Els boscosfebrer 2010

En marxa l’Observatori de la biomassa - Guia per a empresaris

del sector de la biomassa - XXVII Jornades Tècniques

Silvícoles Emili Garolera - Pi roig - Entrevista a Morten Thoroe,

secretari general del CEPF

101

Un any desprésde les nevades

ISO 9001:

Sistema de gestió

de la qualitat

ISO 14001:

Sistema de gestió i certificació

mediambiental

Elemental Chlorine-Free

es refereix a papers

fabricats amb cel· lulosa

que no ha estat blanquejada amb

cloro gas. Garanteix uns mínims

continguts de clor en el paper

Gener - febrer 2010núm. 101

Publicació bimestral d’àmbit forestal

EDITA:Consorci Forestal de Catalunya

C/ Jacint Verdaguer, 3, 2a. plantaSanta Coloma de Farners (La Selva)

DIRECCIÓ:Joan Rovira i Ciuró

Josep M. Tusell i Armengol

PRODUCCIÓ:Núria Torras i Planas.

CONSELL DE REDACCIÓ:Josep M. Vila d’Abadal, Rosendo Castelló,

Ramon Bosch, Jordi Boix,Nazari Alibés, Josep Maria de Ribot

i Joan Garolera.

COL·LABORADORS:Eduard Plana, Josep M. Riba, Pep Capó, Ignasi

de Ribot i de Balle i David Montserrat.

ADMINISTRACIÓ, PUBLICITAT i SUBSCRIPCIONS:Margarita Rovira

C/ Jacint Verdaguer, 3, 2n17430 Santa Coloma de Farners.

Telèfon: 972 842 708 Fax: 972 843 094e-mail: consorci@forestal.cat

web: www.forestal.cat

CatalunyaForestal no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels autors

dels articles signats. La reproducció del contingutd’aquesta publicació és autoritzada

sempre que se n’indiqui la font.

IMPRESSIÓ:Litosplai SA. - DL: GI-1103-1997

Edició tancada el dia 17 de febrer de 2010

.......................................

Foto de portada:Batet de la Serra. Febrer de 2010

Consorci Forestal de Catalunya

Editorial

Els boscos, un any després de les nevades

En marxa, l’Observatori de la biomassaGuia metodològica per impulsar la biomassa a la SelvaSuro català, una oportunitat per a la creació de riquesa iocupacióComencen les XXVII Jornades Tècniques Silvícoles EmiliGaroleraGlòria Domínguez, nova directora del CTFC

Fitxes de plagues i malures: Perforador dels pinsEspècies forestals: Pi RoigEls arrendaments de finques rústiques, en els supòsits de faltade pagament, podran enervar l’acció de desnonamentSímptomes meteorològics i canvi climàticPublicacions

Morten Thoroe, secretari general del CEPF

5

6

121416

18

20

212327

2830

31

article de fons

activitat

ciència i tècnica

entrevista

opinió

3 sumariFebrer de 2010catalunyaforestal

Amb el suport de:

Quan era més més jove desconeixia que la

desforestació a l’Amazònia tenia més a veure amb

menjar-se una hamburguesa (els boscos es tallen per

fer-ne pastures), que no pas amb comprar-se un moble

de caoba (què també, però no tant). De fet, la

desforestació és l’expressió d’un conjunt de

problemàtiques entrelligades que van molt més enllà de

la gestió forestal insostenible. Amb els incendis succeeix

quelcom semblant, i és, en paraules de l’ecòleg Ramon

Folch, «un territori desestructurat el que s’esfondra

paisatgísticament i es crema». De tot això, aquests dies,

no se’n parla gens. És una oportunitat perduda. En canvi,

són dies en què la complexitat del fenomen dels incendis

forestals queda palesa no només en la vessant tècnica,

sinó també en la social, la política i fins i tot la

periodística.

Difícilment es criticarà l’operatiu de rescat a les

víctimes del terratrèmol d’Haití si després d’una rèplica

impredictible algun bomber queda atrapat entre les

runes. Doncs quelcom similar va succeir,

malauradament, a l’incendi d’Horta de Sant Joan.

Tanmateix, està únicament en mans dels experts i

professionals fer-ne la valoració adient.

Els que hem estat davant d’un foc d’alta intensitat

(perquè no tots els incendis cremen de la mateixa

manera ni tots els focs tenen efectes negatius per a

l’ecosistema) sabem reconèixer la dificultat de gestionar

una emergència d’aquest tipus. Dedicar l’atenció a parts

aïllades d’un engranatge on tot està relacionat no

només ens portarà a una diagnosi equivocada, sinó

també a generar confusió social. En canvi, davant de

columnes de foc de desenes de metres o velocitats de

propagació superiors al que trigaríem caminant aquella

distància, tothom pot intuir que la capacitat d’extinció

té un límit.

Per tant, sense modificar la vulnerabilitat del territori

(la possibilitat que els incendis esdevinguin grans

incendis d’alta intensitat), aquest límit tecnològic

representa el nivell de risc que com a societat hem

d’assumir. El que toca és preguntar-nos si aquest nivell

és acceptable des d’un punt de vista social, econòmic i

ecològic. I humà.

Els sociòlegs ens avisen que la imatge que els

ciutadans tindrem dels incendis dependrà especialment

de les informacions amb què els mitjans de comunicació

els han presentat. Les enquestes d’opinió ens mostren

que es desconeixen les causes de fons dels grans

incendis forestals i que estan relacionades amb

l’abandonament de la gestió ramadera, agrícola i

forestal del territori, quan aquesta deixa de ser rendible,

i amb l’increment del combustible vegetal. També ens

diuen que els incendis forestals són el principal

problema ambiental percebut per la societat. Enmig

d’aquesta elevada preocupació social pel tema, i

desconeixement de les dinàmiques al territori que es

relacionen amb els incendis, és essencial no

instrumentalitzar la informació, fet que dificulta el

debat pausat, ens distreu de les qüestions de fons i

enrareix l’ambient amb tòpics, com la manca de

coordinació, sovint àmpliament superats. Cal apel·lar a

un tractament informatiu responsable i professional,

independent del clima polític propi d’un període

preelectoral. Especialment davant la tragèdia humana

d’aquest incendi, i per respecte als companys que hi van

perdre la vida i als seus familiars i amics.

A banda de la gestió de l’emergència, també es parla

de l’origen del foc i la via judicial en curs. Novament són

els professionals, en aquest cas de les lleis, els que han

de continuar fent la seva tasca. Ara bé, una serà la causa

de l’origen del foc, i l’altra, la causa que el foc es

propagui i es converteixi en un incendi. S’han fet moltes

referències al paisatge picassià d’Horta de Sant Joan.

Però als quadres hi trobarem feixes cultivades, ramats

d’ovelles, pastors, gent que treballava al bosc, en

definitiva, «un territori viu, un paisatge sense cendres».

La societat s’ha recordat del poble d’Haití quan li ha

caigut una nova desgràcia al damunt. Malauradament, i

com denuncien els professionals forestals, només ens

recordem dels boscos quan es cremen. Quan analitzem

un gran incendi, la causa de la ignició és important, però

circumstancial. El que és rellevant és la causa de la

propagació. És innocent pensar que sempre podrem

evitar totes les ignicions. Finalment, no és el cas

d’aquest incendi, però els llamps són una causa natural i

sempre tindrem causes accidentals.

S’estan fent esforços molt notoris per reduir el

nombre d’ignicions i per reduir la vulnerabilitat del

territori. Però manca una aposta més decidida com a

societat per mantenir el territori viu, aquell que s’adapta

a la pertorbació del foc tan pròpia del nostre clima

mediterrani, l’únic que ens garanteix la conservació dels

valors del paisatge que tan reclamem. Si com a societat

no volem invertir més recursos a disposar d’un territori

capaç de suportar el pas de les flames, estem obligant-

nos a patir nous grans incendis en un futur. On sempre

tindrem uns professionals disposats a donar-ho tot per

mirar de controlar-lo. I que es mereixen tota la nostra

confiança, respecte, agraïment i admiració.

Envieu lavostra cartadel lector a:

Correu ordinari: Consorci Forestalde Catalunya,C/ Jacint Verdaguer, 3,2a planta, 17430, Santa Colomade Farners

Correu electrònic:consorci@forestal.cat

opinió 4Febrer de 2010catalunyaforestal

Eduard Plana

Cap de l’Àread’Incendis Forestalsi Territori delCentre TecnològicForestal deCatalunya.

El foc i la gestió de la informació

Si la societat no inverteix més recursos en un territorri perquè suporti lesflames, les acabarà patint

Publicat a la secciód’Opinió d'El Periódico, eldia 22 de gener de 2010

5 editorialFebrer de 2010catalunyaforestal

envolguts socis i amics,

Com es fa prou palès dia rere dia, la conjuntura econòmica actual dibuixa un escenari incert icomplex en el que cada dia prenen més importància les mesures de reducció –ja no contenció-de la despesa pública i les mesures orientades a la creació d’ocupació.

Ens trobem immersos en una situació complexa i nova per molts nosaltres i que, com ja hemapuntat en números anteriors, obliga a la reflexió. Al marge del compromís i de la necessitaturgent i imperativa de lluitar per obrir nous mercats de futur com són els de la biomassa o laquímica verda, tal i com expliquem a l’interior d’aquesta revista, hem apostat per concentraresforços, juntament amb la indústria i amb les organitzacions agràries, en la mobilització de lafusta afectada per desastres naturals.

Les catàstrofes del darrer hivern i els incendis que ens han colpit dramàticament aquest estiu,ens recorden i fan ben visible la importància i el caràcter estratègic de les inversions en gestióforestal i en el conjunt de la cadena de la fusta. Uns recursos que, tot i la conjunturaeconòmica, creiem que cal incrementar doncs ara són una base fonamental per fer possibles lesfeines de conservació i millora del bosc, i per crear llocs de treball en municipis rurals.

Pel que fa al foc i a les tràgiques conseqüències de l’incendi d’Horta de Sant Joan, desd’aquesta editorial vull recomanar la lectura de l’article d’opinió d’Eduard Plana, responsabledel Àrea d’Incendis Forestals i Territori del CTFC. Ell, des de la perspectiva d’un professionalconeixedor de la problemàtica del foc i del món forestal, planteja una visió més àmplia i enprofunditat sobre el debat i el tractament informatiu de les conseqüències de l’incendi. Unexercici que, al marge del procés polític i judicial, ajudaria a treure conclusions per avançar enla tasca complexa de prevenir i combatre els grans incendis forestals i evitar les conseqüènciestràgiques dels mateixos.

