01 paes platja daro v4ciutada.platjadaro.com/informacio/pdf/paes2014.pdf · elaborar...

Febrer 2014

Ajuntament de Castell-Platja d’Aro

Equip redactor Joan Solà i Subiranas, gerent de GEOSERVEI. Geòleg (UAB) i Màster en Enginyeria i Gestió Ambiental (UPC) Anna Pibernat i Reixach, GEOSERVEI. Llicenciada en Ciències Ambientals (UdG) i Màster en Gestió i Certificació Ambiental (UdG) Núria Teixidor i Rovira, GEOSERVEI. Enginyera Tècnica Industrial (UdG) i Postgrau en Estalvi i Eficiència Energètica (IQS-URL) Responsables del seguiment del PAES Joan Giraut i Cot, Alcalde de Castell - Platja d’Aro Xavier Montaner i Heller, Cap del Departament de Serveis i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro Amadeu Rovira i Ferrer, Enginyer municipal. Àrea d'urbanisme de l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro Coordinació tècnica Diputació de Girona CILMA - Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques Gironines Imatges de la portada cedides per l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro i GeoServei

i

Índex 1. EL PACTE D’ALCALDES 1

2. ANTECEDENTS I CONTEXT 3 2.1. El Protocol de Kyoto i els programes europeus sobre el canvi climàtic 3 2.2 L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta 3 2.3. Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya 4 2.4. Municipis gironins contra el canvi climàtic 4

3. METODOLOGIA 5

4. CASTELL-PLATJA D’ARO: ANTECEDENTS EN MATÈRIA DE SOSTENIBILITAT I CANVI CLIMÀTIC 7 4.1. Presentació del municipi 7 4.2. Documentació prèvia 12

5. INVENTARI DE REFERÈNCIA D’EMISSIONS DE CASTELL-PLATJA D’ARO 15 5.1. Inventari de referència d’emissions: àmbit PAES 15 5.2. Inventari de referència d’emissions: àmbit Ajuntament 16

5.2.1. Edificis i equipaments o instal·lacions municipals 18 5.2.2. Enllumenat públic municipal i semàfors 20 5.2.3. Flota municipal 22 5.2.4. Transport públic urbà 23

5.3. Producció local d’energia 24 5.3.1. Producció local d’energia elèctrica inferior a 20 MW 24 5.3.2. Producció local de calefacció/refrigeració 24

6. PLA D’ACCIÓ 25 6.1. Presentació del pla d’acció 25 6.2. Objectius estratègics i quantitatius 26 6.3. Accions realitzades (2005-2013) 26 6.4. Accions planificades (2014-2020) 28 6.5. Taula resum 75

7. PLA DE PARTICIPACIÓ I COMUNICACIÓ 79 7.1. Actors implicats 79 7.2. Taller de participació - Planificació 79 7.3. Comunicació 81

8. PLA DE SEGUIMENT 83

9. PROPOSTA DE PLA D’INVERSIONS 85

ANNEX I - SEAP Template

ANNEX II - Fitxes VEPE

ANNEX III - Fitxes enlllumenat public

ANNEX IV - Instruments de comunicació

1

1. El Pacte d’alcaldes

El dia 18 d’abril de 2012, el Ple de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro va aprovar l’adhesió al Pacte d’alcaldes. Per tal de vetllar pel compliment dels compromisos del Pacte i de l’execució d’aquest Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible, l’Ajuntament ha designat el Sr. Xavier Montaner i Heller (Cap del Departament de Serveis i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro) com a coordinador municipal del Pacte d’alcaldes.

A desembre de 2012 el Covenant of Mayors va atorgar a l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro una pròrroga per a l’entrega del pla d’acció per a l’energia sostenible (PAES) fins al 18 octubre de l’any 2014.

El Pacte d’alcaldes és la primera iniciativa, i la més ambiciosa, de la Comissió Europea orientada directament a les autoritats locals i als ciutadans per prendre la iniciativa en la lluita contra el canvi climàtic.

L’estratègia del «20/20/20» de la Comissió Europea és la base del Pacte d’alcaldes (Covenant of Mayors), en què la Unió Europea atorga tot el protagonisme als municipis com a actors principals de l'acció de govern.

Tots els signants del Pacte d’alcaldes es comprometen, voluntàriament i unilateralment, a anar més enllà dels objectius de la Unió Europea i a adoptar el compromís de reduir les emissions de CO2 en el seu territori en més del 20% per l’any 2020 mitjançant la redacció i execució de plans d’acció per a l’energia sostenible (PAES), a favor de les fonts d’energia renovables i les tecnologies de millora de l’eficiència energètica. Els signants del Pacte tenen, doncs, l’objectiu de reduir les emissions de CO2

en més d’un 20% el 2020, a través de l’eficiència energètica i les energies renovables. Per aconseguir aquest objectiu, les autoritats locals es comprometen a:

Preparar un inventari de referència d’emissions com a recull de les dades de partida;

Presentar un pla d’acció per a l’energia sostenible (PAES), aprovat per l’ajuntament del municipi, i esbossar les mesures i polítiques que es proposen executar per assolir els objectius;

Elaborar periòdicament, després de la publicació del PAES, un informe d’implantació que indiqui el grau d’execució del programa (cada dos anys) i un informe d’acció que mostri els resultats provisionals (cada quatre anys);

Promoure activitats i involucrar la ciutadania i les parts interessades, inclosa l'organització del Dia de l’Energia (jornades locals d’energia);

Difondre el missatge del Pacte d’alcaldes, en particular a altres autoritats locals a fi que s'hi adhereixin i participin en els esdeveniments més importants (per exemple, en les celebracions del Pacte d’alcaldes i en les sessions o tallers temàtics);

Acceptar, els signants, que deixaran de ser membres del Pacte en cas de no presentar a temps els diferents documents tècnics requerits (el document del PAES o els informes de seguiment).

Els resultats directes que obtenen els signants del Pacte són:

El fet de disposar d’una eina programàtica que permeti establir la política energètica a seguir fins al 2020. Aquesta eina ha de permetre establir les bases d’aquelles accions i mesures tècniques i econòmiques que caldrà desenvolupar per part del municipi.

2

Mitjans financers i suport polític en àmbit de la Unió Europea, a través de mecanismes financers concrets per ajudar els signants del Pacte a complir els seus compromisos.

Visibilitat pública, ja que la Comissió Europea s’ha compromès a donar suport a les autoritats locals que participen en el Pacte a través de celebracions conjuntes amb altres territoris, etc.

3

2. Antecedents i context

2.1. El Protocol de Kyoto i els programes europeus sobre el canvi climàtic

L’any 1997, en el marc de la tercera Cimera del Clima, es presentava el Protocol de Kyoto1, amb l’objectiu d’establir un protocol vinculant de reducció d’emissions de gasos d’efecte d'hivernacle (GEH). El compromís era reduir el 5 % dels GEH emesos l’any 1990 durant el període 2008-2012. Tot i que la Unió Europea el va signar l’any 1998 i el va ratificar el 2002, el protocol no va entrar en vigor fins al 16 de febrer de 2005, quan es va assolir el mínim de països necessaris per sumar, junts, un compromís de reducció de més del 55 % de les emissions de GEH del 1990. Actualment, hi ha 191 països que l’han ratificat.2

Quan la Unió Europea va signar el protocol, es va comprometre a reduir un 8 % els GEH emesos el 1990 i, per tant, va augmentar-ne l’exigència. Per tal de complir-lo va establir diverses accions i les va basar en el Programa Europeu sobre el Canvi Climàtic (PECC) i en el règim del comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte d'hivernacle dins de la UE. El PECC I es va iniciar l’any 2000. En una primera fase (2000-2001) va incloure dotze polítiques i mesures que calia dur a terme, i també va abordar la necessitat d’augmentar esforços en la investigació climàtica. En la segona fase (2002-2003) va facilitar la implantació de les polítiques i mesures de la primera, va investigar la viabilitat de mesures addicionals i va avaluar el potencial de reducció de les ja previstes. L’any 2005 s’inicia el PECC II3 amb l’objectiu d’incorporar noves polítiques i mesures per tal d’assolir reduccions més significatives després del 2012. També inclou grups que treballen en la captura i l'emmagatzematge de carboni, les emissions de vehicles lleugers, les emissions de l’aviació i l’adaptació als efectes del canvi climàtic.

2.2 L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta

Per tal de complir el Protocol de Kyoto, l’Estat espanyol va crear el Consell Nacional del Clima i l'Oficina Espanyola del Canvi Climàtic, així com la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic, per coordinar les polítiques de l’Estat amb les de les comunitats autònomes.

L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta4 (EECCEL), horitzó 2007-2012-2020, és un instrument planificador que estableix el marc en què les administracions han d’actuar per tal d’adoptar polítiques i mesures per mitigar el canvi climàtic, pal·liar els efectes adversos del canvi climàtic i complir els compromisos internacionals adquirits per Espanya en matèria de canvi climàtic. A més, també inclou mesures per aconseguir consums energètics compatibles amb el desenvolupament sostenible. Aquesta estratègia inclou l’adopció de diverses mesures urgents, entre les quals l’elaboració del Plan de Acción 2008-2012 de la Estrategia de Ahorro y Eficiencia Energética en España5, que l’any 2011 va ser revisat i substituït pel Plan de Acción de Ahorro y

1) <http://unfccc.int/kyoto_protocol/items/2830.php> 2) <Status of Ratification of the Kyoto Protocol - United Nations Framework Convention on Climate Change. 3) <http://ec.europa.eu/clima/policies/eccp/index_en.htm> 4)<http://www20.gencat.cat/portal/site/canviclimatic/menuitem.c4833b494d44967f9b85ea75b0c0e1a0/?vgnextoid=9406bb19697d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9406bb19697d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default> 5) <http://www.idae.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/relcategoria.1127/id.67/relmenu.11>

4

Eficiencia Energética 2011-20206. Aquest últim, a part d’avaluar l’eficiència de les seves propostes, estableix nous objectius per a dos horitzons: 2016 i 2020.

2.3. Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya

Fins al març de 2011 Catalunya tenia, d'una banda, el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 i, de l’altra, el Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic 2008-2012. Atès que ambdós plans s’han de revisar en breu, que hi ha una estreta relació entre energia i canvi climàtic, i que la planificació europea en matèria d'energia i clima té com a horitzó l’any 2020, el Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir optimitzar esforços i elaborar un únic pla: el Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020, els principals eixos estratègics del qual són:

Les polítiques d’estalvi i d’eficiència energètica seran elements clau per assegurar l’assoliment d’un sistema energètic sostenible per a Catalunya (sobre la base del sector transport, residencial ―domèstic i serveis― i industrial).

Les energies renovables com a opció estratègica de futur per a Catalunya.

La política energètica catalana ha de contribuir als compromisos de l’Estat espanyol de reducció de gasos d’efecte d'hivernacle en el si de la Unió Europea.

La consolidació del sector de l’energia com a oportunitat de creixement econòmic i creació de feina qualificada.

La millora de la seguretat i la qualitat del subministrament energètic i el desenvolupament de les infraestructures energètiques necessàries per assolir el nou sistema energètic de Catalunya.

Les polítiques energètiques i ambientals catalanes han de tenir estratègies coherents per assolir un futur sostenible per a Catalunya, i integrar el desenvolupament social, econòmic i ambiental.

Acceleració de l’impuls a l'R+D+I de noves tecnologies en l’àmbit energètic.

L’actuació decidida de la Generalitat de Catalunya i les altres administracions públiques catalanes envers el nou model energètic com a element exemplar i de dinamització.

2.4. Municipis gironins contra el canvi climàtic

El 26 de setembre de 2008 va tenir lloc a Lloret de Mar la jornada «Els municipis gironins contra el canvi climàtic». L'objectiu principal va ser posar de manifest la importància que tenen els ajuntaments en la lluita contra el canvi climàtic. D’aquesta jornada, en va sortir un manifest a través del qual els municipis signants (seixanta-set ens locals) es comprometien a:

Col·laborar amb la Unió Europea per superar el «20/20/20».

Preparar un inventari de referència d’emissions i de partida.

Adaptar els municipis per emprendre les mesures necessàries contra el canvi climàtic.

Sensibilitzar la societat civil i difondre el manifest.

Compartir les experiències amb altres ens locals.

Prioritzar les accions de l’Agenda 21 que tinguin per objectiu reduir el canvi climàtic.

6) <http://www.idae.es/index.php/id.663/mod.pags/mem.detalle>

5

3. Metodologia La metodologia proposada per redactar el PAES de les comarques gironines ha estat elaborada per la Diputació de Girona i el CILMA (Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques gironines). Aquesta metodologia s’ha realitzat a partir de la publicada per l’Oficina del Pacte d’Alcaldes per a l’Energia Sostenible.

La taula següent mostra les etapes principals del procés del PAES i els documents de referència publicats per la Diputació de Girona i el CILMA:

Taula 3.1. Les etapes principals del procés del PAES.

Fase Etapa Documents resultants

Documents de referència Termini

Inici

Compromís polític i signatura del Pacte Adaptació de les estructures administratives municipals Obtenció del suport de les parts interessades

+ acord de Ple + formulari d’adhesió

+ proposta de model d’acord de Ple + formulari d’adhesió

-

Planificació

Avaluació del marc actual, que inclou l’informe de referència d’emissions

+ IRE de l’ àmbit Ajuntament + SEAP Template

+ full de càlcul per a la sol·licitud de dades + IRE de les comarques gironines (àmbit PAES) + SEAP Template (àmbit PAES) per a cada municipi

Al cap d’un any

Establiment de la visió: on volem anar? Elaboració del pla: com volem aconseguir-ho? Aprovació i presentació del pla

+ PAES municipal + metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Implantació Implantació + PAES municipal + metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

+ informe d’implantació (cada dos anys) + informe d’acció (cada quatre anys)

Seguiment i informació

Seguiment Informació i presentació dels informes d’implantació i d’acció periòdics Revisió

+ revisió PAES municipal + ISE

+ metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Participació

Promoure activitats i involucrar la ciutadania i les parts interessades

+ PAES municipal + metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Anual

Organitzar activitats el Dia de l’Energia

+ informe de resultats (breu descripció de les activitats realitzades)

+ metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Font: Metodologia per a l’elaboració dels PAES a les comarques gironines. Diputació de Girona i CILMA, maig de 2012.

7

4. Castell-Platja d’Aro: antecedents en matèria de sostenibilitat i canvi climàtic

4.1. Presentació del municipi

El terme municipal de Castell-Platja d’Aro es troba en el sector meridional de les comarques gironines i al sud de la comarca del Baix Empordà. Limita amb Sant Feliu de Guíxols (S), Santa Cristina d’Aro (W), Calonge (N) i amb la mar a llevant. S'estén per tot l’extrem oriental de la vall d’Aro i comprèn el poble de Castell d’Aro, centre històric, el nucli turístic de Platja d’Aro, actual cap administratiu del municipi, el centre residencial de S'Agaró i els antics veïnats de Fenals d’Amunt i Fenals d’Aro, a més de nombroses urbanitzacions i antics masos disseminats.

Es localitza a la Costa Brava, a una distància equidistant de la Bisbal d’Empordà, cap de comarca, i de Girona, cap de província. Des del punt de vista físic, Castell-Platja d’Aro s’ubica a la Vall d’Aro creuada pel riu Ridaura, limitada al N pel Massís de les Gavarres i al S per la Serra de Cadiretes.

L’extensió del municipi és de 21,80 km2 i la densitat de població és de 484 habitants/km2 (any 2012). La població a l’any 2012 és de 10.527 habitants.

La seva situació central entre Sant Feliu de Guíxols i Palamós va afavorir el seu gran desenvolupament a partir del boom turístic dels anys seixanta. Tot i que no es disposa de dades concretes de la població estacional, s’estima que el municipi de Castell-Platja d’Aro multiplica per 7 la seva població duran l’estiu (especialment durant el mes d’agost). La capacitat d’acolliment turístic d’aquest municipi és una de les més elevades de la Costa Brava.

L’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya) ha calculat la població estacional i total a partir d’una unitat de mesura que té en compte el nombre de persones a temps complet a l’any, que és la població estacional equivalent a temps complet anual (ETCA). La població estacional ETCA es defineix com el saldo resultant de les entrades de població no resident al municipi i les sortides de població resident al municipi, mesurat en mitjana anual de persones per dia.

Les dades de ETCA més recents disponibles per al municipi de Castell-Platja d’Aro són de l’any 2011. La població estacional equivalent a temps complet del 2011 va ser de 8.025 habitants, que sumades a la població resident del mateix any (10.420 habitants) suposa una població total de 18.445 habitants, és a dir un increment del 77% respecte la població resident.

El municipi de Castell-Platja d’Aro es va adherir al Manifest dels Municipis Gironins contra el canvi climàtic en l’Acord de Ple del 10 del novembre de 2008.

El 26 d’octubre de 2010 el Ple de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro va aprovar l’Agenda 21 supramunicipal de Santa Cristina d’Aro i Castell-Platja d’Aro (GEOSERVEI). L’Agenda 21 estava integrada pels documents:

Memòria descriptiva,

Diagnosi estratègica,

Pla de participació i comunicació,

Pla d’acció local per a la sostenibilitat (PALS),

Estudi de connectivitat ecològica, social i paisatgística,

Pla de foment per a la connectivitat,

Règim d’usos i condicions d’ordenació del sòl no urbanitzable,

8

Diagnosi del litoral i risc geològic,

Pla integral del cicle de l’aigua,

Directrius per millorar la mobilitat urbana i el foment del transport públic, i

Pla d’acció per a l’energia sostenible (PAES), el qual es va elaborar d’acord amb la metodologia establerta per la Diputació de Barcelona atenent a la manca de protocols en aquell moment per part de la Diputació de Girona.

En aquest sentit, el present document PAES de Castell-Platja esdevé doncs l’actualització de les dades del PAES elaborat en el marc de l’Agenda 21 i la seva adequació al protocol establert per la Diputació de Girona i el CILMA (Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona).

Per tant, el PAES elaborat en el marc de l’Agenda 21 esdevé el principal antecedent del present PAES ja que algunes de les accions proposades en aquell document encara són vàlides, ja s’han executat o es troben en curs.

De les accions del PALS de Castell-Platja d’Aro (Agenda 21) a continuació es llisten les definides en matèria d’energia i es descriu el seu grau d’implantació:

Continuar els programes de minimització dels residus i el foment de la Recollida selectiva (en curs)

Incentivar fiscalment l'estalvi d'energia i l'ús d'energies renovables en les llars i en la mobilitat privada (en curs)

Estudiar la viabilitat d'una planta de biomassa supramunicipal (en curs)

Estudiar la viabilitat d'instal·lar una planta de cogeneració termoelèctrica (no iniciada)

Fomentar l'eficiència energètica, l'estalvi de consums i l'ús d'energies (en curs)

Cal considerar que en les accions de l’Agenda 21 no es proposava la redacció del PAES perquè aquest era un document integrant de la pròpia Agenda 21, i no es concretaven les accions en matèria d’energia atès que aquestes es van desenvolupar amb més detall en l’esmentat PAES.

En concret les accions que es van desenvolupar en el PAES (elaborat en el marc de l’Agenda 21) proposades per al municipi de Castell-Platja d’Aro són:

1. Procedimentar l’inventari de consums municipals

2. Substitució del balast convencional dels tubs fluorescents per balast electrònic

3. Instal·lació de dispositius d’aturada automàtica de l’enllumenat d’interior

4. Millora del control de la temperatura interior dels edificis (vàlvules termostàtiques en radiadors, vàlvules 3 vies amb termòstat)

5. Reducció de les pèrdues tèrmiques de la porta d’accés amb la instal·lació de doble porta a l’entrada dels equipaments

6. Reducció de les pèrdues tèrmiques amb la substitució dels tancaments de vidre simple per vidre doble

7. Instal·lació de sistemes d’energia solar tèrmica per l’obtenció d’Aigua Calenta Sanitària (ACS)

8. Instal·lació de plaques solars fotovoltaiques per a la generació d’electricitat (sobre coberta)

9. Instal·lació d’una caldera de biomassa per a la generació d’energia elèctrica i tèrmica

10. Designació de responsables energètics en els equipaments municipals

11. Implantació d’un sistema de gestió de l’energia i instal·lació de comptadors addicionals

12. Realització d’auditories energètiques periòdiques als equipaments municipals

13. Elaboració i difusió d’un manual de bones pràctiques energètiques en els equipaments municipals

9

14. Sensibilització dels treballadors/es municipals a través d’intranet, mitjançant informació referent als consums energètics dels diferents equipaments municipals

15. Substitució de les lluminàries de Nadal per d’altres més eficients

16. Renovació de la flota de vehicles municipals un cop acabada la seva vida útil per vehicles amb emissions per sota de 120 gr CO2/km, prioritzant la compra de vehicles elèctrics i híbrids

17. Prioritzar l’ús de bio dièsel en la flota actual, mentre no es realitzi la renovació de la flota de vehicles municipal

18. Elaborar el Pla d’adequació de l’enllumenat públic de Castell-Platja d’Aro

19. Instal·lació de reguladors de flux en capçalera, segons horari, de l’enllumenat públic

20. Instal·lació de làmpades autosuficients amb leds i sistema fotovoltaic d’energia solar

21. Elaboració de cursos de conducció eficient dels vehicles de la flota municipal

22. Incorporació de clàusules ambientals en els plecs de prescripcions tècniques, amb especial incís en les energètiques

23. Compensació de les emissions generades en els contractes externalitzats

24. Assolir els objectius de recollida de residus fixats en el PROGREMIC

25. Realitzar campanyes d’estalvi d’aigua repartint mecanismes estalviadors per fomentar l’estalvi i consolidar hàbits sostenibles

26. Compensació de les emissions associades al transport col·lectiu

27. Incorporació de criteris de compra verda en el procediment de compra

28. Prioritzar la compra d’energia verda per part de l’Ajuntament

29. Realització d’una campanya d’informació i potenciació de l’eficiència energètica a les llars

30. Difusió dels estalvis energètics associats a la implantació d’energies renovables en el municipi

31. Substitució del 100% de bombetes d’incandescència per bombetes de baix consum a les llars

32. Introducció d’aparells domèstics i equips de climatització energèticament eficients

33. Realitzar una campanya al sector serveis per un increment zero en consum energètic

34. Impulsar la figura del gestor energètic en les empreses de serveis

35. Continuar amb la creació de la xarxa de carrils bici tant a la perifèria del nucli urbà com al centre

36. Instal·lació de punts de subministrament elèctric de fonts renovables al municipi

37. Creació i suport d’un web per a compartir cotxe

38. Incentivar fiscalment l’estalvi d’energia i l’ús d’energies renovables en les llars i en la mobilitat privada

39. Instal·lar termòstats fixes en els equipaments municipals que no permetin variar les temperatures fixes de 21ºC a l’hivern i de 23ºC a l’estiu

40. Elaborar el pla de mobilitat urbana de Castell-Platja d’Aro

41. Crear via web l’oficina d’informació del canvi climàtic a Castell-Platja d’Aro

42. Definir un programa d’educació energètica i de mobilitat a les escoles del municipi

43. Adherir-se a les subvencions que anualment publica l’ICAEN en matèria d’estalvi i eficiència energètica

D’aquestes accions plantejades en el PAES de Castell-Platja d’Aro de l’any 2010 (en el marc de l’Agenda 21), a febrer de 2014 s’han executat les accions 14, 20, 25, 38 i 43, i s’han executat parcialment les accions 2, 3, 7, 13, 19, 22 i 24.

10

4%11%

85%

POBLACIÓ7 Població (2005): 9.239 habitants Població (2012): 10.527 habitants Taxa de creixement:13,94 %

ACTIVITAT ECONÒMICA8

VAB (2001) VAB (2008)

HABITATGES I EQUIPAMENTS Nombre d’habitatges (2001): 13.132 Nombre d’habitatges (2011)9: 15.239 % habitatges segona residència: 66% Nombre d’equipaments municipals (2005): 17 Nombre d’equipaments municipals (2012): 19

CARACTERÍSTIQUES GEOGRÀFIQUES Altitud:5 m Superfície: 21,80 km2 Graus dies de calefacció i refrigeració10: 1.818

7) IDESCAT 8) VAB: Valor Afegit Brut, IDESCAT 9) IDESCAT 10) ICAEN (graus dia 18/18)

Agricultura Indústria Construcció Serveis

11

ESTRUCTURA DE LES REGIDORIES

L’estructura de l’equip de govern municipal 2011-2015 la configuren nou regidors, amb cinc tinents d’alcalde:

Alcalde i Regidoria d’Economia i Hisenda: Joan Giraut Cot (CIU)

Adjunt d’alcaldia i Regidoria de Serveis i Mobilitat: Antoni Botellé Vila (CIU)

Regidoria d’Obres, Urbanisme i Medi natural: Josep Maria Solé Chavero (CIU)

Regidoria de Turisme, comerç, empresa i ocupació: Imma Gelabert Casadevall (CIU)

Regidoria de Seguretat ciutadana: Peter Kosidlo (PP)

Regidoria de Règim Interior i Recursos Humans: Dolors Guirado Iruela (CIU)

Regidoria d’Esports, Infància i Joventut: Albert López Tauler (CIU)

Regidoria de Cultura, Patrimoni artístic, Ensenyament i Noves Tecnologies: David Prohias Massaguer (CIU)

Regidoria de Benestar Social: Núria Giralt Comadira (CIU)

Tinents Alcaldes: Dolors Girado (1a), Imma Gelabert (2a), Peter Kosidlo (3r), Josep Maria Solé (4t), i Albert López (5è)

Les àrees que formen part de l’edifici de l’Ajuntament són:

Alcaldia

Regidoria de serveis, sostenibilitat i mobilitat

Serveis

Medi ambient

Sanitat

Mobilitat

Regidoria de turisme, comerç, empresa i ocupació

Turisme

Comerç

Comunicació

Regidoria de cultura, patrimoni artístic, ensenyament i noves tecnologies

Cultura

Ensenyament

Informàtica

Regidoria d’economia i hisenda

Cadastre

Hisenda/Intervenció

Compres

Regidoria de règim interior i recursos humans

Secretaria

Governació

Personal

12

4.2. Documentació prèvia

L’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro ha realitzat diverses actuacions en matèria d'energia i de medi ambient, que han contribuït a la disminució de GEH a l’atmosfera. A continuació, es llisten els estudis previs, ordenances i els plans aprovats que tenen incidència en aquests àmbits.

Taula 4.1. Documents que s’han tingut en compte a l’hora d’elaborar el PAES.

Tipus de document Nom Any

Planificació Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES) en el marc de l’Agenda 21 local de Castell-Platja d’Aro

2010

Sistema de Gestió Ambiental EMAS - Eco-Management and Audit Scheme (Sistema de Gestió Ambiental de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro)

Des de l’any 2010

Campanya Campanya per compartir cotxe (Car-Pooling) 2012

Campanya Mail intern a l’Ajuntament de Platja d’Aro amb informació i ofertes de vehicles elèctrics

2012

Servei Deixalleria mòbil als nuclis de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró 2011

Servei Deixalleria municipal 2002

Campanya Implantació i foment de la recollia selectiva i de la recollida de la matèria orgànica

Des de l’any 2009

Campanya “Al comerç Orgànic’zat” Campanya per al foment de la recollida selectiva de la matèria orgànica als comerços del terme municipal

2010

Campanya “A casa Orgànic’zat” Campanya per al foment de la recollida selectiva de la matèria orgànica a les llars del municipi

2010

Campanya “Jo compro amb la meva bossa” es van distribuir tríptics i bosses multiús amb la finalitat de conscienciar de la necessitat de reduir l’ús de bosses de plàstic

2010

Servei

Web “Línia verda” d’atenció al ciutadà. És un servei de consultes ambientals per a les empreses i la ciutadania del municipi, on un grup d’experts dóna respostes a les consultes realitzades en matèria de legislació, tràmits administratius, notícies, esdeveniments d'interès, ajudes i subvencions, etc

2013

Planificació Pla de reposició de l’enllumenat públic. Cada 3 anys es substitueixen les lluminàries

Des de l’any 2009

Planificació Estudi d’avaluació de la mobilitat generada (EMAG) que acompanyava el POUM

2012

Servei Horts urbans municipals: Hortes de lloguer per a jubilats i cursos d’horticultura ecològica

2013

Ordenança Bonificació del 50% de la taxa d’escombraries per acreditar la realització del compostatge casolà

2013

Ordenança Bonificació de la taxa d’escombraries per la utilització de la deixalleria municipal

2013

Ordenança Bonificació de la llicència d’obres en les construccions, instal·lacions o obres de reforma ( no obra nova) a les quals s’incorporin sistemes per a l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia solar

2013

Ordenança

Bonificació de la llicència d’activitats als subjectes passius que tributin per quota municipal i que utilitzin o produeixin energia a partir d’instal·lacions per aprofitar energies renovables o sistemes de cogeneració.

2013

13

Tipus de document Nom Any

Ordenança

Bonificació de l’impost de vehicles quan: es tracti de vehicles elèctrics o bimodals, o bé, quan es tracti de vehicles que utilitzin exclusivament com a combustible biogàs, gas natural comprimit, metà, metanol, hidrogen o derivats d’olis vegetals i acreditin que, d’acord amb les característiques del seu motor, no poden utilitzar un carburant contaminant.

2013

Campanya Xerrades per al foment de l’estalvi d’aigua (repartiment de mecanismes estalviadors, exposició itinerant, etc) per part de l’Agència Catalana de l’Aigua, la Diputació de Girona i el CILMA

2013

Auditoria energètica Visita d’Avaluació Energètica de l’edifici de la policia municipal per part del CILMA en el marc del “Premi Medi Ambient CILMA 2013-2014”

2013

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament.

15

5. Inventari de referència d’emissions de Castell-Platja d’Aro

5.1. Inventari de referència d’emissions: àmbit PAES

El 2005, el municipi de Castell-Platja d’Aro va emetre un total de 114.612,02 tn de CO2, que representen el 13% del conjunt de la comarca del Baix Empordà (874.013 tnCO2). Les emissions van ser de 12,41 tn CO2/càpita, superiors a les emissions per càpita de la comarca, que varen ser de 7,27 tn CO2/càpita, i a les del conjunt de les comarques gironines, que varen ser de 6,44 tn CO2/càpita. D’altra banda, si es té en compte la població flotant i als 9.239 habitants del municipi durant el 2005 s’hi suma els 8.025 habitants de població estacional equivalent, les emissions per càpita serien de 6,64 tn CO2/càpita. Figura 5.1. Síntesi dels resultats de l’inventari d’emissions de referència del municipi de Castell-Platja d’Aro.

