240-254_33_OK.qxp:núm.2 16/11/09 13:21 Página 240

La balança fiscal de Catalunyadesprés del desplegament del’Estatut del 2006

L’objecte d’aquest treball és realitzar una estimació aproximada de lamillora del saldo fiscal de Catalunya derivada del desplegamentfinancer de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i aplicada a l’exercicidel 2007, definit com a any base del nou sistema de finançament derègim comú.

ALFONS GARCIA MARTINEZ*

* Agraeixo, molt especialment, les aportacions, els suggeriments i els aclariments sobre el temad’aquest article realitzats per Antoni Soy, membre de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fis-cals Estat-Generalitat i un dels negociadors de la part catalana en el procés que va concloureamb el nou sistema de finançament 2009-2013.

Miscel·lània

240-254_33_OK.qxp:núm.2 16/11/09 13:21 Página 241

Amb l’acord del Consell dePolítica Fiscal i Financera de15 de juliol de 2009, pel quals’aprovaren les bases del sis-tema de finançament de règimcomú 2009-2013, es comple-tava inicialment el desplega-ment dels dos principalsinstruments financers previstosen l’Estatut d’Autonomia deCatalunya (EAC) del 2006.1

Anteriorment, des de l’exercicidel 2007, s’havia iniciat l’apli-cació de la disposició addicio-nal tercera de l’EAC quepreveu, durant el període2007-2013, dedicar a Catalu-nya una fracció de la inversióestatal territorialitzada eninfraestructures que equival-gui, com a mínim, a la contri-bució proporcional d’aquestterritori al producte interiorbrut (PIB) estatal. El contingutprecís del concepte «inversióestatal en infraestructures» fouobjecte de controvèrsia entrel’Estat i el Govern de Catalu-nya, fruit de la qual es va asso-lir un acord d’interpretació quees va començar a aplicar a par-tir del 2008 i amb efectesretroactius per al 2007.

Tant la reforma del sistema definançament com la disposiciórelativa a la inversió estatalhan de comportar una reduc-ció del saldo negatiu que, d’a-cord amb totes les estimacionsdisponibles, presenta labalança fiscal de Catalunyaamb el conjunt de l’Estat. Lapersistència en el temps i,sobretot, la intensitat del saldonegatiu de la balança fiscalCatalunya-Estat ha esdevingutun motiu de preocupació nota-ble de les institucions i els

agents socioeconòmics cata-lans. Diversos treballs acadè-mics assenyalen aquestdesequilibri com un dels prin-cipals obstacles, a mitjà i llargtermini, per a la plena utilitza-ció del potencial endogen dedesenvolupament de Catalu-nya, així com per a les possibi-litats de bastir uns instrumentsde benestar i cohesió socialadients a les demandes d’unasocietat desenvolupada.

La reforma del sistemade finançament i ladisposició relativa a lainversió estatal han decomportar una reducciódel saldo negatiu quepresenta la balançafiscal de Catalunya.

L’objecte d’aquest breu treballés realitzar una estimacióaproximada de la millora delsaldo fiscal de Catalunya deri-vada del desplegament finan-cer de l’EAC i aplicada al’exercici del 2007, que ha estatdefinit com a any base del nousistema de finançament derègim comú. Cal recordar, tan-mateix, que el caràcter d’anybase és una atribució teòrica,atès que, d’una banda, el pri-mer exercici en el qual s’apli-carà efectivament el noufinançament serà el 2009 i, del’altra, que el 2007 va ser elprimer exercici d’aplicació del’esmentada disposició addi-cional tercera. Això comportaque l’import que dóna compli-ment a aquesta disposició, perles raons enunciades més

amunt, va tenir un caràcterprovisional i que ha estat com-plementat, posteriorment, ambuna dotació addicional perpart de l’Estat. La pertinença,doncs, d’utilitzar l’any 2007 enun exercici teòric, que nopodrà ser contrastat mai perles balances fiscals que espubliquin sobre aquest any, ésavalada per dos fets: el primer,que es tracta d’un exercicipressupostari per al qual hi hadades definitives –o pràctica-ment definitives– de la majo-ria de variables en joc i, elsegon, que el present treballcerca una estimació dels seusresultats més en termes rela-tius al PIB que no pas unaxifra absoluta.

Cal remarcar, com s’explica encada apartat, que aquest treballno realitza una quantificaciópròpia del dèficit fiscal deCatalunya, ni de la despesaestatal en matèria d’inversionsa Catalunya, sinó que apro-xima ambdues xifres per al2007 a partir dels resultatsd’estudis previs que es deta-llen en cada cas. Així mateix,tampoc no té com a pretensióprincipal descriure minuciosa-ment el funcionament i l’assig-nació dels recursos derivats delnou sistema de finançament,encara que s’ha fet una esti-mació pròpia dels rendimentsesperats en l’any base, amb leslimitacions que s’esmenten enl’apartat corresponent.

Finalment, cal també deixarconstància que el treball –o, simés no, aquesta ha estat laintenció al llarg de la seva ela-boració– no pretén analitzar

Miscel·lània242

240-254_33_OK.qxp:núm.2 16/11/09 13:21 Página 242

idem_ws005

idem_ws005

http://www.meh.es/Documentacion/Publico/PortalVarios/FinanciacionTerritorial/Autonomica/AcuerdosConsejo/Acuerdo%206_2009%20Reforma%20Sistema%20Financiaci%C3%B3n.pdfhttp://www.meh.es/Documentacion/Publico/PortalVarios/FinanciacionTerritorial/Autonomica/AcuerdosConsejo/Acuerdo%206_2009%20Reforma%20Sistema%20Financiaci%C3%B3n.pdfhttp://www.meh.es/Documentacion/Publico/PortalVarios/FinanciacionTerritorial/Autonomica/AcuerdosConsejo/Acuerdo%206_2009%20Reforma%20Sistema%20Financiaci%C3%B3n.pdfhttp://www.gencat.cat/generalitat/cat/estatut/http://www.gencat.cat/generalitat/cat/estatut/

les bondats o les deficiènciesni del nou model de finança-ment, ni de la previsió contin-guda en la disposicióaddicional tercera i l’acord quela desenvolupa, ni de l’EAC enel seu conjunt o en les sevesdisposicions financeres. Comhem dit abans, l’objectiu deltreball es limita a oferir unaquantificació estimativa, ambles limitacions que s’assenyalenen cada cas, de les correccionsque aporta el desplegament delbloc financer de l’Estatutd’Autonomia al saldo fiscalnegatiu de Catalunya ambl’Estat.

