pla de millora ies jordi de sant jordi 46012951...

I.E.S. “JORDI DE SANT JORDI”C/ Alcalde Gisbert Rico, 24.- 46013-València

Telf.- 961206180 - Fax.- 961206181http://iesjordi.edu.gva.es/wp

[email protected]

PLA DE MILLORA

IES JORDI DE SANT JORDI46012951

VALÈNCIA

CURS 2014/2015

1

http://iesjordi.edu.gva.es/



[email protected]

Index

1. Anàlisi i valoració dels resultats de l’avaluació diagnòstica 2014----------------------3

2. Reflexions i valoracions de l´avaluació diagnòstica----------------------------------------5

3. Actuacions del pla de millora: seguiment i avaluació de les mateixes----------------8

• Integra.• EXIT II• PAE.• PASE.• Programa de diversificació curricular.• Agrupaments flexibles (desdoblaments).• Atenció a la diversitat, pedagogia terapeutica.• Treballar competències bàsiques.• Taller monogràfic 4t ESO.• Altres mesures adoptades en la COCOPE.• Programa de transició Primària-Secundària.• Programa Educació per a la Salut.• Reforç a tutoríes.• Grup de Mediació.• Col·laboració amb entitats del barri.• Activitats esportives.• Projecte del pati pedagògic.• Projecte Pigmalion "Alumne padrí".• Grup de teatre.• Taller d'expressió i dansa.• Junta de delegats/es.• Tea at five.• Pla de Foment de la Lectura.• Projecte Comunitats d'Aprenentatge.

4. Resum d´idees: Anàlisi DAFO-----------------------------------------------------------------20

5. Actuacions proposades per al curs 2014/15 pels Departaments---------------------21

6. Necessitats formatives del professorat------------------------------------------------------46

2




[email protected]

1.- ANÀLISI I VALORACIÓ DELS RESULTATS DE L’AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA2014

La informació dels resultats obtinguts per l’alumnat de 2n d´ESO del curs 2014 en lacompetència matemàtica i en la competència en comunicació lingüística (CCL) enCastellà, Valencià i Anglés), assenyalant la mitjana de l’alumnat del centre i comparant-la amb l’alumnat mitjà de la Comunitat Valenciana, i la posició del Centre respecte elconjunt de centres de la Comunitat, es pot sintetitzar en les dades següents:

1.- Resultats

- El Centre obté resultats similars a la mitjana de la Comunitat Valenciana en laCompetència Matemàtica, si bé s'observen diferències en alguns aspectes concretsentre 2n A (Estadística i probabilitat) i 2n B (Geometria), sempre una mica per davall dela mitjana.

- El Centre supera la mitjana de la Comunitat Valenciana en Competència Lingüísticaen Castellà. A soles el grup de 2n B, iguala eixa puntuació (especialment enComprensió escrita)

- En Competència Lingüística en Valencià, tant el Centre com els dos grups estanuna mica per davall de la mitjana autonòmica. A soles és significatiu que enComprensió oral les dades d'amdós grups són similars a la mitjana.

- En Competència Lingüística en Anglés, el Centre obté resultats similars a la mitjanade la Comunitat Valenciana. En tot cas, el grup de 2n obté resultats superiors en totsels aspectes (Comp. oral, comp. escrita i exp. escrita).

2.- Posicions relatives i absolutes

Si comparem els resultats, en cada competència, del centre en relació al total decentres participants, superem al 83 % de tots els centres en CCL castellà i al 60 % enCCL Anglés.

En les demés competències obtenim posicions baixes o molt baixes: CompetènciaMatemàtica, superem al 37% de tots els centres. En CCL valencià, a soles superem el19 % de tots els centres.

3.- Índex Socioeconòmic Cultural (ISEC).

Segons les variables d'aquest índex, el centre pertany al nivell 1. Observant en quinaposició estem en funció dels tots els nivells (del 1 al 5), podem afirmar que ens estemacostant al nivell 2.

En altre sentit, observant en quina posició estem en funció de la mitjana de cadacompetència, es pot dir:Competència Matemàtica: el centre rendix una mica per damunt de la mitjana.

3




[email protected]

CCL Castellà: el centre rendix prou per damunt de la mitjana.CCL Valencià: el centre rendix al mateix nivell de la mitjana.CCL Anglés: el centre rendix prou per damunt de la mitjana.

4.- Distribució de l'alumnat per nivells de resultat.

Fent una comparativa entre els resultats de 2013 i de 2014 veiem:

Competència Matemàtica: Augmenta el percentatge d'alumnes amb puntuació major ala mitjana.CCL Castellà: Augmenta moltíssim el percentatge d'alumnes amb puntuació major a lamitjana.CCL Valencià: Disminueix el percentatge d'alumnes amb puntuació major a la mitjana.CCL Anglés: Augmenta el percentatge d'alumnes amb puntuació major a la mitjana.

INFORME COMPARACIÓ DELS RESULTATS L’AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA /RESULTATS ACADÈMICS 2014

La comparativa entre els resultats de l'avaluació diagnòstica i els resultats acadèmicsreals, es fa per matèries. Aquí es dona una estimació segons l'índex socioeconòmic icultural i es compara amb les puntuacions obtingudes tant en avaluació diagnòstica(AD) com en resultats acadèmics (RA).

I.- MatemàtiquesLes puntuacións de la AD estan 36 punts per damunt de l'estimació ISCED, mentre queels RA estan -19 punts per davall.En quant a l'alumnat que supera la matèria en relació al nivell 1 d'ISCED, la mitjana delcentre és d'un 45%.

II.- Llengua i literatura castellanaLes puntuacións de la AD estan 98 punts per damunt de l'estimació ISCED, mentre queels RA estan -25 punts per davall.En quant a l'alumnat que supera la matèria en relació al nivell 1 d'ISCED, la mitjana delcentre és d'un 54%.

III.- Llengua i literatura valencianaLes puntuacións de la AD estan 7 punts per damunt de l'estimació ISCED, mentre queels RA estan -60 punts per davall.En quant a l'alumnat que supera la matèria en relació al nivell 1 d'ISCED, la mitjana delcentre és d'un 45%.

IV.- Llengua estrangera: AnglésLes puntuacións de la AD estan 80 punts per damunt de l'estimació ISCED, mentreque els RA estan 3 punts per damunt.En quant a l'alumnat que supera la matèria en relació al nivell 1 d'ISCED, la mitjana delcentre és d'un 68%.

4




[email protected]

2.- REFLEXIONS I VALORACIONS DE L´AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA.

Considerem important fer algunes reflexions sobre el sentit de l’avaluació en educació,que pensem va més enllà de la mera classificació del nostre alumnat i del nostrecentre, i de les successives avaluacions diagnòstiques i els corresponents plans demillora.

Davant els resultats obtinguts en les proves diagnòstiques realitzades els cursosanteriors, la Conselleria d’Educació ens va exigir l’elaboració de Plans de Millora. Ambles propostes de tots els Departaments Didàctics, la COCOPE va elaborar-ho bassant-se en les actuacions que ja havíem encetat. Eren plans fonamentats en la realitat delnostre centre i en la capacitat que nosaltres com professors i professores tenim demillorar la situació, capacitat molt limitada i que acaba on comença la responsabilitat del’administració de millorar no només la situació acadèmica del nostre alumnat, sinótambé la situació social, econòmica i cultural dels nostres estudiants.

En el mes de març de 2014 es va tornar a realitzar la prova diagnòstica, els resultats dela qual se’ns han comunicat al mes de novembre del present curs, amb la novaexigència de realitzar un nou pla de millora.

En primer lloc, volem fer constar que els resultats del nostre centre han millorat, moltlleugerament, però han millorat. Per tant, la primera conseqüència a extraure seria queel pla de millora dissenyat està donant resultats, el que ens fa pensar que no té molt desentit fer un nou pla de millora: no es poden canviar les actuacions cada any i mig,perque és impossible que cap pla, cap llei, cap mesura produïsca els seus efectes enun període de temps tan reduït, i més en un terreny com és el de l’educació, en el queinflueixen moltíssimes variables. Si el professorat, sobre el qual recau sempre la tascade canviar la situació, no té les competències reals per fer-ho, únicament podemaconseguir un canvi constant de normativa, de mesures, que no pot dur a cap lloc, ni acap èxit i que és un reflex del constants canvis de lleis orgàniques d’educació queestem patint durant els últims anys.

Ni amb les millors intencions, és possible que un país millore el seu sistema educatiu, sino hi ha uns acords bàsics entre tots els sectors implicats en el procés educatiu. Aixòsense entrar en els recursos econòmics, humans i tècnics, que cada volta són menors.

En segon lloc, partim de que l’avaluació forma part intrínseca del procés educatiu, enquant permet fer un seguiment del funcionament d’aquest procés, al mateix temps queincorporar modificacions a allò que inicialment s’havia previst. Cada any el professoratdel centre, assumint la seua responsabilitat en l’èxit docent, fa distints processosd’avaluació tant a nivell de cada tutoria, dels equips educatius, com de cadaDepartament didàctic i dels programes que estan en marxa.

Del detall i profunditat d’aquestes avaluacions queda constància en les actes delsdistints òrgans, així com en la memòria de tot el centre que s’elabora a la fi de curs i dela qual es remet una còpia a la inspecció d’educació. Dins aquesta memòria cal

5




[email protected]

destacar les propostes de modificació pel curs següent, propostes fonamentades idiscutides al sí dels equips en un autèntic procés de reflexió interna.

En tercer lloc, partim de que en el món de l’educació l’avaluació s’ha de referir nonomés a les qualificacions obtingudes per l’alumnat en determinades matèries ocompetències bàsiques, sinó també a aspectes tant importants com la vinculació alcentre dels distints sectors que conformen la comunitat educativa, la convivència i lesrelacions interpersonals, o el grau d’equitat i de cohesió entre l’alumnat, tots ellsassenyalats com objectius de l’Educació Secundària en la normativa vigent.

En aquest sentit, cal destacar que al mateix temps que analitzem els resultats obtingutsen cada avaluació, tant en la COCOPE com en el claustre, dins el programa de gestióde qualitat fem autoavaluacions dirigides a l’alumnat, al professorat, al personald’administració i serveis, i a mares i pares sobre els distints aspectes de la vida escolar.

En quart lloc, partim de la idea amplament defensada per la literatura pedagògica queles qualificacions escolars estan estretament lligades a les condicionssocioeconòmiques de les famílies de l’alumnat i a les característiques culturals del’entorn del barri.

El districte de Quatre Carreres i, en concret el barri de Na Rovella que abasteixd’alumnat al nostre centre és un barri profundament degradat amb una importantconcentració de vivendes socials. És un barri a més amb un important dèficit depersonal en Serveis Socials (cal dir que el centre de Serveis Socials de l’Ajuntamentnomés disposa de tres educadors del menor per atendre aquest barri, més Nazaret,Malilla i els Poblats del Sud). La situació és caòtica i només l’existència d’algunesassociacions que es dediquen a l’atenció del menor pal·lia un poc la situació. De fet, devegades tenim la sensació que l’Institut és l’únic espai on es troben atesos els nostresalumnes.

