1r ESOCiències de la naturalesa

RECURSOS DIDÀCTICS

amb CDs

i eines interactives

I S B N 978-84-489-2043-2

9 7 8 8 4 4 8 9 2 0 4 3 2

1466

251

ÍNDEX

Presentació dels recursosEls materials que presentem per a l’àrea de Ciències de la naturalesa de primer curs de l’Etapade Secundària Obligatòria són els següents:

Materials bàsics

El llibre de l’alumne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .6

Els Recursos didàctics per al professorat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7

Materials complementaris

Per a complementar el nostre llibre de l’alumne, us oferim altres materials del catàleg quepoden ser útils per a la vostra planificació.

El web de l’editorial i l’espai Cercle d’Educadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8

El llibre- resum dels continguts de Primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8

Proposta didàcticaTemporització indicativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9

Programació d’aula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .13

Desenvolupament de les unitats didàctiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15

Solucionari de les unitats didàctiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .35

4

3

2

1

Revisió de continguts: Eduard PaülsCoordinació editorial: Francesc SolàDisseny d’interiors: Esther Lecina

Aquesta Proposta didàctica ha estat elaborada perM. Aragonès, E. Codinach, G. Espuña, J. M. Fàbregas, M. Gené,M. Gutiérrez, L. López, J. Marlés, S. Moya, A. Sardà i M. Solé

© 2007, M. Aragonès, E. Codinach, G. Espuña, J. M. Fàbregas, M. Gené, M. Gutiérrez, L. López, J. Marlés, S. Moya, A. Sardà i M. Solé© 2007 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SAMallorca, 45, 4a planta. 08029 BarcelonaTelèfon 932 172 054. Fax 932 373 469e-mail: barcanova@barcanova.catPrimera edició: setembre de 2007Dipòsit legal: B-44692-2007ISBN: 978-84-489-2043-2Printed in SpainImprès a TECFOTO, S.L.Ciutat de Granada, 5508005 Barcelona

Reservats tots els drets. El contingut d'aquesta obra està protegit perla llei, que estableix penes de presó i multes, a més de lesindemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells quereproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment,una obra literària, artística o científica, o la seva transformació,interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport ocomunicada per qualsevol mitjà sense l'autorització preceptiva.

4 5

COM S’ESTRUCTURA UNA UNITAT

AC

TI

VI

TA

TSActivitat

3.40. L’estel de BetlemÉs indiscutible que uns dels elements que nopassa desapercebut en qualsevol festa nadalencaés l’estel de Betlem. A mesura que s’apropa elNadal, els nostres carrers s’il·luminen i no és es-trany que n’aparegui un. Amb l’ajut dels ordina-dors, els avenços en traduccions de llengüesorientals i les noves troballes arqueològiques,avui en dia tenim possibilitats d’investigar, desdel punt de vista astronòmic, què podia ser real-ment l’estel.Hi ha hagut molts intents d’explicar científica-ment l’estel de Nadal. N’explicarem tres:1) Alguns estudiosos pensen que aquest “estel”fou un cometa, un cos celestial, la presència delqual sempre ha estat connectada amb algun fethistòric, com el naixement de reis. Malgrat tot,no existeix cap dada que parli de la presènciad’algun cometa que s’ajusti a la data del naixe-ment de Jesús.2) Altres persones creuen que l’Estel de Betlemfou un agrupament de planetes succeït en aque-lla nit. Com que els plantes orbiten al voltant del

Sol a diferents distàncies i velocitats, ocasional-ment, sembla ser que s’apropen els uns als altres,si bé l’alineació de múltiples planetes no es veu-ria com una sola font de llum.3) Finalment, s’ha proposat l’explosió d’un estel,o supernova, per explicar l’estel de Nadal.Moltes estrelles són inestables i exploten allibe-rant una intensa brillantor. Però no hi ha cap in-formació que confirmi una supernova en aquellany.

En l’Evangeli segons Sant Mateu, s’esmenta quenomés els Reis Mags van veure l’estel, però elscometes, les alineacions dels planetes i les explo-sions d’estels són visibles per a qualsevol personaa la Terra. En segon lloc, sempre segons el text del’apòstol Mateu, l’estel va guia els tres Reis di-rectament de Jerusalem a Betlem, és a dir, denord a sud, fins allà on era Jesús. Qualsevol cosceleste es mou d’est a oest, a causa de la rotacióde la Terra, i a més és molt difícil imaginar-secom una llum natural hagi pogut guiar algú finsa una casa particular.La conclusió, doncs, és que la presència de l’estelde Betlem no pot ser explicada científicament.

Qüestions:a) L’opció que l’estel de Betlemfos un cometa, explicaria la for-ma que coneixem de l’estel deNadal? Justifica la teva resposta.b) Hi ha un planeta que és possi-ble veure a ull nu des de la Terra.Saps de quin es tracta? Explicaper què algunes vegades és possi-ble observar-lo.c) Quina de les tres opcions refe-rents a l’estel de Betlem et con-venç més? Troba alguns argu-ments per defensar la teva tria.

91

AC

TI

VI

TA

TS L’univers i el seu origen

3.20. Ordena de més gran a més petit els con-ceptes següents: galàxia, planeta, univers, siste-ma solar, asteroide, estel.

