PORTAVEU DEL PSUC VIU - COMARQUES GIRONINESwww.psuc.org / psucviucc.gg@gmail.

II ÉPOCA MAIG 2013 N. 689

El davantal del FrontEl 6 de gener del 1981, dia de Reis, amb la clausura del V Congrés del PSUC, es pot ben dir que es va fracturarde forma irreparable no només l’instrument que havia estat el pal de paller de l’antifranquisme a Catalunya, sinótambé l’eina sense la qual no era concebible una Catalunya avançada, en el camí del socialisme i del comunisme.Jordi Pujol, que quan vol és prou franc, declarava el 16 del mateix mes que “un fet determinant en la crisi delPSUC, a la meva manera de veure, és que en els propers anys Espanya entrarà a l’OTAN”. Paraules sibil.linesque auguraven que era condició “sine qua non” la desactivació del comunisme català en la deriva dretana de lasituació política a casa nostra, que té com a culminació l’actual poti-poti de corrupció, enviliment de la demo-cràcia, atur, espoli de classe i desmantellament de les conquestes socials, cosa difícilment concebible amb unPSUC fort.

El primer de maig del 2013, el PSUC viu i el PCC, amb una Declaració política conjunta adreçada a tots aquellsque, organitzats o no, es reclamen del comunisme, es proposen iniciar “un procés d’unitat dels homes i donescomunistes que viuen i treballen a Catalunya”, i davant dels reptes que avui vivim, manifesten que és necessari“com en altre temps, un gran partit comunista de tots/es per les noves tasques de la revolució democràtica i pelsocialisme”. Els temps de lluita ha de ser, en efecte, temps d’unitat. Benvingut sigui el mes de maig, mes de flo-racions, de canvis i de Revolució.

Salut i República

Ni vergonya ni decència!Deien (Rajoy i Mas) que amb ells baixaria l’atur

6.200.000 aturats a Espanya

900.000 a Catalunya

A Girona: 50 aturats més cada dia

Declaració política del PSUC Viu i el PCC

Els temps de lluitasón temps d’unitat.Per l’unitat dels i lesComunistes deCatalunya (pàgina 4)

2

editorial

Robar (algú) amb engany i males arts, així éscom el diccionari defineix el verb estafar, i

convindrem que estafa, acció i efecte d’estafar,és l’atribut que més s’adiu al subjecte crisi.Aquesta crisi és una estafa. Hi ho és perquè enel rerefons de tot plegat una cosa queda clara:uns, la gran majoria, els treballadors i treballa-dores, les classes populars perden per tal queuns altres, el capitalisme especulatiu, la banca,els grans empresaris gua-nyin. 50 gironins van cadadia a engrossir l’holocaustque suposa el nombre des-comunal d’aturats a Espa-nya i a Catalunya. Queningú s’amagui: tant el PPcom CiU van anar a leseleccions venent la motoque amb ells baixaria l’a-tur, CiU fins i tot va gar-rular que ho faria en un50%. Com uns vulgarsestafadors van vendreamb engany i malesarts allò que no tenen:ni vergonya i ni decèn-cia.

Perquè aquesta és larealitat que posa demanifest el fracàs rotund de les polítiques so-cioeconòmiques, aplicades a instàncies del ca-pitalisme més brutal, pels governs del PP i deCiU: 6.200.000 d’aturats (900.000 a Catalu-nya), un atur juvenil superior al 55%, 152.000treballadors autònoms destruïts durant el2012, 12.000.000 de persones en risc d’exclu-sió social, 1.700.000 llars sense cap ingrés,un 30% de treballadors que no arriben ni a mi-leuristes, 300.000 llars queviuen de la pensió delsavis, 415.117 desnona-ments. Els més poderosos,a Espanya i a Catalunya,han vist, però, com el seupatrimoni a les SICAV crei-

xia en un 50%. Davant d’això, qui gosa dir queno som davant de l’espoli de classe més sal-vatge? Quina ànima de càntir pensa en una sor-tida de la crisi en el marc del capitalisme, quanés precisament la crisi la forma que ha pres elcapitalisme per tal d’incrementar bestialmentels seus beneficis?

Dia rere dia les conquestes socials es veuenagredides i els drets col·lec-tius laminats. Com a mos-tra un botó: el juliol, dosmilions de treballadorspoden perdre el convenicol.lectiu. D’altra banda lacorrupció és quelcom més

que un catàleg de poca-vergonyes: és la conse-qüència de la manca decontrol públic sobre lesdecisions polítiques.

El Primer de Maig d’en-guany ha significat un in-crement notable del’acció reivindicativa alcarrer. A Girona la mobi-lització sindical ha tripli-cat la seva presència.

Això és important, però encara insuficient. Unaaltra política és possible. Cal continuar ambl’estratègia de mobilització sostinguda, fent co-incidir les lluites socials amb les reivindicacionssindicals, en el camí d’una vaga general, creantles condicions per a un “escrache” massiu alsistema. I cal transformar la mobilització so-cial en organització, la rebel.lió en alternativai l’alternativa en poder. Com diu Cayo Lara, elnostre objectiu és “conquerir el poder per tal de

posar les lleis al servei de lamajoria social”. El contrariseran els 50 aturats diarisque a les comarques giro-nines afegeixen dolor aldolor i sofriment al sofri-ment.

50 aturats més cada dia

...la corrupció és quelcom més que un catàleg de pocavergonyes: és la conseqüència de la manca

de control públic sobre les decisions polítiques.

Com uns vulgars estafadors van vendre amb engany i males

arts allò que no tenen: ni vergonya i ni decència.

El 3 de febrer de 1796 tingué lloc la conjura de Sant Blai, intent fracassat de proclamar la república a Madridper primer cop. El protagonista era un mallorquí que havia passat pel París revolucionari, Joan Mª Picornell.

Condemnat a mort, la pena li fou commutada per la de reclusió perpètua en els penals americans de PuertoCabello, Portobelo i Panamà. El 1797, Picornell i altres presos fugiren de la presó. Van tornar a proclamar larepública, a Venezuela, amb la intenció de restituir al poble la sobirania, instruir-lo i obrir-li els ulls al nou dret,però el 13 de juliol del 1797, per ordre del Capità General de Venezuela, Pedro Carbonell, un bon nombredels compromesos varen ser empresonats i alguns d'ells, José Mª España i Josep Rossinyol seria executatposteriorment, després de patir suplici. És sorprenent la relació entre Venezuela i Espanya: fa dos-centsanys la direcció era d'aquí cap allà, mentre que avui la revolució ciutadana segueix el camí des d'allàcap aquí. Però tornant al segle XIX, al 1794-95 esclata la guerra contra la Convenció, un atac coordinat de tots els