24%

20%39%

2%

15%Edificis i equipaments del sector terciari (no municipal)

Edificis residencials

Transport urbà rodat: transport privat i comercial

Ajuntament

Emissions associades al tractament de residus sòlids urbans

Emissions generades: 114.612,02 tnCO2 Emissions per càpita: 12,41 tnCO2/càpita Factor d’emissió electricitat (2005): 0,481 tnCO2 / MWh

0,00 10.000,00 20.000,00 30.000,00 40.000,00 50.000,00 60.000,00 70.000,00 80.000,00

Edificis i equipaments (no municipal)


MWhElectricitat Gas natural Gasoil C GLP Biomassa Energia solar tèrmica Energia geotèrmica

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ajuntament i de l’inventari de referència d’emissions de les comarques gironines. Diputació de Girona i CILMA, 2012.

Edificis i equipaments del sector terciari (no municipal)

L’any 2005 les emissions totals del sector terciari van ser de 27.761,04 tn CO2, el que representa el 24% de les emissions totals del municipi (àmbit PAES i àmbit Ajuntament).

Un 84,5% de les emissions generades pels edificis i els equipaments del sector terciari provenien del consum d’energia elèctrica (23.456,70 tnCO2), un 6,9% de gas natural (1.906,77 tnCO2), un 7,3% del consum de gasoil C per a calefacció (2.012,85 tnCO2), i un 1,4% de gasos liquats del petroli (384,73 tnCO2 de butà i propà).

16

El sector terciari del municipi no consumeix cap energia renovable (biomassa, geotèrmica ni solar tèrmica).


A l’any 2005, les emissions associades als edificis residencials van ser de 23.197,71 tnCO2, d’aquestes el 74% provenien del consum d’electricitat (17.170,91 tnCO2) , el 21% del consum de gas natural (4.769,91 tnCO2), un 4% del consum de gasoil C per a calefacció (912,60 tnCO2) i l’1% del consum de gasos liquats del petroli (344,29 tnCO2 de butà i propà).

En el total del municipi, les emissions generades pels edificis residencials (sector domèstic) van suposar el 20% del total d’emissions l’any 2005.

Segons les dades disponibles de l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya), l’any 2001 hi havia al municipi 15.239 habitatges (cal considerar que el 71% dels habitatges del municipi eren segones residències).

Transport urbà rodat: transport privat i comercial

El transport privat i comercial va generar l’any 2005 un total de 44.387,05 tnCO2 (4,8 tnCO2/càpita), el que equival al 39% de les emissions totals del municipi. El sector transport està dominat pel consum de combustibles líquids (gasoil A i gasolina).

Segons dades publicades per l’IDESCAT, a l’any 2005 hi havia un parc mòbil total de 8.248 vehicles al municipi, el 69% dels quals eren turismes, l’11% motocicletes, el 18% camions i furgonetes, el 0,1% tractors industrials i el 2% autobusos i altres. El que suposa un índex de motorització de 0,89 vehicles/habitant.

En relació amb l’Enquesta de mobilitat obligada (EMO 2001, dades IDESCAT), el 90% dels desplaçaments interns del municipi es van realitzar en vehicle privat.

Emissions associades al tractament de residus sòlids urbans

Les emissions associades al tractament de residus urbans, van ser l’any 2005, de 16.757,27 tnCO2 (1,8 tnCO2/càpita); el que equival al 14,6% de les emissions totals generades al municipi.

El percentatge de recollida selectiva en pes va ser del 13,96%. El 24,3% era FORM, el 3,7% eren envasos lleugers, el 20,6% vidre, el 18,5% paper i cartró, i el 4,8% poda i jardineria, i el percentatge restant residus voluminosos, piles, medicaments, tèxtil, etc).

El destí final de la fracció rebuig és el dipòsit controlat de residus (abocador) de Solius i el de la FORM la planta de compostatge de Solius. El paper i cartró i els envasos es gestionen a la planta de tractament de Marcel Navarro i fills (Llagostera) i el vidre a Santos Jorge (Mollet del Vallès).

5.2. Inventari de referència d’emissions: àmbit Ajuntament

El 2005, els edificis públics, equipaments, instal·lacions i flota municipal de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro varen consumir 6.156,85 MWh d’energia, que van suposar 2.508,95 tnCO2, fet que representa el 2,2 % del total d’emissions del municipi. El consum d’energia respecte al 2012 ha incrementat en un 33,4 % i les emissions en un 34,4 %. Aquests augments en els consums energètics, que suposen pujades molt importants respecte l’any 2005, són degut en bona part a la

17

posada en funcionament de nous equipaments i ampliació d’alguns equipaments ja existents. D’altra banda s’observa una disminució d’un 5,8 % en les emissions la flota municipal.

Figura 5.2. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions de l’àmbit Ajuntament de Castell-Platja d’Aro

Consum per fonts d’energia (MWh) Emissions generades a l’àmbit Ajuntament (tn CO2)

67%4%2%

25%

2%

2005

Electricitat Gasoil C Gas NaturalGLP Biomassa Energia solar tèrmicaEnergia geotèrmica Gasoil Gasolina

69%

3%6%0%

22%0%

2012

19%

63%

14%4%

2005

Equipaments Enllumenat públic

Flota municipal Transport públic urbà

25%

61%

11%3%

2012

Consum (MWh)

Emissions (tn CO2)

Emissions (tn CO2 per càpita)

2005 2012 2005 2012 2005 2012

Equipaments 1.180,30 2.137,71 483,84 832,96 0,0524 0,0791

Electricitat 820,41 1395,43 394,62 671,07 0,0427 0,0637

Gasoil C 254,25 254,25 67,88 67,88 0,0073 0,0064

Gas Natural 105,63 465,35 21,34 94,00 0,0023 0,0089

GLP - - - - - -

Biomassa - - - - - -

Solar tèrmica - 22,69 - 0,00 - 0,0000

Geotèrmica - - - - - -

Enllumenat públic 3.268,29 4.291,84 1.572,05 2.063,99 0,1702 0,1961

Electricitat 3.268,29 4.291,84 1.572,05 2063,99 0,1702 0,1961

Flota municipal 1.290,73 1.365,96 341,58 364,60 0,0370 0,0346

Gasolina 1.142,53 1.359,60 304,68 363,01 0,0330 0,0345

Gasoil 148,20 6,36 36,90 1,58 0,0040 0,0002

Transport públic urbà 417,54 417,54 111,48 111,48 0,0121 0,0106

Gasoil 417,54 417,54 111,48 111,48 0,0121 0,0106

Gasolina - - - - - -

Total 6.156,85 8.213,06 2.508,95 3.373,03 0,2716 0,3204

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament.

18

5.2.1. Edificis i equipaments o instal·lacions municipals

L’any 2005 hi havia un total de 37 equipaments i instal·lacions de competència municipal al terme de Castell-Platja d’Aro. L’any 2007 van entrar en funcionament la Policia Municipal i el Cementiri, i l’any 2009 el CEIP Fanals (barracons) i el Dipòsit Judicial de Vehicles. D’aquesta manera l’any 2012 es disposava de 41 equipaments.

El consum d’energia ha augmentat un 81 % respecte, mentre que les emissions han augmentat un 72%. En valors absoluts, s’ha incrementat el consum d’electricitat i de gas natural, i ha aparegut consum d’energia solar tèrmica en les instal·lacions de la Policia Municipal i el Camp de Futbol.

També en relació amb les fonts d’energia, l’electricitat és la que genera més emissions atmosfèriques, seguida del gasoil el 2005, però durant el 2012 hi ha un augment del consum de gas natural que col·loca les seves emissions en segon lloc, desplaçant les del gasoil al tercer lloc.

Agrupats per categories, els equipaments educatius són els que més van consumir l’any 2005. En canvi, el 2012 la categoria esports té una major despesa energètica degut en gran part a l’augment del consum en climatització de la instal·lació del sistema de climatització del Palau d’Esports i Congressos, i a l’augment del consum del Camp de Futbol degut segurament a canvis en la utilització de les instal·lacions.

Figura 5.3. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions dels edificis i equipaments/instal·lacions municipals de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro. Emissions generades als edificis públics (tn CO2) Consum per fonts d’energia (equipaments)

22%

2%

26%26%

19%

2%3%

2005

Administració Altres Educació Esports

Sociocultural Sanitat Instal·lació

21%

4%

23%

31%

18%

1%2%

2012

69%

22%

9%

2005

Electricitat Gasoil C Gas NaturalGLP Biomassa Energia solar tèrmicaEnergia geotèrmica

65%12%

22%1%

2012

Electricitat (MWh) Gasoil (MWh)* Gas natural (MWh) Solar tèrmica (MWh) Total (MWh)

2005 2012 2005 2012 2005 2012 2005 2012 2005 2012

Administració 203,68 328,04 - - 43,24 86,96 - 11,71 246,92 426,71

Altres 25,10 63,15 - - - - - - 25,10 63,15

Educació 113,69 234,77 254,25 254,25 7,63 52,04 - - 375,57 541,06

Esports 259,68 435,18 - - 0,19 252,99 - 10,98 259,87 699,15

Sociocultural 172,91 288,86 - - 54,58 73,35 - - 227,49 362,21

Sanitat 15,23 13,25 - - - - - - 15,23 13,25

Instal·lació 30,12 32,19 - - - - - - 30,12 32,19

Total 820,41 1.395,43 254,25 254,25 105,63 465,35 - 22,69 1.180,30 2.137,71

*No es disposa de dades de consum de gasoil, pel que s’han hagut d’estimar. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament.

19

Durant l’elaboració del PAES s’han analitzat de forma detallada els equipaments següents: el Palau d’Esports i Congressos, les oficines de l’Ajuntament, la Policia Municipal, el Centre Cívic Vicenç Bou, el CEIP Els Estanys, les oficines d’Urbanisme, el camp de futbol, les oficines dels Serveis Socials, la llar d’infants i CEIP Vall d’Aro i el magatzem de la Brigada d’Obres. Els resultats de les valoracions energètiques preliminars d’edificis i equipaments/instal·lacions municipals (VEPE) s’adjunten a l’annex II d’aquest document.

Els gràfics següents indiquen el consum de cadascun dels edificis i equipaments/instal·lacions del municipi. L’Escola CEIP Els Estanys, és l’equipament que més energia consumeix el 2005, però durant el 2012 l’equipament que més consumidor passa a ser el Palau d’Esports i Congressos, ja que el 2009 es va instal·lar un nou sistema de climatització amb bombes de calor i UTA, i també una caldera de gas natural per a l’aigua calenta de les dutxes.

Figura 5.4. Consums dels equipaments amb despesa superior a 30 MWh, inferior a 30 MWh i inferior a 3 MWh any (2005 i 2012), respectivament, de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro.

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

2005

2012

2005

2012

2005

2012

2005

2012

2005

2012

2005

2012

2005

2012

2005

2012

2005

2012

2005

2012

2005

2012

2005

2012

2005

2012

Palau d'Esports i

Congressos Platja d'Aro

Escola - CEIP Estanys

Ajuntament Oficines

Llar d'infants i CEIP

Camp de futbol

Centre Cívic Platja d'Aro

Biblioteca, Masia Bas

Casino, Pavelló

Polivalent, Local Social

Policia municipal

Magatzem Brigada d'Obres

Llar d'infants Platja d'Aro

Escoles CEIP Fanals

(Barracons)

Oficina d'urbanisme

MW

h

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

2005

2012

2005

2012

2005

2012

2005

2012

2005

2012

2005

2012

2005

2012

2005

2012

2005

2012

2005

2012

Serveis socials i jutjat

Pou Av. La Llum Dispensari Castell d'Aro

Comunicacions Mas Nou (antenes)

Estació Carrilet Castell d'Aro

Casal Pineda Platja

Arxiu municipal Casa Lila (serveis de joventut)

Ermita avinguda Fanals

Local Social

MW

h

20

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.00020

05

2012

2005

2012

2005

2012

2005

2012

2005

2012

2005

2012

2005

2012

2005

2012

2005

2012

2005

2012

Ajuntament Antic (museu de la nina i Castell)

Aparcament vivendes socials

Bombeig La Gramoia

Comunicacions Cim d'Aro (antenes)

Escola de Vela Platja Pinell

Lavabos públics la Conca

Dispensari Castell d'Aro (ús

de joventut)

Dipòsit judicial de vehicles

Bombeig C/ Bilbao

Cementiri

MW

h

Electricitat Gasoil C Biomassa Gas Natural GLP Energia geotèrmica Energia solar tèrmica

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament.

5.2.2. Enllumenat públic municipal i semàfors

L’any 2005 Castell-Platja d’Aro disposava de 82 quadres d’enllumenat públic. L’any 2012 el nombre de quadres d’enllumenat ha augmentat fins a 100. La gran majoria de les enceses dels quadres es realitzen mitjançant rellotges astronòmics. Un total de 20 quadres disposen de reguladors de flux en capçalera, en 4 quadres disposen a partir de les 23:30h a l’hivern o a les 01:30h a l’estiu s’apaguen la meitat de les lluminàries, i la resta no disposen de cap sistema de regulació de flux. Respecte la tipologia de les làmpades, un 77% són de vapor de sodi a alta pressió. Només resta un 12% de làmpades de vapor de mercuri. L’11% restant són làmpades d’halogenurs metàl·lics, de fluorescència, LED i quars. La reducció del consum a diversos quadres és degut a la substitució d’un total de 2.640 làmpades de Vapor de Mercuri que s’ha dut a terme d’ençà el 2005, a la instal·lació de reguladors de flux en capçalera, i a la instal·lació de 126 punts de llum amb làmpades LED alimentades amb energia solar.

Els augments de consum dels quadres es deuen a la degradació de l’estat de les reactàncies presents a les lluminàries, algunes variacions més importants són degudes a qüestions d’estimacions a la factura elèctrica entre un any i l’altre, i finalment, a l’ampliació de l’enllumenat públic en noves urbanitzacions. Els semàfors que actualment hi ha al municipi es van instal·lar durant el 2013.

21

Taula 5.1. Consum i emissions de l’enllumenat públic i dels semàfors de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro.

Consum d’energia

elèctrica (MWh) Emissions (tn CO2)


2005 2012 2005 2012 2005 2012

Enllumenat públic 3.268,29 4.291,84 1.572,05 2.063,99 0,1702 0,1961

Semàfors - - - - - -

TOTAL 3.268,29 4.291,84 1.572,05 2.063,99 0,1702 0,1961

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament. Figura 5.5. Consums per quadre d’enllumenat, comparativa 2005-2012.

0

50

100

150

200

250

45 8 68 29 31 26 23 27 71 41 50 55 2 9 79 64 57 76 13 28 109 15 115

114 77 63 20 12 69 116 49 65 25 30 42 7 72 47 85 83 38 60 102 6 62 10 43 120 78 81

MW

h

2005 2012

0

5

10

15

20

25

30

35

40

16 82 59 112 32 17 39 67 54 58 53 40 66 110 37 118 44 24 36 22 86 70 80 35 103 11 61 84 74 100 48 113 21 117 56 33 111

106

108 46 18 51 52 119 34 3 1

121 73 4

MW

h

2005 2012


Durant l’elaboració del PAES s’han analitzat de forma detallada els quadres de llum següents: QM002, QM008, QM009, QM013, QM023, QM026, QM027, QM028, QM029, QM031, QM041, QM045, QM050, QM068 i QM079. Els resultats de l’anàlisi dels quadres de llum s’adjunten a l’annex III d’aquest document.

22

5.2.3. Flota municipal

La flota municipal inclou el consum del parc de vehicles propietat de l’ajuntament, el consum del transport associat a la gestió dels residus i el consum associat al transport escolar urbà (dins del municipi). El consum total de combustibles l’any 2005 va ser de 1.484 MWh amb unes emissions associades de 388 tnCO2 i 0,042 tnCO2/càpita. De tota flota municipal, el sector que més ha consumit ha sigut el transport associat a la gestió de residus, però amb una tendència a disminuir el consum i les emissions. Figura 5.6. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions de la flota municipal de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro.

44%

56%

0%

2005

Parc de vehicles ajuntament

Transport associat a la gestió de residus

Transport escolar urbà

34%

66%

0%

2012

Consum (MWh)

Emissions (tn CO2)


2005 2012 2005 2012 2005 2012

Parc de vehicles Ajuntament 467,99 463,20 122,29 123,56 0,0132 0,0117

Gasoil 319,79 456,84 85,38 121,98 0,0092 0,0116

Gasolina 148,20 6,36 36,90 1,58 0,0040 0,0002

Transport associat a gestió de residus 822,74 902,76 219,29 241,04 0,0237 0,0229

Rebuig 535,90 621,42 143,09 165,92 0,0155 0,0158

FORM 96,08 94,24 25,65 25,16 0,0028 0,0024

Envasos 31,47 30,87 8,40 8,24 0,0009 0,0008

Vidre 85,24 83,60 22,76 22,32 0,0025 0,0021

Paper i cartró 74,05 72,63 19,39 19,39 0,0021 0,0018

Transport escolar urbà - - - - - -

TOTAL 1.290,73 1.365,96 341,58 364,60 0,0370 0,0346


23

Parc de vehicles propietat de l’ajuntament L’any 2005 l’ajuntament disposava de 22 vehicles, L’any 2012 el parc de vehicles augmenta fins a 31 vehicles, dels quals només 3 són vehicles a gasolina.

En el parc de vehicles de l’ajuntament, el consum de gasoil ha augmentat en detriment del consum de gasolina, però el total del consum del parc de vehicles ha disminuït un 1% respecte el 2005. Tanmateix, i degut a que les emissions dels vehicles a gasoil són més elevades que les emissions dels vehicles a gasolina, les emissions totals han augmentat un 1% respecte el 2005.

Transport associat a la gestió de residus Pel que fa al transport associat a la gestió de residus, la tendència general ha estat augmentar, tant pel que fa al consum d’energia, com per les emissions, ja que a partir del 2009 amb el canvi de l’empresa concessionària del servei de recollida, es va ampliar algun punt de recollida i també es van augmentar els contenidors de la recollida selectiva.

Transport escolar urbà A Castell-Platja d’Aro no hi ha transport escolar urbà (dins del mateix municipi).

5.2.4. Transport públic urbà

El municipi de Castell-Platja d’Aro disposa de tres tipus de transport col·lectiu (a més de la flota de taxis privada):

- Una línia regular d’autobusos urbans que connecta, Platja d’Aro, Castell d’Aro i S’Agaró.

- Una línia semi-urbana que connecta Sant Feliu, Castell d’Aro i Sant Cristina d’Aro.

- Un conjunt de línies interurbanes que connecten el municipi amb la resta del territori.

El nucli de Platja d’Aro compta amb una estació d’autobusos on tenen parada totes les línies que serveixen al municipi. A banda d’aquest punt, es disposa de diverses parades distribuïdes entre Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró.

Les emissions generades per el transport col·lectiu van ser a l’any 2005 de 111 tnCO2, amb un consum de 418 MWh de gasoil.

24

5.3. Producció local d’energia

5.3.1. Producció local d’energia elèctrica inferior a 20 MW

El municipi de Castell-Platja d’Aro disposa de les següents instal·lacions de generació d'energia elèctrica de potència inferior a 20 MW: Taula 5.2. Producció local d'energia elèctrica a petita escala al municipi de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro.

Ubicació Potència estimada

(kW) Propietat

Generació local

d’electricitat (MWh)

Vector energètic d'entrada

(MWh)

Inclosa a l'ETS11

Forma part de

l'IRE

Any d'instal·lació

Any tanca-ment

Eòlica - - - - - - - - -

Hidroelèctrica - - - - - - - - -

Fotovoltaica12

C/ Xicu Moner

4,4 Privada 4,3 - No Si 2003 -

Av. de les Platges

5 Privada 4,89 - No Si 2006 -

Pavelló esportiu

9,9 Privada 9,68 - No Si 2009 -

Cogeneració - - - - - - - - -

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de producció d'energia local en règim especial de l'ICAEN (facilitades per la Diputació de Girona) i de l'ajuntament. El factor d’emissió per a l’electricitat de 2005; FEENE2005, és de 0,481 tnCO2/MWh. El factor d’emissió per a l’electricitat de 2012; FEE2012, és de 0,4809 tnCO2/MWh.

CTE

AEECOPLECOFEENEAEEPELCTEFEE

22)(

En què FEE, factor d’emissió per a l’electricitat generada localment (tnCO2 / MWh) CTE, consum total d’electricitat al territori del municipi (MWh). Pel 2012 s’ha estimat un consum de 100.905 MWh, a partir de la dada real del consum pel 2005 i de l’increment de població PEL, producció local d’electricitat (MWh), 18,9 MWh AEE, compres d’electricitat verda per part de l’autoritat local (MWh) 0 MWh FEENE, factor d’emissió estatal o europeu per a l’electricitat de l’any de referència (tnCO2/MWh), 0,481 MWh//tnCO2 CO2PLE, emissions de CO2 degudes a la producció local d’electricitat (tnCO2), 0 tnCO2 CO2EEC, emissions de CO2 degudes a la producció d’electricitat verda certificada adquirida per l’autoritat local (tnCO2), 0 tnCO2

5.3.2. Producció local de calefacció/refrigeració

Al municipi de Castell-Platja d’Aro no hi ha producció local de calefacció/refrigeració que es vengui o distribueixi com a matèria primera als usuaris finals dins del mateix terme municipal.

11) Sistema europeu de comerç d'emissions ETS (European Trading Scheme). 12) La producció d'energia solar es calcula a partir de la superfície de captació. Es consideren 2.444 hores anuals de sol (atles solar IDAE), una potència de 0,7 kW/m2 (RITE) i s'estima un rendiment del 40 %.

25

6. Pla d’acció

6.1. Presentació del pla d’acció

El pla d’acció del municipi de Castell-Platja d’Aro consta de 59 accions que suposen una reducció de 26.667,7 tn CO2 per l’any 2020 i equivalen a un 23,3 % de les emissions del 2005.

Les accions es divideixen en quatre línies estratègiques:

1. Augmentar el grau d'estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, edificis residencials i el sector terciari.

2. Disminuir les emissions associades al transport urbà.

3. Incrementar la producció local d'energia al municipi i el consum d'energia renovable.

4. Disminuir les emissions associades al tractament de residus sòlids urbans.

El pla ordena les accions en funció dels sectors i camps d’acció següents:

Taula 6.1. Estructura de les accions en sectors i camps d’acció.

Sector Camp d'acció

1. Edificis, equipaments/instal·lacions

1.1. Edificis i equipaments/instal·lacions municipals 1.2. Edificis i equipaments/instal·lacions del sector terciari (no municipals)1.3. Edificis residencials 1.4. Enllumenat públic municipal

2. Transport 2.1. Flota municipal 2.2. Transport públic 2.3. Transport privat i comercial

3. Producció local d'energia

3.1. Hidroelèctrica 3.2. Eòlica 3.3. Fotovoltaica 3.4. Cogeneració de calor i electricitat

4. Calefacció i refrigeració urbanes 4.1. Cogeneració de calor i electricitat 4.2. Xarxa de calor

5. Planejament i ordenació del territori 5.1. Urbanisme 5.2. Planificació dels transports i la mobilitat 5.3. Normes per a la renovació i expansió urbana

6. Contractació pública de productes iserveis

6.1. Requeriments d'eficiència energètica 6.2. Requeriments d'energies renovables

7. Participació ciutadana

7.1. Serveis d'assessorament 7.2. Ajudes i subvencions 7.3. Sensibilització i creació de xarxes locals 7.4. Formació i educació

8. Altres sectors 8.1. Residus 8.2. Altres

Font: Elaboració pròpia a partir de la Guia: Cómo desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010.

El pla integra les accions que s’han dut a terme durant el període 2005-2013, les quals es detallen a l’apartat 6.3 d’aquest document.

26

6.2. Objectius estratègics i quantitatius

El PAES de Castell-Platja d’Aro té 8 objectius estratègics, i el seu compliment suposarà un estalvi d’emissions de CO2 del 23,3 %.

Reducció de les emissions dels edificis municipals en 1.075 tnCO2, mitjançant un control dels consums i millores de l’eficiència energètica.

Reducció de les emissions dels edificis residencials en 2.974 tnCO2, a través de la millora de l’eficiència energètica i mitjançant diverses campanyes d’informació.

Reducció de les emissions del sector terciari (no municipal) en 1.470 tnCO2, a través de la millora de l’eficiència energètica i mitjançant diverses campanyes d’informació.

Reducció de les emissions de l’enllumenat públic municipal en 1.307 tnCO2, per mitjà de la instal·lació de làmpades més eficients i reductors de flux.

Reducció de les emissions del transport en 11.936 tnCO2, mitjançant el foment de la utilització de vehicles més eficients, promocionant la conducció eficient i la mobilitat a peu o en bicicleta.

Reducció de les emissions degudes al tractament dels residus sòlids urbans en 8.049 tnCO2, a través de la reducció de la generació de residus i la millora de la recollida selectiva.

Producció local de 97MWh d’energia elèctrica a través de sistemes d’energia solar fotovoltaica, i contractació del 30% del consum municipal a comercialitzadores 100% renovables.

Producció local de 54MWh d’energia tèrmica a través d’instal·lacions d’energia solar.

6.3. Accions realitzades (2005-2013)

Durant el període 2005-2013 s’han realitzat i impulsat 14 accions que han contribuït a disminuir les emissions de GEH a l’atmosfera.

Taula 6.2. Accions per línia realitzades en el període 2005-2013

Sec- tor

Camp d'acció

Acció Any

Estalvi Estimat

(tn CO2/any)(metodologia)

1. 1.1. Palau d’esports: substitució enllumenat pista de 1500 W a 400 W 2011 27,14 (a)

1. 1.1. Palau d’Esports: canvi enllumenat eficient a la sala Espai Cercle 2013 0,10 (b)

1. 1.1. Camp de futbol: instal·lació d’enllumenat al passadís de sortida per reduir l’ús dels focus del camp

2012 4,51 (c)

1. 1.1. Camp de futbol: Instal·lació plaques solars tèrmiques als vestuaris nous 2011 2,07 (d)

1. 1.1. Policia Municipal: Instal·lació energia solar tèrmica per a ACS 2006 5,26 (e)

1. 1.4. Millores en l’enllumenat públic : reductors de flux, punts de llum fotovoltaics 2009 169,26 (f)

3 3.3. Producció local d’energia fotovoltaica 2006-2009

2,30 (g)

3 3.3. Bonificació en la llicència d’obres per a una instal·lació solar fotovoltaica o tèrmica (no obligatòria)

2013 -

3 3.4. Bonificació en l’impost d’activitats econòmiques per empreses que utitlitzin o produeixin energia a partir d’instal·lacions per aprofitar energies renovables o sistemes de cogeneració

2013 -

5. 5.2. Estudi d’avaluació de la mobilitat generada (EAMG) 2012 443,87 (h)

7 7.2. Redistribuir l’impost de vehicles per afavorir la compra de vehicles de mínima emissió de CO2

2013 2.690,40 (i)

27

Sec- tor

Camp d'acció

Acció Any

Estalvi Estimat

(tn CO2/any)(metodologia)

7. 7.3. Campanya per compartir cotxe (Car-pooling) 2012 1.345,20 (j)

7. 7.3. Celebració de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2012 224,20 (k)

8 8.1. Millora recollida selectiva dels residus sòlids urbans i bonificació taxa recollida residus per l’entrada de residus a la deixalleria i pel compostatge casolà

2011 3.975,39 (l)

TOTAL (2005-2013) 8.889,72

a) ( Potència instal·lada focus 1500W [108kW] – Potència instal·lada focus 400W [28,8 kW] ) / 1.000 kW/MW x Hores

anuals de funcionament [1.900 h] x Coeficient de simultaneïtat [0,375] x Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005 [0,481 tnCO2/MWh]= 27,14 tnCO2/any.

b) ( Potència instal·lada T8 [1,42kW] – Potència instal·lada LED+T5 [0,456kW+0,7kW] ) / 1.000 kW/MW x Hores anuals de funcionament [800 h] x Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005 [0,481 tnCO2 /MWh] = 0,10 tnCO2/any.

c) ( Potència instal·lada focus camp de futbol [40kW] – Potència instal·lada focus passadís sortida [0,9 kW] ) / 1.000 MWk/W x Hores anuals de funcionament [240 h] x Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005 [0,481 tnCO2/MWh] = 4,51 tnCO2/any.

d) Superfície de captació [15m²] x Potència per superfície de captació segons RITE [0,7kW/m²] x Hores anuals de sol a Girona segons l’Atlas Solar de l’IDAE [2.444 h] x Rendiment estimat d’una instal·lació solar tèrmica [40%] x Factor d’emissió del gas natural [0,202 tnCO2/MWh] = 2,07 tnCO2/any.

e) Superfície de captació [16m²] x Potència per superfície de captació segons RITE [0,7kW/m²] x Hores anuals de sol a Girona segons l’Atlas Solar de l’IDAE [2.444 h] x Rendiment estimat d’una instal·lació solar tèrmica [40%] x Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005 [0,481 tnCO2 /MWh] = 5,26 tnCO2/any.

f) Emissions quadres enllumenat públic 2005 [816,93 tnCO2/any] – Emissions quadres enllumenat públic 2012 [647,55 tnCO2/any] = 169,26 tnCO2/any.

g) Consum elèctric del municipi l’any 2005 [88.559,50 MWh] x ( Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005 [0,481 tnCO2 /MWh] - Factor d’emissió d’electricitat recalculat afegint una producció local d'energia elèctrica de 4,89 MWh i 9,68 MWh [0,48093 tnCO2/MWh] ) = 2,30 tnCO2/any.

h) 1% respecte el consum del sector transport. Font: Metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques Gironines.

i) Es preveu que abans del 2020 un 30% dels vehicles del parc mòbil es renovaran, i que degut als incentius oferts, les millores tecnològiques, el preu dels combustibles i les campanyes informatives, aquests vehicles emetran almenys un 20% menys que els del parc actual. Això representa el 6% de les emissions actuals del transport privat i comercial.

j) 3% respecte el consum del sector transport. Font: Metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques Gironines.

k) 0,5% respecte el consum del sector transport. Font: Metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques Gironines.

l) Emissions generades pel tractament de RSU l’any 2005 [16.772 tnCO2] – Emissions generades pel tractament de RSU l’any 2011 [12.796 tnCO2] = 3.975,39 tnCO2/any.

