flor le cair!Sant Lloren des Cardassar * Octubre de 1997 * nm. 242

Editorial 2 (214)

Els jubilats Flor de Card

Durant el passat mes d'octubre la premsa illenca s'ha fet ress de duespropostes relacionades amb un hipottic trasllat a ca s'Escaleta del local delsjubilats. La primera, presentada pel Partit Popular i Gent Llorencina, nomsplantejava la possibilitat del canvi d'ubicaci; la segona, firmada per UniMallorquina, arribava ms lluny i proposava que fins i tot es construs unanova seu a la part posterior de l'edifci de la plaa. La dels conservadors anavaacompanyada d'un comproms verbal de finanament per part del Govern Ba-lear, i la dels regionalistes emplaava els del PP a qu comptas amb la mateixaajuda si a la fi era la seva la que resultava aprovada. Com s de suposar, elPartit Popular i en Miquel \&quer acusen Uni Mallorquina d'haver-los robatla idea i en aquests moments els nims estan engrescats per les dues bandes.En aquesta mateixa revista n'Ignasi Umbert, del comit d'Uni Mallorquina,dna la seva visi dels fets i reprodueix les dues propostes.

Tots els collectius d'un poble tenen dret a lluitar per unes installacionsmillors, ms espaioses i adequades al dest que els seus usuaris les estan do-nant. Aix, s lgic que els jubilats s'estimin ms estar a la plaa Nova, ambuns bons finestrals que donin sobre els jardins i una distribuci interna millori ms nova que la que disposen actualment. Com que no sn ells els qui hand'administrar els recursos de tot el municipi, no tenen perqu establir unarelaci de prioritats que afecti altres collectius o necessitats municipals.

Els poltics, en canvi, s que estan obligats a establir aquestes priori-tats, perqu han de procurar el b de tots els contribuents, tant a ttol individu-al com collectiu. I en aquests moments tenim en marxa un caramull de pro-jectes -uns ms avanats que els altres- que suposen unes inversions moltsuperiors a les que racionalment podrem afrontar: la plaa Nova, el polispor-tiu escolar, l'estaci, la unitat sanitria i una plaa de Son Garri, l'embelli-ment i l'entrada de Sa Coma, l'auditrium..., per noms esmentar els de msenvergadura. I, en el captol de necessitats, no cal oblidar la ms que urgentadequaci i modernitzaci de la biblioteca municipal i la construcci d'unavertadera casa de cultura.

Davant tot aix sorgeixen les inevitables preguntes: a qu vnen lespresses d'aquests tres partits per quedar millor que els altres davant els jubi-lats? Per qu es preocupen tant dels vells i deixen de banda altres collectiusamb necessitats potser ms urgents? De veres creuen que l'Ajuntament nohauria de pagar res per adequar l'edifici als gusts dels nostres padrins? Esta-rien disposats a aturar les obres de la plaa Nova per fer un projecte que con-templas una modificaci de ca s'Escaleta? Han previst com quedaria la imat-ge de l'espai pblic amb la reforma? Sn moltes les preguntes que queden enl'aire i segurament en podrem plantejar encara ms, per aix consideram quela rel de les propostes probablement cal cercar-la en els vots dels jubilats decara a les vinents eleccions municipals: s igual si el poble queda encara msendeutat i tamb si projectes aparentment ms urgents han de continuar dinsel calaix; el que de veres els importa sn els vots que puguin aconseguir, almarge de les necessitats reals del municipi.

Si aix fos aix suposaria que una bona part dels nostres representantsno t una visi global i equilibrada de les necessitats del poble, i que les sevesaccions estan mogudes ms pel seu propi inters en mantenir la cadira que noper aconseguir una distribuci justa dels recursos municipals. Una opini que,dissortadament, s compartida per molts de llorencins.

Revista d'informaci generai de Sant Llorendes Cardassar (Mallorca)Adrea: carrer de Sant Lloren, 36Telfon: 569119Publicitat: Maria Galms * Telfon: 569509Octubre de 1997Nmero 242Dipsit legal: 765-1973Edita: Associaci cultural Flor de CardImprimeix: Grfiques Muntaner (Manacor)Director: Josep Corts i ServeraConsell de Redacci: Felip Forteza

Guillem QuinaJoan SantandreuGuillem Soler

Collaboren

Josep Corts

Nicolau/SimonetGuillem PontDiversosPere SampolPlataformesIgnasi Umbert

CIM

Llodr/UmbertMaria Bel PontMaria Galms

Xesc UmbertBel Nicolau

Nota

El moix portadaEspipclladcs 8Tots-sants 9Tal dia com avui 21Estampes llorencines 24Demografia 3Els quatre clotets 4Batec 6El competncies... 10L'autopista 11La Tercera Edat 12SecretariaCosta i Llobera 14LlorenVillalonga 16L'associaci hotelera 18Biblioteca 20Si lleu... 22ComptabilitatEl temps d'octubre 23Distribuci

Els articles apareguts en aquesta revis-ta expressen nicament l'opini dels seus pro-pis autors.

*fuemograiia i societal , . :* (215)

NAIXEMENTS

* Dia 26 de setembre va nixer aSa Coma na Victoria Delgado Luz, fi-lla de n'Eugenio Jess i na Manuela. Lanostra enhorabona.

* El dia 2 d'octubre va nixer aSant Lloren en Pere Josep Mestre Pe-rell, fill d'en Jos i n'Agueda. Que elvegem crixer amb salut.

* Dia 5 d'octubre ens va compa-rixer una altra llorencina, na CatalinaJlia Soler Bloom, que s filla d'enMateu i na Cristina. Enhorabona.

DEFUNCIONS

* Dia 25 de setembre, en un des-graciat accident de treball esdevingut aforavila, per la banda de Son Carri,va morir en Jaume Llins Miquel, de43 anys. Era de Sa Pobla, per la sevamort va commoure tota la gent de lacontrada. Descansi en pau.

* El dia 3 d'octubre va morir aCala Millor en Horst Konrad BrunoIstel, de nacionalitat alemanya i de 74anys d'edat. Al cel sia.

* El dia 6, tamb a Cala Millor,va acabar la vida un altre alemany, enDetlef Koever, de 40 anys. Descansi enpau.

* Una setmana ms tard, el dia13, va tocar el torn a en Theodor Ger-hard Hoeste, un altre alemany que ha-bitava per Sa Coma. Tenia 69 anys. Queel vegem en el cel.

* I per acabar la tanda d'estran-gers, el dia 10 va morir en FriedrichFrey, de 68 anys, ve de Cala Millor.Descansi en pau.

* El dia 16d'octubre va morira Manacor unallorencina de 87anys que vivia pelcarrer de l'estaci:na Brbara Um-bert. Sempre soliaestar a la carrera.Descansi en pau.

NOCES

* El dia 4 d'octubre feren l'escla-fit dos llorencs, na Catalina Font Su-reda i en Joan Riera Cabrer. Que tot elssigui enhorabona.

* El dia 25 es casaren na PilarServera Nadal, manacorina, i en Salva-dor Calmes Umbert, llorenc. La nostrams cordial enhorabona.

COMUNIONS

Dia 28 de setembre combregarenles dues nines de les fotografies. Lad'aquesta columna s na Maria del MarJaume Sureda i la de l'altra na NriaLlull Umbert. Enhorabona a totes duesi als seus familiars.

Bel Nicolau i Aina Simonet

Poesia

Del llibre "Enciclopdia de Tercer Grado "hem extret els segents poemes, demostra-tius del tipus d'educaci que rebrem enels anys 50.

A lo seguroRefieren de un sectario de Luter

que su madre llorosa y afligida,en la ltimas horas de su vidale llam y dijo as: -Hijo, me muero!

Mas, antes de mi muerte saber quiero,si da lo mismo terminar la vidamunendo protestante o convertidade la Iglesia Catlica al sendero.

Melancthon, aunque siempre fu embus-esta vez contest la verdad pura: [tero-En la protesta -respondi sincer-

se vive con bastante ms soltura;mas para bien morir, pese a Luter!,la Catlica, madre, es la segura.

F.A. de Valenciana

Oyendo hablar a un hombre fcil esacertar donde vio la luz del sol:si os alaba Inglaterra, ser ingls;si os habla mal de Prusia es un francs;y si os habla mal de Espaa, es espaol.

1 f;:;:;:;;: ;Q; ; . ;- , ,? ,;:;:; 11,15 q u a i re c 10 eis 4 (216) |

1.- CAMINS 2.- EL CARRER

Guillem Pont

a.- El diari assenyala que el Govern Balear invertirms de mil milions de pessetes en un Pla de millora dels ca-mins rurals.

b.- Pressuposadament el Govern no t una maquinetade fer doblers. s un administrador de part dels diversos im-postos que anam pagant entre tots els que habitam i treballamaquesta, nostra, Terra.

c.- De la taringa de noms i pobles destaca la milloradel nmero de camins que s'assenyalen:

* 16 a Sa Pobla* 10 a Manacor* 8 a Monturi* 3 a Santany

* O a Sant Llorend.- Establir una relaci directa i seca entre el partit

poltic dominant en el Govern i el partit poltic dominant enels pobles "mes afavorits", resultaria massa infantil. I a mses podria parlar de "favoritismes", "discriminacions"... i nos quantes coses ms.

e.- El periodista (no cal oblidar que la majoria delsmals del pais es deuen, sembla, a la premsa) es deu haverdeixat part de la informaci sense publicar. Tamb potser jahavia arribat a tenir la pgina plena amb els comentarisfets...Poden sser moltes coses.

f- Una d'aquestes coses resulta certa i palpable: demoment es desconeixen els criteris que s'han seguit a l'horade triar camins i municipis "a millorar".

Malgrat la pressumpta insignificana de tota persona,de la qual se'n pot sser (o no) conscient.

Malgrat reconixer que el pes social de la vila lloren-cina en el context mallorqu s, gaireb, de certa discreci.

Malgrat la possible convicci que, digui el que diguiel cap de l'Estat o el Ministre de-qualsevol-cosa o qualsevolaltra persona, Espanya no s sin una amalgama de pasosque, de banda caires i singularitats humanes, com l'amabili-tat, el respecte... res a veure tenen un amb l'altre.

