Persistir en la disbauxa, disfressar la realitat

El davantal del FrontEn el context de la crisi que ens ha tocat viure, s’ha convertit ja en habitual per part dels poders públicsel recurs a mots o expressions destinats a tapar la brutalitat de les mesures que s’adopten. Sovints’han creat veritables artefactes semàntics per tal de fer canviar la percepció dels conceptes. Així ales retallades n’hi diuen “reformes”, a l’acomiadament “flexibilitat laboral”, a la llibertat d’especulació“guanyar la confiança dels mercats”, a la submissió als plans del govern “responsabilitat”, a abaixarel salaris “guanyar competitivitat”: és la perversió del llenguatge per la política de baixa estofa.

Els gràfics d’aquesta portada són la prova evident de com en un temps rècord de dos anys es potmalmetre un país a mans d’un govern entestat en liderar polítiques de retallades i d’austeritat suïcida.Es van fer dir el “govern dels millors”. Aquesta expressió es mereix un lloc d’honor a l’univers orwelliàal costat dels ministeris de “l’Amor”, de “la Pau”, de “l’Abundància” o de “la Veritat”. Ara són el governdels mateixos i ens volen dur a una Arcàdia feliç. I és cosa sabuda que els mateixos, fent el mateix,són encara pitjors.

Salut i República

II ÉPOCA GENER 2013 N. 685PORTAVEU DEL PSUC VIU - COMARQUES GIRONINESwww.psuc.org / psucviucc.gg@gmail.

Del “govern dels millors”Del “govern dels millors”al govern dels mateixosal govern dels mateixos

PIB Catalunya 2010-2012 Augment del deute 2011-2012

Demanda interna i despesapública 2010-2012

Atur 2011-2012

2

editorial

“El Punt Avui”, paradigma de publicació es-biaixada incondicionalment cap a les po-

sicions de CiU, qualificava de “Pacte per laLlibertat” l’acord de legislatura a què han arri-bat CiU i ERC. Heus aquí un nou exemple de dis-funció semàntica entre l’expressió i la realitat,d’artifici destinat a esdevenir cortina de fum peramagar el conflicte social que viu el país.

Per començar és un pacte excloent: CiU i ERCsumen el 44’36% dels vots emesos. Només unsistema electoral no democràtic els dóna lamajoria absoluta al Parlament. Si l’exclusió dela majoria és el punt de partida d’allò que pom-posament s’anomena “transició nacional”, nocaldria dir res més de la seriositat d’aquestacord. Però si a això hi afegim que ERC (13’63%dels vots), partit de dubtosa lleialtat en els pac-tes, participa del govern sense ser-hi, i condi-ciona aparentment CiU, la formació messiànicaque ens havia de guiar cap a la terra promesamitjançant la majoria absoluta i que ha acabatfotent-se un tret al peu, llavors tot plegat adqui-reix les característiques d’un vodevil grotesc.

Però encara hi ha més: aquest acord preveupactar amb l’Estat espanyol la celebració d’un re-ferèndum reduït a dues opcions: o el manteni-ment de l’”statu quo” actual o la independència,excloent de nou altres opcions –per exemple lafederal– que sintonitzen amb una part gens me-nyspreable de la ciutadania. D’aquesta manerael dret a decidir queda adulterat i reduït a una ca-ricatura que no té res a veure amb la realitat i

molt menys amb el que significa l’exercici del dreta l’autodeterminació.

Però on realment se’ls veu el llautó als partitssignants és en allò que fa referència a la políticaeconòmica i a les propostes socials: a base desubordinar-ho tot a l’anomenada “transiciónacional”, persisteixen en la política d’auste-ritat i de retallades, de privatitzacions i d’a-justos. El problema per a ells és el dèficit públic,no la taxa d’atur o les polítiques socials. La lluitacontra el frau fiscal (16.000 milions) o la insu-ficiència dels impostos (32%del PIB a Catalunyacontra el 44% a la UE) no són objecte de pre-ocupació ni per a CiU (ja ho sabíem) ni per aERC (ja ho sabem). I això, junt amb la lluita con-tra l’atur, és precisament la pedra de toc de totaaquella política que vulgui posar en primerterme els interessos de la gran majoria.