La balançafiscal deCatalunya ambl’Estat:metodologiesd’estimació iresultatsemprats

El concepte de balança fiscalentre l’Estat i una comunitatautònoma (o una altra partdel seu territori) és enganyo-sament senzill. Es tracta, enessència, de la diferència entreels ingressos obtinguts perl’Estat en la comunitat autò-noma concreta i les despesesaplicades per l’Estat en aquestterritori (sigui directament oa través de transferències aaltres administracions quehi actuen). Com demostral’extensió del document de

metodologia elaborat per laComisión de Expertos sobreMetodología para la Elabora-ción de las Balanzas Fiscalesde las Regiones Españolas(2006), a instàncies delGovern de l’Estat, el tema noés tan simple i admet unampli ventall d’aproxima-cions. Els dos enfocaments

alternatius bàsics que s’utilit-zen es coneixen amb els nomsde «flux monetari» i «flux delbenefici». Ambdós impliquenmaneres diverses d’imputarterritorialment tant els ingres-sos com les despe ses de l’Ad-ministració con siderada, i elscriteris que s’empren es deta-llen a la taula 1.

243paradigmes / número 3 / desembre 2009

Taula 1. Descripció metodològica dels criteris alternatiusper a l’estimació de la balança fiscal

Font: Elaboració pròpia a partir del Grup de Treball per a l’Actualització de la Balança Fiscalde Catalunya (2009).

Criteri «flux monetari»

INGRESSOS Els ingressos tributaris s’imputen al territori enquè es localitza la capacitat econòmica sotmesa agravamen (objecte imposable), que pot ser larenda, la riquesa o el consum, i els ingressos notributaris, al territori en què té lloc el pagamentper les unitats que el fan.

DESPESES La despesa s’atribueix al territori en què aquestadespesa es materialitza, és a dir, on es localitza elpersonal, la utilització de béns corrents i elsserveis, la percepció de les transferències i larealització de les inversions. Això suposa optar perdonar al criteri de «flux monetari» un sentit «real»davant l’alternativa de donar-hi un sentit de «fluxde caixa» o de «flux de tresoreria», que portaria aatribuir la despesa pública a la regió en què elsector públic efectua el pagament. Per exemple,en el cas de les compres de béns i serveiss’imputen al territori en què s’utilitzen, i no alterritori en què s’han adquirit, i en el cas de lesinversions s’imputen al territori en què esmaterialitzen.

Criteri «flux benefici»

INGRESSOS Els ingressos s’imputen al territori en quèresideixen les persones que finalment en suportenla càrrega (incidència econòmica o efectiva), almarge de qui sigui i d’on resideixi l’obligat legal apagar (incidència legal o formal).

DESPESES L’assignació de la despesa es fa al territori en quèresideix el beneficiari, independentment d’on esprodueix el servei públic o es fa la inversió. Enaquest cas, és necessari establir hipòtesis sobrel’àmbit dels beneficiaris i sobre la quantificaciódels beneficis que els béns i els serveis elsproporcionen.

240-254_33_OK.qxp:núm.2 16/11/09 13:21 Página 243

idem_ws005

www.ief.es/investigacion/temas/BalanzasFiscales.pdfwww.ief.es/investigacion/temas/BalanzasFiscales.pdf

En una interpretació esquemà-tica, el criteri de «flux mone-tari» utilitzaria com a principid’imputació fonamental elterritori en què es produeixmaterialment tant l’ingrés comla despesa, mentre que el de«flux benefici» emfatitzariaque, d’una banda, les despesesestatals en una determinadacomunitat poden beneficiar elsresidents de la resta i, alhora,els ingressos estatals podenestar suportats per residentsd’altres comunitats diferents dela comunitat en què es pro-dueix efectivament l’ingrés. Noes tracta, en definitiva, de dosplantejaments en conflicte(totes dues metodologies hanestat acceptades com a vàlidesa efectes acadèmics), sinó dedues maneres de mesurarefectes diferents d’una mateixarealitat.

La balança fiscal Estat-comunitat autònoma ésla diferència entre elsingressos obtinguts perl’Estat en la comunitatautònoma concreta i lesdespeses aplicades perl’Estat en aquestterritori.

En aquest context, el queadquireix rellevància és enquin moment resulta pertinentla utilització d’un enfocamento l’altre. Guillem López Casas-novas (2006) proporciona unavisió suggerent del tema quanafirma que: «Més enllà de lacontro vèrsia acadèmica al vol-tant dels diferents enfocaments

del dèficit fiscal, convé recordaren aquest sentit la raó en sique crea el seu interès, ja queprecisament l’enfocamentmonetari és el que subjau enla reivindicació de políticaautonòmica que l’origina. [...].L’aproximació alternativa/com-plementària de l’enfocamentcàrrega/benefici té una tradicióacadèmica més àmplia, ja quees vincula a l’estudi de laredistribució personal de l’ac-ció estatal, convencional en lahisenda pública centralitzada, ino requereix cap context mul-tijurisdiccional (més propi delfederalisme fiscal). L’extensióde l’enfocament càrrega/bene-fici fora del pla individual, tantal funcional com sobretot alterritorial, és sens dubte possi-ble, però parteix d’unes pre-misses diferents (una solajurisdicció, una sola relació fis-cal entre l’Administració –lacentral– i els seus ciutadans).Per aquest motiu és importantconsiderar els dos enfoca-ments amb vista a la sevaacollida en el pla constitucio-nal interpretatiu de si ens trobem davant de propostesde tendència federal o simple-ment centralitzants.»