Malgrat totes les aparents conseqncies -no semprepositives- d'aquesta lluita per entrar a formar part, en igual-tat aparent de condicions, de la utopia anomenada "vellaEuropa", quan sembla que el vertader problema que t aquestmn s la creixent diferncia entre "uns" i "altres"

Malgrat la possibilitat d'"altres vides" en algun plane-ta del 10.000.000.000.000.000.000.000 "sols" o estels quehi ha a la Via Lctia de la "nostra" galxia.

Malgrat tot...Adesiara em deman: i el carrer de qui s?Deu sser dels cotxes o dels vianants? Dels passants o

dels confrontants?.S, ja ho s, l'Ajuntament administra i decideix,

per...qui ha decidit qu? De qui s el carrer?

Els quatre clotets 5 (217)

2.- ON ES VEU?

Tertlia radiofnica.Un dels convidats s un membre actiu de T'Institut

dEstudis Eivissencs".El d'Eivissa parla de les activitats que desenvolupa

l'Institut: conferncies, investigaci, publicacions...

Amb aix un altre dels contertulians fa una preguntano gens malintencionada, per resulta una vertadera crregade profunditat: i on es veu aquesta feina?

Cony! Si hagussim de passar per aquesta mateixa varade midar moltes de les campanyes, accions, tasques... tant anivell local com personal.

Potser molts en sortirem una mica escaldats.

Sortosament som humans. I com a tais, amb capacitatper justificar all que (conscientment o inconscient) desitjamjustificar.

Com que no hi havia mala intenci en la pregunta, elmembre de l'Institut se'n va poder sortir per la tangent i latertlia tresc altres paranys menys compromesos.

4.- "UNA"

n AYO

V

Quan anvem a escola, tant el "Grado medio" com el"Grado superior" (llavors noms tenem un llibre) ens recor-daven que "Espaa" era "Una, Grande y Libre".

Desprs de la mort del generalssim, a poc a poc, anamguanyant fites de "normalitat": si ms no, podem dir pblica-ment el que pensam i sentim sense tmer una garrotada, untass d'oli de ric o una ofensa pblica.

De mica en mica aprenem la tasca, no sempre fcil nicerta, de respectar les altres maneres d'entendre la vida i elmn...

Per, vet-aqu que adesiara feim alguna passa enreraen la lluita per conquerir l'inequvoc concepte "pluralitat" isurt una ministra amb una llei -no gens casual- que intentarestaurar el vell concepte de "Espanya" com a "paquet unita-ri".

Ja tenim all de "Una". All altre de "Grande" i"Libre", ara, una mica menys.

La passa enrera s un preu que s'ha de pagar. A vega-des ens deixam enganyar pels mots buits i per les efmerespromeses electorals.

De moment UNA.

STIL & IMATGES

Foto LisSant LLoRen

Batec 6 (218)

ELS JOCS

Amb aquest ttol es va poder con-templar l'exposici de J. M. Broto alcentre cultural de ca N'Apol.lnia, deSon Carri. Del 27 de setembre fins al12 d'octubre la sala remangu obertaal pblic que volgus visitar-la.

Les obres que s'hi podien contem-plar (ms d'una vintena) eren tintes d'or-dinador i acrlic damunt paper.

A la inauguraci hi assist quasi-b l'Ajuntament en ple, aix com tambel director general de Joventut, que vacollaborar amb una aportaci econ-mica per l'edici del catleg de l'expo-sici. Encara que el text de la presenta-ci fos de Josep Mlia, degut a una in-disposici el dia de la inauguraci fula presentaci en Guillem Frontera, quidestac les habilitats del pintor, aix comla satisfacci dels que habitam en aques-ta comarca de tenir entre nosaltres unpintor de renom internacional, que hatriat Sant Lloren i Pars per compagi-nar la seva tasca.

FESTES DE SA COMA-1997

A iniciativa de l'associaci devens de la urbanitzaci de Sa Coma,enguany a finals del mes de setembre es

varen organitzar les primeres festesd'aquest terme de Sant Lloren.

Foren tres dies de bulla amb unprograma discret d'activitats, ja que elsorganitzadors no varen voler passars'arada davant es bou, i preferiren com-provar si aquest any hi havia participa-ci ciutadana a les festes, per aix po-der valorar l'experincia per properesconvocatries.

En el programa els actes estavenen quatre idiomes, per tant molta de gentva poder assabentar-se de la festa.

La delegaci de la zona costane-ra de l'Ajuntament de Sant Lloren foul'encarregada del patrocini i l'organit-zaci; tamb hi collaboraren tres casescomercials.

Endavant i que l'any que vel'oferta sigui ms ampla, si conv.

FESTES DE SANT MIQUEL

El dia 29 de setembre el santoralcontempla els Sants Miquel, Rafel iGabriel. Son Carri, en aquest cas, vavoler fer honor a Sant Miquel i enguanyva programar entre altres actes una ex-posici de pintura de J. Manuel Broto iun ball de bot.

Pocs actes, per ja basten per cre-ar precedent de cara a l'any que ve, i

aix Son Carri tamb comptar ambdues festes, com Sant Lloren.

De l'exposici us en parlam a unaaltra bategada, i pel que fa al ball debot s'ha de dir que fou molt participa-tiu, ja que la gent que hi acud teniaballer. Aquesta vetlada fou enregistra-da per Vdeo-1, i es donar per un delscanals de TV autonmics.

VOX POPULI

Tornam estar reunits per fer elbatec i, per tant, la vox populi. Aquestmes parlarem del punt verd "dies" abo-cador incontrolat.

Em sembla que no vol dir res ms,tota la zona del Pou Vell s un aboca-dor incontrolat de fems. La gent s'hau-ria de fer responsable i quan du roba areciclar no s fora dels contenidors ques'ha de deixar: la roba i tot all que esrecicli s'ha de posar dins els pertinentsllocs, per s clar! ! ! si molts de conte-nidors sn plens la gent ho deixa fora,com passa amb els contenidors de vidrei de piles. A ms, els contenidors estanposats d'una manera que dificulta queles persones puguin dipositar amb faci-litat les seves escombraries, els conte-nidors es poden comparar amb una cla-pa d'esclata-sangs.

El nostre Ajuntament, tan ecol-gic, tan modern i progressista que volesser i sols no pot controlar un puntverd. Aix va el poble! ! ! A ms, cal men-cionar que el punt verd est situat de-vora el centre sanitari, s a dir un niu debrutor devora la sanitat de Sant Lloren.Hi ha per fer un monument als nostrespoltics, sobretot a l'encarregada de sa-nitat, Jernia Mesquida.

Lf atec 7 (219) 1

ELS HOTELERS ES QUEIXEN DEL'ARENA

Ja fa mesos que anam donant lanotcia sobre l'estat de la platja de CalaMillor. Aquest passat mes es varen reu-nir un grup d'hotelers de l'associacihotelera Badia de Cala Millor amb elbatic de Sant Lloren per tal de trobaruna soluci, varen arribar a l'acord depressionar les institucions per tal quees prenguin mesures a la platja.

El primer pas ser contactar ambr i J IB amb la finalitat de realitzar unestudi biolgic sobre la seva problem-tica; desprs les actuacions s'encami-naran cap a la Demarcaci de Costesperqu intenti aturar la desaparici del'arena. Tamb es pressionar la conse-lleria de Medi Ambient del Govern.

Els hotelers de Cala Millor hanrebut nombroses queixes dels turistes idavant aix no descarten enviar les se-ves protestes al ministeri de Medi Am-bient.

FESTES DEL TURISTA

Ha tornat passar una altra tem-porada i arriba la tardor a Cala Millor,i amb ella la festa del turista.

La festa del turista fa uns quantsanys tenia un gran renom, amb la desfi-lada de carrosses al passeig Colom perara quasib passa desapercebuda.

Les festes foren molt magres. Endestacam l'actuaci de les bandes mu-nicipals de Son Servera i Sant Lloren itamb el ball de bot acompanyat de ladegustaci de productes mallorquins, iballs espanyols amb la seva gastrono-mia.

Cal esmentar que la festa del tu-rista est coordinada entre l'Ajuntamentde Sant Lloren, el de Son Servera i l'as-sociaci hotelera de Cala Millor i aix itot la cosa no acaba de sonar b, les fes-tes podrien tenir ms ress dins la zonacostanera, podrien tenir ms participa-ci, actes ms originals, i sobretot elsorganitzadors podrien pensar en els tre-

balladors i engrescar-los de qualquemanera. Per exemple un grup de ve-nats de Sa Mniga varen organitzar unavetllada amb un sopar i poc de show, aveure si aix feien enveja a l'altra gent iels turistes es donaven compte que hihavia festes.

SES VERGES

BODASSA A BARCELONA

* >

Arribat el temps de collir les ma-granes (malgrat enguany semblava msel temps de collir albercocs) arrib tam-b el temps de pensar en bullir les pata-tes, posar-les llevat, deixar-les tovar,encalentir l'oli i fer una bona paelladade bunyols mentre alg ja se n'ha anatescapat a cercar una botelleta de miste-la. Si qualc tengu cantera se n'an elvespre del dia vint a cantar davall la fi-nestra que tenia ullada.

Els ninets de la nostra escola tam-b volgueren celebrar el dia de les Ver-ges, per aix tots els d'educaci infan-til, dia 20 feren una bona bunyolada ivolgueren aprendre alguna canoneta.

Aix mateix els nostres majorstampoc no volgueren deixar perdre unatradici tan nostra i feren una gran pe-llada de bunyols, que gentilment tenguel gust de pagar la Banca March, lesbegudes les aport les 3 Jotas, i si l'anyque ve ens conviden a nosaltres ja du-rem el sucre i la mel.

-I no deies tu, Patxima, que aras'usa es plegar-se?

-S, per, Colava, ella s "AltesaReial".

-Per ell juga a futbol amb sesmans...

-Per no te dic jo que ella s "Al-tesa Reial" i a ms son pare l'ha feta"Duquessa de Pahua de Mallorca".

-Vols que te digui, Patxima, a mises duquesses m'agraden ms de bros-st, i ja ho vares sentir, que molta degent se pensava que ara haurien de pa-gar un altre impost per mantenir-los, jaque les havien fet ducs d'aqu.

-Per no me diguis, que no t'a-grada veure per sa tele n'Elena ambaquell capell d'espolsar ametles que litapava sa cara, a l'infanta Pilar amb sacolflore damunt es cap i sa dona den'Aznar vestida fent honor an es seucognom i llavors a s'hora de donar-seel "s", que ella va fer una capadeta ason pare demanant perms, figura't si

f: ; , ' ' ; Diversos . . : , | , m , li j . :M I , . : , - i 8 (220)

ser teba que em vaig posar a plorar comsi hagus estat una filla meva.