B

Joan Rovira i Ciuró

Secretari general delConsorci Forestal deCatalunya.

ot just fa un any, elsboscos de casa nostrapatien les destrosses de

la neu i el vent. Les nevades definals del 2008 causaven danysen més de 25.000 hectàreesconcentrades principalment ales comarques de la Garrotxa, elRipollès, Osona i la part alta dela Selva tal com es detallava enaquesta mateixa revistaCatalunya Forestal, a lapublicació 95.

Pocs dies després, quan totjust acabàvem d’inaugurar el2009, a finals del mes de gener, un altrefenomen meteorològic, el vent, se sumava ales destrosses de la neu i danyava les zonesdel Baix Llobregat, l’Anoia i una part de l’AltPenedès. (Veure Imatge 1).

En total, la neu i el vent van afectar, nomésa Catalunya, entre 150.000 i 180.000 metrescúbics de fusta –aproximadament, el 40% delconsum anual. Una afectació que es va veureagreujada per les conseqüències dels

temporals al País Basc, Galícia i França ambuna afectació de més de 50 M de m3 de fusta.

Això es traduí en un problema de primerordre tant des del punt de vista ambientalcom econòmic. Cal tenir en compte que elvolum aproximat de tallades a nivell estatal ésde 17 M m3 /any.

Així doncs, vam començar el 2009 amb unpaisatge desolador i gens encoratjador.L’oferta de fusta superava amb escreix lademanda i per acabar-ho d’arrodonir aquestasituació s’emmarcava en una crisi econòmicaglobal i sectorial. El sector industrial i elconsum de fusta es trobava sota mínimshistòrics i les previsions són incertes.

Un any després, malgrat el mercat segueixsaturat i el preu de la fusta continua a nivellsmínims, hi ha hagut un gran esforç per partde la propietat privada, les associacions, laindústria i l’administració amb el dobleobjectiu de recuperar el potencial forestal deles zones afectades i mobilitzar la fustamalmesa pels temporals de neu i vent. L’acordde col·laboració entre el Departament de MediAmbient i Habitatge i la Taula IntersectorialForestal per a la mobilització de la fusta haestat una eina bàsica i molt important. Elsajuts per a la mobilització i l’emmagatzamentde fusta ha fet possible que la cadena de lafusta hagi retirat ja una part molt importantd’una fusta que, de no sortir del bosc,constituiria un problema sanitari i ambiental

tema de fons 6Febrer de 2010catalunyaforestal

Joan Rovira i Ciuró iJosep M. Tusell iArmengol

Secretari general iresponsable de l’àreatècnica del ConsorciForestal de Catalunya.

Els boscos, T Ara, un any després, malgrat el mercat

segueix saturat i el preu de la fustacontinua a nivells mínims, hi ha hagutun gran esforç per part de la propietatprivada, les associacions, la indústria il’administració amb el doble objectiude recuperar el potencial forestal de leszones afectades i mobilitzar la fustamalmesa pels temporals de neu i vent.

Imatge 1

7 tema de fonsFebrer de 2010catalunyaforestal

de primer ordre. Plagues i incendis esdevenen un risc quecal prevenir i minimitzar després d’un episodi de catàstrofescom el viscut l’hivern passat. En termes relatius, tot i que elnivell d’aprofitaments ha baixat, el consum de tronc delpaís ha augmentat en prop de set punts gràcies a l’esforçde mobilització de la fusta tallada. D’aquesta manera s’haaconseguit fer possible els treballs de restauració i milloradels boscos i evitar l’augment del risc d’incendiscatastròfics en aquestes zones. Tot i així, la complexitat dela situació actual i la situació dels mercats fan que l’esforçrealitzat fins a la data per l’Administració i pel sector nosigui suficient per assolir una part important dels objectiusfixats al Pla de Mobilització. L’abast i l’impacte del’afectació, tant a Catalunya com a altres regions veïnes -Galícia, País Basc, Aquitània, etc.- ha obligat a aquestes aendegar mesures similars a les acordades a casa nostra ques’allargaran segurament fins a finals del 2010. Aixòcomporta una entrada de fusta a molt baix preu icondiciona greument la continuïtat dels treballs derestauració i la millora de les zones afectades a casa nostraun cop finalitzat el Pla de Mobilització. Així doncs, des delConsorci Forestal de Catalunya considerem que lacontinuïtat del Pla de Mobilització fins a finals de l’any encursa és essencial per possibilitar la continuïtat dels treballsd’extracció de la fusta malmesa pels temporals de vent ineu de l’hivern passat.

Una primera resposta: ajuts per a la recuperació delpotencial forestal de les masses afectades per lesnevades, els buferuts i la sequera dels anys 2008 i 2009.

Al marge del Pla d’Ocupació endegat pels departamentsde Medi Ambient i Habitatge i Interior des d’un primermoment, i amb caràcter d’urgència, el Consorci Forestal deCatalunya va convocar reunions a Olot i Ripoll per parlaramb els propietaris i fer una primera estimació de lesafectacions i va demanar a l’administració competent unaordre d’ajuts extraordinària perquè els propietaris afectatsper les nevades poguessin començar a treballar amb larestauració dels boscos abans no arribés el període d’altrisc d’incendi.

Aquesta demanda va tenir una resposta ràpida en formad’ordre d’ajuts per a la recuperació del potencial forestalde les masses afectades per les nevades, els buferuts i lasequera dels anys 2008 i 2009 la qual es va obrir amb unimport d’un milió d’euros i amb la possibilitat que espogués ampliar per cobrir les necessitats de totes les zonesafectades. Ampliació que es va concretar en prop de 3

milions d’euros tal com vam reclamar en assembleageneral a Olot celebrada el maig del 2009.

Els ajuts convocats per a la recuperació del potencialforestal de masses afectades inclouen les següentsactuacions, les quals han d’estar finalitzades el 31 de maigde 2010:

Millora d’infraestructures:Arranjament substancial de vials necessaris per a la GFS(sempre que sigui necessari per accedir a la unitat degestió i realitzar actuacions de tallada de vegetacióafectada) amb un import màxim de 812,80 €/km

Recuperació del potencial forestal i prevenció d’incendis:Tallada de vegetació afectada i tractament de les restesgenerades· Nevades de 2008 i 2009· Bufaruts de 2009En el cas de nevades i bufaruts, els imports màxims per

hectàrea són de 711,20 € per actuacions vora camins (20m banda i banda) i de 914,40 € per actuacions a realitzardins de la unitat de gestió.· Sequera i danys biòtics (inclou els treballs silvícoles en lespinàcies i quercínies afectades per l’efecte de la sequeracontinuada dels darrers anys i pels diferents patògensbiòtics secundaris) amb un import màxim de 1.219,20€/ha.

Gestió forestal en la prevenció d’incendis:Tractament de restes vegetals vora de camins(subvencionable en funció del grau d’afectació de lacatàstrofe i el risc d’incendi que representi en cada cas)amb un import màxim de 355,60 €/ha.

Els ajuts convocats per a la recuperació del potencialforestal de les reforestacions afectades incloïen lessegüents actuacions, les quals havien d’estar finalitzadesel 15 de juliol de 2009:

a) Col·locació de tutors o elements de subjecció en lesplantacions amb arbres d’una alçada inferior a 2 metresamb un import màxim per hectàrea de 400,00 euros.b) Col·locació de tutors o elements de subjecció en lesplantacions amb arbres d’una alçada igual o superior a 2metres amb un import màxim per ha de 700,00 euros.

un any després de les nevades i les ventades

tema de fonsFebrer de 2010catalunyaforestal

8

L’actuació consistia en el redreçament i la col·locació detutors o elements de subjecció en les plantacions, d’edatcompresa entre els 3 i 10 anys, que van ser afectades perles nevades i ventades del 2008 i 2009.

En el cas dels ajuts per a la recuperació del potencialforestal de les masses afectades es van aprovar 489sol·licituds d’ajuts repartides en 23 comarques de les 642que es van formular en total -506 van entrar a tràmit de lesquals se’n van denegar 17. (Veure Taula 2 i Imatge 2).L’import sol·licitat pel conjunt d’aquestes actuacions va serde 10,6 M d’euros, mentre que l’import finalsubvencionable ha estat de 3,85 M d’euros, repartits de lamanera següent:

Les actuacions que s’han subvencionat s’han concretaten la millora de camins, en la recuperació del potencialforestal (tallada de vegetació afectada i el tractament deles restes generades), així com el tractament de restesvegetals vora camins dins del grup d’actuacions degestió forestal en la prevenció d’incendis.

En el cas dels ajuts per a la recuperació delpotencial forestal de les reforestacions es van atorgarun total de 37.191,00 euros per als dos conceptessubvencionables.

Treballs costosos i lents

En aquests moments, a data de febrer de 2010 -quan queden 3 mesos per finalitzar el termini perexecutar els treballs que entren a la convocatòriad’ajuts extraordinària- en el conjunt de les zonesafectades pels temporals de vent i neu estimem ques’han realitzat més del 50% de les tasques derestauració. La recuperació dels boscos devastats peltemporal de neu i vent és un treball perillós i delicatque requereix personal format i preparat i amb moltaexperiència en la tala d’arbres en situacions difícils(tombats, recolzats, esqueixats i aixafats per altresarbres).

Les particularitats d’aquest hivern, amb nevades iglaçades freqüents, ha complicat els treballs a bosc.

Les brigades i els treballadors forestals han hagut d’aturarles tasques de recuperació, en no poder entrar a les pistesforestals i retirar la fusta tallada.

Tampoc es pot passar per alt l’entrada de fusta provinentde regions veïnes que a molt baix preu (aproximadament,100-105€/m3 enfront els 150-170€/m3 de 2007-2008 pera la fusta serrada) ha dificultat i dificulta, encara més lavenda d’aquesta fusta. Per compensar la dificultat i l’alt costdels treballs per a la restauració dels boscos, altrescomunitats autònomes com el País Basc i Galícia handesenvolupat també sistemes d’ajuts a la mobilització, unescenari que es mantindrà fins a finals d’any.

Taula 1. Repartiment dels imports per actuacions

Taula 2. Subvencions atorgades per comarques

Imatge 2

9 tema de fonsFebrer de 2010catalunyaforestal

Una de les zones més afectades pel temporal de neu definals del 2008 va ser Batet de la Serra, al municipi d’Oloti a l’interior del Parc natural de la zona volcànica.Joaquim de Solà-Morales, propietari forestal a Batet de laSerra, explica que els ajuts han estat i sónimprescindibles, ja que “tot i que no cobreixen lesdespeses, ajuden molt a poder fer els treballs”. En aquestalínia afegeix que a la zona de la Garrotxa la nevada vamalmetre alzines i roures, fustes que han pogut serdestinades al mercat de les llenyes. No ha passat elmateix amb el pi, una espècie molt comuna al Ripollès,comarca danyada també pel temporal de neu i que enaquests moments encara compta amb gransacumulacions d’aquesta fusta.