Font: Elaboració pròpia a partir de la informació facilitada per l’ajuntament.

28

6.4. Accions planificades (2014-2020)

A partir de l’anàlisi de l’inventari d’emissions dels diversos sectors, l’anàlisi dels equipaments i de l’enllumenat i de la participació ciutadana, pel període 2014-2020 es planifiquen 45 accions que reduiran l’emissió de GEH a l’atmosfera en un 15,5 % i que, sumades a les anteriors, permetran assolir per l’any 2020 una reducció del 23,3 %.

Línia estratègica

Augmentar el grau d'estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, els edificis residencials i el sector terciari

Objectiu Millorar la gestió energètica municipal dels edificis públics o equipaments/instal·lacions

Descripció L’Institut Català d’Energia (ICAEN), ofereix als Ajuntaments un programa informàtic, anomenat WinCEM (Programa de Comptabilitat Energètica Municipal) per tal de facilitar la comptabilitat energètica municipal. Aquest programa permet informatitzar les dades de l’inventari, analitzar les evolucions del consum, comparar i detectar irregularitats energètiques dels diferents centres de consum.

Aquest programari està orientat als ajuntaments (petits i grans), a les entitats energètiques supramunicipals, als departaments públics i també a empreses (o usuaris) privades interessades en la gestió energètica. Aquest programa suposa una traducció directa al formulari de la UE que l’Ajuntament ha d’entregar cada 2 anys un cop signat el Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses contra el Canvi Climàtic.

En concret, al municipi de Castell-Platja d’Aro, cal inventariar els consums energètics per fonts (combustibles líquids, gasos liquats del petroli, gas natural, electricitat i producció local d’energia), instal·lant nous comptadors allà on convingui (cal tenir en compte que en les accions dels edificis municipals, de l'acció 1.1.05. a l'acció 1.1.13., ja s'ha inclòs la instal·lació de comptadors addicionals):

- Transport púlic - Flota de vehicles municials - Serveis exteralitzats - EDAR - ETAP

- Bombament - Enllumenat públic per sectors - Semàfors

- Equipaments, edificis i instal·lacions - Producció local d'energies renovables

En un altre ordre de consideracions, també és necessari un inventari i avaluació dels punts de llum de l’enllumenat municipal i disposar dels m2 de carrer il·luminat per tal de calcular les eficiències energètiques.

El software WinCEM és gratuït. El processament de les dades serà responsabilitat de l'empresa que realitzi el manteniment de les instal·lacions municipals.

Cost acció 20.000,00 €

Cost abatiment

Amortització

Consum actual 4.448,58 MWh/any

Estalvi consum 44,49 MWh/any

Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Mitjana

Calendari

2014-2015

Responsable

Àrea de règim interior i recursos humans; Àrea de serveis i sostenibilitat; Àrea d'obres, urbanisme i medi nat

Indicadors seguiment

Consum total d’energia dels edificis públics; Percentatge d’equipaments amb monitoratge

Metodologia per estimar l'estalvi d'emissions de CO2

1 % respecte al consum en equipaments

FONT: Metodologia per a la redacció dels PAES a les Comarques Gironines

Cost Consum

Producció local d'energia

S: Edificis, equipaments/instal·lacions

A: Edificis municipals i equipaments

tn CO /any2

2 20,56 Estalvi de les emissions CO

1.1.01. Monitoritzar i analitzar el consum dels edificis

29

Línia estratègica



Descripció La creació de la figura d’un responsable energètic en els equipaments respon a la necessitat de dur un major control dels consums energètics amb l’objectiu de fer més eficients en matèria energètica els diferents equipaments municipals.

Els responsables energètics seran els encarregats de controlar el funcionament dels equips consumidors d’acord amb les necessitats reals fruit de la seva utilització i aplicar accions d’estalvi i reducció de consums on consideri que es pot actuar.

Per al desenvolupament efectiu de la seva tasca, tot responsable energètic d’un equipament hauria de realitzar la formació necessària en matèria d’estalvi i eficiència energètica. Les funcions del responsable energètic seran, entre d’altres:

- Conèixer i transmetre les dades de consums energètics. - Analitzar de les dades de consums i de les instal·lacions existents a l’edifici. - Controlar comptadors i identificar punts per a la instal·lar-ne de nous. - Proposar i impulsar accions pràctiques d’estalvi i eficiència energètica. - Proposar la introducció de sistemes d’energia renovables.

- Estudiar la centralització de la climatització en els equipaments municipals.

Cost acció

Cost abatiment

Amortització



Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Alta

Calendari

2014-2015

Responsable

Àrea de serveis i sostenibilitat; Àrea d'obres, urbanisme i medi natural


Consum total d’energia a l’àmbit ajuntament; Persones amb responsabilitats en gestió energètica


4 % respecte al consum de l’àmbit Ajuntament


Cost Consum




tn CO /any2


1.1.02. Designar responsables energètics en els equipaments municipals

30

Línia estratègica


Objectiu Promocionar l'ús de l'etiqueta de qualificació energètica dels edificis

Descripció D’acord amb el Reial Decret 235/2013, de 5 d’abril, per el que s’aprova el procediment bàsic per a la certificació de l’eficiència energètica dels edificis, els edificis de més de 250m² ocupats per una autoritat pública i que estiguin freqüentats habitualment pel públic hauran d’obtenir i exhibir l’etiqueta d’eficiència energètica d’edificis existents amb els següents terminis:

- fins el 1 de juny de 2013: superfície útil total > 500 m² - fins el 9 de juliol de 2015: superfície > 20 m² - fins el 31 de desembre de 2015: superfície > 250 m² i estigui llogat

L’Ajuntament de Castell-Platja d'Aro es proposa com a objectiu certificar la totalitat dels edificis municipals, començant per aquells edificis més nous i amb major superfície útil, fer-ne el seguiment i difondre als usuaris el certificat energètic.

El cost de la certificació es preveu de 250 €/edifici i hi hauria uns 37 equipaments a certificar.


Cost abatiment

Amortització



Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Mitjana

Calendari

2014-2015

Responsable



Consum total d’energia dels edificis públics


0,5 % respecte al consum dels equipaments


Cost Consum




tn CO /any2


1.1.03. Obtenir el certificat energètic dels edificis existents i de nova construcció

31

Línia estratègica



Descripció Amb l’objectiu que els treballadors municipals tinguin formació específica sobre sostenibilitat i millora de l’eficiència energètica es proposa que cada any hi hagi una partida de formació destinada a aquests temes.

L’Institut Català d’Energia té a la seva pàgina web una agenda d’activitats on informa de diversos cursos, jornades o seminaris que es fan en relació a l’energia arreu de Catalunya.

També es poden consultar els cursos organitzats per la Diputació de Girona, el CILMA, el Consell Comarcal del Baix Empordà, el col·legi d’enginyers, el col·legi d’arquitectes…

Els tècnics que podrien assistir a aquests cursos són: arquitecte municipal, aparellador municipal, enginyer municipal, responsables de manteniment d’equipaments, etc.


Cost abatiment

Amortització



Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Mitjana

Calendari

2014-2015

Responsable

Àrea de règim interior i recursos humans; Àrea d'economia i hisenda; Àrea d'obres, urbanisme i medi natura


Consum total d’energia a l’àmbit ajuntament


1 % respecte al consum en equipaments i enllumenat


Cost Consum




tn CO /any2


1.1.04. Formar els serveis tècnics municipals en temes de sostenibilitat energètica

32

Línia estratègica



Descripció A continuació s’enumeren les diferents accions d’estalvi i eficiència energètica per al Palau d’Esports i Congressos:

ACS i climatització: - Instal·lar un sistema d’energia solar tèrmica per l’obtenció d’aigua calenta sanitària (ACS) per a les dutxes.

- Implantar un sistema de gestió de l'energia i instal·lar comptadors addicionals. - Instal·lar un control centralitzat de la climatització i l’enllumenat interior per tal de fer-ne un seguiment acurat. - Segellar les portes i finestres amb cinta, ja que durant la visita es van detectar infiltracions d’aire, i també es recomana instal·lar algun sistema, tipus lames exteriors, per evitar la radiació solar en els despatxos dels laterals, ja que quan hi incideix el sol hi fa molta calor.

Enllumenat: - Substituir els tubs fluorescents T8 per T5. - Substituir les làmpades halògenes i les d'halogenurs metàl·lics lineals R7s per LED.

- Instal·lar dispositius d’aturada automàtica de l’enllumenat d’interior (detectors de presència) a passadissos, escales, lavabos i magatzems que encara no en disposin.

Altres: - Ampliar la instal·lació de plaques solars fotovoltaïques.

Finalment, com a mesura de sensibilització i donat l'alt nombre d'usuaris de l'edifici, es recomana informar als mateixos de les accions dutes a terme per a reduir les emissions en la pròpia instal·lació, així com dels resultats obtinguts.

Cost acció 247.710,00 €

Cost abatiment

Amortització 8,99 anys

Consum actual 506,14 MWh/any


Tèrmica 20,00 MWh

Elèctrica 178,80 MWh

Prioritat

Mitjana

Calendari

2015-2020

Responsable

Àrea d'esports, infància, joventut i participació ciutadana; Àrea d'obres, urbanisme i medi natural




EE = (Gt x FEG + Ge x FEENE2005)+(Et x FEG + Ee x FEENE2005) En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Gt, generació energia tèrmica plaques solars ACS, 20 MWh Ge, generació energia elèctrica fotovoltaica, 179 MWh Et, estalvi gas natural, 56 MWh Ee, estalvi electricitat, 117 MWh FEG, Factor d’emissió del gas natural FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional,

Cost Consum




tn CO /any2


1.1.05. Accions per a la millora de l’eficiència energètica del Palau d'Esports i Congressos

33

Línia estratègica



Descripció A continuació s’enumeren les diferents accions d’estalvi i eficiència energètica per a l’edifici destinat a oficines de l’Ajuntament:

ACS i climatització: - Eliminar radiadors elèctrics. - Instal·lar vàlvules termostàtiques als radiadors de ferro. - Implantar un sistema de gestió de l’energia i instal·lar comptadors addicionals. - Instal lar un control centralitzat de la climatització i l’enllumenat interior per tal de fer-ne un seguiment acurat. - Sustituir els tancaments actuals per tancaments amb cambra d'aire i trencament de pont tèrmic.

Enllumenat: - Substituir l'enllumenat de la sala de plens per un altre de més eficient.

- Instal·lar un sensor fotoelèctric per a encendre només l’enllumenat de l’oficina de turisme quan no hi hagi prou llum natural.


Cost abatiment




Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Alta

Calendari

2014-2015

Responsable

Àrea d'obres, urbanisme i medi natural




EE = (Et x FEG + Ee x FEENE2005) En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Et, estalvi gas natural, 50 MWh Ee, estalvi electricitat, 54 MWh FEG, Factor d’emissió del gas natural FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005

Cost Consum




tn CO /any2


1.1.06. Accions per a la millora de l’eficiència energètica de l'edifici Ajuntament (oficines)

34

Línia estratègica



Descripció A continuació s’enumeren les diferents accions d’estalvi i eficiència energètica per a l’edifici Policia Municipal:

ACS i climatització: - Aïllar les canonades d'aigua exterior del sistema de plaques solars. - Implantar un sistema de gestió de l’energia i instal·lar comptadors addicionals. - Instal·lar un control centralitzat de la climatització i l’enllumenat interior per tal de fer-ne un seguiment acurat.

Enllumenat: - Instal·lar polsadors temporitzadors o detectors de moviment en lavabos, vestidors i zones de pas. - Substituir l'enllumenat exterior de 400W per làmpades LED de 90W.


Cost abatiment




Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Alta

Calendari

2014-2015

Responsable

Àrea de seguretat ciutadana; Àrea d'obres, urbanisme i medi natural




EE = ( Ee x FEENE2005) En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Ee, estalvi electricitat, 41 MWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005

Cost Consum




tn CO /any2


1.1.07. Accions per a la millora de l’eficiència energètica de l'edifici Policia Municipal

35

Línia estratègica



Descripció A continuació s’enumeren les diferents accions d’estalvi i eficiència energètica per a l’edifici Centre Cívic Vicenç Bou:

ACS i climatització: - Instal·lar a la façana sud algun element de protecció solar exterior (tendal) per evitar l'efecte hivernacle. - Sectoritzar la climatització en dues zones, la sud i la nord. - Arreglar les finestres que no tanquen bé. - Implantar un sistema de gestió de l’energia i instal·lar comptadors addicionals. - Instal·lar un control centralitzat de la climatització i l’enllumenat interior per tal de fer-ne un seguiment acurat .

Enllumenat: - Substituir els 2 focus halògens de l'escala amb làmpades LED. - Substituir els tubs fluorescents T8 per T5. - Instal·lar polsadors temporitzadors o detectors de moviment als lavabos i passadissos.


Cost abatiment




Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Alta

Calendari

2014-2015

Responsable

Àrea de cultura, patrimoni artístic, ensenyament i noves tecnologies; Àrea d'obres, urbanisme i medi natural




EE = ( Ee x FEENE2005) En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Ee, estalvi electricitat, 62 MWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005

Cost Consum




tn CO /any2


1.1.08. Accions per a la millora de l’eficiència energètica de l'edifici Centre Cívic Vicenç Bou

36

Línia estratègica



Descripció A continuació s’enumeren les diferents accions d’estalvi i eficiència energètica per a l’edifici CEIP Els Estanys:

ACS i climatització: - Instal·lar vàlvules termostàtiques als radiadors. - Implantar un sistema de gestió de l’energia i instal·lar comptadors addicionals. - Instal·lar un control centralitzat de la climatització i l’enllumenat interior per tal de fer-ne un seguiment acurat.

Enllumenat: - Substituir els tubs fluorescents T8 per T5. - Substituir de les làmpades de VM del gimnàs per làmpades VSAP. - Instal·lar polsadors temporitzadors o detectors de moviment als magatzems, lavabos i passadissos.



Cost abatiment




Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Alta

Calendari

2014-2015

Responsable





EE = (Et x FEG + Ee x FEENE2005) En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Et, estalvi gasoil, 62 MWh Ee, estalvi electricitat, 44 MWh FEG, Factor d’emissió del gasoil FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005

Cost Consum




tn CO /any2


1.1.09. Accions per a la millora de l’eficiència energètica de l'edifici CEIP Els Estanys

37

Línia estratègica



Descripció A continuació s’enumeren les diferents accions d’estalvi i eficiència energètica per al Camp de Futbol de Castell d’Aro:

ACS i climatització: - Instal·lar un sistema d’energia solar tèrmica per l’obtenció d’aigua calenta sanitària (ACS) als vestidors nous. - Arreglar la instal·lació d'energia solar tèrmica dels vestidors vells. - Instal·lar finestres de doble vidre amb trencament de pont tèrmic.

Enllumenat: - Substituir els tubs fluorescents T8 per T5. - Substituir de làmpades incandescents per làmpades de baix consum. - Instal·lar detectors de presència als vestidors.

Finalment, com a mesura de sensibilització i donat l'alt nombre d'usuaris, es recomana informar als mateixos de les accions dutes a terme per a reduir les emissions en les pròpies instal·lacions, així com dels resultats obtinguts.


Cost abatiment




Tèrmica 32,94 MWh

Elèctrica

Prioritat

Alta

Calendari

2014-2015

Responsable

Àrea d'esports, infància, joventut i participació ciutadana; Àrea d'obres, urbanisme i medi natural




EE = (Et x FEG + Ee x FEENE2005) En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Et, estalvi gas natural, 38 MWh Ee, estalvi electricitat, 3 MWh FEG, Factor d’emissió del gas natural FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005

Cost Consum




tn CO /any2


1.1.10. Accions per a la millora de l’eficiència energètica del Camp de Futbol de Castell d'Aro

38

Línia estratègica



Descripció A continuació s’enumeren les diferents accions d’estalvi i eficiència energètica per a l’edifici Serveis Socials:

ACS i climatització: - Instal·lar finestres de doble vidre amb trencament de pont tèrmic. - Implantar un sistema de gestió de l’energia i instal·lar comptadors addicionals. - Instal·lar un control centralitzat de la climatització i l’enllumenat interior per tal de fer-ne un seguiment acurat.

Enllumenat: - Substituir els tubs fluorescents T8 per T5. - Substituir les làmpades halògenes de 50W per LEDs o halògenes de 25W. - Instal·lar polsadors temporitzats en lavabos i passadís.


Cost abatiment




Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Alta

Calendari

2014-2015

Responsable

Àrea de benestar social; Àrea d'obres, urbanisme i medi natural




EE = ( Ee x FEENE2005) En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Ee, estalvi electricitat, 16,3MWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005

Cost Consum




tn CO /any2


1.1.11. Accions per a la millora de l’eficiència energètica de l'edifici Serveis Socials

39

Línia estratègica



Descripció A continuació s’enumeren les diferents accions d’estalvi i eficiència energètica per a la Llar d’Infants i CEIP Vall d’Aro:

ACS i climatització: - Instal·lar vàlvules termostàtiques en radiadors. - Instal·lar finestres de doble vidre amb trencament de pont tèrmic. - Implantar d’un sistema de gestió de l’energia i instal·lar comptadors addicionals. - Instal·lar un control centralitzat de la climatització i l’enllumenat interior per tal de fer-ne un seguiment acurat.

Enllumenat: - Substituir els tubs fluorescents T8 per T5. - Instal·lar polsadors temporitzats en lavabos i passadissos. - Instal·lar una cèl·lula fotoelèctrica al passadís amb lluernari entre edifici antic i l'ampliació; sectoritzar el tub fluorescent de la punta on no hi ha lluernari i queda una zona més fosca, i instal·lar-hi un detector de presència.



Cost abatiment




Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Alta

Calendari

2014-2015

Responsable





EE = (Et x FEG + Ee x FEENE2005) En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Et, estalvi gasoil, 31 MWh Ee, estalvi electricitat, 26 MWh FEG, Factor d’emissió del gasoil FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005

Cost Consum




tn CO /any2


1.1.12. Accions per a la millora de l’eficiència energètica de la Llar d'Infants i CEIP Vall d'Aro

40

Línia estratègica



Descripció A continuació s’enumeren les diferents accions d’estalvi i eficiència energètica per a l’edifici Magatzem Brigada:

Enllumenat: - Instal·lar lluernaris als tallers. - Substituir els tubs fluorescents T8 per T5. Altres: - Instal·lar de plaques solars fotovoltaiques per a la generació d’electricitat (sobre coberta). - Implantar d’un sistema de gestió de l’energia i instal·lar comptadors addicionals. - Instal·lar un control centralitzat del consum elèctric per tal de fer-ne un seguiment acurat. - Reduir la pressió de la línia d'aire comprimit de 10 a 8 bars, revisar les fuites i instal·lar una purga automàtica.


Cost abatiment




Tèrmica


Prioritat

Alta

Calendari

2014-2015

Responsable





EE = Ee * FEENE2005 En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Ee, estalvi electricitat, 23 MWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005

Cost Consum




tn CO /any2


1.1.13. Accions per a la millora de l’eficiència energètica de l'edifici Magatzem Brigada

41

Línia estratègica


Objectiu Millorar l'eficiència energètica dels edificis fent-ne una diagnosi

Descripció Amb aquesta acció es pretén establir un programa d’auditories energètiques aprofitant les línies de subvencions anuals de l'ICAEN, organisme des del qual es subvenciona fins a un màxim del 75% del seu cost. Es prioritzarà la realització d’auditories d’aquells equipaments municipals que tenen majors consums energètics i que no disposen de cap auditoria realitzada.

L’objectiu és analitzar els consums energètics existents en els equips consumidors i així disminuir els consums energètics dels equipaments per tal de determinar noves mesures de reducció de consum específiques.

Es proposa la realització d’auditories energètiques en el període del PAES als equipaments: magatzem municipal, oficines d’urbanisme, casa Lila, ajuntament, policia, serveis socials i jutjat, arxiu municipal, pavelló d’esports i congressos, sala polivalent de Castell d’Aro, biblioteca Mercè Rodoreda, centre cívic Vicenç Bou, centre cívic Cala Rafaela.

Es proposa realitzar un check-list de les accions definides en les auditories realitzades de manera que es porti un control de les accions executades per l'Ajuntament i quines queden pendents d’execució.

D'altra banda també caldrà estudiar la possibilitat de centralitzar la climatització en els equipaments municipals.

Cost acció 125.000,00 €

Cost abatiment

Amortització



Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Mitjana

Calendari

2015-2020

Responsable





1 % respecte al consum dels equipaments


Cost Consum




tn CO /any2


1.1.14. Realitzar auditories energètiques en equipaments municipals

42

Línia estratègica


Objectiu Educar en l'estalvi i l'eficiència energètica

Descripció Es proposa l’elaboració d’un manual de bones pràctiques en el qual es destaqui la importància d’aquells hàbits i comportaments que permetin un estalvi energètic en els diferents equipaments, on s’expliquin mesures com la utilització de l’enllumenat únicament quan sigui necessari i la correcta regulació de la temperatura interior, atès que variant un únic grau es pot obtenir un estalvi important. El manual també ha de contenir les directrius pel control i regulació del funcionament dels equips informàtics, així com dels dispositius d’aturada automàtica o de pas a inactivitat dels equips. Cal tenir en compte que realitzant accions senzilles es pot assolir fins un 10% d’estalvi dels consums energètics d’un edifici.

Per altra banda, les bones pràctiques també han d’incorporar altres aspectes: els criteris generals en la compra de material, estratègies per minimitzar el consum de recursos (aigua, paper, …) així com les bones pràctiques a dur a terme en els equipaments municipals. En aquest sentit el manual ha de ser amè, gràfic i entenedor, de manera que pugui ser fàcilment consultable per tots els treballadors.

No obstant això per una correcta implantació el manual ha de portar associat una sessió de formació a la plantilla a la que va destinada en la qual es presentin els principals continguts i utilitats del manual.

També es recomana la col·locació de cartells a les dependències municipals on s’expliquin les bones pràctiques energètiques.

Els responsables energètics dels equipaments hauran de disposar d’un exemplar del manual i conèixer el seu contingut.

Per tal de garantir l’èxit en el seguiment del manual és recomanable que els responsables intervinguin en el procés d’elaboració i ajustar-lo als requeriments reals dels equipaments del municipi.


Cost abatiment

Amortització



Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Alta

Calendari

2014-2015

Responsable

Àrea de règim interior i recursos humans; Àrea de serveis i sostenibilitat






Cost Consum




tn CO /any2


1.1.15. Impulsar una campanya de bones pràctiques en els edificis públics d'ús intensiu

43

Línia estratègica



Descripció Amb l’objectiu d’implicar els treballadors/res de l'Ajuntament, es fa necessària la realització d’una campanya de sensibilització a través de la difusió periòdica dels resultats dels consums energètics dels diferents equipaments i la seva evolució en el temps.

Aquesta acció es planteja de forma mensual mitjançant la intranet, a través de missatges que siguin impactants i gràfics de manera que els treballadors es sensibilitzin i agafin uns bons hàbits ambientals durant la seva jornada laboral.

Per altra banda, aquesta acció es pot acompanyar de cartells informatius i recordatoris per l’apagada d’enllumenat, d'equips informàtics o de calefacció.

Cost acció

Cost abatiment

Amortització

Consum actual

Estalvi consum

Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Mitjana

Calendari

2014-2015

Responsable





Cost Consum




tn CO /any2

2Estalvi de les emissions CO

1.1.16. Sensibilitzar els treballadors municipals mitjançant informació referent als consums energètics

44

Línia estratègica


Objectiu Promoure l'eficiència energètica i ambientalitzar el sector terciari

Descripció Durant els últims anys el consum d’energia derivat del sector serveis s’ha anat incrementant. Per tal d’incidir en aquest punt es proposa la realització d’una campanya a través de la qual els comerços es comprometin a no incrementar els seus consums energètics i, per tant, a estabilitzar les seves emissions derivades.

En la campanya caldria fomentar la participació de diferents establiments els quals a través d’unes fitxes poguessin notificar la superfície del local, usuaris i el consum anual d’energia elèctrica, gas natural i altres combustibles (si s’escau). Amb l’adhesió a la campanya, l’establiment es compromet a no incrementar els consums energètics per l’any següent. La campanya podria culminar amb la creació d’un segell de responsabilitat ambiental o en el seu cas fomentar des de l'Ajuntament l’adhesió a la Xarxa de Comerços Respectuosos amb el Medi Ambient, que és l’òrgan que aglutina totes les experiències de xarxa de comerços i de comerç verd a nivell de Catalunya. A la vegada la Xarxa disposa d’una base de dades amb els proveïdors dels diferents productes (bosses compostables, bosses de paper, safates de cartró, envasos retornables, agricultura ecològica, papereria de línia ecològica, bricolatge de línia ecològica etc.) i, s’estableixen relacions directes amb aquests proveïdors per tal que s’incorporin a la Xarxa catalana i ampliïn la seva oferta a totes les Xarxes constituïdes.

Es poden fer campanyes similars, però és important que aquestes incorporin un retorn per part dels establiments, amb l’objectiu de fer-los participar.


Cost abatiment

Amortització



Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Alta

Calendari

2014-2015

Responsable

Àrea de serveis i sostenibilitat


Consum total d’energia del sector serveis


1 % respecte al consum del sector serveis


Cost Consum



A: Edificis i equipaments/instal·lacions del sector terciari (no municipals)

tn CO /any2


1.2.01. Promoure la creació d'una xarxa de comerços/establiments respectuosos amb el medi ambient

45

Línia estratègica


Objectiu Millorar l'eficiència energètica dels edificis

Descripció Per tal de millorar el comportament energètic de les instal·lacions i edificis privats del sector serveis, s’impulsarà la creació de la figura del gestor energètic en aquestes organitzacions, amb la voluntat de promoure la gestió energètica com una eina d’eficiència i estalvi d’energia en el sector de serveis privats, al igual que s’ha proposat impulsar en els equipaments públics per mitjà de responsables energètics.

D’aquesta manera, el gestor energètic (persona física o ESCO - Energy Service Companies) implantarà un sistema de gestió de l’energia que establirà una estratègia per orientar els recursos tècnics i humans cap a la consecució d’uns objectius preestablerts i l’augment del rendiment energètic de les instal·lacions reduint el consum.

En aquest sentit, s’anomena "Sistema de gestió de l’energia" al mètode de gestió que considera l’energia com un recurs controlable i que, en conseqüència, pot comptabilitzar-lo, analitzar les variacions que experimenta i reduir-ne el consum fins a uns objectius prefixats.

En conseqüència, i en aquesta línia, caldrà la instal·lació de comptadors addicionals, en aquelles instal·lacions que presentin uns majors consums energètics, amb la fi de controlar, amb major detall, la despesa energètica i poder portar una millor gestió i detectar de forma immediata qualsevol irregularitat en els punts de consum.

Es preveu que un 30% de les empreses disposaran d'un gestor energètic i aquesta acció suposarà una reducció mínima del 5% del consum energètic d'aquestes.

Cost acció

Cost abatiment

Amortització



Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Mitjana

Calendari

2015-2020

Responsable



Consum total d’energia del sector serveis; Persones amb responsabilitats en gestió energètica


EE = Est x 5% x 30% En què, Est, emissions sector terciari (no municipal), 27.761,04 tn CO2 5%, reducció mínima prevista 30%, percentatge d'empreses amb gestor energètic

Cost Consum




tn CO /any2


1.2.02. Designar responsables energètics en les empreses de serveis

46

Línia estratègica



Descripció A partir de l'1 de gener de 2011 van deixar de tenir presència en el mercat europeu les bombetes d’incandescència i aquestes hauran de ser substituïdes per bombetes de baix consum que presenten un valor mig d’estalvi energètic de l’ordre del 70-80% respecte les d’incandescència, amb una vida útil fins a 8 o 10 vegades superior, de manera que el seu major cost ràpidament serà amortitzat.

És tasca de l’Ajuntament doncs, informar i conscienciar al sector domèstic i al sector serveis (sobretot al sector hostaleria) d’aquest fet, per tal que la substitució de les bombetes d’incandescència per bombetes de baix consum sigui progressiva i comenci quan més aviat millor.

També cal informar d'altres possibilitats d’estalvi en enllumenat com poden ser: - Instal·lar reguladors d'intensitat lluminosa de tipus electrònic. - Aprofitar al màxim la llum natural, tenint cura de la distribució del mobiliari, per situar punts d’estada, i l’ús de finestres adequades. - Pintar de colors clars els sostres i les parets per aprofitar al màxim la llum natural i reduir el consum de llum artificial. - Apagar els llums cada cop que se surti d’una habitació i evitar tenir els llums encesos inútilment. - Mantenir les bombetes i les pantalles netes per aprofitar millor la llum que aporten. - Per il·luminar un espai, utilitzar una sola làmpada de potència superior que no pas diverses que sumin la seva potència. - Ús de tecnologia LED per a la il·luminació dels rètols.

Aquesta acció preveu una part d’inversió pública corresponent a la difusió i informació (1.000 €). No s'ha tingut en compte la inversió privada, degut a la diversitat de tipologies d'establiments del sector terciari, i que en els casos dels comerços, restaurants, hotels, etc., cadascun pot tenir un perfil de consum totalment diferent.

L'objectiu d'aquesa acció és reduir un 2% el consum elèctric del sector serveis.


Cost abatiment

Amortització



Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Alta

Calendari

2014-2015

Responsable

Àrea de serveis i sostenibilitat; Àrea d'esports, infància, joventut i participació ciutadana


Consum total d’electricitat en edificis del sector terciari


EE = Est x 2% En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Est, emissions del sector terciari, 23.457 tnCO2 2%, percentatge de reducció mínima marcat com a objectiu

Cost Consum




tn CO /any2


1.2.03. Fomentar la renovació de l'enllumenat interior per enllumenat eficient i de baix consum en el sector terciari

47

Línia estratègica



Descripció La normativa de la Unió Europea (Directiva 95/12 de la CE) ha fet que els electrodomèstics comercialitzats a partir del 28 de maig de 1995 hagin de portar l’anomenada «etiqueta d’energia» per la seva venda, basant-se en un sistema de test homologat comparatiu. Aquest etiquetatge permet fer-se una idea bastant aproximada de l’eficiència i la qualitat de l’aparell a comprar i s’aplica obligatòriament a frigorífics, congeladors, combis, rentadores, rentaplats, calderes, sistemes de climatització, etc.

