informe polític xii congrés pcc

68
Proletaris de tots els països, uniu-vos! ÒRGAN CENTRAL DEL PCC ANY XXVI / OCTUBRE 2009 XII Congreso - Castellano www.pcc.cat · www.avant.cat Caminante, son tus huellas el camino, y nada más; caminante, no hay camino se hace camino al andar. Al andar se hace camino, y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar. 1.-EL CAMINO RECORRIDO Y PERSPECTIVAS. 2.-HACER Y MEJORAR LAS FORMAS DE HACER DEL PARTIDO. 3.-VIGENCIA DEL FRENTE DE IZQUIERDAS Y SU CONSTANTE ACTUALIZACIÓN. 4.-OPORTUNIDADES Y AMENAZAS PARA LA CONCRECIÓN Y AVANCE DEL FRENTE DE IZQUIERDAS. 5.- MANTENER UNA ACTITUD INTERNACIONALISTA. 6.- ACTUALIZAR DE FORMA PERMANENTE NUESTRA TEORÍA Y NUESTRO PENSAMIENTO. 7.-ADECUACIÓN DE LA ORGANIZACIÓN DEL PARTIDO A LAS CONDICIONES Y OBJETIVOS DEL S.XXI. Documento político XII Congreso del PCC PCC

Upload: avant-pcc

Post on 15-Mar-2016

226 views

Category:

Documents


1 download

DESCRIPTION

XII Congrés PCC Informe Polític

TRANSCRIPT

Page 1: Informe Polític XII Congrés PCC

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

Òrgan Central del PCC any xxvi / OCtubre 2009

XII Congreso - Castellano www.pcc.cat · www.avant.cat

Caminante, son tus huellasel camino, y nada más;caminante, no hay caminose hace camino al andar.

Al andar se hace camino,y al volver la vista atrásse ve la senda que nuncase ha de volver a pisar.

1.-EL CAMINO RECORRIDO Y PERSPECTIVAS.2.-HACER Y MEJORAR LAS FORMAS DE HACER DEL PARTIDO.3.-VIGENCIA DEL FRENTE DE IZQUIERDAS Y SU CONSTANTE ACTUALIZACIÓN.4.-OPORTUNIDADES Y AMENAZAS PARA LA CONCRECIÓN Y AVANCE DEL FRENTE DE IZQUIERDAS.5.- MANTENER UNA ACTITUD INTERNACIONALISTA.6.- ACTUALIZAR DE FORMA PERMANENTE NUESTRA TEORÍA Y NUESTRO PENSAMIENTO.7.-ADECUACIÓN DE LA ORGANIZACIÓN DEL PARTIDO A LAS CONDICIONES Y OBJETIVOS DEL S.XXI.

Documento político XII Congreso del PCC

PCC

Page 2: Informe Polític XII Congrés PCC

2 XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

1.-EL CAMINO RECORRIDO Y PERSPECTIVAS

1.1.- El camino recorrido.Desde el 8º Congreso del Partido hemos ido marcando los objetivos centrales para cada período según las necesidades de nuestra clase y del pueblo, en función de nuestras posibilidades y teniendo siempre en cuenta nuestro proyecto de Frente de Izquierdas. No hemos de perder de vista que estamos en un período largo de capitalismo global con hegemonía del capital financiero y de crisis de las izquierdas en Europa, que conlleva su necesidad de resistencia y actualización, en el marco de reflujo, re-composición y acumulación de fuerzas. Ahora vivimos la fase de crisis de sistema. Las perspectivas de trabajo que hemos planteado de una forma complementaria en todo el proceso han sido:1. Una perspectiva de investigación teórica.2. Una perspectiva de actualización, adecuación y profundización en la concre-

ción de nuestro proyecto.3. Una perspectiva de actualización del Partido para la nueva situación

En las primeras etapas de este largo período pusimos en primer plano el objetivo de mantener las raíces de la militancia participando en la lucha de resistencia y recomposición, de normalización de los instrumentos que consideramos impor-tantes, especialmente la separación entre mediación política y partido, y abordar con tranquilidad las tareas de actualización del pensamiento y la organización. Ciertamente nos hemos visto obligados a centrar la acción política y las respuestas a los problemas concretos dedicando tiempo y esfuerzos a la normalización de la mediación política, así como a la recomposición y fortalecimiento sindical, y es posible que otras cuestiones hayan quedado rezagadas.

Nos propusimos que la mayoría de militantes tuvieran una actividad en una enti-dad social y crear una nueva cultura de relación entre las izquierdas que favorecie-se la unidad de los trabajadores y de las fuerzas de izquierdas.Hicimos el esfuerzo de proponer un referente político unitario, que fuera expre-sión de nuestro espacio histórico: un movimiento político y social con una nueva forma de hacer política.

El camino fue largo hasta que construimos Esquerra Unida y Alternativa, con la perspectiva de una coalición de la izquierda transformadora catalana. Conseguimos normalizar EUiA, consolidar la Coalición ICV-EUiA y junto con el resto de la izquierda plural conseguimos sustituir el gobierno de derechas por uno de izquierdas y catalanista. Eran tiempos de la derecha en el Gobierno de España; sin lugar a dudas el cambio en Catalunya fue importante también para la sustitu-ción de la derecha en el gobierno de España.

Se creó una nueva cultura de relación entre las izquierdas. Una relación en convi-vencia plural, positiva y constructiva, de colaboración y complementariedad.

Page 3: Informe Polític XII Congrés PCC

A3XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

Nos propusimos como objetivo la consolidación del gobierno de izquierdas en Catalunya; reflexionar sobre el nuevo tipo de movilización, en positivo y cons-tructivo, adecuado a esta etapa, de modo que fuera un elemento dinámico para asegurar la concreción posible de los acuerdos de programa de gobierno; conver-tir en estratégicos los acuerdos intentando trasladarlos en lo social; posicionarnos respecto al gobierno de España abriendo la perspectiva de la segunda transición; en correspondencia colaborar más con IU para que ésta saliera de su crisis y recuperarla como Frente Político de unidad de programa para ser útil a los traba-jadores y las trabajadoras; intervenir más en lo internacional y reforzar el sindi-calismo, EUiA y la Coalición ICV-EUiA.

Hemos empleado un largo período en realizar el proceso de construcción de la mediación política, como movimiento político social, diferenciándola del partido. En esta tarea no éramos sólo nosotros quienes decidíamos, lo hacíamos con otros. El hecho de situar en primer plano esta tarea durante tanto tiempo ha desconcer-tado a algunos sectores de comunistas por falta de discusión política. También la reconstrucción de IU será un proceso largo y difícil. Pero ahora podemos conside-rar que la mediación política en Catalunya está normalizada, aunque tenemos que mejorar las formas de movilización, de vinculación y organización sobre la base de las iniciativas políticas en defensa de lo público y lo social según los intereses de la clase trabajadora y en la perspectiva de organizar poder popular en el marco del Frente de Izquierdas.

Aceleramos la reorganización y reestructuración del Partido y de sus instrumen-tos dando por normalizada la mediación política en forma de movimiento socio-político.

Una parte de los objetivos se han realizado, otros están en proceso de realización y deberemos seguir trabajando en ellos. Hoy vivimos una nueva etapa más com-pleja y con necesidad de ir realizando los objetivos marcados anteriormente y abordar los nuevos resultados de la nueva situación. Estamos en condiciones de realizar este Congreso para plantearnos estas tareas dado que ya operaremos con la nueva organización, como uno de los compromisos del 8º Congreso.

1.2.- Contexto político en que realizamos el congreso y escenarios de futuro.1.2.1.- En Europa las últimas elecciones expresan que quien administrará la crisis será la derecha, con un aumento preocupante del fascismo. Por esto es importante reforzar la unidad de las izquierdas y la unidad sindical, resolviendo la profunda crisis de representación así como poner en cuestión el Tratado de Lisboa.

1.2.2.- La crisis del sistema es más profunda de lo que explican los medios de comunicación. El debate internacional empieza a visualizarse entre estados que pretenden ser hegemonistas y los países que pretenden desarrollar la multilatera-lidad, entendida como cooperación en igualdad. Debate en torno a la regulación del capital financiero, los organismos internacionales y la necesidad de otros or-ganismos, la democratización de las estructuras internacionales, sobre la moneda referente, etc.

1.2.3.- El debate en España se ha realizado hasta hoy en términos de “confianza

Page 4: Informe Polític XII Congrés PCC

4 XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

en” pero la crisis en España tiene un doble componente, por una parte las heren-cias estructurales del viejo régimen, que la oligarquía no quiere hablar de ello, por otra la participación en la crisis del sistema. Los sindicatos, la pequeña y media-na empresa junto con el gobierno Zapatero están por el diálogo social, sobre la base de que tenemos un listón mínimo de las conquistas sociales que no se puede bajar. La oligarquía financiera española, el PP y CiU están para desestabilizar y presionar al gobierno Zapatero, por tener y aumentar las subvenciones millonarias al sector financiero y que los trabajadores pierdan una parte importante de sus conquistas sociales sin concretar su voluntad de diálogo. Pensamos que quien debería pagar esta crisis es la oligarquía financiera espa-ñola, que es la única causante de la crisis, con sus representantes en las distintas esferas económica, social, cultural e institucional. Hoy asistimos a una nueva fase de la lucha de clases: una confrontación de intereses entre la oligarquía terrateniente y financiera española y la mayoría del pueblo. Se trata de hacer retroceder a la clase obrera en sus condiciones materiales y culturales. La oligarquía utiliza la bandera de los conceptos neoliberales, recu-pera el franquismo político, no derrotado en la primera transición, con un sustrato moderno del fascismo. Busca aliados en una parte de la burguesía catalana, con acuerdos entre PP y CIU. Utiliza los métodos propagandistas goebbelianos para atraerse a las clases medias muy perjudicadas por la crisis. La clase obrera no pue-de olvidar la historia, necesita una alianza con las clases medias y con la burguesía industrial frente a la oligarquía financiera que es especulativa, rentista y vive de la subvención, incapaz de aceptar un cambio de la estructura económica sobre la base de una economía productiva. Solo así será posible resolver la componente española de la crisis. Es necesaria una segunda transición que desarrolle más democracia, más estado federal y social, un cambio en las estructuras productivas eliminando la especu-lación, más inversión en ciencia y tecnología, desarrollar la estructura productiva de carácter público y mantener y mejorar las conquistas sociales. Todo ello con un Frente Democrático que minorice al franquismo.

1.2.4.- En Catalunya la crisis será dura. Es importante tener en cuenta que en el marco de la segunda transición nos veremos obligados a plantear un ajuste de la estructura productiva en términos de una mayor capacidad tecnológica y cientí-fica. Necesitaremos desarrollar más estructura productiva de carácter público y social. Frente al interés desestabilizador, del PP y CiU, y de retorno a un gobierno de derechas en Catalunya entenderemos que es necesario mantener el gobierno de izquierdas. Al mismo tiempo desarrollar la movilización constructiva y positiva para la ejecución de los programas acordados en el proceso de unidad de las iz-quierdas que mejorarán las condiciones materiales y culturales de la mayoría del pueblo de Catalunya.

1.2.5.- La crisis de representación es muy profunda. La expresión institucional es sólo una pequeña componente. Por esto es necesario mantener y mejorar las condiciones de unidad de izquierdas en lo institucional y en lo social, el reforza-miento de las organizaciones sociales, especialmente el sindicalismo y la unidad sindical, la construcción de un amplio movimiento sindical, la reconstrucción de la clase trabajadora, la reconstrucción y fortalecimiento del movimiento popular, del movimiento estudiantil y del movimiento de solidaridad, el fortalecimiento de EUiA y del Partido, así como la construcción de una Catalunya movilizada e

Page 5: Informe Polític XII Congrés PCC

A5XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

internacionalizada.

1.2.6.-La salida a la actual crisis del sistema implica una Catalunya comprome-tida en una Europa social, en una España democrática, social y federal; solidaria con los pueblos del mundo que luchan por la democracia, por un estado social y la construcción de sus estructuras productivas frente a la especulación de todo el sistema, solidaria con los pueblos que sostienen un desarrollo y sistema de relaciones multilaterales; pero solo puede sobrevivir, en el capitalismo global, en el marco de una construcción nacional internacionalizada en la perspectiva de la emancipación como pueblo.

1.3.- Una nueva fase para el Partido. Ahora entramos en una nueva fase, ante la que nos hemos de plantear, en términos de lucha de posiciones, qué hacer y cómo hacer en este siglo XXI la ofensiva para acertar en las tareas de: a- Normalizar los instrumentos, movimientos-organización, que transfor-man la sociedad, mejorarlos, hacerlos crecer, crear otros nuevos y generar sensación subjetiva de bloque histórico en tiempo de lucha para la salida de la crisis de sistema. b- Actualizar el proyecto, mejorar sus concreciones, teniendo en cuenta que estamos en un nuevo escenario. Para ello es necesario: • desarrollar pensamiento propio como hicieron Marx y otros comu

nistas.• mayor concreción del Frente de izquierdas en el espacio de Catalunya, de

España y de Europa.• practicar un internacionalismo propio de este siglo.• poner en práctica definitivamente las nuevas formas de organización y

métodos de dirección para que la experiencia pueda ir ajustando la teoría y la práctica.

c- Entrar en una fase de movilización entendida como una nueva forma de hacer constructiva y adecuada a los nuevos escenarios, desarrollando la uni-dad de las izquierdas y de los trabajadores.

2.-HACER Y MEJORAR LAS FORMAS DEHACER DEL PARTIDO.

2.1.-Partido orgánico.Estamos en un proceso para llegar a tener un Partido orgánico de la sociedad y de la clase trabajadora cada vez más capaz de organizar, vertebrar y dina-mizar la sociedad civil alternativa impulsando procesos que, protagonizados por la mayoría, puedan llegar a transformar la sociedad. Para ello hemos de pensar no en las viejas realidades, sino en las nuevas, y adecuar a éstas nuestra actividad, teniendo presente que es en la actividad humana donde se repro-duce el sistema y en consecuencia donde se fundamenta la hegemonía de los proyectos de sociedad.Un proceso de lucha de posiciones y de lucha por la hegemonía de ideas y valores que corresponden a la cultura de la transformación. Esto implica una nueva cultura de relación y cooperación entre las fuerzas de izquierdas deli-

Page 6: Informe Polític XII Congrés PCC

6 XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

mitando nuevas líneas de diferencia en pluralidad, nuevas líneas de unidad y autonomía. Esto implica una nueva relación con las organizaciones sociales que reconocemos como organizaciones-movimientos para la transformación. Esto implica participar en el proceso de construcción de la clase trabajadora según características del s.XXI. Esto implica establecer nuevos tipos de alian-zas entre las clases sociales en el s.XXI.

2.2.-Organizar para la acción.El Partido se organiza para la acción. La organización es la mediación entre la teoría y la práctica y sus formas no son absolutas e inmutables, sino que respon-den al momento histórico y están en función de los objetivos estratégicos y de la acción revolucionaria. Hemos de tener presente que la célula es el lugar donde socializar las experiencias en términos concretos y globales, relacionarlas con el proyecto de transformación y adoptar acuerdos para la acción política en términos de acción institucional, económica, social y cultural.

2.3.-Mejorar las formas de hacer.• Adoptar formas adecuadas de trabajo colectivo e individual en la elabora-

ción y en la acción • Mejorar la formación de los cuadros del Partido y de los militantes en

general, disponer de nuevos instrumentos de información y reestructurar los órganos de dirección.

• Construir pensamiento colectivo e incorporarlo metodológicamente al pen-samiento y la acción de todos nosotros con visión global orgánica y consultiva que recoja la opinión y la experiencia de los compañeros y compañeras y de las estructuras de trabajo.

• Tener en cuenta que el lenguaje expresa proyecto y conforma hegemonía. Por tanto nuestro lenguaje ha de estar impregnado de visión dialéctica de la realidad cambiante, explicar ésta como proceso, lejos de visiones en blanco y negro y de foto fija.

• Debatir estrategias, un plano de discusión y elaboración diferente al de la mediación política, sindical, del movimiento popular, universitario etc., a los que corresponden respuestas más inmediatas. Y ha de hacerlo socializando y globalizando experiencias.

• Hemos de ser potentes puntos de referencia teórica y práctica con capacidad de elaboración y propuesta individual y colectiva. Este es el reto del futuro inmediato para armarnos de razón sobre la necesidad y la posibilidad de supe-rar el capitalismo.

• Hacer análisis marxista de los procesos, dejando de lado visiones simplistas propias de un pragmatismo vulgar, de interpretaciones en función de visiones estrechas y voluntaristas según el carácter de las personas o de sus particulares concepciones parcelarias, que ven lo parcial como total.

• Prestar especial atención a la formación sobre la manera de intervenir en las organizaciones sociales y a la capacidad de propuesta siendo capaces de fomentar la unidad, la solidaridad y la hegemonía compartida de las ideas sin confundir hegemonía con dominio, sabiendo establecer la coherencia entre lo global, lo particular y lo local.

• Movilizar, crecer y organizar. Los comunistas hemos de hacerlo como tarea esencial en todos los terrenos de nuestra acción incluido el partido. Es tam-bién tiempo de construir conciencia y valores en lo que constituye el eje de la

Page 7: Informe Polític XII Congrés PCC

A7XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

actividad del partido: el trabajo en las organizaciones sociales respetando y defendiendo su autonomía y su carácter plural y unitario, ayudando a su verte-bración, impulsando y desarrollando alternativas transformadoras y de poder popular económico, social, cultural y político. En esta tarea han de jugar un papel fundamental EUiA, los movimientos obrero, popular, de solidaridad y estudiantil, todo ello en un marco que priorice la unidad de los trabajadores y de las izquierdas.

• Tener en cuenta que las actuaciones de los militantes, comités, células, áreas e instrumentos del Partido tienen relación y consecuencias sobre el conjunto del trabajo político y organizador del Partido en Catalunya, España, Europa y el Mundo.

2.4.-Partido para transformar la sociedad y superar el capitalis-mo.Entendimos en su día que un partido comunista lo es realmente en la medida que hace posible una mayoría política para la transformación de la sociedad en el momento histórico concreto. Esto quiere decir que el Partido:1. Tiene la necesidad de actualizar constantemente su proyecto revolucionario,

el Frente de Izquierdas, en función de los cambios que se producen.2. Tiene capacidad estratégica y de concreción táctica, es decir capacidad de

concreción del Frente de Izquierdas.3. Toma la iniciativa de actualizar la teoría marxista.4. Tiene, dentro de sus posibilidades, una actitud internacionalista de la que par-

ticipa la mayoría de la clase obrera y ayuda a que la mayoría de la sociedad sea solidaria.

5. Actualiza y adecua su organización para hacer posible esa mayoría de trans-formación.

Estas son las características de un partido revolucionario, un partido que siempre actúa revolucionariamente, que actúa desde la clase trabajadora, en la sociedad y con la sociedad, para producir cambios estructurales a favor de la mayoría y trans-formaciones acumulativas hacia el socialismo en la medida que lo permiten las

Page 8: Informe Polític XII Congrés PCC

8 XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

condiciones históricas de cada momento. La revolución no es un hecho puntual ni aislado histórico, sino un proceso histórico con ritmos y formas cambian-tes, con avances y retrocesos. La función del partido es hacer de fermento para que crezca la conciencia de clase de los trabajadores -el sujeto revolucionario- mediante su organización como clase hegemónica y la lucha para su propia eman-cipación y la del conjunto de la sociedad, siempre teniendo en cuenta a lo que está dispuesto el conjunto de la clase trabajadora. El partido siempre hace revolución en la medida de las condiciones socio-históricas. Entendiendo ésta como un largo proceso, donde la clase trabajadora, como motor, andando por resolver la mejora de sus condiciones materiales y cul-turales así como las contradicciones inhumanas del capitalismo, requiere la superación de éste, en términos de revolución política, es decir, de lo institu-cional, social, económico y cultural, iniciando un cambio de modo de produc-ción, a cuyo resultado le llamaremos socialismo.

3. VIGENCIA DEL FRENTE DE IZQUIERDAS Y SU CONSTANTE ACTUALIZACION.

3.1.-El punto de partida y vigencia del Frente de Izquierdas.El proyecto de Frente de Izquierdas se gestó a partir de 1982, tras la transición del período franquista, en un contexto muy diferente del actual. En la transición se había desarrollado un alto grado de división de las fuerzas de izquierdas y del movimiento obrero. De ahí que nos planteáramos la necesidad de la unidad de las izquierdas y de la unidad de los trabajadores como requisito previo para avanzar. El resultado del referéndum sobre la permanencia de España en la OTAN de 1986 nos indicó que era necesario un paso más: plantear el Frente de Izquierdas, que en aquellos momentos se definió con las siguientes características:• Un instrumento articulador de las fuerzas políticas y sociales de izquierdas

para enmarcar, globalizar y coordinar la lucha por un programa de izquierdas y conseguir ser alternativa de poder de las izquierdas.

• Dotado de un programa transformador y organizado de forma estable a nivel local, comarcal, sectorial y nacional de Catalunya con todas las fuerzas polí-ticas y sociales de izquierdas y personas demócratas en general no afiliadas a ninguna organización.

• Dedicado a crear las condiciones necesarias para combatir a fondo contra la hegemonía política y social que hoy comparten en Catalunya de forma des-igual CiU y la socialdemocracia.

• No coyuntural en función de un acontecimiento político importante, sino sóli-do, organizado y con intención de permanencia.

• Con la finalidad de conseguir una hegemonía movilizadora y un alto grado de cohesión y organización adecuado para conseguir los objetivos de su progra-ma.

• Con una nueva forma de hacer política consistente en la participación de las masas, la articulación del poder popular y un funcionamiento democrático participativo.

• Basado en un programa de lucha común, concebido no sólo como programa electoral sino como marco definidor de una política que todas las fuerzas se comprometen a defender sin detrimento de la identidad, el programa y la

Page 9: Informe Polític XII Congrés PCC

A9XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

independencia de cada una de ellas.

Propusimos en aquellos momentos los siguientes puntos programáticos: 1.- De-fensa de la soberanía nacional, la independencia y la paz. 2.- Creación y defensa del empleo. 3.- Reforma agraria. 4.- Defensa de las libertades. 5.- Por un estado democrático y por el derecho de autodeterminación. 6.- Una política de bienestar y cultura. 7.- Por la conservación del equilibrio ecológico. Todo ello bajo el lema: “Por la paz, el trabajo y el derecho de autodeterminación”.

En principio hay que pensar si este planteamiento ha quedado superado un cuarto de siglo después por los cambios del devenir histórico y si por tanto ha de ser re-planteado. La respuesta es que el discurso estratégico del Frente de Izquierdas sigue siendo necesario pero no es suficiente: el nuevo escenario de este inicio de siglo requiere ampliar las repuestas estratégicas y caracterizar mejor las respuestas tácticas de cada momento. Por eso, el partido ha ido profundizando su definición en congresos, conferencias y jornadas. Hemos de destacar y tener presente la existencia de dos áreas diferenciadas pero relacionadas entre sí y con intersecciones: la alianza social y la unidad política de izquierdas.

