1.1 hipòtesis del treball2 1.1 hipòtesis del treball els mitjans de comunicació no tan sols...

1

Índex.

1. Introducció:

1.1 Hipòtesis de treball.................................................................. 2- 31.2 Presentació del tema............................................................... 4- 51.3 Objectius.................................................................................. 5- 61.4 Metodologia.............................................................................. 61.5 Temporització........................................................................... 6- 7

2. Marc conceptual

2.1 Concepte i evolució de l’ Anorèxia i de la Bulímia................... 8- 102.2 El paper de la publicitat...........................................................10-132.3 L’art com a teràpia en els trastorns alimentaris.......................13-16

3. Descripció de les tècniques

3.1 Proposta educativa per treballar a l’aula..................................16-17 3.1.1 Presentació Power Point i carpeta...................................17-19 3.1.2 Activitats...........................................................................20-79

4. Conclusions i propostes.............................................................79-80

5. Relació dels materials continguts en els annexos...................80

6. Bibliografia i fonts documentals................................................81-82

2

1.1 Hipòtesis del treball

Els mitjans de comunicació no tan sols informen de la realitat, sinó que la creen sumintaixí els seus receptors en una certa indefensió per les noves jerarquies de valors queIntrodueixen.Tot i que el contingut de determinades pel·lícules i programes en general crea unsestereotips d’herois vinculats a unes determinades estètiques, el màxim exponentpersuasiu dels mass media és la publicitat i, dins d’aquesta, l’eslògan. En aquest sentitnomés cal constatar que aquesta paraula es deriva del verb angles to slog que significamaxacar, la qual cosa ja ens dóna una idea de la finalitat que hi ha darrera de la publicitati que es duu a terme mitjançant la repetició reiterada d’uns continguts, generalmentassociats a un producte i al seu consum. Es considera que la publicitat, capaç demodificar comportaments en els éssers adults, té una influencia encara més gran enmentalitats adolescents ja que no disposen ni dels filtres del criteri propi, ni del’experiència que només es pot derivar de l’edat. També necessiten identificar-se a undeterminat grup i per això poden ser gregaris, la qual cosa els duu a imitar usant elconsum que els reverteixi la imatge del que pretenen ser, igualment l’aparença física ésun mitjà d’expressió – com que la gent jove no disposa de poder o autoritat per aexpressar-se, la indumentària, l’estil de roba que empra, substitueix la capacitatd’expressió.

L'adolescència és una etapa de la vida en la que es donen canvis fonamentals. Es difícilestablir quan comença i quan acaba aquesta etapa, pel que potser seria més exacte dirque l'adolescència és un temps de transició o un procés de creixement. Es un tempsd'intenses transformacions, que portarà a l'adolescent a reafirmar els seus valors, lesseves responsabilitats, aconseguir la seva autonomia i a establir la seva identitat, objectiufonamental d'aquest moment vital. Aquestes transformacions produeixen inseguretat,inestabilitat, por, malestar i incertesa així com també entusiasme i força per vèncer reptesi aventurar-se en camins nous. També produeixen l'idealisme per formar aquestsprojectes i aquesta energia que a vegades costa tant de controlar.Sobre aquests adolescents que estan oberts a tot i volen reafirmar la seva identitat ipossessionar-se en la societat, incideix agressivament la influència social que, aprofitantcertes flaqueses i debilitats pròpies de la transformació que viuen, són utilitzats com acaps de turc i en els que experimenta les modes i les frivolitats estètiques d'una culturarealment peculiar.L'adolescència, doncs, és un medi de cultiu per a l'Anorèxia nerviosa. La imatge quetenen d'ells mateixos, transcendental per a l'equilibri emocional, es forja a través del'experiència i molt especialment a través dels rendiments personals, les conseqüènciesdels propis actes i l'aprovació i desaprovació dels altres. Es tracta d'unes edats en quel'aprovació social més significativa no és ja la dels adults, ni la dels educadors ni la delspares, sinó la del grup coetani. Per tant, compartir, seguir i encarnar els valors del grupd'edat és un fet estretament relacionat amb l' autoestima personal. Això s'aplica a tots elscomportaments i característiques personals i també al propi cos, o millor dit, moltprincipalment al propi cos, encara que només sigui perquè en aquestes edats s'hiprodueixen modificacions corporals importants, especialment en les noies; modificacionsque és precís assumir i integrar en l'autoimatge global.L' acceptació o la no acceptació del propi cos estarà, doncs, condicionada pels criterisque predominin en el grup coetani. Però el grup adolescent és un conjunt d'individus amb

3

cossos en evolució, encara no ben definits, els criteris d’avaluació dels quals estanextremadament determinats pels models socials oficials u oficiosos.D'aquí la importància radical de tot el que contribueixi, usant la publicitat manifesta oencoberta, a la creació social i o mediàtica de models estètics corporals, psíquics, queinvadeixen els mitjans de comunicació amb actrius, ballarines, cantants, gimnastes,models. .etc. Tots aquests personatges, a més a més, són joves, com correspon a unmoment socio-històric en que el culte hedònic a l’individu condueix a magnificar la joventuti amara tots els estaments de la societat. La població adolescent, referint-nos en aquest cas als adolescents de risc(majoritàriament noies, entre 14 i 24 anys nivell socio-econòmic mitjà-alt), estàacostumada, en la majoria dels casos, a poder escollir tot el que reflecteixi la seva imatgeen molts àmbits: esportius, acadèmics, laborals, socials.. etc. amb bastant llibertat. Enaquestes edats tot és possible o sembla ser-ho. El cos, en forma i volum, seria una viamés en la que hi hauria possibilitat d’ escollir, però això no és cert. La naturalesa endecideix un 90 %. D'aquí deriven moltes frustracions i les decisions radicals autolesives,mutilants i suïcides.

A la combinació de les dues hipòtesis anteriors, cal afegir-hi el discurs hegemònic delsmitjans de comunicació actuals pel que fa referència als cànons d’estètica i bellesa.Aquests cànons, que giren al voltant de cossos estilitzats i molt per sota del pesrecomanable, analitzant-los des dels paràmetres de salut, tenen una influència més quedestacable en el món dels adolescents tal i com ho hem explicat anteriorment. Tot i que laindústria de la moda ha firmat en diverses ocasions protocols1 per a evitar que els/lesmodels i professionals del medi se situïn per sota de determinades talles, la realitatdesmenteix aquests acords i segueix mostrant-nos estereotips que, no sols resulteninabastables pels adolescents, sinó que acostumen a comportar situacions de trastornsdel comportament alimentari, tals com l’ Anorèxia i la Bulímia.Aquests models a més a més són moltes vegades fomentats d’una forma inconscient perles famílies en la compra d’unes joguines que ja estan implicant l’assimilació en edatsmolt tendres dels primers models estètics erronis. Com a exemple, cal únicament veure“La Barbie". Aquesta nina representa un ésser privilegiat i la seva primesa s'estableix comun valor altament positiu, com un objectiu a aconseguir, com un model corporal a imitar iseguir, com a criteri central de l'avaluació estètica del propi cos. Ser prima és el mateixque triomfar, que tenir èxit. L'aspecte de la Barbie és sempre fresc, actual, optimista iidealista. . Barbie és admirable, és l'ideal a que aspira qualsevol nena. Personifica un estilde vida on els somnis es tornen realitat. És una nina que encarna bellesa, encant idiversió, és la frivolitat personificada.

L’ experiència empírica demostra que determinades tècniques de percepció aplicades deforma reiterada poden canviar o modificar determinats esquemes mentals. L’esquemamental que tenim d’un objecte és la imatge que hi ha codificada en la memòria, fruit dediferents influències i estímuls externs. D’altra banda cal destacar que la importància de lapercepció recau en el fet que és l’activitat més elemental del cervell i que, per tant, laseva funció fonamental és posar ordre en la immensa quantitat d’informació que rebem.La reiteració d’aquestes percepcions crea i reforça aquests esquemes mentals, la qualcosa és també aplicable al fet de fomentar uns hàbits saludables de la vida que eliminin latendència a l’Anorèxia i/o, la Bulímia.

1 En aquest sentit cal esmentar l’acord entre l’associació ACAB i Moda Barcelona en l’any 1999 en el ques’afirmava que en les passarel·les no desfilarien models amb talles inferiors a la 38.

4

1.2 Presentació del tema

Mitjançant aquest projecte es pretén proposar unes tècniques que no s’han d’entendrecom a teràpia sinó com a col·laboració en la prevenció dels dos trastorns alimentaris(TCA) més significatius, és a dir, l’Anorèxia nerviosa i la Bulímia nerviosa.Aquestes tècniques consisteixen fonamentalment en aprendre a dibuixar. Dibuixar és unaactivitat visual i la majoria d’artistes tenen molts problemes quan tracten de fer-ho dememòria, excepte aquelles imatges que ja han dibuixat anteriorment i de les quals, pertant, ja tenien una idea preconcebuda, una imatge mental.No ens expendrem sobre els diversos treballs realitzats sobre la imatge, però sí sobreaquells aspectes que considerem significatius en la relació de la imatge mental i elaprenentatge de formes visuals per a la seva representació de memòria .El corrent cognitiu amb el que es relaciona Piaget 1963 considera la imatge mental com elproducte d’una activitat simbòlica.Paivio ( 1971 ) considera que la imatge mental és igual a la producció de processosverbals. Paivio, Yuille i Smythe2, en la dècada dels seixanta, van resumir una teoria fonamentalsobre l’existència de dues formes de representació simbòlica, una en imatges i una altreverbal, enteses com a sistemes cognitius interrelacionals, amb funcions diferents i queintervenen en l’aprenentatge i en l’activitat perceptiva i intel·lectual.En el corrent analògic funcional dels processos perceptius de principis del s. XX, s’enténla imatge mental com una còpia de lo real i com una simple prolongació de la funcióperceptiva.Actualment es considera com una relació expressa en el conjunt d’activitats simbòliques.En interpretar-se la imatge com un símbol, entès aquest com el producte d’experiènciescognitives anteriors, la imatge mental ha de relacionar-se amb l’activitat perceptiva a partird’informacions extretes pel subjecte en el seu entorn.Els últims corrents analitzen les propietats estructurals de la imatge mental com ainterpretació simbòlica i com a doble codificació visual-verbal.Amb els treballs de Piaget la imatge comença a ser considerada com una construccióactiva generada per l’individu.Resumint, el caràcter representatiu en els nous corrents d’investigació de la imatge mentali l’anàlisi de les seves propietats estructurals constitueixen aspectes d’interès relacionatamb la funció d’anàlisi del model i la seva estructuració mental per a la reproduccióposterior de memòria.El que analitzem en aquest projecte és la possible substitució de la imatge mentaladquirida amb l’experiència social del cos, per una altre imatge mental adquirida a travésdels mètodes d’aprenentatge de formes visuals mitjançant el dibuix i la possibilitatd’arxivar aquesta nova imatge, com a imatge mental.El mètode més adequat per a experimentar l’aprenentatge de formes visuals és el delreconeixement, no obstant, el de la reproducció també és adient i se n’aprecia millorl’evolució.M. M. García Montero3 en un estudi arriba a la conclusió que les explicacions verbals, comja ho hem dit anteriorment, poden incidir significativament sobre el tipus d’informació queel subjecte percebi i recordi de les imatges artístiques.