De Solà-Morales, que explica i mostra com el temporalde neu ha tornat a dibuixar els boscos de la Garrotxa,remarca la necessitat que “un cop fets aquests primerstreballs, caldria poder donar-hi continuïtat ambestassades i una selecció de tanys en les rebrotadesd’alzina de les plantes tallades”. Arran de les nevades i uncop finalitzats els treballs de neteja, els boscos hanquedat amb menor densitat de l’òptim i, per tant, laprevisió és que l’estrat arbustiu es desenvolupi amb forçaoferint una major dificultat al regenerat per prosperar iaugmentat el risc d’incendi forestal.

A banda de la Garrotxa, altres comarques que vanquedar greument afectades pel temporal de neu de finalsdel 2008 van ser el Ripollès i el nord d’Osona. Des del’Associació de propietaris Serra de Bellmunt Collsacabra,el seu tècnic Joan Carles Àngel, explica que “respecte al’àrea que l’Associació en té coneixement, la nevada vaafectar principalment als municipis de Vidrà i Sant Perede Torelló. En aquests moments, han finalitzat més de lameitat dels treballs de neteja. Una tasca que “s’ha fet

entre tots: ajuntaments, propietaris, ajuts, associació... Endefinitiva, una tasca que s’ha pogut fer perquè on no haarribat un ha arribat l’altre”.

Un recorregut pels boscos de la Garrotxa, Osona i el Bages-Anoia

A dalt, Batet de la Serra el desembre de 2008. A baix, Batet de la Serra el febrer de 2010.

Les prioritats

Si ara fa un any el Consorci Forestal de Catalunyademanava un Pla de suport a la indústria de primeratransformació de la fusta i al conjunt del sector, l’associaciócontinua en aquesta línia i considera essencial donarcontinuïtat del Pla de Mobilització per possibilitar lacontinuïtat dels treballs d’extracció de la fusta. És per aixòque, el Consorci, conjuntament amb ARESCAT i lesorganitzacions professionals agràries hem demanat lacontinuïtat del Pla de Mobilització fins a finals de l’exercici2010 doncs entenem que aquesta mesura és essencial per

mantenir la infraestructura del sector en un momentd’excepcionalitat i que alhora ha de ser embrió per a lamodernització i transformació del sector.

La continuïtat d’aquest Pla ha de comportar també larevisió dels preus mínims fixats a la llotja de Vic perpossibilitar la mobilització de la fusta de difícil accés i/oextracció. I, per altre costat, cal prioritzar i agilitzar elstreballs de l’elaboració i discussió d’un pla d’acció orientat ala dinamització de la cadena de la fusta i a la millora de lacompetitivitat de les explotacions forestals.

10tema de fons Febrer de 2010catalunyaforestal

A les comarques del Bages-Anoia, el panorama nodifereix massa. Tot i que el causant de les destrossa va serel vent, en aquests moments la situació és molt similar ala de la comarca d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa. RamonBosch, propietari forestal del Bages - Anoia, detalla que“en aquests moments s’ha retirat al voltant del 50% de lafusta malmesa per aquest temporal, però lesparticularitats d’aquest hivern i la situació del mercat hanenlentit i dificultat molt aquests treballs”.

Sant Pere de Torelló, a principis de gener de 2009

Sant Pere de Torelló, gener de 2010Sant Pere de Torelló, gener de 2010

A dalt, Batet de la Serra el desembre de 2008. A baix, Batet de la Serra el febrer de 2010.

Febrer de 2010catalunyaforestaltema de fons11

Quatre instantànies del Bages, gener de 2010

activitat 12Febrer de 2010catalunyaforestal

ús de la biomassa per a usosenergètics té un impacte positiu enel sector forestal. Utilitzar la

biomassa forestal amb finalitatsenergètiques serà una sortida, principalment,per a la fusta de poca qualitat. Un producte

que actualment té unmercat molt reduït i enmolts casos inexistent,fet que condiciona laviabilitat econòmica, tantdels aprofitaments comdels treballs de milloradel bosc. Des del ConsorciForestal de Catalunyas’ha fet una clara apostaper la biomassa. I és queaquesta pot revertir enbeneficis ambientals,socials i econòmics, tantal sector forestal com alconjunt del país.

Sense anar més lluny,entre els avantatgesambientals de l’ús de labiomassa destaca elbalanç pràcticamentneutre en emissions deC02, la millora de lesmasses forestals, ladisminució del riscd’incendi, la reducció delrisc de plagues forestals iel fet que és un producte

sostenible que genera una energia renovableobtinguda a partir de la gestió dels boscossense generar residus.

Pel què fa als avantatges positius enl’àmbit social, a ningú se li escapa que l’úsde la biomassa comporta la creació de llocsde treball al medi rural i, per tant, la fixacióde la població; una quota de creació de llocsde treball molt per sobre d’altres energiesrenovables com la solar o l’eòlica. De fet,l’APPA (Asociación de Productores deEnergias Renovables), estima que, a l’Estatespanyol, l’enlairament definitiu de labiomassa crearia 24.000 llocs de treball,estalviaria 14,6 milions de tones de C02 ievitaria més de la meitat dels incendisforestals.

La biomassa forestal primària (BFP) suposa,també, una millora de les masses forestalsque, a la vegada, comporten una millora delpotencial de l’ús lúdic del bosc.

Finalment, pel què fa als avantatgeseconòmics de la biomassa són de remarcar ladiversificació del mercat energètic, l’ús decombustibles locals, una major estabilitat depreus que en els combustibles fòssils, laconversió d’un subproducte/residu en unrecurs energètic i el potencial de produccióde productes de major valor afegit (químicaverda, biocarburants, ...) a partir de la piròliside la biomassa lignocel·lulòsica, entred’altres.

El Consorci Forestal de Catalunya, amb lacol·laboració del Centre Tecnològic Forestal

L’

En marxa,

Josep M. Tusell

Responsable del’àrea tècnica delConsorci Forestal deCatalunya

És un espai web, creat pel Consorci Forestal de Catalunya amb lacol·laboració del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, que facilitainformació general i especialitzada per eliminar prejudicis i fer conèixerquè és la biomassa i com es pot mobilitzar per al seu ús energètic.

l’Observatori de la biomassa

activitat13Febrer de 2010catalunyaforestal

de Catalunya, ha creat l’Observatori de labiomassa amb la finalitat principal de facilitarinformació general, així com informació tècnicai especialitzada per tal d’eliminar prejudicisrespecte a l’ús de la biomassa i donar a conèixerde manera correcta i específica què és labiomassa i com es pot mobilitzar per al seu úsenergètic.

L’Observatori de la biomassa és un espai webemmarcat en el projecte InnovaBosc —iniciativasubvencionada pel programa de ProjectesInnovadors d’acord amb l’Ordre TRE/337/2008,patrocinat pel Servei d’Ocupació de Catalunya icofinançat pel Fons Social Europeu—, centratprincipalment en la biomassa forestal primària(BFP).

Des d’aquest espai web, que es dirigeix ausuaris que cerquen informació de caràctertècnic i especialitzat sobre la BFP, així com ausuaris que no tenen una formació tècnica,però que volen conèixer què és la biomassaforestal primària, es dóna resposta a diversitatde qüestions relacionades amb aquesta matèria.Què és la biomassa i, més concretament, què ésla biomassa forestal primària? Quins són elssistemes de transformació de la biomassaforestal primària i les seves aplicacionsenergètiques? Com és la logística il’aprovisionament de fusta i d’estella? Quin ésel marc legal actual? Quines són les unitats deconversió i les taules de caracteritzacióqualitativa d’espècies forestals? Quins són elsavantatges de la BFP? Són algunes de lesqüestions que es responen a l’Observatori de labiomassa sense oblidar que aquest web tambéneix amb la voluntat de ser un espai onintercanviar experiències reals. És per això quel’Observatori conté un apartat d’experiènciesobert a tots aquells usuaris que les vulguinconsultar, així com a tots aquells que vulguinaportar la seva experiència per oferir informacióeminentment pràctica als usuaris.

Per accedir a l’Observatori de la biomassanomés cal anar al web del Consorci Forestal deCatalunya, www.forestal.cat, i clicar la iconaObservatori de la biomassa o bé anardirectament a: http://observatoribiomassa.forestal.cat/index.php

Tal com recull l’Observatori de la biomassa, i segons dades del3r Inventari Forestal Nacional (elaborat els anys 2000-2001), aCatalunya, amb una superfície de més de 3 milions d’hectàrees,hi ha una superfície forestal d'1.931.335 ha (un 60% del total) id’aquestes, 1.627.065 ha són boscos. Això significa que elsboscos o la superfície forestal arbrada representen el 51% de lasuperfície total de Catalunya. Una part important d’aquestsboscos es troben subexplotats a causa de l’abandonamentprogressiu que es produeix als boscos, provocat per la manca derendibilitat econòmica de les explotacions forestals. Així doncs,es pot dir que hi ha una acumulació important de biomassa alconjunt de Catalunya.

A partir del 2n i 3r Inventari Forestal Nacional i tenint encompte els boscos amb un recobriment major del 65% i unpendent inferior al 100%, el Centre de Recerca Ecològica iAplicacions Forestals (CREAF) ha estat estudiant quin és elbalanç anual de la biomassa aèria arbòria. Referint-se només altronc i partint del fet que el creixement del bosc a Catalunyas’estima en 2.160.000 t/any i que l’aprofitament és d’unes572.000 t/any (a un 20% d’humitat b.s.), s’obté un balanç totalde 1.588.000 t/any (a un 20% d’humitat en b.s.). Això equival aunes 2.647.000 t/any de fusta verda acabada de tallar (50%d’humitat en b.h.).

L’Observatori de la biomassa tant facilitainformació general com especialitzada. Entreles dades de caràcter tècnic, posa a l’abastdels usuaris les taules de caracteritzacióqualitativa d’espècies forestals.

mb la finalitat de donar resposta atemes bàsics relacionats amb labiomassa pel què fa a l’extracció, la

transformació i l’aprofitament, Serveis Forestalsha elaborat la Guia metodològica per aempresaris sobre el sector de la biomassa.

Aquesta guia, emmarcada en el projecteEDER-Empleaverde, es va presentar el 29 degener de 2010 durant la jornada «L’impuls de labiomassa a la comarca de la Selva», que va tenirlloc a l’escola de capacitació forestal Casa Xifra,a Santa Coloma de Farners.

La jornada, també organitzada per EDER-Empleaverde, va reunir al voltant de 70persones vinculades al sector forestal i va estardedicada a la formació en aspectes relacionatsen l’aprofitament energètic de la biomassa.