Pretendre comparar els resultats d’alumnat amb una situació social tan desafavoridaamb alumnat de centres d’altres barris és acientífic i quasi immoral. I pretendre queaquesta situació de desigualtat social puga ser millorada només des del centre educatiui sense intervenir profundament en l’entorn és xocant.

En quant a la valoració de la prova d'enguany hem de tindre en compte lessegüents circumstàncies:

*El nivell econòmic social i cultural del nostre alumnat no ha experimentat cap milloraen canvi ha empitjorat amb l’actual crisi econòmica.

Volem assenyalar la diversitat cultural i social del nostre alumnat, el degoteig dematrícula al llarg del curs escolar, que afegeix una dificultat més a la tasca delprofessorat pels diferents nivells curriculars.

A pesar que el centre disposa del programa PAE i EXIT II, constatem que molts delsnostres alumnes no tenen cap tipus de suport per part del seu entorn familiar per a

6




[email protected]

realitzar les tasques o estudiar per als exàmens, de manera que es considerenincapaços d'arribar a una meta. La seua autoestima i la seua capacitat d'esforç sónmolt baixes.

En el nostre centre tenim un percentatge molt alt d'alumnes procedents d'altres païsosd'Amèrica llatina que, no sent l'idioma una barrera, sí vénen amb un nivell deconeixement molt baix, sobretot en anglès. Així mateix, el seu nivell de coneixement delvalencià és molt deficient.

La prova diagnòstica de Matemàtiques, era molt llarga per al temps del que esdisposava. L'alumnat ha manifestat la seua queixa ja que consideren que ells erencapaços de contestar més coses però no ho feren per manca de temps.

La prova diagnòstica d’ anglès, ha suposat un augment notable respecte al cursanterior degut a que en molts casos, ja que s'ha treballat molt la motivació i l'interésdavant aquesta prova al mateix temps que els continguts curriculars. Els resultats sonacceptables a pesar de que en molts casos s'ha començat des de zero.

Listening

Audició d'un texte, amb questions a respondre. Tres de las preguntes corresponen a unnivell superior, no han estat traballades en classe.

Writing

Escriure una carta a un amic sense un model previ, encara que es diu que hi ha queseguir el model.

Reading

Hi ha una quantitat molt elevada de textes a llegir sense relació entre ells i falta tempsper a fer ho.

En la prova de Castellà ha suposat una millora important, al llarg del curs s’han treballatmés els aspectes que durant el curs anterior estaven més fluixos. S'ha realitzat unapreparació específica per a la prova. Les diferències entre la prova diagnòstica i elsresultats acadèmics es deuen a que els continguts de la prova diagnòstica són mésasequibles per a l'alumnat.

En la prova de Valencià els resultats no han millorat, el professorat ha treballat més lacomprenssió i l'expressió escrita durant el curs, encara que molts dels nostres alumnescontinuen tenint dificultats ja que no és la seua llengua materna i molts d'ells sónimmigrants. S'han treballat les mancançes en les competències demanades en la provadiagnòstica, que són diferents al curriculum oficial.

7




[email protected]

3. ACTUACIONS DEL PLA DE MILLORA: SEGUIMENT I AVALUACIÓ DE LESMATEIXES

Després dels resultats obtinguts el curs 2012/13 en lávaluació diagnòstica realitzadaper la Conselleria dÉducació, es va posar en funcionament un Pla de Millora. Lesactuacions que es posaren en marxa, moltes délles iniciades abans de la comunicacióde dits resultats, segueixen duent a terme actualment i, a més a més, s'han inclósnoves propostes.

Per continuar treballant en el Plà de Millora és molt important conèixer el tipusd'alumnat de Primària que rebem al nostre centre.

Perfil de l’alumnat de primària

Aquest curs el nostre alumnat de 1r d’ESO, ve principalment dels centres adscrits elLes Arts i La Fonteta, encara que degut a la mobilitat familiar i a un cert degoteig dematrícula és més variat i d’altres centres de Primària, la qual cosa pensem queenriqueix els grups.

Així d’un total de 52 alumnes, repartits en dos grups tenim:

• 1r A, un total de 26 alumnes, dels que 5 estan repetint Secundària i alguns hanrepetit un curs de Primària. Dels que han promocionat un 20 % ho fan ambassignatures suspeses de sisé.

• 1r B, d’un total de 26 alumnes, 10 estan repetint el curs de Secundària, i algunshan repetir un curs de Primària, un 60 % han promocionat amb més de tresassignatures suspeses, hi ha 1 alumne PASE i 9 amb historial d’absentisme.

Dels dos grups, 1r A permet avançar més en el procés d’ensenyament, ja que elsalumnes s’han adaptat bé i hi ha un grup de 18 o 20 que marquen el ritme i permetentreballar, porten els deures, participen en les classes i progressen amb normalitat.

L’altre grup, 1r B, té greus problemes de comportament, té més dificultatsd’aprenentatge i en molts casos es fan necessàries adaptacions més o menyssignificatives de les assignatures.

8




[email protected]

Actuacions

INTEGRA

Pla de prevenció de l’absentisme escolar, aquest programa permet donar una novaoportunitat d’incorporació al Sistema Educatiu, als alumnes absentistes o ambproblemes de comportament, mitjançant una escolarització compartida entre les entitatscol·laboradores (Perifèria i Iniciatives Solidàries) i el nostre centre. Els alumnes tenenuna tutora, professora de PT, que 10 hores a la setmana treballa en ells lesassignatures curriculars per a facilitar la incorporació al curs següent a un grup ordinari.

Aquest curs hi ha 4 alumnes en Perifèria i una alumna en Iniciatives Solidàries. Engeneral podem dir que aquest curs hem reduït el nombre d’alumnat que participa enaquest programa, a pesar dels problemes d'absentisme escolar i la convivència en elcentre.

EXIT II

En aquest programa participa lálumnat amb dificultats dáprenentatge en les àreesinstrumentals o en cursos anteriors, hàbits de treball insuficients, trobar-se en riscevident de no aconseguir els objetius i/o competències bàsiques i mostrar una actitudfavorable per aquest recurs.

El nostre centre ha participat a la convocatòria del Plan Èxit II durant el curs 2013/2014resultant molt satisfactori al permetre a estos alumnes posar-se al dia i trobar-se ensituació de promocionar al curs següent.

Els grups desenvoluparan láctivitat de reforç fora de l´horari lectiu i treballant peràmbits.

P.A.E.

Programa d’acompanyament escolar, s’imparteix dilluns i dimecres de 15’30 a 17’30, esbeneficien d’aquest programa 15 alumnes del primer cicle (1r i 2n) d’ESO, 20 del segoncicle (3r i 4t) i 8 de 1r de Batxillerat.

Participen en aquest programa professorat dels departaments de Grec, matemàtiques ianglès. Amb aquest programa es fomenten els hàbits d’estudi, ajuda als alumnes aorganitzar el temps dedicat a l’estudi, l’agenda, amplia l’ús de la Biblioteca i fomental’ajuda entre iguals. També es treballa sobre les assignatures pendents que alguns delsnostres alumnes han de recuperar al llarg del curs.

El nostre alumnat moltes vegades presenta carències en quant als recursos dels quedisposen en les seues cases, i la presència d’un adult que els ajude en les seuestasques educatives, tot això es pot pal·liar amb aquest programa, que per altra partajuda a previndre l’absentisme escolar.

9




[email protected]

Per tal de coordinar el professorat, es fan reunions periòdiques. Els tutors reben lainformació del treball que realitzen els alumnes en el PAE així com de la seuaassistència.

Aquest programa va lligat a la realització d’activitats esportives que es fan encol·laboració amb l’entitat Perifèria.

P.A.S.E.

El programa PASE serveix de pont als alumnes nouvinguts al nostre sistema educatiu ique pateixen un desconeixement de les llengües vehiculars. Donada la varietat delnostre alumnat, es fa necessari aquest suport.

El professorat que forma part d’aquest programa pertany als departaments de CiènciesNaturals i de Valencià.

L’alumnat que participa està repartit en tota la secundària així hi ha 1 alumne en 1r, 5en 4t, fan un total de 6 alumnes. Tenen un horari adient de forma que puguen anar ambel seu grup de referència en algunes assignatures, com Educació Física, Tecnologia,etc.

Es mantenen reunions periòdiques entre el professorat que imparteix el programa i laCap d’Estudis, per tal de valorar la progressió de l’alumnat i la incorporació en el seugrup de forma progressiva, en funció de les seues capacitats i del seu rendiment.

PROGRAMA DE DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR

Les mesures d’atenció a la diversitat que es plantegen al primer cicle de Secundària esveuen complimentades amb aquest programa, ja que alguns dels nostres alumnes ambmés dificultats, no trobaven una continuïtat de recolzament en 3r i 4t d’ESO, que amb elPDC els facilita la possibilitat d’obtenir el Graduat en Secundària.

Aquest programa va adreçat a l’alumnat que ha presentat dificultats generalitzadesd’aprenentatge en els cursos anteriors, que es trobe en risc evident de no assolir elsobjectius i les competències bàsiques de l’etapa cursant un currículum ordinari i que teinterès d’obtenir el graduat.

AGRUPAMENTS FLEXIBLES (DESDOBLAMENTS)

Aquest curs s'ha seguit en l'organització del curs passat i s’han format dos grups enalumnat que presenta característiques semblants i s’ha procurat mantindre als grupsque venien de les escoles adscrites de Primària sense desfer aquest agrupaments. Enel grup mixte de primer hem inclòs alumnat que poguera adaptar-se millor al PEV.

En 1r d'ESO es mantenen el agrupaments flexibles. Les matèries instrumentalsCastellà, Matemàtiques i Valencià, es donen dilluns, dimarts i dimecres de 8’15 a 11.

10




[email protected]

S’ha repartit l’alumnat en 5 grups, tres d’ells són heterogenis i dos recullen els alumnesamb més dificultat d’aprenentatge.

Els alumnes que necessiten una adaptació curricular significativa estan atesos per lesprofessores de Pedagogia Terapèutica, que els donen les assignatures de Castellà,Valencià i Matemàtiques i són elles les que avaluen el seu procés d’aprenentatge.Aquesta organització permet fer un millor seguiment dels alumnes amb dificultats i donala possibilitat als altres grups de poder avançar en les assignatures curriculars.

El progrés dels agrupaments flexibles es va analitzant en reunions trimestrals entre elprofessorat que els imparteix la Cap d’ Estudis i el Director, per tal de valorar lapossibilitat de realitzar canvis entre l’alumnat dels grups.

Aquesta organització és possible per la informació que dels centres de Primària ensdonen dels seus alumnes.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT, PEDAGOGIA TERAPEUTICA

Els alumnes de primer cicle amb necessitats educatives especials, que no estan atesosen els agrupaments flexibles, compten amb el suport de les professores de PedagogiaTerapèutica. Les professores de PT atenen un total de 28 alumnes de 1r i 2n d'E.S.O.,dels que 20 són de 1r i 8 de 2n.

