forma de presentar les conclusions.

Debats: La coordinació del 2n Congrés de cada Districte escollirà el fun-cionament i les trobades de treball que vulgui (única trobada, per fases, per eixos…) a més dels diversos representants que s’escullin per fer el recull d’aportacions i un document comú de conclusions. Posteriorment es farà un document marc, el qual es durà a votació en la cloenda del 2n Congrés.

3. ELS DEBATS SECTORIALS

Debats als Consells municipals i entitats del sector, sota el paraigües del Consell de Ciutat

Dates de realització: Entre novembre de 2010 i març de 2011.

Continguts: Treballem tres eixos amb deu ponències. Tot i així hi ha la possibilitat d’incloure noves ponències a partir de les propostes que pugui fer cada consell/sector.

A qui ens adrecem: A tots els Consells Municipals, de districte i de barri, a més de les entitats de sector que no tenen presència territorial. Aquest treball es farà conjuntament amb el Consell de Ciutat.

Funcionament dels debats: En aquest espais hi estaran convocats/des els diversos representants que delegui cada consell i les diferents enti-tats de sector (un per cada eix com a màxim) des d'una òptica més general i on es recullin les visions i aportacions dels diversos Consells i entitats sectorials. Posteriorment és farà un document marc, el qual es durà a votació en la cloenda del 2n Congrés.

4. ELABORACIÓ DE DOCUMENTS MARC

Entre març i abril del 2011

5. CLOENDA DEL 2n CONGRÉS D’ASSOCIACIONS

Aprovació de les línies de treball i mesures de suport per la legislatura 2011-2015. Es durà a terme el mes de maig del 2011 a Barcelona, on se sotmetran a votació el document marc i les diferents aportacions que hagin sorgit durant el procés congressual. Els acords que s’aprovin per part del teixit associatiu, seran les línies de treball que el propi moviment associatiu s’aplicarà, així com les mesures de suport que haurà d’aplicar el govern de la ciutat, en la propera legislatura.

6. SEGUIMENT POSTERIOR DEL 2n CONGRÉS

Arribarà el moment d’editar els continguts resultants del procés en for-mat paper i electrònic i aquests fer-los arribar a totes les entitats i per-sones que hi hagin participat així com als diferents espais municipals (Consell de Ciutat, Consell de Districte... ) per tal que des dels diferents àmbits és faci el seguiment dels acords i les mesures que afectin al teixit associatiu.

COM FER APORTACIONS

Totes les associacions i les ciutadanes i ciutadans

podran fer les aportacions que creguin oportunes

participant en les convocatòries que es facin en

cada Districte de referència. L’organització del 2n

Congrés i plataforma territorial anunciarà oportu-

nament les trobades presencials. També és podrà

participar a través de la pàgina web del 2n Congrés

d'Associacions de Barcelona (www.congresassoci-

acionsbcn.cat). En aquesta web hi ha tota la actua-

litat, la informació relacionada amb el procés i tota

la documentació que es vagi generant per part dels

participants al llarg dels mesos. També és podran

consultar totes les aportacions i documents que ens

facin arribar les entitats i ciutadanes i ciutadans,

amb l’objectiu de compartir-los amb la resta d’enti-

tats i persones participants.

INSCRIPCIONS

Tant per l’acte d’obertura, debats en els districtes com en l’acte de cloenda caldrà inscriure's posant-se en contacte amb la secretaria del 2n Congrés de les Associacions (Tel. 932564118 o bé a l’A/e: [email protected]). Les inscripcions es podran fer fins a una setmana abans de la realitza-ció de cada acte.

2 2 t e m e s c l a u n u m 1 4

cipació en les nostres institucions. Tanmateix, i d’una manera generalitzada el món associatiu, també ha experimentat internament la seva prò-pia transformació.

Ara és un bon moment per tornar a debatre sobre les qüestions que afecten a les entitats i associa-cions de Barcelona. Vivim en unes societats canvi-ant i la manera que tenim de relacionar-nos i asso-ciar-nos també canvia. Vosaltres, com a entitats compromeses amb l’evolució de la nostra societat, cal que tingueu presents aquests reptes.

Malauradament hi ha temes que són recurrents, ja que no acabem de trobar-ne solució. La neces-sitat de millor finançament i d’espais, dos temes que la Ponència marc del congrés aborda, són d’una importància vital per a un moviment asso-ciatiu fort i modern. Com donar resposta a aques-tes dues qüestions passa a condicionar el marc de relacions entre les entitats i l’administració, a qui normalment s’ha vist com a responsable, tot preservant la independència de les mateixes.

Raimond Blasi • Grup municipal CiU

Ara és un bon moment per tornar a debatre sobre les qüestions que

afecten a les entitats i associacions de Barcelona. Vivim en unes societats canviants i la manera que tenim de

relacionar-nos i associar-nos també canvia. Vosaltres, com a entitats

compromeses amb la nostra societat, cal que tingueu presents aquests reptes

Fa pràcticament 8 anys que finalitzava el Primer Congrés de les associacions de Barcelona. Les aportacions del Congrés van quedar recollides en el pla de treball del Consell Municipal d’Associa-cions, a la vegada que es presentaven 33 idees claus que resumien el treball realitzat.

