1. introducciÓ general factors lingÜÍstics que...

M41: Aprendre català des d’altres llengües: tipologia lingüística / Lluïsa Gràcia (UdG)

1

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

FACTORS LINGÜÍSTICS QUE INFLUEIXEN EN L’ADQUISICIÓ

D’UNA SEGONA LLENGUA: GRAMÀTICA I LÈXIC

� Els coneixements lingüístics dels immigrants: el català és la segona llengua?

� Sobre el terme “error”: producció que es desvia del que és habitual en un parlant natiu

� Alguns factors lingüístics que influeixen en l’adquisició d’una L2

- coneixements d’altres llengües

- mecanismes universals: estratègies de simplificació generals

- la primera llengua (L1)

- algunes característiques de les L2

� Deixo de banda tots els altres factors que influeixen en aquest procés

1.1. ELS MECANISMES UNIVERSALS (1) Tu rentar cara

Nosaltres venir poble

Nena caigut

Ell petit, tu gran

1.2. LA SEGONA LLENGUA (MÉS LA PRIMERA ) (2) Allà hi havia una taula Allí había una mesa

Allà hi havia la taula *Allí había la mesa (Allí estaba la mesa) (3) El noi és feliç Il ragazzo è felice

El noi està content Il ragazzo è contento (4) CATALÀ CASTELLÀ ITALIÀ FRANCÈS

la dent el diente il dente la dent

la llet la leche il latte le lait

el nas la nariz il naso le nez

la soprano la soprano il soprano la soprano

el tigre el tigre la tigre le tigre


2

1.3. LA PRIMERA LLENGUA � Alguns investigadors han defensat que la influència de la gramàtica de la primera

llengua és mínima o nul·la en l’adquisició d’una L2. Però hi ha evidències que fan

pensar el contrari:

(5) a. L1 CATALÀ / L2 CASTELLÀ

*¡Cuidado, que hay el escalón. No tropieces! b. L1 MANDINGA / L2 CATALÀ

*La mare de la xicota el seu marit va matar

‘La mare de la xicota va matar el seu marit’

c. L1 TURC / L2 HOLANDÈS

*Die mijn vrouw oma andere man dochter

aquesta meva dona àvia altre marit filla

‘Aquesta és la filla de l’altre marit de l’àvia de la meva dona’

(van de Craats 2002: 38)1 (6) a. CATALÀ

Vigila, que hi ha l’esglaó. No ensopeguis!

b. MANDINGA

Sunkutoo maa ye a keemaa faa-ta

noia mare PART ella marit va.matar

‘La mare de la noia va matar el seu marit’

c. TURC

ben-im eş-im-in babaanne-sin-in ikinci koca-sIn-In kIz-I

jo-GEN dona-POSS-GEN àvia-POSS-GEN segon marit-POSS-GEN filla- POSS

‘la filla del segon marit de l’àvia de la meva dona’

(van de Craats 2002: 39)

1 Craats, I. van de (2002): Conservation in the Acquisition of Possessive Lexical Items, Linguistics in the Netherlands 2002 (37-47).


3

� No totes les diferències provoquen dificultats ni totes les dificultats tenen sempre la

mateixa persistència. Flexió vs. ordre sintàctic. Possibles problemes per identificar els

errors i la seva causa:

(7) L1 PANJABI / L2 CATALÀ

- Jo sé, però no explicar.

- Ni una mica? Ni... no sé... les verdures com les feu?

- Cebes tallar, i tomàquets i alls fregir primer... (8) Les cebes les tallem, i els tomàquets i els alls els fregim primer… � Aspectes gramaticals problemàtics aparentment independents poden estar relacionats:

falta de flexió verbal i falta de verb o verb inadequat en construccions atributives,

locatives o existencials (en català, amb els verbs ser, estar o haver-hi). En parlarem més

endavant.

(9) L1 XINÈS / L2 CATALÀ

a. En la seva casa té moltes diners. La nena, no, molt pobra

b. Sí, havia explicat perquè a Lao n’hi molta comunitat xinesos

c. En l’any 70 tenia una guerra allà

1.4. ALGUNES QÜESTIONS RELACIONADES AMB DIFERÈNCIES LÈXIQUES I DE CATEGORITZACIÓ SEMÀNTICA ENTRE LES LLENGÜES � Parts del cos (10) Una categoria en CATALÀ = diverses categories en MANDINGA

esquena saña ‘part superior de l’esquena’

koboN ‘part inferior de l’esquena’


4

(11) Una categoria en MANDINGA = diverses categories en CATALÀ :

bulu extremitat superior, braç; mà

(12) No equivalència entre els termes en CATALÀ i en MANDINGA :

sundiN cor (òrgan físic)

ronyons

jusu fetge

cor (seu dels sentiments)

(13) MANDINGA jusufara (fetge+trencat) ‘angoixa’

(14) CATALÀ tenir coragre

‘pirosi, cremor d’estómac’

tenir mal de cor

‘defalliment, sensació de buit a l’estómac causada per la gana’

tenir el fetge gros / molt de fetge, no posar-se pedres al fetge

‘suportar impassiblement qualsevol cosa, ser molt tranquil, despreocupat)

� Termes bàsics per als colors

La segmentació de la gamma cromàtica (els termes bàsics per als colors) no és igual en

totes les llengües:

(15) AMAZIC azegza CATALÀ ‘blau / verd’

UCRAÏNÈS červónyi CATALÀ ‘vermell / porpra2’

CATALÀ blau UCRAÏNÈS ‘blakýtnyj / holubýj’

CATALÀ blau ITALIÀ ‘blu / azzurro’

� Termes de parentiu Les diferències interlingüístiques estan relacionades amb factors culturals i socials de

les comunitats que parlen les llengües, que estructuren la família de maneres diferents: 2 Color vermell fosc tirant a morat (DIEC2).


5

(16) XINÈS gē gē / jiě jiě CATALÀ germà / germana gran

dì dì / mèi mèi CATALÀ germà / germana petit /-a

SONINKÉ gida CATALÀ germà o germana gran

xoxone CATALÀ germà o germana petit/-a

(17) CATALÀ fill / filla

“Nom que es dóna a una persona o animal en relació al seu pare i a la seva mare” (DIEC)

FULA / WÒLOF ∫iÎo / doom

Designa, a més dels propis fills, tot fill d’un germà gran o d’un germà petit del mateix sexe que un mateix (nebots, per a un català). També designa els fills del germà de l’esposa o del marit.

