estimulaciÓ neuropsicolÒgica de les habilitats … · 2009. 3. 11. · el perfil dels alumnes...

A. Estévez: Informe-Memòria Llicència d’estudis curs 2004-2005 pàgina 1

Memòria de Treball

ESTIMULACIÓ NEUROPSICOLÒGICA DE LES HABILITATS

BÀSIQUES DE L’APRENENTATGE EN ALUMNES ADOLESCENTS

AMB NEE i TRACTAMENT INTEGRAT DE LES DIFICULTATS

D’APRENENTATGE

ARMANDO ESTÉVEZ GONZÁLEZ

CURS 2004-2005

Aquesta memòria forma part d'un projecte d'estudi i investigació que l'autor ha

desenvolupat gràcies a una llicència retribuïda concedida pel Departament

d'Educació de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm.: 4182 de 26.7.2004)

El material en format WEB pot consultar-se a: http://www.xtec.es/~aestevez


AGRAÏMENTS

Sense la col.laboració i el suports de persones i institucions no hagués arribat a terme

aquest projecte. He de donar el meu agraïment personal a la Dra. Carme

García-Sánchez, responsable de la secció de Neuropsicologia del Servei de Neurologia

de l’Hospital de la Sta. Creu i Sant Pau (HSCSP) de Barcelona. Al meu fill Denís qui

amb els seus suggeriments em va ajudar molt per a fer el programa informàtic dels

jocs senzills (“jugar1.exe”). Al meu estimat company Leandre Mondria, professor de

Llengua i Literatura Catalana, que va fer de corrector lingüístic. A l’Emilia Suárez,

companya al Departament de Psicologia i Pedagogia Terapèutica de l'IES "Esteve

Terrades, qui em va ajudar a introduir part dels exercicis ortogràfics (en versió

castellana) dels programes informàtics anomenats “pruebas1.exe” i “pruebas2.exe”. A

en Carles Ferran i, novament, a l’Emilia Suárez, perque amb ells va ser possible a finals

dels anys 80, fer uns primers esborranys dels quaderns de treball 1 i 2. El meu

reconeixement al equip docent del anomenats grups “As” del curs 1985-86 que van

suggerir alguns exercicis per als alumnes de diversitat. Un especial agraïment tinc amb

els alumnes de diversitat dels darrers vint-i-cinc anys de l’IES “Esteve Terrades” de

Cornellà de Llobregat, els seus pares i amb els pacients del serveis de Neurologia i

Neurocirurgia del HSCSP de Barcelona. A tots ells, el meu agraïment per la seva

col.laboració.

Agraïments institucionals: En primer lloc al meu supervisor de la meva llicència

d’estudis al curs 2004-2005: Dr. Josep Mª Grau i Veciana, catedràtic de Medicina de

la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), director de docència de l’Hospital de la

Sta Creu i Sant Pau (HSCSP)-UAB i director del Màster en Diagnòstic i Rehabilitació

neuropsicològica del Servei de Neurologia-HSCSP i del Departament de Medicina-UAB.

En segon lloc el meu reconeixement al suport de serveis especialitzats (Neurologia,

Neuropsicologia i Neurocirurgia) de l’Hospital de la Sta Creu i Sant Pau de

Barcelona-UAB i al suport de l’estructura, assessorament i serveis del Màster en

Diagnòstic i Rehabilitació Neuropsicològica de la UAB i el HSCSP de Barcelona.


INDEX

Pàgina

Resum 4

1. Introducció 5

1.1 Antecedents 5

1.2. Els trastorns de l’aprenentatge 7

1.3. Objectius 9

2. Metodologia i Pla de treball 11

3. Resultats 16

4. CONCLUSIONS: suggeriments, conseqüències,

aplicacions i valoracions 22

5. BIBLIOGRAFIA 23

Annex A Classificació neuropsicològica i

Neurocognitiva d’exercicis 30

Annex B: El que fa el nostre cervell 39

Annex C: Menú principal de la pàgina web 57

Annex D: Primeras pàgines dels

4 quaderns de treball 59


RESUM

Es presenta un material reeducatiu especialitzat en diferents suports (paper,

multimèdia, informàtic,...), planificat en 4 nivells a fi d’aplicar-lo des de 1er fins el 4rt de

l’ESO, per a abordar d’una forma integrada, i des d’una perspectiva neuropsicològica,

a la llum dels darrers coneixements neurocientífics, les dificultats acadèmiques que

presenten els/les alumnes adolescents amb necessitats educatives específiques (NEE).

Aquest material ha estat especialment experimentat i concebut per a adolescents i

format per un material troncal que inclou continguts acadèmics integrats de les matèries

de matemàtiques, llengües, ciències socials i ciències experimentals. Aquest material

es veu complementat per material específic de rehabilitació neuropsicològica de les

habilitats considerades bàsiques per a l’aprenentatge com ara l’atenció, la memòria,

el raonament, el càlcul i la lectoescriptura, entre d’altres.

La finalitat principal seria constituir uns “llibres de treball” a l’ESO per a alumnes

adolescents amb NEE. També la versatilitat del material, i donat el material de reforç

acompanyat, permet abordar de forma especialitzada les habilitats deficitàries que

caracteritzen el trastorn de l’atenció amb i sense hiperactivitat, la dislèxia i la discalcúlia

en adolescents. Una tercera aplicació aniria encaminada a facilitar la reintroducció al

sistema educatiu dels adolescents que per diverses patologies neurològiques o

neuropsicològiques no poden cursar amb normalitat l’ESO i hagin perdut escolaritat.

El perfil dels alumnes adolescents amb NEE als quals es dirigeix aquest material és:

1. Alumnes adolescents que requereixen atenció neuropsicològica per dèficits

que afecten habilitats bàsiques per aprendre com la memòria, l’atenció, el

llenguatge,...

2. Alumnes adolescents amb trastorn de l’atenció amb i sense hiperactivitat.

3. Alumnes adolescents que recentment hagin sofert alguna patologia

neurològica o neuroquirúrgica (traumatisme craniencefàlic, patologia tumoral,

patologia vascular,...) i que requereix un material adaptat per facilitar la

reintegració al seu IES després d’haver estat ingressat en un centre hospitalari

o haver estat malalt amb pèrdua d’escolaritat.


1.INTRODUCCIÓ

1.1. Antecedents

Els IES no disposen de suficient material especialitzat experimentat i

expressament dissenyat per pal.liar les dificultats dels alumnes adolescents de

l'ESO. També, els materials didàctics que es fan servir específicament per a

adolescents amb trastorn de l’atenció amb o sense hiperactivitat i altres

trastorns de l’aprenentatge són escassos o no són degudament adaptats. Es fa

servir, en gran part de les situacions, materials dissenyats per a escolars no

adolescents. Pràcticament és inexistent el material dissenyat per reintegrar

alumnes adolescents que hagin estat ingressats en centres hospitalaris, per

exemple, per haver tingut un accident de trànsit que ha comportat un

traumatisme craniencefàlic amb seqüeles neuropsicològiques.

L’autor d’aquest projecte, professor de Psicologia i Pedagogia de l’IES-SEP

“Esteve Terradas” de Cornellà de Llobregat, porta treballant en aquest camp

amb adolescents des del curs 1980-1981, i al llarg de la seva trajectòria

professional ha anat experimentant i recopilant material més adient per al

tractament acadèmic d’alumnes adolescents amb NEE. Per això, el que es

pretén en aquest projecte és donar estructura a bona part d’aquest material,

incorporar-hi material nou i fer-ne un seguiment i experimentació encara més

especialitzat.

A principis de l’anys 80, l’autor va fer un primer esborrany (el podríem anomenar

versió 0.0) del material, perquè no va ser més que un conjunt ordenat

d’exercicis i de fotocòpies d’exercicis seleccionats d’altres autors. A mitjans de

l’anys 80 s‘introdueixen les primeres utilitats informàtiques que complementen

l’anterior material (versió 0.5). A finals de l’anys 80 es fa una versió

(anomenada versió 1.0) ja amb una estructura similar a la versió actual, però de

5 quaderns de treball. Aquesta anomenada primera versió, únicament utilitzava

el castellà com llenguatge vehicular. A principis de l’anys 90, s’introdueixen la

major part dels programes informàtics complementaris. S’introdueixin els primer


exercicis en llengua catalana. Ja som a la versió 1.5. A mitjans i finals de l’anys

90, es fa la primera versió amb maquetació amb l’ordinador dels tres primers

quaderns (som a la versió 2.0). Totes aquestes versions teníen una difusió molt

restringida dins l’IES-SEP “Esteve Terradas” de Cornellà de Llobregat i

excepcionalment a algú altre Institut de Catalunya i poc més.

Arribats a principis de l’anys 2000 calia, doncs, fer una nova versió amb una

més amplia difusió. Calia introduir el català com a llenguatge vehicular; calien

nous “upgrades” de tots el programes informàtics per treballar tant en MSDOS

com a qualsevol versió de Windows; calia una revisió total del disseny dels

llibres-quaderns de treball; calia incloure nous exercicis (hem introduït més de

200 noves pàgines d’exercicis); calia un format d’accés tipus pàgina web que

permetés una actualització molt àgil; calia una revisió dels exercicis ja

dissenyats i selecció de nous exercicis mitjançant una òptica neuropsicològica

que arreplegués els darrers coneixements neurocientífics sobre les habilitats

bàsiques de l’aprenentatge; calia experimentar el material en situacions

extremes com és el cas dels alumnes adolescents amb trastorn de l’atenció

amb i sense hiperactivitat o com és el cas dels alumnes adolescents que

recentment hagin sofert alguna patologia neurològica o neuroquirúrgica

(traumatisme craniencefàlic, patologia tumoral, patologia vascular,...) i que

requereix un material adaptat per facilitar la reintegració al seu IES després

d’haver estat ingressat en un centre hospitalari o haver estat malalt amb pèrdua

d’escolaritat. I finalment calia fer aquesta amplia renovació amb un suport

institucional i per això tot aquest material forma part d'un projecte d'estudi i

investigació que l'autor ha desenvolupat gràcies a una llicència retribuïda

concedida pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya (DOGC

núm.: 4182 de 26.7.2004).