reis absoluts d'Europa. El General Ricardos entra al Vallespir i assetja Perpinyà, que està a punt de caure.Els oficials francesos es mostren indecisos. Molts d'ells han servit al rei. Tanmateix el Comitè de Salut Públicaenvia dos delegats en missió per posar ordre, aixecar la moral i imposar la disciplina: en Fabra, famós per laseva duresa i en Cassanyes, batlle de Canet i heroi de la batalla de Perestortes, quan els seus quatre mil vo-luntaris de la Cerdanya i el Conflent es llançaren contra les línies borbòniques i trencaren el setge de la capitalde Rosselló. L'any següent, les tropes de l'exèrcit de la República, organitzades i disciplinades, feien recularels absolutistes i el perseguien fins el Monestir del Roure, on tingué lloc una de les batalles més desconegudesde la nostra història, en la qual van morir els dos generals en cap, Dugomier i el Conde de la Unión, aquestdarrer en estranyes circumstàncies en el moment decisiu de la batalla, possiblement, a mans de les sevespròpies tropes. Aquest dubte i l'acta del consell de guerra que els militars del Borbó celebraren en el Castellde Figueres, on s'havien refugiat després de la batalla, deixa entreveure clarament la complicitat d'una bonapart de l'exèrcit espanyol amb els revolucionaris. Això, unit a la indecisió d'alguns generals francesos i a lanecessitat d'enviar comissaris polítics des de París, també mostra com, més que una guerra entre espanyolsi francesos, ho era entre republicans i monàrquics. En tot cas, Figueres obre les portes a la República, laqual arriba a establir la seva avantguarda a Pontós. De fet, una cosa semblant succeirà posteriorment, du-rant la Guerra Napoleònica quan, mentre la ciutat de Girona resisteix a l'invasor per tal de defensar la monar-quia absoluta i catòlica, l'Empordà i Figueres donaran els càrrecs més alts de la nova administració, que tindràper objectiu crear una república catalana associada a l'imperi. Aquest projecte, que ja havia estat estudiatper Robespierre, hauria situat Catalunya al mateix nivell que la Confederació del Rhin o que Polònia o queSuècia. Tomàs Puig,alcalde de Figueres, va fer una crida a tots els catalans a imitar els suecs que havien re-clamat la instauració d'un règim parlamentari en la persona de Bernadotte, mariscal de Napoleó. Puig renun-cià a la República quan comprengué que en el conjunt de Catalunya no hi havia una base social prou fermaper a consolidar-la. El mateix Josep Cassanyes, posat en el dilema de donar suport al terror revolucionari, in-dispensable per a defensar la República de tants enemics, o bé a cercar en la concòrdia un règim més mo-derat, que conservant l'essencial de la revolució: codi civil, abolició dels privilegis dels nobles... permetés lareconciliació amb els sector burgesos més moderats, votà la caiguda de Robesbierre en el cop d’estat de Ter-midor i acabà donant suport al Cònsol Napoleó. Amb la caiguda d'aquest, al 1814, Tomàs Puig, juntamentamb Garriga i altres s'exiliaren a França, i en Cassanyes a Espanya, de fet, l'exili republicà començà llavorsi penso que el Museu de La Jonquera hauria de tenir-ho en compte. Cassanyes passà primer a Suïssa i des-prés a l'Escala. En Garriga morí a Elna, on la seva tomba avui està oblidada. Tomàs Puig tornà a Figueres, ones defensà dels seus enemics. La lluita per la República continuà activa. Els germans Aragó mantinguerenun nucli important a Perpinyà. Manca un estudi exhaustiu d'arxius particulars i biblioteques de les dues ciutatstransfrontereres, Figueres i Perpinyà. Cassanyes tornà a Canet del Rosselló el 1830, quan la monarquia ab-soluta esdevingué parlamentària a França. Calgué esperar fins el 1848 perquè la República tornés a França.El primer ministre del seu primer govern provisional fou un català d'Estagell anomenat Francesc Aragó. Enaquell París revolucionari, el figuerenc Abdó Terrades, que tornava a ser a l’exili, escrivia "La proclama a losrepublicanos españoles".És poc conegut que Figueres l'any 1843 va ser durant sis mesos, capital de la República Espanyola. Ter-

rades i Ametller van resistir el setge imposat pel General Prim a la republicana i federal Figueres. Els enemicsde la República l'anomenaren, despectivament, la Jamància, paraula utilitzada per les classes baixes per areferir-se al menjar. Però per més que l'amaguin, i la vulguin humiliar, la República ve de molt lluny i vamés lluny encara.

Víctor Sànchez i Santaló

La tribuna del Front

3

República i Catalunya al S. XIX

Declaració política del PSUC Viu i el PCCEls temps de lluitasón temps d’unitat.Per l’unitat dels i les Comunistes de Catalunya

4

Els comunistes del Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu (PSUC Viu) i del Partit dels i lesComunistes de Catalunya (PCC) volem iniciar, conjuntament amb d’altres grups i persones,

un procés d’unitat dels homes i dones comunistes que viuen i treballen a Catalunya.

La nostra història està plena de moments exemplars de lluita pels drets socials, per les llibertatsnacionals i pel socialisme i ens considerem continuadors del Partit Socialista Unificat creat ja el1936 en un procés d’unitat a Catalunya. És necessari avui, com en d’altres temps, un gran partitcomunista de tots/es per les noves tasques de la revolució democràtica i pel socialisme.

Aquest procés d’unitat volem desenvolupar-lo de forma creativa pensant també i especialmenten les noves generacions de lluitadors i lluitadores que aspiren a superar el capitalisme i desen-volupar una societat justa i lliure, assumint críticament els errors comesos en el passat, entreels quals estan les nostres divisions que cal superar sobre la base d’aquets principis.

Avui vivim a Catalunya, Espanya i Europa reptes crucials pel futur, és necessari participar i aug-mentar les mobilitzacions contra les polítiques que empobreixen el nostre poble, crear majoriessocials que siguin capaces de modificar les correlacions de forces, crear noves majories socialsi polítiques que frenin primer i derrotin després les polítiques neoliberals.

Per assolir aquests objectius creiem imprescindible el protagonisme de la classe treballadora,la seva unitat ha de ser eix vertebrador d’un ampli moviment alternatiu, amb clar protagonismedel conjunt del sindicalisme de classe, i en especial del que participem fonamentalment els i lescomunistes, les CCOO.

Avui, més que mai, els drets i reivindicacions dels treballadors i treballadores representenels de l’àmplia majoria de la societat, imprescindibles per una transformació democràtica i re-volucionaria del capitalisme.

Pels comunistes catalans, seguint la tradició històrica del PSUC, la construcció nacional i socialson dues parts indestriables del mateix projecte i seguim apostant per construir projectes com-partits amb d’altres pobles d'Espanya, sempre sota les premisses de la lliure determinació delspobles, el federalisme i l’internacionalisme. El PSUC Viu i el PCC apostem per una RepúblicaFederal Plurinacional.

5

Aspirem també a construir una altra Europa, un veritable projecte social, democràtic i soste-nible al servei dels treballadors en particular i de la majoria de la ciutadania en general i nocom ara al servei de grups oligàrquics que prenen decisions en funció d’interessos financers icorporatius d’esquenes a les persones.