� Les divisions temporals

La divisió bàsica del temps és dual: ara i aleshores (passat i futur, és a dir, no-ara); la

divisió tripartida catalana no és, ni de bon tros, universal:

(18) CATALÀ ahir avui demà

LUGANDA ‘jjo lèèrò ‘jjo

BEMBA mailo lelo mailo

LINGALA lóbí leló lobí

(19) PANJABI ajj CATALÀ avui

kállh ahir / demà

parsõ abans-d’ahir / demà passat

cauth d’abans d’ahir no, l’altre / demà passat no, l’altre

La manera de categoritzar les relacions espaciotemporals tampoc no és universal:

davant / darrere – futur / passat

(20) CATALÀ Encara tens molt de temps per davant futur

Temps enrere ho feia, però ara ja no passat


6

MANDINGA koo ‘esquena’ ñaa ‘ull’

kooma ‘darrere’ ñaa ‘abans’

koola ‘després’ ñaato ‘davant / després’


7

2. UNA QÜESTIÓ PRÈVIA: LLETRES I SONS

Sons: unitats de la parla

Lletres: unitats de l’escriptura en els sistemes d’escriptura que en tenen � Les lletres no sempre representen biunívocament un mateix so:

(21) CATALÀ CENTRAL

lletra so exemples

e [e], [E], [´] més, eina, pare

d [d], [D], [t] dit, cada, fred

n [n], [m], [N], [M], [¯] noi, envia, angúnia, infeliç, injust

so lletra (o dígraf) exemples

[´] a, e casa, pare

[s] s, ss, c, ç sol, rossa, cel, falç

[k] c, qu, g casa, qui, catàleg

[tS] tx, ig, g despatx, faig, mig

� Paraules que s’escriuen diferent però es pronuncien igual:

(22) ANGLÈS right / rite / write / wright [ráIt]

ESPANYOL D’A MÈRICA casas / cazas [kásas]

vez / ves [ves]

� En llengües diferents, una mateixa lletra pot correspondre a sons diferents o un mateix

so pot representar-se amb lletres diferents:

(23) a. c CATALÀ [k]asa / [s]irera casa / cirera

CASTELLÀ [k]asa / [T]ereza casa / cereza

ITALIÀ [k]asa / [tS]ittà casa / città


8

b. [ ] CATALÀ pinya

CASTELLÀ piña

ITALIÀ pigna

FRANCÈS pigne

PORTUGUÈS pinha

[tS] CATALÀ txec HOLANDÈS tsjech

CASTELLÀ checo TXEC Čech

BASC txekiar POLONÈS Czech

FRANCÈS tchèque HONGARÈS cseh

ITALIÀ ceco GREC tséjikos

ALEMANY tschechisch

(Moreno 2005: 40)3

� Observacions sobre sistemes d’escriptura no alfabètics:

(24) KATAKANA (japonès)

カ ka キ ki ク ku vs.

サ sa シ si ス su

マ ma ミ mi ム mu

(25) GURMUKHI (panjabi)

k ka ik ki ku ku

s sa is si su su

m ma im mi mu mu

(26) LOGOGRAMES XINESOS

人 rén ‘persona’ 上 shàng ‘a sobre’

川 chuān ‘riu’ 中 zhōng ‘al mig’

好 hǎo ‘bo’ 詁 gǔ ‘comentari’ 3 Moreno, J.C. (2005): Las lenguas y sus escrituras: tipología, evolución e ideología. Madrid: Síntesis.


9

� Relació escriptura – gramàtica (– cultura)

(27) La nena posa pa a la taula

Λα νενα ποσα πα α λα ταυλα (alfabet grec)

l nyn pos p A l qOl (gurmukhi)

(28) Aid laik tu gou tu a fútbol mach (Moreno 2005: 40)

(=I’d like to go to a football match)

� Els diversos sistemes d’escriptura no fan que les llengües siguin més fàcils ni més

difícils. Sistemes logogràfics vs. sistemes alfabètics:

(29) FRANCÈS manteau [mãtó] ‘abric’

nous [nu] ‘nosaltres’

automne [çtç@n] ‘tardor’

ANGLÈS lead [led] ‘plom’

lead [li:d] ‘iniciativa’

measurement [méZ´m´nt] ‘mesura’

meatball [mítbç:l] ‘mandonguilla’

(30) L’ORRDE NO ÉS IPMOTRANT

SGEONS UN ETSDUI D’UNA UIVENRSTIAT AGNLSEA, NO ÉS IPMOTRANT

L’ORRDE EN QUÈ ETSAN ERSCIETS LES LLTERES; L’ÚICNA CSOA IPORMTNAT

ÉS QUE LA PMRIREA I L’UTLIMA LLTERA ESITUGIN ECSRITES EN LA PSIOCIÓ

COCRRTEA.

LA RSTEA PDOEN ETSAR TTAOLMNTE MLAMANET I ECNRAA PORDÀS LLERGI-

HO SNSEE POBRLEEMS. AXIO ÉS PQUERÈ NO LLEIGM LLTERA PER LLTERA,

SNIO LA PAARLUA COM UN TOT.

(31) C13R70 D14 D3 V3R4N0 3574B4 3N L4 PL4Y4 0853RV4ND0 D05 CH1C45

8R1NC4ND0 3N 14 4R3N4, 7R484J484N MUCH0 C0N57RUY3ND0 UN C4571LL0 D3

4R3N4 C0N 70RR35, P454D1Z05, 0CUL705 Y PU3N735.


10

CU4ND0 357484N 4C484ND0 V1N0 UN4 0L4 D357RUY3ND0LO 70D0,

R3DUC13ND0 3L C4571LL0 4 UN M0N70N D3 4R3N4 Y 35PUM4 P3N53 9U3

D35PU35 DE 74N70 35FU3RZ0 L45 CH1C45 C0M3NZ4R14N 4 L10R4R, P3R0 3N

V3Z D3 350, C0RR13R0N P0R L4 P14Y4 R13ND0 Y JU64ND0 Y C0M3NZ4R0N 4

C0N57RU1R 07R0 C4571LL0. C0MPR3ND1 9U3 H4814 4PR3ND1D0 UN4 6R4N

L3CC10N: 64574M05 MUCH0 713MP0 D3 NU357R4 V1D4 C0N57RUY3ND0 4L6UN4

C054 P3R0 CU4ND0 M45 74RD3 UN4 0L4 L1364 4 D357RU1RLO 70D0, S010

P3RM4N3C3 14 4M1574D, 3L 4M0R Y 3L C4R1Ñ0, Y L45 M4N05 D3 49U3LL05 9U3

50N C4P4C35 D3 H4C3RN05 50NRR31R.