En tercer d’ESO, i dins del Plà d’atenció a la diversitat, en 3r A, hi ha un grup d’alumnesque per les seues dificultats de concentració, d’aprenentatge, i pel perill de no assolirles competències bàsiques, tenen un seguiment més directe per part del professorat,amb un refoç de dos professors per a Castellà i Valencià i per a Física i Química,Matemàtiques i Ciències Naturals.

TREBALL DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Per tal de treballar les competències bàsiques entre lálumnat del primer cicle dÉSO,es planteja com a metodología la redaccció de diferents tipus dáctivitats i instruments dávaluació que sórienten a la millora de les diferents competències bàsiques.

TREBALL MONOGRÀFIC 4T ESO

Este curs s'ha plantejat com un treball d'investigació en el que els alumnes, per grups,trien el tema sobre el que volen obtindre informació. Preparen una exposició digital,amb mitjans didàctics davant d'un tribunal. És un treball pautat, el quel han d'anarpresentant el progrés del seu treball amb un seguiment per part del professorat queimparteix.

11




[email protected]

ALTRES MESURES ADOPTADES EN LA COCOPE

Unes mesures encaminades a millorar l’ortografia del nostre alumnat amb uns acordsadoptats per tots els departaments, que valoren igual les faltes ortogràfiques, quesuposa una reducció en la nota dels treballs o exàmens així com la possibilitat decorregir aquests per part de l’alumnat. També es va acordar valorar de forma positiva,amb incidència en la nota, la correcta ortografia en els treballs. Així com criteris comunsen quant a la presentació de treballs, marges, bibliografia, etc... que els departamentsseguiran.

Elecció d'un llibre que no siga de literatura juvenil. Un llibre per adults que emocione,que enllace amb vivències de l’ésser humà, "Todos mis cuentos” de Ana Mª Matute, pertal de treballar aspectes en totes les matèries a partir de la narració, iniciant al 1rtrimestre.

PROGRAMA DE TRANSICIÓ PRIMÀRIA-SECUNDÀRIA

Aquest pla pretén cohesionar les relacions dels següents centres sostinguts amb fonspúblics: CEIP La Fonteta, CEIP Les Arts amb l’IES Jordi de Sant Jordi per tal d’assoliruna educació pública de qualitat.

La proposta s’estructura en tres grans apartats:

• Coordinació de l’equip directiu de l’IES i els equips directius dels centres deprimària adscrits per a concretar la mútua col·laboració.

• Coordinació del Departament d’Orientació de l’IES amb els psicopedagogs/guesi mestres de pedagogia terapèutica dels centres de primària adscrits.

• Coordinació amb els tutors de 6é dels centres de primària adscrits amb lacoordinadora d’ESO, cap d’Estudis i departament d’orientació de l’IES.

Al finals del mes de Febrer es fa una visita dels centres de Primària al nostre institut.Son rebuts pel Director, la Cap d’estudis i la Coordinadora de l’ESO, que els donen labenvinguda i a més a més fan un recorregut pel centre, on passen per diferents classesi fan activitats a la classe de Plàstica, al taller de Tecnologia i al Laboratori de Fisica iQuímica.

Al mes de maig els nostres alumnes de Mediació i alguns de primer d’ESO visiten alsalumnes de sisé en els seus centres i contesten els dubtes que puguen tindre sobrel’institut.

PROGRAMA DE EDUCACIÓ PER A LA SALUT

Aquest Programa es fa sobretot en Secundària, en Batxiller i en el Cicle Formatiu deGrau Mitjà. Pretén treballar l’educació per a la salut mitjançant tallers i xerrades que esfan a l’institut, en aquest cursos. En ocasions, es programen activitats fora del centreamb altres entitats. Aquestes intervencions giren sobre tot al voltant de: l’Educació

12




[email protected]

Sexual, prevenció de la Drogodependència, Hàbits saludables, EducacióMediambiental, Violència de Gènere, Educació Vial, Prevenció d’accidents de Tràfic,Habilitats Socials, Riscos derivats del ús d’Internet i les xarxes socials, hàbitsalimenticis, etc...

Es procuren fer tres tallers o xerrades per grup i per trimestre, durant les hores detutoria a ser possible ja que els tutors col·laboren amb el programa.

El Programa està coordinat per una professora de Cicles i la Coordinadora deSecundària.

REFORÇ A LES TUTORIES

El reforç a les tutories es fa en reunions quinzenals, en les que els tutors/es del primercicle per una part, els del segon cicle i els del PQPI, junt a la Coordinadora deSecundària, l’Orientadora i la Cap d’estudis, tracten els temes que van sorgint al llargdel curs i les activitats que en l’hora de tutoria es realitzen amb els diferents grups.

Per facilitar el treball dels tutors i tutores s’ha elaborat un quadern de tutoria en totes lesactivitats que s’han de treballar al llarg del curs que comprenen: Tècniques d’estudi,organització del grup, activitats de la preavaluació i la postavaluació, dinamització,assessorament i reforç.

En aquestes reunions es tracten també alguns problemes particulars de cada grup, dedisciplina etc... al temps que es prenen acords per a dur a terme pels tutors delsdiferents cursos. Al finalitzar el trimestre es fa una valoració dels temes tractats.

GRUP DE MEDIACIÓ

El centre compta amb un grup de mediació constituït per alumnes, professores i lÁni-mador. Les seues actuacions i activitats estan encaminades a millorar el clima de con-vivència i integració al centre, com són: la resolució dels conflictes mitjançant la media-ció escolar, la interculturalitat i acollida dels alumnes nouvinguts, lórganització de xe-rrades amb mares i pares, dinamització del temps désplai amb diferents jocs de taula,la participació en encontres dálumnes mediadors dáltres centres, jornada de convi -vència i formació, etc.

Aquest curs s'ha realitzat un curs de mediació per als nous alumnes que s'han incorpo-rat al grup, del 1r cicle de l'ESO.

COL·LABORACIÓ AMB ENTITATS DEL BARRI

Fundación Secretariado Gitano

El promociona és un programa de la Fundació del Secretariat Gitano, que suposa unaajuda i un suport tant per als alumnes d'ètnia gitana com per a les seues famílies. Se'ls

13




[email protected]

proporciona un xec per a ajuda de llibres o els ajuda a sol·licitar beques etc… , tenenassessorament psicològic, familiar etc…

Enguany la proposta és que mantenim en el nostre centre un aula promociona, ja queals nostres alumnes els costa traslladar-se fins a la seu de la fundació. En principi se-rien solament 6 alumnes. La família, el centre i l'alumne signen un compromís de parti -cipació en el programa.

El programa va dirigit als alumnes que tenen possibilitats d'obtenir el graduat en secun-dària o continuar els seus estudis.

Associació Perifèria

Amb aquesta entitat es manté una estreta col·laboració, donat que alguns dels nostresalumnes del primer cicle estan atesos per aquesta. Els responsables de Perifèria, juntamb els educadors que atenen al nostre alumnat en aquesta entitat, es reuneixen ambel Director o la Cap d’estudis i si es necessari amb el professorat del centre, per tal decol·laborar en l’educació i aprenentatge. Al mateix temps atenen a algunes de lesfamílies del nostre centre, intervenint en elles, i donant-les suport si el necessiten.

L’activitat esportiva ha fet que aquesta col·laboració siga més estreta, ja que els xiquetsi xiquetes atesos en Perifèria utilitzen les nostres instal·lacions esportives. Així hi haequips de futbòl i un equip de basket femení que entrena al centre.

Perifèria també col·labora amb nosaltres en el programa INTEGRA, i els nostresalumnes que participen en ell, fan diverses activitats com un taller de manteniment,treballen habilitats socials etc... quatre dies a la setmana i de matí. Al centre tenen unatutora que manté una constant relació amb el tutor dels alumnes a Perifèria,intercanviant informació, controlant les faltes d’assistència, i avaluant conjuntament laseua evolució per tal de millorar l’absentisme escolar.

ACTIVITATS ESPORTIVES

Proposta de col.laboració entre l'IES Jordi de Sant Jordi amb entitats no lucratives delbarri (Asociación Deportiva Na Rovella) en la que oferim les nostres instal·lacions es-portives fora de l'horari escolar perquè l'alumnat dispose d'espais de trobada que li per-meten ocupar el seu temps lliure i d'oci practicant activitats físiques i esportives, per tald´aconseguir els següents objectius:

- Promoure l'ús de les instal·lacions esportives de l'IES Jordi de Sant Jordi entrel'alumnat i la població resident en el barri

- Ampliar, millorar i mantindre les instal·lacions esportives del centre educatiu- Establir mecanismes de cooperació entre el centre educatiu i les entitats socials

del barri- Oferir diferents activitats físiques i esportives acords als interessos i necessitats

de l'alumnat

14




[email protected]

- Possibilitar moments de trobada per a la pràctica de l'activitat física i l'esport forade l'horari escolar

- Afavorir el benestar i la inclusió social dels menors i jóvens desfavorits social,cultural i econòmicament

- Desesnvolupar estils saludables de vida mitjançant la pràctica regular dáctivitatsfísiques i esportives

- Ocupar el temps lliure i dóci de manera lúdica i saludable

PROJECTE PEDAGÒGIC DEL PATI ESCOLAR

Entenem que tots els espais eduquen perquè són portadors de valors, inculcadors decomportaments i escenaris d'aprenentatges. Des dáquest punt de vista es va plantejarel pati com un lloc de trobada, relació i convivència en què la transformació dels seusespais estiguera guiada per criteris didàctics, estètics, lúdics, interculturals imultidisciplinaris. Les actuacions que s'han dut a terme en el pati són les següents:

- Racó de jocs culturals- Zona de picnic- Pista de ball- Taules de ping pong- Jocs pintats- Hort ecològic escolar- Els pilars de les ciències

Totes estes actuacions han contribuït a la millora dels espais, l´ús dels mateixos i a laconvivència al centre.

PROJECTE "PÌGMALION-ALUMNE PADRÍ"

Per a aquest curs plantejem com a novetat la incorporació de la figura dels alumnes“Padrins”: Dirigit, principalment, a lálumnat de 1r. i 3r d’ESO en risc de fracàs escolar oabandonament (amb problemes d’aprenentatge, integració social o absentisme i ambcarències per part de les famílies). L’objectiu désta actuació és facilitar a l’alumnat lescondicions que li permetran aconseguir l’èxit acadèmic (seguir el currículum, adquirirhàbits d'organització i d'estudi i assolir l’integració social).

Per tal d’aconseguir l’esmentat objectiu es compta amb l’ajuda dels “alumnes padrins”(alumnes de Cicles Formatius de l’institut).

El fet que els alumnes padrins tinguen una edat més propera a la dels alumnesafavoreix un clima de confiança mútua que facilita la comunicació.

Els tutors i el Departament d’Orientació identifiquen la necessitat d’acompanyamentdels alumnes i es planifica junt amb un professor-coordinador de Cicles Formatiusquines seran les parelles alumne-padrí que podrien funcionar millor en funció de lesafinitats.

