1

Nadal 2002

La festa de Nadali

els PessebresIgnasi Carbonell

La festa de Nadali

els Pessebres

2

Diorama: l’Adoració dels Reis Mags (1955)Obra: Josep M. Meneses - Figures: Martí Castells Martí

Portada: Diorama: l’Adoració dels Pastors (1956)Obra: Josep Civit - Figures: Martí Castells Martí

© Ignasi Carbonell i Gomis, desembre de 2002Fotografies: col·leció de l'Associació de Pessebristes de BarcelonaDiposit Legal: B-50.660-2002

EXEMPLAR:

3

La festa de Nadali

els Pessebres.

El fet de celebrar la festa de Nadal amb un pessebre és una tradicióuniversal segons la regió. Les famílies cristianes solen muntar una reproduccióartística de la Natividat del Nen Jesús, segons els seus sentiments i costums.

El pessebre popular

Aquesta expressió té dues interpretacions o lectures: com a exposicióde figures en un àmbit rural en miniatura o com a figures regionals, tambéanomenades SANTONS.

És veritablement important, que si es parla d’un pessebre, sempre espensi que és una representació de la vida de l’Infant Nen Jesús i el mésprobable és que sigui una escena de la Natividat o de l’Adoració dels Pastorsamb les set figures típiques de l’arc mediterrani (dit arc està format per lesregions marítimes des de Sicília passant per Nàpols, Gènova, Provença,Llenguadoc, Rosselló, Catalunya, Múrcia i les Illes Balears). Les set figuressón les següents: l’Ángel anunciador, la Verge, el Nen Jesús, Sant Josep, elpastor que adora, el bou i l’ase. En el cas que s’escenifiqui l’Adoració delsReis Mags ha d’haver-hi a més les seves figures. En aquest conjunt bàsic seli poden afegir totes les restants figures que es desitgi, com ara les figures depessebre amb pastors i pastores amb els seus animals i els Reis amb el seuseguici i la caravana de camells. En el cas dels SANTONS s’afegiran lesclàssiques figures gremials de la regió o del poble.

En tota Espanya es munta l’anomenat pessebre popular i es desconeixon i qui l’inicià. Bé, Don Angelo Stefanucci va usar un llenguatge acceptat perla majoria dels pessebristes o afeccionats, per a definir-ne l’origen. És un fetque els orígens del pessebre i tota la seva història pre-franciscana sónfoscs. Els investigadors que han decidit afrontar el seu estudi històricvan ensopegar sempre amb dificultats insuperables i han acabat per

4

donar a cadascun una interpretació personal, que intenten després do-nar suport sobre bases científiques, que com a cristià no sempre es po-den acceptar.

Joan Amades en el seu llibre “El pessebre” en referir-se a l’origen delpessebre i a la procedència de les seves primeres figures, diu: “Per dogmade fe, devem admetre que els pessebres són d’origen italià”.

Segons el pessebrista i historiador italià Mariani, el pessebre provéde les capelles o fornícules del pati de les cases romanes on exposaven, esveneraven, es resava i es recordava els seus avantpassats mitjançant els lares(déus de la casa).

No sabem on va començar a fer-se tal acoblament entre figures ipaisatge, però en alguna de les regions d’Europa es van crear les primeresescenes de la Natividat amb figures estàtiques soltes, que van ser anomenadesamb l’apel·latiu genèric de pessebres.

Nosaltres de moment solament sabem que el primer pessebre popu-lar documentat va fer-se en una església dels pares Jesuïtes de Praga (Txèquia)l’any 1562, i el primer pessebre popular familiar documentat data de l’any1567 (Itàlia). Les característiques predominants d’aquests pessebres sónvigents avui com a pessebre popular. A Espanya, i especialment a Catalunya,és el que es construeix actualment, en grandària més reduïda en la majoria deles nostres esglésies i residències familiars.

El primer pessebre napolità a Espanya, segons sembla, va ser el queva portar amb el parament de casa a Madrid don Carlos III de Sicília l’any1759, i el de més renom el qual va encarregar l’any 1770, de dotze metres dellargària per deu metres d’ample i per quatre metres d’altura, al dominic fraGregorio María Rocco de Nàpols (Itàlia).