1.2. Els trastorns de l’aprenentatge

El nostre treball s’emmarca en l’abordatge dels anomenats trastorns de

l’aprenentatge dels alumnes adolescents amb NEE. El terme de “trastorns de

l’aprenentatge” inclouen un ampli espectre de trastorns d’origen neuropsicològic

que interfereixen el desenvolupament i aprenentatge del nen i de l’adolescent

en edat escolar. Aquests trastorns poden estar centrats en l’ aritmètica o el

càlcul (discalcúlia), l’escriptura (disgrafía), la lectura (dislèxia), l’ atenció

(hiperactivitat), etc. Fa vint anys, Obrzut. & Boliek (1986) van proposar que el

terme de trastorns de l’aprenentatge es referia a qualsevol dèficit de recepció,

discriminació, associació, organització/integració, retenció o aplicació de la

informació i que sovint es manifestava com un retard d’uns 2 anys acadèmics.

Encara des de més anys abans (Rutter, Tizard & Whitmore, 1980) som

conscients que al voltant de un promig 10% dels escolars podien presentar

veritables trastorns escolars de tipus neuropsicològic, dins del més ampli i

ambigu 30 % de l’anomenat fracàs escolar general al nostre entorn. Estudis

més recents no han sinó fet que confirmar aquells primers estudis amb

metodologia neuropsicològica (Kuljis,1999; Kohli et al., 2005).

El trastorn de l’atenció amb i sense hiperactivitat és causa molt freqüent del

trastorns de l’aprenentatge escolar. Els estudis amb metodologia

neuropsicològica han posat de manifest que alumnes amb aquest trastorn

presenten molt sovint no tan sols dèficits de l’atenció sinó també de la memòria,

de les anomenades funcions frontals executives o dèficits més “instrumentals”

com la lectura, l’escriptura i el càlcul (García-Sánchez, Estévez-González &

Junqué, 1996, 2001; Castellanos & Tannock, 2002).

Nombroses patologies neurològiques i neuroquirúrgiques també podem

ocasionar dèficits similars. En la revisió que van fer Ewing-Cobbs, Fletcher &

Levin (1995) sobre el trastorns derivats de traumatismes cranioencefàlics de

pacients en edat escolar, els autors destacaven el dèficits de memòria, atenció,

velocitat de processament, habilitats visuoperceptives i funcions executives, que

altres estudis han confirmat (Max et al., 1999;Hawley et al, 2004).


Així doncs, creiem justificada la necessitat de disposar de material reeducatiu

especialitzat per a abordar les dificultats que presenten els/les alumnes

adolescents de l’ESO amb NEE i que afecten la memòria, l’atenció, la velocitat

de processament, les habilitats visuoperceptives i les funcions executives entre

d’altres habilitats necessàries per aprendre.


1.3.Objectius

Com a objectiu principal , proposem un material reeducatiu especialitzat per a

abordar d’una forma integrada, i des d’una perspectiva neuropsicològica, a la

llum dels darrers coneixements neurocientífics, les dificultats acadèmiques que

presenten els/les alumnes adolescents de l’ESO amb NEE.

Aquest material didàctic es planifica en 4 nivells a fi d’aplicar-lo des de 1er fins

el 4rt de l’ESO: el que anomenariem “llibres de text o treball” a l’ESO per a les

clases de diversitat dels alumnes amb NEE. Aquest material didàctic estarà

especialment experimentat i concebut per a adolescents i format per un material

troncal que inclou continguts acadèmics integrats de les matèries de

matemàtiques, llengües, ciències socials i ciències experimentals. Aquest

material es veurà complementat per material específic de rehabilitació

neuropsicològica de les habilitats considerades bàsiques per a l’aprenentatge

com ara l’atenció, la memòria, el raonament, el càlcul i la lectoescriptura, entre

d’altres.

Aquest material ha de permetre certa normalització dels principals dèficits

escolars dels alumnes adolescents amb NEE que cursen l’ESO, procurant

pal.liar el seu retard acadèmic i estimular, mitjançant exercicis de rehabilitació,

les seves habilitats bàsiques de l’aprenentatge.

El perfil dels alumnes adolescents amb NEE als quals es dirigeix aquest

material és:

1. Alumnes adolescents que requereixen atenció neuropsicològica per

dèficits que afecten habilitats bàsiques per aprendre com la memòria,

l’atenció, el llenguatge,...

2. Alumnes adolescents amb trastorn de l’atenció amb i sense

hiperactivitat.


3. Alumnes adolescents que recentment hagin sofert alguna patologia

neurològica o neuroquirúrgica (traumatisme craniencefàlic, patologia

tumoral, patologia vascular,...) ique requereix un material adaptat per

facilitar la reintegració al seu IES després d’haver estat ingressat en un

centre hospitalari o haver estat malalt amb pèrdua d’escolaritat.

Així doncs, no tan sols ha de tenir aplicació directa per utilitzar-se en les hores

d’atenció a la diversitat que puguin disposar els IES, sinó que també ha de tenir

la finalitat de facilitar la reincorporació d’aquells alumnes de l’ESO que per

diverses malalties (neurològiques, neuroquirùrgiques o d’altres etiologies) hagin

estat ingressats a centres hospitalaris. També, quan per altres raons hagin

perdut escolaritat i hagi suposat retard acadèmic.


2.METODOLOGIA I PLA DE TREBALL

Per dur a terme el nostre projecte van tempotitzar metodològicament el pla de treball

en quatre fases:

Fase 1: mesos de setembre i d’octubre de l'any 2004

Es va procedir a la recerca i recopilació de nou material i a la

sistematització del material ja experimentat amb adolescents que

disposava el propi autor per la seva experiència professional a l’IES

“Esteve Terradas” de Cornellà.

L’autor d’aquest projecte,al llarg de la seva trajectòria professional des

del curs 1980-1981 ha anat experimentant i recopilant material més

adient per al tractament acadèmic d’alumnes adolescents amb NEE.

Durant aquests primers mesos es va procedir a la sistematització de tot

aquest material que ja s’havia experimentat i filtrat amb adolescents

amb NEE.

Tant per l’inclusió de nou material com per la continuïtat del material

existent i la seva estructuració van tenir en compte els coneixements

recents que té a l’abast la Neuropsicologia actual sobre els trastorns de

l’aprenentatge. Als darrers anys s’han anat publicant diversos estudis

neurocientífics amb continguts neuroanatompatològics sobre trastorns

de l’aprenentatge del tipus de la dislèxia, el trastorn de l’atenció amb i

sense hiperactivitat, la discalcúlia, etc. També des de la recerca

neurocientífica, i encara més recentment, s’ha constatat que no existeix

una única memòria ( o una única atenció) que faciliti l’aprenentatge

escolar sinó que existeixen diversos tipus de memòries (i diversos tipus

d'atenció) i que els seus dèficits poden impedir aspectes independents

de l’aprenentatge escolar. A més, també als darrers anys, s’han fet

estudis neurocientífics de desenvolupament en l’adolescència.


Tots aquests coneixements ens varen ajudar a seleccionar el que

considerarien com material més adient per abordar trastorns de

l’aprenentatge en adolescents. Aquest material hauria de ser adient per

aquesta etapa de desenvolupament i hauria d’estimular funcions o

habilitats neuropsicològiques específiques.

A la nostra bibliografia reflectim les nostres fonts neuropsicològiques i

als annexos A i B reflectim, respectivament, la nostra classificació

neuropsicològica dels diferents tipus d’exercicis (Annex A) i recents

estudis neurocientífics mostrant com funciona el nostre cervell tot fent

determinats exercicis.

Fase 2: mes de novembre de 2004 al mes de gener de 2005

Es va elaborar el primer esborrany íntegre del material imprès. Es va

procedir al disseny del material que va requerir de suport informàtic. Van

tenir enllestits els exercicis complementaris i específics d’estimulació de

l’atenció, la memòria, la lectura i escriptura, el llenguatge, les

matemàtiques i el raonament i la planificació.

Durant el disseny del material de suport informàtic ens van veure

obligats a simplificar aquestes eines informàtiques a fi i efecte que el

nostre projecte pogués ser-hi fàcilment distribuït dins la comunitat

educativa mitjançant INTERNET, amb el mínim possible de càrrega en

Kb. Així van optar per fer ús preferent del llenguatge HTML i de

programes EXE.

Fase 3: del mes de febrer al mes d’abril del 2005

El material elaborat es va posar a prova en situacions reeducatives que

hem anomenats “extremes”: amb adolescents pacients ingressats o

controlats per la secció de Neuropsicologia-Servei de Neurologia i el

Servei de Neurocirurgia de l’Hospital de la Sta. Creu i Sant Pau de

Barcelona.


