10 de maig del 2009 - bisbat de vic història catedral ... · d’uns paisatges naturals curulls de...
TRANSCRIPT
full D I O C E S À S O L S O N A | V I C
T r i b u n a
full diocesà | Solsona i Vic
DIRECTORS:VIC: Josep CasalsSanta Maria 1, 08500 VICTel. / Fax 93 885 07 09Correu electrònic:[email protected]: Júlia AyalaPlaça Palau 1, 25280 SOLSONATel. 973 48 06 19C/e: [email protected]
EDICIÓ: Mitjans de Comunicació Socialde cada Bisbat.REDACCIÓ: Santa Maria, 1 - 08500 VICADMINISTRACIÓ:Rda. Camprodon 2, 08500 VICTel. 93 889 14 78 / Fax 93 88919 09IMPRESSIÓ: Gràfiques Diac,Ronda Camprodon 2, 08500 Vic
DIPÒSIT LEGAL: 14.355/60
full
8. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Esplendorós esclat............................................................................................................................
10 de maig del 2009
Capítol 6, versets 28-31, de l’evangeli de Mateu. Jesús
convida a fixar-se en els lliris dels prats (o les flors del
camp, segons les traduccions) i observar com creixen.
En fa un elogi que pot semblar desmesurat: ni Salomó,
amb tota la seva magnificència, no es vestia com cap
d’aquests. És, però, del tot comprensible vist des de
la mirada de Jesús: Déu la vesteix així (l’herba dels
prats), malgrat les seves efímeres condicions
d’existència: hi és avui i demà ja la tiren al foc. De
moment, quedem-nos amb aquesta primera part de la
frase on s’exalça la magnificència d’unes flors boscanes.
Estem en unes dates de l’any que mostren l’encís
d’uns paisatges naturals curulls de vida i modelats
amb una gran varietat de colors. En podem gaudir
als jardins, als camps de conreu, en contemplar els
arbres, les plantes o les flors. Aquella natura morta
de fa pocs mesos s’ha transformat en esplendor
primaveral afavorida per les darreres pluges. Serà
com la bellesa d’un instant? Com la flor d’un dia? O
serà l’esclat de la magnificència abans esmentada
més gran que no pas la de Salomó? (vegeu Primer
llibre dels Reis, cap. 10).
Per a Jesús, més enllà de l’esplet de colors que
enlluernen els ulls, hi ha la mirada del cor amb la qual
una humil engruna de vida és portadora d’espurnes
d’amor diví.
A la vora del foc|Sempre es pot aprendre|Climent Forner...........................................
Gin
esta
en
flor.
Foto
: Par
é fo
tògr
af
10 de maig del 2009Vic, núm. 5.116, any 103 | Solsona, núm. 3.265, any 63
Hi ha un adagi popular, molt ple de saviesa, que diu: «Val
més aprendre de vell que morir ruc.» I és veritat. Val a
dir, sempre hauríem d’estar disposats a aprendre noves
lliçons, vinguin d’on vinguin vinguin de qui vinguin. De
la mateixa natura, per exemple: quin llibre més sapiencial
el de la natura amb la seva bellesa i les seves lleis, la
primera gran revelació de Déu! Ai dels mestres que, de
tan creguts, no saben aprendre dels seus alumnes! Ai
també dels pares que, pecant d’autoritaris, no saben
aprendre dels seus fills! I, naturalment, ai dels alumnes
que no escolten els mestres, dels fills que no fan atenció
als pares i de tots plegats que no sabem o no volem
aprofitar el pou de saviesa i d’experiència que són les
persones grans!
I del futbol? Sí, també podem aprendre del futbol,
com dels esports en general, per més deficiències que
també arrosseguin. En concret i en aquests moments,
hi ha dos clubs de futbol catalans de primera categoria
espanyola que ens estan donant unes lliçons colossals,
per diferents que siguin: el Barça i l’Espanyol.
