7/29/2019 17 - maig - 2008

1/15

1

nm. 17 - maig - 2008

Editorial

El Baix Ter

Des d'un bon comenament, ara fa una mica ms d'un any, Emporion s'ha definit com

un peridic digital vinculat al territori del Baix Ter. Per, realment, sabem qu volem

dir quan parlem del Baix Ter? Qui el forma?

7/29/2019 17 - maig - 2008

2/15

2

Si plantegem aquestes preguntes, segur que hi haur diferents opinions. Des de les

dels gelegs (les terrasses ms modernes del riu Ter), a la dels poltics (una realitat

supramunicipal, no reconeguda oficialment), passant per totes les d'aquelles

persones particulars que viuen en aquest espai.

Qu s per a nosaltres el Baix Ter? Doncs, senzillament, el territori que formen elsmunicipis que es troben al darrer tram del curs dels rius Ter i Dar, i que tenen per

frontera natural el masss del Montgr, al nord, el mar, a l'est, els primers contraforts

dels massissos de les Gavarres i de Begur, al sud, i les muntanyes que sobresurten de

la plana ms enll de Verges, a l'oest. En aquest sentit, estarem parlant de: Torroella

de Montgr, Ull, Bellcaire, Albons, la Tallada, Verges, Jafre, Colomers, Foix, Rupi,

Ultramort, Parlav, Serra de Dar, Gualta, Fontanilles, Palau-sator i Pals. Podrem

incloure-hi tamb Ullastret, per tota la part del seu municipi que dna a l'antic estany(darrer tram del curs del Dar, antigament).

Ja sabem que no s una realitat poltica, per s cultural, econmica i de serveis. Tots

tenim en com una plana que s'ha format al llarg dels segles amb les aportacions

fluvials dels rius Ter i Dar i de diverses rieres (com el torrent de la Revetlla de

Peratallada o la riera Grossa de Pals). Una plana rica que ha evolucionat a partir de les

transformacions que els seus homes i dones li han anat introduint al llarg dels anys, i

que avui poc sassembla a la que varen veure els antics habitants de la Fonollera o delpoblat ibric d'Ullastret. I no hem d'oblidar que fa noms uns dos-cents cinquanta

anys una colla d'estanys i altres zones humides l'ocupaven en bona part. I que la

transformaci cap al seu estat actual va ser una empresa comuna.

I qu esperem, els que fem Emporion, dels homes i dones d'aquest territori? Potser,

en primer lloc, que tots siguem conscients de les nostres mateixes velles arrels, que

tots ens sentim continuadors de l'empresa comuna dels nostres avantpassats, tots

partcips dels mateixos problemes i de les mateixes illusions; que tots vivim del Ter idefensem el Ter. En segon lloc, que conegueu Emporion, que ens llegiu, que

participeu de les nostres inquietuds. En tercer lloc, s clar, que hi collaboreu. Si ja us

heu habituat a llegir els nostres articles, ja heu vist de qu volem parlar i opinar; per

tant, esperem les vostres reflexions i els vostres suggeriments.

s veritat que volem arribar molt ms lluny i que ens interessa, molt especialment,

que tamb ens llegeixin aquells vens nostres que han de viure fora d'aquest territori

7/29/2019 17 - maig - 2008

3/15

3

(i d'ells i delles, tamb n'esperem la collaboraci), per, evidentment, s la nostra

intenci arribar a tothom que estimi aquest territori.

Consell de redacci

Notcies

La Diada de Sant Jordi, patr de

Catalunya, un llibre i una rosa. SantJordi encarna el smbolde la naci catalana, lacultura en forma dun

llibre i lamor en larosa.A Torroella i a lEstartit shan realitzatuna muni dactes en favor dels infants i,perqu no dir-ho, tamb dels que ja noho som tant. Feli Sant Jordi!

Cinqu Cicle dHistria i Humanitats,

organitzat per la Fundaci Vila Casas alPalau Solterra. L'expresident de laGeneralitat Jordi Pujol el va inauguraramb la conferncia Idees,valor i actituds Rigor,

convicci i illusi. Varemarcar la necessitatque a Catalunya les ideesfossin clares, el correcte

coneixement dels nostresvalors i una actitud fermaen la seva defensa. Rigor a mantenir unconcepte de realitat que no pot serquelcom lquid, sin concret; capaos dedefensar les nostres conviccionsmantenint-les amb illusi. I fugir de lacultura del no (cultura de la decadncia).Fou molt aplaudit pel ms dun centenar

de persones que omplien totalmentlauditori.