2 Paivio, Yuille i Smythe, especialistes en la teoria de l’imatge. 19713 García Montero M.M. 1989, pag 85-87.

5

Els resultats indiquen que parlar sobre obres d’art proporciona una mediació semànticasobre la informació visual que contribueix a millorar la memorització tant dels tretsestructurals com dels trets semàntics.Per tot el que hem exposat definim la línia de treball a través de la visualització d’obresd’art i la realització d’una sèrie d’activitats de reproducció d’aquestes obres tot i utilitzant lametodologia de Betty Edwards4, en dibuixar tot utilitzant l’hemisferi dret del cervell, iinterrelacionant les dues formes de representació simbòlica, la verbal i la de les imatges.

1.3 Objectius

L’objectiu fonamental d’aquest estudi és, tal com acabem d’esmentar-ho en l’apartatanterior, modificar aquelles imatges amb un dominant negatiu i perjudicial per a la salut(quant a estètica i a percepció del cos) que tenen gravades els adolescents en el cervell i,substituir-les per unes altres adreçades a mantenir la salut .A partir d’aquesta premissa, pretenem treballar la percepció de l’adolescent mitjançant eldibuix a l’aula. Concretament, es tracta de bombardejar-lo (tot i la duresa que implica l’úsd’aquest terme) amb imatges del cos humà que presentin unes proporcions que podríemtipificar com a normals, és a dir, dins dels paràmetres establerts pels professionals de lasanitat.D’aquesta manera es pretén crear unes estratègies amb la finalitat de tractar de formasubliminar les desviacions de conducta dels alumnes relacionades amb el propi cos. Així,mitjançant el dibuix, es vol que l’adolescent aprengui a acceptar i estimar el seu propi cos.Factor que, sens dubte, el farà menys vulnerable davant dels mitjans de comunicació, ésa dir més lliure.

� Adquirir les competències bàsiques en relació als procediments, elscontinguts i les actituds quant a alguns aspectes del dibuix del currículumd'Educació Visual i Plàstica.

� Establir dinàmiques d’interdisciplinaritat entre el Dibuix i altres matèriescom ara la Història de l’Art, les Ciències experimentals...

� Educar en la convivència, en la solidaritat, en la cooperació, en la pau i enla defensa i el respecte dels valors culturals i artístics

� Contribuir a millorar la imatge que tenen els adolescents d' ells mateixos.

� Ajudar a prevenir els possibles trastorns alimentaris a través del món de laimatge.

� Fomentar en els adolescents l'autonomia i el criteri necessaris per tal d'evitar que l' excés de missatges dels mitjans de comunicació i la publicitat,els aboqui a tenir com a fi l’assoliment d’una imatge corporal falsament

4 Edwards,B. 1999.Aprender a dibujar, Ediciones Urano, Barcelona.

6

perfecta i a imposar-se-la com a model, tot i oblidant els valors integralsde la persona.

� Donar eines per a reconèixer les distorsions del cos humà a través de lapintura, la moda i la publicitat.

� Sensibilitzar l'alumne/a a l'obra d'art, tot i captant els valors, sentiments iemocions que els artistes ens suggereixen a través de la seva obra.

� Potenciar el treball en grup, desenvolupant així el sentit de laresponsabilitat que implica el treball cooperatiu.

1.4 Metodologia

El present projecte està dividit en dues parts :

1-Presentació de l’evolució de la representació del cos humà a través de la història apartir d’obres d’art, organitzada de forma cronològica : prehistòria, art egipci, art clàssic,art medieval, renaixement, barroc, neoclàssic, art modern i art contemporani.Aquest material és per introduir els alumnes en el tema del cos humà a través de lahistòria i està realitzat en power point.

2- La carpeta . Conjunt d’activitats sobre el cos humà ordenades de forma cronològica iseguint l’esquema de la presentació en power point. No hem desenvolupat activitats delsperíodes posteriors a l’edat moderna, ja què, els models que corresponen a aquestesèpoques no guarden una proporció que ens pugui ajudar a assolir el objectiu principald’aquest projecte .Aquestes activitats engloben quasi la totalitat del temari de dibuix de 1r. i 2n. ciclesexcepte la part de dibuix tècnic.

A cada període artístic hi ha una petita menció sobre el context històric-artístic i sobre elsconceptes d’educació visual i plàstica que s’han de desenvolupar.

Les activitats també són fàcilment adaptables a les necessitats de la classe i als diversosnivells que puguin coincidir a l’aula

El professor pot utilitzar el quadern de la manera més adient al seu ritme de treball o alseu grup-classe. Pot elegir només un tema, o fer-los tots.

1.5 Temporització

La temporització que presentem és absolutament orientativa, considerem que les horesque apareixen en aquesta taula serien les mínimes necessàries per explicar aquestmaterials.

Els/les professors/res la podran adaptar a les seves necessitats o a les del grup-classe.

7

Prehistòria- Explicació context històri -artístic i explicació aprendre a mirar 1hora Activitats: 1 hora per exercici, 8 exercicis màxim 8 h.

Art egipci- Explicació context històric-artístic i explicació sistemes de representació i elcolor 2h. Activitats: 1h per exercici, 6 exercicis màxim 6 h.

Art clàssic- Explicació sobre el context històric-artístic i explicació dels conceptes decànon, proporcions, moviment i composició 2h. Activitats: Activitats: 1h per exercici, 31 exercicis màxim 31 h. El nombre d’exercicis d’aquest període és molt superior al dels altres degut a que lesproporcions del cos humà, segons la representació de l’art clàssic, és molt propera a lesproporcions que creiem idònies en termes de salut. De totes maneres, el nombre d’exercicis que creiem oportú realitzar per a aquest períodeés de 10 a escollir entre els 31, segons les necessitats dels alumnes i les sevescapacitats.Edat mitjana- Explicació context històric-artístic i explicació de representacióbidimensional i sistemes de representació: 2 h. Activitats: 1h per exercici , 3exercicis, 3h.

Edat moderna- Explicació context històric-artístic i explicació dels conceptes de cànon,perspectiva, volum i proporció del cos, 3 h.Activitats: 1h per exercici , 4 exercicis del renaixement i 7 del barroc. Total 11 h.

Si es treballa tots els períodes i tots els exercicis, aquesta programació s’adapta a 6mesos de classe d’EVIP treballant 2h setmanals.

8

2.Marc conceptual

2.1 Concepte, evolució i historia de l’Anorexia i de la Bulimia

L’Anorèxia i la Bulímia són trastorns del comportament alimentari (TCA) que tenen encomú la excessiva importància que es dóna al pes i a la imatge corporal fins a arribar a untrastorn de tipus obsessiu. Això té incidència sobretot en la societat occidental.L’Anorèxia Nerviosa (AN)5 es caracteritza per una pèrdua significativa delpes corporal (superior al 15%) produïda per voluntat pròpia davant la insatisfacció per laimatge corporal.La Bulímia nerviosa consisteix en un quadre d’episodis d’ingesta voraç seguides demaniobres per tal d’eliminar les calories ingerides, sobretot purgues i vòmits autoinduits,així com dejunis i activitat física excessiva.Els factors que influeixen en la predisposició als (TCA)6els podem classificar en tresàmbits:

- Àmbits personals ( baixa autoestima, alt nivell d’autoexigencia, por de madurar i decréixer psicològicament i autoimposició de règims).

- Àmbits familiars (conflictes familiars, obesitat dels pares).- Àmbits socials i culturals (models socials que afavoreixen el culte a un cos prim,

influència de la publicitat, la moda i per últim exigències d’algunes activitats comesport i dansa etc.).

També hi ha altres factors que influeixen en la precipitació dels trastorns. Aquests podenser la pràctica de dietes, experiències negatives relacionades amb el propi cos, l’estrès,trastorns psiquiàtrics i activitats de gran exigència física.

La prevalença d’Anorèxia nerviosa7 en el grup de dones adolescents i adultes joves en elmón occidental oscil·la entre el 0,1 i 0,5%, mentre que la Bulímia nerviosa es troba alvoltant de l’1%. Es desconeixen les xifres exactes per als trastorns del comportamentalimentari no específics o incomplets, però se suposa que hi ha una prevalença méselevada que en la dels quadres anteriors. Les dades relatives als països del Tercer Monreflecteixen la inexistència d’aquests tipus de trastorns, la qual cosa reforça moltl’associació entre els TCA i els factors culturals d’una societat consumista.En el nostre medi, un estudi recent efectuat a Navarra detectà xifres similars a la resta delmón occidental: una prevalença global de TCA en la població femenina adolescent (12-21anys) del 4,1% distribuïda en un 0,3% per a l’Anorèxia nerviosa, un 0,8 pera la Bulímia iun 3,1% per als trastorns no específics. Es van obtenir uns resultats molt similars en unestudi realitzat a la ciutat de Saragossa.

5 Ministeri de Sanitat i Consum. Campanya de prevenció TCA.2002.6 Generalitat de Catalunya. Guia per a educadors i educadores en la prevenció dels trastorns delcomportament alimentari. pàg.107 Generalitat de Catalunya Departament de Sanitat i SS. Guia dels trastorns del comportamentalimentari. Pag.20.

9

També cal mencionar que hi ha un percentatge molt important de població en risc.Formen part d’aquest sector de la població les persones que presenten diversossímptomes relacionats amb els TCA. El percentatge d’aquesta sector que denominempoblació de risc pels TCA és del 8% de les dones adolescents.Els trastorns alimentaris són una enfermetat que pot ser greu ja que la mortalitat enaquests pacients es situa entre el 8 i el 10%. D’altra banda, la mortalitat en pacients ambmés de 30 anys d’evolució de l’enfermetat s’eleva a un 18%.Segons un estudi8 realitzat per el Ministeri de Sanitat i consum sobre “conductes delsescolars relacionades amb la salut”, representatiu de la població nacional de 11 a 17anys, el 16% d’aquests adolescents no esmorzen mai i és freqüent que algun d’ells essaltin alguns àpats al llarg de la setmana. D’altra banda únicament el 46% considera queel seu cos té la talla adequada. El 27% del nois es veuen grossos o una mica grassos, ipel que fa a les noies un 43%. En aquesta mateixa enquesta el 15% de les noies i el 8%dels nois van declarar que estaven a dieta o intentant perdre pes. En els països més desenvolupats i fins fa poques dècades, menjar suficient va serprivilegi de pocs i poderosos, que el manifestaven mitjançant el sobrepes que alhora erasigne de salut, bellesa i poder.Rosa Maria Amatller9 en el projecte sobre els canvis dels hàbits alimentaris ens exposa laevolució del TA al llarg de la historia. Les primeres manifestacions clíniques que podríemassociar amb l’Anorèxia es remunten a Roma durant el s. I de la nostra Era, Metodora,metgessa d’origen grec va escriure un tractat sobre malalties de la dona (se’n conservauna còpia del s.XII a la biblioteca Laurenciana de Florència), hi ha un capítol dedicat a lesdones joves on es parla de la siterzia (paraula en grec que significa rebuig d’aliment)malaltia que presenten moltes joves “que comença a l’estómac i acaba en els pulmons,causant la mort”. El símptoma més evident és el rebuig de l’aliment i la desaparició de lamenstruació. També es parlava de la consumpció tuberculosa, anomenada per autorsposteriors i no es comença a considerar fins al s. XIX l’Anorèxia nerviosa des del punt devista clínic. Sant Isidor en les seves “Etimologies” ja recull que les dones que no mengenno tenen la menstruació. Sant Albert Magne afirma que les dones que treballen molt notenen regles doncs el poc que mengen tan sols els serveix pel seu manteniment10.Com anorèxics/ques importants podem citar moltes dones, però també es coneixen casosd’homes. La jove Friderata de la que parla en el s. IX un monjo de Moheim (Baviera),coneguda també com Santa Liberata (any 700) , filla del rei de Portugal, va deixar demenjar per tornar-se lletja i no ser desitjada, ja que el seu pare desitjava casar-la amb unrei estranger i ella no volia; es va aprimar i li va sortir barba i pèl per tot el cos. Unafamosa anorèxica és Santa Catalina de Siena (1347) que rebutja els aliments ja des dejoveneta i s’imposa penitències per evitar desenvolupar el seu cos i així poder entrar enun convent.Però no tots els quadres anorèxics estan relacionats amb una vida de penitència isacrificis, per motius exclusivament religiosos. En el s.XI Avicena fa la descripció de lamalaltia del jove príncep Hamadham que s’està morint ja que no menja i està atacat d’unaprofunda melangia, que actualment podríem interpretar com una depressió lligada a unaanorèxia secundària.

