2 de maig de 2014 front veïnal per forçar un debatla direcció tira la tovallola abans d’obrir,...

núm

. 52

8

2 de maig de 2014

The Flat també fracassa com a projecte de discoteca als Jardinets

Sis entitats convoquen l’acte ‘Gràcia, on vas?’ per advertir una possible elitització de la Vila

La direcció tira la tovallola abans d’obrir, retira l’emblema i acusa el Districte d’obstrucció

Front veïnal per forçar un debat pel pla d’usos i el pla de turisme

Mar

Bad

al

ISSN - 1695-4793

7Morató s’endreçarà però perdrà places d’aparcament

8L’Esperança tancarà a l’agost tot i els precs municipals

14El CN Catalunya acaba vuitè en una gran temporada

Arxiu

Mar Badal

CN Catalunya

pàg. 6

pàg. 13

2

2 de maig de 2014l’independent

cartes al director

el dependent

Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a [email protected].

També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia

Una aLTRa VIsIÓ DE DIaManTPotser caldria una valoració objecti-va dels usos i condicions d’aquesta plaça i saber què en pensen els ve-ïns que hi viuen, o que ho intenten perquè el nivell de soroll i de pol-lució fan molt difícil viure, i encara més dormir. Molts dels problemes provenen de la remodel·lació ante-rior, i la que ara es presenta encara empitjorarà més les coses, perquè l’única cosa que pretén és maqui-llar la zona per atraure turisme forà. Un dels principals inconvenients d’aquest espai és l’elevat nivell de sonoritat, que respon a raons urba-nístiques però també al paviment que es va posar per suportar el foc dels Foguerons i d’altres aquelarres (com si aquestes festes, impròpies d’un espai tant reduit, haguessin de condicionar l’urbanisme de la plaça). L’altre pífia més destacable va ser la instal·lació dels badalots del refugi, convertits en porteries i la plaça en camp de futbol, mono-politzant l’ús de l’espai, a més de ser un perill per als vianants i una molèstia per als veïns. Tampoc es

opinió

ull de dona

Que no tenim ningú que pensi coherentment? Ara volen tancar escoles bressol perquè la natalitat ha baixat i hi ha menys demanda. Potser caldria mirar, per una banda, si els preus han pujat i hi ha persones que no poden permetre’s dur les criatures. I, per l’altra que potser d’aquí un any o dos augmenta la natalitat. També passa amb la secundària. Al districte es va tancar un institut i ara es tanca un altre. Això és un desgavell monumental. A Gràcia nord no hi ha cap institut i l’alum-nat ha d’anar a centres perifè-rics, pocs i una mica allunyats, però l’Ajuntament diu que no en farà falta cap fins al 2017. Així doncs, el Bosch i Gimpera, amb un equip de bons pro-fessionals, tancarà el juny. Cal dir que tenia el handicap que no s’hi podia fer el Batxillerat. El solar del futur IES Vallcar-ca, previst al mapa escolar 2008-2011, està comprat. El Ple va aprovar a la tardor que s’accelerés l’obra. El Consorci d’Educació ha reconegut que les dades demogràfiques de Barcelona no són aplicables a Gràcia on la natalitat es manté. Suposem la cantare-lla de “no hi ha diners”. Una altra cosa: cal que els locals retornin a l’escola Montseny a la qual pertanyien.

Natalitat

ConxaGarcia

Els amics del PP estan dinamitzant el nou local de Pi i Margall amb tantes ganes que el 25 de febrer van convidar un personatge que s’ha fet famós ara a tra-vés de Societat Civil Catalana. És Javier Barraycoa, autor de llibres com ‘Cataluña hispana’ i també, tal com explicava Andreu Barnils diumenge a Vilaweb, secretari de Comunión Tradicionalista Carlista. Barraycoa no para: el 8 de febrer també tenia bolo al local dels ultres de Democracia Nacional a Castelló de la Plana.

editorial

Un vell lema electoral republicà, però dels republicans jacobins francesos, es vantava a mitjans dels anys noranta del retorn del poble a les institucions o, més aviat, d’una manera d’entendre el poble des de les institucions. Salvant totes les distàncies, fins i tot les que hi havia entre aquell lema i el poble a qui volia repre-sentar, a Gràcia, el poble històricament sempre ha estat actiu i afortunadament crític i infrarepresentat o poc entès per les insti-tucions. I així s’ha anat configurant una massa sempre amatent i vigilant, i al cap i a la fi, col•laboradora, amb un govern local que havia de fer saber a Barcelona que a la Vila no es podia entrar a sang i foc, ni amb clientelismes, ni amb populismes. Tot plegat

ens ha fet millors a tots; també als mitjans de comunicació. La reflexió ve a tomb perquè som a l’any més difícil del man-dat: l’any en què l’Ajuntament té el pressupost per executar el gruix dels seus projectes, l’any en què els partits ja comencen a escenificar la seva lluita polí-tica a un any de les pròximes eleccions, i l’any en què els veïns aplaudeixen o s’estiren els cabells davant de les concreci-ons urbanístiques o socials d’uns o altres governants. Vallcarca del dret i de l’inrevés, el solar

d’Encarnació, els ‘palillos’ grocs del solar de la Casita Blanca, la reforma de Diamant, el pla de turisme, el pla d’usos... Tot s’està acumulant, per moments, i els veïns tornen a organitzar-se. La setmana passada ens fèiem ressò de la protesta de la Federació de Foguerons (cinc entitats) perquè ningú no els ha consultat la reforma de la plaça del Diamant i això, al seu parer, pot posar en perill la celebració de Sa Pobla; aquesta setmana expliquem que a finals de maig naixerà el front veïnal Gràcia on vas? (sis entitats) per forçar un procés participatiu sobre el pla de turisme i el pla d’usos; i també aquesta mateixa setmana, en una altra dimensió però també amb esperit de fer coses des del poble, s’ha constituït el Pacte Gracienc pel Dret a Decidir (el G-6 i Òmnium i altres que vindran). Torna el poble sobre plataformes de múltiples colors. Torna el poble que no actua en solitari, en una prova més de l’efervescència social actual. I no podem fer altra cosa que felici-tar-nos; i els primers que ho han de fer són els governants.

Torna el poble

Tot s’acumula per moments, i els veïns, amb plataformes de cinc o sis

entitats, s’organitzen

Vallcarca, Encarnació, el solar de la Casita, el Diamant, el pla d’usos,

el pla de turisme...

canviarà la concentració de tràn-sit provocada pel pla de mobilitat, que ofega el carrer Or de fums i so-roll, ni es traurà el munt de conte-nidors i de camions de brossa que han convertit la zona en un abo-cador. La plaça està suportant un nivell de soroll que arriba als 75 de-cibels per la nit (certificats pel propi Ajuntament) per culpa del botellot que s’ha instal·lat (i es tolera ) cada dia, de la neteja municipal a les 3 de la matinada i de la recollida de brossa, que finalitza a les 4 (i torna a començar a les 7). Tampoc es can-viarà l’ús de la plaça per a tots els actes massius: Festa Major, Fogue-rons, calçotades... Són aquests dies en què la gent que hi viu ha de fer l’impossible per marxar perquè no es pot viure, dormir ni respirar. A Gràcia impera la racionalitat i la jus-tícia distributiva en l’ús i distribució de l’espai públic, en relació a la si-tuació de la plaça de les Dones del 36. Però, la causa principal de tot plegat és la manca crònica d’espai públic i de zones verdes a la Vila.

J. Maristany


3

opinió

opinió Àngels Tomàs, consellera ICV-EUiA a Gràcia

Proximitat per a l’escola públicaEl passat 17 d’abril en veure la portada de l’Independent: “L’Ajuntament no preveu que sigui necessari l’IES Vallcarca fins el 2017” em vaig primer empipar i desprès enrabiar. Es reproduïen unes declaracions del regidor Gerard Ardanuy, portaveu de CiU per temes d’educació, tre-ball i societat del coneixement. La necessitat del IES Vallcarca és molt compartida a Gràcia. Hi ha set centres educatius (Baldiri, Poveda, Segarra, Farigola, Mont-seny, Rius i Taulet i Turó del Car-gol) orfes d’institut de referència i proximitat i com bé s’indica en l’article, al districte s’han apro-vat diverses iniciatives en favor d’aquest. Alguna cosa voldrà dir. Ardanuy, lluny de Gràcia, diu que l’IES Vallcarca no és una necessi-tat, que aquesta s’activarà tan bon punt l’evolució demogràfica ho requereixi i que el 72% de les places que es necessiten es diri-geixen a centres adscrits fora del districte. Penso que això no és demografia, és ideologia!Veure ‘morir’ el Bosch i Gimpera fa mal. La seva existència, provi-sional, fins i tot la seva ubicació, era fruit de la necessitat d’un IES per a les escoles públiques de La Salut, Vallcarca, Penitents i El Coll. Caldrà tornar a lluitar!Tornem una mica enrere. El 22 de maig del 2013, el Consell es-colar del Districte duia el punt Preinscripció curs 2013-2014. El gerent del Consorci d’Educació de BCN, Manel Blasco, va donar

Cedida

les dades de matriculació, natali-tat amb una estimació d’uns 500 alumnes menys... a Barcelona. La coordinadora d’AMPAs de Grà-cia que llavors estava treballant en un estudi sobre l’escolarització pú-blica ens van il·lustrar amb dades segmentades que, partint de les del Consorci, donava uns resultats diferents per Gràcia. Aquí, no sols no estava disminu-int la natalitat, sinó que anava en augment. En 2013, tampoc estava disminuint la demanda d’escola pública. Al contrari, al districte des de fa anys va augmentant aques-ta demanda i a més hi ha una fi-delització de les famílies cap els instituts públics. És una tendència anterior a que la crisi colpeges econòmicament moltes famílies.

Per què serà? Ja llavors es va plan-tejar que l’ampliació de ràtios i/o aprovar bolets no és una bona po-lítica. Son pedaços. L’administració té l’obligació de garantir l’accés a l’educació pública i de qualitat a les famílies que desitgin dur els seus fills i filles a l’ensenyament públic. És un dret que no es pot garantir amb pedaços. I en una època de crisi com l’actual això genera un plus de necessitat. D’aquí que calia l’elaboració d’un mapa escolar del districte. L’estudi de les AMPAs do-nava algunes pistes.Escola de proximitat. És un con-cepte a afegir en la reivindicació del institut per a la Zona Nord. Front la dispersió dels joves per diferents barris, torno a l’inici, la reivindicació del IES Vallcarca sí

La solució de l’Ajuntament és, però,

consolidar la matriculació fora del Districte

és una necessitat. La “solució” de l’ajuntament és consolidar la matriculació fora del distric-te, amb una distància mitja de més d’un 1,5 km entre entre les escoles i els IES on les famílies es veuen obligades a enviar els joves. Entre dos i quatre parades de metro. L’estructura educativa és també un element afavoridor de cohesió social. La dispersió o segregació, no. En breu podrem estudiar les dades sobre matriculació per al nou curs i gairebé es pot asse-gurar que entre temes a abor-dar ens trobarem novament amb dèficit de places públiques, alerta sobre els bolets, urgència de l’escola Univers, necessitat del IES Vallcarca... més els deri-vats de les retallades. Estaven ja identificats. L’ajuntament no pot mirar cap un altra banda, doncs es tracta de l’educació dels nens i nenes i joves d’una part de la seva, de la nostra ciutat.Potser estaria bé, en el proper consell escolar, convidar el se-nyor Ardanuy i oferir-li un bany proximitat.

el bloc

Reivindico el primer de maig; crec que és de les poques manis que he mantingut al llarg dels anys formant part d’això que en diem tradició familiar o, també, el que mamem des de petits, com un record primerenc que s’ha anat modificant amb el temps però mai no s’esborra. Reivindico la visibilitat d’unes lluites prou recents perquè les tinguem incorporades en el nostre dia a dia, que sí, se’n fa dur. Reivindico la coherèn-cia per sobreviure en un país on els mileuristes comencen a ser considerats privilegiats, en un país on l’atur juvenil supera el 55 per cent, on el nombre de llars sense cap tipus d’ingressos puja fins a l’escandalosa xifra de 768.000 i la taxa d’atur, al 25,93 per cent. Reivindico la valentia dels que actuen com pensen i perden el temps discutint amb els companys de feina si és just o no els sous “nor-mals” dels treballadors, quan sabem l’enorme bretxa que existeix amb executius, grans empresaris, banquers i altres triomfadors del capitalisme. Reivindico el dia interna-cional dels treballadors, el primer de maig, una mani que hauria de ser de 365 dies, la festa del moviment obrer mundial.