Primavera eslava 2008. Intercanvi

cultural entre lAgrupaci Sardanista

Continutat, el grup de msica

Trapassacs, conjunts musicals i grups de

dansa tradicional russa. Es desenvolupen dos dilegs: Enlla en msica i Enllaen dansa. El de msica es realitz endues jornades: a la plaa de la Vila,lorquestra infantild'acordionsGarmnica deMoscou, el conjuntinstrumental Akkord

de Moscou i el cor infantil Blagovest dela ciutat de Zvenigorod, i el grupTrapassacs. A lesglsia de Sant Gens unconcert de msica de cambra ofert pelCor de Cambra de la ciutat de Kaluga il'Orquestra Popular Russa de NizhniNvgorod. Les interpretacions infantilsforen veritablement sorprenents per laseva qualitat.En el segon, amb l'espectacle Dileg endansa, hi participaren lEsbart Montgr igrups de dansa tradicional russa.Actuacions molt aplaudides en unsespectacles plens de vivor, color iqualitat.

Els musulmans de Torroella resen a la

vorera els divendres perqu a dins de la

http://localhost/emporionou/images/num17/dscf0002.jpghttp://localhost/emporionou/images/num17/dscf0002.jpghttp://localhost/emporionou/images/num17/dscf0002.jpghttp://localhost/emporionou/images/num17/jordipujo.jpghttp://www.emporion.org/images/stories/num17/reses.jpg

7/29/2019 17 - maig - 2008

4/15

4

mesquita no hi tenen espai. Aquesta haestat probablement la notcia msdestecada de la vila en fora temps. I nos pas un problema que shagi produten aquestes dates. Han estat massa anys

(des del 1994) de no fer front a unproblema que ha tingut una repercussien la premsa i latelevisi que en resafavoreix a Torroellani a tots els vilatans,immigrants o no. Elsvens es queixaven i el collectiumusulm pression lAjuntament mentre

cercaven un nou local i negociaven peradquirir una finca al polgon, al costat delsupermercat Caprabo.L'Ajuntament, cercant una soluci, vaindicar que aquest s el principal temadel Comit per a la Convivncia. Solucique ha arribat amb la cessi, ambcarcter provisional i per a loraci dels

divendres, de dues de les aules de lanticconvent dels Agustins.

El parc animal de Sobrestany.LaGeneralitat va cancellar la sevaclassificaci com a nucli zoolgic i vaindicar que elsanimals del parcestaven mal atesos.

LAjuntament varetirar la llicncia,orden el seu tancament i don 15 diesperqu retiressin els animals. Elpropietari, Alfons de Robert, es nega aadmetre la situaci i insisteix a veure-hiuna persecuci personal, al temps queindica que els animals no sn del parcsin duna altra societat. I que la

clausura del centre li ha comportat unesprdues de 200.000 euros. Mentrestantla Generalitat ha iniciat un estudi delcost i de la forma de retirar ms de 300animals. Els agents rurals van

comprovant, dia a dia, la situaci delanimals, que s bona.

Segona conferncia del Cinqu Cicle

dHistria i Humanitats, organitzat per

la Fundaci Vila Casas al Palau Solterra:

Les filles del Nil. A crrec de Ricard Juli,membre de la Societat CatalanadArqueologia i la dEgiptologia. En unmoment en qu la igualtat dels dretshumans sensediferncia de sexe-es fa ms palesa, lasituaci de la donano s encaraparitria. Quan el territori de lesdones s, majoritriament, servir el

marit, la maternitat i el manteniment dela llar i els fills, la situaci de les dones delantic Egipte sobta el nostre inters. Notan sols les de la classe dirigent sintamb les que noms eren membres delpoble, que gaudien duns drets (triarmarit, divorciar-se, rebre llegats,comerciar, fer testament...) que avuimoltes, en el nostre mn, estan lluny de

fruir. Conferncia amena, interessant imolt allionadora.

Laigua a la Mediterrnia: causes i

conseqncies de la sequera del riu Ter.

Conferncia a crrec dAlbert Ruh,bileg i doctorand, a Can Quintana.Lexposici del tema, basada en una

muni de dades i estadstiques,

http://localhost/emporionou/images/num17/guanacs.jpghttp://localhost/emporionou/images/num17/guanacs.jpghttp://localhost/emporionou/images/num17/guanacs.jpghttp://localhost/emporionou/images/num17/elisabethtaylor.jpghttp://localhost/emporionou/images/num17/guanacs.jpghttp://localhost/emporionou/images/num17/conventagustins.jpg

7/29/2019 17 - maig - 2008

5/15

5

demostrava la solidaritat de la gent delTer vers les contrades barcelonines. Ique sincomplia la legislaci, Llei del11/5/1959, que condicionava eltransvasament a uns cabals que no hi

sn ni es respectavael Pla Sectorial deCabals deManteniment del2006. La solucirequereix una acci conjunta, que tinguitamb en compte els agents socials ieconmics del Baix Ter.

