11=41 Setembre - Octubre 1995 2OO pfa.

BILIOTEQUES DE MALLORCA- CENTRE COORDINADOR -

Fes Cultura,

Vine a la BibliotecaC/Antoni Maura, 5

Horari de Biblioteca: (Estiu)Dilluns,, DímaritsJ DiJiecresí Divendres de IIKS ISh. fins a les 21 h.

Consell Insularde Mallorca

B I B L I O T E Q U E SM U N I C I P A L S

SA SELLA

Sa Sella ha estât expulsada del local queocupava a 1'antic Casal de Cultura de Sencelles.

Es évident que no es valorada la tascacultural que desenvolupa aquesta publicació.S'estimen més tenir els seus gabinets idespatxets que donar facilitats a les entitatsculturals locals. Així mos va !

A la Casa de la Vila diuen que van estrets,que no tenen lloc per fer feina en condicions ique necessiten l'espai d'allà on era el Casal deCultura. Tots sabem que interessen mes elsdoblers físics que s'obtenen dels impostsd'obres, que els doblers morals de les activitat!de les entitats cíviques del poble.

l de locals al poble no n'hi manquen : despatxde l'oposició buit, jutjat de pau que no s'usaquasi mai, despatx del batk tan gros com inútil,un ex-quarter de la Guàrdia Civil,.-

Tenim un casal de propietat municipal queara es ocupat per la Guàrdia Civil, encara quede fet de guàrdies no se'n veuen. Ningú hi viumalgrat la quantitat d'espai que hiRecentment s'ha sabut que el quarter ha deixatde ser operatiu. No sabem que esperen aLlamar'lo per a usos del poblejerosegurament el tema del quarter de Sencelletendría barra d'ésser com el d'Inca, que malgratfos del poble, perquè l'exèrcit ho deixas hanhagut d'aboquinar una milionada.

Una de dues, o posen un quarter ben equipat,en condicions i que realitzi les ̂ W^* 1qui- va ésser creat, o val més que la Guard a (

Civil se'n vagi i ens deixi els locals, que elssencellers si que en sabrem fer un bon u

I si només el volen mantenir com a una oficinade denúncies, no tenen el perquè de ternr tot uncasatano. Amb quatre metres quadrats en tenen

abastament.

La Redacció.

Equip de Redacció ( ordre alfabètic ):Joana Ferragut FiolJoan Florit Horrach

Joan Florit SalasGuillem Mut Llabrés

Col·laboradors ( ordre alfabètic ):Miquel Amorós Montserrat

BarramotMaria Florit Amengual

Antònia Florit SalasMargalida Llabrés Fiol

Jordi Llabrés SansTomeu Morro Oliver

Sebastià Siquier i RamisMaria Vich Cirer

Guillem Zuazàga Llabrés

Nota de la Redacció:Els articles d'aquesta revista expressen única-ment l'opinió dels propis autors.

Revista Sa SellaC/ Antoni Maura, 5CP 07140 Sencelles Mallorca

Foto de Portada:Dipòsit legal: PM 400-89

Edita: Centre Cultural de Sencelles (1974) desde 1983.Imprimeix: Tirrena SACarrer Juan ÇrisTel. 555212 Manacor

\

SA SELLA

La cigonya portadora de fillsL'altre dia de guàrdia al PAC vaig veure a la 2"

de TVE un documental sobre les cigonyes i vaigpensar que molta gent no sap d'on ve aquestallegenda que titula aquest article.

Méso manco és així!

Les mares escandinaves solien explicar als seusfills que el nou germà l'havia duit una cigonya. I pera justificar el descans de la mare al llit, tant necessari,es deia als nins que abans d'anar-se'n, la cigonyahavia picat el llit de la mare.

La necessitat d'oferir una explicació als ninsrespecte a l'arribada d'un nou germà (especialmenten una època que els fills naixien a la llar) éscomprensible.

Però, perquè una cigonya?

Fa molt temps, naturalistes escandinausestudiaren les cigonyes i els seus hàbits de niar enles xemeneies de les cases.

Aquestes aus durant la seva llarga existència (70anys), tornaven a la mateixa xemeneia, any rera anyi eren monògames. Les cigonyes adultes encara quejoves, donaven grans acurats als seus progenitors javella o incapacitats, alimentant-los i protegint-losamb les seves ales. Els romans impresionáis amb laconducta (alhuita) d'aquelles aus, aprovaren una llei:la Lex Ciconaha per a la que s'obligava als fills acuidar dels seus pares.

Els grecs també s'impresionaren i amb el termeSTORGUE, origen de Stork (anglès) i Storch(alemany) designaren un gran afecte.

JR§JNÍpaJ3«p?̂ Ei,

iÉS-Apr- i

Per tant, aquesta bondat de la cigonya, junt ambla convivència del niar a les xemeneies, la convertiaen una criatura ideal per a portar el nadó i fer-loarribar fins a la casa a través del fumera!.

Durant molts de segles, aquesta llegenda foupopular a tota Escandinávia, però seria HansChristian Andersen el que, en el segle XIX, amb elsseus contes de fades, popularitzà el mite a tot elmón.

Sebastià Siquier i RamisSencelles 1995

serielles,«f C««**Uvciô,10

SA SELLA

Qui dies passa, anys empeny !

Aquí s'inicia aquesta nova secció en la qual compararem dues imatges de llocs del terme municipal perapreciar l'evolució que han patit al llarg dels anys. Esperam la vostra col·laboració perquè ens ajudeu atrobar vistes antigues dels pobles de Sencelles.

Avui podem veure com ha canviat Sencelles. La foto està presa des del molí de can Cinto al carrer delsMolins i emfocada cap al final del carrer des Gall. Segurament és dels anys trenta.

Foto antiga cedida per Jaume Llabrés Miralles.

SA SELLA

CartesEsperem que hagiu rebut les revistes que us hem

enviât al centre, enlloc de fer-ho a la vostra adressaparticular, va ser perquè no teníem a mà la direcciói perquè surtissin cap a Mallorca d'una maneraràpida, ja que ha estat un mes de molta feina i semprequedava per demà l'enviament.

Hem llegit els vostres números 38 i 39. Creiemque són molt interessants, esperem que ens aneuenviant els que publiqueu ique la nostra col·laboraciósigui fructífera.

nucli urbà, són unes runes pràcticament que pocdiuen de com era realment el castell.

Sota el castell, a l'església que hi ha al pla, junt ala carretera de Centelles a Sant Feliu de Codines, hiha la cripta on s'enterren i estan enterrats els comtesde Centelles.Històricament parlant, Centelles té unariquesa enorme, que podem anar publicant, si usinteressa, pçdríem parlar de la Guerra del Francès,de perquè el comte de Centelles es va posar al costatdel Borbó Felipe V a la guerra de 1714 i part delpoble a favor de l'Arxiduc Carles, ...

Al núm. 12 de El Portalhem publicat la vostracarta, sortirà al carrer i jaus l'enviarem.

El Portal sur cada mesdes de fa un any. És unarevista que pretén serindependent, oberta atothom que siguirespectuós amb les ideesdels altres.

Els responsables de larevista som quatre, compodreu veure a les revistesque teniu.

EL/Alcaldes de

la democràcia

/ Quatre llistes

electorals ,

X Objectes quecanvien itepoble

/Festivitat deSant Jordi

/ Entrevista aJosep Musacft

/ La pelancapuja decategoria

PORTALde Cfcuíelles

^JTff^

També ens va fer moltagràcia veure la semblançade nom dels nostres dos pobles. Aquí ens diemcentellencs.

