2.1. conceptes bÀsics · 2009. 5. 5. · 2.1. conceptes bÀsics en aquest punt tractarem...

Des de finals de la dècada dels 80 la idea que la preocupació pel medi ambient era només una moda passatgera ha anat desapareixent. En l'actualitat, hi ha la consciència generalitzada que es dóna una estreta relació entre desenrotllament industrial i deteriorament de l'entorn natural, i són moltes les veus que s'alcen contra aquesta situació. Ja no es tracta de les queixes d'alguns grups o partits polítics aïllats, sinó d'una nova tendència en la ciutadania com a consumidors, votants i treballadors.

Dins d'aquest nou enfocament i al començament dels anys 90 van aparèixer les primeres normes de certificat de sistemes de gestió mediambiental com a clares hereves de les normes de qualitat. La seva implantació es va veure accelerada amb l'aprovació, al setembre de 1996, de la norma internacional ISO 14001.

Possiblement, més important que l'anterior sigui l'existència d'abundant legislació mediambiental que comporta exigències tan importants com les de prevenció de riscs, fiscals, urbanístiques o laborals. Els incompliments d'aquestes normes comporten en alguns casos serioses multes i, segons el nou Codi Penal, poden portar els responsables d'infraccions greus fins i tot a presó.

Per a gestionar de forma adequada les qüestions ambientals a les empreses i perquè tots els treballadors participin en el compliment de les lleis i en la implantació de sistemes de gestió ambiental, és imprescindible que rebin la formació adequada.

En entendre com a fonamental la conscienciació ambiental de totes les persones treballadores, les diverses administracions han considerat imprescindible organitzar jornades dirigides a treballadors en formació amb què es pretén cobrir una part de les seves necessitats respecte d'això.

id954312 pdfMachine by Broadgun Software - a great PDF writer! - a great PDF creator! - http://www.pdfmachine.com http://www.broadgun.com

2.1. CONCEPTES BÀSICS

En aquest punt tractarem d'avançar una sèrie de termes i conceptes fonamentals imprescindibles per a entendre les explicacions posteriors.

Atmosfera. De tothom és sabut que l'atmosfera és la capa gasosa que rodeja la Terra. La seva estructura és complexa i varia de forma molt notable amb l'altura, estant estructurada en diferents capes. La més pròxima a la superfície, la Troposfera, és on es desenrotllen els fenòmens meteorològics i on es troba l'aire respirable.

La litosfera és la part superficial de la Terra, que comprèn la corfa o crosta i part del mantell superior. Per descomptat els seus elements més importants són els materials geològics superficials i, per descomptat, el sòl. Quan parlem de sòl ens referim a la part superficial de la corfa terrestre, que és en realitat una combinació de roca descomposta, microorganismes, matèria orgànica i petits animals (edafofauna).

La hidrosfera és la part líquida que conté la litosfera (llacs, rius, mars i aigües subterrànies). La biosfera és la porció d'atmosfera, litosfera i hidrosfera ocupada pels éssers vius.

L'estudi de la biosfera ens permet entendre les relacions que existeixen entre els organismes, el medi i els éssers humans. Cal entendre que qualsevol acció que es realitzi en una de les parts produeix efectes en les restants, i segons la gravetat de l'alteració l'equilibri inicial pot restablir-se o no. Per descomptat, el desenrotllament de la vida tal com la coneixem és possible gràcies a la interconnexió i la relació de tots els elements anteriors.

Cal tenir en compte que una alteració sobre el clima, la qualitat de l'aire, el sòl, les aigües o els éssers vius provocaria una reestructuració de les relacions que es donen entre elles i lamentablement en molts casos la situació original no es recupera, desembocant en !a desaparició dindividus, espècies i fins i tot ecosistemes sencers.

Un ecosistema és un conjunt format per una sèrie d'éssers vius i les interaccions d'aquests amb e! seu entorn, així com les relacions d'ells entre si. Els adjectius que millor defineixen un ecosistema són els de fragilitat, tendència a l'equilibri i complexitat. És important entendre que qualsevol alteració en un element de què depenguin altres provocarà una substancial variació en aquests; d'aquí la seva fragilitat. D'altra banda, una vegada produït un canvi l'ecosistema tendirà a corregir-lo fins a tornar a la situació inicial.