Mesures que es posaran en prctica per

palliar la sequera i permetin regar al

Baix Ter. El Departament de MediAmbient i l'ACA han proposat unesaccions per portar un mnim d'aigua alspagesos del Baix Ter: fer una dotzena depous per bombar aigua dels aqfers capal riu i reaprofitar laigua de les

depuradores de Palams i lEscala, ambla construcci de canonades cap a Pals iTorroella de Montgr. La de Palams sla ms difcil pel seu cost i per la sevadistncia. Els regants mantenen que noes garantir ni un 10% de l'aiguanecessria per a la propera collita.

Tercera conferncia del Cinqu Cicle

dHistria i Humanitats, organitzat per

la Fundaci Vila Casas al Palau Solterra.

A crrec de Cristina Escat, historiadorade lArt i mster en GestiCultural. Es desenvolup atravs dunes preguntesclaus: qu entenem percultura? Una o vries? La

cultura que es fa a

Barcelona ha dimperar a la resta? Shade partir de lexperincia per planificar lagesti de la cultura i hi han de tenircabuda tots els aspectes que la fanpossible. El torn de preguntes fou molt

extens i amb gran participaci del pblicassistent.

Exposici descultures a Can Quintana.Tingu lloc la inauguraci dePaisatges,exposici desculturesmetlliques -de ferro- deViader, nom artstic de MartBatlle, dUll. Sn esculturesque en un nou espaiexpositiu, el jard de canQuintana, sintegren en el paisatge,retornant el ferro a la natura i quepermeten el seu descobriment i lacirculaci externa (El Montgr) i interna(La Foradada). Ens felicitem perlexposici i pel nou espai expositiu: el

jard del museu.

Brau, llum, mar. A Can Quintana Museu

de la Mediterrnia. Exposici de lobradElke Daemmrich, alemanya, que viu itreballa a Frana, prop de Toulouse. Elttol de lexposici s una metfora de laMediterrnia: el culte al brau, a la llum ial color dun espai, un mar, que recull

cultures i formes enles sevesprofunditats. El brau,la flora, els insectes,els llamntols... snels protagonistes de les seva obra en olisde gran format i gravats. Una obra queno deixa, en absolut, indiferent.

http://localhost/emporionou/images/num17/terqualitataigua.jpghttp://localhost/emporionou/images/num17/terqualitataigua.jpghttp://localhost/emporionou/images/num17/terqualitataigua.jpghttp://localhost/emporionou/images/num17/paisatges.jpghttp://localhost/emporionou/images/num17/braullum.jpghttp://localhost/emporionou/images/num17/braullum.jpghttp://localhost/emporionou/images/num17/paisatges.jpghttp://localhost/emporionou/images/num17/cristinaescat.jpghttp://localhost/emporionou/images/num17/terqualitataigua.jpg

7/29/2019 17 - maig - 2008

6/15

6

Quarta conferncia del Cinqu Cicle

dHistria i Humanitats organitzat per la

Fundaci Vila Casas al Palau Solterra. Acrrec de lhistoriador Joan Badia-Homs,tingu lloc la que

tancava aquest cicledhistria i humanitatssota el ttol deSingularitats del

romnic de lEmpord i el Rossell. Laseva exposici sobre larquitectura delromnic religis, a les contrades delEmpord i el Rossell, a la CatalunyaNord, fou acompanyat per la projecci

de diapositives de les plantes delsedificis. Destac la singularitat dunaarquitectura amb arrels carolngies iinfluncia de lart de Roma, que perdurfins ladveniment del romnic llombard.

L'IES Montgr de Torroella va visitar

tamb la central nuclear dAsc. El 13

de febrer denguany, van visitar lacentral dAsc. Quaranta-vuit alumnesde batxillerat i quatreprofessors shan sotmsa les revisionscorresponents perdescartar cap efecte nociu de la radiaci.La direcci del centre i els familiars estanmolestos amb la central per la falta

dinformaci de la fuita de partculesradioactives. Per altra part, les revisionsals 44 estudiants dels Maristes vandonar tamb negatiu.

La Tesi Doctoral defensada per Xavier

Ferrer i Junqu a la Facultat de Cincies

Econmiques i Empresarials de la UB ha

obtingut la qualificaci dEXCELLENT

CUM LAUDE. Ha estat, per a tots els queformem Emporion, unapreuada notcia. Volemfelicitar des daquleconomista i politleg

Xavier Ferrer. I felicitar-nostamb per poder comptardes del primer nmero dEmporion ambla seva collaboraci i, com sempre, ambla seva amistat.