Centelles, té 5.767 habitants aproximadament,està situat a la comarca d'Osona, prop de Vic 17km i de Barcelona 54 km. Fa anys havia estat lasegona població de la comarca, després va quedar aquart lloc, que és el que ocupa actualment. Durantuns anys va ser un centre d'estiueig important, al'estiu venia gent de Barcelona a passar-hi lesvacances. Al poble hi havia més de 30 fàbriquestèxtils, ara en queden un parell. L'agricultura maiha estat important. Actualment el comerç és el sectormés actiu, sense ser res de l'altre món.

El patrimoni més important que tenim, és el llegathistòric del comtat de Centelles: és dir, el palau delsComtes de Centelles, situat al bell mig de la PlaçaMajor, i un Portal de la Vila (d'aquí ve el nom de lanostra revista), un dels únics que queda en peu delscinc que tenia al segle XVIII. L'engrandiment delpoble va fer que s'aterressin. També queden les restesdel castell de Sant Martí de Centelles a 5 km del

Tenim una festa única,a tot l'Estat inclòs. És laFesta del Pi, que escel·lebra cada mes dedesembre i on hi participen300 galejadors (gentvestida de català ambarmes de focd'avantcàrrega), tiranttrets en honor de lapatrona Santa Coloma, i liofereixen un pi que van abuscar a un dels boscosdels voltants, després ambuna carreta de bous elporten cap al poble i acabapenjat de cap per avall al 'església. . . ja usl'explicarem amb detall.

Sobre la possiblerelació de Centelles ambSencelles, no tenim gairedocumentació, en algunsdocuments apareixen els

noms de Santelies o Centelles, a partir de l'any 898,i també Centeias o Cintillis, consolidant-se el nomde Centelles, que ha perdurat fina avui dia.

En nom del consell de redacció deEl Portal de Centelles, Josep Paré.

Nota: Si us interessa publicar part d'aquestmissatge, sobretot corregiu les faltes, ja que no hetingut temps de revisar-ho i el nostre correctortampoc, és de vacances. Jo surto cap a Mallorcaavui amb la meva família. Estaré a Peguera. No usprometo cap visita perquè volen que hem dediqui ala família. Ha estat una decisió de darrera hora venira l'Illa, perquè hem feia il·lusió poder veure, si espot, és clar, Sencelles.

Nota de la redacció: al final pogué venir aSencelles i com a mostra podeu veure la foto en queJosep Paré està enmig de redactors i col·laboradorsde Sa Sella vestits de pagès.

6

SA SELLA

Imatones d'ahîr«s»

»«R. «fc ï' r

'

Avui presentam un foto feta a una festa d'aniversari d'un dels personatges que apareixen a la imatge.

De dalt a baix:

Macià Llabrés Andreu, de ca'sTixador; Francisco José Fiol Cañellas, de ca'n Betlem; Pau Ramis Bibiloni,de ca'n Pelea; Francisco Colom Coll, de ca'n Castell; Carlos Pizà, de ca'n Raió; Jaume Llabrés Amengual,de ca'n Paris; Pere Josep Llabrés Fiol, de ca'n Renyina; Guillem Bibiloni Ferrer, de ca na Cavallera; PereLluís Llabrés, de ca'n Randa; Pere Vallés Ramis, de ca'n Merris; Tomeu Ramis Ramis, de sa Tenda; PepVallés Ramis, de ca'n Just.

Foto cedida per : Aina Llabrés Amengual

[§Iïï Gestimotor S.A.L

AGENT COMERCIAL

-VENDA I POSVENDA-MECÀNICA EN GENERAL- REPARACIÓ PER LA REVISIÓ ITV- INSTALACIÓ EQUIPS DE MÚSICA- CAMVI D'OLI 2.500 pis (Filtros «pert )Informació : Pere Cirer Verd ( Sencelles Tel : 59-14-43 )Direcció : C/ CABANA 65, PONT D'INCA, MARRATXÍ Tel: 79-46-18

RECAMVIS mmn\ •Poclaïn

SA SELLA

Actualitat de Sen cellesMesos da Juliol Agost l Setembre

Juliol Agost Setembre

Ruges

i

Juiiol yÛQOSt Seterrbre

JuliolAgostSetembre

Màxima31 ,3° dia 2230,6° dia 427,8° dia 3

Mínima22° dia 8

22,9° dia 2216,4° dia 25

Mitjana27,4°26,9°21,6°

JuliolAgostSetembre

Total l/m2

4l/m239 l/m268 l/m2

Dia + plujós4 l/m2 dia 1 118l/m2dia 1921 l/m2dia 16

Mitjana dies pluja4 l/m2 1 dia

7,8 l/m2 5 dies7,5 l/m2 9 dies

Demografia:

%iaa»(&t&; No n'hi hagut cap.

"DcfrtMcúMtt; Juliol:Simó Vicens Comila, í1 5 de Juliol als 71 anys.Aina M" Arrom Llabrés. "fr 17 de Juliol als 88 anys. Natural de Costitx.Sor Maciana Llabrés Mateu. "v" ?? de Juliol als ?? anys.Franciscà Florit Roig ( cas Bergant ). í 25 de Juliol als 88 anys.

Agost:Franciscà Bibiloni Mut (Pere d'Inca ). í 21 d'Agost als 60 anys.Maria Llabrés Vallon (can Vinyes), í 31 d'Agost als 92 anys. Natural de Barcelona

Setembre:Sor Jerònia Llabrés Fiol (cas Sastre), "í1 17 de Setembre als 94 anys.Antònia Ramis Llabrés (son Calusa). "fr 18 de Setembre als 79 anys.Antònia Surcda Carbonell (can Carel·lo). "fr 29 de Setembre als 83 anys.

Tfocai: Agost:Delfín López Ordaz i Antònia Llabrés Andreu (cas Tixador) dia 12 a Rubcrts.Antoni Artigues Rebassa i Carme Cessano Martin dia 19 a Jornets.Guillem Pujaltc Mayoi i Margalida Fernández Sánchez dia 26.

Setembre:Pere J. Montaner Morcy i Anabei Robert dia 2 a Ruberts.Rafel Capó Torrens i Flor Jaume Garcia dia 9.Lluís Guillem Escandcll i Catalina Cladera Ramis dia 16Emilio Roda López i M" del Carme Alorda Jiménez dia 30.

Margalida Llabrés Fiol i Guillem Zuazàga Llabrés

8

SA SELLA

Cases i TerresAbans de tot vo ldr íem demanar -vos

disculpes perquè al número 40, una de lesfotografíes en què presentarem aquesta seccióestava equivocada. La imatge que sortia ambel peu de foto parlant de Son Jordà, en realitatno corresponia a aquesta possessió rubertera.Per no sabem quins motius, la impremta s'errài ficà una foto que ni idea d'on va sortir. Ésper tot això que avui començarem amb duesfotografies de Son Jordà..

La casa i terra que ens tocava encetar avuiera Can Raió, una de les clàssiques i mésconegudes possessions del terme, emperò comque ja veis que no ens han deixat massa espai,hem decidit il·lustrar-ho amb una fotografiad'aquestes cases de Leià i deixar-ho pel propernúmero.

Maria Florit Amengual i Joan Florit Horrach.