El PSUC Viu i el PCC, conscients de la nostra responsabilitat i sobre la base inicial dels principisassenyalats, pretenem endegar i desenvolupar un procés d’unitat obert a d’altres organitza-cions i persones que es reclamen del comunisme i, en especial, a totes aquelles que van deixarde militar o que mai ho han fet per causa de les divisions passades.

El PSUC Viu i el PCC, que partim de diferents realitats respecte a l'espai orgànic dels comunistesen l'àmbit de l'Estat Espanyol, i des de la nostra condició de partits nacionals i de classe, mani-festem el compromís que el partit unificat treballarà de forma corresponsable en un projectecompartit amb el Partit Comunista d’Espanya (PCE). Això es concretarà en la forma com histò-ricament ha mantingut les relacions el PSUC amb el PCE.

El PSUC Viu i el PCC creiem, com molts homes i dones comunistes no organitzats en partits,que la classe treballadora necessita de la unitat de les esquerres, per això treballem en elmarc dels moviments polítics i socials que representen Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) iIzquierda Unida (IU) i impulsem dins d’aquestes forces la concreció a Catalunya d’un Nou Espaide l’Esquerra i d'un Bloc Social i Polític a l'Estat que contribueixin a fer possible processos cons-tituents de canvis econòmics, polítics i socials.

Per aquest necessari procés d’unitat, ara donem un pas endavant que creiem serà qualitatiu iquantitatiu i cridem al conjunt de comunistes i revolucionaris de Catalunya a la unitat i a la lluita.

Visca la Unitat Comunista!

Visca la Classe Treballadora!

Visca Catalunya!

Llama la atención que elmanifiesto inaugural pre-

sentado por Arcadi Oliveres iTeresa Forcades haya olvi-dado en la lista “provisional,orientativa i no exhaustiva depuntos a considerar” la re-forma laboral, la reforma dela negociación colectiva, lareforma de las pensiones. Un mal pensado podríacreer que este olvido tiene relación con las alianzasnacionalistas, que tienden a ser interclasistas. De-jemos que siga la sobre-explotación hasta quellegue la independencia y luego ya veremos?Llama la atención que las dos cosas que han ca-

racterizado la estrategia comunista desde siempreen este todavía Estado Español, están o bien ob-viadas o bien olvidadas en este manifiesto inicial.La explotación de clase, que ahora ha aumentado

escandalosamente con las políticas antisociales yantiobreras de los gobiernos del PP en Madrid y deCiU en Catalunya. Con seis millones de personasen paro, más de seiscientas mil en Catalunya, con

las medidas de la reforma la-boral que facilitan aún máslos despidos, con la practicaliquidación legal de la nego-ciación colectiva. Se intentaarrinconar la lucha de laclase obrera y hacer inútil elenorme trabajo de las orga-nizaciones sindicales en

este nuevo contexto. Para incorporar a la clase obrera a la movilización

sociopolítica, es decir social y política, hay que si-tuar con fuerza estos objetivos y no como unosmás de la lista sino como elementos centrales dela misma, si es que apostamos por la lucha de cla-ses para la resistencia, para la defensa y la mejorade las condiciones de vida y trabajo de las gentesasalariadas, si queremos incorporar a la moviliza-ción, a la lucha por la alternativa anticapitalista, aamplios sectores del mundo del trabajo y popula-res. Son legítimas otras propuestas pero no serán las

nuestras sin esta centralidad del mundo del tra-

6

Per al debatLa prioridad - Lucha de clases y por tanto las alianzas de clase Albert Miralles Güell

“Em sento més proper d’un treballador extremeny o andalúsque d’un burgès català”. Frase

atribuïda a Josep Solé i Barberà, dirigent del PSUC, a l’Assemblea

de Catalunya.

Plataforma pel procés constituent a CatalunyaOportunitat o error? Maxi Rica i Munté

En el debat engegat des de la presentació de laplataforma per iniciar un procés constituent en

el marc d’una república Catalana, que Teresa For-cades i Arcadi Oliveres, varen fer el passat dia 10d’abril, les formacions de l’esquerra política cata-lana hem reaccionat amb desigual suport. Potser,per la falta de participació directe en el naixementd’un projecte il·lusionador que formava part delmandat assembleari d’algunes formacions comEUiA, que ja havien iniciataquest treball amb els partitsi organitzacions de l’es-querra, per construir un frontcomú de lluita. Des de EUiA,aquesta resposta ha estatfreda, no de rebuig, però nola podem titllar d’entu-siasta.La realitat del moment, no

entén dels temps interns dels partits. La historiaens ha ensenyat que les masses, una vegada ini-ciat el moviment, es mouen amb vida pròpia, perimpulsos, de forma passional, sense reflexió. Elspartits, i de forma clara, aquells que ens conside-rem revolucionaris, que en principi tindríem la fun-ció d'organitzar i liderar, des de l’estudi de lescauses objectives del moment, els tempos i opor-tunitats, tenim el deure de participar en aquests

espais, en aquests processosde ruptura amb el règim esta-blert per assolir l’èxit. En el meu parer, la funció

del partit, i en el nostre cas,la funció dels i de les comu-nistes, no es apartar-nos d’unprocés per no ser al nostreparer “pur” en totes les sevesreivindicacions per a un pro-

...la funció del partit, i en el nostrecas, la funció dels i de les

comunistes, no es apartar-nos d’un procés per no ser al nostreparer “pur” en totes les seves

reivindicacions per a un projectecomunista i socialista;

7

bajo. No queremos unahegemonía ni de lagran burguesía, ni de la pequeña, ni de las clasesmedias. Aspiramos a la hegemonía de la clase ob-rera porque consideramos que la clase obrera esla clase nacional por excelencia para poner los re-cursos del país al servicio de las personas.Y una cosa lleva a la otra, si tenemos claro lo cen-

tral, lo prioritario, las alianzas aparecen con natu-ralidad. Para luchar por la liquidación de lasreformas antiobreras del PP es imprescindible launidad de acción de la claseobrera de este ámbito de in-fluencia, que es el Estado Es-pañol. Para desarrollar almáximo potencial la lucha declases.Desde siempre los comunis-

tas lo hemos entendido así. Escierto que España es la ex-cepción leninista del con-cepto “un estado un partido”.Pero la realidad es que la par-

ticipación conjunta detodos los comunistas del

estado ha fraguado realidades como el PCE, dondelos comunistas catalanes están en la dirección conlos mismos derechos que cualquier otra Federa-ción. El concepto es que orgánicamente somos dospartidos pero con una misma identidad política,que nos unen los mismos principios, la misma po-lítica y los mismos métodos organizativos. En defi-nitiva una organización para la lucha de clases enel ámbito del estado burgués de hoy, hegemoni-

zado por el sector financiero ylos grandes lobbies especula-dores, y para la alternativa demañana con una RepublicaFederal que contemple eldercho a decidir –la autode-terminación– de los pueblosque la componen. No solo el PCE expresa esa

aspiración de alianza de claseen el marco del estado. Lo ex-presa también que los dos sin-

jecte comunista i socialista; hem de ser curososamb cada oportunitat que vagi en el camí de agi-tar i mobilitzar. No participar, no dotar aquests pro-cessos del suport suficient per que es puguindesenvolupar, ens pot fer perdre oportunitats queno ens arribin per altres vies. Si anem i ens acostem a les propostes del mani-