La trobada es va dividir en tres blocs detreball en què es van tractar l’estat actual ipotencialitats de la biomassa a la comarca de laSelva; projectes Comarcals per l'augment de lademanda de biomassa i eines per impulsar labiomassa en les empreses del sector forestal.

EDER-Empleaverde és un projecte que neixamb el doble propòsit de contribuir a establir unmodel energètic sostenible a la comarca de laSelva i promoure la creació d'ocupació i lamillora del teixit empresarial entorn a lesenergies renovables. En aquest projecte hiparticipen el Consell Comarcal de la Selva,l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners,l'Ajuntament de Riudellots de la Selva i elConsorci Forestal de Catalunya.

A

14activitatFebrer de 2010catalunyaforestal

Guia metodològica per a empresarisper impulsar la biomassa

Presenten la Guia metodològica per a empresaris sobre el sector de la biomassa enel marc de la jornada «L’impuls de la biomassa a la comarca de la Selva», quereuneix prop de 70 persones vinculades al sector forestal a Santa Coloma deFarners.

La Guia metodològia per a empresaris sobre elsector de la biomassa, que ha estat elaboradaper Serveis Forestals, explica totes les etapes dela biomassa, des de l’extracció fins al seuaprofitament. Aquelles persones que la vulguinse la poden descarregar en format pdf a travésdel web www.selva.cat/renovables/index.php

a la Selva

Foto 1:Al centre de la taula, Erola Sambola, dedesenvolupament territorial del Consell Comarcal dela Selva. A l’esquerra i a la dreta, Joan Rovira i RoserMundet, respectivament, de Serveis Forestals.

Està en crisi la populicutura?

Una cinquantena de persones van participar el passat30 de gener de 2010 a la jornada «La biomassa i el seuaprofitament energètic», que va tenir lloc al Parc de PedraTosca (Les Preses). La trobada va comptar amb laparticipació de Josep M. Tusell, responsable de l'àreatècnica del Consorci Forestal de Catalunya, que vapresentar la biomassa a Catalunya com una oportunitatde desenvolupament del sector forestal i els sistemes demobilització i logística d’aquesta biomassa.

La jornada, queva finalitzar ambuna animada taulade debat, estavaorganitzada pelParc de Pedra Tosca i l'Ajuntament de les Preses, amb lacol·laboració del Departament d'Agricultura, Alimentació iAcció Rural, en el marc del Pla Anual de transferènciatecnològica.

activitat15Febrer de 2010catalunyaforestal

Jornada sobre la biomassa i elseu aprofitament energètic

Joan Rovira, secretari general delConsorci Forestal de Catalunya, varecordar la necessitat d’aplicar la llei del1995 que regula l'accés al medi naturaldavant l’allau de boletaires que pateixenels boscos en el marc de la taula rodonasobre bolets i boletaires celebrada aNavès, coincidint amb la inauguració dela Fira de Santa Llúcia. Rovira també varecordar que el 40 % del valor econòmicque genera el bosc prové dels bolets i vainsistir en la necessitat de la creaciód'una tarja de boletaire de manera queaquesta activitat reverteixi alspropietaris.

El secretari general del Consorci tambées va queixar de l'incivisme de moltsboletaires, que tallen les tanques de lesvaques, deixen residus al bosc, col·lapsenels camins rurals... La taula, celebradaamb l’objectiu d’abordar el tema des delpunt de vista dels propietaris forestals,l’Administració, els estudis científics i

casos concrets d’altres territoris, lesassociacions de propietaris, micòlegs, elsector del turisme i el paper dels mitjansde comunicació, va estar moderada perRoser Clotet, periodista i directora deSolsona FM i veïna de Navès; també, vacomptar amb la participació de JosepMaria Casafont, alcalde de Navès; JuanMartínez de Aragón, investigador delCentre Tecnològic Forestal de Catalunya;Josep Guilanyà, propietari forestal deNavès; Ton Riera, Jaume Piqué i VicenteBadia, Experiències a la Ribagorça enacotats de bolets, Albert Moner, ambexperiència a la Ribagorça en cobramentde taxes per boletaire; Xavier Clopés, capdel Servei de Gestió Forestal delDepartament de Medi Ambient iHabitatge; Jordi Baucells, biòleg ienginyer tècnic agrícola; Àngel Vidal,director del Patronat de Turisme de laDiputació de Lleida, i Lluís Foix,periodista.

Bolets i boletaires a debat

L'Escola de Capacitació AgràriaForestal Casa Xifra de Santa Coloma deFarners va acollir el 22 de desembre unajornada al voltant de la populicultura i elseu cultiu. La trobada va comptar entre

d’altres amb la participació de Josep M.Tusell, responsable de l’àrea tècnica delConsorci Forestal de Catalunya, que vaabordar la gestió i la rendibilitat en elcultiu de pollancres.

activitat 16Febrer de 2010catalunyaforestal

atalunya té 1.542.000 hectàreesforestals de les quals 80.374,79corresponen a suredes. Dit d’una altra

manera, el 5,2% de la superfície total,l’equivalent a 8 vegades la ciutat de Barcelona,correspon a suredes.

Si tenim en compte que, actualment, només el50% de la superfície es troba en producció, espot afirmar que el suro català té un granpotencial productor (la superfície actual es potdoblar).

Un potencial productor que va acompanyatd’un gran potencial natural. Les suredesgestionades d’una manera sostenible permeten igaranteixen la persistència, la biodiversitat i laproductivitat, a la vegada que aporten beneficisecològics, socials i ambientals que repercuteixenen el conjunt de la societat. Un potencial naturalque, a més, es tradueix en suredes certificadesPEFC. La superfície surera certificada és del 15%.Un percentatge que és tres vegades més granque el de la superfície certificada que hi ha aCatalunya en global (5% de la superfícieforestal).

A banda del potencial productor iel potencial natural, cal afegir-hitambé el potencial econòmic isocial. I és que el suro per si mateixté tot un sector i una indústriaassociada. Es calcula que el sectorsurer genera 193 llocs de treballdirectes1 a bosc i 2.385 llocs detreball directes1 a indústria.

El sector surer és un sector

dinàmic que respon positivament als incentiusper posar en producció noves superfícies i en elqual una inversió econòmica mínima comportaun increment de la superfície en producció. Endefinitiva el suro català és una oportunitat per ala creació de riquesa i ocupació.

El Consorci Forestal de Catalunya va presentaraquesta radiografia del sector surer en el marcde la 1a Trobada sobre la gestió d’espais naturalssurers que va tenir lloc a Palafrugell de l’1 al 3de desembre de 2009 en forma de pòster(Imatge 1) elaborat per Josep M. Tusell,responsable de l’àrea tècnica del ConsorciForestal de Catalunya.

La 1a Trobada sobre la gestió d’espais naturalssurers d’àmbit internacional, organitzada pelConsorci de les Gavarres, l’Ajuntament dePalafrugell i Retecork, tenia la finalitat depromoure l’intercanvi d’experiències, reptes iestratègies de futurs per a la gestió i millora delsespais naturals surers.

Un centenar d’experts procedents de diferentsàmbits de la geografia on es troben suredes —Portugal, Espanya, França i Marroc— vanparticipar en aquesta trobada exposant lasituació de les suredes en la seva àrea dedistribució, les diferents figures i eines per a laseva gestió i conservació, els reptes de futur iles oportunitats que ofereixen aquestsecosistemes pel seu desenvolupamentsocioeconòmic i local.

C

Suro català, una oportunitat per a la creació deriquesa i ocupacióEl Consorci Forestal de Catalunya va participar en la I Trobada sobre la gestiód’espais naturals surers, que va tenir lloc a Palafrugell de l’1 al 3 de desembrede 2009, amb una radiografia del sector surer en format pòster.

1 Llocs de treball equivalents a una ocupació anual.

activitat17Febrer de 2010catalunyaforestal

Imatge 1Pòster del potencial del suro català elaborat perl Consorci Forestal de Catalunya. Podeu descarregar-vos el pòster en format pdf a www.forestal.cat

Emili GaroleraDues jornades centrades en la recuperació del potencial forestal dels boscosdesprés de patir diferents catàstrofes donaran el tret de sortida a les XXVIIJornades Tècniques Silvícoles Emili Garolera que, aquest any, començaranel dia de Sant Jordi i s’allargaran fins al proper 11 de juny.

l proper divendres 23 d’abril el ConsorciForestal de Catalunya donarà el tret desortida de la XXVII edició de les

Jornades Tècniques Silvícoles Emili Garolera.L’edició d’enguany començarà amb duesjornades centrades en la recuperació delpotencial forestal dels boscos després de patirdiferents catàstrofes.

La primera jornada, que es desenvoluparà alsboscos de la Garrotxa té per objectiu introduirla gestió forestal necessària per recuperarmasses forestals afectades per nevades com lesque van afectar aquesta zona i altres d’arreude Catalunya a principis a finals del 2008. Esveuran boscos on escara s’està treballant i esvalorarà la necessitat de les diferents tasquesde recuperació i els seus costos associats.

La segona jornada de recuperació delpotencial va encaminada a les afectacionsbiòtiques. En aquest cas es divulgarà la gestió

forestal necessària per substituir massesmalaltes -com és el cas del castanyer- peraltres espècies de coníferes o frondoses i elsdiferents estadis evolutius de la massa, com ésel cas d’arribar a tenir a una sureda establertasota una reforestació de coníferes on abans hihavia castanyer.

Amb l’objectiu de determinar la importànciade la gestió forestal, la tercera jornada serviràper mostrar l’efecte positiu de les aclarides permantenir els boscos en bon estat i la necessitatde disposar d’una bona xarxa viària per poderdesenvolupar els treballs necessaris de gestióforestal.

Per tal d’integrar la producció i diversificacióde la gestió forestal, es farà una jornada deposada en valor de la fusta com a elementestructural, una jornada de pastures i unajornada de recuperació de boscos de ribera,respectivament.

Finalment, les darreres dues jornades estaranorientades a la planificació i l’ordenació. Encol·laboració amb entitats representatives delbosc privat a França, es farà una jornada perconèixer les directrius de planificació i comaquestes s’apliquen al territori per les massesde pi negre dels Pirineus. I tornant a la gestióforestal més mediterrània, la darrera jornadaestarà centrada en la integració del riscd’incendi en la gestió forestal a partir d’unavisió multifuncional en la gestió de les massesforestals, que integri tan l’objectiu preventiucom el productiu-preventiu.