9

SA SELLA

D

NOTICIARI

ia 8 d'agost una tormenta d'estiu que es

gran nombre d'al.lots es varen divertir pintant coma vertaders genis de la pintura i realitzant obres d'art.Cal fer menció especial a la col·laboració de gentintegrant del Club d'Esplai des Pla que va ajudar entot el que fou necessari..

transformà en un cap de fibló afectà greument lazona nord i est del municipi. L'aigua, el calabruix iel vent feren destrosses a les casestes, els arbres,vinyes i les hortalisses, sobretot a la zona de Sarissal,Biniferri i Son Verd. Els danys varen ésser xifrats enuns quants milions.

Dia 11 d'agost, al vespre, Sa Sella presentà

amb una festa als seus subscriptors la revista n° 40amb una portada dissenyada, per na Maria RoserVerdera, per l'ocasió. .

La polèmica de l'aigua es va

tornar a animar a pr incipisd'agost amb la pretensiód'EMAYA d'incentivarl'abandonament del reguiuagrícola per dedicar l'aigua alconsum humà i amb lareanudació del trasvasament desa Marineta cap a Palma. Lescoordinadores de Sencelles iLlubí mostraren la sevadisconformitat.

R EVI. STAINFORMATIK

Aigües Son Company va

realitzar unes obres a la zonadel camí de Morello peri n i c i a r el subministramentd'aigua a les finques, 1700 hectàrees, d'aquellacontrada. La Coordinadora en Defensa de les Aigüesde Sencelles va manifestar que el projecte presentavauna finalitat diferent a ¡a (¡ne es justificava aispermisos, ja que era ¡m clar intent de trasvasaraigitafora del municipi.

A mitjan mes d'agost Ventura Rubí anuncià

als mitjans de comunicació que havia abandonat laseva pretensió de dedicar 70 cases de Sencelles iBiniali a allotjar turistes.

O encelles celebrà les Festes Patronals a la Mare

de Déu d'agost, com cada any es varen realitzardiferents activitats per poder omplir el programa:Corregudes de bicicletes, coeurs de dibuix, tir al plat,partit de futbol i el tradicional llit de la Mare de Déumorta.

P\ins les festes de la Mare de Déu d'agost, Sa

Sella organitzà cl II Concurs de dibuix infantil. Un

W

Aquest mes d'agost ha estat molt mogut pel

grup Es Jonc ja que varen començar dia 12 ambl'actuació a la II Mostra Folcklòrica de Porreres onhi estava representat tot el millor de la nostra Illa.Dia 18 a Sencelles en la V Mostra Folcklòrica ambl'actuació conjunta de Sa Sínia de Consell i Coros yDanzas San Francisco de Asís de la Peña Huertana"El Botijo" de Múrcia. El final d'aquest tragini acabàa les festes patronals de San Bartomeu a Jornets.

SA SELLA

E1 consell insular de Mallorca ha iniciat de bell

nou l'expedient sancionador contra el promotor,Miquel Munar, de les obres que destuiren les casesde la possessió de Son Sant Joan. Les obres, quemutilaren les cases, es feren sense el permís de lacomissió de Patrimoni. Les cases de Son Sant Joan,d' indubtable valorarquitectònic, són un Béd'Interès Cultural (BIC)gràcies a l'expedient auspiciaipel PSM i ARCA. La sanciópot oscil·lar entre els 10 i els25 milions.

nostre poble on suposadament es diu que és el centrede Mallorca. Les peces varen quedar repartides entresa Plaça de Sencelles de Huberts i per terra rodejantel coll del pou. Aquest fet va suposar que Sencellesfos objecte de polèmica als mitjans de comunicació,L'associació ARCA va expressà la sevadisconformitat amb el succeït.

Durant tot el mes d'agost

vàrem tenir la visita a saTorrentera de grups de jovesde diferents nacionalitatsparticipant al camp de treballque organitza cada estiu elMoviment Escolta i Guiatgede Mallorca

Tambe Sa Coral va

gaudir d'un dia d'esplai a finalsdel mes d'agost després de tantde dies dedicats a assajar per preparar les sevesactuacions, ja que varen anar d'excursió perMagalluf i a pegar un capxifo a Aguaparle. Dia 13d'aquest mateix mes varen actuar a Can Picafort.

T^ls propietaris de pous inclosos dins de la

Comunitat d'Usuaris Carni de Muro elegiren el seupresident, José de Luna, dia 18 d'agost a Llubí.Sencelles té 205 pous inclosos dins d'aquestacomunitat d'usuaris.

f? 1 Grup de teatre Santa Águeda va

protagonitzar un altra representació del programaEl Teló de Canal 4 el passat 29 d'agost amb unaobra enregistrada al Certamen de Consell l'any 1990.

a ciutat japonesa de Fukuoka va rebre la visita

d'una representació del comitè organitzador de lesproperes olimpíades universitàries de Palma amb lapresència de nostre regidor de cultura RamonServalls Batle.

Tornéis va celebrar la seva festa en honor a Sant.y , _ . j, T es inundacions dels pasos subterranis de

Bartomeu el cap de setmana del 24 d agost. ¡̂l'autopista dificulta constantment el trànsit pels

A final del mes d'agost Sencelles es despertà cimins rurals compresos entre Biniali i Binissalem.Al camí de Biniali a Consell s'hi ha bastit un pont i

trasbalsada ja que per ordre municipal es va. ' .. , . , . s ha abandonat el pas soterrani que sempre estava

desmantellar el Pou de Judi, signe emblematic del

//

SA SELLA

de Jornets a Agustí Fernández Rios perunanimitat.

Guiterres i Castanyetes actuaren a

la Festa des Sequer de Lloret de Vistalegreposant la mùsica al grup local Font Figueradia 9 de setembre.

Es Jonc actuà a una trobada

folklòrica d'Inca dia 2 de setembrejuntament amb els grups Voramar, Recode Tramuntana de Pollença, Revetlad'Inca, Coves i Perles de Manacor, etc.El dissabte següent, dia 9 , animaren lasortida de la Pujada de la Part Forana deMallorca a Lluc amb una actuació a laPlaça des Bestiar d'Inca i dia 17 aPortocristo conjuntament amb un grupgallec, concretament de Tuy.

ple d'aigua i fang.

Dia primer de setembre va sortir

al carrer el primer número de la revistaPunt Informatiu Pollença quequinzenalment anirà cobrint el buit dela manca de mitjans de comunicaciód'aquest poble. Des d'aquí encoratjamels seus redactors i els desitjam moltasort.

A principis de Setembre un acte

vandàlic es va produir a Sencelles pelpunxament de rodes d'alguns cotxesaparcats als carrers de Jaume Sard iAntoni Maura.

"PJMs escolanets de la Parròquia de

Sant Pere varen anar a passar un capde setmana a la Colònia de Sant Jordi

. A un ple celebrat dia 6 de setembre

es nomenà delegat de batlia al llogaret

12

SA SELI^

Veinats de Biniali han denunciat repetidament

els abocaments ilegais que fa l'empresa LavanderiasDiana del terme de Consell al torrent de Sollericquan entre al terme de Sencelles. L'empresapressumptament depura de dia les aigües, però denit les aboca sense tractament al torrent.

Dia 20 de Setembre es va obrir al pública la Llotja l'exposició D'Illa a illa amb

el fons pictòric del museu de Belles Arts del'Havana.