Per a entendre la complexitat dels ecosistemes és convenient aturar-se a pensar un moment en les relacions que es poden donar entre els diversos nivells de la cadena alimentària o cadena


tròpica. En un primer nivell tenim els vegetals, o productors primaris, que extrauen les sals minerals i l'aigua del sòl i mitjançant la fotosíntesi transformen la matèria inorgànica en molècules orgàniques. Gràcies a elles s'alimenta la següent anella, és a dir, la dels herbívors i a costa d'aquests es desenrotllen els carnívors i els descomponedors (carronyers o sapróvoros). A més cal pensar que cadascuna de les espècies que comparteixen un d'aquests nivells competeixen pels nutrients i que algunes espècies s'ajuden mútuament a aconseguir-los (es parla en aquest cas d'espècies simbiòtiques).

Totes les transformacions de matèria que es donen d'un nivell tròfic a un altre comporten una pèrdua important d'energia. Per aquest motiu el nombre màxim de nivells és un poc limitat, donant-se un màxim de cinc nivells.

Tot ecosistema està format per éssers vius, que constitueixen la comunitat viva o biocenosi, i el medi en què viuen, que es denomina biòtop. Aquests elements no apareixen disposats a l'atzar, sinó organitzats en l'espai i en el temps. El grau d'organització i les característiques d'un ecosistema es mesuren per una sèrie de paràmetres tals com biomassa, productivitat, estabilitat, diversitat. etc.. que es consideren les seves propietats.


De tot el que s'ha dit fins al moment el lector ja haurà deduït que les alteracions de l'ésser humà sobre els fràgils ecosistemes i sobre els factors que els condicionen, és a dir, sobre el clima, la qualitat de l'aire, l'aigua, el sòl i la litosfera poden desencadenar processos destructors que van més enllà del que preveu. Per aquest motiu, el coneixement de les alteracions directes i indirectes que poden provocar les activitats econòmiques és d'enorme importància.

2.2. PROBLEMATICA FONAMENTAL: ELS ATACS AL MEDI AMBIENT

La producció industrial tal com està concebuda en la nostra societat ocasiona una sèrie de problemes que van més enllà del que pot identificar-se a primera vista dins de la mateixa empresa o en el seu entorn més pròxim. Des de l'extracció de la primera matèria amb la qual elaborem qualssevol producte fins a la eliminació final es produeixen una sèrie de problemes que repercuteixen negativament en el nostre entorn. Es parla llavors de l'impacte ambiental del CICLE DE VIDA DEL PRODUCTE. Aquest impacte quedaria esquematitzat de la forma següent:

El concepte de «cicle de vida del producte» ha estat molt utilitzat en qualitat però actualment se li està donant un nou enfocament en entendre que diferents gammes de productes alteren el medi ambient de forma diversa i en distintes fases del cicle de vida, Per a entendre açò n'hi ha prou a pensar en distints productes que ens envolten i intentar deduir en quines fases del seu cicle de vida provocaran els principals impactes.


Si ens quedem en la fase productiva de béns i serveis haurem de tenir en compte que l'agressió al medi ambient es produeix en tres «fronts». El primer atac es produeix pel front aeri, són les emissions atmosfèriques, tant gasoses com energètiques en forma de soroll o radiació. El segon front d'agressió és l'aquàtic, en forma d'abocaments contaminants. Possiblement e! tema més preocupant donada l'escassetat i la baixa qualitat de l'aigua en alguns llocs del nostre entorn, El tercer focus de destrucció prové del front terrestre, és a dir, de la producció de residus sòlids i la destrucció del sòl. La quarta forma d'alterar el medi ambient és possiblement menys evident però tan greu com les altres: es tracta de minar les reserves naturals sobreexplotant els recursos.

2.2.1. LA CONTAMINACIO ATMOSFÈRICA

L'emissió de contaminats es pot donar mitjançant quatre mecanismes generals fonamentals: la combustió (SO^ NOx, CO, 002), les fugues i purgues (gasos tòxics, etc.), l'evaporació (hidrocarburs, etc.) i l'arrossegament (pols, vapors...).

Els contaminats químics es poden dividir, des del punt de vista del seu origen, en dos grups: contaminants primaris, emesos directament a l'atmosfera des dels focus contaminants, i contaminants secundaris, que s'originen en la mateixa atmosfera per reacció entre dos o més contaminants primaris o amb els constituents normals de l'aire.