(32) Espusion al equipo del Morell al dosar n10 Antonio Mari Cartaña. por agresion

an un contrario.

Es pusion al equipo del Vallmoll al dorsar n(?) Juan Palacín Torres por disir

cabro y go deputa y agrecion al coligiado, y al dorsar n7 Daniel Nefe Acejandre

por agridi a un contrario.

El partido fuel su pendido an menuto 43 dela primera parte a razon del lagrecion

de ambos jugadore y aber inbacion de campo por parti del Vallmoll, ganado el

Mores por tres a uno.

El jugador n3 del Morell Jesus Garcia seizo daño el epie derecho. Firmado: el coligiado. El delegado del Vallmoll se nego a paga el recibo, lo que ago cortar a los esfesto

purtuno.

(Acta oficial d’un partit de futbol de categoria regional)

(33) elfetdenohavertingutescripturamainohaprivatdoncsàfricadetenirunpassatunahistò

riaiunaculturalescripturaésunacosaielsabernésunaaltralescripturaéslafotografiadel

saberperònoéselsabermateixelsaberésunallumqueestrobaenlhomeéslherènciadeto

telqueelsavantpassatshanpogutconèixeriqueenshantransmèsengermendelamateix

amaneraqueelbaobabestàcontingutenpotènciaalinteriordelasevallavor

(34) «El fet de no haver tingut escriptura mai no ha privat, doncs, Àfrica de tenir un

passat, una història i una cultura. L’escriptura és una cosa i el saber n’és una

altra. L’escriptura és la fotografia del saber, però no és el saber mateix. El saber


11

és una llum que es troba en l’home. És l’herència de tot el que els avantpassats

han pogut conèixer i que ens han transmès en germen, de la mateixa manera que

el baobab està contingut en potència a l’interior de la seva llavor.»

(Amadou Hampâté Bâ 1991: 216)4

4 Amadou Hampâté Bâ, 1991: Amkul·lel, el nen ful. Andorra: Límits, 1996.


12

3. ALGUNES ESTRATÈGIES COMUNES A TOTS ELS

APRENENTS EN ELS PRIMERS ESTADIS DE

L’ADQUISICIÓ D’UNA L2

3.1. FONOLOGIA I FONÈTICA: L’ESTRUCTURA SIL·LÀBICA

(35) Simplificació d’algunes estructures sil· làbiques del català

ger – mà → ge – mà

a – gra – da → a – ga – ra – da

són → so – no

pa – la – bro – ta → pa – la – bo – ta

pi – tet → pi – te

ma – drid → ma – di

gra – no – ta → gal – no – ta

(36) Estructures sil· làbiques del català

V i

CV tu

VC et

CVC cal

CCV pla

CCVC prat

CVCC talp

CCVCC brams

VCC erm

CVCCC parcs

CCVCCC triomfs

VCCC arcs


13

3.2. MORFOSINTAXI

3.2.1. LA FLEXIÓ

� La flexió nominal: gènere i nombre

(37) Dificultats per marcar el gènere i el nombre en els elements nominals

ÀRAB tinc una de més petit [de germana]

una coses estupenda

XINÈS un mòmia / la senyoreta està enfadat / aquesta noi

aquesta països / quatre ordinador

SONINKÉ el mà / un regadora / la timbre

la patates / molt policies / moltes baralla

MANDINGA el llengua / el religió / camiseta blau

un animals / el musulman

AMAZIC aquesta idioma

mil pesseta

FULA una programa

professor natius / un altres

WÒLOF botifarra dolç / la futbol

la ciudad más grandes

PANJABI sogra és molt malalt

tres hora

ROMANÈS ous bullides / el paret / una equipa

dos any i mig

TAGAL les avis / el bíblia / un gos petita

el problemes / vuit mes

UCRAÏNÈS un ciutat / una cotxe / el meu pare és palet[a]

[un col·legi] de nen grans / fa fesol, mucho fassoles


14

� La flexió verbal: persona, nombre, temps, aspecte i mode

(38) Dificultats per conjugar i usar les formes verbals

ÀRAB tots ha marxat / jo corro molt i diu ell Ø intentant agafar el gos

XINÈS jo sap xinès / elles també treballa

nena Ø mirant

SONINKÉ primer cur [=correm] nosaltres / els nens està jugant

[–què feies a l’escola?] –Ø estudiant

MANDINGA [jo] sap llegir Alcorà

quan estic en Gàmbia no sabia que...

jo Ø ballat una mica

AMAZIC quan [jo] era al Marroc sí que ho sap

i Ø canviat i he vingut aquí

FULA algunes paraules em sonava molt raro

[jo] Ø vingut directament a Olot

WÒLOF la gent no anar a la platja / tu debe ser correcte

[jo] Ø fet a mà a la còpia impresa

PANJABI jo no menja carn

aquest estiu Ø fet dotze anys / Ø sortint molt flors

ROMANÈS [jo] continua de treballar aquí

[jo] Ø viscut un temps a Madrid

TAGAL és que les mates no ser igual / és on viu jo

quan jo Ø vingut aquí, la llengua anglesa Ø perdut

UCRAÏNÈS jo viu a Lloret de Mar

[–què feu a Naturals?] –Ø estudiant persona


15

3.2.2. ELS ARTICLES

(39) Tendència a ometre l’article

ÀRAB [–de quin equip ets?] –de Ø Madrid

XINÈS i Ø mare diu... / el [=un] dia va mirar

SONINKÉ [–quin instrument toques?] –Ø triangle

MANDINGA això va a Ø carpeta

AMAZIC mirar Ø tele

FULA anàvem al poble de Ø costat

WÒLOF la cara i Ø meus peus

PANJABI perquè Ø marit... / després, a Ø vuit de Ø tarda

ROMANÈS Ø família és a Romania

TAGAL a Ø platja

UCRAÏNÈS [–què feu a Naturals?] –estudiant Ø persona

3.2.3. ELS PRONOMS ÀTONS

(40) Dificultats per fer servir els pronoms àtons

ÀRAB sí, Ø té molts [amics] en → Ø

a la tele no el posen cap en → el

XINÈS jo a la Xina no Ø he vist mai en → Ø

el nen Ø abraça [el gos] el → Ø

SONINKÉ jo no Ø tinc [germans] en → Ø

la mare de la nena li ha castigat la → li

MANDINGA si tu Ø Ø fixes, aquí els musulmans quan et+hi → Ø fan una festa...