En aquest sentit, des de l'Ajuntament es proposa reforçar la informació i la promoció de l’etiquetatge energètic que es realitza des de la Generalitat com a element decisiu en la compra d’aparells elèctrics.

Així, cal destacar que des de l'ICAEN anualment es duu a terme el programa "Pla Renove" en el qual es subvenciona la substitució d’antics aparells per nous que presentin un etiquetatge major.

Aquesta acció preveu una part d’inversió pública corresponent a la difusió i informació (1.000 €). No s'ha tingut en compte la inversió privada, degut a la diversitat de tipologies d'establiments del sector terciari, i que en els casos dels comerços, restaurants, hotels, etc., cadascun pot tenir un perfil de consum totalment diferent.

L'objectiu d'aquesa acció és reduir un 1% el consum elèctric del sector serveis.


Cost abatiment

Amortització



Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Alta

Calendari

2014-2015

Responsable



Consum total d’electricitat en edificis del sector terciari


EE = Est x 1% En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Est, emissions del sector terciari, 23.457 tnCO2 1%, percentatge de reducció mínima marcat com a objectiu

Cost Consum




tn CO /any2


1.2.04. Fomentar la renovació d'electrodomèstics per adquirir-ne de classe A i/o bitèrmics en el sector terciari

48

Línia estratègica



Descripció Una caldera de més de 10 anys té un consum superior al 20% en comparació de les calderes tradicionals, les calderes de condensació de nova generació redueixen el consum un 30%.

Les actuacions energètiques considerades dins aquesta acció seran aquelles que aconsegueixin una reducció del consum d'energia convencional i d’emissions de CO2, mitjançant la substitució d’una caldera de gasoil o GLP de més de 10 anys, per una caldera de gas natural o GLP de condensació, o una caldera de biomassa.

Per tal d'impulsar aquesta acció de rehabilitació de les instal·lacions tèrmiques dels edificis es realitzaran les següents actuacions : - Cercar i promocionar les línies de suport econòmic que realitzi l’ICAEN. - Reduir l'import de la llicència d'obres per a realitzar instal·lacions d'aquest tipus. - Donar exemple a la ciutadania, substituint la caldera del CEIP Els Estanys per una caldera de biomassa, i del CEIP Vall d'Aro.

El càlcul d'estalvi d'emissions s'ha simplificat estimant que uns 100 habitatges (aproximadament un 2% del consum tèrmic del sector residencial) canviaran d'una caldera de gasoil d'un rendiment del 80% a una caldera de condensació de gas natural d'un rendiment del 110%. Tot i que, si s'instal·len calderes de biomassa, l'estalvi podria ser superior.

Aquesta acció preveu una part d’inversió pública: la difusió i el foment d’aquesta tecnologia als habitatges, incloent informar la població sobre les ajudes que té l’ICAEN per a aquest tipus d’instal·lacions (1.000 €), i una part d’inversió privada: la instal·lació de calderes de biomassa als habitatges, estimant un cost unitari d'uns 3.000 € per habitatge.

Cost acció 601.000,00 €

Cost abatiment

Amortització



Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Alta

Calendari

2014-2015

Responsable

Àrea de serveis i sostenibilitat; Àrea d'economia i hisenda; Àrea d'obres, urbanisme i medi natural


Consum total de combustibles fòssils en edificis residencials


EE = Ct x 2 % x (1 - 80% / 110%) x FEG En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Ct, Consum tèrmic residencial, 28.548,12 MWh/any FEG, Factor d’emissió del gasoil

Cost Consum



A: Edificis residencials

tn CO /any2


1.3.01. Fomentar la renovació de calderes domèstiques

49

Línia estratègica



Descripció A partir de l'1 de gener de 2011 van deixar de tenir presència en el mercat europeu les bombetes d’incandescència i aquestes hauran de ser substituïdes per bombetes de baix consum que presenten un valor mig d’estalvi energètic de l’ordre del 70-80% respecte les d’incandescència, amb una vida útil fins a 8 o 10 vegades superior, de manera que el seu major cost ràpidament serà amortitzat. Per tant, el sector domèstic del municipi veurà com a partir de l’any 2011 i sent efectiu molt abans del 2020 el consum energètic associat a la il·luminació de les llars (aproximadament un 10%) es veu substancialment reduït, de l’ordre d’un 70%.

És tasca de l’Ajuntament doncs, informar i conscienciar al sector domèstic i al sector serveis (sobretot al sector hostaleria) d’aquest fet, per tal que la substitució de les bombetes d’incandescència per bombetes de baix consum sigui progressiva i comenci quan més aviat millor.

També cal informar d'altres possibilitats d’estalvi en enllumenat com poden ser: - Instal·lar reguladors d'intensitat lluminosa de tipus electrònic. - Aprofitar al màxim la llum natural, tenint cura de la distribució del mobiliari, per situar punts d’estada, i l’ús de finestres adequades. - Pintar de colors clars els sostres i les parets per aprofitar al màxim la llum natural i reduir el consum de llum artificial. - Apagar els llums cada cop que se surti d’una habitació i evitar tenir els llums encesos inútilment. - Mantenir les bombetes i les pantalles netes per aprofitar millor la llum que aporten. - Per il·luminar un espai, utilitzar una sola làmpada de potència superior que no pas diverses que sumin la seva potència.

Aquesta acció preveu una part d’inversió pública corresponent a la difusió i informació (1.000 €), i una part d’inversió privada d'uns 3 € per bombeta.


Cost abatiment

Amortització


Estalvi consum 2.499,05 MWh/any

Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Alta

Calendari

2014-2015

Responsable



Consum total d’electricitat en edificis residencials


EE = Ere x 10 % x 70% En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Ere, emissions sector residencial, 17.170,91 MWh/any 10%, percentatge en il·luminació d'un habitatge 70%, percentatge d'estalvi energètic per la substitució d'enllumenat

Cost Consum




tn CO /any2

2 1.201,96 Estalvi de les emissions CO

1.3.02. Fomentar la renovació de l'enllumenat interior per enllumenat eficient i de baix consum en els edificis residencials

50

Línia estratègica



Descripció La normativa de la Unió Europea (Directiva 95/12 de la CE) ha fet que els electrodomèstics comercialitzats a partir del 28 de maig de 1995 hagin de portar l’anomenada «etiqueta d’energia» per la seva venda, basant-se en un sistema de test homologat comparatiu. Aquest etiquetatge permet fer-se una idea bastant aproximada de l’eficiència i la qualitat de l’aparell a comprar i s’aplica obligatòriament a frigorífics, congeladors, combis, rentadores, rentaplats, calderes, sistemes de climatització, etc.

En aquest sentit, des de l'Ajuntament es proposa reforçar la informació i la promoció de l’etiquetatge energètic que es realitza des de la Generalitat com a element decisiu en la compra d’aparells domèstics, tant entre els usuaris com entre els promotors de nous habitatges.

Així, cal destacar que des de l'ICAEN anualment es duu a terme el programa "Pla Renove" en el qual es subvenciona la substitució d’antics aparells per nous que presentin un etiquetatge major.

Per al càlcul de les emissions s’han considerat els consums a una llar tipus (segons el Balanç energètic de Catalunya de l’any 2007, ICAEN), essent el 22% del consum d’energia a les llars el que es destina a aparells electrodomèstics i el 42% a climatització. També s’ha considerat que si una família tipus substituís tots els electrodomèstics per electrodomèstics de la categoria A+ reduiria el seu consum en un 12% (ICAEN).

Aquesta acció preveu una part d’inversió pública corresponent a la difusió i informació (1.000 €), i una part d’inversió privada d'uns 300€ per electrodomèstic.

Cost acció 9.144.400,00 €

Cost abatiment

Amortització



Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Mitjana

Calendari

2014-2015

Responsable

Àrea de serveis i sostenibilitat; Àrea d'esports, infància, joventut i participació ciutadana; Àrea d'obres, urba


Consum total d’electricitat en edificis residencials


EE = Ere x (22% + 42%) x 12% En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Ere, emissions sector residencial, 17.170,91 MWh/any 22%+42%, percentatge en aparells electrodomèstics i climatització d'un habitatge 12%, percentatge d'estalvi energètic per la substitució d'electrodomèstics

Cost Consum




tn CO /any2


1.3.03. Fomentar la renovació d'electrodomèstics per adquirir-ne de classe A i/o bitèrmics en els edificis residencials

51

Línia estratègica


Objectiu Reduir el consum elèctric de l'enllumenat públic i millorar-ne l'eficiència

Descripció La il·luminació nadalenca està regulada per la normativa catalana de prevenció de la contaminació lluminosa. La normativa autoritza un màxim de 168 hores de funcionament d’aquest tipus d’il·luminació entre el penúltim divendres del mes de novembre i el 6 de gener. D’aquesta manera, es pot mantenir la tradició d’il·luminar carrers i façanes, tot i que amb mesura i respecte cap a les persones i el medi ambient, prevenint la contaminació lluminosa i estalviant energia.

En aquest sentit, les instal·lacions d’il·luminació ornamental han d’incloure sistemes de prevenció de la contaminació lluminosa (reguladors horaris, etc.) i sistemes d’eficiència energètica (utilitzar làmpades de molt baix consum, el fil lluminós, les microbombetes, la fibra òptica, etc.). L’Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa recomana utilitzar els elements decoratius no lluminosos perquè donen calidesa a l’ambient i no consumeixen energia.

En un municipi amb vocació turística i comercial com és el cas de Castell-Platja d’Aro, es duen a terme alguns excessos pel què fa a la il·luminació decorativa en època nadalenca. En aquest sentit, el primer pas seria reduir les lluminàries de decoració i el segon millora l’eficiència de la resta.

En aquest sentit, es proposa la substitució de les lluminàries nadalenques convencionals per elements decoratius sense consum energètic o bé per làmpades de baix consum energètic (tipus LED).

Per al càlcul de l'estalvi del consum, s'estima que l'enllumenat de Nadal suposa un 20% del consum de l'enllumenat públic exterior dels mesos de novembre i desembre. Segons dades de l’enginyer municipal, un 15% de les lluminàries nadalenques són d’incandescència i encara s’han de substituir. Finalment es considera que amb la substitució de lluminàries incandescents per lluminàries tipus LED s'estalvia un 70% d'energia.

Altrament, també es considera necessari redactar una Ordenança per a la reducció de la intensitat lumínica en els aparadors comercials, atès que actualment hi ha competència lumínica entre comerços, la qual genera un consum energètic i unes emissions de GEH innecessàries pel bon funcionament del sector.


Cost abatiment




Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Alta

Calendari

2014-2015

Responsable



Consum total d’electricitat en l’enllumenat públic


EE = Cepnd x 20% x 15% x 70% x FEENE2005 En què, EE, Estalvi emissions estimat, tnCO2 Cepnd, Consum enllumenat públic novembre i desembre, 602,45 MWh/any 20%, Percentatge del consum en enllumenant nadalenc 15%, Percentatge de làmpades incandescents en l'enllumenat nadalenc 70%, Percentatge d'estalvi pel canvi d'incandescent a LED FEENE2005, Factor d'emissió d'electricitat nacional 2005

Cost Consum



A: Enllumenat públic municipal

tn CO /any2


1.4.01. Substituir de lluminàries de Nadal per d'altres més eficients

52

Línia estratègica


Objectiu Millorar l'eficiència energètica de l'enllumenat públic fent-ne una diagnosi

Descripció Per auditoria energètica en l'enllumenat públic exterior s'entén l'anàlisi de situació que permet conèixer la forma d'explotació, funcionament i prestacions d'unes instal·lacions d'enllumenat, l'estat dels seus components, els seus consums energètics i els seus corresponents costos d'explotació, amb l'objectiu de: - Millorar l'eficiència i l'estalvi energètic d'aquestes instal·lacions. - Adequar i adaptar aquestes instal·lacions a la normativa vigent. - Limitar la resplendor lluminosa i la seva contaminació lumínica.

Amb aquesta acció es pretén realitzar una auditoria energètica a l'enllumenat públic aprofitant les línies de subvencions anuals de l'ICAEN, organisme des del qual es subvenciona fins a un màxim del 75% del seu cost.


Cost abatiment

Amortització



Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Baixa

Calendari

2015-2020

Responsable







Cost Consum




tn CO /any2


1.4.02. Realitzar una auditoria energètica en l'enllumenat públic

53

Línia estratègica


Objectiu Millorar la gestió energètica municipal de l’enllumenat públic exterior

Descripció Un sistema de control centralitzat (telegestió) de l’enllumenat és un sistema capaç d’adquirir una sèrie de dades referents a l’estat i el funcionament dels elements que formen les instal·lacions d’enllumenat i transmetre-les a un centre de control, on s’analitzen i es gestionen ordres per a millorar la gestió.

Cada quadre d’enllumenat disposa d’un autòmat programable que recull de forma contínua informació del quadre. Aquesta informació és processada per l’autòmat programable i, en cas d’activar-se alguna alarma, s’envia una alerta a un número de telèfon o correu electrònic.

Es proposa instal·lar un sistema de telegestió als 22 quadres que tinguin més consum.

L’estalvi energètic d’aquesta acció s’estima en un 10% del consum d’enllumenat públic.


Cost abatiment




Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Baixa

Calendari

2015-2020

Responsable





EE = (Celect x Prc x FEENE2005) En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Celect, Consum elèctric dels 22 quadres d’enllumenat, 2.174 MWh Prc, Percentatge de reducció de consum, 10% FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005

Cost Consum




tn CO /any2


1.4.03. Instal·lar un sistema de control centralitzat a l'enllumenat públic

54

Línia estratègica



Descripció Els estabilitzadors-reductors de flux són equips incorporats a la capçalera de la línia que permeten regular la tensió de tota la línia de subministrament de les làmpades i evitar sobretensions nocturnes.

Tal i com el seu nom indica, l’equip té dos funcions: estabilitzar i reduir. En primer terme estabilitza la tensió d’alimentació a les làmpades, amb la qual cosa s’aconsegueixen importants estalvis energètics (es calcula que un 10% de sobretensions equival a un 20% de sobre consum), i prolonguen la vida útil i la rendibilitat de les làmpades. En segon terme l’equip té la capacitat d’actuar de forma centralitzada com reductor de la potència consumida per la instal·lació, durant períodes de temps ajustats.

La instal·lació de reguladors de flux permet reduir el flux lluminós un 60% i assolir estalvis energètics del 35-40%.

Es recomana la instal·lació de reductors de flux en tots els quadres del municipi que encara no en disposen, a excepció dels quadres on la potència instal·lada és inferior a 5kW degut a l’elevat període de retorn.

Cost acció 173.000,00 €

Cost abatiment




Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Baixa

Calendari

2015-2020

Responsable





EE = (Celect x Prc x FEENE2005) En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Celect, Consum elèctric dels quadres d’enllumenat, 4.292 MWh Prc, Percentatge de reducció de consum, 21% FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005

Cost Consum




tn CO /any2


1.4.04. Instal·lar reguladors de flux: en capçalera o reactàncies de doble nivell

55

Línia estratègica


Objectiu Valorar la reducció de la potència instal·lada en l'enllumenat exterior

Descripció En aquesta acció es proposa realitzar un estudi de viabilitat de reducció de la potència instal·lada en l’enllumenat exterior.

D’acord amb el Reglament d’eficiència energètica, per a cada tipus de via correspon una classe d’enllumenat diferent.Per tal de determinar si els nivells lumínics de les vies del municipi s’ajusten als valors recomanats pel Reglament, cal realitzar estudi luminotècnic.

Per a les zones que presentin un nivell d’enllumenat excessiu, comparat amb els valors que s’estableixen al Reglament d’eficiència energètica, es recomana reduir la potència de les làmpades instal·lades.

L’estalvi energètic d’aquesta acció s’estima en un 21,4% del consum global de tot l’enllumenat públic del municipi, i s’ha calculat canviant uns 5.420 punts de llum en un total de 94 quadres d’enllumenat.

Un cop realitzat aquest estudi i ja s’hagin realitzats les actuacions referents a les millores en l’enllumenat públic exterior, caldrà revisar si és possible reduir la potència contractada.

En els propers 4 anys es preveu millorar la seguretat, per poder, en els 10 anys posteriors realitzar canvis massius de lluminàries.


Cost abatiment




Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Baixa

Calendari

2015-2020

Responsable





EE = (Celect x Prc x FEENE2005) En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Celect, Consum elèctric dels quadres d’enllumenat, 4.292 MWh Prc, Percentatge de reducció de consum, 21,4% FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005

Cost Consum




tn CO /any2


1.4.05. Realitzar un estudi de viabilitat de reducció de la potència instal·lada en l'enllumenat exterior

56

Línia estratègica



Descripció Procedir a una correcta selecció de les fonts de llum, a fi d’obtenir unes bones condicions de lluminositat amb el menor cost energètic, és la base de disseny d’una xarxa d’enllumenat.

Les làmpades de vapor de sodi d'alta pressió (VSAP) són una de les més utilitzades en enllumenat públic degut al seu alt rendiment. La seva eficiència energètica és elevada, ja que generen gran quantitat de lúmens per watt i tenen una vida útil elevada. Són una bona opció quan la reproducció de colors no sigui un factor important.

En els casos en els que no es considera adequat el color de la llum emesa per les làmpades de VSAP existeixen altres alternatives tecnològiques, també d’eficàcia més elevada que les de vapor de mercuri (VM). Aquestes alternatives són:

- Làmpades de vapor de mercuri amb additiu d’halogenur metàl·lic (HM). - Làmpades LED.

Es proposa la substitució de totes les làmpades de VM instal·lades a Castell-Platja d’Aro per per làmpades HM o LED. La substitució afecta a uns 920 punts de llum d’un total de 43 quadres i representa un 6,5% del consum total d’electricitat en l’enllumenat.

El càlcul d'estalvi energètic i la valoració econòmica s'ha realitzat considerant el canvi cap a HM.


Cost abatiment




Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Baixa

Calendari

2015-2020

Responsable





EE = (Celect x Prc x FEENE2005) En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Celect, Consum elèctric dels quadres d’enllumenat, 4.292 MWh Prc, Percentatge de reducció de consum, 6,5% FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005

Cost Consum




tn CO /any2


1.4.06. Substituir les lluminàries de vapor de mercuri

57

Línia estratègica

Disminuir les emissions associades al transport urbà

Objectiu Millorar l'eficiència energètica de la flota municipal

Descripció Renovació de la flota de vehicles municipals pròpia un cop finalitzat el període de vida útil dels vehicles, per altres vehicles que presentin valors d’emissions per sota els 120 gr CO2/km i prioritzant la compra de vehicles elèctrics o híbrids.

Atès que el període d’actuació del PAES és fins l’any 2020 i tenint en compte el període d’amortització dels vehicles, es considera la renovació de la flota durant aquest període d’almenys 5 vehicles.

Cal tenir en compte que en els casos que es disposi de vehicles que realitzin un baix nombre de quilòmetres anuals, caldria considerar la possibilitat d’utilitzar sistemes tipus car-sharing enlloc d’optar per la renovació del vehicle.

Per un altre costat, la compra de vehicles elèctrics per part del consistori contribueix a fomentar la mobilitat sostenible en la ciutadania donant un model exemplificatiu, per tant, es fa necessari que la política de l’Ajuntament vagi en aquesta línia i prioritzi la compra d’aquest tipus de vehicles.

Per tal que la proposta sigui sostenible, la compra d’aquests vehicles ha d’anar acompanyada de punts de recàrrega a través de fonts renovables amb l’objectiu d’assolir zero emissions. Es podrien adequar punts de recàrrega elèctrica pels vehicles municipals en el magatzem municipal i en els aparcaments del palau d’esports i congressos. Així mateix també es podrien adequar punts de recàrrega elèctrica per a vehicles privats en les 3 estacions de serveis del municipi.

Pel càlcul d’estalvi d’emissions es considera la compra de 5 vehicles elèctrics, com a mínim, fins a l’any 2020. Atès que generalment els vehicles elèctrics i híbrids es troben subvencionats, en el moment de realitzar la compra caldrà veure quines subvencions existeixen en aquest sentit, per part de ICAEN (en el marc de l’Estratègia IVECAT: impuls del vehicle elèctric a Catalunya) i d’altres administracions competents.

Es preveu que aquests vehicles emetran almenys un 20% menys que els del parc actual.

Cost acció 121.000,00 €

Cost abatiment




Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Baixa

Calendari

2015-2020

Responsable



Consum total d'energia del parc de vehicles propietat de l'ajuntament


EE = Ev x 20% En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Ev, Emissions degudes als 5 vehicles, 45,04 tnCO2 20% Reducció mínima d'emissions esperada per als nous vehicles

Cost Consum


S: Transport

A: Flota municipal

tn CO /any2


2.1.01. Renovar cinc vehicles de la flota municipal per adquirir vehicles elèctrics o híbrids

58

Línia estratègica


Objectiu Reduir el consum de combustibles fòssils de la flota municipal

Descripció L’acció proposa que l’Ajuntament estableixi de forma generalitzada l’ús de biodièsel entre tots els vehicles de la flota municipal i de la flota de vehicles externalitzada que estiguin equipats amb motorització dièsel.

El biodièsel és un combustible que s’obté de recursos renovables com olis vegetals (colza i gira-sol), greixos animals, o algues, i que es tracta químicament per tal d’obtenir un combustible semblant al gasoil (dièsel) basat únicament en el petroli.

L’ús del biodièsel no representa únicament una alternativa per als carburants convencionals, ja que la generació de biodièsel a partir d’olis usats esdevé a més una solució per a la reutilització d’aquests olis i greixos, que en cap cas s’aconsella que retornin a la cadena alimentària.

El biodièsel també és presenta con una alternativa agrícola de desenvolupament per ús industrial no alimentari amb l’aprofitament de terres obligades a quedar en guaret per la reforma de la Política Agrària Comunitària (PAC).

Aquestes podrien ser utilitzades pel cultiu de productes agrícoles adients per la producció d’olis vegetals (card, colza, gira-sol, etc.). Aquest vessant ajudaria a mantenir el nivell d’ocupació rural i millorar la capacitat productiva d’aquest sector a nivell nacional.

Segons l’Associació Catalana de Biodièsel el biodièsel té un percentatge del 30% de biocombustible en llur composició. De forma molt simple atès que no es disposa d’informació detallada de les entrades energètiques del cicle de vida d’aquest producte, es pot assumir que l’ús d’aquest combustible redueix, doncs, un 30% de l’emissió de GEH a l’atmosfera en comparació amb l’ús de gasoil convencional.

La generalització del consum d’aquest combustible entre la flota municipal i entre els usuaris i usuàries de transport privat seria una contribució en el sector transport (principal generador dels GEH del municipi) per reduir les emissions associades al consum de CL (gasoil i gasolina).

En aquest sentit, l’Ajuntament ha de promoure la implantació d’estacions de servei que distribueixin el biodièsel dins el municipi per a l’extensió del seu ús també en el transport particular.

Cost acció

Cost abatiment

Amortització


Estalvi consum

Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Mitjana

Calendari

2014-2015

Responsable



Consum total d'energia en forma de combustibles renovables per part de les flotes de l'Administració pública


EE = Et x Prc En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Et, Emissions degudes al transport de la flota municipal i públic, 416,16 tn CO2 Prc, Percentatge de reducció, 30%FONT: Oficina Catalana del Canvi Climàtic

Cost Consum


S: Transport

A: Flota municipal

tn CO /any2


2.1.02. Utilitzar per a la flota municipal biocombustibles obtinguts de forma sostenible

59

Línia estratègica


Objectiu Reduir el consum de combustibles fòssils de la flota municipal

Descripció La mobilitat de persones i de mercaderies està lligada a forts impactes com ara la congestió i les emissions de gasos contaminants. La combustió de la gasolina i del gasoil, combustibles dels que el transport terrestre en depèn gairebé en la totalitat, emet per cada litre que es crema més de 2,4 kg de CO2 a l’atmosfera. Aquesta realitat, també associada als desplaçaments del personal del consistori, genera la necessitat de definir i actuar en estratègies que permetin reduir l’impacte creixent de la mobilitat. Els cursos de conducció sostenible parteixen de la base que la forma de conducció influeix en el consum de combustible dels vehicles i en conseqüència en l’emissió de GEH a l’atmosfera.

Es proposa l’elaboració de cursos de conducció eficient en aquella part de la plantilla que utilitza el vehicle en bona part de la seva jornada laboral: cos de policia i brigada municipal.

Des de l’any 2005 l'Institut Català d'Energia organitza cursos per aprendre a conduir de manera eficient i reduir el consum energètic del vehicle. Els resultats obtinguts mostren un estalvi mitjà del 20% de carburant.

Actualment l’Institut Català d’Energia ofereix cursos de conducció eficient amb la fórmula de co-pagament al 50%, per mitjà de l’empresa ASOCAP, una xarxa d’experts en la formació de conductors. El cost del curs per alumne és de 30€.

Aquesta acció es pot fer extensible a la flota de vehicles de serveis externalitzats (recollida de residus, jardineria, manteniment enllumenat, etc.)


Cost abatiment

Amortització



Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Baixa

Calendari

2015-2020

Responsable



Nombre d’assistents als cursos de conducció eficient


EE = np x 0,34 En què, np, nombre de participants en el curs 0,34 tones de CO2 estalviades per participantFONT: Oficina técnica para la mitigación del cambio climático (Diputación de Almería)

Cost Consum


S: Transport

A: Flota municipal

tn CO /any2


2.1.03. Impulsar la participació de treballadors municipals en cursos de conducció eficient

60

Línia estratègica


Objectiu Reduir el consum de combustibles fòssils del transport privat

Descripció Des de l’Ajuntament es vol continuar treballant en aquesta línea i es preveu l’ampliació de la xarxa de carrils bici existent.

Altrament, també es proposa valorar la possibilitat d’implantar un sistema que fomenti l’ús de la bicicleta pública, en la línia de la Girocleta a Girona però adaptada al municipi.

En la proposta s’han realitzat els càlculs considerant que s’incrementa un 1% la mobilitat amb bicicleta.


Cost abatiment




Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Alta

Calendari

2014-2015

Responsable



Km de carril bici i/o vies per a vianants


EE = Et x Prc En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Et, Emissions degudes al transport urbà privat i comercial, 44.840,11 tn CO2 Prc, Percentatge de reducció, 1%FONT: Percentatge d’estalvi calculat en base a l’objectiu establert. Com a referència, actualment a la ciutat de Barcelona l’1,5% dels desplaçaments es fan en bicicleta

Cost Consum


S: Transport

A: Transport privat i comercial

tn CO /any2


2.3.01. Crear carrils bici en funció de la demanda existent

61

Línia estratègica



Descripció El projecte d’un web per compartir cotxe ha de néixer de la voluntat de l’Ajuntament per fomentar entre la població un ús més racional del cotxe. El servei consisteix en facilitar la trobada de persones que estan interessades a compartir el vehicle privat a l’hora de fer un recorregut en vehicle, disminuint així el consum energètic i les emissions.

El servei podria estar dividit en 3 tipologies de desplaçaments: per anar a treballar, per anar a la universitat i per anar de viatge. A través del servei es poden localitzar persones que estan inscrites per fer un recorregut similar i es pot realitzar el contacte a través del correu electrònic.

En aquest sentit i en el marc del PAES, es proposa iniciar aquest servei i sumar esforços per potenciar la seva existència i el seu ús entre els ciutadans.

Com a exemple es proposa adherir-se a la Xarxa de Ciutats i Entitats que fomenten l’ús del Cotxe Compartit, a través del portal web compartir.org.


Cost abatiment

Amortització



Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Alta

Calendari

2014-2015

Responsable



Nombre d’altes en la borsa de cotxe compartit; Nombre de visites a la web


3 % respecte al consum del sector transport FONT: Metodologia per a la redacció dels PAES a les Comarques Gironines

Cost Consum


S: Transport


tn CO /any2


2.3.02. Crear una borsa local per compartir cotxe

62

Línia estratègica



Descripció Per tal de fomentar la compra de vehicles elèctrics i híbrids entre la ciutadania així com en el propi Ajuntament cal facilitar la instal·lació de punts de subministrament de vehicles elèctrics en diversos punts del municipi.

La seva situació ha de ser principalment en aparcaments, on els vehicles hi puguin estar durant un període de temps llarg, així com en les benzineres existents al municipi. Per altra banda, també cal impulsar que aquestes disposin de bateries elèctriques, per la seva venta, amb l’objectiu que la recarrega no requereixi una pèrdua de temps per part de l’usuari.

Per la instal·lació d’aquests punts de subministrament elèctric en el municipi des de l'IDAE (Instituto para la Diversificacion y Ahorro de la Energía, del Ministeri de Indústria, Turisme i Comerç) s’ha engegat un projecte d’ajudes dins del marc del projecte MOVELE, projecte destinat a demostrar la viabilitat tècnica, econòmica i energètica de la mobilitat elèctrica en els entorns urbans i periurbans.

Per altra banda, per tal que aquests punts siguin sostenibles, caldria disposar d’energies renovables (com plaques fotovoltaiques) associades a ells i permetre la recàrrega dels vehicles amb una energia amb 0 emissions.


Cost abatiment




Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Alta

Calendari

2014-2015

Responsable



Consum total de combustibles fòssils en el transport privat i comercial; Energia utilitzada en els punts de recàrrega de vehicl


EE = 1,2% x 33% x Et En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 1,2%, percentatge de vehicles elèctrics respecte el parc de vehicles 33%, percentatge d'estalvi del consum energètic Et, Emissions degudes al transport urbà privat i comercial, 44.840,11 tn CO2 FONT: Estrategia Integral para el Impulso del Vehículo Eléctrico, Grupo Motor

Cost Consum


S: Transport


tn CO /any2


2.3.03. Instal·lar punts de recàrrega per a vehicles elèctrics

63

Línia estratègica

Incrementar la producció local d'energia al municipi i el consum d'energia renovable

Objectiu Produir energia renovable al municipi

Descripció Per tal d’incrementar la producció d’energies renovables al municipi es proposa aprofitar les cobertes i teulades de titularitat privada per instal·lar plaques fotovoltaiques. L'objectiu de la mesura és que l’ajuntament actuï com a interlocutor entre empreses explotadores d’instal·lacions fotovoltaiques i les indústries del municipi per tal que aquestes instal·lin mòduls fotovoltaics al sostre. És important que l’ajuntament acompanyi el seu paper d’interlocutor amb altres accions més directes que donin contingut i permetin assolir l’objectiu proposat com ara organitzar xerrades i trobades amb el sector, jornades informatives sobre els tràmits necessaris, etc.