Actualment ens trobem en un moment en el qual el món associatiu continua essent un pilar bàsic del nostre sistema democràtic i de parti-

Hi ha altres temes que també han de ser tractats ja que suposen el futur incert de moltes entitats i és el debat entorn del voluntarisme o la professio-nalització de les mateixes, tot lligant-ho amb el fet del canvi o el relleu de lideratges, i no només en un estricte sentit generacional, aquest tema per exemple es va tractar en el seu moment en el si de les jornades del CMAB.

Una darrera reflexió abans de desitjar-vos un bon Congrés i una feina reeixida. L’àmbit associatiu, el teixit associatiu, el món associatiu... qualsevol dels termes que s’utilitzi s’ha d’entendre en el seu sentit més ampli, sense restriccions i buscant la màxima participació de tothom, perquè aquí tot-hom i té quelcom a dir i d’associacions n'hi ha de molt diverses.

Acabo amb una desig de poder compartir les con-clusions del 2n Congrés amb l’objectiu d’assolir el tercer dels pilars de la Ponència marc, almenys des de l’àmbit que ens correspon, el reconeixement de la tasca que desenvolupeu per a la nostra ciutat.

Els grups municipals i la seva aposta per l'associacionisme

Des del Grup Socialista sempre hem defensat que cal augmentar i reforçar la presència associativa als espais de participació, doncs hi ha sectors que encara no hi participen, d’altres que no aprofiten per connectar les associacions amb l’ajuntament i d’altres que tenen la sensació de no ser prou apro-fitades per la governança municipal.

Així mateix és evident que les més de 4.000 asso-ciacions de Barcelona són un espai de foment de la convivència, d’agrupació de persones amb inte-ressos comuns que lluiten per aconseguir millores en la nostra societat, per desenvolupar accions d’ajuda mútua, de reivindicació de necessitats ciutadanes i d’organització de serveis col·lectius des d’una perspectiva no lucrativa. Aquestes són un conjunt d’accions que ningú pot desenvolupar millor que la xarxa associativa, i constitueix per

tant un actiu que moltes altres ciutats del Món no tenen, i que a Barcelona ens convé mantenir i ampliar.

Per tot això, des del Grup Socialista felicitem la iniciativa del Consell d’Associacions de convocar el segon Congrés d’Associacions. Després de la fantàstica experiència del primer Congrés, que ha guiat les actuacions en aquest camp en la darrera dècada, estem segurs que aprofitant l’amplia par-ticipació de persones de tota la xarxa associativa de la ciutat, el 2n Congrés fixarà les bases sobre les quals treballar l’enfortiment present i futur del moviment associatiu de Barcelona, i per tant inclourà la del Pla de Suport Associatiu, a desenvo-lupar en els propers exercicis, que també englobi les mesures de reforç a les associacions per a la seva funció participativa.

Imma Moraleda • Grup Municipal PSC

Aprofitant l’amplia participació de persones de tota la xarxa associativa de la ciutat, el 2n Congrés fixarà les

bases sobre les quals treballar l’enfor-timent present i futur del moviment associatiu de Barcelona, i per tant

inclourà la del Pla de Suport Asso-ciatiu, a desenvolupar en els propers

exercicis, que també englobi les mesu-res de reforç a les associacions per a

la seva funció participativa

2 3t e m e s c l a u n u m 1 4 2 3

Des del Grup Municipal Popular volem felici-tar, d’avant-mà, a tots els organitzadors del 2n Congrés d’Associacions de Barcelona.

En els darrers anys ha estat constant el feno-men de l’associacionisme a la ciutat degut al major sentiment de pertinença i al convenci-ment ciutadà de que el treball en equip donarà millors resultats.

Aposto per una associacionisme on totes les sensibilitats estiguin representades sempre i quan respectin i defensin els valors i els prin-cipis que han de regir la nostra societat, sota

els únics límits que ens marquen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. És així com aconseguirem una Barcelona integradora, plural i dinàmica.

Les vostres conclusions haurien de ser un reflex de la realitat de l’associacionisme a Barcelona. És per això, que fem una crida al Consell per-què aculli cada vegada més sensibilitats de la ciutat perquè tots i totes ens hi puguem sentir identificats i representats amb la feina feta.

Desitjant que el 2n Congrés d’Associacions de Barcelona i el vostre treball durant aquests

mesos sigui un èxit futur per a tots els ciuta-dans, rebi una cordial salutació.