AMAZIC Ø tinc molts [tazos] en → Ø

allò no el volia, jo ho → el

FULA no Ø havia anat mai hi → Ø

no he fet, però m’agrada fer-lo [llegir] ho → lo


16

WÒLOF Ø volia quatre [cromos] en → Ø

PANJABI [a Anglaterra] Ø tinc família hi → Ø

[a la dona] la demana la clau li → la

ROMANÈS perquè Ø necessito [diners] en → Ø

jo castellà tampoc no ho sabia molt el → ho

TAGAL jo Ø tinc, ara mateix, cinquanta-un [anys] en → Ø

s’hi passen pipes allà [=s’ho passen pipa] ho → hi

UCRAÏNÈS volem anar Ø algun dia [al cinema] hi → Ø

3.2.4. LES PREPOSICIONS

(41) Dificultats a l’hora de fer servir les preposicions, sobretot les àtones

ÀRAB [–amb el peu, l’ha d’agafar?] –Ø la mà amb → Ø

XINÈS ja van Ø segon [d’ESO] a → Ø

SONINKÉ [–fitxes de què?] –Ø matemàtiques de → Ø

MANDINGA tothom passa Ø la mateixa carretera per → Ø

AMAZIC treballo Ø electricista i Ø mecànic de → Ø

FULA en desembre Ø noranta-set de(l) → Ø

WÒLOF [on vols anar] –Ø tot arreu a → Ø

PANJABI Ø Catalunya només es parla català a → Ø

ROMANÈS s’ha matriculat Ø la universitat a → Ø

TAGAL Ø vosaltres és molt fàcil, però per mi no per a → Ø

UCRAÏNÈS me voy Ø passejar a → Ø

3.2.5. ELS VERBS SER, ESTAR, HAVER-HI I TENIR

(42) Dificultats a l’hora de fer servir els verbs ser, estar, haver-hi i tenir

ÀRAB tothom Ø igual dins la diversitat ser → Ø

del col·legi, jo i un Ø empats estar → Ø


17

el llibre Ø en allà ser → Ø

es passa un temps aquí, un temps, allà haver-hi → Ø però (no) Ø cap promoció de feina, allà

més lluny de casa és més perill haver-hi → ser

XINÈS i quan Ø una mica grans ser → Ø

perquè l’arbre Ø trencat estar → Ø

en China Ø coche poc haver-hi → Ø

ella no Ø miedo él tener → Ø

[allà] és moltes muntanyes haver-hi → ser

SONINKÉ el bàsquet Ø més fàcil ser → Ø

el gos Ø mullat estar → Ø

quan jo Ø a Gàmbia... ser → Ø

[–hi ha algun plat típic?] –era el arroz haver-hi → ser

MANDINGA pis Ø molt car ser → Ø

perquè la dona Ø cansada estar → Ø

aquí Ø un nen amb el seu gos haver-hi → Ø

allà no era cases haver-hi → ser

AMAZIC cuscús Ø molt bo ser → Ø

si ell Ø a casa... ser → Ø

i tinc un altre [germà] que està treballant tenir → Ø també, però no està a casa ni res, però nòvia sí Ø

a la ciutat és molta gent haver-hi → ser

FULA el més típic per aquí Ø pins ser → Ø

cau a l’aigua i es mulla. Ø un tronc haver-hi → Ø d’arbre i troba dos granotes...

aquí és un senyor major haver-hi → ser

WÒLOF el wolof se habla en casi todo el país, ser → Ø pero Ø más utilizado en la ciudad

allà és més gent haver-hi → ser

el clima sempre és bé estar → ser


18

PANJABI abans, quan jo Ø jove, treballava molt ser → Ø

[–com és aquest lloc?] –Ø moltes cases haver-hi → Ø

i nen també no Ø amics: i no Ø cosins tenir → Ø

sogra és molt malalta estar → ser

ROMANÈS la meva llengua materna Ø el romanès ser → Ø

aquí com a mínim Ø deu persones haver-hi → Ø

els amics Ø molt de vergonya de parlar tenir → Ø

al principi del programa és el monòleg haver-hi → ser

TAGAL [–i els ulls com són?] –ulls Ø una rodona ser → Ø

i el llop Ø darrere de l’arbre ser → Ø

[el gos] és pèl molt llarg tenir → ser

[–com era la ciutat?] –és molts edificis tenir/haver-hi → ser

UCRAÏNÈS el meu pare Ø paleta ser → Ø

[–com ho saps?] –perquè aquí Ø ossos haver-hi → Ø

jo penso que és bé estar → ser

3.2.6. ELS ELEMENTS DE RELACIÓ A LES FRASES COMPOSTES

(43) Tendència a ometre els elements d’enllaç de les frases compostes

ÀRAB aprenen marroquí Ø quan fan tercer tenen francès i → Ø

no era ese Ø ha tirat el paper que → Ø

XINÈS després jo me’n vaig al labavo Ø ens posem aigua i → Ø

m’agrada restaurante d’aquí Ø hi ha tres plats perquè → Ø

SONINKÉ [–si tu ets porter què has de fer?] –mirar Ø parar i → Ø

m’ha dit que Ø ella me fa mal, jo també la pico si → Ø

MANDINGA ella salta Ø ell la pilla i → Ø

jo no pensava Ø (es parlés) català aquí a que → Ø Espanya, només jo pensava Ø espanyol


19

AMAZIC cada dia me telefona Ø deixa dormir i res i → Ø

hi havia allí un senyor Ø ha cogido un cuchillo que → Ø

FULA Barcelona Camp Nou mirem el futbol Ø sí i → Ø que m’agrada

diem Ø ens hem portat bé que → Ø

WÒLOF i la senyoreta me corregirà Ø el poso a la carpeta i → Ø

no vol Ø tu vinguis que → Ø

PANJABI Songoku baralla Ø fan de superguerrer i → Ø

no fem servir calculadora, sinó Ø tens que fer tu que → Ø

TAGAL fa deures Ø estudia i → Ø

treballa a oficina d’un gimnàs Ø té que → Ø

UCRAÏNÈS hi ha alumnes de un instituto Ø està que → Ø estudiant cantar


20

4. LA INFLUÈNCIA DE LA GRAMÀTICA DE LA L1 EN

L’ADQUISICIÓ D’UNA L2. ALGUNS EXEMPLES

4.1. FONOLOGIA I FONÈTICA

4.1.1. ESTRUCTURA SIL ·LÀBICA

Els aprenents de català, especialment els d’unes determinades comunitats lingüístiques,

solen tenir dificultats per produir síl· labes complexes del català més enllà de l’estadi

inicial de l’aprenentatge. Vg. (35).

