17MIRANT ENDAVANT29 de desembre de 2011

Al Pla de Rubió, primera Festa Major de l’anyPrograma d’actes dels dies 1 i 2 de gener

El Pla de Rubió, celebra la pri-mera Festa Major del 2012; un

seguit d’actes previstos pels dies 1 i 2 de gener que comencen a les 11 del matí, amb la celebració de la Missa a la capella de Sant Macari. A la tarda, a partir de les 7, ball de vetlla amb el tradicional Ball de Rams, amb la música en directe del grup Magma. Durant el ball hi haurà animació amb una parella de ball que oferirà diferents balls de saló.

L’endemà dilluns, a partir de les 10 del matí, hi haurà vols cap-tius amb el globus aerostàtic de Camins de Vent.

Al punt del migdia, missa en honor al patró, Sant Macari, a la capella que porta el seu nom.

A 2/4 d’1, a la sala del Local So-cial de Rubió, arribada del Patge Macari acompanyat dels seus aju-dants, per recollir les cartes de tots els infants que ens acompanyin en aquesta diada.

Tot seguit vermut per a tots els assistents.

Els actes festius, s’allarguen fins el diumenge dia 8, que es re-presentarà l’obra còmica “Ai, pare perdoneu-me” de Maribel Masip Mirabent, presentada pel grup El Coverol d’Esparraguera. Tots els actes són gratuïts. Des de l’orga-nització, (Departament de Cultura de l’Ajuntament de Rubió i la Co-missió de festes), es reserva el dret de qualsevol canvi en la programa-ció dels actes.

Festa dels Reis d’IgualadaAhir dimecres dia 28 de desem-

bre, festa dels Sants Innocents, els infants d’Igualada rebien el Pat-ge Faruk i el seu seguici, que van arribar a Les Comes com a missat-gers dels Reis d’Orient. Un any més el pavelló esportiu es va omplir ja a primera hora de la tarda, i les famí-lies van gaudir de l’espectacle del grup d’animació Els Pepsicolen.

1 de gener: Lliurament de cartes

La propera cita dels infants amb el Patge Faruk serà diumenge 1 de gener, quan vagin a portar la carta als Reis.

A partir de 2/4 d’11 del matí, s’obriran les portes del Teatre muni-cipal de l’Ateneu, on la comitiva de patges acompanyants, saludaran els nens i nenes abans de ser rebuts pel Patge, a qui lliuraran la carta per a ses majestats.

Dijous dia 5: La Cavalcada

Melcior, Gaspar i Baltasar, els tres reis d’Orient, arribaran a Igua-lada, dijous a 2/4 de 6 de la tarda, a la zona de l’antic Hospital, on seran rebuts per les autoritats locals. Pri-merament hi haurà una petita ac-tuació de les bandes musicals i des-prés de les salutacions i parlaments, s’iniciarà la cavalcada pels carrers de la ciutat, que seguirà el trajecte habitual. La comitiva l’encapçalarà la Banda de Música d’Igualada i la Unió Filharmònica d’Amposta.

Dia de Reis: Fira al Passeig

L’endemà divendres 6 de ge-ner, dia de Reis, el Passeig Verda-guer acollirà la tradicional Fira de Reis, sent de les més antigues de tot Catalunya, i és que la primera

edició se celebrava a la ciutat l’any 1373 com a concessió del privilegi que va atorgar Pere III el Cerimoni-ós. Antigament la fira començava en la festa de l’Epifania del Senyor i de durada els quinze dies següents.

L’esmentada Fira constà, a més del tradicional mercat ramader, d’exposicions de maquinària i al-tres inputs per al sector agrícola i de productes diversos. La secció dedicada al bestiar (cavallí, oví, boví i porcí), s’ubicà a la plaça d’Espanya i als carrers propers, la de planters (hortícoles, d’arbres fruiters i de diverses varietats de vinya americana), a la plaça de Sant Joan, els estands de maqui-nària agrícola i les parades de ve-nedors de teixits, llibres, cristalle-ria i venda ambulant en general, al passeig de les Cabres. A la ram-bla del General Vives s’hi instal-laren altres estands dedicats a l’exhibició i venda de maquinària agrícola, i a la plaça de l’Ajunta-ment se celebrà el popular mercat d’avicultura i de fruites.

Avui en dia la Fira de Reis és un autèntic aconteixement comercial i social. En aquesta Fira especialitza-da en planters, és tradicional que els pagesos de la comarca s’abas-teixin dels planters d’arbres que necessiten per l’any. Darrerament s’ha complementat amb productes d’artesania d’aquí i de fora i amb parades que ofereixen alimentació i productes artesanals.

El Passeig Verdaguer, és la seva actual ubicació i s’omple de gom a gom de visitants i expositors.

Als carrers del Nucli antic s’hi instal·larà la Fira d’antiguitats, col-leccionisme, art i artesania, i a les 12 del migdia, a l’estació Vella, ballada de sardanes amb la Cobla Ciutat de Manresa.

Els Reis d’Igualada al cupó de l’ONCE del 5 de gener

Al saló de Sessions de l’Ajun-tament d’Igualada, es va celebrar, ahir dimecres, l’acte de presentació del cupó de l’ONCE, dedicat als Reis d’Igualada.

L’acte, presidit per l’alcalde, Marc Castells, va comptar amb la presència del Delegat Territorial de l’organització a Catalunya, Xavier Grau, i del president de la Comissió de la Cavalcada de Reis d’Igualada, Joan Prat.

Un total de 5 milions de cupons del sorteig que tindrà lloc el dia 5 de gener a tota Espanya, portaran com a imatge gràfica la històrica festa igualadina, amb el Patge Fa-ruk pujant per escala a un balcó. L’alcalde en el seu parlament des-tacà el que significa de promoció de la festa i de la ciutat d’Igualada aquest fet.

Per la seva part el Grau, dei-xava constància, també, de la seva satisfacció per poder contribuir a la major difusió d’una festa de la qual tothom li ha parlat tan elogi-osament. Igualment el senyor Prat, en nom de la Comissió va agrair la col·laboració trobada per tal que aquest fet fos una realitat, amb una promoció tan extraordinària de la nostra entranyable festa a tot l’es-tat.

El número de l’ONCE estarà a la venda a partir del divendres, en tots els punts de venda de l’Orga-nització.

Catmerata, demà a Paper de MúsicaDemà divendres 30 de desem-

bre tindrà lloc un concert a la Sala Paper Música de Capellades, a les 9 del vespre, a càrrec de la Cat-merata Orquestra de Cambra.

Catmerata és una orquestra de cambra formada per joves in-tèrprets d’entre 18 i 26 anys. La majoria d’ells posseeixen el títol de grau superior o bé es troben cursant l’últim curs de grau supe-rior a l’ESMuC (Escola Superior de Música de Catalunya).

Val a dir que tots els mem-bres que integren l’orquestra han estat membres actius de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC). Actualment molts d’ells són membres de la “Joven Orques-ta Nacional de España” (JONDE), Orquestra Simfònica de l’ESMuC, Schleswig-Holstein Musik Festival

Orchestra (SHMFO) i de la Gustav Mahler Jugendorchester (GMJO). Alguns d’ells estan estudiant a l’Escola Superior de Música Reina Sofia de Madrid, Hochschule für Musik Hanns Eisler de Berlín, a la Hochschule für Musik de Friburg, Brussel·les i Leipzig.

Cal constatar que aquesta orquestra de cambra és un nou projecte, creat recentment amb l’objectiu necessari de donar vida musical al nostre país a través de les grans obres del repertori per aquesta formació i poder-les ofe-rir, a posteriori, a diferents esce-naris del territori català. Per inici-ar aquest nou projecte l’orquestra durà a terme els dos primers con-certs que s’oferiran avui dijous 29 a l’Església de Manlleu i el segon, com bé hem anomenat a l’inici, a

la Sala Paper de Música de Cape-llades a les 21:00h.

Els components que formen la orquestra són: violins Anna Urpi-na, Christian Torres, Sergi Puente, Bernat Prat, Ignasi Roca, Ariadna Gabarrell, Ernest Martínez, Cè-lia Johé; violes Ana I. Zambra-no, Agnès Mauri, Laura Erra; violoncels Ferran Bardolet, Irma Bau, Oriol Prat i contrabaix Joan Cantallops.

El programa que s’interpretarà serà la Simfonia per cordes n.10 en Si menor de F. Mendelsshon, el concert n. 3 de Brandenburg en Sol Major de J.S. Bach, la Sui-te Holberg en Sol M de E. Grieg i finalment la “St Paul’s Suite” de Holst.

Toca’m el cuplet, amb Mònica Torra i Neus PerisDemà divendres 30 de desembre

a 2/4 de 9 del vespre, i al Casal de Tous, l’actriu touenca Mòni-ca Torra i la pianista Neus Peris, presenten “Toca’m el cuplet”, un espectacle narrat, proper ple de cançó i bon humor, que va ser un èxit de públic a la seva estrena al Teatre de l’Aurora d’Igualada, on va exhaurir les entrades i encara va quedar gent al carrer… L’en-trada de l’espectacle val 6 euros, s’obriran taquilles al mateix Casal de Tous a les 19h., i ja es poden reservar entrades al correu electrò-nic HYPERLINK “mailto:tocamelcu-plet@gmail.com” tocamelcuplet@gmail.com. Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Martí de Tous i el Casal de Tous.

75 minuts d’espectacleToca’m el cuplet és un especta-

cle de narració i música, una sola història és la que va succeint al llarg dels 75 minuts, intercalant narració amb música i els cuplets cantats. La història va a cavall del present i del passat, especialment dels anys 30-40, l’època en que els cuplets van tenir més importàn-

cia. Remena nena, El vestir d’en Pasqual, Jo vull ser miss… i més cuplets, ens ajudaran a imaginar i participar del món picaresc i gro-tesc dels personatges que expli-quen la història d’aquest espec-tacle.

La Mònica a la veu i la Neus al piano, es passegen pels cafès-teatre dels anys 30, jugant amb dobles sentits, ironia i molt humor; fent participar al públic d’una for-ma fresca i natural.

cansaladeria xarcuteriacarnisseria

ELABORACIÓ PRÒPIA / QUALITATTel. 93 804 30 38

Cuina per a tu… perquè puguis gaudir de les celebracions de Nadal, cap d’any, Reis, festes

familiars,… no t’ho pensis ni un moment i vine’ns a veure!!!

MENÚ ESPECIAL PER A FESTESEls dies de cada dia trobareu plats precuinats

d’estil senzill i casolà.Proposem un menú per 6.30 euros

amb primer i segon plat a escollir i postres.

De cap d’any a Reis, a Hostalets de PierolaA la tarda vespre, de dissabte dia

31, al Casal d’avis s’hi celebra la Festa de Cap d’any que organit-za la mateixa Associació.

A partir a les 00.30 de la ma-tinada, al Casal Català s’hi fa la Festa de Cap d’any per celebrar l’entrada del 2012.

L’endemà diumenge dia 1 de gener, a 2/4 d’1 del migdia, a la parròquia de Sant Pere, celebra-ció de la Missa d’any nou, i una

hora més tard, a la plaça Dr. Con-de, arribada del Patge Txelín per recollir les cartes de SSMM els Reis d’Orient.

A la llar d’infants municipal La Granota, s’hi continuarà l’Esplai de Nadal, fins el dia 5 de gener.

El dijous 5, a les sis de la tar-da, amb entrada pel carrer Sant Antoni, arribada de Ses Majestats els Reis d’Orient, que aniran fins la parròquia de Sant Pere on aran

l’adoració. A la placeta Dr. Conde seran rebuts per les autoritats dels Hostalets.

El dia 6, dia de Reis, celebració de la missa especial per la diada, a 2/4 d’1 del migdia.

L’agenda de Nadal a Els Hostalets de Pierola acaba el dia 8 de gener amb la ballada de sarda-nes que anirà a càrrec de la Cobla Catània; serà a les 6 de la tarda, a la sala del teatre del Casal Català.

18 MIRANT ENDAVANT 29 de desembre de 2011

DIA A DIAAVUI DIJOUS 29■ Al llarg de tot el dia, a Les Comes (Igualada), 20è Torneig de Nadal Caga Tió.■ Al matí, al CEIP Marta Mata de Vilanova del Camí, Patrip Patrap, Torneig es-portiu de Nadal.■ Al matí i a la tarda, a la Torre de Claramunt, Saló de la Infància.■ A partir de 2/4 d’11 del matí, al Museu de la Pell d’Igualada, Saló de la Infància: El Saló del Rec.■ A la tarda, a Carme, Saló de la Infància.

DIVENDRES 30■ Al llarg de tot el dia, a Les Comes (Igualada), 20è Torneig de Nadal Caga Tió. ■ De 9 del matí a 9 del vespre, al pavelló Mestre Vila Vell d’Òdena, Torneig de futbol sala: 12 hores de Nadal.■ A partir de 2/4 d’11 del matí, al Museu de la Pell d’Igualada, Saló de la Infància: El Saló del Rec. (Últim dia).■ A 2/4 d’11 del matí, a la Residència de Capellades, teatre: Conte de Nadal, pel grup de teatre de la residència.■ De les 11 del matí a les 2 de la tarda, a Cal Sanahuja de Piera, Saló de la Infància i de la Joventut.■ De les 5 a les 8 de la tarda, a Cal Sanahuja de Piera, Saló de la Infància i de la Joventut.■ A 2/4 de 9 del vespre, al Casal de Tous, Toca’m el cuplet, amb Mònica Torra i Neus Peris.■ A les 9 del vespre, a la Sala Paper de Música de Capellades, concert de presen-tació de l’Orquestra de Cambra Catmerata.■ A les 9 del vespre, a l’església del Roser, concert del Cor de cambra ARSinNO-VA.

DISSABTE 31 de desembre - Cap d’any■ A les 5 de la tarda, a Can Papasseit de Vilanova del Camí, ball de fi d’any de la gent gran.■ A les 6 de la tarda, a Vilanova (zona Mercat), sortida de la XIII Cursa de Sant Silvestre.■ A partir de les 12 de la nit, al Teatre de La Lliga de Capellades, festa de cap d’any del jovent.■ A 2/4 d’1 de la matinada, al Casal Català dels Hostalets, festa de cap d’any.■ A la 1 de la matinada, a La Vinícola de Montbui, revetlla-ball.■ A la 1 de la matinada, a la Casa d’Andalusia de Vilanova del Camí, festa de cap d’any.■ A la 1 de la matinada, a la nau de Cal Sanahuja de Piera, festa de cap d’any amb DJ’s locals.

DIUMENGE 1 de gener de 2012■ A partir de 2/4 d’11 del matí, al Teatre municipal L’Ateneu Igualadí, lliurament de les cartes als Reis d’Orient.■ A les 11 del matí, a Can Papasseit de Vilanova del Camí, recollida de cartes per als Reis Mags d’Orient.■ A 2/4 de 2 de la tarda, als Hostalets de Pierola (P. Dr. Conde), arribada del Patge Txelín per recollir les cartes de SSMM els Reis d’Orient.■ A les 6 de la tarda, a La Vinícola de Montbui, ball d’any nou de la gent gran, amb Elisabet Majoral.■ A les 6 de la tarda, al Foment de Piera, concert d’any nou amb les corals Xicoira i Tríola.■ A 2/4 de 7 de la tarda, als Prats de Rei, representació del Pessebre Vivent.■ A les 7 de la tarda, al Pla de Rubió, Ball de Festa Major, amb el grup Magma.

DILLUNS 2■ Al llarg del matí, al Pla de Rubió, vols captiu en globus.■ A les 12 del migdia, al Pla de Rubió, missa en honor al Patró, sant Macari.■ A 2/4 d’1 del migdia, al local social de Rubió, arribada del Patge Macari i el seu seguici.

DIJOUS 5 de gener - Nit de Reis■ A 2/4 de 6 de la tarda, a Igualada (antic Hospital), les autoritats reben Ses Majestats els Reis d’Orient. Inici de la cavalcada. ■ A les 6 de la tarda, a Vilanova, arribada de SSMM els Reis Mags d’Orient.■ A les 6 de la tarda, als Hostalets de Pierola, arribada dels Reis d’Orient.■ A 2/4 de 7 de la tarda, a Piera, Cavalcada de Reis. ■ A les 7 de la tarda, a La Vinícola de Montbui, arribada en globus dels Reis d’Orient.■ A 2/4 de 8 de la tarda, al nucli antic de Montbui, cavalcada de Reis - arribada dels Reis d’Orient.

DIVENDRES 6■ Al llarg del matí, al Passeig Verdaguer d’Igualada, Fira de Reis. ■ Al llarg del matí, al nucli antic d’Igualada, Fira d’antiguitats, col·leccionisme, art i artesania.■ A les 12 del migdia, a Igualada (estació Vella), ballada de sardanes amb la Cobla Ciutat de Manresa.■ A 2/4 de 7 de la tarda, als Prats de Rei, representació del Pessebre Vivent.

DISSABTE 7■ A les 7 de la tarda, al Teatre municipal L’Ateneu Igualadí, concert de Reis de la Coral Infantil Els Verdums.

DIUMENGE 8■ A ¾ de 12 del migdia, al Teatre municipal L’Ateneu Igualadí, Els Pastorets, amb l’Esbart Igualadí.■ A 2/4 de 6 de la tarda, al Casal, Els Pastorets de Calaf.■ A les 6 de la tarda, al Teatre municipal L’Ateneu Igualadí, Els Pastorets, amb l’Esbart Igualadí.■ A les 6 de la tarda, al Casal Català dels Hostalets de Pierola, ballada de sardanes amb la Cobla Catània.■ A les 6 de la tarda, al Pla de Rubió, teatre amb l’obra còmica “Ai, Pare, perdo-neu-me”.■ A 2/4 de 7 de la tarda, als Prats de Rei, representació del Pessebre Vivent.

DILLUNS 9■ A les 6 de la tarda, al teatre Municicpal de l’Ateneu, sesió setmanal d’AUGA amn Joan Armengol.

Concert d’ARSinNOVA al Roser d’IgualadaAquest proper divendres dia 30

de desembre a les 21hores, el cor de Cambra ARSinNOVA de Barcelona oferirà un concert a l’Es-glésia del Roser d’Igualada, inter-pretant en la primera part músi-ca sacra contemporània d’Aaron Copland i Benjamin Britten, i en la segona part Nadales tradicionals catalanes, algunes d’elles harmo-nitzades per dos components del cor.