Avui, amb uns habitatges familiars tan minsos, cal reduir el pessebrepopular abans monumental i així se’ns va gravar en la memòria per recordari mostrar als nostres néts i besnéts en documentació de dibuixos i en fotografiesaquests fets històrics.

5

Dibuix: d’un pessebre popular.Publicat en el diari català “La Llumanera de Nova York” EE.UU. nº3, del gener de 1875.

Els diorames de pessebre

Des dels inicis del segle XX existeix un nou sistema, és tant o mésartístic i de major treball, l’anomenat diorama de pessebre o diorama nadalenc.Ja s’ha estès per tota la geografia espanyola i també italiana, és conegut al’estranger com a diorama de l’Escola de Barcelona i especialment en lestècniques de presentació en els museus d’història. És una forma tridimensionalde representar qualsevol escena, ja sigui de la infància de Jesús o un costumde la festa de Nadal regional. Per això es construeix una caixa tancada iil·luminada, que té una finestra per la qual es pot veure una escena en unambient o paisatge amb figures que donen una visió tridimensional gairebéreal en miniatura. El mètode de construir les muntanyes és fa en guix. Fou unatroballa del comerciant Antoni Moliné en 1912, fa ja noranta anys. Ell vavoler millorar les muntanyes de l’horitzó dels seus pessebres populars i vaprovar la construcció de muntanyes en guix pintat la qual cosa li donà unexcel·lent resultat.

6

Diorama: l’Adoració dels Pastors (1990)Obra: Josep Civit - Figures: Martí Castells Martí

Tant en els pessebres populars com en elsdiorames de pessebre, el pessebrista sol escollirels paisatges i els interiors que més li atreuen quesolen ser indrets de la seva regió. És molt freqüentque es facin còpies en miniatura d’algun claustred’un monestir, un racó de poble, una església, oels patis i les sales d’un castell, les piràmides orestes arqueològiques d’Egipte, etc. Algunesvegades se sol inventar dit ambient.

Els diorames de pessebre són escenesde la infància de Jesús del Nou Testamentpreescollit en diferents diorames, com: - L'Anun-ciació de Maria. - El Somni de Josep. - La

visitació de Maria a la seva cosina Elisabet. - De camí a Betlem. - BuscantPosada. - El Naixement. - L’Anunciació dels Pastors. - L’Adoració delsPastors. - L’Epifania, etc.

Antoni Moliné

7

Diorama: Per Nadal cada ovella al seu corral (1989)Obra: Ramon Folch - Figures: Martí Castells Martí

El diorama costumista i nadalenc és el que reflecteix una escenatípica local de la festivitat del Nadal; és a dir, el pessebrista escull un tema queli recordi una escena d’un costum de la seva localitat o regió. És evident quehi ha costums generals o similars entre localitats, que solen ser records d’algunaescena del Nadal de la seva joventut. Dintre dels diorames de costumsnadalencs sempre hi sol haver un pessebre popular o diorama ensuperminiatura.

A Catalunya, les famílies, pares, fills i néts (avui podríem afegir besnéts)se solen reunir tots en la casa paterna per al dinar del dia de Nadal i a l’endemà,dia de Sant Esteve, es reuneixen en la casa paterna de l’esposa.

A continuació es descriuen alguns d’aquests diorames costumistes.

- Per Nadal cada ovella al seu corral. - Aquesta escena se sol presentaren el pati d’una masia on els pares, al costat de l’hereu, reben els fills i germansque vénen de diversos pobles. Cada germà realitza diferents oficis: un ésmetge, l’altre capellà, l’altre jutge, una germana monja, .... I cada germà arri-ba a la casa paterna amb diferents carrosses segons la categoria del seu ofici.

8

Diorama: El "tió" en una masia (1995)Obra: Lluís Gubert - Figures: Lluís Carratalà

- El “tió” en una masia. - Dintre de la festa de Nadal hi ha aquest joc típici nadalenc en una de les estances de la masia. És un joc per distreure els nétsi besnéts de la casa, així les mares lliurement poden preparar el banquet deNadal per a la família.