fest esmentat, -no acabat ni definitiu, en evolucióconstant amb la participació directe d’aquells quevulguin assumir el repterupturista i revolucionarique proposa- podem trobargrans coincidències amb unprojecte socialista. Aquestacostament, ho hem de fer,per això, sense dogmatis-mes, ni amb prejudicis pre-vis. Ho hem de fer ambhumilitat i serenor. La rup-tura amb un règim capita-lista, i una democràciaburgesa, segrestada pels in-teressos de la banca, el

gran capital i els mercaders, té que consolidar-semercès a la legitimitat que el poble estigui disposata oferir-li en cada període. La recuperació dels va-lors centrals del treball, i el qüestionament delprincipi de la propietat, sigui dels mitjans de pro-ducció o d’altres esferes bàsiques pel benestarde les persones, com es l’habitatge, o la terra, es-devindran realitat, tant en quant, hi hagi la madu-ració i aprenentatge en el si d’un procés per

etapes, amb actors i pro-postes definides en aques-tes matèries. Demanartrencar amb els valors iprincipis del pensament ca-pitalista, no es pot portar aterme, sense l’esgotamentde l’hegemonia dels valorsi ètica burgesa actuals. Defet, aquesta hegemonia jaha començat a posar-se enqüestió, des del mateix nai-xement del manifest, a dife-rencia de les resolucions

12

Per al debatdicatos mayoritarios en Cata-lunya y en el conjunto del es-tado son CC.OO. y UGT,expresión también de la uni-dad de clase obrera. Lo expresa también la reali-

dad del proyecto federal deIU, que esta conectando conamplios sectores populares,consolidándose como opciónde lucha y de gobierno. De-mostrando la utilidad del votocon medidas como la de la Consejera de Fomentoy Vivienda de la Junta de Andalucía, Elena Cortes,de IU, comunista, con medidas como la expropia-ción de viviendas a los bancos para impedir des-ahucios.Lo vemos en la acogida y en el soporte que tiene

en Catalunya Cayo Lara en cualquiera de sus inter-venciones como coordinador general de IU.Alianzas en el ámbito del estado, consecuentes

con políticas anticapitalistas,que pongan el protagonismode la clase obrera y sus reivin-dicaciones en primera fila delcombate. Termino mis reflexiones con

la conclusión de quien quierelos fines pone los medios.Lucha de clases y alianzasde clase son la prioridad so-cial y política. Proyectos fede-rales para hacer confluir la

lucha, la movilización, las alternativas sociales y po-líticas, para que sean también alternativa de go-bierno los intereses de clase, del mundoasalariado, de la precariedad, del paro, de la exclu-sión social.

Albert Miralles Güell Miembro del Comité Ejecutivo del Psuc viu

aprovades en el parlamentCatalà, contra la que, en laprimera d’aquestes, ja ens hivarem declarar contraris.Aquest manifest neix des deabaix, de la pròpia societat,amb una declaració d’inten-cions per la ruptura amb l’or-dre establert, al indicar coma reflexió principal, que“L’actual model econòmic,institucional i d’ordenamentpolític ha fracassat.”La utilització oportunista i partidista de l'actual

crisi social i econòmica, per part del nacional-ca-pitalisme, com a eina de manipulació i reafirmacióde la seva dialèctica xovinista, ens ha de fer treba-llar d’una forma més directe, en els focus on espoden desenvolupar si no enfrontem altres pensa-ments, altres visions de la realitat. Participar ambhonestedat, ens permetrà fer sentir la nostra veu,la nostra visió d’allò contra el que hi ha que llui-tar, allò que realment hi ha que construir en be-nefici d’una societat lliure. La lluita de classes, iel valor de d’una democràcia social de veritat, soli-daria i de visió internacionalista, ha d’estar la nos-tra aportació. El manifest, fa un decàleg depropostes fonamentals sobre les que iniciar un pro-cés constituent. Propostes que al meu parer son ihan estat defensades pel PSUC i EUiA, allà on

hem fet sentir la nostreforça. Crec amb sinceritat,que el gran problema quesegments del partit podentrobar, es realment la qües-tió nacional. El manifest, eslliga territorialment a Catalu-nya. Camarades com el com-pany Albert Miralles, ho hanmanifestat sota el paraigüesde la lluita de classes enfront a la construcció nacio-nal d’un nou estat burges.

L’anàlisi del camarada, critica aquest fet, i qües-tiona si aquest ha de ser certament el nostre espaide treball, al entendre que la lluita de classes nopot tenir fronteres, i que un nou estat que no de-fensa aquest principal valor, no serà més que unnou espai de regeneració dels valors capitalistesi dels seus quadres hegemònics (petita, mitjana igran burgesia). Tot i que comparteixo bona part delseu anàlisi, no observo cap retrocés i molts aven-ços cap a una democràcia social i popular, en lespropostes per un constituent, que introdueix el ma-nifest. La única certesa que tindríem que tenir, esque allà on hi hagin moviments per un canvi so-cial, tenim i hem de tenir participació.

Maxi Rica i Munté

9

GIRONA 12. HORES

PL. INDEPENDÈNCIA

Com no es veia des de faanys, la manifestació del

Primer de Maig d’enguanyha estat multitudinària a Gi-rona. Sota el lema “S’hovolen carregar tot. Els dretslaborals i socials”, i convo-cades per les centrals sindi-cals CC.OO i UGT, més de4.000 persones van desfilari exigir el final de les retalla-des i un canvi en les políti-ques econòmiques i socialstant del govern del PP comdel de CiU.

"Cada dia es queden a l'a-tur més de 50 gironins icom que no es crea ocupa-ció un de cada tres no pot tornar a treballar", vaafirmar la secretària general de la UGT, DolorsBassa. I va afegir que "avui és un dia per gastar sa-bates i clamar pels drets de la classe treballadora".També en Bartomeu Compte, secretari general deCCOO, va criticar les polítiques d'austeritat i va re-clamar el desbloqueig dels convenis col·lectius. Se-gons Bartomeu Compte, els governs i les patronals

estan trencant les regles del joc de les relacions la-borals del nostre país i va lamentar que ja superemels 6,2 milions d'aturats al conjunt de tot Espanya,més de 94.000 a la demarcació de Girona. Tambéva recordar que Espanya és el segon país de la UEamb una proporció més alta de persones ocupa-des a temps parcial, i que malgrat que voldrien tre-ballar més hores no poden fer-ho.

Va ser digne de destacar lapresència d’EUiA i del PSUCVIU a la manifestació. En el de-curs de la mateixa foren repar-tits profusament exemplars deNOU TREBALL, així com la De-claració conjunta PSUC VIUPCC cridant a la unitat comu-nista. De manera significativa lapropaganda co-munista era aco-llida amb interès,i no van ser pocsels que van mani-festar la seva ale-gria per la cridaunitària. “Ja erahora!” alguns vandeixar anar.