Davant d’aquesta fabulosa engalipada, no enscansarem de proclamar que ara més que maical per a Catalunya l’articulació d’un espaid’esquerres capaç de conquerir l’hegemoniasocial i política, en solidaritat amb totes aque-lles forces que pugnen per fer de l’Estat espa-nyol una República federal, solidària, laica ianticapitalista. Aquest és el veritable pacte perla llibertat. Això altre no passa de ser xerramecabarata i una comèdia de mal gust, d’aquellesque solen acabar com el rosari de l’aurora.

D’aquesta manera el dret a decidir queda adulterat i reduït

a una caricatura que no té res a veure amb la realitat i moltmenys amb el que significa

l’exercici del dret a l’autodeterminació.

Un acord que va a mal borràs

El proper 9 de març es celebrarà la VI Assemblead’EUiA de les comarques gironines. Vull posar a

la consideració de tots dues qüestions que totes lespersones adherides ens hauríem de plantejar:

*Què hem de fer per tal que EUiA esdevingui el referent polític de la gent treballadora de les nostres comarques gironines?

*Cóm ho hem de fer?

En una situació caracteritzada per la crisi-estafadel capital financer, que està por-tant la lluita de classes al seu ex-trem, amb una sobreexplotacióbrutal de la gent treballadora tant allloc de treball com en el seus dretsbasics, és clar que cal que EUiA escaracteritzi per ser un instrumentpolític de resposta a la agressió delspoderosos. La prioritat és la denún-cia, la proposta alternativa, l’ orga-nització i la mobilització. La lluita de classes ha derevertir a favor dels explotats i aquesta és la priori-tat fonamental.

I per això és imprescindible visualitzar el discurspropi d’EUiA, que EUiA expliciti de forma clara lesseves anàlisis i propostes, cap a la ciutadania i,amb els seus militants, a tots els moviments so-cials, sindicals, veïnals i de tot tipus. Per fer-ho pos-

sible tenim els resultats electorals de la nostra co-alició ICV-EUiA a comarques gironines, que deixenben clar que on EUiA té presència i organitzacióés allà on la coalició obté els millors resultats. Noen va podem dir que el diputat de ICV-EUiA de lacircumscripció de Girona ho és gràcies als vots deBlanes i Lloret, i que és a la comarca de la Selvaon tenim els millors resultats electorals. Tenimtambé l’ excel·lent X Assemblea Federal de IU,tancada amb més unitat interna que mai al vol-tant d’un projecte de classe i federal. Aquesta as-semblea de IU ens ha de donar l’empentanecessària per fer possible el nostre repte. És unactiu al nostre servei, tant per les propostes politi-ques d’aquesta X Assemblea Federal de IU, com

per la seva resolució política, comho són també els homes i donesde la direcció federal de IU que noens fallaran.

Per tancar bé una bona assem-blea d’EUiA de CC.GG. ens cal unbon equip de direcció i un objec-tius politics i organitzatius clars.Un bon equip de direcció que con-

verteixi en pla de treball aquests objectius i facipossible el creixement de l’afiliació i l’ extensió ter-ritorial del projecte. Del que no hi ha cap dubte ésque avui més que mai ens cal una comissió inter-comarcal amb un equip de direcció fort per tirarendavant el projecte. La situació ens ho exigeix.

Albert Miralles i Güell

La tribuna del Front

3

No en va podem dir que el diputat de ICV-EUiA de la circumscripció

de Girona ho és gràciesals vots de Blanes

i Lloret...

Cap a la VI assemblea d’Esquerra Unida i Alternativa de les comarques gironines

Consideramos que las masivas movilizaciones sindicales y sociales contra las políticas neoliberalesdel Partido Popular son expresión de la necesidad de pasar de la confrontación y la resistencia a

la elaboración de una alternativa para organice la rebelión democrática de la mayoría social contra elorden neoliberal. La expresión de esta alternativa ha de ser un Bloque Social y Político capaz de arti-cular a muchas personas, sectores y colectivos, que pivote en torno a un Programa Político transfor-mador y que esté dispuesto a gobernar desde el interés de la mayoría social trabajadora para que elpueblo tome en sus manos su propio destino.

Todo el sistema económico, social y cultural es el que está en crisis. Y ahora es cuando se revelapara millones de personas que tanto los gobiernos del PSOE como los del PP han construido un modeloproductivo dependiente, y que optaron por la ‘salida’ de la crisis surgida del Consenso de Bruselas,que no trae sino depresión y sufrimiento. Esta Unión Europea no nos sirve. Por eso es necesaria suRefundación, para ponerla al servicio de las personas y no de los mercados. Exigimos el control de-mocrático del Banco Central Europeo y la eliminación inmediata de los paraísos fiscales en la pro-pia Unión Europea.