-Id a mi en vengueren ses ria-lles perqu vaig pensar: figurat si arason pare li diu que no.

-I ara mos falta casar-ne un. Aon tocar aquest?

-Qu vol dir on tocar, a SantLloren! i te dir es per qu, perqu jaque deixaran una plaa que far mirera,tan sols mos mancava unes noces reials

per acabar d'adecentar es poble, ja quearreglarien es carrers, llevarien es filsde ses faanes i deixarien es poble lamar de guapo.

-Escolta'm una cosa, Colava, i es-colta b, que si es prlnsipe venia a ca-sar-se aqu, tu series sa primera queaniria a badar tota tirada de sombrero.

J.Domenge, M.Febrer, F.FulIanaN.Jaume, F.Ramon i D.Snchez

Rectificaci

Per un error atribuble a la re-dacci, el mes passat posrem quen'Antnia Genovart, redactora del pro-jecte de remodelaci de l'estaci, eradecoradora, quan en realitat la sevaprofessi s dissenyadora d'interiors.

Pregam disculpin l'error i lesmolsties.

EspipeadesSegons ets entesos, ses bosses -perd, ses borses- de Tquio i Joncong varen pegar demorros p'enterra es mateix dia que n'Aznar va agafar ets atapins i se n'hi va anar a veurenixer es sol; per lo vist els va donar tanta tabarra amb lo de Espaa va bien, que es pobresorientals no ho pogueren resistir, agafaren un pet de mil dimonis i enviaren en Niquei aporgar fum.Diuen que en Daujons ja els duu per corbata pensant en so dia que deicideixi anar a donarllions a Niuiorc.

Degut a s'ait component agrari de ses seves narracions, es pagesos mallorquins han convo-cat un concurs d'investigaci amb so nom d'en Salvador Calms, es capell Capirr. suna idea que mos agrada molt perqu d'aquesta manera es nom d'es nostro pais serencara ms conegut arreu de Mallorca.Per mos agradaria ms si sa iniciativa hagus sortit d'es nostro Ajuntament, que fa algunsanys es va engrescar amb un concurs de narracions curtes que poc temps desprs vaacabar com el rosari de l'aurora.

e

ASC

**lf* > * \6?s -rs ^

Stt

A una revista de sa conselleria d'Acci Social d'es Consell Insular hi ha un reportatgesobre es serveis que ofereix es nostro Ajuntament. I com que ara s'usen ses sigles i noltrosvolem estar a la moda, poc ms o manco s'estructura s sa segent:Dins s'ASC hi ha s'SMOE i es SSM, que estan molt lligats (en sentit laboral, s'entn). Esprimer collabora sovint amb s'EPS, que depn d'es CIM, i es segons ho fan amb sesCFMSC i ASPACOM. Aquests darrers disposen d'una TS i una TF que duen a termequatre grans projectes: es SAD, es SI, es CS i es P. Per acabar, s'SMOE i es SSMdisposen d'es SU.Ijodic:SMVTECASMP!

Hi ha un llorenc que fa feina a sa branca de sa construcci que diu que cada vegada quepassa per ses obres de sa plaa s'anima li cau an es peus, quan veu que a sa casa de ca'nPedr Comare aprofiten tot lo que poden es soterrani i es de s'Ajuntament, queja tenien esclot fet, l'han omplit d'escombraries.Diu que no pareix ver que hagin tudat tants de dobbers i tant d'espai. I no s s'nic.

s ben ver que es nostro Ajuntament no t cap d'all a s'hora de fer barrines: tant li sllogar s'antiga vicaria per construir-hi un local p'es jubilats, com s'Auditorium a s'associa-ci hotelera, com s'estaci a ses institucions autonmiques.I si fiem una vaca i llogaven s'Ajuntament?

Josep Corts

*f Tots-sants ] 9 (221)

Antigament avui era dia de tre-va; aix, quan s'esqueia en guerra, es de-turava la brega i els combatents depo-saven les armes per celebrar la festa.

La fsta de Tots-sants sembla quehavia adquirit ms importncia entre elspobles celtes que entre els llatins, i quet ms aviat sentit ramader que agrco-la, puix que pels pobles nrdics s quanencorralen el bestiar desprs d'haverpassat tota l'estiuada pasturant per lamuntanya. Aquest moment del calendarimarcava, doncs, una fita entre els vellspobles pastors, que donava lloc a cultesi ritus que s'han confs amb el culte col-lectiu als avantpassats i als difunts.

Arreu de Catalunya sn propisd'aquest dia dos menjars especials: lescastanyes torrades i uns tipus de pastis-sets que reben el nom de panellets. AMenorca els feien amb mel i mantega,tenien forma de difunt amortallat i no-ms en menjaven els infants. Per Mallor-ca, en lloc de panellets, se solen fer bu-nyols, i hi ha qui creu que s'han de ferobligatriament amb oli novell.

El costum de visitar els difuntss d'origen rom i per aix s com ales cultures infludes per l'antiga Roma.El cristianisme el va adoptar. Antiga-ment, per, aquestes visites es feien enles poques de les collites i el cristianis-me tract de traslladar-los a les festesdels sants patrons o festes majors deri-vades i continuadores de les de la colli-ta. El costum de portar flors a les tom-bes dels difunts per aquesta diada s re-lativament modem; no fa pas gaire msd'un segle que va iniciar-se.

s creena molt general que avuial punt de migdia, els difunts que fa poctemps que ho sn surten del Purgatoriper anar a conviure unes hores en com-panyia dels seus familiars, i llurs ni-mes invisibles i imperceptibles es pre-senten a la casa on vivien, per fer vidaamb els seus. Si veuen llurs familiarstristos i condolguts per ia seva prdua,senten un gran b i en tomar al Purga-tori sn rellevats de la pena i lliuratscap a la Glria; per si, al contrari, no

guarden d'ells record compungi! i es lliu-ren a l'alegria i els tenen en oblit, han derestar altra vegada al Purgatori, en es-pera d'un altre any o una altra circums-tncia que els en tregui. Responent aaquesta creena, s costum molt estsque, durant els tres o quatre anys se-gents al trasps d'un familiar, la nit deTots-sants i el dia dels Morts hom parillit perqu la seva nima vagi a repo-sar-hi. Sembla que antigament, aBarcelona, fins se li havia deixat lloc ataula, on hom posava un plat en el qualeren servides les viandes com si real-ment l'nima del difunt prengus parten l'pat.

La creena que les nimes delsdifunts surten de llurs tombes i tomen acasa seva s universal; ja la tenien elsegipcis i d'ells va passar als vells po-bles mediterranis, des d'on es degu es-tendre pels pobles del nord. Per tal defer-los llum en llur cam, tant quan tor-naven a casa com quan se n'anaven al'eternitat, durant tota aquesta nit esposaven llums a la part exterior de lescases. Els llums que hom encn damuntles tombes en tal dia com avui, a msdel sacrifici ofert a les animetes delstraspassats, podia anar destinat a fer-los trobador el cam.

Des d'entrada de fosc, les cam-panes de totes les esglsies de la ciutatdeixaven oir contnuament el toc de di-funts, anunciant la festa litrgica i la

Les nimes de l'infern, segons la cap-alera d'un roman de la primera mei-tat del segle XIX.

celebraci de les vespres. El so planyi-vol de les campanes donava una sensa-ci ttrica a la ciutat i convidava al re-colliment familiar a la vora del foc. AMallorca l'esglsia convidava els cam-paners a menjar bunyols i sopes mallor-quines. L'pat es feia al campanar ma-teix, entre el repic de les campanes.

Hom creu que mentre toquen lescampanes dels difunts hom no pot mi-rar-se per res al mirall, perqu el qui hofa es torna calavera. Es conten diversoscasos de dones que s'hi han mirat i almoment s'han convertit en esquelets,amb no poc esglai dels familiars.

Per aquests dies a Mallorca fe-ien uns rosaris amb fruites confitadesen comptes de grans. Per creu hi posa-ven un gran cor fet de codonyat o unacreu de xocolata molt grossa. Aquestsrosaris, que resultaven de mida enorme,a proporci dels grans que els forma-ven, eren destinats a la mainada, quese'ls menjava amb avidesa.

Segons la veu popular, avui nos la festa de tots els sants que hi ha alcel, sin de tots els que no tenen dia fi-xat per a la celebraci de la seva festa,i que, per tant, no es troben al calenda-ri. Tal s el cas d'alguns sant catalansde naci i de tradici: sant Baldi n, criatde santa Fe, que moriren cremats a lafoguera enmig de la plaa per no havervolgut abraar la llei de Mahoma; santHosme, pirata de professi que, pene-dit, fund una ermita on visqu lliurat al'oraci; sant Bernat de Cabrera, mer-cenari, advocat dels nufrags i nave-gants en perill; el Servent de Du TomsCarnisser, frare dominiclleidat, granpredicador i miracler que tenia el do deguarir ossos trencats i ferides greus no-ms beneint-les; sant Sergi, el primermonjo del nostre pas de qu hom tnotcia; sant Invent i sant Vctor, mr-tirs; el Venerable fra Anton VicenDomnec, al qual incocaven contra elmal de cap i la migranya, etc.

Del Costumari catal de Joan Amades

Collaboraci 10 (222)

Les competncies d'educaci: the neverending story

Les negociacions per aconseguirles competncies d'educaci sembla queno acabaran mai. Una vegada ms, lacapacitat negociadora del Govern Bale-ar torna a posar-se en evidncia. Ja hemperdut el compte dels anys que fa queens prometen el trasps imminent d'a-questes competncies. Unes competn-cies que encara ens neguen i que ens con-demnen a ser l'nica Comunitat Autno-ma de l'estat espanyol amb una altrallengua oficial a ms del castell, queno gestiona l'rea d'educaci no univer-sitria.

De cada vegada s ms slida lasospita que el Govern central ens tor-nar a passar amb canons. Des del Go-vern Balear, s'apunta que el trasps espodria endarrerir un any. El consellerd'Educaci i Cultura, Manuel Ferrer,s'abriga abans de ploure i justifica laineficcia del seu departament dient queles Balears no es conformen amb unadotaci econmica de 35.000 milions depessetes per a Educaci. Des de quan aMadrid escolten els plors i les reivindi-cacions del Govern Balear? I aix queara, a la Moncloa, despengen l'auricu-lar quan hi telefona l'Honorable Presi-dent, Jaume Matas.