El Barca, d’ençà que el dirigeix el Pep Guardiola, el noi
de Santpedor, és tot un exemple social a admirar i imitar:
l’ordre, la disciplina, l’exigència, la il·lusió, l’ambició, la
humilitat, la bellesa del joc, el sacrifici de l’ego indívidual
en ares del conjunt... Això darrer és importantíssim: d’una
banda, hi ha la vàlua personal de cada jugador, ocupi la
posició que ocupi en el camp: de l’altra, com que tots
són imprescindibles, el joc de conjunt. El Messi, l’Eto’o
poden fer els gols que siguin, com més en facin, millor;
ara, el mèrit és de tots plegats, de tot l’equip. I també,
evidentment, de l’entrenador, el director d’orquestra. Au,
que sobre aquestes bases el Barca, enguany, és capaç
de guanyar-ho tot; esdevindrà, com mai, més que un club,
no sols pels seus ja tradicionals emblemes patríòtics i
humanitaris, sinó sobretot per les magnífiques lliçons
d’ètica i estètica que ens està donant de partit en partit.
Amb la complicitat, és clar, dels seus seguidors.
I l’Espanyol també, però en sentit contrari: si Déu vol,
superarà la crisi que, per manca de gols, el condemnava
a baixar de categoria, just ara que és a punt d’estrenar
el seu nou estadi, gràcies a la fe que ha tingut en si
mateix, a la complicitat també dels seus socis i a l’alenada
d’esperança que li ha infós Pochettino, el seu nou entre-
nador i ex-jugador. Miracle!
Imaginem-nos per un moment que, començant per
la mateixa Església, per sobrenatural que sigui, i acabant
pels mateixos polítics i la societat civil en general, imités-
sim aquest seguit de virtuts que ens donen els nostres
futbolistes. Quin present més joiós i qui futur més
prometedor!
Quadern núm. 81 de la col·lecció Emaús que edita el Centre de Pastoral
Litúrgica. El seu autor, Rodolf Puigdollers, ha publicat tres altres
quaderns en aquesta mateixa col·lecció, de característiques molt
similars. Aquesta vegada, amb l’encapçalament de Els cecs hi veuen,
els coixos caminen i com a subtítol Endinsar-nos en els miracles
de Jesús, proposa una aproximació als fets sorprenents que es troben
en els evangelis tot presentant-los «com una Bona Nova concreta,
directa i palpable». El pròleg ha estat redactat pel teòleg Josep M.
Rovira Belloso, que afirma: «... el meu sentir coincideix de ple amb
la postura de Rodolf Puigdollers. Per a mi, Jesús és la bona notícia,
l’epicentre dels veritables miracles i dels que jo anomeno miracles de petit voltatge que
la Providència depara a tots els qui en Déu confien i estimen». Una vegada més, en
aquest llibret, l’autor mostra els seus dots de catequeta, teòleg i rector de parròquia.
Llibres|Endinsar-se en els miracles de Jesús..........................................
Lectura dels Fets dels Apòstols (9,26-31)En aquell temps, Saule arribà a Jerusalem, i allà intentava
incorporar-se als creients, però ells no creien que s’hagués
convertit, i tots el defugien. Llavors Bernabé el prengué
pel seu compte, el presentà als apòstols, i els contà com,
pel camí, el Senyor se li havia aparegut i li havia parlat,
i amb quina valentia havia predicat a Damasc el nom de
Jesús.
Des d’aquell moment convivia amb ells a Jerusalem
amb tota llibertat, predicava amb valentia el nom del
Senyor, conversant i discutint amb els jueus de llengua
grega. Aquests es proposaren de matar-lo, però els
germans, que ho saberen, l’acompanyaren a Cesarea i
el feren marxar a Tars. L’Església vivia en pau per tot
Judea, Galilea i Samaria. Així creixia, s’anava edificant, i
vivia constantment a la presència del Senyor, confortada
per l’Esperit Sant.
Salm responsorial (Salm 21)En el Senyor s’inspirarà el meu himne
el dia del gran aplec.
Lectura de la primera carta de sant Joan (3,18-24)Fillets, que el nostre amor no sigui solament de frases
i paraules, sinó de fets i de veritat. Llavors coneixerem
que ens mou la veritat, i la nostra consciència es mantin-
drà en pau davant de Déu. Perquè si la nostra consciència
ens acusa, pensem que Déu és més gran que la cons-
ciència i que ell ho sap tot. Estimats, si la consciència
no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota con-
fiança i obtindrem el que li demanem, perquè complim
el que ens mana i fem allò que és del seu grat. El seu
manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist i que
ens estimem els uns als altres tal com ens ho té manat.