Entendemos el Frente de Izquierdas como el proyecto estratégico-revolucio-nario que pretende la superación de las contradicciones del capitalismo y la construcción del socialismo. Entendido éste como un largo proceso de recons-trucción de la clase trabajadora, en lucha por la mejora de sus condiciones materiales y culturales y para superar las contradicciones del capitalismo inaceptables humanamente; para que éste sea el motor del proceso de uni-dad de nuestro pueblo constituido políticamente para su emancipación. Éste tiene expresiones diferenciadas en la esfera económica, social, cultural e ins-titucional así como marcos autónomos e interrelacionados como son Europa, España y Catalunya.

3.2.- Actualización del Frente de Izquierdas.En la fase actual de capitalismo global y hegemonía del capital financiero, la nue-va caracterización de la lucha de clases nos obliga a incorporar elementos impor-tantes de análisis para actualizar la estrategia:

1. La oligarquía financiera internacional emerge como una nueva clase que dirige los procesos económicos y políticos y hegemoniza los culturales. Esto implica una recomposición entre las clases dirigentes.

2. En el capitalismo global, todos los procesos están interrelacionados. Es la oli-garquía financiera la que organiza internacionalmente la explotación, la pro-ducción, los mercados y el modo de vida de las personas. Esto nos obliga a pensar, analizar, hacer propuestas y actuar en lo global, en términos de interdependencia e internacionalidad.

3. La oligarquía financiera internacional está en fase de acumulación originaria de capital. Tratando el dinero como mercancía fundamental de reproducción del sistema y de crecimiento, origina nuevas contradicciones en el terreno de la lucha de la clase trabajadora, a la vez que su carácter reaccionario acentúa la corrupción, la depredación de la naturaleza y de las energías, el movimiento de capitales sin control social, el blanqueo de dinero de la droga y el tráfico con personas.

Page 10: Informe Polític XII Congrés PCC

10 XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

4. La oligarquía financiera internacional aumenta y extiende su dominio a escala mundial utilizando la tecnología para aumentar la explotación y la pro-ducción y para determinar y controlar más la organización del modo de vida de la población. Utiliza la guerra como forma de dominación. Tiene el domi-nio total de los medios de comunicación, que utiliza para la lucha ideológica y cultural que refuerza su hegemonía de las ideas. Impone políticas neolibe-rales combinadas, cuando conviene a sus intereses, con elementos fascistas. Redistribuye los territorios del mundo estableciendo un neocolonialismo a su medida.

5. Se impone el modelo de sociedad del neoliberalismo: la sociedad precariza-da.

6. Las migraciones y la desigualdad de género son fenómenos globales que exigen soluciones locales e internacionales.

7. En la confrontación internacional se sitúa en primer plano la confrontación entre multilateralismo y unilateralismo.

8. Adquieren importancia estratégica la construcción de movimiento obre-ro, movimiento popular, movimiento estudiantil y universitario, movi-miento de solidaridad y el desarrollo de la mediación política EUiA como movimiento sociopolítico, movimiento juvenil, el movimiento de técnicos, profesionales y cuadros, el movimiento de la pequeña y mediana empresa así como de los autónomos. Reconociendo en ellos los movimientos bási-cos de transformación de la sociedad en sentido progresista.

9. Hemos de poner en primer plano la confrontación con la oligarquía financiera y encarar las contradicciones entre especulación y sector productivo desde la centralidad del trabajo y la recuperación de la cultura del trabajo, frente al modelo de sociedad de la oligarquía financiera, que es la sociedad consumista y de la precarización.

10. El capitalismo global y los procesos de inmigración plantean a la Catalunya sin estado la necesidad de su internacionalización, saliendo urgentemente del provincianismo de los 25 años de gobierno de CiU y yendo más allá de la si-tuación actual con el Govern d’Entesa.

11. Es necesario que la construcción nacional desde la dirección de la izquierda plural incorpore con fuerza el proyecto de una Catalunya por la Paz, que re-chaza la guerra como medio de solución de los conflictos y que desarrolla una cultura de paz y solidaridad.

12. El hecho de que la actual crisis del sistema en la fase de hegemonía del capi-tal financiero nos obliga a hacer de ella un tratamiento estratégico. En cada crisis del sistema hay una recomposición del capital. Hemos de entrar a fondo en el análisis de la crisis actual para ver cómo afecta al desarrollo de nuestro proyecto.

13. La crisis ecológica, las políticas energéticas, el cambio climático son pro-blemas que requieren un tratamiento estratégico en términos de propuestas y políticas sostenibles.

14. El crecimiento en estos momentos no significa desarrollo. Frente a la es-peculación del sistema que ha colocado en segundo termino el desarrollo de las fuerzas productivas, también de la ciencia y de la tecnología, es ne-cesario hacer hincapié en la importancia de la ciencia y la tecnología.

Page 11: Informe Polític XII Congrés PCC

A11XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

3.3.-Pensar y actuar en concreto y en global.

Con carácter general, todo problema y toda propuesta en relación con el Frente de Izquierdas hemos de plantearla:• En términos de solidaridad, internacionalidad e interdependencia• Como motores del movimiento obrero, el movimiento popular, el movi-

miento universitario, el movimiento de solidaridad, la mediación política como movimiento sociopolítico, el movimiento juvenil, el movimiento de técnicos profesionales y cuadros y de los autónomos.

• En términos de lucha de clases y de alianzas.

3.4.- Mejorar y actualizar las experiencias prácticas.Con la normalización de la mediación política y la experiencia del gobierno de la izquierda plural y otros acontecimientos que se han ido sucediendo, nos situamos en un nuevo periodo táctico del desarrollo del proyecto de Frente de Izquierdas en la esfera política. En esta situación, hemos adoptado algunas determinaciones importantes, que habríamos de mantener en el próximo período:

1. Hacer estratégico lo que era acuerdo de gobierno y concretarlo en términos de organización, vertebración y dinamización de la sociedad civil; llevarlo a la esfera política, institucional, social, cultural y económico-productiva, considerando importante la movilización de la sociedad civil para la ejecución del programa de gobierno. En este terreno es importante encontrar el punto de equilibrio entre unidad y autonomía de parte para hacer pedagogía y lucha constructiva por la hegemonía de las ideas.2. En un marco de crisis de representación, de crisis de la construcción nacional de Catalunya y de crisis del modelo social, con la dirección de la construcción nacional en manos de la izquierda plural, corresponde repensar y concretar un nuevo proyecto nacional y un nuevo modelo social. Esto exige una reconstruc-ción de la clase trabajadora para que juegue el papel que le corresponde.3. Impulsar la España federal y social, lo que supone derrotar el actual franquismo neoliberal, especulador, nacional-católico, centralista y alineado internacionalmen-te con las posiciones ultra-reaccionarias; desarrollar la tesis de la necesidad de la segunda transición; desarrollar el carácter social del Estado; construir IU

Page 12: Informe Polític XII Congrés PCC

12 XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

como frente político de la izquierda plural para un Frente democrático y social que haga retroceder el franquismo actual mediante la cultura del Frente Popular desarrollada en la práctica y en la acción.4. Impulsar la lucha por una Europa social, seguir prestando atención al nuevo proyecto de la Carta aprobada en Lisboa y estar atentos a los límites del neolibe-ralismo europeo y al desarrollo de formaciones fascistas en Europa.5. Priorizar la movilización en sentido constructivo y propositivo en los siguien-tes temas:• Contra las consecuencias de la crisis y su impacto en las condiciones de vida

y de trabajo de los trabajadores.• En defensa de lo público y lo social.• Por un desarrollo sostenible y contra el cambio climático.

4.-OPORTUNIDADES Y AMENAZAS PARA LA CONCRECIÓN Y AVANCE DEL FRENTE DE IZ-QUIERDAS.

4.1.- Escenario internacional en recomposición positiva.4.1.1.- Áreas de influencia de los países más poderosos-Estados Unidos: Será importante si el nuevo gobierno demócrata de Estados Unidos hace un giro en la política internacional en favor de la paz, la reducción de los gastos militares, la retirada de las tropas de Irak y el cierre de la prisión de Guantánamo y también en el respeto a los gobiernos legítimos de América Latina y en el fin del bloqueo a Cuba.-Rusia ha consolidado su “capitalismo de Estado”, construye buenas relaciones con China y quiere su parte de influencia especialmente en Oriente Medio, está estableciendo un marco de acuerdos con la India, Brasil o China.-China: Las consecuencias del último congreso del Partido Comunista de China pueden ser de gran alcance. En lo económico será muy importante ver cómo se concreta el equilibrio entre un crecimiento sin límites y un crecimiento con condi-cionante social. La política internacional de China es de extraordinaria importan-cia tanto políticamente como en el terreno de las exportaciones de bienes y capital financiero.

4.1.2.- MultilateralismoSe está produciendo un avance del multilateralismo que es fruto de la coordina-ción y cooperación en términos de igualdad y solidaridad de los pueblos que están reconstruyendo sus estructuras productivas y desarrollando su Estado Social frente al unilateralismo que pretenden las oligarquías financieras locales e inter-nacionales. Entre ellos adquieren importancia una parte importante de los pueblos de Latinoamérica, Sudáfrica y la India.

4.1.3.- Latinoamérica • Hemos de prestar atención al proceso de regionalización de América Latina,

especialmente en lo económico.• La experiencia de Venezuela es muy útil para todos y ha de seguir contando

con nuestro apoyo.

Page 13: Informe Polític XII Congrés PCC

A13XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

• También hemos de tener presente y destacar en nuestra acción solidaria El Salvador, donde el FMLN ha ganado las últimas elecciones en un país que es actualmente una de las bases más importantes de la CIA. Tendrán que afrontar dificultades enormes para llevar adelante su proyecto en plena crisis, que re-quieren nuestra solidaridad y apoyo.

• Respecto a Cuba, hay que tener en cuenta que, cuando se cumplen los 50 años del triunfo de la Revolución, se encuentra en una fase de evolución y actualización que presenta buenas perspectivas. Es preciso seguir apoyando la normalización de la política de EE.UU hacia Cuba y el cese del bloqueo económico y de su exclusión de la OEA.

• La evolución de Brasil merece también nuestra atención, tanto por la evolu-ción interna de las relaciones entre las fuerzas de izquierdas y progresistas como por el papel importante que puede desempeñar por su peso en el ámbito regional, continental y mundial para el desarrollo del multilateralismo y la resistencia al unilateralismo y el neoliberalismo.

• La reacción de la oligarquía internacional en Honduras, con el golpe de Estado es una prueba de fuego para el futuro de Latinoamérica.

• Colombia es actualmente las bases más importantes de la CIA en Latinoamérica.

4.2.- Escenario internacional de generalización de la guerra como elemento consustancial del período del capitalismo global.

La guerra ha venido formando parte de la política de los EE.UU. y en el período del capitalismo global se ha hecho crónica y se ha extendido a nuevas zonas sin que la ONU pueda jugar el papel pacificador que le corresponde.• En Oriente Medio, la política de los EE.UU. ha sido la de extender el conflicto

a toda la región para salir del empantanamiento en Irak. Es en esa política don-de hay que buscar el origen de la división de los palestinos y de los libaneses. La confrontación con Irán ha tomado cuerpo sin que la ONU intervenga para impedirlo. La nueva etapa iniciada por el presidente Obama apunta a una dis-minución de la tensión, pero aún no se han tomado decisiones concretas más allá del cambio de discurso y las declaraciones de intenciones.

• En el Sur de Asia, los EE.UU. han alimentado conflictos en Pakistán, en torno a China y la India.

• En África Central, la política de los EE.UU. sigue creando tensión.• Siguen los problemas en Afganistán y en los Balcanes.• Los problemas de Pakistán no son buenos tampoco para la India. Tendremos

que estar atentos a su evolución.• La evolución de la confrontación entre Corea del Norte y Occidente y de éste

e Israel con Irán están generando constantes desequilibrios y amenazas de evolución imprevisible, que exigen mucha atención y acción por la paz.

Ante esta situación es necesario dar un salto cualitativo en intensidad y en extensión a: • el movimiento por la Paz y contra la guerra activo y estable.• el movimiento de solidaridad y cooperación con Latinoamérica –especial-

mente El Salvador-, Oriente Medio –especialmente Palestina y el Líbano y África.

Es necesario hacerlo también con dimensión europea.

Page 14: Informe Polític XII Congrés PCC

14 XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

4.3.- Escenario de crisis.El capitalismo global ha entrado en una crisis de sistema. Una crisis con carácter de recesión económica. Algunos plantean que se vislumbra la salida a la crisis pero esto está lejos.

Es necesario conseguir que se discuta sobre esta crisis y se adopten medidas de defensa de la democracia, de lo productivo frente a lo especulativo, de la cultura de lo racional y científico, de lo público y lo social, de denuncia de las contradic-ciones del sistema del capitalismo global. Especialmente del proyecto de sociedad de la oligarquía financiera internacional con sus concreciones nacionales. Todo ello poniendo énfasis en las condiciones materiales, sociales y culturales de la clase trabajadora y de los pueblos del mundo.

Para ello, el partido hemos de intensificar el debate sobre la crisis en términos de:1. dar a conocer la historia y naturaleza de las distintas crisis a lo largo de la

historia desde el feudalismo.2. informar de las causas de la crisis del sistema como elemento consustancial

al sistema capitalista y no como factor exógeno, casual o confundirlo con las características.

3. desarrollar y dar a conocer bien las características de la crisis a nivel interna-cional y de la particularidad española.

4. dar a conocer bien las consecuencias en el terreno económico, institucional, cultural y social a escala de nuestro país e internacionalmente.

5. plantear claramente las posibles salidas como pueden ser la barbarie, la re-composición del sistema o el socialismo. Explicar las condiciones y posibili-dades, en estos momentos históricos, para cada una de las salidas.

Para ello, hemos de intensificar el debate para que la sociedad conozca amplia y profundamente: • la crisis y sus consecuencias. • que hay alternativas de crecimiento y desarrollo priorizando el impulso

de la ciencia y la tecnología, las estructuras productivas, lo público y lo social. Que es necesario un cambio en las estructuras productivas, espe-cialmente en España.

• que es necesario entrar en un período de control y regulación social del capital financiero.

• Que es necesario construir elementos de contrapoder y de negociación, actualmente y para el futuro.

• Que tenemos que fortalecer el sindicalismo de clase, el movimiento so-ciopolítico, el movimiento popular, la solidaridad… todos aquellos mo-vimientos que expresan seriamente capacidad de transformación en el futuro.

• La necesidad de movilización constructiva en defensa de las conquistas sociales de la clase trabajadora.

• La importancia de la defensa de la democracia.

Las izquierdas en los gobiernos de todo el mundo tienen clara la necesidad de enfrentarse a la oligarquía financiera internacional regulando el capital financie-ro, regulando los instrumentos internacionales y proponiendo un nuevo orden in-ternacional más democrático. Es en este sentido muy importante el apoyo del

Page 15: Informe Polític XII Congrés PCC

A15XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

conjunto de fuerzas de izquierda del mundo a esta posición que delimitará las posibilidades de futuro. 4.4.- Impulsar las izquierdas en la Europa con síntomas de crisisLos síntomas de crisis europea son importantes: • retrasos en el encaje en la globalización• problemas económico-sociales, precarización del trabajo y exclusión social,• distanciamiento entre la ciudadanía y las instituciones políticas,• paralización de la revisión del Tratado de la Unión Europea, que vivirá un

periodo decisivo el 2009/2010 Para hacer frente a la crisis que apuntan estos síntomas y hacer que Europa juegue un papel más positivo en el contexto mundial, es necesario mejorar la rela-ción y la movilización de las fuerzas sociales y políticas europeas para configurar una respuesta de los trabajadores de Europa a los planes neoliberales de las multinacionales y la oligarquía financiera. Hemos de impulsar en el ámbito eu-ropeo la lucha por la centralidad del trabajo, contra el modelo de precarización de la sociedad y por una Europa de paz y solidaridad en el marco mundial. Por tanto:

1.-Adquiere especial importancia la coordinación de los movimientos de iz-quierda europea:• del movimiento sindical, especialmente después de los movimientos de los

sindicatos alemanes. Hemos de poner atención a la red de sindicalistas del GUE.

• de las acciones de solidaridad y cooperación internacional• de defensa de la paz y contra la guerra, especialmente en Oriente Medio• de los estudiantes de Europa en torno a los planes de estudios, las condiciones

de la actividad académica y las salidas laborales.• del Partido de la Izquierda Europea• de los comunistas europeos en encuentros bilaterales

2.-Necesitamos en Europa unas izquierdas fuertes:• Que luchen por el estado social y contra la precarización• Que impulsen el multilateralismo. Sitúen la contradicción principal entre

la oligarquía financiera internacional y los pueblos y adopten una política clara frente a la acumulación originaria de capital financiero, frente a la persis-tencia del imperialismo de mantener el colonialismo sobre la base de interven-ciones militares y económicas, de imponer el poder mediático, imposición de políticas neoliberales y autoritarias de limitación de la democracia, control de la tecnología, trabas a la inmigración, precarización como modelo de sociedad y dominio económico del capital financiero. Es necesario que abandonen las posiciones paternalistas y propias de la cultura de la colonialidad que aún persisten y se posicionen decididamente por el derecho de autodeterminación de los pueblos.

3.-Deberíamos situar en primer plano la necesidad democrática de un debate de toda la población y de un referéndum sobre el Tratado de Lisboa, y posi-cionarnos por su rechazo y por una Constitución europea democrática.

4.5.- España necesita un Frente Democrático y SocialSigue vigente el objetivo de pasar del “cambio” a la “segunda transición”, que

Page 16: Informe Polític XII Congrés PCC

16 XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

algunos llaman “modernización”, un nuevo escenario para el que proponemos cinco ejes:

• Cambio a una política internacional más favorable a la paz, la distensión, el multilateralismo, la cooperación, la solidaridad y la sostenibilidad global.

• Reforma del Estado de carácter federal. • Lucha por la paz y una solución negociada para Euskadi.• Desarrollo de los derechos cívico-republicanos.• Mantenimiento y mejora de las conquistas sociales, la necesidad del desarrollo

de la ciencia, la tecnología y el carácter social del Estado, poniendo en primer plano las condiciones materiales y culturales de los trabajadores y la lucha contra la corrupción y la especulación. Para ello es necesario revertir el pre-ocupante distanciamiento de las organizaciones sociales e impulsar la partici-pación en los debates y la movilización en relación con estos grandes temas.

• Cambio de la estructura productiva de España. En especial de la estructura empresarial.

4.6.- Los últimos ciclos electorales y sus consecuencias

4.6.1.- No hemos conseguido un cambio de tendencia. El conjunto del Partido hemos de recuperar las reflexiones de las últimas elec-ciones autonómicas y municipales, así como de lo sucedido en las generales y en las europeas. Es importante reconocer que los comunistas no hemos corregido la forma de trabajar según se derivaba de los análisis que hicimos después de las au-tonómicas y municipales y por eso no hemos contribuido a modificar todavía las tendencias sociales y organizativas ni las electorales.

Para los comunistas, el cambio de tendencias dependerá de la capacidad de ini-ciativa y movilización que tengamos. Dependerá de que contribuyamos a defen-der, vertebrar, organizar y movilizar a nuestra gente en los territorios y sectores haciendo que se sientan también propietarios del espacio que defendemos y que forman parte de un espacio común de organizaciones sociales que representan y defienden a los trabajadores y las trabajadoras.

4.6.2.- Un sistema electoral discriminatorio y marginador. En el Pacto de la Transición se constituyó una democracia tutelada y de repre-sentatividad no proporcional. Se desarrolla, entre otros aspectos, el bipartidismo como uno de los elementos fundamentales de la concepción del Estado. La oligar-quía financiera refuerza el bipartidismo, que es útil para sus intereses, con el uso a fondo de los medios de comunicación que son de su propiedad, con el acuerdo del PSOE y el PP. El bipartidismo es uno de los elementos que garantizan a la oligar-quía financiera un único modelo institucional de desarrollo económico y social.

Page 17: Informe Polític XII Congrés PCC

A17XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

El sistema electoral, con la ley de Hont y la distribución del número de diputados por provincias, refuerza el dominio de la oligarquía al penalizar la representación de la clase trabajadora, mediante la discriminación y marginación de fuerzas im-portantes que representan a ésta en el parlamento, en beneficio de las posiciones conservadoras.

También la política del miedo limita la pluralidad política de España y hace que una parte importante de los ciudadanos y ciudadanas no se sientan representados por el parlamento. Se está produciendo una crisis de representación, y por tanto una crisis de consenso en este Estado. Los acuerdos del pacto de la transición están desfasados, superados y desencajados en una España actual que es más mo-derna y plural que cuando aquellos se produjeron.

4.6.3.- El franquismo no ha sido derrotado. Hace tiempo que los comunistas venimos explicando que en la transición el fran-quismo no fue derrotado. El último ciclo electoral confirma con creces que sigue articulado. Es una de las fuerzas que se resisten, desde fuera y desde dentro del PP, a una mayor democratización. La socialdemocracia se lo plantea en términos de mayorías de gobierno, ya que el PP no tiene suficientes alianzas para gobernar. Los comunistas necesitamos reflexionar para establecer la relación entre crisis, recesión económica y crecimiento del franquismo.

4.6.4.- Un Parlamento más conservador.Se ha reducido la presencia de la izquierda y del sector democrático en las Cortes, que ahora son menos plurales. Las políticas están en manos de un gobierno del PSOE, pero el grupo socialista del Congreso de los Diputados se ve con dificulta-des frente a un sector liberal numeroso y con la presión del franquismo con más fuerza que antes, junto con otras fuerzas de carácter burgués con una componente liberal notoria. El Parlamento es ahora más conservador en las soluciones para los problemas de la gente trabajadora y del país.

4.6.5.- Una derechización en un contexto de crisis internacionalA los comunistas no nos sorprende la derechización de los resultados electorales tanto en Catalunya y España como en el conjunto de la UE. Estos resultados –pro-ducto del miedo y la inseguridad de los trabajadores en una situación de despoli-tización, desarticulación, atomización social y muy débil conciencia de clase, no son buenos para abordar desde un punto de vista de progreso la crisis económica y la extensión de los conflictos bélicos.

4.6.6.- Unas izquierdas europeas en crisis de representatividadEste ciclo electoral ha sido un golpe duro para el proceso de recomposición de las izquierdas europeas. Por tanto EUiA e IU, además de desarrollar más la esfera social y la movilización, hemos de aumentar también nuestra aportación a las ac-tividades europeas del GUE, del PIE y de los encuentros de comunistas.