3.21. La teoria més acceptada actualment perexplicar l’origen de l’univers és la del Big Bang.Escriu quina de les següents expressions indica elseu significat: molt temps, gran explosió, origende tot, gran inici.

3.22. Quina és la unitat més útil per mesurarles distàncies a l’univers?

3.23. Busca informació sobre els telescopis il’astronomia i contesta a les preguntes següents: a) Què és un telescopi? De quins tipus n’hi ha?b) Escriu el nom d’alguns observatoris astronò-mics i digues on són.c) Escriu el nom d’alguns astrònoms actuals.

Els estels i el Sol

3.24. Escriu quina de les expressions següentsindica la distància entre la Terra i el Sol: anyllum, distància mitjana de translació, unitat as-tronòmica, unitat còsmica.

3.25. Copia en el teu quadern les frases se-güents i completa-les:a) El Sol es va formar fa uns … anys.b) El volum del Sol és aproximadament … el vo-lum de la Terra, però la seva massa és només …la de la Terra. c) El Sol fa una volta completa sobre si mateixaproximadament cada … dies, i ho fa en el ma-teix … de rotació que la Terra.

3.26. Els estels passen per períodes de naixe-ment, joventut, maduresa i mort. Busca informa-ció i escriu un text breu sobre les característiquesprincipals de diferents estels i el seu cicle vital.

El sistema solar

3.27. Escriu el nom dels planetes en ordrecreixent segons la seva distància al Sol.

3.28. Quin és el planeta més proper a laTerra? I el més llunyà?

3.29. Ordena els planetes del sistema solar enordre decreixent segons la seva grandària.

3.30. Quin és el planeta que té el dia mésllarg?

3.31. Quines situacions periòdiques són ori-ginades pels moviments de la Terra?

3.32. Per què quan a l’hemisferi nord és estiu,a l’hemisferi sud és hivern?

3.33. Per què quan a Catalunya és de dia, alJapó és de nit?

3.34. Justifica la necessitat d’afegir al nostrecalendari un dia cada quatre anys.

3.35. Què vol dir lluna plena? Dibuixa la po-sició en què es troben el Sol, la Terra i la Llunaper originar aquesta fase lunar.

3.36. Com es diuen els diferents tipus d’eclip-sis de Sol existents?

3.37. Per què la superfície de la Lluna estàplena de cràters i la de la Terra no?

3.38. Busca informació sobre cinc calendarisutilitzats per diferents cultures. Quin és el nom il’origen del calendari que utilitzem actualment?

3.39. Busca informació sobre els mapes espa-cials dels últims deu anys i resumeix-la en un textbreu.

90

Unitat 3Unitat 3

Activitats: activitats nu-merades de reforço d’ampliació .

Arxiu Edició Visualització Preferits Eines Ajuda

Endarrere Cerca

El racó d’internet

Preferits

Vincles

Internet

Adreça http://www.espaibarcanova.cat

INTRODUCCIÓ

L’astronomia és una ciència antiga i moderna a la vegada. Antiga perquè va començar, pràcticament, amb la humani-tat. Moderna perquè ens proporciona un dels camps d’estudi i investigació més avançats. Aquesta activitat proposaapropar-te a l’astronomia i fer-la comprensible.

TASCA

Has de realitzar les activitats que et proposem. Això t’ajudarà a comprendre millor l’astronomia i a veure-la com unaciència més propera.

PROCÉS

UN PARELL D’ADVERTIMENTS

– No escriguis mai cap paraula de la qual no coneguis elsignificat. Consulta abans el diccionari.– No copiïs mai frases senceres.

RECURSOS

Per poder elaborar aquest treball, cal que entris al webwww.espaibarcanova.cat

1. Llegeix amb atenció el text dels enllaços 1, 2 i 3 delweb www.espaibarcanova.cat i respon a les pregun-tes següents:

– Què hi podem trobar al núvol d’Oort?– Per què els cometes tenen cua? Com expliques

que aquesta cua canviï d’orientació?– Per què els planetes giren al voltant del Sol i no el

Sol al voltant dels planetes?– Per què no cauen els planetes?– Quines idees van aportar Aristòtil, Copèrnic,

Galileu i Kepler al coneixement de l’univers?

2. Amb la informació que dóna l’enllaç 4, construeix unlocalitzador d’estels.

84 85

Big Bang

univers

galàxies

irregularsel·líptiquesespirals

Via Làctia

100 000 milionsd’estels

sistema solar

Sol planetes satèl·lits altres cossos

Terra lluna asteroidesmeteoritscometes

Esquema de la unitat

878786

Unitat 3Unitat 3

86

Resum gràficEl sistema solarEl sistema solar

univers 1.

Espai immens on hi ha el conjunt dels cossos celestes o astres.

estel 2.

Cos astronòmic gasós de grans dimensions que emetuna gran quantitat d’energia a l’espai, una part dela qual en forma de llum.

Estel de grandària mitjana, centre del sistema so-lar.

galàxia 2.3.

Gran agrupació d’estels que formen una unitat.Pot tenir forma espiral, el·líptica o irregular.

planeta 3.1.

Astre que no té llum pròpia.

Terra 3.2.

Planeta dels sistema solar situat entreVenus i Mart.

satèl.lit 3.1.

Astre que no té llum pròpia i gira al voltantd’un planeta.

sistema solar 3.