Si complim els seus manaments, ell està en nosaltres,
i nosaltres en ell. I, per l’Esperit que ens ha donat,
coneixem que ell està en nosaltres.
Lectura de l’evangeli segons sant Joan (15,1-8)En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo
sóc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater. La
sarment que no dóna fruit en mi, el Pare la talla, i la que
dóna fruit, l’esporga i la neteja perquè encara en doni
més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us
he anunciat. Estigueu en mi i jo en vosaltres. Així com
la sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc
vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi. Jo sóc
el cep i vosaltres les sarments. Qui està en mi i jo en ell
dóna molt de fruit, perquè sense mi no podríeu fer res.
Si algú se separa de mi, és llançat fora, com ho fan amb
les sarments, i s’asseca. Les sarments, un cop seques,
les recullen, les tiren al foc i cremen. Si us quedeu en
mi, i el que jo us he dit queda en vosaltres, podreu
demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu. La glòria del
meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu
deixebles meus.»
2
L a b o n a n o v a
full
C r ò n i c a
full
7
10 de maig del 200910 de maig del 2009
Diumenge V de Pasqua | Cicle B ...........................................................................................................
Una collita abundant|Pere Casas ..........................................................
Sols una mare pot experimentar l’íntima
unió que hi ha entre ella i el fill que porta
en les seves entranyes. I sols una mare
sabria dir-nos com és de gran i meravellosa
la relació d’afecte, de compenetració i de
comunicació entre ells dos. Fruit d’aquest
lligam amorós, el nen s’anirà fent home
o la nena s’anirà fent dona.
La intimitat i la comunió que hi ha entre
la mare i el seu fill o filla, Jesús l’exigeix,
de manera mística, als creients amb ell.
Ho dirà a través d’aquesta al·legoria agríco-
la: «Jo sóc el cep, i vosaltres les sarments.
Qui està en mi i jo en ell, dóna molt de
fruit, perquè sense mi, no podríeu fer res.»
I, fruit d’aquesta relació espiritual amb
Jesucrist, l’home i la dona creients aniran
esdevenint més semblants a ell fins a
poder dir com sant Pau: «Ja no sóc jo qui
visc; és Crit qui viu en mi.»
Quan l’Església sigui de debò comunió
amb Jesús, la collita serà abundant.
«Qui està en mi
i jo en ell
dóna molt de fruit»
........................Crònica de la visita pastoral a l’arxiprestat de l’Anoia-Segarra
Divendres 2 de gener del 2009. El bisbe Romà adreçà
la seva habitual salutació dient: «Amb la visita pastoral
al vostre arxiprestat, hauré visitat tota la diòcesi.» La
visita pastoral és una ocasió més de sentir-nos a prop
els uns dels altres, el bisbe i les persones de les comu-
nitats visitades, per a encoratjar-nos mútuament a no
defallir en l’anunci de Crist.
Dijous 22 de gener. A les nou del matí s’inicià oficial-
ment la visita demanant a sant Bernat Calbó la seva
benedicció. L’eucaristia, celebrada sobre la relíquia del
primer bisbe sant de la diòcesi de Vic, sempre és un
moment intens de pregària pels qui seran visitats.
Diumenge 25 de gener. Tercer de durant l’any. En
un dia net i ventós, el bisbe celebrava la missa estacional
a la parròquia de la Soledat d’Igualada. Li feren costat
el rector, Mn. Josep Massana i Cortina, que també és
l’arxiprest, els preveres Joaquim Font i Josep Aribau, el
diaca Pere Roig i els acompanyants del bisbe. L’església
era plena i la comunitat molt participativa. Amb l’evangeli
de Marc, Mons. Romà anunciava que «ha arribat l’hora
i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en
la Bona Nova». Al final visitàrem la capella del Santíssim,
finament restaurada i molt acollidora. El bisbe pogué
saludar tothom en el pica-pica d’eixint de missa.
Dimecres 28 de gener. El bisbe passà el dia a la
parròquia de la Soledat. Visità, entre altres, la germana
del difunt P. Romuald, monjo de Montserrat, que sempre
ha col·laborat amb els de primera fila. Al vespre presidí
el Consell de Pastoral, ampliat amb les forces vives de
la parròquia. Uns trenta laics, sacerdots, religiosos i
religioses que transmetien el dinamisme cristià de la
comunitat. El bisbe els deixà el seu missatge: «Aquests
vint anys que vénen són un moment importantíssim
perquè la fe sigui significativa en la nostra societat.»