D'altra banda es proposa informar a la ciutadania de la producció d’energia de les instal·lacions d’energies renovables ubicades en els diferents equipaments municipals mitjançant l’ús de panells informatius en aquells centres de què en disposin així com mitjançant la pàgina web del consistori, amb l’objectiu de fomentar les energies renovables en el sector domèstic. També caldrà difondre les bonificacions fiscals existents per la instal·lació de sistemes de producció d'energia a través de fonts renovables.

L'objectiu és arribar com a mínim a unes 10 instal·lacions de uns 4,4 kWp, entre els sectors terciari i residencial.

Aquesta acció preveu una part d’inversió pública per la difusió i el foment d’aquesta tecnologia (3.000 €), i una part d’inversió privada per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques, estimant un cost d'uns 4€/kWpic.

Cost acció 179.000,00 €

Cost abatiment -191,59 €/tn CO2 estalviada


Consum actual

Estalvi consum

Tèrmica


Prioritat

Mitjana

Calendari

2015-2020

Responsable

Àrea de serveis i sostenibilitat; Àrea d'economia i hisenda


Energia elèctrica produïda en instal·lacions locals


EE = (Ce2005 x FEENE2005) - (Ce2005 x FEEr) En què, Ce2005, és el consum elèctric del municipi l’any 2005 FEENE2005, factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005 FEEr, factor d’emissió d'electricitat recalculat afegint una producció local d'energia elèctrica de 62,9 MWh , 0,4806 tnCO2/MWh

Cost Consum


S: Producció local d'energia

A: Fotovoltaica

tn CO /any2


3.3.01. Promoure les instal·lacions solars fotovoltaiques

64

Línia estratègica


Objectiu Vetllar pel compliment a les indicacions d'estudis de mobilitat

Descripció El Pla de mobilitat urbana (PMU) ha de ser l’instrument clau de la planificació futura de la mobilitat a Castell-Platja d’Aro, i ha d’establir les accions prioritàries per fomentar una mobilitat sostenible i segura en base les necessitats de desplaçament de la població. Els objectius principals són: 1) potenciar modes de transport sostenibles. 2) promoure modes de desplaçament eficients.

En aquest sentit, cal destacar que es considera oportú que aquest PMU es fixi un objectiu de reducció d’emissions.

Per tal de garantir l’èxit, aquest pla de mobilitat haurà d’anar acompanyat d’una campanya d’informació a la ciutadania per tal d’aconseguir un transport més sostenible i una disminució d’emissions més important.

Cost acció 100.000,00 €

Cost abatiment

Amortització



Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Baixa

Calendari

2015-2020

Responsable



Consum total de combustibles fòssils en el transport privat i comercial


1% respecte al consum del sector transport i un 10% si es du a terme el 100% del PMU FONT: Metodologia per a la redacció dels PAES a les Comarques Gironines

Cost Consum


S: Planejament i ordenació del territori

A: Planificació dels transports i la mobilitat

tn CO /any2


5.2.01. Redactar un PMU (pla de mobilitat urbana) i vetllar pel desenvolupament de les seves indicacions

65

Línia estratègica


Objectiu Millorar l'eficiència energètica dels edificis a través d'instruments de planificació

Descripció L’òrgan de contractació té competències per definir les característiques de la prestació del servei futur objecte del contracte. En aquest sentit, en el moment de redactar el plec de contractació externa, l’Ajuntament ha d’incloure clàusules que assegurin que la realització dels treballs per l’empresa externa es regeixi pels criteris ambientals i de sostenibilitat de l'Ajuntament.

Així, a l’hora de fer contractacions que requereixin l’ús d’una flota de vehicles s’hauria d’exigir com a mínim: 1. garanties en la utilització de biocarburants en proporció fins al 5%, segons el Reial decret 61/2006, de 31 de gener, pel

qual es determinen les especificacions de gasolines, gasoils, fuels, i gasos liquats del petroli i es regula l’ús de determinats biocarburants.

2. obligatorietat de disposar de filtres antipartícules en vehicles dièsel. 3. compliment dels límits d’emissió de contaminants fixats per la norma Euro V.

No obstant, l’aplicació de les clàusules pot ser per diferents àmbits (consums energètics, consum de materials,…). La compra de productes amb ecoetiquetes o certificacions ambientals assegura que els productes siguin menys nocius amb al medi ambient pel que fa al procés de producció i l’ús de matèries primeres. Per tant, també es fa necessari elaborar un manual de compra verda dirigit a tots els responsables de compres de l'ens municipal amb l’objectiu d’integrar els criteris ambientals en les compres. L’objectiu final és arribar a disposar d’un llistat de tots els productes i serveis adquirits i contractats amb les característiques de sostenibilitat a complir, i a la vegada, d’un check-list de criteris a tenir en compte a l’hora de valorar nous productes o serveis que puguin ser sol·licitats pel personal.

L'estalvi d'emissions s'ha calculat sobre la flota de vehicles de la recollida de residus municipals.


Cost abatiment

Amortització



Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Alta

Calendari

2014-2015

Responsable



Consum total d’energia a l’àmbit ajuntament; Nombre de plecs que incloguin criteris de sostenibilitat


5 % respecte al consum dels contractes


Cost Consum


S: Contractació pública de béns i serveis

A: Requeriments d'eficiència energètica

tn CO /any2


6.1.01. Incloure criteris de sostenibilitat en els plecs de condicions per a contractes de l'Ajuntament

66

Línia estratègica

Incrementar la producció local d'energia al municipi i el consum d'energia renovable

Objectiu Fomentar l'ús d'energia verda al municipi

Descripció El marc regulatori que va entrar en vigor el juliol 2009, permet que els clients particulars i les empreses puguin escollir una companyia productora d’electricitat verda, amb la qual cosa el consum elèctric d’energia no incrementa les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

El concepte d’electricitat verda es basa en els anomenats certificats d’origen de l’energia que estan regulats per una directiva europea adaptada per l'Ordre Ministerial 1522/207 de 24 de maig (BOE, 131 de 1 juny 2997). La garantia d’origen assegura que el nombre de quilovats hora d’energia elèctrica de la comercialitzadora es corresponen amb energia elèctrica que ha adquirit de fonts d’energia renovable. L'Organisme responsable de la seva certificació és la Comissió Nacional de l'Energia i la garantia s’emetrà abans del 28 de febrer de l’any posterior a l’emissió del certificat.

En la proposta es considera que almenys un 30% de l'energia elèctrica comprada per part de l'Ajuntament provingui d'energia verda.

Cost acció

Cost abatiment

Amortització


Estalvi consum

Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Alta

Calendari

2014-2015

Responsable



Nombre de subministraments elèctrics 100% renovables


EE = (Ce2005 x FEENE2005) - (Ce2005 x FEEr) En què, Ce2005, és el consum elèctric del municipi l’any 2005 FEENE2005, factor d’emissió d’electricitat nacional, 2005 FEEr, factor d’emissió d'electricitat recalculat considerant que 1.226,61 MWh serà 100% renovable, 0,475 tnCO2/MWh

Cost Consum


S: Contractació pública de béns i serveis

A: Requeriments d'energia renovable

tn CO /any2


6.2.01. Contractar l'electricitat d'equipaments/instal·lacions a comercialitzadores 100 % renovables

67

Línia estratègica



Descripció Es proposa realitzar una campanya d’estalvi i eficiència energètica destinada al sector domèstic, per fomentar bones pràctiques per a l’estalvi energètic i fer difusió de les eines que l’Ajuntament posa a disposició de la població per al foment de l’estalvi energètic i l’ús de les energies renovables (incentius fiscals, ajuts i subvencions disponibles, etc).

La campanya pot incloure l’elaboració i distribució de material de difusió que inclogui consells per a millorar l’eficiència energètica en la climatització, la il·luminació i l’ús d’electrodomèstics, informació sobre l'etiquetatge energètic dels electrodomèstics, informació sobre les comercialitzadores d'electricitat 100% renovables, etc.

Daltra banda s'elaborarà un decàleg de mesures d'estalvi i eficiència energètica dirigida als sectors residencial i terciari.

També es proposa que es creï una xarxa d’establiments/professionals col·laboradors (instal·ladors, botigues d’electrodomèstics, botigues de materials de construcció/tancaments, etc.) que informin de les solucions més eficients per a l’estalvi energètic, així com dels ajuts/incentius que existeixin en cada moment per a l’adquisició d’aquestes tecnologies.

L’Ajuntament podria disposar d’una base de dades amb els establiments/professionals col·laboradors amb informació dels productes que ofereixen.

També es preveu adherir-se a la Setmana de l’Energia.

Finalment es proposa la creació d’una Oficina de Canvi Climàtic on-line encarregada de facilitar informació a la ciutadania sobre les principals accions engegades des del consistori per fer front al canvi climàtic així com els consells bàsics per reduir els consums d’energia en les llars, cosa que porta associada una reducció directa de les emissions a l’atmosfera. Així mateix, altres accions que es podrien emprendre des d’aquesta agència són: - Publicitar els resultats dels informes anuals de l’actuació del municipi en la lluita contra el canvi climàtic. - Informar sobre quins són els beneficis d’adquirir hàbits energètics responsables (energètics i econòmics). - Recollir els suggeriments de la ciutadania a través d’una bústia virtual. - Recollir els hàbits energètics de la població mitjançant una enquesta d’hàbits energètics. - Associar-se a totes les campanyes d’estalvi i eficiència energètica. - Enllaçar a una calculadora de CO2.


Cost abatiment

Amortització



Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Alta

Calendari

2014-2015

Responsable



Consum total d’energia dels edificis residencials; Nombre d'assistents i/o participants


1% respecte al consum del sector domèstic


Cost Consum


S: Participació ciutadana

A: Sensibilització i creació de xarxes locals

tn CO /any2


7.3.01. Realitzar una campanya ciutadana per a l'estalvi energètic

68

Línia estratègica



Descripció Es proposa l’organització de seminaris o jornades dirigits a les empreses de serveis de Castell-Platja d'Aro, i especialment en els sectors del comerç i l’hostaleria, sobre com millorar l'eficiència energètica de les seves instal·lacions.

Pel desenvolupament de l’acció es proposa que l’Ajuntament, juntament amb les associacions de comerciants i del sector turistic, organitzin i coordinin aquests seminaris o jornades.

En aquest marc es donarà a conèixe el decàleg de mesures d'estalvi i eficiència energètica dirigida als sectors residencial i terciari (Acció 7.3.01.).

El cost imputat a l’acció és principalment derivat de despeses de difusió i preparació dels actes. Es proposa que els ponents siguin representants d’empreses que es dediquin a vendre tecnologies eficients, realitzar auditories energètiques, etc., que actualment s’ofereixen per donar a conèixer de forma gratuïta els seus serveis i els potencials d’estalvi que generen.


Cost abatiment

Amortització



Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Baixa

Calendari

2015-2020

Responsable

Àrea d'esports, infància, joventut i participació ciutadana


Consum total d’energia del sector serveis; Nombre d'assistents i/o participants


1 % respecte al consum del sector serveis


Cost Consum



A: Serveis d'assessorament

tn CO /any2


7.3.02. Organitzar seminaris o jornades per millorar l'eficiència energètica als establiments del sector terciari, en especial al sector de l'hostaleria

69

Línia estratègica



Descripció La formació i educació en temes energètics i ambientals a les escoles, a més de repercutir sobre l’estalvi energètic i la millora del comportament mediambiental dels centres educatius, influeix en els mateixos aspectes a les llars, per tant, pot repercutir sobre la reducció d’emissions del sector domèstic.

Es proposa realitzar tallers sobre eficiència energètica, energies renovables i gestió de residus dirigits als alumnes de 6è de primària de les escoles del municipi.

L’objectiu dels tallers serà: - identificar i conèixer les principals fonts d'energia; - aprendre a diferenciar entre energies renovables i no renovables, així com les fonts més representatives d'aquestes; - identificar els impactes i repercussions ambientals que tenen sobre el medi ambient cada font d'energia; - identificar els focus de consum i malbaratament d'energia a la llar i en la vida diària; - identificar les repercussions que el malbaratament de l'energia té sobre el medi ambient; - conèixer les pautes de consum d'energia d'una manera responsable; - conèixer les bones pràctiques, mesures i trucs per estalviar energia, com la mobilitat responsable, el reciclatge i les diferents mesures a adoptar en la llar; - iniciar els alumnes en el concepte d'Eficiència Energètica; - fomentar el coneixement de l'entorn proper de l'alumnat, difonent els principals espais protegits existents en les proximitats del municipi.

El cost s’ha calculat amb un preu de uns 30€/participant i uns 80 participants per any.


Cost abatiment

Amortització



Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Baixa

Calendari

2015-2020

Responsable

Àrea de cultura, patrimoni artístic, ensenyament i noves tecnologies


Nombre d'assistents i/o participants


2 % respecte al consum de l’escola/es


Cost Consum



A: Formació i educació

tn CO /any2


7.3.03. Organitzar tallers ambientals sobre energies renovables i/o eficiència energètica

70

Línia estratègica



Descripció El projecte 50/50 va dirigit a escoles de primària (alumnes d’entre 10 i 12 anys) que volen implantar el concepte 50/50 que es basa en estalviar energia sobretot mitjançant el canvi d’hàbits.

El concepte 50/50 inclou incentius econòmics per estalviar energia: 50% dels estalvis aconseguits amb les mesures d’estalvi energètic fetes pels alumnes són retornats monetàriament a l’escola per part de l’òrgan que paga les factures energètiques, mentre que el 50% restant és un estalvi net en la factura d’aquest òrgan (ex. l’ajuntament).

En aquest sentit, l’ajuntament com a govern local i gestor del centre escolar, té un paper rellevant en la implementació del 50/50 i en el repartiment dels beneficis derivats de l’estalvi energètic a l’escola.

El resultat és que tothom hi guanya: l’escola estalvia energia i rep diners extra per les seves necessitats, l’ajuntament té menys costos energètics i la societat es beneficia d’un menor impacte ambiental.

El projecte Euronet 50/50 ha estat treballant durant tres anys (2009-2012) per adherir escoles a la XARXA 50/50 d’arreu d’europa en el que s’han involucrat a 58 escoles que han implantat la metodologia 50/50 aconseguint els següents resultats (dades 2011):

- 6.900 alumnes, mestres, conserges i 43 ajuntaments treballant conjuntament per lluitar contra el canvi climàtic. - 40 (70%) escoles han aconseguit estalviar energia. - 339 t menys de gasos d’efecte hivernacle emesos a l’atmosfera. - Més de 1.100 MWh no consumits. - 2.100 € estalviats per escola. La XARXA 50/50 creix cada dia amb noves escoles (ara ja en són 193) i es beneficia de l’experiència de les escoles del projecte. Molts ajuntaments també estan donant-hi suport.

Es proposa que les escoles de Castell-Platja d'Aro s'adhereixin a aquest projecte.


Cost abatiment

Amortització



Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Alta

Calendari

2014-2015

Responsable





16 % respecte al consum de l’escola/es


Cost Consum




tn CO /any2


7.4.01. Impulsar el Projecte 50-50 a les escoles del municipi

71

Línia estratègica



Descripció La mobilitat de persones i de mercaderies està lligada a forts impactes com ara la congestió i les emissions de gasos contaminants. La combustió de la gasolina i del gasoil, combustibles dels que el transport terrestre en depèn gairebé en la totalitat, emet per cada litre que es crema més de 2,4 kg de CO2 a l’atmosfera. Aquesta realitat genera la necessitat de definir i actuar en estratègies que permetin reduir l’impacte creixent de la mobilitat. Els cursos de conducció sostenible parteixen de la base que la forma de conducció influeix en el consum de combustible dels vehicles i en conseqüència en l’emissió de GEH a l’atmosfera.

Des de l’any 2005 l'Institut Català d'Energia organitza cursos per aprendre a conduir de manera eficient i reduir el consum energètic del vehicle. Els resultats obtinguts mostren un estalvi mitjà del 20% de carburant.

Actualment l’Institut Català d’Energia ofereix cursos de conducció eficient amb la fórmula de co-pagament al 50%, per mitjà de l’empresa ASOCAP, una xarxa d’experts en la formació de conductors. El cost del curs per alumne és de 30€.

Es proposa informar sobre els avantages de la realització dels cursos de conducció eficient, els centres on es poden dur a terme, les possibles ajudes o subvencions disponibles, per a la ciutadania i les empreses privades, etc.

L'objectiu és reduïr en un 0,4% les emissions del transport privat i comercial.


Cost abatiment

Amortització



Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Baixa

Calendari

2015-2020

Responsable



Consum total de combustibles fòssils en el transport privat i comercial; Nombre d’assistents als cursos de conducció eficient


EE = Est x 0,4 % En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Est, emissions del sector terciari, 44.387 tnCO2 0,4 %, percentatge de reducció mínima marcat com a objectiu

Cost Consum




tn CO /any2


7.4.02. Informar de cursos de conducció eficient a la ciutadania i empreses de transports

72

Línia estratègica

Disminuir les emissions associades al tractament de residus sòlids urbans

Objectiu Complir o millorar els objectius de recollida selectiva del PROGREMIC

Descripció L’objectiu és elaborar diverses campanyes mitjançant les quals es sensibilitzi a la població per dur a terme una correcta segregació dels residus a les seves llars amb l’objectiu d’assolir els objectius establerts en el programa PROGREMIC per l’any 2012. En aquest sentit, el PROGREMIC establia assolir en l’horitzó 2012 els percentatges de recollida selectiva següents: un 75% del paper i cartró generat en el municipi, un 55% de la matèria orgànica generada, un 75% del vidre generat i un 25% dels envasos generats al municipi.

Com a proposta de campanyes es proposa:

- Ambientalització de festes i actes públics realitzats pel consistori. Les festes populars i els actes públics són espais de trobada on el consistori té la possibilitat de ser un ens exemplificatiu per tota la seva ciutadania. En aquest sentit, es proposa que durant els actes públics es fomenti l’ús de les vaixelles compostables, la utilització de paper per les dues cares, etc.

- Difusió d’una campanya educativa dels resultats tècnics de la recollida selectiva així com la repercussió dels seus beneficis. L’objectiu és difondre, mitjançant poques dades però concises, els resultats de la recollida selectiva per tal de mostrar a la ciutadania la feina realitzada en l’àmbit de la prevenció dels residus des del consistori, i a la vegada mostrant la necessitat de col·laboració per part de la ciutadania per assolir l’èxit en aquesta tasca. Al llarg de les sessions es presentaran els percentatges de valorització de les diferents fraccions així com la seva evolució respecte anys anteriors.

- Elaborar un fullet informatiu per a distribuir als clients dels establiments del sector turístic/hoteler en diferents idiomes amb informació sobre el sistema de recollida selectiva del municipi, així com també sobre bones pràctiques d’estalvi i eficiència energètica i respecte del medi natural.

- Difondre les bonificacions fiscals existents per a l'entrada de residus a la deixalleria i per la realització de compostatge casolà, que té com a objectiu associar la disminució de la taxa de recollida de residus municipal a un increment de la recollida selectiva, atès el major cànon de reciclatge obtingut i la menor despesa associada a la disminució d’aportació a l’abocador.

En l’estalvi aconseguit per aquesta acció s’ha de considerar l’estalvi de tones de residus que deixen de recollir-se de la fracció rebuig i que passen a ser de les altres fraccions de residus.


Cost abatiment

Amortització

Consum actual

Estalvi consum

Tèrmica

Elèctrica

Prioritat

Alta

Calendari

2014-2015

Responsable



Índex de recuperació de cada fracció de residus sòlids urbans


Càlcul d'emissions associades al tractament de residus sòlids urbans de l’Inventari de Referència d’Emissions de les Comarques Gironines (2005)

Cost Consum


S: Altres sectors

A: Residus

tn CO /any2


8.1.01. Assolir els objectius de recollida de residus fixats en el PROGREMIC

73

75

6.5. Taula resum

Sectors i camps d’acció

Accions Responsable Calendari Cost

[€]

Estalvi d’energia

[MWh/any]

Producció d’energia

[MWh/any]

Estalvi d’emissions [tnCO2/any]

EDIFICIS, EQUIPAMENTS / INSTAL·LACIONS

Edificis i equipaments/ instal·lacions municipals

1.1.01 Monitoritzar i analitzar el consum dels edificis Àrea de règim interior i recursos humans;


2014-2015 20.000 44,49 - 20,56

1.1.02Designar responsables energètics en els equipaments municipals


2014-2015 - 246,27 - 100,36

1.1.03Obtenir el certificat energètic dels edificis existents i de nova construcció


2014-2015 9.250 5,90 - 2,42

1.1.04Formar els serveis tècnics municipals en temes de sostenibilitat energètica

Àrea de règim interior i recursos humans; Àrea d'economia i hisenda;

Àrea d'obres, urbanisme i medi natural 2014-2015 2.000 44,49 - 20,56

1.1.05Accions per a la millora de l’eficiència energètica del Palau d’Esports i Congressos

Àrea d'esports, infància, joventut i participació ciutadana;


1.1.06Accions per a la millora de l’eficiència energètica de l’edifici de l’Ajuntament (oficines)


1.1.07Accions per a la millora de l’eficiència energètica de l’edifici Policia Municipal

Àrea de seguretat ciutadana; Àrea d'obres, urbanisme i medi natural

2014-2015 21.631 41,62 - 20,02

1.1.08Accions per a la millora de l’eficiència energètica de l’edifici Centre Cívic Vicenç Bou

Àrea de cultura, patrimoni artístic, ensenyament i noves tecnologies;


1.1.09Accions per a la millora de l’eficiència energètica de l’edifici CEIP Els Estanys



1.1.10Accions per a la millora de l’eficiència energètica del Camp de Futbol de Castell d’Aro

Àrea d'esports, infància, joventut i participació ciutadana;

Àrea d'obres, urbanisme i medi natural 2014-2015 25.266 40,99 32,94 9,07

1.1.11Accions per a la millora de l’eficiència energètica de l’edifici Serveis Socials

Àrea de benestar social; Àrea d'obres, urbanisme i medi natural

2014-2015 18.578,47 16,27 - 7,83

1.1.12Accions per a la millora de l’eficiència energètica de la Llar d’Infants i CEIP Vall d’Aro



1.1.13Accions per a la millora de l’eficiència energètica de l’edifici Magatzem Brigada


2014-2015 56.578 23,03 19,20 11,08

1.1.14Realitzar auditories energètiques en equipaments municipals

Àrea de règim interior i recursos humans; Àrea de serveis i sostenibilitat;


1.1.15Impulsar una campanya de bones pràctiques en els edificis públics d'ús intensiu


2014-2015 4.000 11,80 - 4,84

1.1.16Sensibilització dels treballadors municipals mitjançant informació referent als consums energètics


2014-2015 - - - -

76


Accions Responsable Calendari Cost [€] Estalvi

d’energia [MWh/any]


[MWh/any]


EDIFICIS, EQUIPAMENTS / INSTAL·LACIONS

Edificis i equipaments/ instal·lacions municipals

* Palau d’esports: substitució enllumenat pista de 1500 W a 400 W

- 2011 - 56,43 - 27,14

* Palau d’Esports: canvi enllumenat eficient a la sala Espai Cercle

- 2012 - 0,21 - 0,10

* Camp de futbol: instal·lació d’enllumenat al passadís de sortida per reduir l’ús dels focus del camp.

- 2012 - 9,38 - 4,51

* Camp de futbol: Instal·lació plaques solars tèrmiques als vestuaris nous

- 2011 - - 10,25 2,07

* Policia Municipal: Instal·lació energia solar tèrmica per a ACS

- 2006 - - 10,93 5,26

Edificis i equipaments/ instal·lacions sector

terciari (no municipal)

1.2.1 Promoure la creació d'una xarxa de comerços/establiments respectuosos amb el medi ambient

Àrea de serveis i sostenibilitat 2014-2015 2.500 179,73 - 69,40

1.2.2 Designar responsables energètics en les empreses de serveis


2015-2020 - 986,03 - 416,42

1.2.3.Fomentar la renovació de l'enllumenat interior per enllumenat eficient i de baix consum en el sector terciari

Àrea de serveis i sostenibilitat; Àrea d'esports, infància, joventut i participació

ciutadana 2014-2015 1.000 975,40 - 469,13

1.2.4.Fomentar la renovació d'electrodomèstics per adquirir-ne de classe A i/o bitèrmics en el sector terciari


ciutadana 2014-2015 1.000 487,70 - 234,57


1.3.1 Fomentar la renovació de calderes domèstiques Àrea de serveis i sostenibilitat;

Àrea d'economia i hisenda; Àrea d'obres, urbanisme i medi natural

2014-2015 601.000 155,7 - 41,60

1.3.2 Fomentar la renovació de l'enllumenat interior per enllumenat eficient i de baix consum en els edificis residencials


ciutadana 2014-2015 92.434 2.499,05 - 1.201,96

1.3.3 Fomentar la renovació d'electrodomèstics per adquirir-ne de classe A i/o bitèrmics en els edificis residencials


ciutadana; Àrea d'obres, urbanisme i medi natural

2014-2015 9.144.400 2.741,82 - 1.318,73

Enllumenat públic

1.4.1 Substituir les lluminàries de Nadal per d’altres més eficientsÀrea de règim interior i recursos humans;


2014-2015 15.000 12,65 - 6,09

1.4.2 Realitzar una auditoria energètica en l'enllumenat públic Àrea de serveis i sostenibilitat;


1.4.3 Instal·lar un sistema de control centralitzat Àrea d'obres, urbanisme i medi natural 2015-2020 43.501,10 217,36 - 104,55

1.4.4 Instal·lar reguladors de flux en capçalera Àrea d'obres, urbanisme i medi natural 2015-2020 173.000 903,51 - 434,59

1.4.5 Realitzar un estudi de viabilitat de reducció de la potència instal·lada en l’enllumenat exterior


1.4.6 Substituir les lluminàries de vapor de mercuri Àrea d'obres, urbanisme i medi natural 2015-2020 15.000 279,03 - 134,21

* Millores en l’enllumenat públic : reductors de flux, punts de llum fotovoltaics

- 2009 - 351,89 - 169,26

77



[€]

Estalvi d’energia

[MWh/any]


[MWh/any]


TRANSPORT

Flota municipal

2.1.1Renovar cinc vehicles de la flota municipal per adquirir vehicles elèctrics o híbrids


2015-2020 121.000 33,74 - 9,01

2.1.2Utilitzar per a la flota municipal biocombustibles obtinguts de forma sostenible


2014-2015 - - - 124,85

2.1.3Impulsar la participació de treballadors municipals en cursos de conducció eficient



Transport públic

Transport privat i comercial

2.3.1 Crear carrils bici en funció de la demanda existent Àrea de serveis i sostenibilitat;

Àrea d'obres, urbanisme i medi natural 2014-2015 25.000 1.698,59 - 448,40

2.3.2 Crear una borsa local per compartir cotxe Àrea de serveis i sostenibilitat 2014-2015 2.000 5.095,77 - 1.345,20

2.3.3 Instal·lar punts de recàrrega per a vehicles elèctrics Àrea de serveis i sostenibilitat;


PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA

Hidroelèctrica

Eòlica

Fotovoltaica

3.3.1 Promoure les instal·lacions solars fotovoltaiques Àrea de serveis i sostenibilitat;

Àrea d'economia i hisenda 2015-2020 179.000 - 62,90 34,52

* Producció local d'energia fotovoltaica - 2006 - 2009 - - 14,57 2,30

* Bonificació en la llicència d’obres per a una instal·lació solar fotovoltaica o tèrmica (no obligatòria) - - - - - -

Cogeneració de calor i electricitat

* Bonificació en l'IAE per empreses que utilitzin o produeixin energia a partir d’instal·lacions per aprofitar energies renovables o sistemes de cogeneració

- - - - - -

CALEFACCIÓ I REFRIGERACIÓ URBANA

Cogeneració de calor i electricitat

Xarxa de calor

PLANEJAMENT I ORDENACIÓ DEL TERRITORI

Urbanisme

Planificació dels transports i la mobilitat

5.2.1Redactar un PMU i vetllar pel desenvolupament de les seves indicacions

Àrea de serveis i sostenibilitat 2015-2020 1.000.000 18.684,50 - 4.932,41

* Estudi d’avaluació de la mobilitat generada (EAMG) - 2012 - - - 443,87

Normes per a la renovació i expansió urbana

78



[€]

Estalvi d’energia

[MWh/any]


[MWh/any]


CONTRACTACIÓ PÚBLICA DE PRODUCTES I SERVEIS

Requeriments d'eficiència energètica

6.1.1 Incloure criteris de sostenibilitat en els plecs de condicions per a contractes de l'Ajuntament



Requeriments d'energies renovables

6.2.1 Contractar l'electricitat d'equipaments/instal·lacions a comercialitzadores 100 % renovables


2014-2015 - - - 525,78

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Serveis d'assessorament

Ajudes i subvencions * Redistribuir l’impost de vehicles per tal d'afavorir la compra de vehicles de mínima emissió de CO2

- 2013 12.371.000 10.191,54 - 2.690,4

Sensibilització i creació de xarxes locals

7.3.1. Realitzar una campanya ciutadana per a l'estalvi energètic Àrea de serveis i sostenibilitat;


2014-2015 3.000 642,49 - 231,98

7.3.2.Organitzar seminaris o jornades per millorar l'eficiència energètica als establiments del sector terciari, en especial al sector de l'hostaleria


2015-2020 3.000 674,43 - 277,61

7.3.3.Organitzar tallers ambientals sobre energies renovables i/o eficiència energètica

Àrea de cultura, patrimoni artístic, ensenyament i noves tecnologies

2015-2020 2.400 7,51 - 2,48

* Campanya per compartir cotxe (Car-pooling) - 2012 - - - 1.345,20

* Celebració de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura

- 2012 - - - 224,20

Formació i educació 7.4.1 Impulsar el Projecte 50-50 a les escoles del municipi


2014-2015 2.000 60,09 - 19,86

7.4.2.Informar dels cursos de conducció eficient a la ciutadania i empreses de transports

Àrea de serveis i sostenibilitat 2015-2020 5.450 679,44 - 177,55

ALTRES SECTORS

Residus

8.1.1 Assolir els objectius de recollida de residus fixats en el PROGREMIC


2014-2015 60.000 - - 4.074,00

* Millora recollida selectiva dels residus sòlids urbans i bonificació taxa recollida residus per l’entrada de residus a la deixalleria i pel compostatge casolà

- 2011 - - - 3.975,39

Altres

TOTAL 26.667,7

* Accions ja realitzades (2005-2013)

79

7. Pla de participació i comunicació

7.1. Actors implicats

El conjunt de la societat té un paper rellevant per fer front al canvi climàtic. La participació de la societat i dels actors directament relacionats en el procés d’elaboració del PAES és necessària per poder proposar les accions i dur-les a terme.