Conjunt del vuit planetes, els satèl·lits, el Sol i altres astres.

Sol 2.2.

Satèl·lit de la Terra situat a 385 000 km dedistància i amb relleu molt accidentat.

Lluna 3.3.

Saturn

Urà

Júpiter

la Terra

Mercuri

Venus

Mart

Neptú

AC

TI

VI

TA

TSActivitat

3.40. L’estel de BetlemÉs indiscutible que uns dels elements que nopassa desapercebut en qualsevol festa nadalencaés l’estel de Betlem. A mesura que s’apropa elNadal, els nostres carrers s’il·luminen i no és es-trany que n’aparegui un. Amb l’ajut dels ordina-dors, els avenços en traduccions de llengüesorientals i les noves troballes arqueològiques,avui en dia tenim possibilitats d’investigar, desdel punt de vista astronòmic, què podia ser real-ment l’estel.Hi ha hagut molts intents d’explicar científica-ment l’estel de Nadal. N’explicarem tres:1) Alguns estudiosos pensen que aquest “estel”fou un cometa, un cos celestial, la presència delqual sempre ha estat connectada amb algun fethistòric, com el naixement de reis. Malgrat tot,no existeix cap dada que parli de la presènciad’algun cometa que s’ajusti a la data del naixe-ment de Jesús.2) Altres persones creuen que l’Estel de Betlemfou un agrupament de planetes succeït en aque-lla nit. Com que els plantes orbiten al voltant del

Sol a diferents distàncies i velocitats, ocasional-ment, sembla ser que s’apropen els uns als altres,si bé l’alineació de múltiples planetes no es veu-ria com una sola font de llum.3) Finalment, s’ha proposat l’explosió d’un estel,o supernova, per explicar l’estel de Nadal.Moltes estrelles són inestables i exploten allibe-rant una intensa brillantor. Però no hi ha cap in-formació que confirmi una supernova en aquellany.

En l’Evangeli segons Sant Mateu, s’esmenta quenomés els Reis Mags van veure l’estel, però elscometes, les alineacions dels planetes i les explo-sions d’estels són visibles per a qualsevol personaa la Terra. En segon lloc, sempre segons el text del’apòstol Mateu, l’estel va guia els tres Reis di-rectament de Jerusalem a Betlem, és a dir, denord a sud, fins allà on era Jesús. Qualsevol cosceleste es mou d’est a oest, a causa de la rotacióde la Terra, i a més és molt difícil imaginar-secom una llum natural hagi pogut guiar algú finsa una casa particular.La conclusió, doncs, és que la presència de l’estelde Betlem no pot ser explicada científicament.

Qüestions:a) L’opció que l’estel de Betlemfos un cometa, explicaria la for-ma que coneixem de l’estel deNadal? Justifica la teva resposta.b) Hi ha un planeta que és possi-ble veure a ull nu des de la Terra.Saps de quin es tracta? Explicaper què algunes vegades és possi-ble observar-lo.c) Quina de les tres opcions refe-rents a l’estel de Betlem et con-venç més? Troba alguns argu-ments per defensar la teva tria.

91

AC

TI

VI

TA

TS L’univers i el seu origen

3.20. Ordena de més gran a més petit els con-ceptes següents: galàxia, planeta, univers, siste-ma solar, asteroide, estel.

3.21. La teoria més acceptada actualment perexplicar l’origen de l’univers és la del Big Bang.Escriu quina de les següents expressions indica elseu significat: molt temps, gran explosió, origende tot, gran inici.

3.22. Quina és la unitat més útil per mesurarles distàncies a l’univers?

3.23. Busca informació sobre els telescopis il’astronomia i contesta a les preguntes següents: a) Què és un telescopi? De quins tipus n’hi ha?b) Escriu el nom d’alguns observatoris astronò-mics i digues on són.c) Escriu el nom d’alguns astrònoms actuals.

Els estels i el Sol

3.24. Escriu quina de les expressions següentsindica la distància entre la Terra i el Sol: anyllum, distància mitjana de translació, unitat as-tronòmica, unitat còsmica.

3.25. Copia en el teu quadern les frases se-güents i completa-les:a) El Sol es va formar fa uns … anys.b) El volum del Sol és aproximadament … el vo-lum de la Terra, però la seva massa és només …la de la Terra. c) El Sol fa una volta completa sobre si mateixaproximadament cada … dies, i ho fa en el ma-teix … de rotació que la Terra.

3.26. Els estels passen per períodes de naixe-m

El sistema solar

3.27. Escriu el nom dels planetes en ordrecreixent segons la seva distància al Sol.

3.28. Quin és el planeta més proper a laTerra? I el més llunyà?

3.29. Ordena els planetes del sistema solar enordre decreixent segons la seva grandària.

3.30. Quin és el planeta que té el dia mésllarg?

3.31. Quines situacions periòdiques són ori-ginades pels moviments de la Terra?

3.32. Per què quan a l’hemisferi nord és estiu,a l’hemisferi sud és hivern?

3.33. Per què quan a Catalunya és de dia, alJapó és de nit?

3.34. Justifica la necessitat d’afegir al nostrecalendari un dia cada quatre anys.

3.35. Què vol dir lluna plena? Dibuixa la po-sició en què es troben el Sol, la Terra i la Llunaper originar aquesta fase lunar.

