programaciÓ · escola oficial d’idomes de palma de mallorca departament de llengua russa ha de...

ESCOLA OFICIAL D’IDOMES de Palma de Mallorca Departament de Llengua RUSSA

Govern de les Illes Balears Escola Oficial d'IdiomesConselleria d'educació i universitat Palma de Mallorca

PROGRAMACIÓ

Curs acadèmic

2017 - 2018

Departament de llengua russa

Отдел русского языка

Учебный план 2017 — 2018 гг.


Índex

Introducció Comissions d'exàmensComissió per la revisió del currículum de llengües estrangeresNivell BàsicI. Objectus generals.II. Objectus específics.III. Contnguts moroosintàctcs, oonètcs i oonollògicsIV. AvaluacióNivell IntermediI. Objectus generals.II. Objectus específics.III. Contnguts lèxics i semàntcsIV. Contnguts moroosintàctcs, oonètcs i oonollògicsV. Objectus per destresesVI. Avaluació.Nivell AvançatI. Objectus generals.II. Contnguts nocionals III. Avaluació.Reunions del departamentsActvitats culturalsBibliografia



Introducció En el present curs aquesta programació contnua les línies generals dels cursos anteriors emperlò

amb una dioerència. En breu el currículum de les llengües estrangeres establert per la Conselleria d’Educaciói Universitat canviarà substancialment gràcies a la oeina de molts de prooessors d’escoles oficials d’idiomesde les illes entre els quals hi ha, de oorma permanent, dos membres d’aquest departament i un altre deoorma ocasional. Aquest currículum és i serà el oonament legal per a elaborar les programacions de curs comla present. Així que, per ara, intentarem introduir poc a poc pettes innovacions que es desenvoluparantotalment més endavant, sempre respectant les indicacions del Marc comú europeu de referència per a lesllengües elaborat pel Consell d'Europa.

Cal recordar que cada any insistm en la concepció que aquesta programació es fexible i oberta iplanteja una sèrie de indicacions, contnguts i paràmetres per a poder impartr els cursos de llengua russaamb coherència i planificació. Aixlò no vol dir que durant els curs no es puguin trobar punts d’aquestaprogramació que caldrà corregir en un outur. Qualsevol aportació oeta per part dels docents, alumnes oaltres persones interessades en l’aprenentatge d’aquesta llengua seran benvingudes i avaluades per a podermillorar tots aquells detalls que hagin quedat desoasats o ja no siguin operatus.

Aquesta programació només pretén explicar alllò que cal saber en cada nivell, el mínim que caldominar per a superar cada etapa en el procès d'aprenentatge.

Respecte a l’enoocament de l’aprenentatge podem dir que la vessant principal és la comunicació, laqual determina els altres contngutss moroollògics, sintàctcs, lèxics, etc. Per tot aixlò cal un model fexibleaplicat a l'ensenyament que respect els següents puntss

Utlitzar material real, o molt proper a la realitat, ric i de qualitat. El prooessor l'haurà de cercar, analitzar, preparar, adaptar al nivell exigit i exposar.

Des del primer moment cal oer ús real de la llengua estudiada mitjançant la interacció a la classe en dioerents situacions.

El prooessor tndrà que considerar els coneixements, interessos i necessitats dels alumnes i prendre'ls com a reoerència en el moment d'elaborar el material que presentarà a la classe.

El coneixement telòric de la llengua (gramàtcaa ha d'esdevenir només un instrument més, entre molts d'altres, durant el procés d'aprenentatge.

En tot aquest procés d'aprenentatge no es pot oblidar que les equivocacions, conousions i erradessón una part oonamental en cada etapa i competència que experimenta l’alumnat i per tant no s’han decontemplar com aspectes negatus, sinó com a manioestacions d’un estadi d’interllengua, que és un estatnecessari per assolir una expressió correcta. Cal establir actvitats per a refexionar sobre les singularitats dela L2 respecte a la L1.

El llibre de text també modifica el seu paper en el procés ´d'adquisició de coneixements. Ara nomésés un recurs més, entre d'altres, per assolir els objectus i contnguts establerts. Sense cap dubte la sevautlització representa un reoerent estable per a l'alumne, i l'ensenyament en general, perlò cal recordar que



ha de ser complementat.Enguany els llibres de text seran els següentss

BÀSIC – 1.1. Nogueira, V. i altres. Русский язык. Ruso para hispanohablantes – 1.Ed. Herder, Barcelona, 2003.

BÀSIC – 1.2. Nogueira, V. i altres. Русский язык. Ruso para hispanohablantes – 1.Ed. Herder, Barcelona, 2003.

BÀSIC – 2. Nogueira, V. i altres. Русский язык. Ruso para hispanohablantes – 2.Ed. Herder, Barcelona, 2007.

INTERMEDI – 1. M. Onagassian i altres. Русский язык.Ruso para hispanohablantes – 3. Ed. Herder, Barcelona, 2007.

INTERMEDI – 2. M. Onagassian i altres. Русский язык.Ruso para hispanohablantes – 3. Ed. Herder, Barcelona, 2007.

AVANÇAT – 1. О. В. Головко. ВПЕРЁД!Пособие по русской разговорной речиEd. Русский язык, Москва, 2013.

AVANÇAT – 2. О.В. Хорохордина. ОКНО В РОССИЮ - 1Ed. Златоуст. Санкт-Петербург, 2014

El nostre departament vol insistr en les tasques adients per a superar les dificultats més persistentsen el temps que impedeixen desenvolupar una bona comunicació en rus entre els aprenents amb el català ocastellà com llengua prlòpia a qualsevol nivell d'aprenentatges

- L’ampliació del lèxic i les estructures moroosintàctques.

- La producció de textos escrits i orals.

L’ús de noves tecnologies de la inoormació.A les classes es oarà ús de recursos audiovisuals amb programes com YouTube, Skype, vkontakte i altres.

El ooment de la lectura adaptada a cada nivell com a oont de coneixements culturals, lingüístcs i sociolingüístcs.

Entre els temes a tractar en tots els nivells amb una dificultat gradual podem enunciar aquestss

- Identficació personals dades personals necessàries per identficar-se i actuar en els àmbits personal i públic en situacions quotdianess nom i cognoms, adreça, telèoon, lloc i



data de naixement, edat, sexe, estat civil, documentació legal, nacionalitat, idioma, procedència, oormació i estudis, prooessió o ocupació, oamília, gustos i preoerències, aparença fsica, característques de la personalitat, estat d’ànim, experiències personals.- L'habitatge, la llar i l'entorns tpus, serveis, habitacions, mobles, roba de casa, instal·lacionsi útls de la llar, reparacions. Característques de la ciutat i el camp. El barri, la regió i el país.- Actvitats diàriess rutna diària a la casa i al treball. Prooessions, horaris, qualificació prooessional, plans i condicions de treball, obligacions oamiliars i laborals.- Temps lliure i ocis aficions, interessos personals, actvitats de temps lliure, actvitats intel·lectuals i artstques, esports, oestes, la televisió, el cinema, la música, el teatre.- Viatgess transport privat i públic, aeroport, estacions de tren, autobús, metro, taxi. Bitllets,preus i horaris. El trànsit. Turismes camp, platja, muntanya. Vacancess tpus d’allotjament, documents, equipatge.- Relacions humanes i socialss oamília, amistats, vida social, cites, reunions, invitacions, contactes per correu.- Saluts el cos, les sensacions fsiques, l'higiène personal, les malaltes més comunes i oreqüents, consultes i cures mèdiques.- Educaciós estudis, assignatures, tpus de centres (col·legi, insttut, universitata, normes i tasques.- Compres i actvitats comercialss botgues, grans magatzems, la roba (talles, colorsa, estris bàsics (casa, col·legi, treballa, preus, bancs, restaurants, bars, oormes de pagament i reclamacions.- Alimentaciós pesos i mesures, tpus de menjar i beguda, plats tpics, hàbits dietètcs, receptes menús, locals de menjars i begudes.- Béns i serveiss estacions de servei, la policia, correus, telèoons, oficines d’inoormació turístca.- Llengua i comunicaciós la llengua d'estudi i el seu lloc en el món, els idiomes, les tecnologies de la inoormació i comunicació, la premsa, la ràdio.- Fenlòmens atmosoèrics més comuns. Prediccions, cures del medi ambient.- Ciència i tecnologia. Avanços cientfics, mitjans tecnollògics.



Comissions d'exàmens

El nostre departament contnua oormant part de les comissions d’exàmens per l'elaboració de lesproves unificades per al curs 2018 -2019 del nivell Bàsic. El cap del departament i la prooessora NatàliaShchipítna tenen unes hores dedicades a aquesta tasca segons la normatva de la Conselleria d'Educació iUniversitat.

Nivell BÀSIC

El nivell Bàsic compost de dos cursos, un dels quals està dividit en dues parts, Bàsic 1.1. i Bàsic 1.2.,implica, segons el Marc comú de referència europeu, que l'aprenent «pot comprendre orases i expressionsutlitzades amb temes d'importància immediata. Pot comunicar-se en situacions senzilles i habituals queexigeixen un intercanvi simple i directe d'inoormació sobre temes oamiliars i habituals. Pot descriure, demanera senzilla, aspectes de la seva experiència o bagatge personal, aspectes de l'entorn immediat iassumptes relacionats amb necessitats immediates». S’hauran de reconèixer i utlitzar els registres oormal iinoormal adaptats a aquest nivell.

I. Objectus generals.Entre els objectus generals d'aquest nivell podem citar, amb l'ajuda del Marc comú, els següentss- Comprendre expressions i vocabulari més oreqüent sobre temes d'interès personal.- Entendre la idea principal de missatges i avisos curts, clars i senzills. El registre pot ser neutre, oormal o inoormal perlò artculats a una velocitat natural en condicions acústques bones.- Comunicar-se de manera senzilla a condició que l'interlocutor estgui disposat a repetr el que ha dit o a dir-ho amb altres paraules, amb una velocitat més lenta que en una conversa normal ivigilant que el missatge arribi a l'interlocutor. El parlant podrà oer preguntes senzilles sobre el contngut del missatge.- Escriure textos breus coherents que utlitzin adequadament els recursos de cohesió i les normes elementals d’ortografia i puntuació.- Utlitzar estructures oormades per oracions bàsiques amb expressions, grups de poques paraules i oórmules memoritzades per tal de comunicar una inoormació limitada en situacions senzilles quotdianes.

II. Objectus específics.

A. Destreses receptvess comprensió lectora i comprensió auditva.

- Comprensió lectora. Comprendres indicacions bàsiques per omplir impresos, inoormació, instruccions i indicacions bàsiques, breus i usuals d'anuncis públics, rètols i cartells, carrers, botgues, restaurants, mitjans de transport, etc. Notes o missatges senzills i anuncis que incloguin oormes gramatcals simples i que utlitzin un lèxic d’ús oreqüent.Correspondència personal senzilla expressada amb oormes gramatcals simples i vocabulari



oreqüent com ara correus electrlònics, menús, plànols, horaris i pàgines web.

- Comprensió auditva. Comprendre la inoormació essencial d’alllò que es diu en conversacions breusi molt senzilles en les quals l’alumnat partcipa, sempre que es puguin demanar aclariments o repetcions. L’interlocutor ha de parlar de oorma clara i pausada.

B. Destreses productvess expressió escrita i expressió oral

- Expressió oral. Presentar davant una audiència un comunicat breu, prèviament assajat. Parlar breument d'actvitats habituals, sobre experiències personals i esdeveniments.- Prendre part en transaccions i gestons senzilles relacionades amb temes d'inoormació personal, nombres, quanttats, preus, dates i horaris, així com en la comunicació essencial sobre serveis i bens quotdians.- Partcipar en converses breus i molt bàsiques en les quals hi hagi contacte social com ara salutacions i comiats; agraïments i disculpes; invitacions i respostes; demostracions d'interès per l’estat dels altres i conversacions sobre aspectes personals, assumptes quotdians o d’immediata necessitat.