(44) Estructures sil· làbiques possibles en algunes llengües

SONINKÉ V i ‘ells’

CV su – go ‘cabra’

mu – su: – ne ‘gat’

MANDINGA V a ‘ell’

CV lo: – lo: ‘l’estrella’

ma: – ño: – bi – to: ‘el casament’

TAGAL V a – bo ‘cendra’

CV pu – sa ‘gat’

VC is – da ‘peix’

CVC lag – nat ‘febre’

XINÈS V yī [ī] ‘un’

CV sì ‘quatre’

VC (n, N) àn ‘fosc’

āng ‘àmfora’

CVC (n, N) sān ‘tres’

líng ‘zero’


21

4.1.2. LES VOCALS MITJANES (ÀRAB I AMAZIC )

Els aprenents de català que tenen com a L1 l’àrab o l’amazic solen tenir dificultats per

distingir les vocals mitjanes (les e i les o) de les tancades (i i u):

(45) ÀRAB, AMAZIC

a. p[é]ixos → p[í]ixos

t[é] → t[í]

p[´]l· lícula → p[i]l· lícula

f[E¤]m → f[í]m

b. s[ó]m → s[ú]m

d[ó]s → d[ú]s

c[ç¤]sta → c[ú]sta

c. nat[u]rals → nat[o]rals

(46) sistema vocàlic de tres fonemes sistema vocàlic del català i u i u e o E ( ) ç a a

(47) Alerta: so ≠ fonema!

TAGAL NNNNayon ‘ara’ nayon ‘poble’

iNNNNay soroll’ inay ‘mare’

CATALÀ fa[N]gós, e[N]cara

*ma[N]a / *[N]ita


22

4.1.3. LES VIBRANTS I BATEGANTS (XINÈS)

Els aprenents de català que tenen el xinès com a L1 solen pronunciar les r del català

com a l i, de vegades, les l com a r.

(48) XINÈS

a. a[r]òs → a[l]òs

[r]àdio → [l]àdio

o[r]dinador → o[l]dinador

b. cau[R]re → cau[l]e

memò[R]ia → memò[l]ia

c. c[l]ític → c[R]ític

(49) bilabial labio-

dental dento-

alveolar retro-flexa

alveolo-palatal

velar

oclusiva no aspirada p t k

oclusiva aspirada pH tH kH

africada no aspirada ts tß t˛

africada aspirada tsH tßH t˛H

fricativa f s ß ˛ x

nasal m n N

líquida l (®®®®)

(extret, parcialment de Li i Thompson 1981)5 (50) a. mi á[r]ma ‘mi alma’ andalús

amo[l] ‘amor’ espanyol Puerto Rico

b. ju[R]iol ‘juliol’ català col·loquial

5 Ch. Li i S.Thompson 1981: Mandarin Chinese. A Functional Reference Grammar. Berkeley: University of California Press.


23

4.1.4. LA DISTINCIÓ ENTRE OCLUSIVES I FRICATIVES SORDES I SONORES (XINÈS, ÀRAB,

MANDINGA I AMAZIC )

(51) XINÈS [b]estit → [p]estit

[p]erò → [b]erò

[t]o[t]a → [d]o[d]a

[d]os → [t]os

pe[ƒ]a → pe[k]a

[k]al → [g]al

ÀRAB [k]adira → [g]adira

a[ƒ]afar → a[k]afar

ca[B]ells → ca[p]ells

[p]erò → [b]erò

MANDINGA [k]osa → [g]osa

[g]os → [k]os

AMAZIC [b]ossa → [p]ossa

[pal] → [b]al

(52) CATALÀ

/p/ pol /b/ bol

/t/ tos /d/ dos

/k/ cot /g/ got

(53) XINÈS

/p/àn ‘meitat’ /ph/àn ‘jutjar’

/t/í ‘enemic’ /th/í ‘portar’

/k/ù ‘anterior’ /kh/ù ‘cruel’


24

(54) ÀRAB __ b MANDINGA p b AMAZIC __ b

t d t d t d

k __ k __ k g

4.2. MORFOSINTAXI

4.2.1. FLEXIÓ NOMINAL : EL NOMBRE

Fins i tot en estadis avançats d’adquisició d’una segona llengua, alguns aprenents tenen

dificultats per a marcar el plural dels elements nominals. Vg. (37).

(55) Llengües sense distinció morfològica de nombre en els elements nominals:

XINÈS bǐ ‘ploma / plomes’

shū ‘llibre / llibres ’

lǎo shī ‘mestre / mestres’

TAGAL aso / mga aso ‘gos / gossos’

bata / mga bata ‘nen / nens’

(56) Llengües amb distinció de nombre en els elements nominals, però amb sistemes

diferents del català:

SONINKÉ yaxare yaxaru ‘dona / dones’

jaxe jaxo ‘xai / xais’

sugo sugu ‘cabra / cabres’

WÒLOF loxo yoxo ‘braç / braços’

bët gët ‘ull / ulls’

ANGLÈS man men ‘home / homes’

goose geese ‘oca / oques’

ÀRAB bent ‘noia’ bnāt ‘noies’

ktāb ‘llibre’ ktūb ‘llibres’


25

AMAZIC ass ‘dia’ ussan ‘dies’

tabratt ‘carta’ tibratin ‘cartes’

tiyti ‘cop’ tiyita ‘cops’

(57) Llengües que marquen la flexió de nombre en un sol element del sintagma:

WÒLOF nit ki nit ñi ñeent nit

persona la persona les quatre persona

‘la persona’ ‘les persones’ ‘quatre persones’ MANDINGA woo moo woo moolu moo saba

aquell persona aquell persones persona tres

‘aquella persona’ ‘aquelles persones’ ‘tres persones’

ANGLÈS All∅ the∅ black∅ cats will∅ be sleeping (G. Ferrater)

CATALÀ Tots els gats negres dormiran 4.2.2. FLEXIÓ NOMINAL : EL GÈNERE


dificultats per a marcar el gènere dels elements nominals. Vg. (37).