Nuestra propuesta de Estado Social se basa en la idea de que cada derecho esté garantizado por unservicio público que lo haga efectivo e igual para todos.

Exigimos un referéndum sobre los recortes y los regalos a la Banca porque entendemos que es-tamos en una democracia intervenida.

Propugnamos un proceso que consiga dotar de derechos sociales y políticos efectivos a la ciudadanía,que desarrolle una legalidad republicana, que confiera al pueblo soberano la capacidad real de parti-cipar en las decisiones que le afectan directamente, y que determine una política económica y socialal servicio de la mayoría. Proponemos la construcción de una República federal y solidaria que in-corpore el derecho a decidir de los pueblos que la compongan

Si no queremos vivir en un país sin derechos sociales, laborales, democráticos, hay que rebelarse,y eso exige de quienes no admiten la derrota estar a la altura de las circunstancias. Creemos haberdado un paso muy importante en nuestra X Asamblea. Sabemos que tendremos que seguir en ese ca-mino. Tenemos alternativas y determinación por construir con otras muchas personas y colectivos unpresente y un futuro diferente para quienes hoy sufren el paro, los desahucios, la pérdida de derechossociales y laborales. Este es el reto. Nuestro compromiso es organizar esta rebelión con lo mejor denuestros esfuerzos y cualidades, y hacerlo en el horizonte de avanzar hacia la construcción de unmodelo diferente de sociedad, de construcción del Socialismo en este siglo XXI.

4

'Transformar la movilización en organización, la rebeldía en alternativa y la alternativa en poder'

(De la declaración de la X Asamblea federal de Izquierda Unida)

5

Esquerra Unida (IU), la principal força política es-tatal a l’esquerra del PSOE, ha celebrat recent-

ment la seva X Assemblea Federal. Com podemllegir en els documents de l’assemblea, es tractad’un moment excepcional, perquè en els darrersanys s’ha consumat un cop d'estat institucional, im-posat pel Fons Monetari Internacional, el Banc Cen-tral Europeu i la Comissió Europea, organismesabsolutament allunyats de la sobirania popular,que pretenen fer-nos retrocedir als anys cinquantaretallant drets, llibertats i la pròpia democràcia.

Un context de crisi profunda on el capitalisme es-peculatiu internacional tracta de consolidar el seudomini, amb especial repercussió al sud d’Europa,on patim crisi econòmica, però també energètica,mediambiental o alimentària, amb una creixent pri-vatització de serveis públics fonamentals i el bui-datge de les institucions democràtiques. Un modelneoliberal impregnat de populisme, sobre la basede l’hegemonia econòmica i social d’una minoriaprivilegiada i insolidària, una política que el PP, CiUi altres forces de la dreta o el centredreta han seguitfidelment, i que el PSOE no ha sabut o no ha volgutenfrontar.

Les importants mobilitzacions socials contra lespolítiques neoliberals des de la vaga general de se-tembre del 2010, són també un fet decisiu que s’hafet més evident al llarg del 2012, fins a situar laqüestió democràtica en un primeríssim pla. Enaquest context, la X Assemblea Federal d'EsquerraUnida ha estat una oportunitat per donar respostesdes de l'esquerra a tots aquests reptes.

IU vol ser una esquerra alternativa, transforma-dora i anticapitalista, que propugna un sistema deproducció i de consum on la planificació i el mercatestiguin al servei de les persones, i que aposta cla-

rament per la plena ocupació, la igualtat i la justíciasocial. Un model de desenvolupament amb un res-pecte escrupolós per al medi ambient, que rebutjales desigualtats de gènere encara existents enmolts àmbits de la societat. Una esquerra antimili-tarista, defensora de la pau, la no-violència i elsdrets humans, com a valors ètics universals i irre-nunciables. Un moviment polític i social profunda-ment democràtic i assembleari, que creu en l’èticai en l’honestedat com a valors fonamentals, quelluita contra tota mena de corrupció. Una esquerra,en fi, que aposta per avançar decididament capal socialisme del segle XXI, que en cap cas ha designificar seguir models del segle passat.