Dia 22 de setembre el grup d'excursionisme

Com ja havíem informat en un número anterior,

Es Saragall va anar d'excursió al puig Tornir, lamuntanya més alta de la Serra de Tramuntana.

durant el mes de maig es va renovar la junta directivade l'Associació de Premsa Forana de Mallorca.L'anterior president, Carles Costa, no es presentà ala relecció. L'actual junta està presidida per MiquelCompany Florit de Mel i Sucre (de Sant Joan), iformada per representants de les revistes Ariany

La remodelació de la Conselleria de Cultura,

n. i i ,mtiïiV;U\

Educació i Esports amb la incorporació de laDirecció General de Politica Lingüística, vacomportar l'assumpció de les competències decultura per part del director general d'esports, i

regidor de cul tura deSencelles, Ramon Ma Servallsi Batle.

^¡ÀWfMli Im á A,

(d'Ariany), Flor de Card (de Sant Llorenç desCardassar), Llum d'Oli (de Porreres), Fent Carrerany(de Maria de la Salut), Es Molí Nou (de Vilafrancade Bonany) i La Veu de Sóller (de Sóller).

A finals de setembre es

va conèixer la notícia que propde Biniali s'hi vol establir unafàbrica de pinsos i farines queaprofitaria les despulles irestes d'animals morts de lesgranges de Mallorca.L'empresa crearà 3 llocs detreballs, abocarà els residus altorrent i s'instal·larà vora elcamí de Muro.

Cl i voleu veure reflectides

les activitats del vostre club,grup, associació o entitat,comunicau-les a qualsevol

dels col·laboradors de Sa Sella. La notícia no noméspDt ésser d'interès per als associats sinó també pera tots els sencellers en general.

L 'Agrupació es Jonc tornà la visita del grup

deMúrcia el primer cap de setmana del mesSencelles va anar d'excursió a la zona d'Andratx i d'octubre,es Grau.

13

SA SEU A

/^om vos vàrem anunciar a l'anterior número.

Sa Sella ha establit contacte amb les revistes iassociacions culturals dels pobles germans catalans: amb Constantí (Centcelles) i amb Centelles. Enaquesta revista ja hi trobareu.col·laboracions i material delque ens han enviat d'aquestpobles bessons.

residència d'estiu i vacances per a disminuïtseuropeus.

La reorganització dels efectius de la Guàrdia

Dia 4 d'octubre el nou

Molt Honorable President deBalears, Cristòfol Soler,realitzà la visita de cortesiaa Sencelles, com anat fentper tots els municipis de lesIlles. Fruit d'aquesta visitavaésser el compromís dedestinar dels pressupostsd'enguany una partida d'unscinc milions per començar lesobres de remodelació de laplaça de la vila.

Aquest mateix dia, 4d'octubre, s'iniciaren lesobres de la ex-casa

de cultura per convertir-la en un annexe de lesoficines administratives municipals. Aquestaredistribució del casal va suposar la pèrdua de localsocial per dues entitats culturals i civiques del poble:la Societat de Caçadors El Velar i el Centre Culturalde Sencelles - Revista Sa Sella.

Civil de principis d'octubre va suposar la desaparicióa les Illes de set quarters. A part d'això, dos quartersmés, el de Porreres i el de Sencelles, queja fa algunntemps que no eren operatius, també s'ha anunciatque tancaran les portes.

Agència de Selleters.

La XV Volta Ciclista a Mallorca de Veterans,

que comptà amb una nombrosa participació decorredors internacionals, va tenir una sortida iarribada de etapa a Biniali, concretament fou el dia14 d'octubre.

El Consell Insular de Mallorca va informaràprincipis de mes d'octubre que pel proper any

es té pensat iniciar unes obres de reforma de lacarretera de Biniali a Binissalem, que forma part dela xarxa de vials de la seva competència.

A mitjans mes d'octubre s'anuncià queprobablement el centre de ses Garrigues

d'Amunt de Binali, construït en un principi per arehabilitació de drogaaddictes, es destinarà a__

CLASSES D'ANGLESTots els nivellsNins a partir de 5 anys. adultsconversacionsMestre d'escola nativa

Classes al C/. Església, n-3Telèfon 66 52 26

SA SELLA

Mancomunitat Pla deMallorca

•La Mancomunitat Pla de Mallorca realitzarà

aquest hivern cursos totalment gratuïts, dirigitsa la formació i reciclatge de treballadors enactiu.

El programa formatiu que es desenvoluparàen els pobles de la Mancomunita t Pla deMallorca comprèn en total cinc cursos:

Comptabilitat General.

Fiscalitat.

Màrqueting, atenció al client i tècniques devenda.

Anglès nivell II.

Alemany nivell II.

Un màxim de 75 alumnes (15 alumnes percurs) es podran beneficiar d'aquests cursossubvencionats a través de FORCEM, Fundacióper a la Formació Contínua.

Els d e s t i n a t a r i s dels cursos són elstieballadors, per tant la durada i els horarisprevists per a la impartició de les classes sóncompatibles amb la disponibilitat de temps, ésa dir, fora dels horaris laborals i en dies alterns.

Les preinscripcions per participar a qualquecurs les podeu recollir al vostre ajuntament oa les oficines de la Mancomuni ta t Pla deMallorca on s'hauran de remetre, una vegadacomplimentades, per correu o per fax.

Si necessitau més informació no dubteu envenir (carrer Hospital, 28. Petra) o telefonar(830441), vos atendrem molt gustosament.

Servei de Promoció Econòmica.

Faja més de deu anys que al número 4 de Sa Sella hi podíem llegir una entrevista amb enToni Placa on ens contava com eren les festes de Santa Àgata d'antany

També hi havia un article de Mirant el cel fet per en Miquel Bonet, on s'informava delsdarrers llibres del físic Fred Hoyle de la Universitat de Cambridge d'Anglaterra.

Les notes de societat es feien ressò del naixement d 'Antoni Vallés Ramis i de les nocesd'Antoni Contreras i de Margalida Maria Ramis i Torrens.

Sa Sella des de 1983

SUBSCRIPCIÓ PER UN ANY, 1.OOO R tNom:Cognoms:Carrer: , - num.:Població: ep:Banc o Caixa: oficinacarrer: < núm. de compte:.

Feu arribar aquesta butlleta a qualsevol firmamembre de l'equip de redacció o enviau-la a:

Sa Sella Sencelles. Antoni Maur», 5

15

SA SELLA

CartesA primers del mes de Juliol vam rebre dues

revistes de la vostra entitat, i tot seguit, unacarta en la qual ens ac la r i eu la sevaprocedència. Agraïm la crida que ens feu a lamútua col·laboració, ja que un dels fins delnostre centre és assolir el contacte i intercanviamb totes les entitats afins.

Certament , en el t e rme m u n i c i p a l deConstantí hi ha una partida de terra anomenadaCentcelles, la qual va ser un terme independentdurant l'època medieval. El nom li ve del'important edifici romà que presideix la zona,conegut com "Centcelles", encara que al llargde la història també ha rebut altres noms, comCentum Cellus, Sentselles, o altres formestoponímiques.

L'edifici és la construcció paleo-cristianamés important de l'Estat i es suposa que és latomba on es va guardar el cos de l'EmperadorConstant I, fill de Constantí el Gran, el qual vamorir a Elna (Catalunya Nord) pels voltants del'any 350 d.C.

Us fem arribar informació de Constantí,Centcelles i unes fotocòpies de la toponímialocal, on veureu que en segles passats, entre

d'altres, s'utilitzava en nom de Sentselles.

Esperem que aquest primer contacte puguiser l ' inici d'una col·laboració entre ambduesentitats. Restem a la vostra disposició per aqualsevol aclariment, o consulta.