Silvia Manzanera

Primer de maig

equip

La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’Honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de L’Independent: Albert Balanzà. Redactors en cap: Sílvia Man-zanera i Xavi Tedó. Redacció: Anaïs Barnoles, Carina Bellver, Anna Buj, Clara Darder, Meritxell Díaz, Núria Falcó, Èric Lluent, Patricia Monge, Marta Narberhaus, Paula Solanas, Ginebra Vall,

Gerard Vilà. Col·la boracions: Àlex Bosch, Pep Boatella, Lluís Bou, Àlex Delmàs, Marc Gassó, Miquel Cabal Guarro, Ramón Casalé, Guillem Cifré, Artur Estrada, Conxa Garcia, Pau Garcia, Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Sebastià Jovani, Jordi Lanuza, Pere Martí, Joan Millaret, Carles Nerín, Víc-tor Nubla, Sara Reñé, Roger Rofín, Tristram, Rafael Vallbona. Fo-

tografia: Mar Badal, Laia Coll, David Zorraquino. Maquetació: Sergi L. Bofill. Disseny web: Maria Vilarnau. Publicitat: GPL, sccl (Carlota Freixenet. 692 601 263).Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.Dipòsit legal: B-32.478-00

Distribució controlada per PGD

Les AMPA ja van alertar que la natalitat i la demanda de centres

públics augmentava

què en penseu...

És una resposta actualitzada que sembla que millora la del 1976, perquè així no perjudica al veïnat i s’aprofita aquest espai verd en un altre espai que potser sí que ho necessita més. Estic a favor de la decisió final, tot i que aquests espais sempre milloren el districte.

No m’hi trobo afectat ja que finalment no s’ha arribat a aquest acord i per tant no perjudica al carrer on treballo. Però penso que aquests plans han de funcionar segons les necessitats de l’entorn. I si s’enderroquen pisos, minva la població.

No em sembla bé aquest pla per-què no li trobo cap sentit amb la crisi que hi ha actualment. Penso que els diners s’han d’invertir en coses pràctiques com trobar feina i no en coses que no són producti-ves. I a més, el carrer no necessita cap millora.

No n’estava al cas però conside-ro que els diners de la reforma s’haurien d’aplicar a altres coses, tot i que el carrer podria quedar més maco. No em sembla bé enderrocar habitatges. Potser a Anna Frank sí que pot aportar una millora un espai verd.

MIREIa CaRRERacomerciant

aRsEnIcomerciant

MaRIa ÀnGELsfarmacèutica

ana aRIñocomerciant

... es retiri la reforma de la Rambla del Prat?

per Mar Badal

4

2 de maig de 2014l’independent opinió

L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari

Dóna la cara per l’independentDesitjo rebre L’Independent setmanalment a casa (44 números l’any)

per 50 o 100 euros en concepte de tramesa i suport a la publicació

Dades PersonalsNom i cognoms .............................................................................................................Adreça .................................................................................................. C.P. ..................Localitat ................................................................. Telèfon .........................................Dades bancàries (per a la domiciliació)Titular del compte ......................................................................................................... IBAN Entitat Oficina Dígit control Núm. compte

Trameteu aquesta butlleta per correu, personalment, per telèfon o per correu electrònic a:c/ La Perla, 31. baixos. 08012 BCN. Tel.: 93 217 44 10. Correu e.: [email protected]

Subscriu-te!

la setmana

Cordi’s el cinturó amic lector, que sortim en 3,2,1..! Anirem de Gràcia fins al Sud del país tot passant pel barri del costat, per explicar-li una història que si no és vera, és ben trobada: Segons m’explica el meu amic Margi, es veu que Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, antigament es deia Horta i prou. Fins i tot en alguns escrits al topònim anava sense “h”. O sigui, Orta. No devia ser estrany sentir frases com: “agarra lo carro i no paris fins a Orta”, o bé “a Horta la burra hi arriba mig morta”. Però un bon dia, les autoritats pertinents van decidir que hi havia certa confusió amb la repetició dels topònims , i que existien massa nuclis que es deien igual. En el cas que ens ocupa per exemple, hi havia una Horta a la Terra Alta, i una altra Horta a Barcelona (el barri d’aquí al costat, amunt a la dreta). I això, que ara seria com a molt un embolic puntual pel navegador, en època pre-codi postal havia

de ser un drama. Poseu-vos a la pell d’un carter.Us imagineu quina gràcia ha-via de fer a un servidor públic de Barcelona caminar dos dies sencers per enviar una carta a un veí d’Horta, i un cop al peu dels Ports de Torto-sa, adonar-se que en realitat el seu destí estava tot just a 10 minuts de casa, a l’Horta barcelonina del costat? Segu-rament havia de provocar un cabreig tan considerable com l’estona perduda.Segons Sant GoogleMaps, de

la plaça del Diamant a l’ajuntament de l’Horta de Sant Joan hi ha 208 quilometres que en cotxe es poden fer en dues hores i 25 minuts. Això sí, pagant peatges, que Tarragona, per més que sigui el Sud, també és Catalunya i res no és gratis. Però si en lloc de cotxe plantegem el recorregut a peu, aleshores la broma et surt per gairebé un parell de dies (a un servidor encara li sembla poc, però bé, Googlemaps dixit). Resumim doncs, en vista del risc de pèrdua de temps i nervis pel cos de missatgers reials, que bona vista va tenir qui un bon dia decidí ordenar els topònims del país Ara bé, on difícilment es podrà fer el mateix esforç de diferencia-ció és en la toponímia d’altres racons o barriades, ja inscrites dins d’un nucli ja ben referenciat. Per exemple, quan hom parla de “la Devesa” a la majoria li bé al cap el Parc de la Devesa de Girona. Però en realitat, al nostra país hi ha fins a 25 indrets coneguts com “la Devesa”, repartits a tort i a dret: A Juneda, Camarasa, Flix, Rupi i Pruit, Tivissa... Ah, i de Gràcies també n’hi ha varies: els barris a Barcelona i Sa-badell, l’Illa de Gràcia del Delta de l’Ebre al municipi de Deltebre, l’edifici històric de Gràcia d’Alcover... Tota aquesta introducció històrico-toponímica per dir-los, ben-volguts lectors, que en aquest món, tot està inventat i a punt per a ser reinventat.

*Inventor des de 1973

Organització!

Tristam*

Les autoritats van alertar certa confusió topònimica i que existien massa nuclis que es deien igual

De Gràcies també n’hi ha varies: els barris a Barcelona i Sabadell o l’Illa de Gràcia del Delta

opinió Comissió de Festes Populars (CFP)

El setge als moviments socials

Un dia com avui ara fa un any, els carrers de la nostra vila van ser envaïts per un desplega-ment totalment inusual i des-proporcionat de les forces de seguretat dels Mossos d’Esqua-dra. Ramon Espadaler, conseller d’Interior, volia fer una demos-tració de força just el dia anbans del Dia del Treballador. L’únic que va aconseguir va ser el tan-cament de comerços a mitja tar-da i al seu pas, talls de trànsit i el que és més greu, l’enrariment de l’ambient dels carrers per-què joves, nenes, avis i turistes observaven atònits l’espectacle. Tot això basant-se en el tòpic de donar una sensació de segure-tat als ciutadans i comerciants. Els joves de la Vila en fem una lectura bastant allunyada a la dels responsables de la segure-tat. Primerament ho trobem un atac a la llibertat de moviment i d’expressió dins del nostre àmbit de lluita, criminalitzant el jovent i ocupant els carrers, cada cop menys nostres. In-festant places de policies de paisà per les tardes arreu de la Vila, on ben lluny de vetllar pel normal de sen volupament, ge-neren una sensació de control a base de denúncies i sancions econòmiques. Preguntem als joves del barri qui no ha patit vexacions policials, identifica-cions, multes desproporciona-des per fets que no considerem nocius. Aquestes dinàmiques en crei-xement, des de l’aplicació de la

Una Gràcia blindada amb una presència policial que no coneix límits i que se

supera any rere any

Llei del civisme al 2006, han anat fent-se més quotidianes, amb ac-tuacions cada cop més impunes. Desallotjament de places i casals on es feien actes i demandes to-talment legítimes, detencions i identificacions gens aleatòries, tot per silenciar els moviments polítics i socials crítics amb la se-va forma de fer i modificant tam-bé els nostres espais de reunió, lluita i el nostre temps d’oci abo-cant-los al consumisme ferotge. També és un bon exemple parlar d’unes Festes Majors extremada-ment vigilades i controlades per comandaments uniformats i de paisà que “vetllen” per el correcte desenvolupament i seguretat del que volen que sigui la Festa Ma-jor, una pilar més en la seva esti-mada marca BCN, la millor botiga del món. Una Gràcia comercialit-zada i utilitzada com a atracció turística. Una Gràcia massificada. Una Gràcia blindada amb una presència policial que no coneix límits i que se supera any rere

any. Una Gràcia lluny de la que volem i lluitem per construïr.Amb això volem evidenciar que el creixent sistema policial en el que ens veiem abocats està lluny de servir al ciutadà o de crear sentiment de seguretat, sinó que el que genera és ma-lestar, incomoditat als carrers, desconfiança, i tot gràcies a unes elits que disten molt de prestar atenció a les necessitats reals del ciutadà.Casos com les actuacions polici-als a la plaça Catalunya, el cas de l’Ester Quintana, Juan Andrés Benítez i un llarg llistat de noms, com el dels Bastoners de la Vila cridats a l’Audiència Nacional per sostenir unes fotos o el del Pol, acusat falsament d’agredir tres agents durant les festes, fan que cada cop més s’evidencii la impunitat amb que els cossos de seguretat actuen davant la ciutadania protegits pel sistema judicial, i la impotència d’aques-ta davant la justícia pels abusos de poder i autoritat.Així que davant la Vaga General, seguirem demamant, seguirem mobilitzant-nos i seguirem llui-tant perquè companys, qui no es mou no sent les cadenes. No silenciaran els nostres somnis.

Arxiu/Laia Coll

tuits

Sebastià Jovani @Sebastia_JovaniMe gustaría vivir en Madrid los domingos de 12 a 15 h. #boti-fler #exilioconcertado #cañismo

oriol Hosta i Rovira @oriolHosta)M’agradaria evitar haver de dir que sóc espanyol “por impe-ratvo legal o económico”. No a la #terceravia, sóc català! És molt simple.

Martí Urgell Tram733 (@winstonmarti)Avui comencem una nova responsabilitat amb moltes ganes i il·lusió i sobretot amb ganes de fer feina #fmgracia

Selecció quinzenal de l’independent [@indepe_gracia] dels millors tuitsdels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Gràcia

[el tuit de la setmana]


5

políticaEl Pacte Gracienc pel Dret a Decidir neix per debatre el sobiranisme a peu d’entitat El G-6 ofereix al Govern “tots els nostres recursos” per fer el 9-N i prepara una Diada “més agosarada”

“No busquem grans accions mediàtiques sinó incloure el dret a decidir en les nostres activi-tats quotidianes”. Amb aquesta premissa d’estendre la base, fins i tot en l’acte o en l’activitat més secundària, el Pacte Gracienc pel Dret a Decidir, impulsat pel grup d’entitats històriques de Gràcia G-6 i participat per Òm-nium, ha començat a caminar aquest dimarts amb el suport de l’expresident del Parlament Joan Rigol i l’alcaldessa de Ca-brils, Lina Morales.