IU pretén ser també una esquerra republicana i fe-deralista, disposada a defensar el dret democràticd’autodeterminació de tots els pobles. Per avançarper aquesta via republicana i federal, IU vol sumarforces amb altres partits i moviments ecosocialis-tes, nacionalistes d’esquerres o anticapitalistes(ICV, Chunta Aragonesista, Anova, Els Verds...). Itambé vol ser una esquerra internacionalista, tre-ballant conjuntament amb el Partit de l’EsquerraEuropea (European Left) i amb el grup parlamentaride l’Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòr-dica (GUE-NGL), que comparteix amb forces tan di-verses com Syriza, el Front de Gauche, Die Linke oel Sinn Fein, per tal d’impulsar la construcció d’unaEuropa social i democràtica. Una esquerra que,amb l’objectiu de crear un nou món més just i so-lidari, també vol col·laborar amb les forces del’esquerra transformadora i progressista de l’Eu-ropa no comunitària, de la Mediterrània, de l’A-mèrica Llatina i d’arreu del món.

Jordi CórdobaCoordinador d’Esquerra Unida i Alternativa

(EUiA) a les comarques gironines

X Asamblea Federal de IU

Una esquerra unida i anticapitalista

6

Ara és demà

BENVINGUTS AL PSUC VIU!

Vivim moments d’exigència.Moments en els quals, com

deia el nostre estimat MiquelMartí i Pol, “no escalfa el focd’ahir ni el foc d’avui i hauremde fer foc nou”. I per fer realitatel canvi ens cal un instrumentmés fort, més viu, més revolu-cionari. Ens cal un partit moltmés nombrós, perquè a méspartit, més a prop som d’aca-bar amb el règim. Per això salu-

dem amb alegria els nous ca-marades –desenes en els dar-rers mesos a comarquesgironines- que han decidit que“u no és ningú” i que val la penaengrossir els rengles d’aquestsinstruments per al canvi revolu-cionari que volen ser el PSUCVIU i Joves Comunistes. Tresd’ells ens expliquen el perquè iens parlen del seu dia a dia.Benvinguts camarades!

Oscar IbarraPsicòleg. Activista 15-M. Figueres

Explicar el perquè m'he decidit unir-me al PSUC, és tan fàcilcom dir que per un propi exercici de responsabilitat amb lasocietat en la qual visc. Mai m'he plantejat dedicar-me a lapolítica, la meva "frustració", el cinema però sempre he tin-gut un mínim de vinculació amb la política.

De més jove anava al sindicat de la CNT de Figueres, allàvaig adquirir uns coneixements suposo perquè em feia unseguit de preguntes i jo necessitava trobar una resposta.De respostes n'he trobades però de preguntes me’n se-gueixo fent, moltes d'elles en el camp de la política notenen resposta fàcil però si tenen la necessitat del compro-mís social per arribar a tenir la meva resposta, algunes d'a-questes preguntes no son perquè jo hagi nascut amb laideologia marxista marcada dins el meu ADN, sinó mésaviat les circumstàncies en les quals visc per restablir unajustícia social tan necessària avui en dia m'han dut a de-cantar-me per l'opció del PSUC VIU.

M'agradaria explicar moltes més coses, ho deixo per unaltre moment i aprofito per encoratjar la gent a fi que s'im-pliquin d'alguna manera o un altra en la política, ara mésque mai la nostra societat està molt necessitada de gentamb ganes de participar i enriquir-la amb les seves particu-laritats, de tots nosaltres depèn un futur que a dia d'avui eltenim molt negre per tenir un present completament hipote-cat a un capitalisme més que ferotge, ho definiria millor coma psicòpata. I amb aquest darrer picar d'ullet als meus estu-dis, us animo a dir sí en el vostre compromís amb la política.

Ara és demà.

No escalfa el foc d'ahirni el foc d'avui, i haurem de fer foc nou.Del gran silenci ençà, tot el que es mou

es mou amb voluntat d'esdevenir.

I esdevindrà. Les pedres i el camíseran el pa i la mar, i el fosc renoud'ara mateix, el càntic que commou,

l'àmfora nova plena de bon vi.

Ara és demà. Que ploguin noves veuspel vespre tèrbol, que revinguin deus

desficioses d'amarar l'eixut.

Tot serà poc, i l'heura i la paretproclamaran conjuntament el dret

de vulnerar la nova plenitud.