4.6.7.- No es sólo el bipartidismo y la ley electoral, son también nuestros errores.El bipartidismo y la ley electoral han influido en gran medida en el retroceso elec-toral de IU y de ICV-EUiA, pero no son los únicos elementos definitorios. Hay otros factores fundamentales:

Page 18: Informe Polític XII Congrés PCC

18 XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

• Hemos ido dejando de ser expresión de nuestra gente -la gente trabajadora de este comienzo de siglo- y las raíces de nuestro espacio se han debilitado. Nuestro espacio electoral no está organizado, vertebrado ni dinamizado. No hemos conseguido que nuestra gente tenga un sentido de pertenencia al espa-cio electoral que decimos representar y hemos menospreciado el papel de la organización. Hemos de reflexionar sobre el tipo de iniciativas políticas que hemos propuesto y el tipo de movilizaciones que hemos realizado o dejado de realizar.

• Los equipos de dirección y su metodología de trabajo no han estado a la altu-ra de los objetivos. El equipo de la dirección Federal de IU debe representar al conjunto de la organización, sus pluralidades, federaciones y organizacio-nes. La cohesión política de este equipo se basa en el programa acordado y no puede corresponder unilateralmente a ninguno de los partidos o corrientes definidas ideológicamente ni a ninguno de sus componentes territoriales. El equipo de dirección debe tomar las decisiones democráticamente en los órga-nos correspondientes sin ceder a la presión de grupos fraccionales por muy re-presentativos que sean y mantener estrechos lazos de relación con el conjunto de la organización de forma prioritaria sin delegar esa función en ningún otro mecanismo, sea institucional o de comunicación.

• La pluralidad es buena cuando es unitaria, no cuando se convierte en divisio-nes antagonistas que paralizan el proyecto y que cuando son exteriorizadas desorientan al espacio social que representamos.

• EUiA ha de seguir contribuyendo a la recuperación del proyecto original de IU sobre la base de la apertura y arraigamiento social y la pluralidad constructiva y sumatoria.

4.6.8.- El proyecto no ha sido derrotado.Hemos tenido malos resultados electorales en algunas elecciones, pero no son una derrota de nuestro proyecto. Sin infravalorar la importancia de lo electoral, hoy nos vemos obligados a valorar el papel de la organización de nuestro espacio en la esfera de lo social, en la movilización. En el período anterior, en IU se sobrevaloró el espacio institucional y se menospreció lo organizativo, la verte-bración y la movilización por las propuestas políticas para resolver los problemas que padecen los pueblos de España. Hoy IU está obligada a recuperar su carácter movilizador y EUiA ha de seguir en la línea de reforzar y ampliar esa faceta esen-cial de su proyecto.

En la actual legislatura, en la que IU ha perdido peso en el Congreso y los ajus-tes de la crisis económica pueden abordarse con soluciones neoliberales pactadas entre el PSOE, PP y CiU, IU debe dedicarse más a recuperar la conexión con el conjunto de la organización y poner en primer plano las campañas y la movili-zación para frenar las políticas de ajuste enfocadas a hacer que sean los sectores más débiles de la sociedad los que lo paguen. Esa nueva dinámica de IU es indis-pensable para afrontar en mejores condiciones futuras convocatorias electorales, sin aparecer como un partido más al uso compitiendo en el terreno de la merca-dotecnia electoral que impone el bipartidismo, sino como un amplio movimiento político y social estructurado y organizado capaz de desarrollar espacio electoral sólido vinculado al proyecto.

4.6.9.- Una nueva etapa de relanzamiento de IU.

Page 19: Informe Polític XII Congrés PCC

A19XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

Izquierda Unida ha de relanzar su proyecto de movimiento político y social y asumir la responsabilidad de impulsar y potenciar el desarrollo de ese necesario Frente Democrático y Social. Para ello, debe conseguir y consolidar una relación normalizada de todas las sensibilidades y la convivencia en el mismo proyecto de los sectores sociales interesados en el programa común alternativo al del neolibe-ralismo sobre la base de la lucha por la libertad, la igualdad y la fraternidad con ideas del siglo XXI orientadas a la práctica transformadora mediante la moviliza-ción y la organización para la acción. Necesitamos una IU útil para los trabajadores y capas populares, que afronte la Refundación del proyecto ampliando los sectores políticos y sociales que deben confluir en esta nueva etapa. Más sindicalistas, más jóvenes, más mujeres, más trabajadores de la cultura y profesionales son indispensables en una IU renovada, que sin exclusivismos amplía su espacio político y crea un nuevo referente más amplio que aglutina a toda la izquierda al PSOE y a sectores incluso de la propia socialdemocracia. Para ello,• Tendremos que aprender a trabajar en pluralidad interna entre comunistas, ver-

des, feministas, sindicalistas, cuadros del movimiento popular, unidos sobre la base del programa común, sin convertir las diferencias en antagonismos, lo que no niega la discusión apasionada, ordenada y con voluntad de acción uni-taria, en un ambiente de fraternidad y solidaridad, sin buscar constantemente la confrontación que produce el desgaste de cuadros políticos.

• Tendremos que dar más importancia a los equipos unitarios y su trabajo con métodos colectivos, con más sensibilidad hacia todos y menos a líderes “sal-vadores” que crean su equipo al servicio de sus visiones particulares. Tendre-mos que repetir menos y practicar más lo de la nueva forma participativa de hacer política.

• Será necesario mantener una composición de la dirección con participación de todas las sensibilidades como elemento estratégico imprescindible para el crecimiento cuantitativo y cualitativo de IU.

• Habremos de ser más sensibles al desarrollo de la sociedad. El relanzamiento de IU ha de consistir en un salto cualitativo en capacidad de propuesta, mo-vilización y organización. Esto requiere estar muy atentos para ver cómo se sitúan las organizaciones sociales ante el nuevo escenario para conseguir un nuevo tipo de movilización –positiva y constructiva- que lleve las demandas sociales a las instituciones.

• Debemos trabajar juntos para ampliar nuestro proyecto con más trabajadores de la agricultura, comerciantes, trabajadores manuales, trabajadores técnicos y de la cultura, intelectuales, profesionales, pequeños y medianos empresa-rios… IU no es ni un partido ni un sindicato, es una mediación política plural en términos de movimiento político-social plural con unidad de programa, democrático, participativo y movilizador, laico, federal y republicano, anti-neoliberal, comprometido con la centralidad del trabajo, feminista, solidario, ecologista, comprometido con las fuerzas de izquierdas de Europa y del mun-do, organizado con el PIE. Una IU que lucha por la libertad, la igualdad y la fraternidad con las ideas de los socialismos en el siglo XXI. Ese es el espíritu fundacional que hemos de recuperar y relanzar.

• IU habría de huir de la forma de hacer política consistente en la “política de pronunciamientos” propia del idealismo de la izquierda hegeliana. Esa es una forma de hacer política que no hace praxis, en términos de filosofía de la praxis, no transforma. Esa política no interviene en la realidad, la mira y la

Page 20: Informe Polític XII Congrés PCC

20 XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

describe, casi siempre a distancia. Por eso no comete errores: ¿Quién no va a estar de acuerdo con la necesidad del socialismo y con el proyecto general de IU? Otra cosa es construirlo…

• IU ha de hacer política de otra manera: interviniendo e influenciando para transformar en lo concreto, organizando y movilizando para conseguir obje-tivos en el momento histórico concreto, consiguiendo transformaciones en el terreno de la praxis revolucionaria, con las personas, la clase trabajadora y las capas populares como protagonistas, aprendiendo con ellas de las experien-cias. La praxis revolucionaria permite el enriquecimiento del proyecto en la discusión sobre los aciertos y los errores entrando en la complejidad y obliga a la actualización de las formas de hacer y el ajuste de objetivos según los cambios del período que vivimos.

• Hemos de mejorar la práctica política con la incorporación de todas las fede-raciones; ampliar y vertebrar los acuerdos de colaboración con otras fuerzas y sensibilidades; cooperar más con movimientos y organizaciones sociales; profundizar en el federalismo de IU; redimensionar el programa de iniciativas políticas para la movilización con ideas potentes basadas en lo que preocupa a las personas, especialmente a la clase obrera; internacionalizar IU. Seguir construyendo una IU cada vez más útil para los trabajadores y capas popula-res.

• Con todo ello vertebraremos un Frente Democrático y Social con la cultura del Frente Popular en las condiciones de hoy, introduciendo con fuerza la idea de que las distintas organizaciones sociales populares y de izquierdas confor-man un frente común del cual formamos parte, capaz de reducir y minimizar el franquismo y dar soluciones positivas a los problemas más importantes de los trabajadores y trabajadoras.

El debate de la IU de esta etapa ha de girar, pues, entorno a las cuestiones de cómo hacer política y cómo construir una mayoría histórica de IU estable, de futuro, con metodología de trabajo y organización que le permita salir de la provisionalidad constante y la precariedad. Al mismo tiempo afrontar con valentía la Refundación, cambiar métodos burocráticos por más participa-ción y abrir el proyecto a más izquierda social y política.

4.7.- La izquierda plural y la construcción nacional de CatalunyaEl nacionalismo burgués ha iniciado un intento de recuperar la dirección del cata-lanismo y la construcción de la Catalunya del futuro sobre la base de su proyecto neoliberal llamado del “derecho a elegir”. Nosotros hemos de trabajar para impe-dir esa pretensión y mantener la dirección del proceso de construcción nacional en manos de la izquierda plural para desarrollar el catalanismo transformador, que sólo será posible con la reconstrucción de la clase trabajadora para que ésta

Page 21: Informe Polític XII Congrés PCC

A21XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

juegue el papel que le corresponde. Teniendo en cuenta el documento del PCC “Sobre el fet nacional”, que sigue vigente, hemos de trabajar con los siguientes objetivos:• Recuperar el papel del movimiento popular en los momentos actuales para

la movilización por la ejecución del programa de la unidad de izquierdas con nuevas formas y niveles más altos de participación.

• Potenciar el movimiento universitario, que adquiere un nuevo papel en la construcción nacional de Catalunya, especialmente en el papel que debe des-empeñar en la nueva distribución social en Europa.

• Impulsar el movimiento de solidaridad, cuya intervención en los procesos internacionales es fundamental.

• Hacer que la mediación política EUiA desarrolle y potencie su carácter de movimiento sociopolítico. Esto significa fortalecerla cuantitativa y cualitati-vamente, mejorar su capacidad de concreción política y de movilización. Para ello, es necesario que las células territoriales del partido se organicen mejor y debatan políticamente, asumiendo que su tarea prioritaria y fundamental de acción política es el crecimiento y desarrollo de la capacidad de acción de EUiA, su desarrollo como movimiento sociopolítico con la participación de sectores importantes de la sociedad civil. Hemos de conseguir un salto cuali-tativo en:

-Las formas de hacer -Saber trabajar haciendo compatible la unidad con la particularidad -La movilización constructiva con propuestas -Llevar el programa de la unidad de izquierdas a la sociedad civil, supe- rando el distanciamiento entre ésta y las instituciones.

4.8.- Los ciclos electorales en Catalunya

4.8.1.- La reflexión que hicimos el PCC sobre los resultados de las elecciones generales y Europeas en Catalunya contiene elementos comunes con la que ha-cemos sobre los resultados en el conjunto del Estado español en el apartado co-rrespondiente. Aquí nos referiremos más específicamente a EUiA, a la coalición ICV-EUiA y al trabajo a hacer por los comunistas en Catalunya.

4.8.2.- El llamado oasis catalán, un concepto peligroso.El hecho de que la expresión político-electoral del franquismo en Catalunya es muy minoritaria distorsiona la percepción y podría producir una comprensión engañosa de su alcance. Esta sería una visión localista peligrosa para Catalunya. El PCC hemos de pensar siempre en la interrelación Catalunya-España-Europa, tanto en el análisis como en las soluciones, sin caer nunca en el localismo y el provincianismo que son herencia del período de gobierno y dirección de la cons-trucción nacional de la derecha y su representación política, el nacionalismo bur-gués de CiU.

No podemos menospreciar el hecho de que el crecimiento de la expresión política del fascismo (franquismo) –que a lo largo de la historia ha tenido formas distin-tas- corresponde a períodos de reestructuración del capital, es decir, a períodos de crisis y recesión.

Page 22: Informe Polític XII Congrés PCC

22 XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

4.8.3.- Una situación de inestabilidad favorable a la derechaLos comunistas catalanes hemos de tener muy presente:• dónde ha obtenido el franquismo los votos en Catalunya.• que CiU le será útil al gobierno del PSOE y, por tanto, puede aumentar la

influencia sobre el Govern d’Entesa, pero también puede resolver con el PP.• que el PSC ha sido determinante para la victoria de Zapatero.• que ERC ha bajado de nuevo electoralmente, lo que no es bueno para las iz-

quierdas.• que la coalición ICV-EUiA obtuvo unos malos resultados en las generales que

hay que examinar sin buscar culpables fuera.• Necesitamos un fortalecimiento de las partes que componen la unidad de las

izquierdas.

Este panorama expresa que, como hemos dicho hace tiempo, se mantiene una cri-sis de representación. Vivimos una situación de gran inestabilidad en la que puede aumentar la fuerza de la derecha.

En Catalunya hemos de abrir el debate sobre las causas y consecuencias de la cri-sis y recesión mundial y unirlo a los problemas concretos de la ciudadanía.

4.8.4.- En Catalunya tampoco es sólo el bipartidismo y la ley electoral. Son también nuestros errores.El bipartidismo y la ley electoral influyeron en gran medida en el retroceso electo-ral de ICV-EUiA en las elecciones generales, pero no fueron los únicos elementos definitorios. Hay otros factores fundamentales:• Habíamos ido dejando de ser expresión de nuestra gente, la gente trabajadora

(la de este comienzo de siglo) y las raíces de nuestro espacio se han debilitado. Nuestro espacio electoral no está organizado, vertebrado ni dinamizado. He-mos de reflexionar sobre el tipo de iniciativas políticas que hemos propuesto y el tipo de movilizaciones que hemos realizado -y las que no- al respecto. No hemos conseguido que nuestra gente tenga un sentido de pertenencia al espacio electoral que decimos representar y menospreciamos el papel de la organización.

• Hemos sobrevalorado la esfera institucional y sub-valorado el espacio social para la vertebración y la movilización constructiva y positiva de la política, es decir, el impulso a las iniciativas políticas. No se ha dado la importancia ni la prioridad necesaria a la tarea de trasladar a la sociedad el programa de gobierno de izquierdas como elemento estratégico. Sin –por supuesto- situar la movilización y organización social en función de lo institucional.

• La Coalición –que fue un acierto para la unidad electoral de la izquierda trans-formadora y ecologista- ha tenido deficiencias de fondo, de formas de hacer y del tipo de campañas, de falta de implicación de la gente y de formas de organización, que habían de ser las bases para impulsar la participación y para comprometer a más personas de izquierdas más allá del voto.

El resultado electoral es malo, pero no es una derrota de nuestro proyecto: hace falta más coalición y no menos. Para los comunistas, la esfera electoral es muy im-portante y hay que profundizar para avanzar en la superación de las limitaciones estructurales que ha mostrado la coalición ICV-EUiA en el ciclo electoral.

Page 23: Informe Polític XII Congrés PCC

A23XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

4.8.5.- Hemos de trabajar para un avance cuantitativo y cualitativo de EUiAEl PCC hemos de trabajar más para el avance cuantitativo y cualitativo de EUiA. Lo hemos de hacer con mucha delicadeza, teniendo presentes los avances y las mejoras que hay que conseguir en la coalición ICV-EUiA, la complejidad del gobierno de izquierdas y el nivel de unidad de los partidos que lo componen en el plano social. Es un avance de EUiA necesario para hacer frente a las políticas conservadoras que vendrán desde el gobierno central y teniendo en cuenta que habremos de destinar una parte importante de dedicación a aportar para que IU supere sus dificultades.

4.8.6.- Elementos a tener en cuenta para impulsar el avance de EUiAPara que los comunistas contribuyamos más al avance de EUiA, hemos de tener en cuenta, además de las reflexiones y propuestas expuestas en puntos anteriores:• La confrontación entre los diversos catalanismos en lucha por la hegemonía:

el catalanismo burgués y liberal, el federalista y de gestión y el transformador, federalista, internacionalista y solidario.

• La interrelación internacional Europa-España-Catalunya. Hemos de pensar globalmente, salir de la tendencia provinciana y localista heredada del perío-do anterior, de la que aún es partícipe el actual govern.

• Las deficiencias del gobierno de unidad de las izquierdas, que hemos de con-tribuir a corregir de acuerdo con el programa acordado, mediante la movili-zación constructiva y en positivo. Es un planteamiento difícil, teniendo en cuenta la cultura del no, la costumbre de movilizar para decir no. Nuestra actitud en la anterior etapa en temas estratégicos como la salud, la educación y la vivienda indican el camino a hacer. Hemos de saber ser más unitarios e influir más para continuar cambiando la cultura de relación entre las izquier-das pasando del antagonismo a la cooperación y la complementariedad en el terreno social. EUiA ha de trabajar unitariamente para tratar los problemas de la gente, a la vez que ejerce mejor su capacidad de desarrollar el perfil propio.

• La construcción de hegemonía de nuestro proyecto exige en esta etapa gene-rar más hegemonía compartida.

• Es necesario que hagamos de caja de resonancia y espacio de propuesta de iniciativas para la recuperación de lo público y del Estado social. Que seamos capaces de desplegar un amplio abanico de iniciativas políticas y sociales que movilicen de manera constructiva, fomenten el desarrollo de plataformas y comporten nuevas complicidades entre la izquierda social y política. EUiA ha de argumentar su relación con las organizaciones sociales y ser más promoto-ra de red social que amplíe la base social de izquierdas.

4.8.7.- Elementos internos y de perfil de EUiA a reforzarPara el avance cuantitativo y cualitativo de EUiA, los comunistas hemos de tener en cuenta también:• Hemos de hacer crecer EUiA con más comunistas, verdes, gente de izquier-

das en general, feministas, sindicalistas, jóvenes y cuadros del movimiento popular. Hemos de incorporar más trabajadores y trabajadoras técnicos y de la cultura, intelectuales y profesionales, pequeños y medianos empresarios, autónomos de la agricultura, la ganadería y el comercio, que compartan pro-puestas de EUiA para la transformación social.

• EUiA no es un partido ni un sindicato, sino una mediación política plural en forma de movimiento político y social basado en la unidad de programa para

Page 24: Informe Polític XII Congrés PCC

24 XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

la movilización y la organización.• Hay que reafirmar constantemente el espíritu fundacional de EUiA como mo-

vimiento político y social de izquierdas, de unidad programática, democrático, plural, alternativo, participativo, movilizador, laico, federal, republicano, anti-neoliberal; comprometido con la centralidad del trabajo, feminista, ecologista, pacifista y solidario; comprometido con las fuerzas de izquierdas de Europa y del mundo, activo en el trabajo y el impulso del PIE y del GUE. En síntesis, una EUiA que lucha por la libertad, la igualdad y la fraternidad con ideas de los socialismos del siglo XXI.

• Es el momento de demostrar en la práctica qué quiere decir para la izquier-da transformadora la nueva forma de hacer política-participación: intervenir e influenciar; transformar mediante la movilización por objetivos; buscar el terreno y la práctica revolucionaria con las personas, con los trabajadores y las capas populares como protagonistas; entrar en el espacio y el momento histórico concreto, sin modelos referenciales, asumiendo el riesgo de cometer errores y la responsabilidad de rectificarlos y aprender de ellos. Se aprende con las personas, con la clase trabajadora.

• Es necesario ser sensibles al desarrollo de la sociedad de hoy, poner atención a cómo se sitúan las organizaciones sociales y los movimientos ante el nuevo escenario. Sólo así conseguiremos la movilización en positivo y constructiva capaz de concretar propuestas que impliquen a personas y organizaciones y que las haga llegar a las instituciones para su realización.

• Es importante introducir la idea –y trabajar con ella- de que las distintas orga-nizaciones sociales populares y de izquierdas conforman un espacio común de un proyecto amplio de transformación.

• El desarrollo de la praxis revolucionaria permite enriquecer la discusión y entrar en la complejidad, obligando a actualizar las formas de hacer y de orga-nizar según los cambios que vivimos.

4.8.8.- Elementos específicos en cuanto a formas de hacer y organizar en EUiAPor lo que se refiere específicamente a las formas de hacer y a la organización para el avance de EUiA, los comunistas hemos de tener en cuenta:4.8.8.1.- Los acuerdos de la última Asamblea Nacional de EUiA.

El CC del PCC destacó la tesis -que hicimos nuestra- de “fortalecer el perfil pro-pio de EUiA”. En ella nos comprometimos a desarrollar la organización en los territorios, en los sectores del mundo del trabajo y en los ámbitos de la vida coti-diana para realizar las iniciativas políticas y sociales del programa de manera que se plasmaran en mejor organización social y más organización de EUiA en los propios territorios, sectores y ámbitos. Entre otros temas señalamos los de paz, políticas de igualdad, mujeres, jóvenes, gente mayor, inmigración, salud, educa-ción, universidad, servicios sociales, vivienda, movilidad, medio ambiente, cul-tura, foros, republicanismo, laicidad, Europa y PIE…Es decir, materias y movi-mientos que son transversales y de programa, que son objeto de iniciativa política y social y que dan pie para la organización de más personas y la creación de más asambleas y grupos de EUiA en sectores y territorios a todos los niveles para la movilización con propuestas alternativas.

Esta concepción de la organización-movimiento político y social no es un objetivo

Page 25: Informe Polític XII Congrés PCC

A25XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

de organización per se, sino que ha de ser objeto de relación, también, con organi-zaciones sociales y movimientos, para proponer plataformas para la movilización constructiva y positiva, para hacer red social y para hacer llegar la política a la gente.

Hay que reconocer autocríticamente que ha pasado tiempo y hemos hecho toda-vía muy poco para desarrollar esta tesis válida para hacer avanzar la izquierda transformadora y hacer crecer EUiA. Si no nos ponemos manos a la obra, nos quedaremos en el estadio de diagnóstico de cuáles son nuestros problemas. Los comunistas pensamos que hay que hacer de las necesarias redes sociales elemen-tos de vertebración del movimiento político y social.

4.8.8.2.- Hay que hacer que la política llegue, entre y arraigue en los centros de trabajo, entre la clase obrera. Una parte de esta tarea corresponde al Partido, otra al sindicato y otra a EUiA. Los comunistas hemos de hacer crecer la afiliación-militancia de los sectores de EUiA como garantía de relación muy importante con la clase obrera. Hay que reconocer que esto aún no nos funciona. Los militantes-afiliados de los sectores son los que personalmente (sin intervenir sindicalmente) han de llegar a los polígonos, a los sectores productivos y centros de trabajo para hacer llegar la política, explicar y proponer la movilización y también escuchar para luego debatir en la asamblea de base del sector. ¡Los comunistas del PCC hemos de hacer un esfuerzo!

Una de las dificultades en este período y uno de los déficits a solventar es nues-tra deficiente presencia en los centros de trabajo. Hemos de conseguir invertir la situación actual, en la que la centralidad del trabajo -uno de los ejes estratégicos de la política del Partido, la que le da razón de ser- no se visualiza y hemos ido perdiendo poco a poco no solo la hegemonía entre la clase obrera sino incluso una presencia suficientemente importante para poder cambiar las cosas y transformar la sociedad. En estos últimos años no lo estamos haciendo bien. Hemos de recu-perar la militancia activa y hacer que las propuestas políticas sean llevadas por los militantes a los centros de trabajo y que arraiguen en la clase obrera.