Ens van ajudar en aquesta fase alumnes en pràctiques del Màster en

Diagnòstic i Rehabilitació Neuropsicològica del Servei de Neurologia-

Hospital de la Sta Creu i Sant Pau i del Departament de Medicina de la

Universitat Autònoma de Barcelona. Van provar els materials amb

pacients adolescents que havien sofert traumatisme craniencefàlic,

accident cerebral vascular, anoxia per aturada cardíaca o epilèpsia. A

més en aquest filtratge van incloure pacients adolescents amb trastorn

d’atenció sense i amb hiperactivitat i altres pacients amb trastorns

d’aprenentatge tipus dislèxia i tipus “non-verbal learning disabilities”.

També van tenir oportunitat de sotmetre part del nostre material o

material similar amb pacients adults afectats amb demència tipus

Alzheimer per observar el grau d’acceptació de certs exercicis o mesurar

possibles increments en, per exemple, la velocitat de fluència.

Es va procurar que la major part dels pacients adolescents féssin o

intentéssin fer el dos primers “quaderns de treball”. La major part dels

pacients van fer exercicis representatius dels altres quaderns i de tot el

material de suport: per exemple els 5 laberints més senzills del 33

disponibles, 3 sopes de lletres de les 15 disponibles, etc. I van practicar

amb els programes de suport informàtic. Alguns exercicis utilitzats amb

pacients van ser esborranys o material neurocognitiu similar al que

finalment s’ha inclòs en aquest projecte o s’ha dissenyat expressament

per aquest projecte.

Cal afegir dins aquesta fase, encara que de forma atemporal, tots las

dades recollides de filtratge des de l’any escolar 1980-1981 amb

adolescents alumnes i adolescents pacients amb característiques

semblants. Dins aquestes dades es troben aquelles que reflecteixen

l’adequación dels quaderns 3 i 4.

No es va avaluar estrictament l’adequació o no de determinat exercici

com l’adequació de grups d’exercicis, per exemple es va analitzar

l’adequació d’exercicis tipus “trobar diferències”, tipus “concepte

numèric”, tipus “seqüències”, tipus “lectura fonemàtica”, etc. O en el cas

d’un material en suport informàtica es va avaluar tot el programa sencer.


A la nostra anàlisi del filtratge dels exercicis va predominar una

metodologia tipus observacional procurant l’opinió de dos observadors

amb consens. Quan procedia van fer ús de paràmetres de contrast com

el grau d’acceptació del material per part dels subjectes, l’increment de

la velocitat lectora per exercicis de lectura , de velocitat del càlcul per

exercicis de velocitat del càlcul, de velocitat de fluència, estimacions o

assoliments de mínims escolars, etc. Van avaluar aquests paràmetres

fent ús d’una escala de 0 a 10 punts (de menys a més) que en ajudessin

a seleccionar, donat el cas, entre dos exercicis similars però, per donar

un exemple, amb diferent grau d’acceptació. En exercicis de “continguts

acadèmics” van fer l’adscripció a un determinat nivell (quaderns 1 a 4)

en funció de la seva millor adequació a 1er, 2on, 3er o 4rt d’ESO segons

el currículums normalitzats.

Fase 4: mesos de maig i de juny de l'any 2005

Van finalitzar l'anàlisi de les dades que mesuren els efectes del material

reeducatiu i per tant la selecció final. Un promig de 25 pàgines per

quadern de treball van ser eliminades per diverses raons: fluix grau

d’acceptació, repetició del mateix exercici, massa facilitat d’execució,

massa dificultat d’execució, inadequació al seu objectiu, excés de temps

emprat en la seva execució, etc. Aproximadament la meitat de les

pàgines de cada quadern van ser redissenyades. Menor nombre de

modificacions van aplicar al material imprès complementari.

Amb aquestes modificacions vam realitzar la "redacció" final del nostre

projecte que hem subtitulat “versió 3" i on predomina el català com

llenguatge vehicular.

A la disposició dels exercicis dels quaderns de treball van optar per no

seguir un ordre estricte de dificultat progressiva i agrupació d’exercicis

sinó barrejar exercicis de diferents habilitats i de diferent dificultat a fi i

efecte d’evitar la “repetició avorrida” i la sensació de si es fracàs amb un

exercici el següent no es fa perquè suposem que serà progressivament


més difícil.

Aquesta fase va finalitzar amb la posada amb format WEB del tot el

material elaborat. Primer amb forma de diferents esborranys que van

confluir a la versió que és pública a: http://www.xtec.es/~aestevez


3. RESULTATS

El producte final del nostre projecte han estat 4 "llibres de treballs” amb un certa

equivalència als 4 nivells de l’ESO, acompanyats d’un ampli material complementari de

reforç. Tot aquest material pot fer-se servir com material didàctic i reeducatiu en les

hores que disposen els IES per tractar la diversitat dels seus alumnes amb NEE.

El contingut complet de tot aquest material es pot consultar a:

http://www.xtec.es/~aestevez (Annex C). Alguns exemples estan explicitats al annex

D . Els contingut-índex del quaderns de treball i la relació del material complementari

és la següent:

Quadern-1

UNITATS DE TREBALL

# Ortografia

# Grafisme de traçat, unió i proporció

# Vocabulari

# Addició i subtracció

# Concepte numèric: Escriptura i ordenació de xifres, ......

UNITATS TEMÀTIQUES

# Geografia: comunitats, províncies i comarques,......

UNITATS DE CONTINUÏTAT

# Lectura fonemàtica

# Seqüències

# Comprensió i apreciació gràfica de làmines

# Expressió

# Reproducció gràfica

# Comprensió lingüística

# Mínims perceptius

# Correspondència sintètica

# Dictat,......


Quadern-2:

UNITATS DE TREBALL

# Ortografia

# Multiplicació

# Paronímia, Antonímia

# Grafisme espacial

# Escales 8:6, 8:4, 6:4

# Negació/Afirmació, ......

UNITATS TEMÀTIQUES

# Geografia: Europa, L’Univers, Les 4 estacions

# Ciències: L’aire

# Ciencias: Els Ossos, ......


# Vocabulari temàtic i ortogràfic

# Llenguatge seqüencial

# Seqüències

# Comprensió i apreciació gràfica de làmines

# Expressió



# Mínims perceptius

# Dictat

# Lectura,......

UNITATS DE CONTINUÏTAT QUE FINALITZEN

# Grafisme de traçat, unió i proporció

# Ortografia B/V

# Addició i subtracció,......


Quadern-3:

UNITATS DE TREBALL

# Singular-Plural

# Masculí-Femení

# Distinció de lletres

# Abreviatures, ......

# Divisió

# Operacions amb zeros

# Signes aritmètics

# Parells-Senars,......


# Raonament perceptiu

# Raonament lingüístic

analògic

# Ortografia, Dictat

# Lectura gràfica

# Comprensió-Expressió

lingüístic

# Comprensió-Apreciació

gràfica,......

# Vocabulari temàtic i

ortogràfic

# Definició


# Seqüencies

# Problemes aritmètics

# Construccions interrogatives

# Correspondències

sintètiques ,...

UNITATS DE CONTINUÏTAT QUE FINALITZEN

# Multiplicació

# Dictat de paraules

# Paronímia, Antonímia

# Grafisme numèric, espacial,......

UNITATS TEMÀTIQUES

# La llum, el so

# Accidents geogràfics

# Península Ibèrica, Catalunya

# Europa,......


Quadern-4:

UNITATS DE TREBALL

# Raonament perceptiu

# Sil.logismes

# Decimals

# Atenció perceptiva

# Expressió lingüístic

# Sistema mètric,......

# Temps, Volum, Pes

# Volum

# Accentuació

# Dibuix lineal

# Prefix-Sufix

# Texts,......


# Ortografia

# Diàlegs

# Grafisme

# Raonament lingüístic

analògic

# Lectura gràfica


# Comprensió-Apreciació

gràfica,......

# Vocabulari temàtic i

ortogràfic

# Definició

# Seqüencies

# Paronímia

# Problemes aritmètics,......

UNITATS TEMÀTIQUES

# Continents

# Electricitat

# Atmosfera-Clima

# Els microbis

# Descobriments geogràfics,......


MATERIAL COMPLEMENTARI:

Exercicis per estimular l'ATENCIÓ

Atenció de búsqueda: Sopes de lletres (pdf 185Kb)

Atenció selectiva de discriminació de diferències:Diferències (520Kb)

Exercicis per estimular l'ESCRIPTURA i la LECTURA

Exercicis ortogràfics del programa informàtic 'proves1': programa

informàtic* (35Kb)

Exercicis ortogràfics del programa informàtic 'proves2': programa

informàtic* (35Kb)

Exercicis per estimular el LLENGUATGE

Anàlisi morfològic i sintàctic amb l'ajuda de l'ordinador: programa

informàtic* (70Kb)

Vocabulari del parentesc familiar: programa informàtic* (30Kb)

Vocabulari divers: Sopes de lletres (pdf 185Kb)

Humà: "Parlant" amb l'ordinador programa informàtic* (60Kb)

Exercicis semàntics del programa informàtic 'proves1':programa

informàtic* (35Kb)

Exercicis semàntics del programa informàtic 'proves2':programa

informàtic* (35Kb)

Imatges per estimular el vocabulari: imatges (704Kb)

Exercicis per estimular habilitats de les MATEMÀTIQUES

Exercicis operatoris dels programa informàtic 'proves1':programa

informàtic* (35Kb)

Exercicis operatoris del programa informàtic 'proves2': programa

informàtic* (35Kb)

Passatemps per a les matemàtiques: part-1 (265Kb)

Passatemps per a les matemàtiques: part-2 (100Kb)


Exercicis per estimular la MEMÒRIA

Memòria de reconeixement: programa informàtic* (450Kb)