10

Aturem la ruïna social: mobilització

Un Primer de Maig

multitudinari

11

Aturem la ruïna social: propostes

Resumen depropuestas del Plan de IUpara lacreación de empleoAnte la situación de emergencia social, económica y política, Izquierda Unida someteal debate parlamentario y social un conjunto de medidas que adelanten las condicionespara una salida social de la crisis, basada en el aumento del empleo. El objetivo deestas propuestas es crear empleo, no lograr un llamado Pacto de Estado.

Ese Pacto ya existe y está constituido en lo fundamental por la reforma del art. 135 de la Constitución,negociada por PP, PSOE, CiU y otras fuerzas de la derecha parlamentaria y aprobada sin refrendo popular,y la Ley Orgánica de Estabilidad Presupuestaria, acordada por las mismas partes sin diferencias signifi-cativas. Ambas son causas determinantes de la situación actual y del escaso margen existente para im-plementar políticas de empleo. Además, denunciamos el modelo de consenso que se propone, másorientado a abrillantar los deteriorados blasones de la institución monárquica que a combatir el paro.Crear empleo es un objetivo fundamental que no puede ser distraído por argucias colaterales paraalcanzar otros fines.

No obstante, como es tradicional en Izquierda Unida hacemos propuestas constructivas, que conside-ramos viables y solventes. Existe espacio para acordar políticas concretas, máxime cuando parece con-firmarse una inflexión en la política de la troika. Comisión Europea, BCE y FMI han constatado el fracasode las políticas de austeridad y recortes, que están sumiendo a la Unión Europea en la recesión. Pero aeste fracaso económico hay que unir el fracaso político: crece la movilización frente a esas medidas y seproducen cambios políticos de gran importancia en algunos países europeos. Los pueblos de Europaplantan cara a las imposiciones del capital financiero y de las grandes empresas.

En ese contexto, hay posibilidades de abrir paso a otras políticas. No como resultado de un consenso im-posible entre intereses contradictorios, sino de cambios en la correlación de fuerzas. Izquierda Unida sesitúa en la movilización y la protesta, pero también en la intervención y la propuesta. En consecuencia,IU propone un paquete de medidas con una triple finalidad:

a) Transformar la comparecencia del Presidente del Gobierno en el debate monográfico sobre el empleo que venimos reclamando desde hace meses.

b) Emplazar a Mariano Rajoy al desarrollo de políticas de empleo concretas, sin las que la petición de dimisión de su Gobierno y convocatoria de elecciones generales estará aún más justificada.

c) Alimentar un gran debate social sobre el empleo, que cree las condiciones para culminar en una amplia propuesta que cuente con la opinión sindical, social y académica, y donde puedan acordarse las medidas necesarias para salir de la actual situación.

12

Con este planteamiento, Izquierda Unida organiza sus propuestas en 9 escenarios de debate y 22 me-didas concretas. Es una estructura equivalente a las reformas del Gobierno, aprobadas en el último Con-sejo de Ministros. La razón no es caprichosa, se trata de contrastar de forma evidente como mientras enla política del PP no hay ningún contenido concreto significativo orientado a la creación de empleo, nu-estras propuestas tienen ese contenido esencial. Los nueve escenarios, cuyo debate proponemos, pue-den resumirse de la siguiente manera

Entre las 22 medidas concretas, además de las que ya están reflejadas más arriba, destacamos las si-guientes:

a) Un Plan de empleos verdes (siguiendo los estudios de la Organización Internacional del Trabajo), derehabilitación de viviendas (13 millones de viviendas con más de 30 años), de refuerzo de los serviciospúblicos (dependencia, salud, educación, etc.)

b) Un Plan de Inversión Pública en servicios públicos de proximidad.

c) Facilitar el crédito en los términos antes expresados; favorecer, aprovechando al máximo las directivaseuropeas, la contratación de bienes y servicios públicos para las pymes, con condicionados de cantidady calidad del empleo. Apoyar la etiqueta ‘Hecho en España’.

d) Desarrollar una política de reindustrialización del país con criterios de diversificación y de impulso dela producción de media y alta tecnología. Impulsar la producción de bienes de consumo durables y sos-tenibles.

e) Incremento del presupuesto público de I+D+i hasta la media de los países de la zona euro. Incrementode 0,7 puntos de PIB. Desarrollar el apoyo tecnológico a las pyme mediante el impulso de Centros Tecno-lógicos y de Centros de Vigilancia Tecnológica e Inteligencia Económica.

A) La creación de empleo y el necesario estí-mulo de la economía productiva requieren so-luciones esencialmente políticas. Propone-mos reducir el paro a la media de la UE, esdecir en el entorno del 12%, en el plazo detres años. Por tanto, estamos planteando unareducción de 3,4 millones de parados, quehan de ser fruto de políticas de creación deempleo y afloramiento de la economía sumer-gida. Para ello, hay que financiar esas políti-cas con una contribución fiscal equivalente ala media de la UE y con una reducción delfraude fiscal y la economía sumergida hastalas cifras medias de la UE.

B) El debate debe clarificar hasta qué puntose debe utilizar el sector público en la econo-mía: su papel en los sectores estratégicos, enla inversión pública, y en la creación de em-pleo mediante la dotación suficiente de losservicios públicos. Proponemos que la Bancanacionalizada facilite crédito a las pequeñasempresas y autónomos por importe de30.000 millones de euros.

C) Otro escenario necesario para el debate esla modificación de las relaciones laborales.

Deben derogarse las reformas laborales.

D) Debe acordarse un Plan Integral de Apoyoa la Pequeña empresa y otro complementariode Desarrollo de la Economía Cooperativa ySocial.

E) Debe haber un giro copernicano en nuestrapolítica de participación en Europa, con nue-vas alianzas y exigencias.

F) Deben debatirse un conjunto de reformaslegales, que permitan un contexto nuevo y fa-vorable para la creación de empleo.

G) Debe haber un paquete concreto de incre-mento del consumo y la inversión (pública yprivada)

H) Debe articularse un Plan de Urgencia con-tra la Pobreza y en favor de la Cohesión So-cial.

I) Debe iniciarse un gran debate social paraconstruir un Nuevo Modelo Productivo, gene-rador de empleo digno y de calidad, basadoen un desarrollo sostenible, en la producciónnacional y en el mercado interno.

13

f) Acordar medidas de reparto del trabajo y conciliación de la vida laboral y personal.

g) Impedir la posibilidad de despido en todas las empresas con beneficios económicos.

h) Concretar una política de estímulo del consumo, mediante el aumento del salario mínimo y pensionesmás bajas. Crear una política de ingreso mínimo garantizado, mediante ayudas personas y familiares.

a. Incrementar el salario mínimo hasta 1.100 euros/mes.b. Elevar en la misma proporción las pensiones públicas más bajas.c. Hacer efectiva la igualdad salarial para hombres y mujeres.

i) Desarrollo y aplicación de una Garantía de Seguridad Profesional que asegure a todo trabajador o tra-bajadora un empleo o una formación remunerada o una renta básica.

j) Aplicar un Plan de Empleo/Formación financiado por el Estado y con la colaboración para su aplicaciónde los Ayuntamientos, destinado a los parados de larga duración.

k) Financiación con 60.000 millones de euros en tres años, a través de una reforma fiscal justa y progre-siva y de la lucha contra el fraude y la economía sumergida. A ello habrá que añadir los recursos crediticiosde las instituciones financieras y los fondos para inversión del BEI.

l) Garantizar el derecho a una vivienda digna establecido en la Constitución Española mediante:

a. La generalización, mediante la legislación del Estado, de los contenidos del decreto-ley de la Junta de Andalucía que garantiza el derecho a la vivienda.

b. La utilización de 50.000 pisos del SAREB (Banco Malo) para un fondo de viviendas de alquilersocial adaptado a las condiciones de la vivienda y los ingresos familiares, cuyo techo máximo sean300 euros mensuales.