- Expressió Escrita. Escriure notes de missatges senzills amb inoormació, instruccions i indicacions. Escriure correspondència personal simple com correus electrlònics, per mostrar agraïment, disculpar-se o parlar d’un mateix o d’algú altre parlant de les condicions de vida, del treball, dels amics o de les diversions.- Fer descripcions molt senzilles de persones, vivències personals, plans i projectes.- Redactar instruccions senzilles reoerents a aspectes de la vida quotdiana, com ara les indicacions necessàries per arribar a un lloc determinat.- Narrar de oorma mot breu i elemental histlòries imaginades o actvitats i experiències personals delpassat, o plans per al outur, utlitzant de manera simple perlò coherent les oormes verbals bàsiques.- Omplir oormularis, qüestonaris o fitxes que requereixin dades personals, com ara inoormació sobre interessos i coneixements.

El oet que aquests contnguts es presenten organitzats en dioerents apartats, oormen part d'un totsignificatu que l’alumnat els adquireixi a través de les tasques i actvitats que es proposen a l’aula.

III. Contnguts moroosintàctcs, oonètcs i oonollògics

III.1. L'oració simple; III.1.1. Tipus d'oració, elements consttuents i la seva posicióIII.1.2. Oració declaratva amb verb en oorma afirmatvaIII.1.3. Noció de ser/estarIII.1.4. Noció d’haver i tenirIII.1.5. Expressió d'ésser en el cas instrumental.III.1.6. Oració negatvas нет, не. Posició de la negació, l'absència amb genitu (меня не было...a,

mancança amb genitu (у меня нет времени, ...a



III.1.7. Oració interrogatvas parcial amb element interrogatu i el·líptc.III.1.8. Oració exclamatvaIII.1.9. Oració imperatva. L'imperatu i l'aspecte verbal.III.1.10. Fenlòmens de concordança

III.2. L'oració compostaIII.2.1. Coordinaciós и ... иIII.2.2. Disjunciós или ... илиIII.2.3. Oposició i contrasts а, ноIII.2.4. Causas потому чтоIII.2.5. Relacions temporalss anterioritat (раньше, до того, как...a, posterioritat (потом, после

того, как...a, simultaneïtat (когда, в то время, как...a

III.3. El sintagma nominals el substantuIII.3.1. Classess comuns i propisIII.3.2. Gèneres masculí, oemení i neutre; fexió regularIII.3.3. Nombres fexió regular i oormes invariables.III.3.4. Les declinacions en singular i plural (nominatu, acusatu, genitu, datu, instrumental i

ablatua.

III.4. El sintagma nominals el pronomIII.4.1. Personals i la seva declinació. El pronom себя.III.4.2. Demostratus i la seva declinació.III.4.3. Possessius i la seva declinació. El possessiu свой.III.4.4. Interrogatus

III.5. El sintagma nominals els determinants.III.5.1. Els demostratus.III.5.2. Els possessius.

III.6. El sintagma nominals els quantficadors.III.6.1. Numerals cardinals.III.6.2. Numerals ordinals i la seva declinacióIII.6.3. Altres quantficadors.III.6.4. Posició dels elements del sintagma

III.7. El sintagma adjectuIII.7.1. Generes. Flexió regular. Forma plenaIII.7.2. Nombres oormació del plural; oorma plenaIII.7.3. Declinació en tots els casos.III.7.4. Modificació del nucli mitjançant el s. adverbials очень

VIII. El sintagma verbal



III.8.1. Primera i la segona conjugacions. Verbs de conjugacions especialss III.8.2. Verbs de moviment sense prefixoss ходитт идти, ехатт ездитт, летатт лететт i

плаватт плыттIII.8.3. Verbs de moviment amb els prefixoss по-, при-, у-, пере-, вы-, в-, до-III.8.4. TempsIII.8.4.1. Expressió del presentIII.8.4.2. Expressió del passat habitual i duratuIII.8.4.3. Expressió del outur habitual i duratuIII.8.4.4. El outur de l’aspecte imperoectuIII.8.4.5. Expressió del outur peroecte.III.8.5. AspecteIII.8.5.1. Imperoectus duratu, habitual, incoatu (начинатт + Ino./SNa o terminatu (кончатт +

Ino./SNaIII.8.5.2. Imperoectu amb absència de resultat.III.8.5.3. Peroectus puntual, resultatu.III.8.6. ModalitatIII.8.6.1. Verbs oactuals i temps verbalsIII.8.6.2. Necessitats необходимо, нужно, должно + InoIII.8.6.3. Prohibiciós нелтзя / запрещено +Ino.III.8.6.4. Intenció / desigs желатт + Ino.III.8.6.5. Obligaciós должен, должна,... + Ino.III.8.6.6. Capacitats мочт/уметт + Ino.III.8.6.7. Permíss можно/мочт + Ino.III.8.6.8. Possibilitats можно + Ino. ; может бытт + SNIII.8.6.9. Intenciós хотетт + Ino.III.8.6.10. Preoerèncias болтше любитт / нравиттсяIII.8.7. Veu actvaIII.8.8. Modificació del nucli mitjançant la negació; Neg. + Neg.+ Verbs (я ничего не знаюa

III.9. El sintagma adverbialIII.9.1. Nuclis adverbiIII.9.2. ClassesIII.9.3. Tempss сегодня, завтра, вчераIII.9.4. Llocs здест, тут, тамIII.9.5. Freqüèncias всегда, иногда, часто, никогда, редко, обычно.III.9.6. Interrogatuss когда, как, где, сколткоIII.9.7. Maneras хорошо, плохоIII.9.8. Graus очент, немногоIII.9.9. Quanttats много, малоIII.9.10. Moviments туда, сюда, оттудаIII.9.11. Causas потому чтоIII.9.12. Ordres сначала, потом, во-первых, во-вторыхIII.9.13. Modificació del nucli



III.9.14. Mitjançant el s. adjectuIII.9.15. Mitjançant el s. adverbialIII.9.16. Posició dels elements del sintagmaIII.9.17. (S. Adv.+a N (+Superb.aIII.9.18. Funcions sintàctques del sintagma adverbials CC

III.10. El sintagma preposicionalIII.10.1. Nuclis preposicióIII.10.2. Locatves, temporals, comitatves i possessivesIII.10.3. Prepositus на, в, о/об, приIII.10.4. Acusatus на, в, про, через, за, поIII.10.5. Genitus из, с, без, дпя, до, у, вместо, кроме, около, от, послеIII.10.6. Datus по, к, благодаряIII.10.7. Instrumentals с, между, перед, за под, надIII.10.8. Locucionss далеко от/недалеко от +Gen., рядом + с чем, во время чегоIII.10.9. Funcions sintàctquess Subj., comitatu, Atrib., OD, i CC

III.11. Contnguts oonètcs i oonollògicsIII.11.1. L'entonació. Construccions principalss ИКIII.11.2. Sons i oonemes vocàlicss vocals blandes i duresIII.11.3. La semivocal йIII.11.4. Sons i oonemes consonàntcsIII.11.5. Sistema consonàntcs lloc i punt d’artculacióIII.11.6. Aproximació a les consonants sordes/sonoresIII.11.7. Palatalització. Consonants amb vocals blanesIII.11.8. Les consonants sibilants ж, з, с, ш, щ, цIII.11.9. Processos oonollògicsIII.11.10. Ensordiment de consonants en final de paraulaIII.11.11. AssimilacionsIII.11.12. Reducció vocàlicaIII.11.13. Alternances vocàliques i consonàntquesIII.11.14. Accent dels elements lèxics aïllatsIII.11.15. Síl·labes tlòniques i àtonesIII.11.16. Monosíl·labs inaccentuatsIII.11.17. Accent i atonicitats patrons tonals en el sintagma

III.12. OrtografiaIII.12.1. Sistema d’escripturas el ciríl·licIII.12.2. Representació gràfica de oonemes i sonsIII.12.3. Correspondències segons la seva posició relatvaIII.12.4. Grafia de les paraules estrangeresIII.12.5. Formes de l’aloabets lletra d’impremta i lletra manuscritaIII.12.6. Signes ortogràficss dièresi, guió i signes de puntuació



III.12.7. Estructura sil·làbica

IV. AvaluacióEn el primer curs hi ha avaluació contnua. En el segon curs l'avaluació hi haurà un examen final

perlò es oaran una sèrie de proves durant el curs per a què els alumnes puguin conèixer el seudesenvolupament.

L'avaluació contnua inclou proves trimestrals. Es podrà oer una avaluació inicial en la segona partdel primer curs.

No hem d’oblidar que, donades les característques d’aquest idioma, la prova corresponent a laprimera avaluació, tndrà un pes específic i una valoració especial ja que els alumnes, al llarg dels primersmesos, es dediquen a aprendre un sistema d’escriptura totalment desconegut per a ells. Així mateix, elpaper de la lectura esdevé oorça important en aquest estadi inicial de l’aprenentatge de l’idioma.

En el segon curs les proves trimestrals s'entendran com a orientatves perquè l’alumne siguiconscient del seu procés d’aprenentatge i del grau d’adquisició assolit fins al moment. La prova final del mesde juny esdevindrà prova de certficació del nivell Bàsic. Donat el cas de què l'alumne en el mes de junytngui una qualificació de No Apte en alguna o totes les competències haurà de presentar-se a la prova peraprovar la competència o les competències pendents.

Per obtenir la qualificació d’Apte, l’alumne ha d’haver aprovat tots els apartats de l’examen amb un60% en les convocatlòries de juny i/o setembre. L’examen consistrà en quatre apartats cadascun dels qualstndrà un valor del 25% del resultat final. Aquests apartats avaluaran les quatre destreses (expressió oral,comprensió lectora, expressió escrita i comprensió auditvaa. Tot i que no hi hagi una prova específica pervalidar els coneixements gramatcals de l’alumne, aquests apareixeran dins les proves esmentades.

IV.1. Tipus i nombre de provesEl Certficat de nivell Bàsic valorara cadascuna de les destreses mitjançant les proves des

Comprensió lectoraComprensió auditvaExpressió escritaExpressió oral

D’aquesta manera la competència gramatcal s’avaluarà lligada a les quatre destreses esmentades ino necessàriament com una prova aïllada, mitjançant tpus de tasques com les que es proposen mésendavant per a cada una de les destreses lingüístques.

Els partcipants podran accedir a totes i cadascuna de les proves sense que la superació dequalsevol d’elles sigui requisit indispensable per poder realitzar-ne les restants. La independènciad’aquestes proves permet un sistema de certficació per destreses i competències parcials.

IV.1.1. Comprensió lectora.Aquesta prova pot constar d'una a tres tasques a partr de la lectura d’una sèrie de textos autèntcs

(o de característques similarsa, adequats a les especificacions del nivell. Aquestes tasques hauran de ser detpologia variada, com aras

CL.a. Exercicis d'elecció múltple (opcions lèxiques o orasesa.CL.b. Preguntes obertes de resposta breu.



CL.c. Exercicis de Vertader/Fals/No consta.CL.d. Exercicis d’aparellar ttols o oragments de text.CL.e. Transoerència d’inoormació a una graella, taula o qüestonari.CL.o. Ordenació de paràgraos.CL.g. Text mutlat amb banc d’opcions entre d’altres.

CL.g.1. Omplir els buits amb l'opció adequadaCL.g.2. Omplir els buits amb resposta oberta

IV.1.2. Comprensió auditva.Generalment aquesta prova constarà de dues tasques, com a mínim, a partr de l’audició d’una sèrie

de textos orals autèntcs (o similarsa en suport àudio o vídeo, procedents de oonts diverses (televisió, ràdio,missatges teleolònics, etc.a i adequats a les especificacions del nivell. S’escoltaran un mínim de dues vegades.Aquestes tasques hauran de ser de tpologia diversa, com aras

CA.a. Exercicis d’elecció múltple.CA.b. Preguntes obertes de resposta breu.CA.c. Exercicis de Vertader/Fals.CA.d. Transoerència d’inoormació extreta del text a un quadre, taula o qüestonari.CA.e. Exercicis d’emplenar buits.CA.o. Prendre notes.