L’esquema dels enfocamentsdescrits es complica significati-vament si es considera que, entots dos casos, cal fer alguneshipòtesis addicionals, tant enel vessant dels ingressos comde les despeses, que derivenen resultats finals que podenser força dispars. Aquest feno-men és el que es troba en laprimera balança fiscal oficialde totes les comunitats autò-nomes amb l’Estat elaborada

per l’Instituto de Estudios Fis-cales (2008) a instàncies del’Administració General del’Estat, corresponent a l’exer-cici 2005, en la qual, a partir del’esquema bàsic dels enfoca-ments descrits anteriorment, elresultat són sis balances fiscalsdiferents per a cada comunitat.

El criteri de «fluxmonetari» utilitzaria coma principi d’imputació elterritori en què esprodueixen l’ingrés ila despesa, mentreque el de «flux benefici»emfatitzaria que lesdespeses en una deter -minada comunitat podenbeneficiar els residentsde la resta i que elsingressos estatals podenestar suportats perresidents d’altrescomunitats.

Als nostres efectes, sembla quel’enfocament de «flux mone-tari» és el més adient, atès queel que pretenem quantificarsón els efectes sobre els saldosfiscals derivats de l’incrementde recursos obtinguts pel terri-tori (Catalunya) en aplicaciód’uns criteris específics d’as-signació de la despesa territo-rial de l’Estat, ambindependència dels beneficisque es poden derivar per alsresidents en altres territorisamb les noves assignacions, oper als residents a Catalunyaamb les noves assignacionsrebudes per altres territoris.

Miscel·lània244

240-254_33_OK.qxp:núm.2 16/11/09 13:21 Página 244

El Govern de Catalunya ha ela-borat en dues ocasios, demanera oficial i amb l’assistèn-cia d’un grup d’experts, unaestimació de la balança fiscal deCatalunya amb l’Estat. Ladarrera revisió (Grup de Treballper a l’Actualització de laBalança Fiscal de Catalunya,2009) abasta nominalment elperíode 2002-2005, però inclousèries homogènies per al perío -de 1986-2005 construïdes demanera paral·lela sobre els dosenfocaments possibles, peròsense la diversitat d’hipòtesisintermèdies que presenta lavaloració estatal. Des del puntde vista metodològic i de con-sistència de les dades, els resul-tats del document del Governde Catalunya per a l’enfoca-ment del «flux monetari» sem-blen un bon punt de partidaper als nostres objectius.

L’enfocament de «fluxmonetari» és el mésadient, atès que volemquantificar els efectessobre els saldos fiscalsderivats de l’incrementde recursos obtingutsper Catalunya enaplicació d’uns criterisespecífics d’assignacióde la despesa territorialde l’Estat.

Abans d’oferir els resultats, cal-dria fer una darrera considera-ció metodològica. El càlcul deles balances fiscals entre comu-nitats i l’Estat es pot veureafectat per ingressos estatals

atès que, en bona lògica, lessituacions de dèficit han de serseguides de períodes de con-tenció de la despesa estatalsimultanis al manteniment ocreixement dels ingressospúblics.2 Per aquesta raó, i ambbon criteri, el document delGrup de Treball del Govern deCatalunya va elaborar unasèrie de dèficit fiscal amb laneutralització de l’efecte deldèficit públic que, en relacióamb la sèrie no corregidade dèficit públic, presenta l’e-volució diferencial que esrecull al gràfic 1 i que reflecteix

245paradigmes / número 3 / desembre 2009

que no tenen un origen tribu-tari i que, en canvi, sí que estradueixen en un increment dela capacitat de despesa. Enaquest sentit, resulten particu-larment rellevants els ingres-sos derivats del dèficit públic,que poden esmorteir –fins i totreduir de manera sobtada– laquantia dels saldos fiscals ambl’Estat, per exemple en situa-cions de recessió. Tanmateix,aquestes situacions sónenganyoses pel que fa al com-ponent estructural dels saldosfiscals de les comunitats autò-nomes en relació amb l’Estat,

12%

10%

8%

6%

4%

2%

0%

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

Sèrie original

Sèrie neutralizada de DP

Gràfic 1. Evolució de la balança fiscal de Catalunya. Criteri de «flux monetari»Percentatge del PIB regional

Font: Elaboració pròpia amb dades de Grup de Treball per a l’Actualització de la Balança Fiscalde Catalunya (2009).

L’evolució diferencial del dèficit fiscal reflecteix l’impacte deldèficit públic en el període 1986-2005.