La taula següent identifica els possibles actors que s’han implicat en el procés d’elaboració del PAES del municipi de Castell-Platja d’Aro:

Taula 7.1. Actors implicats en el procés d’elaboració del PAES. Tipologia de persones i/o

organismes Actors

Convocat al taller

Participació al taller

Ajuntament Regidors Sí 3

Caps departament Sí 1

Sector privat

Associacions de comerciants Sí 0 Associacions de turisme Sí 0 Representants d’empreses de transport privat

Sí 0

Representants de la societat civil Representants d’associacions Sí 1 Ciutadans Sí 1

Font: Elaboració pròpia a partir de la Guía: Cómo desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010.

7.2. Taller de participació - Planificació

El taller de participació es va realitzar el dimecres 5 de febrer de 2014 a la Biblioteca Mercè Rodoreda de Platja d’Aro, de 19:30h a 21h. Es varen convocar, a través de l’ajuntament, tots els actors indicats anteriorment.

Al taller, hi varen assistir 6 persones.

A continuació, es presenten les propostes d’accions identificades al taller i que s’han incorporat al PAES. En cas que l’acció no s’hagi incorporat al pla d’acció, s’indica la justificació tècnica. Les accions es divideixen en funció de l’àmbit d’actuació: Ajuntament o PAES.

80

Taula 7.2. Proposta d’accions inicials àmbit ajuntament.

Proposta Incorporació al PAES? Justificació

Centralització de la climatització en els equipaments municipals Sí Inclòs a l’acció 1.1.02. i 1.1.15.

Font: Elaboració pròpia. Taula 7.3. Proposta d’accions inicials àmbit PAES

Proposta Incorporació al

PAES? Justificació

Informar als usuaris de les mesures/accions dutes a terme i dels resultats obtinguts

Sí Inclòs a les accions 1.1.05., 1.1.09., 1.1.11.,

1.1.13.


Sí


Sí

7.4.02. Informar dels cursos de conducció eficient a la ciutadania i empreses de transports.

Sí

Decàleg informatiu estalvi per al ciutadà i sector terciari Sí Inclòs a l’acció 7.3.01. i 7.3.02.

7.3.02. Sessió informativa dirigida al sector terciari (sobretot a hotels, càmpings, restaurants, apartaments, etc.) a través associacions

Sí

7.3.03. Campanya municipal amb i pels escolars, els fills poden ser una via per accedir i influenciar a les famílies i provocar el canvi.

Sí

Facilitar la mobilitat pels vianants i amb bicicleta, cal una xarxa de carrils bici més amplia i connectada entre els nuclis.

No Ja existeix una acció que contempla Pla mobilitat Urbana i una altra que té l’objectiu d’ampliació de la xarxa de carrils bici.

Incentivar instal·lació energies renovables a sector residencial / terciari

No Ja existeix en les ordenances fiscals 2014 (OF5 article 6.7, OF7 article 5.a)

Desconnexió alterna de part de l'enllumenat públic en certes èpoques i hores

No Ja es realitza actualment

Castigar de forma puntual les empreses que no optimitzin el seu consum

No Difícil de controlar per l’Ajuntament.

Impostos reduïts per la compra de vehicles elèctrics o obres de millora energètica.

No Ja existeix en les ordenances fiscals 2014 (OF4 article 5.3, OF5 article 7

Atenció a la il·luminació nocturna d'edificis públics. No Ja es realitza actualment.

Font: Elaboració pròpia.

Posteriorment a la sessió, es va facilitar als assistents a la reunió l’informe de retorn del taller de participació, en què s’incorporen els resultats del qüestionari d’avaluació del taller de participació (adjunt com a annex IV d’aquest document).

81

7.3. Comunicació

La taula següent indica les accions de comunicació que s’han dut a terme durant el procés d’elaboració dels PAES en la fase inicial i de planificació.

Taula 7.4. Instruments de participació i comunicació durant la fase d’inici i planificació del PAES.

FASE ETAPA GRAU

IMPLICACIÓ INSTRUMENTS DE PARTICIPACIÓ/COMUNICACIÓ

Instrument Objectiu

Inici

Compromís polític i signatura del Pacte

Informació

Notícia al web i xarxes socials

Informar la ciutadania de la signatura del Pacte d‘alcaldes i de l’inici dels treballs.

Adaptació de les estructures administratives municipals Notícia al web, mails i

xarxes socials

Informar els treballadors municipals i responsables polítics de la signatura del Pacte d’alcaldes, dels compromisos adquirits, afavorir la recollida de dades, guanyar legitimitat i involucrar les persones amb poder de decisió.

Aconseguir el suport de les parts interessades

Planificació

Avaluació del marc actual, que inclou l’informe de referència d’emissions

Informació Taller de participació Presentar els resultats de l’IRE a la ciutadania.

Informació Taller de participació Presentar els resultats de l’IRE als actors implicats.

Establiment de la visió: on volem anar? Elaboració del pla: com volem aconseguir-ho?

Participació i consultes

Taller de participació Informar la ciutadania i validar les accions. Implicar els responsables de la gestió energètica dels equipaments municipals en la presa de decisions. Guanyar legitimitat i suport polític.

Aprovació i presentació del pla

Informació Pendent


A l’annex IV d’aquest document s’inclou una còpia dels instruments de comunicació.

Cal destacar que, un cop aprovat el PAES per Ple, caldrà fer difusió de les actuacions que l’ajuntament desenvolupi. Per tal de donar visibilitat als projectes executats en l’àmbit de totes les comarques gironines, caldrà informar la Diputació de Girona i el CILMA de les actuacions. A més, l’ajuntament també haurà de fer difusió de les actuacions i dels resultats a través dels seus canals de difusió habituals.

L’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, com a signatari del Pacte d’alcaldes, es compromet a organitzar cada any accions pel Dia de l’Energia, i a promoure activitats i involucrar-hi la ciutadania i les parts interessades.

83

8. Pla de seguiment Els signataris del Pacte d’alcaldes es comprometen a presentar:

1) Un informe d’implantació del PAES cada dos anys.

Aquest informe inclourà informació quantitativa sobre les accions implantades i el seu impacte sobre el consum d’energia i les emissions de CO2. També inclourà una anàlisi del procés d’implantació del PAES que faci referència a les mesures correctores i preventives quan sigui necessari. Es preveu que la Comissió Europea subministri una plantilla específica per poder elaborar aquest informe.

2) Un informe d’acció del PAES cada quatre anys.

Aquest informe contindrà la informació indicada per a l’informe d’implantació del PAES i l’inventari de seguiment d’emissions (ISE). Es preveu que la Comissió Europea subministri una plantilla específica per a cada tipus d’informe.

Per tal d’avaluar el progrés i els resultats del PAES s’han identificat els indicadors següents per a cada sector.

Taula 8.1. Proposta d’indicadors. Sector Indicador Edificis, equipaments/instal·lacions Consum total d’electricitat en edificis del sector terciari

Consum total d’electricitat en edificis residencials Consum total d’electricitat en l’enllumenat públic Consum total d’energia a l’àmbit ajuntament Consum total d’energia del sector serveis Consum total d’energia dels edificis públics Consum total de combustibles fòssils en edificis residencials Energia tèrmica produïda en instal·lacions locals Percentatge d’equipaments amb monitoratge

Persones amb responsabilitats en gestió energètica Transport Consum total de combustibles fòssils en el transport privat i comercial

Consum total d'energia del parc de vehicles propietat de l'ajuntament

Consum total d'energia en forma de combustibles renovables per part de les flotes de l'Administració pública Energia utilitzada en els punts de recàrrega de vehicles elèctrics Km de carril bici i/o vies per a vianants Nombre d’altes en la borsa de cotxe compartit Nombre d’assistents als cursos de conducció eficient

Nombre de visites a la web Producció local d'energia Energia elèctrica produïda en instal·lacions locals Calefacció i refrigeració urbanes --- Planejament i ordenació del territori Consum total de combustibles fòssils en el transport privat i comercial Contractació pública de béns i serveis Consum total d’energia a l’àmbit ajuntament

Nombre de plecs que incloguin criteris de sostenibilitat Nombre de subministraments elèctrics 100% renovables Participació ciutadana Consum total d’energia del sector serveis

Consum total d’energia dels edificis públics Consum total d’energia dels edificis residencials Consum total de combustibles fòssils en el transport privat i comercial Nombre d’assistents als cursos de conducció eficient Nombre d'assistents i/o participants

Percentatge de vehicles al municipi amb baixes emissions (<120 g CO2/km) Altres sectors Índex de recuperació de cada fracció de residus sòlids urbans

Tones de residus municipals produïts Tones de residus municipals recollits


Aquests indicadors s’hauran de definir i descriure amb més detall un cop la Comissió Europea hagi publicat la guia específica sobre el seguiment i la presentació dels informes.

85

9. Proposta de pla d’inversions Aquest pla d’inversions identifica, pel període 2014-2020, les accions que caldrà dur a terme per tal d’assolir l’objectiu i el cost associat. Les accions es divideixen en dos períodes: curt termini (2014-2015) i llarg termini (2015-2020). L’informe d’implantació del PAES haurà d’actualitzar aquest pla d’inversions. La taula següent recull les accions identificades pel PAES en funció de la previsió del seu període d’implantació. Taula 9.1. Síntesi del pla d’inversions.

Termini Nombre

d’accions Cost inversió

privada [€] Cost

Ajuntament [€] Cost total [€]

Curt termini (2014-2015) 30 9.834.834 490.822 10.325.656

Llarg termini (2015- 2020) 15 180.950 1.846.611 2.027.561

Font: Elaboració pròpia. Per a cada acció s’indiquen els aspectes clau següents:

Cost total (IVA inclòs) Cost d’abatiment de l’acció Període d’amortització Cost de la inversió privada (IVA inclòs) Cost de l’ajuntament (IVA inclòs) Possibles vies de finançament per fer front al cost de l’acció/inversió

86

Curt termini (2014-2015)

Accions

Cost abatiment [€/tnCO2

estalviada]

Període d'amortització

[anys]

Possibles vies de

finançament

Cost inversió privada

[€]

Cost Ajuntament

[€]

Cost total [€]

1.1.01 Monitoritzar i analitzar el consum dels edificis

- - Diputació de

Girona - 20.000 20.000

1.1.02 Designar responsables energètics en els equipaments municipals

- - - - - -

1.1.03 Obtenir el certificat energètic dels edificis existents i de nova construcció

- - - - 9.250 9.250

1.1.04 Formar els serveis tècnics municipals en temes de sostenibilitat energètica

- - ICAEN - 2.000 2.000

1.1.06 Accions per a la millora de l’eficiència energètica de l’edifici de l’Ajuntament (oficines)

- 4,32 ICAEN,

Diputació de Girona

- 62.347 62.347

1.1.07 Accions per a la millora de l’eficiència energètica de l’edifici Policia Municipal

- 2,60 ICAEN,


- 21.631 21.631

1.1.08 Accions per a la millora de l’eficiència energètica de l’edifici Centre Cívic Vicenç Bou

- 2,38 ICAEN,


- 29.532 29.532

1.1.09 Accions per a la millora de l’eficiència energètica de l’edifici CEIP Els Estanys

- 2,08 ICAEN,


- 32.266 32.266

1.1.10 Accions per a la millora de l’eficiència energètica del Camp de Futbol de Castell d’Aro

- 7,54 ICAEN,


- 25.266 25.266

1.1.11 Accions per a la millora de l’eficiència energètica de l’edifici Serveis Socials

- 5,71 ICAEN,


- 18.578 18.578

1.1.12 Accions per a la millora de l’eficiència energètica de la Llar d’Infants i CEIP Vall d’Aro

-

ICAEN, Diputació de

Girona - 46.874 46.874

1.1.13 Accions per a la millora de l’eficiència energètica de l’edifici Magatzem Brigada

-

ICAEN, Diputació de

Girona - 56.578 56.578

1.1.15 Impulsar una campanya de bones pràctiques en els edificis públics d'ús intensiu

- - - - 4.000 4.000

1.1.16 Sensibilització dels treballadors municipals mitjançant informació referent als consums energètics

- - - - - -

1.2.1 Promoure la creació d'una xarxa de comerços / establiments respectuosos amb el medi ambient

- - - - 2.500 2.500


- - - - 1.000 1.000


- - ICAEN - 1.000 1.000

1.3.1 Fomentar la renovació de calderes domèstiques

- 38,60 ICAEN 600.000 1.000 601.000

1.3.2 Fomentar la renovació de l'enllumenat interior per enllumenat eficient i de baix consum en els edificis residencials

- 0,18 - 91.434 1.000 92.434

1.3.3

Fomentar la renovació d'electrodomèstics per adquirir-ne de classe A i/o bitèrmics en els edificis residencials

- 16,68 ICAEN 9.143.400 1.000 9.144.400

1.4.1 Substituir les lluminàries de Nadal per d’altres més eficients

- 5,93 ICAEN,


- 15.000 15.000

2.1.2 Utilitzar per a la flota municipal biocombustibles obtinguts de forma sostenible

- - - - - -

2.3.1 Crear carrils bici en funció de la demanda existent

- 0,11 ICAEN - 25.000 25.000

2.3.2 Crear una borsa local per compartir cotxe

- 0,00 ICAEN,


- 2.000 2.000

2.3.3 Instal·lar punts de recàrrega per a vehicles elèctrics

- 0,54 ICAEN,


- 47.000 47.000

6.1.1 Incloure criteris de sostenibilitat en els plecs de condicions per a contractes de l'Ajuntament

- - - - 1.000 1.000

87

Accions

Cost abatiment [€/tnCO2

estalviada]

Període d'amortització

[anys]

Possibles vies de

finançament


[€]

Cost Ajuntament

[€]

Cost total [€]

6.2.1 Contractar l'electricitat d'equipaments/instal·lacions a comercialitzadores 100 % renovables

- - - - - -

7.3.1 Realitzar una campanya ciutadana per a l'estalvi energètic

- - ICAEN, Dep.

Territori i Sostenibilitat

- 3.000 3.000

7.4.1 Impulsar el Projecte 50-50 a les escoles del municipi

- - ICAEN - 2.000 2.000

8.1.1 Assolir els objectius de recollida de residus fixats en el PROGREMIC

- - - - 60.000 60.000

Total 10.325.656

Llarg termini (2015-2020)

Accions

Cost abatiment [€/tnCO2 estalviat]

Amortització [anys]

Vies finançament


[€]

Cost per l'ajuntament

[€]

Cost [€]

1.1.05 Accions per a la millora de l’eficiència energètica del Palau d’Esports i Congressos

- 9,00 ICAEN,


- 247.710 247.710

1.1.14 Realitzar auditories energètiques en equipaments municipals

- - ICAEN,


- 125.000 125.000

1.2.2 Designar responsables energètics en les empreses de serveis

- - - - - -

1.4.2 Realitzar una auditoria energètica en l'enllumenat públic

- - ICAEN,


- 51.000 51.000

1.4.3 Instal·lar un sistema de control centralitzat

- 1,00 ICAEN,


- 43.501 43.501

1.4.4 Instal·lar reguladors de flux en capçalera

- 0,96 ICAEN,


- 173.000 173.000

1.4.5 Realitzar un estudi de viabilitat de reducció de la potència instal·lada en l’enllumenat exterior

- 0,33 ICAEN,


- 60.000 60.000

1.4.6 Substituir les lluminàries de vapor de mercuri

- 0,27 ICAEN,


- 15.000 15.000

2.1.1 Renovar cinc vehicles de la flota municipal per adquirir vehicles elèctrics o híbrids

- 27,59 ICAEN,


- 121.000 121.000

2.1.3 Impulsar la participació de treballadors municipals en cursos de conducció eficient

- ICAEN,


- 1.500 1.500

3.3.1 Promoure les instal·lacions solars fotovoltaiques

-191,6 14,23 Dep. Territori i Sostenibilitat

176.000 3.000 179.000

5.2.1 Redactar un PMU i vetllar pel desenvolupament de les seves indicacions

- Dep. Territori i Sostenibilitat

- 1.000.000 1.000.000

7.3.2.

Organitzar seminaris o jornades per millorar l'eficiència energètica als establiments del sector terciari, en especial al sector de l'hostaleria

- - ICAEN - 3.000 3.000

7.3.3. Organitzar tallers ambientals sobre energies renovables i/o eficiència energètica

- - ICAEN - 2.400 2.400

7.4.2. Informar dels cursos de conducció eficient a la ciutadania i empreses de transports

- - ARC 4.950 500 5.450

Total 2.027.561

ANNEX I: SEAP Template


1) Overall CO2 emission reduction target 23,3 (%) by 2020

Please tick the corresponding box:

2) Long‐term vision of your local authority (please include priority areas of action, main trends and challenges)

3) Organisational and financial aspects

Government team, facilities managers.

Create the energy manager position and appoint a SEAP coordinator

Staff capacity allocated Mr. Xavier Montaner i Heller, Head of Services and Sustainability and SEAP coordinator

Pl d f it i d f ll Th t ff ill d li t t

Involvement of stakeholders and citizens

Overall estimated budget

Foreseen financing sources for the investments within your action plan Diputació de Girona, ICAEN, IDAE.

Instructions

Sustainable Energy Action Plan (SEAP) template

This is a working version for Covenant signatories to help in data collection. However the on‐line SEAP templateavailable in the Signatories’ Corner (password restricted area) at: http://members.eumayors.eu/

is the only REQUIRED template that all the signatories have to fill in at the same time when submitting the SEAP in their own (national) language.

OVERALL STRATEGY

Absolute reduction

12.353.218

Per capita reduction

The SEAP Castell‐Platja d'Aro has 8 strategic goals, and compliance will save 23.3 % of CO2 emissions by: reducing emissions from municipal buildings in 1075 tnCO2 through control of consumption and improvements in energy efficiency; reducing emissions from residential buildings in tnCO2 2974 through improvements in energy efficiency and through various information campaigns; reducing emissions from the tertiary sector in 1470 tnCO2 , through improvements in energy efficiency and through various information campaigns; reducing emissions from municipal lighting in 1307 tnCO2 , through the installation of more efficient lighting and flow reducers: reducing transport emissions in 11936 tnCO2, by encouraging the use of more efficient vehicles, promoting efficient driving and mobility on foot or by bicycle; reducing emissions due to the treatment of municipal solid waste in 8049 tnCO2 through reducing waste and improving the selective collection ; 97MWh of local production of electricity through solar photovoltaic systems, and contracting 30% of municipal consumption to a trading 100% renewable; 54 MWh of local production of thermal energy through solar energy systems

Coordination and organisational structures created/assigned

?

DISCLAIMER: The sole responsibility for the content of this publication lies with the authors. It does not necessarily reflect the opinion of the European Communities. The European Commission is not responsible for any use that may be made of the information contained therein.

More information: www.eumayors.eu.

Planned measures for monitoring and follow up The staff will deliver a report every two years.

Go to the second part of the SEAP template ‐> dedicated to your Baseline Emission Inventory!

?

1) Inventory year 2005

2) Emission factorsPlease tick the corresponding box:

Emission reporting unit

Please tick the corresponding box:

Instructions

BASELINE EMISSION INVENTORY


For Covenant signatories who calculate their CO2 emissions per capita, please precise here the number of inhabitants during the inventory year: 9239

Standard emission factors in line with the IPCC principles

LCA (Life Cycle Assessment) factors

CO2 emissions

CO2 equivalent emissions

?

3) Key results of the Baseline Emission Inventory

Green cells are compulsory fields

Natural gas Liquid gas Heating Oil Diesel Gasoline Lignite CoalOther fossil

fuelsPlant oil Biofuel

Other biomass

Solar thermal

Geothermal

BUILDINGS, EQUIPMENT/FACILITIES AND INDUSTRIES:Municipal buildings, equipment/facilities 820,41 105,63 254,25 1180,29Tertiary (non municipal) buildings, equipment/facilities 48770,05 9439,49 1695,14 7538,75 67443,43Residential buildings 35700,75 23613,42 1516,71 3417,99 64248,87Municipal public lighting 3268,29 3268,29Industries (excluding industries involved in the EU Emission trading scheme ‐ ETS) 0Subtotal buildings, equipments/facilities and industries 136140,88TRANSPORT:Municipal fleet 1142,53 148,2 1290,73Public transport 417,54 417,54Private and commercial transport 134064,22 34504,13 168568,35Subtotal transport 170276,62Total 306417,5

Municipal purchases of certified green electricity (if any) [MWh]:

CO2 emission factor for certified green electricity purchases (for LCA approach):

B. CO2 or CO2 equivalent emissions

Please note that for separating decimals dot [.] is used. No thousand separators are allowed.

Grey fields are non editable

Pl h f i d i l d [ ] i d N h d ll d

Category

FINAL ENERGY CONSUMPTION [MWh]

Electricity Heat/cold

Fossil fuels Renewable energies

Total

A. Final energy consumption

Natural gas Liquid gas Heating Oil Diesel Gasoline Lignite CoalOther fossil

fuelsBiofuel Plant oil

Other biomass

Solar thermal

Geothermal

BUILDINGS, EQUIPMENT/FACILITIES AND INDUSTRIES: Municipal buildings, equipment/facilities 394,62 21,34 67,88 483,84Tertiary (non municipal) buildings, equipement/facilities 23456,69 1906,77 384,73 2012,85 27761,04Residential buildings 17170,91 4769,91 912,6 344,29 23197,71Municipal public lighting 1572,05 1572,05

Industries (excluding industries involved in the EU Emission trading scheme ‐ ETS) 0Subtotal buildings, equipments/facilities and industries 53014,64TRANSPORT:Municipal fleet 304,68 36,9 341,58Public transport 111,48 111,48Private and commercial transport 35795,52 8591,53 44387,05Subtotal transport 44840,11OTHER:Waste management 16757,27

Waste water managementPlease specify here your other emissions Total 114612,02

Corresponding CO2‐emission factors in [t/MWh] 0,481 0,202 0,227 0,267 0,267 0,249

CO2 emission factor for electricity not produced locally [t/MWh] 0,481


Category

CO2 emissions [t]/ CO2 equivalent emissions [t]

Electricity Heat/cold

Fossil fuels Renewable energies

Total

C. Local electricity production and corresponding CO2 emissions

Natural gas Liquid gas Heating oil Lignite Coal

Wind powerHydroelectric power

Photovoltaic 4,3

Combined Heat and PowerOther

Please specify: _________________ Total

D. Local heat/cold production (district heating/cooling, CHPs…) and corresponding CO2 emissions

Natural gas Liquid gas Heating oil Lignite Coal

Combined Heat and PowerDistrict Heating plant(s)

Other

Please specify: _________________Total

4) Other CO2 emission inventories



Fossil fuelsSteam Waste Plant oil

Fossil fuelsWaste Plant oil Other

biomass

Other renewable

other

Other renewable

other

Locally generated heat/cold

Locally generated heat/cold [MWh]

Energy carrier input [MWh]CO2 / CO2‐

eq emissions

[t]

Corresponding CO2‐emission factors for

heat/cold production in [t/MWh]

Locally generated electricity (excluding ETS plants , and all plants/units > 20 MW)

Locally generated electricity [MWh]

Energy carrier input [MWh]CO2 / CO2‐

eq emissions

[t]

Corresponding CO2‐emission factors for

electricity production in [t/MWh]

If other inventory(ies) have been carried out, please click here ‐>Otherwise go to the last part of the SEAP template ‐> dedicated to your Sustainable Energy Action Plan

Other biomass



Otherwise go to the last part of the SEAP template > dedicated to your Sustainable Energy Action Plan

1) Title of your Sustainable Energy Action Plan

Date of formal approval Authority approving the plan

2)

Green cells are compulsory fields

SECTORS

& fields of action

Expected energy

saving per measure

[MWh/a]

Expected renewable energy

production per measure

[MWh/a]

Expected CO2

reduction per

measure [t/a]

Energy saving target

per sector [MWh]

in 2020

Local renewable energy

production target

per sector [MWh]

CO2 reduction target

per sector [t]in 2020

BUILDINGS, EQUIPMENT / FACILITIES & INDUSTRIES: 11797,3 73,32 5577,21.1.01.: 44,51.1.02.: 246,31.1.03.: 5,91.1.04.: 44,51.1.05.: 173,21.1.06.: 104,21.1.07.: 41,61.1.08.: 62,01.1.09.: 106,51 1 10 41 0

1.1.10.: 32,9 1.1.13.: 19,21.1.20.: 10,21.1.21.: 10,9

1.1.01.: 20,61.1.02.: 100,41.1.03.: 2,41.1.04.: 20,61.1.05.: 153,71.1.06.: 36,01.1.07.: 20,01.1.08.: 29,81.1.09.: 37,881 1 10 9 1


Grey fields are non editable

SUSTAINABLE ENERGY ACTION PLAN

1.1.01.: Monitor and analysis of building’s consumption1.1.02.: Appoint responsible energy in municipal buildings1.1.03.: Get energy efficiency certificate in existing buildings and new construction1.1.04.: Train municipal technical services in the areas of sustainable energy1.1.05.: Actions to improve energy efficiency of building Palau d’Esports1.1.06.: Actions to improve the energy efficiency of City Hall building ( offices)1.1.07.: Actions to improve the energy efficiency of the Police Station1.1.08.: Actions to improve the energy efficiency of the building Centre Cívic Vi B

1.1.01.: Règim interior i recursos humans; Serveis i sostenibilitat; Obres, urbanisme i medi natural1.1.02.: Serveis i sostenibilitat; obres, Urbanisme i medi natural1.1.03.: servEis i sostenibilitat; obres, Urbanisme i medi natural1.1.04.: Règim interior i recursos humans; Economia i hisenda; Obres, urbanisme i medi natural1 1 05 : Esports infància joventut i

1.1.01.: 2014‐20151.1.02.: 2014‐20151.1.03.: 2014‐20151.1.04.: 2014‐20151.1.05.: 2015‐20201.1.06.: 2014‐20151.1.07.: 2014‐20151.1.08.: 2014‐20151.1.09.: 2014‐20151 1 10 2014 2015

1.1.01.: 20000 €1.1.02.: ‐

1.1.03.: 9250 €1.1.04.: 2000 €1.1.05.: 247710 €1.1.06.: 62347 €1.1.07.: 21631 €1.1.08.: 29532 €1.1.09.: 32266 €1 1 10 25266 €

Estimated costs

per action/measure

Instructions

Sustainable Energy Action Plan of Castell‐Platja d'Aro

Municipal Council

Key elements of your Sustainable Energy Action Plan

KEY actions/measures

per field of action

Responsible department, person or company (in case of involvement of 3rd

parties)

Implementation [start & end time]

?

Municipal buildings, equipment/facilities

1.1.10.: 41,01.1.11.: 16,31.1.12.: 56,91.1.13.: 23,01.1.14.: 11,81.1.15.: 11,81.1.16.: ‐

1.1.17.: 56,41.1.18.: 0,21.1.19.: 9,41.1.20.: ‐1.1.21.: ‐

1.1.10.: 9,11.1.11.: 7,81.1.12.: 20,71.1.13.: 11,11.1.14.: 4,81.1.15.: 4,81.1.16.: ‐

1.1.17.: 27,11.1.18.: 0,11.1.19.: 4,51.1.20.: 2,11.1.21.: 5,3

Tertiary (non municipal) buildings, equipment/facilities

1.2.1.: 179,71.2.2.: 986,01.2.3.: 975,41.2.4.: 487,7

1.2.1.: ‐1.2.2.: ‐1.2.3.: ‐1.2.4.: ‐

1.2.1.: 69,41.2.2.: 416,41.2.3.: 469,11.2.4.: 234,6

Vicenç Bou1.1.09.: Actions to improve the energy efficiency of the school Els Estanys1.1.10.: Actions to improve the energy efficiency of the Soccer Field installations in Castell d'Aro1.1.11.: Actions to improve the energy efficiency of the building Social Services1.1.12.: Actions to improve the energy efficiency of school Vall d’Aro1.1.13.: Actions to improve the energy efficiency of the building Brigade Store1.1.14.: Perform energy audits on municipal facilities1.1.15.: To promote a campaign of good practice in public buildings intensive1.1.16.: Awareness of municipal workers using information about the energy consumption1.1.17.: Palau d’Esports : lighting replacement 1500 W to 400 W1.1.18.: Palau d’Esports: changing efficient lighting in the room Espai Cercle1.1.19.: Soccer Field installations: installation of lighting in the hallway output to reduce the use of field focus.1.1.20.: Soccer Field installations: Installing solar panels at new locker room1.1.21.: Police Station: Installing solar energy for hot water

1.1.05.: Esports, infància, joventut i participació ciutadana; Obres, urbanisme i medi natural1.1.06.: Obres, urbanisme i medi natural1.1.07.: Seguretat ciutadana; Obres, urbanisme i medi natural1.1.08.: Cultura, patrimoni artístic, ensenyament i noves tecnologies; Obres, urbanisme i medi natural1.1.09.: Cultura, patrimoni artístic, ensenyament i noves tecnologies; Obres, urbanisme i medi natural1.1.10.: Esports, infància, joventut i participació ciutadana; Obres, urbanisme i medi natural1.1.11.: Benestar social; obres, Urbanisme i medi natural1.1.12.: Cultura, patrimoni artístic, ensenyament i noves tecnologies; Obres, urbanisme i medi natural1.1.13.: Serveis i sostenibilitat; obres, Urbanisme i medi natural1.1.14.: Règim interior i recursos humans; serveis i sostenibilitat; Obres, urbanisme i medi natural1.1.15.: Règim interior i recursos humans; serveis i sostenibilitat1.1.16.: Règim interior i recursos humans; serveis i sostenibilitat

1.1.10.: 2014‐20151.1.11.: 2014‐20151.1.12.: 2014‐20151.1.13.: 2014‐20151.1.14.: 2015‐20201.1.15.: 2014‐20151.1.16.: 2014‐2015

1.1.17.: 20111.1.18.: 20121.1.19.: 20121.1.20.: 20111.1.21.: 2006

1.1.10.: 25266 €1.1.11.: 18578 €1.1.12.: 46874 €1.1.13.: 56578 €1.1.14.: 125000 €1.1.15.: 4000 €

1.1.16.: ‐

1.2.1.: Promote the creation of a network of shops / establishments environmentally friendly 1.2.2.: Designate energy managers in service companies 1.2.3.: Encourage the renovation of the interior lighting to efficient lighting and low consumption in the tertiary sector 1.2.4.: Encourage the renewal of appliances to acquire Class A and / or bithermal in the tertiary sector

1.2.1.: Serveis i sostenibilitat1.2.2.: Règim interior i recursos humans; Serveis i sostenibilitat1.2.3.: Serveis i sostenibilitat; Esports, infància, joventut i participació ciutadana1.2.4.: Serveis i sostenibilitat; Esports, infància, joventut i participació ciutadana

1.2.1.: 2014‐20151.2.2.: 2015‐20201.2.3.: 2014‐20151.2.4.: 2014‐2015

1.2.1.: 2.500 €1.2.2.: ‐

1.2.3.: 1.000 €1.2.4.: 1.000 €

?