Memòria semàntica de coneixements :programa informàtic* (25Kb)

Memòria de treball : programa informàtic* (45Kb)

Exercicis per estimular el RAONAMENT i la PLANIFICACIÓ

Endevinar un número secret: programa informàtic* (17Kb)

Endevinar una paraula secreta: programa informàtic* (17Kb)

Exercicis lògics del programa informàtic 'proves1': programa informàtic*

(35Kb)

Exercicis lògics del programa informàtic 'proves2': programa informàtic*

(35Kb)

Exercicis de Planificació: laberints (pdf 6 Mb)

Exercicis i passatemps per estimular l'activitat educativa

Jocs senzills: programa informàtic*(17Kb)

Acolorir imatges: làmines (685Kb)


4. CONCLUSIONS: suggeriments, conseqüències, aplicacions i valoracions

El material reeducatiu i rehabilitador elaborat consta, doncs, de 4 “llibres” de treballs per

aplicar de forma esglaonada als 4 nivells de l’ESO. Cada llibre de treball està

estructurat en unitats bàsiques per a treballar(concepte numèric, sinonímia,...), unitats

temàtiques per aprofundir els coneixements acadèmics (geografia humana, el clima,

història del s.XX,...) i unitats que seran treballades al llarg de tots els quaderns (càlcul,

l’ortografia, el raonament,...). El material complementari és un material especializat

d'estimulación de habilitats (memòria, atenció,...) per utilitzar a qualsevol moment de

la pràctica docent.

Els 4 llibres o quaderns de treball prenen com referència l'alumne amb greus

mancances escolars a, respectivament, primer, segon, tercer i quart de l'ESO. Parten

del supòsit del "pitjor" nivell. En un supòsit ideal un alumne de diversitat a 2on d l'ESO

hauria de començar amb el 2on quadern; un alumne de 3er hauria de començar amb

el 3er quadern,.... Però n'hi haurà alumnes que hauran de fer tots el quaderns

independement que estiguin matriculats a un nivell superior de l'ESO .

La versatilitat del material, i donat el material de reforç acompanyat, també permet

abordar de forma especialitzada les habilitats deficitàries que caracteritzen certs

trastorns de l'aprenentatge en adolescents: el trastorn de l’atenció amb i sense

hiperactivitat, la dislèxia, la discalcúlia, etc . Una altra aplicació aniria encaminada a

facilitar la reintroducció al sistema educatiu dels adolescents que per diverses

patologies neurològiques o neuropsicològiques no poden cursar amb normalitat l’ESO

i hagin perdut escolaritat. Aquests 4 “llibres de treballs” poden ajudar.


5. BIBLIOGRAFIA

AbrilAlonso, A. del, Ambrosio, E., de Blas, M.R., Caminero, A.A., Garcia, C., de Pablo,

J.M. & Sandoval, E. (2001). Fundamentos Biológicos de la Conducta (2ª edic). Madrid:

Sanz y Torres.

Allin, M., Matsumoto, H., Santhouse, A.M., Nosarti, C., AlAsady, M.H.S., Stewart, A.L.,

Rifkin, L. & Murray, R.M. (2001). Cognitive and motor function and the size of the

cerebellum in adolescents born very pre-term. Brain, 124:60-66.

Barkley, R.A., Anastopoulos, A.D., Guevremont, D.C. & Fletcher K.E. (1991).

Adolescents with ADHD: Patterns of behavioral adjustment, academic functioning, and

treatment utilization. J Am Acad Child Adolesc Psychiatry, 30: 752-761.

Beaumont, J.G., Kenealy, P.M. & Rogers, M.J.C.(Eds.). (1996) The Blackwell Dictionary

of Neuropsychology. Cambridge, Massachusetts: Blackwell Publ.

Benson, D.F. (1985). Alexia. En: J.A.M. Frederiks (Ed.) Handbook of Clinical Neurology

Vol 1 (45): Clinical Neuropsychology (pp. 433-455). Amsterdam: Elsevier Science Publ.

Butterworth, B. (1999). A Head for figures. Science, 284:928-929.

Caine, D. & Watson, J.G. (2000). Neuropsychological and neuropathological sequelae

of cerebral anoxia: A critical review. J Int Neuropsychol Soc, 6:86-99.

Carlson, N.R. (1999) Fisiología de la conducta (3ª ed.). Barcelona: Ariel-Neurociencia

Carter, R. (1998). El Nuevo Mapa del Cerebro. Barcelona: RBA

Castellanos FX & Tannock R (2002) Neuroscience of attention deficit/hyperactivity

disorder: The search for endophenotypes. Nature Reviews Neuroscience 3:617-628


Corbetta, M., Miezin, F.M., Shulman, G.L., Petersen, S.E. (1993). A PET study of

visuospatial attention. J Neurosci, 13:1202-1226.

Crawford, T.J. & Higham, S. (2001) Dyslexia and the centre of gravity effect. Exp Brain

Res, 137: 122-126.

De Malach R, Reppas JB, Benson RR et al. (1995) Proc Natl Acad Sci USA

92:8135-8139. Haxby JV, Horwitz B, Ungerleider LG et al (1994) Neuroscience

14:6336-6353.

Dehaene, S., Spelke, E., Pinel, P., Stanescu, R. & Tsivkin, S. (1999). Sources of

mathematical thinking: Behavioral and brain-imaging evidence.Science, 284:970-974.

Dewey, D. (1995). What is developmental dyspraxia?. Brain Cogn, 29: 254-274.

Dobkin, B.H. (1997). Experimental brain injury and repair. Curr Opin Neurol,

10:493-497.

Estévez-González, A., García-Sánchez, C. y Junqué, C. (1997). La atención: Una

función cerebral compleja. Revista de Neurología, 25(148):1989-1997.

Estévez-González, A. y García-Sánchez, C. (1999). Ejercicios de rehabilitación-I:

Atención. Barcelona: Edit. Lebón.

Estévez-González, A., García-Sánchez, C. y Barraquer-Bordas, Ll. (1997). La memoria

y el aprendizaje: “Experiencia” y “habilidad” en el cerebro. Revista de

Neurología,25(148):1976-1988.

Estévez-González, A., y García-Sánchez, C.(1996). La dislexia. Estado actual de

nuestros conocimientos neurológicos y neuropsicológicos. Revista de Neurología,

24(125), 31-39.

Estévez-González, A. y Fernández, A. (1986). Guía básica de F.P.1.: El fracaso escolar

y pautas de actuación. 2 Volúmenes. Barcelona: Publicaciones del I.C.E.-Universidad

Politécnica de Barcelona. 212pp.


Estévez-González, A., García-Sánchez, C. & Barraquer-Bordas, Ll. (1997). La memoria

y el aprendizaje: “Experiencia” y “habilidad” en el cerebro. Revista de Neurología,

25(148):1976-1988.

Ewing-Cobbs, L., Fletcher, J.M. & Levin, H.S. (1995) Traumatic brain injury. En: B.P.

Rourke (Ed.), Syndrome of Nonverbal Learning Disabilities (pp.433-459). New York:

Guilford Pres.

Faraone, S.V., Biederman, J., Lehman, B.K. et al. (1993). Intellectual performance and

school failure in children with attention deficit hyperactivity disorder and their siblings.

J Abnorm Psychol, 102: 616-623.

Fletcher, P,C., Frith, C.D. & Rugg, M.D. (1997). The functional neuroanatomy of

episodic memory. Trends Neurosci, 20:213-218.

García-Sánchez, C., Estévez-González, A. y Junqué, C. (1996). Cuadros asociados

al trastorno de atención con y sin hiperactividad. Revista de Psiquiatría Infanto-Juvenil,

4, 280-284. ISSN 1578-1062.

García-Sánchez, C. y Estévez-González, A. (1999). Ejercicios de rehabilitación-II:

Memoria. Barcelona: Edit. Lebón.

García-Sánchez, C., Estévez-González, A., Junqué, C. (2001). Perfil de memoria en el

trastorno por déficit de atención con hiperactividad. Anuario de Psicología, 32 (4): 35-

46. ISSN 0066-5126.

Hawley CA, Ward AB, Magnay AR & Long J (2004). Outcomes following childhood head

injury: a population study. J Neurol Neurossurg Psychiatry 75:737-742

Jenkins, M., Cohen, R., Malloy, P., Salloway, S., Johnson, E.G., Penn, J. & Marcotte,

A. (1998). Neuropsychological measures which discriminate among adults with residual

symptoms of attention deficit disorder and other attentional complaints. Clin

Neuropsychol12:74-83.


Kandel, E., Schwartz, J.H. & Jessell, T.M. (Eds.) (1996).Neurociencia y Conducta.

Madrid: Prentice Hall.

Kohli A, Malhotra S, Mohanty M, Khehra N, Kaur M. (2005) Specific learning disabilities

in children: deficits and neuropsychological profile.Int J Rehabil Res, 28(2):165-9.

Kolb B. & Whishaw, IQ. (2002) Cerebro y Conducta. Madrid: McGraw-Hill.

Kuljis RO (1999). Evaluacion neurologica de los trastornos del aprendizaje. Rev

Neurologia 29:326-331.

MacLeod, D. & Prior, M. (1996). Attention deficits in adolescents with ADHD and other

clinical groups. Child Neuropsychol, 2:1-10.

Max JE, Roberts MA, Koele SL, Lindgren SD, Robin DA, Arndt S et al (1999). Cognitive

outcome in children and adolescents following severe TBI. JINS 5:58-68.

Obrzut, J.E. & Boliek, C.A. (1986). Lateralization characteristics in learning disabled

childre. J Learn Disabil, 19: 308-314.