14

Aturem la ruïna social: parlen els sindicats

Bartomeu Compte, secretari general de CC.OO. comarques gironines

FRONT.-A Girona, quin es el nivell d'atur?Quin es el percentatge d'empobriment de la ciutadania?. Estem millor o pitjor que a la resta de territoris?B.C.- A Girona, segons l’atur registrat hem tingut enel mes de febrer de 2013 el màxim nombre conegutmai d’aturats/es en 62.007 persones i, segonsl’EPA, molt més fiable, estem en 94.000aturats/des, el mateix nombre que els habitants dela ciutat de Girona. amb tot, hi ha més de 13.000ciutadans de les comarques gironines que notenen cap mena d’ingrés, per això, treballem ambel conjunt de la societat civil gironina la Renda Mí-nima. Girona està pitjor en atur i sinistralitat que elsdemés territoris de Catalunya, per la qual cosa,aquesta situació és una vertadera prova de foc perla nostra cohesió social.

FRONT.-El teixit productiu de Girona, està canviat arreu de la crisi?. Quins son els sectors tradicionals de Girona, i quins son els que estan aguantant millor?. Hi ha un creixement de sectors "nous" que ajudin a pal·liar la pèrdua dels tradicionals?B.C.- La locomotora del sector productiu és l’activi-tat turística –que aquest any ha creat menys ocu-pació que els anys anteriors per Setmana Santa–seguida per la indústria. Val a dir que la crisi estàanorreant ocupació i empreses però no provocacanvis significatius en quan al pes dels diferentssectors. Ara mateix, el sector turístic està fent una aposta

pels salaris baixos que en el moment que es repren-gui l’activitat als països àrabs mediterranis faràtrontollar de nou el sector, i està deixant entrar in-versió procedent dels fons opacs de Rússia que potacabar contaminant la nostra economia, per tant,la nostra aposta és per fer un salt en la qualitatdel sector: un model propi aprofitant les potencia-litats del territori en gastronomia, paisatge, arqui-tectura, qualitat de vida, que permeti la creaciód’ocupació de qualitat i sostenible. A tal fi, cal mi-llorar l’allotjament, els equipaments i conservar i

potenciar l’entorn. I tant o més important, és l’a-posta de la indústria –com l’agroalimentària a Gi-rona– que permet activitat permanent i salaris mésalts que el sector turístic. Si aconseguim consolidaraquests dos sectors, crearem futur estable per lescomarques de Girona.

FRONT.-Quina visió té el sindicat de les polítiques que està fent els diferents governs, el de Madrid, i el de Catalunya?B.C.- Els Governs de Madrid, Catalunya i Europeufan polítiques de contracció de l’activitat en el mo-ment just que cal fer els coses a l’inrevés, el resultatés misèria, empobriment, atur, desigualtats socialimpensables fa poc temps: és la revolució liberalque vol enrunar el model europeu de postguerra alqual el nostre país li quedava encara un bon trosper equiparar-se. Per tant, cal inversió per generaractivitat i ocupació i un Pla de xoc per implemen-tar-ho –sense un Pla similar, l’Alemanya de la post-guerra encara estaria a l’edat de pedra i no haguésestat la major part del problema que patim ara ma-teix al ser el major creditor en contra nostra–: en totcas, el fracàs d’aquestes polítiques ja no ho discu-teix ni el que va suposar el suport acadèmic de lespolítiques d’austeritat.

FRONT.-Quin es el model de sindicat que creieu millor per defensar la classe obrera, enun moment de clar d'involució democràtica?B.C.- El model sindical és el de la responsabilitat,és a dir, continuar la batalla de fons contra la revo-lució liberal procurant aglutinar i incrementar el mo-viment de masses i –malgrat el segrest del Dret delTreball i la Negociació Collectiva que han fet ambl’arma de la Reforma Laboral–; disputar cada llocde treball a la Patronal per exigir-li una responsabi-litat que, amb l’excusa de la crisi, ha abandonat en-vers la societat i la ciutadania de les nostrescomarques; i, exigir als Governs el canvi de lesseves polítiques perquè el que està en risc és lasocietat democràtica que la classe treballadorava lluitar i construir en favor de tota la ciutadania.

15

Aturem la ruïna social: parlen els sindicats

Dolors Bassa, secretària generald’UGTcomarques gironines

FRONT.-A Girona, quin es el nivell d'atur?Quin es el percentatge d'empobriment de la ciutadania?. Estem millor o pitjor que a la resta de territoris?D.B.- A Girona , com a demarcació, les dades tantde l’ EPA amb més de 90000 persones desocupa-des, com de l’atur registrat (és a dir els que estancobrant una prestació i estan en recerca activa defeina) d’unes 60000 persones indiquen que sóndades històriques, que estem en el pitjor moment.Si tenim en compte la destrucció d’ocupació, veiemque cada dia es perden 50 llocs de treball i queactualment només 2 de cada 3 persones queestan aturats tenen possibilitat de trobar unafeina. Per tant una de cada tres persones en edatde treballar ,està en risc d’exclusió laboral i social.Les comarques amb més destrucció d’ocupació sónBaix Empordà amb un 33% i La Selva amb un 26%.

FRONT.-El teixit productiu de Girona, està canviat arreu de la crisi?. Quins son els sectors tradicionals de Girona, i quins son els que estan aguantant millor?. Hi ha un creixement de sectors "nous" que ajudin a pal·liar la pèrdua dels tradicionals?D.B.- Fe temps que aquella frase del “Girona Rai“que ens deien quan sortíem de les comarques giro-nines ha quedat obsoleta i ens diran “Gironaaiaiai!!” el teixit productiu gironí ha fet un canvi i hiha hagut una aposta pels sectors serveis i turístic,que tenen una ocupació molt més precària , tempo-ral i de mirada curta. Des de la UGT, hem defensatclarament un canvi de model productiu i una di-reccionalitat cap a la industrialització. De fet, du-rant aquest últims anys l’ agroalimentària és elsector que millor ha aguantat la crisi, ha augmentatles exportacions i ha mantingut el nivell d’ ocupació(tot i que algunes empreses han aprofitat per ferpagar-ho als treballadors –precaritzant les condi-cions laborals–).Els nous sector són els referents a sectors verds,

energètics, de serveis a les persones, de les TICs,de les biofarmacèutiques, logística, mèdia, me-

diambient, biotecnologia, turisme ecològic i cul-tural... sense descuidar sectors actuals com l’a-groalimentari...