O anam molt errats, o tot queda-r en no-res. Quedarem sense Compe-tncies, amb les repercussions que aixtendra per a la cessi del 30% de l'IRPF,o les haurem d'assumir amb una dota-ci econmica nfima.

No fa molt, l'STEI el Sindicat deTreballadors de l'Ensenyament de lesIlles i el PSM presentaren un informesobre el cost de les transferncies d'edu-caci: les xifres sn ben clares:

Cada alumne de les Balears rep84.000 pessetes menys que la mitjanaestatal, i segons els clculs del sindicatmajoritari entre els mestres illencs, lanostra Comunitat necessita entre55.000 i 60.000 milions de pessetes pergarantir la supervivncia i la qualitat

del sistema educatiu. Si el Govern Ba-lear acceptas un finanament inferior oes conformas amb l'oferta actual,35.000 milions de pessetes, podrem dirque hem begut oli i que rebrem una par-tida inferior a la mitjana que ja destinaactualment el ministeri arreu de l'ano-menat territori MEC. El PSM tem quedarrera aquest procs de negociacientre els governs central i autonmic,s'amaga un desinters absolut del PP al'hora de defensar l'ensenyament pblic;qui vulgui ensenyament de qualitat queel pagui i qui no el pugui pagar...

Les dades que maneja l'STEI sncontundents, i el PSM les valora ambuna gran preocupaci perqu si no escompleixen els objectius econmics dela transferncia d'educaci, ens troba-rem en una situaci difcilment sosteni-ble i amb el ms que possible desman-.tellament del sistema pblic d'ensenya-ment. Ara com ara, s'han de construirde forma imprescindible 6 centres d'edu-caci secundria arreu de les Balears,si b la previsi de les necessitats realsque t la nostra Comunitat Autnoma,s de 17 centres, ms quatre escolesd'idiomes que s'haurien de repartir en-tre Palma, Inca, Manacor i Eivissa, ambl'increment de plantilla docent que a-quest fet suposaria. No cal dir, que finsara els criteris que s'han seguit per do-tar els municipis d'instituts i d'escoleshan estat purament poltics i electora-listes. Un bon exemple n's el dficitexistent en els municipis del Pla deMallorca. Els alumnes d'aquesta man-comunitat s'han de desplaar enfo-ra dels seus termes per anar a classe.

Tampoc no podem oblidar que lescompetncies d'educaci en ser transfe-rides ens permetran fixar un model edu-catiu propi. Un model que haur d'in-cloure la realitat cultural, geogrfica isocial de les Balears. En aquest sentit,s especialment important que es desti-nin esforos, des de l'administraci p-

blica, i recursos econmics suficientsper impulsar i garantir el procs de nor-malitzaci lingstica en els centresd'ensenyament. Aix signifiquen uns3.000 milions de pessetes d'inversi,una xifra moderada si tenim present queel Pas Basc en destina 20.000 noms anormalitzaci lingstica i 8.000 per areciclatge de professorat.

Firmar un conveni de finana-ment, en males condicions, significariaquedar hipotecats de per vida i les con-seqncies serien immediates: un ense-nyament deficient o s'haurien de treureels doblers d'altres partides del pressu-post autonmic, un fet que no resulta-ria gens estrany per al nostre executiuemparat per un partit (el PP) tan avesata tapar forats. No cal dir, per, quinesrepercussions es deriven de desestabilit-zar un pressupost.

Falta saber fins a quin punt pre-ocupa, a la sucursal del Consolat de laMar, el futur te l'educaci dels ciuta-dans de les Balears. Desprs de veure ide seguir de prop les desafortunadesactuacions del Govern Balear, la con-clusi s que el preocupa ben poc.

s impossible oblidar, en aquestsmoments, altres processos de negocia-ci del Govern Balear amb l'adminis-traci central, que tamb han resultatnefastos. On sn els 57.000 milions delconveni de carreteres? Ni s'ha firmatcap conveni, ni tenim els doblers i jas'apunta la possibilitat que els ciutadansde Balears hagin de pagar peatges a lesautopistes. Els nacionalistes de Mallor-ca lluitarem per evitar que l'Educacitamb sigui de "peatge".

Res no ens agradaria ms quepoder felicitar el Govern Balear per ha-ver sabut defensar, per primera vegada,els interessos del nostre poble.

Pere Sampol i Massecretari general del PSM

i diputat del Parlament Balear

Urbanisme 11 (223)

Elevat consum de territoriLa nova autopista consumir de l'or-

dre de 400 hectrees de terreny rstic. Auna illa de dimensions redudes la conser-vaci del territori hauria d'esser una prio-ritat. A ms a ms suposar xapar cente-nars de finques, moltes de les quals que-daran inservibles.

Ocupaci de zones agrcolesUna part molt important dels ter-

renys que ocupar la nova autopista cons-titueixen zones agrcoles de notable valoragronomie, que aquesta obra destruirirremeiablement.

El comer dels pobles en sortirperjudicat

Com ja ha passat en altres casos, laconstrucci de l'autopista significar unaprdua considerable del petit i mitj co-mer dels pobles afectats, i en conseqn-cia repercutir negativament en les econo-mies locals.

Greu impacte ambiental i pai-satgsttic

Una part de la nova via afecta di-versos espais naturals, especialment zo-nesde pinar i garriga, que quedaran totalmentdestruts. D'altra banda, pel fet d'afectarparatges naturals i rurals ben conservats,generar un impacte paisatgstic negatiu.

L'autopista en xifres-El cost de l'autopista supera els

30.000 milions de pessetes.-Cada quilmetre ens costar de

l'ordre de 500 milions.-Cada quilmetre d'autopista supo-

sa 100.000 m2 de territori.-Una autopista t un cost 10 vega-

des ms gran que una bona carretera desimilar longitud.

-Una autopista destrueix 5 vegadesms terreny que una carretera.

Les propostes alternatives-La descentralitzaci de determi-

nats serveis i equipaments a fi de fer inne-cessari davallar a Palma per qualsevolmotiu o gesti.

-La millora de la xarxa de carrete-res actuals i, especialment, l'actual carre-tera de Palma a Manacor, que perfectamentse podria desdoblar i fer cir-cumval. lacionsa qualque poble.

-La incentivaci del transportcollectiu.

-La reobertura i modernitzaci dela lnia de tren Palma-Art.

PIMEMGOB

UNI DE PAGESOS

deMgjom-Llevant

nova afress a

Qu es podria construir amb el mateix cost-Ampliaci de la carretera Palma-Manacor-Millora a 10 carreteres secundries-Reobertura de la lnia de tren Inca-Manacor-Reobertura de la lnia de tren Manacor-Art-Una nova lnia de tren entre Palma-Aeroport-s'Arenal-Construcci de 4 escoles de secundria-Construcci de 4 escoles de primria-Construcci de 6 polisportius-Construcci de 5 centres de salut-Construcci d'una planta de triatge i compostatge-Construcci de 4 depuradores-Compra d'espais naturals-Installaci de 6 biblioteques

m m .A'

3.800.000.0004.650.000.0002.000.000.0001.800.000.0002.100.000.0001.880.000.000960.000.000

3.600.000.0001.650.000.0001.370.000.0002.400.000.0001.900.000.000240.000.000

*fronnca municipal j 12 (224)

Si es canvia la seu de la Tercera Edat, que sia a millor

Els mitjans de comunicaci deCiutat del passat dia 19 d'octubre es fe-ren ress de la proposta presentada al'Ajuntament pel regidor d'Uni Mallor-quina. La notcia feia referncia a unaproposta de construir una nova seu perl'Associaci de la Tercera Edat de lanostra vila, i al mateix temps donavacompte del malestar de l'oposici per-qu considerava que Uni Mallorquinaels havia roKat la seva proposta, perla veritat s que una vegada llegida laproposta presentada per una part del'oposici -ja que no era tota l'oposi-ci- poca cosa tenia que veure amb laque presentava Uni Mallorquina.

L'oposici presentava una pro-posta d'acondicionament de ca s"Esca-leta i Uni Mallorquina proposava que,aprofitant la reforma de la plaa Nova,es construs una nova seu; per tant, ladiferncia s ben notable. El problemas que aquesta part de l'oposici queproposava la reforma no havia estudiatmassa el tema, ni els costs que aquesta

proposta suposava, si b pareix que te-nien clar que la pagaria el Govern Ba-lear i aix ho afirmen a la seva mocipresentada a l'Ajuntament.

El problema s que no hi ha capescrit per part del Govern Balear queavali aquesta afirmaci i, per tant, noes t cap aval perqu aquesta reformasigui finanada pel Govern Balear. Peraltra banda, si s ver que a nivell departit hi ha aquest comproms, semblaque seria molt difcil pel Partit Popularno recolzar la proposta presentada perUni Mallorquina, ja que aquesta s no-tablement ms beneficiosa per al col--lectiu de la Tercera Edat.

Per tant, si els grups que presen-taren la proposta d'acondicionar ca s'Es-caleta per traslladar-hi el collectiu delsnostres majors no recolzen la propostad'Uni Mallorquina -o en presenten unaaltra que millori aquesta- quedar clarque l'nic que pretenien era penjar-seuna medalla a compte de les illusionsdel collectiu dels nostres majors.

Uni Mallorquina entn que can-viar la seu de la Tercera Edat per canvi-ar no t sentit desprs de les nombrosesdespeses fetes a l'actual seu des de laseva inauguraci a mitjans dels anysvuitanta, per una seu que, encara quees fessin les remodelacions que dema-

nen aquests grups de l'oposici que hanpresentat la proposta de canvi, no esta-ria en condicions millors que l'actual.

Per tant crec que en aquest cas laproposta d'Uni Mallorquina s unaproposta que caldria tenir el suport detots els grups poltics amb representa-ci municipal, i no plantejar el que qual-c ha dit que, com que no ho hem pre-sentat noltros, que hoflnancinaMariaAntnia Munar. Crec sincerament quesi realment volen el millor per al poble iper als nostres majors han de recolzarla proposta presentada per Uni Mallor-quina, no tant sols aqu a l'Ajuntament,sin tamb a les instncies superiors.Seria molt desagradable tenir coneixe-ment que aquests grups, per quedar bdavant els seus ciutadans, voten a fa-vor i desprs fan a Ciutat tot el possibleperqu aquesta subvenci no arribi.Naturalment, jo no dubto ni una micaque aix no passar i que tots els grupsmunicipals faran, aqu i a Ciutat, tot elpossible perqu la subvenci promesaa la proposta presentada per PP iGELLO sigui una realitat i que les il--lusions dels nostres majors de tenir unaseu millor siguin una realitat.