En tot el conjunt de les jornades no es perdde vista la importància de la indústria per alsector forestal. D’aquesta manera en lesdiferents jornades es visitaran una fàbrica de

Tècniques SilvícolesA punt, les XXVII Jornades

18activitatFebrer de 2010catalunyaforestal

E

activitat19Febrer de 2010catalunyaforestal

taps de suro i dues serradores: una dedicada ala serra de fusta estructural i una altraespecialitzada en el treball de la fusta en funcióde la demanda del client.

El Consorci Forestal de Catalunya organitzales Jornades Tècniques Silvícoles Emili Garoleraamb la col·laboració del Centre TecnològicForestal de Catalunya, el Centre de la Propietat

Forestal del Departament de Medi Ambient iHabitatge, el Departament d’Agricultura,Alimentació i Acció Rural, la Universitat deLleida, el Col·legi i Associació deMonts/Forestals de Catalunya i el Col·legid’Enginyers Tècnics Forestals de Catalunya.També compta amb el patrocini de SerradoraBoix, SL i Tradema.

Inscripcionsobertes finsal 19 d’abril

ianticipades

fins al 9 d’abril.

lòria Domínguez i Torres, nascudal’any 1971 a Badalona, és enginyeratècnica agrícola, enginyera de forests,

màster en economia ecològica i ambiental idoctora per l'Albert-Ludwig Universitat deFriburg (Alemanya), des de l’any 2007. Abanda té formació específica en direcció ilideratge.

Des de l'any 1998, Domínguez treballa alCTFC, després d'una etapa vinculada al sectorprivat. Ha ocupat els càrrecs de responsablede l’Àrea de Política Forestal iDesenvolupament Rural, i de directora derecerca del CTFC, des de l’abril de 2008, càrrecque continuarà mantenint en aquesta novaetapa.

En l’exercici de les tasques corresponents aaquests càrrecs, ha col·laborat en diversosprojectes de recerca i transferència tantd’abast nacional com internacional.

En l’àmbit internacional, ha participat enprojectes del IV, V, VI i VII programa marc derecerca de la Unió Europea, Interreg, Life, etc,i ha estat molt activa en diferents xarxes iiniciatives europees. En el nacional, endestaca el Pla General de Política Forestal dela Generalitat de Catalunya i el Pla Estratègicdel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany deSant Maurici, entre molts d’altres així com enla coordinació de les diferents edicions delsFòrums de Política Forestal nacionals iinternacionals que s’han portat a terme (sisedicions en total), i diferents tallers,workshops i conferències internacionals.

Ha format part de diversos comitèscientífics relacionats amb el medi ambient i eldesenvolupament rural; i en l’actualitat éscoordinadora del grup de Política Forestal dela Sociedad Española de Ciencias Forestales(des de l’any 2009).

Domínguez creu que «és un repte professional

i personal ser ladirectora delCTFC perquè ésaquí on hedesenvolupat elgruix de la mevat r a j e c t ò r i aprofessional».També, destacaque assumeix elrepte amb unagran il·lusió i que«és un luxecomptar amb l’equip de professionals delCTFC, amb la seva junta i amb l’execució delpla estratègic, en el qual també vaigparticipar-hi».

L'equip de direcció actual continuarà ambla implantació del pla estratègic presentatl'any passat i en el qual, durant el 2010, esdonarà especial importància al suport al'activitat productiva i empresarial per tal defomentar i millorar el sector forestal,incrementant l'economia productiva del medirural i contribuint en el foment de l'equilibriterritorial; i, per altra banda, es potenciarà ladivulgació i la internacionalització del centre,per tal de transferir els coneixements alsector forestal, així com a la societat engeneral; i ser presents arreu del món.

També el 2010 estarà marcat per larehabilitació de l'antic seminari queesdevindrà la seu d'un viver d'empreses, delRural Living Lab, del telecentre i del Leader.D'aquesta manera, l'antiga seu del CTFC seràun hub d'innovació i dinamitzador deprojectes empresarials públics i privats alSolsonès, però també a tot el Pirineu.

El director sortint del CTFC, José AntonioBonet, continuarà vinculat al centre com ainvestigador adscrit a la Universitat de Lleida .

20activitatFebrer de 2010catalunyaforestal

La internacionalització, la divulgació i el foment de l'activitat productiva ieconòmica són els objectius estratègics per al 2010.

Glòria Domínguez, la novadirectora del CTFC

La doctora enginyera de forest, GlòriaDomínguez, nova directora del CTFC

G

l pi roig, pi melis o rajolet, és unaespècie molt coneguda arreu ifàcilment identificable pel color

ataronjat del tronc i de les branques. Estracta d’una de les espècies arbòries mésrepresentatives de Catalunya, donada la sevadistribució, extensió i característiques de lafusta.

Es troba entre els primers tipus de boscamb major nombre d’hectàrees ocupades igràcies a les particularitats de la seva fusta,es pot dir que és una de les més aprofitades iapreciades per les serradores catalanes.

Distribució

S’estén àmpliament per gairebé tota laregió euroasiàtica, en una enorme diversitatecològica. Donada la seva gran tolerància adiferents tipologies de substrats, colonitzaestacions amb característiques moltdivergents. A la península es distribueixmajoritàriament als massissos centrals i alsde la part nord-oriental, arribant al sud(Serres Penibètiques) com a límit meridionalde l’àrea d’expansió mundial de l’espècie.S’han definit 19 regions peninsulars deprocedència, destacant les regions delPirineu humit i el Prepirineu català, així comles muntanyes de Prades i el massís dels

Ports de Tortosa i Beseit. A Catalunya es troba de forma molt

abundant a les comarques del Berguedà, AltUrgell, Ripollès, Alta Ribagorça, Montsià iPallars Sobirà, on és l’espècie més abundant.Es localitza igualment de forma significativaa les comarques del Pallars Jussà, Cerdanya,Solsonès i Osona. (Vegeu el Mapa 1 a lapàgina 25.)

Ocupa una superfície aproximada a les220.000 ha i és el segon tipus de bosc mésrepresentatiu a Catalunya, després del piblanc. La demarcació amb més pinedes derajolet és Lleida, amb 100.000 ha, seguida deBarcelona amb 70.000 ha, Girona amb40.000 ha i, finalment, Tarragona amb10.000 ha. (Vegeu la Taula1.)

La distribució actual té un límit moltmarcat en cotes altes on ja predomina el pinegre o l’avet i un límit per sota (marcat perla disminució de precipitació) on éssubstituït per la pinassa.

Morfologia

Es tracta d'un arbre de bon port que potassolir els 30-40 m d’alçada. Generalment, ésde tronc recte i cilíndric, amb capçada deforma piramidal durant els primers anys quees conforma més asimètrica als estadismadurs. Acícules curtes d’entre 3-6 mm,rígides, punxegudes id’una coloració verdintensa. Pinyes petites (de3-4 cm de llarg i 2-3 cmde gruix), amb inserció ales branques a través d’uncurt peduncle. Llavorpetita d’uns 3 mm, ambuna ala tres o quatrevegades més gran. Floreixde maig a juny. Sistema dereproducció i dispersió dellavors per mitjà del vent.

Pep Capó

Tècnic superiorCooperativa ServeisForestals.

Pi Roig(Pinus sylvestris)

espècies forestals23Febrer de 2010catalunyaforestal

E

24espècies forestalsFebrer de 2010catalunyaforestal

Ecologia

Com es pot intuir per la seva àmpliadistribució, és una espècie amb una grantolerància al substrat, essent indiferent a sòlsbàsics o àcids. Es troba sovint en terrenys desòls prims —sobretot en zones d’altamuntanya—, però colonitza terrenys de majorqualitat amb predilecció pels vessantsorientats al nord. Presenta un gradientaltitudinal enorme, amb exemplars als 200 mfins per sobre dels 2.100 m, tot i queprincipalment es troba des dels 800 fins als1.600 m. Forma masses homogènies com aespècie dominant en moltes zones —un62,3% de les parcel·les de l’InventariEcològic Forestal de Catalunya (IEFC) ambpresència de l’espècie era dominant pel quefa a l’àrea bàsica mètrica (AB). En aquestesparcel·les amb el pi roig com a espèciedominant, la densitat mitjana era de 903peus/ha, AB mitjana de 21,6 m2/ha i alçadadominant de 13,1 m. Destaca, per altrabanda. la producció mitjana en volum ambescorça d’entre els 2.5 m3/ha/any i els 4,8m3/ha/any. Es tracta, per tant, d’una de lesespècies que més fusta aporta als nostresboscos. Tot i que tendeix a formar masseshomogènies, com s’ha comentat anteriorment,són molt freqüents les masses mixtes ambaltres coníferes o frondoses. Així, es trobenboscos mixtos de pi roig i pinassa en l’àmbitpirinenc, central i meridional, boscos mixtosde pi roig i avet, mixtos de pi roig i pi negre,mixtos amb pins mediterranis (pi blanc, pinyero pinastre), mixtos de pi roig i alzina,carrascar muntanyenc o diferents espècies deroures (martinenc, fulla petita, reboll, fullagran), boscos mixtos de pi roig i faig o bedoll i

tota una sèrie de barreges mixtes en l’àmbitmuntanyenc (amb freixe, trèmol, auró,castanyer, vern...) i àmbit submediterrani (ambpinassa, roures, aurons, blades, moixeres,alzines...). (Vegeu la Taula 2 a la pàgina 26).

Gestió silvícola

En funció dels objectius, qualitat d’estació ialtres variables a considerar per part delgestor, el pi roig es pot gestionar de formairregular o regular aplicant diferents models«ideals» per a cada rodal. Els models degestió establerts, responen generalment amasses homogènies on el pi roig és l’espèciedominant. Altres tipologies de masses,representades sobretot per les mixtes ambconíferes o frondoses necessiten aplicarmodels de gestió adaptats als objectius i/orequeriments de les espècies presents.

La complexitat estructural de cada massarequereix establir un model adequat per laseva persistència, per tal d’assolir alhora elsobjectius establerts ja que es tracta d’unaespècie de llum que necessita certespaiament per al desenvolupament delregenerat. És de suposar que en aquellesestacions d’alta qualitat i on lesintervencions per accessibilitat siguinpossibles i rendibles, els objectius es basin enl’obtenció de fusta de qualitat amb diàmetremàxim (estructura irregular) o diàmetre final(estructura regular) entre els 35-50 cm. Per aqualitats d’estació mitjana, on els objectiuspuguin ser obtenir fusta de qualitat o fustacomercial (embalatge), pot ser recomanableassolir diàmetres entre els 35-40 cm. Perúltim, en estacions de baixa qualitat, onl’aprofitament és possible, el diàmetreaconseguit pot ser igual o inferior als 35 cm.