FRONT.-Quina visió té el sindicat de les polítiques que està fent els diferents governs, el de Madrid, i el de Catalunya?D.B.- Des de la UGT estem totalment en contra deles polítiques se s’estan portant a terme d’austeri-cidi sense inversions ni propostes per la reactivacióeconòmica i on només estem pagant els treballa-dors i treballadores amb la pèrdua d’ocupació i lapèrdua de drets laborals i socials, i la precaritzaciódel treball, desequilibrant la balança entre ocupa-dors i treballadors (ultima reforma laboral i destruc-ció de la Negociació col.lectiva). Creiem que caldria una resposta diferent, ens cal

una fiscalitat més justa i progressiva, un fort ataca l’economia submergida i al frau fiscal, fer elcanvi de model productiu i encarar cap a politi-ques industrials (que cap dels governs ha fet) i in-centivar l’economia productiva amb treball digne ide qualitat.

FRONT.-Quin es el model de sindicat que creieu millor per defensar la classe obrera, enun moment de clar d'involució democràtica?D.B.- El model és un sindicat fort, coherent amb elsobjectius de defensa de la classe treballadora itransformador de la societat. Tot i que des d’ UGThem defensat, sempre que s’ha pogut, l’acord, lanegociació col.lectiva i la concertació, en aquestsmoments on aquestes vies per voluntat dels go-verns ens resulten tancades estem defensant i pro-movent la mobilització , el carrer i la confrontacióper poder fer canvis en l’actual situació.El nostre model en aquest segle XXI seria el de

sindicat compromès i negociador, amb igualtat decondicions, en els sectors i en tot l’àmbit laborali social, amb un marc laboral català, i que sigui co-partícep de les decisions en els centres de treballen tots els aspectes.

16

Un abril republicà

Actes per la República a Girona i Blanes

FORUM REPUBLICÀ A GIRONA. PER LA 3a!

Girona es mou. Tot i allò que ens volen fer creure; tot i els missat-ges i els intents per desactivar a la ciutadania; el discurs oficia-

lista per continuar amb la inviolabilitat del règim; els intents delspoders fàctics de desacreditar aquells que potenciem altres modelssocials, polítics i econòmics; tot i això, que no es poc. Girona es mou.El passat 19 d'abril, a la seu del sindicat de la UGT, el Fòrum Re-

publicà de Girona, va iniciar nova etapa, amb ganes, forces, i energia. El canvi ja ha començat, i a Gironavarem parlar d'això, varem fer debat amb gent vinculada al món de la cultura, de la lluita anti-franquistai per la memòria històrica, i finalment amb gent que des de l'espai polític i social, promou des de fa anyscanvis i ruptures amb el sistema dels mercaders. Noms? persones com molts de nosaltres, però que pelcamí que han fet, mereixen reconeixement i ser escoltats. Persones com Rosa Regàs, José Gonzàlez iAntonio Romero, van aflamar i embranzir l'esperit i l'ànim dels que varem assistir. La reunió va ser grata i gratificant, i el seu resultat, per humil que pugui semblar -o ens vulguin fer pen-

sar- no ho va ser en caràcter i potència del missatge... varem omplir la sala de formació del sindicat, i enshi varem estar ben be dues hores de debat i de relat. Una Rosa Regàs, amb una defensa de la Repúblicades de una vessant cultural, i un Jose Gonzalez, fill de lluitadors republicans, President de una associaciód'antics guerrillers anti-franquistes a França, que va denunciar la il·legitimitat de l'actual democràcia. Icom no, Antonio Romero, vell comunista i ex-Diputat. El seu discurs esta ple de raó i raons, afegeix imostra amb les seves experiències, veritats i visions de lluites. Lluites per un procés constituent que en-derroqui l'actual Règim. Visca la República!!. colofó final indiscutible i crit de lluita del fòrum. Girona esmou!

Blanes, la República al carrer

Dins dels actes dirigits a commemorar el 82è ani-versari de la República, EUIA de Blanes, va muntaruna taula el diumenge 7, al passeig de Mar, per talde divulgar els valors republicans. El lema d'aquestacte fou "Tombem la truita", es van repartir tastetsde truites cuinades per la militància, i tot de mate-rial informatiu sobre l'ideari republicà. El 14 d'abril al matí, va tenir lloc la tradicional

ofrena floral, al Monument dels Represaliats i Vícti-mes del franquisme. Posteriorment, unes 80 perso-nes, van celebrar el dinar republicà en un ambientfestiu. Marián Anguita, coordinadora d’EUiA de Bla-nes, va realitzar una breu intervenció en què va de-manar que els militants d'EUiA s'esforcin per

divulgar la ideologia i els valors que comporta la re-pública com a règim polític: “els bancs no seran elprincipal element de poder que reguli la vida delpaís” i recordant que “el sistema republicà és elque millor garanteix la participació dels ciutadansi els col·lectius socials”.Una altra activitat programada, dins dels actes per

commemorar la República, organitzat pell PSUC Viu,de Blanes, va tenir lloc el 20 d'abril a les 19 hores,a la sala de plens de l'Ajuntament. Van intervenir,Antonio Romero, ex diputat d'IU per Màlaga, JosepColomer, Secretari del Psuc Viu de comarques giro-nines,i Lluís Orri, responsable de Memòria històricai Moviment epublicà, en una interessant xerradasobre la República i els seus valors passats, pre-sents i futurs.

17

Comarques gironines

Girona inicia la campanya per la Renda Garantida Ciutadana

S’ha presentat la campanya per aconseguir unaILP per la Renda Garantida Ciutadana a Girona i

l’adhesió de la Xarxa pels Drets Socials (XDS) aaquesta iniciativa que impulsa a nivell català el GrupPromotor de la ILP Renda Garantida Ciutadana. ElDia de Sant Jordi ha estat el tret de sortida a la reco-llida de signatures que s’allargarà fins al mes d’oc-tubre.Durant els primers tres mesos, les entitats de la

XDS faran recollides de signatures cada dissabte enpunts de la ciutat de Girona com la Rambla de Gi-rona, el Mercat de la Devesa o el Mercat del Lleó. Amés, es programarà un acte de sensibilització men-sual sobre la necessitat que tothom tingui uns ingressos bàsics. La primera acció de sensibilització programada és la taula rodona «La Renda Garantida Ciutadana: és

la solució?», que se celebrarà el proper dilluns 6 de maig, a les 19h., a la seu de Càritas Diocesana de Gi-rona, entitat organitzadora. Aquesta taula comptarà amb la participació de Víctor Ríos, historiador i investigador al CEMS de la Uni-

versitat Pompeu Fabra; Antoni Vilà, investigador a l'IGOP de la UAB, llicenciat en dret i doctor en pedagogia;i Mercè Darnell, antropòloga i treballadora social, responsable de l'Àrea de Programes i Serveis de CàritasDiocesana de Barcelona.La campanya per la ILP per la Renda Garantida Ciutadana vol aconseguir un mínim de 50.000 signatures

i portar-les al Parlament de Catalunya perquè es legisli, tal com ja recull el mateix Estatut de Catalunyaen el seu article 24.3, sobre la necessitat de disposar d’ una renda mínima per viure dignament. Segonsels impulsors de la campanya, la renda garantida ciutadana hauria de ser de 7.967,7 euros a l’any (664

euros al mes), de manera incondi-cional, no subjecta a cap obligació,i partint de la premissa que el Dreta la Vida és incondicional.Aquesta quantitat mínima és la

que fixa el mateix Parlament perviure dignament a Catalunya. La XDS de Girona considera

aquesta iniciativa completament ne-cessària donat que ja són 1 de cada4 les persones a l’atur (Dades EPA)i un de cada tres gironins es trobaen risc de pobresa o exclusió social(Dades IDESCAT 2011)