Els contaminats primaris són els que no han sofert variació des que van ser emesos per la font. Els principals són el CO2 els NOx, els hidrocarburs, el CO, el SO^ el Pb i altres metalls, l'amiant i les partícules.

Els contaminants secundaris són els procedents de la transformació dels primaris, fonamentalment a través de tres tipus de reacció: reaccions tèrmiques en fase gasosa, reaccions fotoquímiques i reaccions tèrmiques en fase líquida. Els més importants són el SO3, el HN03, el H2S04, el NO3, els aldehids, les cetones i l'ozó.

Els orígens d'aquests diferents tipus de contaminant són tant de tipus industrial com deguts al transport, la calefacció urbana, etc.

FONT

CONTAMINANT

% RELATIU

% TOTAL

CO 77,2 Transport hidrocarburs

13,6

N0,

7,7

51.4 aerosols 0,8 SO^ 0,7 Combustió fixa SO, 55,0 N0, 22,8 aerosols

16,3

15.7 CO 4,1 hidrocarburs 2,0 aerosols 36,4 Indústria CO 30,3 SO, 18,9 14.1 hidrocarburs 13,9 N0,

0,5

Altres co 44,4 aerosols 27,8 hidrocarburs 22,4 N0, 4,9 18.8 SO,

0,5

la contaminació atmosfèrica té com a principal les conseqüències següents:


Els danys en la salut L'exposició dels éssers humans ais contaminants atmosfèrics produeix efectes

perjudicials que van des dels danys lleus fins a malalties irreversibles i fins i tot la mort. Alguns gasos com el monòxid de carboni (CO) poden provocar asfíxia química en oxidar l'hemoglobina de la sang. El diòxid de sofre (SO^) pot provocar imitacions en les mucoses i alteracions pulmonars i, a més, reaccionar amb l'aigua present en l'atmosfera generant àcid sulfúric.

Altres gasos com els òxids de nitrogen alteren el nostre sistema respiratori de forma semblant, a més de generar, en combinar-se amb Ozó troposfèric, contaminants més complexos. Els hidrocarburs provoquen malalties en pell i mucoses, alteren el sistema nerviós i poden resultar cancerígens i mutagènics. Les alteracions en !a salut provocades per les partícules en suspensió o aerosols depenen de la seva naturalesa i per tant resulta difícil establir generalitzacions. De totes maneres és important recordar que les partícules són el contaminant d'aparició més freqüent i que algunes d'elles poden resultar altament nocives i fins i tot cancerígens, com ocorre amb els asbests, la sílice, la pols d'asfalt, etc.

Els efectes sobre el medi ambient A causa de les emissions que es realitzen a l'atmosfera, la concentració d'algunes

substàncies pot augmentar fins a proporcions prou aties com per a produir: ^ Pluja àcida. Originada per la transformació dels òxids de nitrogen i sofre en àcids en

combinar-se amb vapor d'aigua, precipitant-se en forma de pluja a distàncies, en alguns casos, molt grans. Aquest fet provoca la destrucció de grans masses forestals en àrees industrials i la contaminació de les aigües superficials i el sòl.

^ Deposició de partícules. Es produeix per l'emissió a l'atmosfera de cendres o pols de tota classe. La seva principal afecció es produeix sobre la vegetació, en cobrir les fulles i impedir la fotosíntesi i obturar els estomes necessaris per a la transpiració vegetal.

^ Destrucció de l'ozonosfera. El denominat vulgarment «forat de la capa d'ozó» és provocat per la destrucció de 1'03 per part de CFCs i altres gasos provinents de sistemes de refrigeració, polvoritzadors d'aerosol, sistemes d'extinció dincendis. etc.

(Manual de sensibilització mediambiental)


^ Escalfament global. També denominat «efecte hivernacle». És provocat per la capacitat del CO2 per a enviar de nou cap a la superfície de la terra la radiació solar que ha estat reflectida per aquesta cap a les capes altes de l'atmosfera. És a dir, que e diòxid de carboni és transparent a aquesta radiació a la longitud d'ona de penetració a l'atmosfera però no a la que adquireix en ser desviada per la superfície.