Albert Balanzà

El Pacte Gracienc pel Dret a De-cidir, que també va comptar amb el suport a la fila zero de la regi-dora i de la presidenta del Distric-te, Maite Fandos i Isabel Ribas, i amb consellers de CiU, ERC i ICV-EUiA, té ja sis línies de treball. Tal com va explicar el president del G-6, Ramon Botet, tant les acti-vitats de final de curs com les de l’inici del curs que ve de les enti-tats que formen el pacte es veuran esquitxades d’aquest debat sobira-nista. Entremig, segons Botet, hi haurà una Diada, que també or-ganitza a Gràcia el G-6, “més àm-plia i agosarada” que altres anys. Les altres tres línies fixen que cal sumar més gent al dret a decidir,

vulguin votar el que vulguin votar; cal posar a disposició del Govern “tots els nostres recursos” per fer la consulta del 9-N; i cal accions complementàries de mobilització.L’expresident del Parlament i ara president del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol, va tra-var un discurs a estones historicis-ta on va demanar per ara “posar bé el peu a cada pas” i aconseguir que a Gràcia totes les associaci-ons s’adhereixin al Pacte amb la idea de poder votar sobre el futur de Catalunya. L’alcaldessa de Ca-brils, Lina Morales, va advertir

que el procés encara “serà dur” per als municipis, tal com ha pogut comprovar el seu municipi amb la

denúncia d’un ciutadà que va im-pugnar la cessió del cens per a la consulta, i no se’n va sortir.

breus

Les eleccions europees es debaten dilluns a Can Musons Els Castellers de la Vila de Gràcia tornen a organitzar un nou debat polític dilluns 5 de maig (19.30 h)amb les eleccions europees com a marc de referència amb represen-tants polítics. Hi assistiran Fran-cesc Gambús (CiU), Jordi San-tandreu (PSC), Elisabeth Nebrera (ERC), Fernando Sánchez-Costa (PP) i Delfina Rossi (ICV-EUiA).

Poc després d’arribar, a finals del 1967 Gabo s’instal·là a Vallcarca, al número 168 de la República Argentina, a l’apartament 4-2, fins al febrer de 1969, quan decidí mudar-se a Sarrià. La relació amb els catalans, però, venia de més lluny. A la seva Colòmbia natal, havia conegut l’escriptor exiliat Ramon Vinyes, figura que, anys més tard, li serviria de model per donar vida a “el sabio catalán”, un dels personatges de Cien años

Gabriel García Márquez

Crònica d’una mort silenciadade Soledad. Márquez no ignora-va la rea litat catalana. Com donà a conèixer la Comissió de Fes-tes Populars, al conte Maria dos Prazeres, ambientat a Gràcia i inclós dins dels Doce cuentos pe-regrinos, hi llegim: “Una noche, agentes de la seguridad del estado asesinaron a tiros frente a su ven-tana a un estudiante que había es-crito a brocha gorda en el muro: Visca Catalunya Lliure”. L’autor reconstruïa els fets de la vigília de

García Márquez va recollir l’assassinat d’un militant del FNC a Gràcia

La mort de Gabriel Garcia Márquez ha fet córrer rius de tinta els darrers dies. Se n’ha parlat de l’obra, de la persona, i en als mitjans catalans, se n’ha destacat la seva rela-ció amb la capital catalana. Menys coneguda, però, és la relació del nobel colombià amb Gràcia i Vallcarca.

entrevista Xavier Garcia

l’11 de Setembre de 1945. Mentre realitzaven agitació de cara a la Diada, militants del FNC foren

sorpresos pels grisos. Després d’un dur intercanvi de trets, el militant Joan Grau caigué ferit a la cama i fou empresonat. Jo-sep Maria Corbella, o Jacint, se-gons les versions, fou mort en el tiroteig. Algunes fonts apunten que aquest era també membre del FNC, mentre que d’altres ho neguen. La catalana, però no era l’única singularitat cone-guda per l’autor. En el mateix conte trobem el següent frag-ment que s’explica per si sol: “(Maria) (...) había escogido como refugio final el muy an-tiguo y noble pueblo de Gracia, ya digerido por la expansión de la ciudad”. Gabo també havia entès què significa Gràcia.

PSC envia tots els fronts al congrés extraordinariA. B.

La delegació del PSC de Gràcia al congrés extraordinari de la federa-ció de Barcelona que se celebrarà dilluns per designar el successor de Carles Martí no ha deixat fora cap dels sectors que van obtenir resultats significatius en el procés de primàries per elegir l’alcalda-ble per Barcelona. Al marge de la representació del partit i del grup municipal al districte, entre els vint delegats hi ha Iolanda Collbo-ni, del grup de suport a Jaume Co-llboni; Oriol Bartomeus, del grup de suport a Jordi Martí; Míriam Carracedo, del grup de suport a la candidata Laia Bonet (que també serà delegada); i Neus Bonet, del grup de suport a Carmen Andrés.

Mar Badal

El president del G-6, Ramon Botet, amb Lina Morales i Joan Rigol, a l’escenari del Cercle L’ANC treballa amb el 20-A com a

data per omplir el Nou SardenyaL’Assemblea Nacional Catala-na a Gràcia vol anar un pas per endavant de dret a decidir, tot i que comparteix l’estratègia de les entitats. Perquè, de fet, tant uns com altres ja fan servir el mateix lema, Gràcia vol votar, i aquest serà el lema del mosaic

que centrarà l’acte que la plata-forma sobiranista vol convocar al Nou Sardenya, tal com va ex-plicar aquest setmanari (vegeu núm. 525). Aquesta setmana fonts de l’ANC han explicat que la data amb què es treballa és la del 20 d’agost.

6


societat

Sis entitats veïnals avisen que ni les dues iniciatives ni l’aturada de pisos turístics frena l’etilització

Quatre associacions de veïns representatives de les principals places del nucli històric (Revo-lució, Diamant, Lesseps i Sol), la històrica i revifada Associació Veïnal Vila de Gràcia i el relleu generacional que representa el grup d’espai públic de l’Assem-blea de la Vila de Gràcia convo-caran a finals de maig un gran acte per forçar la reconversió del debat espaiat, i potser massa estructurat a nivell oficial, sobre el pla de turisme i el pla d’usos. Les entitats no ho veuen clar.

Albert Balanzà

El pla de turisme buscarà la Grà-cia diürna, familiar “i que deixi diners”, en paraules del conseller Esteve Suñé (vegeu L’Indepen-dent núm. 526), i el pla d’usos proposa la dessaturació de llicèn-cies per afavorir zones limítrofs dins del nucli històric. També, en aquesta última iniciativa, el Dis-tricte ha decidit “congelar” noves llicències de pisos turístics (vegeu núm. 512), fet que l’Ajuntament ha oficialitzat aquesta setmana.Però les sis entitats veïnals tro-ben a faltar, en primer lloc, un contrapès que freni “l’elititza-ció” de Gràcia: per exemple, un pla d’habitatge. Per això l’acte es titularà Gràcia, on vas? “Hi

Front per forçar un procés participatiu sobre el pla de turisme i el pla d’usos

Xavi Tedó

Un grup de turistes a la plaça Lesseps aquest mes d’abril

ha un problema social: el barri cada cop és més car, i d’aquí a mitja generació, serà diferent. Sigui amb aquests plans diürns o nocturns, el mal és el mateix”, apunta el portaveu de l’AV Vila de Gràcia, Toni Ramon.La presidenta de l’AV Diamant, Lluïsa Esteban, que precisa que la seva entitat està formada per gent gran “que també mereixen ser escoltats”, subratlla que el pla de turisme i el d’usos ha fet posar en comú visions que inicialment es podia pensar que toparien com la de la seva entitat i la de l’Assem-

Dos mesos de debat, mínimLes sis entitats estan signant aquests dies una primera petició al Districte perquè allargui almenys a dos me-sos el procés d’al·legacions i d’exposició pública del pla d’usos, donada la complexi-tat de la reforma, nou anys després que s’aprovés un pla molt més restrictiu que l’actual.

blea de la Vila de Gràcia. “El pla d’usos havia de servir per limitar a rajatabla les noves llicències i servirà per regularitzar situacions irregulars”, assegura Esteban.Tant Ramon com Esteban també s’han malfiat del gran anunci de congelació de llicències de pisos turístics, que ja preveia l’esbor-rany del pla d’usos. “Ens han dit que no tenen mitjans per perse-guir els existents”, diu Ramon. “La millor manera que no n’hi ha-gi -sovint encoberts en relloguers- és recolzar més la gent gran que acull turistes”, diu Esteban.

La Setmana de la Gent Gran a Gràcia arriba a la 25a edicióGràcia celebra del 5 al 8 de maig la 25a setmana dedicada a la gent gran amb un variat progra-ma d’activitats que inclou, com a plats forts, concert de góspel a la plaça de la Vila dilluns a la tarda, una mostra d’activitats es-portives al Park Güell, amenitzat pel Pep Callau, dimarts al matí, o una xerrada a la tarda sobre en-velliment actiu i vida quotidiana, a càrrec de la doctora Mercè Pé-rez Salanova, a la Violeta.

breus

El centre Heura obre les portes de l’Hort de les Cases de Vallcarca

El Centre Heure obre les portes de l’Hort de les Cases, el projec-te d’hort urbà que va guanyar fa dos anys el concurs del Pla Buits per ocupar un dels solars de Va-llcarca, per ensenyar-lo als veïns i mostrar la feina realitzada per l’entitat gracienca i els seus vo-luntaris. La jornada està progra-mada per dissabte 10 de maig, des de les 10 fins a les 13 h. L’entitat regalarà el conte Em dic Pep i visc al carrer, on s’explica, entre altres coses, la importància tera-pèutica de l’hort.

Arxiu

Silvia Manzanera

Es preveu un final de curs mogut per la comunitat educativa de Gràcia. Després del debat sobre la situació de l’escola pública que van organitzar la passada setma-na l’AMPA del Turó del Cargol i Rius i Taulet, en la qual van par-ticpar, entre d’altres, l’Assemblea Groga, i on van discutir les reper-cussions que tindrà la LOMCE, el moviment en defensa de l’escola

La proposta arrenca d’una iniciativa de l’AMPA del Patronat Domènech

L’assemblea groga de Gràcia promou una xarxa d’escoles ‘anti llei Wert’

pública vol promoure una xarxa local d’escoles grogues. Segons explica Joana Llinàs, membre de l’Assemblea Groga de Gràcia, la idea és implicar tota la comunitat educativa del districte per sumar més forces i mobilitzar-se contra la reforma educativa presentada pel ministre Wert. Tot i que els primers moviments arrenquen ara, la idea de crear una xarxa d’escoles que es declarin insub-misses davant aquesta llei prové

de l’AMPA del Patronat Domè-nech, i l’Assemblea Groga veu oportú ampliar la iniciativa a tota la comunitat educativa i impulsar un moviment unitari. Des del pri-mer moment que es va presentar l’avantprojecte, la FAPAC, la Fe-deració d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya, va encetar una campanya contra “nova llei elaborada sense con-sens, amb molt poc diàleg i sobre una base clarament ideològica”.