L’ARSinNOVA Cor de Cambra va ser creat l’any 2007 per inicia-tiva d’un grup de joves cantants i del director Pere Lluís Biosca, amb la ferma intenció d’esdevenir un grup de referència de la música vocal de cambra a través d’un tre-ball constant i rigorós. Actualment el Cor està format per una trente-

na de nois i noies amb una sòlida formació musical i vocal i una dila-tada experiència en el món coral.

En aquests primers anys de vi-da, el Cor ha ofert diversos con-certs a Barcelona, Vilafranca del Penedès, El Vendrell, Manresa i Berlin entre d’altres. L’any 2010 també va col·laborar en els con-certs de final de gira de Manel al

Palau de la Música Catalana i re-centment ha participat en la gra-vació del seu segon disc: 10 milles per veure una bona armadura.

El passat mes d’abril, l’ARSin-NOVA Cor de Cambra va rebre el primer premi del 6è Festival Inter-nacional Coral de Malgrat de Mar en la categoria de Cor Mixt, i Pere Lluís Biosca el de millor director.

Dies nadalencs a PieraTal i com estava previst, la set-

mana de Nadal va venir marca-da pels actes més específics dedi-cats a aquesta jornada. El taller infantil a la Biblioteca sobre temà-tica nadalenca o la recepció de l’alcalde Jaume Guixà a entitats i treballadors de l’Ajuntament en són un clar exemple. Dissabte 24, nens i nenes dels diferents cen-tres escolars de Piera van oferir un programa especial de poesies i versos a Ràdio Piera, emissora que va emetre diumenge la salu-tació de l’alcalde Guixà i del rector Ramon Bosch. Per altra banda, el mateix dia de Nadal, el nucli antic del municipi va ser escenari del XXII Pessebre Vivent de Piera amb un notable increment de públic respecte anys anteriors gràcies a l’augment en el nombre de visi-tants vinguts de fora de Piera i de la comarca.

Propers actes fins a Reis

Divendres 30 de desembreD’11 a 14 h i de 17 a 20 h, a la

nau de Cal Sanahuja, XV SALÓ DE LA INFÀNCIA I DE LA JOVENTUT

Durant tot el dia els infants de Piera podran gaudir d’inflables i tallers.

Hi participen l’Agrupació Sar-danista de Piera, Amics del Pubi-llatge, Associació Juvenil 83 i mig, Associació de Dones de Piera, Creu Roja Piera, Falcons de Piera, Pie-restiu.

A les 12.30 h, CONTES per a in-fants de 0 a 3 anys amb «La mama i la padrina»

A les 19 h, COMIAT, amb l’ani-mació infantil de Pallasses Pallus-ses. Entrada gratuïta

Organitza: Regidoria de Joven-tut de l’Ajuntament de Piera i Es-pai d’Entitats

Dissabte, 31 de desembreA les 21.30 h, a la Sala Vall

d’Or, SOPAR I FESTA DE CAP

D’ANY. Organitza: Associació de Veïns del Bedorc.

Després de la mitja nit i fins a la matinada, a la nau de Cal Sana-huja, FESTA DE CAP D’ANY. Música amb DJ locals. Organitza: Jovent de Piera

Diumenge, 1 de generMISSA SOLEMNE D’ANY NOUCa n’Aguilera: A l’església de

Santa Maria, a les 10 hPiera: A l’església de Santa

Maria, a les 11.15 hBedorc: A l’església de Sant

Sebastià, a les 13 hRECOLLIDA DE CARTES ALS

BARRIS - ARRIBADA DEL PATGE REIAL A:

Ca n’Aguilera: Al Jardí, a les 13 h

La Venta-Can Musarro: Al local social, d’11.30 a 13 h

El Portell: Al local social, a les 12 h

Can Canals: Al local social, les 17 h (també cantada de nadales)

A les 18 h, al Foment de PieraCONCERT D’ANY NOU1a part: Recull de cançons po-

pulars nadalenques, a càrrec de les corals Xicoira i Tríola. A la mit-ja part, entrega dels premis del 59è Concurs de Pessebres. 2a part: Cantata Nadal, encara, a càrrec de la Coral Xicoira. Entrada: 5 euros

Del 2 al 5 de generA partir de les 10 h, al pavelló

poliesportiu, STAGE DE PATINAT-GE. Dll, dm i dc, de 10 a 20 h. Dj, de 10 a 14 h. Organitza: Club de Patinatge Artístic de Piera

Dijous, 5 de generA les 18.30 h, arribada per la

carretera dels Hostalets, de la 65a CAVALCADA DE REIS A PIERA. Mis-satge dels Tres Reis d’Orient, des del balcó de l’Ajuntament, i tot seguit adoració al Nen Jesús a la Pl. del Tricentenari.

Comandes a partir del dia 4, a partir de les 19 h, a l’antiga fàbri-ca Sanahuja. Organitza: Comissió pro-Cavalcada de Reis.CAVALCADA DE REIS ALS BARRIS

Can Canals: A les 18 h, arriba-da dels Tres Reis. Concentració a la porta de l’església

El Portell: A les 18.30 h. Punt de partida C/ del Vi – cantonada Olimpíades

Ca n’Aguilera: A les 19 h, a l’església Santa Maria

La Venta-Can Musarro: A les 20.30 h, arribada dels Reis Mags d’Orient, que faran un recorre-gut pel barri i acabaran al local de l’associació on hi haurà xocolata desfeta i tortell (preu: 3 €, beguda no inclosa).

El Bedorc: A les 21 h, a la plaça dels Arbres (comandes,

el dia 4 a partir de les 21 h, a la Sala Vall d’Or).

Divendres, 6 de generMISSA SOLEMNE DE REISCa n’Aguilera: A l’església de

Santa Maria, a les 10 hPiera: A l’església de Santa

Maria, a les 11.15 hEl Bedorc: A l’església de Sant

Sebastià, a les 13 h folklore, pels pobles i racons més populars de Catalunya.www.superkit.cat - Tel. 93 805 30 49

Tallem tot tipus de fustes a mida

19OPINIÓ29 de desembre de 2011

La secció de “Cartes dels Lectors” és una tribuna oberta al que els nostres lectors vulguin manifestar. Per a la seva publicació, els escrits que ens vulgueu fer arribar han de tenir com a condició que estiguin degudament identificats (nom i cognoms, DNI, domicili i telèfon), que siguin respectuosos amb les persones i institucions i que tinguin una llargada màxima de 20 línies; en cas de tenir més extensió, no podem garantir la seva publicació per motius d’espai. D’altra banda, L’ENLLAÇ no s’identifica necessàriament amb les opinions que puguin sortir publicades en aquesta secció.

Gràcies Joan

Gràcies, Joan Paradell, per la música que ens vares fer sentir, amb el gran orgue de la Basílica de Sant Pere del Vaticà, durant la celebració nadalenca de la Missa del Gall.

L’Adeste Fidelis, junt amb les veus de la coral fou una interpre-tació, diria jo, insuperable. Però les variacions a l’orgue que ens vas oferir sobre nadala quan el papa Benet XVI acompanyava el retorn de la imatge de l’infant Jesús al pessebre, superà l’esclat de joia de la nit que es reflectia en el rostre papal com en els del seguici.

Felicitats, Joan.Lola Fillat i Queralt

L’Escola de Música de Capellades, per primera vegada sense subvenció municipal en 25 anys

El Jorge Valdano explica que, al mundial de futbol de Mèxic de 1986, i en referència als centenars de periodistes que cada dia se-guien les evolucions de la selecció argentina, Maradona li va fer la següent pregunta: Creus que de debò hi ha algun d’aquests pe-riodistes que estimi de veritat el futbol?, perquè jo aposto a que no n’hi ha ni un, per molt que om-plin pàgines i pàgines parlant de futbol als seus diaris. Valdano va respondre que no ho sabia, i Ma-radona el va replicar que farien un experiment per a comprovar-ho. Aquest experiment va consistir en llançar-los vàries vegades una pilota durant un entrenament. Els periodistes les hi van tornar i Ma-radona va concloure que, efecti-vament, no n’hi havia ni un de sol que estimés de veritat el futbol. I com treus aquesta conclusió?, va preguntar en Valdano. Està molt clar, va contestar en Maradona, tots ens han tornat la pilota amb la mà, ni un de sol amb el peu.

La veritat és que no és tan difícil veure l’essència de les co-ses, però com deia el bo de Saint Exupery, cal anar més enllà del que ens diuen els nostres sentits, ja que l’essència és invisible als ulls.

Recentment s’ha produït un fet lamentable en un ple de l’Ajun-tament de Capellades. Es tracta de la revocació de la subvenció que aquest ens atorga anualment a l’Escola de Música de Capella-

des, i així podem dir que, per pri-mera vegada en 25 anys, l’Escola de Música de Capellades no rebrà cap subvenció per part de l’Ajun-tament. De fet, aquest ens havia aprovat el mes de febrer l’ator-gament d’una subvenció de 800 euros, bastant magra per cert, en comparació al valor essencial que l’escola aporta al municipi, per re-vocar-la uns mesos després. I la raó d’aquest canvi ha estat la protesta d’una associació del municipi que considera que l’Escola de Música és una empresa amb finalitat de lucre (visca la camaraderia!, sigui dit de passada, entre les entitats del municipi). Davant d’aquest ar-gument, el govern municipal, amb l’aquiescència de la totalitat de l’oposició, va aprovar la revocació de la subvenció. És a dir, que ni un sol regidor, ni un sol dels nostres representants electes, ha vist l’es-sència de la qüestió.

És cert que l’Escola de Músi-ca de Capellades està constituïda com a societat civil particular, però no és menys cert que tothom té dret a guanyar-se la vida, i que les persones que tiren endavant l’escola de música se la guanyen amb ella. I que, a més a més, se la guanyen oferint al poble un servei essencial. Per a mi això és objec-te d’elogi i admiració. Sí, admiro les persones que es guanyen la vida amb allò que els apassiona. També hem de tenir clar que, si en aquest cas particular ho poden fer, és perquè hi ha una mancança imperdonable per a un país que aspira a ser de primera pel que fa referència a l’ensenyament públic de la música.

Fins aquí el que veuen els ulls. Però anem a l’essència: Quan ve-ieu el Frederic penjar cartells per les botigues, sigui del concert de Santa Llúcia, de la música al carrer o d’una audició (hi ha tantes acti-vitats musicals al llarg de l’any que l’escola ofereix al poble que ens allargaríem massa si les haguéssim de citar totes), penseu que el mou l’afany de lucre? Penseu que a les persones que dediquen el millor de les seves hores a l’aprenentat-ge i l’ensenyament d’una activitat com la música, que requereix d’es-forç i constància, les mou l’afany de lucre? Us sembla que el que manté en actiu l’Escola de Música de Capellades, una de les poques a la comarca en funcionament, és l’afany de lucre dels seus direc-tors?

Hem de recordar que la nos-tra escola de música és, després de l’Escola Municipal de Música d’Igualada, la que està homologa-da per la Generalitat per a impartir

estudis de música de major nivell a l’Anoia, i que assolir aquest grau d’excel·lència i mantenir-lo com-porta un munt de feina i obstacles. No us sembla que si una escola de música fos un negoci lucratiu n’hi hauria moltes a la comarca?, de la mateixa manera que hi ha un foti-mer d’oficines bancàries, bars i dis-coteques, associacions que donen fórmules per a la felicitat o escoles d’anglès (amb tot el respecte, que-di clar, per les darreres).

En definitiva, crec que s’està incorrent en un greu error dene-gant aquesta subvenció amb l’ar-gument que l’escola de música és una entitat amb ànim de lucre. Es miri com es miri, és una decisió errònia. Ni tan sols respon a una correcta interpretació de les orde-nances municipals, ja que aquestes diuen que una entitat és elegible com a destinatària de subvenció municipal si les seves activitats són d’interès públic. La qual cosa ens porta a les dues darreres pregun-tes: No considereu d’interès públic tenir al nostre municipi una esco-la de música com la que tenim? No considereu d’interès públic les activitats que aquesta escola or-ganitza regularment per a tots els capelladins i capelladines al llarg de tot l’any?

Per concloure, considero greu que, en una època en què els ges-tors polítics estan tan qüestionats, de vegades injustament, els del nostre municipi sembla que vo-len fer mèrits per convertir totes aquestes crítiques en justes. Però rectificar, i veure l’essència de les coses, és de savis.

Jose Fernández (pare d’alumne de l’Escola de

Música de Capellades)

Reductes del passat

Vol un segell?... Si hagués sa-but el què m’esperava, m’ho hau-ria pensat dues vegades abans

de formular aquesta pregunta. Resulta que la clienta en qüestió es va esvalotar perquè vaig par-lar-li en català i no en espanyol. Segons ella, a Igualada tenim el desagradable costum d’emprar massa sovint el català en detri-ment del castellà. Jo vaig caure en el parany i li vaig respondre irònicament (en castellà, perquè ho entengués) que a Anglaterra també parlen l’anglès i ningú s’es-tranya. Ai el que vaig dir! La dona se’m va posar feta una fera i co-mençà a malparlar de coses que no venien a col·lació: dels joves, de Franco, dels comunistes i de Chaves. Una amalgama tan poc heterodoxa que em va ser impos-sible catalogar-la ideològicament. Després vaig saber que aquesta persona va fugir de Barcelona a la postguerra i va emigrar a Ve-neçuela buscant una vida millor. I devia fer-ho, fins que en Chaves li va fer la vida tan impossible que va haver que malvendre les seves possessions i tornar a la seva terra natal. Una terra que ha canviat molt des de que va marxar i on la seva gent té una cultura superior a la de molts països. La suficient per entendre que la Guerra Civil no va ser fàcil per a ningú (ni per a uns ni per als altres), la suficient per parlar en català sense menystenir el castellà, la suficient per saber que els comunistes són producte del passat, la suficient per saber que en Chaves va ser elegit a les urnes declarant obertament les se-ves simpaties per personatges com Fidel Castro...

Li agradi o no, senyora, el món ha canviat molt d’ençà que va abandonar el continent. I li acon-sello que deixi estar el passat i miri endavant si vol encaixar. No val la pena odiar, ni discriminar, ni cri-dar... a Catalunya hi són benvingu-des totes les creences, sempre que siguin tolerants.

En tot cas, benvinguda a Igua-lada i Bon Nadal!

Kilian Tomàs

Celebració especial

El poble de Els Hostalets de Pierola té un bon motiu per aquesta celebració i és que la Rosa Galceran i Codina, el dia 26 de de-sembre, ha complert 100 anys. Els que hem tingut la sort de compar-tir amb ella part de la seva vida, ens ha donat motius per veure que no viu més anys el que més té, sinó el que més dóna.

Nascuda a Can Fontimarch el 1911 filla d’una família noble i amb el treball honrat de bandera. El seu ha estat ajudar i servir amb un interès tal que era capaç d’aju-dar al més necessitat i de servir cobrant la voluntat quan veia la necessitat d’alguns dels seus cli-ents. Vídua d’en Josep Pallarols i Enric, fruit d’aquest matrimoni varen néixer dues filles, la Pepita i l’Assumpció, que alletades i se-guint l’exemple de la seva mare, en aquell temps i al ser noies con-geniaven més amb la seva mare ja que el seu pare, al ser pagès, tenia en la vinya la seva tasca. Era tot un goig veure la Rosa sempre contenta, sempre preocupada per tothom que intuïa que en aquells temps de postguerra les greus ne-cessitats i amb aquesta doctrina tramesa a les seves filles varen, cada una d’elles, formar també la seva família i donar a la Rosa, néts i besnéts. Actualment dites dues fills són vídues de Francisco Mena

Carrer Alemanya 20 Pol. Ind. Les Comes

IGUALADA

LA BOTIGA DEL CAFÈ• Cafè en gra per a

màquina automàtica• Cafè mòlt gourmet• Cafè en Cialdes• Cafè en càpsules

Lavazza

DISTRIBUÏDOR

93 803 63 16

PLA RENOVI

ABONEM 20€

Per la seva cafetera vella

al comprar qualsevol dels

models Lavazza Blue o

Lavazza Espresso Point

Promció vàlida fi ns

el 15 de gener

FERNANDEZ SANGLAS, S.L.Elaboradors oficials de DECEUNINCK

C/ Còrdova, 14 - Tel. 93 805 27 94 SANTA MARGARIDA DE MONTBUI

info@fernandezsanglas.com - www.fernandezsanglas.com

ESPECIALISTES EN PVC i ALUMINI Sostres i recobriments

Fabricants de:

FINESTRESPORTESBALCONERESCORREDERES

Amb la confiança

plats cuinats i servei de càtering

HORARI: DILLUNS A DIUMENGE DE 10 a 15.30 h.DIVENDRES NO TANQUEM AL MIGDIA

Tel. 93 806 12 55Amadeu Amenós, 208788 – Vilanova del Camí (Bcn)vilanova@cuinatstorres.comwww.cuinatstorres.com

NOVA BOTIGA A VILANOVA DEL CAMÍ

20 OPINIÓ 29 de desembre de 2011

CIUTADANA DEMPEUS Maribel Nogué i Felip

... a Reis Enrere queden ja el tió, el pes-

sebre i les reunions familiars per excel·lència per donar pas a les festes --diem-ne-- més exteriors a la llar. La preparació del cap d’any sempre té aquestes connotacions més artificials o sofisticades, a les compres de darrera hora --bàsica-ment les joguines i regals de reis-- s’hi sumen les despeses d’àpats més selectes amb vestits no menys sofisticats especials per aquesta nit de cap d’any. Menys mal que la crisi obligarà molta gent a organitzar els sopars de cap d’any a les cases per trobar-se amb les colles de sempre, això sí, cada generació d’amics amb la seva i al seu estil... I menys mal que els reis posen el colofó especial a les festes retornant-les al caliu de la llar en la seva nit més màgica.

Ja fa dies que a Igualada tot volta entorn la que l’any passat va ser reconeguda per la Generalitat de Catalunya com a Festa Popu-lar d’Interès Cultural. Perquè a les cases ja fa dies que es viu el clima que es genera ja a partir de l’arri-bada de l’emissari reial, el Patge Faruk, aquest personatge que ara tindria 68 anys, el dia 28 de desem-bre de cada any omplint el recinte de Les Comes de mainada que amb els seus ulls, entre astorats i mera-vellats, li donen la benvinguda. A partir d’aquest dia tot seran nervis per estar pendents si els avisa per la ràdio de les malifetes que han de corregir o els reconeix el bon minyons i minyones que són a casa i a l’escola. Nervis també mentre fan cua en la llarga espera per portar-li

la carta el dia 1 al matí, acompa-nyats d’uns pares i unes mares que hauran dormit ben poc, i que ho fan de grat, tot sigui per la il·lusió dels infants.