(58) a. el mà

el nostre religió (perquè el nom acaba en –o?)

el castelló (=castellà) (perquè el nom acaba en –o?)

un mòmia

la casament

la timbre (perquè el nom acaba en –´?)

b. les ulls

les braços

c. todos [els cadells] eren noies (= eren gosses)

havien nascut dos nois, o sea, dos gossos


26

(59) Llengües que no agrupen els noms en classes diferents (soninké, mandinga,

tagal, anglès...).

(60) Llengües sense marca morfològica de gènere, però que classifiquen els noms

d’altres maneres: amb classificadors (xinès) o amb morfemes de classe nominal

(wòlof, fula ...)

WÒLOF (8 classes nominals) toogu bi ‘la cadira’

soxna si ‘la dona’

nit ki ‘la gent’

FULA (24 classes nominals) gorko on ‘l’home’

caangol ngol ‘el riu’

linngii ngii ‘el peix’

XINÈS (classificadors) yī zhī qia#n bǐ ‘un llapis’

yī ke## ## zhe#n zhu# ‘una perla’

yì tiáo hé ‘un riu’

wu& jià fe#i j ī ‘cinc avions’

nèi be&& &&n shu# ‘aquell llibre’

(61) Llengües amb distincions morfològiques de gènere, però no sempre coincidents

amb les del català. Vg. (4).

ROMANÈS zi (fem.) CATALÀ dia (masc.)

munte (masc.) muntanya (fem.)

UCRAÏNÈS knýha (fem.) CATALÀ llibre (masc.)

st’il (masc.) taula (fem.)

PANJABI akkh (fem.) CATALÀ ull (masc.)

kann (masc.) orella (fem.)

ÀRAB qadm (fem,) CATALÀ peu (masc.)

‘ayn (fem.) ull (masc.)


27

(62) Llengües sense flexió de gènere i amb formes compostes o sintagmàtiques per a

la distinció mascle / femella:

TAGAL asong lalaki ‘gos’ (lalaki = home, mascle)

asong babae ‘gossa’ (babae = dona, femella)

kapatid na lalaki ‘germà’

kapatid na babae ‘germana’

MANDINGA mamakee ‘avi’ (kee = home, mascle)

mamamusoo ‘àvia’ (musoo = dona, femella)

4.2.3. FLEXIÓ VERBAL : LA CONCORDANÇA


dificultats per a marcar la persona en els temps verbals. Vg. (38).

(63) Llengües en què els verbs no es flexionen per fer-lo concordar amb el subjecte:

XINÈS wǒ mǎi ‘jo compro’ wǒmen mǎi ‘nosaltres comprem’

nǐ mǎi ‘tu compres’ nǐmen mǎi ‘vosaltres compreu’

tā mǎi ‘ell compra’ tāmen mǎi ‘ells compren’

SONINKÉ n wa riini ‘jo vinc’ o wa riini ‘nosaltres venim’

an wa riini ‘tu véns’ xa wa riini ‘vosaltres veniu’

a wa riini ‘ell ve’ i wa riini ‘ells vénen’

TAGAL nagluluto ako ‘jo cuino’ nagluluto kami ‘nos. cuinem’

nagluluto ka ‘tu cuines’ nagluluto kayo ‘vos. cuineu’

nagluluto siya ‘ell cuina’ nagluluto sila ‘ells cuinen’

ANGLÈS I love / you love / he loves / we love / you love / they love

I loved / you loved / he loved / we loved / you loved / they loved


28

4.2.4. L’ ORDRE DE MOTS

Els parlants d’algunes llengües manifesten problemes en l‘ordre dels elements que

formen les frases. Aquestes dificultats estan relacionades amb les que es troben en

l’ordre dintre dels sintagmes. Els errors solen desaparèixer abans que els de flexió.

(64) Errors en l’ordre de mots a les frases Vg. (5) i (6).

(65) Errors en l’ordre de mots als sintagmes

PANJABI gel de jocs

ESO de segon

el meu típic plat

XINÈS és un oficial llenguatge

així menjar

están subido una de piedras arriba

UCRAÏNÈS [–Era un nen?] –No, és un gran senyor

aquesta nena seu i molt plora

(66) L’ordre sintàctic dels constituents de la frase de les L1

PANJABI kur∞ii ne kamm kiitaa

noia ERG. treball va.fer

‘La noia va fer el treball’

MANDINGA Keo ye maanoo domo

home PART. arròs menjar

‘L’home menja arròs’


29

(67) L’ordre sintàctic en els constituents de les L1 PANJABI faaras daa baadshaa kur∞ii nũũ

Pèrsia de rei noia per.a

‘el rei de Pèrsia’ ‘per a la noia’

MANDINGA fuloo la ninsoo buNo kono

fula de vaca casa dins

‘la vaca del fula’ ‘dins la casa’

XINÈS chèn shān de kòu zi shū zài zhuō zi shàng

camisa PART. botó llibre en/ser taula sobre

‘el botó de la camisa’ ‘El llibre és sobre la taula’

UCRAÏNÈS sýne móre poháno hráje

blau mar malament toca

‘mar blau’ ‘toca malament’

(68) Errors en la posició del interrogatius (XINÈS, SONINKÉ, MANDINGA , PANJABI)

gos fa què? (= què fa el gos?)

música és què? (= què és [què vol dir] música?) (69) La posició dels interrogatius a les L1

XINÈS Nǐ men chī shén me? Nǐ men chī fàn

vosaltres menjar què vosaltres menjar arròs

‘Què mengeu vosaltres?’ ‘Vosaltres mengeu arròs’

SONINKÉ An da manne yiga? An da tiye yiga

tu PRED. què menjar tu PRED. carn menjar

‘Què has menjat tu?’ ‘Tu has menjat carn’

MANDINGA ÑiN mu munne ti? ÑiN mu siiraNNNNo ti

això PRED. què PART. això PRED. veritat PART.

‘Què és això?’ ‘Això és la veritat’


30

PANJABI Kaakaa kítthe ai? Kaakaa ótthe ai

nen on és nen allà és

‘On és el nen?’ ‘El nen és allà

4.2.5. LES FRASES COPULATIVES, LOCATIVES , EXISTENCIALS I POSSESSIVES

La dificultat general en els primers estadis per fer servir els verbs copulatius, locatius,

possessius i existencials que hem vist a (42), en etapes posteriors es mantenen en molts

aprenents però de maneres diferents segons la L1:

(70) Elisions a les atributives en llengües sense verb copulatiu (en alguns casos):

XINÈS Ta# ka#i xīn Tā lèi le

ell feliç ell cansat PART.