3.36. Com es diuen els diferents tipus d’eclip-sis de Sol existents?

3.37. Per què la superfície de la Lluna estàplena de cràters i la de la Terra no?

3.38. Busca informació sobre cinc calendarisutilitzats per diferents cultures. Quin és el nom il’origen del calendari que utilitzem actualment?

3

90

Unitat 3Unitat 3

El contingut de la unitat està estructurat en apartats i subapartats numerats que perme-ten una millor ordenació de l’estudi. Generalment cada doble pàgina presenta un contingutconcret.

68

Per què hi ha dia i nit? Per quèhi ha hivern i estiu? Per quèveiem estels fugaços, cometesi planetes en observar el cel denit? Hi ha vida en altres pla-netes? És possible que t’hagisfet aquestes preguntes moltesvegades, i com tu, també seles van fer pensadors i cientí-fics d’altres èpoques. Avuidia, algunes d’aquestes qües-tions tenen resposta, peròd’altres encara no en tenen.En aquesta unitat coneixeràsla teoria que, d’acord amb elsconeixements científics ac-tuals, explica l’origen de l’u-nivers.Com s’han format els estels?El Sol, s’apagarà algun dia?En aquestes pàgines apren-dràs què són els estels i comels podem classificar, i con-cretament estudiaràs les ca-racterístiques del nostre es-tel, el Sol, i de la galàxia enla qual es troba, la ViaLàctia.Finalment, estudiaràsl’estructura del sistemasolar, i especialment elsmoviments del nostreplaneta i el seu satèl·lit,i els fenòmens queaquests movimentsoriginen.

Unitat 3Unitat 3

El sistema solar

69

La Terra vista des de l’espai.

El Sol.

Saturn.

Júpiter.

OBJECTIUS DIDÀCTICS

1. Discernir les idees sobre l’origen de l’univers.2. Valorar la complexitat de l’univers.3. Diferenciar els components de l’univers.4. Diferenciar els components del sistema solar.5. Descriure les característiques del nostre planeta i la influència del seu satèl·lit, la Lluna.6. Explicar alguns fenòmens naturals, com ara els eclipsis, les estacions o les fases lunars.

PARAULES CLAUuniversestelSol

galàxiasistema solarplaneta

satèl.litTerra

Lluna

El sistema solar

Fins i tot l’estel més lluminós pot aparèixer quasi invisible si estàmolt lluny de nosaltres.

En els mapes estel·lars, els estels es dibuixen amb una gran-dària relacionada amb la brillantor aparent (com més brillant esveu l’estel, més gran es representa), i per tant, aquesta represen-tació no té res a veure amb la grandària real dels estels que hi fi-guren.

2.1. Tipus d’estels

Els estels es poden classificar tenint en compte la grandària i te-nint en compte el color.

La grandària dels estels és molt diversa: els més grans tenenun diàmetre que supera de molt la distància entre el Sol i la Terra;els més petits tenen la mida de la Terra o menys.

El color dels estels està directament relacionat amb la sevatemperatura superficial: els que la tenen elevada són de colorblau, els de temperatura superficial intermèdia són, de més amenys calents, blancs, groguencs i taronja; els de superfície mésfreda són vermells.

Per classificar els estels segons la temperatura superficial es faservir una lletra per cada tipus. Per raons històriques, les lletres quees fan servir, de més calent a més fred, són: O, B, A, F, G, K i M.

7372

Unitat 3Unitat 3

2. Els estels i el Sol

Els estels són cossos astronòmics ga-sosos de grans dimensions queemeten una gran quantitat d’e-nergia a l’espai, una part de laqual en forma de llum.

A l’inici de la seva for-mació, els estels contenenuna gran proporció degas hidrogen. A tempe-ratures elevades (uns10 000 000 °C), aquestgas experimenta unestransformacions que alli-beren molta energia enforma de llum i calor.

La diferència més evi-dent entre els estels és la in-tensitat amb què brillen. La bri-llantor d’un estel observada des dela Terra depèn de la quantitat d’ener-gia que emet en forma de llum, o llumi-nositat, i de la distància que separa l’estel del’observador. És per això que la brillantor és una ca-racterística aparent dels estels, i parlem precisament de brillantoraparent per referir-nos a la intensitat amb què els veiem brillar.

PER SABER-NE MÉS

Antigament, els astrònoms con-sideraven els estels agrupats se-gons les formes o els dibuixosamb què apareixen quan s’ob-serva el firmament en una nit cla-ra. Aquests grups imaginarisd’estels reben el nom de cons-tel·lacions. El seu coneixementera molt important per als nos-tres avantpassats, ja que els per-metia orientar-se durant la nit ideterminar l’arribada de les es-tacions. De temps ben antics, es va donarun nom propi a cada constel·la-ció. En el nostre àmbit geogràfic,aquests noms indicaven la sem-blança de la constel·lació amb lafigura d’algun animal (Óssa,Taure…) o amb la d’éssers mitològics (Pegàs, Orió…).

O B A F G K M

Tipus Color Temperatura (°C)

O Blau 25 000 - 50 000

B Blau 11 000 - 25 000

A Blanc 7 500 - 11 000

F Groguenc 6 000 - 7 500

G Groguenc 5 000 - 6 000

K Taronja 3 500 - 5 000

M Vermell < 3 500

Tipus d’estels segons la seva tempera-tura superficial.