IV.1.3. Expressió oralAquesta competència s'avaluarà tenint en compte una sèrie de oactors entre els quals hi estansL'adequació del registre pel que oa al destnatari, el proplòsit i la situació.L’extensió de les intervencions. La rellevància del contngut.La cohesió i coherència. L’organització de la inoormació i de les idees. L'ús de connectors i d’altres

mecanismes d’interconnexió. Els patrons d’entonació.La fuïdesa. Capacitat d’actuar en les interaccions amb naturalitat i amb un ritme bastant regular

com per a no interrompre la comunicació.La riquesa, varietat i precisió reoerent al contngut, estructures i lèxic.La correcció. L’ús correcte gramatcal, sintàctc, lèxic i oonètc.Aquesta prova haurà de constar d’un mínim de dues tasques segons aquestes indicacionss - Secció unidireccionals tractar algun tema a partr d’un estmul que pot ser gràfic, de lectura

breu o de suport verbal.- Secció interactva (entre candidats o amb el tribunalas entrevista; resolució d’una tasca comuna;

senzill intercanvi d’opinions o una conversa breu.

En el segon curs la prova pot variar una mica i tenir els següent oormatsA. Part sense preparació sobre temàtca quotdiana. L'alumne haurà de oormular i comprendre preguntes contestant de oorma apropiada. 5 o 6 preguntes en 3 o 4 minuts.

B. Part amb preparació (uns 5 -8 minutsas Full amb enunciats senzills sobre qüestons concretes i de la vida quotdiana relacionades amb temes generals inclosos en el



currículum.

Les proves poden incloure suports gràfics amb preguntes.

IV.1.4. Expressió escritaLa prova pot constar d’un mínim de dues tasques que incloguin una redacció guiada de textos

simples i breus de dioerent oormat i contngut. La longitud del text dependrà de la seva tpologia.Les tasques d’aquest competència en l'examen del nivell es corregiran per tots els membres del

tribunal segons els criteris establerts al departament. Els elements que es tndran en compte seransL'’ajustament al oormat requerit. L'adequació al registre en ounció del destnatari, proplòsit i situació.La rellevància del contngut i el compliment de la tasca.La cohesió i coherència. L’organització de la inoormació i de les idees. L’ús de connectors discursius, mecanismes d’interconnexió i signes de puntuació.La riquesa, varietat i precisió reoerent al contngut, estructures i lèxic.L’ús correcte gramatcal, sintàctc i lèxic.

Entre els possibles tpus de tasques podem trobar els següentss- Escriure un comunicat breu amb una extensió d'unes 60 o 80 paraules. Un missatge concret i específics nota, correu electrlònic, postal, invitació.- Escriure un text narratu descriptu senzill (90 min. aproxim.a triat entre dues propostes. L'escrit ha de mostrar la capacitat de comunicació a través de la narració de oets o descripció de llocs i persones. L'extensió pot variar entre les 100 o 120 paraules.

IV.2. Puntuació i duració de les provesL’examen no es considerarà superat si no s’ha arribat al 60% de la puntuació total a cadascuna de

les proves, encara que la mitjana resultant de les puntuacions de totes les proves juntes abast el 60% de lapuntuació total per examen. La puntuació de cadascuna de les proves superades en la convocatlòriaordinària es mantndrà per a la convocatlòria extraordinària (si l’haguésa del mateix curs, no estant obligatl’examinand a realitzar en aquesta convocatlòria més que les proves no superades en aquella. Altres detallsmes específics podran ser establerts per la Comissió de Proves Unificades.

IV.3. Criteris de qualificacióPer a totes les tasques contngudes en les proves s’elaborarà una clau de respostes clara i

exhaustva. Per a les proves directes o d’expressió (escrita i orala es dissenyaran unes taules d’avaluaciócomunes per guiar l’actuació dels examinadors.

Els descriptors en aquestes graelles tenen un contngut positu i seran precisos, clars, breus iindependents.

Els candidats a aquestes proves hauran d’obtenir un 60% per a cadascuna de les parts (destresesaper tal de poder ser qualificats positvament.

A més a més,seguint els criteris de la comissió que certfica les proves unificades de les escolesd'idiomes de les Illes Balears cal dir que la prova serà corregida per dos correctors. Aixlò vol dir que a lagraella d’avaluació el primer corrector atorga una puntuació per a cadascun dels dioerents criteris segons el



barem establert. La nota de la prova és la mitjana de les dues tasques.Si el corrector atorga una puntuació inoerior al 60% en tres o més criteris en total no se sumen els

punts. El candidat obté una nota de 4 sobre 10 si suspèn tres criteris, i una nota de 3 sobre 10 en el cas

que siguin quatre o més el criteris suspesos. Els escrits irrellevants o que clarament no corresponen a la tasca requerida han de rebre una nota

de 2 punts. Els candidats han de oer obligatlòriament les dues tasques proposades. En cas contrari, es

considerarà la totalitat de la prova com no avaluable i se li donarà una nota màxima de 2 punts.

Nivell IntermediEl nivell Intermedi segons el Marc comú de reoerència de les llengües estrangers és aquella etapa en

el procés d'aprenentatge quan un aprenent pot «comprendre les idees principals d'una inoormació clarasobre temes relatus a la oeina, l'escola, a l'oci, etc. Pot oer oront a la major part de situacions lingüístquesque poden aparèixer quan es viatja en una zona on es parla la llengua objecte d'aprenentatge. Pot produirun discurs senzill i coherent sobre temes que li són oamiliars o d'interès personal. Pot descriure oets iexperiències, somnis, esperances i ambicions, i donar raons i explicacions de les opinions i projectes demanera breu».

Aquest nivell té com finalitat principal capacitar l’alumne per utlitzar l'idioma amb una certaseguretat de oorma receptva i productva, tant en oorma parlada com escrita així com per a mitjançar entreparlants de dioerents llengües amb una certa fuïdesa, naturalitat i fexibilitat. Es oarà servir un ventall amplide situacions quotdianes, com ara els que requereixin comprendre i produir textos d’una certa extensió ivarietat sobre aspectes generals o d’altres més específics derivats de temes d’interès personal iprooessional.

L’alumnat es veurà progressivament exposat a diversos accents, registres i estls que siguin oàcilmentintel·ligibles i produïts en llengua estàndard. El llenguatge haurà de contenir estructures variades, a mésd’un un ampli repertori lèxic d’ús comú que pot incloure algunes expressions idiomàtques d’ús moltoreqüent.

En aquest nivell s’espera un alt grau de desenvolupament de l’aprenentatge autlònom.Molts de textos coincidiran amb els del Nivell Bàsic, emperlò s’haurà d’utlitzar un ventall més ampli

de situacions i introduir noves estructures.

I. Objectus generals.En acabar els dos cursos que integren el nivell intermedi, l’alumnat haurà de ser capaç des- Comprendre la inoormació general, les idees principals i els detalls més rellevants en textos orals

estructurats amb claredat, produïts en llengua estàndard i artculats a velocitat pausada emperlò natural.- Expressar-se i interactuar en textos ben organitzats i adequats als interlocutors i al proplòsit

comunicatu. Els aprenents hauran de oer-se comprendre amb una correcció, fuïdesa i espontaneïtat quepermetn mantenir la interacció encara que resultn evidents les pauses per planejar el discurs o corregirerrades, i encara sigui necessària la cooperació per part dels interlocutors.



- Comprendre el sentt general, la inoormació essencial, les idees principals i els detalls més rellevants que es troben en textos escrits clars i ben organitzats, produïts en llengua estàndard i sobre temes generals, temes actuals o d’altres menys rutnaris.- Escriure textos senzills i cohesionats sobre temes generals i quotdians, o d’altres menys rutnaris d’interès personal en els quals es demana o transmet inoormació; es narren histlòries; es descriuen experiències, esdeveniments (reals o imaginatsa, sentments, reaccions, desitjos i aspiracions; es justfiquen opinions i s’exposen plans, arguments i intencions.- Utlitzar de manera refexiva i apropiada al nivell, els elements moroosintàctcs, lèxics i oonètcs, i entendre la seva importància per tal de oer eoectu el procés de comunicació.- Consolidar gradualment l’acttud oberta i positva que s’ha de mantenir davant una realitat plurilingüe i pluricultural que ooment la tolerància i el respecte mutu i que oacilit la mobilitat i la cooperació internacionals.- Ampliar els coneixements i analitzat les característques i singularitats prlòpies de la societat i la cultura de la llengua russa amb la finalitat de contnuar desenvolupant la competència comunicatvai la consciència intercultural.- Desenvolupar les estratègies de treball personal i desenvolupar l’aprenentatge autlònom, utlitzant tots els recursos a l’abast que permetn l’aprenentatge al llarg de la vida. Mostrar habilitat per analitzar les prlòpies necessitats comunicatves i controlar el propi procés d’aprenentatge de la llengua per tal de millorar les tasques plantejades i assolir els objectus establerts.- Augmentar el repertori lèxic per expressar-se sobre temes relatus a la vida quotdiana, com ara la oamília, el temps lliure, els sentments i d’altres temes inclosos en el present nivell, encara que es necessit l’ajuda de pauses, reoormulacions i repetcions.

Al finalitzar aquest nivell encara que es produiran errors moroosintàctcs, així com la utlització depauses, reoormulacions i repetcions, sobretot quan es parla de oorma poc controlada, aixlò no vol dir que lesoaltes que impedeixin la comprensió en temes de caràcter general. La pronunciació haurà de ser claramentintel·ligible malgrat els errors d’accentuació i entonació.

II. Objectus específics.Els contnguts per al nivell Intermedi es reoereixen principalment a dos trets oonamentalssA. La capacitat de l’aprenent per mantenir la interacció i poder comunicar el que vol en una varietat de contextos.B. La capacitat de enorontar-se de manera fexible a les situacions de la vida diària.A l’acabament del nivell Intermedi l’alumnat haurà adquirit un nivell de competència B1 en

reoerència als nivells establerts pel Marc Comú Europeu per a l’aprenentatge de les llengües.

III. Contnguts lèxica i semàntcsEls contnguts lèxics estan directament lligats amb els contnguts temàtcs que s’han de tractar en

aquest nivell, és a dir, els que es reoereixen a camps semàntcs habituals, o específics. A més, es poden teniren compte els següents elements lèxicss



a. Antlònims, sinlònims i mots polisèmics elementals.b. Mots transparents, calcs i “oalsos amics”.c. Paraules compostes i paraules derivades del lèxic bàsic.d. Prefixos i sufixos bàsics en la oormació de paraules de caràcter lèxice. Abreviacionss sigles, símbols i abreviatures més oreqüents.o. Préstecs, i mots oorans.g. Frases oetes. Es poden incloure alguns proverbis molt comuns.h. Neologismes, substantus reoerents a noms comercials o propis.

IV. Contnguts moroosintàctcs, oonètcs i oonollògics

IV.01. L'oració simple.IV 01.1. Tipus d’oració, elements consttuents i la seva posició. Repàs del nivell bàsic.IV 01.2. Oració declaratva amb verb en oorma afirmatva. Ús de l’aspecte verbalIV 01.3. Oració negatvas ús de l'imperoectu en oracions negatvesIV 01.4. Oració interrogatvas ús de l'imperoectu en oracions interrogatvesIV 01.5. Oració imperatva afirmatva i negatva segons l'aspecte verbal utlitzat

IV 02. L’oració composta.IV 02.1. Coordinaciós и ... и, ни ... ни, даIV 02.2. Disjunciós или... или, то... то, либо... либо, ли... лиIV 02.3. Oposició i contrasts а, но, однако, зато, да...IV 02.4. Concessiós хотя, несмотря на то что, даже (еслиaIV 02.5. Comparatvess сколтко... столтко, одно и тоже, так... как, как будтоIV 02.6. Condiciós если, лишт, partcula быIV 02.7. Causas потому что, так как, посколткуIV 02.8. Finalitats чтобы, для того, чтобы, зачем?IV 02.9. Relacions temporals

IV 02.9.a. Anterioritats рантше, до того как, до сих порIV 02.9.b. Posterioritats потом, затем, с тех пор, как толткоIV 02.9.c. Simultaneïtats когда, пока, между тем как

IV.03. Sintagma nominal.IV.03.1. Nuclis el substantu

IV.03.1.1. Classess comú i propiIV.03.1.2. Gènere. Flexió regular i excepcions més comunes

IV.03.2. PronomsIV.03.2.1. Personals en tots els casos.IV.03.2.2. Demostratuss то, то.IV.03.2.3. Possessius en tots els casosIV.03.2.4. El pronom свойIV.03.2.5. Interrogatus / exclamatusIV.03.2.6. Relatus который

IV.03.3. Els determinants



IV.03.3.1. Els demostratuss gènere, número i casIV.03.3.2. Els possessiuss gènere, número i casIV.03.3.3.c. Els quantficadors

IV.03.3.3.c.1. Numerals cardinals. Nominatu i acusatuIV.03.3.3.c.2. Numerals ordinalss declinació

IV.03.4. AposicióIV.03.5. Modificació del nucli

IV.03.5.1. Modificació del nucli mitjançant el sintagma adjectu.IV.03.5.2. Modificació del nucli mitjançant el sint. preposicional.