Montserrat Torres

En van dues! Fins ara els Cas-tellers de la Vila de Gràcia ja han descarregat dues torres de vuit amb folre, tres tresos de vuit i cinc quatres de vuit, uns registres espectaculars. Els graciencs van actuar diumenge a Esplugues del Llobregat, i hi van descarregar la segona tri-pleta de vuit de l’any. Van obrir plaça amb el tres de vuit, que cada cop va agafant més con-fiança, a segona ronda bastien un magnífic dos de vuit folrat, i tancaven l’actuació amb el quatre de vuit, aquest però sí que va patir força problemes, perdent la mida en excés als pisos superiors i exigint un esforçat treball tant de pinya com de tronc.

Aleix Vila Fuertescrònica blava


7

societat

El pla preveu la circulació en doble sentit, una banda amb 13 estacionaments i una altra amb bancs

El carrer Morató és un d’aquells últims carrers que queden a la ciutat però que fan olor a camp. Tothom aparca on pot i algú, a la part alta, quan ja es diu Taradell, hi ha deixat la moto entre les bar-disses, i ben a prop hi ha un hort ben assilvestrat. Però aquest camp dins dels límits de la ciutat, a tocar de la Creueta, té els dies comptats: si al juny passat s’anunciava la fase zero del Pla Tres Turons, amb l’enderroc de set finques en total als dos carrers, ara a Morató ja s’ha aprovat inicialment la urba-nització de l’espai.

Albert Balanzà

No hi ha tanques ni senyals que augurin la reforma urbanística a peu de carrer, però la reforma del carrer Morató ja fa dies que és carn de debat tècnic i d’aprovació política. Aquest dilluns s’ha fet públic el primer tràmit al Butlletí Oficial de la Província i el projecte ja està en exposició pública a Fran-cisco Giner 46.La reforma, segons asseguren els textos municipals, conservar l’am-bient “popular i domèstic” d’un carrer on els veïns de la zona hi troben espai per aparcar, sempre vigilant els múltiples sots i pals

Mar Badal

L’aparcament lliure a dues bandes de Morató té els dies comptats

de llum, i no hi ha límits de gestió del trànsit més enllà dels que es marquen els propis veïns. Aquest caràcter, passat pel sedàs tècnic, endreçarà l’espai cap als Tres Tu-rons amb un carril únic de circu-lació en doble sentit amb llambor-des -perquè Morató no és una via de pas-, però reduirà l’aparcament

La reforma de Morató endreçarà l’espai als Tres Turons però reduirà l’aparcament

A. B.

Tot i que ja feia un mes que es va volatilitzar la possibilitat d’un in-èdit procés electoral intern a una de les entitats més mobilitzado-res de Gràcia, per la retirada d’un dels dos aspirants, la Fundació Festa Major va seguir el procedi-ment previst i aquest dilluns els patrons van elegir Carla Carbo-nell nova presidenta amb 21 vots a favor i cinc en blanc.Carbonell (Gràcia, 1983) ha pre-sentat una llista jove amb Sergi Font (Verdi), Martí Urgell (Plaça de la Vila) i Toni Zafra (exReig i Bonet) i dos dirigents de conti-nuïtat com Lluís Aromí i Miquel Àngel Vergara. Però l’últim su-port que havia de rebre, el del

La nova presidenta surt elegida per 21 vots a favor i cinc en blanc

Carbonell rep el suport d’Estruch i anuncia una Festa Major de transició

Ricard Estruch donant el relleu a Carla Carbonell, nova presidenta de la Fundació

Josep Maria Contel

només a una banda del carrer. A l’altra hi haura un espai amb llose-tes de ceràmica, vorera i bardisses, i bancs per reposar, que són neces-saris pel caràcter costerut de l’es-pai. Almenys els veïns que pugen i baixen, sobretot del bar de baix -l’únic comerç del carrer-, tindran un lloc per agafar aire.

seu antecessor, no va arribar fins dilluns mateix a la nit: Ricard Es-truch, després de set anys al càr-rec, va fer l’últim comiat elogiant la nova presidenta i desitjant-li

encerts. Carbonell va demanar “paciència” i, per la proximitat de la Festa Major 2014, va anunciar una edició de transició. El 16 de maig es presentarà el cartell.

El rebateig del mirador del Virolai, invisible

En un altre dels extrems mun-tanyosos del districte de Grà-cia, el mirador del Virolai, des del 2013 rebatejat com a Mirador Joan Sales, es manté invariable al canvi oficial que va adoptar la ponència de no-menclàtor de l’Ajuntament de Barcelona i que precisament es llistava el passat 10 d’abril a la Gaseta Municipal en els acords adoptats en aquest sentit entre el setembre de 2012 i el gener de 2014. L’únic moviment a la zona, ja en territori d’Horta-Guinardó, és l’avenç significa-tiu de les obres del nou pavelló que ampliarà les instal·lacions de l’escola Virolai.

breus

Els Castellers de la Vila busquen acotxadors i enxanetesEls Castellers de la Vila de Grà-cia fan una crida a nens i nenes de 5 a 8 anys perquè s’animin a endinsar-se al món dels castells i així convertir-se en acotxadors i enxanetes, que són els més pe-tits de la colla i ocupen les dues posicions de la part superior del castell. El curs de canalla es por-tarà a terme els quatre divendres del mes de maig de les set de la tarda fins a dos quarts de nou del vespre a Can Musons, el local d’assaig situat al número 7 del carrer Alzina.

Una catorzena de poetes fan a Verdi una marató contra la famEl proper dissabte 10 de maig de sis a nou de la tarda un total de catorze poetes protagonitzaran una marató contra la fam al carrer Verdi, entre Astúries i Robí. Mari-na Antúnez, Jordi Tena o Daniel Ruiz-Trillo entre d’altres impul-sors fan una crida per recollir el màxim d’aliments i roba.

8

2 de maig de 2014l’independent societat

Entitats socials es mobilitzaran al pròxim ple

La direcció de Parc Salut ha reafirmat aquesta setmana la seva decisió de continuar amb el tancament de l’Hospital de l’Es-perança durant el mes d’agost, tot i el prec presentat dilluns per ICV-EUiA i acceptat per l’Ajun-tament on es comprometen a iniciar les gestions necessàries per revocar la mesura.

Silvia Manzanera

L’Esperança tancarà aquest estiu i reubicarà durant el mes d’agost els llits d’hospitalització a l’Hos-pital del Mar i al Centre Fòrum, tal i com va avançar l’Indepen-dent 524, tot i la pressió d’enti-tats veïnals i partits polítics per revocar la mesura. En aquest sentit, el govern municipal va acceptar dilluns a la comissió de Qualitat de Vida de l’Ajuntament un prec presentat pel grup d’ICV-EUiA perquè Parc de Salut Mar mantingui en funcionament les unitats hospitalàries, d’atenció i de gestió de l’Esperança durant aquest estiu. Però la direcció de l’hospital ha confirmat a l’Inde-

Arxiu

L’Hospital l’Esperança en una imatge d’arxiu

pendent que “de moment no hi ha cap acord” i la decisió del tan-cament es manté en ferm. Les ur-gències, els serveis de radiologia i laboratori continuaran obertes i seguirà l’habitual coordinació amb el CAP Larrard. Entitats so-cials i indignats han fet una cri-da per assistir al proper ple del districte el 6 de maig i protestar contra el tancament. Per la seva part, Isabel Ribas, re-gidora d’ICV-EUiA, ha destacat que “els els barris de la Vila de Gràcia o la Salut no estan sobrats d’equipaments sanitaris de quali-tat i de proximitat”. La presiden-ta del Districte considera que els veïns “estan tips d’assabentar-se per la premsa de les intencions del Parc de Salut Mar respecte a l’Hospital de l’Esperança, inten-cions que són sempre limitadores de l’activitat”. “Mai s’ha plante-jat obertament un debat sobre el futur d’aquest hospital, i aquesta poca transparència també l’estan patint els professionals sanitaris”, ha denunciat.Parc Salut ha assegurat que la mesura “és temporal i no implica un futur tancament de l’Esperan-ça”, que reobrirà l’àrea d’hospita-lització el dia 1 de setembre.

L’Esperança tanca un mes tot i els precs municipals

vida millor abans de venir aquí, però no tornen per vergonya.

Aquest llibre vol ser un re-curs per facilitar la seva in-serció?El llibr, pel qual no he rebut cap ajut, interessa perquè la primera edició de 500 exemplars ja s’ha exhaurit i ara hem fet la segona. El problema és que molts estan desanimats perquè saben català i no tenen cap oportunitat labo-ral. Caldria fer una discrimina-ció positiva amb els immigrants que saben català. Perquè sinó tot queda amb un “que bé que el parles, el català”. El futur del ca-talà també passa pels nouvinguts perquè podrien viure parlant en castellà.

“Cal discriminar positivament els immigrants que parlen català”

Mactar Thiam Fall és l’autor del primer llibre de conversa wólof-català

En Mactar va ser professor de primària durant més de quinze anys fins que va decidir recórrer Europa. Va aterrar fa sis anys a Ca-talunya i ja ha publicat el primer llibre de conversa wólof i català i ara prepara el primer diccionari. Resident a Gràcia, mediador en centres d’acollida de joves africans i professor de wólof i fran-cés a l’Associació Catalana de Residents Senegalesos, presenta a la Biblioteca Vila de Gràcia el proper 7 de maig un documental sobre la vida dels emigrants senegalesos a casa nostra.

El documental Bitim Réew (Fora del país) no convida a venir aquí.Vull sensibilitzar els senegale-sos sobre la realitat de la vida al món occidental amb testi-monis reals perquè s’ho pensin dues vegades a l’hora de venir. Pensen que ho tindran tot molt fàcil aquí, però s’emporten una desil·lusió perquè hi ha altres fronteres, com ara no tenir pa-pers i no poder treballar.

El context econòmic tam-poc ajuda. Amb l’atur que hi ha, com podem tenir feina nosaltres? Aquesta és una societat molt exigent on la gent es passa 35 anys pagant una hipoteca. Molts senegalesos tenien una

entrevista per Xavi Tedó

Com va sorgir la idea de fer el llibre?Vaig anar a la biblioteca per saber què hi havia en wólof i només en vaig trobar un que era d’il·lustracions per a nens, així que vaig decidir fer un lli-bre perquè els wólofs apren-guin català. Tenen més facili-tat a l’hora d’aprendre’l perquè tant al Senegal, com a Gàmbia o Mauritània la gent aprèn el francès i són molt semblants.

Els nens ja l’aprenen a l’es-cola. Els immigrants han de rela-cionar-se amb la gent d’aquí i el català és una clau que obre moltes portes aquí i cal saber-lo perquè permet tenir una parti-cipació activa en la vida social de Catalunya. Molts alumnes d’origen senegalés baixen el seu nivell de català perquè es des-motiven en veure que els seus pares no el parlen i que han de fer de traductors.

Xavi Tedó

Mactar Tiam mostrant el llibre que ha escrit de wólof-català

“El futur de la llengua d’aquí també passa

pels nouvinguts perquè podrien viure en castellà”


9

10


documents

‘Ales al cel’Acostumats a les històries dels ‘grans’ homes per tothom coneguts, sovint ens passen per alt la vida dels altres homes o

dones, que amb el seu esforç anònim han servit perquè els importants sortissin als llibres d’història amb lletres ben grans. Aquest llibre és la història vital de Marià Foyé, d’un d’aquests ‘altres homes’ que vaser l’introductor del vol sense motor al nostre país. Les seves activitats aeronàutiques, conferències, invents, projectes i, en les darreries de la seva vida, la seva

actuació com a pilot de guerra foren seguides, sens dubte per la majoria de diaris i revistes de l’època.