240-254_33_OK.qxp:núm.2 16/11/09 13:21 Página 245

idem_ws005

http://docs.google.com/gview?a=v&q=cache:SMyjLqeEcLgJ:www.gencat.cat/economia/doc/doc_78836280_1.pdf+Grup+de+Treball+per+a+l%E2%80%99Actualitzaci%C3%B3+de+la+Balan%C3%A7a+Fiscal+de+Catalunya&hl=es&pid=bl&srcid=ADGEESi40sSvpe9WQh0YfRG95jCgxIwJumSq4T9Ls0gvam_LqSt8y1DNwXJCznuasCSH6nCE-CgltZSmCrypXFjmB0hOGdQ9pqiRKhbF_1S-vlg3RtMBYYh7IlxIwPP_EJzUiK7WvOHE&sig=AFQjCNFe8WskZH01nKG1gehtN0o8RJPmGQhttp://docs.google.com/gview?a=v&q=cache:SMyjLqeEcLgJ:www.gencat.cat/economia/doc/doc_78836280_1.pdf+Grup+de+Treball+per+a+l%E2%80%99Actualitzaci%C3%B3+de+la+Balan%C3%A7a+Fiscal+de+Catalunya&hl=es&pid=bl&srcid=ADGEESi40sSvpe9WQh0YfRG95jCgxIwJumSq4T9Ls0gvam_LqSt8y1DNwXJCznuasCSH6nCE-CgltZSmCrypXFjmB0hOGdQ9pqiRKhbF_1S-vlg3RtMBYYh7IlxIwPP_EJzUiK7WvOHE&sig=AFQjCNFe8WskZH01nKG1gehtN0o8RJPmGQhttp://docs.google.com/gview?a=v&q=cache:SMyjLqeEcLgJ:www.gencat.cat/economia/doc/doc_78836280_1.pdf+Grup+de+Treball+per+a+l%E2%80%99Actualitzaci%C3%B3+de+la+Balan%C3%A7a+Fiscal+de+Catalunya&hl=es&pid=bl&srcid=ADGEESi40sSvpe9WQh0YfRG95jCgxIwJumSq4T9Ls0gvam_LqSt8y1DNwXJCznuasCSH6nCE-CgltZSmCrypXFjmB0hOGdQ9pqiRKhbF_1S-vlg3RtMBYYh7IlxIwPP_EJzUiK7WvOHE&sig=AFQjCNFe8WskZH01nKG1gehtN0o8RJPmGQ

l’impacte del dèficit en el perío-de 1993-1996. No obstant això,les mateixes característiques del’estimació que busca aquesttreball fan difícil triar quina deles dues sèries (la comptable ola neutralitzada) és mésadient, per la qual cosa hemoptat per oferir tots dos resul-tats.

L’estimació que hem realitzatdel dèficit fiscal de Catalunyaamb l’Estat corresponent a l’exercici del 2007 es basaen l’aplicació al PIB en preusde mercat de Catalunya del2007 de la mitjana del pes deldèficit en relació amb el PIB en el període 2001-2005, quesón els darrers cinc exercicis

per als quals hi ha dades facili-tades pel Govern. El càlculd’aquesta estimació es pre-senta en a la taula 2.

El càlcul de lesbalances fiscals es potveure afectat peringressos estatals queno tenen un origentributari i que sí que es tradueixen en unincrement de lacapacitat de despesa.Resulten particularmentrellevants els ingressosderivats del dèficitpúblic.

Estimació del’incrementd’ingressos pera Catalunyaderivat delsistema definançament del període2009-2013

El sistema de finançament delperíode 2009-2013 té la sevaconfiguració provisional en el que disposa el text del Pro-jecte de Llei pel qual es

Miscel·lània246

Taula 2. Estimació de la balança fiscal (BF) de Catalunya en relació amb l’Estat per al 2007. Criteri de «flux monetari»

Font: Elaboració pròpia amb dades de Grup de Treball per a l’Actualització de la Balança Fiscal de Catalunya (2009) i de la Comptabilitat Regionald’Espanya.

2001 2002 2003 2004 2005 Mitjana2001-2005

Sèrie original de dèficit fiscal/ PIB català (%) 8,8 10,2 9,3 9,1 10,3 9,5

Sèrie de dèficit fiscal/PIB català neutralitzada de dèficit públic (%) 7,2 8,5 7,4 7,4 7,7 7,6

2007

PIB català pm en M€ corrents 196.536,9

BF de Catalunya en M€. 18.749,6

BF de Catalunya en M€Neutralitzada de dèficit públic 15.015,4

240-254_33_OK.qxp:núm.2 16/11/09 13:21 Página 246

mecanisme bàsic és el quehan tingut, des del 1986 finsara, els diversos sistemes derègim comú: l’estimació, per acada comunitat, d’unes neces-sitats de despesa que són co -bertes mitjançant una cistellad’impostos complementada, sis’escau, amb transferènciesestatals. Les necessitats de des-pesa s’estableixen a partir del’aplicació d’unes variables de re -partiment, que es consideren

rellevants, a un conjunt derecursos que, normalment,són el resultat d’afegir alvolum de recursos preexis-tents els fons afegits per l’Es-tat en cada revisió delsistema.

Malgrat aquesta coincidènciabàsica, el futur sistema presenta novetats força signifi-catives en relació amb elsanteriors (vegeu la taula 3

247paradigmes / número 3 / desembre 2009

regula el sistema de finança-ment de les comunitats autò-nomes de règim comú iciutats amb estatut d’autono-mia, en la seva versió apro-vada en el Consell deMinistres d’11 de setembre de2009, el qual transposa enforma articulada els principalselements de l’acord del Con-sejo de Política Fiscal y Finan-ciera (CPFF) de 15 de julioldel mateix any. En essència, el

Taula 3. Determinació dels diferents conceptes que integren el sistema de finançament2009-2013Valors en l’any base 2007. Milions d’euros

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministerio de Economía y Hacienda.