L’avi juga en la sala amb tots els néts i besnéts presents aquest dia, ésabans del banquet nadalenc. El tronc està una mica calcinat pel foc, l’anomenat“tió”. És un tronc gros o grossíssim que es veu en el centre de la estança. Ellha esta nodrit pels nens de la casa, durant diversos dies amb fruites i verduresfins al dia de Nadal. L’avi canviava cada nit el tió per un altre de més gros, iel dia de Nadal, mentre els nens ballen al voltant el tió , l’avi els dónagraciosament els seus fruits de torrons, dolços, pastes i regals. El tió potrebre algun cop de garrot del nen que no rep els dolços desitjats per ell.Alguns regals són per a acompanyar el banquet nadalenc. Aparentment aquestsobjectes els dóna el tió.

Hem vist altres diorames del “tió” del pessebrista Joan M.Rius i Caulus de Barcelona, i les figures són elaborades pel mestre artesà

9

Diorama: La classe de catequesi de l'avi i l'àvia (1999)Obra: Maria Teresa Clanxet - Figures: Lluís i Montserrat Carratalà

Lluis Carratalà i Vila (1895-1991), també amb figures de la mestra escultoraMontserrat Ribes de Castellar de la Vallès (Barcelona) i un altre del mestrefigurista Martí Castells Martí i del pessebrista Lluís Gubert de Palafrugell(Girona), i les figures són elaborades per l’escultora Esther Font d’Olot(Girona).

- La classe de catequesi de l’avi i l’àvia. - En aquest diorama se sol veurel’avi assegut prop d’un pessebre popular i els nens muntant el pessebre segonsles instruccions de l’avi. L’àvia entreté els entremaliats, són els nens de lafamília. Ella els explica la història del Nen Jesús, mentre les joves, filles inores, preparen el solemne banquet nadalenc. El diorama va ser realitzat perla pessebrista María Teresa Clanxet de Barcelona i les figures són del mestreLluís Carratalà i la seva filla Montserrat Carratalà.

- L’exposició de pessebres d’una associació. - És una ambientació bastantactual, ja que representa l’interior d’una sala d’exposicions de pessebresd’alguna associació, en la qual s’exhibeixen diversos diorames i en el centreun pessebre popular. Es poden apreciar els següents diorames: l’Adoraciódels Mags, Fugida a Egipte, Nativitat, l’Anunciació als Pastors i l’Adoraciódels Pastors. Tots són diorames de la grandària de 10 x 20 cm i es construeixenamb grans dificultats, cada minidiorama té el seu propi punt de fuga des d’un

1 0

Diorama: L'exposició de pessebres d'una associació (1997)Obra: Lluís Gubert - Figures: Esther Font i Manuel Ortigas

sol punt de mira. En aquest conjunt es van utilitzar més de vuitanta figuretesde grandària diminuta (des de 1 a 4 cm); la majoria d’elles procedeixen deldesaparegut taller de Manuel Ortigues de Múrcia. Pel que fa a les figuresprincipals, són d’Olot (Girona). Són obra de l’escultora Esther Font; el dio-rama va ser construït pel pessebrista Lluís Gubert de Palafrugell (Girona).

- El nen munta el pessebre popular a la fàbrica on treballa el seu pare.- En aquest cas es tracta d’una indústria de taps de suro. Encara que algunesde les propietats del suro es coneixen des de l’antiguitat, no és fins finals delsegle XVIII quan comença a desenvolupar-se aquesta indústria. La sevafinalitat principal és la de produir taps de suro.