Masos i masovers. El dissabte 26 d'abril,Joan Margall, Joan Serra i Jordi Bellapartvan presentar la pellcula-documentMasos i masovers sobre la creaci, aTorroella de Montgr i lEstartit, del queavui s la plana del delta del Ter. JordiBellapart ha recollit, amb la collaboracide Joan Serra i Narcs Arbus, la histriade les masies del delta del Ter i el recordde vivncies de masovers i propietaris -onze persones- sobre la seva vida al mas.

Un tros de la nostra histria queconvenia recordar. El cinema estava benple, unes 250 persones i elsaplaudiments foren llargs i intensos.

Personatges Torroellencs

Llinatges. Els Pons

Jaume Bassa

La histria parla molt de reis i poc delpoble ras, ho deia el mes passat quan emvaig referir als constructors que varenaixecar, amb el seu esfor, el castell, alcim del Montgr.

http://localhost/emporionou/images/num17/jbadiahoms.jpghttp://localhost/emporionou/images/num17/centralnuclear.jpghttp://localhost/emporionou/images/num17/xavierferrer.jpghttp://localhost/emporionou/images/num17/xavierferrer.jpghttp://localhost/emporionou/images/num17/centralnuclear.jpghttp://localhost/emporionou/images/num17/jbadiahoms.jpg

7/29/2019 17 - maig - 2008

7/15

7

Tot i aix, seguir avui el fil daquestahistria de reis, que emmarca tamb lahistria de Torroella.El poders rei Jaume II, enfrontat alcomte dEmpries, fa construir el castell.

El seu hereu, Alfons,combat a Sardenyapel seu pare, ambenergia i xit total,per en torna malalti regna noms nouanys (Alfons II). Encanvi, el fill dAlfons,Pere III, regna moltsanys, cinquanta-un. Comte de Barcelonai rei dArag, de Valncia, de Sardenya,Pere III el Cerimonis s considerat undels nostres grans reis. Al seu temps, iamb el seu impuls, Torroellaexperimenta una gran expansi, seguintun pla que arrenca en forma de

quadrcula per sota del carrer del Mar it per eix el carrer de lEsglsia, la plaade la Vila i el carrer Major.

Succeeix Pere III el seu fill Joan I, dit elCaador. Amant de les arts i la cultura,influt en gran manera per la seva esposaViolant de Bar, procedent de la refinadacort francesa, es troba b a Torroella i hi

passa temporades, al palau del Mirador.Ell va instituir fa ms de sis-cents anys laFira de Sant Andreu. Al seu reds,sestablien en els nous carrers de la vila,florent i protegida, famlies riques onobles, dalguna de les quals encara araens queden referncies tangibles.

Un dels noms que ens han arribat, atravs de tant de temps, per lempremtaque va deixar a la vila, s el dels Pons, demolt antic llinatge torroellenc, que vatenir al seu crrec ladministraci dels

bns reials a Torroella.

Mort Joan I, la seva vdua, Violant deBar, va atorgar a la famlia Pons laconcessi de les aiges del Ter iautoritzaci per fer-hi una resclosa iportar les aiges a tres molins. Encaraara podem veure dos grans escuts de lafamlia Pons, un de1584 al Mol Vell defarina, alcomenament delcam del Mol delMig, i un altre de1588 a lentradadaiges de laResclosa. Hi ha representats als escuts

dos paons enfrontats pel bec (Paons =Pons).

Els Pons varen emparentar amb lafamlia arriera, comtes de Solterra,per no s segur si ells varen ferconstruir el magnfic palau Solterra delcarrer de lEsglsia, o si el varen adquirira la famlia Senesterra de Santa Eugnia,

descendents dels antics senyors deTorroella. A finals del segle XIX elscomtes de Solterra anaren venent totesles seves possessions i el seu nomdesaparegu de Torroella. Avui, el palauSolterra s propietat de la Fundaci VilaCasas, que hi t en dipsit i hi exposa unextraordinari fons de fotografia artstica.

http://localhost/emporionou/images/num17/solterra.jpg

7/29/2019 17 - maig - 2008

8/15

8

La Torre Ponsa, a lEstartit, dalt de lamuntanya i arran de mar, que figura alinventari de bns culturals dintersnacional, deu el seu nom a aquest anticllinatge. Segles enrere va passar a ser

propietat del com (Universitat) deTorroella, i va haver de ser embargadaen acabar malament per als torroellencsla guerra de Successi, castigats perhaver-se situat contra el Borb Felip V.Lany 1849, lAjuntament, que substitula Universitat en el govern de la vila, vavendre la Torre Ponsa a Agust Robert,pare de Robert Robert i Surs, marqus

de Robert, comte de Torroella deMontgr.