Crec que el que digué un participant cap al final •«hem
aprés molt avui»• transmet la qualitat de la trobada. Un
fet a destacar és el centenar de voluntaris de Càritas
que té la ciutat d’lgualada i els grupets que es reuneixen
cada dijous per pregar pels sacerdots. Segur que és això
el que fa que d’lgualada en surtin algunes vocacions.
Lloat sia Déu.
Dissabte 31 de gener. El bisbe, acompanyat pel
rector, Mn. Carles Riera i Fonts, va visitar l’església i
algunes persones de les Coromines, la parròquia de
Sant Pere de Seguers, l’església de Sant Jordi de la
Llavinera i el castell de Boixadors, explicat per la senyora
alcaldessa de manera magistral. Després féu la visita de
la Fortesa i de la parròquia de Sant Pere de Boixadors.
Volgué anar a pregar al cementiri on hi ha sebollit el cos
de Mn. Nicolau Panadès, mort en la guerra civil, futur
beat. Seguidament anà al Molí de Boixadors, on fou
amablement acollit per Mn. Lluís Bosch amb la seva
família. Al vespre hi hagué la missa estacional a Sant
Pere Sallavinera, que fou molt bonica. Pregada i partici-
pada per la simpàtica gent d’aquelles rodalies. S’acabà
amb agraïments i piscolabis comunitari.
En xifres globals, en la declaració de la renda presentada l’any passat,
vuit milions i mig de contribuents van marcar la creueta a la casella
destinada al finançament de l’Església catòlica.
Al mateix temps, un elevat nombre de persones va marcar de
forma conjunta la casella de l’assignació tributària destinada a altres
fins d’interès social.
Ara, en ocasió de la nova declaració corresponent a l’any 2008,
es recomana de fer el mateix: marcar totes dues creuetes. Aquest
gest no representa cap cost addicional per al contribuent i és un
valuós ajut per als destinataris d’aquestes aportacions.
....................................................Declaració de la renda
M i s c e l · l à n i a
full
6
full
3
G l o s s a s e t m a n a l 10 de maig del 200910 de maig del 2009
El respecte per la vida humana (2)|Romà Casanova, bisbe de Vic
La vida humana s’ha de respectar des del si de la mare
fins a l’altre extrem de l’existència, quan l’home es troba
amb el misteri del sofriment i de la mort. En una societat
en què preval la tendència a donar valor suprem al plaer
i el benestar, la realitat del sofriment és considerada com
un absurd. Per això apareix de manera recurrent el tema
de l’eutanàsia. Entenem per eutanàsia, en sentit vertader
i propi, una acció o omissió que per la seva naturalesa i
en la seva intenció causa la mort, amb la finalitat d’eliminar
qualsevol dolor (cf. Joan Pau II, Evangelium vitae, 65).
En el tema de l’eutanàsia apareix la falsa compassió
com a motiu, tant del qui demana la mort per la por al
sofriment, com en aquells que prenen la decisió de
provocar la mort d’una altra persona, de manera directa
o indirecta, per no veure’l sofrir o per no sofrir ells
mateixos. Aquesta mort provocada és un refús de la
sobirania de Déu sobre la vida i la mort.
La doctrina de l’Església és clara. En l’encíclica abans
citada, el papa Joan Pau II diu: «D’acord amb el magisteri
dels meus predecessors i en comunió amb els bisbes
de l’Església catòlica, confirmo que l’eutanàsia és una
greu violació de la Llei de Déu, en quant és l’eliminació
deliberada i moralment inacceptable d’una persona
humana. Aquesta doctrina es fonamenta en la llei natural
i en la Paraula de Déu escrita; és transmesa per la
Tradició de l’Església i ensenyada pel Magisteri ordinari
i universal» (núm. 65).
Davant els intents de legalitzar i justificar aquesta
mena d’assassinat, és bo de recordar que la primera
llei a favor de l’eutanàsia es va promulgar en l’època
nazi, donant permís per a una «mort per compassió».