IV.03.6. Posició dels elements del sintagma. Ús de la coma

IV.4. El sintagma adjectu.IV.04.1. Nuclis Adjectu.IV.04.2. Gèneres masculí, oemení i neutre; oorma plena i breuIV.04.3. Números oormació del plural; oorma plena i breuIV.04.4. Declinació dura, blanda i mixta en tots els casos.IV.04.5. Modificació del nucli mitjançant el sintagma adverbials очент, слишком, доволтно, достаточноIV.04.6. Grau positu, comparatu i superlatu del adjectu i del adverbiIV.04.7. Fenlòmens de concordançaIV.04.8. Funcions sintàctquess Atribut en instrumental i subjecte

IV.05. El sintagma verbalIV.05.1. La oorma impersonals l'inonituIV.05.2. Primera i la segona conjugacions

IV.05.2.1. Classes i grups principals.IV.05.3. Temps

IV.05.3.1. Expressió del presentIV.05.3.2. Expressió del passat habitual i duratuIV.05.3.3. Expressió del outur habitual i duratu

IV.05.4. AspecteIV.05.4.1. Imperoectus incoatu начинатт i terminatu кончатт + Ino./SNIV.05.4.2. Peroectus resultatu начатт+Ino./SN o final прочитатт,написатт

IV.05.5. ModalitatIV.05.5.1. Factualitats verbs oactuals i temps verbals.IV.05.5.2. Necessitat/desigs надо/нужно/необходимо + Ino.IV.05.5.3. Obligaciós должен, должна, должны, должно + Ino.IV.05.5.4. Capacitats мочт/уметт + Ino.IV.05.5.5. Permíss можно/мочт + Ino.; позволитт + Ino.IV.05.5.6. Possibilitats можно+Ino.;возможен+SN;может/могут бытт+SNIV.05.5.7. Prohibiciós нелтзя; imperatu negatuIV.05.5.8. Intenciós хотетт + Ino., хотеттся, собираттся, желаттIV.05.5.9. Preoerèncias болтше любитт / нравиттся



IV.05.6. Veu actvaIV.05.7. Veu passivaIV.05.8. Modificació del nucli mitjançant la negacióIV.05.9. Posició dels elements del sintagma

5V.05.9.1. (Neg.+a(Neg.+aVs (я ничего не знаюaIV.05.10. Funció sintàctca del sintagma verbals V, Subj., OD,trib. y CCIV.05.11. El gerundi.IV.05.12. El partcipi

IV. 06. El sintagma adverbialIV. 06.1. Nuclis adverb. Classes

IV.06.1.1. Tempss сегодня, завтра, вчераIV.06.1.2. Llocs здест, тут, тамIV.06.1.3. Freqüèncias всегда,иногда,часто,никогда,редко,обычноIV.06.1.4. Interrogatuss когда, как, где, сколткоIV.06.1.5. Maneras хорошо, плохоIV.06.1.6. Graus очент, немного, недолгоIV.06.1.7. Quanttats много. МалоIV.06.1.8. Moviments туда, сюда, оттудаIV.06.1.9. Causas потому чтоIV.061.10. Ordres сначала, потом

IV.06.2. Modificació del nucliIV.06.2.1. Mitjançant el sintagma adjectuIV.06.2.2. Mitjançant el sintagma adverbial

IV.06.3. Posició dels elements del sintagmaIV.06.3.1. (SAdv.+a N (+Superb.a

IV.06.4. Funcions sintàctques del sintagma adverbials CC

IV.07. El sintagma preposicionalIV.07.1. Nuclis preposició. Preposicions locatves, temporals, comitatves i possessives

IV.07.1.1. En prepositus на, в, о/об, при.IV.07.1.2. En acusatus на, в, про, по, через, назад, под, над, за, сквозт.IV.07.1.3. En genitus из, с, без, для, до, у, вокрýг, óколо, напрóтив, из-за, мимо,

посреди, от, пóсле, вмéсто, крóме, прóтив, ради.IV.07.1.4. En datus благодаря, к, по, согласно.IV.07.1.5. En instrumentals перед, за, под, над, между.IV.07.1.6. Locucions prep.sрядом, во время +Gen., (неa далеко от + Gen.

IV.07.2. Funcions sintàctquess Subj., comitatu, Atrib., OD, i CC

IV.08. Contnguts oonètcs i oonollògicsIV.08.1. L’entonació. Construnccions principals de l'entonaciós И. К.IV.08.2. Sons i oonemes vocàlicss vocals blandes i dures

IV.08.2.1. La semivocal й



IV.08.3. Sons i oonemes consonàntcsIV.08.3.1. Sistema consonàntcs lloc i punt d’artculació

IV.08.3.1.1. Palatalització. Consonants ambs vocals blanesIV.08.3.1.2. Les consonants sibilants ж, з, с, ш, щ, ц

IV.08.4. Processos oonollògicsIV.08.4.1. Ensordiment de consonants en posició final de paraulaIV.08.4.2. AssimilacionsIV.08.4.3. Reducció vocàlicaIV.08.4.4. Alternances vocàliques i consonàntques

IV.08.5. Accent dels elements lèxics aïllatsIV.08.6. Accent i atonicitats patrons tonals en el sintagma

IV.09. OrtografiaIV.09.1. Signes ortogràficss dièresi, guió, signes de puntuació. IV.09.2. Estructura sintàctcas oracios subordinades i compostesIV.09.3. Consolidar els contnguts del nivell bàsic.

V. Objectus per destresesV.1. Destreses receptvess comprensió lectora i comprensió auditvaV.1.1. Comprensió lectoraL'alumne segons el «Marc comú de referència» haurà de ser capaç de comprendre textos que

utlitzen un llenguatge molt habitual o quotdià o que està relacionat amb la oeina» i també «la descripció deoets, sentments i desitjos en cartes personals». En altres paraules, l'alumne pot entendre els puntsprincipals, la idea general i els detalls més rellevants, així com les opinions i acttuds dels autors, en textosescrits clars, ben estructurats i en llengua estàndard sobre temes generals o de la seva àrea d’interès.

Els textos que el candidat haurà de comprendre en aquest nivell poden incloures- Manuals, oulletons o oulls d’instruccions senzilles i clarament estructurades sobre el ouncionament i ús d’aparells o dispositus, o procediments o disposicions a seguir.- Textos inoormatus d’àrees de la vida quotdiana, tals com menús, horaris, anuncis públics o publicitaris, prospectes, etc.- Correspondència personal, comercial o prooessional amb una exposició clarament estructurada.- Versions originals senzilles o adaptades d’obres literàries i de ficció, en llengua estàndard i sobre temes coneguts, que poden contenir reoerències culturals i alguns usos idiomàtcs.- Notcies, artcles no especialitzats i textos de seccions d’interès general a la premsa de caràcter no específic.- Inoormes, programacions, memlòries, plans, etc., relacionats amb l’àmbit laboral, redactats en llengua estàndard, clarament estructurats i el contngut dels quals no sigui excessivament tècnic.V.1.2. Comprensió auditvaEl candidat haurà de ser capaç de comprendre la idea general, els punts principals i els detalls més

rellevants, així com les opinions i acttuds dels parlants, en textos orals produïts en llengua estàndard, a



velocitat pausada i amb un mínim d’interoerències ambientals, sempre que aquests textos versin sobretemes quotdians o d’interès general en els àmbits públic, privat, prooessional i educatu. Els accents delsparlants han de ser oàcilment comprensibles i l’ús dels registres no ha de comportar excessiva dificultat.

Els candidats hauran de ser capaços d’extreure inoormació general i de vegades específica. En certescondicions seran capaços de captar els matsos d’aquesta inoormació, com ara quan no existeixin distorsionsacústques, la velocitat sigui normal, la pronunciació clara, o es donin altres condicions oavorables.

Els textos que el candidat haurà de comprendre en aquest nivell podran sers- Instruccions, missatges i anuncis públics o publicitaris enregistrats, els quals poden comptar amb el suport ’imatges, sempre que les condicions d’audició siguin bones.- Converses de caràcter inoormal sobre temes quotdians i coneguts o inclosos en les àrees d’interès dels candidats.- Extractes de programes de ràdio, televisió o Internet; pel·lícules i enregistraments en àudio o vídeo, sempre que els temes siguin oamiliars o d’interès general, es produeixin en llengua estàndard i a ritme pausat i clar.- Monlòlegs o xerrades sobre temes no especialitzats o d’interès personal o prooessional per al candidat, sempre que es produeixin en llengua estàndard i a velocitat pausada.

V.2 Destreses productvess expressió oral i expressió escrita.V.2.1. Expressió oralL'alumne haurà de ser capaç d’expressar-se oralment, tant unidireccional ment com en situacions

d’interacció, en situacions comunicatves habituals de l’àmbit privat, públic, prooessional i/o acadèmic, totutlitzant amb correcció suficient i de manera adient els recursos bàsics de cohesió i coherència del discursparlat, un vocabulari suficient i adequat, les convencions sociolingüístques d’intercanvi verbal i unapronunciació i un ritme que oacin suficientment comprensible el seu missatge. Els alumnes hauran de sercapaços des

- Partcipar en converses de caràcter inoormal sobre temes generals o quotdians en les quals es narren, de oorma senzilla i suficientment adequada, experiències, oets, anècdotes, esdeveniments (reals o imaginarisa, on es descriuen persones, objectes i situacions i s’expressen idees, opinions, sentments, desitjos, expectatves i plans. - Dur a terme de oorma raonablement eficaç transaccions comercials habituals (en comerços, bancs,hotels, etc.a i gestons o operacions senzilles en organismes privats o públics.- Prendre part en entrevistes de l’àmbit laboral o acadèmic i partcipar amb eficàcia suficient en reunions, debats i discussions sobre qüestons pràctques, no especialitzades o de l’àrea d’interès del candidats.- Fer anuncis públics, transmetre missatges i instruccions breus suficientment acurades sobre assumptes quotdians.- Fer una exposició breu, preparada amb anterioritat, sobre un tema general o sobre les àrees d’interès dels candidats, amb la claredat i coherència suficients perquè pugui ser seguida sense dificultat, explicant amb precisió els punts principals.

V.2.2. Expressió escritaEl candidat haurà de ser capaç de produir textos escrits sobre temes quotdians de caràcter general,

utlitzant un vocabulari suficient i adequat, els recursos bàsics de cohesió i coherència textual, tot



respectant les convencions ortogràfiques i de puntuació oonamentals així com les estructures d’exposició,descripció, narració i resum.

L’alumnat també serà capaç d’escriure notes, comunicacions personals, d’omplir els impresos méshabituals, de descriure tant persones i objectes com llocs i situacions, de relatar oets i esdeveniments presents,passats i outurs, d’expressar opinions, hiplòtesis, acttuds i sentments de manera senzilla sobre temesquotdians i d’interès general, organitzant les idees i la inoormació de manera coherent i comprensible per aun nadiu de la llengua. Els textos que el candidat haurà de ser capaç de produir poden incloures

- Correspondència personal sobre temes coneguts que descriguin o expressin experiències, idees, sentments, oets i esdeveniments, de oorma senzilla i coherent. - Correspondència oormal bàsica, oonamentalment destnada a sol·licitar i/o proporcionar inoormació i documentació en els àmbits públic i prooessional. - Emplenar oormularis, impresos i qüestonaris amb inoormació personal i prooessional.- Notes, missatges, anuncis, currículums, inoormes, memlòries i artcles breus d’estructura i contngut senzills. - Una àmplia varietat de textos de curta extensió, com ara histlòries, descripcions o narracions amb un proplòsit específic.