Eloi Babiano (Gràcia 1956) és historiador i president del Ta-ller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis. És autor de De l’er-mita de la salut al Park Güell, 140 anys d’història (2003), Esbart Lluís Millet, 50 anys d’història (2012) i Baldiri i Reixac, el col·legi del Park Güell (2013) entre d’altres títols, i coautor del col·leccionable L’Abans Gràcia (2013). Ha estat col·laborador en l’Enciclopèdia de Barcelona i el recurs electrònic del Portal de Cultura Catalana i actualment de la revista Camèlies.

(1) La Publicitat, 28 de juny de 1928(2) Táuler Gelabert, Miguel, Historia del vuelo sin motor en España, 1903-1995, pag.: 65(3) El De Havilland D.H.89 Dragon Rapide fou un avió revolucionari a la seva època per les seves extraordinàries prestacions. Va començar com a transport co-

mercial però, les circumstàncies van obligar ven aviat a la seva militarització. Estava insonoritzat i tenia una magnifica visibilitat per al pilot. Es va realitzar una versió amb metralladores DH89M, i amb un suport per a bombes de 12 kg. La República comptava amb tres avions d’aquest model dels quals dos, van quedar en aeroports controlats pels facciosos en esclatar la Guerra Civil. Adquirí onze exemplars més que actuaren, tant en les LAPE (Lineas Aereas Postales Españolas), com en missions de reconeixement i bombardeig.

Marià Foyé i Ràfols, capdavanter català del vol sense motor

Establint com a punt de partida la influència de Lluis Foyé i malgrat que les relacions personals entre Marià Foyé i Ràfols i el seu oncle Lluís no van ser, segons sembla, d’una especial fluïdesa, l’admiració per la tasca feta i l’atracció que sentia pel fet aeronàutic van dur a Marià a entusias-mar-se sense límits per tot el que envoltava el món del vol sense motor.En paraules de Josep Canudas, figura indiscutible en el món aeronàutic català, Marià Foyé “...va ésser l’apòstol, l’anima-dor i l’organitzador de la no-va modalitat aeronàutica, que estava fent furor a Alemanya, França i altres llocs del món: el vol sense motor i a vela...”

Marià Foyé va ingressar, a principis de l’any 1928, a la Lliga Aeronàutica de Cata-lunya, entitat successora de l’antiga Penya de l’Aire (fun-dada pel sabadellenc Ferran Llàcer i Barreras) i va ser, com comentàvem en el seu moment, al local de l’entitat al carrer de Pelai, on va desenvolupar la seva primera con-ferència sobre el tema aeri que duia per títol El vol sense motor i a vela.

Va ser també des d’aquesta entitat, el mateix any del seu ingrés, des de la que va llançar el seu primer repte, en publicar un anunci on instava a les persones interessades a formar un primer grup. Aquesta era la crida: “...dissabte vinent, dia 30, a dos quarts de vuit del vespre, el soci de la Lliga Aeronàutica de Catalunya En Marià Foyé i Ràfols donarà a conèixer en el local social de l’entitat, un projecte molt interessant, relacionat amb la pràctica del vol a vela i la formació d’un grup que treballi per la implantació d’aquest es-port a Catalunya. Podran assistir a la reunió tots els socis que ho desitgin...”1

Maluquer relatava més endavant, en parlar de Foyé que “...ha seguido la expansión de este deporte tanto en Alemania como en Francia.

Ya habia construido un planeador con planos suyos y el 6 de abril de 1929

habia dado una confe-rencia en el Centre Ex-

cus-

rionista Els Blaus, de Sarrià, so-

bre vuelos sin motor en Cataluña...”Així és. Envoltat d’un grup de gent jove i entusiasta,

Foyé es mostrava decidit a fundar un grup o secció de Vol sense Motor, bé a la Lliga Aeronàutica, a l’Aero Club de Barcelona o bé sense lligam amb cap mena d’entitat. A tal fi inicià la construcció d’un planador de model avançat als Tallers dels Germans Vives, però es trobava amb un

problema d’espai per a poder proce-dir al muntatge del prototip. Ràpida-ment, els directius de l’Aero Club de Barcelona van oferir-li els seus locals per a efectuar el muntatge parcial de l’aparell i la seva finalització al propi aeròdrom Canudas. Fou així com els locals de l’Aero Club, a la Diagonal es van convertir en un improvisat ta-ller de muntatge al qual es van afegir, pocs dies desprès, altres treballadors dels Tallers Vives. Nasqué d’aquesta manera una estreta col·laboració entre

ambdós grups, capitanejada per Marià Foyé.El dia 29 d’agost efectuava el seu primer vol, pilotat per

Marià, l’aparell que tants esforços havia costat de cons-truir. Com recorda Miguel Táuler “...el fué quien efectuó los vuelos de prueba, consiguiendo una perfecta linea de planeo y toma de tierra. No obstante, antes de permitir

el vuelo de alguno de su grupo, corrigió ligeramente el reglaje para una mejor puesta a punto...”2

La presentació pública de l’aparell es dugué a terme, a l’Aeròdrom Canudas, el 20 de setembre.

Marià Foyé i Ràfols és abatut en combat

Les guerres són per si mateixes fets tràgics i irracionals però, a vegades, poden arribar a ser fins i tot d’una cruel-tat abassegadora en veure que qui es converteix en botxí d’una altra persona havia format part, no gaire temps en-rere, del mateix grup de companys que compartien un bon grapat d’il·lusions i havien treballat colze a colze per a la consecució d’uns ideals pacífics i de lleure.

Així doncs, a mode de cruel ironia del destí, aquella avi-ació alemanya que Marià Foyé havia posat com a exemple davant del món, aquella nissaga de pilots alemanys que no feia pas gaire temps havien col·laborat amb Marià per a perfeccionar els seus coneixements de vol a vela i que li havien entregat el mestratge per a futures generacions d’aviadors eren, de manera directa o indirecta, els cau-sants de la seva prematura mort en un acte de guerra.

El dia 19 d’octubre de 1936, tot just desprès de tres mesos d’haver-se presentat com a voluntari per ajudar a combatre la rebel·lió facciosa i trobar-se enquadrat en el grup de les Alas Rojas, l’avió Dragon3 en el qual Foyé ana-va com a metrallador va ser abatut en combat aeri al front d’Aragó. Dels quatre ocupants, tres van morir i només Marià salvà la vida però, desgraciadament, fou evacuat amb gravíssimes ferides cap a Barcelona.


11

agenda

èxit una entrevista de feina. Organitza Antena Jove Vallcarca.Biblioteca M. Antonieta cot, a les 18.30 hXerrada: Gemma Armengol parlarà so-bre com va sorgir la idea d’escriure el lli-bre infantil El dia que el metro se’ns va empassar i quin és el procés creatiu que utilitza en les seves obres.Bibl. Jaume Fuster (lesseps, 20-22), a les 19 h

Xerrada i documental sobre migració: Mamadou Dia + Le cri de la mer.Biblioteca Vila de gràcia (torrent de l’olla, 104), a les 19 h

Concert: Julia Vari + Von Haus Brúder Trio.continental Bar (Providència, 30), a les 21.30 h

Dimecres 7 de maigXerrada i documental sobre migració: Mathar Thiam + Bitim Réew.Bibl.Vila de gràcia (torrent de l’olla, 104), les 19 h

Jam session de jazz, blues, soul i rock.Jazzpetit (encarnació, 143), a les 21 h

Concert: Nit de cantautors.continental Bar (Providència, 30), a les 21.30 h

Concert: Za! presenta Les Nits del Caballo.Heliogàbal (Ramón y cajal, 80), a les 22 h

Dijous 8 de maigLlibres a escena: A Babel en patinet. Una comèdia amb titelles que a través de l’hu-mor i la cançó tracta de fer reflexionar so-bre la diversitat i els rumors envers el im-migrants. A partir de 4 anys. A càrrec de Néstor Navarro, La Puntual.Biblioteca M. Antonieta cot (Pg. Vall d’Hebron, 67-69), a les 18 h

Storytelling: Around the world. Bibl. Jaume Fuster (Pl. lesseps, 20-22), a les 18 h

Xerrada: Orígens del soul: d’Àfrica a De-troit (1860-1960).Bibl. cot i Miralpeix (Vall d’Hebron, 67-69), les 19 h

Documental i xerrada: El pes de la palla.Biblioteca Vila de gràcia (torrent de l’olla, 104), a les 19 h

Concert: Gnaposs Trio.Jazzpetit (encarnació, 143), a les 21 h

Concert: Gandom Garoussi.gràcia latina (de l’or, 19), a les 21 h

Concert: Laia Vehi.Alfa (gran de gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Nicolas Quinteros.continental Bar (Providència, 30), a les 21.30 h

Concert: Cabo San Roque.Heliogàbal (Ramón y cajal, 80), a les 22 h

Concert: Flat Pack.la Sonora de gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 22 h

Divendres 9 de maigConcert: Gallon Drunk & ZZZ’s + Sangre + Celestial Bums.Almo2bar (Bruniquer, 59), a les 20 h

Concert: Orange Broek.Alfa (gran de gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: The Mashed Potatoes Band.continental Bar (Providència, 30), a les 21.30 h

Concert: Fede Aguado & Osi Martínez.Jazzpetit (encarnació, 143), a les 22 h

Concert: Teoría del taburete.la Sonora de gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 22 h

recomanem

Debat per les eleccions al Parlament Europeu. Els Castellers de la Vila de Grà-cia organitzen dilluns un debat sobre les eleccions europees, amb la participació dels grups amb presència al Parlament Europeu. El periodista i director de l’Inde-pendent, Albert Balanzà, serà l’encarregat de moderar el debat.

Dilluns 5 de maig a Can Musons (C/alzina, 7), a les 19.30 h

eXPOsiCiOns

Fins al 3 de maigExposició Almost There, de l’Aleix Plade-munt, una impresionant galeria d’imat-ges, paisatges de Canadà, cels, animals i interiors, que generen una sensació de distància i desubicació.galeria tagomago (Santa teresa, 6).

Exposició Stop accidents a Catalunya. Mostra realitzada pel Departament de Salut de la Generalitat de Cataluya que conte textos i imatges per sensibilitzar als conductors sobre la necessitat de ser prudents als carrers i a les carreteres per tal d’evitar accidents.centre cívic la Sedeta (Sicília, 321)

Fins al 3 de maigBarcelonink és una exposició que sor-geix de la unió a la que han arribat llibre-ters i un dibuixant a la tinta xina i “caraji-llero” (segons el defineixen). Barcelonink i la llibreria Consumició Obligatòria pre-senten la primera mostra dels dibuixos de Barcelonink en aquest espai del carrer Diluvi. Barcelonink es Xavi Julià, qui ha es-tat treballant per encàrrecs de particulars i empreses i serà el primer cop que expo-saran els seus dibuixos del skyline de la ciutat comptal en tinta xina. Fins el 8 de maig a la llibreria consumició obliga-tòria (diluvi, 7)

Del 8 al 30 de maigSobirania alimentària, una alternativa al canvi climàtic. Exposició dels efectes ne-gatius que té la producció industrial d’ali-ments i la seva comercialització internaci-onal: els impactes socials que generen les agroindústries i la generació de residus i gasos responsables del canvi climàtic. La sobirania alimentària esdevé una alterna-tiva a aquesta realitat. Inauguració, dijous 8 de maig, a les 19.30 h amb una taula ro-dona amb representants de la Xarxa de Consum Solidari, Cooperatives amb Grà-cia, L’Aixada, Les Trementinaires, i altres col·lectius. Exposició cedida per la Xarxa de Consum Solidari.centre cívic el coll - la Brugera (Aldea, 15)

Fins al 17 de maigSi més no, Simenon. Mecanografia i radi-ografia negres en Georges Simenon. In-augurada durant la BCNegra, comissaria-da per Paco Camarasa. Simenon és autor d’un tipus de narració que capgira els cli-xés del gènere.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. lesseps, 20-22)