8 Generalitat de Catalunya del Departament de Sanitat i SS. Guia dels trastorns del comportamentalimentari pag.20.9 Amatller, R.M. 1995. Generalitat de Catalunya, Ensenyament, PESE10 Jacquart, D.Y Thomasset,C. 1989: Sexualidad y saber medico en la Edad Media. Barcelona,Labor.

10

També cal citar a Joana d’Arc (1412-1431) amb aspecte asexuat. L’absència demenstruació i la falta de pit varen ser dos fets molt qüestionats en el procés de Ruan queva provocar la seva mort a la foguera per considerar-la una bruixa. La causa del seuaspecte van ser els estrictes dejunis que feia des de la seva infantesa, ja que va sentir-secridada per Déu a salvar la seva Pàtria.Com veiem en aquest conjunt de cites de metges, savis i investigadors sobre malaltsalguns d’ells personatges històrics i altres no tant, els trastorns de l’alimentació són unproblema que ja ve d’antic, encara que en realitat és en els últims anys quan adquireixenun reconeixement social, sobretot perquè són un problema creixent que preocupa lacomunitat científica, els polítics, les famílies i tota la població en general.El model estètic femení prim, s’inicia en el món occidental a partir de la Primera GuerraMundial, Cocó Chanel hi va tenir molt a veure i es difon després de la Segona GuerraMundial, actualment és un valor que afecta a tota la societat.

2.2 El paper de la publicitat

La publicitat és un procés d’informació i comunicació dirigit al públic per tal de comunicarun missatge d’interès general i/o comercial.La publicitat assoleix la seva finalitat mitjançant la repetició d’anuncis publicitaris per tal depersuadir el públic.La funció bàsica de la publicitat és informar, transmetre missatges clars i contundents a lapoblació. També podem dir que amb la publicitat s’activa l’economia, es financen elsmitjans de comunicació: la televisió, la ràdio, la premsa...; però alhora també podemconstatar que la publicitat ens manipula ja que ens mostra un món diferent, màgic imeravellós on tot és perfecte i possible, aconseguint així que el consumidor assimili elmissatge de forma molt més directa.Els publicistes utilitzen estudis sobre el comportament humà per tal d’inculcar alconsumidor el desig de comprar presentant-lo de dues maneres que pretenen:

1. Que el producte que ens venen és el remei per a totes les situacionsdesagradables.

2. Que tal producte comporta benestar, respecte, seguretat, felicitat i èxit.

També cal esmentar que per a realitzar un anunci, de la mateixa manera que per adissenyar un nou producte, sempre es realitza un estudi de mercat per tal d’investigar lescaracterístiques dels possibles consumidors i adaptar el missatge publicitari enconseqüència a fi d’augmentar les vendes.S’han elaborat diverses classificacions dels tipus de productes tenint en compte lesmotivacions i els aspectes psicològics. Els que ens interessen en aquest estudi són elsanomenats “productes antiansietat”. Aquests productes van dirigits a persones inestableso insegures, insatisfetes possiblement de la seva estètica, del seu cos o de qualsevolcosa referent a la imatge personal. Trobem en aquest grup els aliments dietètics, elsfàrmacs, els productes “light”, etc..

La publicitat està formada pel conjunt de suports o canals pels quals s’emet el missatge.Hi ha diversos mitjans: la publicitat gràfica, les tanques, la premsa, els fulletons, lapublicitat sonora a través de la ràdio i la publicitat audiovisual del cinema i la televisió. El poder de la televisió rau en la predisposició de l’espectador ja que la televisió es miraen un estat de passivitat (no es fa altra cosa que estar assegut). D’altra banda qualsevolanunci emès per la televisió te imatge, veu, música, contrastos lluminosos i color... totatrau la mirada i la ment, la pantalla és un reclam. El cervell humà “creu” el que veu,

11

d’alguna manera la persona davant de la pantalla es captiva de la imatge, per això el cineha conegut tant d’èxit. Pots combatre una idea, un text, però la imatge no pots rebatre-la.La imatge és, existeix. Per una altra banda, però pel mateix motiu, l’ especialista encomunicació Marshall Mc Luhan diu que la forma del missatge ja és, per se, el missatge.Si la imatge que pretén induir-nos a comprar un sabó per a rentar la roba, posem per cas,ens mostra una casa agradable i luxosa, assumirem inconscientment que si empremaquell sabó tindrem una vida igualment agradable i luxosa per més que sabem que nosigui cert. Hauríem de diferenciar entre publicitat i coacció publicitària tot i que’ls procediments enambdós casos són iguals. En el primer, es persegueix com a objectiu la venda d’unproducte. En la coacció publicitària també, però ens referim a tots aquells anuncis que,per tal de vendre un producte, duen a terme un procediment publicitari poc ètic, en lamesura que pot tenir conseqüències dramàtiques puix que pot posar en perill la salut delsadolescents i de certes poblacions de risc. Estem fent referència11 als medis decomunicació com portaveus i alhora creadors dels estereotips estètics corporals queinflueixen en la població general. Les imatges cinematogràfiques, les fotografies de lasrevistes il·lustrades, els reportatges sobre tècniques per a aprimar-se, les revistes del cor,tota la literatura i revistes enfocada a divulgar un cert tipus d’imatge, què pretenen? , totaaquesta “contaminació mediàtica” contribueix a determinar l’estat d’opinió o l’avaluaciócorporal al que estem fent referència. I aquest estat d’opinió es manté, és aprofundit iaugmentat gràcies a la publicitat comercial. Els anuncis als que fem referència fan quemoltes persones vulguin perdre pes. Amb els seus missatges, cada cop menyssubliminars, i per tal d’ampliar així el mercat i les vendes, incorporen l’estereotip estèticmajoritari, el potencien, el concreten, fent que la gent jove estigui cada cop més sotmesaa la projecció de la pròpia imatge.En un dels apartats de l’estudi que van fer el Dr. Toro i col·laboradors es deia que el 55%dels arguments a favor de la pèrdua de pes eren estètics i únicament el 19% estavenrelacionats amb la salut. No tenim dades d’un estudi similar en l’actualitat, peròevidentment que encara seria mes elevat. En estudis realitzats pel Dr. Toro han comprovat que la incidència d’aquesta publicitat esprodueix predominantment sobre el sexe femení, d’entre 15 i 24 anys d’edat, a les classessocials mitjanes - altes i a les grans capitals. És a dir que l’impacte dels missatgespublicitaris que potencien la pèrdua de pes segueix un patró socio-demogràfic semblantal de l’epidèmia de l’Anorèxia nerviosa.

L’associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB) en l’any 2000 va reunir a professionalsde diferents universitats per tal de que contribuïssin en l’investigació de l’influencia delsmedis de comunicació en el desenvolupament dels trastorns alimentaris. Mònica Figueras Maz professora de l’ URL que va participar en les conversacionscitades anteriorment , ha portat a terme el projecte d’investigació “LA IMATGECORPORAL EN LES REVISTES JUVENILS FEMENINES. EL TRACTAMENT DELSTRANSTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTARIA”. Desprès d’aquest projecte harealitzat sobre el mateix tema la tesis doctoral, que veurem publicada en el 2004.Donada la importància d’aquest estudi hem cregut convenient destacar els puntsfonamentals així com les conclusions del mateix.

11 Toro, j., Vilardell, E.( 1987 ), pag119. Anorexia nerviosa

12

L’objecte d’estudi de la recerca son les revistes juvenils femenines de temàtica general,concretament: Ragatzza (del grup líder Hachette Filipacchi), You (del grup Zeta) i Mujer21 (del grup suís Edipresse, el Hogar y la Moda, S.A.), adreçades a lectores de 14 a 24anys.

Com diu Mònica Figueras l’estudi de revistes femenines juvenils pot semblar frívol obanal, però una lectura aprofundida trenca la jerarquia d’objectes dignes d’interès perquèen elles conflueixen aspectes comunicacionals, pedagògics, sociològics i ètics. Lesrevistes juvenils esdevenen un clar instrument d’educació informal.D’altra banda no hi ha recerca sobre els trastorns de la conducta alimentaria en relació alsmitjans de comunicació, sí en canvi, des de la vessant mèdica o psicològica.L’objectiu de la recerca ha consistit en analitzar la representació de la noia que construeixla premsa juvenil femenina. Es tracta de veure especialment quin pes te la imatge exterioren l’agenda temàtica de la premsa juvenil femenina i quin cànon corporal es promociona.Segons aquesta autora, i basant-se en la tesi de Joana Gallego, les revistes femenines, iper extensió, les juvenils femenines, recullen els elements de l’esfera privada que formenpart de l’interès de les adolescents, o que algú decideix que els ha d’interessar i,d’aquesta manera, es fixen uns valors de referència i un model de conducta peraconseguir-los.El discurs que ofereixen se centre en allò que es considera propi de l’adolescènciafemenina en la societat actual i en funció d’aquest elements proposa models decomportament. Segons Gallego aquest tipus de revistes creen “ la realitat encara que larealitat sigui una altra”9 .L’estudi realitzat per Mònica Figueras, contempla la part informativa de les revistes, és adir el titular, el text i les imatges, perquè és on es mostra la voluntat editorial. A més amés, s’analitza per un costat, la publicitat directe i, per l’altre, la publicitat indirecte presenten la part redaccional a través de recomanacions de productes, sovint difícils de destriar.A grans trets les conclusions de la recerca es resumeixen en simplificació i omissiód’aspectes de la realitat juvenil femenina, estereotipació d’aquesta realitat en rols yreproducció o perpetuació de la desigualtat de gènere.Es construeix la realitat de les lectores a través processos de selecció, jerarquització irepetició de temes. El perill esta en que no sigui l’única realitat de les noies. Es transmetuna imatge frívola, unidireccional de l’adolescent, preocupada únicament per l’estètica.S’obvien temes importants de la vida quotidiana de les joves. No es presenten altresinquietuds pròpies, del moment evolutiu, es dilueix el ventall de preocupacions i s’orientenles aspiracions i les actituds respecta l’estètica.A més, es fa una concepció de la noia que no ajuda al canvi, no avança a la igualtat degeneres, al contrari reforça el rol tradicional femení. El rol de l’adolescent femenina ésl’estètic (el 40% de les pàgines i el 71% de la publicitat giren entorn a la bellesa).La imatge física es present arreu de la revista, directament (textos i publicitat) oindirectament (il·lustracions o consells publicitaris).. Els discursos informatius i publicitaris,escrits iconics, es reforcen mútuament. Les unitats redaccionals reforçant el contingut dela publicitat i viceversa, tot responent, en definitiva, als interessos econòmics delsanunciants, i fins i tot ideològics del sistema.No es presenta a llarg de les pagines la diversitat de cossos existent a la societat. Lesadolescents necessiten sentir-se segures i les revistes, a través d’una falsa il·lusió dediàleg els ofereixen allò que esperen sentir.Les revistes no només mostren el cànon ideal sinó també com aconseguir-lo. Elsmecanismes son contradictoris, per una banda, l’esforç (temps dedicació i constància) i,per l’altre, el consum de productes o serveis (receptes màgiques).