15




[email protected]

GRUP DE TEATRE

El curs 2013/14 es va formar el Grup de Teatre “Utopia” amb exalumnes i alumnes delcentre, assajant al centre setmanalment i preparant una obra que es va presentar a fíde curs a tot l'alumnat, així com a la comunitat educativa en general. L'objectiu ésdonar continuïtat al grup, adaptant-se a les necessitats de l'alumnat per tal deaugmentar la implicació de nous membres i fomentant la creativitat individual i grupal.

TALLER DE DANSA I EXPRESSIÓ CORPORAL

És una activitat proposada i dinamitzada per l'alumnat del CFGS Integració Social,integrant alumnat de diferents grups per tal de fomentar la convivència, a través del'expressió corporal i la dansa.

JUNTA DE DELEGATS/ES

Creació de la Junta de Delegats amb reunions mensuals, junt amb lÁnimador del cen-tre i un membre de léquip directiu. Es disposarà dún espai per a estes reunions.

TEA AT FIVE

Sessions de conversa en anglés en la Biblioteca del centre els dijous de 17:20 a 18:15hores, oferides a tota la comunitat educativa. Es treballa en dos grups de Intermediate iUpper intermediate.

Solen anar a aquesta activitat si han estudiat un mínim de tres anys d’anglés, noimporta quan temps faça però amb necessitat de parlar anglés perquè no han practicatl’expressió oral. La conversa comença amb una pregunta, una fotografía, un dibuix, unanotícia, etc. Tenen un exemple que poden usar i seguir amb les teues pròpies idees, totampliant la informació o contestant a preguntes sorgides de les seues frases.

PLA DE FOMENT LECTOR

Hem aprovat un Pla d’Animació a la Lectura que afavorisca una educació integral i dequalitat per tal de contribuir a la consecució de l´èxit acadèmic i el desenvolupament deles capacitats cognitives i socials que es deriven de la lectura, amb els següentsObjectius:

Fomentar en l’alumnat l’interés per la lectura i desenvolupar l’hàbit lector,contribuint a la millora de la competencia lingüística.

Afavorir la comprensió lectora en totes les àrees, matèries, àmbits o mòduls. Fomentar en l’alumnat la lectura com a activitat d’oci i de gaudi. Promoure la participació de les famílies i altres membres de la comunitat

educativa de l’entorn. Estimular l’ús de fonts documentals complementàries al llibre de text, tant en

suports impresos com en suport digitals i audiovisual.

16




[email protected]

Fomentar en l’alumnat una actitud reflexiva i crítica per. mitjà del tractament del’informació.

Potenciar l’ús i la dinamització de la bibilioteca.

Tipus d'activitats

Activitats al voltant de determinats llibres narratius que reflexionen sobre larealitat de la nostra societat actual, per tal d’afavorir l’interés per llegir-los,mantenir l’interés durant la lectura i tenir un bon record emocional i vivencialdesprés d’haver-los llegit.

Activitats al voltant de la poesia. Campanya de promoció de la lectura i l’escriptura. Campanya de sensibilització sobre les expressions artístiques. Activitats de promoció de la Biblioteca. Tertúlies literàries dialògiques.

COMUNITATS D'APRENENTATGE

Comunitats dÁprenentage es tracta dún projecte de canvi en l'organització i la pràcticaeducativa basat en láprenentatge dialògic. Aquest model de transformació del centre il'entorn és el resultat de la recerca de diferents actuacions educatives d'èxit quecontribueix, entre altres, a millorar el rendiment acadèmic de l'alumnat, la convivència ila qualitat educativa del nostre centre partint dels principis d'una educació inclusiva.

Estes actuacions educatives són resultat de la investigació i anàlisi dáquelles teoríesque a nivell mondial estan mostrant resultats exitosos i són reconegudes per lacomunitat científica internacional. Comunitats d'Aprenentatge es planteja com unprocés sistematitzat en diferents fases: Sensibilització, Presa de decisions, Somnis,Selecció de prioritats, Planificació i Activació. Aquestes han de ser contextualitzades idebatudes per tota la comunitat per arribar a un consens.

Què hem fet fins ara?: El curs anterior es va sensibilitzar mitjançant diverses xerradesformatives. El claustre va mostrar el seu interès i es va realitzar un curs de formació enl'IES durant el mes de setembre, organitzat pel CEFIRE. A continuació, i presa ladecisió pel claustre de seguir avant amb el projecte es va formar una comissióencarregada d'engegar-ho. Aquesta comissió ha estat formada per professoratvoluntari, membres de l'equip directiu, coordinadors, animador sociocultural delcentre…

A partir dáquí desenvoluparem la fase del somni i que es va iniciar amb el somni delprofessorat i del personal no docent, per a continuar amb el de l'alumnat, famílies iinstitucions del barri vinculades al centre. Aquesta fase pretén concretar el model decentre que desitja tota la comunitat educativa. En aquest sentit, el somni entès com autopia cap a la qual dirigir els esforços, es presenta com un important motor tant deldiàleg com de dinamització de l'acció.

17




[email protected]

Una vegada finalitzada la fase del somni s'ha realitzat un anàlisi de les dadesobtingudes. Tots els somnis s'han escrit, revisat i classificat en funció del seu contingut.Les categories, i en conseqüència els àmbits d'actuació que han sorgit d'aquestaclassificació, han sigut:

• Organització i gestió del centre.• Currículum i aprenentatge acadèmic.• Convivència. • Entorn.

En aquest curs 2014/15, continuarem treballant amb les següents àrees:

La Comissió Mixta

Les famílies i la comunitat col·laboren directament amb el professorat en l'organitzaciódel centre educatiu a través de les comissions mixtes de treball formades també perprofessorat, alumnat, voluntariat i/o altres professionals de l'educació (integrant ladiversitat de perfils que componen la comunitat educativa). Les comissions mixtess'encarreguen de dur a terme les transformacions cap a les actuacions d'èxit que s'haplantejat desenvolupar el centre. Aquestes comissions, aprovades pel Consell Escolar,s'organitzen tenint en compte les prioritats i necessitats que el centre s'ha plantejat capal desenvolupament de les actuacions d'èxit i s'encarreguen de realitzar, coordinar,supervisar i avaluar de manera constant algun aspecte o activitat concreta.

Accions concretes

Redinamizar els somnis de forma creativa perquè no caiguen en la decadència,a través de les Juntes de Delegats. Intenció d'implicar als pares/mares en l'elecció dels somnis. Continuar dinamitzant el somni del bany amb les idees proposades. Que els alumnes que han estat implicats en la pintura dels banys durant el cursanterior passen per les aules per a explicar el que es va fer el curs anterior, i que alexpliquen les conseqüències positives que ha tingut aquesta acció. Realització d'un móvil representant el 1r somni: cóm eren els banys, el que es vafer i com volem mantindre'ls.

Grups interactius

Els grups interactius és la forma d'organització de l'aula que dóna els millors resultatsen l'actualitat quant a la millora de l'aprenentatge i la convivència. A través dels grupsinteractius, es multipliquen i diversifiquen les interaccions, alhora que augmenta eltemps de treball efectiu. Es caracteritzen per ser una organització inclusora de l'alumnaten la qual es compta amb l'ajuda de més persones adultes a més del professor oprofessora responsable de l'aula. D'aquesta manera, s'aconsegueix evitar la segregaciói competitivitat que es genera en traure a l'alumnat etiquetat com a “difícil” o “lent” del'aula per a aplicar-li adaptacions curriculars i que ha donat lloc a un augment del fracàs

18




[email protected]

escolar (especialment de l'alumnat segregat) i de conflictes. Per contra, en els grupsinteractius s'aconsegueix desenvolupar, en una mateixa dinàmica, l'acceleració del'aprenentatge per a tot l'alumnat en totes les matèries, els valors, les emocions isentiments com l'amistat.

Com s'organitza?

En l'aula es realitzen agrupacions heterogènies quant a nivell d'aprenentatge, gènere,cultura, etc. d'alumnes i alumnes. En cada grup es realitza una activitat concreta curtade temps mentre una persona adulta (voluntària, familiar, un altre professorat oprofessional d'un altre àmbit) tutoritza el grup assegurant que treballen l'activitat i quees desenvolupe aprenentatge entre iguals. En ser grups heterogenis, sempre hi haestudiants que acaben abans l'activitat, amb el que la persona que tutoritza el grups'encarrega que ajuden als seus companys i companyes, generant un diàleg i unesinteraccions que acceleren l'aprenentatge de tot l'alumnat i no solament del que va mésretardat. Habitualment (no és imprescindible), quan passa un temps prèviamentdeterminat pel professor o la professora (15 o 20 minutos depenent del temps previstper a cada activitat) cada grup s'alça de la taula i se senta en una altra, canviantd'activitat i de persona tutora amb el que, al final de la sessió, han pogut realitzar 4 o 5activitats diferents sobre un tema en concret que s'estiga treballant en aqueixa sessió.

Actualment, estan treballant aquests grups interactius 6 professors/es.

Tertúlies literàries dialògiques

La tertúlia és una activitat cultural i educativa d’un grup de persones que es reuneixenper compartir, llegir i dialogar sobre un llibre de la literatura clàssica universal. (Aquestaactivitat ha estat considerada com una actuació educativa d’èxit pel Projecte IntegratINCLUD-ED, de la prioritat 7 del VI Programa Marc de la Comissió Europea (2006-2011) La tertúlia literària a través de la seua metodologia aconsegueix que personesque mai han llegit un llibre, apleguen a gaudir de les obres de la literatura clàssicauniversal.

Metodologia

Els participants de cada tertúlia decideixen un llibre conjuntament i acorden el númerode pàgines que llegiran eixa setmana.

Tots els i les integrants llegeixen les pàgines acordades i es reuneixen per a dialogar elcontingut o temes que es deriven de la lectura.

El diàleg s’efectua de la següent manera: cada participant porta com a mínim unfragment elegit per a llegir-lo en veu alta i explicar per què li ha resultat interessant oespecialment significatiu. L’aprenentatge dialògic inclou l’aprenentatge instrumentaldecidit per les persones participants. Açò els impulsa a buscar més dades al voltantdels autors i autores, les seues vides, influències i contextos històrics. Aquests temessón contemplats en el grup com a suggeriments del diàleg.

19


4.- RESUM D'IDEES: ANÀLISI DAFO

DAFO Fortaleses Debilitats

Anàlisi

Intern

Tradició del centre en intents de millora (projectes d'innovació

pioners)

Professorat divers i preparat (nivells i especialitats)

Predisposició positiva per la majoria del Claustre per a iniciar

processos de millora

Els resultats de la prova són sincers

Orientadora i professora de Pedagogia Terapèutica que donara

continuïtat al seu treball.