Assignació de recursos/necessitats

Necessitats Total Totalde Fons Fons Necessitats Participació recursos

finançament addicionals addicionals Globals de Fons de del 2007 2009 2010 Finançament Convergència sistema(1) (2) (3) (1+2+3) (4) (1+2+3+4)

Catalunya 18.474,66 1.137,03 455,59 20.067,29 1.055 21.122

Galícia 7.919,76 223,57 178,35 8.321,68 305 8.627

Andalusia 21.376,98 935,21 625,30 22.937,49 399 23.336

Astúries(Principat d’) 3.037,15 58,45 72,21 3.167,80 114 3.282

Cantàbria 1.873,04 63,73 42,62 1.979,39 21 2.000

La Rioja 999,24 52,01 27,78 1.079,04 0 1.079

Regió de Múrcia 3.402,84 261,81 94,80 3.759,45 65 3.824

País Valencià 11.281,08 871,83 221,39 12.374,30 709 13.083

Aragó 3.763,06 167,56 98,26 4.028,87 42 4.071

Castella-La Manxa 5.500,47 304,00 149,43 5.953,91 98 6.052

Canàries 5.410,17 373,93 90,14 5.874,24 310 6.184

Extremadura 3.309,22 64,92 75,63 3.449,77 129 3.579

Illes Balears 2.420,12 209,90 59,85 2.689,86 153 2.843

Madrid 14.936,85 1.053,67 256,94 16.247,46 846 17.093

Castella i Lleó 7.442,73 197,03 160,07 7.799,83 261 8.061

Total CARC* 111.147,37 5.974,64 2.608,36 119.730,37 4.507 124.237

*CARC: Comunitats Autònomes de Règim Comú

240-254_33_OK.qxp:núm.2 16/11/09 13:21 Página 247

per a l’assignació de recursos percomunitat autònoma):

Les necessitats globals definançament (NGF) o necessi-tats de despesa del conjunt deles comunitats autònomes (CA)es divideixen en dos trams: elprimer (el 75% del conjunt derecursos) s’assigna de manerauniforme en funció de lapoblació ajustada3 de cada CAi constitueix el que s’anomenael Fons de Garantia dels Ser-veis Públics Fonamentals, queté per missió assignar unacobertura homogènia d’unapart dels serveis públics en totel territori de règim comú.4 Elsegon tram de les NGF (25 %restant) té com a missió per-metre a cada CA el desenvolu-pament de la resta decompetències en condicionsmés o menys ajustades a laseva capacitat fiscal. Les NGF(que incorporen una bona partdels recursos addicionats perl’Estat al sistema) es cobreixenen cada CA mitjançant lacapacitat tributària de la novacistella d’impostos i, si s’escau,amb transferències positives onegatives de l’Estat.

Els Fons de Convergència(FdC) actuen amb posterioritata l’assignació de les necessitatsglobals de finançament i tenenen compte la capacitat fiscalrelativa de cada CA amb undoble objectiu que es tradueixen dos trams diferenciats: d’unabanda, el Fons de Cooperació,que pretén acostar a la mitjanales capacitats fiscals de les CAque estan a nivells inferiors; del’altra, el Fons de Competitivitatpretén acostar la percepció de

recursos per càpita a la capacitatfiscal per càpita en aquelles CAque presenten un potencial fis-cal superior a la mitjana, que ésel cas de Catalunya. Els recursosdelsl Fons de Convergència sónaportats per l’Estat.

La mecànica del nousistema estableix quealgunes variables claude distribució s’hand’aplicar en valors del2009, que no estarandisponibles fins al 2011i, a la vegada, tindranrepercussions sobre ladistribució definitiva derecursos del 2010.

Un dels elements centrals dela dinàmica del sistema definançament, l’evolució delsITE (ingressos tributaris del’Estat), que determina la con-versió dels valors dels recursosafegits al sistema per l’Estat alllarg dels exercicis 2009 i 2010en valors de l’any base, hahagut de ser estimat demanera hipotètica. Per aaquesta conversió, hem agafatles estimacions d’Ángel de laFuente (2009), que utilitza lesxifres de recaptació estatal delscinc primers mesos del 2009en relació amb el mateix perí-ode del 2007 i la hipòtesi pel2010 que la pèrdua de recapta-ció resultant serà la meitat del’experimentada al 2009; ambaquestes premisses, els ITEresultants són, per al 2009,equivalents al 83,687 % delsingressos del 2007 i del92,012 % en el cas del 2010.

El sistema assigna com a anybase del sistema l’exercici del2007, però caldria tenir encompte que, a diferència desistemes anteriors, el sistema2009-2013 no realitzarà unaestimació definitiva de la dis-tribució de recursos de l’anybase fins al 2012, data en quèes preveu tenir la liquidaciódefinitiva corresponent a l’e-xercici del 2010. La mecànicadel nou sistema estableix quealgunes variables clau de dis-tribució (com ara la població oevolució dels ITE) s’han d’apli-car en valors del 2009, elsquals no estaran disponiblesfins al 2011 i, a la vegada, tin-dran repercussions sobre ladistribució definitiva de recur-sos del 2010.

Amb totes aquestes limitacions,la taula 4 ofereix una aproxima-ció als guanys derivats de l’a-plicació íntegra del sistema envalors de l’any 2007, que per aCatalunya representen unamillora del seu finançament al’entorn d’un 14,3%, uns2.648 M€ per a l’any base. Caltenir en compte que aquest càl-cul no inclou la partida assig-nada per a normalitzaciólingüística que, tot i ser esmen-tada en els textos legals de re -ferència i formar part delsrecursos generals del sistema,no està quantificada ni enllocs’esmenten els criteris derepartiment. Tampoc no incloules quantitats addicionals cor -responents a les millores en elfinançament de competènciespròpies de Catalunya (policia i presons), que van formar partde l’acord Catalunya-Estat peral finançament.