PARAULES CLAU

estelMapa estel·lar de l’hemisferi nord.

2.3. Les galàxies i la Via Làctia

Les galàxies són grans agrupacions d’estels que formen una uni-tat. Poden tenir des d’uns 100000 estels fins a uns quants bilions.

La Via Làctia és la galàxia en què es troba el Sol, un dels centmil milions d’estels que la formen. És una galàxia espiral consti-tuïda per un nucli del qual surten cinc braços. Tots els estels queels formen giren al voltant del centre galàctic. El Sol hi fa una vol-ta sencera cada 225 milions d’anys, a una velocitat de 220 km/s.

75

2.2. El Sol

El Sol és un estel de grandària mitjana, del tipus G, format prin-cipalment per un 71% d’hidrogen (H2) i un 27% d’heli (He).

El Sol es va formar fa uns 5000 milions d’anys, i continuarà enl’estat actual durant uns 5000 milions d’anys més.

El seu volum és aproximadament 1300000 vegades el volumde la Terra, però la seva massa és només 333000 vegades la de laTerra. Això és degut al fet que la composició del Sol és gasosa,cosa que comporta que la seva densitat sigui més petita que lad’un planeta rocós com és ara la Terra.

El Sol fa una volta completa sobre si mateix aproximada-ment cada 25 dies, i ho fa en el mateix sentit de rotació que laTerra.

La distància mitjana entre el Sol i la Terra és de 149600000km. Aquesta distància s’ha adoptat internacionalment com a uni-tat útil per mesurar distàncies dins del sistema solar, amb el nomd’unitat astronòmica (UA).

74

Unitat 3Unitat 3

El Sol, font de vida alnostre planeta.

Segons la seva forma, les galàxies es poden classificar en espirals (A), el·líptiques (B) i irregulars (C).

PER SABER-NE MÉS

Els grecs van donar a la nostra galàxia el nom de Via Làctia, que vol dir‘camí de llet’. Si has observat alguna vegada el cel en una nit clara, llunyde la llum de les ciutats, de segur que hauràs vist aquesta banda lleto-sa, formada per milions d’estels. En realitat es tracta de la llum de mi-lions d’estrelles d’un braç de la nostra galàxia que, en la foscor de la nit, s’observa projectada en la volta* del cel.

A C T I V I T A T S

3.5. Defineix què és un estel.

3.6. Observa el mapa estel·lar idigues el nom de la constel.la-ció en què es troba l’estel polar.Quin punt cardinal indicaaquest estel?

3.7. Quin estel té una tempera-tura superficial més gran, unde tipus F o un de tipus G?Raona la resposta.

3.8. Quin tipus d’estel és elSol? En quina galaxia es troba?

3.9. A quants quilòmetres cor-respon una unitat astronòmica?

V O C A B U L A R I

Volta. Estructura corbada que formaun sostre. La volta del cel, per tant,és el cel visible.

A B C

PARAULES CLAU

Solgalàxia

RECORDA

Les estrelles, els planetes, elssatèl·lits i els cometes són elsprincipals cossos celestes.

nucli

Sol

Unitat 3D o s s i e r

AC

TI

VI

TA

TS

d’a

va

lua

ció

9292

Unitat 3Unitat 3

1. Defineix les unitats que s’utilitzen per mesurar distàncies en l’univers i en el sistema solar.

2. Explica l’origen de l’univers segons la teoria del Big Bang .

3. Què és la lluminositat dels estels?

4. De què depèn el color dels estels? De quin tipus és el Sol?

5. Què és la Via Làctia?

6. Quina és la causa de la diferència de densitat entre el Sol i la Terra?

7. Escriu una llista amb el nom de tots els tipus d’astres que hi ha en el sistema solar.

8. Escriu a què corresponen les definicions següents:a) Camí que fan els planetes al voltant del Sol.b) Moviment que realitzen els planetes sobre ells mateixos.c) És el planeta de més diàmetre.d) És qualsevol planeta que no té satèl·lits.

9. Per què cada quatre anys hem d’afegir un dia al nostre calendari?

10. Dibuixa dues circumferències que representin la Terra i el Sol, i assenyala la zona de la Terraen què sigui de nit.

11. Quines són les causes de les estacions?

12. Dibuixa la posició de la Terra respecte del Sol quan es troba en el solstici d’estiu.

13. Defineix què és un eclipsi de Sol.

14. Descriu les fases lunars.

15. Relaciona les fases lunars amb el mes i la setmana.

Els robots,

La majoria de les pel·lícules de ciència-ficció mos-tren robots que ajuden els humans. Avui en dia la

vida real s’està apropant a la ficció; però, què és unrobot espacial?

Si bé qualsevol nau espacial no tripulada pot serconsiderada un robot espacial, la tendència dels cien-tífics és la de definir com a robot espacial qualsevol sistemaque té mobilitat, capacitat de manipular objectes i la flexibi-litat necessària per realitzar qualsevol combinació d’aques-tes tasques amb autonomia o per control a distància.

L’objectiu dels robots espacials és la de realitzar una ac-ció en l’espai, com ara situar un instrument per prendre mi-des, recollir una mostra per fer-ne l’examen, muntar unaestructura o, fins i tot, moure’s al voltant d’un astronauta.