Prou professorat definitiu implicat en la millora dels resultats

acadèmics i en la marxa diaria del centre

Dificultats per a fer participar a les famílies en la vida del centre

Perfil majoritari de l'alumnat: ètnia gitana, immigrants i nivells

socioculturals mitjà-baixos i molt baixos

L'alumnat que prové dels centres adscrits arriba al centre amb un

nivell acadèmic baix-molt baix

Serveis Socials molt escassos per atendre tanta població absentista i

amb problemes familiars greus.

Oportunitats Amenaces

Anàlisi

Extern

Projecte Comunitats d´Aprenentage

Orientació externa (CEFIRE) per a la implementació del Projecte

Comunitats d'Aprenentatge

Col·laboració d'entitats del barri en els projectes de l'institut

Augment de les hores dedicades a llegir, en l' assignatura

d'activitats d'estudi .

Treball al voltant d'un llibre i el seu autor

Crisi financera: afecta al conjunt de la comunitat educativa

Retallades de l'Administració: menys recursos econòmics, materials i

humans.

Desprestigi de la tasca educativa i del professorat

Tradicionalment els alumnes procedeixen soles de dos centre, un

d'ells amb un nivell d'aprenentatge molt baix, pel tipus d'alumnat

que te.

Percepció negativa del centre per part de l'entorn del barri



[email protected]

5.- ACTUACIONS PROPOSADES PER AL CURS 2014/15 PELS DEPARTAMENTS

A més a més de totes les actuacions descrites anteriorment, i que afecten a nivellgeneral a l'organització i funcionament del centre, aquest Pla de Millora recull acontinuació una serie d'iniciatives i actuacions proposades per cadascú delsDepartaments del centre.

MESURES DE MILLORA I COMPETÈNCIES INVOLUCRADES

1. PROJECTES DEL CENTRE

MESURES DE MILLORA COMPETÈNCIESBÀSIQUES

INVOLUCRADES ENLA MILLORA

ÀMBITS ON ESDESENTRROTLLARÀ

LA MILLORA

GRUPOBJECTE I

NIVELLEDUCATIU

1 COMUNITATS D'APRENENTATGE

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 ADCMAOFUACOMAPFO

Tota lacomunitateducativa

2 Creació del Pla de Normalització Lingüística

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 ADCMAOFUACOMAPFO

Tot l'IES

2. COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA: FOMENT LECTOR




LA MILLORA

GRUPOBJECTE I

NIVELLEDUCATIU

1 Fomentar la lectura 1, 5, 6, 7, 8 ADCM 1r, 2n, 3r i 4td’ESO

2 Foment de la lectura mitjançantl'ús de les biblioteques públiques

1, 4, 7, 8 ACOM 1r, 2n, 3r i 4td’ESO

3 Pla de millora de la comprensióoral

1, 5, 6, 7, 8 ADCM 1r, 2n, 3r i 4td’ESO

4 Comprender 1, 5, 6, 7, 8 ADCM 1r, 2n, 3r i 4td’ESO

5 Sintetizar 1, 5, 6, 7, 8 ADCM 1r, 2n, 3r i 4td’ESO

6 TRABAJAR DOS LECTURAS EN INGLÉS EN VOZ ALTA.

1 ADCMACOM

1r i 2n d’ESO

7 READING CONTEST. 3RD 1, 7 ADCM 1r, 2n, 3r i 4t

21




[email protected]

EDITION ACOM d’ESO8 Incidir en els conceptes

explicats i debatuts en clase deFísica i Química

1, 2, 3, 7 ADCM 3r d’ESO

3. COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA: FOMENT ESCRIPTURA




LA MILLORA

GRUPOBJECTE I

NIVELLEDUCATIU

1 Fomentar l’escriptura 1,5,6,7,8. ADCM 1r i 2n ESO2 Millora de l'expressió escrita en

valencià mitjançant la correcció 1, 4, 7, 8 ADCM 1r, 2n, 3r i 4t

ESO, 1r i 2nPQPI i 1r i 2n

Batxillerat.3 Redactar 1 ADCM 1r i 2n ESO4 Redacció més continuada de

petits textos1 ADCM 1r i 2n ESO

5 INTERCAMBIO DE CARTAS 1 ADCM 1r, 3r i 4t d’ESO

8 Comp. escrita 1 ADCM 1r, 3r i 4t d’ESO

4. COMPETÈNCIA DIGITAL




LA MILLORA

GRUPOBJECTE I

NIVELLEDUCATIU

1 Programació de tasques digitals de llengua i literatura

1, 4, 7, 8 ADCM 1r, 2n, 3r i 4tESO, 1r i 2n

PQPI i 1r i 2nBatxillerat.

2 Creació de blocs d'aula i de nivell del Departament de Valencià



3 Intercambio de información imágenes por Internet



4 Ús les TIC en totes lesassignatures de 1r i 2n d´ESO

1, 2, 4, 5, 7, 8 ADCM 1r i 2n d’ESO

22




[email protected]

5. CONVIVÈNCIA I ACTITUD EN EL TREBALL A CLASSE




LA MILLORA

GRUPOBJECTE I

NIVELLEDUCATIU

1 Aprender2 Valorar el apartado conceptual

el 20% y el actitudinal el 50 %3, 5 ACOM 1r, 2n, 3r i 4t

ESO, 1r i 2nPQPI i 1r i 2n

Batxillerat.3 Seleccionar unidades de mayor

aceptación por el alumnado8 ADCM 1r, 3r i 4t

d’ESO4 Foment del treball en equip 5, 8 ADCM 2n d’ESO5 Facilitar materiales en el aula a

los alumnos que no dispongan de ellos

6, 7, 8 ACOM 1r, 3r i 4td’ESO

6 Utilizacion de material audiovisual

6, 7, 8 ACOM 1r, 3r i 4td’ESO

7 Ayudarle a disfrutar de la plastica

8 ADCM 1r, 3r i 4t d’ESO

8 Sensibilizar mas al alumno 3, 5 ACOM 1r, 2n, 3r i 4tESO, 1r i 2n


9 Musica 8 ADCM 1r, 3r i 4t d’ESO

6. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA




LA MILLORA

GRUPOBJECTE I

NIVELLEDUCATIU

1 Dedicar més temps a Estadís i Probabilitat

2 ADCM 1r i 2n dÉSO

2 Dedicar més temps a Funcions i Gràfiques

2 ADCM 1r i 2n dÉSO

3 Afegir més exercicis amb enunciats sobre situacions reals

1, 2 ADCM 1r i 2n dÉSO

4 Reduir el comportament disruptiu 2 ADCM 1r i 3r d’ESO

23




[email protected]

7. LLENGÜES ESTRANGERES




LA MILLORA

GRUPOBJECTE I

NIVELLEDUCATIU

1 WORKING IN PROYECTS (Trabajar dos)

1, 6, 7, 8 ADCMACOM

1r i 2n d’ESO

2 CONSEGUIR TRABAJAR CON PERSONAL AUXILIAR DE CONVERSACIÓN EN INGLÉS.

6, 7 AOFUACOM

1r i 2n d’ESO

3 CELEBRAR CON ACTIVIDADES LÚDICAS EN INGLÉS, TRES DÍAS SEÑALADOS: HALLOWEEN, ST.VALENTINE. EARTH DAY.

6 ADCM 1r i 2n d’ESO

4 OPTIMIZACIÓN DE RECURSOS DE LOS QUE DISPONEMOS: VÍDEOS, PPTS, LISTENINGS, ETC.

1, 4, 8 ADCM Todos losgrupos

5 GRUPOS INTERACTIVOS 8 ADCM Todos losgrupos

6 PRÁCTICA DE ACTIVIDADES ON-LINE

4 ADCM Todos losgrupos

7 PREPARACIÓN PRUEBAS A2 7, 8 ADCM Todos losgrupos

8 DESTACAR LA IMPORTANCIA DE LAS 4 DESTREZAS DEL IDIOMA

5, 7, 8 ADCM Todos losgrupos

24


DESCRIPCIÓ I PLANIFICACIÓ MESURES DE MILLORA

1. PROJECTES DEL CENTRE

MESURES DEMILLORA

RESPONSABLES

OBJECTIUSESPECÍFICS

ACTIVITATS RECURSOS METODOLOGÍA CALENDARI CONTROL DELA MILLORA

1 Projecte Comunitats dÁprentatge

Equip Directiu, professorat implicat al projecte, membres de les comissions mixtes

Millorar el rendiment acadèmic i reduir el fracàs escolar de lálumnat

Reduir la conflictivitat i millorar la convivència del centre

Transformar la realitat social i cultural del nostre centre

Millorar les relacions amb les famílies

Treball en grups interactius

Creació de comissions mixtesamb representats de tota la comunitat educativa

Realització de Tertúlies dialògiques

Voluntaris

Recursos TIC del centre

Projectes i programes: PAE, PASE, INTEGRA, Grup Mediació...

Recursos de léntorn: Perifèria, Taleia, CEFIRE...

Ajudes de ládmistració per a la formació del professorat i recursos materials

Principi déscola inclusiva

Igualtat de les diferències (ni igualtat homogeneïtzada ni diversitat desigual)

Diàleg igualitari

Reorganització dels recursos del centre i de léntorn

Temps de classe és temps de qualitat i productivitat

Treball en grups heterogenis

Implicació de tota la comunitat educativa en el procés

Revisió dels somnis:Octubre-novembre 2013

Reunions comissions mixtes:Novembre 2013

Treball per grups interactius:novembre 2013-juny 2014

Tertúlies dialògiques:novembre 2013-juny 2014

1.Indicadors de la millora quotidiana:

Foment del respecte i cura dels espais

Increment de la presa de decisionsper consens

Reducció del nombre dámonestacions i expedients disciplinaris

2. Indicadors de lamillora del rendiment acadèmic:

Augment del nombre dáprovats

Desenvolupament de competències en lálumnat

Intel.ligència cultural, basada en el desenvolupament de totes les capacitats i no en els dèficits

Augment en l´interés de les activitats acadèmiques

L´alumnat du el material a classe

3.Indicadors de les relacions amb les famílies:

Augment de la participació de les famílies en la vida del centre

2 Realització dels estudis socilingüísticsprevis al Pla de Normalització Lingüística

-Consell Escolar.-Comissió de Coordinació Pedagògica.

-Conéixer mitjançant estudis sociolingüístics la realitat lingüistica del nostre l'IES.-Foment de la consciència idiomàtica del valencià com a llengua minoritzada que cal normalitzar com a llengua d'integració i de futur. .

-Establir un protocol d'actuaciólingüística que abrace totes les comunicacions oficials, docents, administratives i ambientals, amb l'objectiu d'assolir una progressiva normalització del valencià.-Realitzar d'acord amb el calendari que s'acorde totesles accions que determine el pla.

-Pressupostaris: els que siguen necessaris per fer una retolació i un redisseny de la imatge corporativadel centre unificatiprestigiador del valencià.-Cursos d'actualització lingüística per al professorat.

-Planificació de lles actuacions i seguiment per part dels responsables. -Implicació de totsels sectors de la comunitat educativa.

-3 mesos per a la realització dels estudis sociolingüístics i per a la redacció i aprovació del pla.-3 cursos d'aplicació, sguiment, avaluació i revisió.