El torn de tallada per estructures regularspot variar entre els 80-150 anys en funció dela qualitat d’estació i dels objectius, amb unaprimera aclarida de plançoneda semiselectivai aclarides baixes o aclarides selectives abansd’entrar en període de regeneració, deixantentre 200-350 peus de futur per ha. Lesmasses de pi roig d’estructura regular espoden tallar de formes diferents peraconseguir la seva regeneració. Per un costat,es poden efectuar tallades arreu per faixes enuna amplada de com a màxim dues vegades

Taula 1. Superfície ocupada pel pi roig a Catalunya (fonts diverses).

1 MiraBosc.On Line v. IEFC. Dn a partir de 7,5 cm on l’espècie és present.2 On l’espècie és dominant (Ocupació AB>50%). CREAF.3 MiraBosc.On Line v. IFN. En base a MCSC (1993). Pi roig com espècie dominant en AB.4 Tercer Inventario Forestal Nacional (1997-2007). 5 MiraBosc.On Line v. IFN. En base a MCSC (200-2001). Pi roig com espècie dominant en AB.6 Tercer Inventario Forestal Nacional (1997-2007).7 Hàbitats Catalunya (veure Taula 2).

espècies forestals25Febrer de 2010catalunyaforestal

l’alçada dels arbres a extreure. Mètode pocutilitzat a Catalunya que ha de preveuresobretot estacions ecològiques aptes per a laregeneració i per al bon desenvolupament dela plançoneda en aquestes franges; per l'altra,es pot aplicar un mètode de regeneració peraclarida successiva uniforme amb una talladapreparatòria (última aclarida) per augmentarel volum de capçades i producció de llavor,executant, posteriorment, una talladadisseminatòria tot deixant una densitat baixad’arbres pare (però amb un alt volum de fustaper cada peu) i, finalment, executar unatallada final d’aquests arbres pare, quan s’haaconseguit la regeneració natural de lamassa.

Existeixen altres mètodes de regeneració,com per exemple les aclarides successives perbosquets, a base d’obrir clarianes i ques'amplien progressivament amb l’aparició delregenerat.

Per estructures irregulars el període derotació entre tallades selectives (temps entreintervencions) pot ser de 10 a 25 anys (comsempre en funció de la qualitat d’estació iobjectius) deixant uns 800-950 peus/ha iuna AB pròxima als 20 m2/ha.

Des de el Centre de la Propietat Forestal(CPF) s’ha finançat un projecteconjuntament amb el Departament de MediAmbient i Habitatge de la Generalitat deCatalunya (DMAH), que s’elabora des de elCentre Tecnològic Forestal de Catalunya(CTFC), per establir les orientacions de gestióper als boscos de pi roig a Catalunya (entremoltes altres espècies), amb mes de 10models de gestió en funció de la qualitatd’estació, la vulnerabilitat per localització alfoc i l’estructura de la massa (tot i quecaldrà esperar als resultats finals delprojecte).

Per establir un model, en primerlloc caldrà definir la qualitatd’estació del rodal o massa que esvol gestionar. La qualitat d’estació esdetermina per la relació entrel’alçada dominant dels arbres i laseva edat. Per exemple a una edatde 100 anys, l’alçada dominant per auna qualitat d’estació alta s’hauriad’aproximar als 25 m, mentre queper a qualitats mitjanes i baixes

hauria de ser al voltant dels 20 i 15 mrespectivament.

En base als resums d’aprofitaments forestalselaborats anualment pel Servei de GestióForestal de la Direcció General del MediNatural, s’observa que el pi roig és l’espècieamb majors aprofitaments anuals. (Vegeu laTaula 3).

Taula 3. Taula aprofitaments últims anys (2001-2007):

Volum en m3 amb escorça per al conjunt de Catalunya.

Mapa 1Distribució Pi roig a

Catalunya. En base a lacartografia dels

hàbitats de Catalunya.DMAH

A les GuilleriesES VEN ESPLÈNDIDA

FINCA RÚSTICA

32 ha. Molt ben ubicada.

A 12 km. de Vic.Amb PTGMF en funcionament.

Múltiples possibilitats d’ús.

Més detalls al telèfon 608 69 59 27

ES VEN FINCA FORESTALDE FAIG A LA ZONA

OLOT-VIDRÀ

Aproximadament 200 ha.

Es demana

tracte directe amb el comprador.

Interessats, contactar amb Margaritaal 972 84 27 08

Usos

Es consumeixen aproximadament unes150.000 t anuals de pi roig a les serradorescatalanes. La seva fusta té una densitat enverd d’uns 850-950 kg/m3, que es redueix ensec (12%) als 500-540 kg/m3. Té una duresade 3,00 mm-1 (fusta semidura), resistència ala flexió estàtica de 110 N/mm2, mòduld’elasticitat de 10.000 N/mm2, compressióaxial de 47 N/mm2 i una flexió dinàmica de2,25 J/cm2. Amb totes aquestes propietatsmecàniques la seva fusta ha esdevingut unade les més aptes i utilitzades per al seu úscom a estructural (bigues). Tot i així, els

requisits per utilitzaraquesta fusta de rajoletcom a estructural sónexigents, demanant fustesmolt rectes, amb diàmetrea punta prima d’almenys20 cm, longituds mínimesde les trosses de 5 m ipoca presència de nusosaixí com l’absència defusta revirada (procedentde sòls prims, peus

dominats...) i tampoc, com és lògic, fustaatacada per insectes perforadors. Tot i seruna fusta local molt apta per a la fabricacióde bigues (juntament amb l’avet i en menorproporció el pi negre), la utilització defusteria estructural de pi roig, actualment noes veu afavorida, degut a la importació debiga laminada procedent del centre i estd’Europa. Igualment al ser una espècied’àmplia distribució a casa nostra ésgestionada per l’obtenció de fustad’embalatge i trituració. També és apte per aldesenrotllament i en l’elaboració de rolltornejat impregnat (RTI), tot i que es tractad’un mercat molt més localitzat i específic.Un dels mercats altament interessant des delpunt de vista econòmic és la fusta de pi roigdestinada a l’elaboració de pals (juntamentamb la pinassa i el pi negre), utilitzats enlínies elèctriques i telefòniques, ja que espaga fins a un 50% més que la fustad’embalatge. Per a l’elaboració de pals, esnecessita una fusta molt recta, de 8 a 12 mde longitud, amb un mínim de 12 cm enpunta prima, tot i que la demanda decaracterístiques del producte variaenormement.

espècies forestals 26Febrer de 2010catalunyaforestal

Taula 2. Hàbitats deCatalunya amb presència depi roig.

*Extret de la Cartografia dels hàbitats deCatalunya i en base a la llista dels hàbitatsde Catalunya (LHC) del Departament deMedi Ambient i Habitatge.

legal 27Febrer de 2010catalunyaforestal

Els arrendaments de finquesrústiques, en els supòsits de falta depagament, podran enervar, o sigui

deixar sense efecte, l’acció de desnonamentper impagament de rendes en mèrits a laLlei 19/2009 de 23 de novembre de mesuresde foment i agilitació processal del lloguer.

En el meu darrer article sobre la Llei decontractes de conreu a Catalunya, vaigposar de manifest, que la mateixa, nopreveia (com havia fet la Llei Estatal de 30de Novembre de 2.005) la possibilitat deconsignar les rendes degudes en supòsits dedesnonament, lo que suposava una situacióde desigualtat altament perjudicial pelpagès Català.

Aquesta omissió, ha estat esmenada perl’article segon, epígraf 2 («Modificació de laLlei 1/2000 de 7 de gener d'enjudiciamentcivil»), on s'estableix la següent redacció :

«Los procesos de desahucio de fincaurbana o rústica por falta de pago de lasrentas o cantidades debidas por elarrendatario terminarán mediante decretodictado al efecto por el Secretario judicial si,antes de la celebración de la vista, elarrendatario paga al actor o pone asu disposición en el Tribunal onotarialmente el importe de las cantidadesreclamadas en la demanda y el de las queadeude en el momento de dicho pagoenervador del desahucio. Si el demandantese opusiera a la enervación por no cumplirselos anteriores requisitos, se citará a laspartes a la vista prevenida en el artículo 443de esta Ley, tras la cual el Juez dictará

sentencia por la que declarará enervada laacción o, en otro caso, estimará la demandahabiendo lugar al desahucio.

«Lo dispuesto en el párrafo anterior no seráde aplicación cuando el arrendatario hubieraenervado el desahucio en una ocasiónanterior, excepto que el cobrono hubiere tenido lugar porcausas imputables alarrendador, ni cuando elarrendador hubieserequerido de pago alarrendatario por cualquiermedio fehaciente con, almenos, un mes de antelacióna la presentación de lademanda y el pago no sehubiese efectuado al tiempode dicha presentación.

La resolución que declareenervada la acción dedesahucio condenará alarrendatario al pago de lascostas devengadas, salvo quelas rentas y cantidadesdebidas no se hubiesencobrado por causasimputables al arrendador».

Serveixi aquesta notacomplementaria, peractualitzar la meva anteriorinformació, i assossegar elspossibles afectats, ja queaquesta Llei ha entrat envigor el 22 de desembre de2009.

en els supòsits de falta de pagament, podran enervarl’acció de desnonament

Ignasi de Ribot i deBalle

Assessor jurídic delConsorci Forestal.

Els arrendaments de finques rústiques,

E

L’any 2010 ha començat alnostre país amb una nevadahistòrica a tot l’interior del terç

sud. Una imatge de satèl·lit del dia 10 degener ens mostra comarques sencerescobertes per la neu (tons blaus) a banda deles pirinenques. Els gruixos van arribar almetre als sectors amb major precipitació i almig metre en cotes baixes (<500 metres). Através dels mitjans de comunicació sabemque aquest no ha estat un fet aïllat. Lesnotícies sobre rècords de fred i neu arribavenno només de la resta d’Europa, sinópràcticament de totes les latitudstemperades de l’hemisferi nord, justament onse situa la majoria de grans ciutats del’anomenat primer món. Aquest escenaricontrasta dràsticament amb les prediccionsclimàtiques que auguren que enguany espodria batre un nou màxim de temperaturaal planeta, si més no des que hi ha registres(1860). Actualment, aquest rècord pertany al2005, seguit del 2009 i del 2007, tots benrecents.

La NASA afirma que això pot ser així deguta que aquest és un any amb El Niño,mecanisme que afegirà calor a l’atmosferaprocedent de les aigües càlides que aflorenal Pacífic. Malgrat que es preveu un El Niñomoderat, sembla que serà suficient per acompensar la relativament baixa activitatsolar dels anys actuals. Les peces semblen noencaixar, i si voleu que ho plantegidràsticament, més d’un es podria preguntar:el que hem viscut a començaments del 2010és l’inici o el final del canvi climàtic?