O'Hare, A.E., Brown, J.K. & Aitken, K. (1991) Dyscalculia in children. Dev Med Child

Neurol, 33: 356-361.

Pardo JV, Fox PT, Raichle ME. Localizacion of a human system for sustained attention

by positron emission tomography. Nature 1991; 349: 61-64. Posner, M.I. & Raichle,

M.E. (1994). Images of Mind. New York: Scientific American Library, W.H.Freeman &

Cia.

Pascual García, P. (1988). La Dislalia. Naturaleza, Diagnóstico y Rehabilitación. Madrid:

CEPE.

Passingham, R. (1993). The Frontal Lobes and Voluntary Action. Oxford: Oxford

University Press.


Perani D, Bressi S, Cappa SF, Vallar G, Aberoni M, Grassi F, et al. Evidence of multiple

memory systems in the human brain. A 18F-FDG-PET metabolic study. Brain 1993;

116: 903-919.

Petersen, S.E. & Fiez, J.A. (1993). The processing of single words studied with positron

emission tomography. Annu Rev Neurosci, 16:509-530. Posner, M.I. & Raichle, M.E.

(1994). Images of Mind. New York: Scientific American Library.

Pirozzolo, F.J. & Harrell, W. (1985). The neuropsychology of learning disabilities. In:

L.C. Hartlage & C.F.Telzrow (Eds.), The Neuropsychology of Individual Differences. A

developmental perspective, (pp.183-201). New York: Plenum Press.

Posner, M.I. & Raichle, M.E. (1994). Images of Mind. New York: Scientific American

Library.

Purves, D, Augustine, G.J., Fitzpatrick, D., Katz, L.C., LaMantia, A.S. & McNamara, J.

(dir) (2001). Invitación a la Neurociencia. Buenos Aires: Editorial Médica Panamericana.

Kandel, E., Schwartz, J.H. & Jessell, T.M. (Eds.) (1996).Neurociencia y Conducta.

Madrid: Prentice Hall.

Rasanen, P. & Ahonen, T. (1995). Arithmetic disabilities with and without reading

difficulties: A comparison of arithmetic errors. Dev Neuropsychol, 11:275-295.

Rosenzweig, M.R., Leiman, A.I. & Breedlove, S.M. (2001). Psicología Biológica: Una

introducción a la Neurociencia Conductual, Cognitiva y Clínica. Madrid: Ariel.

Rourke, B.P. (Ed.)(1995). Syndrome of Nonverbal Learning Disabilities. New York:

Guilford Press.

Rutter, M., Tizard, J. & Whitmore, K. (1980). Education, Health and Behavior:

Psychological and Medical Study of Childhood Development. New York: Wiley.

Spreen, O., Risser, A.H. & Edgell, D. (1995). Developmental Neuropsychology. New

York: Oxford University Press.


Stewart, A.L., Rifkin, L., Amess, P.N., Kirkbride, V., Townsend, J.P., Miller, D.H. et al.

(1999). Brain structure and neurocognitive and behavioural function in adolescents who

were born very preterms. Lancet, 353:1653-1657.

Windhorst, W.U. (1996). Recovery of function. En: Beaumont, J.G., Kenealy, P.M. &

Rogers, M.J.C.(Eds.) The Blackwell Dictionary of Neuropsychology (pp. 608-618).

Cambridge, Massachusetts: Blackwell Publ.

Zeki, S. (1995). Una Visión del Cerebro. Barcelona: Ariel Psicología.

Zigmond, M.J., Bloom, F.E., Landis, S.C., Roberts, J.L. & Squire, L.R. (Eds.) (1999).

Fundamental Neuroscience. San Diego: Academic Press.

ALTRES FONTS DE REFERÈNCIA

Programes informàtics llicenciats per a l'autor:

Per poder fer els laberints (laber01.pdf):

Dean, J.L. (1994). FMAZ01 -- Maze Game Version 1.0. New Orleans:

USA

Per poder fer les sopes de lletres (sopa01.pdf)

------------- (1994-2004) Word Search Construction Kit Version 4.0.2.1

Insight Software Solutions, Inc. USA

Programes informàtics com font d'imatges:

Corel Wordpefect Suite 7 (c)

Corel WordPerfect Office 2000 (c)

Corel Gallery Magic (c)

Programes informàtics com eines de programació:

Borland Delphi (c)


Borland TurboPascal (c)

Borland Turbo C (c)

Borland Turbo Prolog (c)

Netscape Composer (c)

Adobe Acrobat (c)


ANNEX A

CLASSIFICACIÓ NEUROPSICOLÒGICA i

NEUROCOGNITIVA D’EXERCICIS


ATENCIÓ

1.AMPLÀRIA (“SPAN”)

.Per mesurar i estimular l’amplària (“span”) de l’atenció: exercicis de reproduir

ritmes, reproduir dígits, reproduir disposicions de cubs.

.Models de referència: Paradigma de Corsi, Paradigma de dígits del WAIS

2. ATENCIÓ SELECTIVA o FOCAL

.Fer parelles d’estímuls

.Recerca d’un estímul entre altres estímuls que donen lloc a distracció, trobar

figures iguals a un model,...

.Discriminar estímuls per a una determinada característica (forma, color,...)

.Exercicis de discriminar la forma que no és igual a les altres formes

.Exercicis d’atenció perceptiva, en general

.ATENCIÓ SERIAL: Exercicis de “cancel.lació” (trobar figures iguals a un

model,...)

Model de referència: Paradigma Bell’s Test

3. ATENCIÓ DUAL o DIVIDIDA

.Exercicis que demanen recerques simultànies de dos models, exercicis que

requereixen fer dues feines al mateix temps (seguir sèries de nombres i

lletres,...).

Model de referència: Paradigma Trail Making.

4. ATENCIÓ SOSTINGUDA o CONCENTRACIÓ

.Exercicis que requereixen una tasca relativament senzilla però durant un llarg

període de temps.

Model de referència: Paradigma CPT

5. VELOCITAT DE PROCESSAMENT

.Exercicis que fixen un temps determinat per la seva conclusió i que requereixen

fer càlculs mentals senzills però sostinguts,...

.Model de referència: Paradigma PASAT


6. ATENCIÓ D’INHIBICIÓ

Exercicis que en un moment donat requereixen fer el contrari del que estem

acostumats a fer o que hem après de determinada manera.

Model de referència: Paradigma de Stroop, Paradigma Go/NoGo

CÀLCUL

1. VELOCITAT de Càlcul

2. CONCEPTE NUMÈRIC

.Exercicis de classificacions i ordenacions de xifres

.Exercicis amb escales, operacions amb zeros,...

.Exercicis de parells-senars

.Exercicis amb signes aritmètics

.Transformacions amb el sistema mètric

3. LECTURA i ESCRIPTURA numèriques

.Exercicis de còpia numèrica, de grafisme numèric

.Dictat numèric

4. SÈRIES numèriques

.Exercicis amb progressions aritmètiques

5. CÀLCUL ARITMÈTIC: Addició, subtracció,...

6. RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

ESCRIPTURA


1.VELOCITAT d’escriptura

2.MOTRICITAT GRÀFICA

.Exercicis de còpia

.Exercicis de grafismes de traçat, unió i proporció

.Exercicis de grafismes numèrics, espacials,...

3.ORTOGRAFIA

4.DICTAT

FUNCIONS EXECUTIVES FRONTALS

1. FLEXIBILITAT

.Exercicis de fluències de dissenys, fluències verbals,..

.Models de referència: Paradigma de Wisconsin, Trail Making,...

2.RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

.Models de referència: Paradigma de Wisconsin

3. ABSTRACCIÓ i RAONAMENT

.Exercicis de comprensió i interpretació de refranys i proverbis

.Exercicis de sil.logismes

.Exercicis de relacionar semblances

.Exercicis de categorització

.Exercicis de formació de conceptes

.Exercicis amb seqüències


4.PLANIFICACIÓ

.Exercicis de prendre decisions

.Models de referència: Paradigma de Tower of London

5.MODULACIÓ-INHIBICIÓ DE RESPOSTES

.Models de referència: Paradigma de Go/No-Go

6.ALTRES

. Exercicis d’ordenar de més a menys, de petit a més gran, ...

GNOSIS-PERCEPCIÓ

1.GNOSIS VISUALS

.Exercicis d’identificar siluetes

.Exercicis de discriminacions figura-fons

.Exercicis de reconixement de fotografies i imatges

.Exercicis de discriminació de colors

.Exercicis de reconeixement de formes

.Exercicis de discriminar imatges sobreposades

.Exercicis de reproducció gràfica

2.GNOSIS VISUOESPACIALS

.Exercicis amb laberints, circuits

.Exercicis amb plànols

.Exercicis amb rellotjes

.Execricis de localització geogràfica

.Exercicis de dibuix pictòric, dibuix lineal

3.ROTACIÓ DE L’ESPAI

.Exercicis de rotació mental de l’espai

.Exercicis de raonament perceptiu


LECTURA

1.VELOCITAT de lectura

2.LECTURA DE PARAULES I FRASES

.Exercicis de lectura gràfica i fonemàtica

.Exercicis de lectura de paraules i frases amb/sense sentit

3.COMPRENSIÓ

.Exercicis de comprensió de simbolismes

.Exercicis de comprensió de textos

4.PROSÒDIA

LLENGUATGE

1.AUTOMÀTIC

.Exercicis amb sèries numèriques, sèries temporals (dies de la setmana,...)