Al partido le corresponde organizar los frentes de trabajo y hemos de llevar a ellos la política teniendo claro que una parte le corresponde a EUiA y otra al sindicato, sin que se produzcan interferencias.

En esta etapa hemos de hacer un esfuerzo por fortalecer y ampliar los sectores organizados de EUiA. Hemos de estar de acuerdo en que es el mejor instrumento para llevar la política al polígono, a los centros de trabajo y a los sectores produc-tivos. Hemos de explicar nuestras propuestas, organizar la movilización y tam-bién escuchar para después debatir en las asambleas de sector.

En consecuencia, al partido le corresponderá organizar, fortalecer y ampliar los sectores, que han de ser los instrumentos para llevar las propuestas políticas a los centros de trabajo.

El Comité de Movimiento Obrero del Partido elaborará una propuesta de trabajo y propondrá a los comités nacionales y a las células del Partido un esfuerzo di-rigido a ampliar los sectores de EUiA con el objetivo de hacer avanzar nuestras

Page 26: Informe Polític XII Congrés PCC

26 XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

propuestas entre la clase obrera.

4.8.8.3.- La universidad es un reto para el avance de la izquierda alternativa. Del mismo modo que hemos visto que hay que echar nuevas raíces en el mundo del trabajo, hay que hacerlo en las universidades. Los comunistas hemos de contribuir a desarrollar en ellas iniciativas y organización de EUiA. Sin confundirlo con diri-gir el movimiento estudiantil, que tiene sus instrumentos para hacerlo.

4.8.8.4.- En el terreno de los jóvenes en relación con EUiA hemos de hacer un debate con los CJC para avanzar.

4.8.8.5.- Hemos de contribuir a que las formas de hacer en EUiA sean más colec-tivas, abiertas y participativas, invitando a participar a votantes, amigos y amigas, cuadros sociales… EUiA puede ser lugar de encuentro de activistas y gente de iz-quierdas para participar con niveles diferentes de compromiso. Para ello necesita-mos una mentalidad y unas prácticas de funcionamiento que hagan que las perso-nas de izquierdas y amplios grupos humanos sientan como propio el movimiento.

4.8.8.6.- Sería útil contribuir a hacer llegar a los órganos de dirección de EUiA las formas de llevar a cabo la participación de afectados y expertos en los temas de discusión, haciendo las reuniones que establecen los estatutos y otras como las Jornadas sobre Precariedad y Salud organizadas con el PIE, huyendo de los méto-dos de partido centralizado

4.8.8.7.- También sería útil experimentar coordinaciones, desde la independencia y la particularidad de los instrumentos de EUiA, como por ejemplo las fundacio-nes.

El reto es muy importante: contribuir a echar nuevas raíces en nuestro espa-cio y con nuestra gente.

5. MANTENER UNA ACTITUDINTERNACIONALISTA.

Señalamos como elementos que se sitúan en primer plano de nuestra acción a medio plazo los siguientes:

5.1.- Tener mayor presencia en Europa y en el área mediterránea, manteniendo

Page 27: Informe Polític XII Congrés PCC

A27XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

nuestros compromisos y programa de trabajo.

5.2.- Mejorar nuestra presencia en los diferentes espacios de encuentro de comu-nistas en Europa y en el mundo.

5.3.- Mantener una reflexión permanente compartida sobre el escenario interna-cional mediante un foro de observación internacional.

5.4.- Contribuir al debate sobre la actualización de la solidaridad y la situación de la inmigración en su relación con los países de origen y su integración en la clase obrera y la sociedad catalana.

5.5.- Ampliar la solidaridad y la cooperación con América Latina, Oriente Medio y África. También hemos de hacer una aproximación a los países del Este.

5.6.- Contribuir a extender la solidaridad y la cooperación a toda la sociedad ca-talana.

5.7.- Iniciar procesos de solidaridad política en términos de mulilateralidad y con los pueblos que luchan por su libertad y están construyendo el Estado social. Debatir qué quiere decir adecuar Europa a la multilateralidad. Ver qué elementos pueden hacer una Catalunya más internacional.

6. ACTUALIZAR DE FORMA PERMANENTE NUESTRA TEORÍA Y NUESTRO PENSAMIENTO.

Hoy, para los comunistas catalanes, sigue estando vigente el dilema “Socialismo o barbarie”. La actual crisis del sistema abona esta idea. Para orientarnos adecua-damente hacia el objetivo del socialismo, consideramos necesario tener en cuenta lo siguiente:

6.1.- Nosotros entendemos que los cambios que se han producido en el capita-lismo global obligan a repensar el socialismo. Se nos hace difícil entender el socialismo y concebir su construcción sin intervenir en los cambios del modo de producción. Éstos no deben ser entendidos únicamente en términos económicos como ocurre muchas veces. Tampoco concebimos la construcción del socialismo

Page 28: Informe Polític XII Congrés PCC

28 XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

si no es mediante un proceso largo y simultáneo en los ámbitos nacional, estatal, regional y mundial. Por eso consideramos que será útil continuar la reflexión y los debates iniciados y abrir otros sobre los socialismos en el siglo XXI.

6.2.- Hemos de actualizar la teoría y nuestro pensamiento de manera permanen-te, contrastando con las realidades históricas, eliminando aquellos componentes del marxismo vulgar que se han asentado entre nosotros durante años, los elemen-tos de autonomía subjetiva y aquellos que, siendo coyunturales o tácticos, han llegado a ser considerados elementos universales y estratégicos.

Nuestras primeras reflexiones en este tema versaron sobre el marxismo estanca-do, anquilosado, el marxismo vulgar, las visiones mecánicas, las interpretaciones idealistas, el dogmatismo. Profundizamos sobre la democracia, sobre los cambios históricos concretos, sobre la relación individualidad-colectivo, las nuevas carac-terizaciones de la lucha de clases, el capitalismo global… Hemos de seguir en ello.

6.3.- Decidimos ir a los orígenes de Marx, Lenin, Gramsci…Sería útil abrir una nueva reflexión sobre la filosofía de la praxis como pilar del marxismo. Po-dremos entender que en algunas de las distintas interpretaciones que se han hecho en el “mercado” del marxismo sobre la filosofía de la praxis y sus consecuencias prácticas están las bases de la crisis o el estancamiento en términos teóricos, aun-que no nos quedaremos únicamente en este aspecto.

6.4.. Sería interesante ayudar a realizar la idea surgida en medios de los jóvenes de hacer brigadas para dinamizar las actividades con temas como las nuevas formas de organización de la sociedad.

6.5.. La reflexión y el debate sobre los socialismos en el siglo XXI está abierta. Internacionalmente se está discutiendo sobre la experiencia revolucionaria del si-glo XX, sobre las características del capitalismo global, sobre el nuevo escenario internacional, sobre las características del instrumento revolucionario, sobre las características del socialismo del futuro y cómo llegar a él. Es un debate que se-guimos de cerca, del que publicaremos aquello que nos parezca más significativo y en el que participaremos con nuestras modestas intervenciones.

6.6.- Es importante conocer y combatir la construcción del pensamiento en el periodo del capitalismo global por parte de la oligarquía financiera internacional, es decir el postmodernismo, el pragmatismo y el fascismo. Y también cómo ésta intenta organizar la especulación de todo el sistema, la organización de la producción y de la explotación….., así como a partir del mercado de lo superfluo, organizar el modo de vida.

6.7.- Hemos de examinar a fondo realidades como el capitalismo financiero y sus nuevas formas de intervención; las crisis de nuevo tipo; el papel estratégico de la guerra para la oligarquía financiera en el capitalismo global; el valor estraté-gico de la paz para los revolucionarios; la democracia y las condiciones de vida; la democracia como poder decisorio y como delegación; la precarización como modelo de sociedad; la energía en el siglo XXI; la centralidad del trabajo frente a la especulación; el modo de vida americanista; el postmodernismo; los límites

Page 29: Informe Polític XII Congrés PCC

A29XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

del neoliberalismo: fascismo; el neocolonialismo y la colonialidad. Son temas de primer orden a los que se ha de dar respuesta hoy.

6.8.- Así mismo, hemos de profundizar más en la caracterización del Fet Nacio-nal en el período actual de hegemonía de la oligarquía financiera, así como los nuevos propósitos actuales y hacia el futuro de los catalanismos. Tenemos una gran aportación del Partido, en la Conferencia Nacional sobre el Fet Nacional, que deberíamos aprovechar para divulgar y actualizar.

6.9.- La crisis del sistema es un elemento básico para los marxistas revoluciona-rios. Es la expresión de uno de los momentos álgidos de la lucha de clases y una de las características de las nuevas formas de explotación y acumulación. Por tanto, en estos momentos es muy importante el conocimiento de la actual crisis: las experiencias históricas, sus causas, sus características, su evolución, sus consecuencias y la forma revolucionaria de hacerle frente.

6.10.- Los modelos histórico-concretos no son más que experiencias, sólo sirven como memoria histórica. Cada pueblo tendrá su proceso al socialismo según su experiencia concreta. Cada pueblo hará su análisis concreto de la situación de su sociedad y se dotará de una teoría revolucionaria concreta y de un proyecto de país.Para profundizar en nuestro proyecto revolucionario tenemos que profundizar en algunas cuestiones básicas como punto de partida de nuestro proyecto:

• pensar colectivamente en términos de la filosofía revolucionaria: Analizar y transformar.

• entender la historia como proceso de la lucha de clases. Cualquier fenómeno se interpreta y se propone en términos de lucha de clases.

• construir mentalidad organizadora. Organizar la clase trabajadora para la he-gemonía del pensamiento y construir su poder.

• la teoría revolucionaria, como relación concreta entre estructura y superes-tructura. Es decir, profundizar en el proyecto de país.

• entender bien nuestra formación socio-económica en lo concreto y lo global.• sobre la necesidad y papel del Partido Comunista, especialmente profundizan-

do en la teoría y la práctica de su carácter vertebrador, organizador y dinami-zador de los sujetos revolucionarios.

el comunismo no entendido como un modelo de sociedad, ni un sistema, sino como aquel movimiento real de la sociedad que lucha para mejorar las condi-ciones materiales y culturales de la vida humana y supera las contradicciones, inaceptables humanamente, del capitalismo en la dirección de un modo de pro-ducción superior al que llamamos socialismo. Es aquel movimiento real que interviene en cada una de las actividades humanas para que éstas sean elementos importantes de democracia, de igualdad, de libertad y de solidaridad.

Page 30: Informe Polític XII Congrés PCC

30 XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

7. ADECUACIÓN DE LA ORGANIZACIÓN DEL PARTIDO A LAS CONDICIONES Y OBJETIVOS DEL S.XXI.

Reafirmamos que estamos, en la nueva situación internacional, española y catalana, en muy buena posición para la realización de nuestro proyecto y el crecimiento de nuestras organizaciones, si somos capaces de entender la nue-va situación y la nueva manera de hacer. Será así si trabajamos bien.

Para hacer bien nuestro trabajo es necesario tener en cuenta:

7.1.- Memoria acumulativa y discusión política.Es necesario que cada miembro del Comité Central tenga a mano los acuerdos de todas las reuniones realizadas desde las jornadas de organización del CC del 19 de septiembre de 2004 para hacer el seguimiento adecuado. En cada reunión del CC examinaremos el grado de desarrollo y concreción de aquello a lo que nos com-prometimos. Así adquiere importancia la memoria acumulativa de los miembros de este CC.

7.2.- Evaluación constante.Hemos de evaluar constantemente la implantación en territorios y ámbitos produc-tivos de los comunistas del PCC y de los CJC, así como los instrumentos propios del Partido y su presencia en el movimiento popular, el movimiento de solidari-dad, la universidad etc., y el nivel de intervención social y capacidad organizativa de los comunistas para concretar los programas de trabajo para la nueva etapa.

7.3.- Nuestra tarea es organizar, vertebrar y dinamizar la sociedad civil.Nuestro trabajo se desarrolla en y con la sociedad civil. Ésta se organiza, por una parte, para las actividades de la vida cotidiana y, por otra, para producir y reproducir el sistema. Aquí, en las relaciones de producción, es donde se expresa día a día la contradicción trabajo-capital. Los comunistas hemos de intervenir organizadamente en ambas esferas de actividad social para decantarla a favor de la hegemonía de la transformación frente a la del mantenimiento del sistema. Es aquí donde debe expresarse nuestro compromiso de unidad de los trabajadores, de unidad de las izquierdas y unidad de los comunistas.

En el partido se ha convivido en la función de mediación política y la de organi-zación, vertebración y dinamización de la sociedad civil alternativa. Esto ha sido un marco de conflictos y dificultades entre el programa concreto del momento histórico a corto plazo en las mediaciones unitarias ideológicamente plurales, de una parte, y de otra la concreción del proyecto en términos de hegemonía en la contradicción. Es necesario distinguir claramente la mediación política en forma de movimiento sociopolítico unitario y plural, de unidad de programa, del partido como organizador, vertebrador y dinamizador de la sociedad civil alternativa.

El concepto orgánico del partido no tiene únicamente el sentido de organización interna sino también en relación con la sociedad y la clase obrera. Por tanto, he-mos de tener muy en cuenta la importancia de la célula de actividad humana. Esto

Page 31: Informe Polític XII Congrés PCC

A31XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

significa una redistribución de cuadros muy audaz y de gran alcance que hemos de ir discutiendo en el proceso, así como la incorporación de nuevos cuadros para el desarrollo del proyecto.

La discusión política de las células ha de ir encaminada a actualizar nuestro conocimiento de la realidad social y política general y la de nuestro propio ámbito de intervención; planificar y organizar nuestro trabajo sin olvidar nunca que el objeto último de éste es la intervención para dinamizar y or-ganizar la sociedad con la propia sociedad; concretar tareas y compromisos colectivos e individuales, distribuir tareas y evaluar los procesos en los que intervenimos y sus resultados.

7.4.- Renovar el compromiso, organizar y crecer.Es importante que en este período consigamos mantener la periodicidad de la dis-cusión política, tanto en las organizaciones de base como en los comités. Hemos de fijar un programa de objetivos concretos para la aplicación de la política del Partido en el campo en que trabaje cada comité y célula, que incluya como míni-mo la discusión de los informes del Comité Central y de “Avant” y fijar el posible crecimiento de cada organización.

En esa perspectiva hemos de hacer las reuniones de renovación del carné.

7.5. Estructura organizativa.Haremos periódicamente el seguimiento de los tres ámbitos de organización (bá-sicos, áreas e instrumentos de la dirección) y de los órganos de dirección (secre-taría general, secretariado, comité ejecutivo y comité central).

7.6.- Ámbitos organizativos básicos de la estructura organizativa.Los ámbitos organizativos que definimos son consecuencia de tener en cuenta la actividad humana y los movimientos-organización que reconocemos en la socie-dad como transformadores.

7.6.1- F. de Ámbitos estratégicos y empresas. M.O.7.6.2.- F. de Trabajo Unitario.7.6.3.- F. de Movimiento popular7.6.4.- F. de Solidaridad.7.6.5.- Federación universitaria.7.6.6.- CJC-Joventut Comunista.7.6.7.- F. de Los técnicos, profesionales y cuadros.7.6.8.- F. de las pymes y los autónomos.

7.7.- Áreas de Trabajo de la dirección.Las áreas de trabajo de la dirección las entendemos como comisiones de trabajo en transversalidad participativa y al mismo tiempo para el desarrollo de la temá-tica en cuestión.

7.7.1.- Área de la Mujer.7.7.2- Área Internacional7.7.3.- Área de iniciativas culturales7.7.4.- Área de la Escuela de Formación.

Page 32: Informe Polític XII Congrés PCC

32 XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

7.7.5.- Área de propaganda y medios de comunicación del partido.

7.8.- Instrumentos de la dirección del Partido.

7.8.1.- AvantAvant, como órgano central del Partido, es un instrumento que ha de ser la voz del partido para el frente de Izquierdas. Deberá combinar las funciones de agitador, constructor de pensamiento y organizador del Partido y de su entorno. Con un equipo de redacción y como periódico electrónico con periodicidad más dinámica según los grandes temas, y una edición en papel de menos páginas y ejemplares, el Avant será mensual y dotado de web y correo electrónico para los filiados.

Se realizará una reelaboración sobre los medios de comunicación del partido en el Área de propaganda y medios de comunicación del Partido, espacialmente para diferenciar el Avant-papel del Avant-electrónico, y armonizar el trabajo con la web del Partido, la coordinación e información del comité central y tareas de propaganda.

El Secretariado hará el seguimiento político con el responsable, que contará con un equipo estable de seguimiento y distribución. Hay que poner atención a la dis-tribución y a la cuestión económica.

Aún tenemos dificultades de distribución que hemos de resolver.

Junto con el proceso de reorganización partidaria, hemos convenido en diversas reuniones del Comité Central y del Comité Ejecutivo que también se había de replantear el periódico en papel y redefinirlo. Una vez diferenciada la función del Partido de la de la mediación política, el Avant-papel ha de ser consecuente con esta distinción. Por este motivo hemos pasado definitivamente a una periodicidad mensual y a unos contenidos de reflexión de fondo, más que de coyuntura. Unos contenidos no políticistas y de vigencia suficientemente larga que contribuyan al debate y a la renovación del pensamiento comunista en constante contraste con la concreción práctica. Los hechos coyunturales pueden servir como motivación de temas de fondo.

Por tanto, Avant-papel se aleja aún más de la idea de boletín interno o de segui-miento del día a día para intentar jugar un papel de foco intelectual para el Front d’Esquerres. En este sentido es importante que se lo considere como una publica-ción rigurosa y de calidad. De esta manera, el Avant-papel también proporcionará herramientas para la intervención concreta de los y las comunistas en cada uno de sus ámbitos de actuación cotidiana.

Finalmente, Avant-electrónico ha de ser instrumento y también un espacio de organización. Por una parte, además de la relación con los trabajadores, puede generar red entre intelectuales, profesionales y organizaciones progresistas. Por otra parte, representa también un buen marco para la organización y la discusión colectiva de compañeros y compañeras del Partido.

7.8.2.- Coordinación e información al Comité CentralEn este período estructuraremos la máxima información posible directamente a

Page 33: Informe Polític XII Congrés PCC

A33XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

los miembros del Comité Central y responsables del Partido. La responsabilidad en este tema es importante, ya que a menos reuniones informativas y más de elaboración corresponde que todos los miembros del comité central y responsa-bles puedan tener la información de lo que hacen las organizaciones, el grado de elaboración tanto en lo referente a elementos de actualización teórica como de la estrategia. En esta tarea ha de jugar un papel importante la web del Partido. Para ello nos proponemos como objetivo renovarla con la máxima información posible complementaria a la de coordinación del Comité Central y del Avant. Esta renovación ya ha comenzado, pero hemos de hacerla más pedagógica y mejorar la presentación. 7.8.3- WebLa información y los comentarios que proporciona la web del partido tienen gran importancia, ya que, junto con la coordinación del Comité Central, proporciona comentarios y pronunciamientos sobre temas de actualidad por parte del Partido. Es, por tanto, muy importante que las organizaciones la utilicen.

Vista la experiencia de otros partidos, sería necesario que los miembros responsa-bles de organizaciones, áreas e instrumentos del partido utilizaran los blogs para ir explicando y orientando política, cultural e ideológicamente a través de ellos.

Se realizará una elaboración y armonización en el Área de propaganda y de me-dios de comunicación del Partido para que la web, la coordinación e información del comité central, el Avant-digital y el Avant –papel mejoren sus contenidos in-formativos y propagandísticos.

7.8.4.- FinanzasEn estos momentos tenemos un presupuesto ajustado cuyo equilibrio hemos de mantener al elaborar un nuevo presupuesto global del Partido adecuado a la nueva situación.

Un tratamiento adecuado de las finanzas hace necesaria la constitución de una comisión de finanzas que relacione las organizaciones con las finanzas centrales y optimice la búsqueda de recursos que nos son muy necesarios.

7.8.5.- La FestaUno de los objetivos de La Comisión de la Festa es consolidarse y estabilizarse con un trabajo a lo largo de todo el año y ser marco organizativo y espacio de discusión política.

Las tareas principales de la Comisión son la Festa y los “Chiringuitos” locales, de ámbito e internacionales.

Tras la cuarta edición, con el nuevo formato, se ha consolidado el nuevo modelo de Festa. Sin embargo tenemos que mejorar y aún no se ha conseguido el objetivo de que deje de ser deficitaria en el sentido más amplio.

La Festa ha de ayudar a organizar partido y a exteriorizar su proyecto. En este sen-tido es muy importante la participación de las áreas, comisiones e instrumentos del Partido y de la Juventud Comunista en el diseño y la realización del programa

Page 34: Informe Polític XII Congrés PCC

34 XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

de actividades.

7.9.- Adecuación de los órganos de dirección.

7.9.1.- La Secretaría GeneralTal como dijimos hace tiempo en la sesión del Comité Central dedicada a métodos de trabajo, habríamos de acostumbrarnos a considerar la Secretaría General como un órgano

7.9.2.- El SecretariadoHemos de recuperar la concepción del Secretariado del Comité Central como el órgano encargado de asegurar cotidianamente la aplicación de las decisiones del Comité Central y del Comité Ejecutivo. Con este planteamiento, la propuesta es que para este período el Secretariado esté formado por los responsables de Orga-nización, Movimiento Unitario, Movimiento Obrero, Movimiento Popular, Soli-daridad, Universidad, CJC, escuela del Partido, la Mujer, fiesta, Avant, web, coor-dinación del Comité Central y Finanzas, junto con el Secretario General.

7.9.3.- El Comité EjecutivoLa propuesta es que el Comité Ejecutivo, como dirección del Partido en los in-tervalos entre las reuniones del Comité Central, esté formado sobre la base de camaradas de las organizaciones básicas del Partido, algunos responsables de área y los de finanzas y Avant y algún/a camarada que juegue un papel en el Partido de la Izquierda Europea, Izquierda Unida, Comisiones Obreras e instituciones.

7.9.4.- El Comité CentralEl Comité Central se reunirá con mayor frecuencia para discutir en profundidad las estrategias. Por otra parte, hay que tener muy presente que, tal como se estableció en la re-unión dedicada a métodos de trabajo, hemos de elevar la auto-responsabilidad de los miembros del CC en asumir que sus funciones no acaban en las reuniones de este máximo órgano de dirección sino que también se ejercen en las reuniones con los comités de las organizaciones básicas, áreas, instrumentos de la dirección etc.

7.9.5.- El CongresoPronto estaremos en el momento apropiado para hacer la asamblea congresual, te-niendo en cuenta el nuevo escenario en las instituciones del país, en IU, en EUiA, en el PIE, en CCOO etc. Pero hemos de tener en cuenta que con el nuevo método de trabajo, por una parte, la nueva organización se ha de expresar en el congreso y, por otra, el tipo de informes que iremos discutiendo en las reuniones de Comité Central de forma acumulativa y de decantación configurarán un documento casi congresual.