Ignasi Umbert i Roigdel Comit d'Uni Mallorquina

La proposta d'Uni Mallorquina

Senyor batlle, senyors regidors:Assabentat a travs dels mitjans de comunicaci de la

proposta dels grups PP i GELLO, que formen part d'aquestaCorporaci, de sollicitar el trasllat de la seu social de l'anome-nada Tercera Edat, actualment ubicada al carrer Rector Pascual,a la casa anomenada ca s'Escaleta, ubicada, aquesta, al carrerMajor i propietat de l'Ajuntament i actualment seu del Serveid'Orientaci Educativa ( SMOE ) i altres serveis municipals.

Davant aquesta proposta Uni Mallorquina consideraque no s acceptable en cap manera aquest canvi d'ubicaci, jaque entenem que canviar per canviar no s la soluci idniaper l'associaci de l'anomenada Tercera Edat, ja que les actu-als condicions arquitectniques i de distribuci de les diferentssales de ca s'Escaleta no sn les adequades per sser seu d'un

collectiu tan important com s el dels nostres majors.Per aix Uni Mallorquina proposa al Ple d'aquesta

Corporaci que se solliciti al Govern Balear el finanamentnecessari per construir una nova seu per l'associaci de la Ter-cera Edat, que s'ha d'ubicar a la part de darrera de ca s'Esca-leta, tenint en compte i aprofitant l'actual reconversi de laplaa Nova, i que la faana d'aquest nou local que es far donia la nova plaa i, tamb que es tengui en compte la necessitatque aquesta faana tengui amples finestrals a fi que aquestanova seu disposi de llum natural abastament i d'una amplavisi de la plaa.

Per aix sol. licitam que es construeixi una segona plantaa l'edifici que es far darrera ca s'Escaleta, vist que la fona-ment aci de l'obra ja preveu aquesta possibilitat, i que aquestes destini a nova seu per la Tercera Edat.

En el cas que el Govern Balear fmanci aquesta nova

Poltica municipal 13 (225)

(Ve de la pg. anterior)

seu de la Tercera Edat, com pareix que s'ha donat a entendrea travs del comunicat ems pels grups membres d'aquestaCorporaci abans esmentats, que aix seria i una vegada fetel trasllat d'aquest collectiu a la nova seu., Uni Mallorqui-na proposa que l'actual seu de l'SMOE a ca s'Escaleta, estraslladi a l'immoble municipal del carrer Rector Pascual.

Aquesta proposta queda subjecta a qu el Govern Ba-lear accepti finanar el projecte amb la seva totalitat -o al-manco en un percentatge superior al 75%-, tal com han do-nat a entendre que aix ho faria per part dels grups PP iGELLO en el seu comunicat als mitjans de comunicaci.

Per tot el que he exposat vos sol.licit el vostre recolza-ment i dcnian a aquesta Corporaci que aprovi aquesta pro-posta que des d'Uni Mallorquina creim que s la ms ade-quada per donar soluci a les legtimes aspiracions d'uncol.lectiu tan important com s el dels nostres majors.

Moltes Grcies

Miquel Jaume Soler

La proposta del PP i Gello

Mateu Domenge i Guillem Llull, del Partit Popular iMiquel Vaquer, de Gent Llorencina, regidors de l'Ajunta-ment de Sant Lloren, proposen la segent moci:

Que avui a 29 de setembre de 1997 ens satisf el veu-re comenades les obres de reforma i ampliaci de la plaaNova i pensant sempre en el benestar i l'aprofitament de lmajoria de les .persones, comenant pels ms joves, amb elsmajors i els que pertanyen a la tercera edat.

I perqu tamb pensam que lo qual suposaria per partde moltes persones una gran satisfacci, proposam al Sr. Balleque sia inclosa en el primer Plenari que se celebri per la sevadiscusi i si cal sia aprovada la reforma i acondicionamentde la casa de s'Escaleta per tal que sia convertida en Centrede la Tercera Edat, que en aquests moments est ubicat alcarrer del Rector Pasqual.

El cost de l'esmentada obra, realitzats els trmits perti-nents, seria finanat a crrec del Govern Balear durant l'any1998. Segons el nostre parer aix fa que aquesta reforma espugui realitzar en el mateix temps de les obres de reforma dela plaa Nova.

Miquel Costa i Lloberaen el 75 aniversari de la seva mort

Miquel Costa i Llobera (Pollena 1854-Palma 1922) s, juntament amb JoanAlcover, el poeta que fou consideratdurant molt temps mxim exponentde la poesia catalana a Mallorca. Lesgeneracions posteriors es formarendins el mest ra tge d 'ambdsescriptors i conformaren all que s'haanomenat l 'Escola Mallorquina.De famlia benestant de terratinentspollencins - propietaris de Formentor,a ms d'altres finques importants -cursa el batxillerat a l'Institut de

VIDAPalma, on rep la influncia de JosepLlus Pons i Gallarza. Comena lacarrera de dret a Barcelona (1872 -1875), per una profunda crisireligiosa li fa interrompre els estudis.Torna a Mallorca on porta el tipusde vida que correspon a la sevasituaci acomodada.De vocaci sacerdotal tardana, als 31anys decideix anar a Roma per tald'estudiar teologia a la UniversitatGregoriana. s ordenat de prevereel 1888, als 34 anys, i torna a

Mal lorca el 1890. Guanya unacanongia pontifcia a la Seu deMallorca el 1909 i s nomenatprofessor del Seminari Conciliar dePalma. Absorbit per les tasquesprpies del seu ministeri, dins elsdarrers anys decreix la seva dedicacia la literatura. Amb la mort delgerm Mart (1918) i del pare (1919),s'accentua la seva esterilitat literria.Mor en el convent de les Tereses dePalma, d'un infart, mentre predicavael panegric de santa Teresa.

OBRADe gran precocitat literria, als 21 anys ja havia escrit la sevacomposici ms aplaudida, El pi de Formentor. Pass perdiverses vacillacions lingstiques que motivaren ('alternanciade la llengua catalana amb la castellana. Fou nomenatMestre en Gai Saber a Sant Mart de Canig el 1902.El pi de Formentor figura en el seu primer volum publicat,Poesies (1885), al qual segu De l'agre de la terra (1897). Ttamb una incursi en el domini de la prosa amb Tradicionsi fantasies (1903).Amb Horadanes (1906), llibre que cont l'admirable oda Alsjoves, assoleix el punt mxim de la seva producci i fa unaimportantssima aportaci a la literatura catalana. El llibre,escandit en metres clssics d'una rotundidat colpidora,mostra una clara voluntat de portar el mn clssic grec i llat

Als joves (fragment)

L'art veritable s sa, gallara i noble,tal com Apol.lo amb ctara

i amb sageta potent. T ia bellesa,la joventut de l'nima,

la claredat, {'ardida fora, l'hbilmaneig de fibra harmnica,

i l'arc terrible del bon dret que matala serp del fang malfica.

Tal vos somriga l'ideal, oh joves,unint el seny amb l'mpetu,

i amb gran serenitat, que s la divisadeia potncia mxima.

Ah! Els forts vnen de forts. Alau l'emblemade l'avior Ilegtima,

que cada poble sols ateny son astreseguint per la seva rbita.

Siau qui sou; mes no atiant vells odisde raa, ni amb emftiques

declamacions lloant tot lo que s vostre,fins les mateixes lceres...

Siau qui sou; mes no us tanqueu, ombrvols,dins una llar histrica

sens horitzons. Volau sobre les terresenfora, amunt, com l'guila I

Ella ama el niu de les maternes roques,per amb gran vol arranca-s'hi

i, travessant mil horitzons, dominaespais de llum esplndida.

Per planes, mars, abismes i muntanyes,amb vista potentssima,

tantost afina desitjada presa,impetuosa llana-s'hi

de la regi del llamp. Mes no trasmudad'essncia l'au indmita.

Ans b, de tot lo que trescant aferra,gustant-ne fibres ntimes,

se n assimila la potncia, i tornacap a son niu ms guila.

a la poesia autctona. Aquests versos es defineixen per unagran contenci i sn la gran aportaci mallorquina almoviment noucentista catal.El 1907 publica una segona versi, ampliada, de Poesies iviatja per orient i Terra Santa. Fruit d'aquest viatge ser unnou llibre, Visions de la Palestina (1908), on malda per portarel versicle bblic a la llengua catalana. La resta de la sevaproducci en catal sn obres pietoses i poemes decircumstncies. Tamb s important, per, la tasca tericacontinguda en la conferncia de 1904 La forma potica,pronunciada a l'Ateneu Barcelons.Josep M. Llompart ha aplicat a la poesia de Costa tressubstantius que la defineixen: bellesa, elegncia i reserva.Public tamb un volum de poesia castellana, ricas i unllarg poema d'inspiraci modernista, La deixa del geni grec.