Schubert

Joan Surroca i Sens

Franz Schubert (1797-1828) va morir als

31 anys vctima de la sfilis i aix ha estatuna catstrofe per a la msica. Pensemque Beethoven als 31 anys solamenthavia compost la primera de les sevesnou simfonies i que si Mozart hagusmort als 31 anys, i no als 35, noconeixerem La flauta mgica, ni lesseves tres darreres simfonies, ni el

Concert per a clarinet, ni els darrersquintets, ni moltes altres de les sevesmillors composicions. Quina msica enshauria deixat Schubert si hagus viscutels 57 anys de Beethoven o els 90 anysque avui ja no sn excepcionals dunavida?

Lombra del gegant Beethoven no va

deixar mai Schubert. A nosaltres ens

passa igual i no tenim prou en

consideraci un dels compositors ms

excellents de la histria. El primer cap

de setmana de mar he assistit, com

cada any, al Festival Musika-Msica a

Bilbao, dedicat enguany al malaguanyat

msic viens i ha estat una bona ocasi

per repassar Schubert al llarg de quatre

dies (soferien 63 concerts a uns preus

irrisoris, ms altres de gratuts).

Naturalment, no hi ha ms remei que

elegir un dels 4 o 5 concerts que

sinterpreten simultniament endiferents sales.

Schubert tenia unainspiraci constant iles notes li rajavenamb la fludesa deMozart. Inigualable

en els lieder, lesseves simfonies,especialment lesdarreres, snsublims com les que ms i la seva Missanm. 6 t passatges bellssims. Amb tot,s la seva msica de cambra el que emcaptiva particularment: loctet, el quintetLa truita, el quartet La mort i la

donzella... A Bilbao va ser lAdagio delQuintet per a dos violoncels el que emva provocar aquests xocs que nomsespordicament es gaudeixen a la vida.s la sensaci deternitat, duna cosasense lmits ni fronteres, que deiaFreud. Sensaci intensa i inexplicableperqu sn moments sense temps,

7/29/2019 17 - maig - 2008

9/15

9

sense espai i, per uns instants, tot splenitud i agrament per la vida.

Msica s comunicaci o, millor,comuni. Tota la tragdia existencial del

Schubert rebutjat per la noia que ellestimava, sense aconseguir lxit musicalen vida, la seva pobresa... tot aquestdolor queda reflectit en la seva msica,fruit duna personalitat humil; malgrattot, la seva obra t passatges dunafrescor i duna joia desbordant. smsica humana, com diu el filsoffrancs Andr Comte-Sponville: Lamsica de Schubert sassembla aSchubert i a tots nosaltres. Per aixmateix la seva msica ens arribaprofundament perqu ens hi reconeixemcom a humans plens de limitacions. Lacomuni es produeix ja no solamententre el compositor i un mateix: s lahumanitat que es fa present i davant de

tanta emoci i en la intimitat daquestacomuni sentim, encara queexcepcionalment, que la bondat simmensa i que les tragdies collectivesque no hem sabut evitar poden superar-se perqu en la llavor daquesta msicashi amaga tot el potencial decreixement de tota dona, de tot home.

Llibres i hbits de lectura

Montserrat Blai

Aquest munt de llibres que cada any escompren per Sant Jordi contrasta amb larealitat dels estudis que ens diuen quesom un pas poc lector. Els nostres joves

llegeixen poc i, a ms, no tenen unabona comprensi lectora.

s feina de lescola buscar i aplicar totsels mitjans necessaris per tal

daconseguir que els alumnes millorin lacomprensi lectora i esdevinguin unsbons lectors. Pel que fa a ladquisicidun bon hbit de lectura, s lescola i lafamlia novament qui en tenen laresponsabilitat.

En elspasosnrdics, quesn elspasos on esllegeix ms,els pares i els avis sn ja grans lectors.Estan acostumats, des de fa molts anys,a comprar llibres, a visitar sovint lesbiblioteques, a passar una tarda de

diumenge llegint a casa. I, en aquestessocietats, aix es viu, simita, sincorporai per aix esdevenen societats lectores.

La lectura ens ajuda a concentrar-nos, adesconnectar de les moltes coses diriesque ens atabalen, a conixer nous mons,a descobrir els valors de la vida, apensar, a crixer, a gaudir, a serpersones...