Fou el cas d’un nen cec i deficient mental amb solament
dues extremitats internat en una clínica. La seva àvia
va sol·licitar a Hitler la mort del seu nét, cosa que va
succeir immediatament. Hitler va ampliar aquesta llei
a casos semblants i el 18 d’agost de 1939 disposà
l’obligació de declarar tots els acabats de néixer amb
defectes físics. El pas a decretar l’extermini del poble
jueu no era ja gaire lluny.
El cristià, com tota persona humana, té el dret i el
deure de respectar la seva vida i la dels altres. Salvat
sense cap excepció aquest dret i deure, també té dret
a viure el sofriment de la malaltia i la mateixa mort amb
dignitat. Les cures pal·liatives són necessàries i han de
tenir en compte la persona en tota la seva integritat. La
persona humana necessita en aquests moments, de
manera especial, que es respecti la seva dignitat i que
no es caigui en l’«acarnissament terapèutic»; necessita
l’atenció mèdica per a mitigar el dolor, necessita l’escalf
humà de l’amor de les persones que ell estima i dels
qui l’atenen, necessita l’atenció espiritual de manera
especial. No podem oblidar que el sofriment i la mort
són moments de trobada especial amb el misteri de la
vida i, per tant, amb el misteri de Déu.
.......................
..............................................................................................Agenda litúrgica de la setmana
.................................................................................................................Pelegrinatge jove a Polònia
Organitzat per la Delegació diocesana de Joves. Del 20
al 30 del pròxim mes de juliol. Us oferim en extracte el
text adreçat als possibles participants.
Quantes vegades no has quedat impressionat per
les imatges de la Primera i Segona Guerra Mundials?
Quantes vegades el futur es torna incert? Enmig
d’aquests escenaris surt un home de pau, un amant del
teatre i de la natura, un home que confia en la persona
humana, un defensor dels drets humans arreu del món.
Un home que confia en els joves: Joan Pau II.
Ens proposem de conèixer de primera mà una Europa
una mica més llunyana: ciutats com Cracòvia, Varsòvia,
Zelazowa Wola…; pujar a muntanyes i baixar per rius
de bellesa hipnotitzant; recórrer escenaris de fites cultu-
rals com Chopin i d’horrors brutals com Auschwitz; viure
per dins costums i menjars locals, com l’estada a la zona
rural de Zakopane o el pelegrinatge amb joves polonesos
a Czestochowa; endinsar-nos, en fi, des d’un ambient
jove al cor d’Europa seguint les petjades de Joan Pau II.
Tot això, per només 400-450 euros. Atès que es vola
amb companyia de baix cost, és urgent d’inscriure’s per
a treure el bitllet. Hi ha facilitats de pagament i mitjans
per a rebaixar el preu. Informació i inscripció: Pere, 606
704 222 / David, 696 008 841 / [email protected].
Itinerari i programa
Día 1, dilluns 20: Lolek i la seva llar. Girona-Cracòvia;
estada a Wadovice.
Día 2, dimarts 21: Karol: el país i el futur. Mines de
sal a Wieliczka; entorns de Cracòvia i barri antic de la
ciutat; missa al santuari de la Misericòrdia.
Día 3, dimecres 22: Karol, el bisbe i l’amic. Catedral
de l’arquebisbe Wojtyla; castell de Wawel; Universitat
Jagel·lònica (on fou professor Wojtyla); Museu Nacional;
Nova Huta.
Día 4, dijous 23: Karol el muntanyenc. Muntanyes
de Tatry; sender de Krzeptówki (5 km a peu); missa de
campanya; nit a les cases rurals de Zakopane.
Día 5, divendres 24: Vers la seu de Pere. Riu Dunajec
i descens amb canoa; santuaris de Ludzmierz i de
Kalwaria Zebrzydowska.
Día 6, dissabte 25: Karol, vencedor del comunisme.
Barri antic de Varsòvia; Museu de la «resurecció de
Varsòvia»; passejada per la ciutat (pl. de la Victòria,
Mausoleu del Soldat Desconegut, tomba del màrtir
Popieluszko).
Día 7, diumenge 26: Karol, amant de la cultura, amic
dels sants. Torre i parc del compositor Frederic Chopin
a Zelazowa Wola; Niepokalana; Kielce; curset de canoa.
Día 8, dilluns 27: Karol, amb el breviari a la canoa.