.Exercicis de llenguatge seqüencial

2.VOCABULARI

.Exercicis de denominació

.Exercicis de denominar parts d’objectes,...

.Exercicis de definicions

.Exercicis d’abreviatures

.Exercicis de paronímia i antonímia

.Exercicis amb vocabulari temàtic i ortogràfic

3.COMPRENSIÓ

.Exercicis de preguntes que es fan després d’haver llegit un text

.Exercicis de comprensió i apreciació gràfica de làmines

4.NARRACIÓ -Expressió lingüístic


.Exercicis de redacció

.Exercicis de construccions interrogatives, negatives

.Exercicis amb diàlegs

MEMÒRIA

1.MEMÒRIA INMEDIATA o A CURT TERMINI

AMPLÀRIA (“SPAN”)

Per mesurar i estimular l’amplària (“span”) de memòria: exercicis de

reproduir ritmes, reproduir dígits, reproduir disposicions de cubs.

Models de referència: Paradigma de Corsi, Paradigma de dígits del

WAIS

“WORKING MEMORY”

.Exercicis de memòria amb una mínima demora

Models de referència: Paradigma de “Delayed-Match/NonMatch-to-

Sample” tipus “Benton Visual Retention”

2. MEMÒRIA A LLARG TERME DECLARATIVA (MIG TERME o RECENT)

MEMÒRIA QUOTIDIANA

.Exercicis de preguntes sobre fets recents

EVOCACIÓ

.Exercicis amb aprenentage de llistes

.Reproduir de memòria models

.Reproduir narracions curtes

.Models de referència: Paradigma de Llistat verbal de Rey, Memòria

Lògica-WAIS

RECONEIXEMENT

.Exercicis de reconeixement de mots, imatges,...

.Model de referència: Paradigma de “Picture recognition” de Squire.

3. MEMÒRIA A LLARG TERMINI DECLARATIVA (REMOTA)

SEMÀNTICA o CULTURAL


.Exercicis de coneixements acadèmics (fets i dates)

EPISÒDICA

.Exercicis autobiogràfics

4. MEMÒRIA A LLARG TERMINI NO DECLARATIVA (“APRENENTATGE”)

INCIDENTAL

.Exercicis de completar mots, frases, imatges

.Model de referència: Paradigma de “priming”

PROCEDIMENTAL

.Exercicis amb laberints, circuits

.Exercicis repetitius de velocitat

.Exercicis repetitius amb puzzles

.Model de referència: Paradigma de “Tower of Hanoi”

ORIENTACIÓ en el temps i en l’espai

.Conèixer dates, festes populars, celebracions familiars,

.Reconèixer el lloc on estem,el barri, la ciutat,...

.Reconèixer les propies dades d’identidat

.Exercicis amb el calendari

.Tècniques d’observació de l’ambient

.Capacitat per narrar la pròpia biografia


PRAXI

1. PRAXI CONSTRUCTIVA

.Fer dibuixos

.Fer construccions

.Exercicis de completar dibuixos

.Model de referència: Paradigma de cubs WAIS/WISC

2. MOTRICITAT FINA

.Exercicis de pre-escriptura

.Retallar

.Moviments amb els dits

3.POSTURAL I COORDINACIÓ

.Fer gestos manuals

.Fer gestos facials

.Exercicis d’alternàncies motores

VELOCITAT

1.SIMPLE

.Exercicis de reacció amb estímuls visuals i auditius

.Model de referència:Paradigma de temps de reacció

2.MOTORA

.Model de referència: Paradigma de TAPPING

3. DE PROCESAMENT

.Exercicis amb càlculs mentals

.Model de referència:Paradigma de PASAT


ANNEX B: EL QUE FA EL NOSTRE CERVELL

EL QUÈ FA EL NOSTRE CERVELL

Les imatges sobre les quals s’ha representat l’activació del cervell han estat modificacions basades en imatges extretes dewww.sciencemag.org i Kolb B. & Whishaw, IQ. (2002) Cerebro y Conducta. Madrid: McGraw-Hill.

ATENCIÓ DUAL o DIVIDIDA:Tot fent exercicis que requereixen realitzar dues tasques al mateixtemps

Activació: Cíngol anterior i prefrontal dorslateral de l’hemisferi dret

Basat en els estudis de: Corbetta, M., Miezin, F.M., Shulman, G.L., Petersen, S.E. (1993). A PETstudy of visuospatial attention. J Neurosci, 13:1202-1226.

Font complementària: Estévez-González, A., García-Sánchez, C. & Junqué, C. (1997). La atención: Una funcióncerebral compleja. Revista de Neurología, 25(148):1989-1997.

ATENCIÓ SOSTINGUDA (“CONCENTRACIÓ”)

Activació: Parietal posterior i prefrontal dorslateral de l’hemisferi dret.

Basat en els estudis de: Pardo JV, Fox PT, Raichle ME. Localizacion of a human system for sustainedattention by positron emission tomography. Nature 1991; 349: 61-64. Posner, M.I. & Raichle, M.E. (1994).Images of Mind. New York: Scientific American Library, W.H.Freeman & Cia.

Font complementària: Estévez-González, A., García-Sánchez, C. & Junqué, C. (1997). La atención: Una funcióncerebral compleja. Revista de Neurología, 25(148):1989-1997.

CÀLCUL: Tot fent càlculs molt exactes

Activació: zona inferior del lòbul frontal esquerre.

Basat en els estudis de: Dehaene, S., Spelke, E., Pinel, P., Stanescu, R. & Tsivkin, S. (1999). Sources ofmathematical thinking: Behavioral and brain-imaging evidence.Science, 284:970-974.

Font complementària:Butterworth, B. (1999). A Head for figures. Science, 284:928-929.

ESCRIPTURA i LECTURA: Zona que ha d’estar intacta per llegir i escriure correctament.

Basat en els estudis de: Benson, D.F. (1985). Alexia. En: J.A.M. Frederiks (Ed.) Handbook of Clinical NeurologyVol 1 (45): Clinical Neuropsychology (pp. 433-455). Amsterdam: Elsevier Science Publ.

Font complementària: Beaumont, J.G., Kenealy, P.M. & Rogers, M.J.C.(Eds.) (1996). The Blackwell Dictionaryof Neuropsychology. Cambridge, Massachusetts: Blackwell Publ.

GNOSIS-PERCEPCIÓ: Observant formes (objectes, cares, textures)

Basat en els estudis de: De Malach R, Reppas JB, Benson RR et al. (1995) Proc Natl Acad Sci USA92:8135-8139. Haxby JV, Horwitz B, Ungerleider LG et al (1994) Neuroscience 14:6336-6353.

Font complementària: Carlson, N.R. (1999) Fisiología de la conducta (3ª ed.). Barcelona: Ariel-Neurociencia

GNOSIS-PERCEPCIÓ: Localitzant formes (objectes, cares, textures) a l’espai

Basat en els estudis de: De Malach R, Reppas JB, Benson RR et al. (1995) Proc Natl Acad Sci USA92:8135-8139. Haxby JV, Horwitz B, Ungerleider LG et al (1994) Neuroscience 14:6336-6353.

Font complementària: Carlson, N.R. (1999) Fisiología de la conducta (3ª ed.). Barcelona: Ariel-Neurociencia

GNOSIS-PERCEPCIÓ: Tot observant estímuls en moviment

Basat en els estudis de: Zeki, S. (1995). Una Visión del Cerebro. Barcelona: Ariel Psicología.

Font complementària: : Beaumont, J.G., Kenealy, P.M. & Rogers, M.J.C.(Eds.). (1996) The Blackwell Dictionaryof Neuropsychology. Cambridge, Massachusetts: Blackwell Publ.

LECTURA: Les tres zones necessàries per llegir.

Activació: frontal inferior, parietal-temporal i occipital-temporal

Font complementària: Holden C.(2004) Random Samples. Science 304: 677.

LLENGUATGE: Exercici de generació de verbs a partir de noms

Activació: Prefrontal dorslateral i frontal inferior de l’hemisferi esquerre.

Basat en els estudis de: Petersen, S.E. & Fiez, J.A. (1993). The processing of single words studied with positronemission tomography. Annu Rev Neurosci, 16:509-530. Posner, M.I. & Raichle, M.E. (1994). Images of Mind.New York: Scientific American Library.

Font complementària: Passingham, R. (1993). The Frontal Lobes and Voluntary Action. Oxford: OxfordUniversity Press. Beaumont, J.G., Kenealy, P.M. & Rogers, M.J.C. (Eds.). (1996). The Blackwell Dictionary ofNeuropsychology. Cambridge, Massachusetts: Blackwell Publ.

MEMÒRIA: Tot recordant petites sèries de nombres

Activació: prefrontal, temporal superior i parietal inferior de l’hemisferi esquerre.

Basat en els estudis de: Perani D, Bressi S, Cappa SF, Vallar G, Aberoni M, Grassi F, et al. Evidence of multiplememory systems in the human brain. A 18F-FDG-PET metabolic study. Brain 1993; 116: 903-919.

MEMÒRIA: Tot recordant on estaven situats determinats cubs sobre un tauler

Activació: córtex prefrontal dorslateral i parietal posterior de l’hemisferi dret.

Basat en els estudis de: Perani D, Bressi S, Cappa SF, Vallar G, Aberoni M, Grassi F, et al. Evidence of multiplememory systems in the human brain. A 18F-FDG-PET metabolic study. Brain 1993; 116: 903-919. MoscovitchM, Kapur S, Koehler S & Houle S (1995) Proced Natl Acad Sci USA 92:3721-3725

Font complementària: Estévez-González, A., García-Sánchez, C. & Barraquer-Bordas, Ll. (1997). La memoria yel aprendizaje: “Experiencia” y “habilidad” en el cerebro. Revista de Neurología, 25(148):1976-1988.