Miscel·lània248

240-254_33_OK.qxp:núm.2 16/11/09 13:21 Página 248

La inversióestatal aCatalunya:efectes derivatsde l’aplicacióde la disposicióaddicionaltercera de l’EAC

L’apartat primer de la disposi-ció addicional tercera de l’EACestableix, literalment, que «la

inversió de l’Estat a Catalunyaen infraestructures, exclòs elFons de Compensació Interter-ritorial, s’ha d’equiparar a laparticipació relativa del pro-ducte interior brut de Catalu-nya amb relació al producteinterior brut de l’Estat per unperíode de set anys. Aquestesinversions poden emprar-setambé per a l’alliberament depeatges o la construcció d’au-tovies alternatives». El seucontingut ha estat una reivin-dicació, reiterada en el temps,de diverses institucions iagents catalans atesa la manca

d’inversió estatal al nostre paísi el continuat deteriorament dela seva dotació de capitalpúblic per càpita.

Durant un període de setanys, la inversió del’Estat a Catalunya eninfraestructures, exclòsel Fons de CompensacióInterterritorial, s’had’equiparar a laparticipació relativa delPIB de Catalunya ambrelació al PIB de l’Estat.

249paradigmes / número 3 / desembre 2009

Taula 4. Variació del total de recursos aportats pel sistema de finançament a cadacomunitat autònoma.Any base 2007. Milions d’euros

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministerio de Economía y Hacienda.

Sistema2002-2008 Assignació

(termes Sistema de nous homogenis) 2009-2013 Increment Increment (%) recursos (%)

Catalunya 18.475 21.122 2.648 14,33 20,23Galícia 7.920 8.627 707 8,93 5,40Andalusia 21.377 23.336 1.960 9,17 14,97Astúries (Principat d’) 3.037 3.282 245 8,06 1,87Cantàbria 1.873 2.000 127 6,80 0,97La Rioja 999 1.079 80 7,99 0,61Regió de Múrcia 3.403 3.824 422 12,39 3,22País Valencià 11.281 13.083 1.802 15,98 13,77Aragó 3.763 4.071 308 8,18 2,35Castella-La Manxa 5.500 6.052 551 10,03 4,21Canàries 5.410 6.184 774 14,31 5,91Extremadura 3.309 3.579 270 8,15 2,06Illes Balears 2.420 2.843 423 17,47 3,23Madrid 14.937 17.093 2.157 14,44 16,48Castella i Llleó 7.443 8.061 618 8,30 4,72

Total CARC* 111.147 124.237 13.090 11,78 100,00

*CARC: Comunitats Autònomes de Règim Comú

240-254_33_OK.qxp:núm.2 16/11/09 13:21 Página 249

El gràfic 2 mostra la distànciaentre la proporció d’inversióestatal a Catalunya i l’objec-tiu estatutari al llarg del perí-ode 1995-2005. Tambéproporciona una imatge prousignificativa de la sistemàticadiscriminació dels seus ciuta-dans si es té en compte quela línia entre el 15 % i el16,5 % és la que definiria elnivell d’inversió proporcionala la població.

Per tal d’estimar la milloraquantitativa derivada de l’a-plicació de l’esmentada dis-posició addicional tercera(vegeu la taula 5), hem fetl’exercici d’estimar, per al2007, la diferència entreaquest resultat i el derivatd’una hipotètica assignaciótendencial a Catalunya de lainversió estatal –obtinguda apartir de la sèrie d’inversió

Miscel·lània250

0%

5%

10%

15%

20%

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

PIB Catalunya/Espanya

INV Catalunya/Espanya

Gràfic 2. Evolució comparativa del percentatge d’inversióestatal a Catalunya i el PIB català en relació amb el PIB estatal

Font: Elaboració pròpia amb dades de Ramon Ramon Barberán Ortí i Ezequiel Uriel Jiménez(2008) i Comptabilitat regional d’Espanya.

Taula 5. Inversió estatal territorialitzada Catalunya/Espanya. Resultat de la balança fiscal.Criteri de «flux monetari»

2001 2002 2003 2004 2005 Mitjana2001-2005

INV CAT/ESP (%) 11,2 10,8 12,2 9,0 7,6 10,2

2007

PIB CAT/ESP (%) 18,7

Estimació aplicació definitiva de la DA 3a M€* 4.201,4

Assignació tendencial de la Inversió estatal a Catalunya M€ 2.289,6

Increment de la Inversió estatal a Catalunya 2007. M€ 1.911,8

* DA 3a: Disposició addicional 3a de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya

El gràfic mostra la discriminació de Catalunya en el volum d’inversionsestatals en comparació amb l’aportació catalana al PIB espanyol.

Font: Elaboració pròpia amb dades de Ramon Ramon Barberán Ortí i Ezequiel Uriel Jiménez (2008) i Comptabilitat Regional d’Espanya.

240-254_33_OK.qxp:núm.2 16/11/09 13:21 Página 250

estatal territorialitzada perbalança fiscal, amb criteri de«flux monetari», elaboradaper Ramon Barberán Ortí iEzequiel Uriel Jiménez(2008)– i que es computacom la mitjana de la fraccióassignada a Catalunya en elperíode 2001-2005, aplicadaa les xifres d’inversió estatalde 2007.

En l’exercici del 2007,l’Estat va assignarunilateralment una xifrade 3.195 M€ per alcompliment de ladisposició estatutària,ampliada després a4.021 M€.

Cal tornar a recordar aquíque la xifra d’inversió estatalterritorialitzada que es consi-dera a efectes de la disposicióaddicional tercera no ésestrictament la xifra d’inver-sió real de l’Estat, sinó que,fruit de l’acord ‘interpretacióde la disposició’, inclou unapart d’aquesta inversió (lacorresponent al grup de fun-ció 4 del pressupost estatal) iles transferències de capitalterritorials del mateix grupfuncional.

En l’exercici del 2007, el pri-mer de la seva aplicació, l’Es-tat va assignar unilateralmentuna xifra de 3.195 M€ per alcompliment de la disposicióestatutària, que posterior-ment va ser incrementadacom a resultat de la negocia-ció de l’acord d’interpretació.