Pel Centre d'Estudis Constantinencs. Signat:Maria del Carme Fiestras López.

camEO-esiumeuHgTAMnMEttCS »iiws.*wm.»»i -MAI«

fub ^.¿'AGUHZ-

TORRENT, 1 «O7143 BIMIA1.I

Bones Copes, Bon Ambient i Bona Mùsica

W

SA SELLA

De Sencelles:Sencellers

Antoni Josep Llabrés Mudoi

Si el nostre poble contas amb una relaciócompleta de personatges i l · l u s t r e s ensadonaríem que n'hi hauria un amb el nom deMestre Antoni Josep Llabrés Mudoi ; deprofessió escultor.

Ara fa un grapat d'anys, el que abans era elcarrer del GeneralGoded, passà adedicar-se a n'aquestpersonatge.

Ens manquen dadesper fer una granbiografia de l'Escultor,però en molt d'orgullguardam a Sencellespart de la seva obra.

Antoni Furiò diu queva viure molts d'anys ique el seu treball ésextens. Vicenç Comas iJuan en un article queaparagué en aquestarevista Sa Sella,(número 12, de gener-febrer de 1989), diuque la f igura del 'Escul tor LlabrésMudoy apareix en elDiccionari delsIl·lustres Professors deles Belles Arts a Mallorca.

Bé sabem que nasqué a Sencelles un dia 9d'Octubre de 1749 i morí el 13 de Setembre de1826 a l'Hospital Provincial de Ciutat. Des de1762, es formà a Palma amb Pere Joan Obrador.Encara que no sigui segur, tal vegada tingué elseu taller a Sencelles i d'aquí sortiren diversesescultures de temàtica religiosa.

L'any 1788 fou beneïda la seva primera obra,el Sant Pere del retaule major de Búger; i liseguiren Sant Cristòfol de Biniali , NostraSenyora del Rosari de Felanitx, Sant Jordi iSant Pere de Manacor, el retaule major de SantHonorat, i un llarg etcètera.

El que deixà al seu poble es guarda a laParròquia de Sant Pere de Sencelles. En primerlloc, la imatge de Sant Pere, situat al centredel retaule major. La figura tan majestuosarevesteix els o rnaments pont i f ica ls i vaasseguda a un sumptuós trono. L'obra foubeneïda el 26 de Maig de 18 11,i en foren

padr ins Bar tomeuReyó i Marga l idaRamis Romanyà;l ' o b r a costà 280lliures mallorquines.

També és au torAntoni Josep de laimatge de la Mare deDéu del Rosari o delRoser que presideix elretaule major de lacapella del SantíssimSagrament (capellafonda). Aquesta peça,juntament amb tot elr e t au le , d iuen elsentesos, que es el demés valor dins eltemple per Texel·lentfactura barroca. Tot elconjunt té un aire dedevoció Dominicana.

I per acabar ambles obres del nostre

personatge, cal esmentar la Immacu ladaConcepció de la capella del mateix nom ovulgarment dita de la Puríssima. Aquestaescul tura amb totes les ca rac te r í s t iquesbarroques té una gràcia i un encant que cridamolt l'atenció dels visitants.

Jordi Llabrés Sans

17

SA SELLA

noticies /resanesSempre he trobat que això des retans i ses

frases fetes són molt expressives i més veritatque un temple. Ho dic perquè allò de hostesvengueren que de casa ens tragueren és moltben encertat en es cas de Sencelles amb enBuenaventura i amb en Ramón María. I parlantde Sa Sella encara més que l'han treta de lloc...

Mem, aquí mos hauríem d'aclarir i parlar béperquè amb col·legiT, JudiT i premiT ja no sélo que dit, sentit, i vist. Cada vegada que sentdir pou de Judit, m'escarrufít i emmalaltisT.

Me sap molt de greu, però una vegada mésm'he de ficar amb ses festes. Ves quina cupaen teñe jo de que surtin així com surten . . .Primer horrorós lo des ridícul espantós descoets, és que Saragossa és molt lluny per anar-los a cercar i clar s'estorbaren, amb lo propque és Llor i to ; segon, enhorabona , sescorregudes de joies varen ésser lluidíssimes ihi va haver colzades per participar-hi.

De sa festa infantil de Sa Sella, no m'enparleu, que encara teñe es cuc de s'orella malaltde sa carraca que feia sonar sa meva néta !. Desa Festa presentació de Sa Sella, i que voleuque vos d igu i , me n ' h a v i e n fet t an tapropaganda que ho vaig trobar magre: unquartet de discurs- i ala! Amollaren es bous capas refresc. Devien teni r fam atrassada esselleters !

Amb so pou de Judí vaig tenir un granretgiro. I per si interessa a qualcú , a mi tambéme robaren ses piques d'aigo beneida, ses desvi, ses de rentar sa roba, ses de sa canal, ses depica-idò-grata, sa guarda de porcs, sa finca desa rota, ses solades, es serrai des vent m'hoxaparen, etc.

Des de que es nostlo concekal de cultula,Lamón Malia Selvalls i Batle, ha anat al Japóaquí ha passat qualque cosa amb ses elles queencala no he allibai a tlobal. Fotle !

Tenguent un Director General per visiódoble, no m'explic com enguany no han tengut

15 D'AGOST DE L'ANY L 991 PICO. MALLORCA TRO

FOCS ARTIFICIALS

„A* M n ?¿OF**-F"0*^ ^ fft ^n

rí a

^: & Á/„<*-¿* »»* ** -V"

¿£<*:> rVVv<^>/ /^-^Lo* ^s? •f-tf¿A$

•oO?̂.

pp 2/2/2,2 ? /°o blCrV/S AerS

o•Q

OÓO Oj O o o o f

o _

*>0°°

õ'0°o„ $0.

.̂o0o° /.'/ 'ieoffoooeo

o DOO ô!"1,o ^>.u.

18

SA SELLA

100 pessetes per fer una foto i no haver detornar posar en es programa de festes d'agostun altre pie una foto retallada d'un diari...

No se a qué vé ara de cop tan d'interès enfer de piques jardineres mentre que : en escarrer des Donants no pensaren en sembrar-hies arbres, s'han carregat part des jardi dedevant es cementeri, es jardinet des costat despatinador de sa plaça fa plorerà, es oms destorrent varen esser massacrais, es arbres de

Glosador Cartutxo groguetgen, es des carrerdes Pou de Biniali fan pena, a sa plaça Nova hiha un buit amb so clot tapat amb ses pedres desa seva garingola, etc.

No sé perquè s'ha d'aconsellar que posinbordillos de pedra viva i aceres empedrades sies carrer nou té bordillos de ciment i ratjolesindustrials ordinaris...

En Barramot

Cartes

Als srs. Redactors de la Revista Sa Sella deSencelles:

He llegit a El Portal nostre la vostra cartatan simpàtica i interessant, i malgrat queja socquasi velleta m'ha fet i l · lus ió dir igir-me avosaltres per oferir-vos una cosa que potserus plauria força.

Cada any per la Festa Major del copatró SantLlop, es publica un Programa, gairebé un llibreti en tinc més de quaranta, per ell coneixeríeuforça cosa de la història del nostre estimatpoble (o comtal vila). Per aquí ja compto queels tenen a cada casa i no em sabria cap greuque en la biblioteca que m'imagino tindreu a lavostra Llar Cultural o el que en digueu, hifigurés el que us dic. Això suposant que hocregueu oportú i us faci gràcia.

També un adjunto amb molt de gust una bellallegenda que crec que us plaurà. Llàstima quenomés disposo d'una fotocòpia, l'original erapreciós, de més qual i ta t , d 'un color moltencertat.