MEMÒRIA: Tot tractant de recuperar records d’episodis de la nostre vida

Activació: còrtex prefrontal de l’hemisferi dret i , en menor mida, esquerre.

Basat en els estudis de: Fletcher, P,C., Frith, C.D. & Rugg, M.D. (1997). The functional neuroanatomy ofepisodic memory. Trends Neurosci, 20:213-218.


MEMÒRIA: La memòria on emmagatzemem els coneixements

Activació: temporal superior, prefrontal i cíngol de l’hemisferi esquerre



Memòria: memòria pels procediments per realitzar puzzles.

Activació: ganglis basals, cerebel i prefrontals.



PRAXI: Tot fent moviments seqüencials dels dits

Activació: còrtex motor, somestèsic i àrea motora suplementària.

Font complementària:Purves, D, Augustine, G.J., Fitzpatrick, D., Katz, L.C., LaMantia, A.S. & McNamara, J. (dir)(2001). Invitación a la Neurociencia. Buenos Aires: Editorial Médica Panamericana. Kandel, E., Schwartz, J.H. &Jessell, T.M. (Eds.) (1996).Neurociencia y Conducta. Madrid: Prentice Hall.

PRAXI: Tot imaginant de com fem moviments amb els dits

Activació: àrea motora suplementària

Font complementària:Purves, D, Augustine, G.J., Fitzpatrick, D., Katz, L.C., LaMantia, A.S. & McNamara, J. (dir)(2001). Invitación a la Neurociencia. Buenos Aires: Editorial Médica Panamericana. Kandel, E., Schwartz, J.H. &Jessell, T.M. (Eds.) (1996).Neurociencia y Conducta. Madrid: Prentice Hall.


ANNEX C: MENú principal de la pàgina WEB


ANNEX D: Primeras pàgines dels 4 Quaderns de treball

Quadern de Treball: Nivell-1 Pàgina-1

Quadern de Treball

NIVELL-2005: Volum 1Versió 3.0

El meu Nom: Data d’inici : Data de finalització:


UNITATS DE TREBALL

## Ortografia ## Grafisme de traçat, unió i proporció## Vocabulari## Addició i subtracció## Concepte numèric: Escriptura i ordenació de xifres# ...

UNITATS TEMÀTIQUES

## Geografia: comunitats, províncies i comarques# ...


## Lectura fonemàtica## Seqüències## Comprensió i apreciació gràfica de làmines## Expressió## Reproducció gràfica## Comprensió lingüística## Mínims perceptius## Correspondència sintètica## Dictat# ...


RECONEIXEMENTAquest “Quadern de Treball” forma part d'un projecte d'estudi i investigació que l'autor ha desenvolupat gràcies a una llicència

retribuïda concedida pel Departament d'Educació de la Generalitat deCatalunya (DOGC núm.: 4182 de 26.7.2004)

Autor del projecte: Armando Estévez-González

Els meu especial agraïment a:Carmen García-Sánchez

Emilia SuárezCarles Ferran


LES TEVES DADES PERSONALS ?1. Quan vas néixer?:

2. On vas néixer?:

3. Quina és la teva adreça?:

4. La població on vius?:

5. El darrer curs que vas fer?:

6. Com es diuen els col.legis on vas estudiar?:

7. Com es diu el teu pare?:

8. On va néixer el teu pare?:

9. En què treballa el teu pare?:

10. Com es diu la teva mare?:

11. On va néixer la teva mare?:

TUS DATOS PERSONALES ?

12. ¿En qué trabaja tu madre?:

13. ¿Cuántos hermanos en total sois en casa?:

14. ¿Cómo se llaman tus hermanos y hermanas?:

15. ¿Quién es el mayor de los hermanos?:

16. ¿Quién es el menor?:

17. ¿Qué día de la semana es hoy?:

18. ¿En qué mes estamos?:

19. ¿En qué día del mes estamos?:

20. ¿En qué trimestre?:

21. ¿Cuánto tiempo falta para las próximas vacaciones?:

22. ¿A qué hora te levantas cada día?:


! ELS NOMS DE LLETRES DE L’ALFABET

f:

j:

h:

l:

m:

r:

s:

v:

w:

x:

y:


Imatge adaptada d’un antic anunci publicitari

R Todas las palabras subrayadas están mal escritas. DEBES CORREGIRLAS.

EL VAQUERO AVANZA A PESO LIGERO SOBRE SU

CABALLO. CON LA MONO AGARRA UNA GRUESA

CUERDA. LA SILLA VA ENROLLADA EN EL LOMO DEL

CABELLO. CLAVADA A SU BATA, UNA ESPUELA

PLATEADA DE DIENTES FINOS. EL CABALLO, CON UN

COMPÁS DE MOVIMIENTOS PERFECTOS, AVANZA

LENTAMENTE.


Adaptat de: López-Góngora (2003) Quaderm d’exercicis d’estimulació cognitiva. Màster en Diagnòstic i Rehabilitació Neuropsicològica.Barcelona: HSCSP-UAB.

QUANTS CERCLES VEUS?QUANTS CERCLES VEUS?


LOS NOMBRES FÁCILES ELS NOMS FÀCILS

ESCRIBE EN LETRAS los números del 1 al20:

ESCRIU AMB LLETRES els nombres de l’1 fins al 20:

ESCRIBE el nombre de los días de lasemana:

ESCRIU el nom dels dies de la setmana:

ESCRIBE el nombre de los meses del año: ESCRIU el nom dels mesos:

ESCRIBE el nombre de las estaciones delaño:

ESCRIU el nom de les estacions de l’any:

ESCRIBE el nombre de cada uno de losdedos de la mano:

ESCRIU el nom dels dits de les mans:

ESCRIBE el nombre de diferentes partesde un coche:

ESCRIU el nom de parts diferents d’uncotxe:


ESCRIU SOTA CADA IMATGE EL NOM DE L’OBJECTE


Quadern de Treball

NIVELL 2005: Volum 2Versió 3.0



UNITATS DE TREBALL

## Ortografia ## Multiplicació## Paronímia, Antonímia## Grafisme espacial## Escales 8:6, 8:4, 6:4## Negació/Afirmació# ...

UNITATS TEMÀTIQUES

## Geografia: Europa, L’Univers, Les 4 estacions## Ciències: L’aire## Ciencias: Els Ossos# ...


## Vocabulari temàtic i ortogràfic## Llenguatge seqüencial## Seqüències## Comprensió i apreciació gràfica de làmines## Expressió## Reproducció gràfica## Comprensió lingüística## Mínims perceptius## Dictat## Lectura# ...

UNITATS DE CONTINUÏTAT QUEFINALITZEN

## Grafisme de traçat, unió i proporció## Ortografia B/V## Addició i subtracció# ...


LES TEVES OPINIONS ?

l. Quantes vegades a la setmana llegeixes els diaris?:

2. Llegeixes cada setmana alguna revista?: Quina?:

3. Quantes vegades per any vas al cinema?:

4. Acostumes a veure els telediaris?:

5. T’agraden els esports?:

6. T’agrada estudiar?:

7. T’agrada la música?:

8. T’agrada llegir llibres?:

9. T’agrada conversar amb altres persones?:

10. T’avorreixes els diumenges?:

TUS 0PINI0NES ?

11. ¿Cuántas horas al día te pasas delante de la TV?:

12. ¿Cómo se titulaba la última película que viste en el cine?:

13. ¿Cómo se titulaba el último libro que intentaste leer?:

14. ¿Qué cosa que te gasta mucho aún no has podido comprar?:

15. ¿Cuál es tu afición favorita?:

16. ¿Qué día te levantas con más sueño?:

17. ¿Qué día de la semana es el que más te gusta?:

18. ¿Si pudieras, a dónde te gustaría ir de viaje?:

19. ¿Cuál es el nombre de mujer que más te gusta?:

20. ¿Cuál es el nombre de varón que más te gusta?:


Imatge extreta de: ópez Varela et al (1992) Vocabulario Temático Ilustrado. Vigo: Galaxia.

VOCABULARI/VOCABULARIOVOCABULARI/VOCABULARIO


¿HAS ENTENDIDO LO QUÉ QUERÍA?. Escríbelo:


Extret de: Altmeyer (1988) Arco-Piensa, Juega y Combina 1. Hospitalet, Domingo Ferrer SA

LA FIGURA ESTRANYA

De cada 4 figures, una figura no té relació amb les altres. Quina és?


DICTAT de paraules

faixa, febrer, feliç, fill, finestra, força, fregir, fresc, gaire, ganivet, garatge, gendre, germà, govern, gruix,guanyar, guàrdia, habitació, haver, història, home.

faixa,


DICTADO de palabrasfaringe, favor, fingir, frágil, garaje, gemelo, generación, general, género, genio, gente, gigante, gesto,gimnasia, gitano, gobierno, grave, habitación, hallar, hambre.

faringe,


OBSERVEU LA FOTO AMB DETENIMENT, ENDEVINA EL PAÍS DELS PROTAGONISTES:

EN QUIN SEGLE TRANSCORRE L’ACCIÓ?:

ESCRIU UN TÍTOL A LA PEL.LÍCULA:


Quadern de Treball




UNITATS DE TREBALL

## Singular-Plural## Masculí-Femení## Distinció de lletres## Abreviatures# ...

## Divisió## Operacions amb

zeros## Signes aritmètics## Parells-Senars# ...