Però enguany hem tingut una sorpresa a l’avançada. En el concert de Nadal, amb motiu del 20 aniver-sari de la Jove Orquestra Simfònica de l’Anoia, es va donar a conèixer el que se’n diu un “Lip Dub”, és a dir, un enregistrament especial, fet en aquest cas a l’Ateneu Igualadí amb la col·laboració de 14 entitats musicals igualadines, interpretant l’himne del Patge Faruk, aques-ta entranyable composició musi-cal de l’any 1953, obra del mestre Joan Just i escrita per Lluís Valls. En aquest enregistrament s’hi pot copsar la immensa popularitat de l’himne, del personatge i de la Fes-ta. Petits i grans cantant amb ple-nitud de sentiment, il·lusió i alegria no poden descriure-ho millor. Felici-tats per la iniciativa. Qui n’ha viscut intensament l’experiència essent un infant vol fer-la viure també als qui esdevenen els infants d’avui. És així com es transmet el millor de les tradicions, des de l’estima i el respecte, amb la plena participació de tothom qui ho viu. Potser aquest Lip Dub ha estat el millor preludi de la gran festa de la il·lusió, més que el domàs que vesteix la façana de l’Ajuntament i que, com a la nove-tat oficial d’enguany, ha passat més desapercebuda.

Amb tota l’emoció, el dia cinc de gener no podré evitar saber de tantes famílies que no hauran po-

gut veure complerts els somnis dels més menuts perquè la realitat social és la que és. Ni és bo per als infants envair-los de regals per totes ban-des, tantes com branques de família i de coneguts tenen, ni que no pu-guem arribar-hi amb missatges més intangibles. La festa de la il·lusió no es pot limitar a allò material de poder-ho tenir tot perquè els Reis són màgics, sinó a saber acceptar que ens cal el necessari per viure i que no ens podem permetre viure per damunt de les pròpies possi-bilitats. Se’ls ha d’acabar el negoci als bancs per les targetes de crèdit que treuen fum pel gener i febrer, a viure amb dificultats el dia a dia per les imposicions de la societat de consum,per màgiques que siguin.

De ben segur que la màgia dels savis Melcior, Gaspar i Baltasar va per uns camins ben diferents de la disbauxa i l’excés, que valoren molt més el somriure feliç dels senzills que tenen poc i que no entenen el qui es queixa perquè no li han por-tat allò altre que també volien per-què ho té aquell altre nen o nena...

Són reflexions molt gastades, ja ho sé, el tipus de joguina, els valors del tenir o compartir... però què vo-leu que us digui, mentre calgui re-petir-ho em veig obligada a fer-ho. Em dec a la fidelitat dels molts lec-tors i lectores que així ho esperen.

Que siguem capaços d’anar adaptant-nos als nous temps aquest any vinent i els que seguiran per tal de ser feliços. Amb els millors desitjos.

maribelanoia@gmail.com

†3r Aniversari

ALEIX CASTELLTORT i

MIRALDALa teva esposa, fi lls, néts i demés

familiars et tenen a la memòria

El proper diumenge dia 8 de gener de 2012, a les 8 del vespre,

se celebrarà una missa en el seu record a la parròquia de Santa Maria d’Igualada

30 anys de televisió local a l’Anoia: un aniversari agredolçEl dia de Sant Esteve va fer tres

dècades que Anoia Televisió feia la seva primera emissió en proves. Un missatge de l’abat de Montserrat Cassià Maria Just, un informatiu nadalenc i l’actuació de corals i esbarts de la ciutat van donar contingut a aquest experi-ment. Des de l’estiu anterior s’ha-via produït un degoteig d’expe-riències similars a tot Catalunya, però el projecte anoienc tenia una particularitat: era la primera tele-visió comarcal privada. Com que el clima polític de l’època feia espe-rar una imminent legislació sobre televisió privada, els emprenedors anoiencs van madurar un projecte empresarial amb l’objectiu d’eme-tre amb regularitat com a televisió comercial. Però aquesta legalitza-ció no arribava i Anoia Televisió va resistir fent proves fins al 1984.

Aquell mateix any es pro-duí una primera experiència a Masquefa, però cal esperar a fi-nals dels 80 i principis dels 90 per veure una autèntica explosió de mitjans audiovisuals a la comarca, amb l’aparició de Televisió Igua-lada, el renaixement d’Anoia TV i Masquefa TV i televisions a mu-nicipis com Calaf, Capellades, la Llacuna, Piera o Vilanova del Camí. La regulació definitiva del sector arribà amb el desplegament de la TDT, que a casa nostra va tenir un resultat desigual. En el cantó positiu trobaríem la regularitza-

ció de Masquefa TV com a Canal Català Anoia i l’aparició d’un nou operador amb una aposta clara per la producció pròpia, com és Canal Taronja Anoia. Pel contrari, l’apagada analògica va suposar la desaparició d’Anoia TV i el final de la producció pròpia a Televisió Igualada.

Pel que fa a Conca TV, l’ar-ribada de la TDT havia de supo-sar el seu salt a televisió pública comarcal, donat que el consorci que l’havia de gestionar incloïa els municipis de la Conca, Calaf, Masquefa i Piera. Però no va ser així i ara la crisi que ofega també les administracions locals amenaça seriosament la seva continuïtat.

En temps de retallades el més fàcil és apuntar als mitjans de co-municació públics, però abans de passar la tisora caldria plantejar-se quin servei es dóna. La rendibilitat econòmica és molt difícil d’aconse-guir amb aquest tipus de mitjans, malgrat que la televisió pública anoienca és de les més barates de Catalunya per la seva escassetat de recursos tècnics i humans. Però, què hi ha de la rendibilitat soci-al? D’entrada, Conca TV ha cons-truït un espai simbòlic inexistent fa només una dècada i ha donat cobertura a allò que succeïa als diferents municipis. On hi ha el problema, doncs?

Crec que part del problema es-tà en la gestió del mitjà. La llei de

TDT local contempla mecanismes de tot tipus per fiscalitzar els mit-jans públics sense interferir en la feina dels professionals, i potser per l’absència d’aquests mecanis-mes gran part de la programació sembla feta a mida dels ajunta-ments que hi participen, en lloc del públic potencial. També caldria potenciar sinergies amb el món educatiu i empresarial --com ja s’havia fet amb les Escoles Taller d’audiovisuals--, de manera que el mitjà pugui ser un petit motor amb capacitat de generar activitat econòmica al seu voltant en un sector de futur i valor afegit. En tot cas, la escassetat de recursos segurament ha impedit que Conca TV pogués anar més enllà en els seus propòsits inicials.

La funció d’un mitjà públic no es pot reduir al lluïment dels nos-tres alcaldes. Si Conca TV no va més enllà --i que quedi clar que no parlo dels treballadors-- i no aconsegueix teixir o enfortir un tramat de relacions que l’arrelin a la societat, la cultura i l’economia del territori, ningú notarà la seva absència i la ciutadania trobarà encertat retallar aquesta despe-sa per destinar-ho a altres serveis. Només els seus responsables tenen la clau.

Òscar López

i Miquel Calaf, dos grans marits que varen saber escollir les seves esposes.

Actualment la Pepita, la pri-mogènita que sempre ha viscut amb la mare, la cuida i amb l’aju-da si s’escau de la seva germana Assumpció, i així fa que dit cuidat mantingui a la Rosa plena d’ale-gria dintre de la seva voltada edat. Ella encara coneix, ella agraeix, ella ens desitja salut per a tothom i és per aquest motiu que el nostre poble celebra poder tenir entre nosaltres aquesta gran persona que n’és mostra en el seu exemple que en aquells temps de la seva joventut, la crisi era molt pitjor, no hi havia ajudes, es practicava “ajuda i Déu t’ajudarà” i que el tresor més preuat és el lluitar amb dignitat i no perdre mai la fe i l’es-perança, i així arribar als 100 anys. Gràcies Rosa.

Joan Pujol i Bartolí

En un Estat espanyol subdesenvolupat

Ecspanya és un país subdes-envolupat en temes de memòria històrica. El primer món, en aquest sentit, el representen molts països de l’Amèrica del Sud i de l’Amè-rica Central, en què tard o d’hora passen comptes amb els dictadors genocides i lluiten per restaurar la dignitat perduda de les víctimes de règims totalitaris. A l’Ecstat ecs-panyol els responsables de milers de desaparicions viuen en el seu particular país de les meravelles. Justícia ja!

Joan PinyolCapellades

L’escola Sant Josep de Tàrrega, un exemple

Una informació del passat di-mecres dia 14, al Telenotícies Co-marques de TV3, feia referència a que s’ha constituït un curs de ensenyament continuat perquè els alumnes de batxillerat aprenguin bones maneres en el tracte amb

la gent i en tenir cura del compor-tament en llocs habituals de con-vivència. És, en definitiva, encetar el camí per anar cap a l’altre cantó de la “llei del pèndul”.

La grolleria no és una bona imatge per a molts (no tots) dels nostres joves i rectificar fins i tot podria ser adoptar un esplèndid element d’originalitat. Encoratja-ria totes les escoles de la comarca a fer el mateix que aquest insti-tut de Tàrrega, si bé afegiria en el curs o taller l’expressió oral, ja que saber formar frases i entonar bé les paraules és un plaer per a qui escolta. I finalment, voldria dir als tímids que mai es deixin res per dir, perquè les persones que ens apreciem de ser-ho estem aquí per correspondre en les seves inquie-tuds.

Josep Closa Malet

Els “sants innocents”

Ha caigut a les meves mans un article que exposa motius varis i cre-ïbles, que fan creure que, amb el temps, s’abolirà la llei de l’avorta-ment a les nostres latituds, tal com va desaparèixer, en la major part del món civilitzat, l’esclavitud, con-siderada antigament com a normal. Afirma l’autor que no sap quan se-rà, però sí que s’està reflexionant, cada vegada més, sobre la vida, l’avortament i la dignitat humana. Hi ha canvis en els moviments pro choice (a favor d’avortar).

Mentalment ho lligo amb el fet de què la pena de mort, enca-ra existent, es correspon a països totalitaris o amb lleis retrògrades. En el cas de la pena capital, mas-sa vigent, encara es castiga per un delicte que és considerat molt greu. El subjecte de l’avortament és un ser innocent, indefens. Els que sostenen el dret a l’agres-sió, a malmetre al no nascut, crec que actuen contra natura i penso que, amb el temps, les lleis huma-nes es poden canviar.

Podríem dir que els nonats són els sants innocents d’avui dia.

Amèlia Morera Talló

21OPINIÓ29 de desembre de 2011

FINESTRA AL MÓN Xavier Bisbal

Escenes d’autobúsAutobusos urbans de Roma.

Un sol seient lliure. Puja una velleta ranquejant i se n’adona del lloc buit; s’hi dirigeix amb difi-cultats, ajudada pel bastó. Però quan està a punt d’assolir el lloc, una àgil parella d’adolescents --13, 14 anys-- li pren el seient davant mateix dels seus nassos. A vegades la insensibilitat quotidiana pren visos de crueltat.

Un altre dia puja un rodamón amb aire dissipat. Dempeus, no se n’adona que ha perdut una saba-ta i queda amb el mitjó a l’aire. Dues persones li fan notar el fet, però el transeünt --per excés d’al-cohol o per simple demència-- no escolta i sembla que no pugui o

vulgui resoldre el problema. No té esma d’ajupir-se a posar-se de nou la sabata. Una dona de mit-jana edat, abillada amb brillants joies i un sumptuós abric de pells, l’observa fins que es decideix a auxiliar-lo. Agafa la sabata, deli-cadament li col·loca al peu i fins li corda lentament els nusos. L’esce-na és impactant i inesperada, to-ta una dama agenollada als peus d’un vagabund. Per una associació involuntària d’idees no puc evitar recordar-me d’un altre inesperat gest semblant de fa 2000 anys, el primer Dijous Sant de la història. A vegades un gest quotidià de ge-nerositat pot esdevenir sublim i entendridor.

Terenci (segle II abans de Crist) va popularitzar una frase que po-dria ser un gran lema per al Nadal: homo sum et nihil humanum a me alienum puto, “home sóc i res del què és humà m’és aliè”. Tant de bo ho sabéssim comunicar a les noves generacions i ho visquéssim sempre així. Bon any nou!

Nota: En l’article anterior re-clamava que els mitjans de comu-nicació públics no poden quedar exempts d’aprimament, i més quan es fa en coses més vitals. Tot i que no necessàriament em refe-ria a Catalunya, el dia següent el govern va anunciar retallades a TV3. En deixo constància.

Horitzó 2012La diada de Sant Esteve és festiva

a Catalunya, però no a la resta de l’Estat espanyol. Amb això, el traspàs de poders del govern espa-nyol està en marxa, i els ministres nous comencen a mostrar les seves línies, previsions, idees per als pròxims... direm dies. El minis-tre d’economia ja ens preveu que Espanya tindrà creixements nega-tius, és a dir recessió, els pròxims mesos; serà el resultat de comen-çar-se a notar les retallades dels governs autonòmics i dels nous consistoris dominats per la dreta catalana, CiU, i l’espanyola, PP.

A la vegada, com estem a final d’any es parla de futur. I recent-ment un diari de tirada estatal fe-ia un reportatge sobre la immigra-ció. Però no la que ve a Espanya, que ha baixat molt, sinó la que va al Regne Unit, a Alemanya..., en veritat serà l’emigració cap a l’es-tranger. I no són persones sense estudis, ni gent del camp, no... són joves, amb carrera i/o experiència laboral que no troben treball aquí i marxen a fer el seu projecte de vida fora. Això ens portarà a que els pròxims anys Espanya perdi po-blació. I molt talent que ens marxa perquè aquí no se’l valora.

I recentment també una ado-beria del barri del Rec d’Igualada era enderrocada davant la passi-vitat d’un govern municipal for-mat per partits que abraçaven la bandera de la protecció del Rec. Sí, l’abraçaven fins a les eleccions municipals d’enguany.

I amb aquest compendi de fi-nal d’any, què ens espera el 2012?

Doncs ens espera decepció, en part. Veurem com els “ajustos” de què parla Rajoy, quan diu algu-na cosa, són retallades directes als serveis públics, igual que ha passat a Catalunya. Amb la paradoxa que tindrem menys serveis pagant més, com passarà en el cas del transport públic, on s’han apujat exagera-dament les tarifes però en canvi els serveis baixen, com passarà a la xarxa de transport públic de la Conca d’Òdena.

Veurem com els canvis polítics es materialitzaran en pura ges-tió de l’administració, la tecnocrà-cia al poder a tots nivells, igual que ja ha arribat a Grècia i Itàlia.

I la tecnocràcia diuen que no té ideologia... però les persones que l’administren sí, i de marcat caràc-ter conservador. Què suposa això? Deixar els valors i sentiments a un costat, i una gestió, estrictament i econòmicament, de dretes, dels recursos públics. Per tant, el valor de la nostra història, com podria ser el barri del Rec o la Cotonera d’Igualada, no tindrà cap pes ni consideració, i com a mostra un botó: als que abans de les elecci-ons deien “si a tu no t’importa cap historia, a mi i a molta altra gent sí que ens importa”, ara justifiquen enderrocar patrimoni arquitectò-nic amb un “no és econòmicament viable”.

Així, el 2012 serà el clímax del neoliberalisme, els mercats i les finances dominaran absolutament tot. Des dels estats fins als ajunta-ments.

Quin panorama, quina decep-ció... o no. L’any 2011 s’ha marcat perquè els joves, principalment, s’adonen que la societat no va en bona direcció, i això s’ha materi-alitzat en un moviment 15-M que ha despertat consciències. Cons-ciències i esperances. Però no ens podem quedar només en el des-pertar, que el sol gira i la terra també. Hem de passar al compro-mís, a l’acció. Per tant, hi ha l’es-perança que neix un sentiment col·lectiu que no està d’acord amb el futur que alguns dissenyen asse-guts al sofà. I l’any 2012 continu-arà creixent. I a l’Anoia també ho farà, si ho fem possible.

L’Anoia s’ha anat posant al dia en infraestructures, com l’Eix Di-agonal recentment, i l’any vinent li començarà a treure el suc per-tinent per tal que pugui aportar riquesa a la comarca.

Crec que sí que hi ha futur, perspectiva i horitzons pels quals treballar i lluitar el pròxim any. Molts somnis i il·lusions que es po-dran materialitzar, i que ens han de servir per millorar el món on tenim i tindrem la nostra vida. Res acaba el 31 de desembre de 2011, però tot pot començar qualsevol dia del 2012. Molt bon any i molta sort!

POLIFONIES

Començar l’escolaLes paraules, allò que diem,

escoltem, llegim... tan impor-tants i altres tan banals. A vega-des les sentim carregades d’un sentit universal, compartit d’altres intuïm que tenen un significat molt íntim, únic, personal.

Sovint l’ús continuat dels mots els desgasta, perden el valor que tenien, fins i tot se’n pot capgirar el seu sentit original.

Comença l’escola i per als més petits, aquells que comencen la llar d’infants o el primer any a l’escola “dels grans”, aquesta serà una experiència important.

La paraula Adaptació es fa present. Famílies, mestres, educa-dors/es inicien el que s’anomena el període d’adaptació.

Sort! avui ja no ha plorat, ha anat ràpid, n’hi ha que no dei-xen de fer-ho fins el darrer dia de curs... Voldríem marxar sense dir-li adéu per evitar que plori però ens han dit que no, que és impor-tant que ens acomiadem... Doncs, el meu fill torna a fer-se pipí a la nit... El meu es queda bé però quan el vaig a buscar...

La llar, l’escola, un nou escenari, una obertura al món. Iniciar un nou recorregut de la mà d’un Altre que no serà com fins ara la de la mare i el pare. És la primera experiència

“fora de casa”. “Fora de mi” pensa una mare i ens dóna un senyal del que passa: per entrar primer caldrà sortir, separar-se. Com quan va co-mençar a caminar se li acut al pare: primer les dues mans, després una, el dit, la cadira... i a córrer!. Deixar-se anar / deixar-lo anar: tant per entrar com per sortir l’infant neces-sita l’Altre, un adult que l’acull, ofe-reix un lloc per viure però també que l’anima a buscar, a trobar altres llocs on poder allotjar-se, obrint així el seu interès pel món.