2.2.2. El SOROLL

En parlar de la qualitat del medi ambient, el soroll ha de considerar-se com un dels factors més incidents. El trànsit és la causa del 80% del soroll, mentre que les indústries generen el 4% els ferrocarrils el 6% i el percentatge restant es reparteix entre els altres sectors.

D'açò pot desprendre's que els factors que provoquen aquest problema són, per ordre d'importància:

^ La mala planificació urbanística (ubicació de carreteres, aeroports, centres de treball, etc...). ^

L'absència de la prevenció de sorolls en el disseny de màquines i aparells. ^ La mala

insonorització d'edificis. ^ Les pràctiques laborals inadequades.

El so i el soroll! es defineixen per dos conceptes: la intensitat i la freqüència. La intensitat és la pressió que exerceix l'ona sonora quan es troba amb un obstacle. Aquesta força es mesura en decibels (dB) amb un aparell denominat sonòmetre. La freqüència és el nombre de vibracions per segon i es mesura en hertzis (Hz). Aquest factor és el que determina si un so és agut (freqüències altes) o greu (freqüències baixes).

Els majors impactes sonors en l'entorn són produïts per indústries que utilitzen eines pneumàtiques i aparells sotmesos a distintes pressions (conduccions de fluids) al llarg del recorregut. També són importants els equips de refrigeració, combustió. motors. generadors. transformadors.

Límit d'audició 0 Silenci de laboratori 10 Desert. Estudi' de grabació 20 Soroll de fons rural 30 Biblioteca 40 Conversa en veu baixa 50 Carrer tranquil . 60 Oficina. Tenda. Carrer amb trànsit 70 Carrer amb molt de trànsit 80 Camió. Torn 90 Martell pneumàtic. Indústria tèxtil 100 Taller metàl·lic. Concert de rock 110 Motors potents. Focs d'artifici 120 Avio a reacció enlairant-se 130

Eixempies dintensitats sonores en dB (A)


Les indústries més impactants són les de fosa de metalls, cimenteres, petroquímiques, navals i centrals elèctriques. Les activitats de construcció provoquen impactes sonors alts en la població però són itinerants.

Els aspectes que cal tenir en compte a l'hora d'avaluar l'impacte produït per un agent determinat són els indicadors de pertorbació. Entre aquests indicadors cal observar els següents:

a. Produïts pel polígon industrial en conjunt: ^ Durant el dia als voltants.

^ Durant la nit als voltants.

^ Períodes de màxim rendiment industrial. ^ Durant el dia i la nit en els nuclis de població més pròxims. ^ Durant el dia i la nit en punts de condicions especials.

b. Avaluació per sectors del soroll produÏt al polígon ^ Àrees industrials més sorolloses. ^ Nivells

a l'exterior de cada indústria.

De totes maneres ha de saber-se que els efectes de tes emissions sonores produeixen efectes perniciosos de distints tipus:

^ Efectes fisiològics. ^ Efectes psicològics. ^ Efectes en les comunicacions.

^ Efectes sobre el benestar social.

^ Efectes sobre el rendiment.

2.2.3. LA CONTAMINACIO DE L'AIGUA

La qualitat de l'aigua La qualitat de l'aigua depèn d'una sèrie de paràmetres que poden ser alterats per les

actuacions humanes. Aquestes qualitats fan referència tant a la quantitat d'aigua com a la seva qualitat.

1:^;^^||1;;:|:;:|:^:;^^^;^

DIFERENTS

NIVELLS DE SO EN DB


Quantitat ^ Conca

^Cabal

^ Variacions de flux

Qualitat ^ Caràcters físics: temperatura, terbolesa, densitat, viscositat, tensió superficial, sòlids dissolts i en

suspensió, altres (color, olor, sabor). ^ Caràcters químics inorgànics: oxigen, pH (hidrogen), nitrogen, fòsfor, metalls alcalinoterris, sofre,

halo gens, carboni inorgànic, sílice, metalls pesats...

^ Caràcters químics orgànics: ^ Biodegradables: hidrats de carboni, greixos i proteïnes.

^ No biodegradables: pesticides, alguns detergents, hidrocarburs i productes petroquímics. Evidentment són els més perillosos per no ser fàcilment destructibles.

^ Caràcters biològics: organismes patògens, organismes eutrofitzants, DBO, DQO, i altres.