## Raonament perceptiu## Raonament lingüístic analògic## Ortografia, Dictat## Lectura gràfica## Comprensió-Expressió lingüístic## Comprensió-Apreciació gràfica# ...

## Vocabulari temàtic i ortogràfic## Definició## Reproducció gràfica## Seqüencies## Problemes aritmètics## Construccions interrogatives## Correspondències sintètiques # ......

UNITATS DE CONTINUÏTAT QUEFINALITZEN

## Multiplicació## Dictat de paraules## Paronímia, Antonímia## Grafisme numèric, espacial# ...

UNITATS TEMÀTIQUES

## La llum, el so## Accidents geogràfics## Península Ibèrica, Catalunya## Europa# ...


El meu poble o ciutat és _______________,

que es troba a la comarca de _______________.

Té aproximadament __________ habitants.

Les festes del meu poble o ciutat són els dies _______________

del mes de _______________.

Jo visc al barri de _______________.

Al meu barri existeixen _______________ botigues i comerços,

però sobretot n’hi ha botigues i comerços de _______________.

Al meu barri hi ha ________________ escoles o col.legis o

instituts.


· DIBUIXA L’HORA DE DIBUIXA L’HORA DE


Subratlleu totes les “RA”

DO ER RA RO DO GR LA PR RA FO AL ER FA TI RU FO RA DI ER PE RU IR CA DE VI RA PR ER JE IR ER FO ER UR RA DO LA FU LI CA IR RA VG RA JE RA IL PR GO RA FO PU TE ER RO IR RA LA ER ER RA IL ER FO RU RA LE DO ER RA RA DE AS FO RA UL RA CA TE ER FO LE RA PR ER EO LU RE PA PA IR DE OS RE FA RA UR FO LA RA LO IS RE PR RA ES GA RA LO RA EO EL PO ER FU CA TI LE RU FE LO RA RA CO RO DI RU FE GO RA RU DO ER RA RO DO GR LA PR RA FO AL ER FA TI RU FO RA DI ER PE RU IR CA DE VI RA PR ER JE IR ER FO ER UR RA DO LA FU LI CA IR RA VG RA JE RA IL PR GO RA FO PU TE ER RO IR RA LA ER ER RA IL ER FO RU RA LE DO ER RA RA DE AS FO RA UL RA CA TE ER FO LE RA PR ER EO LU RE PA PA IR DE OS RE FA RA UR FO LA RA LO IS RE PR RA ES GA RA LO RA EO EL PO ER FU CA TI LE RU FE LO RA RA CO RO DI RU FE GO RA RU PR RA ES GA RA LO RA EO EL PO ER FU CA TI LE RU FE LO RA RA CO RO DI RU FE GO RA RU DO ER RA RO DO GR LA PR RA FO AL ER FA TI RU FO RA DI ER PE RU IR CA DE VI RA PR ER JE IR ER FO ER UR RA DO LA FU LI CA IR RA VG RA JE RA IL PR GO RA FO PU TE ER RO IR RA LA ER ER RA IL ER FO RU RA LE DO ER RA RA DE AS FO RA UL RA CA TE ER FO LE RA PR ER EO LU RE PA


Subratlleu totes les “SO”

DO OS RA OS FE SA LE EO VI GR TE AS LE BE OS VE IL ES VU FE SA OS LE OP RE LS DE LU OS FE CL OS DU OS ES CU SO MO LI OS GU RE OS FA OS DE OS OS SA DE OS FA OS OS RE DE FU OS SO DE VO AS GO FI AS SE DE OS SO DE VO OS DU RU AS SO RE OS SO ME AA LE OS CE SO OS RA SO SE DE OS DE CO LE DO OS DE SI SO SO SA GU TI OS FE CO SO UO SO Si TU FI LA RA OS CA RA OS II SA FU ES CO AD OS DE SO SA OS DE SE MA DO OS RA OS FE SA LE EO VI GR TE AS LE BE OS VE IL ES VU FE SA OS LE OP RE LS DE LU OS FE CL OS DU OS ES CU SO MO LI OS GU RE OS FA OS DE OS OS SA DE OS FA OS OS RE DE FU OS SO DE VO AS GO FI AS SE DE OS SO DE VO OS DU RU AS SO RE OS SO ME AA LE OS CE SO OS RA SO SE DE OS DE CO LE DO OS DE SI SO SO SA GU TI OS FE CO SO UO SO Si TU FI LA RA OS CA RA OS II SA FU ES CO AD OS DE SO SA OS DE SE MA

DO OS RA OS FE SA LE EO VI GR TE AS LE BE OS VE IL ES VU FE SA OS LE OP RE LS DE LU OS FE CL OS DU OS ES CU SO MO LI OS GU RE OS FA OS DE OS OS SA DE OS FA OS OS RE DE FU OS SO DE VO AS GO FI AS SE DE OS SO DE VO OS DU RU AS SO RE OS SO ME AA LE OS CE SO OS RA SO SE DE OS DE CO LE DO OS DE SI SO SO SA GU TI OS FE CO SO UO SO Si TU FI LA RA OS CA RA OS II SA FU ES CO AD OS DE SO SA OS DE SE MA LE

RE LS DE LU OS FE CL OS DU OS ES CU SO MO LI OS GU RE OS FA OS DE OS OS SA DE OS FA OS OS RE DE FU OS SO DE VO AS GO FI AS SE DE OS SO DE VO OS DU RU AS SO RE OS SO ME AA LE OS CE SO OS RA SO SE DE OS DE CO LE DO OS DE SI SO SO SA GU TI OS FE CO SO UO SO Si TU FI LA RA OS CA RA OS II SA FU ES CO AD OS DE SO SA OS DE SE MA DO OS RA OS FE SA LE EO VI GR TE AS LE BE OS VE IL ES VU FE SA OS LE OP RE LS DE LU OS FE CL OS DU OS ES CU SO MO LI OS GU RE OS FA OS DE OS OS SA DE OS FA OS OS RE DE FU OS SO DE VO AS GO FI AS SE DE OS SO DE VO OS DU RU AS SO RE OS SO ME AA LE OS CE SO OS RA SO SE DE OS DE CO LE DO OS DE SI SO SO SA GU TI OS FE CO SO UO SO Si TU FI LA RA OS CA RA OS II SA FU ES CO AD OS DE SO SA OS DE SE MA

DO OS RA OS FE SA LE EO VI GR TE AS LE BE OS VE IL ES VU FE SA OS LE OP RE LS DE LU OS FE CL OS DU OS ES CU SO MO LI OS GU RE OS FA OS DE OS OS SA DE OS FA OS OS RE DE FU OS SO DE VO AS GO FI AS SE


Separeu correctament el text:

Favintanyss'obriaaltrànsiteltúneldelCadí,30quilòmetresdecarreteraqueuneixenlaCerdanyail'AltUrgellambl'eixdelLlobregat.ElmomenterailAlusionant,perlesexpectativesdecomunicaciómésràpida,ialhoraamarg,per

l'evidènciaquenaixiaunaaltrainfraestructuradepeatge.Oriol Pàmies (Diari AVUI)s

Separar correctamente el texto

Llevabamuchashorastrabajandoconsuordenadorysinsentirnadadehambre. Pero,cuandoyahabíanpasadomásde24horassuestómagoempezóaprotestarharto

detantoayuno.Deseabacomerycomer.


EL TÍTOLEscriu un títol que representi el cartell publicitari de la pel.lícula. Fes el mateix amb elscartells publicitaris de la pàgina següent.


Quadern de Treball




UNITATS DE TREBALL

## Raonament perceptiu## Sil.logismes## Decimals## Atenció perceptiva## Expressió lingüístic## Sistema mètric# ...

## Temps, Volum, Pes## Volum## Accentuació## Dibuix lineal## Prefix-Sufix## Texts# ...


## Ortografia## Diàlegs## Grafisme## Raonament lingüístic analògic## Lectura gràfica## Comprensió lingüística## Comprensió-Apreciació gràfica# ...

## Vocabulari temàtic i ortogràfic## Definició## Seqüencies## Paronímia## Problemes aritmètics# ...

UNITATS TEMÀTIQUES

## Continents## Electricitat## Atmosfera-Clima## Els microbis## Descobriments geogràfics# ...


Extret de: diari LA VANGUARDIA

7 FRUTOS SECOS


Escriu derivats de:Escriu derivats de: Escribe derivados deEscribe derivados de

llibre, llibreria, llibreter libro, librería, librero

pa:

sal:

cosir:

paper:

sabata:

beguda:

veure:

electricitat :

vegetal:

muntanya:

auto

pan:

Sal:

coser:

papel:

zapato: bebida:

mirar: comida: electricidad: montaÑa:

moto:


Extret i adaptat de: Ott (1977) Entrena tu Inteligencia. Bilbao: Mensajero.

LA FIGURA ESTRANYA

De cada 5 figures, una figura no té relació amb les altres. Quina és?


ESCRIU TRES MOTS QUECOMENCIN PERAQUESTES LLETRES

ESCRIBE TRES PALABRASQUE COMIENCEN PORESTAS LETRAS

1.ABR:

2 .AGU:

3.AH:

4 .AIX:

5.AH:

6 .AJU:

7 .AME:

8.AMP:

9 .APR:

10 .ARR:

1.ABS:

2 .ACC:

3.ACOT:

4 .ADJ:

5.AH:

6 .AMB:

7 .ANT:

8.APR:

9 .ARCH:

10 .ARR:

estimulaciÓ neuropsicolÒgica de les habilitats … · 2009. 3. 11. · el perfil dels alumnes...

Documents