Us felicito a vosaltres per la bona idea queheu tingut, us desitjo molt d'èxit, segur querebreu o haureu rebut altres cartes semblants a

la present, i amb la confiança que acceptareuel que amb bona voluntat us ofereixo, us saludabîn cordialement la centellenca,

Signat : Magdalena Parés. Centelles.

Nota de la Redacció: Ja vos anirem posanta la revista articles, documents i material delque ens han envia t mot í amablement deCentelles i de Constantí.

19

SA SELI^

ELS CANVIS I REFORMES DE LA PLAÇA

Quan ara per la vila es parla d 'unareforma d'embelliment de la plaça, no ésde més que ens aturem a fer una micad'història sobre els canvis que ha sofert alllarg del temps. Com a testimoni tenim aquídues fotografies, tant interessants comantigues. A Sa Sella n° 31 de la Tardor de1993, a la secció d'Imatges d'Ahir en podeuadmirar una altra ben representativa delscanvis constants.

La plaça ha canviat la fesomia en diversesocasions. De la plaça que hi hauria a l'EdatMitjana fins ara crec que ha canviat molt.La primera fotografia és de principis desegle actual . Referent a l 'Esglés iaParroquial cal dir que la punta del campanarencara era nova i no feia molts d'anys quel'havien construïda. El rellotge públic eral'antic, tenia una busca i tocava tant solsles hores plenes. Són curioses les escalesd'accés a l'Església, tant poc conegudes permolts de nosaltres; ens consta que a la

•

,:, ' VSif-« •»> WSaPÍjÍSS

^ J; ;, x $ £

•»!•%;'"

• dKsí̂ íS

m

Rectoria n'hi havia unes per l'estil i moltsolemnes amb una barana de pedra. Lesescales de les dones o del Portal Majortambé eren ben noves. Convé que ens fixenque enmig de la plaça hi havia un enfilalld'arbres que no han perdurat fins als nostresdies.

La segona fotografía data, de més omanco, de la dècada dels anys 40. Ja havienllevat els arbres d'enmig. El campanar és elmateix. Pareix que hi ha unes escales novesa la Parròquia i a mà dreta es va construirun replà per col·locar-hi una creu en honora part dels caiguts de la Guerra Civil del1936-1939. En aquesta època encara no hihavia cotxes.

L'any 1955 la plaça adoptà més o menysla fesomia actual. El rellotge ja era el quetenim ara i es va construir l'escala que arahi ha a l'Església i el replà lateral amb elmonument a Sor Francinaina.

Jordi Llabrés Sans

20

SA SELLA

LA VEU DEL CARREREls anys passen i el passat 1 de'Octubre es

va celebrar el 6è aniversari d 'aquel l granesdeveniment que tots, en t a n t a i l . l u s i óprepararem per celebrar la Beatificació de SorFrancinaina Cirer.

Físicament no som els mateixos; "els anysno passen de bali" i el qui més ens ho recordaés la TVS.

El qui era nin ja és un jovençà; el jove s'haconvertit en adult i el qui ja ho era té unesquantes arrugues més de les que tenia fa sisanys.

Donant una volta pels carrers del nostrepoble, ens adonam que ens falta gent, ja siguinfamiliars, amics, veinats, coneguts, etc... queaquesll any participaren, en tant de goig ambtots nosal tres , de ls d i s t i n t s actes quecelebraren.

Després d'aquests 2190 dies que han passat;

-Quin record teniu?

-Quina imatge ens ha quedat?

-Quin testimoni donam o pensam donar alsfuturs sencellers?

Quan arriben el dia 1 d'Octubre o el 27 deFebrer, ens entra foc dins les sabates per fer elmés gran homenatge a sa Tia Xiroia.

Podem estar segurs que el que més li

agradaria és que la tenguéssim present en eldia a dia; intentant imitar-la en el fer quotidià.

Una cosa molt senzilla que ens podríemproposar tots seria: "Ser més objectius a l 'horade jutjar els altres".

Des de fa un cert temps pareix que elssencellers tenim un sol ull al mig de la cara enlloc de tenir-ne dos...

1 què passa?

Que veim les coses sense perspectiva, sensecontrast, no podem comparar dues visions.

Sovint anam pel carrer amb un sol ull ,tancats a les opinions que no són les nostres,fent-nos creure que el que no veim -o no volemveure- simplement, no existeix.

I això és dolent per nosaltres i pel poble.Deixem anar aquest ull crític que a vegades ensdomina i emprem els dos ul ls que tenim iveurem les coses amb més objec t iv i ta t idiversitat.

Si som capaços de dur-los a terme, sensecap dubte, serà l'homenatge més gran que lipodrem fer.

Què ningú pensi que el que hem pretenguíha estat donar una l l içó de moral , sinósenzillament ha estat una reflexió que ens feima nosaltres mateixos a l'hora de començar unnou curs.

Margalida Llabrés i Guillem Zuàzaga

[Q|fiBk<iag>im«^¿»iir RfcffimPRODUCTES DE NETEJA

CATALINA REINES I ALTRES C.B.CAAAI VELL D'INCA^207310 CAAAPAIxJET

(& 51 <&1 OS - 51 09 &9

21

SA SELLA

MALLORCA CRISTIANA (IV)

En enfonsar-se la monarquia dels reis deMallorca i incorporar-se els seus dominis a lacorona d'Aragó, varen continuar amb el títolde Regne de Mallorca o Regnem fìaleariitmúnicament els teritoris insulars, sota l 'autoritatd'un lloctinent o gavernador, que residia a laCiutat de Mallorca (Palma) amb jurisdicicódamunt totes les illes.

Per aquesta raóes pot dir que lesBalears arribaren aformar unacomunitat políticadiferenciada, dintrede la Coronad'Aragó, amb unesr e l a c i o n sd'interdependència,per la defensaenfront els enemicscomuns i auxili enels cas de necessitatspúbliques. Malgrataquestes relacions,cada illa constituíauna terra amb entitatpròpia i perconsegüent amb elseu Dret iI n s t i t u c i o n specul ia rs . L 'úniccàrrec u òrganadministratiu comú,era el del lloctinentdel Regne, queanomenava elsgovernadors de Menorca i Eivissa, i entenia ensegona instància els plets de les cúries delsgovernadors de dites illes.

L'illa de Mallorca, possiblement pel fet

que formaVa l'arxipièlag balear, conservava eltítol de Regne. Heus ací l'expresió adoptadasovint de Regne de Mallorca a les altres illesadjacents a aquel Regne per denominar elconjunt de les Balears.

En aquest sentit estricte es pot parlar delRegne de Mallorca, circumscrit a l'illa queporta el seu nom, i de les seves institucions

polítiques com erenels Juratsanomenats de laCiutat i Regne o béel Gran i GeneralConsell del Regnede Mallorca, etc.El mateix Jaume 1al conced i r aMallorca la Cartade Població,signada I ' l de marçde 1230 ho fa coma Rei d'Aragó e delRegne deMallorques, Comtede Barcelona ed'UrgeI, dirigint-se als arnats e feelsnostres pobladorsdel Regne e de laCiutat deMallorques, e alshabitants ladamunt dita ciutate tota la y la.

Dibuiï d'uní coc« búonn» (Foni: Ariiii del Repic de Miltorei C • i).

Dibuix d'una coca baionesca de l'Arxiu delRegne de Mallorca.