Una estona diria de lectura s un delshbits ms saludables que podem oferirals nostres fills. Llegir el conte cada diaabans danar a dormir, quan sn petits, ams de ser molt agradable que el pare ola mare dediqui aquella estona

exclusivament per a ells, s una bona

7/29/2019 17 - maig - 2008

10/15

10

manera de comenar a tenir un hbitlector.

I aquest bon costum pot durar anys. Nohi fa res que ja spiguen llegir. A ms,

aquest bon costum permet als paresintroduir lectures de qualitat queassaboriran al nostre costat i que elsfaran bons lectors. Lectors daquellsllibres que van una mica ms enll delentreteniment. Com diu lEmili Teixidor:Les obres literries han de complir dosdels objectius elementals de la lectura:lobtenci de plaer i laven en elconeixement moral, s a dir, agradar iformar.

Proveu de llegir La histria dun cavall deLle Tolstoi a un nen o nena de nou odeu anys. La prosa potica amb la qualest narrada la trista histria del cavall,els posa en contacte amb les seves

emocions. Proveu de llegir La volta almn en vuitanta dies a un nen o nena dedeu o onze anys i potser us trobareu quelendem quan aneu a llegir el segentcaptol ell ja se lhaur llegit perqu notenia espera per saber qu passava.

Escollir b les lectures s molt importantdes que sn petits. Anar a la biblioteca ideixar-nos aconsellar pot ser una bonamanera de comenar perqu tanimportant s que llegeixin com que siguide qualitat all que llegeixen.

Per acabar us vull recomanar dues guiesde lectura:

Pags Jord, Vicen. De Robinson Crusoea Peter Pan, un cnon de literaturajuvenil, Edicions Proa.

Teixidor, Emili. La lectura i la vida, com

incitar els nens i els adolescents a lalectura: una guia per a pares i mestres.Ed. Columna.

La plaa de la Vila, una

mirada al passat

Merc Pags

La plaa de la Vila s un lloc entranyableper a mi, i suposo que tamb per a moltstorroellencs. Mirant-la des dun balc alqual tinc accs, en un dia de pluja fina ivent en calma, la plaa es veia solitria,neta, humida, silenciosa. Era alcapvespre, i els fanals illuminaven tots

els racons. Entre la pluja i els llums, lespedres agafaven un bonic i brillant colorgris plom amb diferents tonalitats; lesvoltes, tot i la pluja, donaven a l'entornuna certa protecci. Les finestres,portes, balcons i faanes pintades tenienressaltats els seus colors ms quequalsevol altre dia que me les haviamirades. Em va venir a la memria com

era aquesta plaa els primers anys que jola vaig conixer. Deuria ser pels volts de1942. Com ha canviat!

La primera casa que veig s can Matas,antigament Hijo de Salvador Matas,ferreteria i merceria on es podia trobarde tot. Avui hi ha una botiga de roba i

novetats regentada per l'ngrid, la

7/29/2019 17 - maig - 2008

11/15

11

besnta del Sr. Matas, ferreter. Just alcostat hi ha el Jutjat de Pau, al lloc ondurant molts anys hi havia una bonicabotiga que en diem can Castells, queera el cognom dels propietaris, els quals

venien camises de senyor, de confecci ia mida, roba amb peces i espardenyes.Porta per porta hi ha can Vilallonga,abans tamb botiga de confecci deroba de senyor, complements i vestits desenyor fets a mida, de sastreria. Avuiencara hi viu la mateixa famlia, per jafa anys que han deixat el negoci. s unacasa particular. Al costat de can

Vilallonga hi havia una escala per pujar acasa del Sr. Josep M. Puig i Comas, canPutxet, un banquer molt conegut, i totseguit el caf de can Isidre, un bar moltanomenat a Torroella. Tots coneixemlIsidre. Avui regenta el mateix caf elseu nt. A la cantonada de la plaa, on

ara hi ha unes oficines de lAjuntament,hi havia una acreditada pastisseria, can

Gener. Ja fa molts anys que van tancar-la, i hi ha hagut altres comeros.

A la part nord, fent cantonada, can Sals,carnisseria molt renovada, ara tambregentada pel nt, i al costat, on hi haviadues cases particulars, avui hi ha duesbotigues, el TXINDOKI i el BOLERO.Seguidament, can Forcada, propietaris

de la sabateria que s'anunciava amb unrtol amb lletres molt brillants on esllegia EL PALACIO DEL CALZADO. Era unade les millors sabateries de la vila. Avuitampoc existeix. Al seu lloc hi ha una

galeria dart, Bot de Roda.