El naixement d’aquests artesants tapers va produir un model específicde desenvolupament industrial que ha deixat una important petjada en lescomarques gironines i especialment a l’Empordà. Si es mira el diorama, elprimer que s’observa és un treballador llegint el diari quan els altres compleixenamb la seva tasca. La nau industrial és una reproducció en miniatura d’unafàbrica de les indústries del suro de Palafrugell. Cada treballador fa un dels

1 1

Diorama: El pessebre popular en la fàbrica de tapers (1997)Obra: Lluís Gubert - Figures: Pere Freixes i Cabanes

processos emprats en l’elaboració de taps de suro, se’ls anomena tapers,mentre que un company llegeix el diari. Mirant cap a l’esquerra del diorama,s’hi veu un nen admirant o muntant un pessebre popular per a la fàbrica. Ésuna escena gairebé verídica de fa cinquanta anys.

El lector del diari és un dels artesans, a qui aquell dia li vat tocar de fer lalectura. Era un personatge molt freqüent en aquest estil de taller artesanal d’època.Així recordo aquesta mateixa escena, amb un obrador de modistetes a les qualscada dia una modista diferent llegia el diari mentre les altres treballaven. Nomésrecordo que, en aquest temps, sí que havia silenci al taller. Bé, en algun moment esrevoltaven per replicar alguna notícia confusa.

El diorama és obra del pessebrista Lluís Gubert de Palafrugell, i lesfigures són elaborades expressament per a aquest diorama pel pessebristaPere Freixes i Cabanes de Vic (Barcelona-Espanya). Les figures van sercreades a partir de diferents fotografies de l’època.

- La benedicció d’un pessebre. - És l’escena que té el costum de celebrar-se en les associacions de pessebristes (per descomptat) per a l’inauguració

1 2

Diorama: La benedicció d'un pessebre (2000)Obra: Agustí Termens - Figures: Martí Castells Martí

de la seva exposició i, ¡com no!, a les parròquies. Aquest diorama costumistarepresenta la inauguració del pessebre popular dintre del claustre. És unareproducció del monestir de Vallbona de les Monges (Lleida). El autor és elpessebrista Agustí Termens i les figures especials són del mestre Martí CastellsMartí. També és un dels diorames que s’ha fet amb més freqüència, pels pessebristes.

- La festa de Nadal que l’any 1223 Sant Francesc va celebrar a Greccio.- Sant Francesc d’Assís va voler celebrar la Natividat de Jesús amb la Missadel Gall tot fent una escenificació molt nova i original. Va sol·licitar el permísdel pontífex Honori III (1216-1227) per a aquesta celebració, el papa vaaccedir gustosamente segons l’exposició que li va fer. Es va celebrar en unade les coves de les muntanyes de Greccio, propietat del castellà Juan Vellitai de la seva esposa Alticama. Es va muntar l’altar damunt del pessebre ple defarratge i flanquejat per un bou i un ase vius. Es repicà alegrement la campanade l’espadanya d’una ermita propera a la cova per anunciar la Missa del Gall.Van venir veïns i pastors amb gran nombre de torxes , guiant així els seusramats fins la cova. Va ser una veritable festa nocturna. ¡Espectacle deliciós iabsolutament original que només la rica imaginació de Francesc podia haverconcebut! No va ser una funció de moixiganga, sinó només una escenificació.

El diorama i les figures estan elaborades pel pessebrista Enric Benaventde Vilanova i la Geltrú (Barcelona).

1 3

Diorama: L'any 1223 Sant Francesc celebrà el Nadal a GreccioObra: Enric Benavent - Figures: Enric Benavent

Diorama: La capella del pessebre a la plaça del pobleObra: Joan M. Rius - Figures: Martí Castells Martí

- La capelleta del pessebre a la plaça del poble. - És molt tradicional, enalguns pobles d’alta muntanya, com als Pirineus, el fet de muntar per Nadalun pessebre prop de la font de l’aigua o abeurador per a les vaques o propde l’església parroquial. És una capelleta de fusta o una gran cova de suroamb les figures del pessebre. Aquesta capelleta recorda les que es troben enels camins alpins d’Àustria, Suïssa, Alemanya o Itàlia. És obra del pessebristaJoan M. Rius de Barcelona i les figures són del mestre figurista Martí CastellsMartí.