La xifra de 4.021 M€ és ladarrera de la qual tenim notí-cia oficial.

Agregacióde resultats

L’agregació de les estima-cions precedents en un càlculfinal de l’efecte que tindrà laplena aplicació del desplega-ment de les disposicionsfinanceres de l’EAC sobre elsaldo de la balança fiscal deCatalunya amb l’Estat, envalors de l’any 2007, es deta-lla a la taula 6. El resultat méssignificatiu és la reducció dela xifra de dèficit fiscal, calcu-lada amb el criteri de «fluxmonetari», entre un 24 % i un30 %, i en xifres absolutes uns4.560 M€, amb la qual cosa,en termes relatius al PIB, eldèficit fiscal passaria de posi-cions al voltant del 10 % a labanda del 5,3-7,2 %. Tot aixòsense tenir en compte, comhem dit abans, algunes quan-titats específiques que nos’inclouen en els projectes dellei d’aplicació del nou sis-tema de finançament.

Tanmateix, cal fer una última isignificativa precisió metodo-lògica al voltant de les xifresagregades a la taula 6. Lesxifres derivades del càlcul dela balança fiscal –i, per tant,també de les projeccions quehem fet a partir d’aquestes–corresponen a despeses esta-tals liquidades, és a dir, efecti-vament executades. En canvi,tant les estimacions del nousistema de finançament com

les d’inversió estatal derivadade la disposició addicionaltercera de l’EAC són xifrespressupostades, això és, sus-ceptibles de variació en l’exe-cució de l’exercici. Pel que faal sistema de finançament, elcompliment de les previsionspressupostàries està, com hemvist abans, estretament lligat al’indicador dels ingressos tri-butaris de l’Estat (ITE), peròpel que fa a les inversionsestatals el tema és força mésdiscrecional i la constànciahistòrica sobre el grau d’exe-cució real de la inversió esta-tal a Catalunya és que aquestacostuma a ser, generalment,baix. L’acord d’interpretacióde l’esmentada disposicióaddicional tercera estableix unmecanisme de correcció delssupòsits d’execució pressu-postària insuficient, però finsal moment no disposem dedades definitives publicades.

La reducció de la xifrade dèficit fiscal,calculada amb el criteride «flux monetari», ésd’entre un 24 % i un30 %, i en xifresabsolutes uns 4.560 M€,amb la qual cosa, entermes relatius al PIB,el dèficit fiscalpassaria de posicionsal voltant del 10 % a labanda del 5,3-7,2 %.

Encara que insuficient per ales aspiracions d’alguns sec-tors de la societat catalana,

251paradigmes / número 3 / desembre 2009

240-254_33_OK.qxp:núm.2 16/11/09 13:21 Página 251

certament, les quantitatsreflectides a la taula 6 repre-senten un avenç substantiuen la reducció del dèficit fis-cal de Catalunya, un objectiuplantejat de manera explícitapel Govern de Catalunya, simés no des de la negociacióque va originar el sistema de

finançament 2002-2008.El efectes de la crisi econò-mica sobre els ingressospúblics possiblement esmor-teiran, durant els primersexercicis de vigència, lespotencialitats de generació derecursos del nou sistema definançament.

Tanmateix, superada aquestaconjuntura inicial, cal esperar,d’acord amb les estimacionsteòriques efectuades, que laseva aplicació representi unavenç clar i perceptible en elreequilibri de les relacionsfinanceres de Catalunya ambl’Estat espanyol.

Miscel·lània252

Taula 6. Situació de la balança fiscal de Catalunya amb l’Estat 2007Efectes de l’aplicació del desplegament de l’EAC 2006

Font: Elaboració pròpia.

Valor

PIB pm de Catalunya 2007. M€ corrents 196.536,9

Increment de recursos aportats per l’Estat a Catalunya. M€Nous recursos aportats per la reforma del sistema de finançament 2.647,6Increment de la inversió estatal respecte a la tendència del període 2001-2005 1.911,8Total increment de recursos 4.559,4

Estimació del saldo fiscal de Catalunya amb l’Estat 2007 sense nou EAC. M€Amb neutralització de l’efecte del dèficit públic -15.015,4Valor sense neutralitzar -18.749,6

Estimació del saldo fiscal de Catalunya amb l’Estat 2007 amb el nou EAC. M€Amb neutralització de l’efecte del dèficit públic -10.456,0Valor sense neutralitzar -14.190,2

Reducció del dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat 2007 amb el nou EAC %Amb neutralització de l’efecte del dèficit públic 30,4Valor sense neutralitzar 24,3

Dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat 2007 en relació amb el PIB després del nou EAC %Amb neutralització de l’efecte del dèficit públic 5,3Valor sense neutralitzar 7,2

240-254_33_OK.qxp:núm.2 16/11/09 13:21 Página 252

253paradigmes / número 3 / desembre 2009

ALFONS GARCIA

Llicenciat en Ciències Econòmiques per la UAB.

Assessor en matèria d’estudis i programes del conseller d’Innovació, Universitats iEmpreses de la Generalitat de Catalunya.

Ha treballat en temes de promoció econòmica a l’Ajuntament de Rubí (1989-95) i al’Ajuntament de Barcelona, en l’àrea de Comerç i Consum (1995-99) i en la

de Turisme (2000-03). Ocupà el càrrec de secretari general del Departament deComerç, Turisme i Consum (desembre del 2003-maig del 2006

És membre del Consell de Redacció de Paradigmes.