Miquel Martí i Pol

7

Maxi Rica MuntéSecretari d’organització UGT –comarques gironines. Blanes

Fa ja uns anys, potser des del 2006 que sóc al peu del canó, de formadirecta, en la defensa d'un món del treball que no estigui estructuratsobre l'explotació de les persones, per part d'altres persones. En totaquest temps, he passat per diferents etapes; podríem dir que he“madurat” , tant en lo personal, com en els idearis que modulen iconfereixen certa coherència als pensaments i plantejaments del diaa dia -de tanta lluita-.

He passat des de l'acceptació del sistema com a una realitat inqües-tionable, a començar, en el temps, a fer-ho de forma més o menysmoderada; per finalment en l'actualitat, valorar-lo com al veritable cul-pable de tot plegat.

He estudiat i m'he format, llegint a pensadors clàssics i als contem-poranis; he escoltat i m'he envoltat de persones que tenien molt adir, i que en els mitjans tradicionals establerts no els trobes mai. Ien tot aquest procés de creixement personal, he començat a elaborar un criteri i uns posicionamentsnous i crítics, sobre tot allò que m'envolta; de tot allò establert. Quantes més experiències visc en el seg-ment social que m'ha tocat lluitar (com a representant d'un sindicat de classe), més determinació he prespel canvi, per la superació del veritable culpable... el capitalisme. En tota aquest procés, puc dir, que fi-nalment he anat a petar allà on puc continuar amb aquesta evolució natural.., on hom defensa i treballaper aconseguir fer hegemònics els idearis que donin sosteniment a una antiga utopia: el somni per unaltre món, un món sense opressors. Ara començo la meva militància al PSUC-Viu. La sort m'ha fet trobaraquest espai per poder continuar creixent, i només em resta donar gràcies i prometre compromís.

Isabel Carrasco DuranRegidora Ajuntament de Bescanó per l ’Entesa

F.- Quines experiències en treus del teu dia a diaa l'Ajuntament de Bescanó?

I.C.- En el meu cas que partia de la inexperiènciaen la política municipal, el ser regidora m’ha per-mès veure amb més claredat, que segons qui go-verni es pot fer una política a favor d’una minoria,o d’una majoria, amb els pocs recursos dels quedisposa un ajuntament. Politiques a favor dels ne-

gocis que acaben beneficiant a quatre, o polítiques socials que beneficiïn a una gran majoria.

F.- Com animaries a la gent a participar en la política?

I.C.- Cal que la gent s’impliqui, conegui que es fa i com es fa. La gent no només hauria d’anar a votar sinóhauria de fer un seguiment dels politics que ens governen. Perquè hi ha un desconeixement total i unadeixadesa de la ciutadania i aquest és el pitjor mal que patim tothom, perquè després els governants fanel que volen.

Hem d’acabar amb la ignorància política i les llegendes urbanes que només beneficien a la dreta.Vull cridar a la participació de la ciutadania, anant als plens i desprès votant amb consciència. D’altra banda crec que el nostre partit hauria de fer un esforç molt més gran, per donar a conèixer a lespersones que hi ha altres alternatives a les que es donen. Que no ens hem de resignar i que junts podemtransformar la realitat.

Comarques gironinesAigües Ter-Llobregat:

una altra comèdia frívola de CiU

8

Estructures d’estat a Catalunya”, heus ací lapedra filosofal de l’acció política de CiU, ara

també sota l’abric d’ERC. El problema rau però enla contradicció entre allò que es predica i allò querealment es fa. Vegeu si no el fantàstic sainet or-ganitzat pel govern de CiU en relació al tema de laprivatització d’ATL (Aigües Ter-Llobregat), una pri-vatització que, com van dir diverses entitats ecolo-gistes, “no té cap justificaciótècnica, econòmica, social niambiental”. Ja abans ques’adjudiqués ATLL, des de di-versos col·lectius s’havia de-nunciat la privatització,entenent que suposava lapèrdua del control d’un recurs essencial, com ésl’aigua, que només beneficiaria determinades em-preses privades.

En aquest sentit, la plataforma Aigua és Vida jahavia manifestat que tot plegat es traduiria en un in-crement de les tarifes. Això no obstant, el govern deCiU no va dubtar en tirar endavant la privatitzaciód’ATLL, que es va convertir en l’operació d’aquesttipus més gran que ha portat a terme mai la Gene-ralitat, que ja ha cobrat gairebé 300 milions d’eurosd’Acciona, que hauria de pagar-ne un total de 1.000en els 50 anys de la concessió.