Residential buildings

1.3.1.: 155,71.3.2.: 2499,11.3.3.: 2741,8

1.3.1.: ‐1.3.2.: ‐1.3.3.: ‐

1.3.1.: 41,61.3.2.: 1202,01.3.3.: 1318,7

Municipal public lighting

1.4.1.: 12,71.4.2.: 32,71.4.3.: 217,41.4.4.: 903,51.4.5.: 919,31.4.6.: 279,01.4.7.: 351,9

1.4.1.: ‐1.4.2.: ‐1.4.3.: ‐1.4.4.: ‐1.4.5.: ‐1.4.6.: ‐1.4.7.: ‐

1.4.1.: 6,11.4.2.: 15,71.4.3.: 104,61.4.4.: 434,61.4.5.: 442,21.4.6.: 134,21.4.7.: 169,3

Industries (excluding industries involved in the EU Emission trading scheme ‐ ETS) & Small and Medium Sized Enterprises (SMEs)Other ‐ please specify: ________________________________________________________________________________________TRANSPORT: 7564,84 0 2122,03

Municipal fleet

2.1.1.: 33,72.1.2.: ‐

2.1.3.: 64,1

2.1.1.: ‐2.1.2.: ‐2.1.3.: ‐

2.1.1.: 9,02.1.2.: 124,82.1.3.: 17,0

Public transport

Private and commercial transport

2.3.1.: 1698,62.3.2.: 5095,82.3.3.: 672,6

2.3.1.: ‐2.3.2.: ‐2.3.3.: ‐

2.3.1.: 448,42.3.2.: 1345,22.3.3.: 177,6

2.3.1.: Serveis i sostenibilitat; Obres, urbanisme i medi natural2.3.2.: Serveis i sostenibilitat2 3 3 : Serveis i sostenibilitat;

2.3.1.: 2014‐20152.3.2.:2014‐20152.3.3.: 2014‐2015

2.3.1.: 25000 €2.3.2.: 2000 €2.3.3.: 47000 €

2.1.1.: Renewing five municipal vehicles to electric or hybrid vehicles2.1.2.: Use for the municipal fleet biofuels obtained sustainably 2.1.3.: Promote the participation of municipal workers in efficient driving courses

2.1.1.: Règim interior i recursos humans; Serveis i sostenibilitat2.1.2.: Règim interior i recursos humans; Serveis i sostenibilitat2.1.3.: Règim interior i recursos humans; Serveis i sostenibilitat; Obres, urbanisme i medi natural

2.1.1.: 2015‐20202.1.2.: 2014‐20152.1.3.: 2015‐2020

2.1.1.: 121000 €2.1.2.: ‐

2.1.3.: 1500 €

2.3.1.: Create bike lanes depending on demand 2.3.2.: Create a local stock car sharing 2.3.3.: Install charging points for electric vehicles

1.3.1.: Serveis i sostenibilitat; Economia i hisenda; Obres, urbanisme i medi natural1.3.2.: Serveis i sostenibilitat; Esports, infància, joventut i participació ciutadana1.3.3.: Serveis i sostenibilitat; Esports, infància, joventut i participació ciutadana; Obres, urbanisme i medi natural

1.3.1.: 2014‐20151.3.2.: 2014‐20151.3.3.: 2014‐2015

1.3.1.: 601000 €1.3.2.: 92434 €1.3.3.: 9144400 €

1.4.1.: Replace the lights of Christmas more efficient1.4.2.: Perform an energy audit in the public lighting 1.4.3.: Installing a centralized control system 1.4.4.: Install flow regulators in head 1.4.5.: Conduct a feasibility study for the reduction of installed power in outdoor lighting 1.4.6.: Replace mercury vapor lights 1.4.7.: Improved street lighting: flow reducers, photovoltaic lights

1.4.1.: Règim interior i recursos humans; Serveis i sostenibilitat; Obres, urbanisme i medi natural1.4.2.: Serveis i sostenibilitat; Obres, urbanisme i medi natural1.4.3.: Obres, urbanisme i medi natural1.4.4.: Obres, urbanisme i medi natural1.4.5.: Obres, urbanisme i medi natural1.4.6.: Obres, urbanisme i medi natural

1.4.1.: 2014‐20151.4.2.: 2015‐20201.4.3.: 2015‐20201.4.4.: 2015‐20201.4.5.: 2015‐20201.4.6.: 2015‐2020

1.4.7.: 2009

1.4.1.: 15000 €1.4.2.: 51000 €1.4.3.: 43501 €1.4.4.: 173000 €1.4.5.: 60000 €1.4.6.: 15000 €

1.3.1.: Encourage the renovation of domestic boilers 1.3.2.: Encourage the renovation of the interior lighting to efficient lighting and low consumption in residential buildings 1.3.3.: Encourage the renewal of appliances to acquire Class A and / or bithermal in residential buildings

Private and commercial transport

Other ‐ please specify: ________________________________________________________________________________________LOCAL ELECTRICITY PRODUCTION: 0 77,5 36,8

Hydroelectric power

Wind power

Photovoltaic

3.3.1.: 18684,5 3.3.1.: ‐ 3.3.1.: 4932,4

Combined Heat and Power3.4.1,: ‐

Other ‐ please specify: ________________________________________________________________________________________LOCAL DISTRICT HEATING / COOLING, CHPs: 0 0 0

Combined Heat and Power

District heating plantOther ‐ please specify:________________________________________________________________________________________LAND USE PLANNING: 18684,5 0 5376,3

Strategic urban planning

Transport / mobility planning5.2.1.: 18684,5 5.2.1.: ‐ 5.2.1.: 4932,4

5.2.2.: 443,9

Standards for refurbishment and new development

5.2.1.: Write an urban mobility plan and oversee the development of the indications 5.2.2.: Evaluation study generated mobility

5.2.1.: Serveis i sostenibilitat 5.2.1.: 2015‐2020 5.2.2.: 2012

5.2.1.: 1000000 €

3.3.1.: Serveis i sostenibilitat; Econom 3.3.1.: 2015‐2020 3.3.1.: 179000 €

3.4.1.: Reduction in business tax for companies that use or produce energy from renewable energy facilities and cogeneration systems

3.4.1.: 2013

3.3.1.: Promote photovoltaic solar installations 3.3.2.: Local production of photovoltaics 3.3.3.: Reduction in license for a solar photovoltaic thermal (non‐compulsory)

2.3.3.: Serveis i sostenibilitat; Oobres, urbanisme i medi natural

Other ‐ please specify: ________________________________________________________________________________________PUBLIC PROCUREMENT OF PRODUCTS AND SERVICES: 41,1 0 536,7

Energy efficiency requirements/standards6.1.1.: 41,1 6.1.1.: ‐ 6.1.1.: 11,0

Renewable energy requirements/standards6.2.1.: 525,8

Other ‐ please specify: ________________________________________________________________________________________WORKING WITH THE CITIZENS AND STAKEHOLDERS: 12255,51 0 4969,29

Advisory services

Financial support and grants7.2.1.: 10191,5 7.2.1.: ‐ 7.2.1.: 2690,4

Awareness raising and local networking

7.3.1.: 642,57.3.2.: 674,47.3.3.: 7,5

7.3.1.: ‐7.3.2.: ‐7.3.3.: ‐

7.3.1.: 232,07.3.2.: 277,67.3.3.: 2,5

7.3.4.: 1345,27.3.5.: 224,2

Training and education

7.4.1.: 60,17.4.2.: 679,4

7.4.1.: ‐7.4.2.: ‐

7.4.1.: 19,97.4.2.: 177,6

Other ‐ please specify: ________________________________________________________________________________________OTHER SECTOR(S) ‐ Please specify: _____________________ 8049,39

Waste8.1.1.: ‐ 8.1.1.: ‐ 8.1.1.: 4074,0

8.1.2.: 3975,4

50343,3 150,8 26667,7

3) Web address

8.1.1.: Achieving the waste collection goals set in PROGREMIC 8.1.2.: Improved selective collection of municipal solid waste

8.1.1.: Serveis i sostenibilitat; Economia i hisenda

8.1.1.: 2014‐2015 8.1.2.: 2011

8.1.1.: 60000 €

TOTAL:

7.4.1.: Esports, infància, joventut i participació ciutadana7.4.2.: Serveis i sostenibilitat

7.4.1.: 2014‐20157.4.2.: 2015‐2020

7.4.1.: 2000 €7.4.2.: 5450 €

7.2.1.: Redistribute the vehicle tax in order to encourage the purchase of vehicles, minimum CO2

7.2.1.: 2013

7.3.1.: Perform a public campaign for energy saving 7.3.2.: Organize seminars and workshops to improve energy efficiency in tertiary institutions, especially in the hospitality sector 7.3.3.: Organize environmental workshops on renewable energy and / or energy efficiency 7.3.4.: Campaign for sharing (car‐pooling) 7.3.5. Celebrating the Week of the Safe and Sustainable Mobility

7.3.1.: Serveis i sostenibilitat; Esports, infància, joventut i participació ciutadana 7.3.2.: Esports, infància, joventut i participació ciutadana7.3.3.: Cultura, patrimoni artístic, ensenyament i noves tecnologies

7.3.1.: 2014‐20157.3.2.: 2015‐20207.3.3.: 2015‐2020

7.3.4.: 20127.3.5.: 2012

7.3.1.: 3000 €7.3.2.: 3000 €7.3.3.: 2400 €

7.4.1.: Promote 50‐50 Project to schools in the municipality 7.4.2.: Report of efficient driving courses to the public and transport companies

6.1.1.: Include sustainability criteria in the specifications for contracts for the City 6.1.1.: Règim interior i recursos humans; Serveis i sostenibilitat; Obres, urbanisme i medi natural

6.1.1.: 2014‐2015 6.1.1.: 1000 €

6.2.1.:Contracting equipment / installations electrcity to a trading 100% renewable

6.2.1.: Serveis i sostenibilitat; Economia i hisenda

6.2.1.: 2014‐2015

3)

Direct link to the webpage dedicated to your SEAP (if any)Web address



ANNEX II: Fitxes VEPE


Annex II ‐ Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible de Castell‐Platja d'Aro GeoServei

Número 1

Adreça:

Consum 2012 Energia (kWh)

Elèctric 362284

Gas natural 143859

3

1,5

3

3

0

Instal·lar un sisteme d’energia solar tèrmica per l’obtenció d’aigua calenta sanitària (ACS) per a les dutxes. Implantar un sistema de gestió de l’energia i instal·lar comptadors addicionals. Instal·lar un control centralitzat de la climatització i l’enllumenat interior per tal de fer-ne un seguiment acurat. Segellar les portes i finestres amb cinta, ja que durant la visita es van detectar infiltracions d’aire, i instal·lar algun sistema, tipus lames exteriors, per evitar la radiació solar en els despatxos laterals.

Recomanacions

Intensitat d’ús dels equips (IIUC)

Descripció

Climatització oficines i sales mitjançant bombes de calor individuals, amb termòstats digitals a cada estança. Climatització de la pista mitjançant dues bombes de calor i dos sistemes de ventilació amb variadors de freqüència, emissió a través de conductes i fancoils, i amb dos termòstats digitals. No existeix un control centralitzat. Tancaments façanes oest i est d'alumini de vidre doble sense trencament del pont tèrmic, existeixen infiltracions d'aire. Tancament de la façana sud i nord d'alumini amb vidre simple sense trencament del pont tèrmic.

Indi

cado

rs

Grau de gestió i control (IGGC)

Tecnologia de climatització (ITC)

Envolupant (IE)

Operació dels equips (IGOA)

Consum tèrmic baix mitjà alt

AVALUACIÓ MITJANÇANT INDICADORS

Tecnologia existent bomba de calor bomba de calor caldera gas natural

Consum elèctric mitjà mitjà -----

12/11/2013

SISTEMA DE CLIMATITZACIÓ

CLIMATITZACIÓ Calefacció Refrigeració ACS

Ocupació mitjana: mitjana

Cost (€ IVA incl.)

82068,61

10530 Data de la visita:

Palau d'Esports i Congressos Platja d'Aro

DADES BÀSIQUES

Plaça d'Europa, s/n

Superfície (m²): 5130

(posar foto)

Any de construcció: 1988

IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

1


2

1,5

1,33

ACCIONS DEL PAES RELACIONADES AMB L'EQUIPAMENT

1.1.01., 1.1.02., 1.1.03., 1.1.04., 1.1.05., 1.1.14., 1.1.15., 1.1.16.

---

Energia solar fotovoltaica 9,9kW 2009 9,68 MWh

Producció anual

PRODUCCIÓ D'ENERGIA

FONT ENERGÈTICA Potència instal·lada Any instal·lació

ALTRES EQUIPS AMB CONSUM ELEVAT

Equips d'ofimàtica (ordinadors, impresores, fotocopiadores, fax, telèfons, etc.)

Recomanacions

Substituir els tubs fluorescents T8 per T5. Substituir les làmpades halògenes i d'halogenurs metàl·lics lineals R7s per LED. Instal·lar dispositius d’aturada automàtica de l’enllumenat d’interior (detectors de presència). Ampliar la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques. (500 m² ja construïts)

Descripció

Tubs fluorescents amb balast electromagnètic a sales petites (despatxos, vestuaris, magatzems, labavos, passadissos …), amb detectors de presència a dos dels 6 vestidors. Aplics amb làmpades fluorescents compactes (baix consum) al voltant de la pista i a les escales. Làmpades d'halogenurs metàl·lics i fluorescents compactes (baix consum) als gimnasos. 12 línies d'encesa amb 6 focus de vapor de mercuri amb halogenurs a la pista. No existeix control centralitzat. Diversos focus d'halogenurs metàl·lics a l'exterior, controlats a través d'un rellotge horari. La sala de joventut disposa de lluminària eficient (fluorescents T5 i LED).

Indi

cado

rs

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia d'enllumenat (ITE)

Intensitat d'ús (IIU)

Ús de llum natural baix baix baix

Sistema de regulació --- --- ---

Espais comuns Baixa ocupació

Tecnologia enllumenat VMH TF i BC TF

SISTEMA D'ENLLUMENAT

ZONES Alta ocupació

IGC

IIUITE

2


Número 2

Adreça:


Elèctric 135679

Gas natural 86962

3

2,33

3

1

2

Eliminar radiadors elèctrics. Instal·lar vàlvules termostàtiques als radiadors de ferro. Aïllar finestres amb cinta o canviar-les. Implantar un sistema de gestió de l’energia i instal·lar comptadors addicionals. Instal·lar un control centralitzat de la climatització i l’enllumenat interior per tal de fer-ne un seguiment acurat. Substituir els tancaments actuals per tancaments amb cambra d'aire i trencament de pont tèrmic.

Recomanacions


Descripció

Calefacció mitjançant caldera de gas natural. Distribució a través de radiadors de ferro. A a la 1a planta els radiadors no funcionen bé. En tot l'edifici s'utilitzen estufes elèctriques de suport. No existeix control centralitzat. Climatització (fred i calor) a través de tres bombes de calor. Distribució a través de fancoils. Existeixen unes 7 bombes de calor individuals com a suport en zones amb deficiències i en ampliacions. Termòstats digitals repartits a cada planta. No existeix control centralitzat. Finestres d'alumini de vidre doble a P1 i simple a PB i P2 sense trencament de pont tèrmic. Les finestres queden mal tancades provocant infiltracions d'aire.

Indi

cado

rs



Envolupant (IE)


Consum tèrmic alt ----- -----


Tecnologia existent caldera gas natural bomba de calor ------

Consum elèctric ----- alt -----

07/11/20013



Ocupació mitjana: alta


27325,76


Ajuntament Oficines

DADES BÀSIQUES

Mn Cinto Verdaguer, 6


(posar foto)


IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

3


2

1

1,33


1.1.01., 1.1.02., 1.1.03., 1.1.04., 1.1.06., 1.1.14., 1.1.15., 1.1.16.

---

---


FONT ENERGÈTICA Potència instal·lada Any instal·lació Producció anual



Recomanacions

Substituir l'enllumenat de la sala de plens per un altre de més eficient. Instal·lar un sensor fotoelèctric per a encendre només l’enllumenat de l’oficina de turisme quan no hi hagi prou llum natural.

Descripció

Majoritàriament hi ha instal·lats làmpades fluorescents compactes (baix consum). No existeixen sistemes de control. En els lavabos existeixen temporitzadors. A la sala de plens hi ha làmpades incandescents i halògenes dicroiques de 100W.

Indi

cado

rs




Sistema de regulació - - -

Ús de llum natural baix baix baix


Tecnologia enllumenat BC BC BC



IGC

IIUITE

4


Número 3

Adreça:


Elèctric 127682 21525

Gas natural -

3

2

1

1

4

Aïllar les canonades d'aigua exterior del sistema de plaques solars. Implantar un sistema de gestió de l’energia i instal·lar comptadors addicionals. Instal·lar un control centralitzat de la climatització i l’enllumenat interior per tal de fer-ne un seguiment acurat.

Recomanacions


Descripció

Calefacció i refrigeració mitjançant 2 bombes de calor, aquest equip s'espatlla sovint. Distribució a través de fancoils i conductes. Termostats digitals a cada estança. No existeix control centralitzat. S'han detectat estances buides amb la climatització i llums encesos. Finestres d'alumini de vidre doble. Tres les façanes disposen d'elements de protecció solar (porxo i gelosies). Generació d'ACS per a les dutxes a través de plaques solars tèrmiques. S'observen deficiències en l'aïllament dels tubs exteriors.

Indi

cado

rs



Envolupant (IE)


Consum tèrmic ----- ----- -----


Tecnologia existent bomba de calor bomba de calor plaques solars

Consum elèctric alt alt -----




- Data de la visita:

Policia Municipal

07/11/2013

DADES BÀSIQUES

Avinguda de S'Agaró, 161


(posar foto)


Ocupació mitjana: baixa

IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

5


2

1

2,66


1.1.01., 1.1.02., 1.1.03., 1.1.04., 1.1.07., 1.1.14., 1.1.15., 1.1.16.

Plaques solars tèrmiques 6 plaques 2007 11712 kWh/any




Equips d'ofimàtica (ordinadors, impresores, fotocopiadores, fax, telèfons, etc.) i carregadors de bateries d'aparells portàtis.

Recomanacions

Instal·lar pulsadors temporitzadors o detectors de moviment en lavabos, vestidors i zones de pas. Substituir l'enllumenat exterior de 400W per làmpades LED de 90W.

Descripció

Majoritàriament hi ha instal·lats làmpades fluorescents compactes (baix consum). No existeixen sistemes de control.Es disposa d'enllumenat exterior que es controla a través d'un rellotge horari.

Indi

cado

rs





Ús de llum natural alt baix baix


Tecnologia enllumenat BC BC BC



IGC

IIUITE

6


Número 4

Adreça:


Elèctric 116262

Gas natural -

3

2

4

3

2

Instal·lar a la façana sud algun element de protecció solar. Sectoritzar la climatització per dues zones, la sud i la nord. Arreglar les finestres que no tanquen bé. Implantar un sistema de gestió de l’energia i instal·lar comptadors addicionals. Instal·lar un control centralitzat de la climatització i l’enllumenat interior per tal de fer-ne un seguiment acurat.

Recomanacions


Descripció

Calefacció i refrigeració mitjançant 1 bomba de calor amb un sol circuit. Distribució a través de fancoils i conductes. Termostats analògics a diverses zones. No existeix control centralitzat. Finestres d'alumini de vidre doble amb trencament de pont tèrmic. S'ha detectat que alguna finestra corredera que no tanca bé. En una reforma recent, es va decidir tancar la zona sud de porxo exterior amb tancaments d'alumini de vidre doble per ampliar el bar i disposar de 2 despatxos més. Aquesta nova zona té problemes de climatització, ja que, a l'hivern quan el sol està més baix, es produeix un efecte hivernacle, que fa que es sobrepassin els 28ºC. D'altra banda les estances de la zona nord són fredes.

Indi

cado

rs



Envolupant (IE)


Consum tèrmic ----- ----- -----


Tecnologia existent bomba de calor bomba de calortermoacumulador

elèctric

Consum elèctric alt mitjà mitjà

07/11/2013





21645,62


Centre Cívic Vicenç Bou

DADES BÀSIQUES

C/ Escoles 2


(posar foto)


IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

7


2

1

2,66


1.1.01., 1.1.02., 1.1.03., 1.1.04., 1.1.08., 1.1.14., 1.1.15., 1.1.16.

---

---




Equips d'ofimàtica (ordinadors, impresores, fotocopiadores, fax, telèfons, etc.) i equips del bar i la cuina (neveres, congeladors, planxa, cuina, fregidora, cafetera, rentaplats, escalfador, etc.).

Recomanacions

Substituir els 2 focus halògens de l'escala amb làmpades LED. Substitució dels tubs fluorescents T8 per T5. Instal·lar pulsadors temporitzadors o detectors de moviment als lavabos i passadissos.

Descripció

Majoritàriament hi ha instal·lats làmpades fluorescents compactes (baix consum) i tubs fluorescents amb balast electromagnètic. No existeixen sistemes de control.

Indi

cado

rs





Ús de llum natural alt baix baix


Tecnologia enllumenat BC i TF BC BC



IGC

IIUITE

8


Número 5

Adreça:


Elèctric 85539

Gasoil 189250

3

3

2

1

2

Instal·lar vàlvules termostàtiques als radiadors. Implantar un sistema de gestió de l’energia i instal·lar comptadors addicionals. Instal·lar un control centralitzat de la climatització i l’enllumenat interior per tal de fer-ne un seguiment acurat.

Recomanacions


Descripció

Calefacció mitjançant 2 calderes de gasoil. Distribució a través de radiadors de ferro. Rellotge horari per a programar les enceses i apagades. Finestres d'alumini de doble vidre, i també finestres de ferro de vidre simple a l'edifici antic (1979). Finestres d'alumini de vidre simple, amb panells de protecció solar a la façana nord, a l'edifici nou (2002).

Indi

cado

rs



Envolupant (IE)




Tecnologia existent caldera gasoil ------termoacumulador

elèctric

Consum elèctric ----- ----- -----

07/11/2013





16224,7

20287,6 Data de la visita:

Escola - CEIP Estanys

DADES BÀSIQUES

C/ Josep Maria Vila, 5


(posar foto)

Any de construcció: 1979 - 2002

IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

9


3

2

1,33


1.1.01., 1.1.02., 1.1.03., 1.1.04., 1.1.09., 1.1.14., 1.1.15., 1.1.16.

---

---




Equips d'ofimàtica (ordinadors, impresores, fotocopiadores, fax, telèfons, etc.) i equips de la cuina (neveres, congeladors, planxa, cuina, fregidora, cafetera, rentaplats, escalfador, etc.).

Recomanacions

Substituir dels tubs fluorescents T8 per T5. Substituir de les làmpades de VM del gimnàs per làmpades VSAP. Instal·lar pulsadors temporitzadors o detectors de moviment als magatzems, lavabos i passadissos.

Descripció

Majoritàriament hi ha instal·lats làmpades fluorescents. No existeixen sistemes de control.

Indi

cado

rs





Ús de llum natural mitjà baix baix


Tecnologia enllumenat TF TF TF



IGC

IIUITE

10


Número 6

Adreça:


Elèctric 22352

Gas natural -

3

3

3

3

2

Instal·lar finestres de doble vidre amb trencament de pont tèrmic. Implantar un sistema de gestió de l’energia i instal·lar comptadors addicionals. Instal·lar un control centralitzat de la climatització i l’enllumenat interior per tal de fer-ne un seguiment acurat.

Recomanacions


Descripció

Climatització mitjançant tres bombes de calor. Distribució a través de fancoils. Tres termòstats digitals repartits per la zona. No existeix control centralitzat. S'utilitzen estufes elèctriques de suport. Finestres de fusta vidre simple. Les finestres queden mal tancades provocant infiltracions d'aire.

Indi

cado

rs



Envolupant (IE)


Consum tèrmic ----- ----- -----


Tecnologia existent bomba de calor split ------

Consum elèctric alt alt -----

07/11/2013





5233,26


Urbanisme

DADES BÀSIQUES

Av. De Castell d'Aro, 13 entresol 2


(posar foto)

Any de construcció: 1960-70

IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

11


3

2

1,33


Durant la realització del PAES s'ha decidit que en un any es traslladaran les oficines d'urbanisme, No es té previst cap ús per aquestes instal·lacions.

---

---




Equips d'ofimàtica (ordinadors, impresores, fotocopiadores, plotter, fax, telèfons, etc.)

Recomanacions

Substituir els tubs fluorescents T8 per T5. Instal·lar pulsadors temporitzadors o detectors de moviment als magatzems, lavabos i passadissos.

Descripció

Majoritàriament hi ha instal·lats làmpades fluorescents amb balast electromagnètic. No existeixen sistemes de control.

Indi

cado

rs





Ús de llum natural mitjà mitjà baix





IGC

IIUITE

12


Número 7

Adreça:


Elèctric 72897

Gas natural 109134

3

1

4

3

0

Instal·lar un sistema d’energia solar tèrmica per l’obtenció d’aigua calenta sanitària (ACS) als vestidors nous. Arreglar la instal·lació d'energia solar tèrmica dels vestidors vells. Instal·lar finestres de doble vidre amb trencament de pont tèrmic.

Recomanacions


Descripció

Vestidors nous: 2 calderes de gas natural de 34kW cadascuna per a calefacció i ACS. Emissió a través de splits.Vestidors vells: 1 caldera de 48,8 kW i plaques solars tèrmiques que actualment no funcionen. Finestres de ferre amb vidre simple.

Indi

cado

rs



Envolupant (IE)


Consum tèrmic mitjà ----- mitjà


Tecnologia existent caldera gas natural ------ caldera gas natural

Consum elèctric ----- ----- -----

12/11/2013





14658,76


Camp de Futbol

DADES BÀSIQUES

C/ Amadeus Vives, 42


(posar foto)

Any de construcció: ±1970

IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

13


2

2

1,33


1.1.01., 1.1.02., 1.1.03., 1.1.04., 1.1.10., 1.1.14., 1.1.15., 1.1.16.

Plaques solars tèrmiques 6 plaques 2011 10980 kWh/any

---




Equips d'ofimàtica (ordinadors, impresores, fotocopiadores, fax, telèfons, etc.) i equips del bar (neveres, cafetera, rentadora, etc.).

Recomanacions

Substituir els tubs fluorescents T8 per T5. Substituir les làmpades incandescents, per làmpades de baix consum. Instal·lar detectors de presència als vestidors.

Descripció

Camp enllumenat exterior amb quatre torres amb 5 focus d'halogenurs de 2000W, enllumenat exterior zona de pas 6 focus d'halogenurs 300W. Vestidors i magatzems tubs fluorescents amb balasts convencional i algunes làmpades incandescents.

Indi

cado

rs





Ús de llum natural alt mitjà mitjà


Tecnologia enllumenat HM TF TF i I



IGC

IIUITE

14


Número 8

Adreça:


Elèctric 31573

Gas natural -

3

2

4

1

2

Instal·lar finestres de doble vidre amb trencament de pont tèrmic. Implantar un sistema de gestió de l’energia i instal·lar comptadors addicionals. Instal·lar un control centralitzat de la climatització i l’enllumenat interior per tal de fer-ne un seguiment acurat.

Recomanacions


Descripció

Climatització mitjaçant 6 bombes de calor, i distribució través de 7 fancoils distribuits a cada estança. Termòstats digitals a cada estança. Finestres i tancaments d'alumini, vidre simple i vidre doble, sense trencament del pont tèrmic. Algunes no tanquen bé i provoquen infiltracions d'aire.

Indi

cado

rs



Envolupant (IE)


Consum tèrmic ----- ----- -----



elèctric

Consum elèctric alt alt mitjà

08/11/2013





7211,2


Serveis Socials

DADES BÀSIQUES

Avinguda Brussel·les 6


(posar foto)

Any de construcció: ±1980

IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

15


3

1,5

1,33


1.1.01., 1.1.02., 1.1.03., 1.1.04., 1.1.11., 1.1.14., 1.1.15., 1.1.16.

---

---





Recomanacions

Substituir els tubs fluorescents T8 per T5. Substituir les làmpades halògenes de 50W per LEDS o halògenes de 25W. Instal·lar polsadors temporitzats en lavabos i passadís.

Descripció

Majoritàriament làmpades de baix consum i tubs fluorescent amb balast convencional (electromagnètic). Existeixen algunes làmpades halògenes de 50W. No existeixen sistemes de control.