-Anualment en la memòria de final de curs del centre.

2. COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA: FOMENT LECTOR

MESURES DEMILLORA

RESPONSABLES OBJECTIUSESPECÍFICS


1 Fomentar la lectura

Dpt. CASTELLÀ Maria José Serrano i María José Chordà

-Millorar la comprensió.

-Millorar l’expressió oral.

-Millorar la sensibilitat cultural i social.-Millorar la capacitat d’aprenentatge

-Activitats programades a classe. Aquestesactivitats constaran d’una lectura en veu alta del text programat, a partir de la qual es faran unes preguntes de comprensió.A partir dels temes que apareguen al llarg de les lectures i, una vegada assolida la millora de la comprensió, es podrà fomentar un petit debat entre els membres del grup per millorar la seua sensibilitat cultural i social, a la vegada que es fonamenta la

-Diferents tipus de textos. Els textos que s’utilitzaran es corresponen als proposats com alectures obligatòries al llarg del curs i estan recollits a la programació didàctica de l’assignatura:

“1º ESO Christine Nöstlinger Konrad, o el niño que salióde una lata deconservas Ed. Alfaguara. Antoine de Saint Exupery El Principito Ed. Salamdra. Ana Pelegrín Poesía española paraniños Ed. Alfaguara.

-Emprar un temps setmanal en les sessions de l’assignatura per a dedicar-la de manera exclusiva a la lectura.Les sessions es desenvoluparan de la següent manera:Un determinat nombre d’alumnes llegiràun fragment del text proposat peraquest dia (pot ser un capítol o més d’un o un fragment en el cas de que siga massa llarg).Acabada la lectura la professora farà unes preguntes de comprensió sobre el fragment llegit

-Durant les tres avaluacions.Seguint la temporalització recollida a la programació didáctica de l’assignatura:

“PRMERA AVALUACIÓ1º ESO Christine Nöstlinger Konrad, o el niño que salióde una lata deconservas Ed. Alfaguara2º ESO Jordi Serra i Fabra El asesinato de la profesora de lenguaEd. Anaya. SEGONA AVALUACIÓ1º ESO Antoine de Saint Exupery

-Cada avaluació.D’acord amb el següent esquema valoratiu:En una escala de 1 a 5 s’avaluaran aquests indicadors:-Velocitat lectora.-Entonació.-Comprensió.-Expressió oral.-Vocabulari.

A més a més es tindrà en comptes tots els criteris d’avaluació que tenen relació amb les lectures proposades per al curs. Criteris que están reflectits a la programació didáctica de

base, que podrà millorar la seua capacitat d’aprenentatge, amb el tractament de temes interdisciplinars iel reforçament dels seus esquemes de raonament, que els permetran elaborar idees pròpies i independents.

2º ESO Jordi Serra i Fabra El asesinato de la profesora de lenguaEd. Anaya. Emilio Salgari El buque maldito Ed. Algar. Enrique JardielPoncela El cadáver delseñor GarcíaEd. Algar.”

amb la finalitat de reconstruir la historia o la part de la historia ques’ haja llegit.Una vegada acabada la fase de comprensió es pot realitzar, si queda temps, un petit debat sobre els personatges, el seu comportament, els llocs o el temps on transcorre l’acciói, fins i tot, es potparlar de l’autor ila seva intenció a l’hora de crear l’obra.

El Principito Ed. Salamdra. 2º ESO Emilio Salgari El buque maldito Ed. Algar. TERCERA AVALUACIÓ1º ESO Ana Pelegrín Poesía española paraniños Ed. Alfaguara2º ESO Enrique JardielPoncela El cadáver delseñor García Ed. Algar.”

l’assignatura.

2 Foment de la lectura mitjançant l'ús de les biblioteques públiques

Dpt. VALENCIÀProfessors de les assignatures que fan llegir llibres de lectura, professors responsable de la biblioteca, professors que fan guàrdies de biblioteca

Fomentar l'ús dels recursos que ofereix la biblioteca de l'IES i les biblioteques de la Xarxa de Bibliteques de laGeneralitat Valenciana

-Visita periòdica a la biblioteca de l'IES per consultarel seu fons i fer úsdel servei de préstec.-Visites al Centre Coordinador de Biblioteques i a la Biblioteca de Barri.-Gestió de

-Adquisició per part de la Biblioteca dels llibres de lectura recomantas pels departaments.-Sol·licitud d'adquisició per part de la Biblioteca de Barridels llibres de lectura

-Hora mensual de treball amb els alumnes a la biblioteca.-Activitats extraescolars ambgrups reduïts en les biblioteques públiques.-Consulta de fons bibliogràfics, gestió dels

Durant tot el curs escolar.

Control pel professorat i pel departament en cada avaluació.

l'adquisició del carnet d'usuari de biblioteques per als alumnes.-Préstec i renovació de préstec en les biblioteques públiques.

recomantas pels departaments.-Cursos de gestióbibliotecària per alprofessorat que faguàrdia de biblioteca.

préstecs i renovació dels préstecs en l'aula d'informàtica.

3 Pla de millora dela comprensió oral

Professors de VALENCIÀ

-Millorar la comprensió oral dels alumnes del primer cicle per tal de obtinguen uns millors resultats tant en els seus estudis com en la prova d'avaluació diagnòstica.

-Audició de textos enregistrats i realització d'activitats de comprensió i expressió.

-Equip de so del saló d'usos múltiples de l'IES.

Comunicativa i eminentment pràctica.

Una activitat quinzenal.

Per avaluacions i en la memòria de final de curs del Departament de Valencià.

4 Fomento de lalectura

Dpt. CIENCIASTodos los

profesores delDepartamento

Mejorar lacomprensiónlectora y la

capacidad deaprendizaje

Lecturasprogramadas

Textos de laasignatura

Dedicar untiempo semanalal fomento de la

lectura

Durante las tresevaluaciones

Coincidiendo concada evaluación

5 Comprender DPT. RELIGIÓNPilar Moreno

Desarrollarcapacidadescomprensivas

Lectura semanalde un texto

narrativo bíblico

Biblia y textos narativos

Lectura 1º,2º y 3º Trim Trimestral

6 Sintetizar DPT. RELIGIÓNPilar Moreno

Fortalecertareas de

aprendizaje

Subrayado dellibro de texto

Libro texto Reflexión 1º,2º y 3º Trim mensual

7 TRABAJAR DOS LECTURAS EN INGLÉS EN VOZ ALTA.

Dpto.INGLÉS Seguir la lectura en inglés y trabajar la comprensión.

Trabajar dos lecturas sencillas en inglés, toda la clase.

Libros de lecturas en inglés. Nivel 1-2.

Lectura gran grupo. Lectura por grupos de 5.Tertulias dialógicas.

2º/3º Evaluación Aumenta el nº de participantes al concurso de READING.

Trabajo de comprensión en grupos interact.

8 READING CONTEST. 3RDEDITION

Dpto. INGLÉS Fomentar la lectura comprensiva en inglés.

En clase, hacer lectura en voz alta, después deescuchar el texto en CD, de un texto del libropara practicar.

Material de dificultad baja para animar a los alumnos-as a participar y a comprender lo que leen y lo que escuchan.

Responsabilizar a los alumnos-as de su propio aprendizaje.

Tercer Trimestre, 23 abril 2013

Crear una hoja de comprensión para los alumnos-as que asisten al concurso, de manera que rellenen la información que escuchan.

9 Fomentar la lectura

DPT. FRANCÉSProfessor i els mateixos alumnes

Motivar als alumnes a llegir textos en francès

Lectura de textos propers a l’alumnat.Lectura de llibresadaptats.

Textos de diferents tipologies.Llibres de lectura.

Lectura col·lectiva a l’aula.Lectura de llibresa casa

Demanant als alumnes el grau de satisfacció per les lectures realitzades.

10 Comp. oral DPT. FRANCÉSProfessor i els mateixos alumnes

Millorar la fluidesa oraldels alumnes.Emprar eines que omplin els “buids” lèxics dels alumnes.Millorar la fonètica.

Activitats d’expressió i comprensió oral.Autoavaluació per part dels alumnes de les seves pròpies produccions.

Enregistraments.Jocs de rol.Exercicis de fonètica.

Treball de l’expressió a partir de models.Posterior análisisde les pròpies produccions.

Durant tot el curs Mitjançant proves on s’avaluen les 4 destreses

11 Fomento de la lectura

Dpt SOCIALESProfesor que imparte en el nivel educativo

-Mejorar la comprensión.-Mejorar la sensibilidad cultural.-Mejorar la

-Lecturas programadas en clase.

-Diferentes tipos de textos históricos y geográficos.

-Emplear un lapsosemanal en las clases para a dedicarlo de manera exclusiva a la lectura.

- Durante las tres evaluaciones.

- En cada evaluación de forma indirecta y directamente mediante controles de la

capacidad de aprendizaje.

lectura.

12 Incidir en els conceptes explicats i debatuts en classe

Les professores de Física i Química de 3er d’ESO

1-Llegir comprensivament2-Reforçar el coneixement dels conceptesexplicats

Resolució de qüestionaris consultant el llibre de text i el quadern de classe on es troben les respostes de les qüestions plantejades.

Sols l’ordinador, l’impressora i la fotocopiadora, per elaborar els qüestionaris i fotocopiar-los

Al llarg del tema en estudi i al final del mateix es demanará al alumnat que duga de casa algunes qüestions dels qüestionari d’eixe tema resoltes, les relatives a alló que s’ha explicatdel tema eixe día, altres voltes s’ha de ressoldreen clase, juntament amb els companys/nyes

S’estén durant tot el curs: el Departament ha elaborat 7 qüestionaris, un per cada tema, que s´hauran de entregar ressoltsel día de la prova objectiva del tema en qüestió la cual cosa implica fer-ne dos o tres per cada trimestre

Com es demana una quantificacióde l’éxit de la mesura haurem de compararel pecentatge de persones que superaren l’assignatura en cada avaluació elc curs passat amb el d’enguany

3. COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA: FOMENT ESCRIPTURA

MESURES DEMILLORA



1 Fomentar l’escriptura

Dpt. CASTELLÀ. Maria Jose Serrano i Maria José Chordà

-Millorar la comprensió.

-Millorar l’expressió escrita.