Uns i altres (els pares, els educadors/es, els mestres) acom-panyen l’infant en aquest camí i esperen, confiats, atents als mo-ments difícils, d’impàs que anirà trobant durant el trajecte. És un temps per proposar, animar, conso-lar i d’esperar el seu consentiment

a la nova demanda i a la pèrdua que aquesta comporta: deixar per trobar, marxar per entrar, renun-ciar al que és conegut i segur per conèixer, aprendre noves coses.

Adaptar-se, ser inclòs, integrar-se... un munt de paraules per re-ferir-se a una experiència crucial per l’infant: formar part d’una co-munitat, caminar en el marc d’un altre social, establir nous vincles, interessar-se per allò que veus i per les coses que passen al teu voltant. Alguns infants no els atrapes de ràpids que són per fer-se un lloc. D’altres caldrà que fem un llarg camí, un camí fet gairebé a mida perquè, ja se sap, no a tothom li escauen bé les modes pret a porter.

Anna Tarridaa.tarrida@apinas.cat /

Psicòloga del CDIAP/SAP APINAS

JOC DE CARTES Carles Cuerva

AIGUA • ELECTRICITAT • GAS • CALEFACCIÓ• EQUIPS CONTRA INCENDIS • PISCINES • AUTOMATITZACIÓ GRUP ELECTRÒ-GEN • ASPIRACIO CENTRALITZADA • ENERGIA SOLAR

Tel. 93 803 03 38 - Mòvil 669 700 057escura@angelescura.comC/ Soledat, 24 - 08700 IGUALADA

22 OPINIÓ 29 de desembre de 2011

CULTURA VIATGERA Carmel.la Planell

L’estrella de BetlemCal recordar que, referent al

naixement de Crist, el monjo polonès Dionis (segle VI) trobà un error de 4 anys a partir de l’any 0, o sigui de la data acceptada com el 25 de desembre del calendari actual.

Ni la data, ni el mes, ni l’any no són exactes, però això és acci-dental, l’essencial és el fet que ho celebrem el 25 de desembre, coin-cidint amb el solstici d’hivern, i no cal donar-hi més voltes.

Els astrònoms han fet molts estudis sobre l’estrella de Betlem. Existeixen, segons ells, algunes te-ories que enllacen amb el fet que descriu sant Mateu, 2.1-12.

Se sap que hi ha conjuncions d’astres que òpticament coincidei-xen i emeten una llum intensa i desapareix per tornar a aparèixer més enllà, i el fet coincideix amb el relat evangèlic de la desaparició i reaparició de l’estrella.

Antigament aquestes coinci-dències eren signe de bon augu-

ri. Els cometes també han estat estudiats com a possible estel de Betlem. Malgrat no ser molt cre-ïble, és la teoria més antiga. Al-guns cometes tenen la cua de cara avall, i això fa pensar que és la que assenyalà el lloc exacte on era el Jesuset.

Existeixen relats, a l’antiga Xi-na, del pas de diferents cometes i descobriren una estrella en forma d’escombra (cua) que va ser visible a partir de març de l’any 5 aC i que durà 70 dies.

S’han estudiat diferents con-juncions de diversos planetes i en vàries èpoques: Júpiter, Saturn i Mart, que l’astrònom Kepler (s. XVII) observà i estudià, arribant a la conclusió, després dels càlculs oportuns, que un fet semblant es produí l’any 6 aC, o sigui 6 anys menys del nostre calendari a partir del naixement de Crist

Existeixen molts altres càlculs que, entre els especialistes, mos-tren l’interès per aquest fet curiós.

Tampoc es descarta que el fet sigui simplement un prodigi volgut per Déu, a qui no li és res impossible.

Com a informe marginal, es creu amb seguretat que els tres mags eren astròlegs o estudiosos del cel a la cort d’algun rei de Me-sopotàmia o Síria, on es practica-ven aquests estudis en profundi-tat.

Els noms d’aquests tres savis d’Orient no són esmentats en l’evangeli, però sí ho són clara-ment en els evangelis apòcrifs, i són Gaspar, Melcior i Baltasar. El mateix passa amb sant Joaquim i santa Anna.

A la iconografia que coneixem se’n mencionen dos, tres, quatre o més personatges. Del que no parla cap text, ni evangèlic ni apòcrif, és dels centenars de patges que tenim a Igualada en la nostra ca-valcada de Reis de cada any.

El Fossar de la Pedrera Més enllà dels límits entre

urbanisme, arquitectura i paisatge, el Fossar de la Pedrera és un indret d’un pregon simbolisme, on aquests tres camps --ben dife-renciats entre si-- inauguren un imbricat debat, d’un entrenyellat difícil de dissociar.

Aquest fossar era una antiga pedrera situada en una fonda de-pressió d’un vessant de la munta-nya de Montjuïc, al costat del vell cementiri barceloní del Sud-oest. La pedrera, que amb el temps va convertir-se en una fossa comuna, va ser escollida com a indret idoni per a l’enterrament de nombro-ses víctimes condemnades a mort després de la Guerra Civil. Aquí hi descansen, doncs, les restes d’uns quatre mil homes i dones que van sacrificar les seves vides per la lli-bertat del poble català. Durant unes llargues i callades dècades, aquest lloc va romandre abando-nat fins que, a l’any 1985, el De-partament de Disseny Urbanístic de la ciutat de Barcelona va sus-tentar la proposta de l’Associació de Màrtirs de Catalunya de recu-perar, reestructurar i dignificar el complex.

En aquest sentit, acollint-se al projecte de regeneració urbana de l’anomenat “Model Barcelona”, l’entitat Galí & Quintana va projec-tar un disseny urbanístic destinat a cobrir el fossar amb terra i un bon mantell de gespa, a l’entorn del qual una llarga pèrgola d’acer s’hi projectaria sobre un mur a banda i banda d’una magnífica arbreda. I al bell mig d’aquest clos s’hi cons-truiria un mausoleu per a home-natjar la figura de Lluís Companys, president de la Generalitat, assassi-nat per les tropes franquistes l’any 1940, al fons del Fossar.

Aquest mausoleu, en defini-tiva, emplaçat sobre un discret conducte d’aigua, s’aixeca amb una estructura delimitada per una gran arcada que alberga --des del

semblant d’una cova-- la tomba del president. Al seu entorn, unes sepultures a la part final del prat d’herba i al costat d’aquella là-mina d’aigua s’adapten perfecta-ment a la silueta del desnivell de la muntanya per la banda de po-nent, de manera que la trajectòria de la pèrgola opera com si d’un eix vertebrador de tot el fossar es tractés.

En si, tot el conjunt se suma a ser més un treball de composició i distribució de l’espai i del paisatge que no pas una labor d’arquitectu-ra, ja que allò que més importava era el diferent tractament del ter-reny i els seus possibles destins per tal d’adjudicar un segell d’humani-tat i un signe identitari a aquella tan abandonada fossa comuna de la muntanya.

L’accés al recinte es realitza per un dels antics camins del cementiri contigu. Els visitants hi accedeixen a través d’una zona intermèdia que dibuixa una perfilada avin-guda entre l’exterior i l’espai més íntim --ja de signe sagrat-- del fos-sar. Aquesta entrada està vorejada per una sèrie de xiprers i colum-nes de pedra, damunt les quals hi ha inscrits els noms de les víc-times dels afusellaments massius de 1939. Més endavant s’inaugura

l’ascensió cap a les entranyes del recinte i, tot caminant, unes reta-llades parcel·les enjardinades dei-xen entreveure les discretes lloses lapidàries que recorden a tantís-sims immolats. I, presenciant tota aquesta pleta fúnebre, el mauso-leu del president Companys --que des del 1985 guarda les seves des-pulles-- s’avé a ser una estructura perfectament cohesionada amb l’esperit comunitari del complex, resultant ser una construcció sim-ple i sòbria, capaç d’atorgar una elevada dignitat a un sepulcre.

Aquest 15 d’octubre, arran d’un acord plenari, l’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb la Comissió de la Dignitat, ha restituït la bandera catalana que havia hissat el president Companys en record de les primeres víctimes del cop d’estat de Franco, a l’agost de 1936, i que va ser retirada al gener de 1939 per les tropes fran-quistes. La senyera, d’unes con-siderables dimensions, al capda-munt de Montjuïc, torna a presidir --des d’aquesta data-- la ciutat en la seva condició de cap i casal de Catalunya per a abanderar tots els signes de llibertat i la identitat del poble català.

Text i foto: Carmel.la

CALAIX DE SASTRE Gaspar Vilarrubias

LA ROTONDA Enric Senserrich i Vives

Un conte per a l’any 2012: “La Terra té futur?”Hi havia una vegada un pla-

neta anomenat Terra que estava molt apartat del centre de la seva galàxia, en un extrem moooolt extrem, però que fins fa poc els seus habitants es pensa-ven que eren el centre de l’Uni-vers. Aquestes creences han fet que l’ésser humà que l’habita es cregui el rei de la creació, i això l’ha fet orgullós, prepotent, cregut d’un poder superior, i així durant milers i milers d’anys ha fet que es matessin uns als altres, destru-int tot el que trobaven, arribant a l’any 2011 d’una era que es va iniciar a partir del naixement de Jesús, fa uns 2.000 anys, i malgrat que ell va predicar l’amor entre uns i altres, els seus descendents i els d’altres creences només han fet que matar-se en nom d’algun déu, sempre en nom del “seu” déu... Això demostraria el fet de que estan en un extrem de la galàxia, doncs són capaços de destruir tot l’entorn, amb la seva idea de con-querir, i ara potser tindrien la galà-xia sencera contaminada en la seva dèria de la guerra. Però tot i que actualment les guerres estan més o menys “controlades”, ara s’hi ha afegit la dèria del poder econòmic i d’una manera més subtil, però igual de perversa, estan destruint, de nou, una societat que semblava més civilitzada i encaminada a viu-re en pau, i respectant unes nor-mes bàsiques, però ara la cobdícia i l’enveja faran que es destrueixi, si no rectifiquen ràpid.

Per sort sempre troben alguna cosa que els atemoreix, que els fa pensar, que diu que el món s’aca-ba, però com que ja s’ha dit tantes vegades és com el conte del llop. Sí que s’hauria d’acabar d’alguna manera, per com tenen maltractat el planeta, el sistema, les persones, però ara arriba un altre temor: els maies diuen que al final del 2012 el món s’acaba, i un moment o altre pensen: i si és veritat? Llavors tornen a sorgir les dues variants humanes, negativa i positiva. Sí, aquell que diu que, com que ai-xò es pot acabar, vaig a fotre tot el que pugui, i l’altre que voldria buscar la manera de millorar, però serà arrossegat per la majoria dels sense valors, o no.

En aquest conte està clar que, si res no canvia, serà la fi d’aquest món, un món imperfecte, brut, contaminat, ple de desgràcies, de malalties, de bogeria, etc. Sí, es-tan condemnats, ja fa anys que ho diuen, i com que no se n’ado-nen, o no ho volen veureu, les se-ves ments estan pensant més del compte, confuses. Moltes vega-

des es senten desemparats, quan els fallen les coses, la feina, la sa-lut, els deixa la parella, se’ls mor algú estimat..., el món els cau a sobre, mai tan ben dit, i si no tro-ben un bon psicòleg cauen en la pitjor malaltia: perdre el control, el seny... se’ls ha acabat el món. Doncs ara estan a pocs dies d’en-trar en aquest misteriós any 2012; sí, són uns dies en què la humani-tat fa els seus propòsits i pressu-postos, però aquest any 2011 els fan amb menys coneixement, amb menys certesa, res és segur.

Havien cregut ser els reis de l’Univers i només són una boleta a la vora d’una galàxia, amb el munt que n’hi ha; no són res, es-tan sols... Els creients encara pen-sen que algú els salvarà, però no recorden que són ells els que han de salvar-se. I doncs, què faran? Res, diu algú, no passa res, tot és mentida... i surt el que es creu el nou rei i vol fer seguir els altres amb una nova idea o creença. Sí, l’ésser humà necessita tenir fe i esperança, però en aquest conte s’ha acabat la paciència dels di-rigents de la galàxia, no del Déu creador, sinó dels éssers superiors, que ells sí que estan al centre de la galàxia.. Han dit prou!, cal nete-jar o suprimir aquell planeta blau que no sap evolucionar, que no vol millorar, que el tenen conta-minat i ple de bombes que poden destruir-lo vàries vegades, i si ho fan desequilibraran el seu sistema planetari, o potser tindran una al-tra solució?

Sí, una vegada analitzat el planeta, i els seus habitants, els dirigents de la galàxia decideixen que la profecia dels maies no es compleixi... i pensen enviar una “nova llum” i unes “noves vibra-cions”, per tal de fer que la hu-manitat no es destrueixi, que les seves ments i el seu esperit evolu-cionin, descobrint que tenen una responsabilitat envers l’univers i l’ésser humà, i cal trobar la solució al desenvolupament de la seva es-sència divina, i que no estan sols a l’extrem d’una galàxia, començant una NOVA ERA plena de coneixe-ment i saviesa, per no malmetre el seu planeta i compartir els conei-xements dels altres éssers que no havien vist, a pesar d’estar al seu costat. Humans, mediteu, i penseu què voleu fer, doncs el 2012 pot ser que us donin una nova opor-tunitat; actueu en conseqüència i aprofiteu-la.

Vet aquí un món, vet aquí un planeta contaminat, i aquest con-te s’ha acabat! BON ANY!

23EXPOSICIONS29 de desembre de 2011

Venda de fàbrica

Matalassos Edredons Coixíns

C/ Alessandro Volta,50 Naus 9-10. La Pobla de Claramunt. Pol. Ind. Els Plans D´Arau. Tel.93 808 84 17

*Dilluns a Divendres

MACOTOYA

PRODUCTES DE QUALITAT

INNOVACIÓ EN EL DESCANS

PREUS INCOMPARABLES

“Els colors del meu barri” Concurs fotogràfic d’InamaL’Associació Inama, de Santa

Margarida de Montbui, convo-ca la vuitena edició del Concurs fotogràfic, enguany amb el lema “Els colors del meu barri”, i que es regeix per les següents bases: Podran participar els majors de 18 anys, amb un màxim de tres obres per autor, que poden ser en color o en blanc i negre. Les mides de les imatges seran d’un mínim de 18x24 cm. o equivalents.

Totes les obres inclouran un lema, el qual haurà d’estar escrit a una part visible d’un sobre tancat amb les dades de l’autor.

L’organització posarà les foto-grafies en suport rígid negre mida DINA3.

Les obres i el sobre amb les dades de l’autor, hauran d’estar dins un mateix sobre. El lliurament es podrà fer al carrer La Tossa 12, de Santa Margarida de Montbui, de dilluns a dijous, de 4 a 8 de la tarda, i fins l’11 de gener de 2012.

El dia del lliurament de premis serà el 14 de gener en la cerimònia dels Premis Bou. Les obres premia-des quedaran en propietat de l’en-titat INAMA, la resta es podran re-collir a partir del dia 20 de febrer.

Amb les obres presentades, del 23 de gener i fins al 5 de febrer, al

Centre de Serveis Municipal dels Nucli antic, s’hi farà una exposició, i del 6 de febrer i fins al 19, les obres estaran repartides pels esta-bliments col.laboradors.

També concurs de dibuix infantil-juvenil

Per als més joves, la proposta d’Inama és un concurs de dibuix amb el mateix lema de “Els colors del meu barri”.

El concurs segons categories de 6 a 8 anys, de 9 a 12 i de 13 a 17 es regeix per les següents normes: Cal utilitzar un full tamany foli i qualsevol material de fer dibuix.

El treball es lliurarà dins un so-bre tancat amb el títol i la data de naixement de l’infant escrit a fora, i a dins del mateix, cal posar un so-bre tancat amb les dades personals (nom i telèfon).

Només es permet presentar fins a dos dibuixos per participant.

L’entrega es podrà fer als lo-cals de l’Associació Inama al C/ La Tossa 12 de Santa Margarida de Montbui de dilluns a dijous de 4 a 8 de l atarda, fins el dia 11 de gener. El lliurament de premis es farà el dia 14 a les 6 de la tarda, als locals d’Inama.

TAULELL D’EXPOSICIONS■ A la Sala Municipal de la Pobla de Claramunt, exposició d’aquarel·les de Jaume Claret Jorba. Fins al 8 de gener.■ A la sala d’exposicions dels Amics de Tous, pintures d’Anna Maria Gispert. Fins al 31 de desem-bre. ■ A Galeria 22 (c/ Sant Josep 22, d’Igualada), pintures de Marc Jesús. Fins al 7 de gener. ■ A NIVELL46 - Vad’Art (c/ St. Magí, 46, Igualada), exposició: Io sono l’amore (bosses artesanals), Carme (seda pintada a mà), Fina Domènech (bijuteria de plata i pedres naturals - col·lecció Àm-bar), Anna Carretero (pintures a l’oli - col·lecció “Sinuós”). Fins al 21 de gener. Horari: dijous, di-vendres i dissabtes, a partir de les 18 h. Entrada lliure.■ A la sala d’exposicions Ars Antiqua (c/ de la Virtut 22, Igualada), 8è mercat d’art i artesania: Cris-tian Blanxer, Elisa Brunells, Marta Masgoret i Raul Querol & avlas. Fins al 5 de gener. ■ Als locals parroquials de Santa Maria (c/ Santa Maria 8, Igualada), exposició: El procés creatiu en l’obra religiosa de Miquel Llacuna a Igualada. Fins al 31 de desembre. (Horaris: feiners, de 2/4 de 6 de la tarda a 2/4 de 8 del vespre, i festius, de 10 del matí a 12 del migdia).■ Al vestíbul de la Biblioteca Central d’Igualada, Any nou, vida nova. Almanacs i calendaris. Fins al 14 de gener.■ A la sala d’exposicions de la Biblioteca Central d’Igualada, “Joan Maragall, el poeta extasiat”. Fins al 7 de gener. ■ A la Sala Municipal d’Exposicions d’Igualada, “Colors per l’alegria”, olis i aquarel·les de Rosa Montal Riba. Fins a l’1 de gener. ■ Al vestíbul de l’Ateneu Igualadí, +SARTs. Fins al 5 de gener.■ A la sala Estudi d’Art de Capellades, exposició de pintura de Francesc Aloy. Fins al 8 de gener. Horari: De dilluns a divendres de 18 a 20 h i festius de 12 a 14 h i de 18 a 20 h.■ A l’espai Vinnart (plaça de l’Ajuntament d’Igualada), “El pintapedrer”, ondulacions, pintura sobre pissarra, d’Ivan Rovira. Fins al 8 de gener. ■ A la galeria d’art ArtBruc, exposició de Nadal: joies de Francesc Oliveras i pintura a l’oli d’Eusebio Ferrer. Fins al 5 de gener. ■ A pastisseria Pla (av. Barcelona 22 d’Igualada), exposició de pintures a l’oli de Neus Brunet. De-sembre 2011 i gener 2012.■ A Les Voltes Casa Bas de Capellades, exposició de pintures d’Antoni Chia: “Emocions en el pai-satge”. Fins al 8 de gener.■ Al Taller del Pessebre (c/ Sant Francesc 102, Capellades), exposició de diorames i pessebres de Joan Escala Soteras i pessebres del món. Fins al 15 de gener. ■ A la Sala Municipal d’Exposicions d’Igualada, escultures de Josep Massana. Del 3 al 22 de gener. (S’inaugura dimarts, a les 7 de la tarda).■ Al vestíbul de l’Ateneu Igualadí, fotografi es (trencaclosques): Guimeraes, Capital europea de la cultura 2012. Del 9 al 31 de gener.■ A l’Escola Municipal d’Art Gaspar Camps d’Igualada, “Com viure i no morir en l’intent”, de Geor-gina Santiago. Del 12 de gener al 3 de febrer. (S’inaugura el dijous dia 12, a les 8 del vespre).