A la part est hi havia un interessantlocutori de Telefnica que en diem cala Rossita de telfons. Era el nom de latelefonista. Era tot un espectacle veurecom funcionava, en aquell temps, eltelfon. Desprs, en aquest lloc, s'hi vaobrir la primera oficina de CORREUS quehi ha hagut a Torroella. Actualment, suna part de les oficines del nostreAjuntament, que t la porta d'accsprincipal just al costat. Per curiositat usdir que en aquell temps hi treballaventres administratius i diversos empleatsque exercien tasques determinades. Arasn, en conjunt, uns cent setanta-cinc o

cent vuitanta. s una de les empresesms grans de la vila. A continuaci,acollia els forasters el NOU HOTEL, canGum, molt concorregut per viatjants igent de pas. I ja arribant a la cantonada,la Capella de Sant Antoni, la qual enaquell temps jo havia vist sempretancada, i que ara s'ha convertit en unabonica sala municipal dexposicions.

A la part sud de la plaa hi havia unamerceria molt ben proveda on lesmodistes compraven de tot: ca l'Eugnia.Aquesta senyora vivia sola i noms per ala botiga. Ara tamb el nostreAjuntament hi t unes oficines. I,finalment, la casa senyorial de can

Mascort, convertida ara en CENTRE DE

7/29/2019 17 - maig - 2008

12/15

12

DIA per a la gent que ho necessita. Lafamlia Mascort era molt coneguda aTorroella, i els seus hereus van ferdonaci de l'immoble a l'Hospital amb lacondici que l's final fos aquest.

La plaa, com podeu veure, ha canviat.Les faanes, ara totes cuidades, pintadesi boniques, i el rellotge de sol restaurat iles finestres i les portes noves nodesdiuen amb la resta de la plaa, i elterra, que en aquell temps era argils,ple de fang els dies plujosos i de pols elsdies de vent, ara s net, polit i empedrat.Torno a la realitat i penso: Quin canvi!

Torna la imatge de la Mare

de Du de la Fossa

Vicen Fiol

El 10 de juliol del 1990 la parrquiadUll present una instncia en unconcurs pblic per a la concessi desubvencions per a la conservaci i

restauraci de bns mobles que convocel Departament de Cultura de laGeneralitat; vam pensar que la imatgede la Mare de De de la Fossa reunia lescondicions per acollir-se al concurs. Lapetici va ser acceptada i sens comunicla bona nova el 4 doctubre del 1990. Esva procedir tot seguit a fer els treballs de

conservaci a causa del deterioramentde la imatge.

Conclosos els treballs, el tcnic que elsport a terme ens inform que caldria

fer una restauraci a fons i es prest afer un estudi i un projecte de totes lesfeines que caldria dur a terme, comtamb del pressupost pertinent. Portar acap aquest projecte va ser quelcominabastable per a la parrquia i lestudiqued guardat en un calaix del despatxparroquial.

El mes de setembredel 2005 el bisbatens inform que hihavia la possibilitatde presentar laimatge de la Marede De de la Fossaen un nou concurs

de restauraci afons, cosa que vamfer. Per presentar lasollicitud ensservrem de lestudi fet el 1990. Peralegria de tots, sens comunic que fouacceptada la sollicitud i el dia 10 dedesembre de 2005 i en presncia deltcnic de la Generalitat, personal del

bisbat i de la parrquia, es proced atreure la imatge de la seva ubicaci perportar-la als tallers de restauraci de laGeneralitat a Sant Cugat. Les partsimplicades vam signar un document enel qual constava que la imatge, un coprestaurada, tornaria a la parrquiadUll.

7/29/2019 17 - maig - 2008

13/15

13

Parallelament als treballs derestauraci, els serveis tcnics del bisbatferen el tron i la vitrina on seriacollocada la imatge quan retorns. Lafeina sallarg i es sentiren veus

pessimistes que deien que no tornaria,que la durienn al Museu...

Trucada joiosa a final de febrerdenguany: tot era a punt per al retorn!El dia 6 de febrer de 2008 eralassenyalat per al gran esdeveniment.Tornava la Mare de Du de la Fossa! Esva fer crrer la veu i just arribada, unpetit grup que se nassabent, la rebamb un magnfic ram de flors. Alleluia!Un cop treta de la capsa i collocadasobre laltar, la vam contemplardetingudament i vam quedar embadalitsper la seva bellesa. Havien fet un treballextraordinari. Li havien tret totes lespintures afegides amb el pas dels anys i

havien recuperat la seva formosororiginal. Ens vam sentir orgullosos que eltcnic de la Generalitat digus: s unajoia del romnic catal.