Así, la asamblea congresual estamos en disposición de realizarla en enero del 2010.

7.9.6.- Los comités del PartidoHemos de conseguir que los comités del Partido sean la espina dorsal de éste para la discusión y concreción de la política. Hay que asegurar en ellos la discusión de los informes del Comité Central y la elaboración de planes de trabajo de concre-

Page 35: Informe Polític XII Congrés PCC

A35XII CONGRESO

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

ción de la política del Partido y el crecimiento de éste.

7.9.7.- Las células del Partido Es necesario asegurar que las células discutan y apliquen la política del Partido dinamizando las movilizaciones, esforzándose para ampliar la influencia del Par-tido actuando sin sectarismo, aumentar el número de militantes, elevar individual y colectivamente el nivel político, teórico y cultural de los y las militantes y re-caudar los recursos económicos necesarios para la supervivencia y funcionamien-to del Partido.

Septiembre de 2009.

Page 36: Informe Polític XII Congrés PCC

36A33 XII CONGRÉS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

decantació configuraran un document gairebé congressual.

Així, l'assemblea congressual estem en disposició de realitzar-la el gener del 2010.

7.9.6 .- Els comitès del Partit Hem d'aconseguir que els comitès del Partit siguin l'espina dorsal d'aquest per a la discussió i concreció de la política. Cal assegurar-hi la discussió dels informes del Comitè Central i l'elaboració de plans de treball de concreció de la política del Partit i el creixement d'aquest.

7.9.7 .- Les cèl·lules del Partit Cal assegurar que les cèl·lules discuteixin i apliquin la política del Partit dina-mitzant les mobilitzacions, esforçant-se per ampliar la influència del Partit ac-tuant sense sectarisme, augmentar el nombre de militants, elevar individualment o col·lectivament el nivell polític, teòric i cultural dels i les militants i recaptar els recursos econòmics necessaris per a la supervivència i funcionament del Partit.

Setembre de 2009

Page 37: Informe Polític XII Congrés PCC

32XII CONGRÉS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

Les tasques principals de la Comissió són la Festa i els "Xiringuitos" locals, d'àmbit i internacionals.

Després de la quarta edició, amb el nou format, s'ha consolidat el nou model de Festa. No obstant això hem de millorar i encara no s'ha aconseguit l'objectiu que deixi de ser deficitària en el sentit més ampli.

La Festa ha d'ajudar a organitzar partit i a exterioritzar el seu projecte. En aquest sentit és molt important la participació de les àrees, comissions i instruments del Partit i de la Joventut Comunista en el disseny i la realització del programa d'activitats.

7.9 .- Adequació dels òrgans de direcció.

7.9.1 .- La Secretaria General Tal com vam dir fa temps en la sessió del Comitè Central dedicada a mètodes de treball, hauríem d'acostumar-nos a considerar la Secretaria General com a un òrgan

7.9.2 .- El Secretariat Hem de recuperar la concepció del Secretariat del Comitè Central com l'òrgan encarregat d'assegurar quotidianament l'aplicació de les decisions del Comitè Central i del Comitè Executiu. Amb aquest plantejament, la proposta és que per a aquest període el Secretariat està format pels responsables d'Organització, Movi-ment Unitari, Moviment Obrer, Moviment Popular, Solidaritat, Universitat, CJC, escola del Partit, la Dona, festa, Avant, web, coordinació del Comitè Central i Finances, juntament amb el Secretari General.

7.9.3 .- El Comitè Executiu La proposta és que el Comitè Executiu, com a direcció del Partit en els intervals entre les reunions del Comitè Central, estigui format sobre la base de camara-des de les organitzacions bàsiques del Partit, alguns responsables d'àrea i els de finances i Avant i algun/a camarada que jugui un paper en el Partit de l'Esquerra Europea, Esquerra Unida, Comissions Obreres i institucions.

7.9.4 .- El Comitè Central El Comitè Central es reunirà amb més freqüència per discutir en profunditat les estratègies. D'altra banda, cal tenir molt present que, tal com es va establir en la reunió dedica-da a mètodes de treball, hem d'elevar l'auto-responsabilitat dels membres del CC a assumir que les seves funcions no acaben en les reunions d'aquest màxim òrgan de direcció sinó que també s'exerceixen en les reunions amb els comitès de les organitzacions bàsiques, àrees, instruments de la direcció etc.

7.9.5 .- El Congrés Aviat estarem en el moment apropiat per fer l'assemblea congressual, tenint en compte el nou escenari en les institucions del país, a IU, a EUiA, al PEE, a CCOO, etc. Però hem de tenir en compte que amb el nou mètode de treball, d'una banda, la nova organització s'ha d'expressar en el congrés i, d'altra, el tipus d'informes que anirem discutint en les reunions de Comitè Central de manera acumulativa i de

Page 38: Informe Polític XII Congrés PCC

38A31 XII CONGRÉS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

ment del dia a dia per intentar jugar un paper de focus intel·lectual per al Front d'Esquerres. En aquest sentit és important que se’l consideri com a una publicació rigorosa i de qualitat. D'aquesta manera, l'Avant-paper també proporcionarà eines per a la intervenció concreta dels i les comunistes en cada un dels seus àmbits d'actuació quotidiana.

Finalment, Avant-electrònic ha de ser instrument i també un espai d'organització. D'una banda, a més de la relació amb els treballadors, pot generar xarxa entre intel·lectuals, professionals i organitzacions progressistes. D'altra banda, repre-senta també un bon marc per a l'organització i la discussió col·lectiva de com-panys i companyes del Partit.

7.8.2 .- Coordinació i informació al Comitè Central En aquest període estructurarem la màxima informació possible directament als membres del Comitè Central i responsables del Partit. La responsabilitat en aquest tema és important, ja que a menys reunions informatives i més d'elaboració co-rrespon que tots els membres del comitè central i responsables puguin tenir la informació del que fan les organitzacions, el grau d'elaboració tant pel que fa a elements d’actualització teòrica com de l'estratègia. En aquesta tasca ha de jugar un paper important la web del Partit. Per això ens proposem com a objectiu reno-var-la amb la màxima informació possible complementària a la de coordinació del Comitè Central i de l'Avant. Aquesta renovació ja ha començat, però hem de fer-la més pedagògica i millorar la presentació.

7.8.3 .- Web La informació i els comentaris que proporciona el web del partit tenen gran im-portància, ja que, juntament amb la coordinació del Comitè Central, proporciona comentaris i pronunciaments sobre temes d'actualitat per part del Partit. És, per tant, molt important que les organitzacions la utilitzin. Vista l'experiència d'altres partits, seria necessari que els membres responsables d'organitzacions, àrees i instruments del partit utilitzessin els blogs per anar expli-cant i orientant políticament, culturalment i ideològicament a través d'ells.

Es realitzarà una elaboració i harmonització en l'Àrea de propaganda i de mitjans de comunicació del Partit per a què la web, la coordinació i informació del comitè central, l'Avant-digital i l'Avant-paper millorin els seus continguts informatius i propagandístics.

7.8.4 .- Finances En aquests moments tenim un pressupost ajustat l’equilibri del qual hem de man-tenir en elaborar un nou pressupost global del Partit adequat a la nova situació.

Un tractament adequat de les finances fa necessària la constitució d'una comissió de finances que relacioni les organitzacions amb les finances centrals i optimitzi la recerca de recursos que ens són molt necessaris.

7.8.5 .- La Festa Un dels objectius de la Comissió de la Festa és consolidar-se i estabilitzar-se amb un treball al llarg de tot l'any i ser marc organitzatiu i espai de discussió política.

Page 39: Informe Polític XII Congrés PCC

30XII CONGRÉS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

7.6.3 .- F. de Moviment popular 7.6.4 .- F. de Solidaritat. 7.6.5 .- Federació universitària. 7.6.6 .- CJC-Joventut Comunista. 7.6.7 .- F. dels tècnics, professionals i quadres. 7.6.8 .- F. de les pimes i els autònoms.

7.7 .- Àrees de Treball de la direcció. Les àrees de treball de la direcció les entenem com a comissions de treball en transversalitat participativa i al mateix temps per al desenvolupament de la te-màtica en qüestió.

7.7.1.- Àrea de la Dona. 7.7.2.- Àrea Internacional 7.7.3 .- Àrea d'iniciatives culturals 7.7.4 .- Àrea de l'Escola de Formació. 7.7.5 .- Àrea de propaganda i mitjans de comunicació del partit.

7.8 .- Instruments de la direcció del Partit.

7.8.1 .- Avant Avant, com a òrgan central del Partit, és un instrument que ha de ser la veu del partit per al front d'Esquerres. Haurà de combinar les funcions d'agitador, cons-tructor de pensament i organitzador del Partit i del seu entorn. Amb un equip de redacció i com a diari electrònic amb periodicitat més dinàmica segons els grans temes, i una edició en paper de menys pàgines i exemplars, l'Avant serà mensual i dotat de web i correu electrònic per als filiats.

Es realitzarà una reelaboració sobre els mitjans de comunicació del partit a l'Àrea de propaganda i mitjans de comunicació del Partit, espacialment per diferenciar l'Avant-paper de l'Avant-electrònic, i harmonitzar el treball amb la web del Partit, la coordinació i informació del comitè central i tasques de propaganda.

El Secretariat farà el seguiment polític amb el responsable, que comptarà amb un equip estable de seguiment i distribució. Cal posar atenció a la distribució i a la qüestió econòmica.

Encara tenim dificultats de distribució que hem de resoldre.

Juntament amb el procés de reorganització partidària, hem convingut en diverses reunions del Comitè Central i del Comitè Executiu que també s'havia de replante-jar el diari en paper i redefinir. Un cop diferenciada la funció del Partit de la de la mediació política, l'Avant-paper ha de ser conseqüent amb aquesta distinció. Per aquest motiu hem passat definitivament a una periodicitat mensual i uns contin-guts de reflexió de fons, més que de conjuntura. Uns continguts no politicistes i de vigència prou llarga que contribueixin al debat i a la renovació del pensament comunista en constant contrast amb la concreció pràctica. Els fets conjunturals poden servir com a motivació de temes de fons.

Per tant, Avant-paper s'allunya encara més de la idea de butlletí intern o de segui-

Page 40: Informe Polític XII Congrés PCC

40A29 XII CONGRÉS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

treball-capital. Els comunistes hem d'intervenir organitzadament en les dues esferes d'activitat social per decantar a favor de l'hegemonia de la transformació de la del manteniment del sistema. És aquí on ha d'expressar el nostre compromís d'unitat dels treballadors, d'unitat de les esquerres i unitat dels comunistes.

En el partit s'ha conviscut en la funció de mediació política i la d'organització, ver-tebració i dinamització de la societat civil alternativa. Això ha estat un marc de conflictes i dificultats entre el programa concret del moment històric a curt termini en les mediacions unitàries ideològicament plurals, d'una banda, i d'una altra la con-creció del projecte en termes d'hegemonia en la contradicció. Cal distingir clarament la mediació política en forma de moviment sociopolític unitari i plural, d'unitat de programa, del partit com a organitzador, vertebrador i dinamitzador de la societat civil alternativa.

El concepte orgànic del partit no té únicament el sentit d'organització interna sinó també en relació amb la societat i la classe obrera. Per tant, hem de tenir molt en compte la importància de la cèl·lula d'activitat humana. Això significa una redistri-bució de quadres molt audaç i de gran abast que hem d'anar discutint en el procés, així com la incorporació de nous quadres per al desenvolupament del projecte.

La discussió política de les cèl·lules ha d'anar encaminada a actualitzar el nos-tre coneixement de la realitat social i política general i la del nostre propi àmbit d'intervenció; planificar i organitzar el nostre treball sense oblidar mai que l'objectiu últim d'aquest és la intervenció per dinamitzar i organitzar la socie-tat amb la pròpia societat; concretar tasques i compromisos col·lectius i indivi-duals, distribuir tasques i avaluar els processos en els que intervenim i els seus resultats.

7.4 .- Renovar el compromís, organitzar i créixer. És important que en aquest període aconseguim mantenir la periodicitat de la dis-cussió política, tant en les organitzacions de base com en els comitès. Hem de fixar un programa d'objectius concrets per a l'aplicació de la política del Partit en el camp en què treballi cada comitè i cèl·lula, que inclogui com a mínim la discussió dels informes del Comitè Central i d’"Avant" i fixar el possible creixement de cada or-ganització.

En aquesta perspectiva hem de fer les reunions de renovació del carnet.

7.5. Estructura organitzativa. Farem periòdicament el seguiment dels tres àmbits d'organització (bàsics, àrees i instruments de la direcció) i dels òrgans de direcció (secretaria general, secretariat, comitè executiu i comitè central).

7.6 .- Àmbits organitzatius bàsics de l'estructura organitzativa. Els àmbits organitzatius que definim són conseqüència de tenir en compte l'activitat humana i els moviments-organització que reconeixem en la societat com a transfor-madors.

7.6.1.- F. d'Àmbits estratègics i empreses. M.O. 7.6.2 .- F. de Treball Unitari.

Page 41: Informe Polític XII Congrés PCC

28XII CONGRÉS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

s'interpreta i es proposa en termes de lluita de classes. • construir mentalitat organitzadora. Organitzar la classe treballadora per a

l'hegemonia del pensament i construir el seu poder. • la teoria revolucionària, com a relació concreta entre estructura i superestruc-

tura. És a dir, aprofundir en el projecte de país. • entendre bé la nostra formació socio-econòmica en el concret i el global. • sobre la necessitat i paper del Partit Comunista, especialment aprofundint en

la teoria i la pràctica del seu caràcter vertebrador, organitzador i dinamitzador dels subjectes revolucionaris.

• el comunisme no entès com a un model de societat, ni un sistema, sinó com a aquell moviment real de la societat que lluita per millorar les condicions materials i culturals de la vida humana i supera les contradiccions, inaccepta-bles humanament, del capitalisme en la direcció d’una manera de producció superior al que anomenem socialisme. És aquell moviment real que intervé en cada una de les activitats humanes per tal que aquestes siguin elements importants de democràcia, d'igualtat, de llibertat i de solidaritat.

7. ADEQUACIÓ DE L'ORGANITZACIÓ DEL PARTIT A LES CONDICIONS I OBJECTIUS DEL S. XXI.

Reafirmem que estem, en la nova situació internacional, espanyola i catalana, en molt bona posició per a la realització del nostre projecte i el creixement de les nostres organitzacions, si som capaços d'entendre la nova situació i la nova manera de fer. Serà així si treballem bé.

Per fer bé la nostra feina és necessari tenir en compte:

7.1 .- Memòria acumulativa i discussió política. Cal que cada membre del Comitè Central tingui a mà els acords de totes les re-unions realitzades des de les jornades d'organització del CC del 19 de setembre de 2004 per fer el seguiment adequat. A cada reunió del CC examinarem el grau de desenvolupament i concreció d'allò al que ens vam comprometre. Així adquireix importància la memòria acumulativa dels membres d'aquest CC.

7.2 .- Avaluació constant. Hem d'avaluar constantment la implantació en territoris i àmbits productius dels comunistes del PCC i dels CJC, així com els instruments propis del Partit i la seva presència en el moviment popular, el moviment de solidaritat, la universitat etc., i el nivell d’intervenció social i capacitat organitzativa dels comunistes per concretar els programes de treball per a la nova etapa.

7.3 .- La nostra tasca és organitzar, vertebrar i dinamitzar la socie-tat civil. La nostra feina es desenvolupa en i amb la societat civil. Aquesta s'organitza, d'una banda, per a les activitats de la vida quotidiana i, d'altra, per produir i reproduir el sistema. Aquí, a les relacions de producció, és on s'expressa dia a dia la contradicció

Page 42: Informe Polític XII Congrés PCC

42A27 XII CONGRÉS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

d'organització de la societat.

6.5 .- La reflexió i el debat sobre els socialismes al segle XXI estan oberts. Inter-nacionalment s'està discutint sobre l'experiència revolucionària del segle XX, so-bre les característiques del capitalisme global, sobre el nou escenari internacional, sobre les característiques de l'instrument revolucionari, sobre les característiques del socialisme del futur i com arribar-hi. És un debat que seguim de prop, del qual publicarem allò que ens sembli més significatiu i en el qual participarem amb les nostres modestes intervencions.

6.6 .- És important conèixer i combatre la construcció del pensament en el pe-ríode del capitalisme global per part de l'oligarquia financera internacional, és a dir el postmodernisme, el pragmatisme i el feixisme. I també com aquesta in-tenta organitzar l'especulació de tot el sistema, l'organització de la producció i de l'explotació..., així com a partir del mercat del que és superflu, organitzar la ma-nera de viure.

6.7 .- Hem d'examinar a fons realitats com el capitalisme financer i les seves no-ves formes d'intervenció; les crisis de nou tipus, el paper estratègic de la guerra per l'oligarquia financera en el capitalisme global, el valor estratègic de la pau per als revolucionaris, la democràcia i les condicions de vida, la democràcia com a poder decisori i com a delegació, la precarització com a model de societat, l'energia al segle XXI, la centralitat del treball enfront de l'especulació, el mode de vida ameri-canista, el postmodernisme; els límits del neoliberalisme: feixisme, el neocolonia-lisme i la colonialitat. Són temes de primer ordre a què s'ha de donar resposta avui.

6.8 .- Així mateix, hem d'aprofundir més en la caracterització del Fet Nacional en el període actual d'hegemonia de l'oligarquia financera, així com els nous propòsits actuals i cap al futur dels catalanismes. Tenim una gran aportació del Partit, a la Conferència Nacional sobre el Fet Nacional, que hauríem d'aprofitar per divulgar i actualitzar.

6.9 .- La crisi del sistema és un element bàsic per als marxistes revolucionaris. És l'expressió d'un dels moments àlgids de la lluita de classes i una de les característi-ques de les noves formes d'explotació i acumulació. Per tant, en aquests moments és molt important el coneixement de l'actual crisi: les experiències històriques, les seves causes, les seves característiques, la seva evolució, les seves conse-qüències i la forma revolucionària de fer-hi front.

6.10 .- Els models històric-concrets no són més que experiències, només serveixen com a memòria històrica. Cada poble tindrà el seu procés al socialisme segons la seva experiència concreta. Cada poble farà la seva anàlisi concreta de la situació de la seva societat i es dotarà d'una teoria revolucionària concreta i d'un projecte de país. Per aprofundir en el nostre projecte revolucionari hem d'aprofundir en algunes qüestions bàsiques com a punt de partida del nostre projecte:

• pensar col·lectivament en termes de la filosofia revolucionària: Analitzar i transformar.

• entendre la història com a procés de la lluita de classes. Qualsevol fenomen

Page 43: Informe Polític XII Congrés PCC

26XII CONGRÉS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

6. ACTUALITZAR DE FORMA PERMANENT LA NOSTRA TEORIA I EL NOSTRE PENSAMENT.

Avui, per als comunistes catalans, segueix estant vigent el dilema "Socialisme o barbàrie". L'actual crisi del sistema abona aquesta idea. Per orientar adequadament cap a l'objectiu del socialisme, considerem necessari tenir en compte el següent:

6.1 .- Nosaltres entenem que els canvis que s'han produït en el capitalisme global obliguen a repensar el socialisme. Se'ns fa difícil entendre el socialisme i con-cebre la seva construcció sense intervenir en els canvis del mode de producció. Aquests no han de ser entesos únicament en termes econòmics com passa moltes vegades. Tampoc concebem la construcció del socialisme si no és mitjançant un procés llarg i simultani en els àmbits nacional, estatal, regional i mundial. Per això considerem que serà útil continuar la reflexió i els debats iniciats i obrir altres sobre els socialismes al segle XXI.

6.2 .- Hem d'actualitzar la teoria i el nostre pensament de manera permanent, con-trastant amb les realitats històriques, eliminant aquells components del marxisme vulgar que s'han establert entre nosaltres durant anys, els elements d'autonomia subjectiva i aquells que, sent conjunturals o tàctics, han arribat a ser considerats elements universals i estratègics.

Les nostres primeres reflexions en aquest tema van tractar sobre el marxisme es-tancat, anquilosat, el marxisme vulgar, les visions mecàniques, les interpretacions idealistes, el dogmatisme. Aprofundim sobre la democràcia, sobre els canvis his-tòrics concrets, sobre la relació individualitat-col·lectiu, les noves caracteritzacions de la lluita de classes, el capitalisme global ... Hem de seguir en això.

6.3 .- Vam decidir anar als orígens de Marx, Lenin, Gramsci ... Seria útil obrir una nova reflexió sobre la filosofia de la praxi com a pilar del marxisme. Podrem entendre que en algunes de les diferents interpretacions que s'han fet en el "mercat" del marxisme sobre la filosofia de la praxi i les seves conseqüències pràctiques estan les bases de la crisi o l'estancament en termes teòrics, encara que no ens que-darem únicament en aquest aspecte.

6.4 .- Seria interessant ajudar a realitzar la idea sorgida en alguns mitjans dels jo-ves de fer brigades per dinamitzar les activitats amb temes com les noves formes

Page 44: Informe Polític XII Congrés PCC

44A25 XII CONGRÉS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

carietat i Salut organitzades amb el PEE, fugint dels mètodes de partit centralitzat.

4.8.8.7 .- També seria útil experimentar coordinacions, des de la independèn-cia i la particularitat dels instruments d'EUiA, com ara les fundacions.

El repte és molt important: contribuir a fer noves arrels en el nostre espai i amb la nostra gent.

5. MANTENIR UNA ACTITUD INTERNACIONALISTA.

Assenyalem com a elements que se situen en primer pla de la nostra acció a mig termini els següents:

5.1 .- Tenir més presència a Europa i en l'àrea mediterrània, mantenint els nostres compromisos i programa de treball.

5.2 .- Millorar la nostra presència en els diferents espais de trobada de comunistes a Europa i al món.

5.3 .- Mantenir una reflexió permanent compartida sobre l'escenari internacional mitjançant un fòrum d'observació internacional.

5.4 .- Contribuir al debat sobre l'actualització de la solidaritat i la situació de la immigració en la seva relació amb els països d'origen i la seva integració en la classe obrera i la societat catalana.

5.5 .- Ampliar la solidaritat i la cooperació amb l’Amèrica Llatina, l’Orient Mitjà i l’Àfrica. També hem de fer una aproximació als països de l'Est.

5.6 .- Contribuir a estendre la solidaritat i la cooperació a tota la societat catalana.

5.7 .- Iniciar processos de solidaritat política en termes de mulilateralitat i amb els pobles que lluiten per la seva llibertat i estan construint l'Estat social. Debatre què vol dir adequar Europa a la multilateralitat. Veure quins elements poden fer una Catalunya més internacional.

Page 45: Informe Polític XII Congrés PCC

24XII CONGRÉS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

tor. Els comunistes del PCC hem de fer un esforç!