Deixarem de banda allò que ja hem dit enaltres ocasions —que cal no confondre lavariabilitat a curt termini (el tempsmeteorològic) amb la tendència general allarg termini (el clima global)— i en aquestaocasió mirarem de relacionar-ho, senseforçar-ho massa.

Meteorològicament, la primera meitat del’hivern a Catalunya el podríem qualificar derelativament freda i, sobretot, extremamentdepressionària. No passaven més de dos diesde sol abans no arribaven els núvolsassociats a una nova depressió. Diríem quenosaltres hem tingut un clima britànic,mentre Anglaterra apareixia temporalmentcoberta per la neu i el gel amb un climapolar. En els contorns exteriors de totaaquesta franja freda i depressionària, tant al’Àrtic com a latituds subtropicals, lestemperatures han estat superiors a leshabituals. Per exemple, en ple solsticid’hivern, Alaska i Grenlàndia en prou feinestenien temperatures sota zero. Per tant, nohi hagut un refredament global, només unrepartiment més desequilibrat i anòmal de lacalor.

Aquest daltabaix meteorològic es potmesurar a través de l’anomenada oscil·lacióàrtica (AO en anglès). L’AO mesura ladiferència de pressió entre l’Àrtic i uns 45º delatitud nord a l’Atlàntic. Expressatmensualment, s’ha obtingut que el desembrede 2009 ha marcat una anomalia negativarècord per als darrers seixanta hiverns. Aixòsignifica que les baixes pressions hancirculat persistentment molt més al sud del’habitual —recordeu com estaven d’aigua aAndalusia, mentre els vents gèlids de l’estavançaven per tot l’àmbit centreeuropeu. Percontra, la tendència habitual de les darreresdècades havia estat just la contrària, en quèdominaven les fases positives i anàvemacumulant hiverns temperats.

L’AO no és res més que un indicador de lavariabilitat atmosfèrica. Potser algunshaureu sentit ha parlar de la NAO, queregistra el mateix fenomen però mesurant-loa latituds inferiors. Coneixem i mesurem lavariabilitat climàtica però se’ns escapaencara conèixer amb precisió les variables

L’

meteorologia 28Febrer de 2010catalunyaforestal

Símptomes meteorològics i canvi climàtic

David Montserrat

Doctor en Geografia

Febrer de 2010catalunyaforestalmeteorologia29

que determinen els diferentscomportaments. Llavors, tots aquests índexsclimàtics resten com de caràcter descriptiumés que no pas explicatiu. Tenen pocacapacitat predictiva, però ens permeten ferun seguiment de determinats patronsclimàtics. Malgrat aquestes limitacions, síque podem afirmar que un incrementgeneralitzat de les anomalies en aquestsíndexs pot ser usat com un indicador que elclima global està entrant en una fase mésconvulsa. Aquests comportaments extrems,com els dels darrers mesos, són plenamentcoherents amb les prediccions dels modelssobre el canvi climàtic que parlen, no nomésdel ja present increment de la temperatura,sinó també d’un increment dels episodisextrems.

En definitiva, de moment, el canvi climàticens està portant cap a un escenari més càlidperò també més erràtic. Sabem quel’increment de temperatura és degut a laintensificació de l’efecte hivernacle, mentreque la variabilitat creixent seriaconseqüència d’un sistema més energètic itransitòriament desequilibrat. Tot plegataugmenta inevitablement la vulnerabilitatdels sistemes naturals i socials preexistents.

Tots hem llegit exemples d’aquests primerssímptomes de canvi detectats en la flora i lafauna d’arreu del món. Un amic meu visitavaBerlín la passada tardor i va tenir ocasió decomprovar-hi una gens discreta florida delscirerers fora d’època. Poques setmanesdesprés arribarien els aires àrtics dels qualshem parlat al començament i la paradavegetativa haurà estat sobtada i potser ambdanys. Em sembla un excel·lent exempled’una de les moltes problemàtiques a lesquals haurà de fer front una vegetacióadaptada a cicles més regulars. A Catalunya,i a tota la conca Mediterrània, cal esperarque els nostres hiverns esdevinguin mésepisòdics que no pas estacionals, amb lacorresponent desorientació per alsecosistemes, inclosos òbviament elsforestals.

Més a llarg termini (desenes o, millor,centenars d’anys), la deriva climàtica éscomplica, de fet es fa pràcticamentimprevisible si hi afegim factors astronòmics

com l’activitat solar. En un context ja no decanvi, sinó de nou escenari climàticconsolidat, les incerteses són totals. Perposar un exemple, en el primer paràgraf hemfet esment del fenomen del Niño: quin papertindrà aquest gran motor de connexiód’oceans i atmosfera en el clima futur?Doncs, probablement, ni tan sols existeixi.L’escenari serà tan diferent de l’actual queels mecanismes de regulació seran uns altresi amb uns altres noms. Simplement, un móndesconegut per a nosaltres des de tots elspunts de vista, les característiques del quals’allunyen completament dels símptomesactuals de la crisi climàtica.

Imatge MODIS del dia10/01/ 2010, amb lasuperfície nevada enblau i el perfil comarcalsobreposat

Font:http://rapidfire.sci.gsfc.nasa.gov/subsets/?subset=AERONET_Barcelona

“Guia pràcticasobre la produccióde fusta dequalitat:plantacions denoguera i cirerer”

Autors: Jaime Coello, Míriam Piquéi Pau VericatEdita: Centre de la Propietat ForestalAny: 2009165 pàgines

Guia que mostra, de manera pràctica i aplicada, elscondicionants i les particularitats de la producció de fustaprovinent de les frondoses nobles en zones d’influènciamediterrània, posant una atenció especial en les condicionsexistents a Catalunya.

El manual, escrit per Jaime Coello, Míriam Piqué i Pau Vericat,del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), estàorganitzat en 12 capítols i parteix de les experiències dutes aterme des de l’any 2000 per l’Àrea de Gestió Forestal Sostenibledel CTFC, i promogudes pel Centre de la Propietat Forestal. Elllibre comença amb una posada en context de les plantacions defrondoses per a la producció de fusta de qualitat i continua ambuna informació detallada sobre el procés de planificació,execució i manteniment d’una plantació. També s’hi inclouenresums esquemàtics de gestió, diferents alternatives amb la sevarendibilitat i exemples d’experiències existents.

Us podeu descarregar el llibre en format pdf, al web del Centrede la Propietat Forestal

Per a més informació: al Centre de la Propietat Forestal, alweb del Departament de Medi Ambient i Habitatge o al telèfon935 747 039.

“Suredes i indústria surera: avui, ahir i demà”

Autors: VarisEdita: Museu del Suro de PalafrugellAny: 2009900 pàgines

Llibre que té el seu origen en elcongrés internacional «Suredes,fàbriques i comerciants. Passat,

present i futur del negoci surer», que es va celebrar a Palafrugellentre els dies 16 i 18 de febrer de 2005. El llibre recull 49 treballsque es divideixen en dos grans grups: «Part I, Aspectes Forestals iIndustrials», amb 28 textos, i «Part II, Economia i Història», amb21textos.Destaca el seu caràcter científic i multidisciplinari, la sevaprocedència internacional i la varietat dels temes tractats.

Més informació al Museu del Suro de Palafrugell

“Guíametodológica parala evaluación del impactoambiental“

Autor: Vicente Conesa Fdez. VítoraEdita: Mundi-PrensaAny: 2009868 pàgines

Quarta edició d’aquest llibre publicat l’any 1993 per VicenteConesa. Es considera una guia imprescindible per a qualsevolequip que porti a terme una avaluació d’impacte ambiental. Elllibre s’estructura en dos apartats. El primer inclou quatrecapítols; els tres primers es dediquen a definir la tipologiad’impactes, els estudis i les avaluacions d’impacte ambiental, lasistematització dels factors ambientals i a la relació de lanormativa espanyola, la de la CEE i la de les comunitatsautònomes existents fins a la data, totes en vigor. El segonapartat, considerat el cor del llibre, proposa una metodologiadetallada de gran utilitat.

“La biomasa.Fundamentos,Tecnologías yAplicaciones”

Autor: Alain DamienEdita: Mundi-PrensaAny: 2010276 pàgines

Manual de gran interès per als professionals del sectorenergètic, agrícola, forestal, enginyeries, estudis d’arquitectura,empreses de construcció, electricitat, serradores, instal·ladors,fabricants d’equips, així com per a cursos de formació.

publicacions 30Febrer de 2010catalunyaforestal

Gairebé tothom està d’acord que el resultat de la cimera de Copenhaguen es podriaresumir en una paraula: decepció. Es van acordar temes importants per a la reducciód’emissions procedents de la deforestació i la degradació (REDD+), però és significativala falta d'acord per incloure la gestió sostenible dels boscos i els boscos dels païsosdesenvolupats en l'adaptació + el paquet de mitigació de l'escalfament global. Pertenir una idea de què podem esperar en un futur, Joan Rovira, secretari general delConsorci Forestal de Catalunya, entrevista Morten Thoroe sobre aquesta temàtica.

Almost everybody agree that the outcome of the Copenhagen summit can besummarized in one word: deception. Important issues for the reduction of emissionsfrom deforestation and degradation (REDD+) were agreed but it is meaningful thelack of agreement and steps forward, to include sustainable forest management andforests of developed countries in the adaptation + mitigation package of globalwarming. To have a comprehensive idea of what we can expect in the future, JoanRovira, Secretary general of Consorci Forestal de Catalunya, interviews MortenThoroe about that topic.

“És evident que els boscos han jugat i juguen un paper cada cop més important en la lluitacontra el canvi climàtic”

ThoroeMorten

Morten Thoroe, Màster en ciènciesforestals i graduat en direcció iadministració d’empreses. Actualment és el secretari generalde la Confederació Europea dePropietaris Forestals (CEPF).Anteriorment va treballar durant sisanys en gestió forestal a Alemanya,Dinamarca i Escòcia. Abansd’incorporar-se al CEPF, també vatreballar com a expert en aspecteslegals i màrqueting a l’associacióforestal Danesa.

Morten Thoroe, M.Sc. degree inForestry and Graduate Diploma inBusiness Administration. Currently,Secretary General of ConféderationEuropéenne des PropriétairesForestiers (CEPF). Six years ofexperience working in forestmanagement in Germany, Denmarkand Scotland. Before coming to CEPFhe worked with the Danish ForestAssociation as a forest expert onlegal and marketing issues.

Secretari General del CEPF

e n t r e v i s t a

Què està fent la ConfederacióEuropea en el tema de canviclimàtic?