VI. Avaluació.Per obtenir el certficat de Nivell Intermedi, el candidat haurà de demostrar la seva capacitat per

prendre part de manera senzilla perlò suficient en una varietat de situacions comunicatves habituals oquotdianes sobre temes que li són coneguts o d’interès general, sempre que pugui comptar amb l’ajuda del’interlocutor, utlitzant les reoormulacions, la repetció o la relectura i quan les condicions de comunicaciósiguin apropiades.

El lèxic i les estructures s’hauran d’adequar a un tema determinat i a una situació comunicatvaconcreta.

Els candidats hauran de ser capaços de reconèixer les dioerencies bàsiques d’ús entre el codi oral il’escrit i entre els registres oormal i inoormal, tot mostrant un coneixement suficient dels usos i convencionssocials de la llengua.

VI.1. Proves d’avaluació del nivell Intermedi - 1S’administraran proves de progrés trimestralment per tal d’avaluar els alumnes de oorma contnua.

Els alumnes que no obtnguin la qualificació mínima d’apte per avaluació contnua o que, per motusdiversos, no hagin pogut ser avaluats al llarg del curs, podran realitzar una prova final (d’aprofitamenta enles convocatlòries de juny i setembre.

Els alumnes que hagin aprovat alguns dels apartats de l’examen de juny només s’hauran depresentar, a la convocatlòria de setembre, a les proves corresponents als apartats no superats.

És requisit per superar el curs obtenir el 60% en cadascun dels apartatss comprensió lectora,comprensió auditva, expressió escrita, expressió oral.

VI.2. Proves d’avaluació del nivell Intermedi - 2En aquest cas, les proves trimestrals de progrés s’entendran com a orientacions perquè l’alumne

sigui conscient del seu procés d’aprenentatge i del grau d’adquisició que ha assolit fins al moment. La prova



final del mes de juny esdevindrà prova de certficació del Nivell Intermedi. Així mateix, el mes de setembrehi haurà una convocatlòria extraordinària a la qual l’alumne només s’haurà de presentar als apartats nosuperats al mes de juny.

El Certficat de Nivell INTERMEDI valorarà cadascuna de les destreses mitjançant les proves desComprensió lectora Comprensió auditva Ús de la llenguaExpressió escrita Expressió oral

VI.2.1. Avaluació per destresses.VI.2.1.A. Comprensió lectoraEl candidat haurà de ser capaç de comprendre els punts principals, la idea general i els detalls més

rellevants, així com les opinions i acttuds dels autors, en textos escrits clars, ben estructurats i en llenguaestàndard que versin sobre temes generals o de la seva àrea d’interès.

Les proves seran iguals o semblants a les següents indicacionssTipus de textos (sense excedir les 300 paraulesa.

- Textos narratus, descriptus, expositus, inoormatus, etc.- Les oonts poden incloures ficció literària, premsa, publicitat, inoormació oficial, etc.

Format- Associació de ttulars o orases amb els oragments corresponents.- Frases d’opció veritable/oals/no consta.- Varis ítems d’opció múltple.- Preguntes des veritable/oals/ no consta.- Frases aïllades per situar-les en un text.

VI.2.1.B. Comprensió auditvaLa prova pot tenir entre dues i tres audicions

Tipus de textos- Extractes autèntcs o semblants dels mitjans audiovisuals que plantegin tasques similars a

las del món real.- Les oonts poden incloure programes de notcies, successos o artcles d’inoormació,

converses, presentacions, xerrades, documentals, monlòlegs, etc.- Els registres, accents i temes han de ser variats.

FormatsEls tpus de tasca poden incloure exercicis de múltple elecció, emplenar espais en

blanc, prendre notes, exercicis de veritable / oals /no consta, etc.

VI.2.1.С. Expressió oralAquesta prova haurà de constar d’un mínim de dues tasques segons aquestes indicacionss



Tipus- Secció unidireccionals tractar algun tema a partr d’un estmul que pot ser gràfic, de

lectura breu o de suport verbal.- Secció interactva (entre candidats o amb el tribunalas entrevista; resolució d’una tasca

comuna; senzill intercanvi d’opinions o una conversa breu.

Material- Material d’estmul que pot incloure imatges, textos curts, o altres suports visuals.- Pot estar també relacionat amb l’entorn dels candidats, l’experiència de l’alumne, o la

lectura textos breus que serveixin de plataoorma a la interacció.FormatPrimera parts una conversa introductlòria de dos o tres minuts sobre l'estat d'ànim, el temps o algundubte.Segona parts conversa sobre un tema entre el candidat o candidats i els prooessors examinadors sobres

- Una part de presa de contacte entre els examinadors i els candidats (no avaluablea.- Descripcions i opinions sobre ootografies o imatges.- Intercanvi d’opinions sobre un text breu.- Altres actvitats comunicatves.

L’entrevista pot oer-se individualment, en parelles o en grups molt reduïts.En aquesta competència s'avaluarà

- L'adequaciós l’assoliment de la tasca; l’adequació del registre pel que oa al destnatari, el proplòsit i la situació; l’extensió de les intervencions; la rellevància del contngut, els torns de paraula i les estratègies de cooperació i manteniment de la comunicació.- La cohesió i coherèncias l’organització de la inoormació i de les idees; l’ús de connectors discursius, d’altres mecanismes d’interconnexió i dels patrons d’entonació.- La oluïdesas la capacitat d’actuar en les interaccions amb un ritme i naturalitat bastant regular com per a no interrompre la comunicació.- Riquesas la varietat i precisió en el contngut, estructures i lèxic.- Correcciós gramatcal, sintàctca, lèxica i oonètca.

VI.2.1.D. Expressió escritaLa prova pot constar de dues tasques que incloguin redacció guiada de textos simples i breus de

dioerent oormat i contngut. L’extensió dels textos dependrà de la seva tpologia.- Tipuss situacions concretes o preguntes sobre una varietat de temes quotdians. S’inclouran pautesper assolir.- Formats escrits que poden incloure una redacció més llarga obligatlòria i un altra a triar entre dues. El nombre de paraules de les dues redaccions no excedirà les 250. Poden sers cartes, descripcions, narracions, o exposició d’opinions.

En aquesta competència s'avaluarà- L'adequaciós L’ajustament al oormat requerit; l’adequació al registre en ounció del destnatari, proplòsit i situació; la rellevància del contngut i el compliment de la tasca.



- La cohesió i coherèncias l’organització de la inoormació i de les idees; l’ús de connectors discursius, mecanismes d’interconnexió i signes de puntuació. - Riquesas la varietat i precisió en el contngut, estructures i lèxic.- Correcciós gramatcal, sintàctca, lèxica i oonètca.

VI.2.1.E. Ús de la llengua.Tipuss exercicis contextualitzats i amb preguntes dirigides.

Formata. Exercicis de transoormació.b. Formació, modificació o derivació de paraules c. Formació o transoormació d’oracions

VI.3. Criteris de qualificacióPer a totes les tasques contngudes en les proves, i quan aquestes tasques estguin basades en

ítems de correcció objectva, s’elaborarà una clau de respostes clara i exhaustva. Per a les proves directes od’expressió (escrita i orala es dissenyaran unes taules d’avaluació comunes per guiar l’actuació delsavaluadors. Els descriptors en aquestes graelles tndran un contngut positu i seran precisos, clars, breus iindependents.

A les actes de qualificació els resultats finals s’expressaran en termes de APTE/NO APTE, encara quees poden incloure les qualificacions parcials de cadascuna de les parts de l’examen. Les notes que figurarana les actes seran de 0 a 10 punts. En tot cas, la qualificació final única de l’examen serà global. Els candidatsa aquestes proves hauran d’obtenir un 60% per a cadascuna de les parts (destresesa per tal de poder serqualificats positvament.

Cadascun dels quatre apartats en què consistrà l’examen tndrà un valor del 20% del resultat finals

Comprensió lectora 20 punts (mínim 12aComprensió auditva 20 punts (mínim 12aExpressió escrita 20 punts (mínim 12aÚs de la llengua 20 punts (mínim 12aExpressió oral 20 punts (mínim 12a

En la prova d'expressió escrita es valoraràsAdequació (6,25aCohesió i coherència (6,25aCorrecció (6,25aRiquesa (6,25a

En la prova d'expressió oral es valoraràsAdequació (5a Cohesió i coherència (5aFluïdesa (5a Correcció (5aRiquesa (5a



Nivell AvançatEn el nivell Avançat segons la descripció general del Marc comú de referència per a les llengües

reoerent al nivell B2, l'aprenent «pot comprendre les idees principals de textos complexos sobre temes tantconcrets com abstractes, incloent-hi discussions tècniques en el camp de l'especialització prooessional. Potexpressar-se amb un grau de fuïdesa i d'espontaneïtat que oa possible la interacció habitual amb parlantsnadius sense que comport tensió per cap dels interlocutors. Pot produir textos clars i detallats en unaàmplia gamma de temes i expressar un punt de vista sobre una qüestó, exposant els avantatges iinconvenients de diverses opcions». En el cas de la llengua russa aquesta posició implica un accent en lesqüestons lèxiques en les expressions oral i escrita. L'alumne ha d'assolir un bon nivell de fuïdesa i controlsobre els seu discurs, vigilant les errades i, si és el cas, cercar-hi solucions ràpides per a no aturara lacomunicació. Si més no, aixlò no significa un domini complet de la llengua russa, les incorreccions i elsdubtes són molt normals emperlò es poden superar utlitzant la mateixa llengua russa. El parlant no ha demenester passar a la llengua 2 per a trobar la inoormació necessària.

L'ensenyament del nivell avançat contnua amb la concepció establerta als nivells anteriors queentén la llengua com vehicle de comunicació i desenvolupa aquesta oaceta pràctca des del primer moment.

L’aprenentatge autlònom en aquest nivell ha de ser un procés ja assumit i suficientment interioritzattant per part de l’alumnat com del prooessorat per tal d’assolir competències que estableixen els objectus.

A partr d'ara els alumnes necessiten un domini del vocabulari que els permet expressar-se ambprecisió i un cert grau de subtlesa per atribuir matsos al significat. També hauran de reconèixer contngutsimplícits i connotacions. Aquests aspectes impliquen el coneixement de sinlònims que permetn expressaruna noció específica amb estratègies diverses, així com oamiliaritzar-se de oorma més proounda amb elsregistres (oormal, inoormal, argot, etc.a i poder expressar a través del vocabulari diverses acttuds (humor,col·laboració, etc.a.

Es poden establir uns trets generals reoerents al lèxic i aspectes semàntcs que s'han d'incloures- Dioerenciació entre paraules que pertanyen a un mateix camp semàntc.- Dioerències de registre, connotacions i reoerències culturals.- Famílies lèxiques (sinlònims, quasi-sinlònims, antlònims, mots polisèmics...a.- Lèxic per expressar dioerència de graus i matsos.- Homlònims i parlònims.- Paraules polisèmiques.- Mots prlòxims i oalsos amics.- Formació de parauless paraules derivades, prefixos, sufixos, noms i adjectus compostos, modificacions del nom i canvi de ounció de paraules.- Sigles i abreviatures.- Onomatopeies.- Préstecs i mots d’origen estranger.- Associacions lèxiques.- Expressions idiomàtques.- Frases oetes, dites, reoranys i proverbis.- Símils i expressions comparatves.- Expressions al·literat ives i parells de sons.- Expressions numerals i matemàtques.- Euoemismes.



- Paraules d’ús oreqüent amb valor metaolòric.

En el nivell avançat l'apttud de l'alumne es pot resumir amb l'expressiós "aprendre a aprendre".Aquesta és la oórmula essencial per assolir els objectus establerts.