Una de les dificultats en aquest període i un dels dèficits a resoldre és la nostra deficient presència en els centres de treball. Hem d'aconseguir invertir la situació actual, en què la centralitat del treball -un dels eixos estratègics de la política del Partit, la que li dóna raó de ser- no es visualitza i hem anat perdent a poc a poc no només l'hegemonia entre la classe obrera sinó fins i tot una presència prou impor-tant per poder canviar les coses i transformar la societat. En aquests últims anys no ho estem fent bé. Hem de recuperar la militància activa i fer que les propostes polítiques siguin portades pels militants als centres de treball i que arrelin en la classe obrera.

Al partit li correspon organitzar els fronts de treball i hi hem de portar la política tenint clar que una part correspon a EUiA i una altra al sindicat, sense que es pro-dueixin interferències.

En aquesta etapa hem de fer un esforç per enfortir i ampliar els sectors organitzats d'EUiA. Hem d'estar d'acord que és el millor instrument per portar la política al polígon, als centres de treball i als sectors productius. Hem d'explicar les nostres propostes, organitzar la mobilització i també escoltar per després debatre en les assemblees de sector.

En conseqüència, al partit li correspondrà organitzar, enfortir i ampliar els sectors, que han de ser els instruments per portar les propostes polítiques als centres de treball.

El Comitè de Moviment Obrer del Partit elaborarà una proposta de treball i propo-sarà als comitès nacionals i a les cèl lules del Partit un esforç dirigit a ampliar els sectors d'EUiA amb l'objectiu de fer avançar les nostres propostes entre la classe obrera.

4.8.8.3 .- La universitat és un repte per a l'avanç de l'esquerra alternativa. De la mateixa manera que hem vist que cal fer noves arrels en el món del treball, s'ha de fer a les universitats. Els comunistes hem de contribuir a desenvolupar-hi ini-ciatives i organització d'EUiA. No confondre amb dirigir el moviment estudiantil, que té els seus instruments per fer-ho.

4.8.8.4 .- En el terreny dels joves en relació amb EUiA hem de fer un debat amb els CJC per avançar.

4.8.8.5 .- Hem de contribuir a què les formes de fer a EUiA siguin més col·lectives, obertes i participatives, invitant a participar a votants, amics i ami-gues, quadres socials ... EUiA pot ser lloc de trobada d'activistes i gent d'esquerres per participar amb nivells diferents de compromís. Per això necessitem una men-talitat i unes pràctiques de funcionament que facin que les persones d'esquerres i amplis grups humans sentin com a propi el moviment.

4.8.8.6 .- Seria útil contribuir a fer arribar als òrgans de direcció d'EUiA les formes de dur a terme la participació d'afectats i experts en els temes de discussió, fent les reunions que estableixen els estatuts i altres com les Jornades sobre Pre-

Page 46: Informe Polític XII Congrés PCC

46A23 XII CONGRÉS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

referencials, assumint el risc de cometre errors i la responsabilitat de rectificar i aprendre d'ells. S'aprèn amb les persones, amb la classe treballadora.

• Cal ser sensibles al desenvolupament de la societat d'avui, posar atenció a com se situen les organitzacions socials i els moviments davant del nou escenari. Només així aconseguirem la mobilització en positiu i constructiva capaç de con-cretar propostes que impliquin persones i organitzacions i que les faci arribar a les institucions per a la seva realització.

• És important introduir la idea -i treballar amb ella- que les diferents organit-zacions socials populars i d'esquerres conformen un espai comú d'un projecte ampli de transformació.

• El desenvolupament de la praxi revolucionària permet enriquir la discussió i entrar en la complexitat, obligant a actualitzar les formes de fer i d'organitzar segons els canvis que vivim.

4.8.8 .- Elements específics pel que fa a formes de fer i organitzar a EUiA Pel que fa específicament a les formes de fer i a l'organització per a l'avanç d'EUiA, els comunistes hem de tenir en compte: 4.8.8.1 .- Els acords de la darrera Assemblea Nacional d'EUiA.El CC del PCC va destacar la tesi -que vam fer la nostra- d’"enfortir el perfil propi d'EUiA". En ella ens vam comprometre a desenvolupar l'organització en els territo-ris, en els sectors del món del treball i en els àmbits de la vida quotidiana per realit-zar les iniciatives polítiques i socials del programa de manera que es plasmaran en millor organització social i més organització d'EUiA en els mateixos territoris, sec-tors i àmbits. Entre d'altres temes assenyalem els de pau, polítiques d'igualtat, dones, joves, gent gran, immigració, salut, educació, universitat, serveis socials, habitatge, mobilitat, medi ambient, cultura, fòrums, republicanisme, laïcitat, Europa i PEE ... És a dir, matèries i moviments que són transversals i de programa, que són objecte d'iniciativa política i social i que donen peu per a l'organització de més persones i la creació de més assemblees i grups d'EUiA en sectors i territoris a tots els nivells per a la mobilització amb propostes alternatives.

Aquesta concepció de l'organització-moviment polític i social no és un objectiu d'organització per se, sinó que ha de ser objecte de relació, també, amb organitza-cions socials i moviments, per proposar plataformes per a la mobilització construc-tiva i positiva, per fer xarxa social i per fer arribar la política a la gent.

S'ha de reconèixer autocrítica que ha passat temps i hem fet encara molt poc per des-envolupar aquesta tesi vàlida per fer avançar l'esquerra transformadora i fer créixer EUiA. Si no posem fil a l’agulla, ens quedarem a l'estadi de diagnòstic de quins són els nostres problemes. Els comunistes pensem que cal fer de les necessàries xarxes socials elements de vertebració del moviment polític i social.

4.8.8.2 .- Cal fer que la política arribi, entri i arreli en els centres de treball, entre la classe obrera. Una part d'aquesta tasca correspon al Partit, una altra al sindi-cat i una altra a EUiA. Els comunistes hem de fer créixer l'afiliació-militància dels sectors d'EUiA com a garantia de relació molt important amb la classe obrera. S'ha de reconèixer que això encara no ens funciona. Els militants-afiliats dels sectors són els que personalment (sense intervenir sindicalment) han d'arribar als polígons, als sectors productius i centres de treball per fer arribar la política, explicar i proposar la mobilització i també escoltar per després debatre a l’assemblea de base del sec-

Page 47: Informe Polític XII Congrés PCC

22XII CONGRÉS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

• La confrontació entre els diversos catalanismes en lluita per l'hegemonia: el catalanisme burgès i liberal, el federalista i de gestió i el transformador, federa-lista, internacionalista i solidari.

• La interrelació internacional Europa-Espanya-Catalunya. Hem de pensar glo-balment, sortir de la tendència provinciana i localista heretada del període ante-rior, de la qual encara és partícip l'actual govern.

• Les deficiències del govern d'unitat de les esquerres, que hem de contribuir a corregir d'acord amb el programa acordat, mitjançant la mobilització construc-tiva i en positiu. És un plantejament difícil, tenint en compte la cultura del no, el costum de mobilitzar per dir no. La nostra actitud en l'anterior etapa en temes estratègics com la salut, l'educació i l'habitatge indiquen el camí a fer. Hem de saber ser més unitaris i influir més per continuar canviant la cultura de relació entre les esquerres passant de l'antagonisme a la cooperació i la complemen-tarietat en el terreny social. EUiA ha de treballar unitàriament per a tractar els problemes de la gent, alhora que exerceix millor la seva capacitat de desenvo-lupar el perfil propi.

• La construcció d'hegemonia del nostre projecte exigeix en aquesta etapa gene-rar més hegemonia compartida.

• Cal que fem de caixa de ressonància i espai de proposta d'iniciatives per a la recuperació del públic i de l'Estat social. Que siguem capaços de desplegar un ampli ventall d'iniciatives polítiques i socials que mobilitzin de manera constructiva, fomentin el desenvolupament de plataformes i comportin noves complicitats entre l'esquerra social i política. EUiA ha d'argumentar la seva relació amb les organitzacions socials i ser més promotora de xarxa social que ampliï la base social d'esquerres.

4.8.7 .- Elements interns i de perfil d'EUiA a reforçar Per l'avanç quantitatiu i qualitatiu d'EUiA, els comunistes hem de tenir en compte també: • Hem de fer créixer EUiA amb més comunistes, verds, gent d'esquerres en ge-

neral, feministes, sindicalistes, joves i quadres del moviment popular. Hem d'incorporar més treballadors i treballadores tècnics i de la cultura, intel·lectuals i professionals, petits i mitjans empresaris, autònoms de l'agricultura, la rama-deria i el comerç, que comparteixin propostes d'EUiA per a la transformació social.

• EUiA no és un partit ni un sindicat, sinó una mediació política plural en forma de moviment polític i social basat en la unitat de programa per a la mobilització i l'organització.

• Cal reafirmar constantment l'esperit fundacional d'EUiA com a moviment polí-tic i social d'esquerres, d'unitat programàtica, democràtic, plural, alternatiu, par-ticipatiu, mobilitzador, laic, federal, republicà, anti-neoliberal, compromès amb la centralitat del treball, feminista, ecologista, pacifista i solidari, compromès amb les forces d'esquerres d'Europa i del món, actiu en el treball i l'impuls del PEE i del GUE. En síntesi, una EUiA que lluita per la llibertat, la igualtat i la fraternitat amb idees dels socialismes del segle XXI.

• És el moment de demostrar en la pràctica què vol dir per a l'esquerra transfor-madora la nova forma de fer política-participació: intervenir i influenciar, trans-formar mitjançant la mobilització per objectius; buscar el terreny i la pràctica revolucionària amb les persones, amb els treballadors i les capes populars com a protagonistes; entrar en l'espai i el moment històric concret, sense models

Page 48: Informe Polític XII Congrés PCC

48A21 XII CONGRÉS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

• Necessitem un enfortiment de les parts que componen la unitat de les esquerres.

Aquest panorama expressa que, com hem dit fa temps, es manté una crisi de re-presentació. Vivim una situació de gran inestabilitat en la que pot augmentar la força de la dreta.

A Catalunya hem d'obrir el debat sobre les causes i conseqüències de la crisi i recessió mundial i unir-lo als problemes concrets de la ciutadania.

4.8.4 .- A Catalunya tampoc és només el bipartidisme i la llei electoral. Són també els nostres errors. El bipartidisme i la llei electoral van influir en gran mesura en el retrocés electoral d'ICV-EUiA a les eleccions generals, però no van ser els únics elements definito-ris. Hi ha altres factors fonamentals: • Havíem anat deixant de ser expressió de la nostra gent, la gent treballadora

(la d'aquest començament de segle) i les arrels del nostre espai s'han debilitat. El nostre espai electoral no està organitzat, vertebrat ni dinamitzat. Hem de reflexionar sobre el tipus d'iniciatives polítiques que hem proposat i el tipus de mobilitzacions que hem fet-i les que no-al respecte. No hem aconseguit que la nostra gent tingui un sentit de pertinença a l'espai electoral que diem represen-tar i menyspreem el paper de l'organització.

• Hem sobrevalorat l'esfera institucional i sub-valorat l'espai social per a la vertebració i la mobilització constructiva i positiva de la política, és a dir, l'impuls a les iniciatives polítiques. No s'ha donat la importància ni la prio-ritat necessària a la tasca de traslladar a la societat el programa de govern d'esquerres com a element estratègic. Sense-per descomptat-situar la mobilit-zació i l’organització social en funció de l'institucional.

• La Coalició-que va ser un encert per a la unitat electoral de l'esquerra transformadora i ecologista-ha tingut deficiències de fons, de formes de fer i del tipus de campanyes, de manca d'implicació de la gent i de formes d'organització, que havien de ser les bases per impulsar la participació i per comprometre més persones d'esquerres més enllà del vot.

El resultat electoral és dolent, però no és una derrota del nostre projecte: cal més coalició i no menys. Per als comunistes, l'esfera electoral és molt important i cal aprofundir per avançar en la superació de les limitacions estructurals que ha mos-trat la coalició ICV-EUiA al cicle electoral.

4.8.5 .- Hem de treballar per un avenç quantitatiu i qualitatiu d'EUiA El PCC hem de treballar més per l'avanç quantitatiu i qualitatiu d'EUiA. Ho hem de fer amb molta delicadesa, tenint presents els avenços i les millores que cal aconseguir en la coalició ICV-EUiA, la complexitat del govern d'esquerres i el nivell d'unitat dels partits que el componen en el pla social. És un avanç d'EUiA necessari per fer front a les polítiques conservadores que vindran des del govern central i tenint en compte que haurem de destinar una part important de dedicació a aportar per a que IU superi les seves dificultats.

4.8.6 .- Elements a tenir en compte per impulsar l'avenç d'EUiA Perquè els comunistes contribuïm més a l'avanç d'EUiA, hem de tenir en compte, a més de les reflexions i propostes exposades en punts anteriors:

Page 49: Informe Polític XII Congrés PCC

20XII CONGRÉS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

i nivells més alts de participació. • Potenciar el moviment universitari, que adquireix un nou paper en la construc-

ció nacional de Catalunya, especialment en el paper que ha de tenir en la nova distribució social a Europa.

• Impulsar el moviment de solidaritat, la intervenció en els processos interna-cionals és fonamental.

• Fer que la mediació política EUiA desenvolupi i potenciï el seu caràcter de moviment sociopolític. Això vol dir enfortir-la quantitativament i qualitativa-ment, millorar la seva capacitat de concreció política i mobilització. Per això, és necessari que les cèl·lules territorials del partit s'organitzin millor i debatin políticament, assumint que la seva tasca prioritària i fonamental d'acció polí-tica és el creixement i desenvolupament de la capacitat d'acció d'EUiA, el seu desenvolupament com a moviment sociopolític amb la participació de sectors importants de la societat civil. Hem d'aconseguir un salt qualitatiu en:

o Les formes de fer o Saber treballar fent compatible la unitat amb la particularitat o La mobilització constructiva amb propostes o Portar el programa de la unitat d'esquerres a la societat civil, superant el distanciament entre aquesta i les institucions.

4.8 .- Els cicles electorals a Catalunya

4.8.1 .- La reflexió que vam fer el PCC sobre els resultats de les eleccions generals i Europees a Catalunya conté elements comuns amb la que fem sobre els resultats en el conjunt de l'Estat espanyol en l'apartat corresponent. Aquí ens referirem més específicament a EUiA, a la coalició ICV-EUiA i al treball a fer pels comunistes a Catalunya.

4.8.2 .- L'anomenat oasi català, un concepte perillós. El fet que l'expressió política-electoral del franquisme a Catalunya és molt mi-noritària distorsiona la percepció i podria produir una comprensió enganyosa del seu abast. Aquesta seria una visió localista perillosa per a Catalunya. El PCC hem de pensar sempre en la interrelació Catalunya-Espanya-Europa, tant en l'anàlisi com en les solucions, sense caure mai en el localisme i el provincianisme que són herència del període de govern i direcció de la construcció nacional de la dreta i la seva representació política, el nacionalisme burgès de CiU.

No podem menysprear el fet que el creixement de l'expressió política del feixisme (franquisme)-que al llarg de la història ha tingut formes diferents-correspon a pe-ríodes de reestructuració del capital, és a dir, a períodes de crisi i recessió.

4.8.3 .- Una situació d'inestabilitat favorable a la dreta Els comunistes catalans hem de tenir molt present: • on ha obtingut el franquisme els vots a Catalunya. • que CiU pot ser útil al govern del PSOE i, per tant, pot augmentar la influència

sobre el Govern d'Entesa, però també pot resoldre amb el PP. • que el PSC ha estat determinant per a la victòria d’en Zapatero. • que ERC ha baixat de nou electoralment, el que no és bo per a les esquerres. • que la coalició ICV-EUiA va obtenir uns mals resultats en les generals que cal

examinar sense buscar culpables fora.

Page 50: Informe Polític XII Congrés PCC

50A19 XII CONGRÉS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

a distància. Per això no comet errors: Qui no estarà d'acord amb la necessitat del socialisme i amb el projecte general d'IU? Una altra cosa és construir-lo...

• IU ha de fer política d'una altra manera: intervenint i influenciant per trans-formar en el concret, organitzant i mobilitzant per aconseguir objectius en el moment històric concret, aconseguint transformacions en el terreny de la praxi revolucionària, amb les persones, la classe treballadora i les capes populars com a protagonistes, aprenent amb elles de les experiències. La praxi revolu-cionària permet l'enriquiment del projecte a la discussió sobre els encerts i els errors entrant en la complexitat i obliga a l'actualització de les formes de fer i l'ajustament d'objectius segons els canvis del període que vivim.

• Hem de millorar la pràctica política amb la incorporació de totes les federa-cions, ampliar i vertebrar els acords de col·laboració amb altres forces i sensi-bilitats, cooperar més amb moviments i organitzacions socials; aprofundir en el federalisme d'IU, redimensionar el programa d'iniciatives polítiques per la mobilització amb idees potents basades en el que preocupa a les persones, espe-cialment a la classe obrera; internacionalitzar IU. Seguir construint una IU cada vegada més útil per als treballadors i capes populars.

• Amb tot això vertebrarem un Front Democràtic i Social amb la cultura del Front Popular en les condicions d'avui, introduint amb força la idea que les diferents organitzacions socials populars i d'esquerres conformen un front comú del qual formem part, capaç de reduir i minimitzar el franquisme i donar solucions posi-tives als problemes més importants dels treballadors i treballadores.

El debat de la IU d'aquesta etapa ha de girar, doncs, entorn a les qüestions de com fer política i com construir una majoria històrica d'IU estable, de futur, amb metodologia de treball i organització que li permeti sortir de la provisio-nalitat constant i la precarietat. Al mateix temps afrontar amb valentia la Re-fundació, canviar mètodes burocràtics per més participació i obrir el projecte a més esquerra social i política.

4.7 .- L'esquerra plural i la construcció nacional de Catalunya El nacionalisme burgès ha iniciat un intent de recuperar la direcció del catalanisme i la construcció de la Catalunya del futur sobre la base del seu projecte neolibe-ral anomenat del "dret a escollir". Nosaltres hem de treballar per impedir aques-ta pretensió i mantenir la direcció del procés de construcció nacional en mans de l'esquerra plural per desenvolupar el catalanisme transformador, que només serà possible amb la reconstrucció de la classe treballadora per tal que aquesta jugui el paper que li correspon. Tenint en compte el document del PCC "Sobre el Fet Nacio-nal", que segueix vigent, hem de treballar amb els següents objectius: • Recuperar el paper del moviment popular en els moments actuals per a la mobi-

lització per l'execució del programa de la unitat d'esquerres amb noves formes

Page 51: Informe Polític XII Congrés PCC

18XII CONGRÉS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

4.6.9 .- Una nova etapa de rellançament d’IU. Esquerra Unida ha de rellançar el seu projecte de moviment polític i social i assu-mir la responsabilitat d'impulsar i potenciar el desenvolupament d'aquest necessari Front Democràtic i Social. Per a això, ha d'aconseguir i consolidar una relació nor-malitzada de totes les sensibilitats i la convivència en el mateix projecte dels sectors socials interessats en el programa comú alternatiu al del neoliberalisme sobre la base de la lluita per la llibertat, la igualtat i la fraternitat amb idees del segle XXI orientades a la pràctica transformadora mitjançant la mobilització i l'organització per a l'acció.

Necessitem una IU útil per als treballadors i capes populars, que afronti la Refunda-ció del projecte ampliant els sectors polítics i socials que han de confluir en aquesta nova etapa. Més sindicalistes, més joves, més dones, més treballadors de la cultura i professionals són indispensables en una IU renovada, que sense exclusivismes am-plia el seu espai polític i crea un nou referent més ampli que aglutina tota l'esquerra al PSOE i sectors fins i tot de la pròpia socialdemocràcia. Per a això,

• Haurem d'aprendre a treballar en pluralitat interna entre comunistes, verds, fe-ministes, sindicalistes, quadres del moviment popular, units sobre la base del programa comú, sense convertir les diferències en antagonismes, el que no nega la discussió apassionada, ordenada i amb voluntat d'acció unitària, en un am-bient de fraternitat i solidaritat, sense buscar constantment la confrontació que produeix el desgast de quadres polítics.

• Haurem de donar més importància als equips unitaris i el seu treball amb mèto-des col·lectius, amb més sensibilitat cap a tots i menys a líders "salvadors" que creen el seu equip al servei de les seves visions particulars. Haurem de repetir menys i practicar més això de la nova forma participativa de fer política.

• Caldrà mantenir una composició de la direcció amb de totes les sensibilitats com a element estratègic imprescindible per al creixement quantitatiu i quali-tatiu d'IU.

• Haurem de ser més sensibles al desenvolupament de la societat. El rellança-ment d'IU ha de consistir en un salt qualitatiu en capacitat de proposta, mobi-lització i organització. Això requereix estar molt atents per veure com se situen les organitzacions socials davant del nou escenari per aconseguir un nou tipus de mobilització-positiva i constructiva-que porti les demandes socials a les ins-titucions.

• Hem de treballar junts per ampliar el nostre projecte amb més treballadors de l'agricultura, comerciants, treballadors manuals, treballadors tècnics i de la cul-tura, intel·lectuals, professionals, petits i mitjans empresaris ... IU no és ni un partit ni un sindicat, és una mediació política plural en termes de moviment po-lític-social plural amb unitat de programa, democràtic, participatiu i mobilitza-dor, laic, federal i republicà, anti-neoliberal, compromès amb la centralitat del treball, feminista, solidari, ecologista, compromès amb les forces d'esquerres d’Europa i del món, organitzat amb el PEE. Una IU que lluita per la llibertat, la igualtat i la fraternitat amb les idees dels socialismes al segle XXI. Aquest és l'esperit fundacional que hem de recuperar i rellançar.

• IU hauria de fugir de la manera de fer política consistent en la "política de pro-nunciaments" pròpia de l'idealisme de l'esquerra hegeliana. Aquesta és una for-ma de fer política que no fa praxi, en termes de filosofia de la praxi, no transfor-ma. Aquesta política no intervé en la realitat, la mira i la descriu, gairebé sempre

Page 52: Informe Polític XII Congrés PCC

52A17 XII CONGRÈS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

4.6.7 .- No és només el bipartidisme i la llei electoral, són també els nostres errors. El bipartidisme i la llei electoral han influït en gran mesura en el retrocés electoral d'IU i d'ICV-EUiA, però no són els únics elements definitoris. Hi ha altres factors fonamentals: • Hem anat deixant de ser expressió de la nostra gent-la gent treballadora d'aquest començament de segle-i les arrels del nostre espai s'han debilitat. El nostre es-pai electoral no està organitzat, vertebrat ni dinamitzat. No hem aconseguit que la nostra gent tingui un sentit de pertinença a l'espai electoral que diem representar i hem menyspreat el paper de l'organització. Hem de reflexionar sobre el tipus d'iniciatives polítiques que hem proposat i el tipus de mobilitzacions que hem fet o deixat de fer. • Els equips de direcció i la seva metodologia de treball no han estat a l'alçada dels objectius. L'equip de la direcció Federal d'IU ha de representar el conjunt de l'organització, les seves pluralitats, federacions i organitzacions. La cohesió polí-tica d'aquest equip es basa en el programa acordat i no pot correspondre unilate-ralment a cap dels partits o corrents definides ideològicament ni a cap dels seus components territorials. L'equip de direcció ha de prendre les decisions democràti-cament en els òrgans corresponents sense cedir a la pressió de grups fraccionals per molt representatius que siguin i mantenir estrets llaços de relació amb el conjunt de l'organització de forma prioritària sense delegar aquesta funció en cap altre meca-nisme, sigui institucional o de comunicació. • La pluralitat és bona quan és unitària, no quan es converteix en divisions antago-nistes que paralitzen el projecte i que quan són exterioritzades desorienten l'espai social que representem. • EUiA ha de seguir contribuint a la recuperació del projecte original d'IU sobre la base de l'obertura i arrelament social i la pluralitat constructiva i sumatòria.