Escultures de Josep Massana a la MunicipalEl proper dimarts 3 de gener a

les 7 de la tarda, a la Sala Muni-cipal d’Exposicions d’Igualada tin-drà lloc la inauguració d’una mos-tra d’escultures de Josep Massana.

En aquesta exposició, que ro-mandrà oberta fins al dia 22 de gener, l’escultura Josep Massa pre-senta , per primera vegada a Igua-lada, un recull de les seves obres,

de diferents etapes de la seva tra-jectòria. Les obres consten d’escul-tures i relleus de fusta i ferro.

Georgina Santiago presenta “Com viure i no morir en l’intent” a l’EMA Gaspar CampsL’Escola Municipal d’Art Gaspar

Camps d’Igualada acollirà, del 12 de gener al 3 de febrer, l’ex-posició “Com viure i no morir en l’intent”, de Georgina Santiago.

La mostra, que s’inaugurarà el dijous dia 12 a les 8 del vespre, és una reflexió sobre contraris, pa-radoxes constants i ironies. Una anàlisi des del punt de vista del

cos humà i l’estat de desassossec dins la vida contemporània. Com respirar sota l’aigua, com menjar sense engreixar-se, com plorar sen-se llàgrimes.

HABITATGES CERVERA S.L.

Pressupostos sense compromís

Reformes en generalBanys, cuines, ascensors, tancaments P.V.C...

C/ Vallbona de les Monges, 9 - 25200 CerveraTels. 973 53 02 51 - 637 53 63 15

ricardcons@hotmail.com - habitatgescervera@hotmail.es

24 ELS NOSTRES ANIMALS, CUIDEM-LOS 29 de desembre de 2011

C/ Bas, 1 • Sta. Margarida de Montbui

VETER·CENTREHOSPITAL VETERINARI

Te ls . 93 804 70 00

HOSPITAL:C/ Germanes Castells, 14-1608700 IGUALADA

CONSULTORI:C/ Sant Josep, 3108788 VILANOVA DEL CAMÍ

CONSULTORI:C/ Bas, 108710 STA. MARG. DE MONTBUI

SERV

EI D

’URG

ÈNCI

ES24 H.

Passeig Concepció, 24 - 08786 Capellades 93 801 02 54 - 608 73 94 60

CLÍNICA VETERINÀRIA CAPELLADES

Medicina interna • Cirurgia • RadiologiaEcografi a • Analítiques • ExòticsDietètica i nutrició • ReproduccióVacunacions • Visites a domicili

• Perruqueria i Estèticacanina i felina

• Productes d’higiene i complements

• Stripping , trimming i banys especials

Hores concertades

625 74 77 03C/ Guix, 11 Vilanova del Camí

EDUCACION CANINASERVICIO DE CANGURO A DOMICILIO

L’alimentació del gosL’alimentació del gos, com a font

de salut en l’animal, és un tema de vital importància. Si l’aporta-ció d’energia o nutrients al nostre amic és inadequada, no podem esperar que la seva vida sigui sen-zilla i sana. Aquesta incorrecta nutrició afavorirà, a curt, mitjà o llarg termini, l’aparició de pato-logies.

Però no és difícil seguir les pautes per a una correcta dieta del nostre gos, ja que actualment tenim a la nostra disposició una variada gamma d’aliments. Només ens hem d’assessorar bé i seguir les recomanacions del professional, és a dir, el nostre veterinari. Amb aquest senzill consell podeu estar segurs que el vostre animal viurà molts anys i amb una magnífica qualitat de vida.

Com ja hem dit, la millor opció per alimentar el nostre gos és com-prar aliment comercial, perquè es-tà equilibrat amb tots els nutrients que necessita i, a més, en el mercat també trobarem una gran varietat d’opcions, amb diverses fórmules per a les diferents etapes i activi-tats de cada animal.

De tota manera, només cal servir la quantitat adequada per a cada gos, i amb aquesta opció resulta més rendible que elabo-rar, dia a dia, el menjar que ne-cessita.

El nombre de menjars que li donem al gos de-pendrà de la seva edat. Després de l’època de lactància (30-40 dies), és a dir, després del deslle-tament, el cadell ha de menjar quatre vegades al dia fins als 3 mesos. Dels 3 als 6 mesos, seran tres vegades al dia. Dels 6 a 12 mesos, només ha de men-jar dues vegades al dia, i a partir de l’any de vida, d’una a dues vegades al dia.

Després d’haver menjat, el gos necessita romandre tranquil. No hem de fer-lo córrer o treballar per evitar desordres intestinals i congestius.

A l’estiu cal disminuir la quan-titat de menjar, ja que amb la calor els gossos tendeixen a romandre inactius. Per això també convé res-tringir una mica els greixos (font principal de calories). A l’hivern, en canvi, succeeix el contrari i cal una aportació calòrica més gran.

Què no hem de donar al nostre gos

Res de restes de menjar. Per al gos, les restes de menjar de les persones no són un aliment recomanable i hem d’evitar do-nar-n’hi per una raó molt senzi-

lla: Amb aquesta pràctica podem causar problemes d’obesitat, que implica molts riscos per a la sa-lut, com ara trastorns cardíacs i renals.

El menjar dels humans sol con-tenir una gran quantitat de greix, que pot produir en el nostre fidel amic una pancreatitis. A més, els condiments que porta el menjar poden causar severes gastroenteri-tis, úlceres, colitis...

I res d’ossos de pollastre, gar-rí, xai, conill... Sobretot cal evitar els ossos de mida petita o aquells que s’estellen en trencar-se (ossos d’au), ja que es poden clavar en la seva gola, produir perforació d’estómac o intestinal i, fins i tot, la mort.

El que sí podem oferir al nostre gos, i a més el fa-rem molt feliç, són els os-sos rodons de bestiar boví, com els de genoll i maluc, o trossos d’ossos llargs com el moll, que no s’estellen, li serveixen de joguina i li netegen i enforteixen les dents.

Tampoc no són bones les sobres de la carnisseria, ja que la majoria de pells,

ossos i cartílags tenen una baixa aportació nutricional i molt de greix. A més, el seu consum en excés provoca restrenyiment o di-arrea.

Res de menjars entre hores

Estem parlant del que els hu-mans coneixem per picar. I en el cas del gos, quan el seu amo està menjant un dolç o qualsevol altre aliment i l’animal es posa al seu costat, amb cara de bo, no n’hi hem de donar! És molt possible que aquest pica-pica es repeteixi dues o tres vegades al dia i que acabi convertint-se en una bona ració que afectarà el seu horari de menjars i la seva digestió. A

més, també li pot provocar gasos, excrement fètid, restrenyiment, diarrea i, fins i tot, mal alè i dents amb tosca i càries.

Així que cal pensar-s’ho bé abans de donar al gos un trosset d’aquell pastís tan bo que ens es-tem menjant. Encara que posi cara tristoia, és pel seu bé!

La xocolata en excés pot ser perillosa

A la majoria dels gossos els encanta la xocolata, però pot ser perillosa en alguns casos, ja que conté una substància anomenada teobromina, que és una aminoxan-tina, i són anàlegs de l’adrenalina, substància que en altes dosis pot ser perillosa per a la salut de l’ani-mal i comprometre seriosament les seves funcions vitals.

Un excés de xocolata pot pro-vocar: Augment de la contractili-tat del cor; actua com un poderós diürètic, produint deshidratació; afecta el sistema gastrointestinal, causant vòmits i diarrea; provoca úlceres a la mucosa gàstrica; i afec-ta el sistema nerviós, causant con-vulsions i, de vegades, la mort.

Yolanda Crespillo

25ESPORTS29 de desembre de 2011

Copa Nadal de Natació del Club Natació Igualada 2011● NATACIÓ ●

Com ja és tradicional, el dia de Sant Esteve se celebra la Copa de Nadal de Natació, organitzada pel Club Natació Igualada, a la piscina descoberta de l’Infinit.

Les classificacions d’aquesta edició són les següents:

Categoria masculina: 1r Gerard Gual, amb un temps de 12.07, 2n Francesc Sucarrats amb 12.93, 3r Toni Llenas amb 13.52, 4t Pol Gó-mez amb 13.75, 5è Oriol Marimont amb 13.78, 6è Toni Torelló amb 13.85, 7è Rubèn Sarle amb 13.90, 8è Josep Gual amb 14.03, 9è David Tostado amb 14.11, 10è Josep Ma Torres amb 14.46, 11è Miquel Ra-mis amb 14.50, 12è Javi Jiménez amb 14.68, 13è Ramon Bisbal amb 14.95, 14è Xavi Tort Farrés amb 15.43, 15è Ramon Viladot amb 15.63, 16è Xavi Tort amb 15.87, 17è Joan Oliva Costas amb 16.14, 18è Josep Pujol amb 16.65, 19è Joan Francesc Bravo amb 16.78, 20è Josep Ríos amb 16.80, 21è

Josep Balcells amb 16.82, 22è Joan Oliva Segura amb 17.66, 23è Jaume López amb 17.81, 24è Pe-dro Lizarte amb 18.15, 25è Jaume López Alabau amb 18.34, 26è Ramon Lizarte amb 18.40, 27è Josep Pino amb 18.50, 28è Pau Castelltort amb 18.55, 29è Andreu Bermejo amb 18.81, 30è Cristian Oprea amb 19.00, 31è Ernest Par-cerisas amb 21.75, 32è Xavi Oliva amb 25.47.

Categoria femenina: 1a Ona Brunet amb un temps de 14.45, 2a Èlia Ibarra amb 18.23, 3a Judith

Ibarra amb 18.68, 4a Janna Blaya amb 19.36, 5a Laura Rodríguez amb22.75, 6a Martona Segura amb 24.17.

Més gran: Ernest Parcerisas. Més petit/a: Janna Blaya. Total par-ticipants: 38.

La temperatura de l’aigua era de 8 graus, una temperatura qua-si d’estiu que va afavorir que 38 valents esportistes participessin en aquesta competició, que també va servir de reunió entre nedadors de totes les edats.

CNI

XL Copa de Nadal de la Pobla de Claramunt● NATACIÓ ●

Com cada Nadal, i ja són 40 anys,l’Ajuntament de la Pobla de Claramunt organitza la Copa de Nadal de natació en piscina desco-berta. 47 valents esportistes hi van participar, fent 25 m amb l’aigua a 5 graus de temperatura.

Hem de destacar l’esforç i la va-lentia de tots, però cal fer esment de Josep Pino, que ha participat en totes les edicions de la prova, i al qual l’Ajuntament va guardonar amb una placa commemorativa, i també d’Ernest Parcerisas, que va ser el nedador més gran de tots i que va participar amb el seu fill i el seu nét, tres generacions.

En el quadre de campions cal destacar els primers classificats: Gerard Gual i Aina Fitó; els primers classificats comarcals: Marc Tolosa i Laia Fitó, i els primers locals: David Sevilla i Judit Soteras.

Tots els participants van gua-nyar una copa i van rebre l’obse-qui d’una samarreta. També el tra-dicional sorteig d’una televisió per als grans i un Ipot per als petits, a més d’una bossa d’esports obsequi d’Esports Sallés, i per a l’últim clas-sificat un bacallà.

En el decurs de la matinal es va fer cagar el tió als més petits i es va servir xocolata i rom cremat per a tothom. També es va presentar una exposició de fotos dels 40 anys i es va posar el punt i final amb un pica-pica per a tots els assistents.

Un bon dia de Nadal i una festa tradicional i esportiva per a tothom

Quadre d’honor1r classificat absolut mascu-

lí: Gerard Gual, amb un temps d’11.94.

1a classificada absoluta feme-nina: Aina Fitó, amb 14.15.

1r classificat comarcal masculí: Marc Tolosa, amb 12.00.

1a classificada comarcal feme-nina: Laia Fitó, amb 14.73.

1r classificat local masculí: David Sevilla, amb 13.37.

1a classificada local femenina: Judit Soteras, amb 20.16.

Trofeu al nedador més gran: Ernest Parcerisas.

Trofeu al nedador més petit: Maria Pérez.

Trofeu bacallà a l’últim classifi-cat masculí: Pol Robert.

Trofeu bacallà a l’última classi-ficada femenina: Maria Pérez.

Obsequi sorteig Ipod més pe-tits 16 anys: Judit Barrera.

Obsequi sorteig TV més grans 16 anys: Josep Martí.

Classificació masculina1r Gerard Gual amb un temps

d’11.94, 2n Marc Tolosa amb 12.40, 3r David Sevilla amb 13.37, 4t Pol Gómez amb 13.63, 5è Jordi Escudé amb 13.68, 6è Josep Gual amb13.70, 7è Xavi Jiménez amb 13.92, 8è Pol Salom amb 14.28, 9è Josep Martí amb 14.58, 10è Jordi Tomàs amb 14.96, 11è Xavi Cabe-llo amb 14.97, 12è Daniel Redon amb 15.15, 13è Jaume Basas amb 15.27, 14è Òscar Salom amb 15.81, 15è Francesc Salom amb 16.05, 16è Toni Jiménez amb 16.06, 17è Josep Pujol amb 16.07, 18è Rossendo Pé-rez amb 16.30, 19è Josep Balcells amb 16.37, 20è Ricard Martínez amb 16.43, 21è Joan F. Bravo amb 17.07, 22è Gumersind Parcerisas amb 17.15, 23è Josep Roque amb 17.17, 24è Joan Oliva amb 17.34, 25è Josep Gual amb 17.67, 26è

Jaume Cuatrecasas amb 17.94, 27è Llorenç Miquel amb 18.14, 28è Francesc Mestre amb 18.72, 29è Josep Pino amb 18.79, 30è Arnau Parcerisas amb 20.32, 31è Mateu Rabell amb 22.00, 32è Sal-va Vendrell amb 22.01, 33è Ernest Parcerisas amb 22.18, 34è Jordi So-lé amb 26.50, 35è Xavi Oliva amb 27.36, 36è Pol Robert amb 28.41.

Classificació femenina1a Aina Fitó amb un temps

de 14.15, 2a Laia Fitó amb 14.73, 3a Ona Brunet amb 15.56, 4a Èlia Ibarra amb 18.00, 5a Judit Ibar-ra amb 19.08, 6a Janna Blaya amb 19.29, 7a Mar Campos amb 19.69, 8a Judit Soteras amb 20.16, 9a Laura Rodríguez amb 21.80, 10a Andrea Pérez amb 22.11, 11a Maria Pérez amb 25.91.

Família Parcerices: tres generacions de nedadors

El caga tió de la UECANOIA● EXCURSIONISME ●

Com ja és tradició, el dijous 22 de desembre vam fer cagar el tió de la UECANOIA. I com tots sabeu, es tracta d’un tió ben especial, que cada any fa un llarg viatge a tra-vés de planes i muntanyes, cims i rierols, fagedes i pinedes, valls i corriols, per poder arribar a la nos-tra entitat i regalar-nos el delit per la natura i aquella passió per sortir a fer muntanyes...

Una trentena de menuts s’en-carregaren de realitzar el ritual ancestral i, a cops de bastó, el tió va cagar un petit obsequi per in-fant, ple de llamins i dolçaines. Una vegada més, el tió va repartir il·lusió entre els petits i els grans, que miraven embadalits els ulls il-luminats dels més menuts.

Sorteig de la Cursa de l’Esquiador

Els nens i les nenes també van posar les seves mans innocents per a triar els números dels dorsals premiats en el ja cèlebre sorteig d’obsequis de la Cursa de l’Esqui-ador, que enguany es va posposar degut al greu i malaurat accident ocorregut el mateix dia de la cursa amb un dels participants.

Una coca i un beure va fer ar-rodonir el final de la vetllada en-tre tots els assistents. Fins l’any que ve, estimat tió!

Els números de dorsal premiats es detallen al final. Recordeu que els afortunats els podeu recollir el proper dia 21 de gener a les 6 de la tarda a l’Ajuntament de Vallbona d’Anoia, en l’acte de re-partiment de premis i obsequis.

Dorsals amb premi: 2237 pre-mi numero 1, 2214 premi numero 2, 2422 premi número 3, 45 premi número 4, 1465 premi número 5, 1246 premi número 6, 2496 premi número 7, 1223 premi número 8, 1389 premi número 9, 2120 premi número 10, 1107 premi número 11, 2601 premi número 12, 2348 premi número 13, 24 premi nú-mero 14, 215 premi número 15, 1398 premi número 16, 2015 pre-mi número 17, 2176 premi número 18, 1335 premi número 19, 184 premi número 20, 2003 premi nú-mero 21, 2223 premi número 22, 85 premi número 23, 2186 premi número 24, 208 premi número 25, 115 premi número 26, 243 premi número 27, 194 premi número 28, 1143 premi número 29, 1100 pre-mi número 30.