El canvi climàtic ha posat alsboscos en el primer pla del debat. Lesimplicacions de les decisionspolítiques en aquest àmbit, ja estanen l’agenda del CEPF des de fa anys.La nostra tasca es centra en lesdecisions que es prenen a nivellinternacional i europeu. El CEPF té unlloc d’observador a la Convenció deles Nacions Unides pel Canvi Climàtic(UNFCC) i al fòrum de les Nacions

Which is the position and workof CEPF regarding climate change?

Climate change has put forestry inthe forefront of the climate changedebate. Implication of politicaldecisions in this regards has been onthe agenda of CEPF since years. Ourwork focuses on the international andEuropean level. CEPF has an observerstatus in UNFCCC (United NationsFramework Convention on ClimateChange) and UNFF (United NationsForum on Forest) where globaldecisions are taken. Those processes

32entrevistaFebrer de 2010catalunyaforestal

Unides pels Boscos (UNFF), els llocs on esprenen les decisions a nivell global. En aquestsnivells cal dir que, tot i que el potencial delsboscos en la lluita contra el canvi climàtic ésmolt major, les discussions es centren en elproblema de la desforestació com a fontd’emissions.

El paper de la Unió Europea a l’hora de fixarobjectius en reducció d’emissions és immens.En aquesta línia el CEPF ha fet servir això comuna oportunitat per promoure els boscos coma part de la solució a l’hora de fer un esforçcomú davant el canvi climàtic. Concretament,durant la discussió dels compromisos pel 2020,es va defensar i es va fer molt d’èmfasi elpotencial dels boscos europeus i la capacitatdels propietaris forestals d’esdevenir unaalternativa a la situació actual gràcies a lacapacitat de subministrar una energia neta irenovable. La defensa de la gestió forestalsostenible i del consum de productes forestalsno ha estat mai tant crític. L’adaptació delbosc als canvis previstos en el clima i lesmesures per mitigar aquests efectes també sónmolt importants. És per això que seguim deprop els passos que s’estan donant en el mónde la recerca i a nivell polític, per crear unlligam que faciliti tant la coordinació entreambdós, com la presa de decisions que ajudinen el dia a dia.

Quin és el seu punt de vista sobre el paperdel bosc i de la gestió forestal sostenible enels processos d’adaptació i mitigació delcanvi climàtic?

És evident que els boscos han jugat i juguenun paper cada cop més important en la lluitacontra el canvi climàtic. La dada del 20%d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GHG)originats per la desforestació és prouconeguda, doncs això representa una cinquenapart de les emissions globals i cal considerar-ho com a part dels esforços per lluitar contral’escalfament del planeta. En els debats globalssobre aquest problema també cal fer entendreque els boscos són quelcom fonamental peradaptar-nos a aquest fenomen. Els boscos sónuna barrera davant la desertificació, lesinundacions, els despreniments de terra, etc. itenen la capacitat d’estabilitzar el clima a

however tend to put all attention on problem ofdeforestation as cause of emission. Thepotential of forest in mitigating climate changeis much broader.

The role of the European Union in setting uptargets in mitigation efforts is immense.Therefore CEPF used this as an opportunity topromote forest as a part of the solution incommon efforts against climate change. Inparticularly potential of European forest andreadiness of forest owners for supply ofrenewable energy was strongly promoted whilethe EU commitments for 2020 were discussed.Promotion of sustainable forest managementand use of forests and wood based products hasnever been more crucial. Adaptation of theEuropean forests to the predicted changes inclimate and mitigation measures to lessen thechange of climate in the future are alsoimportant. Therefore we actively follow researchand policy development in both areas in order tocreate a solid link between research, policymeasures and practices

Which is your point of view of the role offorests and SFM in climate changeadaptation and mitigation?

It is evident that forests have played and willplay an increasingly important role incombating climate change. The figure of 20 %emission of GHG from deforestation is wellknown and this fifth of the global emissionsmust be targeted as a part of the effort toreduce GHG emission. It must also beunderstood at the global policy level that forestplays a crucial role when it comes to adaptationto climate change. Forests hindersdesertification, flooding, landslides etc and itcan stabilize the local climate during timeswhen the macro climate changes.

Forest is one of the main sources on renewableenergy, a provider of renewable materials andwellbeing for local communities. This is oftenforgotten when the discussion on forest andclimate change is conducted at internationallevels. Before this gap is bridged I don’t see anychance of halting deforestation – the forestmust be given a value to the local communities

Febrer de 2010catalunyaforestalentrevista33

nivell local tot i els canvis a nivell global.Els boscos són una de les primeres fonts

d’energia i matèries primeres renovables i, enconseqüència, una base per la millora i elbenestar de molts municipis i regions. Això ésquelcom que s’oblida molts cops en els debatsglobals sobre boscos i clima. Sense superaraixò, no veig altra possibilitat d’aturar ladesforestació – el bosc ha de constituir unariquesa pels pobles i comunitats locals com apas previ a esmerçar grans esforços enprotecció. Per contra, l’espai forestal seràsubstituït per altres usos més valorats – quetingui sentit a nivell local sense ser contra-productiva en el context global.

Quines són les principals iniciativesendegades a nivell d’UE?

Fins ara, a Europa els boscos han estatapartats de l’agenda de prioritats en els debatssobre adaptació i mitigació del canvi climàtic.Els temes estrella han estat protecció ibiodiversitat més que el potencial en termes demitigació que tindria el bosc si el marc políticho possibilités.

És evident que el canvi climàtic tindrà unimpacte significant als boscos europeus i a laseva biodiversitat. Les mesures s’han d’adreçara facilitar l’adaptació dels ecosistemesforestals al canvi climàtic per mantenir el seuvalor i la seva biodiversitat. Això no es potaconseguir amb un plantejamentproteccionista estàtic i tradicional que es fixaen les espècies i hàbitats d’un determinatespai. Els objectius haurien de ser més amplisper possibilitar a les espècies l'adaptació en unhàbitat canviant. En altres paraules, cal unavisió de sistema o el focus es faci en la gestióde l’ecosistema i no d’específics hàbitats.

Durant molts anys la política forestaleuropea s’ha centrat en donar solució aproblemàtiques concretes. No hem tingut unmarc polític sòlid i estable que fes unplantejament holístic de la qüestió. El temas’ha anat solucionant amb pedaços, ambdiferents propostes incloses al Pla d’AccióForestal de la UE i al Programa deDesenvolupament Rural (PDR) entre altres. Toti així, a nivell europeu no hi ha un marccoherent on integrar els boscos. Això podria

before it is worthwhile to protect. Alternatively,the forest will be removed and replaced by morevaluable land use – which might sound on themicro or local level, but counterproductive in aglobal context.

Main initiatives at the EU level?In Europe forest has until now mainly been

ignored as an important policy area when itcomes to climate change mitigation andadaptation. The focus have been on protectionand biodiversity more than on mitigationpotential that the forest can offer if correctpolitical framework conditions are provided.

Obviously climate change will have asignificant impact on the European forest and onthe biodiversity and ecosystems as a whole. Thusmeasures must be established to enable forestecosystems to adapt to climate change to retainits value and a high degree of biodiversity. Thesecan not be always achieved along with a static,traditional conservation approach with a strongfocus on preserving existing species in specifichabitats. The objectives should be wider in orderto enable the existing species to adapt to climatechange in changing habitats. In other words amore systemic approach is needed where thefocus should be on managing whole ecosystemsand not specific habitats.

For many years the EU forest policy has beendealt with on a case to case approach. There hasbeen no strong overall political frameworkprovided which offers a balanced, holisticapproach to forest. Forests have been covered bydrops here and there, by number of activities inthe EU Forest Action Plan as well as in the RuralDevelopment Program etc. But a coherentframework approach has been absent. So far! Butthis might change as the European Commissionhas drafted a green paper on forest protection.The idea of the paper is to investigate differentoptions for a new forest policy framework at theEU level. If this step would be taken withconsideration of a proactivecommunity/coherent approach it could be thechance for us to get a strong legal policyframework for forestry in Europe. I believe thatthis could be beneficial for the forest owners in

34entrevistaFebrer de 2010catalunyaforestal

canviar doncs la Comissió Europea ha redactatl’esborrany del que s’anomena Green Paper onForest Protection. La idea del document ésplantejar diferents opcions per desenvoluparuna nou marc per la política forestal a nivelleuropeu. Si aquest pas anés endavant com unplantejament coherent i proactiu a nivell d’EU,podria suposar un canvi que ens permetriatenir un marc legal sòlid a nivell europeu quetingués en compte el sector forestal. Jo crecque això podria ser beneficiós pels propietarisforestals a Europa. D’una vegada, podríemtenir una definició legal i vinculant de GestióForestal Sostenible. Això serviria de referènciaper la resta de normativa Comunitària i sempreque l’activitat forestal es discuteixi enconvencions globals com la de canvi climàtic ibiodiversitat. Per contra del moment actual, onhem de començar a inventar la roda quan surtun nou text legislatiu que afecta al sector.Evidentment, els propietaris forestals hem deser actius per garantir que no només laprotecció i la conservació s’inclouran enaquest nou marc de plantejament pels boscosde la UE.

Actualment, a Europa, el contribuïdor mésgran pel que fa a generació d’energiarenovable és el sector forestal. Però això nosempre ha estat ben entès en l’àmbit político-lesgislatiu nacional i europeu on es tendeix acentrar-se en sectors més “atractius”, coml’energia eòlica o solar. Tot i aquest paper defillastra dins de la família de les energiesrenovables, el sector energètic forestal guanyaforça dia rere dia. Això fa que s’hagisensibilitzat a l’administració i als legisladorssobre la importància de la biomassa forestalcom a font d’energia.

Europe. We could once and for all get a legalbinding definition of Sustainable ForestManagement into the EU legislation. Referencescould then be made to this definition whenforest related legislation is produced in the EUand whenever forest is dealt with at globalprocesses such as climate change andbiodiversity conventions. Instead of today wherewe have to start inventing the wheel when newlegislation is introduced. Of course the forestowners need to be active in assuring that notonly protection and conservation is included in anew policy framework.

When it comes to mitigation things arechanging due to the strong EU 2020 goals forrenewable energy. The biggest contributor torenewable energy today is European forestry.This is not always well understood by policymakers at national and European level whichtends to focus on more appealing sectors and forexample wind or solar energy. Despite of this roleas an ignored stepdaughter in the renewableenergy family the forest based energy sector iscontinuously gaining strength. Finally it hasbeen understood by policy makers.

Informat iu cata là de l bosc i e l medi natura lNOVETAT: El servei en temps real de titulars de premsa del sector forestal

www.diariforestal.com Grup Nació Digital

Més informació sobre el CEPF, www.cepf-ue.org

More information about CEPF, www.cepf-ue.org