Els robots són perfectes per ser utilitzats a l’espai. No es cansen ninecessiten parar a l’hora d’esmorzar. Poden sobreviure en les condicions més difícils i alguns podenfins i tot realitzar accions complicades sense la intervenció humana.

El robot més utilitzat en les missions espacials és el Rover. Utilitza rodes o erugues per desplaçar-se per la superfície d’altres planetes i transportar, així, instruments.

El robot més petit és el microvehicle Nanokhod, que té la mida d’un llibre i 2 kg de pes. Pot trans-portar i posicionar 1 kg. d’instrumental en un petit radi al voltant de la nau d’aterratge.

Un versió més gran és el Miro-2, que pesa 12 kg. Aquest robot incorpora una barrina robotitzadaque pot perforar fins a dos metres de profunditat, reunir fins a 10 mostres i retornar a la nau d’ate-rratge, on les mostres poden ser analitzades.

Altres dissenys de robots estan inspirats en animals.Un exemple n’és el robot de vuit potes Aramies Scorpion,que pot avançar sobre terrenys molt rocallosos i traves-sar dunes gràcies a les seves potes i al seu moviment ins-pirat en el món animal.

La natura també ha inspirat el robot saltarí. Amb unaalçada inferior als 40 cm, pot saltar obstacles de fins unparell de metres d’altura, fet impossible a la Terra a cau-sa de la força d’atracció de la gravetat, però fàcilment re-alitzable a la Lluna o a Mart.

els nostres ajudants

Introducció: breu textexplicatiu del contingut.

Apartats: numerats iamb títol indicatiu.

Objectius de la unitat:els objectius que s’hand’assolir en acabar launitat.

Activitats inspira-des en els modelsdels exàmens del’informe PISA ique s’indiquen

amb la icona

Vocabulari: facilita lacomprensió de paraulesque poden presentar al-guna dificultat.

Paraules en negreta:identifiquen els concep-tes que cal retenir.

Recorda: reforça con-ceptes importants estu-diats anteriorment.

El tancament de la unitat s’es-tructura a partir de sis elements:

Unitat 3D o s s i e r

AC

TI

VI

TA

TS

d’a

va

lua

ció

9292

Unitat 3Unitat 3

1. Defineix les unitats que s’utilitzen per mesurar distàncies en l’univers i en el sistema solar.

2. Explica l’origen de l’univers segons la teoria del Big Bang .

3. Què és la lluminositat dels estels?

4. De què depèn el color dels estels? De quin tipus és el Sol?

5. Què és la Via Làctia?

6. Quina és la causa de la diferència de densitat entre el Sol i la Terra?

7. Escriu una llista amb el nom de tots els tipus d’astres que hi ha en el sistema solar.

8. Escriu a què corresponen les definicions següents:a) Camí que fan els planetes al voltant del Sol.b) Moviment que realitzen els planetes sobre ells mateixos.c) És el planeta de més diàmetre.d) És qualsevol planeta que no té satèl·lits.

9. Per què cada quatre anys hem d’afegir un dia al nostre calendari?

10. Dibuixa dues circumferències que representin la Terra i el Sol, i assenyala la zona de la Terraen què sigui de nit.

11. Quines són les causes de les estacions?

12. Dibuixa la posició de la Terra respecte del Sol quan es troba en el solstici d’estiu.

13. Defineix què és un eclipsi de Sol.

14. Descriu les fases lunars.

15. Relaciona les fases lunars amb el mes i la setmana.

Els robots,

La majoria de les pel·lícules de ciència-ficció mos-tren robots que ajuden els humans. Avui en dia la

vida real s’està apropant a la ficció; però, què és unrobot espacial?

Si bé qualsevol nau espacial no tripulada pot serconsiderada un robot espacial, la tendència dels cien-tífics és la de definir com a robot espacial qualsevol sistemaque té mobilitat, capacitat de manipular objectes i la flexibi-litat necessària per realitzar qualsevol combinació d’aques-tes tasques amb autonomia o per control a distància.

L’objectiu dels robots espacials és la de realitzar una ac-ció en l’espai, com ara situar un instrument per prendre mi-des, recollir una mostra per fer-ne l’examen, muntar unaestructura o, fins i tot, moure’s al voltant d’un astronauta.

Els robots són perfectes per ser utilitzats a l’espai. No es cansen ninecessiten parar a l’hora d’esmorzar. Poden sobreviure en les condicions més difícils i alguns podenfins i tot realitzar accions complicades sense la intervenció humana.

El robot més utilitzat en les missions espacials és el Rover. Utilitza rodes o erugues per desplaçar-se per la superfície d’altres planetes i transportar, així, instruments.

El robot més petit és el microvehicle Nanokhod, que té la mida d’un llibre i 2 kg de pes. Pot trans-portar i posicionar 1 kg. d’instrumental en un petit radi al voltant de la nau d’aterratge.

Un versió més gran és el Miro-2, que pesa 12 kg. Aquest robot incorpora una barrina robotitzadaque pot perforar fins a dos metres de profunditat, reunir fins a 10 mostres i retornar a la nau d’ate-rratge, on les mostres poden ser analitzades.

Altres dissenys de robots estan inspirats en animals.Un exemple n’és el robot de vuit potes Aramies Scorpion,que pot avançar sobre terrenys molt rocallosos i traves-sar dunes gràcies a les seves potes i al seu moviment ins-pirat en el món animal.