Això no obstant,cada illa i cada terra de les que integraven laCorona de Mal lorca va m a n t e n i r la sevaautonomia enfront les altres, sense que el títolde Regne atorgat a Mallorca li donas cap tipusde superioritat. Més encara, atès que no era

d'ésser l 'illa gran i cap de les altres en temps Mallorca, ni per l'extensió del seu territori, nidels serraïns (diu la crònica d'en Ramon per la seva riquesa, el més important, resultariaMuntaner que Mallorca era cap de les altres absurd qualsevol tipus de preponderància.illes, e feïen ço que el senyor de Mallorqueslos manava) dintre de la comunitat de terres Maria Vich Cirer

îT

SA SELIA

ENTREVISTA: DE JOVE A JOVE

En Pere Cirer Verd és el jove que avuientrevistarem a aquesta secció. Ell és propietaride Gestimotor concessionari oficial de Case-Poclain, a més és aficionat a la caça, al futbol iun gran dibuixant.

1- Quan començares a interessar-te per lamecànica?

De petit ja m'agradava aquest món, llavorsquan vaig acabar vuitè vaig estudiar a FormacióProfessional la branca d'automoció.

2- Que suposa avui en dia aixecar un negocid'automoció?

Si se disposa d'un bon capital és fàcil durendavant el negoci; encara que hi ha moltacompetència i les empreses han d'avançar perla qual cosa es necessita un gran potencial tanteconòmic com humà.

3- Que significa Gestimotor?

Gestió de motor és a dir tota classe demaquinària, cotxes; mecànica en general.

4- Com hem dit abans t'agrada practicar lacaça^ és un esport car aquest?

No és un esport car, un aficionat ho potpracticar per pocs doblers ja que amb unaescopeta i cartutxos és suficient, si a mésdisposes d'un ca molt millor.

5-Tenim entès que sa directiva de sa Societatde Caçadors s'ha renovada i que tu hi forméspart, és així?

Si, és aixi en aquests moments està compostaper les següents persones:

El vicepresident és en Lluis de sa placeta, elsecretari en Joan de Ca'n Riera, el tresorer enPedró de Ca'n Conet, els vocals són en Bibiano,n 'Andreu de Ca 'n Verda, en Tomeu i enGuillem de Ca'n Xim, en Maties de Son Peleai el President som jo.

6- Que ha de fer una persona per poderformar part de la Societat de Caçadors?

Simplement sol· l icitar el carnet de soci aqualsevol membre de la directiva.

7- A que es destinen aquestes quotes?

Aques t s doblers queden a la mate ixaSocietat per despeses internes, t ambé esdediquen a la repoblació d'espècies autòctones,a pagar possibles desperfectes ocasionats pelscaçadors quan van a caçar, una part d'aquestses dirigeixen a la Federació de Caça i a laConselleria

8- Com has dit vos autofinanciau, però noteniu cap tipus d'ajuda?

El que fins ara ha fet la Societat es pagaruna quanti tat simbòlica a l 'Ajuntament queposteriorment se retorna a modo de subvenció.

9- Quin temps fa que jugues a futbol?

Desde els onze anys, encara que de més petit

23

SA SELÍJÍ

quan anava escola amb Don Joan "Foleto" jacomençaven a jugar qualque partit.

10- Sempre has jugat amb el Sencelles?No, també he jugat tres anys amb el Sineu i

un amb el Constància; la resta amb el Sencelles.

11 -Que li falta per a tu a Sa Sella?

Ampliar la secció d'esports. Més sentitcrític. De tota manera m'agrada llegir Sa Sellai trob que estan fent una bona feina. Endavant.

Gràcies Pere per la teva atenció.

Guillem Mut i Joana Ferragut

MúsicaDesprés de 20 anys de la irrupció dels festivals

d'estiu i exceptuant els de Burgos o Canet enels anys 70, han arribat a Espanya. Es pot dirque ho han fet amb força, encara que no espugui, ni s'ha de comparar amb els grans festi-vals europeus i sobre tot anglesos. En aquestsaconteixements hi passen a vegades més de centgrups en tres dies repartits per diferents esce-naris.

Els festivals més famosos que avui en dia escelebren són el de Reading, Glanstonbury oPhoenix, tots tres situats a la geografia angle-sa i que compten amb una gran tradició. En-guany hi han desfilat vertaders tòtems de l'es-cena pop mundial com Oasis, PJ Harvey,Pavement, Hole, Elastica i un llarguissimetcétera.

Arreu d'Europa tampoc es queden darrera ial festival de Enrorockenees de França hi hanactuat gent com Offspring, The Cure o JeffBuckley.

A Bèlgica al Rock torhoul es podia veure aBelly, Morphine o Live.

I com que més val tard que mai. Ens ha arri-bat l'hora als españolitos de formar part d'unaEuropa musical, que cada vegada se'ns feia mésenfora. Encara que s'hagin celebrat festivalscom el B.A.M.(Barcelona Acció Musical) (en-tre d'altres). Els tres que més representen alstípics festivals d'estiu amb tenda de campanyai molta gent són els de Pradrejón, el F.Ï.B.(Festival Internacional de Benicàssim) o elPop F'estival celebrat al parc de Can So/ei aBada Ì on a.--

El de Pradejón és el més modest de tots tres.Però és en la seva modèstia que els organitza-dors es basen per ésser molt selectiu a l'horad ' e leg i r als seus convida t s . Aques taconteixement es celebra a la Sala La Imagende Pradejón, que és un poble de La Rioja d'unstres mil habitants que durant tres dies es veualterat per la presència massiva de joves àvitsde bona música i ganes de relacionar-se entreells, Per aquest paratge hi passaren durant elsdies 28, 29 i 30 de juliol una quantitat de bonsgrups espanyols com Doctor Explosion,Parkinson'D.C. o Killerbabies entre d'altres.El punt internacional el posaren els nord-ame-ricans The Posies, que amb el seus temes popaccelerats i extremadament melòdics delitarenal nombrós públic que allà es reuní. També hiactuà Arthur Lee, que amb els Love deixàl'empremta d'un mite dels 60 que ha sabutaguantar el passar dels anys.

El festival més arriscat i que pareix el cap-davanter és el de Benicàssim. En aquest pobleturistic de Castelló hi tocaren al Velòdrom mu-nicipal els millors representants del pop inde-pendent espanyol i un bon recull de grups es-trangers (la major part anglesos) que eren elsencarregats de fer de Benicàssim un punt dereferència dins els festivals europeus. L'orga-nització dels concerts fou impecable, però esdesbordarem les previsions, el càmping habili-tat es quedà petit i es varen haver d'habilitar acontrarellotge dos càmping més.

Una mitja de deu mil persones es cità cadadia per veure en acció a grups com LosPlanetas, Austral ian Blonde, Le Mans,Iluminados i un parell més. De Mallorca hi ac-tuaren els Honey Langstrumpf acompanyats

SA SELLA

per Toni Noguera (Los Valendas) a la guitar-ra. Els grups estrangers més representatius erenThe Charlatans, Echobelly, Ride, Salad oSupergrass i Gene. Però també allà hi tocarenfigures de culte com els escocesos The Pas-tels, Wedding present, Heavenly, Revolution9 i Cranes. Es pot dir que fou un èxit i tambées pot dir que l'any que ve es celebrarà la se-gona edició, que promet esser una confirma-ció dintre del panorama europeu.