13

9 (Gallego Ayala, Juana: Mujeres de papel. De ¡hola¡ a Vogue: la prensa femenina en la actualidad, Barcelona: Icaria,1990, pág. 21 Les revistes transmeten el missatge que amb esforç i sacrifici es pot ser com les noies deles revistes. L’angoixa i la inseguretat pròpies de l’adolescència es canalitzen amb lafixació d’un esforç.La premsa juvenil és un agent més de socialització informal, afortunadament n’hi ha molts.El perill està en els casos on no hi ha diversitats de estímuls, la finalitat de les revistes ésrecreativa i comercial i per aconseguir un acompanyament educatiu cal una voluntatexplicita, especialistes i no redactors, que orientin els continguts pedagògicament. Lesrevistes podrien ser una plataforma de coneixement i enteniment entre els agentsimplicats (pares, educadors, noies) .

2.3 L’art com a teràpia en els trastorns alimentaris

En aquests moments el rol de l’art en els tractaments contra l’Anorèxia està limitat a unpaper de mediador entre el pacient i l’entorn. Segons l’article de Joy Schaverien. l’Anorèxia i el fet de menjar en sí, són símptomes dela voluntat d’expressar alguna cosa i es converteixen en un mitjà per a relacionar-seamb l’entorn exterior, es tracta d’un estratagema transaccional. A la teràpia proposada eldibuix o l’art poden desenvolupar un paper similar al de mediador amb l’entorn exterior.La premissa d’aquesta teoria és que a través de la teràpia d’art es podrà ajudar la pacientanorèxica que es permeti a sí mateixa d’assumir el risc de fer un dibuix, perquè la imatgecom el menjar poden mediar entre el pacient i el seu entorn.

A l’hospital Atkinson Morley’s la tècnica utilitzada en els tractaments de lespertorbacions alimentàries és conductiva . “L’arteràpia” és utilitzada com a tractamentcol·laborador o de reforç amb altres tècniques. La mitjana d’estada a la unitat és d’entre 4i 8 mesos i la metodologia és molt lliure, s’anima els pacients a expressar lliuramentqualsevol cosa que ells desitgin. Els pacients amb Anorèxia hi són també admesos peròresten al llit fins que tenen un pes normal , i per tant, el que sí poden fer, és realitzaractivitats individuals a les seves habitacions. Al principi del tractament els pacients necessiten unes directrius, els temes els sónsuggerits. En aquest estudi es diu que la falta d’autonomia i d’autodirecció podria sercontemplada com una part important de la seva psicopatologia.A través de l’art els pacients poden sovint tenir accés més directament a algunesexperiències actuals concretes, les quals associaran més tard a experiències simbòliquesdel cos.Allà on el pacient és de moment incapaç d’utilitzar metàfores psicològiques, l’ús demetàfores corporals l’ajuda a entendre en part la gravetat dels trastorns alimentaris.Tot sovint els pacients amb bulímia descriuen la fantasia de menjar pintura. Associen elfet de pintar amb el menjar i vomitar coses. Segurament utilitzaran una gran quantitat depintura i la treballaran directament amb les mans. Poden mostrar disgust en el procés,com si estiguessin treballant el contingut del seu cos, mostrant sang, vòmits etc. quevessessin sobre el paper.

14

Alguna pacient ha arribat a dir que el seu art és més real que ella mateixa, i és a travésd’aquestes manifestacions del seus sentiments com algunes obtenen un gran consol pelsols fet de poder-ho expressar.Una pacient de l’hospital Atkinson, “Sandra”, després d’una llarga sessió i havent utilitzatmolt paper i espai, va aconseguir penjar la seva deformada i pesada pintura a la paret. Totdirigint-se al terapeuta li va dir senyalant la paret: “allà estic jo, tot el que he tret de mi, resno m’agrada”. Seguidament el terapeuta li preguntà si notava que estava al seu costat i laSandra li va respondre : “realment no sento que estic aquí, és realment agradable”.Sandra, com molts altres pacients de Bulímia ha consumit alcohol i drogues. Sembla queles drogues la induïen a una consciència de separació del seu propi cos. La sevaincapacitat de viure dins el seu cos amb totes les pertorbacions i sensacions que tal cosacomporta, esdevingué evident i això va ser essencial. Aquest buidat d’experiències va serpossible gràcies a l’art. Per a promoure i facilitar algun canvi intern, tant el pacient com elterapeuta han de comprendre perfectament el procés i involucrar-s’hi activament per talde no entrar en un tipus d’acció defensiva .L’activitat ha de ser considerada com a forma d’expressió d’aquells fets que no poden serexpressats en paraules o evocats per sentiments.En aquest grup la transferència presenta un conjunt de problemes diferents encomparació amb altres grups. L’objectiu de la transferència en psicoteràpia és ladescongelació dels models antics que oprimeixen el pacient en el present. Eventualment una transferència pot ser traslladada al paper, els retrats que al principi sóndecoratius poden començar a concretar el sentir. Quan s’altera la naturalesa de l’obsessió mitjançant la substitució gradual de l’art per l’aliment, el terapeuta ofereix alpacient un mètode de negociació diferent amb el món extern.A la teràpia de l’art els dibuixos inicials de pacients anorèxics tracten moltes vegades delmenjar. Aquests dibuixos són els primers que expressen el problema. És important que enaquests moments el terapeuta accepti aquestes imatges de menjar sense entrar ennegociacions sobre el consum, guanyant així la confiança del pacient que està desesperatper la incomprensió. També és important que els terapeutes treballin en equip per tal deno deixar-se manipular pels pacients i alhora que no esdevinguin els negociadors delmenjar, del pes i de la ingesta. En aquest punt de la transferència el que es pretén és unarelació terapeuta - pacient viable i que per tant no se sancioni amb la negació a la teràpiapel sols fet de no mantenir el pes.

En aquests moments el Departament d’Ensenyament i especialment el Programad’Educació per a la Salut a l’Escola porta a terme diverses actuacions per tal d’afavorir labona alimentació, tant com per a detectar possibles trastorns del comportament alimentaria través de cursos impartits pels professionals del sector i amb la col·laboració delDepartament de Sanitat i Seguretat Social.Tanmateix i essent supervisat també pel PESE, aquest projecte és una proposta decol·laboració en la prevenció dels TA portada a terme des de l’àrea de dibuix com a einainstrumental.L’objectiu bàsic d’aquest estudi és crear unes estratègies per tal de tractar de formasubliminar les desviacions de conducta alimentària i els trastorns relacionats amb el propicos dels alumnes. També es pretén modificar la visió estereotipada que tenen del coshumà els adolescents i ajudar-los a través del dibuix a acceptar i estimar el seu cos comuna representació de la seva personalitat.

Hem esmentat anteriorment la incidència dels medis de comunicació com a creadors iportaveus a la vegada d’estereotips estètics corporals sobre els trastorns alimentarismitjançant llur bombardeig mediàtic de les ments de la població adolescent.

15

A partir d’aquesta premissa treballarem d’una forma continuada la percepció del cosmitjançant el dibuix a l’aula, a base d’un allau d’imatges del cos humà de proporcionsnormals .

La capacitat de rebre estímuls a partir dels sentits i de transformar-los en informació és elque definim com a percepció. Però la percepció visual12 no ve donada exclusivament i deforma immediata pel que s’ha registrat a través de la visió i s’ha elaborat pel cervell. Lapercepció requereix temps en l’elaboració de la resposta actual, comporta una experiènciaprèvia de lo percebut i és susceptible de ser utilitzada en diversos graus d’habilitat. Pertant, la percepció ha d’estudiar-se com un procés de caràcter acumulatiu i dirigitdirectament pel subjecte.

La funció de la percepció és posar en ordre el conjunt d’ informació que rebem, i això hofem mitjançant les neurones que transmeten la informació al cervell. Ara ja tenim lainformació al cervell a la espera de ser emmagatzemada o oblidada. És en aquestmoment que comença a influir la publicitat.Tenim tres tipus de memòria; la sensorial (rebem els estímuls), la memòria a curt plaç ( siels estímuls o la informació rebuda ens interessa, resten en aquesta memòria uns 20segons) i la memòria a llarg plaç ( si la informació ha aconseguit cridar la nostra atenció,tindrem la capacitat d’emmagatzemar-la i la podrem recuperar durant la resta de la nostravida).

L’esquema mental que tenim d’un objecte és la imatge que tenim codificada a la memòriafruit de la influència cultural adquirida a través dels anys. Segons Arheim13, pel que fa alprocés de la formació de conceptes, a mesura que les imatges òptiques es van fent mésespecífiques, la ment processa els materials sensorials acumulats de forma notablementsofisticada. Aconsegueix identificar els objectes persistents i els reconeix cada vegadaque els troba. Amb aquest fi, la ment concep una imatge estàndard.

Pretenem modificar aquesta imatge estàndard gravada a la memòria a llarg plaç (adquirida amb l’experiència visual i la influència cultural) per un altre estàndardcompatible amb una imatge de salut i no estereotipada.Cal també tenir en compte que les percepcions gravades en la memòria, van patintdistorsions i simplificacions, el que podríem considerar com una pèrdua de factorsqualitatius; el pas del temps transforma el record en alguna cosa mes simple i influïda percondicionadors de la personalitat, i les percepcions busquen la seva associació ambformes que poden assemblar-se.A partir d’aquest punt trobem molt interessant començar a dissenyar les activitats que enspermetin fer canviar la percepció dels nostres adolescents. Per fer això, partim de la baseque la memòria a través del temps (ja sigui per pèrdua o per influència social) ens canviala percepció de les coses i per tant està també capacitada per a ser modificada pervoluntat nostra.

Com pretenem des del dibuix modificar aquesta visió estereotipada que tenen elsadolescents del seu propi cos? Encara que la nostra pretensió sembli una mica agosarada pretenem obtenir resultatsmitjançant dos procediments: 12 Edwards,B. 1999,pag 3013 Arheim, R. 1993.Consideraciones sobre la educacion artística. Paidos. Barcelona.

16

a) Fer treballar l’hemisferi dret del cervell mentre dibuixem .b) Bombardeig d’imatges del cos a través de la història del art.