Alberto Fernández Díaz • Grup Municipal PPC

Aposto per una associacionisme on totes les sensibilitats estiguin representades sempre i quan respectin i defensin els

valors i els principis que han de regir la nostra societat, sota els únics límits que ens marquen la Constitució i l’Estatut

d’Autonomia de Catalunya. És així com aconseguirem una Barcelona

integradora, plural i dinàmica

Esquerra defensa una nova cultura política i ciuta-dana, i és per això que hem presentat iniciatives per avançar cap a l’aprofundiment democràtic a Barcelona, com poden ser la constitució de l’Ob-servatori Local de la Democràcia Participativa, la inclusió dels Consells de Barri al PAM (una bona idea, mal desenvolupada), la realització de la primera Consulta Ciutadana a Barcelona, l’Elec-ció Directa dels Consellers de Districte i que el Pla Director Municipal per a la Participació Ciu-tadana es fonamenti en la bidireccionalitat, en l’aprofundiment de la democràcia participativa i en el foment de la democràcia directa.

Des d’Esquerra anem traçant la línia ideològica que ens identifica i ens caracteritza: la proximi-tat amb la ciutadania, la transparència i el rigor en la gestió i la participació ciutadana com a pilars fonamentals per a avançar cap a un model de ciutat republicà, cap a una democràcia par-ticipativa.

Ha arribat el moment que l’administració faci un pas més enllà en la participació ciutadana, cal que perdi la por de no tenir el control de les decisions; cal ser valent i evidenciar que la ciu-tadania té el dret a decidir però també el deure de fer-ho. Cal establir un pacte amb la ciutada-nia, cal assumir les decisions que provenen dels ciutadans, entitats i associacions. Les associa-cions poden fer una aportació determinant per a la qualitat democràtica del país.

La ciutat és de tots i així és com ha de ser trac-tada i respectada. Cal trobar l’equilibri entre els usos individuals i els usos col·lectius. Cal fer un nou pacte entre tots els qui utilitzem la ciutat com espai vital, un nou “contracte social” pel manteniment de l’espai comú, públic, social i identitari. L’espai públic és fonamental per com-partir i estrènyer llaços entre les persones. I és així que es crea cohesió social: tenint un espai per compartir, tenint un espai comú.

La participació de les associacions permet dur a terme polítiques compartides, més legitimades, genera més confiança, aprofundeix en la demo-cràcia i en la cohesió social, i determina un nou compromís dels ciutadans amb la xarxa asso-ciativa, política, veïnal,... un compromís amb l’espai públic, amb la res publica, que genera sentiment de pertinença.

Ester Capella • Grup Municipal ERC

Les associacions són la base de l’articulació democràtica d’una societat. El lliure dret a l’as-sociació figura com uns dels principals elements de significació en la definició d’una democràcia. En conseqüència: cap societat que limiti aquest dret fonamental podrà reclamar-se democràtica; i alhora: una democràcia formal amb una feble densitat associativa serà necessàriament una democràcia de baixa intensitat i pitjor qualitat. D’aquí que el conjunt d’elements que conformen el bé comú o “l’interès general” que la política democràtica ha de ser capaç d’articular, també ha de tenir cura de la dinàmica associativa i faci-litar-ne la seva proliferació.

No puc imaginar-me Barcelona sense associa-cions. Potser som de les ciutats europees amb

una major riquesa associativa. Les oportunitats, els problemes i els dilemes en la construcció política, econòmica, urbana, social i cultural de la ciutat s’expressen en múltiples veus i punts de vista, que generen conflicte i dissens, però

també capacitat d’entesa, concertació, consens i acció conjunta.

Per tot plegat, estem davant un moment que requereix d’una reflexió aprofundida sobre la forma, el fons, la diversitat i les funcions de les associacions. El Consell d’Associacions de Barcelona s’hi ha posat i és de gran interès públic i polític que ho faci. Des de les institucions hem de facilitar que el món associatiu pugui tenir una interlocució específica institucional ajustada a la seva realitat i diferenciada d’altres organis-mes, com ara els sindicats o les fundacions, per tal que plegats puguem garantir el seu princi-pal valor de fons: la promoció d’una ciutadania activa i democràtica capaç d’influir decisivament ens els processos socials i polítics.

Ricard Gomà • Grup Municipal ICV-EUiA

Des de les institucions hem de facilitar que el món associatiu pugui

tenir una interlocució específica institucional ajustada a la seva realitat

i diferenciada d’altres organismes, com ara els sindicats o les fundacions,

per tal que puguem garantir el seu principal valor de fons: la promoció

d'una ciutadania activa i democràtica

Cal trobar l'equilibri entre els usos individuals i els usos col·lectius.

Cal fer un nou pacte entre tots els qui utilitzen la ciutat com espai vital, un

nou 'contracte social' pel manteniment de l'espai comú, públic, social i

identitari. L'espai públic és fonamental per compartir i estrènyer llaços entre

les persones

ACTE INAUGURAL Divendres 22 d’octubre

18 h Acreditacions

18’30 h Conferència inaugural a càrrec de: Fernando Vallespín Espai: Casino de l’Aliança del Poblenou

19’30 h Presentació dels eixos i ponències (3 espais) Espai: Centre de Barri del Poblenou i Can Saladrigas

21h Sopar i acte institucional Espai: Casino de l’Aliança del Poblenou

Amb l'impuls de:

Amb el suport de:

2n congrés d'associacions de barcelona

Documents