El tercer escelebrà aBada lona iconcretament alParc de Can Solei.Aques t nomésdurà un dia, peròveient l ' èx i tabas ta t i elnombre de públic,l 'organització téprevist que tenguil'any que ve 2 ó 3dies de durada ique per tanttambé t engu icàmping i àrees deserveis. Aquestfestival no esquedà curt davantel de Benicàssim.Presentà un cartell més que potent amb SonicYouth (presentant el nou disc en estrenamundial) Paul Weller (líder del mític grup TheJam), Yo la tengo, Beck o Drugstoreacompanyats dels grups espanyols El InquilinoComunista, Afraid to speak in públic o Marc

Parrot entre d'altres. Tot i celebrar-se enSetembre i tenguent com enemics als exàmensi "la gota fría", el pop de Badalona congregàunes set mil persones.

A Mallorca es va intentar aquest estiu aVilafranca celebrar-ne un. Evidentment noarribava a l'alçada dels anterior, però allà hitocaren Sex Museum, Los Imposibles o TheJacobites. El fracàs va esser rotund. Un mesmés tard a Pollença es va celebrar un concert

amb AustralianB l o n d e ,Vancouvers iSexy Sadie coma caps dec a r t e l l . Enaques t cas elpúbl ic vare spondre ia c o n s e g u ím a n t e n i rl 'esperança deque a Mallorcaa lgun dia espugui celebraralguna cosa decerta magnitud.

Tim Burgess (The Charlatans) F.I.B. Res més, jaho sabeu, l 'anyque ve motxilla,

tenda de campanya i a recórrer el territoriopatrio cercant la sensació més "cool de totl'estiu.

Tomeu Morro

o KiH'lin ii •̂ "·|^•'1*1'fi • • * 1111 ̂ I • 'H I H ^V

Tel. 59 15 40C/. Jardines, 26 - SENCELLES

REPARACIÓN DE TODA CLASE MAQUINARIA AGRICOLA

Pusieras Mallorquínas de Seguridad - Metálicos y en aluminioPuertos Basculantes - Metálicos o forradas en moderoBarreros g nejos (ñrtfstkas) o SimplesEstrujadoras y Prensas de UvaRemolques - Todo lo gomoMolinos de Pienso - Toda la gomoCompresores a tracción tractorVento de ñceite hidráulico u automaciónVento de hilo paro empacadoras

Me t̂eoKjuC u

CM-ft•'""tflSou$;'

aWErVo' CA'M TÒFOC J-.ÏÏA etWA/ÍA-ra.^íKW

25

SA SELLA

BruixeriesLa paraula bruixa o bruixot deriva del l la t í

"Bruscus". Es denomina amb el la a totsaquells homes o dones que en opinió de lagent tenen un pacte amb el dimoni i fan cosesextraordinàries a través d'ell

Els seusa n t e c e d e n t smí t i c s esr e m u n t e n ales"Làmias" del'Antiga Grècia,dones de faulesa les que se lesatribuïa la tascamonstruosa demen ja r - se e l sn i n s x u c l a n tpr imerament laseva sang . Elmateix passavaamb les "Sagàs"l l a t i n e s que amés est r a n s f o r m a v e ncomunment en aus de rapinya, moixos, rateso mosques , és a dir que a l ' e x i s t è n c i ape rmanen t d ' h o m e s i dones amb ar tsmàgiques -comú a totes les cul tures- se lesunia el component sobrenatural i diabòlic queera el que els feia poderoses i temibles a lallum del poble.

A Mallorca, pobles de bruixes foren els de"Ra igambre" h i s t ò r i c a corn Alaró ;enclavament natural d'especial misteri comEsporles i al tres s i tua t s al cor màgic deMallorca com Sineu.

Quins són els seus costums? Tothom haescoltat la cançó infant i l que diu "Plou i fasol/ les bruixes es pentinen/ plou i fa sol/ lesbruixes porten dol".

Aquí trobam la primera pista del que elpoble entén com a fenomenologia de lesbruixes, quan plou i al mateix temps fa sol éscom si les l l e i s n o r m a l s de la n a t u r aest iguessin conculcades, com si tot fos alrevés, i aquest és precisament el moment en

que es creia que les bruixes tenien més poder,quan l 'ordre diví i normal de les coses estrastocava, també per això s'esplica que elsllocs menys assentats com les creus o elsponts fossin els seus llocs predilectes.

A i x í t a m b é s ' e x p l i c a que l a t r ad i c iópopular cregués que "per Sant Silvestre/ totes

1 e sb r u i x e svan end e s t r e /per San tSilvestre1 e sb r u i x e se n t r e nper laf i ne s t r a "i és quee nf i n a l i t z a run any ies tar ap u n t decomençarl 'altre, esp r o d u ï a

un desordre fenomenologie en el que estrobaven com a peix dins l 'aigua.

i

Les bruixes tenien com a aliats animals comel gall, el moix, el boc, les rates pinyades, lesgranotes, etc. . . . És curiós el fet que la majoriade vegades els animals havien de ser negres,excepte el ga l l que havia de ser b l anc .Capritxos de bruixes.

Tots sabem dels poders tradicionals de lesbruixes. Fer tempesta al seu ordre i capritxo,fer a p a r è i x e r e spec t res d u r a n t la n i t ,transformar els homes en animals, promourea través de les seves cerimònies el tractessexuals entre les criatures humanes i eld i m o n i , que si agafava forma de donas ' a n o m e n a v a "Sucubo" i si era home"Incubo", reunir-se les nits dels dissabtes enaquelarres.

Les rondalles i consells populars estan tantplens de coses de bruixes que no bastarienl l ib res per tractar-lcs.

26

SA SELIJÍ

Els seus poders eren els següents: encís,e n c a n t a m e n t , seguici , f i l t re, m a l e f i c i ,encortament, nuament, lligament, quartament,ullprendre, mal mirar i mal bocí.

Així per embruixar o encisar a una personaes mesclava dins un tassó de vi pols d'àguilao gotes de sang d'una dona mestruant, i quies bevia l'infecte preparació quedava fermatper a sempre per la seva art màgica. Tambés'emprava un altre mètode molt hermós.Cantar cada dia un poc devant una fruita quanmadurava i en estar ja madura donar-la amenjar a la persona es t imada , aques taquedaria prendada d'amor irremeiablement.

La bruixa podia "ull prendre" mitjançantuna ullada malèfica o paralitzar una personao animal pronunciant una oració, es a dir"encortament".

Però el que més hi havia era el "mal boci",la t ransmissió d 'un malefici a par t i r d ' unobjecte generalment comestible.

A Esporles encara es guarda memòriad'una bruixa que va matar tota una famíliadonant-los per menjar figues amb "mal bocí",i es que les figues, fruita d'un arbre maleït,era un dels vehicles privilegiats per aquestssortilegis. El mateix feia la famosa bruixa "naJoana de Peguera" que vivia a les coves deBellver (unes immenses canteres subterràniesde l ' E d a t M i t j a n a que fo r aden to ta lamuntanya d'aquest castell ciutadà).

En els documents militars de principi desegle encara es xerra de "la cova de na Joana"que tenia a l'entrada una figuera per poderrealitzar amb ella les pràctiques "mal bocí".

Miguel Amorós Montserrat

MAGATZEM

CA'N RENYINAPinsos, Cereals i Abonos

Germans Llabres Fiol, S.L.C/. Sor Fca. Aina Cirer, 73 - Tel. 59 15 15 - SENCELLES

27

KHieg es

H3WW V3NV8 M

oco'PIPY v» é^rl^/m.

f

OS"'

a ̂ t /~\ i """I /9

() 'UOj-di

ao euDiioBA9S

A v ̂^

^#Lv%¿/, %• Sfe^. ^

V3fNOJ313I V3N1