Tradicional partit de Sant Esteve

● BITLLES ● Dilluns passat, festa de Sant

Esteve, el Club de Bitlles Igualada va jugar el tradicional partit en què tots els jugadors porten algun obsequi i tots tenen premi.

Pel que fa a la classificació, va ser la següent: en el primer lloc hi va haver un empat entre els juga-dors Josep Estruch i Rosa Jiménez,

ambdós amb 82 punts. En el des-empat es va imposar Estruch, que es va emportar una llonganissa gegant, essent el segon lloc per a Rosa Jiménez. En tercera posició es va classificar Vilas i el quart lloc va ser per a Amador.

Moltes felicitats a tots els juga-dors participants!

Vol vendre´s el seu cotxe? Baixa taxació?Consulti’ns sense cap compromís.

622 129 797maximataxacio@gmail.com

26 ESPORTS 29 de desembre de 2011

Roger Roca (RRR) i Maria Carbó (CA Vilafranca), guanyadors de la 32a Cursa del Gall Dindi a Capellades● ATLETISME ●

Un total de 210 atletes, 177 en la cursa gran i 33 en la dels més joves, rècord absolut de la prova capelladina, participaren el dia de Nadal en la 32a edició de la Cur-sa del Gall Dindi - 22a edició del Memorial Jaume Solé Quintana, sobre el recorregut urbà capelladí que enguany repetia, ademés de la prova tradicional sobre els 4.600 m habituals, el recorregut de 1.000 m per als atletes més joves de les categoria pre-benjamí, benjamí i aleví masculí i femení, juntament amb la tradicional prova de nata-ció de la Travessa a la Bassa, que en la seva 27a edició va tenir un total de 40 nedadors en una mati-nal assolellada però considerable-ment freda.

L’atleta igualadí del Roger Ro-ca Running, Roger Roca, s’impo-sava clarament amb 13’32” per davant de l’atleta promesa del CA Vilafranca Lluc Farrera, 2n amb 13’45”, i era 3r Albert Moreno, també del Roger Roca Running, amb 13’47”. El primer classificat lo-cal va ser el mateix Antoni Vilches (CA Igualada), 6è amb 15’13”.

En femenines, la guanyadora era l’atleta del CA Vilafranca Maria Carbó, que entrava en 36a posició de la general de la prova, amb un registre de 16’47”. Entrava 2a i 44a general Marta Botsora (R. Ro-ca Running) amb 17’10”, i era 3a i 45a general Noemí Moreno (Club Atlètic Igualada) amb 17’1111. La primera classificada local femenina va ser Alba Guarro (Independent) i 147a general amb 22’06”.

El Roger Roca Running va ser el guanyador per equips amb 98 punts, seguit del CA Igualada, 2n amb 165 punts, tot i que no hi havia distinció oficial per al gua-nyador en aquest apartat.

Pel que fa a la prova pels més joves, sobre 1.000 m. i amb un total de 33 classificats, els atletes capdavanters foren Arnau Marín, aleví masculí de l’Esp. Penedés, guanyador absolut amb 3’17”, se-guit del també aleví del CA Igua-lada Oriol Castells, 2n general amb 3’25”, entrant en 3r lloc general i

guanyadora femenina l’aleví del Menéndez i Pidal Irina Belmonte amb 3’30”, seguida de la 2a feme-nina i 4a general Aïda Santacana (Esp. Penedès), amb 3’32”.

Classificació generalMasculina: 1r Roger Roca

(Roger Roca R.) amb un temps de 13’32” , 2n Lluc Farrera (CA Vilafranca) amb 13’45’’, 3r Albert Moreno (Roger Roca R.) amb 13’47, 4t Isaac Duarte (Roger Roca R.) amb 13’54’’, 5è Xavier Roca (Ro-ger Roca R.) amb 14’51’’, 6è Antoni Vilches (Club Atlètic Igualada) amb 15’13’’, 7è Sergi Condis (Indepen-dent) amb 15’23’’, 8è Daniel Se-gura (CAI-Triatló) amb 15’30’’, 9è Aniol Palomeras (CA Olesa) amb 15’31’’, 10è Roberto López (Roger Roca R.) amb 15’37’’.

Femenina: 1a (36a general) Maria Carbó (CA Vilafranca) amb un registre de 16’47’’, 2a (44a general) Marta Botsora (Roger Roca R.) amb 17’10’’, 3a (45a ge-neral) Noemí Moreno (CA Iguala-da) amb 17’11’’, 4a (46a general) Anna Serrallonga (Roger Roca R.) amb 17’13’’, 5a (52a general) Ona Ràfols (Roger Roca R.) amb 17’33’’, 6a (54a general) Elisabet Amat (Esp. Penedès) amb 17’37’’, 7a (91a general) Berta Castells (CAI) amb 19’06’’, 8a (99a general) Carme Pé-rez (CA Vilafranca) amb 19’38’’, 9a (100a general) Susana Suárez (Ro-ger Roca R.) amb 19’39’’, 10a (110a general) Noelia Espinosa (CAI) amb 20’05’’.

Classificació per categories

Prebenjamí masculina: 1r Oriol Vives. 2n Yerai Vilches. 3r Magí Castells. 1r local: Yerai Vilches.

Prebenjamí femenina: 1a Martina Forner (CAI), 2a Yvette Hi-dalgo. 3a Vinyer Morant. 1a local: Vinyet Morant.

Benjamí masculina: 1r Guillem Castells. 2n Guillem Santos. 3r Luc-ca Mazzeta. 1r local: Guillem Cas-tells.

Benjamí femenina: 1a Marcel-la Solé (CAI), 2a Anna Torras (CAI), 3a Júlia Solé (CAI).

Aleví masculina: 1r Arnau Marín (Esp. Penedès), 2n Oriol Cas-tells (CAI), 3r Abel Méndez (CAI). 1r local: Àlex Mayor.

Aleví femenina: 1a Irina Bel-monte (Menéndez Pidal), 2a Aida Santacana (Esp. Penedès), 3a Èlia Ibarra (Independent).

Infantil masculina: 1r Arnau López, 2n Albert Gibert (Indepen-dent), 3r Arnau Bisbal (CAI).

Infantil femenina: 1a Berta Castells (CAI), 2a Núria Torras (CAI), 3a Anna Colomer (Esp. Penedès).

Cadet masculina: 1r Guim Oli-veras (CAI), 2n Gerard Batet (AEM de KP/CAI), 3r Guim Solé (Roger Roca R.).

Cadet femenina: 1a Noelia Es-pinosa (CAI).

Júnior masculina: 1r Jordi Colomé (Esp. Penedès), 2n Marc Ribera (CAI), 3r Dani Rubio (IES Pere Vives)

Júnior femenina: 1a Marta Botsora (Roger Roca R.), 2a Júlia Salanova (CAI), 3a Marina Sala-nova (CAI).

Promesa masculina: 1r Lluc Farrera (CA Vilafranca), 2n Albert Moreno (Roger Roca R.), 3r Aniol Palomeras (CA Olesa).

Promesa femenina: 1a Ma del Mar Oliva (Independent).

Sènior masculí: 1r Isaac Duarte (Roger Roca R.), 2n Xavier Roca (Roger Roca R.), 3r Sergi Condis (Independent).

Sènior femení: 1a Noemí Mo-reno (CAI), 2a Anna Serrallonga (Roger Roca R.), 3a Ona Ràfols (Ro-ger Roca R.).

Veterans masculina: 1r Antoni Vilches (CAI), 2n Xavier Forner (UEC Anoia), 3r Miquel Serra (UEC Anoia).

Veterans femenina: 1a Ma Carmen Pérez (CA Vilafranca), 2a Susana Sáez (Roger Roca R.), 3a Puri Molina (Independent).

1r local: Antoni Vilches (CAI).1a local: Alba Guarro (Inde-

pendent).Classificació per equips: 1r Ro-

ger Roca Running, 98 punts; 2n CA Igualada, 165 punts.

XXVII Travessa a la Bassa de Capellades● NATACIÓ ●

Pel que fa a la 27a Travessa a la Bassa, es van imposar Ramon Bisbal amb 1’19” i la triatleta del CAI-Tri-atló Anna Noguera, conjuntament amb l’atleta del Roger Roca Run-ning Marta Botsora, que compar-tiren el triomf femení absolut amb 1’24”. Els primers nedadors locals classificats van ser Lluís Maldona-do, i en femenines Laia Guarro.

Un cop finalitzades les proves es va efectuar, a l’esplanada pro-pera a la Bassa, el repartiment dels magnífics premis als atletes i ne-dadors participants, efectuat pel regidor d’Esports de l’Ajuntament de Capellades, Francesc Sabaté, acompanyat dels regidors Mireia Font i Juli Moreno, i de Josep Solé, fill del gran impulsor de la cursa capelladina Jaume Solé Quintana.

Les proves eren organitzades per l’Àrea d’Esports de l’Ajun-tament capelladí, amb la col-laboració del Club Atlètic Iguala-da, dels voluntaris capelladins, de la Diputació de Barcelona --Xarxa de Municipis--, i de KP Associació d’Esports de Muntanya.

13a Cursa de Sant Silvestre a Vilanova● ATLETISME ●

Aquest proper dissabte 31 de desembre, a les 6 de la tarda, es durà a terme a Vilanova del Camí la tretzena edició de la Cursa de St. Silvestre, sobre el circuit urbà de 5.000 m. de recorregut per les categories superiors, i de 2.250 m. pels atletes de les categories de Promoció (Infantils i inferiors), amb la sortida i arribada situa-des al c/ Sta. Llúcia, a la zona del Mercat. El recorregut transcorrerà íntegrament pel nucli urbà. La prova és organitzada per l’Ajunta-ment de Vilanova del Camí, Servei d’Esports, amb el suport del Club Atlètic Igualada, la Diputació de Barcelona -Xarxa de Municipis-, i l’entitat bancària Unnim, i amb la col.laboració i el patrocini de Forn de Pa i Pastisseria Roig, Aluminis i Cristalleria Carlos, Bodegas Gallar-do, Obras Algar, SL., TEA3 Sports, i Gràfiques Vilanova.

La cursa és oberta a tothom que hi vulgui participar. Les ins-cripcions seran gratuïtes es poden fer el mateix dia, des de les 17 h, a la Plaça del Mercat. La recollida de dorsals serà de les 16,45 a les 17,45 h. el dia de la cursa.

La sortida i l’arribada de la prova, estaran situades al c/Sta. Llúcia, cantonada Mossèn Borràs --zona Mercat-- i l’hora de sortida

de la cursa serà a les 6 de la tarda. Els atletes de les categories de Pro-moció, des de Benjamí fins a Infan-til, efectuaran un recorregut urbà amb un total de 2.250 m. Els pares, mares i acompanyants dels atletes de la cursa dels petits, cal que es treguin un dorsal d’acompanyant (sense opció a podi). Els atletes de les categories superiors, des de Cadet fins a Veterans “C” masc. i Veteranes “B” fem., completaran un recorregut total de 5.000 m..

Pel que fa als premis, hi haurà premis pels 3 primers de la gene-ral absoluta masculina i femenina. També hi haurà premis pels 3 pri-mers/eres. de cada categoria, i als classificats més veterans masculí i femenina de la cursa. Els primers classificats de la general absoluta rebran una Panera de Nadal. Els segons i tercers de la general ab-soluta, rebran un lot de Nadal. Els tres primers/eres. de cada catego-ria rebran el premi corresponent. Els participants més veterans re-bran dues ampolles de cava. Un cop finalitzada la prova, hi haurà coca per tots aquells participants que vinguin guarnits amb ambien-tació nadalenca, per fer mes lluïda la festa. Cal disposar d’asseguran-ça esportiva d’accident. Es recoma-na portar indumentària reflectant, per major seguretat.

Gelida Industrial 4 - Ondulados Carme 5

Partit d’anada i tornada● FUTBOL SALA ●

Aquest partit ajornat al seu dia i que es va jugar el dimarts de la setmana passada, es va saldar favorablement per a l’equip de Capellades, que va aconseguir la segona victòria consecutiva fora de casa.

El Gelida, rival directe per la permanència, va anar a remolc de l’Ondulados Carme que va fer una primera part molt bona, amb mol-tes ocasions que van fer lluir el porter local. Tant perdonar al final es paga, i va ser l’equip de casa qui va encetar el marcador; Torralba però que acabaria signant un hat-trick, va empatar abans d’anar al descans.

La segona meitat seria força més igualada, amb cert domi-ni capelladí i amb més encert de cara a porteria. Vindrien els gols de Torralba i Rojas que donaven tranquil·litat però la reacció local va escurçar distàncies 2-3; de nou

gol dels visitants signat per Vichin. El partit era d’anada i tornada i de nou els locals s’apropen i de nou un inspirat Torralba fa pujar el 3-5, després d’una jugada individual. Els locals a manca de tres minuts pel xiulet final juguen de cinc i fan pujar el quart, tot i que es va defensar molt bé.

La represa de la lliga serà el dia 7 de gener; el partit es preveu difícil per l’Ondulados Carme ja que reben la visita de la Barcelo-neta, líder de la classificació.

Pel que fa a l’estat del Mario Barba, jugador de l’equip que va haver-se d’operar per una lesió al genoll, dimecres de la setmana passada ja va començar la rehabili-tació, tot i que encara queda molt lluny la tornada a la competició.

Van jugar per l’Ondulados Carme: Reales, Miguelito, Prat, Bis-bal, Torralba (3); també: Rojas (1), Roger i Vichin (1).

Juanito Ramos

Torneig de futbol sala a Òdena: 12 hores de Nadal● FUTBOL SALA ●

Demà divendres 30 de desem-bre, de les 9h del matí fins les 21h del vespre, tindrà lloc el primer torneig de futbol sala 12 hores de Nadal, que porta per nom Odenatur-on. Els partits es dispu-taran al Poliesportiu Mestre Vila Vell d’Òdena, i hi poden participar equips formats per un mínim de

5 jugadors i un màxim de 10 de les categories juvenil i amateurs masculí.

L’activitat està organitzada per l’associació juvenil Moguda Ode-nenca amb el suport de l’Ajunta-ment d’Òdena. Per a més informa-ció es pot consultar el web www.odena.cat.

J.M. MORROS i ASSOCIATS, S.L.A S S E S S O R A M E N T G E S T I Ó D ' E M P R E S E SO R G A N I T Z A C I Ó A D M I N I S T R A T I V AO F I C I N A C O M P TA B L E - F I S C A L - M E R C A N T I L

P. Verdaguer, 120, entl. - IGUALADA - Telèf. 93 804 52 62 - Fax 93 805 29 98 - e-mail: jmmorros@jmmorros.comPots llegir-lo a internet: www.latossa.com

27ESPORTS29 de desembre de 2011

MOTOR Joan Vidal

Encara més emocionant VW Beetle 2.0 TSI 200 CV

Fa uns dies, i dins de l’atractiu programa Volkswagen Race

Tour, destinat a apropar als seus clients les últimes novetats de la marca en un entorn tan especi-al com és un circuit de velocitat, que en aquest cas va ser el de Castellolí, vaig poder posar-me al volant de la versió més radical del nou Beetle, que sortirà al mercat el proper mes de gener.

En aquesta ja vuitena edició del tour acompanyaven al New Beetle el Golf GTI 35 aniversari, també els nous Tiguan i Touareg, per a un recorregut tot terreny, i el Polo GTI, que estava reservat a un circuit tipus Mickey Mouse on es posa a prova l’habilitat del con-ductor i la gran agilitat d’aquest petit esportiu.

La història de l’escarabat es re-munta a un 22 d’agost de 1945, quan el major britànic Hirst, de 29 anys, rep l’ordre de tornar a posar en marxa la planta de VW mal-mesa per la guerra. Les primeres unitats va ser destinades a l’ad-ministració dels aliats alemanys i en el 1948 el clients privats ja van poder adquirir aquest popular mo-del, sens dubte convertit des de la dècada dels 40 en un icona, ja que poc a poc la seva fama aug-menta amb xifres espectaculars de producció, com per exemple en el febrer de 1972 quan surt la unitat 15.007.034, batent el rècord del Ford T i passant a ser l’automòbil més fabricat del món.

Fem un gran salt en la història per arribar al 1998, any en què torna l’escarabat en forma de New Beetle, model que s’actualitza el 2006 i que des del passat mes de setembre, quan apareix el nou model actual, passà a dir-se sola-ment Beetle.

Ara el Beetle és més llarg que el seu antecessor (4,28 m) + 15,2 cm; més ample (1,81 m) + 8,4 cm; i més baix (1,48 m) – 1,2 cm. També guanya la capacitat del maleter amb els actuals 310 litres disponi-bles. Per altra banda, la forma de la carrosseria és menys ovalada en el sostre, però sempre conservant l’encant visual que recorda al pri-mer escarabat.

M’agrada molt la nova distri-bució del quadre d’instruments de l’interior, amb tot molt a mà, i els clàssics tres rellotges rodons del comptavoltes, el velocímetre i l’in-dicador de combustible, deixant per a la consola central la ubicació del navegador, l’equip de so i a baix per al climatitzador.

La gamma mecànica del Beet-le es compon de tres variants de gasolina TSI de 105, 160 i 200 CV (canvi DSG de 6 velocitats) i una dièsel 1.6 TDI de 105 CV associada també al canvi automàtic DSG de sis marxes. Preus. entre 21.120 i 28.460 euros, en les versions De-sign i Sport.

De la seva conducció m’ha sor-près l’espectacular comportament del xassís tenint en compte les si-tuacions extremes que es produ-eixen en un circuit de velocitat i la gran dosi de potència que tenim disponible. Perfecte en reaccions y precisió de la direcció, potència i efectivitat del frens, el canvi, l’es-tabilitat i sensació de control en tot moment. Emocionant.

Cilindrada: 1.796 cc / Potèn-cia: 200 cv / Acceleració 0 a 100 km/h: 7,5 segons / Consum mitjà: 7,7 litres/100km / Pes: 1.514 kg. / Preu: 28.460 euros.

NOVA ADREÇA: Av. Països Catalans, 28 - IgualadaTels. 93 803 01 79 - 93 803 54 39 - Fax 93 803 01 79

Mòbils 616 62 67 53 - 639 37 31 87

Ens hem

traslladat

4a Cursa de Clàssics Divisió I

Corrent amb el cotxe de l’avi● SLOT ●

Sota l’organització del Tim Co-marca, el divendres 9 de desembre es va disputar la darrera cursa de la temporada 2011, la quarta de Clàssics Divisió I. Aquesta en con-cret tenia la particularitat d’estar limitada només a turismes dels anys seixanta i setanta.