4.6.8 .- El projecte no ha estat derrotat. Hem tingut mals resultats electorals en algunes eleccions, però no són una derrota del nostre projecte. Sense infravalorar la importància de l’electoral, avui ens veiem obligats a valorar el paper de l'organització del nostre espai en l'esfera del so-cial, en la mobilització. En el període anterior, a IU es va sobrevalorar l'espai ins-titucional i es va menysprear l’organitzatiu, la vertebració i la mobilització per les propostes polítiques per resoldre els problemes que pateixen els pobles d'Espanya. Avui IU està obligada a recuperar el seu caràcter mobilitzador i EUiA ha de seguir en la línia de reforçar i ampliar aquesta fasceta essencial del seu projecte.

En l'actual legislatura, en què IU ha perdut pes en el Congrés i els ajustaments de la crisi econòmica es poden abordar amb solucions neoliberals pactades entre el PSOE, PP i CiU, IU ha de dedicar-se més a recuperar la connexió amb el conjunt de l'organització i posar en primer terme les campanyes i la mobilització per frenar les polítiques d'ajustament enfocades a fer que siguin els sectors més febles de la societat els que ho paguin. Aquesta nova dinàmica d'IU és indispensable per afron-tar en millors condicions futures convocatòries electorals, sense aparèixer com un partit més a l'ús competint en el terreny de la mercadotècnia electoral que imposa el bipartidisme, sinó com a un ampli moviment polític i social estructurat i organitzat capaç de desenvolupar espai electoral sòlid vinculat al projecte.

Page 53: Informe Polític XII Congrés PCC

16XII CONGRÈS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

4.6.2 .- Un sistema electoral discriminatori i marginador. En el Pacte de la Transició es va constituir una democràcia tutelada i de representa-tivitat no proporcional. Es desenvolupa, entre altres aspectes, el bipartidisme com un dels elements fonamentals de la concepció de l'Estat. L'oligarquia financera reforça el bipartidisme, que és útil per als seus interessos, amb l'ús a fons dels mit-jans de comunicació que són de la seva propietat, amb l'acord del PSOE i el PP. El bipartidisme és un dels elements que garanteixen a l'oligarquia financera un únic model institucional de desenvolupament econòmic i social.

El sistema electoral, amb la llei d’Hont i la distribució del nombre de diputats per províncies, reforça el domini de l'oligarquia en penalitzar la representació de la classe treballadora, mitjançant la discriminació i marginació de forces importants que larepresenten en el parlament, en benefici de les posicions conservadores.

També la política de la por limita la pluralitat política d'Espanya i fa que una part important dels ciutadans i ciutadanes no se sentin representats pel parlament. S'està produint una crisi de representació, i per tant una crisi de consens en aquest Estat. Els acords del pacte de la transició estan desfasats, superats i desencaixats en una Espanya actual que és més moderna i plural que quan aquells es van produir.

4.6.3 .- El franquisme no ha estat derrotat. Fa temps que els comunistes anem explicant que en la transició el franquisme no va ser derrotat. L'últim cicle electoral confirma amb escreix que segueix articulat. És una de les forces que es resisteixen, des de fora i des de dins del PP, a una major de-mocratització. La socialdemocràcia s'ho planteja en termes de majories de govern, ja que el PP no té prou aliances per governar. Els comunistes necessitem reflexionar per establir la relació entre crisi, recessió econòmica i creixement del franquisme.

4.6.4 .- Un Parlament més conservador. S'ha reduït la presència de l'esquerra i del sector democràtic a les Corts, que ara són menys plurals. Les polítiques estan en mans d'un govern del PSOE, però el grup socialista del Congrés dels Diputats es veu amb dificultats davant d'un sector libe-ral nombrós i amb la pressió del franquisme amb més força que abans, juntament amb altres forces de caràcter burgès amb un component liberal notori. El Parlament és ara més conservador en les solucions per als problemes de la gent treballadora i del país.

4.6.5 .- Una dretanització en un context de crisi internacional Als comunistes no ens sorprèn la dretanització dels resultats electorals tant a Cata-lunya i Espanya com en el conjunt de la UE. Aquests resultats-producte de la por i la inseguretat dels treballadors en una situació de despolitització, desarticulació, atomització social i molt feble consciència de classe, no són bons per abordar des d'un punt de vista de progrés la crisi econòmica i l'extensió dels conflictes bèl·lics.

4.6.6 .- Unes esquerres europees en crisi de representativitat Aquest cicle electoral ha estat un cop dur per al procés de recomposició de les es-querres europees. Per tant EUiA i IU, a més de desenvolupar més l'esfera social i la mobilització, hem d'augmentar també la nostra aportació a les activitats europees del GUE, del PEU i de les trobades de comunistes.

Page 54: Informe Polític XII Congrés PCC

54A15 XII CONGRÉS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

financer. Cal que abandonin les posicions paternalistes i pròpies de la cultura de la colonialitat que encara persisteixen i es posicionin decididament pel dret d'autodeterminació dels pobles.

3.-Hauríem de situar en primer pla la necessitat democràtica d'un debat de tota la població i d'un referèndum sobre el Tractat de Lisboa, i posicionar-nos pel seu rebuig i per una Constitució europea democràtica.

4.5 .- Espanya necessita un Front Democràtic i Social Segueix vigent l'objectiu de passar del "canvi" a la "segona transició", que alguns anomenen "modernització", un nou escenari per al que proposem cinc eixos:

• Canvi a una política internacional més favorable a la pau, la distensió, el multi-lateralisme, la cooperació, la solidaritat i la sostenibilitat global. • Reforma de l'Estat de caràcter federal. • Lluita per la pau i una solució negociada per a Euskadi. • Desenvolupament dels drets cívic-republicans. • Manteniment i millora de les conquestes socials, la necessitat del desenvolupa-ment de la ciència, la tecnologia i el caràcter social de l'Estat, posant en primer pla les condicions materials i culturals dels treballadors i la lluita contra la corrupció i l'especulació. Per això cal revertir el preocupant distanciament de les organitza-cions socials i impulsar la participació en els debats i la mobilització en relació amb aquests grans temes. • Canvi de l'estructura productiva d'Espanya. En especial de l'estructura empresa-rial.

4.6 .- Els darrers cicles electorals i les seves conseqüències

4.6.1 .- No hem aconseguit un canvi de tendència. El conjunt del Partit hem de recuperar les reflexions de les últimes eleccions au-tonòmiques i municipals, així com del que va passar a les generals i en les euro-pees. És important reconèixer que els comunistes no hem corregit la manera de treballar segons es derivava de les anàlisis que vam fer després de les autonòmi-ques i municipals i per això no hem contribuït a modificar encara les tendències socials i organitzatives ni les electorals.

Per als comunistes, el canvi de tendències dependrà de la capacitat d'iniciativa i mobilització que tinguem. Dependrà de què contribuïm a defensar, vertebrar, organitzar i mobilitzar la nostra gent en els territoris i sectors fent que se sen-tin també propietaris de l'espai que defensem i que formen part d'un espai comú d'organitzacions socials que representen i defensen els treballadors i les treballa-dores.

Page 55: Informe Polític XII Congrés PCC

14XII CONGRÉS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

• que és necessari construir elements de contrapoder i de negociació, actual-ment i per al futur. • que hem de enfortir el sindicalisme de classe, el moviment sociopolític, el moviment popular, la solidaritat ... tots aquells moviments que expressen se-riosament capacitat de transformació en el futur. • la necessitat de mobilització constructiva en defensa de les conquestes so-cials de la classe treballadora. • la importància de la defensa de la democràcia.

Les esquerres en els governs de tot el món tenen clara la necessitat d'enfrontar-se a l'oligarquia financera internacional regulant el capital financer, regulant els ins-truments internacionals i proposant un nou ordre internacional més democràtic. És en aquest sentit molt important el suport del conjunt de forces d'esquerra del món a aquesta posició que delimitarà les possibilitats de futur. 4.4 .- Impulsar les esquerres a l'Europa amb símptomes de crisi Els símptomes de crisi europea són importants: • retards en l'encaix en la globalització • problemes econòmic-socials, precarització del treball i exclusió social, • distanciament entre la ciutadania i les institucions polítiques • paralització de la revisió del Tractat de la Unió Europea, que viurà un pe ríode decisiu el 2009/2010 Per fer front a la crisi que apunten aquests símptomes i fer que Europa jugui un paper més positiu en el context mundial, és necessari millorar la relació i la mobilització de les forces socials i polítiques europees per configurar una res-posta dels treballadors d'Europa als plans neoliberals de les multinacionals i l'oligarquia financera. Hem d'impulsar en l'àmbit europeu la lluita per la centra-litat del treball, contra el model de precarització de la societat i per una Europa de pau i solidaritat en el marc mundial. Per tant:

1.-Adquireix especial importància la coordinació dels moviments d'esquerra europea: • del moviment sindical, especialment després dels moviments dels sindicats ale-manys. Hem de posar atenció a la xarxa de sindicalistes del GUE. • de les accions de solidaritat i cooperació internacional • de defensa de la pau i contra la guerra, especialment a l'Orient Mitjà • dels estudiants d'Europa al voltant dels plans d'estudis, les condicions de l'activitat acadèmica i les sortides laborals. • del Partit de l'Esquerra Europea • dels comunistes europeus en trobades bilaterals

2.-Necessitem a Europa unes esquerres fortes: • Que lluitin per l'estat social i contra la precarització • Que impulsin el multilateralisme. Situïn la contradicció principal entre l'oligarquia financera internacional i els pobles i adoptin una política clara davant de l'acumulació originària de capital financer, davant la persistència de l'imperialisme de mantenir el colonialisme sobre la base d'intervencions militars i econòmiques, d'imposar el poder mediàtic, imposició de polítiques neoliberals i autoritàries de limitació de la democràcia, control de la tecnologia, traves a la immigració, precarització com a model de societat i domini econòmic del capital

Page 56: Informe Polític XII Congrés PCC

56A13 XII CONGRÉS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

• A l'Àfrica Central, la política dels EUA segueix creant tensió. • Segueixen els problemes a l'Afganistan i als Balcans. • Els problemes del Pakistan no són bons tampoc per a l'Índia. Haurem d'estar atents a la seva evolució. • L'evolució de la confrontació entre Corea del Nord i Occident i d'aquest i Israel amb l'Iran estan generant constants desequilibris i amenaces d'evolució imprevisi-ble, que exigeixen molta atenció i acció per la pau.

Davant d'aquesta situació és necessari donar un salt qualitatiu en intensitat i en extensió a: • el moviment per la Pau i contra la guerra actiu i estable. • el moviment de solidaritat i cooperació amb l’Amèrica Llatina-especialment El Salvador-, l'Orient Mitjà-especialment Palestina i el Líban-i Àfrica. Cal fer-ho també amb dimensió europea.

4.3 .- Escenari de crisi. El capitalisme global ha entrat en una crisi de sistema. Una crisi amb caràcter de recessió econòmica. Alguns plantegen que s'entreveu la sortida a la crisi però això està lluny.

Cal aconseguir que es discuteixi sobre aquesta crisi i s'adoptin mesures de defensa de la democràcia, del productiu front l’especulatiu, de la cultura del racional i cien-tífic, d'allò públic i allò social, de denúncia de les contradiccions del sistema del capitalisme global. Especialment del projecte de societat de l'oligarquia financera internacional amb les seves concrecions nacionals. Tot això posant èmfasi en les condicions materials, socials i culturals de la classe treballadora i dels pobles del món.

Per a això, el partit hem d'intensificar el debat sobre la crisi en termes de: 1. donar a conèixer la història i naturalesa de les diferents crisis al llarg de la his-tòria des del feudalisme. 2. informar de les causes de la crisi del sistema com a element consubstancial al sistema capitalista i no com a factor exogen, casual o confondre’l amb les caracte-rístiques. 3. desenvolupar i donar a conèixer bé les característiques de la crisi a nivell inter-nacional i de la particularitat espanyola. 4. donar a conèixer bé les conseqüències en el terreny econòmic, institucional, cultural i social a escala del nostre país i internacionalment. 5. plantejar clarament les possibles sortides com poden ser la barbàrie, la recompo-sició del sistema o el socialisme. Explicar les condicions i possibilitats, en aquests moments històrics, per a cadascuna de les sortides.

Per a això, hem d'intensificar el debat perquè la societat conegui àmplia i pro-fundament: • la crisi i les seves conseqüències. • que hi ha alternatives de creixement i desenvolupament prioritzant l'impuls de la ciència i la tecnologia, les estructures productives, el públic i el social. Que és necessari un canvi en les estructures productives, especialment a Espanya. • que és necessari entrar en un període de control i regulació social del capital financer.

Page 57: Informe Polític XII Congrés PCC

12XII CONGRÉS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

poden ser de gran abast. En l’econòmic serà molt important veure com es concre-ta l'equilibri entre un creixement sense límits i un creixement amb condicionant social. La política internacional de la Xina és d'extraordinària importància tant políticament com en el terreny de les exportacions de béns i capital financer.

4.1.2 .- Multilateralisme S'està produint un avenç del multilateralisme que és fruit de la coordinació i cooperació en termes d'igualtat i solidaritat dels pobles que estan reconstruint les seves estructures productives i desenvolupant el seu estat social enfront de l'unilateralisme que pretenen les oligarquies financeres locals i internacionals. En-tre ells adquireixen importància una part important dels pobles de Llatinoamèrica, Sud-Àfrica i l'Índia.

4.1.3 .- Llatinoamèrica • Hem de prestar atenció al procés de regionalització d'Amèrica Llatina, especial-ment en l'econòmic. • L'experiència de Venezuela és molt útil per a tots i ha de seguir comptant amb el nostre suport. • També hem de tenir present i destacar en la nostra acció solidària El Salvador, on el FMLN ha guanyat les últimes eleccions en un país que és actualment una de les bases més importants de la CIA. Hauran d'afrontar dificultats enormes per portar endavant el seu projecte en plena crisi, que requereixen la nostra solidaritat i suport. • Respecte a Cuba, cal tenir en compte que, quan es compleixen els 50 anys del triomf de la Revolució, es troba en una fase d'evolució i actualització que presen-ta bones perspectives. Cal seguir donant suport a la normalització de la política d'EUA cap a Cuba i el cessament del bloqueig econòmic i de la seva exclusió de l'OEA. • L'evolució del Brasil mereix també la nostra atenció, tant per l'evolució interna de les relacions entre les forces d'esquerres i progressistes com pel paper important que pot tenir pel seu pes en l'àmbit regional, continental i mundial per al desenvo-lupament del multilateralisme i la resistència a l'unilateralisme i el neoliberalisme. • La reacció de l'oligarquia internacional a Honduras, amb el cop d'Estat, és una prova de foc per al futur de Llatinoamèrica. • Colombia és actualment la base més important de la CIA a Llatinoamèrica.

4.2 .- Escenari internacional de generalització de la guerra com a element consubstancial del període del capitalisme global.

La guerra ha anat formant part de la política dels EUA i en el període del capitalis-me global s'ha fet crònica i s'ha estès a noves zones sense que l'ONU pugui jugar el paper pacificador que li correspon. • A l'Orient Mitjà, la política dels EUA ha estat la d'estendre el conflicte a tota la regió per sortir de l’empantanegat a l'Iraq. És en aquesta política on cal buscar l'origen de la divisió dels palestins i dels libanesos. La confrontació amb l'Iran ha pres cos sense que l'ONU intervingui per impedir-ho. La nova etapa iniciada pel president Obama apunta a una disminució de la tensió, però encara no s'han pres decisions concretes més enllà del canvi de discurs i les declaracions d'intencions. • Al Sud d'Àsia, els EUA han alimentat conflictes al Pakistan, al voltant de la Xina i l'Índia.

Page 58: Informe Polític XII Congrés PCC

58A11 XII CONGRÉS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

3.4 .- Millorar i actualitzar les experiències pràctiques. Amb la normalització de la mediació política i l'experiència del govern de l'esquerra plural i altres esdeveniments que s'han anat succeint, ens situem en un nou període tàctic del desenvolupament del projecte de Front d'Esquerres en l'esfera política. En aquesta situació, hem adoptat algunes determinacions importants, que hauríem de mantenir en el proper període:

1. Fer estratègic el que era acord de govern i concretar en termes d'organització, verte-bració i dinamització de la societat civil; portar-lo a l'esfera política, institucional, social, cultural i econòmica i productiva, considerant important la mobilització de la societat civil per a l'execució del programa de govern. En aquest terreny és important trobar el punt d'equilibri entre unitat i autonomia de part per fer pedagogia i lluita constructiva per l'hegemonia de les idees. 2. En un marc de crisi de representació, de crisi de la construcció nacional de Cata-lunya i de crisi del model social, amb la direcció de la construcció nacional en mans de l'esquerra plural, correspon repensar i concretar un nou projecte nacional i un nou model social. Això exigeix una reconstrucció de la classe treballadora perquè jugui el paper que li correspon. 3. Impulsar l'Espanya federal i social, cosa que suposa derrotar l'actual franquisme neoliberal, especulador, nacional-catòlic, centralista i alineat internacionalment amb les posicions ultra-reaccionàries; desenvolupar la tesi de la necessitat de la segona transició; desenvolupar el caràcter social de l'Estat ; construir IU com a front polític de l'esquerra plural per un Front democràtic i social que faci retrocedir el franquisme actual mit-jançant la cultura del Front Popular desenvolupada en la pràctica i en l'acció. 4. Impulsar la lluita per una Europa social, seguir prestant atenció al nou projecte de la Carta aprovada a Lisboa i estar atents als límits del neoliberalisme europeu i al desenvo-lupament de formacions feixistes a Europa. 5. Prioritzar la mobilització en sentit constructiu i propositiu en els següents temes: • Contra les conseqüències de la crisi i el seu impacte en les condicions de vida i de tre-ball dels treballadors. • En defensa d'allò públic i social. • Per un desenvolupament sostenible i contra el canvi climàtic.

4.-OPORTUNITATS I AMENACES PER A LA CONCRECIÓ I AVANÇ DEL FRONT D'ESQUERRES.

4.1 .- Escenari internacional en recomposició positiva.

4.1.1 .- Àrees d'influència dels països més poderosos • Estats Units: Serà important si el nou govern demòcrata dels Estats Units fa un gir en la política internacional en favor de la pau, la reducció de les despeses militars, la retirada de les tropes de l'Iraq i el tancament de la presó de Guantánamo, i també en el respecte als governs legítims d'Amèrica Llatina i en la finalització del bloqueig a Cuba. • Rússia ha consolidat el seu "capitalisme d'Estat", construeix bones relacions amb la Xina i vol la seva part d'influència especialment a l'Orient Mitjà, està establint un marc d'acords amb l'Índia, el Brasil o la Xina. • La Xina: Les conseqüències de l'últim congrés del Partit Comunista de la Xina

Page 59: Informe Polític XII Congrés PCC

10XII CONGRÉS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

l'oligarquia financera, que és la societat consumista i de la precarització. 10. El capitalisme global i els processos d'immigració plantegen a la Catalunya sense Estat la necessitat de la seva internacionalització, sortint urgentment del provincianisme dels 25 anys de govern de CiU i anant més enllà de la situació actual amb el Govern d'Entesa. 11. Cal que la construcció nacional des de la direcció de l'esquerra plural incor-pori amb força el projecte d'una Catalunya per la Pau, que rebutja la guerra com a mitjà de solució dels conflictes i que desenvolupa una cultura de pau i solidaritat. 12. El fet que l'actual crisi del sistema en la fase d'hegemonia del capital financer ens obliga a fer-ne un tractament estratègic. A cada crisi del sistema hi ha una recomposició del capital. Hem d'entrar a fons en l'anàlisi de la crisi actual per veure com afecta el desenvolupament del nostre projecte. 13. La crisi ecològica, les polítiques energètiques, el canvi climàtic són proble-mes que requereixen un tractament estratègic en termes de propostes i polítiques sostenibles. 14. El creixement en aquests moments no significa desenvolupament. Front l'especulació del sistema que ha col·locat en segon terme el desenvolupament de les forces productives, també de la ciència i de la tecnologia, cal posar èmfasi en la importància de la ciència i la tecnologia.

3.3.-Pensar i actuar en concret i en global. Amb caràcter general, qualsevol problema i qualsevol proposta en relació amb el Front d'Esquerres l’hem de plantejar: a. En termes de solidaritat, internacionalitat i interdependència b. Com a motors del moviment obrer, el moviment popular, el moviment universitari, el moviment de solidaritat, la mediació política com a moviment sociopolític, el moviment juvenil, el moviment de tècnics professionals i qua-dres i dels autònoms. c. En termes de lluita de classes i d'aliances.

Page 60: Informe Polític XII Congrés PCC

60A9 XII CONGRÉS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

Entenem el Front d'Esquerres com el projecte estratègic-revolucionari que pretén la superació de les contradiccions del capitalisme i la construcció del socialisme. Entès aquest com un llarg procés de reconstrucció de la classe tre-balladora, en lluita per la millora de les seves condicions materials i culturals i per superar les contradiccions del capitalisme inacceptables humanament, per a què aquest sigui el motor del procés d'unitat del nostre poble constituït políti-cament per la seva emancipació. Aquest té expressions diferenciades en l'esfera econòmica, social, cultural i institucional i marcs autònoms i interrelacionats com són Europa, Espanya i Catalunya.