Exposició col·lectiva de pintura, cómic i dibuix Discos Imposibles. Aventura artís-tica del col·lectiu Movimiento Extrater-restre que mostra una col·lecció de por-tades de discos imaginaris realitzats per una vintena de pintors, il·lustradors i di-buixants de còmics de l’actual panorama artístic de la ciutat. Hi participen Jorge Al-derete, Dan Barry, Pep Brocal, Ed Carosia, David Curto, Ibie, Lamelos, Miju Lee, Ma-xi Luchini, Martí, Segio Mora, Laura Pérez Vernetti, Rotor, Pedro Rodríguez, Gonzalo Rueda, Dace Sietina, Nacho Simal, Chema

Si voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a [email protected] o bé un fax al 93 217 06 80

Skandal, Marc Torices, Typex, Chris War-ner e Irkus M. Zeberio.galeria Safia (Bruniquer, 9)

Fins al 6 de junyAquarel·les de Mª José Bellsolà, que pro-posa al visitant un recorregut colorista per paisatges de casa nostra i escenes de la vida quotidiana. Després d’una dilata-da trajectòria artística al llarg de la qual ha explorat diverses tècniques i ha expo-sat en diversos espais, Bellsolà ha dedi-cat les últimes dècades a cultivar a fons l’aquarel·la com a sòcia de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya i professora al Foment Gracienc de les Arts.Foment gracienc de les Arts (Sant Pere Màrtir, 9-11, baixos)

aCTes

Divendres 2 de maigLoopoesía 2014: Al aire libre, a càrrec de Jordi Corominas.olokuti (Astúries, 38), a les 19 h

Concert: C’est si bon.Alfa (gran de gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Pepper & The Stringalings.continental Bar (Providència, 30), a les 21.30 h

Concert: Blue Miles.Jazzpetit (encarnació, 143), a les 22 h

Dissabte 3 de maigContacontes: Dos cuentistas y una gui-tarra. Pinyolvilaicompanyia. Una sessió plena d’humor, de contes i de cançons. A partir de 2 anys.la casa de los cuentos (Ramón y cajal, 35), les 18 h

Homenatge a Mario Benedetti: “Cuentos de emergencia”.la casa de los cuentos (Ramón y cajal, 35), a les 21 h

Concert: Enric Verdaguer.Alfa (gran de gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Barcelona Guitar Duet.Jazzpetit (encarnació, 143), a les 22 h

Diumenge 4 de maigJam session de jazz manouche.Jazzpetit (encarnació, 143), a les 19.30 h

Concert: Trois conquetes.la Sonora de gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 19.30 h

Concert: Gandom Garoussi.gràcia latina (de l’or, 19), a les 21 h

Dilluns 5 de maigPresent i Futur de les Pensions. Conferèn-cia a càrrec de Carles Campuzano l’orfeó (Astúries, 83), a les 20 h Conferència: Com ballàvem abans dels setanta? A càrrec del ballarí Toni Jodar.Biblioteca Vila de gràcia (torrent de l’olla, 104), a les 19 h

Dimarts 6 de maigT’interessa: Els secrets per superar amb

12


cultura

El centre repren el cicle la Taverna del CAT i inaugura la mostra de fotografies sobre el Tradicionàrius

Hi ha vida més enllà del Festival Tradicionàrius. I molta. El mes de maig, que el CAT ha reba-tejat com a Maig Folk des de fa un temps per atorgar major projecció a les setmanes post-tradi, porta a l’Artesà bandes internacionals com ara Balcony players o Rosa Sánchez Quintet, i artistes del país que presenten novetats discogràfiques, com és el cas de Judit Nedermann que presentarà el seu primer treball tot el que he vist, o el retorn d’Els 5 dits d’una mà.

Silvia Manzanera

“Sembla que fem una parada després del festival Tradicionà-rius, però l’activitat al CAT du-rant el mes de maig segueix sent intensa”, explica el director del Centre Artesà Tradicionàrius, Jordi Fàbregas. Així, aquest di-vendres, amb Setsfree i l’home-natge a Joan Saura, arrenca un mes de concerts caracteritzat per la presència de bandes internaci-onals i la presentació de novetats discogràfiques i diversos projec-tes que s’estrenen a l’equipament gracienc. El 9 de maig, Acousters –que es va presentar el 2012 al CAT amb el seu primer treball de cançons pròpies Darrere la porta- tornen amb De primave-ra i ràbia. Qui també presentarà

Arxiu

El CAT reforça el Maig Folk amb bandes internacionals i estrenes discogràfiques

novetat serà Judit Neddermann (Tot el que he vist), o Los Sir-gadors. En quant a les bandes internacionals, Balcony players –amb membres de Països Bai-xos, Bèlgica, Perú i Nova Orle-ans- portarà el 22 de maig la seva música que combina les influèn-cies de les seves cultures diverses amb una barreja gitana i de la música tradicional jueva, creant un so ric i acolorit. I el grup que lidera la mexicana Rosa Sánchez presentarà el 29 el seu projecte Picante pero sabroso. El programa també inclou l’es-pectacle de Josep Maria Cantim-

Imatge de Balcony Players, al balcó de la banda a Amsterdam

La biblioteca Cot i Miralpeix dedica un cicle al soul al maigSoul Explosion és un cicle d’audi-cions i xerrades a càrrec d’amants de la música negra, que la Bi-blioteca Cot i Miralpeix acollirà durant el mes de maig. Arrenca el proper dijous 8 a les set de la tarda amb la conferència Orígens del soul: d’Àfrica a Detroit (1860-1960), a càrrec de Teresa Torres Villaseca, professora de música i historiadora de l’art.

La Fontana acollirà la secció d’animació del festival Visual SoundDel 6 al 16 de maig tindrà lloc a diferents espais de la ciutat, entre ells la Fontana, l’onzena edició del festival audiovisual Barcelona Visual Sound. L’equipament grai-cienc acollirà diferents activitats, tallers i taules rodones i la com-petició de la categoria d’animació. La programació es divideix en dos grans eixos: la secció competició, que inclou concursos i categories; i les activitats paral·leles, divulga-tives i gratuïtes.

breus

Els altres ‘clàssics’: mostra de fotos del ‘Tradi’ i La Taverna al barCom ja ve sent habitual, des-prés del festival Tradicio-nàrius i gràcies a l’acord de col·laboració entre l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Cata-lunya i el CAT, el proper dijous 8 de maig a les 19.30 s’inaugu-rarà l’exposició de fotografies dels alumnes del curs Teatre i

espectacles de l’IEFC sobre la darrera edició del festival folk internacional Tradicionàrius. Una mostra que es podrà veure fins al juny. Un altre ‘clàssic’ que no falta aquest mes és el cicle La Taverna del CAT, que arrenca el dimecres 7 i s’allarga fins al 18 de juny.

El Teatre Regina celebra l’1 de maig convidant els aturats divendresEl Jove Teatre Regina també cele-bra el dia internacional del treball convidant els aturats a veure l’es-pectacle de David Moreno Quiero jugar a un juego, aquest divendres dos de maig. S’ha de presentar el justificant oficial.

plora (Titot) i Rumb al Bar per celebrar el quinzè aniversari de Racó Català (10 de maig) i el re-

torn d’Els 5 dits d’una mà (31 de maig), que tornen als escenaris després de prop de 30 anys.

L’Associació Geganters de Gràcia organitza el primer concurs de fotografia dedicat al món gegan-ter, concretament, als actes que giren envers la novena trobada de Gegants de Gràcia, que tindrà lloc dissabte 10 de maig. Venen amb força i estan disposats, en-cara que suposi esforços extres, aixecar l’activitat popular a la qual li dediquen temps i il·lusió. Primer va ser el concurs del car-

Geganters de Gràcia

Imatge recent d’una trobada de gegants a Gràcia

Un retorn d’alçadatell. I ara el de fotografia. L’enti-tat creu que així la Trobada, que celebra la novena edició però que a la pràctica és la vuitena vega-da que es fa, tindrà el ressò que li correspon. Les obres es podran presentar de l’11 de maig fins di-mecres 21, i el 24 ja se sabrà el guanyador, premiat amb un so-par per a dues persones al res-taurant Orígens. Les fotografies es podran veure a la Violeta. Les

Els Geganters fan un concurs de fotografia per rellançar la Trobada

Si no es compta l’edició de 2012 (tècnicament es podria fer), fa cinc anys que Gràcia no té una trobada de gegants amb cara i ulls. Però els Geganters de la Vila s’han pro-posat aixecar l’esdeveniment i han engegat tot un seguit d’iniciatives per fer una festa digna el proper 10 de maig.

reportatge per Silvia Manzanera

activitats que es podran fotogra-fiar seran les matinades gegan-teres, la trobada i el concurs de

balls de gegants. Hi participen 15 colles, amb més de 50 ge-gants, gegantons i capgrossos.


13

cultura

crítica d’art

Recentment s’ha inaugurat als Jardinets de Gràcia l’escultura ‘Solc’ de l’artista multidisciplinar Frederic Amat (Barcelona, 1952), que ret homenatge al poeta Sal-vador Espriu amb motiu del seu centenari. L’escultura es troba al mig del passeig i a diferència de com es solen situar aquests ti-pus d’obres monumentals, està situada a terra dins del parterre.

Ocupa un espai de 26 metres, com una mena de contenidor de formigó, encara que també pot semblar una gran piscina allargada, la proa d’un vaixell o un taüt. De fet, es tracta del negatiu de l’obelisc dedicat ori-ginalment a Francesc Pi i Mara-gall, president de la I República, conegut popularment com el “llapis”. Frederic Amat no només ha volgut reconèixer la vàlua de l’autor de Sinera o Antígona, si-nó també és un record del propi

país. Per això, la mort, la foscor i el buit, que solen estar presents en els poemes d’Espriu, aparei-xen d’alguna manera a ‘Solc’, en què es veu l’empremta, la petjada que deixa l’home com a representant de la humanitat damunt de la terra, a diferència de la figura de l’obelisc –símbol solar dels egipcis–, que si cai-gués, en lloc de deixar un forat, cobriría el solc, com si fos la tapa d’un taüt, tancant-se així el cicle de la vida. Aquesta intervenció en el Jar-dinets forma part de la remo-delació del Passeig de Gràcia i l’escultura contribueix a crear un diàleg amb l’entorn. És obvi que ha provocat discussions i debats, amb diferents interpre-tacions, però això és el que im-porta dins del món de l’art: que hi hagi polèmica i controvèrsia. El diàleg entre dues obres: la part positiva de l’obelisc –que ha viscut moltes vicissituds al llarg del temps– i la part nega-tiva ‘Solc’ –encara que ressalti la figura d’un personatge essen-cial per entendre la Catalunya actual– origina un espai de re-flexió obert a tothom.

Homenatge a la poesia

La mort, la foscor i el buit, presents als poemes d’Espriu, apareixen d’alguna manera a ‘Solc’

per Ramón Casalé

Almeria Teatre

‘Carmen’, el musical, a l’Almeria Teatre. L’espectacle Carmen!, un musical a partir de l’òpera de Bizet, amb direcció escènica de Victor Alvaro i direcció musical de Xavier Torras, s’ha estrenat aquesta setmana a l’Almeria Teatre. Es tracta d’una adaptació no lírica, amb 4 actors-cantants i una orquestra de 12 músics dirigits per Xavier Torras. La sala del carrer San Lluís acollirà la tragèdia de Carmen traslladada als nostres dies fins al 18 de maig.

La direcció retira l’emblema de la porta i acusa el Districte d’obstrucció

Ni el llarg trajecte del vell Mar-tin’s (1983-2010) ni el curt del Túnnel (2010-2011). The Flat, la discoteca anunciada a bombo i plateret a finals de 2012, i que fins fa poques setmanes encara havia mantingut l’emblema a la porta sense mostrar cap signe d’ober-tura, no obrirà als Jardinets. La direcció del projecte ha anunciat a aquest setmanari que es retira pel continu obstruccionisme del Districte amb els permisos.