El pi de Formentor

Electas ut cedri,Mon cor estima un arbre: ms vell que l'oliverams poders que el roure, ms verd que el taronger,conserva de ses fulles l'eterna primaverai lluita amb les ventades que atupen la ribera,

com un gegant guerrer.No guaita per ses fulles la flor enamorada;no va la fontanella ses ombres a besar;mes Du ung d'aromes sa testa consagradai li don perirono l'esquerpa serralada,

per font la immensa mar.Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,no canta per ses branques l'aucell que encativam;lo crit sublim escolta de l'guila marina,0 del voltor que puja sent rala gegantina

remoure son fullam.Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;r e vinda perles roques sa poderosa rel.T pluges i rosades, i vents, i 11 urn-arde nta,i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta

de les amors del cel.Arbr sublim! Del geni n's ell la viva imatge;domina les altures i aguaita l'infinit;per ell la terra s dura., mes besa son ramatgelo cel que l'enamora, i t et llamp i l'oratge

per glria i per delit.Oh s: que quan a lloure bramulen les ventades1 sembla entre l'escuma, que tombi lo penya I,llavors ell riu i canta ms fort que les onades,i triumfador espolsa damunt les nuvolades

sa cabellera real.Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,com a penyora santa, dur jo el teu record.Lluitar constant i vncer, regnar sobre l'alturai alimentar-se i viure de cel i de llum pura...,

oh vida! noble sort!Amunt, nima forta! Traspassa la boiradai arrela dins l'altura com I arbre dels penyals.Veurs caure a tes plantes la mar del mn irada,i tes canons valentes 'niran per la ventada

com l'au dels temporals.

|-tOOV,t,"

^gr

Exxuxm*

Mfgu< Cost ( c

ConsellIHM de Mallorca

Cultura i Patrimoni Histric

Lloren Villalongaen el centenari del seu naixement

Lloren Villalonga (Palma 1897 -1980), important novellistamallorqu, de qui enguany secelebra el centenari del nai-xement, mostra, dins el seu procscreatiu, uns inicis propers aAnatole France i prest esconsolidar dins una estticaproustiana. El sedueix la troballade Proust que diu que no hi hams paradisos que els paradisosperduts. Una activitat periodstica,vasta i constant, el fa collaborar coma articulista a El Da, Baleares, ElCorreo Cataln, Destino, etc. Adiverses publicacions immortalitzel pseudnim Dhey, emprat tambper signar algunes novelles.La seva projecci novellsticas'inicia amb Mort de dama

(Palma 1897 -1980)

VIDA(1931), on contempla a la llumsuau de l'humor o amb pinzelladams agra d'esperpent i stira, elprocs de decadncia de la societatmallorquina. Desprs, assumeix ladirecci literria de Brisas (1934-1936), revista illustrada que foudecapitada per la Guerra Civil.S'enlluerna transitriament amb elpensament feixista per, abansd'acabar la guerra, es tanca dinsun exili interior del qual noms surtdesprs de la Segona GuerraMundial.La seva vasta producci abastaquinze novelles, cinc llibres derelats i cinc volums de teatre. Unaobra marcada per la reflexicontinuada sobre el procs dedecadncia de la civilitzaci

occidental. Entre les seves obresms importants cal esmentar :Beam (1956), L'hereva de donyaObdulia (1964), Desbarats (1965), laquasi autobiograf ia Fa/sesmemries de Salvador Orlan (1967) iEl misantrop (1972). Va obteniralguns premis literaris: el Ciutat dePalma de Novella, el PremiNacional de la Crtica, el PremiNacional Narcs Oller i el PremiJosep Pla.Beam, la seva millor obra, s'hatradut a moltes llenges i tversions en itali, hongars,francs, angls, noruec, alemany,neerlands, xins, vietnamita i enalfabet Braille.

Beam (fragment)

La bellesa s una fora trgica. Elpaganisme pretn que sl'alegria de la vida. Per a mireprsenta la tristesa. ElRenaixement situava la intensitatdel plaer artstic per damunttotes les coses. Quina aberraci,amic! Els antics ens han deixatgracioses escultures d'animals,xots innocents, nobles cavalls ivaques pacfiques. En sortir devisitar la fauna que es conservaal Museu Vatic us sentiu l'nimalleugera com desprs d'un bany

de puresa. Els artistes quecrearen tan belles escultures nopretenien treure les coses de llocni actuar damunt la nostrasensibilitat d'una maneradesmesurada. Ells, s, foren unsvertaders clssics. El desassosseci el pecat comencen ambl'entronitzaci de l'humanisme.S'ha dit que l'art tot hoennobleix, per com msartstica, com ms delicada siguila representaci de la bellesafemenina, amb ms intensitat

parlar als sentits de l'home. Ladona amable i modesta,convenientment vestida, encaraque perillosa, pot sser tambuna nota pura i consoladora. Ladona divinitzada, la Venus,constitueix un sacrilegi. Els quiafirmen que l'art s sempre pursn o hipcrites o retrics sensesensibilitat. L'art s de vegadesuna e m b r i a g u e s a . Lestemptacions de sant Antoni, lesde Pafnuci, sn plenes de bellesa;Lucifer era bellssim

1 v VI M_ VTUAUiVjA

MORTrifviAG^O

l i lKI . IOTEU-$(>#&*

; MAU ORCA

*

LXOtwnf VlUJUtHM*

BEARN

De la Introduci de Mort de dama

"El barri s venerable, noble isilencis, amb carrers estrets icases amples, que semblendeshabitades. Entre les voladesdels casals, el cel fa vibrar el seublau llumins com una llanada.L'herba creix entre les juntes deles pedres, amples com a lloses.Rompen el silenci, de tard en tard,remors de campanes.Pel barri, no hi passa ning. "Elsveritables habitants d'aquestscarrers sn els gats", ha ditSantiago Rusiol. Mallorca s unpas privilegiat per als ssersgatescos. El gat exigeix silenci,ordre i netedat, com un filsofescolstic: els renous del mn noel deixarien meditar. Els gats i elscanonges guarden analogies. Aixhan triat el mateix barri.L'aristocrcia, la burgesia, tambanhelen reposar. L'escenari sapropiat. No descriur unavegada ms com s una antigacasa mallorquina; poc ms omenys, igual que una lleonesa ocatalana. Bells quadres en el quals,de sobte, no es veu qu hi hapintat; cadires de reps i llitsbarrocs, amb cortinatges dedoms. Aquests llits tenen moltsde matalassos: s'hi dorm molt b.A l'altre cap de la ciutat, als

afores, pel Terreno, per Gnova,s'hi belluga un mn colonial,compost de pintors, turistes isenyores que fumen. Sn gent;;estrarvyes, que es banyen al'hivern i viuen d'esquena a lareligi'. Fabriquen cocktailsendiablis. Donen balls i tes. Elbarri antic fingeix ignorar-ho..Sense valor ni desigs per declarar-los batalla, opta per declarar-losinexistents. "Creis, Monsenyor,que el mes que ve serem a Frana,restablerts en els nostresprivilegis?", demanava, per all el1792, un vell prelat a un companyd'emigraci. I replicava l'altre,prenent un pols de rap:"Monsenyor, no hi veig capinconvenient." Alguna senyoretaindgena, en els tes quasi litrgicsdel casino, demana ja cocktails deginebra i vermut. Dues, alcarnaval, s'atreviren a encendreuna cigarreta. L'aire est carregatde presagis... Per el barri anticno se n'adona. A les platgesestava privat que els homespassassin a la part de les senyores.Les americanes escamotetgenaquesta llei passant elles a la partdels homes. Tal volta qualquemallorquina exaltada les imita.Per el barri antic no se n'adona. "

IMSConsell

RM de MallorcaCultura i Patrimoni Histric

Cl*ta (iate* iMVtlrS'J

LLORENVH1MONG

lUnstmnpItes iWKH.U.2

tHtf11 iMwll

d Ml tnt ftouL

etiMitt

IRelats

ELMISANTROPft* >

*62

*fI JI ^ dest turstic j] I 18 (230)'

Qui s, qu fa, com actua l'associaci hotelera Badia de Cala Millor?

L'associaci hotelera Badia deCala Millor s una de les associacionsdel nostre municipi ms actives, con-solidades i amb ms pes per fer pres-si a favor dels interessos que defensa.Per conixer ms a fons l'associaci,pionera en molts temes com el de lapromoci, parlrem amb el seu gerent,el Hrend Ignasi Umbert.

Qui s quiPresident: Pedro Candas RamisVice-president: Gabriel Tous VivesSecretari: Juan TudelaResponsable de promoci: Antonio RoigTresoreria: Jos FusterGerncia: Ignasi Umbert

Estan registrats 53 allotjamentsturstics en l'associaci hotelera Badiade Cala Millor, dels quals hi ha: 1 hotel*****, 3 hotels ****, 18 hotels ***, 3hotels **, 5 hotels *, 7 aparthotels ***,13 apartaments turstics i 3 hostals.

Uni i fora

Associaci s uni i aquesta unidna fora. L'associaci hotelera cercafer-ne principalment en aquests camps:

* Representaci i defensa dels in-teressos dels associats.

* Promoci i gesti.* Recerca de solucions i negoci-

aci de millores a la zona directamentamb l'administraci.

* Assessorament i canalitzacid'informacions d'inters general per alsassociats, marc legal, normativa d'allot-jament i propostes vries.

Activitats programades actualment defornia regular al llarg de l'any

* Festa del turista* Actuacions diverses a places

de Cala Millor* Etapa de la Challenge Volta a

Mallorca* Regata de globus aerosttics* Esdeveniments esportius: tor-

neig de tennis ATP, Skins Game* Edici de fullets, guies, pl-

nols...* Assistncia a fires

turstiques* Collaboraci a

esdevenimentsL'associaci hotele-

ra Badia de Cala Mi-llor, juntament ambles 22 associacionshoteleres que existei-xen a Mallorca, s'or-ganitza a travs de laFederaci Empresa-rial Hotelera deMallorca; les d'Espa-nya formen ZON-TUR, associaci es-panyola de zones tu-rstiques, que funcio-na a nivell estatal.

Finanament* Quotes

* Subvencions i ajuts de les dife-rents administracions

Creaci de l'associaciEls primers propietaris que cons-

truren hotels a Cala Millor ja inturenl'avantatge d'unir-se per aconseguir elsseus objectius i aix sorg UNEMHOS;ms tard volgueren plasmar aquestauni dins un nou marc jurdic per tald'obrir-se tamb a noves possibilitats.

El maig de 1977 es convocarentots els hotelers de la badia de CalaMillor i la nova associaci hotelera dela Badia qued constituda per assem-blea general, complint enguany el seu20 aniversari.

L'associaci ha jugat un paperimportant en la resoluci de temes comla depuraci de les aiges residuals, laconscienciaci sobre la neteja i el man-teniment de la zona, ha fet pressi per-qu es millors la seguretat ciutadana,els serveis pblics de correus i ensenya-ment, l'acondicionament de les paradesdels serveis pblics, la formaci de tre-balladors, l'organitzaci de cicles mu-sicals, exposicions, etc... De totes aques-tes accions i de tots els esdevenimentsque programa, organitza i realitza l'as-sociaci volem saber ms del referent ala promoci i comercialitzaci de lanostra costa.

Promoci i comercialitzaci de CalaMillor

Com es ven Cala Millor en con-junt actualment?

Cala Millor s un producte moltben acceptat en aquests moments dinstot el que s el mercat centreeuropeu,com tamb ho s el conjunt de les Bale-ars. La seguretat, el clima, el preu i tam-b la proximitat geogrfica fan que CalaMillor sigui un dels primers destins tu-rstics d'Europa.