Descens amb canoes (riu Pilica); Widawa.
Día 9, dimarts 28: Joan Pau II, pelegrí pel món.
Pelegrinatge amb joves polonesos a Czestochowa.
Día 10, dimecres 29: «Totus tuus», tot teu, Maria.
Santuari de Jasna Góra; missa a la capella de la «Moreneta
polonesa», la Mare de Déu de Czestochowa; camp de
concentració d’Auschwitz
Día 11, dijous 30: «Deixeu que me’n vagi a la casa
del Pare». Aeroport de Cracòvia-Balice, passant pel
santuari de Jasna Góra; retorn a Girona.
Un
dels
ant
ics
carr
ers
de T
ars
Icon
a de
San
t Pau
Indr
et d
e l’a
ntic
are
òpag
d’A
tene
s; a
l fon
s, e
l Par
tenó
full
5
full
4
10 de maig del 2009 C e n t r a l s C e n t r a l s 10 de maig del 2009
Amb motiu de l’Any Jubilar Paulí|Pere Sala* ........................................................................... De Jesús va rebre la llum de la fe i de la vocació.
Manifestació i revelació asservidores. Resultat: conversió
total, adhesió sense reserves a Jesús. I, a partir d’aquesta
experiència, el seu radicalisme i el seu apassionament
envers Jahvè, ara exempts de violència i farcits de
respecte a la llibertat dels homes, els posa exclusivament
al servei de Jesús.
I ara ja tenim davant nostre el gran apòstol dels
pobles que es constitueix com un pont entre Israel i el
món pagà en l’anunci de l’evangeli. El llibre dels Fets
del Apòstols i les seves tretze cartes que formen part
del Nou Testament ens donen a conèixer tot l’abast de
la seva tasca. D’aquests escrits sagrats es desprenen
un munt de lliçons. Des de la meva dimensió personal
n’exposaré dues.
És estimulant celebrar el record d’aquest home quan
ens sentim desanimats en el manteniment de la fe o en
la lluita per practicar les recomanacions del sermó de la
muntanya; pensem en ell, invoquem-lo, a ell que mai no
es rendia davant el cansament o l’adversitat, que no deixava
de pregar ni de donar testimoni de Jesús i que li quedava
temps per a guanyar-se la vida confeccionant teles. Pau
es mantenia sempre entusiasmat, i és que el seu entu-
siasme no es basava en l’èxit, sinó en l’estimació apas-
sionada de la persona de Jesucrist, a qui havia perseguit,
però a qui estimà com ningú després de l’experiència
de Damasc.
Una ullada a tot el que ens aporta el Nou Testament
sobre Pau —i entrem en la segona lliçó— és motiu
suficient per a emetre un merescut «elogi» de l’apòstol
dels pobles que lliga força amb l’assenyat criteri amb
què hem de desenvolupar la promoció de la fe en
l’actualitat, ja des del camp personal, pel fet de ser
batejats, ja des del camp comunitari, sota els auspicis
del Vaticà II, i també perquè ens ho demana l’experiència
imperiosa viscuda al carrer.
Sense la valentia i la llibertat de Pau, la primera Església
s’hauria quedat tancada en el petit cercle del poble jueu.
I és la fe intrèpida de Pau la que s’obre a altres cultures
i poblacions, la que troba noves maneres de comunicar-
se, alliberant-se de l’estretor de les normes i dels costums
d’un únic poble, d’una sola tradició, la jueva.
Per aquestes dues raons el seu exemple és també
necessari per a mentalitzar-nos en el present, a fi de ser,
els qui som seguidors de Jesús, uns propagadors i uns
testimonis fefaents del Regne de Déu ben actualitzat.
* Jesuïta i «voluntari d’última hora»
Benet XVI va declarar un any
jubilar amb motiu del bimil·le-
nari del naixement de l’apòstol
sant Pau. Amb aquest article
pretenc modestament oferir
una col·laboració a tal esde-
veniment.
I com a inici diré que, se-
gons referències històriques,
quan va néixer sant Pau, Jesús
només era un nen de cinc o sis anys. Tots dos eren jueus,
presentant un contrast molt vistent.