Els aprenents hauran de intentar trobar oportunitats per experimentar aquest tpus d’intercanvisque comporten el tracte amb parlants nadius així com altres oportunitats que ooereixen els mitjans decomunicació, la xarxa i el material imprès. I també hauran de ser conscients de la possibilitat de les erradesque esdevindran objecte d'estudi i anàlisi.

L’objectu "aprendre a aprendre" s’haurà d’adaptar als dioerents estls d’aprenentatge i tendrarelació amb els següents aspectess

- Necessitats i objectuss els aprenentes hauran d’adonar-se de les seves necessitats comunicatves i els objectus a assolir.- Procés d’aprenentatges els aprenents hauran de saber obtenir la inoormació requerida utlitzant

diverses i conèixer varis mètodes d’adquisició de vocabulari.- Experiència directa de la llenguas els aprenents hauran d’observar el llenguatge utlitzat per parlants més experts, intentaran memoritzar paraules i expressions en contexts determinats, utlitzant les estructures i el lèxic aprés, hauran d’adonar-se’n de si aquestes expressions són o no acceptades per part dels interlocutors i utlitzar estratègies de compensació i reparació adients.- Avaluaciós els aprenents hauran de planificar els seu procés d’aprenentatge.

En aquest nivell la varietat de textos que l’alumnat serà capaç de llegir, així com el nivell decomprensió dels mateixos s'haurà d'ampliar notablement.

Els alumnes hauran de entendre detalladament la majoria de textos dirigits al públic en general,sent capaços de entendre el sentt general, els detall rellevants i d’identficar la intenció comunicatva del’autor.

La comprensió dels textos requereix també una certa oamiliaritat amb la cultura russa, donat que lamajoria d'aquests escrits s’adrecen a parlants nadius. També s’ha de tenir en compte que els aprenents noes poden enorontar-se a textos que no serien capaços de comprendre encara que oossin traduïts a la sevaprimera llengua. Es també un requisit indispensable que els documents utlitzats en aquest nivell presentnuna estructura ben organitzada.

Encara que les àrees temàtques coincideixen amb les del nivell anterior, el nivell avançat va mésenllà en els següents aspectess

a. L’expressió d’emocions i en la oorma de conduir, dirigir o desenvolupar les argumentacions tndran un caràcter més individualitzat.b. És evident un increment notable del lèxic. Els interessos i les necessitats dels alumnes s’han

tornat molt diversos i és molt difcil oormular una proposta específica de vocabulari. Cal desenvolupar unmajor grau d’autonomia en l'aprenentatge, i en l'ús més eficaç de les oonts de reoerència.

c. Ampliació dels registres. Els aprenents haurien de distanciar-se progressivament del registre"neutre" i adquirir més experiència en situacions que requereixen un registre més oormal o més col·loquial amés de valorar en quin moment és més apropiat el seu ús.

d. Els aprenents han d’incrementar la seva habilitat d’entendre i utlitzar orases més complexes i la



capacitat per a seguir o produir discursos més llargs i estructurats, a través, entre d’altres, de la utlitzaciód’adverbis i pronoms anaolòrics o genèrics per a reoerir-se a elements esmentats amb anterioritat.L’entonació adquireix més rellevància degut a la seva estreta relació amb el significat, i les oracionssubordinades ja han de oer-se servir amb oreqüència.

e. S'incrementarà la varietat d’estratègies dirigides a assolir un objectu específic en les converses,tenint en compte que els aprenents han d’enorontar-se a situacions menys predictbles. Hauran d'enorontar-se a canvis sobtats del discurs, ruptures inesperades o transaccions que suposin una seria dificultat. Enaquests casos caldrà utlitzar estratègies de compensació per a ajudar a l’interlocutor a interpretar les sevesidees.

o. Es requereix competència sociocultural i sociolingüístca. Tots els temes, encara que es reoereixinprincipalment a la vida quotdiana, estan impregnats de valors culturals. Aquesta oorma d’actuar refecteix lamaduresa lingüístca dels aprenents.

g. El progrés en les habilitats de lectura ha d’aplicar-se al tractament d’una major varietat de textos.En aquesta etapa s’han de tractar més àmpliament les àrees d’interès personal.

h. El discurs ha de ser més fuid. Ha d’haver millorat l’entonació i augmentat la velocitat de laproducció oral. El temps necessari per a produir una resposta ha de ser més breu que en el nivell anteriorencara que cal tenir en compte que és necessari un equilibri entre estendre els coneixements i peroeccionarl’expressió oral.

I. Objectus generals.En aquest nivell les capacitats que inclouen totes les destreses, tant oral com escrites es troben

íntmament lligades i sembla convenient presentar els descriptors d’aquestes destreses de oorma unitària.

I.01. Destreses de comunicació escritas comprensió lectora i expressió escrita.

I.01.1. Comprensió lectoraI.01.1.1. Llegir de oorma comprensiva textos extensos i complexos (correspondència, premsa contemporània, artcles i inoormes prooessionals, literatura, instruccions,etc.a sobre una àmplia varietat de temes. L’alumne haurà de ser capaç d’identficar les idees més rellevants i adquirir una comprensió més proounda de la cohesió lèxica i gramatcal per entendre l’estructura del text.I.01.1.2. Comprendre textos o inoormes especialitzats, encara que no pertanyin al camp d’interès de l’alumnat. Per assolir aquest objectu oreqüentment s’hauran de consultar oonts com ara el diccionari o els mitjans tecnollògics.I.01.1.3. Reconèixer opinions i punts de vista procedents de textos escrits que presenten un cert nivell de complexitat lingüístca.I.01.1.4. Comprendre instruccions complexes i extenses que incloguin detalls i condicions específiques, rellegint el text si és necessari.I.01.1.5. Utlitzar dioerents estratègies de lectura i ser capaç d’inoerir significats a partr del context lingüístc o extralingüístc utlitzant,quan calgui, el diccionari com eina d’aprenentatge.I.01.1.6. Desenvolupar l’interès per la lectura autlònoma de textos i obres en la llengua objecte d’estudi.I.01.1.7. Llegir de oorma expressiva adaptant l'estl de lectura a la naturalesa del text i posant especial atenció en la pronunciació i l’entonació.



Durant el curs els aprenents han de ser capaços de llegir dioerents tpus de text en veu alta ambpronunciació, entonació, ritme i velocitat adequades. Si alguns idiomes ho consideren adient podran valorarla competència per a dur a terme una lectura en veu alta, ja es tract d’un text poètc, narratu de distntssubgèneres, una carta oormal o inoormal, un guió teatral, etc. tenint en compte els patrons oonollògics de lallengua objecte d’estudi, marcant el ritme i l’entonació adequats i desenvolupant tècniques d’autocorrecció.

I.01.2. Expressió escritaI.01.2.1. Descriure oets i experiències, reals o imaginades, expressant clarament la relació entre les idees exposades i adaptant el discurs al gènere literari escollit.I.01.2.2. Escriure ressenyes en les quals s’expressi clara i detalladament l’opinió personal sobre un llibre, una pel·lícula, una obra de teatre, etc.I.01.2.3. Escriure cartes personals i oormals, notes, enquestes, inoormes i assajos, sobre temes variats incloent la descripció de oets i experiències, la diversitat d’opinions i els arguments a oavor i en contra sobre diversos temes, utlitzant un lèxic ric i variat i una àmplia diversitat d’estructures i oormats lingüístcs.I.01.2.4. Elaborar diversos textos i resums integrant la inoormació i els arguments obtnguts de diverses oonts.I.01.2.5. Ser capaç de crear textos amb finalitat estètca o literària.I.01.2.6. Intercanviar inoormació, opinió, punts de vista i sentments sobre oets i experiències en un context inoormal mitjançant cartes o correu electrlònic, utlitzant la llengua amb eficàcia.I.01.2.7. Mostrar interès per presentar els escrits de oorma cuidada, respectant l’ortografia.

I.02. Destreses de comunicació orals comprensió auditva i expressió oral.

I.02.1. Comprensió auditvaI.02.1.1. Escoltar i comprendre un interlocutor o un discurs retransmès que tracta temes de la vida personal, acadèmica, social o prooessional, sempre que estgui ben estructurat, no hagi excessiu soroll de oons i el nivell de llengua no sigui excessivament idiomàtc.I.02.1.2. Comprendre discursos complexos i extensos des del punt de vista lingüístc i argumental detectant no només les idees principals sinó també la majoria de les complementàries.I.02.1.3. Produir textos amb correcció gramatcal, fuïdesa, precisió i bona pronúncia sobre dioerentstemes i amb un nivell de oormalitat adequat a les circumstàncies. I.02.1.4. Comunicar-se espontàniament i amb bon control gramatcal, fuïdesa, precisió i eficàcia, sobre una àmplia varietat de temes, exposant clarament les idees i adaptant el discurs a la oormalitat del context comunicatu. S’espera un alt grau de capacitat de negociació i suport al discurs.I.02.1.5. Interactuar amb parlants nadius de manera espontània i dinàmica deoensant punts de vista,exposant argumentacions i contra-argumentacions i relatant oets i experiències.

I.02.2. Expressió oral

I.02.2.1. Realitzar descripcions i narracions clares i detallades sobre diversos temes relacionats amb àrees especialitzades, utlitzant un lèxic adient.



I.02.2.2. Exposar i argumentar idees, expressant opinions clares, detallades i ben estructurades sobre gran varietat de temes que incloguin dades rellevants, contra-argumenta-cions alternatves i exemplificacions per il·lustrar un discurs que pot ser preparat o espontani.I.02.2.3. Realitzar presentacions en públic clares i organitzades sobre una varietat de temes essent capaç d’alterar el discurs de oorma espontània i poder respondre a les qüestons que oaci l’audiència.I.02.2.4. Utlitzar de oorma correcta els patrons de ritme, entonació, accentuació i pronunciació dels oonemes vocàlics i consonàntcs i processos derivats d’aquests.I.02.2.5. Partcipar de oorma actva en converses en llengua estàndard amb un parlant nadiu mostrant seguretat, fuïdesa i confiança sobre temes d’interès general com el treball, la oamília, els amics, les aficions, els temes socioculturals, etc., encara que es produeixin situacions externes al intercanvi que podrien pertorbar el discurs.I.02.2.6. Partcipar de oorma actva en converses oormals i si es dóna el cas, en reunions de treball, entenent amb detall les idees que expressa l'interlocutor i sent capaç de presentar i deoensar alternatves o propostes, a més de respondre a les qüestons que puguin sorgir en aquestes reunions.I.02.2.7. Expressar opinions, argumentacions i comentaris en discussions inoormals manioestant ambprecisió el punt de vista i responent a les qüestons que es puguin plantejar en reoerència a aquests punts.I.02.2.8. Mostrar capacitat lingüístca per resoldre confictes, problemes, reclamacions, etc. en els quals el parlant demani responsabilitats i sigui capaç d’argumentar i utlitzar un llenguatge persuasiu per assolir el seu objectu, establint les concessions que consideri oportunes.I.02.2.9. Ser capaç de distngir el llenguatge oormal i inoormal segons l'interlocutor i poder ajustar el discurs a aquests aspectes per tal de respectar les convencions socials. Fer servir les normes de cortesia, respecte d’opinions i torns de paraula. Mostrar de oorma evident d’una acttud oberta i oavorable, considerant la interacció comunicatva com una oont d’enriquiment personal.I.02.2.10. Respondre a oormulació de preguntes sobre diversitat de temes personals, socials i prooessionals amb la fuïdesa i espontaneïtat adequades als diversos contextos. Aquestes entrevistes se poden produir amb major o menor grau d’estructuració i planificació.I.02.2.11. Mostrar capacitat de distanciar-se d’un text preparat per seguir algun punt interessant suscitat pels oients.



II. Contnguts

II.01. Contnguts nocionals Els següents contnguts nocionals coincideixen amb els del nivell intermedi. L’ampliació d’aquestes

nocions entra en relació directa amb el lèxic que s’espera d’aquest nivell i no és possible oer-ne una relacióexhaustva. Així es mantenen les següents nocions generalss existencials, espacials, temporals, qualitatves,quanttatves, mentals, de relació i de deixis. Conseqüentment s’ampliarà el llistat d’exponents de totes ellesal llarg del diversos nivells.