‘Ell és feliç’ ‘Ell està cansat’

UCRAÏNÈS Voná dóbra Ty vtomlenyj (frases en present)

ella bona tu cansat

‘Ella és bona’ ‘Estàs cansat’

ÀRAB M. hād el-kelb khal (frases en present)

aquest el-gos negre

‘Aquest gos és negre’

nta gāles

tu assegut

‘Tu estàs assegut’

TAGAL Hinog ang mga mangga (frases en present)

madur PART. PL. mango

‘Els mangos són madurs’

Pagod ang bata

cansat PART. nen

‘El nen està cansat’


31

(71) Confusions en l’ús dels verbs ser, estar, haver-hi i tenir

ROMANÈS la jefa del bar estava de Perú

abans de setmana santa són sis setmanes que...

PANJABI sogra és molt malalt

ÀRAB M. sempre més lluny de casa és més perill

UCRAÏNÈS aquí està un banc

tenia molts pobres

XINÈS en Pequín té gran muiela [=muralla]

en Xina hi sud i nord

(72) Les formes verbals a les L1

ROMANÈS Prietenul e simpatic / bolnav

amic.el COP. simpàtic / malalt

‘L’amic és simpàtic / està malalt’

E pâine pe masă?

CÒP. pa sobre taula

‘Hi ha pa a la taula?’

PANJABI mundaa sónaa / báithiaa ai

noi atractiu / assegut CÒP.

‘El noi és atractiu / està assegut’

ÀRAB M. kīf kān wuld Si Mōhammed?

com CÒP.PASS. fill senyor Mohamed

‘Com era el fill del senyor Mohamed?’

kāyn wāhad-el-ktāb fūq-et-t ābla

CÒP. un-el-llibre sobre-la-taula

‘Hi ha un llibre sobre la taula’


32

UCRAÏNÈS Tám je ukrajíns’kyj profésor

allà CÒP. ucraïnès professor

‘Allà hi ha un professor ucraïnès’

U mené je hroš’i

a de.mi CÒP. diners

‘Jo tinc diners’

XINÈS Zhèr yǒu qián

aquí CÒP. diners

‘Aquí hi ha diners’

Wǒ yǒu liǎng běn shū

jo CÒP. dos PART. llibre

‘Jo tinc dos llibres’ FRANCÈS La fille est jolie La fille est malade

‘La noia és bonica’ ‘La noia està malalta’

Il y a une voiture Il a une voiture

‘Hi ha un cotxe’ ‘Ell té un cotxe’

ITALIÀ Anna è alta Anna è ammalata C’è una macchina

‘L’Anna és alta’ ‘L’Anna està malalta’ ‘Hi ha un cotxe’

Lui ha una macchina

‘Ell té un cotxe’

ANGLÈS John is tall John is sick There is a car

‘En Joan és alt’ ‘En Joan està malalt’ ‘Hi ha un cotxe’

John has a car

‘En Joan té un cotxe’


33

4.2.6. RESPOSTES A SEQÜÈNCIES AMB UNA NEGACIÓ

Alguns aprenents de català responen d’una manera “estranya” a algunes de les nostres

preguntes o comentaris: diuen sí quan voldrien dir no i viceversa:

(73) Errors en les respostes a preguntes amb una negació (XINÈS, UCRAÏNÈS, PANJABI)

- No t’agrada el castellà?

- Sí, perquè no puc fer castellà perquè no ma entera mucho

- No la vas veure acabar [la pel·lícula]...

- Sí [no l’havia vist acabar: abans havia dit que s’havia adormit]

(74) Respostes a preguntes amb una negació en la L1

PANJABI Ajj t hand náĩĩ ai ?

avui calor no és

‘No fa calor avui?’

Aaho, ajj thand náĩĩ ai Náĩĩ , ajj thand ai

sí avui calor no és no avui calor és

‘No, avui no fa calor’ ‘Sí, avui fa calor’

UCRAÏNÈS Čy ty ne buv tam? –Tak

que tu no eres allà –sí

‘No hi eres?’ –No (no hi era)

Čy ty ne buv tam? –N’i

que tu no eres allà –no

‘No hi eres?’ –Sí (sí que hi era)

XINÈS Tā bù qù Béi Jing ?

ell no anar Pequín?

‘No va a Pequín?


34

Bu duì, tā qù Béi Jing Duì, tā bù qù Béi Jing

no ell anar Pequín sí ell no anar Pequín

‘Sí, sí que hi va’ ‘No, no hi va’

4.2.7. LES FRASES RELATIVES

Els aprenents de català d’algunes llengües tenen moltes dificultats per construir les

frases relatives del català: ometen el pronom relatiu, usen inadequadament la forma que

seguida d’un pronom àton, no la situen en el lloc adequat (després del nom), etc:

(75) Errors en la construcció de frases relatives

TAGAL treballa a oficina de un gimnàs ∅ té

XINÈS es que tengo una chica de baile muy bien y luego tienes

una empresas tiene una chico

UCRAÏNÈS és un noi que en Novita sempre li pega

una familia que sus hijos también ayudan

ROMANÈS el treball que lo tinc

(76) Relatives en la L1

TAGAL babae+ng nagbabasa ng diyaryo

dona+PART. llegir PART. diari

‘la dona que llegeix el diari’

cf. bago+ng libro

nou+PART. llibre

‘llibre nou’

XINÈS [zhòng shuǐ guǒ de ] nón grén

conrear fruit PART. granger

‘el granger que conrea fruits’

cf. [shū fú de ] yǐ zi

còmoda PART. cadira

‘cadira còmoda’


35

UCRAÏNÈS Ja ne znáju ljudýny, ščo jij ja dav knýžku

jo no conec persona que li jo vaig.donar llibre

‘No conec la persona a qui vaig donar el llibre’

ROMANÈS Prietenul pe care mi l-ai prezentat e simpatic

amic.el a que me l’has presentat és simpàtic

‘L’amic que m’has presentat és simpàtic’

(77) CATALÀ COL·LOQUIAL

a. La noia [ que en Joan li va dir la veritat ] es va enfadar

b. La noia [ que el seu germà va guanyar un premi ] no va venir

(78) CATALÀ NORMATIU

a. La noia [ a qui en Joan va dir la veritat ] es va enfadar

b. La noia [ el germà de la qual va guanyar un premi] no va venir


36

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COL·LECCIÓ “L LENGUA , IMMIGRACIÓ I ENSENYAMENT DEL CATALÀ ”

1. Moreno, J.C.; E. Serrat; J.M. Serra i J. Farrés (2002): Llengua i immigració. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família. 2a edició, 2005.