La natura també ha inspirat el robot saltarí. Amb unaalçada inferior als 40 cm, pot saltar obstacles de fins unparell de metres d’altura, fet impossible a la Terra a cau-sa de la força d’atracció de la gravetat, però fàcilment re-alitzable a la Lluna o a Mart.

els nostres ajudants

Arxiu Edició Visualització Preferits Eines Ajuda

Endarrere Cerca

El racó d’internet

Preferits

Vincles

Internet

Adreça http://www.espaibarcanova.cat

INTRODUCCIÓ

L’astronomia és una ciència antiga i moderna a la vegada. Antiga perquè va començar, pràcticament, amb la humani-tat. Moderna perquè ens proporciona un dels camps d’estudi i investigació més avançats. Aquesta activitat proposaapropar-te a l’astronomia i fer-la comprensible.

TASCA

Has de realitzar les activitats que et proposem. Això t’ajudarà a comprendre millor l’astronomia i a veure-la com unaciència més propera.

PROCÉS

UN PARELL D’ADVERTIMENTS

– No escriguis mai cap paraula de la qual no coneguis elsignificat. Consulta abans el diccionari.– No copiïs mai frases senceres.

RECURSOS

Per poder elaborar aquest treball, cal que entris al webwww.espaibarcanova.cat

1. Llegeix amb atenció el text dels enllaços 1, 2 i 3 delweb www.espaibarcanova.cat i respon a les pregun-tes següents:

– Què hi podem trobar al núvol d’Oort?– Per què els cometes tenen cua? Com expliques

que aquesta cua canviï d’orientació?– Per què els planetes giren al voltant del Sol i no el

Sol al voltant dels planetes?– Per què no cauen els planetes?– Quines idees van aportar Aristòtil, Copèrnic,

Galileu i Kepler al coneixement de l’univers?

2. Amb la informació que dóna l’enllaç 4, construeix unlocalitzador d’estels.

84

El racó d’Internet: proposaactivitats que s’han de resol-dre investigant per la xarxade webs. Totes les adreceses redireccionaran al web del’editorial: www.espaibarcanova.cat

Activitats d’avaluació:avaluen l’assoliment delcontingut de la unitat.

Paraules clau: perme-ten estructurar l’apre-nentatge del contingut.

Il·lustracions: docu-mentades i d’absolut ri-gor científic.

Esquema de la uni-tat: resumeix la unitaten forma d’esquema.

El dossier: tractasobre algun aspected’interès relacionatamb el contingut dela unitat i ens apropaals textos científicsde divulgació.

Per saber-ne més: am-plia el contingut de l’a-partat amb curiositatssobre el tema.

Paraules clau: indiquenl’apartat on es definei-xen per primera vegadaaquests conceptes.

Activitats: cada apartatpresenta una propostad’activitats, identificadesamb el número d’unitat i el número correlatiu d’activitat.

Resum gràfic: resu-meix de manera visualel contingut bàsic de launitat a partir de lesparaules clau.

L’accés als recursos didàctics que posem al vostre abast es potfer de manera diversa: editats en paper, en format de CD i desde la pàgina web dintre de l’apartat del Cercle d’Educadors.

També teniu disponible una carpeta arxivador, amb anelles, queus permetrà mantenir en ordre tot el material que us oferim, amés del vostre propi.

El CD que acompanya la Proposta Didàctica va protegit dintred’una funda de plàstic que es pot guardar a la carpeta arxivador.

Els recursos que us oferim per a un millor aprofitament del nostre llibre a l’aula, són:

La Proposta didàctica

• La Proposta didàctica, editada en paper. Més d’un centenar de pàgines amb la temporitza-ció indicativa, la programació d’aula, les orientacions didàctiques i el solucionari de les acti-vitats.

• La Proposta didàctica, editada en CD. Tota la informació de la Proposta Didàctica en arxiusinformàtics per ajustar millor la nostra proposta a les realitats de les vostres aules.

6 7

El llibre de l’alumne

El projecte per a l’àrea de Ciències de la naturalesa. Naturals, de primer curs de l’Etapa deSecundària Obligatòria, té el següent índex de continguts::

1

CONTINGUTS

LA MATÈRIA. La matèria i els seus estats físics. Propietats dels sòlids, dels líquids i dels gasos. Propietats característiques de lessubstàncies. El color, l’olor i el sabor. La duresa. La tenacitat i la fragilitat. L’elasticitat i la plasticitat. La ductilitat i la mal·leabilitat.La solubilitat. El punt de fusió i el punt d’ebullició. La densitat. EL RACÓ D’INTERNET. DOSSIER. Parlem de cinema!

CANVIS DE LA MATÈRIA. LES MESCLES. Substàncies pures i mescles. Les mescles homogènies o solucions: La solubilitat. Laconcentració. Càlcul de la composició d’una dissolució. Mescles heterogènies. Altres tipus de mescles. Les dispersions. Mètodesper separar les substàncies que formen una mescla: Mètodes per separar les substàncies d’una solució. Mètodes per separar lessubstàncies d’una mescla heterogènia. Canvi físic i canvi químic: Representació de les reaccions químiques. L’estructura de lamatèria. L’àtom: Representació dels àtoms. EL RACÓ D’INTERNET. DOSSIER. Els medicaments.