Ara l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractu-als de Catalunya (OARCC) ha sentenciat que Ac-ciona hauria d’haver estat exclosa del concurs. Laresolució contra l’adjudicació dóna resposta a unademanda d’Agbar, l’altra aspirant que va concórreral concurs. Segons l’OARCC, Acciona va presentarun projecte de millora de la xarxa de distribució del’aigua superior als 10 anys que fixava el concurs,

fet que li hauria permès pre-sentar una oferta més eco-nòmica que Agbar. Lacompanyia madrilenya ja haanunciat que si perd la con-cessió demanarà el retornimmediat dels 300 milions ja

abonats, a banda d’una indemnització per danys iperjudicis. el Govern de CiU va anunciar que recor-reria la resolució del seu propi organisme. Les crí-tiques de l’oposició no s’han aturat i han tornat aaparèixer les veus que reclamen que no només esfaci marxa enrere en la concessió, sinó que torni aser una empresa pública la que gestioni la compa-nyia.

Tot plegat una frivolitat més de CiU, que per unabanda reclama “estructures d’estat”, però aquellesque permeten treballar com a nació, com és la ges-tió de l’aigua, les ven o les privatitza.

...una privatització que, com vandir diverses entitats ecologistes,“no té cap justificació tècnica,econòmica, social ni ambiental”.

9

ICV-EUiA demana que el 'fracking'

sigui prohibit

CCOO de les comarques gironines denúnciaque “la nova pujada de tarifes de l'ATM deGirona , tot i tenir un augment relativamentmoderat, no s’adequa a la realitat social enun context de greu crisi econòmica quepatim a les comarques gironines.” Si bé esvalora positivament l’esforç de fidelitzacióde la ciutadania envers el transport i els tí-tols de viatge, CCOO entenén “que aquestincrement anual del bitllet senzill de 1,30 a1,40 euros, que suposa un increment del7,7%, no va en la bona línia, com tampocl’increment dels títols multiviatge. I més sitenim en compte que, hi ha hagut una da-vallada important d’usuaris en algunes lí-nies i en altres amb prou feines s’hamantingut i, d’altra banda, les estadístiquesens confirmen que la ciutat de Girona ésde les ciutats amb el preu del transport pú-blic més car.”

Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA)ha decidit sol·licitar la prohibició del sistema conegut com frac-king-explotació de jaciments d'hidrocarburs mitjançant la injec-ció subterrània de grans quantitats d'aigua a pressió per trencarles roques del subsòl-a Catalunya i la resta d'Espanya. En unanota feta pública es diu que el fracking "requereix la injecciócontínua d'aigua [en el subsòl] d'uns 300 litres per segon" el que eleva el consum d'un pou d'extraccióde gas a entre "7 i 20 milions d' litres ", fins a" 100 vegades més que en un pou convencional " i s’esmentatambé que aquest sistema d'extracció de gas requereix l'ús de "unes 500 substàncies químiques, mol-tes d'elles cancerígenes i altres amb propietats preocupants".

A Catalunya hi ha diverses prospeccions per trobar jaciments de gas natural susceptible de ser explotatper fracking que porta a terme l'empresa Montero Energy Corporation, a les comarques d'Osona, el Ripo-llès, la Garrotxa i la Segarra. Les sol·licituds abasten un extens territori d'unes 160.000 hectàrees que in-clouen 81 municipis.

L'inici de les prospeccions ha aixecat una successió de protestes i mocions contràries a Ajuntamentsi consells comarcals. També entitats com Ecologistes en Acció han presentat al·legacions als plans deMontero Energy Corporation. L'entitat critica l'elevat impacte del fracking i el risc de contaminació: "Elmés perillós és que gran part de la barreja líquida no es recupera: o salta a la superfície o es queda enel subsòl", afirma Pablo Cotarelo, d'Ecologistes en Acció.

El bitllet d´autobús senzill

puja un 7,7% a Girona i ara

se situa en 1,40 euros

Protestes a Girona, i Figueres

contra la inauguració de l’AVE

El dimarts, dia 8 de gener, els dos retalladors, en Mas i enRajoy, i en Felip Borbó es van desplaçar a Girona i a Figue-res per tal d’inaugurar l’AVE. Tot un detall i tot un símbol:no podía tenir millors padrins la inauguració d’una infraes-tructura ideada per als més rics en detriment de la granmajoria, que ha de patir uns serveis i unes infraestructurescares i lamentables, per exemple el servei de rodalies fer-roviàries a les nostres comarques.