Un total d’11 pilots es van tro-bar amb diferents cotxes que re-produïen els que circulaven pels carrers del nostre país ara fa qua-ranta anys: Seat 600 i 127, Renault 8, Minis, etc. Només faltava que els pilots duguessin pantalons de pota d’elefant...

Malgrat competir amb dife-rents muntures, la majoria dels participants eren els habituals de la resta de la temporada, disposats a repetir els duels de les darreres curses. Així, a la mànega cronome-trada, que serveix per establir la “graella” de sortida, els anoiencs Albert Solé i Xavi Tomàs se les van tenir amb el sitgetà David Mira i la família Ortega, de l’Hospitalet de Llobregat, pare i fill.

En acabar la sessió cronome-trada es va configurar la competi-ció en dues curses, una de 5 i una altra de 6 pilots, essent l’Antonio Ortega qui va marcar el millor re-gistre.

La primera cursa va resultar força entretinguda. Els pilots s’es-merçaven en mantenir dins del carril els petits autos com els Mini Cooper del local Daniel Bisbal i el sabadellenc Santi Pons. Els dos Al-fa Romeo bessons dels locals Àlex Bisbal i Àlex Segura van mantenir també la seva pròpia lluita, però al final el guanyador va resultar el simpàtic Citroën 2CV de l’egarenc Àngel Pellicer, que si bé no era ni de bon tros el cotxe més ràpid, sí que era el més segur, i pas a pas anava acumulant voltes al sarró.

La segona cursa va ser molt més “professional” i els pilots van anar per feina, malgrat que el campionat ja estava decidit. El du-el entre els dos Renault 8 TS d’en Carles Povill i de l’Albert Ortega

es va resoldre en favor del segon, però ambdós van ser superats pel Seat 127 de David Mira.

El tercer calaix del podi va ser per al Xavi Tomàs amb el seu Fiat Abarth 1000 TC, idèntic vehicle que el del guanyador, el jove pilot de la Torre de Claramunt Albert Solé, i intercalat entre ells va que-dar el Ford Escort Mk-I de l’Anto-nio Ortega.

Amb aquesta cursa es dóna per finalitzada la temporada, i és temps de recolliment i d’estar amb la família. El campionat 2012 arrencarà el divendres 6 de ge-ner, amb la ja tradicional Cursa de Reis a les instal·lacions del Tim Co-marca. Mentre, us desitgem a tots molt bon Nadal i feliç Any Nou!

TimCo

Sènior masculí: Pintures Planell Igualada VC 1 - CV Barberà Comerç Urbà 3

Una derrota que convida a la reflexió● VOLEI ●

Dissabte passat, l’equip sènior masculí va ser derrotat amb un re-sultat d’1-3 pel CV Barberà al gim-nàs de les Comes. Després de fer un gran primer set, els igualadins es van relaxar i van anar caient en la desesperació, en veure com el rival anava creixent i sense poder

fer res per tallar-ho. Els igualadins no van tenir una mentalitat òpti-ma per capgirar la situació i, da-vant un bloqueig molt ben plantat pel rival, va donar com a resultat que aquest s’endugués diversos punts consecutius que trencaven la igualada en el marcador, obte-nint grans avantatges. El quart set

va ser el més clar en aquest sentit, quan el rival va tenir unes ratxes de fins a 7 o 8 punts consecutius.

Amb aquesta derrota arriba la parada nadalenca per reestruc-turar l’equip i encarar l’inici d’any amb bon peu.

Sènior femení: Pintures Planell Igualada VC 3 - Club Vòlei Sant Just “B” 2

Victòria important● VOLEI ●

Dissabte passat el sènior fe-mení s’enfrontava a les segones classificades, el CV Sant Just “B”. Era un partit difícil per a les igua-ladines però el fet de jugar a casa, on encara són invictes, també feia que fos un partit difícil pel Sant Just.

L’Igualada havia estudiat molt bé al rival i això es va notar des de l’inici del partit. La defensa es va situar a lloc i va fer que per al Sant Just fos quasi impossible fer rematades directes a terra. Les vi-sitants van haver de buscar altres recursos, com les fintes, per buscar forats a la defensa, però sense un bon resultat. El primer set va ser per l’Igualada per 25 a 19.

Al segon set la defensa local no va ser tan precisa. Això i la le-sió, per sort lleu, d’una de les se-ves jugadores van complicar el joc igualadí. El Sant Just continuava fent el seu joc, però en aquest set sí trobava els forats en la defensa i aconseguia guanyar-lo per 21 a 25.

Al tercer set va tornar el bon joc igualadí del primer i les lo-

cals es va avançar al marcador des de l’inici, la qual cosa els va do-nar seguretat i confiança, mentre que a les visitants els va provocar nerviosisme, que es va traduir en moltes errades. El set va ser per a les locals 25 a 17.

Al quart set un altre cop la defensa igualadina va tenir pro-blemes. El Sant Just va començar molt fort, i tot i que al marcador la diferència era mínima, les er-rades al joc igualadí mantenien el Sant Just al capdavant. Cap a meitat de set les locals van saber solucionar aquestes errades i van tornar a fer el seu joc, però les visitants, que havien recuperat la confiança, va fer impossible la re-muntada. El set se’l va endur el Sant Just per 25 a 21.

Al cinquè set l’Igualada va sor-tir amb l’objectiu de posar-se al davant només començar. Al princi-pi semblava que seria un set molt igualat però quan al marcador re-flectia igualtat a 3 punts, el sac de l’oposada igualadina va acabar amb tota esperança per a les visi-tants. 8 punts seguits per a les lo-

cals van deixar quasi decidit el set. Finalment, quan al marcador es reflectia un 14 a 4, un seguit d’er-rades en atac de l’Igualada van donar algun punt més a les rivals, però la diferència era massa gran i les locals van acabar rematant el set amb un 15 a 8.

Victòria important que deixa l’Igualada en quarta posició abans de les vacances nadalenques.

A la tornada les igualadines s’enfrontaran al Vòlei 6 Manresa.

Reforç escolarAnglès

Curs proves accés grau superior

Tel. 938034946 - 626082108C: Prats de Rei, 3 - IGUALADA

28 ESPORTS 29 de desembre de 2011

maria dolors capelladesPSICÒLOGA

c/ García Fossas, 2, 2n 1a (cantonada Rambla / plaça de la Creu)08700 Igualada - tel. 93 805 35 72

Clínica Dental CapelladesMatins de 10 a 1 - Tardes de 3 a 9 - Dissabtes obert

Neteja bucal gratuïta Finaçament 1 any sense interessos

DISPOSEM DE LÀMPARA DE BLANQUEJAMENT

C/ Abat Muntadas, 1 - 08786 Capellades Tel. 93 801 39 20 - ucrapol@hotmail.com

* Reforç escolar. * Idiomes: Anglès, francès, alemany.* Tècniques d’estudi. * Preparació proves d’accés.* Classes per a adults. * Activitats per a la gent gran.* Logopèdia. * Psicologia - Psiquiatria infanto-juvenil

DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE DIFICULTATS D’APRENENTATGE.* Dèfi cit d’atenció i concentració. * Hiperactivitat.* Problemes de memòria. * Dislèxia.

C/ Abat Oliba, 2-4 - 08700 IGUALADA - Tel. 93 803 96 03 - decrolycentre@hotmail.com

Maria Vidal RibasC. Esquiladors, 29 - Igualada - Tel. 93 805 01 23 maria@fi sioterapia-anoia.com

SALUT

1r Social de doma clàssica al Club Escola Hípica Anoia● HÍPICA ●

Les instal·lacions del Club Es-cola Hípica Anoia de Rubió, van acollir el primer concurs social de doma clàssica, en el que hi van prendre part un total de 28 bino-mis, tots alumnes de l’escola.

La doma clàssica és una disci-plina olímpica, en la que els jut-ges han de puntuar tant el genet com el cavall, en uns exercicis obligatoris en els quals valora la postura del genet sobre l’ani-mal, la submissió del cavall a les ordres del seu genet, el grau de perfecció en l’execució d’unes figures o moviments obligatoris, la interacció o complicitat entre cavall i genet i també l’elegàn-cia del genet i el cavall, tant a l’hora de moure’s com en la seva imatge.

El genet de doma clàssica ha de vestir una indumentària impe-cable (americana negra, camisa i corbata blanca, pantalons blancs, botes i casc negre), com també ha de ser impecable el guarniment del cavall.

Tots aquests requisits fan de la doma clàssica una disciplina alta-ment complicada, ja que el genet ha de tenir una connexió i enteni-

ment amb el seu cavall que va més enllà d’una bona muntada.

Els diferents exercicis de la do-ma clàssica s’anomenen “reprisse” i segons la dificultat dels movi-ments a executar tenen diferents nivells.

En el cas del concurs social ce-lebrat al CEHIA, tres van ser les “reprisses” que els joves genets van haver de realitzar.

En la més senzilla l’API on els moviments són els més bàsics (sen-tada i posició del genet, pas, trot i galop), el guanyador va ser Gerard Vidal, amb Guinness.

A la reprisse on els moviments són més complicats i es demana més al genet i al seu cavall, la gua-

nyadora va ser Abril Pamblanco amb el seu poni Filemona.

Finalment van tancar el con-curs els genets que van participar a la reprisse 2 on els exercicis reque-reixen una muntada i una discipli-na molt superiors; el guanyador va ser Ricard Fusté amb Boira.

Realment va ser un bon con-curs on els joves participants, des dels més petits de 6 anys fins als més grans de 17, van demostrar que amb ganes, il·lusió i compa-nyonia es pot arribar on es vulgui.

Agrair a l’equip organitzador d’aquest concurs, l’esforç realitzat i felicitar-lo pel què es va gaudir en aquest dia ple d’emocions i tre-ball ben fet.

EGAN fa l’últim barranc de l’any a Santa Càndida

● ESPELEOLOGIA ● Ja fa temps, un petit grup de

socis de l’EGAN va tenir la idea d’acomiadar l’any d’una manera gens habitual: fent el descens del barranc de Santa Càndida el 31 de desembre. Per aquestes dates pocs són els que s’atreveixen a ficar-se dins de l’aigua, però la curiositat, les ganes de fer quelcom diferent i l’ànsia d’aventura han empès, al llarg d’aquests sis anys, cada cop més socis a participar de l’última activitat de l’any del nostre club. No sempre ha estat possible dur a terme l’activitat el dia 31, tot i que el significat simbòlic del descens sigui el mateix.

El dia escollit ha estat el 24 de desembre i hem batut de llarg el rècord de participació: 24 “barranqueros”! Els 24 del dia 24! A les 10 del matí, puntual-ment, ens vam trobar al poble de Santa Càndia (Orpí) per enfun-dar-nos el vestit de neoprè i fer apostes sobre com de freda esta-ria l’aigua. Tots els participants, igual d’impacients, vam enfilar el camí que porta a la capçalera del barranc i, un cop a dalt, vam poder comprovar que ens haví-em quedat curts amb els nostres pronòstics: l’aigua estava més que freda! Curiosament, això no ens va suposar un problema sinó un al·licient per fer encara més divertit el descens.

Tot i que ja fa unes quantes setmanes de les darreres pluges, el cabal és prou generós, i l’entre-teniment està garantit. El grup co-mençà el descens: les capbussades, salts, tobogans i desgrimpades a les tolles es combinaren amb les tremolors i els saltets fora de l’ai-gua per entrar en calor. Per unes hores Santa Càndida es convertí en “la Rambla”, el barranc bullia d’ac-tivitat. Fins i tot nosaltres mateixos ens vam sorprendre de la quanti-tat de gent que estàvem ficats allà dins. S’havia de demanar tanda per entrar a l’aigua, ni a les pisci-nes municipals a ple mes d’agost s’ha viscut una situació així! Orde-nadament i sense entrebancs, la marxa barranquera avançà cap a un dels punts clau del descens: el salt de 10 metres. Allà l’espectacle està garantit: mentre uns miren els altres volen.

Després de la foto multitudi-nària dins el barranc quedava la part menys esportiva, però igual d’important: el brindis amb co-ca i moscatell, part indispensable d’aquest ja tradicional descens.

La jornada no podia acabar de millor manera: bon menjar per recuperar forces, brindis de mos-catell per tornar a entrar en calor i immillorable companyia per gau-dir d’un fantàstic matí barranque-ro i per acomiadar el 2011. Bon any a tothom!

El Bingo de Nadal reuneix el Club Handbol Vilanova● HANDBOL ●

La família del Club Handbol Vilanova s’ha reunit per celebrar una de les activitats més populars de l’any, com és el tradicional Bin-go de Nadal que un cop més ha servit per recaptar fons que es des-tinaran al finançament del club.

L’activitat que es va fer a l’Es-cola Marta Mata, aplegava amics i familiars de les jugadores que van participar animadament en un total de 13 bingos, dos d’ells espe-cials perquè corresponien als dos grans regals de la nit: un mòbil i un pernil.

Les jugadores cadets i juve-nils, com ve sent habitual, van fer d’hostesses al llarg de la nit que va

ser molt familiar, i durant la qual no van faltar les nadales.

Des del CHV han agraït als co-merços col·laboradors, a l’Ajunta-ment i a les persones que a títol

particular posen el seu granet de sorra per fer possible aquesta acti-vitat, tan important per al finança-ment de l’entitat.

2929 de desembre de 2011

MULTIDENTCLÍNICA DENTAL

C/ Florenci Valls, 93 baixos - 08700 IgualadaTel. 93 806 75 66

www.multident.es - clinica@multident.es

Dr. C. Martín Eleno Aparell digestiuDr. Joan Vidal Medicina i PsicologiaCarme Carbonell Psicologia infantilLaia Sellarès Psicologia infantilBet Martín Logopèdia infantil

aqualatamèdics consultoris

Indústria, 1 - IGUALADA - Tel. 93 805 29 95

DR. JORDI GRAELLS ESTRADADermatologia mèdico-quirúrgica i

venereologia. CriocirurgiaVisites dimecres tarda i dissabtes matí (hores convingudes)

Per demanar hora de visita:Telèfon consulta: 93 805 39 33

Telèfon permanent: 93 290 68 67

RAMBLA NOVA, 39, 1r - 08700 IGUALADA

EXPLORACIONS ENDOSCÒPIQUES DE NAS I COLLPROVES D’AUDICIÓ

Tractament amb làser i radiofreqüència de roncadors i d’apnees del son en adults i nens

Visita de 5 a 8 tarda de dilluns a dijous

C/ Soledat, 114 - Esc. A 1r 4a - IGUALADA- Tel. 93 803 44 12

Dr. ENRIC VIVES HOMSotorinolaringòleg

CENTRE DE PODOLOGIA I BIOMECÀNICA

Jordi Andrade - Podòleg Col.legiat 904

* Prevenció i tractament malalties dels peus (peu diabètic, vasculars...)* Durícies, alteracions unguials. * Podologia infantil i esportiva* Estudi transtorns de la marxa. * Confecció de pròtesis i plantilles.

Av. Barcelona, 21 baixos - Igualada - Tel. 93 805 23 33Hores concertades

El Centre de Dia l’Estada us ofereix un servei personalitzat per a

persones grans que necessitin companyia, amistat, atencions

especials i el caliu que ells es mereixen.

Atenció a domicilis a hores convingudes

Tel. 93 803 96 23C/ Òdena, 119 - 08700 IGUALADA

Pg. Verdaguer, 55, local 7-8 IGUALADATel. 93.805.36.26

PEDAGOGUES: Mar Cervera i Míriam CodinaPSICÒLOGUES: Lídia Calvache i Maria VallsPEDAGOGA I LOGOPEDA: Sara TorellóMETGE-PSIQUIATRE: Dr. Frederic Marsal

PSICOPEDAGOGIA, LOGOPÈDIA,

PSICOLOGIA I PSIQUIATRIA

Tècniques d’estudi. Difi cultats d’aprenentatge. Reforç escolar. Dislèxia. Teràpia de la lateralitat.

Estimulació de l’atenció i concentració. Orientació vocacional i professional. Logopèdia (parla, veu, llenguatge…).

Tallers de memòria, ortografi a, matemàtiques. Tècniques de motivació.

Servei de psicologia escolar i psiquiatria.

Gabinet especialitzat en

Passeig Verdaguer, 55, local 4Tel. 93 803 05 90

08700 IGUALADAcentreauditiu

- Última tecnologia en audiòfons digitals- 5 anys de garantia

- Taps de bany i de sorolls fets a mida- Reparació d’audiòfons de totes les marques

- Personal titulat

ORTOPÈDIAE. VIVES SINGLAORTOPÈDIA A MIDAAJUDES A LA MOBILITATCADIRES DE RODESCARRUTXESPRÒTESIS MAMÀRIESMATERIAL ANTIESCARES

Av. Andorra, 8 - 08700 Igualada(zona peatonal entre Sagrada Família i Hospital)

Tel. 93 804 24 27 - Obert dissabtes matí

Centre de Psicologia Clínica i Psicoteràpia

ALBERT CUBÍ i MESTRES (Col. n. 4723)Tractament psicològic de:* ANSIETAT - DEPRESSIÓ - INSOMNI* ENURESI NOCTURNA (PIPI-STOP)* TRANSTORNS PSICOSOMÀTICS* TRANSTORNS DE LA SEXUALITAT* TRANSTORNS DE LA PERSONALITAT* TERÀPIA DE PARELLA* TABAQUISME, D’ALTRES

Rbla. de Sant Jordi, 3, 1r - IgualadaHores convingudes:

Tels. 629 16 56 6793 803 25 90 - 93 805 51 74

Dr. DIONÍS LUQUE

URÒLEG- TRACTAMENT

LÀSER DE PRÒSTATA

- VASECTOMIA

C/ Sant Carles, 43, 1er. 1a.Tel. 93 805 33 5108700 IGUALADA

SALUT

Dr. Joan Cornet SusanaCirurgia ortopèdica i traumatologia

Hores convingudesAssistencial Anoia - Av. Països Catalans, 95 - Pol. Les Comes - Igualada - Tel. 93 804 66 88

PODOLOGIAMarta Cortés N. Coleg. 1356

- Malalties de les ungles- Peu diabètic- Suports plantars- Berrugues

Tel. 609 57 66 41 / hores convingudes

DOLORREUMÀTICDr. Josep ZambudioMetge Reumatòleg

St. Carles 45, 2n - 2aIgualada / 93 805 25 95

PER ANUNCIS EN AQUESTA

SECCIÓ TRUQUEU AL

TEL. 93 805 55 42

Més de 10 anys al seu servei

● Higienes personals.● Acompanyaments.● Control de medicació.● Nits a domicili i hospital.● Atenció a la llar.