Albert Balanzà

The Flat havia d’obrir el gener de 2013 i passaven i passaven els mesos i res feia evident que la prórroga tingués final. La visita a les obres i l’explicació del projec-te que aquest setmanari va tenir l’oportunitat de fer (vegeu L’Inde-pendent núm. 464), amb una idea de negoci Club & Roof, preveia una bona perspectiva. La direc-tora general del projecte, Jessica Gallardo, assegura que tenia fins i tot un acord amb l’hotel Casa Fuster per aprofitar que els dos locals estan porta amb porta per fer ofertes especials als allotjats.Ara fa sis mesos, no obstant ai-xò, sempre segons la versió de la direcció del projecte, i quan una part de les obres ja s’havien engegat, el Districte va posar no-ves condicions d’accessibilitat i d’emergències a un local que, lò-gicament, quan es va inaugurar com a Martin’s estava sotmès a uns requisits i que ara ha de pas-sar per tota una altra dimensió legal. “A cada paper que presen-tàvem ens en demanaven un al-tre i més diners i més diners; no l’agafarà ningú”, augura Gallardo.L’ambició de The Flat, en una Gràcia on només hi ha l’Almo-

Mar Badal

El local on havia d’anar la discoteca, aquesta setmana

2bar i el KGB com a discoteques de mitjana ocupació, passava per dissenyar un espai multidiscipli-nar amb club de ball, cocteleria, restaurant i biblioteca. Sí, biblio-teca. Els seus responsables volien fer oblidar el mític cuarto oscuro del pis superior del Martin’s i fins i tot volien programar matinals i tardes de diumenge amb llum alta i obertes a les entitats de la Vila. “Servirem plats freds de qualitat, des d’ibèrics fins a marisc”, deia Gallardo el desembre de 2012. A la sala gran superior s’hi volia fer

The Flat també tira la tovallola com a discoteca als Jardinets

un espai amb jardí vertical i sos-tre de vidre. Tot ha quedat en una il·lusió de la qual els seus impulsors ja pre-veien invertir quantitats que no recuperarien ni en una dècada, tal com apunten ara. Per això fins fa sis mesos -gairebé un any des de l’anunci inicial- encara confi-aven en un final feliç. A principi d’abril la tovallola ja estava llan-çada i visible de portes enfora: l’emblema exterior que rebateja-va la porta com a The Flat Club & Roof ja no hi era.

cartellera

Cinemes

BoSque MulticineMeS. Rambla del Prat, 15. tel. 93 217 26 42.• 8 apellidos vascos. 16.00, 18.05, 20.15 i 22.20.• El viento se levanta. 16.15• Noé. 19.00.• Tren de noche a Lisboa. 22.00.• Aprendiz de Gigoló. 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.• Carmina y Amén. 16.00, 18.05, 20.15 i 22.20.• La vida inesperada. 16.30 i 19.10.• El pasado. 22.00.• Divergente. 16.00, 19.00 i 22.10.• No se aceptan devoluciones. 16.30, 19.15 i

22.00.• Las aventuras de Peabody y Sherman. Dv, ds

i dg, 16.05.• Pompeya. Dv, ds i dg, 18.10, 20.15 i 22.20. La

resta, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20.

• Rio 2. Dv, ds i dg, 16.15 i 18.30. La resta, 16.15.• El gran hotel Budapest. Dv, ds i dg, 20.30 i

22.30. La resta, 18.30, 20.30 i 22.30.,.

cineMeS giRonA. girona, 175• El silenci del jonc. Dc, 19.30.• Hasta ver la luz. Dv, 17.30. Ds i dg, 16.00 i 22.00.• La imagen perdida. Dv, 21.30. Ds i dg, 20.00.

Dc i dj, 22.00.• Pelo Malo. Dv, 19.30. Ds i dg, 18.00. Dc i dj,

17.30.• Cine Casa Asia: El gran golpe de Choi Dong-hoon

(2012). Ds, 20.00.• Seleme Seleme + Els anys salvatges. Dc,

19.30.• La redempció dels peixos. Dc, 19.30.• Guillaume y los chicos ¡a la mesa! Dv, ds i dg,

17.00. Dc i dj, 17.30. Dv, 21.30. Ds, 22.30. Dg, 20.00 i 22.00. Dj, 19.30.

• Mejor otro día. Dv, dc i dj, 17.30. Ds i dg, 16.00. Dv, 19.30. Ds i dg, 18.00.

• El desconocido del lago. Dv, ds i dg, 19.00. Dj, 19.30.

• Las aventuras de Lily Ojos de Gata. Dj, 21.30.• Gangs of Wasseypur. Dv, ds i dg, 21.00. Dc,

21.30.

VeRdi Hd. carrer Verdi, 32 • Sala 1: El Gran Hotel Budapest. 16.00, 18.10,

20.20 i 22.30.• Sala 2: El gran cuaderno. 16.00, 18.10, 20.20 i

22.30.• Sala 3: Guillaume y los chicos ¡a la mesa!

16.20, 18.20, 20.20 i 22.20. Frances Ha. 16.10 i 18.00.

• Sala 4: El viento se levanta. 20.00 i 22.30.• Sala 5: Matterhorn. 16.10 i 20.30. Her. 18.00 i

22.25.

VeRdi PARk. torrijos, 49. • Sala A: La vida inesperada. 16.00, 18.10,

20.20 i 22.30.• Sala B: The lunchbox. 16.00, 18.10, 20.20 i

22.30.• Sala C: Tren de noche a Lisboa. 16.00, 18.10,

20.20 i 22.30.• Sala D: Moliere en bicicleta. 16.00, 18.10,

20.20 i 22.30.

TeaTres

teAtReneu. terol, 26Sala cafè teatre. • A los 40 petamos!!! Dv i ds, 21.00. Dc, 20.30..• Magia S.A. junior. Dg, 17.15.• Bienvenidos a la coñocracia. Dj, 20.30. Dv i

ds, 23.59.

• Crucidramas, humor en tiempos revueltos. Ds, 19.30. Dg, 18.30.

• La Caputxeta i el Llop. Ds, 16.30. Dg, 12.15. • Todo sobre mi pene. Dj, 22.00. Dv, 22.30. Ds,

22.30. Dg, 20.00. • Sessió Golfa. Dv i ds, 23.59.Sala Xavier Fàbregas. • Blancaneus i els set nans. Ds i dg, 17.00 i

12.00.• Bruna, la Bruixeta. Ds i dg, 18 i 17.00.• Diario de un cuarentón. Ds i dg, 20.00 i

20.30.• Impro Horror Show. Ds, a les 23.30 h.• Impro Show Singles Night. Dv, 23.30. Dc,

21.30.• Impro Fighters Revolution. Dv, a les 21 h• Magia S.A. junior. Ds, 18.30. Dg, 17.00. Dj,

18.30.

14


esports

L’Europa desaprofita la primera ocasió per situar-se com a líder L’Europa segueix a un punt del líder, la Montañesa, que va em-patar a casa contra el Corne-llà, tercer, en un duel fraticida. L’empat sense gols a Palamós impedeix als escapulats fer-se amb el primer lloc quan només queden tres partits per disputar-se. La propera jornada és segura-ment el darrer cartutx que tenen els graciencs per fer l’assalt al liderat. Els de Nou Barris se les heuen amb el Rubí, que és a no-més un punt de la quarta plaça i que ve de derrotar l’Ascó (4).

Les lesions de tres dels puntals de l’equip han impedit enguany fites més ambicioses

El conjunt gracienc va tancar la temporada aquest cap de setmana derrotant el CN Sant Andreu per 8 a 6 consolidant-se còmodament en la vuitena plaça. “És la millor manera d’acabar el campionat, que ha estat complicat i dur” assegura Tato Garcia, que enguany ha deixat la direcció esportiva i s’ha posat al capdavant de l’equip en substitució de Txema Montero. Sigui com sigui, els graciencs han fet la millor temporada des del seu retorn a Divisió d’Honor fa quatre anys.

Xavi tedó

El Catalunya va començar molt bé la temporada sent l’equip re-velació, però les greus lesions dels hongaresos Arpad Babay i Gabor Egedy al mes de desembre, sumat a la baixa per motius laborals d’Au-dric Ollé van trastocar els plans del conjunt del nord de la Vila. “Hem jugat mitja lliga sense els dos boies titulars i Babay, el nostre pitxitxi, que feia cinc o sis gols per partit”. Tot i aquestes sensibles absències, el Cata va aconseguir classificar-se per jugar la Copa del Rei, que era el gran objectiu de la temporada. “La resta de la plantilla, amb ju-gadors molt joves, ha fet un esforç sobrehumà jugant per sobre de les seves possibilitats i a quarts de fi-nal de la Copa només vam perdre per un gol contra el Mataró, un

CN Catalunya

El CN Catalunya en el duel que va mantenir contra el Waterpolo Navarra

dels equips més forts del campi-onat”. L’entrada al play-off de la Copa ha estat un revulsiu per als graciencs que han estat capaços de sumar més punts a la segona volta que no a la primera amb tots els efectius. “La Copa ens ha donat forces perquè hem vençut al Saba-dell i al Sant Andreu a casa i contra el Canoe només vam perdre d’un i contra el Barceloneta vam fer un bon paper també”. Garcia prefe-reix no especular sobre què hagu-és passat sense les lesions: “És el dubte que queda”. Ell no en té cap sobre la seva continuïtat: “Vull se-guir”. Mantenir el mateix bloc és l’altre gran objectiu.

El CN Catalunya acaba vuitè en la millor temporada des del retorn a l’elit

breus

El Vedruna venç a la pròrroga i puja per primer cop a Segona

El Vedruna-Gràcia necessitava guanyar un dels dos partits que quedaven per disputar-se per pu-jar a Segona Catalana i ho va acon-seguir diumenge, a la primera, derrotant la UE Gaudí a la pròrro-ga per 53 a 62. Després d’arribar al descans amb victòria visitant per només dos punts, a la represa la igualtat es va mantenir, i a vint segons per acabar el partit, les de Gràcia van aconseguir forçar la pròrroga quan perdien de dos. Al temps extra, el Vedruna va impo-sar la seva llei i es va acabar impo-sant amb un parcial de 2 a 11.