3.2 .- Actualització del Front d'Esquerres. En la fase actual de capitalisme global i hegemonia del capital financer, la nova caracterització de la lluita de classes ens obliga a incorporar elements importants d'anàlisi per actualitzar l'estratègia:

1. L'oligarquia financera internacional emergeix com a una nova classe que dirigeix els processos econòmics i polítics i hegemonitza els culturals. Això implica una recomposició entre les classes dirigents. 2. En el capitalisme global, tots els processos estan interrelacionats. És l'oligarquia financera la que organitza internacionalment l'explotació, la producció, els mercats i la manera de vida de les persones. Això ens obliga a pensar, analitzar, fer propos-tes i actuar en el global, en termes d'interdependència i internacionalitat. 3. L'oligarquia financera internacional està en fase d'acumulació originària de ca-pital. Tractant els diners com a mercaderia fonamental de reproducció del sistema i de creixement, origina noves contradiccions en el terreny de la lluita de la classe treballadora, alhora que el seu caràcter reaccionari accentua la corrupció, la depre-dació de la naturalesa i de les energies, el moviment de capitals sense control social, el blanqueig de diners de la droga i el tràfic amb persones. 4. L'oligarquia financera internacional augmenta i estén el seu domini a escala mundial utilitzant la tecnologia per augmentar l'explotació i la producció i per de-terminar i controlar més l'organització de la manera de vida de la població. Utilitza la guerra com a forma de dominació. Té el domini total dels mitjans de comunicació, que utilitza per a la lluita ideològica i cultural que reforça la seva hegemonia de les idees. Imposa polítiques neoliberals combinades, quan convé als seus interessos, amb elements feixistes. Redistribueix els territoris del món establint un neocolonia-lisme a la seva mida. 5. S'imposa el model de societat del neoliberalisme: la societat precaritzada. 6. Les migracions i la desigualtat de gènere són fenòmens globals que exigeixen solucions locals i internacionals. 7. A la confrontació internacional se situa en primer pla la confrontació entre mul-tilateralisme i unilateralisme. 8. Adquireixen importància estratègica la construcció de moviment obrer, mo-viment popular, moviment estudiantil i universitari, moviment de solidaritat i el desenvolupament de la mediació política EUiA com a moviment sociopolític, moviment juvenil, el moviment de tècnics, professionals i quadres, el moviment de la petita i mitjana empresa així com dels autònoms. Reconeixent en ells els moviments bàsics de transformació de la societat en sentit progressista. 9. Hem de posar en primer pla la confrontació amb l'oligarquia financera i encarar les contradiccions entre especulació i sector productiu des de la centralitat del treball i la recuperació de la cultura del treball, enfront del model de societat de

Page 61: Informe Polític XII Congrés PCC

8XII CONGRÉS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

3. VIGÈNCIA DEL FRONT D'ESQUERRES I LA SEVA CONSTANT ACTUALITZACIÓ.

3.1.-El punt de partida i vigència del Front d'Esquerres. El projecte de Front d'Esquerres es va gestar a partir del 1982, després de la transició del període franquista, en un context molt diferent de l'actual. A la transició s'havia desenvolupat un alt grau de divisió de les forces d'esquerres i del moviment obrer. D'aquí que ens plantegéssim la necessitat de la unitat de les esquerres i de la unitat dels treballadors com a requisit previ per avançar. El resultat del referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN del 1986 ens va indicar que era necessari un pas més: plantejar el Front d'Esquerres, que en aquells moments es va definir amb les següents característiques: • Un instrument articulador de les forces polítiques i socials d'esquerres per emmar-car, globalitzar i coordinar la lluita per un programa d'esquerres i aconseguir ser alternativa de poder de les esquerres. • Dotat d'un programa transformador i organitzat de forma estable a nivell local, comarcal, sectorial i nacional de Catalunya amb totes les forces polítiques i socials d'esquerres i persones demòcrates en general no afiliades a cap organització. • Dedicat a crear les condicions necessàries per combatre a fons contra l'hegemonia política i social que avui comparteixen a Catalunya de forma desigual CiU i la so-cialdemocràcia. • No conjuntural en funció d'un esdeveniment polític important, sinó sòlid, organit-zat i amb intenció de permanència. • Amb la finalitat d'aconseguir una hegemonia mobilitzadora i un alt grau de cohesió i organització adequat per aconseguir els objectius del seu programa. • Amb una nova forma de fer política consistent en la participació de les masses, l'articulació del poder popular i un funcionament democràtic participatiu. • Basat en un programa de lluita comú, concebut no només com a programa electo-ral sinó com a marc definidor d'una política que totes les forces es comprometen a defensar sense detriment de la identitat, el programa i la independència de cadascu-na d'elles.

Vam proposar en aquells moments els següents punts programàtics: 1 .- Defensa de la sobirania nacional, la independència i la pau. 2 .- Creació i defensa de l'ocupació. 3 .- Reforma agrària. 4 .- Defensa de les llibertats. 5 .- Per un estat democràtic i pel dret d'autodeterminació. 6 .- Una política de benestar i cultura. 7 .- Per la conservació de l'equilibri ecològic. Tot això sota el lema: "Per la pau, el treball i el dret d'autodeterminació".

En principi s'ha de pensar si aquest plantejament ha quedat superat un quart de segle després pels canvis de l'esdevenir històric i si per tant ha de ser replantejat. La res-posta és que el discurs estratègic del Front d'Esquerres segueix sent necessari però no és suficient: el nou escenari d'aquest inici de segle requereix ampliar les respostes estratègiques i caracteritzar millor les respostes tàctiques de cada moment. Per això, el partit ha anat aprofundint la seva definició en congressos, conferències i jornades. Hem de destacar i tenir present l'existència de dues àrees diferenciades però relacionades entre si i amb interseccions: l'aliança social i la unitat política d'esquerres.

Page 62: Informe Polític XII Congrés PCC

62A7 XII CONGRÉS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

2.4.-Partit per transformar la societat i superar el capitalisme. Vam entendre en el seu dia que un partit comunista ho és realment en la mesura que fa possible una majoria política per a la transformació de la societat en el moment històric concret. Això vol dir que el Partit: 1. Té la necessitat d'actualitzar constantment el seu projecte revolucionari, el Front d'Esquerres, en funció dels canvis que es produeixen. 2. Té capacitat estratègica i de concreció tàctica, és a dir capacitat de concreció del Front d'Esquerres. 3. Pren la iniciativa d'actualitzar la teoria marxista. 4. Té, dins de les seves possibilitats, una actitud internacionalista de la qual par-ticipa la majoria de la classe obrera i ajuda a què la majoria de la societat sigui solidària. 5. Actualitza i adequa la seva organització per fer possible aquesta majoria de transformació.

Aquestes són les característiques d'un partit revolucionari, un partit que sempre actua revolucionàriament, que actua des de la classe treballadora, en la societat i amb la societat, per produir canvis estructurals a favor de la majoria i transforma-cions acumulatives cap al socialisme en la mesura que ho permeten les condicions històriques de cada moment. La revolució no és un fet puntual ni aïllat històric, sinó un procés històric amb ritmes i formes canviants, amb avenços i retro-cessos. La funció del partit és fer de ferment perquè creixi la consciència de classe dels treballadors-el subjecte revolucionari-mitjançant la seva organització com a classe hegemònica i la lluita per a la seva emancipació i la del conjunt de la socie-tat, sempre tenint en compte al que està disposat el conjunt de la classe treballado-ra. El partit sempre fa revolució en la mesura de les condicions socio-històriques. Entenent aquesta com un llarg procés, on la classe treballadora, com a motor, caminant per resoldre la millora de les seves condicions materials i culturals així com les contradiccions inhumanes del capitalisme, requereix la superació d'aquest, en termes de revolució política, és a dir, de l'institucional, social, econòmic i cultural, iniciant un canvi de mode de producció, al resultat li anomenarem socialisme.

Page 63: Informe Polític XII Congrés PCC

6XII CONGRÉS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

2.3.-Millorar les formes de fer. • Adoptar formes adequades de treball col·lectiu i individual en l'elaboració

i en l'acció • Millorar la formació dels quadres del Partit i dels militants en general,

disposar de nous instruments d'informació i reestructurar els òrgans de direcció

• Construir pensament col·lectiu i incorporar metodològicament al pensament i l'acció de tots nosaltres amb visió global orgànica i consultiva que reculli l'opinió i l'experiència dels companys i companyes i de les estructures de tre-ball.

• Tenir en compte que el llenguatge expressa projecte i conforma hegemonia. Per tant el nostre llenguatge ha d'estar impregnat de visió dialèctica de la realitat canviant, explicar aquesta com a procés, lluny de visions en blanc i negre i de foto fixa.

• Debatre estratègies, un pla de discussió i elaboració diferent al de la media-ció política, sindical, del moviment popular, universitari, etc., als quals corres-ponen respostes més immediates. I ha de fer-ho socialitzant i globalitzant experiències.

• Hem de ser potents punts de referència teòrica i pràctica amb capacitat d'elaboració i proposta individual i col·lectiva. Aquest és el repte del futur immediat per armar-nos de raó sobre la necessitat i la possibilitat de superar el capitalisme.

• Fer anàlisi marxista dels processos, deixant de banda visions simplistes prò-pies d'un pragmatisme vulgar, d'interpretacions en funció de visions estretes i voluntaristes segons el caràcter de les persones o de les seves particulars concepcions parcel·làries, que veuen el parcial com a total.

• Prestar especial atenció a la formació sobre la manera d'intervenir en les organitzacions socials i la capacitat de proposta sent capaços de fomentar la unitat, la solidaritat i l'hegemonia compartida de les idees sense confondre hegemonia amb domini, sabent establir la coherència entre el global, el parti-cular i el local.

• Mobilitzar, créixer i organitzar. Els comunistes hem de fer-ho com a tasca es-sencial en tots els terrenys de la nostra acció inclòs el partit. És també temps de construir consciència i valors en el que constitueix l'eix de l'activitat del partit: el treball en les organitzacions socials respectant i defensant la seva autonomia i el seu caràcter plural i unitari, ajudant a la seva vertebració, impulsant i des-envolupant alternatives transformadores i de poder popular econòmic, social, cultural i polític. En aquesta tasca han de jugar un paper fonamental EUiA, els moviments obrer, popular, de solidaritat i estudiantil, tot això en un marc que prioritzi la unitat dels treballadors i de les esquerres.

• Tenir en compte que les actuacions dels militants, comitès, cèl·lules, àrees i instruments del Partit tenen relació i conseqüències sobre el conjunt del treball polític i organitzador del Partit a Catalunya, Espanya, Europa i el Món.

Page 64: Informe Polític XII Congrés PCC

64A5 XII CONGRÉS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

1.3 .- Una nova fase per al Partit. Ara entrem en una nova fase, davant la qual ens hem de plantejar, en termes de lluita de posicions, què fer i com fer en aquest segle XXI l'ofensiva per encertar en les tasques de: a. Normalitzar els instruments, moviments-organització, que trans-formen la societat, millorar-los, fer-los créixer, crear-ne de nous i generar sensació subjectiva de bloc històric en temps de lluita per a la sortida de la crisi del sistema. b. Actualitzar el projecte, millorar les seves concrecions, tenint en compte que estem en un nou escenari. Per això és necessari: o desenvolupar pensament propi com van fer Marx i altres comunistes. o major concreció del Front d'esquerres a l'espai de Catalunya, d'Espanya i d'Europa. o practicar un internacionalisme propi d'aquest segle. o posar en pràctica definitivament les noves formes d'organització i mètodes de direcció per a que l'experiència pugui anar ajustant la teoria i la pràctica. c. Entrar en una fase de mobilització entesa com una nova forma de fer constructiva i adequada als nous escenaris, desenvolupant la unitat de les esquerres i dels treballadors.

2.-FER I MILLORAR LES FORMES DE FERDEL PARTIT.

2.1.-Partit orgànic. Estem en un procés per arribar a tenir un Partit orgànic de la societat i de la classe treballadora cada cop més capaç d'organitzar, vertebrar i dinamitzar la societat civil alternativa impulsant processos que, protagonitzats per la majoria, puguin arribar a transformar la societat. Per a això hem de pensar no en les velles realitats, sinó en les noves, i adequar a aquestes la nostra activitat, tenint present que és en l'activitat humana on es reprodueix el sistema i en conseqüència on es fonamenta l'hegemonia dels projectes de societat. Un procés de lluita de posicions i de lluita per l'hegemonia d'idees i valors que corresponen a la cultura de la transformació. Això implica una nova cultura de relació i cooperació entre les forces d'esquerres delimitant noves línies de diferència en pluralitat, noves línies d'unitat i autonomia. Això im-plica una nova relació amb les organitzacions socials que reconeixem com a organitzacions-moviments per a la transformació. Això implica participar en el procés de construcció de la classe treballadora segons característiques del s.XXI. Això implica establir nous tipus d'aliances entre les classes socials en el s.XXI.

2.2.-Organitzar per a l'acció. El Partit s'organitza per a l'acció. L'organització és la mediació entre la teoria i la pràctica i les seves formes no són absolutes i immutables, sinó que respo-nen al moment històric i estan en funció dels objectius estratègics i de l'acció revolucionària. Hem de tenir present que la cèl lula és el lloc on socialitzar les experiències en termes concrets i globals, relacionar-les amb el projecte de transformació i adoptar acords per a l'acció política en termes d'acció insti-tucional, econòmica, social i cultural.

Page 65: Informe Polític XII Congrés PCC

4XII CONGRÉS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

important de les seves conquestes socials sense concretar la seva voluntat de diàleg. Pensem que qui hauria de pagar aquesta crisi és l'oligarquia financera espanyola, que és l'única causant de la crisi, amb els seus representants en les diferents esfe-res econòmica, social, cultural i institucional. Avui assistim a una nova fase de la lluita de classes: una confrontació d'interessos entre l'oligarquia terratinent i financera espanyola i la majoria del poble. Es trac-ta de fer retrocedir la classe obrera en les seves condicions materials i culturals. L'oligarquia utilitza la bandera dels conceptes neoliberals, recupera el franquisme polític, no derrotat a la primera transició, amb un substrat modern del feixisme. Busca aliats en una part de la burgesia catalana, amb acords entre el PP i CiU. Uti-litza els mètodes propagandistes goebbelians per atraure les classes mitjanes molt perjudicades per la crisi. La classe obrera no pot oblidar la història, necessita una aliança amb les classes mitjanes i amb la burgesia industrial enfront de l'oligarquia financera que és especulativa, rendista i viu de la subvenció, incapaç d'acceptar un canvi de l'estructura econòmica sobre la base d’una economia productiva. Només així serà possible resoldre la component espanyola de la crisi. És necessària una segona transició que desenvolupi més democràcia, més estat fe-deral i social, un canvi en les estructures productives eliminant l'especulació, més inversió en ciència i tecnologia, desenvolupar l'estructura productiva de caràcter públic i mantenir i millorar les conquestes socials. Tot això amb un Front Demo-cràtic que minori el franquisme.

1.2.4 .- A Catalunya la crisi serà dura. És important tenir en compte que en el marc de la segona transició ens veurem obligats a plantejar un ajustament de l'estructura productiva en termes d'una major capacitat tecnològica i científica. Necessitarem desenvolupar més estructura productiva de caràcter públic i social. Davant l'interès desestabilitzador, del PP i CiU, i de retorn a un govern de dretes a Catalunya en-tendrem que cal mantenir el govern d'esquerres. Al mateix temps desenvolupar la mobilització constructiva i positiva per a l'execució dels programes acordats en el procés d'unitat de les esquerres que milloraran les condicions materials i culturals de la majoria del poble de Catalunya.

1.2.5 .- La crisi de representació és molt profunda. L'expressió institucional és no-més una petita component. Per això cal mantenir i millorar les condicions d'unitat d'esquerres en l'institucional i en el social, el reforçament de les organitzacions socials, especialment el sindicalisme i la unitat sindical, la construcció d'un ampli moviment sindical, la reconstrucció de la classe treballadora , la reconstrucció i enfortiment del moviment popular, del moviment estudiantil i del moviment de solidaritat, l'enfortiment d'EUiA i del Partit, així com la construcció d'una Cata-lunya mobilitzada i internacionalitzada.

1.2.6.-La sortida a l'actual crisi del sistema implica una Catalunya compromesa en una Europa social, en una Espanya democràtica, social i federal, solidària amb els pobles del món que lluiten per la democràcia, per un estat social i la construcció de les seves estructures productives davant l'especulació de tot el sistema, solidària amb els pobles que sostenen un desenvolupament i sistema de relacions multi-laterals, però només pot sobreviure, en el capitalisme global, en el marc d'una construcció nacional internacionalitzada en la perspectiva de l’emancipació com a poble.

Page 66: Informe Polític XII Congrés PCC

66A3 XII CONGRÉS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

possible dels acords de programa de govern; convertir en estratègics els acords intentant traslladar-los en el social; posicionar-nos respecte al govern d'Espanya obrint la perspectiva de la segona transició, en correspondència col·laborar més amb IU per tal que aquesta sortís de la seva crisi i recuperar-la com a Front Polític d'unitat de programa per a ser útil als treballadors i les treballadores; intervenir més en l'internacional i reforçar el sindicalisme, EUiA i la Coalició ICV-EUiA.

Hem invertit un llarg període en realitzar el procés de construcció de la mediació política, com a moviment polític social, diferenciant del partit. En aquesta tasca no érem només nosaltres qui decidíem, ho fèiem amb altres. El fet de situar en primer pla aquesta tasca durant tant de temps ha desconcertat alguns sectors de comunistes per manca de discussió política. També la reconstrucció d'IU serà un procés llarg i difícil. Però ara podem considerar que la mediació política a Catalunya està nor-malitzada, encara que hem de millorar les formes de mobilització, de vinculació i organització sobre la base de les iniciatives polítiques en defensa d'allò públic i allò social segons els interessos de la classe treballadora i en la perspectiva d'organitzar poder popular en el marc del Front d'Esquerres.

Accelerem la reorganització i reestructuració del Partit i dels seus instruments do-nant per normalitzada la mediació política en forma de moviment sociopolític.

Una part dels objectius s'han realitzat, altres estan en procés de realització i haurem de seguir treballant-hi. Avui vivim una nova etapa més complexa i amb necessitat d'anar realitzant els objectius marcats anteriorment i abordar els nous resultats de la nova situació. Estem en condicions de realitzar aquest Congrés per plantejar aquestes tasques atès que ja operarem amb la nova organització, com un dels com-promisos del 8è Congrés.

1.2 .- Context polític en què realitzem el congrés i escenarisde futur. 1.2.1 .- A Europa les últimes eleccions expressen que qui administrarà la crisi serà la dreta, amb un augment preocupant del feixisme. Per això és important reforçar la unitat de les esquerres i la unitat sindical, resolent la profunda crisi de representació així com posar en qüestió el Tractat de Lisboa.

1.2.2 .- La crisi del sistema és més profunda del que expliquen els mitjans de comu-nicació. El debat internacional comença a visualitzar-se entre estats que pretenen ser hegemòniques i els països que pretenen desenvolupar la multilateralitat, entesa com a cooperació en igualtat. Debat al voltant de la regulació del capital financer, els organismes internacionals i la necessitat d'altres organismes, la democratització de les estructures internacionals, sobre la moneda referent, etc.

1.2.3 .- El debat a Espanya s'ha realitzat fins avui en termes de "confiança en" però la crisi a Espanya té una doble component, d'una banda les herències estructurals del vell règim, que l'oligarquia no vol parlar-ne, per una altra la participació en la crisi del sistema. Els sindicats, la petita i mitjana empresa juntament amb el govern Zapatero estan pel diàleg social, sobre la base que tenim un llistó mínim de les conquestes socials que no es pot baixar. L'oligarquia financera espanyola, el PP i CiU són per desestabilitzar i pressionar el govern Zapatero, per tenir i augmentar les subvencions milionàries al sector financer i que els treballadors perdin una part

Page 67: Informe Polític XII Congrés PCC

2XII CONGRÉS

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50.

1.-EL CAMÍ RECORREGUT I PERSPECTIVES.

1.1 .- El camí recorregut. Des del 8è Congrés del Partit hem anat marcant els objectius centrals per a cada període segons les necessitats de la nostra classe i del poble, en funció de les nos-tres possibilitats i tenint sempre en compte el nostre projecte de Front d'Esquerres. No hem de perdre de vista que estem en un període llarg de capitalisme global amb hegemonia del capital financer i de crisi de les esquerres a Europa, que comporta la seva necessitat de resistència i actualització, en el marc de reflux, recomposició i acumulació de forces. Ara vivim la fase de crisi del sistema.

Les perspectives de treball que hem plantejat d'una forma complementària en tot el procés han estat: 1. Una perspectiva de recerca teòrica. 2. Una perspectiva d'actualització, adequació i aprofundiment en la concreció del nostre projecte. 3. Una perspectiva d'actualització del Partit per a la nova situació.

En les primeres etapes d'aquest llarg període vam posar en primer pla l'objectiu de mantenir les arrels de la militància participant en la lluita de resistència i recompo-sició, de normalització dels instruments que considerem importants, especialment la separació entre mediació política i partit, i abordar amb tranquil·litat les tasques d'actualització del pensament i l'organització. Certament ens hem vist obligats a centrar l'acció política i les respostes als problemes concrets dedicant temps i es-forços a la normalització de la mediació política, així com a la recomposició i enfortiment sindical, i és possible que altres qüestions hagin quedat endarrerides.

Ens vam proposar que la majoria de militants tinguessin una activitat en una entitat social i crear una nova cultura de relació entre les esquerres que afavorís la unitat dels treballadors i de les forces d'esquerres.

Vam fer l'esforç de proposar un referent polític unitari, que va ser expressió del nostre espai històric: un moviment polític i social amb una nova forma de fer po-lítica.

El camí va ser llarg fins que vam construir Esquerra Unida i Alternativa, amb la perspectiva d'una coalició de l'esquerra transformadora catalana. Vam aconseguir normalitzar EUiA, consolidar la Coalició ICV-EUiA i juntament amb la resta de l'esquerra plural vam aconseguir substituir el govern de dretes per un d'esquerres i catalanista. Eren temps de la dreta al Govern d'Espanya; sense cap dubte el canvi a Catalunya va ser important també per a la substitució de la dreta en el govern d'Espanya.

Es va crear una nova cultura de relació entre les esquerres. Una relació en convi-vència plural, positiva i constructiva, de col·laboració i complementarietat.

Ens vam proposar com a objectiu la consolidació del govern d'esquerres a Catalun-ya; reflexionar sobre el nou tipus de mobilització, en positiu i constructiu, adequat a aquesta etapa, de manera que fos un element dinàmic per assegurar la concreció

Page 68: Informe Polític XII Congrés PCC

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

Òrgan Central del PCCany xxvi / OCtubre 2009

XII Congrés- Catalàwww.pcc.cat · www.avant.cat

Document polític XII Congrés del PCC

Caminante, son tus huellasel camino, y nada más;caminante, no hay caminose hace camino al andar.

Al andar se hace camino,y al volver la vista atrásse ve la senda que nuncase ha de volver a pisar.

1.-EL CAMÍ RECORREGUT I PERSPECTIVES. 2.-FER I MILLORAR LES FORMES DE FER DEL PARTIT. 3.-VIGÈNCIA DEL FRONT D’ESQUERRES I LA SEVA CONS-TANT ACTUALITZACIÓ.4.-OPORTUNITATS I AMENACES PER A LA CONCRECIÓ I AVANÇ DEL FRONT D’ESQUERRES.5.-MANTENIR UNA ACTITUD INTERNACIONALISTA. 6.-ACTUALITZAR DE FORMA PERMANENT LA NOSTRA TEORIA I EL NOSTRE PENSAMENT. 7.-ADEQUACIÓ DE L’ORGANITZACIÓ DEL PARTIT A LES CONDICIONS I OBJECTIUS DEL S.XXI.

PCC