II.02. Contnguts moroosintàctcs, oonètcs i oonollògics.

II.02.I. L’oració simpleII.02.I.1. Tipus d’oració, elements consttuents i la seva posició. Repàs consolidació del ques’ha vist al nivell intermedi.II.02.I.2. Oració declaratva amb verb en oorma afirmatva. Tots els usos del aspecteperoectu i imperoectu dels verbsII.02.I.3. Oració negatvas ús del peroectu i imperoectu en oracions negatvesII.02.I.4. Oració interrogatvas ús del peroectu i imperoectu en oracions interrogatvesII.02.I.5. Oració imperatvas ús del peroectu i imperoectu en oracions imperatvesII.02.I.6. Oració imperatva afirmatva i negatva amb verbs d’aspecte imperoectu i peroectu.II.02.I.7. Las interrogatves indirectes amb la partcula ли

II.02.II. L’oració compostaII.02.II.1. Expressió de totes les relacions llògiquess coordinació, disjunció, oposició i contrast, concessió, comparatves, condició, causa i finalitat

II.02.II.2. Utlització dels connectors lingüístcs adients a cada situació de comunicació.

S’hauran d’emprar marcadors per a donar noves inoormacions (кроме того, к тому же, а такжеa,contraposició (с одной стороны... с другойa, enumeració (во-первых... во-вторыхa, exemples(например...a, etc.

II.02.III. El sintagma nominalII.02.III.1. Substantu. Gèneres fexió regular i excepcionsII.02.III.2. Substantu. Números fexió regular i oormes invariables. IrregularitatsII.02.III.3. Substantu. Declinacionss utlització fuida.II.02.III.4. Pronomss

II.02.III.4.1. Els negatus не-/ни-II.02.III.4.2. Els indefinitss -нибудт, -то, -коеII.02.III.4.3. El refexiu себяII.02.III.4.4. Els recíprocs i refexiuss друг другаII.02.III.4.5. Els determinatuss всякий, вест, каждый, любой, сам, самый



II.02.IV. El sintagma adjectuII.02.IV.1. Els Numerals cardinals i la seva declinacióII.02.IV.2. Gènere. Flexió irregular. Formes plena i breuII.02.IV.3. Comparatu i superlatuII.02.IV.4. El adjectu de pertnèncias -ий; -ин; -ов II.02.IV.5. Els numerals oraccionaris (половинаa, col·lectus (двоеa, conjunts (параa, multplicatus (дваждыa, apelatus (двойкаa i no xiorats (столткоa

II.02.V. El sintagma verbalII.02.V.1. Conjugació de la primera i la segona conjugacions amb excepcionsII.02.V.2. Usos de l'aspecte verbals oracions afirmatves, negatves, interrogatves, amb imperatu i infinitu.II.02.V.3. La oorma пусттII.02.V.4. La veu passivaII.02.V.5. El ús del condicionalII.02.V.6. Els 14 verbs de moviment. Ús amb i sense prefixosII.02.V.7. Els verbs de moviment amb el sufix -сяII.02.V.8. El gerundi i el partcipiII.02.V.9. L’ús dels prefixos (preverbsa en verbs que no siguin de moviments adaptació, eoectes semàntcs i sintàctcs.II.02.V.10. Famílies verbalss -ступатт, -казатт, -ставатт, -смотретт, -говоритт, etc.II.02.V.11. Les interjeccions més habituals del rus

II.02.VI. El sintagma adverbial.

II.02.VII. El sintagma preposicional.II.02.VII.1. Revisió de les preposicions del idioma rus, incloses les locucions (в связи с, по отношению к, etc.a i els adverbis amb valor preposicional (справа, etc.a

II.02.VIII.1. OrtografiaII.02.VIII.1. Domini àgil de les normes principals.II.02.VIII.2. Ús dels signes de puntuació.

II.02.IX. Contnguts oonètcs i oonollògicsII.02.IX.1. La pronunciació. L’entonació com a recurs de cohesió del text oral. Ús dels patrons

d’entonació

III. Avaluació.

III.1. Objectus generals Per obtenir el certficat de nivell Avançat, el candidat haurà de demostrar la seva capacitat per

prendre part de manera senzilla perlò suficient en una varietat de situacions comunicatves habituals o



quotdianes sobre temes que li són coneguts o d’interès general, sempre que pugui comptar amb l’ajuda del’interlocutor, utlitzant les reoormulacions, la repetció o la relectura i quan les condicions de comunicaciósiguin apropiades.

El lèxic i les estructures s’hauran d’adequar a un tema determinat i a una situació comunicatvaconcreta.

Els candidats hauran de ser capaços de reconèixer les dioerencies bàsiques d’ús entre el codi oral il’escrit i entre els registres oormal i inoormal, tot mostrant un coneixement suficient dels usos i convencionssocials de la llengua.

III.2 Proves d’avaluacióEn el curs del nivell Avançat 1 hi haurà proves de progrés trimestralment per tal d’avaluar els

alumnes de oorma contnua. Els alumnes que no obtnguin la qualificació mínima d’apte per avaluaciócontnua o que, per motus diversos, no hagin pogut ser avaluats al llarg del curs, podran realitzar una provafinal (d’aprofitamenta en les convocatlòries de juny i setembre.

Els alumnes que hagin aprovat alguns dels apartats de l’examen de juny només s’hauran depresentar, a la convocatlòria de setembre, a les proves corresponents als apartats no superats.És requisit per superar el curs obtenir el 60% en cadascun dels apartatss comprensió lectora, comprensióauditva, expressió escrita, expressió oral.

En el curs del nivell Avançat 2 les proves trimestrals de progrés s’entendran com a orientacionsperquè l’alumne sigui conscient del seu procés d’aprenentatge i del grau d’adquisició que ha assolit fins almoment. La prova final del mes de juny esdevindrà prova de certficació del nivell. Així mateix, el mes desetembre hi haurà una convocatlòria extraordinària a la qual l’alumne només s’haurà de presentar alsapartats no superats al mes de juny.

El Certficat de nivell Avançat valorarà cadascuna de les destreses mitjançant les proves desComprensió lectora Comprensió auditva Ús de la llenguaExpressió escrita Expressió oral

A contnuació es oa una descripció del oormat de les proves per obtenir el certficat del nivell sensedeterminar ni l'extensió ni el temps de les mateixes ja que els criteris de l'any passat s'han de revisar ireplantejar en les reunions del departament

III.4. Objectus per destresesDestreses receptvess comprensió lectora i comprensió auditva

III.4.1. Comprensió lectoraLectura i anàlisi d'un o dos textos extrets d'una oont real i amb una extensió mitja alta.

FormatI. Preguntes de vertader / oals, en les que, a més, es pot demanar al candidat que justfiqui la

resposta oalsa.II. Elecció múltple entre paraules o expressions curtes.



III. Associació múltple, com aras- Inserir en un text orases que n’han extretes.- Ordenar i associar al text idees expressades.- Enllaçar preguntes i respostes.- Cercar i assenyalar una inoormació determinada.

IV. Preguntes obertes que requereixen una inoormació concreta, és a dir que no donin lloc ainterpretacions massa àmplies o poc definides.

III.4.2. Comprensió auditva- Escoltar i comprendre un interlocutor o un discurs retransmès que tracta temes de la vida personal, acadèmica, social o prooessional, sempre que estgui ben estructurat i el nivell de llengua no sigui excessivament idiomàtc.- Comprendre discursos complexos i extensos des del punt de vista lingüístc i argumental detectant no només les idees principals sinó també la majoria de les complementàries.A les proves s'escoltaran dos àudios com a mínim i cada text s’escoltarà dues vegades.

FormatsObjectus Escoltar i entendre la inoormació general i específica i/o els temes principals de monlòlegs, diàlegs, descripcions o relats de oets concrets. Caldrà entendre la intenció i el punt de vista dels parlants i detalls rellevants sobre la inoormació donada.

TipusEs contemplen les següents possibilitatss- Triar entre opcions múltples- Respondre a preguntes de Vertader/Fals- Omplir espais en blanc amb inoormació concreta- Relacionar ítems amb l’opció corresponent

Textoss Monlòlegs, diàlegs, relats o descripcions en suport àudio i/o vídeo de textos autèntcs oalmenys versemblants. S’hi poden incloure suports visuals.

III.4.3. Expressió oral- Expressar-se i interactuar en textos orals ben organitzats i adequats als interlocutors i al proplòsit

comunicatu. Els aprenents hauran de oer-se comprendre amb una correcció, fuïdesa i espontaneïtat quepermetn mantenir la interacció encara que resultn evidents l’accent estranger i les pauses per planejar eldiscurs o corregir errors, i encara sigui necessària la cooperació per part dels interlocutors.

FormatPreparació de la provas 5 minuts.Abans de començar la prova, els examinands, a l’atzar, han de triar un tema d’entre dos. La prova oral inclou dues parts dioerenciades, encara que es poden reoerir a la mateixa temàtcas

- Tasca 1s Prova individual. Monlòleg de 2 o 3 minuts vinculat al tema seleccionat, d’acord amb les



àrees temàtques corresponents al nivell.En aquest monlòleg s'han d'actvar principalment les estratègies de desenvolupament del discurs. Es

té per objectu avaluar l’adequació, la coherència, la cohesió, la riquesa discursiva i la correcció.

- Tasca 2s Interacció entre el candidat i el/s prooessors/s. El candidat ha de conversar sobre eltema triat i contestar a les possibles qüestons.

Objectus expressar-se actvant les ouncions i estratègies prlòpies del nivell, les quals inclouen lacooperació i col·laboració en el desenvolupament del discurs oral.

La prova es oarà individualment.

Com s’avalua l’expressió oral?Es tenen en compte els següents aspectess

- Adequació. L’assoliment de la tasca; l'adequació del registre pel que oa al destnatari, el proplòsit i la situació; l'extensió de les intervencions; la rellevància del contngut, els torns de paraula i les estratègies de cooperació i manteniment de la comunicació.- Coherència i Cohesió. L'organització de la inoormació i de les idees. L'ús de connectors discursius, d'altres mecanismes d'interconnexió i dels patrons d’entonació.- Fluïdesa. La capacitat d’actuar en les interaccions amb naturalitat i amb un ritme bastant regular com per a no interrompre la comunicació.- Riquesa. La varietat i precisió reoerent al contngut, estructures i lèxic.- Correcció. L’ús correcte gramatcal, sintàctc, lèxic i de pronúncia.

III.4.4. Expressió escritaEscriure textos clars i detallats amb certa complexitat sobre diversos temes que poden reoerir-se als

camps d’especialització dels aprenents; manejar inoormació i arguments procedents de diverses oonts iutlitzar diversitat d’estls i intencionalitats comunicatves.

FormatPrimera parts L’examinand ha de oer un escrit amb proplòsit comunicatu, el qual ha de contenir un missatge concret i específic, en oorma de correu electrlònic, invitació, carta oormal breu o nota inoormatva o amb instruccions, etc. L’examinand ha de triar una de les dues propostes.

Segona part s L’examinand ha de oer un escrit adequat al nivell mostrant la capacitat de comunicació a través de la narració de oets, descripció de llocs i/o persones, exposició de oets o d’arguments a oavor o en contra d’alguna proposta. L’examinand ha de triar només una de les 2 propostes.

Com s’avalua l’expressió escrita?S’avalua la competència pragmàtca i lingüístca del candidat tenint en compte els aspectes

següentss



- Adequació. L’assoliment de la tasca; desenvolupament dels punts proposats, l'adequació del registre pel que oa al destnatari, el proplòsit i la situació; observar l’extensió o nombre de paraules que s’hagi estpulat i que s’ajust al oormat requerit (carta, nota inoormal, narració...a.- Coherència i Cohesió. Organització sintàctca de la inoormació, de les idees i del manteniment de la línia discursiva que es refecteix per mitjà de la disposició i unió d’oracions i paràgraos, l’ús de mecanismes de reoerència (pronoms, cadenes lèxiques, seqüenciació temporal, l’ús adequat de l'ortografiaa.- Riquesa. La varietat i precisió reoerent al contngut, estructures i lèxic.- Correcció. L’ús correcte gramatcal, sintàctc i lèxic.