El cervell humà esta format per dues meitats anomenades hemisferis. El sistema nerviósesta connectat al cervell mitjançant una connexió creuada, de manera que l’ hemisferi dretcontrola el costat esquerre del cos, i l’hemisferi esquerre controla el costat dret. A causad’aquest creuament de les vies nervioses, la mà esquerra està regulada per l’hemisferidret, i la mà dreta per l’hemisferi esquerra.Al cervell dels animals, els dos hemisferis són essencialment iguals o simètrics en lesseves funcions, mentre que el cervell dels homes presenta una asimetria funcional. L’efecte extern més aparent d’aquesta asimetria és el predomini d’una mà sobre l’altra. Elsdos hemisferis intervenen en funcions cognoscitives elevades, encara que cada meitat delcervell està especialitzat en diferents formes de pensament, totes dues molt complexes.Si dibuixem o copiem sense que es pugui identificar el model, estarem fen servirl’hemisferi dret del cervell i això fa que treballem el dibuix realista com si fos abstracte. Peraquesta raó, allò que estem dibuixant, no té creat en el nostre cervell un símbol, unconcepte, un nom... per tant, som lliures d’interpretar-lo sense cap influència. Això enspermet arribar finalment a la identificació del dibuix abstracte (el seu contorn, taca onegatiu) en un cos humà. Amb tot això aconseguim: en primer lloc fer treballar l’hemisferidret i, per tant, el resultat quant a la qualitat del dibuix serà molt millor. En segon lloc,podem processar una figura sense patir cap distorsió. En tercer lloc, mitjançant larepetició a través del dibuix d’unes imatges proporcionades, podem canviar, modificar iinfluir en la visió o el concepte que l’adolescent té emmagatzemat al cervell. Aquestamodificació de concepte passarà per una nova concepció del cos en quant a laproporcionalitat que alhora podrà ésser impulsat des del departament de ciències naturalsmitjançant les pautes de correcció d’hàbits alimentaris.Pel que fa referència al bombardeig d’imatges que es presentaran a l’alumne cal destacarque es farà des de dos àmbits: des de l’assignatura de dibuix i la d’història de l’art.Ambdues assignatures aniran totalment lligades pel que fa referència a aquesta temàtica:la nostra programació dins de l’assignatura de dibuix pretén seguir cronològicament eltreball realitzat des d’història de l’art. És important destacar la necessitat d’unplantejament conjunt des de les diferents assignatures per tal de “lluitar” contra elstrastorns d’alimentació. Aquest plantejament passarà per la normalització d’un conjunt devisions estètiques així com el trencament amb algunes dinàmiques de grup negatives enquant a la concepció del propi cos que normalment són impulsades des dels mitjans decomunicació. Així doncs, podríem dir que hem de lluitar contra l’aspecte negatiu de lapublicitat a partir de la creació d’uns cànons estètics i saludables que permetin al’adolescent viure en llibertat els canvis que experimenta el seu cos.

3. Descripció de les tècniques Activitats

3.1 Proposta educativa per treballar a l’aula

En aquest apartat agrupem el conjunt de material que hem dissenyat per tal d’ajudar aprevenir des de l’assignatura de dibuix les possibles distorsions del cos humà.Com podreu veure, son activitats per aprendre a dibuixar el cos i, en cap moment trobareuen la carpeta de material que es parli dels objectius subliminars que hi ha en tot això.

17

Moltes vegades i en aquestes edats el parlar de temes concrets es produeix l’efectecontrari al desitjat i, jaqué els professionals de dibuix no som especialistes en salut,únicament col·laborem en prevenir els trastorns de comportament alimentari en la tascade modificar la visió estereotipada que tenen els adolescents sobre el cos.Segons la entrevista realitzada a la Dr. Montserrat Cervera del equip del Dr. Toro, vàremconcretar unes bases perquè aquest projecte no pugues en cap moment perjudicar oincidir negativament en els/les adolescents:

1) No parlar en cap activitat de dibuix de cossos anorèxics o persones amb trastornsdel comportament alimentari.

2) Desenvolupar el projecte amb normalitat enfocant el cos humà com a un medi peraprendre a dibuixar.

3) Realitzar exercicis que impliquin aprendre a mesurar i a conèixer les mesures delsobjectes.

4) Detectar els alumnes que dibuixen els malucs més petits que les espatlles, o béque les seves representacions de la figura humana siguin asexuades.

5) Treballar el cos per parts, per comprendre bé les dimensions.

La proposta educativa va dirigida a cobrir una bona part del currículum d’educació visual iplàstica de 1r. I 2n. cicle de l’educació secundaria obligatòria. Paral·lelament aquestespropostes van lligades amb la programació del departament d’història de l’art.

3.1.1 Carpeta i power point

El material realitzat en aquest projecte consta de :

1-Presentació del tema: evolució del cos humà a través de la història a partir d’obresd’art organitzat de forma cronològica : prehistòria, art egipci, art clàssic, art medieval,renaixement, barroc, neoclàssic, art modern i art contemporani.Aquest material és per a introduir els alumnes al tema i està realitzat en power point.Aquesta presentació ha d’estar a l’aula de dibuix, per tal que els alumnes puguinvisualitzar en qualsevol moment les imatges desitjades.

2- La carpeta . Conjunt d’activitats sobre el cos humà ordenades de forma cronològica iseguint l’esquema de la presentació en power point.Els exercicis estan pensats perquè els alumnes descobreixin les seves habilitats totutilitzant les teories del Gestalt i d’Edgar Rubin.Aquesta forma diferent de treballar els aparta de plantejaments sobre la temàtica d’aquestprocés. La teoria del Gestalt i la seva escola estudia la manera en que els sentits, sobretot lavista, construeixen i condicionen la percepció dels estímuls que rebem del món exterior. Elpsicòleg Max Wertheimer n’és el creador.La idea principal de la psicologia del Gestalt és la llei de pregnància, que ve a dir quedavant d’estímuls visuals desendreçats, les persones tendim a organitzar-los, cerquemclaredat, simetries.Edgar Rubin va aportar-ne el concepte de fons i figura a través de la “copa de Rubin” queestableix una relació ambigua entre el fons i la forma. Si en lloc de dibuixar el model,dibuixem els espais que envolten al model, sense donar-nos compte dibuixarem tambél’objecte i segurament serà més senzill i alhora el dibuix serà més realista, perquè hauremsigut més lliures al dibuixar sense cap influencia preconcebuda del objecte. Sobre lamateixa teoria treballa Betty Edwards, inverteix els models i així no es pot identificar les

18

parts dels objectes, associa el fet de no poder identificar d’una manera clara el model, enutilitzar l’hemisferi dret i per tant es dibuixa de forma menys conscient, aconseguint unaamplitud de registres, de detalls i de perfecció que no aconsegueix la mateixa persona enuna visió o interpretació conscient del model.És a partir d’aquestes teories com es pretén arribar a separar al cervell l’influencia delsestímuls del món exterior de les imatges que dibuixem, per manca de reconeixement i pertant impossibilitat de transformació, i així crear lliurament utilitzant l’hemisferi dret.Aconseguir així canviar la imatge que els adolescents tenen emmagatzemada a la ment,en base al reconeixement final del dibuix. A la majoria d’activitats es treballen el cos i la seva proporció ja que la finalitat és corregirles distorsions de les concepcions estètiques, però alhora estem posant en pràctica laprogramació de dibuix i és per això que hi ha també exercicis més creatius que, tot itreballar el cos humà, no estan incidint de forma directa sobre la proporció.Cal també esmentar que no totes les èpoques de la història són vàlides per a treballar laproporció i és en aquests períodes on treballem d’altres apartats menys rígids i més creatius.

PrehistòriaArt egipciArt clàssicEdat mitjaEdat moderna

Primer cicleElements que configuren el llenguatge visual. La línia: generadora de formes, valorexpressiu. La textura: textures naturals i artificials; visuals i tàctils. El color. Colors primarisi secundaris.Primer cicleEl color. El cercle cromàtic, gammes cromàtiques. El color com a representació, com asistema codificat i com a mitjà d’expressió.Espai. Concepte d’espai. Relacions de llunyania i proximitat entre formes planes: percanvi de grandària, per superposició i per contrast.Primer cicleElements que configuren el llenguatge visual. El color com a representació, com sistemacodificat i com a mitjà d’expressió. Proporció, Moviment, Composició i simetries.Procediments i tècniques utilitzats en els llenguatges visuals. Apropament al lèxic propi del’àrea. Apropament experimental a diferents mitjans d’expressió graficoplastics: llapisgrafit, de color, retoladors i ceres.Primer cicleRepresentació de formes i figures planes. Estructura de la forma. Classificació de lesformes. Introducció als sistemes de representació..

Primer cicleEspai i volum. Incidència de la llum en la percepció. Valor expressiu i representatiu de lallum en formes i ambients.Proporció del cos al llarg de la historia.

Segon cicleEl llenguatge visual. La percepció visual. Relació forma entorn. Relacions de formes entresi. Elements que configuren els llenguatges visuals. La línia com a element expressiu. La

19

textura, qualitats expressives. Textures orgàniques i geomètriques. El color. El color coma fenomen físic i visual: mescles additives i substractives.Segon cicleEl color. Colors complementaris.Valor expressiu, representatiu i codificat. La imatge. Laimatge com a mitjà d’expressió, comunicació i coneixement. Lectura d’imatges. Estructuraformal. Maneres d’expressió. Símbols i signes en els llenguatges visuals. Anagrames,logotips, marques i pictogrames.Espai i volum. Representació objectiva de formes tridimensionals. Sistema dièdric: vistesde sòlids senzills. Fonaments del sistema. Espai i volum. Concepte de espai: percepció irepresentació.Segon cicleAnàlisi i representació de formes. Formes geomètriques i formes orgàniques. Estructura de la forma. Proporció.Repetició i ritme: concepte de mòdul. Estructures modulars. Xarxes poligonals: formesmodulars bidimensionals. Procediments i tècniques utilitzats en els llenguatges visuals. Coneixement del lèxic propide l’àrea. Utilització dels diferents mitjans d’expressió de les noves tecnologies i delsmitjans graficoplastics: llapis de grafit, tinta ceres, aquarel·la, collage. Identificació iutilització de diferents suports segons les intencions expressives i descriptives de larepresentació.La composició. Organització de la forma i el seu entorn en el pla.

Segon cicleEspai i volum. Representació d’objectes de formes tridimensionals. Perspectiva cònica.Punts de vista i punts de fuga. Incidència de la llum en la percepció.Segon cicleEl llenguatge visual. Identificació del cos a través dels diferents llenguatges visuals.Canals de comunicació de masses: premsa, televisió, disseny gràfic, arts plàstiques,noves tecnologies.Espai i volum. Incidència de la llum en la percepció. Valor expressiu i representatiu de lallum en formes i ambients. Perspectiva cònica.

20

3.1.2 Activitats

PREHISTORIA

CONTEXT HISTORIC- ARTISTIC-A través de l’Art podem apropar-nos a la manera depensar de cada època. La Prehistòria abraça des de els orígens del home fins l’apariciódels primers testimonis escrits.La representació del cos en aquest període te una finalitat màgica, pretén assegurar laconservació de l’espècie humana, i això es manifesta en les figures o fetitxes de lafecunditat, com la Venus de Willendorf.

APREENDRE A MIRAR. Per poder dibuixar cal conèixer com és l’objecte o el cos quevolem plasmar en el paper, i per tant primer l’hem d’aprendre a mirar.Mirar no és reconèixer únicament els objectes, sinó poder-ne identificar tot el volum. Calcrear estratègies per plasmar la imatge en el cervell: 1-Relacio amb el contorn. 2-proporcio mental de les parts, 3-simplificacio en formes bàsiques.

Primer cicleElements que configuren el llenguatge visual. La línia: generadora de formes, valorexpressiu. La textura: textures naturals i artificials; visuals i tàctils. El color. Colors primarisi secundaris.

Segon cicleEl llenguatge visual. La percepció visual. Relació forma- entorn. Relacions de formesentre si. Elements que configuren els llenguatges visuals. La línia com a elementexpressiu. La textura, qualitats expressives. Textures orgàniques i geomètriques. Elcolor. El color com a fenomen físic i visual: mescles additives i sustractives.

21

PREHISTORIA

Títol activitat Elements del llenguatge visual

Nivell recomanatEducació secundària primer cicleEducació secundària segon cicle

ObjectiusDemostrar que no ens coneixemDemostrar que no coneixem les coses que ens envolten

Descripció de l’activitat1- En un full DIN A4 i un llapis de grafit, fes el dibuix de la teva ma esquerra si ets dreta ila dreta si ets esquerrà.

2- En un full DIN A4 i un llapis de grafit fes el dibuix del teu cos, intentant ser el mésrealista possible, en la part posterior del paper expressa el que sents, dificultatscomplicacions ràbia desgana etc. Alegria plaer satisfacció etc.