18

Activitat sindicalS’estan carregant l’educació

9 de maig: Vaga general d'educació

Més de 3.000 professors, paresi alumnes es van manifestar el

dia 9 pel centre de Girona contrales retallades dels governs del PPi de CiU i contra una llei, la lleiWert, paradigma de depravaciócultural i d’ineficàcia. La vaga vatenir una participació superior al40% i una incidència del voltantdel 80% en els centres públicsde Girona. A Secundària fou onla vaga va ser més seguida. Durant més d’una hora, lamarea groga va recórrer el cen-tre de Girona deixant clar el re-buig unànime de professors,alumnes i pares a una llei queés una vergonya i a una actua-ció pública en matèria d’ense-nyament que és una vergonyai un insult.Els sindicats van valorar positivament la

vaga. Així FETE-UGT va insistir en l'exigència al Govern de l'Estatperquè retiri la LOMCE i va acusar les administracions d'"intentar acabar amb tot el quesigui públic". Per deixar clar l'abast de les retallades, David Pérez de CCOO va denunciar que "en 4 anyshi ha hagut 100.000 alumnes més i menys de 700 milions d'inversió a tot Catalunya, a més d'una dava-llada del professorat i la precarització del professorat interí i substitut". Després de la lectura d’un mani-fest, la concentració davant l'edifici de la Generalitat es va dissoldre amb crits de "lluitarem, lluitarem!".

• A la Universitat • A la Formació Professional • Al Batxillerat • A l’ ESO • A les Escoles Oficials d'Idiomes• Als Serveis Educatius• A l'Infantil i Primària • Al 0-3 • A les escoles de música • A les escoles d’art • A les escoles de persones adultes

19

Silenci a les aules...hi ha vaga!!

Amb aquests imperatiu oficiós, el món edu-catiu afronta de nou un moment d'especial

rellevància per al seu futur. Consigna impo-sada des de les estructures de l'estat. Fla-grant i estrident dictat, per talde silenciar el rebuig, la pro-testa; ordre per sotmetre i cri-minalitzar els que no volen serpartícips ni còmplices de lademolició de l'ensenyamentpúblic. Hi ha un silenci obli-gat, una ordre de no poderemetre ni nota ni escrit, niparaula que surti del perso-nal educatiu, sota la falsa itramposa justificació, de noacceptar cap intent d'adoctrinament ideolò-gic per part dels professors i professores, alsnens i nenes. Qui ho faci... serà sancionat!!.

Els governs dels mercaders mouen fitxa, em-penyen i fan servir als seus mitjans propagan-dístics, i la llarga ombra de la ignorànciaarriba a totes les llars... o això intenten!! Ge-neren argumentacions maniqueistes, que jus-tifiquin davant dels pares, que el silenci,l'amenaça i la injustícia, es fa en defensa deldret del menor i de la família!; no hi ha altreque pugui donar valors, més que el propinucli familiar...! i sota d'això, apliquen sensedescans, polítiques educatives, amb un clarcontingut ideològic, segregacionista, paupe-ritzant tot allò comú i universal. Allò que éspúblic, no serveix; allò que és públic es pres-cindible; la defensa dels drets fonamentalspassa per poder permetre-se'ls, des de l'es-fera particular. Qui té, mana i arriba, i quineix en una família humil, en una llar de tre-balladors i treballadores, no té més dret queel que se li vulgui subsidiar. Treball precari!,treball indigne!!; però treball!!... no? Si és quedemanem massa!

Involució democràtica, en un règim, quecada dia mostra més, sense cap vergonya, elseu rostre de medusa... el remei?; que us hoexpliqui Perseu.

Fèlix Bauermann

El degoteig que no cessa

Embotits Turon de Les Preses tanca i deixa 42 persones a l´atur

Embotits Turon de les Preses ha comunicat alstreballadors que

cessarà l'activitat

La previsió és que els 42 treballadors vagin a l'aturi que el Fons de Garantia Salarial (Fogasa) es facicàrrec de les indemnitzacions. La major part de laplantilla està formada per persones de més de 45anys de difícil col·locacióLa darrera nòmina que vancobrar els treballadors és la de febrer. Això no obs-tant, continuen assistint a la feina cada dia. Ja nos’emboteix, ni es trinxa, només s’emboliquen lesdarreres comandes de fuet. Només treballa un 15%de la plantilla

L'empresa tèxtil Jocavi d'Arbúcies vol acomiadar 35 treballadorsTrenta-cinc treballadors de l'empresa tèxtil Jocavid'Arbúcies podrien perdre la feina si no fructifiquenles negociacions que els afectats mantenen amb ladirecció de l'empresa per reduir aquesta xifra. De consolidar-se els acomiadaments seria la se-

gona reducció dràstica de la plantilla en els darrerstres anys ja que al2010 ja hi va haver unERO de característi-ques similars, justificatper la rebaixa de lescomandes d'aquestaempresa especialistaen moda informal fe-menina.

Front jove

Durant els dies 27 i 30 d’Abril elsjoves de les comarques gironines

van començar a reunir-se celebrantdues assemblees amb la participaciód’activistes d’Alternativa Jove – Jovesd’EUiA de diverses poblacions, amb laintenció de crear un grup intercomar-cal per a coordinar les activitats i de-bats dels diferents nuclis d’AlternativaJove a les poblacions d’aquest territori.En la primera d’aquestes assembleeses va comptar amb la participació dela Coordinadora Nacional d’AJ i dipu-tada al Parlament de Catalunya Lo-rena Vicioso, que va aprofitar perpresentar el procés i els documents dela 2a Assemblea Nacional d’AlternativaJove, que se celebrarà a Barcelona elspropers dies 18 i 19 de maig.L’Assemblea va escollir Alejandro

Guerrero de Girona com a coordinador d’AJ de les comarques gironines i Daniel Bautista de Blanes res-ponsable d’organització i comunicació. També es va treballar en el document de la 2a Assemblea Nacio-nal i es van començar a debatre les esmenes que els companys i companyes del territori presentaran.

MAIG 2013

Constitució d’Alternativa Jove

a les comarques gironines

Front jove20

Primer de Maig roig i jove a Girona

Visca el comunisme i la llibertat!