-Sessions programades a classe.Tenint en compte les necessitats del

-Diferents tipus de textos. El corpus fonamental del material que s’had’utilitzar es

-Emprar un temps setmanal en les sessions de l’assignatura per a dedicar-la de manera

- Durant les tres avaluacions.Resulta evident que la progressió de lesmesures de

- Cada avaluació.Es clar que els criteris d’avaluació de l’assignatura en

-Millorar la sensibilitat cultural i social.-Millorar la capacitat d’aprenentatge

nostre alumnat, les activitats d’escriptura seran molt bàsiques per poder assolir els objectius descrits.Es tracta esencialment de copiar, dictar, fertextos molt breusper practicar l’expressió (esquemes, resums i definicions) i millorar qualitativament l’ortografia, sent aquesta una tasca que es converteix en element central i ineludible dins de les mesures de millora. Mitjançant el treball de l’ortografia, la còpia, el dictat, l’esquema o el resum es preten fonamentar un

troba al llibre de text.

exclusiva a l’escriptura. Aquest treball de l’escriptura hade entendre’s d’una manera continuada. La pràctica habitual de la còpia permet fixar l’atenció de l’alumne i retindre els coneiximents que ha de assolir, també espot entendre com un treball de base per a redactar posteriorment unesquema o un resum o una definició.Per treballar el dictat es parteix d’una lectura prèvia i una explicació del vocabulari i de les dificultats ortogràfiques d’un text (ací es pot fer un bon

millora en aquestcas de l’escriptura és prácticamente paral.lela a la programació del curs, tant per la dedicació temporal, com per el contingut i el material didàctic utilitzat. Aquesta progressió queda reflexada a la programacióde l’assignatura de la següent manera:“La distribucióntemporal que puede realizarse de las doce unidades del curso 1º de ESO puede ser la siguiente: Primera evaluación. Unidades 1, 2, 3 y 4. Segunda evaluación: unidades 5, 6,

tots els seus aspectes repleguen indicadors i mètodes més que suficients per avaluar el progres d’aquesta tasca. Però per si no fora suficient, es poden elaborar uns indicadors mínims per avaluar el treball inmediat dels alumnes. En una escala de 1 a 5 es messurarà el progrés i la millora de:-La comprensió.-L’expressió.-L’assoliment delvocabulari.-La pràctica ortogràfica.

eina per a que l’alumne puga millorar la seua sesibilitat culturali el seu aprenentatge a la resta de les assignatures.

treball amb el diccionari), posteriorment esfa el dictat on l’alumne pot comprovar la seua capacitat de maduresa ortogràfica. Les errades comeses es tornen a repassar i rectificar mitjançant la creació de fraseson queden corregides.Finalment, l’esquema, la definició i el resum permeten ordenar els coneiximents adquirits i buscaruna expressió personal per a poder reproduir-los i transmetre’ls. Esta tasca es farà amb el material de l’assignatura,

7 y 8. Tercera evaluación: 9,10, 11 y 12. Cada unidad se trabajará, como término medio, durante tres semanas.La distribución temporal que puede realizarse de las doce unidades del curso 2º de ESO puede ser la siguiente: Primera evaluación. Unidades 1, 2, 3 y 4. Segunda evaluación: unidades 5, 6, 7 y 8. Tercera evaluación: 9,10, 11 y 12. Cada unidad se trabajará, como término medio, durante tres semanas.”

però s’ha de entendre que aquest procediment serà la base per al mètode de treball en altres assignatures.

2 Millora de l'expressió escrita en valencià mitjançant la correcció

Dpt. VALENCIÀTot el professorat

Millorar l'expressió escrita mitjançant la correcció col·lectiva de:-ortografia.-sintaxi,-lèxic,-interferències lingüístiques.

Correcció col·lectiva de redaccions, exercicis, activitats, comentaris de text, dictats, treballs escrits mitjançant la projecció dels escrits dels alumnes.

-Adquisicó de méspissarres digitals.-Instal·lació de pissarres blanques en totes les aules de secundària i batxillerat.-Adquisició de projectors d'opacsportàtils per a l'ús del professorat de llengües.-Cursos de pissarra digital específics per al per al professorat de llengües.

-Basada en l'aprenentage a través de les intel·ligències múltiples: correcció col·lectiva sota el giuatge dels professors i de possibles voluntaris.

Tot el curs Control pel professorat i pel departament en cada avaluació.

3 Fomento de laexpresión escrita

Dpt. CIENCIASTodos los

profesores deldepartamento

Mejorar laexpresión

escrita

Resúmenesasignatura


Dedicar untiempo semanal



4 Redactar Dpt. CIENCIASTodos los

profesores delDepartamento

Mejorar laexpresión

escrita

Trabajos yexámenes


Utilización deldiccionario y

corrección defaltas



5 Redactar DPT. RELIGIÓNPilar Moreno

Desarrollardestrezas

básicas en lautilización de

fuentes

Resumir loexplicado en

clase_

Libro de texto yapuntes

Redacción 1º,2º y 3º Trim semanal

6 Redacció méscontinuada de petits

textos

DPT. FILOSOFÍA Adquisició d’unabona capacitat

d’expressar ideespròpies a partir de

situacionsd’interés social

Escriure cartes aldirector, fulls de

reclamació, slogansde pancartesreivindicatives

Material habituald’aula

Tasca en l’aula Al llarg del curs Control conjunt iautoevaluació de la

tasca realitzada

7 INTERCAMBIO DE CARTAS

Dpto. INGLÉS Fomentar una expresión escrita más correcta. Despertar un mayor interés sobre la lengua y las costumbres inglesas.

Cartearse con los alumnos de un instituto inglés. Nuestros alumnos escribirán sus cartas en inglés y recibirán cartas en castellano.

Material fungible: folios, sobres y sellos. Diccionarios, modelos de cartas informales.

Involucrar a los alumnos en una experiencia con el idioma real y comunicativa. Autonomía.

2º Evaluación La profesora corregirá los textos antes de ser enviados.

8 Comp. escrita DPT. FRANCÉSProfessor i els mateixos alumnes

Millorar la coherència, adeqüació i cohesió dels textos dels alumnes.Redactar textos cada vegada més elaborats.

Anàlisi de textos escrits.Producció de textos escrits cada vegadamés elaborats.Autocorrecció

Textos de diferents tipologies textuals.

Anàlisi de textos.Producció de textos.Autocorrecció de lespròpies produccions.

9 Fomento de laescritura

DPT. SOCIALESProfesor que imparte el nivel educativo.

-Mejorar la comprensión.-Mejorar la sensibilidad cultural.-Mejorar la capacidad de aprendizaje.

-Sesiones de redacción programadas en clase.

-Diferentes tipos de textos de contenido histórico, geográfico y literario.

-Emplear un lapsosemanal en las clases para a dedicarlo de manera exclusiva a la lectura.

- Durante las tres evaluaciones.

- En cada evaluación de forma indirecta y directamente mediante controles de redacción.

4. COMPETÈNCIA DIGITAL

MESURES DEMILLORA



1 Programació de tasques digitals de llengua i literatura


Utilització de recursos digitalsauxiliars per ales àrees de llengua i de literatura: -Recerca d'informació.-Ús de traductors-correctors en línia.-Ús de processadors detextos,-Conversió en diversos formats: pdf, ptt...-treball col·laboratiu en xarxa.-Ús del correu electrònic (gestió dels comptes), de lesxarxes socials i dels programes de treball col·laboratiu.

Programació d'activitats obligatòries, periòdiques i avaluables que s'han de realitzar únicament i exclusivament en format electrònic i transmeses a través d'internet.

-Ús periòdic de l'Aula d'informàtica.-Escàners d'aula.-Ordinadors personals dels alumnes.-Telèfons mòbils, càmeres fotogràfiques i tabletes dels alumnes.-Cursos de tecnologies de la informació i de la comunicació per al professorat.

-Programació d'una activitat mensual obligatòria i avaluable que s'hade realitzar únicament i exclusivament en format electrònic i enviada al professor i als companys a través de la xarxa.-Exposició de les activitats més destacades en elsblocs del departament.


Control pel professorat i pel departament en cada avaluació i en la memòria del departament.

-Pràctica progressiva de les habilitats digitals per part dels alumnes.

2 Creació de blocsd'aula i de nivell del Departamentde Valencià


Utilització de blocs de grup i de nivell com a auxiliars per a les àrees de llengua i de literatura: -Creació d'enllaços de temes teòrics.-Creació d'enllaços d'activitats pràctiques.-Enllaços a tota mena de recursos lingüístics i literaris.-Exposició de les tasques delsalumnes.-Foment del debat sobre temes relacionats amb la llengua i la literatura.-Foment de l'orgull pel treball col·laboratiu benfet.

Creació de manera col·laborativa entre el professorat i els alumnes de blocs d'aula que s'han d'actualitzar permanentment.

-Ús periòdic de l'Aula d'informàtica.-Escàners d'aula.-Ordinadors personals dels alumnes.-Telèfons mòbils, càmeres fotogràfiques i tabletes dels alumnes.-Cursos de tecnologies de la informació i de la comunicació per al professorat.

-Planificació de la realització i de la gestió de blocs d'aula del Departament de Valencià.-Divulgació de les activitats extraescolars i de les tasquesmés destacades en els blocs del departament.-Divulgació de textos i debat sobre els textos en valencià.


Control pel departament en cada avaluació i en la memòria final del departament.

-Foment de la consciència idiomàtica del valencià com a llengua minoritzada.

3 Intercambio de información imágenes ..POR Internet

Dpt. Ed. FísicaProfesor

Los alumnos presenta ran una unidad al año en formatodigital

Grabaciones de video.-intercambio de archivos.

Movi lCamara

Ordenador

Presenta _ción de trabajos

4 Ús les TIC en totes les assignatures de 1r i 2n dÉSO

Departament dÍnformàtica

Millorar els coneixements dels alumnes quant a les TICS.

Millorar el vocabulari dels alumnes en matèria de TICS.

Donar nocions bàsiques de maneig d'aplicacions Web 2.0 per a larealització de les tasques de classe: Blogs, Google Docs, correu electrònic, etc.

Capacitar als alumnes per a

L'ús de blogs ara comunicació amb el professor.

L'ús de correu electrònic ara comunicació amb el professor.

L'ús de Google Docs o OpenOffice per a la realització de treballs.

L'ús d'Internet com a font d'informació.

Dues aules d'Informàtica addicionals, amb accés a Internet, projector i altaveus.

La metodologia serà la pròpia de cada professor

Al llarg de tot el curs escolar

Utilització permanent de les TIC per part de lálumne

recerques eficients en Internet.

5. CONVIVÈNCIA I ACTITUD EN EL TREBALL A CLASSE

MESURES DEMILLORA



1 Aprender DPT. CIENCIASMaría Luisa

Manso

Fomentarhábitos de

trabajo,integración,éxito en el

aprendizaje...

Ejercicios quetse trabajan en

clase y en grupoheterogéneos

asignados por elprofesor

Fichaspreparadas por

el profesor

Una sesión declase cada 15

días

Se empezó en elmes de

Noviembre y serealizará durante

todo el curso

Después decada sesión de

gruposinteractivos

2 Aprender DPT. RELIGIÓNPilar Moreno

ConsolidarHábitos dedisciplina y

trabajo

Realización deactividades

propuestas engrupo

Actividades dellibro de texto

Visión crítica 1º,2º y 3º Trim quincenal

3 Valorar el apartado conceptual el 20% y el actitudinal el 50 %

DPT. ED. FÍSICAProfesor

Evaluación:-50%actitud

Evaluación Estadística de resultados

4 Realizar actividades en grupos


Realizar actividadesen grupo en cada una de las unidades.