Material necessariPaper bàsic DIN A4Llapis de grafit de 2B a 4B

22

PREHISTORIA

Títol activitat Aprendre a mirar


ObjectiusEl cos de la Venus de Wilendorf ens serveix per trencar esquemes sobre la proporcióDesenvolupament de la capacitat de síntesi dins del llenguatge visual.Treballar el contorn per superar el sistema de símbols

Descripció de l’activitat3- Observa la Venus de Willendorf durant 5 minuts reals, sense pensar altre cosa queamb aquesta figura i les seves parts, intenta veure amb quina forma bàsica la podríemcomparar, analitza cada element i la seva dimensió, tanca els ull i imagina la figura.

4- Dibuixa la Venus de memòria sense mirar el model. Format DIN A4. Llapis de grafit.

5- Dibuixa la Venus de forma esquemàtica. Comença primer delimitant l’espai de la Venusa través d’un rectangle i segueix sobreposant elements geomètrics que et defineixin laforma. En un altre full calca l’estructura bàsica que has dibuixat i perfila el dibuix.

Material necessariImatge Venus de WillendorfPaper bàsic DIN A4Llapis de grafit de 2B a 4BPaper DIN A4 vegetal

23

Exercici 3 i 4

Cecilia de los Santos 4t ESO Albert Gargallo Paloma 4tESO

24

Sergio Gomez Anton2º ESO A

Exercici 5

25

PREHISTORIA

Títol activitat Saber mirarIntroducció al llenguatge del color a través de les textures


ObjectiusUtilitzar l’hemisferi dret Familiaritzar-se amb les obres d’artFomentar la concentració

Descripció de l’activitat6-Ara gira la fotografia i dibuixa el fons en lloc de la forma. Oblida la figura i dibuixa elcontorn d’aquest espai abstracta, no miris el resultat fins acabar el dibuix.Veuràs que quan oblides la forma i la teva ment no està condicionada a un objectepreconcebut el resultat obtingut és molt millor, doncs, la teva ment i en conseqüència lateva ma és lliure. Format DIN A4

7- Ara que ja coneixes la forma de la Venus, dibuixa-la i pinta-la , pots utilitzar betummarró i tinta Xina per obtenir una textura semblant a la terracota. Format DIN A4

8- Fes una representació subjectiva d’un fetitxe de la fertilitat. Format DIN A4

Material necessari

Imatge Venus de WillendorfPaper bàsic DIN A4Llapis de grafit de 2B a 4BPaper DIN A4 vegetalTemperaTinta XinaBetum o altres materials

26

Yesi Vázquez 2n ESO

Eva Rodríguez 4t ESO Exercici 6

Nerea Vázquez 2nESO Gerard Gargallo Paloma 4t ESO

27

Daniel Fernández Serrano 2n ESO

Exercici 7

Daniel Gómez 2n ESO Pablo González Moreno 2n ESO

28

Irene Becerra Garcia 2n ESO

Laura Negrete Hurtado 2n ESO

Mireia Felipe 4t ESOExercici 7

29

Cristina Agüera 4t ESOAdrià Lozano 4t ESO

Exercici 7

30

ART EGIPCI

CONTEXT HISTORIC ARTISTIC- En la civilització de l’antic Egipte, la base ideològica del’art és la glorificació dels seus déus encarnats en la figura del faraó i la vida del més enllàde la mort. És un art per a l’eternitat no era important la bellesa, sinó la perfecció.

APRENDRE A MIRAR- Cal saber que es pretén representar en cada època percomprendre les seves manifestacions artístiques. En l’art Egipci que trobem en les tombeses pretenia mantenir vius als morts, tan en les seves escultures com en les pinturesmurals i relleus. En les tombes hi ha representacions de homes poderosos i del seuscriats per tal de proporcionar companyia a les animes en l’altre món.La missió dels artistes egipcis no era la bellesa, sinó que les seves representacions fossinclares, i per això s’utilitzava dos punts de vista diferents: Un punt de vista frontal i un delateral o de perfil. Les espatlles i l’ull es representaven frontalment; la resta de perfil, i elsdos peus mostrant sempre primer el dit gros.

Primer cicleEl color. El cercle cromàtic, gammes cromàtiques. El color com a representació, com asistema codificat i com a mitjà d’expressió.Espai. Concepte d’espai. Relacions llunyania-proximitat entre formes planes: per canvi degrandària, per superposició i per contrast.

Segon cicleEl color. Colors complementaris.Valor expressiu, representatiu i codificat. La imatge. Laimatge com a mitja d’expressió, comunicació i coneixement. Lectura d’imatges. Estructuraformal. Maneres d’expressió. Símbols i signes en els llenguatges visuals. Anagrames,logotips, marques i pictogrames.Espai i volum. Representació objectiva de formes tridimensionals. Sistema dièdric: vistesde sòlids senzills. Fonaments del sistema. Espai i volum. Concepte de espai: percepció irepresentació.

31

ART EGIPCI

Títol activitat Representació del espai sobre el pla

Nivell recomanatEducació secundària primer cicle

ObjectiusAprendre a mirarFamiliaritzar-se amb les dimensions dels objectesAnàlisi de la forma bidimensionalPas a la tercera dimensió

Descripció de l’activitat1-Observa pintures egípcies i explica el perquè representen el cos humà semideperfil ialhora fixat que passa amb la representació dels peus.

2-Fes un relleu en una pastilla de sabó amb l’ajut d’una espàtula, o qualsevol eina quecreguis que et pot ser útil.

3-Fes una interpretació per plans de colors d’aquesta obra.

Osiris Isis i els quatre fills

Material necessariFull DIN A4Pastilla de sabó granEspàtula o similar

32

Alex Campanón Pérez 4t ESO

Samuel Hidalgo 4t ESO

Cristian Morillo 4t ESO Elena Rodríguez 4t ESO

33

David Tarín Naranjo 4º ESO

Víctor Alcaide 4º ESO

Daniel Rodríguez Pedro González

34

Nerea VázquezIrene García 2º ESO

Ester ForgasManel Clavijo

35

Marcos Gardón Anabel Batlle

Daniel García Yesi Vázquez

36

Adolfo Berkham 2º ESO

37

ART EGIPCI

Títol activitat El llenguatge del color


ObjectiusUtilitzar l’hemisferi dret Valorar les diferents sensacions que ens provoquen els colorsInvestigació de procediments i tècniques gràfiques

Descripció de l’activitat4-Reprodueix la imatge amb collage amb trossos de paper de revistes o de cartolines delmateix color o semblant que l’original.

5-Fes la mateixa composició del exercici anterior però substituint els colors càlids pelsfreds.

Material necessari

Làmina DIN A4Llapis HB o 2BRevistes

Osiris Isis i els quatre fills

38

ART EGIPCI

Títol activitat Representació de la realitat / representació imaginaria


ObjectiusFomentar la creativitatInvestigació de procediments i tècniques gràfiques

Descripció de l’activitat6-Busca i dibuixa una figura amb cap de falcó o de xacal. Podries explicar el significat?.(Horus deu-sol, tenia que aparèixer com un falcó o amb el cap de falcó; Anubis el déu dela mort com un xacal o amb el cap de xacal).

7-Realitza una pintura dels teus companys de classe (3 o 4) com si fossin personatgesegipcis en l’època dels faraons. Format DIN A4, tècnica tempera,

Material necessari

Làmina DIN A4Llapis HB o 2BTemperas

39

Exercici 6

Cristina Agüera 4t ESO Xavier Prats 4t ESO

Daniel Romero 4t ESO Adrià Lozano 4t ESO

40

Exercici 6

Pau Fernández 4t ESO

Gener Simó 4t ESO

41

Daniel Fernández 2n ESO Manel Hernández 2n ESO

Brist Vargas 2n ESO Juan José Canuto 2n ESO

42

Exercici 7

Alvaro Pérez 4t ESO Miguel Piedra 4t ESO

Noelia Jiménez 4t ESOYoussef Maina 4t ESO

43

Exercici 7

Francisco Ramírez 4t ESO

Hugo Plana 4t ESO

44

Karim Bouquizo 4t ESO

Noemi Olea 4t ESO Eva Jiménez 4t ESO

45

ART CLASSIC

CONTEXT HISTORIC-ARTISTIC- L’ art a Grècia busca sobre tot la bellesa, la harmonia ila perfecció en les seves creacions. Els artistes grecs van establir les bases de l’art clàssici de l’art de la nostra cultura occidental. Van crear un model ideal de bellesa del cos humàrepresentat per joves atletes, herois i personatges mitològics.

CÁNON és una norma o sistema que determina un nombre concret d’unitats de mesuraper a la dimensió del cos humà. Per establir un cànon, es tria una unitat de mesura:l’alçada del cap, la longitud d’un colze, d’una ma, d’un dit o de qualsevol part del cos.Desprès es compara aquesta unitat amb altres mesures del cos.

CANON DE POLICLET escultor grec s.V a.C. L’allargada del cos el dividia en 7 caps

CANON DE LISIP escultor grec s.IV a.C. L’allargada del cos es dividia en 8 parts

Primer cicleElements que configuren el llenguatge visual. El color com a representació, com sistemacodificat i com a mitjà d’expressió. Proporció, moviment, composició i simetries.Procediments i tècniques utilitzats en els llenguatges visuals. Apropament al lèxic propi del’àrea. Apropament experimental a diferents mitjans d’expressió graficoplàstics: llapisgrafit, de color, retoladors i ceres.

Segon cicleAnàlisi i representació de formes. Formes geomètriques i formes orgàniques. Estructurade la forma. Proporció. Repetició i ritme: concepte de mòdul. Estructures modulars.Xarxes poligonals: formes modulars bidimensionals bàsiques.Procediments i tècniques utilitzats en els llenguatges visuals. Coneixement del lèxic propide l’àrea. Utilització dels diferents mitjans d’expressió de les noves tecnologies i delsmitjans graficoplàstics: llapis de grafit, tinta ceres, aquarel·la, collage. Identificació iutilització de diferents suports segons les intencions expressives i descriptives de larepresentació.La composició. Organització de la forma i el seu entorn en el pla.

46

ART CLASSIC

Títol activitat Representació de la realitat L’estructura i proporció de la figura humana


ObjectiusUtilitzar l’hemisferi dret Reflexionar sobre la proporció del cos i el cànon de PolicletIncidir reiteradament en aquesta proporció

Descripció de l’activitat1-Calca sobre un paper vegetal la figura del Dorifor i desprès fes una quadricula amb lamesura del cap. Comprova si es compleix el Cànon de bellesa establert per Policlet.

2- Multiplica per dos la quadrícula del exercici anterior i dibuixa el Dorifor de Policlet.

3- Traca 7 rectes paral·leles a una distància constant i dibuixa el Dorifor.,

4-Ajusta un rectangle al cos del Dorifor, copia les mides en el full de paper i dibuixa elsespais entre el rectangle i la figura, pots traçar també les rectes paral·leles perquè et siguimes fàcil.

Material necessari

Làmines DIN A4 Llapis HB i 2HPaper vegetal DIN A4Escaire i cartabò

47

Exercici 2

Salva Campuzano 4t ESO

48

ART CLASSIC (Grècia i roma)

Títol activitat La representació de la realitat L’estructura i proporció de la figura humanaSimplificació i dibuix esquemàtic


ObjectiusUtilitzar l’hemisferi dret Reflexionar sobre la proporció del cos i el cànon de PolicletFixar en la ment dels adolescents la proporció gregaExpressar plàsticament el volum del cos a través de la llum i l’ombra

Descripció de l’activitat

5-Observa la imatge i tradueix-la a una trama de punts. Segueix els passos següents:Dibuixa la figura amb formes geomètriques bàsiques, un cop tinguis l’esquema, començaa ombrejar la figura a base de punts negres utilitzant un rotulador. A les parts mesfosques la trama de punts haurà de ser més densa que a les zones clares. No perfilis eldibuix amb una línia continua.6-Tot mirant el model dibuixa'l de forma esquemàtica a través d’ovals (mes o menysallargats segons la zona del cos a dibuixar) que se superposen en les articulacions. Através de la línia tancada i corba podrem observar que el dibuix te més volum.

