Teresa Vinyoles-Vidal

~Les veus

de les malmaridades

The voices of the “malmaridades”

Lliçons / Lessons

Ter

esa

vin

yole

s-v

ida

lle

s v

eUs

de

les

Ma

lMa

rid

ad

es

1

Històricament, el destí de les dones ha estat programat pel grup fa­miliar, que sovint les ha sotmès als seus jocs d’interessos. A partir de la idea que aquesta forma de dominació és un acte de violència contra les dones, Teresa Vinyoles­Vidal fa una breu incursió en la història dels sentiments, amb exemples de joves catalanes que van voler escapar del destí imposat i decidir lliurament el seu futur.

Historically, the destiny of women has been decided by their fami­lies; women have traditionally been subjected to the interests of the family group. Starting from the idea that this form of domina­tion is an act of violence against women, Teresa Vinyoles­Vidal makes a brief incursion into the history of sentiments, with exam­ples of young Catalan women who wished to escape the des tiny imposed on them and to decide freely on their future.

TERESA VINYOLES­VIDAL

Va llegir la primera tesi de llicenciatura sobre història de les dones presentada a l’Estat espanyol (1973). Dirigeix el grup de recerca en innovació docent Contra Tædium. És membre de Duoda Centre de Recerca de Dones i de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), tots dos de la Universitat de Barcelona.

Read the first undergraduate thesis on the history of women presented in Spain in 1973. Director of the Contra Tædium research group for innovative teaching. Member of the Duoda Research Centre for Women and the Institute for Research in Medieval Culture (IRCVM), both based at the Universitat de Barcelona.

La col·lecció Lliçons vol apropar al públic l’edat mitjana a través de les conferències més rellevants impartides a l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM). Com a institut de la Universitat de Barcelona per a l’estudi de l’edat mitjana, l’IRCVM és un centre de referència europeu.

The Lessons collection intends to approach the Middle Ages through the main lectures imparted in the Institute for Research on Medieval Cultures (IRCVM). As the Institute of the Universitat de Barcelona devoted to the study of the Middle Ages, IRCVM is an European reference centre.

PROPER TíTOL / fORTHCOMINg BOOk

Carles ManchoEl paper de l’artista en l’art medievalThe role of the artist in medieval art

9 7 8 8 4 4 7 5 3 5 5 5 2

978-84-475-3555-2ISBN

13566_Les veus de les malmaridades (coberta).indd 1 07/02/12 11:01

Les veus de les malmaridades

~The voices

of the “malmaridades”

Lliçons / Lessons, 1

13566_Les veus de les malmaridades (Tripa).indd 3 07/02/12 11:07

Les veus de les malmaridades

~The voices

of the “malmaridades”

Teresa Vinyoles-Vidal

13566_Les veus de les malmaridades (Tripa).indd 5 07/02/12 11:07

Universitat de Barcelona. Dades catalogràfiques

© Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona Adolf Florensa, s/n 08028 Barcelona Tel. 934 035 530 Fax: 934 035 531 www.publicacions.ub.edu comercial.edicions@ub.edu

Disseny de la col·lecció Marta SerranoDirector de la col·lecció Carles Mancho, director de l’IRCVMISBN 978-84-475-3555-2Dipòsit legal B-40742-2011Impressió i relligat Gráficas Rey

És rigorosament prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta obra. Cap part d’aquesta publicació, inclòs el dis-seny de la coberta, no pot ser reproduïda, emmagatzemada, transmesa o utilitzada per cap tipus de mitjà o sistema, sen-se l’autorització prèvia per escrit de l’editor.

Vinyoles, Teresa-Maria, 1942-Les veus de les malmaridades . – (Lliçons ; 1) ISBN 978-84-475-3555-2 I. Títol II. Col·lecció 1. Matrimoni 2. Usos i costums 3. Història de la dona4. Història medieval

13566_Les veus de les malmaridades (Tripa).indd 6 07/02/12 11:07

Índex

Les veus de les malmaridades9

The voices of the “malmaridades”49

13566_Les veus de les malmaridades (Tripa).indd 7 07/02/12 11:07

11n n

Rossinyol que vas a França, rossinyol,

encomana’m a la mare, rossinyol [...]

I a mon pare no pas gaire, rossinyol,

perquè m’ha malmaridada, rossinyol,

d’un bell boscatge rossinyol, d’un vol. [...]

Perquè m’ha malmaridada, rossinyol,

a un pastor me n’ha dada, rossinyol [...]