A més a més,seguint els criteris de la comissió que certfica les proves unificades de les EOI de lesIlles Balears cal aoegir el següents

La prova serà corregida per dos correctors. A la graella d’avaluació el primer corrector atorga una puntuació per a cadascun dels dioerents

criteris segons el barem establert. La nota de la prova és la mitjana de les dues tasques.Si el corrector atorga una puntuació inoerior al 60% en tres o més criteris en total no se sumen els

punts. El candidat obté una nota de 4 sobre 10 si suspèn tres criteris, i una nota de 3 sobre 10 en el cas

que siguin quatre o més el criteris suspesos. Els escrits irrellevants o que clarament no corresponen a la tasca requerida han de rebre una nota

de 2 punts. Els candidats han de oer obligatlòriament les dues tasques proposades. En cas contrari, es

considerarà la totalitat de la prova com no avaluable i se li donarà una nota màxima de 2 punts.

III.5. Ús de la llenguaAquesta prova avalua oonamentalment la competència lingüístca en els següents aspectess sintaxi,

moroologia, lèxic i actes comunicatus.

Tipus- Triar l'opció més adequada, d'entre tres de proposades, per completar cada enunciat.Objectus ús de lèxic, oormes verbals, elements ouncionals (preposicions, nexes,pronoms,etc.a.- Completar els espais blancs d’un text. S’avalua la capacitat d'usar lèxic general, associacions lèxiques, elements ouncionals (preposicions, nexes, pronomsa.- Grups de tres orases amb espais en blanc a emplenar amb la mateixa paraula.L’objectu és demostrar el coneixement d'associacions lèxiques, expressions idiomàtques i elements ouncionals determinats pel context, així com la capacitat de distnció de significats de mots polisèmics o en casos d'homonímia.- Recerca de sinlònims o expressions sinonímiques de mots o expressions usuals en situacions dioerenciades. L’objectu és demostrar l'adequació del lèxic segons el registre utlitzat (col·loquial, estàndard o cultea



III.6. Puntuació i duració de les provesL’examen no es considerarà superat si no s’ha arribat al 60% de la puntuació total a cadascuna de

les proves, encara que la mitjana resultant de les puntuacions de totes les proves juntes abast el 60% de lapuntuació total per examen. La puntuació de cadascuna de les proves superades en la convocatlòriaordinària es mantndrà per a la convocatlòria extraordinària (si l’haguésa del mateix curs, no estant obligatl’examinand a realitzar en aquesta convocatlòria més que les proves no superades en aquella.

III.7. Criteris de qualificacióPer a totes les tasques contngudes en les proves, i quan aquestes tasques estguin basades en

ítems de correcció objectva, s’elaborarà una clau de respostes clara i exhaustva. Per a les proves directes od’expressió (escrita i orala es dissenyaran unes taules d’avaluació comunes per guiar l’actuació delsavaluadors. Els descriptors en aquestes graelles tndran un contngut positu i seran precisos, clars, breus iindependents.

A les actes de qualificació els resultats finals s’expressaran en termes de APTE/NO APTE, encara quees poden incloure les qualificacions parcials de cadascuna de les parts de l’examen. Les notes que figurarana les actes seran de 0 a 10 punts. En tot cas, la qualificació final única de l’examen serà global. Els candidatsa aquestes proves hauran d’obtenir un 60% per a cadascuna de les parts (destresesa per tal de poder serqualificats positvament.

Cadascun dels cinc apartats en què consistrà l’examen tndrà un valor del 20% del resultat final.

Reunions del departamentsAquest departament tndrà reunions regulars cada mes per a avaluar el curs de cada grup, resoldre

dubtes, problemes i oer propostes per al seu millorament. Les reunions es oaran en el departament de l'EOI de Palma els divendres no lectus segons el calendari escolar 2017-2018. En el cas de no poder oer-la un divendres es passarà a un dilluns o dimarts al mat.

Activitats culturals

Enguany no hi ha cap programació específica d'actvitats culturals, emperlò durant el curs es oaran sessions de comentaris de lectures, debats sobre pel·lícules i visites a actvitats culturals relacionades amb el món rus que es celebrin a Palma al llarg d’aquest any acadèmic. El departament estudiarà cada cas i preparà un programa detallat de l'actvitat a realitzar.

Bibliografia

Llistat d'alguns materials que poden ajudar a l'estudi de la llengua russa i han servit de oont per aconoeccionar la present programació i com a material complementari per als cursos d'aquesta EOI.



01. Антонова, В. Е. И др. Дорога в Россию. 1 Изд. Златоуст, СПб, 2005 + CD02. Антонова, В. Е. И др. Дорога в Россию. 2 Изд. Златоуст, СПбг, 2006 + CD03. Антонова, В. Е. И др. Дорога в Россию. 3.1. Изд. Златоуст, СПб, 2006 + CD04. Антонова, В. Е. И др. Дорога в Россию 3.2 Изд. Златоуст, СПб, 2007 + CD05. Чернышов, С. И. Поехали! Русский язык для взрослых. Началтный курс. Изд. Златоуст, Санкт-

Петербург, 2009 + CD06. Чернышов, С. И. Поехали! 2.1.Р. Я. для взрослых. Изд. Златоуст, СПб, 2010 + CD07. Чернышов, С. И. Поехали! 2.2.Р. Я. для взрослых. Изд. Златоуст, СПб, 2011 + CD08. Миллер Л.В., Политова Л.В. Жили-были... 28 уроков русского языка для начинающих. Изд.

Златоуст, СПб, 2010 + CD09. Аксенова М.П. РЯ по-новому. Первая частт. Изд. Златоуст, СПб, 2001 + CD10. Аксенова М.П. РЯ по-новому. Вторая частт. Изд. Златоуст, СПб, 2002 + CD11. Аксенова М.П. РЯ по-новому. Треття частт. Изд. Златоуст, СПб, 2003 + CD12 Javronina, S. A. y Shirochenskaya. El ruso en ejercicios. Rubiños, Madrid, 199213 Sanchez Puig, M. Coordinadora. Curso completo de lengua rusa. Ediciones Hispano Eslavas, Madrid

2005 + CD14 Stepanova, E.M. i altres. El ruso para todos. Rubiños, Madrid, 199115 Sanchez Puig, M. Lecciones de ruso 1. Rubiños, Madrid, 199716 Zajava’Nekrassova, E. Casos y preposiciones en el idioma ruso. Rubiños, Madrid, 199317 Sanchez Puig, M. y Drosdov Diez, T. Guía del verbo ruso. Rubiños, Madrid, 199418 Vidal Fernández, Helena. Introducció a la gramàtca russa.Textos docents 96. Edicions Universitat de

Barcelona, 1997.19 Пехливанова, К. И. Грамматика русского языка в иллюстрациях. Изд. Русский Язык, Москва

199020 Votyakova, Irina A. et alt. Lengua rusa (A1a. Editorial Rubiños-1860. Granada, 2011.21 Боженкова, Р. К. и Боженкова, Н. А. Уроки русского языка. Учебник для иностранных студентов

нефилологических факулттетов гуманитарных вузов. В 1. Издателтство Русский Язык, Москва, 2013 г.

22. Nogueira, Violeta et alt. Gramátca práctca de la lengua rusa. Практическая грамматика русского языка. А1-А2. Editorial Herder, Barcelona, 2011.

23. Диброва, Е. И. Современный русский язык. Теория. Анализ языковых единиц. В 2-х томах. Издателтство ACADEMIA, 2002

24. Ермаченкова, В. С. Повторяем падежи и предлоги. Корректировочный курс для изучающих русский язык как второй. Издателтство Златоуст, Санкт-Петербург, 2012 г.

25. Поповская, Л. В. и Лисоченко, О. В. Русский язык для иностранцев. Практикум. Издателтство Феникс, Ростов-на-Дону, 2013 г.

26. Прохорова, В. Н. Русский язык как иностранный. Лексика русского языка. Сборник упражнений. Издателтства ФЛИНТ и НАУКА, Москва, 2013 г.

27. Глазунова, О. И. Грамматика русского языка в упражнениях и комментариях. СИНТАКСИС. Частт 2. Издателтство Златоуст, Санкт-Петербург, 2011 г.

28. Глазунова, О. И. Грамматика русского языка в упражнениях и комментариях. МОРФОЛОГИЯ. Частт 1. Издателтство Златоуст, Санкт-Петербург, 2007 г.



29. Аникина, М. Н. Синтаксис сложноподчиненного предложения. Издателтство Русский Язык, Москва, 2000 г.

30. Авертянова, Г. Н., Русские глаголтные приставки. Издателтство Русский Язык, Москва, 2008 г. 31. Юдина, Л. П. ИДТИ или ХОДИТЬ? Глаголы движения в речи. Издателтство Русский Язык,

Москва, 2010 г. 32. Акишкина, А. А., Каган, О. А. Учимся учитт для преподавателя русского языка как

иностранного. Издателтство Русский Язык, Москва, 2004 г. 33. Булгакова, Л. Н., Захаренко, И. В. и Красных, В. В. Мои друзтя падежи. Грамматика в диалогах.

Издателтство Русский Язык, Москва, 2005 г. 34. Кузтмич, И. П., Лариохина, Н. М. Падежи, ах, падежи. Сборник упражнений. Издателтство

Русский Язык, Москва, 2010 г. 35. Белошапковая, В. А. и другие Русский Язык. Издателтство Азбуковник, Москва, 1999 г.36. Розенталт, Д. Э. Говорите и пишите по-русски правилтно. Издателтство Айрис-Пресс,

Москва, 2008 г. 37. Никитина, О. М. Тесты, тесты, тесты... I сертификационный уровент. Пособие для

подготовки к сертификационному кзамену по лексике и грамматике. Издателтство Златоуст, Санкт-Петербург, 2013 г.

38. Никитина, О. М. Тесты, тесты, тесты... II сертификационный уровент. Пособие для подготовки к сертификационному кзамену по лексике и грамматике. Издателтство Златоуст, Санкт-Петербург, 2013 г.

39. Никитина, О. М. Тесты, тесты, тесты... III сертификационный уровент. Пособие для подготовки к сертификационному кзамену по лексике и грамматике. Издателтство Златоуст, Санкт-Петербург, 2013 г.

40. Ласарева, Е. Р. Чистая грамматика. Издателтство Златоуст, Санкт-Петербург, 2012 г.41. Вознесенская, И. М., Гончар, И. А. и другие РУССКОЕ ПОЛЕ

Книга для студента частт 1. Издателтство МИРС, Санкт-Петербург, 2008 г.42. Вознесенская, И. М., Гончар, И. А. и другие РУССКОЕ ПОЛЕ

Рабочая тетрадт. Издателтство МИРС, Санкт-Петербург, 2008 г. 43. Вознесенская, И. М., Гончар, И. А. и другие РУССКОЕ ПОЛЕ

Книга для преподавателя. Издателтство МИРС, Санкт-Петербург, 2008 г. 44. Головко, О. В. ВПЕРЁД! Пособие по русской разговорной речи. Издателтство Русский

Язык, Москва, 2011 г.45. Аркадтева, Э. В. Когда не помогают словари... Частт 1. Издателтство ДИК, Москва, 2001 г. 46. Аркадтева, Э. В. Когда не помогают словари... Частт 2. Издателтство ДИК, Москва,

2001 г. 47. Костомаров, В. Г. и Митрофанова, О. Д. Методическое руководство для преподавателей

русского языка иностранцам. Издателтство Русский Язык, Москва, 1988 г. 48. Сироткина, З. И. Обстоятелтственные отношения в русском языке в сопоставлении с

испанским. Издателтство Русский Язык, Москва, 1985 г. 49. Карамышева, Л. М. и Мирошникова, М. Г. Глаголтные приставки. Издателтство Санкт-

Петербургского Университета, Санкт-Петербург, 1999 г. 50. Глазунова, О. И. Русский язык и култтура речи. Учебник. Издателтство КНОРУС, Москва, 2012 г.


programaciÓ · escola oficial d’idomes de palma de mallorca departament de llengua russa ha de...

Documents