7-Dibuixa el Dorifor sense model. Compara’l amb el primer dibuix sobre el cos humà quevas fer , veuràs que em poc tems el teu dibuix ha canviat considerablement; senzillamentperquè coneixes l’objecte que dibuixes.

Material necessari

Làmines DIN A4 Llapis HB i 2BjRotulador negre

49

Ex 5 Exercici 6

Exercici 7

Eva Jiménez 4t ESO Borja Quero 4t ESO Adrià Lozano 4t ESO

Exercici 7

Laura Doblas 4t ESO Samuel Hidalgo 4t ESO

50

Exercici 7

Daniel Romero Moreno 4t ESO

51

ART CLASSIC (Grècia i Roma)

Títol activitat La representació de la realitatSimetria Nivell recomanat Educació secundària primer cicleEducació secundària segon cicle

ObjectiusReforçar la idea de que en el dibuix els espais s’han de veure com a formes.Expressar plàsticament el volum del cos a través de la llum i l’ombra

Descripció de l’activitat8-- Observa la cara durant 3 minuts, mirant la forma total i parcial de cada element aixícom la relació de posició i proporció que guarda cada part amb el tot.

9- Fes un esbós simplificat amb línies de simetria i situa els elements mes característics ella seva posició.

10- Realitza el mateix dibuix però en lloc de observar la cara del Dorifor, dibuixa l’espainegatiu, el resultat serà el mateix. 11- Observa el tors durant 3 minuts, mirant la forma total i parcial de cada element aixícom la relació de posició i proporció que guarda cada part amb el tot.

12- Fes un esbós simplificat amb línies de simetria i situa els elements mes característicsel la seva posició.

13- Comprova el dibuix anterior amb el model i si és correcte fes el dibuix definitiu, potsombrejar el dibuix amb un llapis de grafit 4B

Material necessari Làmines DIN A4 Llapis HB i 2Bj Rotulador negre

52


Títol activitat La representació de la realitat

Nivell recomanat Educació secundària primer cicleEducació secundària segon cicle

ObjectiusInculcar la proporció del grecsReforçar la idea de que en el dibuix els espais s’han de veure com a formes.Expressar plàsticament el volum del cos a traves de la llum i l’ombra

Descripció de l’activitat14-Calca sobre un paper vegetal la figura De Afrodita i després fes una quadricula amb lamesura del cap. Comprova si es compleix el Cànon de bellesa establert per Policlet.

15- Multiplica per dos la quadrícula del exercici anterior i dibuixa la figura

16- Traça 7 rectes paral·leles a una distància constant i dibuixa la figura d’Afrodita

17- Ajusta un rectangle al cos de l’Afrodita, còpia les mides en el full de paper i dibuixaels espais entre el rectangle i la figura, pots traçar també les rectes paral·leles perquè etsigui mes fàcil

18- Dibuixa l’Afrodita sense model. Compara’l amb el primer dibuix sobre el cos humà quevas fer , veuràs que em poc tems el teu dibuix ha canviat considerablement; senzillamentperquè coneixes l’objecte que dibuixes.

Material necessari Làmines DIN A4 Paper vegetal DIN A4 Llapis HB i 2B AfroditaEscaire i cartabò

54

Elena Rodríguez Batlle 4tESO Noemi Olea 4t ESO

Exercici 16 Exercici 17

Ester Forgas 2n ESO Jennifer Garcia 2n ESO Exercici 18 Exercici 18

55

Paola Ruiz 2n ESO Marta Gil 2n ESO

Exercici 18

Carolina Arnal4t ESO Neus Tena 4t ESO

56

Irene García 2n ESO

57


Títol activitat La representació de la realitat


ObjectiusEstimular l’expressivitat de la línia..Expressar plàsticament el volum del cos a través de la llum i l’ombra

Descripció de l’activitat19- Observa la cara durant 3 minuts, mirant la forma total i parcial de cada element aixícom la relació de posició i proporció que guarda cada part amb el tot.


21- Comprova el dibuix anterior amb el model i si es correcte fe el dibuix definitiu, potsombrejar el dibuix amb un llapis de grafit 4B

22- Observa la tors durant 3 minuts, mirant la forma total i parcial de cada element aixícom la relació de posició i proporció que guarda cada part amb el tot.


24- Comprova el dibuix anterior amb el model i si és correcte fe el dibuix definitiu, potsombrejar el dibuix amb un llapis de grafit 4B.

25- Ara que ja coneixes com es una tors perquè l’has observat i dibuixat, fes l’exercicisegüent: Dibuixa sense mirar el model i sense aixecar el llapis del paper, pots passar persobre la línia ja dibuixada tants cops com vulguis, la qüestió es que prengui volum. Nofacis únicament el contorn , dibuixa totes les línies que poden evocar volum.Material necesserLàmines DIN A4 Rotulador de diversos gruixos Llapis HB i 2B Afrodita

58

Exercici 19

Cristian Morcillo 2n ESO

59


Títol activitat La representació de la realitatSimetria / proporció Nivell recomanat Educació secundària primer cicleEducació secundària segon cicle

ObjectiusReforçar la idea de que en el dibuix els espais s’han de veure com a formes.Expressar plàsticament el volum del cos a traves de la llum i l’ombraEl realitzar retrats incidim amb fer treballar l’hemisferi dretFomentar la percepció de las relacions de proporció

Descripció de l’activitat26- Observa el tors del Discòbol durant 3 minuts, mirant la forma total i parcial de cadaelement així com la relació de posició i proporció que guarda cada part amb el tot.


28- Comprova el dibuix anterior amb el model i si és correcte fes el dibuix definitiu, potsombrejar el dibuix amb un llapis de grafit 4B

29- Fes el mateix amb totes les part segons els models adjunts.

30-Fes una fotocòpia de tots els dibuixos i monta el Dorifor.

31-Sobre l’escultura del Discòbol de Mirón (s.V a.C.) fes una interpretació a color queguardi la proporció del cos i alhora que produeixi moviment.

Material necessari El discòbolLàmines DIN A4 Rotulador negreLlapis HB i 2B

60

Adolfo Garcia 2n ESO Sara Espuela 4t ESO Exercici 28

Youssef Maina 4t ESO Lorena Cuadrado 4t ESO

61

Exercici 27

Hugo Parras 4t ESO Alfredo López 4t ESO

Exercici 27 Exercici 28

Mireia Felipe 4t ESO Cristina Agüera 4t ESO

62

Oliver Revelo 4t ESO Exercici 28 Joel Zamora 4t ESO

Miguel Piedra 4t ESO Pau Fernández 4t ESO

63

Gener Simó 4t ESO Exercici 28

64

ART CLASSIC (Grècia i Roma)

Títol activitat La representació de la realitatExpressió a través del color Nivell recomanat Educació secundària primer cicleEducació secundària segon cicle

ObjectiusReforçar la idea de que en el dibuix ,els espais s’han de veure com a formes.Desenvolupar la sensibilitat i la percepció del color

Descripció de l’activitat31-Divideix un full DIN A4 en quadrats de 4X4cm., pinta cada un d’ells amb colorsdiferents però que estiguin presents en “La primavera”

Material necessari La primavera tirant flors Stabies. Anònim

Museu arqueològic nacional NàpolsLàmines DIN A4 Escaire i cartabòTempera i/o aquarel·la

65

EDAT MITJANA

CONTEXT HISTORIC ARTISTIC-EDAT MITJANA L’evolució de l’art a la nostracivilització tindrà com a marc els mil anys de duració de l’Edat Mitjana, on esdesenvolupen diferents estils artístics. Cal destacar que la majoria de les obres d’aquestsperíode son anònimes.

L’art medieval serà essencialment teocèntric, és a dir , que està vinculat a les creencesreligioses i al poder de l’Església. És un art d’imatges i símbols que apropen les creencesespirituals a homes i dones que viuen en una societat insegura per la fam, les pestes, i lesinvasions. L’expressió artística que predomina serà l’arquitectura, l’escultura i la pintura hiestaran subordinades.

L’art islàmic apareix al segle VII, totalment influït per la religió de Mahoma. Les normesque recull l’Alcora impregnaran tota la producció artística donant-li una personalitatpròpia. Els elements decoratius, quasi sempre abstractes, conjuguen simbolisme isensualitat.

L’art romànic Apareix a partir de l’any 1000. Les ordres monàstiques i les peregrinacionspotenciaran la seva difusió per Europa. L’Església monopolitzarà la cultura d’aquestperíode.

L’art gòtic El desenvolupament de les ciutats a partir del segle XII accentua lesdiferencies amb el món dels senyors feudals, i permet l’aparició del segon gran art cristiàoccidental: el gòtic. La cultura es secularitza a les universitats i les ciutats viuran un granauge de l’arquitectura civil.

.

Primer cicleRepresentació de formes i figures planes. Estructura de la forma. Classificació de lesformes. Introducció als sistemes de representació.

Segon cicleEspai i volum. Representació d’objectes de formes tridimensionals. Perspectiva cònica.Punts de vista i punts de fuga. Incidència de la llum en la percepció.

66

ART EDAT MITJANA

Títol activitat Formes planes La representació bidimensional, introducció als sistemes de representació


ObjectiusReforçar la idea de que en el dibuix, els espais s’han de veure com a formes.Adquisició d’una base critica que permeti judicar les obres d’artDomini d’elements gràfics: color i composició.Estructuració espacial.Capacitat d’expressió.

Descripció de l’activitat1-Observa el pantocrat de Sant Climent de Taüll durant dos minuts,la proporció de tots elselements en relació als altres. Ara fes la representació de forma esquemàtica amb l’ajut delmaterial de dibuix tècnic, traçant ovals, triangles etc.

2- Fes una còpia del exercici anterior i transforma el dibuix en una composició abstracta apartir del color, pots també retocar la forma si ho creus convenient, has de considerarl’exercici anterior com camí de partida.

3-Fes un retrat d’un company de classe tot utilitzant la tècnica del art romànic. Visiófrontal, elements resseguits per línia negra i colors plans.

PANTOCRAT DE SANT CLIMENT DE TAÜLL Material necessari

Làmines DIN A4 Llapis HB i 2B

Escaire i cartabò Temperes

68

Oliver Revelo 4t ESO Exercici 2 Oliver Revelo 4t ESO

Francisco Ramírez 4t ESO Exercici 3

69

Óscar Guiamet 4t ESO Exercici 3 Miquel Piedra 4tESO

Xavier Prats 4t ESO Jousef Maina 4t ESO

70

Xavier Prats Exercici 3 Efrain Moreno 2n ESO

Daniel Gómez2n ESO José Rafael Martínez 2n ESO

71

Daniel Romero 4t ESO Exercici 3 Jennifer García 4t ESO

Noelia Giménez 4t ESO Adrià Lozano 4t ESO

72

Marcos Gardón 4t ESO

Dani Fdez. Serrano

73

CONTEXT HISTÒRIC -EDAT MODERNA

El Renaixement neix a Itàlia, el seu art establí un seguit de regles i models que arribenfins els nostres dies. L’art del Quattrocento (segleXV) tindrà com escenari Florència, una ciutat humanista onfilòsofs i artistes s’agrupen al voltant dels Mèdici, els grans mecenas de l’art. La bellesa,les proporcions, la perspectiva, l’ordre, la harmonia, la representació naturalista de larealitat són alguns dels avenços d’aquest període.Al Cinquecento (segle XVI) el nou centre artístic és Roma i el Papa, serà el mecenes.Artistes tan genials com Leonardo da Vinci, Rafael o Miquel Àngel treballaran pel Vaticà.L’art estarà impregnat d’elements religiosos que influiran en la sensibilitat dels fidels.L’art Barroc (segle XVII i part del XVIII) s’inicia a Roma, però s’estendrà per Europa iper les colònies d’Amèrica Llatina. L’art serà més teatral i estarà representat pelmoviment, el dramatisme i les composicions obertes. La cultura barroca és un univers dellums i ombres.