Realizar actividaes de grupo en cada unidad.

Pequeños grupos.Gran grupo

Resultados de evaluación.

5 Realizar actividades cooperativa


Programar unaunidad de juegos cooperativos

1,2,eso :juego cooperativos.3 eso combas.4º acrogimnasia

Trabajo por grupos en forma de proyectos o retos a realizar

Una unidad a lo largo del cursoescolar

Controlde observación del clima de clase.

cada año escolar.

6 Seleccionar unidades de mayor aceptación por elalumnado


Ver programa_ción anual

Curso escolar Resultados evaluación

7 Foment del treball en equip

DPT. FILOSOFIAProfessorat d’EpC

Aprenentatged’habilitats

comunicatives,socials i

d’organitzacióautònoma

Exercicis derole-playing,

presa dedecisions

conjuntes idebatudes en

grup.Raonaments a

partir desituacionssimulades

d’importànciasocial

Material habituald’aula

Formacióvariada de grups

que treballenuna activitatdiferent per

sessió.Redacció de lesconclusions a lesque s’ha arribatcom a punt finalcomprensiu de

l’activitat

Al llarg del curs Observació deldesenvolupamen

t de l’activitat.

8 Facilitar materiales en el aula a los alumnos que no dispongan de ellos

Dpt. DibujoProf dibujo

Para todas Todos Trabajo enequipo e

individual.Fichas -dosier

A lo largo del curso

Se revisarantrimestralmente

9 Utilizacion de material audiovisual


Presentaciontemas y

ejercicios

Peliculas.Colecciones de

trabajos10 Ayudarle a

disfrutar de la plastica


Visitas yparticipacionconcursos

Experienciasprofesionales

Trabajo en elaula y en el

exterior11 Sensibilizar mas

al alumnoDpt. Dibujo

Prof dibujoDibujo mural y

del naturalVisitas

12 Musica Dpt. DibujoProf dibujo

Acompañamiento trabajo

Colecc. Musicaclasica

Acompañamiento

6. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

MESURES DEMILLORA



1 Dedicar méstemps a Estadís

i Probabilitat

Professorat delDepartament deMatemàtiques

Millorar lapuntuació enestos temes

S’introduïxenmés exercicis

similars als de laprova

Llibres de text S’introduïxen elsconceptes i es

treballen a partirde situacions de la

vida real

2n i 3ertrimestres

Realització deproves

objectives

2 Dedicar méstemps a

Funcions iGràfiques


Millorar lapuntuació enestos temes



Llibres de text S’introduïxen elsconceptes i es

treballen a partirde situacions de la

vida real

2n i 3ertrimestres

Realització deproves

objectives

3 Afegir mésexercicis amb

enunciats sobresituacions reals


Millorar lacomprensió delproblema i ladestresa en la

resolució



Llibres de text Al final de cadatema es repassenels conceptes a

partir desituacions reals

(sempre que sigapossible)

2n i 3ertrimestres

Introducció enles proves decada unitatd’exercicis

d’aquest tipus

4 Reduir elcomportament

disruptiu

No perdre tantde temps en elsalumnes que no

es portenadequadament i

dedicar méstemps al treball

a classe

7. LLENGÜES ESTRANGERES

MESURES DEMILLORA



1 WORKING IN PROYECTS (Trabajar dos)

Dpto. inglés. Prof..1º-2º ESO

Propiciar una mejor expresión en inglés.

Responsabilizar al alumno de su propio aprendizaje. Colaborar con el compañero.

Realizar las tareas: conseguir información sobre el tema elegido, proporcionar unmodelo de proyecto. Recopilar datos, Crear texto y fotografía, preparar la exposición del proyecto. Power point….

Material fungiblediverso. Acceso a internet. Utilizar una horade clase para ir al aula de informática y buscar información (muchos alumnos-as no tienen acceso a la red)

Trabajar el proyecto mediante gruposde trabajo interactivos, descritos en el plan de ruta de comunidades deaprendizaje.

2º / 3º Evaluación

Control de seguimiento mediante observación, entrega de pequeñas tareas. Exposición final del proyecto. (Oral acompañado de imágenes.)

2 CONSEGUIR TRABAJAR CON PERSONAL AUXILIAR DE CONVERSACIÓN EN INGLÉS.

Dpto inglés. Admon. que ofrezca la posibilidad a nuestro centro

Trabajar con los alumnos-as, atendiendoa preguntas, posibilitando laconversación en inglés de forma espontánea.

Apoyar las actividades realizadas en el aula. Propiciar conversación eninglés dentro delaula. Interaccionar con el alumnadodando a conocercostumbres y cultura de otros países.

Materiales audiovisual-les. Utilización blogs,redes sociales con fines didácticos.

Metodología activa, utilizandoejemplos de actividades de otros países.

1º/2º/3ª Evaluación

Seguimiento de los resultados académicos obtenidos, Incrementa el nº de actividades, de forma voluntaria y autónoma.

3 CELEBRAR CON ACTIVIDADES LÚDICAS EN INGLÉS, TRES DÍAS

Dpto,.inglés Dar a conocer costumbres dela cultura inglesa, y comparar con la diversidad

Actividades de diseño de tarjetas en inglés

Materiales audiovisuales. Material fungible. Papel continuo

Actividades realizadas mediante gruposinteractivos.

Halloween (31 octubre)

St.Valentine

(14 febrero)

Control del seguimiento del nº de actividades realizadas.

SEÑALADOS: HALLOWEEN, ST.VALENTINE.EARTH DAY.

cultural.

Aprovechar didácticamente el interés de los alumnos-as que tienen por estas celebraciones.

Grabaciones, escenificación. Elaboración de carteles para la celebración del día de la tierra.

Aprovechar estas celebraciones como estímulo para trabajar vocabulario, ‘listenings’ y expresión oral.

(pancartas). Earth Day (22 abril)

4 OPTIMIZACIÓN DE RECURSOSDE LOS QUE DISPONEMOS: VÍDEOS, PPTS, LISTENINGS, ETC.

Dpto. inglés Mejorar la comprensión oral. Atender la fonética, escuchar y comprender textos por temas de interés.

Trabajar todos estos recursos en grupo e individualmente en clase.

Material que ya disponemos adaptado para poder trabajar con ellos en grupos interactivos.

Grupos interactivos.

Escucha individual.

2º/3º Evaluación Control de las producciones realizadas.

GRUPOS INTERACTIVOS

Dpto. inglés junto con otros dptos.

Trabajar las cuatro destrezas del lenguaje (listening, speaking, reading y writing) en unamisma sesión.

Dividir a los alumnos en grupos heterogéneos de5 que irán pasando por distintos puestosde trabajo (uno para cada destreza) en los que un voluntario externo monitorizará el correcto

Libros de texto de los alumnos, colocación estratégica de las mesas, copias informativas para los voluntarios con las instrucciones, diccionarios, reproductor de cds y cds de audio.

Los alumnos aprenden a ser autónomos y a debatir o llegar aconclusiones en común sin ayuda del profesor (el cual solo dará algunapista) o el voluntario (solo guiará en las pautas).

1º/2º/3ª Evaluación. Unasesión cada 15 días.

La siguiente sesión habrá una puesta en común de los resultados obtenidos, y supervisión de libretas y corrección.

desarrollo de cada actividad con cada grupo.

PRÁCTICA DE ACTIVIDADES ON-LINE

Dpto. inglés Responsabilizar a los alumnos de supropio aprendizaje. Afianzar sus conocimientos mediante práctica extra.

Gracias a una plataforma on-line que ofrece la editorial Oxford, los alumnos puedenregistrarse y realizar actividades auto-correctivas on-line de los contenidos gramaticales o de vocabulario que ellos deseen,

Ordenadores con conexión a internet (ya sea en casa, o en el aula de informática).

Autonomía en elaprendizaje.


El profesor tiene acceso al historial de actividades que cada alumno ha realizado. Mediante esta práctica se pretende incentivar los alumnos a dedicarle más tiempo al idioma,siendo posible subir nota con su realización.

PREPARACIÓNPRUEBAS A2

Dpto. Inglés Conseguir queun mayor número de alumnos se matricule y apruebe esta certificación oficial.

Preparar a conciencia modelos de examen de distintas convocatorias anteriores para que los alumnosse familiaricen y ganen confianzacon este formatoy tipo de examen.

Copias de modelos de examen, diccionarios, reproductor de cds, audios, folios, etc.

Se pueden trabajar en un primer momentoen grupo, y gradualmente demanera individual.


Hacer ‘mock exams’ (exámenes simulados) con la puntuación correspondiente de las diferentespartes, siempre intentando que la nota quede equilibrada entrelas cuatro destrezas. Estaspruebas serían evaluativas del progreso.

DESTACAR LA IMPORTANCIA DE LAS 4 DESTREZAS DEL IDIOMA

Dpto. Inglés Dar el mismo grado de importancia a cada una de estas cuatro

Dirigirnos a nuestros alumnos en inglés en cualquier

Los propios, y los del centro: Películas, revistas o libros del dpto. o la

Comunicativa. 1º/2º/3ª Evaluación

Explotar cualquier situación comunicativa deldía a día con

habilidades delidioma, ya quetodas ellas en conjunto conforman un todo. Si una de ellas falla, el dominio del idioma es incompleto.

situación, no solamente dentro del aula. Recomendarles que vean una determinada serie en inglés, o lean una revista concreta en el idioma, o vayan a ver películas en versión original, compren prensa extranjera, libros, etc.

biblioteca. nuestros alumnos para utilizar el inglés al máximo. Y a la hora de evaluarlos, dar equitativos porcentajes a cada destreza de la lengua, intentando forzarlos a compensarlas.



[email protected]

6. NECESSITATS FORMATIVES DEL PROFESSORAT

Entenem que la formació permanent del professorat resulta un dret bàsic del mateix pertal de millorar la seua competència professional i garantir, al mateix temps, al nostrealumnat una educació de qualitat.

Láctualització dels coneixements, ferramentes i estratègies formatives es perfila comuna prioritat per tal de donar resposta a les noves demandes educatives i a la continuatransformació sociocultural.

En este sentit, el professorat del nostre centre expressa com a línees bàsiques deformació les següents:

Formació i actualització metodològica en competència digital: tecnologies de lainformació i comunicació (blogs, moodle, pizarra digital, etc.) Formació en el Projecte Comunitats dÁprenentage. Cursos dáctualització lingüística (anglés i valencià). Formació per a millorar la convivència.

A partir de les necessitats formatives detectades fins ara i tenint en compte les anteriorslínies es poden destacar les següents demandes:

Continuar la formació en una nova forma dórganització escolar i participació: Programa Comunitats dÁprenentatge. Actuacions d'èxit. Formació per a millorar la convivència: mediació escolar. Formació plurilingüe: Anglés nivell A2, B1 I B2. Noves metodologies: Desenvolupament curricular en Teleassistència. Formació plurilingüe: Valencià. Incorporació TICs: Formació ús de materials didàctics tecnológics.

46


pla de millora ies jordi de sant jordi 46012951...

Documents