Bibliografia

BARBERAN ORTÍ, R. (2005). Revisión de los estudios sobre balanzas fiscales regionales en España. Madrid: Instituto de Estudios Fiscales.http://www.ief.es/investigacion/recursos/Seminarios/EconomiaPublica/2006_26Enero_1.pdf

BARBERAN ORTÍ, R.; URIEL JIMÉNEZ, E. (2008). «La inversión pública estatal en las balanzas fiscales regionales». Papeles de Economía Espa-ñola, 118, p. 27-48.

BIRD, R.M. (2003). Fiscal Flows, Fiscal Balance, and Fiscal Sustainability. International Studies Program Working Paper Series, paper 0302.Atlanta: Andrew Young School of Policy Studies, Georgia State University.http://ideas.repec.org/p/ays/ispwps/paper0302.html

CASTELLANOS, A. (coord.) (2008). Estimació de les balances fiscals de les comunitats autònomes respecte de l’Estat espanyol (1995-2005). Bar-celona: Fundació Josep Irla.http://www.irla.cat/documents/balances_fiscals.pdf

COMISIÓN DE EXPERTOS SOBRE METODOLOGÍA PARA LA ELABORACIÓN DE LAS BALANZAS FISCALES DE LAS REGIONES ESPAÑOLAS (2006). Informe sobrela metodología de cálculo de las balanzas fiscales. Madrid: Instituto de Estudios Fiscales.http://www.ief.es/investigacion/temas/BalanzasFiscales.pdf

CONSEJO DE POLÍTICA FISCAL Y FINANCIERA (2009). Acuerdo 6/2009, de 15 de julio, para la reforma del sistema de financiación de las Comunida-des Autónomas de régimen común y Ciudades con Estatuto de Autonomía. Madrid: Ministerio de Economía y Hacienda.http://www.meh.es/Documentacion/Publico/PortalVarios/FinanciacionTerritorial/Autonomica/AcuerdosConsejo/Acuerdo%206_2009%20Reforma%20Sistema%20Financiaci%C3%B3n.pdf

FUENTE, A. DE LA (2009). El nuevo acuerdo de financiación regional: un análisis de urgencia. Madrid: FEDEA.http://www.fedea.es/pub/est_economicos/2009/08-09.pdf

GRUP DE TREBALL PER A L’ACTUALITZACIÓ DE LA BALANÇA FISCAL DE CATALUNYA (2009). Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya ambl’Administració central 2002-2005. Barcelona: Departament d’Economia i Finances. Generalitat de Catalunya.http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_13714954_1.pdf

INSTITUTO DE ESTUDIOS FISCALES (2008). Las balanzas fiscales de las CCAA españolas con las AA. públicas centrales 2005. Madrid: Instituto deEstudios Fiscales.http://www.ief.es/investigacion/temas/BalanzasFiscales_Publicacion_BF_15_07_08_vf.pdf

LÓPEZ CASASNOVAS, G. (2006). «L’estimació dels saldos fiscals i la seva interpretació en l’estudi de les balances fiscals: la utilització del’enfocament monetari». Revista Catalana de Dret Públic, 32, p. 181-210.http://www10.gencat.net/eapc_revistadret/revistes/El_nou_model_de_financament_autonomic/article.2007-04-13.4950285881/ca/at_download/adjunt

LOSCOS FERNÁNDEZ, F. J. (2009). «Balanzas fiscales territoriales: perspectiva general y experiencia en España». Información Comercial Es-pañola, 848 (mayo-junio), p. 89-114.http://www.revistasice.com/cmsrevistasICE/pdfs/ICE_848_89-114__57EB3FABA8FD17C311562D4C0BFDE3AD.pdf

MARTÍNEZ, E. (2005). Una estimació dels serveis i competències de l’Estat i la contribució de Catalunya. Barcelona: Fundació Josep Irla.http://www.irla.cat/documents/0956839informe_serveis_estat.pdf

240-254_33_OK.qxp:núm.2 16/11/09 13:21 Página 253

Miscel·lània254

MARTÍNEZ, E.; COLLDEFORNS, M. (2003). «Una aproximació cuantitativa de las cargas del Estado y de las CCAA. Distribución de compe-tencias y gasto efectuado». Revista de Estudios Regionales, 66, p. 143-152.http://www.revistaestudiosregionales.com/pdfs/pdf748.pdf

UTRILLA DE LA HOZ, A. (2008). «Els fons de desenvolupament regional i el finançament autonòmic». Nota d’Economia, 92, p. 115-137.http://www.gencat.cat/economia/doc/doc_13163732_1.pdf

Notes

1. Estava pendent el desenvolupament legislatiu de l’Acord, el qual s’ha concretat en els projectes de llei de reforma de la Ley Orgáni-ca de Financiación de las Comunidades Autónomas i de regulació del sistema de finançament de les CA de règim comú, aprovats pelConsell de Ministres d’11 de setembre de 2009, sense que s’hagi alterat el marc financer definit el 15 de juliol.

2. Un exemple d’aquesta situació el tindrem aviat amb l’anunciat increment d’impostos estatals. Encara que, a curt termini, pot incre-mentar el dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat, l’increment de recursos derivats d’aquesta pujada servirà per a finançar una superiordespesa de l’Estat a Catalunya en exercicis precedents, augment de despesa que hauria d’haver comportat una disminució del dèficitfiscal català durant aquests exercicis.

3. Població ponderada per les variables d’assignació de les necessitats de despesa a les quals hem fet referència abans.

4. En el disseny teòric, aquests serveis són els d’educació, sanitat i serveis bàsics de l’estat del benestar. En aquest sentit i per a la restade consideracions sobre l’arquitectura del model, cal destacar que la comparació dels efectes reals de l’aplicació del nou sistema de fi-nançament i el seu disseny teòric hauria de ser objecte d’una reflexió més aprofundida que l’extensió d’aquest article no permet.

240-254_33_OK.qxp:núm.2 16/11/09 13:21 Página 254