Cançó tradicional catalana

Els planys de les malmaridades expressen una reacció davant de la dependència de les noies respecte al pare i el grup familiar, dominat per un poder patriarcal que els imposa el futur. Responen a la realitat que han hagut de viure moltes dones al llarg de la història i ar-reu del món. Estudiarem les respostes de les dones medievals enfront d’aquesta violència, des de l’accep-tació resignada de moltes d’elles, que cerquen estratè-gies per sobreviure, fins a la rebel·lió d’altres, que es neguen a acceptar el destí forçat.

El destí de les dones, en el decurs dels segles, ha estat programat pel grup familiar; les noies han entrat a formar part dels jocs d’interessos i d’intercanvis, cosa que no ha passat només entre les classes privilegiades sinó en tots els grup socials, i continua passant actual-

13566_Les veus de les malmaridades (Tripa).indd 11 07/02/12 11:07

12n n

ment en el marc tradicional de moltes cultures. Les cançons populars posen en boca de les dones queixes, laments i plors deguts a aquesta pràctica.

Cal recordar que un casament forçat és una forma de violència contra les dones. En aquest sentit, ens consten amenaces i maltractaments contra les noies que es negaven a acceptar un matrimoni d’aquestes característiques. Coneixem les frustracions de les do-nes que acataven la imposició d’un marit no desitjat, i podem documentar agressions dels marits contra les mullers: o sigui que trobem malmaridades. Són fets dels quals tenim notícia, però es fa difícil saber què opinaven elles sobre aquest destí imposat, sobre la impossibilitat d’escollir entre el matrimoni o el con-vent, sobre el casament amb un home a qui no conei-xien, o que potser coneixien i no estimaven; no sabem com afrontaven la convivència amb algú per qui tal vegada sentien repulsió, o a qui temien.

Més enllà de les cançons, intentarem recuperar la veu i els noms de dones concretes per mitjà de diversos documents dels darrers segles de l’edat mitjana proce-dents dels arxius públics. Començarem, però, amb unes notes breus basades en documents altme dievals, abans d’endinsar-nos en històries de dones joves que

13566_Les veus de les malmaridades (Tripa).indd 12 07/02/12 11:07

13n n

van ser forçades a casar-se contra la seva voluntat i que, d’una manera o d’una altra, es van queixar d’a questa violència. Finalment, aportarem les veus de dones que van voler decidir sobre la seva vida i es van enfrontar amb la família, amb l’entorn i amb la llei. En tenim exemples de totes les classes socials, perquè sols el fet de néixer dona ja marca el destí decisivament.

Notes sobre uns documents altmedievals

Voldria fer prèviament una reflexió basant-me en uns textos altmedievals. És evident que el casament es feia amb el permís dels pares i que era el nuvi qui aportava el dot; es demanava el consentiment de la núvia, a qui es tractava de «caríssima», i es parlava d’amor, com que-da reflectit en aquest esponsalici del segle x:

Em plau i em convé, amantíssima esposa meva, de de-manar-te d’unir-te a mi en matrimoni. Amb aquest motiu, en presència de nombrosos homes honorables, ens bescanviem els anells, que representen les arres de la nostra unió, d’acord amb la voluntat de Déu i dels nostres pares i amics. Per l’amor que et tinc, i per tal

13566_Les veus de les malmaridades (Tripa).indd 13 07/02/12 11:07

14n n

que la teva bellesa en sigui ornada, i pels infants que haurem de procrear, et faig donació de la desena part de tot el que posseeixo (Cartolari de la catedral de Vic, any 998).

La documentació dels segles ix-xi mostra que el marit, en casar-se, aportava un dot i es produïa l’inter-canvi d’anells, les arres que representaven la fidelitat; però el nuvi no només es comprometia a ser fidel, sinó també a tractar amb dignitat la seva esposa. A més, al cap d’un any de matrimoni podia fer-li un regal en reco-neixement de l’amor i la convivència positiva. El siste-ma també preveia la capacitat de resposta de la dona en cas que se sentís maltractada, abandonada o menyspre-ada pel marit. En aquest sentit, ens pot meravellar el compromís matrimonial entre Llúcia de la Marca i el comte Artal de Pallars Sobirà, celebrat l’any 1058:

Jo, Artal, comte, tindré Llúcia com un home ha de tenir la dona que ha pres legalment com a muller, no l’aban-donaré mentre ella visqui sota cap pretext, excepte si contrau la lepra. No la molestaré, ni la calumniaré, fins al punt que ella hagi de deixar-me (Liber Feudorum Maior, doc. 37).

13566_Les veus de les malmaridades (Tripa).indd 14 07/02/12 11:07