2. Sánchez, R. (2002): L’àrab: estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la de l’àrab. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família. 2a edició, 2005.

3. Gràcia, L. (2002): El xinès: estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del xinès. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família. 2a edició, 2005.

4. Gràcia, L., i J.M. Contreras (2002): El soninké i el mandinga: estudi comparatiu entre les gramàtiques del soninké i el mandinga i la del català. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família. 2a edició, 2005.

5. Lamuela, X. (2002): El berber: estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del berber o amazig. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família. 2a edició, 2005.

6. Orozco, M., i F. Roca (2002): El fula i el wòlof: estudi comparatiu entre les gramàtiques del fula i el wòlof i la del català. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família. 2a edició, 2006.

7. Contreras, J.M., i O. Fullana (2005): El panjabi: estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del panjabi. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família. 2a edició, 2006.

8. Lamuela, X., i V. Ani (2005): El romanès: estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del romanès. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família. 2a edició, 2006.

9. Roca, F. (2005): L’ucraïnès: estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la de l’ucraïnès. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família. 2a edició, 2006.

10. Gràcia, L. (2005): El tagal: estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del tagal. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família. 2a edició, 2006.

11. Lamuela, X. (2010): El búlgar: estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del búlgar. Barcelona: Fasolcat.

12. Contreras, J.M. i J. Rafel (2010): L’hindi-urdu: estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la de l’hindi-urdui. Barcelona: Fasolcat.

13. Roca, F. i E. Chernova (2010): El rus: estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del rus. Barcelona: Fasolcat.

14. Gràcia, L. (2010): El quítxua: estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del quítxua. Barcelona: Fasolcat.


37

ALTRES TREBALLS

Crous, B. (2009): “Estudi interlingüístic de les construccions que expressen estats

patològics en català i en mandinga”. Tesi doctoral, Universitat de Girona.

Crous, B. i L. Gràcia (2009): “Estats patològics i lèxic en mandinga: qüestions de categorització”, a M.C. Junyent (ed.): Llengua i acollida. Barcelona: Horsori (71-93).

Gràcia, L. (2004): “Les llengües a Catalunya: diversitat tipològica”, a L. Payrató i F.X. Vila (eds.): Les llengües a Catalunya. Sabadell: Fundació Caixa de Sabadell.

Gràcia, L. (2006): “Lingüística contrastiva”, Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura Catalana, 38 (39-50).

Gràcia, L. (2007): Diferencias tipológicas y adquisición de segundas lenguas (I): flexión verbal y orden sintáctico. Revista Española de Lingüística, 37 (7-40).

Gràcia, L. (2010): Llengua i immigració: la influència de la primera llengua en l’adquisició del català com a segona llengua. Vic: EUMO. [amb la col·laboració de P. Mayans].

Gràcia, L. i E. Serrat (2003): Immigració i adquisició de segones llengües: una aproximació als errors en la morfologia verbal, Caplletra 35 (153-168).

Gràcia, L., B. Crous i L. Garganta (2008): Diferencias tipológicas y adquisición de segundas lenguas (II): Las construcciones atributivas, locativas, existenciales y posesivas. Revista Española de Lingüística, 38 (47-74).

Junyent, M.C. (1996): Estudis africans. Barcelona: Empúries.

Junyent, M.C. (2004): «Les llengües d’Àfrica a Catalunya». A: L. Payrató, i F. X. Vila (dirs.): Les llengües a Catalunya. Cicle Joan Coromines III. Sabadell: Fundació Caixa de Sabadell.

Moreno, J.C. (2000): La dignidad e igualdad de las lenguas. Crítica de la discriminación lingüística. Madrid: Espasa-Calpe.

Moreno, J.C. (2005): Las lenguas y sus escrituras: tipología, evolución e ideología. Madrid: Síntesis.

Payrató, L. i F.X. Vila (eds.) (2004): Les llengües a Catalunya. Cicle Joan Coromines III . Sabadell: Fundació Caixa de Sabadell.

Serrat, E., L. Gràcia i L. Perpiñà (2008): “First languages influence in second language acquisition: the case of immigrant L1 Soninke, Tagalog and Chinese children learning Catalan”, a C. Pérez-Vidal et al. (eds.): A Portrait of the Young in the New Multilingual Spain. Clevedon: Multilingual Matters (200-219).


38

ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ GENERAL :FACTORS LINGÜÍSTICS QUE INFLUEIXEN 1

EN L ’ADQUISICIÓ D ’UNA SEGONA LLENGUA : GRAMÀTICA I LÈXIC

1.1. Els mecanismes universals 1

1.2. La segona llengua (més la primera) 1

1.3. La primera llengua 2

1.4. Algunes qüestions relacionades amb diferències lèxiques 3 i de categorització semàntica entre les llengües

2. UNA QÜESTIÓ PRÈVIA : LLETRES I SONS 7

3. ALGUNES ESTRATÈGIES COMUNES A TOTS ELS APRENENTS EN ELS 12 PRIMERS ESTADIS DE L ’ADQUISICIÓ D ’UNA L2

3.1. Fonologia i fonètica: l’estructura sil· làbica 12

3.2. Morfosintaxi 13

3.2.1. La flexió (nominal i verbal) 13

3.2.2. Els articles 15

3.2.3. Els pronoms àtons 15

3.2.4. Les preposicions 16

3.2.5. Els verbs ser, estar, haver-hi i tenir 16

3.2.6. Els elements de relació a les frases compostes 18

4. LA INFLUÈNCIA DE LA GRAMÀTICA DE LA L 1 EN L’ADQUISICIÓ 20 D’UNA L2. ALGUNS EXEMPLES

4.1. Fonologia i fonètica 20

4.1.1. Estructura sil· làbica 20

4.1.2. Les vocals mitjanes (àrab i amazic) 21

4.1.3. Les vibrants i bategants (xinès) 22

4.1.4. La distinció entre oclusives i fricatives sordes i 23 sonores (xinès, àrab, mandinga i amazic)


39

4.2. Morfosintaxi 24

4.2.1. Flexió nominal: el nombre 24

4.2.2. Flexió nominal: el gènere 25

4.2.3. Flexió verbal: la concordança 27

4.2.4. L’ordre de mots 28

4.2.5. Les frases copulatives, locatives, existencials 30 i possessives

4.2.6. Respostes a seqüències amb una negació 33

4.2.7. Les frases relatives 34

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES 36

1. introducciÓ general factors lingÜÍstics que...

Documents