1 4

Diorama: La Capella del Pessebre a la Plaça MajorObra: Josep M. Rius - Figures: Martí Castells Martí

- La festa de Reis al poble. - A Espanya la festa de Reis és la gran festadels regals a les famílies i especialment per als nens. El dia 5 de gener, vigíliade la festa de reis, en la nostra regió, cada poble organitza la seva cavalcadao altres activitats en les quals els nens poden participar. Sol ser unarepresentació d’aquest dia. Es pot veure la plaça d’un poble de nit i en elcentre està concentrada la cavalcada dels Reis Mags amb els cavalls i camellscarregats a vessar de regals infantils (nines, trens, tambors, cases de nines,trompetes, cuinetes, etc.). En les balconades hi ha alguna sabata o mitjó ialgun patge està pujant les escales carregat de joguines per a deixar-les en labalconada i algun Rei, enfilat a la teulada, tira joguines per la xemeneia.Aquestes escenes estan decorades fantasiosamente segons l’artista pessebrista.

Tots aquests diorames, quadres o escenes necessiten les seves pròpiesfigures, que solen ser úniques, de gran valor artístic. Existeix un veritable joccomplet de figures “ninots” del mestre Lluís Carratalà.

1 5

Diorama: 2a Fira de Santa Llúcia en la plaça de la Sagrada Família de BarcelonaObra: Vicenç Ferragut - Figuries: Manuel Muns

- La Fira de Santa Llúcia a la plaça de la Catedral de Barcelona. - És on secelebra encara avui el mercat de figures de pessebres més conegut en el mónpessebrístic. El mercat, com ho descriu el baró de Maldà en el seu dietari, és lafira que ja se celebrava a la fi del segle XVIII. És probable que la seva existènciaes remunti a tres-cents anys endarrere. En el diorama es representa un mercatamb els tenderols plens de figures de pessebres, i aquests tenderets són ambfigures de gran miniatura. Al fons es veu la façana de la Catedral. Ara tambe hi hafira a la façana de la Sagrada Família. És obra del pessebrista Vicenç Ferragut iles figures són del mestre escultor Manuel Muns i Ferreres.

- L’àpat de Nadal. - Reflecteix una escena típica local de la festivitat deNadal. Se sol reunir tota la família -pares, fills, néts i besnéts- a la casa pater-na per al dinar del dia de Nadal i l’endemà, dia de Sant Esteve, es reuneixena la casa paterna de l’esposa. Es pot observar que és una família benestantque es reuneix per celebrar l’àpat de Nadal. Es pot també veure que, a lasala, hi ha un Pessebre Popular.El diorama és obra del pessebrista Joan M. Rius i Caulus de Barcelona, i les figu-res són elaborades per a aquest diorama pel mestre artesà Lluís Carratalà i Vila.

1 6

Diorama: L'àpat de Nadal (1997)Obra: Joan M. Rius - Figures: Lluís Carratalà

Bibliografia

AMADES, JOAN - EL PESSEBRE, tradició popular y art pessebrista - Edi. Aedos1959

BARRUTI, MILA - VINYOLES, LAURA - Les figures del pessebre popular - Imprès aOBOL-Barcelona 1980.

CABALLÈ y CLOS, TOMÀS - El Belen Catalan espejo del Belen Mundial - Edit.FREIXINET - Barcelona 1951.

GARRUT, JOSEP M. - Viatge a l’entorn del meu Pessebre - Edi. Ariel S.L. 1957.

MARZAL ORTIZ, MIQUEL - Els Diorames de Nadal y la Passió a Sitges. - Butlletí delGrup d’Estudis Sitgetans nº 95 - Sitges novembre 2000.

MICHEL, VINCENT - Krippana La MAIGE DE LA CRECHE - Krippana 2000.

STEFANUCCI, ANGELO - Conferencia dada en español por el ilustre pesebrista italia-no, don Angelo Stefanucci, con motivo del Congreso Universal Pesebrista de Barcelo-na, en la Sala Municipal del Archivo Histórico de la Ciudad, el día 31 de mayo de 1952.-Boletín de la Associasió de Pessebristes de Barcelona números 5, 6 y 7. (1954/1955).

Enciclopedia El Belén - Edi. 2000.