Finalment, el dia 12 de mar la imatgefou collocada al seu tron de marbrenegre i protegida per una vitrina devidre que li assegura una protecci total.

Ha passat molta gent a veure-la en laseva nova ubicaci i tothom ha quedatmeravellat i nha cantat les excellncies.

Estem pendents que ens entreguinlestudi que explica tota la feina que shiha fet ben detalladament. Quan eltinguem, potser ser locasi de tornar-

ne a parlar.

Els joves escriuen

El parlar de Torroella

Aina Amat i Blai

Cada any, els alumnes dentre primer isegon de batxillerat fem un treball derecerca. Aquest treball, que s detemtica lliure, ens permet investigarsobre qualsevol mbit que ens puguisemblar interessant, curis o proper. Enel meu cas, vaig decidir centrar el treballen la parla de Torroella o tambpronunciat T/?/rroella.

Qualsevol que tingui una oda atenta i unmnim inters per les llenges, sadonarque, sobretot els ms grans de la vila deTorroella, parlen un catal que quedafora allunyat de la parla estndard que

sovint sentim, per exemple, en elsmitjans de comunicaci. Lobjectiudaquesta recerca, doncs, ha estatrecollir el mxim de canvis possibles, jasiguin lxics, fontics o morfolgics.

Una altra part del treball, lhe dedicada acomprovar en quina mesura les personesde Torroella han anat estandarditzant laseva parla. Per fer-ho, he realitzat unasrie de proves orals a persones defranges dedat diferents per aix podercomparar el grau destandarditzaci delparlar de cadasc.

Segurament la part que ms sorprndaquest treball s el lxic. Les paraules i

expressions que he anat recollint no sn

7/29/2019 17 - maig - 2008

14/15

14

totes genunes de Torroella, per s quetenen com a caracterstica comuna quesutilitzen en aquesta zona i, en moltscasos, que estan a punt de desaparixer.

Sobta la riquesaque el llenguatgeens proporcionaper anomenaruna mateixa cosa.Ladjectiu prim,per exemple, tun bona varietatde sinnims compoden sercanyiula,esquerds, afuat, mitja cerilla, nyicris, sacde mal profit o senzill. El mateix li passaal seu antnim, gras, que disposa demots amb el mateix significat com fergotzes, bocoi, embofegat, fat i bomba ogallofo.

Les paraules genunes de la vila, per, nonoms es limiten al camp semntic delpes. Els que siguin de Torroella,segurament no sels far estranyanomenar clavia al turmell o cany a lagola. Alguns potser tamb sabran que elsbanyarricarts sn els corcs, que unbordall s un gos petaner o que un

esclpot s el mateix que un gripau.

Pel que fa a les expressions, s probableque tampoc els sobti sentir una donagran dient que sha danar a arreglar elcap, perqu ja no se li nota lapermanent, o explicant que la seva ntano en far mai tres unces perqu

menja molt poc.

Caterina Albert va dir que a Catalunyacada dia moren paraules ja que cadavegada que alg mor, moren amb ellalguns mots. Aquest treball, per tant, volser el lloc on algunes daquestes

paraules puguin deixar la sevaempremta.

Cinema i Espectacles

Jordi Bellapart

Masos i Masovers

El passat dissabte 26 dabril organitzatper lAssociaci de Masos del municipide Torroella de Montgr varem presentaral Cinema Montgr la pellcula Masos iMasovers, pellcula que he realitzatamb el valus ajut den Joan Serra i enNarcs Arbus.

Ms que una pellcula, aquest s undocument audiovisual que intentarecollir una part de la nostra petitahistria local. La histria de les terres delDelta del Ter, per una part de les masiesque al llarg i ample del delta es van anarconstruint al llarg dels segles i per laltreun recull de vivncies i records personalsde propietaris i masovers daquestes

masies que en les entrevistes que recullla pellcula, es manifesten.Des del coneixement de lexistncia deviles romanes a la falda del Montgr,passant per lEdat Mitjana amb lesmasies fortificades, a les masies primerconstrudes encara al resguard de lamuntanya en terrens protegits de lesinundacions fins a les masies de la plana

7/29/2019 17 - maig - 2008

15/15

15

en ple delta que sanaven multiplicant amesura que el home anava sanejantaquests terres i aconseguia convertir-lesen terrenys frtils de conreu.El fil conductor daquesta histria s el

Ter.La pellcula acaba amb un interrogantde plena actualitat:I el futur?En un futur immediat aquestes, masies,el seus masovers, aquestes terres, noseran res sense les aiges del Ter.

Estrenes del mes de maig

La pellcula del mes: IronMan

Fet i Fumut...!

Tatay