EL SISTEMA SOLAR. L’origen de l’univers. Els estels i el Sol: Tipus d’estels. El Sol. Les galàxies i la Via Làctia. El sistema solar:Planetes i satèl·lits. El planeta Terra. La Lluna. Les fases de la Lluna. Els eclipsis. EL RACÓ D’INTERNET. DOSSIER. Els robots, elsnostres ajudants.

EL PLANETA TERRA. LA GEOSFERA. El planeta Terra. La geosfera. Estructura interna de la terra. El relleu terrestre. La composi-ció de la litosfera. Els minerals: Estructura interna i externa dels minerals. Propietats dels minerals. La classificació dels minerals.Minerals d’interès econòmic. Les roques: Tipus de roques. El cicle de les roques. Roques d’interès econòmic. EL RACÓ D’INTER-NET. DOSSIER. A un pas del mantell?

ELS EMBOLCALLS FLUIDS DE LA TERRA. L’atmosfera i les seves característiques generals: Estructura i composició de l’atmos-fera. Funcions de l’atmosfera. Dinàmica de l’atmosfera. Clima i temps atmosfèric. Els mapes meterorològics. La hidrosfera.L’aigua i les seves propietats: Les aigües naturals. L’aigua com a regulador de la temperatura. L’aigua com a agent geològic.L’aigua i els éssers vius. El cicle de l’aigua. L’alteració de l’aigua. La depuració de l’aigua residual. La potabilització de l’aigua. ELRACÓ D’INTERNET. DOSSIER. Alguns misteris de l’atmosfera.

Uni

tat

1

Els Recursos didàctics per al professorat2

També podeu accedir a tots els recursos didàctics des de l’apartatdel Cercle d’Educadors al web de l’editorial:

www.barcanova.cat

ELS ÉSSERS VIUS. Com reconeixem els éssers vius? Funcions vitals en els éssers vius: Funció de nutrició. Funció de relació.Funció de reproducció. Els éssers vius estan constituïts per cèl·lules: Concepte de cèl·lula. Com és una cèl·lula. Les funcions de lacèl·lula. El microscopi òptic. La diversitat dels éssers vius: Biodiversitat i activitats humanes. La classificació dels éssers vius. ELRACÓ D’INTERNET. DOSSIER. El microscopi electrònic.

La matèria

El planeta Terra

El planeta Terra

EL REGNE ANIMAL. Concepte d’animal: Organització interna. La forma dels animals. Les funcions vitals en els animals: La nutri-ció. La relació. La reproducció. Diversitat i classificació dels animals. Els animals vertebrats. Els peixos. Els amfibis. Els rèptils. Elsocells. Els mamífers. Els animals invertebrats: Els animals més senzills. Els cucs. Els equinoderms. Els mol·luscs. Els artròpodes. ELRACÓ D’INTERNET. DOSSIER. Els animals del fons marí.

Uni

tat

2U

nita

t3

Uni

tat

4U

nita

t5

Uni

tat

6U

nita

t7

Uni

tat

8 EL REGNE VEGETAL. Característiques generals dels vegetals. Els òrgans de les plantes: L’arrel. La tija. La fulla. Les funcionsvitals en les plantes: La nutrició. La relació. La reproducció. Diversitat i classificació dels vegetals: Els briòfits. Els pteridòfits. Elsespermatòfits. Plantes introduïdes i biodiversitat. EL RACÓ D’INTERNET. DOSSIER. La pol·linització.

Uni

tat

9 ELS REGNES DE LES MONERES, ELS PROTOCTISTS I ELS FONGS. El regne de les moneres. Característiques generals delsbacteris. Bacteris perjudicials i bacteris beneficiosos. El regne dels protoctists. Els protozous. Les algues. El regne dels fongs. Elsllevats: un exemple de fongs unicel·lulars. Les floridures. EL RACÓ D’INTERNET. DOSSIER. Un descobriment fonamental: lapenicil·lina.

PROPOSTA DIDÀCTICA• Presentació dels diversos recursos• Temporització indicativa• Programació d’aula• Orientacions i desenvolupament

de les unitats didàctiques• Solucionari de les activitats

RECURSOS D’AULA• Recursos interactius

- Selecció d’imatges projectables delllibre de l’alumne

- Presentació de les unitats en PowerPoint

• Recursos imprimibles- Mapes conceptuals- Activitats de reforç i ampliació- Suggeriments i propostes per a

l’atenció a la diversitat- Recursos i materials recomanats

1r ESO1r ESO

Fabricat per SONOPRESS

COMPACT

Nat

ural

s

DL: x-xxxxx-xxxx© 2007, Editorial Barcanova, SAMallorca, 45, 4a planta08029 Barcelonawww.barcanova.cat

Ciències de la naturalesa

Proposta didàcticaRecursos d’aula

Pàgina web

Us recomanem la visita del web de l’editorial, on podreu trobar totes les novetats i el fons edi-torial actualitzat amb tots els materials educatius i de fons literari que Barcanova ofereix.

Cercle d’Educadors

Cercle d’Educadors és un espai virtual de comunicació i relació entre els usuaris de Barcanovai l’Editorial. Formar part del Cercle d’Educadors és gratuït.

8

El web de Barcanova i l’espai Cercle d’Educadors3