T algun tret diferencial de laresta de destinacions de les illes que

f Sant Lloren, dest turstic 19 (231)pugui actuar d'atractiu per escollir-laen lloc d'un altre indret de l'illa? Al-cdia, per exemple, a ms de l'ofertacomuna a totes les zones de l'illa fa fei-na per ser un dest que ofereix natura,ecoturisme, excursions, ecohotels, pro-mocionant-se amb el parc natural del'Albufera. Pensa que Cala Millor ofe-reix alguna cosa per ser escollida en-tre les diferents zones de l'illa?

La planta hotelera s una de lesmillors de Mallorca, la majoria d'hotelssn de 3*** o ms, i els ms antics s'hanacollit a plans de modernitzaci.

Aix com la zona d'Alcdia espromociona com a dest ecolgic, no-saltres des de l'associaci treballam perdur activitats de qualitat a la nostra zo-na, com sn esdeveniments esportius deress internacional: enguany el torneigde golf, i el torneig de tennis ATP. Tam-b hem impulsat el projecte de l'audito-ri de sa Mniga.

No es concentra tot l'esfor enpromocionar un aspecte de la zona sintotes les possibilitats que dna.

De quina forma es fa aquestapromoci?

Hi ha dos camins diferents: la pu-blicitat directa, edici de fullets i distri-buci de material publicitari, camisetes,mapes, clauers, etc... Tamb aqu situ-arem l'assistncia a fires turstiques (en-guany FITUR, ITB, WTM Londres,Leipzig, Frankfurt, Bilbao). Hi acudimgeneralment amb un stand propi.

De forma indirecta realitzam lesdiferents activitats abans esmentades:regata de globus, etapa Challenge, tor-neig de golf i altres...

Es t en compte la resta del mu-nicipi a l'hora de la confecci de fu-llets, com el folklore de la zona, con-junts de restes arqueolgiques... ?

No, ens centram en el nucli cos-taner i en la idea de sol, platja i serveis.s difcil mostrar els jaciments arqueo-lgics i despertar-ne l'inters entre elsclients que t Cala Millor, i el mateixpassa amb les poblacions de Sant Llo-ren, Son Servera o Son Garri. Sn as-pectes importants per nosaltres, per nodesperten l'inters del visitant mig quepassa deu dies a Cala Millor.

Es aquest el turisme que volem?No s'ha pensat en propostes per atreu-re el turisme cultural, de congressos,esportiu... a ms de l'actual turisme desoli platja?

S'ha pensat i provat l'experinciade concerts a l'hivern als hotels, de ferexposicions de pintura, crear certmensfotogrfics, etc. a Cala Millor i no fun-cionen, no hi participen els turistes. Feimfeina en una guia de passeig. Hem depensar que no comptam amb recursosper fer grans esdeveniments culturalsque per ells mateixos atraguessin un certtipus de turisme, ni comptam amb do-blers suficients. Sense cap dubte que di-versificar les ofertes de possibles acti-vitats a Cala Millor s un objectiu del'associaci i que no resulta gens fcil.A la pregunta de si s aquest el turismeque volem, s el que tenim, feim feinaper conservar-lo i millorar-lo. L'excsd'oferta de places fa que venir a les IllesBalears sigui molt fcil i assequible pertothom ara per ara s difcil tenir el quevolem, zones verges desmassifcaci,

desestacionalitzaci de la temporada,preus ms alts, ms avantatges per al'hoteler front al TTOO. La realitat tan-mateix s que cada cop hi ha ms pla-ces turstiques, fet que no fa ms quecontribuir a la baixa dels preus.

Quina s la situaci a l'horad'establir preus de l'hoteler i del touroperador? Pot l'associaci intervenird'alguna forma per a una poltica depreus conjunta per a la zona que re-presenta?

Ni la nostra associaci ni cap al-tra pot intervenir per establir una pol-tica de preus conjunta per a una zona iest penalitzat per llei el fer-ho.

A l'hora de la negociaci del preual qual es vendran les estades a l'hotel,l'hoteler est molt condicionat al queofereix el Tour Operador i si no accep-ta pot quedar-se sense el contracte devenda. Els TTOO tenen moltes ms pla-ces on poder comprar.

Els TTQO tenen el doble joc dedemanar una millora i no massificacide les zones existents, per a la vegadaels conv que es donin aquests fenmensper qestions econmiques bvies.

L'associaci est fent feina permillorar el camp legal de negociaci delscontactes hotel-agncia, amb les asso-ciacions a les quals pertany, per el mer-cat dins el qual treballam est foradominat per les agncies de viatgesmajoristes que sn les que creen els vi-atges als diferents destins. Des dels anys60 es treballa depenent dels TTOO iaquesta s la nostra situaci actual.

Isabel Llodr i Rafel Umbert

Tot per tuNovetats tardor '97

* Alfa-hidroxicids (AHA)Renova la pell difumina les taques i les rues

* Presentaci dels nous productes de fruites i ecolgics

Carrer de Sant Lloren, 47 Tel. 838255

lf Biblioteca j 20 (232)

Centre Coordinador de BibliotequesBiblioteca municipal Mossn Salvador Calms

Novetats tardor '97

0 Generalitats* Grau/Gabaldn

Una aproximaci al treball cientfic* Tous/Colom/Flaquer/Sureda

La biblioteca municipal: guia de visita* TREMCAT

Diccionari de neologismes* J.M. Escol

Diccionari de llatinismes i expressionsclssiques

* Enciclopdia catalanaAnuari 1996

1 Filosofia* Cortina/Martnez

tica* Jos Guardia

Todo sobre la drogadiccin

2 Religi/Teologia* Franche Culdaut

El nacimiento del Cristianismo y elgnosticismo. Propuestas.

* Pepe RodrguezLas sectas hoy y aqu

3 Cincies socials* Natalia Lpez Torroja

La feina de buscar feina* Escartn/Serrano

La dona en la Mallorca contempornia* Antoni Gili

Aportaci al canoner popular de Ma-llorca

5 Cincies pures* J.M. Brotons

Guia de passeig del parc natural deMondrag

* Pep Coll MontserratGuia de passeig del parc natural de SaDragoncra

* Costa/RogerManual de l'home del temps. Iniciaciacia la meteorologia

6 Cincies aplicades* Matilde Delgado

Histria de la rdio a Mallorca 1933-1994

7 Belles arts/Jocs/Esports* Canyelles/Tramullas

Aprenem jugant* Bartomeu Artigues Febrer

Consumatum est: marxa fnebre* Baltasar Moya Sancho

Maria: marxa fnebre* Vives/Batle/Alcover

La Balanguera: msica coral* Tortell/Aguil/Company

Aubada: msica coral* Rodrguez/Manila/Cresp

Can de bres per a una princesa ne-gra; La princesa que habitava al cord'una poma; Llimones de sant Jeroni;El ball de sant Ferriol; Sa can de sesmentides; Copeo de muntanya

8 Filologia/Literatura* Nadal/Prats

Histria de la llengua catalana I* Nadal/Prats

Histria de la llengua catalana II* Paul Auster

La msica de l'atzar* James Cowan

El somni d'un cartgraf* Peter Mayle

Un any a la Provena* Tom Wolfe

Ponche de cido lisrgico* Dami Ferr Pon

Escrits sobre Lloren Villalonga* Llus Calvo

L'estret de Bering* Jaume Pomar

Lasnia de les hores* Maria Jan

La dona discreta* Jeroni Saloni

Mossatge

* Antoni SerraLa insostenible levitai dels cossos

* Valent ValencianoUn viatge a Canarrossa

* Soledad PurtolasUna vida inesperada

* Pedr ZarralukiHotel Astoria

9 Geografia/Biografia/Histria* Marta Lpez

Diana. Reina de corazones* Josep Massot i Muntaner

Mallorca durant la guerra civil* Pere Gabriel

El moviment obrer a les Balears* Pere Fullana

Mallorca durant el segle XIX* David Girard

L'oposici al franquisme a les Balears* Juli Moreno Garca

El Cercano Oriente* Thomas Idinopulos

Jerusalen: historia de la mas santa delas ciudades, visita a travs de les luchasde judos, cristianos y musulmanes

* Francesc Canals23 judicis a Binissalem entre els anys1379-1382

Obres infantils/Coneixements* Victria Seix

Juga amb la natura* Llins/Sadurn

Crea i recicla* Maria ngels Julivert

Primats* Maria ngels Julivert

Rapinyaires* Mn meravells

Mil milions d'insectes* James Pruner

La vaca

(Continua a la pg. segent)

b i b I i o teca/A n i ve rsa ris ] j 21(233)~1

(Ve de la pg. anterior)

Llibres d'imaginaci (7-10)* Graham Greene

Quatre contes sobre rodes* Clia Riba

Llegeix-me si us plau* Antoni M. Alcover

El gallet, l'anyellet, la godineta i el drac* Antoni M. Alcover

De quan el Bon Jess i Sant Pere ana-ven pel mn

* Antoni M. AlcoverN'Espirafocs

* Antoni M. AlcoverLes tres germanes i els nou gegants

* Antoni M. AlcoverEn Gost Lladre

* Antoni M. AlcoverEn Tia del forn d'en Mata-ronyes

Llibres d'imaginaci (11-14)* M.M. Domnguez

El castell sense-nom-ni-lloc* Teresa Duran

A les fosques* Anton Cortizas

La bruixa sense curruixa* Jaume Ribera

Un problema de nassos

Literatura juvenil* Xavier Vemetta

Somni de Tanger* Dennis Covington

Llangardaix* Enric Larreula

Terres verges

Horari de la bibliotecaDilluns/dimarts de 16 a 20Dimecres/dijous de 16.15 a 20Divendres de 16 a 19

Tal dia com avui

ARA FA 75 ANYS* Que l'Ajuntament acord com-

prar els solars on posteriorment s'ubi-caria la plaa Jaume Santandreu, o deca na Pisca.

ARA FA 70 ANYS* Que l'Ajuntament va comprar

un solar a Son Garri a fi de construir-hi un pes per al bestiar.

ARA FA 45 ANYS* Que Apol.Inia Gari va ocupar

la plaa de comare.

ARA FA 30 ANYS* Que es va aprovar el Pla Gene-

ral de la Zona Costanera.