Tel. 93 804 10 94C/ Aurora, 48 - Igualada

Mòbil: 646490 885atenciofamiliar@terra.es

IGUALADAAv. Països Catalans, 95. Tel. 93 804 66 88 (Pediatria)Rbla. St. Ferran, 62. Tel. 93 805 25 25 (Especialitats Ped.)

PIERAC/ Cervantes, 30. Tel. 93 779 47 90 (Pediatria)

Nou servei

ESPECIALITATS PEDIÀTRIQUES

www.assistencialanoia.com

Pediatria GeneralDr. Hèctor Salvador (Hospital Sant Joan de Déu)Dra. Gemma Giralt (Hospital Vall d’Hebron)

Oftalmologia pediàtricaDra. Mariona Vidal (Hospital Sant Joan de Déu)Dra. Núria Planas (Hospital Sant Joan de Déu)

Otorinolaringologia pediàtricaDr. Marc Pellicer (Clínica Teknon)Dra. Anna Puiggròs (Hospital Vall d’Hebron)

Ortopèdia i Traumatologia pediàtricaDr. Antoni Compte (Hospital Sant Joan de Déu)

Logopèdia infantilSra. Olga Soler (Hospital de Sant Pau)

30 RESTAURANTS - CAFETERIES - BARS 29 de desembre de 2011

FEM BATEIJOS I COMUNIONSMENÚ DIARI I SERVEI A LA CARTA

Ctra. de la Pobla a Carme, km. 3,700 - 08787 CARMETEL. 678 93 78 73

RESTAURANTCALÇOTADES

OBERT DEDIMECRES A

DIUMENGE

MENÚcap de setmana

18€

MENÚdiari

11,90€

Telèfon 93 806 61 50

MENÚINFANTIL

2X1(cap de setmana)

Ctra. Igualada a Vilafranca C-244, Km. 8,3 - Telèfon 93 801 41 66La Torre de Claramunt / Capellades (al costat de la benzinera Petronor)

MENÚ DIARI de dilluns a diumengeMENJARS PER ENCÀRREC:

Salons per a banquets • bodes • batejos • comunionsAmpli aparcament privat amb zona enjardinada

PREPAREM FESTES D’ANIVERSARI AMB PALLASSOS

Obert de dilluns a diumenge tot el dia

Menú diari: 6,60 €Pollastre a l’ast amb prunes: 8,50 € (caps de setmana)TOTS els dijous paella i els divendres fi deuà!

Plaça Catalunya, 2. Estació Vella. Tel. 938039340 - Obert tots els dies, festius inclosos, de 9 a 16 h.

Av. Balmes, 74. Pisos Punto Blanco. Tel. 938030407 - Obert de dimarts a diumenge de 10 a 16 h.

MENÚS ESPECIALS

PER FESTES!!www.elsfogons.com

Abaixa els preus del menú

Encàrrecs: 977 880 017 608 083 009 – 937446063

wwwbraseriacalmaginet.com brcalmaginet@hotmail.es

C/ de l’església, 1 • La Torre de ClaramuntTel. 93 801 40 81

RESTAURANT

RESTAURANT I PIZZERIA

MENÚ DIARI (menú infantil) i per a grups

Av. Països Catalans, 99-101 (Les Comes) - IGUALADA Tel. 93 806 79 57 - gerospizzeriageladeria@torresvico.com

SERVEI A LA CARTA • PIZZES TAPES • MENJAR PER EMPORTAR

OBERT CAPS DE SETMANA I FESTIUS

93 808 00 21619 745 498

www.castellorpi.comOrpí (Anoia)

MENÚ DIARI

MENÚ FESTIUS

HOTEL ROBERTOBERT TOTS ELS DIES

Av. Catalunya, 1Tel. 93 808 60 00 - Fax 93 808 66 3908787 LA POBLA DE CLARAMUNT

Restaurant - Braseria Cafeteria

Menú diariServei de carta

Menú de nits i caps de setmana 20 € (tot inclòs)

www.museudeltraginer.com - c/ Traginers, 5 - Igualada

Tel. 93 805 01 63

CALÇOTADES3 menús de 14,50 Euros, 18,50 Euros i 21 Euros

Més de 20 plats per escollir, amb arrossos, taules d’ibèrics i formatges, brasa, secret i fi let ibèric, espatlla de be, cargols, canalons casolans, peus de porc i més...

Ctra. Igualada-Valls, km 51 - a 13 Km de Igualada RESERVES AL TEL. 93 808 00 61

Restaurant Cal Ramonetde Santa Maria de Miralles

Obert diumenges i festius - Dissabtes (per encàrrec) -

Tels.: 93 771 00 36 - 93 771 02 51 - 93 771 00 61

Tel./Fax 93 808 00 05Mòbil 659 99 72 97

Ctra. de Valls, Km. 52’5STA. M. DE MIRALLES

* CUINA DE PAGÈS I ACTUAL* MENÚS PER A CELEBRACIONS

* MENJADOR PRIVAT

OBERT CAPS DE SETMANA I FESTIUS

Carns a la brasa Menjars casolans

Menú diariMenú especial

dissabtes i diumengesamb cava 13,50 euros

Travessia Sant Valentí, 2 - Tel. 93 809 62 26

SANT MARTÍ DE TOUS

El proper dia 8 de gener ball amb

JOAN CARBONELL

els molins

de la font trobadaCan Planell s/n – Santa Margarida de Montbui

benetaplanell@hotmail.com - www.molinsdelafonttrobada.com

Concertar visites i reserves al telèfon 691 578 913 (vespres)

Àpats de “El Moliner” des de 5€

Lloguer d’espais per a festes

privades

OUTLET maquinària i equipament

d’HOSTALERIA

C/ La Llacuna, 50 – 08700 Igualada Tel. i Fax 93 803 67 74 – 616 11 23 40

Ampollers frigorífi cs, taules inoxidables, rentavaixelles,

planxes, fregidores, campanes, etc., etc.

A meitat de preu, amb garantia i servei

post-venda propi

OBERT TOTS ELS DIES DE LA SETMANAReserva el teu “ASADO” amb 3 hores d’antelació

Av. Dr. Pasteur, 45 - T. 93 804 33 51 - 659 048 262 - IGUALADA

RESTAURANT

Can Vidal-RamosCALÇOTADES • CARXOFES • BOLETS

Saló per a banquets, convencions i

reunions familiars

08782 La Beguda Baixa - Tel. 93 772 53 93

LA RECEPTA

Mongetes tendres i crema d’anxovesIngredients: 1kg. de mongeta tendra bullida, 125 gr. de mantega, 2 cebetes, 1 pot d’anxo-ves, 15 cl. de vi blanc sec i sal.

Elaboració: Coure la mongeta tendra (o aprofi -tar-ne alguna resta). Escórrer les anxoves i eixu-gar-les amb paper absorbent per retirar-ne l’oli. Triturar-les amb les cebetes fi ns que quedi una pasta granulosa. Posar-ho en un cassó amb el vi i fer-ho bullir quatre minuts aproximadament. Fora del foc, incorporar-hi la mantega, molt fre-da, tallada en daus i salpebrar. Remenar bé fi ns a desfer la mantega. Servir les mongetes amb la salsa per sobre.Es pot servir el plat amb guarniment de pasta-naga i remolatxa al gust.

Consell: Aprofi teu l’oli de les anxoves per fer una vinagreta; si queda crema d’anxoves, po-sar-hi una mica de formatge cremós i es tindrà una crema per a l’aperitiu.

Del llibre Recicla’t a la cuina. Del Consell Comarcal de l’Anoia

CALÇOTADESCALÇOTADESPER ENCÀRRECPER ENCÀRREC

3129 de desembre de 2011

LES PEL.LÍCULES DE LA SETMANA■ KURSAL 1Un lugar para soñar. USA, 2011. Direcció: Biòpic / drama. Direc-ció: Cameron Crowe. Intèrprets: Matt Damon, Scarlett Johans-son, Elle Fanning, Thomas Haden Church, Patrick Fugit, Angus Macfadyen, John Michael Higgins. La pel·lícula conta com el protagonista va comprar un zoològic en ruïnes i se n’hi va anar amb la seva família. Malgrat que no només va haver de cuidar-se dels animals, sinó també, de la seva esposa malalta. Basada en un llibre de memòries de Benjamin Mee. APTA.Dies 30,1 ,2, 3 i 4 a les 17.30, 20.00 i 22.30.Dia 31 a les 17.30.

KURSAL 2Immortals. USA, 2011. Acció, històric. Direcció: Tarsem Singh. In-tèrprets: Henry Cavill, Mickey Rourke, Freida Pinto, Luke Evans, Kellan Lutz, Isabel Lucas. Embogit pel poder, el rei Hisperión crema Grècia tot buscant una arma de poder inimaginable: qui la tingui podrà alliberar els titans tancats rere murs fa anys i anys... Si el rei es fa l’arma podria signifi car la destrucció de la raça humana i l’aniquil·lació dels déus. Un pagès anomenat Tes-eo podria tornar l’esperança al poble. MAJORS DE 16 ANYS.Dies 30,1 ,2, 3 i 4 a les 18.00.Dia 31 a les 16.00. Misión Imposible 4. Protocolo Fantasma. USA, 2011. Acció, thriller. Direcció: Brad Bird. Intèrprets: Tom Cruise, Jeremy Renner, Paula Patton, Simon Pegg, Josh Hollo-way. L’agent Ethan Hunt és acusat d’un atemptat terrorista i desautoritzat del càrrec. Sense recursos, Ethan ha de trobar la manera de rehabilitar el seu nom i el de l’agència. Per això en-gegarà una missió amb un equip de companys fugitius. MA-JORS DE 7 ANYS.Dies 30,1 ,2, 3 i 4 a les 20.00 i 22.30.Dia 31 a les 18.00.

KURSAL 3Alvin y las ardillas 3. USA, 2011. Animació. Direcció: Mike Mitchell. Tornen els esquirols més divertits i més brètols. Alvin, Theodore i Simon, a bord d’un creuer de luxe, fi ns que acaben perdudes en una illa remota. Mentre busquen com tornar a casa, es trobaran que la illa no està tan deserta com semblava. APTA.Dies 30,1 ,2, 3 i 4 a les 18.00.Dia 31 a les 16.00.Noche de fi n de año. USA, 2011. Comèdia romàntica. Direcció: Garry Marshall. Intèrprets: Halle Berry, Ashton Kutcher, Jessica Biel, Jon Bon Jovi, Robert De Niro, Josh Duhamel, Sarah Jessica Parker, Michelle Pfeiffer. Històries que s’entrecreuen de parelles i persones solteres, en una celebració de cap d’any; esperança, amor, perdó, segons oportunitats i nous inicis... Com a teló de fons l’emoció i el que Nova York promet la nit de cap d’any, la més enlluernadora de l’any. MAJORS DE 7 ANYS.Dies 30,1 ,2, 3 i 4 a les 20.00 i 22.30.Dia 31 a les 18.00.

CASAL DE TOUSSilencio de amor. França, 2011. Comèdia dramàtica. Direcció: Philippe Claudel. Intèrprets: Stefano Accorsi, Neri Marcorè, Clotilde Courau, Lisa Cipriani. Alessandro, italià, professor de música barroca i pare de dos adolescent, sembla no necessitar res a la vida, no veu el buit en què es troba fi ns que la seva fi lla descobreix l’emoció del primer amor. La vida d’Alessandro pa-teix un canvi tan inesperat com dramàtic. APTA.1 de gener a les 6 de la tarda.Larry Crowne, nunca es tarde. USA, 2011. Comèdia. Direcció: Tom Hanks. Intèrprets: Tom Hanks, Julia Roberts, Bryan Crans-ton, Taraji P. Henson, Wilmer Valderrama, Rob Riggle, Gugu Mbatha-Raw. Larry, acomiadat de l’empresa on era un líder de primera, decideix torna a la universitat on acaba enamorant-se de Mercedes, la seva professora. La dona també sent una creixent atracció per aquest alumne, que acabarà aprenent que en qualsevol moment de la vida, tot i que sembli que res val la pena, sempre pots descobrir la veritable raó de ser. APTA.1 de gener a ¾ de 8 del vespre. 6 i 8 de gener a les 6 de la tarda.Nader y Simin una separación. Irán, 2011. Drama. Direcció: Asghar Farhadi. Intèrprets: Peyman Moaadi, Leila Hatami, Sa-reh Bayat, Shahab Hosseini, Sarina Farhadi. Nader y Simín y la seva fi lla, volen sortir d’Iran per buscar una vida millor. Quan tot és gairebé a punt ell no vol abandonar el seu para malalt. Ella li demana el divorci però acaba vivint amb els seus pares. L’home que es queda amb la fi lla, contracta una dona per cui-dar al seu pare… però hi haurà molts canvis en la seva vida i la de la petita Termeh. MAJORS DE 7 ANYS.Dies 6 i 8 de gener a ¾ de 8 del vespre.

CINEMA

Pere Portabella serà homenatjat amb el IV Premi Gaudí d’HonorDesprés dels directors Josep

Maria Forn i Jaime Camino, Pere Portabella serà el tercer direc-tor català guardonat amb el premi Gaudí d’Honor concedit per l’Aca-dèmia del Cinema Català. Aquest premi s’entregarà durant la cele-bració de la gala dels IV Premis Gaudí, en el Teatre Artèria Paral-lel el proper 6 de febrer de 2012.

La rellevància artística i la pro-jecció internacional d’un director com Pere Portabella, consagrat a la creació fílmica més enllà del cir-cuit comercial i les sales convencio-nals, l’han fet mereixedor d’aquest prestigiós guardó. La seva obra, que conforma bona part del fons artístic del MACBA barceloní, ha estat projectada i estudiada en centres de difusió cultural com el Georges Pompidou de París, a tra-vés d’una retrospectiva l’any 2003, i també en el MOMA novaiorquès l’any 2007.

El director, productor i guio-nista Pere Portabella porta en ac-tiu més de cinc dècades de treball ininterromput i ha participat al costat de directors com Carlos Sau-ra o Luis Buñuel en algunes de les pàgines importants de la història del cinema espanyol i català. Ai-xí, en la vessant industrial, Pere Portabella va contribuir al debut

cinematogràfic de Carlos Saura a Los golfos (1959) i va possibilitar la darrera pel·lícula espanyola de Fer-reri, El cochecito (1960) a través de la seva productora Films 59. Pere Portabella va participar també en l’intent de repescar el director ara-gonès Luis Buñuel, després del seu periple mexicà i francès, amb la pel·lícula Viridiana, de l’any 1961, que va donar tants maldecaps al govern espanyol.

Pere Portabella va estar unit tangencialment a l’anomenada Es-cola de Barcelona, entesa com a fàbrica d’experimentació i punt de ruptura temàtica i estilística dins del cinema espanyol. Un moviment contestatari, polititzat, heterogeni i divers no exempt de fractures i divisions, com la que es va viure en el projecte comú, esdevingut mani-

fest fílmic, Dante no es únicamen-te severo (1967), signat finalment per Jacinto Esteve i Joaquín Jordà. Un projecte que s’hauria d’haver fet a quatre mans entre Ricard Bo-fill, el mateix Portabella, Esteve i Jordà. Pere Portabella aniria per la seva banda amb No compteu amb els dits i quan l’escola de Barcelona arribava a la seva defunció, l’any 1970, aleshores va realitzar Um-bracle (1971) o Cuadecuc vampir (1971), ja pràcticament de forma clandestina i com a exponent d’un cinema anomenat underground.

Pere Portabella va visitar el do-cumental polític en plena transició mentre havia participat en la for-mació de l’Assemblea de Catalunya a Informe general sobre algunas cuestiones de interés para una proyección pública (1977). Pere Portabella, que va estar unit en la seva condició de antifranquista al PSUC i més tard al partit Inicia-tiva per Catalunya, també va tenir una important trajectòria com a càrrec polític electe. Portabella ha continuat amb les seves inquietuds avantguardistes en films com Pont de Varsòvia (1990) i la seva darrera realització, El silenci abans de Bach (2007), una nova proposta carrega-da de risc i saber fílmic.

Joan Millaret Valls

t-ERROR de Jordi Oriol s’estrena a la Sala Tallers del TNCL’actor, director, autor i músic

Jordi Oriol estrenarà en el TNC la seva particular proposta al projecte T-6, t-ERROR. L’obra bascularà entre dues línies. D’una banda, Jordi Oriol oferirà un dels seus habituals jocs autoparòdics a través del teatre dins del teatre, en què un autor convidat pel TNC es queda bloquejat a l’hora de cre-ar. En la segona línia es convoca als personatges del fantàstic a un particular passatge de la por a tra-vés d’una estratègia pirandel·liana en què els actors es pregunten pel seu destí ja que actuen sovint com a titelles.

El sentit de l’obra t-Error es podria resumir amb les pròpies de-claracions de Jordi Oriol, en què es qüestiona la mateixa creació artís-tica i el nostre paper en la vida i la societat: “Perquè tot ja està escrit. Ja està dit. Un només reprodueix allò que veu, allò que llegeix o escolta. Som vampirs d’altres vam-

pirs. El reflex del reflex d’un origi-nal. Tot el que tenim és heretat. No som més que un producte d’un producte d’un producte. Els nos-tres pares ja eren productes. Com els nostres professors.”

El barceloní Jordi Oriol ha estat format a l’Institut del Teatre, ha escrit i dirigit diferents espectacles representats al Teatre Lliure, Sala Beckett o Temporada Alta, on va presentar Home-Natja l’any 2010. Ha estat actor en espectacles pro-

pis i en altres muntatges i com a músic ha format part de diferents quartets de cambra i de jazz. Tam-bé ha participat en cinema com a actor a Forasters de Ventura Pons i en diferents sèries televisives.

L’obra t-ERROR es representarà a la sala Tallers del TNC del 12 de gener al 5 de febrer. I en l’actuació del 20 de gener hi haurà una tro-bada amb el propi autor.

Joan Millaret Valls

Bones Festes! Feliç 2012!

32 PUBLICITAT 29 de desembre de 2011