Els principals contaminant de l'aigua agrupats en funció de la seva naturalesa i característiques:

^ Compostos orgànics solubles en aigua. La seva aparició és especialment important quan tenim indústries que produeixen hidrats de carboni: refineries de sucre, indústries consenveres, làcties, papereres, destil·leries i cerveseries. La gravetat d'aquesta contaminació depèn que ets compostos orgànics poden ser oxidats en presència de microorganismes, disminuint considerablement l'oxigen dissolt a l'aigua, podent destruir-se la fauna i la flora aquàtica. El nivell d'oxigen es determina mitjançant la Demanda Biològica d'Oxigen (DBO).

^ Compostos inorgànics tòxics. Produïts per processos com la neteja de metalls, niquelatges, refineries de bauxita, indústries del clor, indústries d'assaonats i confitats. Els més perillosos són l'arsènic (As) el nitrur de carboni (CN) el fluor i els metalls pesats. Es tracta d'elements altament tòxics que s'acumulen en l'organisme fins a ser letals.

^ Nutrients vegetals. Provocats per indústries de fertilitzants, explosius, fibres sintètiques i alimentària que produeixen quantitats considerables de nitrogen i fòsfor. Aquestes concentracions altes de nutrients vegetals provoquen un creixement desmesurat de les algues, disminuint així la insolació subaquàtica i l'oxigenació de laigua. És el Procés conegut com a eutrofització.


> Substàncies àcides o alcalines. Produïdes per indústries químiques, rentat i assecat de carbó, indústries tèxtils o indústries de tractament de fusta... La seva principal conseqüència és l'alteració del grau d'acidesa de l'aigua, açò és, del seu pH. El pH de l'aigua natural depèn de la concentració d'anhídrid carbònic, conseqüència de la mineralització de les sals presents en l'aigua. El pH de les aigües naturals es deu a la composició dels terrenys travessats. Així doncs, el pH alcalí indica que aquests són calcaris i un pH àcid que són silicis. Els valors de pH compatibles amb la vida de les espècies aquàtiques està comprès entre 5 i 9, situant-se els més favorables entre 6 i 7,2. El pH es considera neutre quan té un valor de 7, àcid quan és menor que 7 i bàsic quan és major. Un increment del pH alcalí acompanyat d'un color verd terrós sol ser a causa d'un abundant creixement de fitoplàncton, que altera el cicle de carbonats-bicarbonats. En un abocament amb pH àcids els metalls pesats es dissolen i amb pH alcalí precipiten.

^ Presència de substàncies sòlides en suspensió. Poden ser compostos orgànics que degraden i disminueixen la quantitat doxigen dissolt i generen males olors. Poden també generar terbolesa amb la destrucció de la flora aquàtica. En alguns casos la sedimentació impedeix el desenrotllament de la fauna corresponent.

^ Greixos i líquids insolubles en aigua. A més dimpedir l'oxigenació de l'aigua en alguns casos són inflamables i explosius.

^ Organismes patògens. Bacteris, fongs, virus... Per a la seva eliminació s'empren desinfectants com el clor. Provenen dindústries alimentàries, llana, farmacèutiques, hospitals...

^ Residus radioactius. Activitats nuclears, laboratoris, mineria de l'urani...

Sectors industrials i tractament de les aigües -/ Indústria agrícola i alimentària.

Les seves aigües residuals es caracteritzen per tenir una contaminació essencialment orgànica, biodegradable i per tendir a aciditzar i fermentar. El seu tractament més habitual és el biològic, amb un procés de fangs activats en gairebé tots els casos.


^ Pasta de paper. Donada la gran quantitat d'aigua que utilitza i la seva elevada contaminació s'aconsella la utilització de procediments fisicoquímics que permeten la reutilització de l'aigua a l'empresa. Els més utilitzats són la floculació seguida d'una separació per decantació o flotació.

^ Indústries tèxtils. Els abocaments finals solen contenir contaminants com a colorants, àcids orgànics, àlcalis, oxidants, reductors, emulsius, etc. En la majoria dels casos és necessari un desbast fi i un dipòsit d'homogeneïtzació un posterior tractament fisicoquímic, biològic o un tractament d'afinament per eliminar el color i la DQO residual.

^ Indústria del petroli. Conté hidrocarburs, matèries orgàniques, compostos sulfurosos, matèries en suspensió... El desgreixatge per a l'eliminació dels hidrocarburs és imprescindible i es porta a terme per gravetat i flotació. Posteriorment es procedeix a la depuració biològica.