Agnès Sosa

Barceloneta, Mediterrani, Terrassa i Mataró Quadis lluitaran pel títolLa victòria del CN Terrassa con-tra l’AR Concepción de Madrid a la darrera jornada de la lliga regular permet als egarencs si-tuar-se en la cobejada segona plaça, que li dóna l’avantatge del factor piscina a les semifinals perquè jugaran el segon i si és necessari el tercer partit a casa contra el Mataró Quadis. L’altra semifinal la disputaran l’Atlètic Barceloneta, que ha guanyat els 22 partits disputats i que amb tota seguretat es tornarà a

proclamar campió de la Divisió d’Honor, contra el CE Mediter-rani, que l’any passat ocupava la part baixa de la Divisió d’Ho-nor i que aquesta temporada ha trencat tots els registres. La part baixa també es va decidir en aquesta darrera jornada. Finalment baixa a Primera Di-visió el CN Helios, amb només una victòria en tot el campionat, i promociona l’AR Concepción, que mirarà de salvar la catego-ria davant l’Echeyde.

resultats i classificacions

FUTBoL

TERCERa DIVIsIÓ, GRUP 5

Propera jornada (36a)Europa - Rapitenca Resultat 35a jornadaPalamós - Europa 0-0 Classificació Punts 1. Montañesa .......................................... 67 2. Europa ................................................... 66 3. Cornellà ................................................ 66 4. Ascó ....................................................... 64 5. Rubí ...................................................... 636. Terrassa ................................................. 60 7. Palamós ............................................... 59 8. Pobla de Mafumet .............................. 519. Santfeliuenc ......................................... 51 ... 17. Masnou ................................................. 38 18. Gavà ...................................................... 36 19. Rapitenca ............................................. 31 20. Gramenet ............................................. 15

WaTERPoLo

DIVIsIÓ D’HonoR

Resultat 22a jornadaCN Catalunya - CN Sant Andreu 8 - 6 Classificació Punts 1. Atlètic Barceloneta ............................ 66 2. CN Terrassa .......................................... 53 3. Mataró Quadis .................................... 51 4. CE Mediterrani..................................... 43 5. CN Sabadell.......................................... 35 6. Real Canoe ........................................... 33 7. CN Sant Andreu .................................. 30 8. CN Catalunya ....................................... 28 9. Waterpolo Navarra ............................. 2010. CN Barcelona ...................................... 1811. AR Concepción-Cdad Lineal ............... 512. CN Helios ................................................ 3

BÀsQUET

CoPa CaTaLUnYa MasCULÍ, GRUP 2

Resultats 28a jornada JAC Sants - Lluïsos de Gràcia - 74 - 69 Classificació .................................. P.G. P.P. 1. River Andorra B ........................... 22 6 2. Martorell ....................................... 22 6 3. Grup Barna A ............................... 20 8 4. JAC Sants ...................................... 20 8 5. Physic Igualada ........................... 17 11 6. Baricentro Barberà ..................... 16 12 7. AESC Ramon Llull A .................... 16 12 8. UE Sant Cugat 1........................... 15 13 9. Lluïsos de Gràcia ......................... 14 14 10. Castellar A .................................... 12 16 11. S.E.S.E A ........................................ 12 16 12. Gavà 1 ........................................... 11 1713. Sant Pere Solmania ..................... 9 19 14. La Salle Reus ................................. 8 20 15. El Vendrell .................................... 8 20 16. Sferic Terrassa .............................. 2 26

DIVIsIÓ D’HonoR JUVEnIL, GRUP 3

Resultat 30a jornada Europa - Cornellà 1 - 5 Classificació Punts 1. FC Barcelona ....................................... 72 2. RCE Espanyol ....................................... 62 ... 13. Europa ................................................... 29 ... 16. CD Menorca ......................................... 12

sEGona DIVIsIÓ FEMEnIna, GRUP 3

Resultat 25a jornadaPeña Oscenses - Europa 1- 5 Classificació Punts 1. Espanyol B ........................................... 582. L’Estartit ............................................... 51 4. Europa ................................................... 48 ... 14. EE Guineueta ...................................... 12

2a CaTEGoRIa MasCULIna, GRUP 1

Santa Coloma - UE Claret 82 - 63Vedruna Gràcia - CB Alisos A 73 - 42 Classificació .................................. P.G. P.P.1. CB Santa Coloma ........................ 25 3... 3. Vedruna Gràcia ........................... 19 9...10. UE Claret ....................................... 13 15... 16. S.E.S.E B.......................................... 3 25

1a CaTEGoRIa MasCULIna, GRUP 2

Resultats 28a jornadaGrup Barna B - SAFA-Claror A 73- 72 Classificació .................................. P.G. P.P. 1. La Salle Manresa A ...................... 20 82. Sedis La Seu d’Urgell .................. 20 8...10. SAFA Claror A .............................. 14 14... 16. Font Castellana B ......................... 7 21


15

activitat econòmica

Amb els anys, l’increment d’alumnes estrangers que ve-nen a estudiar a Barcelona ha convertit la ciutat en una

Ignasi Fortuny

Montse Serret (esquerra), directora del BCU, i part de l’equip a la seu de Torrent de l’Olla

Del món a Barcelona per Gràciade les principals destinacions universitàries, fent d’aquest gran moviment de joves estran-gers una de les activitats eco-nòmiques més importants de Barcelona. Per això, des de l’any 1997 l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i les principals universitats catala-nes van impulsar el Barcelona Centre Universitari, el servei de suport als estudiants estrangers que, segons la seva directora, Montse Serret, “té com a objec-tiu principal que ningú deixi de venir a Barcelona per problema d’allotjament”. I és que tan sols amb la beca Erasmus es calcu-la que són uns 35.000 els joves que venen a estudiar graus o postgraus a tot l’Estat, xifra que any rere any segueix augmentant lleugerament.

El BCU ajuda estudiants i professors estrangers a integrar-se a la ciutat

Gràcia es és una de les des-tinacions més atractives pels turistes que visiten Barcelona, com també pels estudiants universitaris d’arreu del món. Des de fa 17 anys el Barcelona Centre Universita-ri (BCU) gestiona l’arribada d’estudiants i professors universitaris a la ciutat i ho fa des de Gràcia, el segon barri, després de Ciutat Vella, amb més demanda de pisos i residències per viure-hi.

reportatge Ignasi Fortuny

gestioni des de Gràcia no és casu-al. “Gràcia és una posició estra-tègica dins de Barcelona. És un lloc equidistant de totes les uni-versitats”, raona la directora del BCU. Serret també explica que és el segon barri amb més deman-da d’allotjament però el quart en

nombre d’estudiants vivint-hi. “No tenim prou places a Grà-cia per engolir la demanda”, lamenta Serret. La directora també apunta que la crisi ha fet baixar els preus un 30-40% i que cada cop tenen més oferta de pisos disponible al barri.

Des del BCU gestionen l’allot-jament d’uns 2.000 alumnes, investigadors i professors, dels quals la meitat viuen en residèn-cies d’estudiants i l’altra meitat en pisos habilitats i dissenyats especialment per a estades tem-

porals. Però “el BCU és un servei que vol anar més enllà, facilitant la integració total de l’estudiant”, comenta Serret. Una integració que passa des de l’assessorament jurídic i lingüístic fins a una in-tegració cultural, amb ofertes d’oci a la ciutat. I que tot això es

“Gràcia és un lloc equidistant de totes

les universitats”, diu la directora del BCU

16


la torratxa

Jordi Lanuza

Vuit anys

Cada any, sobre aquestes da-tes, celebrem l’aniversari del bar Vinil(). Son dates impor-tants, tant com les experièn-cies que ens ha aportat a mi i a molts amics i coneguts. Ja han passat vuit anys des d’aquell dia que obríem les portes i procuràvem aportar una programació de concerts acústics problemàtics. Vam deixar de programar, però vam seguir apostant per oferir un tipus d’ambient que necessitàvem. Ens conmou haver estat capaços d’omplir aquest buit. Hem passat per tot tipus de històries, amables i angoixants, però tot ens ha enfortit i ens ha fet veure com paga l’esforç l’ agraïment de tots els que hi veniu. Aquest any en fem vuit. Ho celebrarem el 3 de maig a la sala Becool. A les 21 començarem amb una intro/impro sorpresa. Des-prés hi haurà concertàs de Nothing Places i tot seguit, la Banda Inèdita (membres d’Standstill, Love of Lesbi-an, Mishima i Egon soda). Després seguirem amb unes sessions dels dj’s del Vinil(), Bombjack dj, Too many Rickys, Miniña dj, que sempre aixequen la festa ben amunt. Vuit aniversaris, vuit mo-ments crucials per la història del bar. La sensació és d’ha-ver fet les coses tan bé com hem pogut i ens han deixat. El més important de tot això han estat les vivències que hem compartit amb una familia, cada dia més ferma i estable, en un moment on aquesta ciutat, aquest país i aquest món, pateixen greus problemes polítics, econò-mics i socials.

Gràcia escapulada

Les motivacions com a motorEl passat diumenge va succeir un fet insòlit per l’espectador. Els jugadors del Palamós van negar-se a jugar el primer minut del partit contra l’Europa. Un acte de protesta pels problemes econòmics que estan patint però també un acció conjunta que dó-na lloc a una profunda reflexió.A l’esport, com a la vida, la moti-vació és el motor del comporta-ment. D’entrada, vull transmetre tot el meu suport, respecte i com-prensió no només amb el vesti-dor del Palamós; sinó amb tots els col·lectius que viuen aques-ta situació. Algunes d’elles són més notòries perquè arriba un moment en què es fan públiques però n’hi ha d’altres que es viuen en silenci. Com a capità, m’ha tocat manegar circumstàncies similars i són molt delicades. Afortunadament han estat molt poques. A vegades des de fora es

Àngel Garreta

pot tenir la temptació de prejutjar abans d’hora. Estic convençut que els jugadors del Palamós han deci-dit donar aquest pas després d’ha-ver-ne fet molts d’altres abans. Pri-mer, perquè conec perfectament com són els vestidors d’un esport i segon, perquè entre d’altres co-ses, en un grup de 25 personalitats diferents mai les decisions són ra-dicals ja que aquesta diversificació tendeix a equilibrar les coses.Molt sovint, contextos com aquests van lligats a situacions personals molt diferents i delicades. Sense anar més lluny, jo n’he viscut de molt a prop amb companys meus i us asseguro que no són banals. No només afecten a les persones que les pateixen sinó també a tots aquells companys o amics que con-viuen amb ells i que se’ls estimen. Estem a la part final de temporada i, malauradament, és un període molt propici a que passin aquestes coses i l’explicació la trobem en la

capçalera de l’article : les motiva-cions.M’agradaria tirar força anys enrere i explicar-vos una vivència. Era un típic entrenament de pretempora-da i un entrenador va reunir a tota la plantilla per preguntar-nos indi-vidualment quines qualitats havia de tenir un equip per a assolir una molt bona temporada. Jo era jove. Escoltava i aprenia a la vegada. O almenys això intentava. Tots vam anar dient qualitats humanes cer-tes però també molt evidents fins que li va tocar el torn a un company i només va dir ... “ jo crec que qual-sevol grup ha de tenir objectius”. No va dir res més però, en aquell moment, vaig pensar que l’havia clavat. I encara ho penso. Siguin els que siguin, previstos o impre-vistos però objectius al capdavall.La motivació de la permanència d’un equip explica alguns resultats inesperats a les jornades finals de lliga quan ja no hi ha marge. En el

cas de l’Europa, l’objectiu de ser campió. Tots sabem els avantat-ges que això dóna en afrontar el play-off des que se’n va canviar el sistema, la satisfacció indi-vidual i el prestigi com a club. També els reptes personals de fer bones actuacions de cara al futur o el repte d’un equip que vol quedar en la millor posició possible en són altres exemples. En l’aspecte contrari, cada any veiem davallades d’equips que es queden en terra de ningú i que perden aquest objectiu tan necessari.Quan un equip o esportista es queda sense motivació, es que-da sense motor. Li falta alguna cosa. El seu dia a dia ja no és intens, ja no és tant il·lusionant i tot el club varia. Segurament ai-xò és el que ha passat a Palamós. En el moment en què les opcions de play-off s’han posat molt difí-cils i siguin quins siguin els mo-tius (això és una cosa que només saben cada una de les parts), una situació que se sostenia per aquest fet, ha acabat per pre-cipitar-se. Per això vaig trobar tan encertada la frase que aquell company va exposar un calorós dia de juliol perquè, al capdavall, si som esportistes ho som per-què ens agrada la competició. No som màquines però necessi-tem un motor que ens il·lusioni a competir al màxim nivell.

Siguin els que siguin, previstos o imprevistos, un equip o esportista ha

de tenir objectius

El Palamós, ja sense opcions de play-off, ha

decidit ara protestar per no cobrar els sous

Àlex Delmàs

Els jugadors del Palamós no van disputar el primer minut de joc contra l’Europa per no cobrar

2 de maig de 2014 front veïnal per forçar un debatla direcció tira la tovallola abans d’obrir,...

Documents