ARA FA 25 ANYS* Que un Orde Ministerial deter-

min que l'Escola Graduada de SantLloren es converts en Col.legi Nacio-nal Mixte Comarcal.

ARA FA 20 ANYS* Que les campanes es toquen

pitjant un botonet.

ARA FA 15 ANYS* Que en Miquel Vaquer va pre-

sentar el seu partit, Alianza Popular.* Que en Bartomeu Pont va pre-

Josep Corts

sentar el seu partit, el Centro Demo-crtico y Social.

* Que l'Ajuntament acord com-prar els terrenys per al polisportiu es-colar. Encara ara no est fet.

* Que el Consell General Inter-insular aprov el canvi del nom del po-ble, que oficialment encara es deia Sanlorenzo de Descardazar.

* Que se celebraren les eleccionsgenerals que donaren la majoria abso-luta al PSOE. A Sant Lloren va gua-nyar AP.

ARA FA 10 ANYS* Que la Corporaci acord la

creaci d'un Museu Arqueolgic Muni-cipal i tamb un Patronat per regir-lo.El director havia d'sser Alfred FrancescFuster Arnau, per la cosa no va anarenvant.

* Que s'inaugur la depuradorade Sa Coma.

* Que Francesc Sapia dirigeixla banda de msica de Sant Lloren.

ARA FA 5 ANYS* Que en Pedro Treufoc va obrir

un bar/cafeteria a la carretera de SonServera.

* Que Guillem Pont va publicarun llibre sobre l'experincia educativade Ses Sitges.

Maria Bel Pont Rierabibliotecria

UltramillorI/IQJ Agncia de viatges del grup A, ttol 999

s> Carrer del Sol, 10Cala Millor (Mallorca)

Tel 585720

Si lleu... ] j 22 (234)

MOTS ENCREUATS

5 4 5 6 7 8 S I lg

Horitzontals: 1.-Manca de prudn-cia. 2.-Nom de lletra. Dit del qui usava lafona com a arma. Du egipci. 3.-Smboldel nitrogen. Defecte del suro que es ma-nifesta en uns forats plens de polsim. Fercrits. 4,-Gos. Consonant. Herba mediter-rnia de la famlia de les labiades, prpiade llocs rids. Consonant. 5.-Sentit ambqu es perceben els sons. Vent que durapoca estona. 6.-Tenir amor a una cosa.Persona que t el domini d'una cosa. Licorque s'obt destillant una mescla fermen-tada de melasses i suc de canya de sucre,al qual es dna amb caramel un color ver-mells. 7.-Dues consonants. Enderrocarfins arran de terra, sense deixar pedra so-bre pedra. Smbol del bor. 8.-Aparell fas-tus. Cinc-cents. Membrana fina que co-breix els intestins. 9.-Mig tem. Conjuntde les quatre ales o braos d'un mol devent. Smbol de l'alumini. La quarta. 10.-Digne del mxim respecte. Part d'un or-meig de pesca on van enganxats els suros.11.-Consonant. La segona. Nitrogen. Re-cobrir amb una capa de crom. 12.-Nodrsamb llet. Consonant. La quinta.

Verticals: 1.-Unitat monetria delJap. Persona que toca l'arpa. 2.-Milcinquanta. Preparaci de fruita, sencera oa talls, bullida amb sucre. Cinquanta. 3.-Petit rem de pala ampla. Mil. Gla. 4.-Con-sonant. Revestir de drap. Nom de lletra.5.- Ostentaci. Que passa ras. 6.-Notamusical. Terminaci verbal. Les conso-nants de pota. La primera. 7.-Amanidad'enciam. Smbol del crom. 8.-Que t elsnervis fcilment excitables. Consonant. 9.-Fer cries. Forn per a calcinar emprat pelsalquimistes. lO.-Iode. La primera de dit.

Conjunt d'arrels. 11.-En aquest moment.Nota musical. Cinquanta. Nom de la di-novena lletra de l'alfabet grec. 12.- Bara-na d'una escala.

SoluciHoritzontals.-1.-Imprudncia. 2.-

Ela. Foner. Ra. 3.-N. Gra. Cridar. 4.-Ca.N. IVA. R 5.-Oda. Airada. 6.-Amar. Amo.Rom. 7.-Rp. Arrasar. B. 8.-Pompa. D. Tela.9.-It. Aspa. Al. D. lO.-Sagrat. Nato. 11.-T. E. N. Cromar. 12.-Alletar. R. U.

Verticals.- l.-Ien. Arpista. 2.-Ml.Compota. L. 3.-Pagaia. M. Gel. 4.-R. R.Drapar. E. 5.-Ufana. Rasant. 6.-Do. Ar. Pt.A. 7.-Enciamada. Cr. 8.-Nervis. R. 9.-Criar. Atanor. lO.-I. D. Arreiam. 11.-Ara.Do. L. Tau. 12.-Arrambador.

BROU DE LLETRES

R RK PH BC GE FF DT LS GA CR 0M AL EC RF AM A

II0P

RENVDONZELL

LBERBENAAMBETGP

CCNER0CSUSARJUC

M0D0SARITJAOR

E0

ISNDLR

S

T

QLLLARA

T0ICIASSINEVARL

SDIN

NLAN

AATLFAJ

ADAALRTEIOGATCK

AT

ZAV

AR

AJUCNGDM

0TIREAT

IENIREIB

P RM LN AT VL AF DA AR NI JG 0O FL AA LH UP O

Apa! a cercar dins aquest brou delletres els noms de deu herbes de les illesBalears.

SoluciPorrassa, aritja, calada, atzavara,

orenga, ravenissa, berbena, donzell, falgue-ra i farigola.

Maria Calms

Telfons

Ajuntament 56 90 0356 92 00

Policia municipal 56 94 11Policia nacional 55 00 44Gurdia Civil 56 70 20Casa de Cultura 56 90 83Unitat Sanitria 56 95 97P.A.C. Son Servera 56 71 68Ambulatori Manacor 55 42 02SonDureta 289100Escola 56 94 83Bombers 55 00 80Urgncies 061Jutge 56 90 46Clavegueram 810359S.M.O.E. 569549Ca ses Monges 56 90 83Funerria 52 60 53GESA (oficines) 554111GESA (avaries) 84 33 33Grua 55 03 44Hisenda 553511Teatre de Manacor 55 45 49Parrquia 569021Oficina Atur 552081Telfon de l'esperana 461112

JoieriaFemenias

llistes de nocesobjectes de regal

Rector Pasqual, 8Sant Lloren

^H

& El temps d'octubre | 23(235)

Ca n

DIA TEMPERATURAmxima mnima

1 28 202 30 193 30 164 29 165 27 166 28 187 28 188 28 179 31 1910 29 1711 29 1912 19 2213 19 1314 21 1315 24 1216 23 1117 24 1118 25 , 1919 24 1520 30 1521 26 1022 25 1723 23 1724 23 1525 22 1526 23 1327 24 1328 17 1329 16 1030 19 1031 20 11

Xesc Estaci pluviomtrica B-480 Sant Lloren des Cardassar

HUMITAT RELATIVAmxima % mnima

91 51100 4498 4291 3691 5195 5398 5396 4596 53

100 3691 5089 3587 5292 4676 4891 4891 5380 6591 6296 6687 4295 6194 5693 5894 5996 6696 6294 6192 5374 4593 55

Resum comparatiu 1997 1996

Cel ser 11 15Cel cobert 07 06Celnuvolat 13 10GeladesCalabruixBoirades

--2 3

Tempestes 5 4Temperatura mxima 30'7 27'5Temperatura mnima 10 5'5Temperatura mitja 20'2 16'5Temperatura mxima mitja 24'9 22' 1Temperatura mnima mitja 15 '6 11Pluja a Sant Lloren 7 1'4 1 67Pluja acumulada de l'any 262 567

EL VENTvelocitat mxima direcci km/dia

18 NE-SE 7218 Variable 6420 SE 8519 SE 8619 E 9321 SE 7632 S-SE 7426 W 8826 W 10624 W 8820 E 7545 NW 17734 N 13124 . N 7632 W 10324 SW 7923 E 7525 E 24618 E 8731 SW 10027 W 17932 E 6819 NW 3521 Variable 6514 SW 5013 W 3624 W 8222 SE 2356 NE 20036 N 15123 NE 104

La pluja en el terme municipal

Son Sureda 77'5Son Vives 87Son Carri 58Son Roca 67Son Costes 71Sant Lloren 71 '4Sa Fontpella 67Ses Planes 89Es Recreo 104Infern 130

Xesc Umbert

f L s ta m pes llorencmes 24 (236)

Porqueria

Realment no caldria fer gaire co-mentaris, ja que en aquest cas les foto-grafies parlen per elles mateixes i no ne-cessiten explicacions aclaridores. Aixi tot, emper, encara que noms siguiper acabar d'omplir la pgina, vull afe-gir dos mots a les imatges.

El primer cap als qui tericamentse'n cuiden del punt verd, siguin pol-tics, tcnics o empreses concessionri-es, que ja no ho s i la veritat s quem's ben igual. No s com no estan em-peguets de tenir una porqueria com a-questa a una de les zones ms transita-des de la vila: ben al costat de la unitatsanitria. Si no tenen gens de gust perl'esttica, que a la vista est que s aix,almanco que tenguin un poc de respecteenvers els malalts, que l'nic que podenesperar mantenint aquest merder s quees converteixi en un focus d'infeccionsd'imprevisibles conseqncies.

L'altre mot va dirigit als usuaris

Text i fotografies: Josep Corts

desaprensius que tenen la barra d'em-prar el punt verd com a femer. Aquestaxarxa de punts de recollida de materialest destinada al reciclatge i, per tant,no cal tirar-hi els trastos vells ni la robaespelleringada. Donant part a l'Ajunta-ment un cami passar, un pic al mes, arecollir la ferralla per la prpia casa ise l'emportar on calgui; aix s ms c-mode per als usuaris i no fa mal a lavista, apart que evita el perill que elsal.lots, jugant, es facin mal.

Uns i altres, per tant, tenen laculpa que el Pou Vell s'hagi convertiten un femer. L'antiga aspiraci que fosel centre de recordana de tAngelina ien Belluguins de cada vegada est mslluny, perqu per estar enrevoltats degeleres, televisors, cartrons, trastos ipedaos val ms que segueixin dormintdins les pgines de Flor de Card, talcom els va deixar son pare, Mn. Salva-dor Galms.