^ Indústria química. És, per descomptat, una de les més complexes i no poden donar-se unes pautes generals per a la depuració de les seves aigües residuals ja que el tractament dependrà de l'activitat industrial desenrotllada.

^ Indústria metal·lúrgica i derivats. Les aigües residuals en aquesta indústria, que recicla la major part de les seves aigües, corresponen a les aigües amoniacals de coqueria (que es depuren per decantació, filtració de l'amoníac volàtil, i depuració biològica), les purgues dels circuits de rentat de gasos d'alts forns (tractats mitjançant la precipitació de metalls i l'oxidació d'elements així com leliminació de l'amoníac per nitrificació biològica), les purgues dels circuits de rentat dels gasos convertidors d'oxigen i els afluents de laminació en fred.

2.2.4. ELS RESIDUS 1 LA CONTAMINAGIO DEL SOL

El sòl és un dels elements que sofreix l'agressió de les activitats humanes amb més freqüència. Els contaminants del sòl i del subsòl són principalment acumulacions de líquids i sòlids que acaben adornant elements nocius per infiltració o mobilització dels seus elements contaminants. Quan


es produeix una deposició de residus sobre el sòl aquests poden generar lixiviats, és a dir, líquids provinents de la seva descomposició o compactació o bé de la mateixa pluja quan cau sobre ells. Aquests lixiviats poden passar amb facilitat a formar part del sòl aportant les seves característiques nocives a la composició d'aquest.

Els residus sòlids es poden classificar, segons les seves característiques, com a residus inerts, residus urbans i assimilables a urbans (fermentables i combustibles) i residus especials (tòxics i perillosos, radioactius o biosanitaris especials).

Residu inert és aquell que no representa un risc per al medi ambient. S'inclouen en aquest grup rebuigs d© característiques abrasives com pellofa, ferralla, fangs inerts o refractaris, vidres, cendres, pols, arenes, retalls de xapa, escòries, terres, etc... Per regla general es generen en grans quantitats i poden utilitzar-se com a materials de farcit per a altres activitats.

Residus urbans o assimilables a urbans. Són residus fermentables i combustibles obtinguts en les distintes activitats dels nuclis de població així com en els menjadors, serveis dempaquetatge, neteja, oficines, etc., dels sectors industrials i de serveis.

La solució més idònia per a aquest grup de residus és la recollida i el tractament com a escombraries domiciliàries,

Residus especials. Són els que no poden ser inclosos en cap dels apartats anteriors i que, en general, suposen un greu risc per a la salut humana i el medi ambient. Pertant requereixen un tractament especial tant en la seva recollida i transport com en el seu magatzematge i destrucció. Dins d'aquest grup es troben els residus tòxics i perillosos, els residus radioactius i els biosanitaris o sanitaris contaminats.

Les característiques que defineixen un residu com a perillós són: ser explosiu, ser comburent (que originen reaccions fortament exotèrmiques), ser fàcilment inflamables (punt d'inflamació inferior a 21°C), ser inflamables (punt de centelleig igual o superior a 21°C), ser extremadament inflamables (punt d'inflamació fins i tot per davall de 0°C), ser irritants, ser nocius, ser tòxics, cancerígens, corrosius, infecciosos, teratogènics (que provoquen reaccions en el fetus), ser mutagènics (alteren el material genètic de les cèl·lules), ser reactius (inestables, reaccionen violentament amb l'aigua, generen gasos tòxics, vapors o fums...) i ser ecotòxic (substàncies o preparats que presenten riscs immediats o diferits per al medi ambient).


Respecte a la seva gestió, el més important és tenir en compte que el productor de RTPs rara vegada té permís legal per a tractar-los a les seves instal·lacions, de manera que es veu obligat a cedir-los a un gestor autoritzat de residus tòxics i perillosos. Aquesta cessió ha d'estar, a més, acompanyada d'unes obligacions documentals relativament molestes però imprescindibles si es vol evitar la desaparició irregular de substàncies residuals perilloses per al medi ambient.