Primer cicleEspai i volum. Incidència de la llum en la percepció. Valor expressiu i representatiu de lallum en formes i ambients.Proporció del cos al llarg de la historia.

Segon cicleEl llenguatge visual. Identificació del cos a través dels diferents llenguatges visuals.Canals de comunicació de masses: premsa, televisió, disseny gràfic, arts plàstiques,noves tecnologies.Espai i volum. Incidència de la llum en la percepció. Valor expressiu i representatiu de lallum en formes i ambients. Perspectiva cònica.

CANON DE LEONARDO DA VINCI s. XV. Com en altres èpoques, s’estableix un cànonde proporció del cos de l’home. En aquesta època els artistes donen gran rellevància a lafigura humana i un dels cànons més acceptats és la relació del cos humà amb lesdimensions d’un cercle i d’un quadrat.

74

ART EDAT MODERNA (RENAIXEMENT)

Títol activitat Formes planes i volumLa representació bidimensional/ introducció als sistemes de representació Nivell recomanat Educació secundaria primer cicleEducació secundaria segon cicle

ObjectiusAdquisició d’una base crítica que permeti judicar les obres d’artEstructuració espacial.Seguir insistint de forma subliminar sobre la proporció correcta del cos, mitjançant enaquest cas el fet de dissenyar roba.

Descripció de Les activitats

1-Busca imatges femenines o masculines representades en obres d’art del Barroc, com perexemple El naixement de Venus de Botticelli. Fes un dibuix realista del model , retalla elmaniquí i pinta’l.Posteriorment dissenya roba actual proporcionada al maniquí . Material: cartró, cartolina itempera.

2-Busca il·lustracions sobre el cos a traves del art, i classifica’l per períodes de la historia .Determina similituds i característiques de cada època .

3-Fer petits esbossos posturals dels companys de classe, entre 5 i 7 minuts per postura. Espoden realitzar amb llapis de grafit, sanguínia, ceres o aquarel·les. Cal copsar el moviment ila posició sense entrar amb detalls anecdòtics.

4-A partir d’una obra del renaixement, determina i traca sobre paper vegetal la direcció dela perspectiva, determina el punt de fuga.

Cànon de Leonardo Da Vinci

75

ART EDAT MODERNA (BARROC)

Títol activitat Volum i proporció


ObjectiusFomentar l’atencióSeguir insistint de forma subliminar sobre la proporció correcta del cos, mitjançant enaquest cas en la transformació de l’obra del barroc a els criteris dels grecs.

Descripció de Les activitats

1-A partir de la fotografia de les tres gràcies de Rubens fes un dibuix realista amb unaquadricula a escala doble.

2-Calca el dibuix anterior i estudia la proporció del quadre de Rubens tot aplicant lesteories de Policlet (el cos humà es divideix en set caps), i transforma els cossos al art grec.

Material necessari Làmines DIN A4 Llapis HB i 2B LES TRES GRÀIES DE RUBENS Escaire i cartabò

76

Gerard Jiménez 2n ESO Exercici 1

77

ART EDAT MODERNA (BARROC)

Títol activitat Volum i moviment


ObjectiusFomentar l’atencióSeguir insistint de forma subliminar sobre la proporció correcta del cos, tot realitzant elsdibuixos en moviment.

Descripció de les activitats

3-Fes una interpretació lliure de “les tres gràcies de Rubens” Utilitza el material que creguisadient, papers encolats, tempera, textures etc..

4-Dibuixa les tres gràcies en tres fulls i busca el volum de tres maneres diferents: a- através de cercles i ovals, b- a través de línies i c- a través de punts.

5-Gira la fotografia i fes el dibuix dels espais que hi han entre les figures i el marge dequadrat.

6-Fes esbossos de cada figura d’aquesta obra treballant directament amb pinzell i aquarel·lao tinta Xina.

7- Fes una representació lliure però proporcionada dins dels límits que tu creguis correctes,del cos d’un/a noi/a. Pot utilitzar un llenguatge realista, abstracta subjectiu geomètric o elque vulguis

Material necessari Làmines DIN A4 , llapis 2B LES TRES GRÀCIES DE RUBENSTempera i tinta xina

78

Miquel Piedra 4t ESO Exercici 7 Joel Zamora 4t ESO

Daniel Tarín 4t ESOEva Jiménez 4t ESO

79

Adrià Lozano 4t ESO Exercici 3 Dani Fernández 4t ESO

Gener Simó 4t ESO Pablo González Moreno 2n ESO

80

Exercici 3

Daniel Romero 4t ESO

Xavier Prats 4t ESO

81

Sergi Gómez 2n ESO Exercici 7 Xavier Aquera2n ESO

Anabel Batlle 2n ESO

82

4. Conclusions i propostes

En aquesta llicència s’ha portat a terme una prova pilot en el IES Joan Miró de Cornellàdurant quatre setmanes, en un total de vuit sessions.Les activitats han estat molt ben acceptades pels alumnes i han creat una dinàmica detreball molt àgil.El que no podem comprovar, per el poc temps que fa que hem implantat aquesta novamanera de treballar, és que aquest nou mètode tingui les conclusions desitjades iplantejades en un principi: 1- millor acceptació del cos per part dels adolescents i, 2- tenirmenys incidència dels trastorns del comportament alimentari. Per poder arribar a aquestes conclusions cal portar a terme la programació realitzada i aposteriori fer una valoració anual dels nous casos de TA i la comparació del augment en lasocietat. Amb aquestes valoracions anuals ja podríem tenir una visió integral del graud’adaptació, el grau de criteri de realitat i objectivitat dels adolescents.El que si podríem és a partir de poques activitats , com les que hem realitzar extreurealgunes conclusions, basant-nos en que cada vegada que un subjecte dibuixa unapersona, s’està projectant el seu propi jo; confluint experiències personals, imatges delsestereotips socials i culturals. El dibuix ens donarà el grau d’estabilitat i domini de si mateix segons si te o no les sevescaracterístiques, tanmateix com diu la Dr. Montserrat Cervera cal detectar els adolescentsque es dibuixen els malucs més estretes que les espatlles i també aquellesrepresentacions de figures humanes asexuades. Per tant seria bo descobrir aquests adolescents, fer-los un seguiment a nivell tutorial icomunicar als pares qualsevol dubte que des de els centres educatius poguéssimdetectar.

Propostes

1- Caldria crear una comissió o varies per tal de censurar les revistes que noconformin una clara diversitat d’estímuls.

2- S’hauria d’exigir als editors de les revistes juvenils que especialistes i no redactorscomercials dissenyessin un projecte educatiu.

3- Tanmateix seria bo que des de el Departament d’Ensenyament es generes unacircular pels centres on periòdicament s’analitzes la premsa/revistes pelsadolescents. La comunicació infantil i juvenil, hauria d’estar pedagògicamentorientada des de la concepció inicial, fins al contingut i forma de cada numero oprograma.

4- Els mitjans de comunicació adreçats a adolescents haurien de tenir una clarafunció educativa ,mes enllà de la recreativa i comercial, es a dir acompanyar en elprocés de construcció de la personalitat, de desenvolupar el sentit crític.

5- Com que totes aquest suggeriments son difícils d’aconseguir, dins de la comunitateducativa i familiar hem d’arribar a convensa als adolescents a creure en ell, aaugmentar l’autostima i a viure la realitat dels canvis corporals tranquil·lament i aixíencarar millor totes les influencies negatives de la societat.

5. Relació dels materials continguts en els annexos

Presentació en Power Point i activitats realitzades pels alumnes com a prova pilot enel centre Joan Miró de Cornellà.

http://www.gedisa.com/

83

6. Bibliografia

� Albers, Josef. La interacción del color. Ed. Alianza Forma.Madrid, 1979.

� Alvarez, Manuel. Auxiliaría de pintura memoria sobre el conceptoy método.

� Arnheim, Rudolf. Consideraciones sobre la educación artística.Ed. Paidos. Barcelona. 1993.

� Bassat, Luis. El libro rojo de las marcas. Ed. Espasa Calpe, S.A.,Madrid 1999.

� Bayo Margalef, José. Percepción, desarrollo cognitivo y artesvisuales. Ed. Anthropos. Barcelona, 1987.

� Beattie, John. Otras culturas. Ed. F. C. E. España. Madrid,1972.

� Cervera, M. Riesgo i prevencion de la anorexia y la bulimia.Martínez Roca, S.A. Libros universitarios y profesionales.Barcelona. 1986.

� Crispo, Rosina; Figueroa, Eduardo; Guelar, Diana. Transtornosdel comer. Ed. Herder. Barcelona 1994.

� Edwards, Betty. Aprender a dibujar con el lado derecho delcerebro. Ed. Urano. Madrid 1999.

� Garcia Montero, M.M. Didáctica del dibujo. La representaciongrafico-plástica en funcion del ejercicio de la memoria visual. Ed.Universidad Complutense de Madrid. 1989.

� Generalitat de Catalunya, Guia per a educadors i educadores enla prevenció dels trastorns del comportament alimentari. Anorèxiai bulímia nervioses. Departament d' Ensenyament. Barcelona2001.

� Generalitat de Catalunya, Guia per a l’ atenció primària de salutdels trastorns del comportament alimentari. Departament deSanitat i Seguretat Social. Barcelona 2003.

84

� Gombrich, Ernest H. Historia del Arte. Ed. Alianza S.A. Madrid1979.

� Gómez Molina, Juan José; Cabezas, Lino; Bordes, Juan. Elmanual de dibujo. Ed. Cátedra. Madrid 2001

� Guelar, Diana; Crispo, Rosina. Adolescencia y trastornos delcomer. Gedisa. Barcelona, 2000; http://www.gedisa.com

� Hauser, Arnold. Sociología del arte. Ed. Labor. Barcelona, 1977.

� Infiesta, José Manuel. La génesis del arte. Universidad Politecnicade Barcelona. Barcelona, 1974.

� Kandinsky, Vasili. De lo espiritual en el arte. Ed. Paidós. BuenosAires, 1996.

� Kandinsky, Vasili. Punto y línea sobre el plano. Ed. Paidós.Buenos Aires, 1996.

� Morin, Edgar. El paradigma perdido: el paraíso olvidado. Ed.Kairos. Barcelona 1974.

� Ogilvy , David. Ogilvy & la publicidad. Ed. Folio S.A. Barcelona1984

� Toro, Josep; Vilardell, Enric. Anorexia nerviosa. Ed. MartínezRoca. Barcelona, 1987.

� Toro. Josep; Artigas, Mónica. El cuerpo como enemigo. Ed.Martínez Roca. Barcelona, 2000.

� Toro, Josep. El cuerpo como delito. Anorexia, bulimia, cultura ysociedad. Ed. Mart'inez Roca. Barcelona, 1996.

1.1 hipòtesis del treball2 1.1 hipòtesis del treball els mitjans de comunicació no tan sols...

Documents