A Girona nombroses persones es van donar cita a les 12del migdia davant l’estació per tal de fer patent el seu re-buig, i a Figueres, desenes de pagesos convocats per laUnió de Pagesos es van concentrar per per reclamar a laministra de Foment i a Adif el cobrament de cinc milionsd’euros corresponents a les expropiacions de terrenys peron passa el tren que encara no ha pagat.

Activitat sindical

10

L'empresa TRETY, S.A.U. de Maçanet de la Selva vol acomiadar el 31,9% de la plantillaSegons informa la Federació d'Indústries del Tèxtil,Químiques i Afins (FITEQA) de CCOO de Catalunya,l'empresa TRETY, S.A.U. de Maçanet de la Selva,del grup multinacional francès TREVES, va presen-tar el passat dia 17 de desembre, davant el Depar-tament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat, unExpedient de Regulació d'Ocupació d'Extinció delscontractes de treball, que està previst afecti a 145treballadors (31,9% de la plantilla) d'un total de454 que composa la plantilla a l'actualitat.

Concentració del Comitè d’Empresa en suport als acomiadats

CCOO Girona vol la readmisiódels treballadors de Dominion

Els integrants del Comitè d’Empresa de DOMI-NION INSTALACIONES Y MONTAJES es van con-centrar el dijous, 10 de gener, davant la seu delDepartament d’Empresa i Ocupació a Girona ensuport als companys acomiadats a finals del’any passat i per exigir la seva readmissió.

La concentració es fa coincidint amb la reuniódel tràmit de conciliació per l’acomiadament dis-

ciplinari d’un dels treba-llador que, a més a més,era membre del Comitèd’Empresa. El Sindicatd’Indústria de CCOO deGirona dóna suport a laconvocatòria.

Un 9% més d’EROs a les comarques gironinesaquest darrer any

Dolors Bassa, secratària d’UGT comarques giro-nines ha presentat la valoració dels EROs a Co-marques Gironines. El nombre d'aquests a lanostra demarcació, ha augmentat un 9% en eldarrer any, arribant a 376 expedients presentats,vers els 346 presentats l'any 2010; el que repre-senta 4,7 vegades més expedients que els pre-sentats l'any 2008 (80 expedients). El nombred'afectats creix en 2.135 persones respecte eldarrer any, éssent un total de 5.613 persones lesafectades per un expedient. Per sectors, els quepresenten un major augment de nombre d'expe-dients són la construcció, passant de 41 a 86; iel sector serveis, que passa de 91 a 157.

CCOO denuncia l'empresa BICISGirona per enviar la plantilla a casa en base a un ERO temporal que no ha presentat

El Sindicat d’Indústria de CCOO de Girona ha pre-sentat una denúncia davant la Inspecció de Treballcontra l’empresa BICIS Girona per enviar la planti-lla a casa en base a un ERO temporal que noconsta que s’hagi presentat. L’empresa, amb seua Vilablareix, té 12 treballadors i es dedica al mun-tatge de bicicletes per a una altra empresa.

CCOO denuncia que el passat 14 de desembre ladirecció de l’empresa va comunicar verbalment ala plantilla i a la delegada de personal que a partirdel 17 de desembre no anessin a treballar, fins anou avís, per manca de material per al muntatgede bicicletes. L’empresa addueix la presentaciód’un ERO temporal per justificar aquesta decisióperò, segons ha informat el Departament d’Em-presa i Ocupació, no els consta que l’empresa hagipresentat aquest expedient. De fet, BICIS Gironatambé ha estat demandada judicialment per pagarsalaris inferiors als que marca el Conveni provincialdel metall de Girona. El judici està previst per almes de febrer. El Sindicat d’Indústria de CCOOtambé estudia prendremesures contra l’em-presa per impagamentsalarial, ja que deu a laplantilla part de la nò-mina de novembre i detot el mes de desembre.

Quan i per què vas començar a militar

a la JC?