Pel que fa al correcte comportament en matèria de residus ha de recordar-se que, per descomptat, el més interessant des del punt de vista empresarial i social és no produir residus o reutilitzar-los. Reduir en la font els volums de residus generats (reducció en origen) és el procés més desitjable, per a la qual cosa ha de revisar-se i en algun cas replantejar-se tot el procés de producció de l'empresa.

També és molt desitjable que els rebuigs que es produeixen siguin reutilitzats en la mateixa empresa (reutilització interna). Si açò no pot fer-se ha d'intentar-se transferir els residus a una altra empresa, a través de les bosses de residus, per a la seva utilització en e! procés de producció d'aquesta (reutilització extema). L'objectiu de les bosses de residus o bosses de subproductes és facilitar l'intercanvi d'aquells de factible reutilització. En l'actualitat a Espanya hi ha dues bosses: la «Bossa de Romanents Químics», gestionada per la Federació de la Indústria Química Espanyola (FEI-QUE) i les «Bosses de Residus» de les Cambres de Comerç o Grups de Cambres. Per descomptat, la intermediació de les bosses de residus per a donar-los sortida no eximeix de l'obligació de realitzar la declaració de residus perillosos.

Si el residu no pot ser reutilitzat s'ha de procedir per part dels mateixos empresaris productors al tractament i l'eliminació dels residus en la mateixa empresa, sempre que això sigi tècnicament possible (tractament intern). En el cas que sigi necessari, els residus hauran de ser cedits a un gestor autoritzat (tractament extern).

2.2.5. L'ESGOTAMENT DELS RECURSOS NATURALS

Lúltim front pel qual les nostres activitats econòmiques ataquen al medi és la sobreexplotació de recursos naturals. Hem de tenir en compte que els recursos són limitats, i que la possibilitat de regeneració per part de la Naturalesa no és, ni remotament, tan gran com la nostra capacitat de destrucció.

És sabut que el nostre consum habitual està esgotant de manera alarmant els recursos forestals, minerals i petrolífers, però la utilització desmesurada d'un altre tipus de béns que esgoten indirectament els elements naturals no és menys important.

El consum excessiu d'energia en la indústria, el transport i la llar provoca, automàticament, la necessitat de produir més energia i, per tant, desencadena tota la sèrie d'impactes ambientals generats


pels sistemes de producció energètica. Si l'energia prové de centrals hidroelèctriques l'impacte s'estarà produint indirectament sobre el paisatge, fauna, vegetació, xarxa hidrogràfica, etc... Cal recordar que els grans embassaments són una de les activitats més impactants. Si l'energia prové de centrals tèrmiques en les quals es crema carbó o petroli estarem provocant, indirectament, més emissions de diòxid de sofre, diòxid de carboni, ozó, hidrocarburs 1 partícules principalment. Si es tracta d'electricitat produïda en centrals nuclears caldrà sumar, a l'impacte sobre la qualitat de laigua utilitzada per a la refrigeració, l'enorme problema de la manipulació i abocament de residus radioactius, a més del perill de radiació ambiental a causa d'algun accident.

El consum desmesurat d'aigua genera, com a principal impacte, la falta d'aquest recurs per a altres activitats humanes o naturals que ho estan demandant, com abastiment a nuclis rurals o zones desfavorides o el manteniment del cabal ecològic dels cursos d'aigua. A més, consumir més aigua que no necessitem genera una carència d'aquest recurs que sol pal·liar-se amb la construcció de més embassaments que tenen, com ja hem comentat, un gran impacte ambiental (a més d'un enorme cost econòmic).

En alguns casos la destrucció d'elements ambientals la produïm d'una manera encara menys directa, encara que no menys greu, quan, senzillament, consumim de manera poc intel·ligent. Els productes sobreempaquetats que, en realitat no ens faciliten en absolut la vida, no sols generen grans quantitats descombriaires urbanes sinó que, a més, estan provocant la tala de milions dhectàrees de bosc cada any. La creixent cultura del consumisme en la qual tots estem involucrats provoca que les quantitats d'energia i primeres matèries que utilitzem shagin multiplicat alarmantment en les últimes dècades. L'única manera de lluitar contra aquesta situació és mitjançant un consum responsable, que no té per què fer disminuir la nostra qualitat de vida, i mitjançant un ús racional dels recursos en el nostre treball.


2.1. conceptes bÀsics · 2009. 5. 5. · 2.1. conceptes bÀsics en aquest punt tractarem...

Documents