Pau era un urbà, un home de ciutat. Nasqué a Tars
de Cilícia, regió de l’Àsia Menor. Tars n’era la capital, que
gaudia d’importància ètnica, intel·lectual, comercial i
cruïlla de cultures i religions. Hi habitaven molts jueus.
Pau, de la tribu de Benjamí, posseïa la ciutadania romana,
fet indicador de pertànyer a la classe directora de la
ciutat, i fet que proporcionava notable relleu en la dinà-
mica social. Pau fou educat al dictat d’una estricta fe i
cultura jueva.
De molt jove va ser enviat a Jerusalem a l’escola del
mestre Gamaliel i aconseguí el grau de rabí com a doctor
de la Llei. Immediatament es buscà segons el costum
rabínic un ofici. Tota la seva formació donà com a resultat
un home religiós, de pensament com el grec, d’acció i
organització com el romà i de passió com l’oriental. Vull
destacar el seu enamorament de l’ésser humà, de la
ciutat, de la societat, dels jocs de l’estadi, aspectes que
brollarien, un cop convers, en la predicació per a il·lustrar
la doctrina sobre el Regne del Cel.
Aquest personatge, havent assimilat la Llei, la men-
talitat rabínica i la pietat jueva i una abundant dosi
d’humanisme, es comportà notòriament com un autèntic
i coherent fariseu.
D’altra banda, Jesús era un home de poble, molt
del camp. Nasqué a Betlem, si bé passà quasi vint-i-vuit
anys a Natzaret, aleshores un poblet desconegut, fins
i tot menyspreat, que contrastava amb Tars, la ciutat
«gran i feliç» com la considerava l’historiador Xenofont.
Jesús va rebre una formació força familiar o casolana,
que enriquia amb l’assistència a la sinagoga i amb
l’experiència que li procurava el treball artesà del pare
amb les labors del camp. El contacte rural li faria un gran
servei per a explicar el Regne del Cel a les masses,
perquè usà molts conceptes de la climatologia, dels
conreus, de la zoologia pagesa... formació que comple-
taria amb l’estada de quaranta dies al desert de Judà.
De passada, observem com Déu se sap servir, per a fer-
se conèixer, de diferents formes d’educació.
I ara tornem a Pau. Sembla que l’Apòstol no es
trobava a Jerusalem durant la prèdica de Jesús. Però sí
que, després del drama del Gòlgota, tornà a Jerusalem.
L’escàndol del galileu no s’havia fos del tot. Prosseguien
manifestacions de pros i contres entre la població jeràr-
quica i la popular. Nogensmenys, el que cridà l’atencio
de Pau va ser un grup reduït de seguidors de Jesús força
actiu, liderat per Esteve. I aquí començà l’oposició frontal
contra el fill del fuster.
Pau era un doctor de la Llei i dictaminà: «Aquest
home és un blasfem, un fora de la Llei. La prova, ben
evident: ha estat ajusticiat en creu. Tots els del grup són
falsos jueus, són uns renegats.» I així primerament
concep una animadversió que a poc a poc va prenent
cos, que passa a tensió forta i, a la llarga, desemboca
en polèmiques controvèrsies, en odi i en persecucions,
arribant algunes d’elles a la mort. Això sí, tot emprès de
bona fe, per salvar el judaisme i la glòria de Jahvè.
I vet aquí que, anant pel camí de Damasc, es produí
la miraculosa transformació que de perseguidor de Jesús
el convertí en el seu apòstol.
Si entrem la pàgina web www.tarraconense.cat, a l’apartat «Conferència Episcopal
Tarraconense Documents oficials des de 1969», tindrem a la nostra disposició noranta-
tres documents elaborats per la CET des de l’esmentada data. Amb un repertori tan
ampli i variat, és obvi que els temes i la forma de tractar-los sigui molt diversa.
I si consultem la llista de la cinquantena de títols de la col·lecció «Documents
dels Magisteri», d’Editorial Claret, hi trobarem nou documents amb les característiques
pròpies de les cartes pastorals.
La més recent, en aquest aspecte, és dedicada a l’apòstol Pau presentat com
«apòstol del nostre poble», amb data 21 de desembre del 2008. Es recomana la
seva lectura com a material d’acompanyament en la celebració de l’Any Jubilar
Paulí que es clourà a Roma en la propera festa dels apòstols Pere i Pau.
..............................................................................................................Els bisbes de Catalunya