L’any 2007 vaig començat a estudiar a la universi-tat i des del principi vaig participar en l’assemblead’estudiants de la facultat, i uns mesos desprésvaig entrar a militar a l’AEP. El curs polític següentvaig entrar a la Juve, en primer lloc, perquè enteniaque la lluita no es podia reduir a l’àmbit universi-tari. De seguida vaig entendre la necessitat de su-perar l’actual model capitalista per assolir unasocietat més justa, solidaria, sense explotació,etc. En segon lloc, el perquè concretament vaig en-trar a la Juve, va ser per la seva aposta decididaper la construcció del Socialisme, l’aposta per la IIIRepública i els seus vincles amb la UJCE.

Sempre he pensat que la lluita per la construcciódel Socialisme no es podia quedar en l’àmbit ca-talà, sinó que hem de treballar amb els camaradesde la resta de l’Estat i en fraternitat amb el conjuntde treballadors i treballadores de tot l’Estat.

Des de la teva experiència com

a militant i secretari general de JC

quins instruments de lluita creus

que té la joventut davant l'actual

situació econòmica i laboral?

L’únic camí és la lluita. La forma és l’organització.És imprescindible que el jovent català s’organitziper defensar els seus interessos. Que s’organitzi jasigui al seu centre d’estudis, al seu barri o al seucentre de treball.

Com valores l'estat de l'esquerra

anticapitalista a Catalunya?

Consideres que és possible avançar

cap a la creació d'una Siriza catalana?

Bé, estem en un moment de crisi multidimensionali que afecta a diversos àmbits de la vida humana.L’esquerra anticapitalista afronta aquesta situacióamb debilitat, i Catalunya no és una excepció.Cada realitat concreta te les seves complexitatsconcretes, les seves potencialitats i els seus ele-ments “en contra”, per a ser superada.

A Catalunya continua tenint validesa la reflexióque va motivar la construcció d’EUIA, de la ma-teixa forma que té vigència IU a nivell estatal. Enl’actual moment, es fa més imprescindible que maiallà on es dona el conflicte, estar a les mobilitza-cions, a les diverses lluites. L’horitzó és treballar enàmplies aliances socials amb l’objectiu de dur aterme un procés constituent autònom, propi i declasse.

Quins són els teus referents polítics?

La veritat es que no en tinc cap. Intento aprendredels companys i companyes de militància diària. In-

11

GENER 2013

Front joveL’únic camí és la lluita.

La forma és l’organitzacióEntrevista amb Benjamí Moles,

Secretari General de Joves

Comunistes

segueix

tento extreure algun tipus de coneixement de lesseves reflexions, ja sigui de caràcter polític o perso-nal. Personalment i política creixo a partir i gràciesa la gent que m’envolta.

Un personatge històric que destacaries

Bé, al llarg de la història han existitmoltes persones que a través delseu pensament i/o de la seva accióhan influït decididament en el seucontext històric concret. Em resulta-ria difícil triar-ne tant sols un. De fet,considero que és important pen-sar en termes de col·lectivitat, ésa dir, que qualsevol personatgehistòric “destacable” no te capsentit sense pensar en el altresmoltes persones, moltes d’ellesanònimes, que d’alguna forma l’haninfluït o han contribuït col·lectiva-ment a transformar la realitat con-creta que l’envoltava.

Una lectura revolucionària

que recomanaries

El trabajo científico de Marx y su noción de ciencia,de Manuel Sacristán Luzón.

Joves comunistes acaba de

fer 15 anys, alguna reflexió

o missatge a la militància al

respecte?

Molt resumidament. Venim de moltlluny i anem més lluny encara. Isobretot, que no veiem la nostraacció d’una forma individual, sinócom quelcom col·lectiu i ambtranscendència històrica. Sempres’ha de mantenir aquest punt devista per a no perdre les forces i serperseverants en la lluita, que ésdiària.

JOVES COMUNISTES FA 15 ANYS

Aquest passat mes de desembre va fer 15anys de la fundació de Joves Comunistes,organització política juvenil del llavors re-cent creat PSUC viu. Diferents generacionsde joves compromesos, amb el seu es-forç, compromís i il.lusió, han construït alllarg d'aquests anys una organització delluita per una societat més justa, lliured'explotació i desigualtats socials. Avui,més que mai, ens reafirmem en la vi-gència de l'ideal comunista i que nonomés és possible, sinó imprescindi-ble, transformar la nostra societat.

Així, el proper 1 de febrer, celebremels nostre 15 anys d'història, sotael lema "La unitat d'avui, l'alterna-tiva de demà".

T'hi esperem!

Front jove

12