Indi

cado

rs







Tecnologia enllumenat --- TF i BC Dc



IGC

IIUITE

16


Número 9

Adreça:


Elèctric 66401

Gasoil 65000

3

3

3

3

2

Instal·lar vàlvules termostàtiques en radiadors.Instal·lar finestres amb vidre doble i TPT.Implantar un sistema de gestió de l’energia i instal·lar comptadors addicionals. Instal·lar un control centralitzat de la climatització i l’enllumenat interior per tal de fer-ne un seguiment acurat.

Recomanacions


Descripció

Calefacció mitjançant 1 caldera de gasoil. Distribució a través de radiadors de ferro. Es disposa de 4 termòstats digitals repartis en els edificis. Rellotge horari per a programar les enceses i apagades. Radiadors elèctrics als barracons, un d'ells a més disposa de bombes de calor. Finestres d'alumini i de fusta de vidre simple sense trencament de pont tèrmic (TPT) a la part antiga de l'edifici. Finestres d'alumini de vidre doble sense TPT a l'ampliació del 1995. Finestres de PVC de vidre simple sense TPT a la llar d'infants. Barracons amb finestres d'alumini de vidre simple i doble sense TPT.

Indi

cado

rs



Envolupant (IE)




Tecnologia existent caldera gasoil bomba de calortermoacumulador

elèctric

Consum elèctric ----- mitjà mitjà

08/11/2013





13727


Llar d'infants i CEIP

DADES BÀSIQUES

Plaça Poeta Sitjar, s/n


(posar foto)

Any de construcció: 70 - 95 - 2000

IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

17


3

1,5

1,33


1.1.01., 1.1.02., 1.1.03., 1.1.04., 1.1.05., 1.1.12., 1.1.14., 1.1.16.

---

---




Equips d'ofimàtica (ordinadors, impresores, fotocopiadores, fax, telèfons, etc.) i equips de la cuina (nevera, microones rentaplats, escalfador, etc.).

Recomanacions

Substituir els tubs fluorescents T8 per T5. Instal·lar polsadors temporitzats en lavabos i passadissos. Instal·lar una cèl·lula fotoelèctrica al passadís amb lluernari entre edifici antic i l'ampliació i sectoritzar el tub fluorescent de la punta on no hi ha lluernari i queda una zona més fosca amb un detector de presència.

Descripció

Majoritàriament làmpades fluorescent amb balast convencional (electromagnètic). No existeixen sistemes de control.

Indi

cado

rs










IGC

IIUITE

18


Número 10

Adreça:


Elèctric 59313

Gas natural -

3

3

2

1

0

Recomanacions


Descripció

Edificis destinats a tallers i magatzems, només disposa de climatització el menjador a través d'una bomba de calor, ACS als vestidors amb un escalfador elèctric, i radiadors elèctrics a l'oficina. Els llocs climatitzats/calefactats disposen de finestres de PVC doble vidre.

Indi

cado

rs



Envolupant (IE)


Consum tèrmic ----- ----- -----



elèctric

Consum elèctric baix mitjà mitjà

08/11/2013

,


Ocupació mitjana: baixa


10986,14


Magatzem Brigada d'Obres

DADES BÀSIQUES

Afores


(posar foto)

Any de construcció: 1980-2001

IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

19


3

3

0


1.1.01., 1.1.02., 1.1.03., 1.1.04., 1.1.13., 1.1.14., 1.1.15., 1.1.16.

---

---




Màquinària de taller: compressor d'aire comprimit, màquines de soldar, màquina de neteja a pressió, polipasts, torns, serres, màquina d'equilibrar rodes, moles, etc.

La línia d'aire comprimit treballa a uns 10 bars i s'utilitza per a pistoles. Es recomana reduir la pressió i limitar-ne l'ús. D'altra banda també es recomana instal·lar una purga automàtica.

Recomanacions

Instal·lar lluernaris als tallers. Substituir els tubs fluorescents T8 per T5. Instal·lar plaques solars fotovoltaiques per a la generació d’electricitat (sobre coberta). Implantar d’un sistema de gestió de l’energia i instal·lar comptadors addicionals. Instal·lar un control centralitzat del consum elèctric per tal de fer-ne un seguiment acurat.

Descripció

Majoritàriament hi ha instal·lats tubs fluorecents amb balast electromagètic. En algun taller i a la nau del camp de tir de hi ha focus d'halugenurs metàl·lics de 250W i l'enllumenat exterior hi ha focus de vapor de sodi de 250W.En la nau destinada a magatzem del costat dels tallers s'aprofita la llum natural a través de lluernaris.

Indi

cado

rs




Sistema de regulació --- Detectors presència ---

Ús de llum natural ------ baix baix


Tecnologia enllumenat --- TF HM i TF



IGC

IIUITE

20

ANNEX III: Fitxes enllumenat públic


Annex III ‐ Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible de Castell‐Platja d'Aro GeoServei

Cr Santa Cristina s/n Castell-Platja d'Aro

VM VM HM VSAP VSAP VSAP - -

14 5 6 46 69 4

125 250 250 100 150 250

1,8 1,25 1,5 4,6 10,35 1 0 0

Tipus de llumenera:

Nre. total de punts de llum:

Potència total instal·lada (kW) :

0,68 3417,41 0,20

Tipus de tarifa: 2.1

ÍNDEXS CARACTERÍSTICS (any 2012)

Potència (P) (contractada/instal·lada) E consumida / P instal·lada Cost del KWh consumit

Companyia elèctrica: Endesa

Potència contractada (kW): 13,856

Òptica baix rendiment

144

20,45

DADES FACTURACIÓ (any 2012)

Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:

Potència de les làmpades (W):

Potència total instal·lada (kW):

Descripció del sistema de reducció de flux:

---

Nre. total de línies d'enllumenat: ---

Número quadre d'enllumenat QM002

DADES BÀSIQUES (any 2012)

Adreça:

Consum anual (kWh): 69.886

Despesa econòmica total (euros/any): 13.977

Sistema de regulació horària: Rellotge astronòmic

Sistema de reducció de flux: No

1


2

4

3

ACCIONS RECOMANADES

1.4.02., 1.4.03., 1.4.04., 1.4.05., 1.4.06.

Recomanacions per als sistemes d'enllumenat

Instal·lar un sistema de control centralitzat (telegestió). Instal·lació d'estabilitzadors-reguladors de flux lumínic. Substituir les lluminàries de vapor de mercuri per altres de més eficients, com les de vapor de sodi d'altapressió. Passar de làmpades de VSAP de 250W, 150W i 100W a d'altres de 150W, 100W i 70W, i si hi ha alguns puntsde llum prescindibles (cal realitzar estudi lumínic previ per verificar que els nivells resultants seran correctes).

DADES DEL MANTENIMENT (any 2012)

Periodicitat: veure descripció

Responsable: Enllumenats Costa Brava

Descripció:

Manteniment correctiu: Ronda setmanal per tots els llums del municipi per detectar fanals apagats i possiblesavaries. Manteniment preventiu: Canvi sistemàtic de làmpades cada 4 anys per prevenir i optimitzar el rendiment il'eficiència d'aquestes.

Descripció

Indi

cado

rs


Tecnologia de làmpades (IT)

Ús i funcionalitat (IUF)

AVALUACIÓ DEL SISTEMA D'ENLLUMENAT (any 2012)

Els valors de IUF i IT són elevats.

0

1

2

3

4IGC

IT IUF

2


VM FL VSAP VSAP VSAP - - -

68 3 33 47 13

125 18 100 150 250

9 0,05 3,3 7,05 3,25 0 0 0

Tipus de llumenera:





Adreça: Roma, 11






---


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:




164

22,154



Potència contractada (kW): 150

Tipus de tarifa: 3.0A



6,77 9518,78 0,20

3


2

4

4


Indi

cado

rs




Descripció


Descripció:


ACCIONS RECOMANADES

1.4.02., 1.4.03., 1.4.04., 1.4.05., 1.4.06.


Instal·lar un sistema de control centralitzat (telegestió). Instal·lació d'estabilitzadors-reguladors de flux lumínic. Substituir les lluminàries de vapor de mercuri per altres de més eficients, com les de vapor de sodi d'altapressió. Passar de làmpades de VSAP de 250W, 150W i 100W a d'altres de 150W, 100W i 70W, i si hi ha alguns puntsde llum prescindibles (cal realitzar estudi lumínic previ per verificar que els nivells resultants seran correctes).Disminuir la potència contractada (tenint en compte que en aquest quadre s'hi connecta l'enllumenat de Nadal).




0

1

2

3

4IGC

IT IUF

4


VM VM VSAP VSAP VM - - -

11 4 14 51 12

125 250 100 150 250 125 13 250

1,4 1 1,4 7,65 3 0 0 0

Tipus de llumenera:





Adreça: Tosses, 23




Sistema de reducció de flux: Regulació flux capçalera


35% de reducció, durant tot l'horari de funcionament.


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:




92

14,425







1,20 5190,29 0,20

5


1

4

3


Indi

cado

rs




Descripció


Descripció:


ACCIONS RECOMANADES

1.4.02., 1.4.03., 1.4.05., 1.4.06.


Instal·lar un sistema de control centralitzat (telegestió). Substituir les lluminàries de vapor de mercuri per altres de més eficients, com les de vapor de sodi d'altapressió. Passar de làmpades de VSAP de 250W, 150W i 100W a d'altres de 150W, 100W i 70W, i si hi ha alguns puntsde llum prescindibles (cal realitzar estudi lumínic previ per verificar que els nivells resultants seran correctes).Disminuir la potència contractada.




0

1

2

3

4IGC

IT IUF

6


HM HM VSAP VSAP VSAP - - -

2 1 63 25 24

150 250 100 150 250

0,3 0,25 6,3 3,75 6 0 0 0

Tipus de llumenera:





Adreça: Del Pi, JTO S/N ET






---


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:




115

16,6







0,83 4157,89 0,20

7


2

3

3


Indi

cado

rs




Descripció


Descripció:


ACCIONS RECOMANADES

1.4.02., 1.4.03., 1.4.04., 1.4.05.


Instal·lar un sistema de control centralitzat (telegestió). Instal·lació d'estabilitzadors-reguladors de flux lumínic. Passar de làmpades de VSAP de 250W, 150W i 100W a d'altres de 150W, 100W i 70W, i si hi ha alguns puntsde llum prescindibles (cal realitzar estudi lumínic previ per verificar que els nivells resultants seran correctes).




0

1

2

3

4IGC

IT IUF

8


Ginesta s/n baixos ETBAS

VM HM HM VSAP VSAP VSAP - -

10 4 1 38 17 40

250 70 250 100 150 250

2,5 0,28 0,25 3,8 2,55 10 0 0

Tipus de llumenera:






Adreça:



Sistema de reducció de flux: Regulació flux capçalera


35-40% de reducció, durant tot l'horari de funcionament.


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:




110

19,38







0,71 5659,24 0,20

9


1

4

2


Indi

cado

rs




Descripció

Els valors de IT són elevats.

Descripció:


ACCIONS RECOMANADES

1.4.02., 1.4.03., 1.4.04., 1.4.05., 1.4.06.


Instal·lar un sistema de control centralitzat (telegestió). Substituir les lluminàries de vapor de mercuri per altres de més eficients, com les de vapor de sodi d'altapressió. Passar de làmpades de VSAP de 250W, 150W i 100W a d'altres de 150W, 100W i 70W, i si hi ha alguns puntsde llum prescindibles (cal realitzar estudi lumínic previ per verificar que els nivells resultants seran correctes).




0

1

2

3

4IGC

IT IUF

10


Av Mediterrani s/n baixos 1

VM FL VSAP VSAP VSAP - - -

19 9 14 222 10

125 36 70 100 150

2,4 0,32 0,98 22,2 1,5 0 0 0

Tipus de llumenera:






Adreça:





---


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:




274

27,379







1,01 4030,61 0,20

11


2

4

3


Indi

cado

rs




Descripció


Descripció:


ACCIONS RECOMANADES

1.4.02., 1.4.03., 1.4.04., 1.4.05., 1.4.06.


Instal·lar un sistema de control centralitzat (telegestió). Instal·lació d'estabilitzadors-reguladors de flux lumínic. Substituir les lluminàries de vapor de mercuri per altres de més eficients, com les de vapor de sodi d'altapressió. Passar de làmpades de VSAP de 150W i 100W a d'altres de 100W i 70W, i si hi ha alguns punts de llumprescindibles (cal realitzar estudi lumínic previ per verificar que els nivells resultants seran correctes).Substituir els tubs fluorescents T8 per tubs fluorescents T5 amb balast electrònic.




0

1

2

3

4IGC

IT IUF

12


Av 11 de setembre s/n baixos, 1/Lleida,44

VM VSAP VSAP - - - - -

24 24 161

125 70 100

3,0 1,68 16,1 0 0 0 0 0

Tipus de llumenera:






Adreça:





---


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:




209

20,78







0,50 5108,08 0,20

13


2

4

3


Indi

cado

rs




Descripció


Descripció:


ACCIONS RECOMANADES

1.4.02., 1.4.03., 1.4.04., 1.4.05., 1.4.06.


Instal·lar un sistema de control centralitzat (telegestió). Instal·lació d'estabilitzadors-reguladors de flux lumínic. Substituir les lluminàries de vapor de mercuri per altres de més eficients, com les de vapor de sodi d'altapressió. Passar de làmpades de VSAP de 100W a d'altres de 70W, i si hi ha alguns punts de llum prescindibles (calrealitzar estudi lumínic previ per verificar que els nivells resultants seran correctes).




0

1

2

3

4IGC

IT IUF

14


Llevant Carlo Magno

VM HM VSAP VSAP VSAP - - -

22 4 16 118 1

125 150 70 100 150

2,8 0,6 1,12 11,8 0,15 0 0 0

Tipus de llumenera:






Adreça:





---


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:




161

16,42







2,08 4096,04 0,20

15


2

4

4


Indi

cado

rs




Descripció


Descripció:


ACCIONS RECOMANADES

1.4.02., 1.4.03., 1.4.04., 1.4.05., 1.4.06.


Instal·lar un sistema de control centralitzat (telegestió). Instal·lació d'estabilitzadors-reguladors de flux lumínic. Substituir les lluminàries de vapor de mercuri per altres de més eficients, com les de vapor de sodi d'altapressió. Passar de làmpades de VSAP de 150W i 100W a d'altres de 100W i 70W, i si hi ha alguns punts de llumprescindibles (cal realitzar estudi lumínic previ per verificar que els nivells resultants seran correctes).Disminuir la potència contractada.




0

1

2

3

4IGC

IT IUF

16


Miramar, 10

VM HM VSAP VSAP - - - -

48 3 39 49

125 250 100 150

6,0 0,75 3,9 7,35 0 0 0 0

Tipus de llumenera:






Adreça:





---


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:




139

18



Potència contractada (kW): 8




0,44 8144,56 0,20

17


2

4

3


Indi

cado

rs




Descripció


Descripció:


ACCIONS RECOMANADES

1.4.02., 1.4.03., 1.4.04., 1.4.05., 1.4.06.


Instal·lar un sistema de control centralitzat (telegestió). Instal·lació d'estabilitzadors-reguladors de flux lumínic. Substituir les lluminàries de vapor de mercuri per altres de més eficients, com les de vapor de sodi d'altapressió. Passar de làmpades de VSAP de 150W i 100W a d'altres de 100W i 70W, i si hi ha alguns punts de llumprescindibles (cal realitzar estudi lumínic previ per verificar que els nivells resultants seran correctes).




0

1

2

3

4IGC

IT IUF

18


Pj Erisons, Ap s/n

VM VM HM VSAP VSAP VSAP - -

49 1 10 4 55 59

125 250 250 70 100 150

6,1 0,25 2,5 0,28 5,5 8,85 0 0

Tipus de llumenera:






Adreça:





---


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:




178

23,505







0,44 6046,12 0,20

19


2

4

3


Indi

cado

rs




Descripció


Descripció:


ACCIONS RECOMANADES

1.4.02., 1.4.03., 1.4.04., 1.4.05., 1.4.06.






0

1

2

3

4IGC

IT IUF

20


Cr Santa Cristina, TOR S/N POU-PLANA

VM HM HM VSAP VSAP VSAP - -

3 2 1 5 80 1

250 250 400 150 250 400

0,8 0,5 0,4 0,75 20 0,4 0 0

Tipus de llumenera:






Adreça:





---


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:



Òptica alt rendiment

92

22,8







0,91 4263,29 0,20

21


2

3

3


Indi

cado

rs




Descripció


Descripció:


ACCIONS RECOMANADES

1.4.02., 1.4.03., 1.4.04., 1.4.05., 1.4.06.


Instal·lar un sistema de control centralitzat (telegestió). Instal·lació d'estabilitzadors-reguladors de flux lumínic. Substituir les lluminàries de vapor de mercuri per altres de més eficients, com les de vapor de sodi d'altapressió. Passar de làmpades de VSAP de 400W, 250W i 150W a d'altres de 250W, 150W i 100W, i si hi ha algunspunts de llum prescindibles (cal realitzar estudi lumínic previ per verificar que els nivells resultants serancorrectes).




0

1

2

3

4IGC

IT IUF

22


Ps Mar s/n/ Lleida, 47

HM VSAP VSAP LED LED - - -

59 188 21 25 62

400 100 400 1 48

23,6 18,8 8,4 0,025 2,976 0 0 0

Tipus de llumenera:






Adreça:





---


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:




355

53,801







0,39 4052,45 0,20

23


2

3

3


Indi

cado

rs




Descripció


Descripció:


ACCIONS RECOMANADES

1.4.02., 1.4.03., 1.4.04., 1.4.05.


Instal·lar un sistema de control centralitzat (telegestió). Instal·lació d'estabilitzadors-reguladors de flux lumínic (cal tenir en compte que aquest quadre disposa delluminàries LED, i aquestes no es podran regular).Passar de làmpades de VSAP de 400W i 100W a d'altres de 250W i 70W, i si hi ha alguns punts de llumprescindibles (cal realitzar estudi lumínic previ per verificar que els nivells resultants seran correctes).Substituir de les lluminàries HM 400W per làmpades LED 130W. ???




0

1

2

3

4IGC

IT IUF

24


Urb Corrons, s/n N19 21 AL P S'Agaró

VM VSAP VSAP - - - - -

36 73 11

250 100 250

9,0 7,3 2,75 0 0 0 0 0

Tipus de llumenera:






Adreça:





---


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:




120

19,05







0,73 3681,15 0,20

25


2

4

3


Indi

cado

rs




Descripció


Descripció:


ACCIONS RECOMANADES

1.4.02., 1.4.03., 1.4.04., 1.4.05., 1.4.06.






0

1

2

3

4IGC

IT IUF

26


Cr Santa Cristina, 42

VM FL VSAP VSAP VSAP VSAP - -

74 4 11 8 94 17

125 18 70 100 150 250

9,3 0,07 0,77 0,8 14,1 4,25 0 0

Tipus de llumenera:






Adreça:





---


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:




208

29,242







0,36 3860,03 0,20

27


2

4

3


Indi

cado

rs




Descripció


Descripció:


ACCIONS RECOMANADES

1.4.02., 1.4.03., 1.4.04., 1.4.05., 1.4.06.


Instal·lar un sistema de control centralitzat (telegestió). Instal·lació d'estabilitzadors-reguladors de flux lumínic. Substituir les lluminàries de vapor de mercuri per altres de més eficients, com les de vapor de sodi d'altapressió. Passar de làmpades de VSAP de 250W, 150W i 100W a d'altres de 150W, 100W i 70W, i si hi ha alguns puntsde llum prescindibles (cal realitzar estudi lumínic previ per verificar que els nivells resultants seran correctes).Substituir els tubs fluorescents T8 per tubs fluorescents T5 amb balast electrònic.




0

1

2

3

4IGC

IT IUF

28


Urb Mas Nou ZNA S/N 4

VSAP - - - - - - -

141

100

14 0 0 0 0 0 0 0

Tipus de llumenera:






Adreça:





---


Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:




141

14,1







0,49 5659,01 0,20

29


2

2

3


Indi

cado

rs




Descripció

Els valors de IUF són elevats.

Descripció:


ACCIONS RECOMANADES

1.4.02., 1.4.03., 1.4.04., 1.4.05.


Instal·lar un sistema de control centralitzat (telegestió). Instal·lació d'estabilitzadors-reguladors de flux lumínic. Passar de làmpades de VSAP de 100W a d'altres de 70W, i si hi ha alguns punts de llum prescindibles (calrealitzar estudi lumínic previ per verificar que els nivells resultants seran correctes).




0

1

2

3

4IGC

IT IUF

30

ANNEX IV: Instruments de comunicació


Cartell anunci del taller de participació penjat a diversos punt del municipi i a la web de l’Ajuntament.

18/02/2014

1

PAES Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible

Ajuntament de Castell‐Platja d’Aro

Taller de participació

Castell‐Platja d’Aro, 5 de febrer de 2014

Pacte d’alcaldes i alcaldesses


El Pacte dels alcaldes és una iniciativa de la Comissió Europea, que té com a objectiu superar el compromís de la UE de reduir en un

20%, abans de l’any 2020, les emissions de CO2

Estratègia 20‐20‐20 :20% d'emissió de gasos d'efecte hivernacle respecte als nivells de 1990‐20% d'emissió de gasos d'efecte hivernacle respecte als nivells de 1990

+20% en consum d'energies renovables sobre el consum final +20% l’eficiència energètica

Compromís unilateral de la UE Consell Europeu 09.03.2007

“Energia per a un món que canvia”. El Pacte és de 2008.

Font: Diputació de Girona

Pacte d’alcaldes i alcaldessesCompromisos dels signataris (Acord de Ple)

Superar l'objectiu establert per la UE per l’any 2020

Preparar un inventari de referència de les emissions

Presentar el PAES en un termini màxim d’un any

Adaptar les estructures del municipi per emprendre les mesures necessàries

Mobilitzar la societat civil per a que participi en el desenvolupament del PAES

Presentar els informes d’execució bianualment


Pacte d’alcaldes i alcaldessesBeneficis

Els resultats directes que obtenenels signants del Pacte són:

Disposar d’una eina programàtica que permeti establir la política energètica.

Mitjans financers i suport polític en àmbit de la Unió Europea.


Mapa del Pacte d’alcaldes de les comarques gironines

193 municipis adherits de 221

93,76 % de la població

90 PAES analitzats i 103 en redacció


18/02/2014

2

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible ‐ PAES


Pla d’Acció de l’Energia Sostenible (PAES):

Presentació del PAES

Defineix les accions que el municipi ha de dur a terme per assolir els objectius establerts per la UE per al 2020, anant més enllà de la reducció del 20% de les emissions de CO2


Té l’objectiu de definir les accions per superar els objectius del 20/20/20.

Inclou el càlcul de les emissions de GEH o de CO2.

Presentació del PAES

Promou accions concretes, significatives i viables econòmicament.

Ha de comptar amb la participació dels agents i els veïns del municipi.



Àmbit PAES• Edificis residencials• Transport privat i comercial• Edificis/equipaments i instal∙lacions del sector terciari (no municipal)• Tractament de residusTractament de residus

EXCLÒS• Indústria • Sector primari• Tractament de l’aigua

Àmbit AJUNTAMENT• Edificis/equipaments Municipals• Enllumenat públic• Flota municipal • Transport públic urbà


Fases de treball

Fase I: Recollida d’informació‐ Diputació de Girona i CILMA‐ ICAEN, ARC, IDESCAT‐ Ajuntament de Castell‐Platja d'Aro‐ Visites d’avaluació energètica

Fase II: Redacció del Pla‐ Inventari de referència d’emissions‐ Diagnosi estratègica‐ Pla d’Acció‐ Taller de Participació ‐ Pla de Seguiment: indicadors‐ Formulari Unió Europea SEAP TEMPLATE


PAS 1 Firma del Pacte dels Alcaldes

Adaptació de les estructures administratives

Obtenció del suport de les parts interessades

18/04/2012

PAS

PAS 2

3

Presentació del PAES(Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible)

Presentació del’Informe d’Implantació

p p

Inventari de Referència de les Emissions

Establiment de visió a llarg termini amb objectius clars

Elaboració i aprovació del PAESSeguiment i presentació d’informes

Implantació de polítiques i mesures de reducció de CO2

Implantació

Font: www.eumayors.eu

18/02/2014

3


2010 • l’Agenda 21 i • el Pla d’acció per a l’energia sostenible PAES (metodologia Diputació de Barcelona) ( g p )

2014 • Adequació PAES al protocol establert per la Diputació de Girona i el CILMA (Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona)

Resultats de l’IREInventari de Referència d’Emissions

Sector terciari24%

Ajuntament2%

Tractament residus

15%

Àmbit PAES

Equipaments

19%

Flota municipal

14%

Transport públic urbà

4%

Àmbit Ajuntament

Emissions CO2 any 2005 per sectors

Resultats de l’IRE

Edificis residencial

s20%

Transport39% Enllumenat

públic63%

Emissions Castell‐Platja d'Aro: 12,41 tn CO2 per capita [6,19]Emissions Baix Empordà: 7,27 tn CO2 per capitaEmissions Catalunya: 6,72 tn CO2 per capitaEmissions Àmbit PAES: 114.612 tn CO2

Emissions Àmbit Ajuntament : 2.509 tn CO2

Compromís 20%: 22.922 tn CO2


Emissions CO2 any 2005 per sectorsComarques GironinesCastell-Platja d'Aro

Sector terciari24%

Ajuntament2%

Tractament residus

15%

Àmbit PAES

Baix Empordà

24%

Edificis residencial

s20%

Transport39%


Emissions CO2 any 2005 per fonts energètiques

Gasolina

Àmbit PAES

Gasolina

Àmbit Ajuntament

Electricitat43%

Gasoil C3%

Gas Natural

7%GLP1%

Gasoil 37%

Gasolina9%

Electricitat67%Gasoil C

4%

Gas Natural

2%

Gasoil 25%

Gasolina2%


Consum dels equipaments municipals

Consum per fonts d’energia edificis públics (MWh) Emissions generades als edificis públics (tn CO2)

9%

2005

22%1%

2012

22%19%

2%3%

2005

21%18%

1%2%

2012

Consum (MWh) Emissions (tnCO2)

2005 2012 2005 2012

1.180,30 2.137,71 483,84 832,96

69%

22%

Electricitat Gasoil C Gas NaturalGLP Biomassa Energia solar tèrmica

Energia geotèrmica

65%12%

22%

2%

26%26%

19%

Administració Altres Educació Esports

Sociocultural Sanitat Instal·lació

4%

23%31%

18/02/2014

4

Pla d’Acció

Pla d’AccióAccions realitzades a Castell-Platja d’Aro Any

Estalvi [tn CO2/any]

Palau d’esports: substitució enllumenat pista de 1500 W a 400 W 2011 27,14

Palau d’Esports: canvi enllumenat eficient a la sala Espai Cercle 2013 0,10

Camp de futbol: instal·lació d’enllumenat al passadís de sortida per reduir l’ús dels focus del camp 2012 4,51

Camp de futbol: Instal·lació plaques solars tèrmiques als vestuaris nous 2011 2,07

Policia Municipal: Instal·lació energia solar tèrmica per a ACS 2006 5,26

Millores en l’enllumenat públic : reductors de flux, punts de llum fotovoltaics 2009 169,26

Compromís 20% 22.922,40 tn CO2

5,4% emissions de CO2

Producció local d’energia fotovoltaica 2006-2009 2,30

Estudi d’avaluació de la mobilitat generada (EAMG) 2012 443,87

Campanya per compartir cotxe (Car-pooling) 2012 1.345,20

Celebració de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2012 224,20

Millora recollida selectiva dels residus sòlids urbans 2011 3.975,39

TOTAL ( 2005 – 2013 ) 6.199,31

Pla d’AccióSector Camp d'acció1. Edificis, equipaments/instal∙lacions 1.1. Edificis i equipaments/instal∙lacions municipals

1.2. Edificis i equipaments/instal∙lacions del sector terciari (no municipals)1.3. Edificis residencials1.4. Enllumenat públic municipal

2. Transport 2.1. Flota municipal2.2. Transport públic2.3. Transport privat i comercial

3. Producció local d'energia 3.1. Hidroelèctrica3.2. Eòlica3.2. Eòlica3.3. Fotovoltaica3.4. Cogeneració de calor i electricitat

4. Calefacció i refrigeració urbanes 4.1. Cogeneració de calor i electricitat4.2. Xarxa de calor

5. Planejament i ordenació del territori 5.1. Urbanisme5.2. Planificació dels transports i la mobilitat5.3. Normes per a la renovació i expansió urbana

6. Contractació pública de productes i serveis 6.1. Requeriments d'eficiència energètica6.2. Requeriments d'energies renovables

7. Participació ciutadana 7.1. Serveis d'assessorament7.2. Ajudes i subvencions7.3. Sensibilització i creació de xarxes locals7.4. Formació i educació

8. Altres sectors 8.1. Residus8.2. Altres

Conclusions

Conclusions

Les emissions de CO2 per capita són superiors a les de la zonaEl consum dels equipaments municipals ha augmentat

S’han dut a terme mesures per reduir les emissions de CO2

Destacar la millora aconseguida amb la recollida selectiva RSU

Encara queda camí a fer per a arribar a l’objectiu del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses

Taller de Participació Ciutadana

18/02/2014

5


Treball en grups:Validar i prioritzar les accionspEscollir les 3 accions més importantsEliminar alguna accióIdentificar noves accions

Posada en comú

Podeu fer arribar les vostres propostes a [email protected]

Ajuntament de Castell-Platja d'Aro

Moltes gràcies per la vostra col·laboració!

Febrer 2014


Informe de Retorn


Informe de Retorn – Taller de Participació Ciutadana – PAES Ajuntament de Castell-Platja d’Aro

1

Índex

1. INTRODUCCIÓ 3 2. RESULTATS DEL TALLER DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA 4 3. RESULTAT QÜESTIONARI D’AVALUACIÓ 5 4. RECULL FOTOGRÀFIC 6


2


3

1. Introducció El Pacte d’alcaldes és una iniciativa europea, impulsada a les comarques gironines per la Diputació de Girona i el CILMA. Castell-Platja d’Aro, amb la signatura del Pacte, es compromet, per l’any 2020, a reduir un 20 % les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.

El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES), inclou un inventari de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle del municipi i defineix les accions necessàries per tal d’assolir els objectius del Pacte d’alcaldes.

Les accions se centren, principalment, a millorar l’eficiència energètica dels edificis públics, l’enllumenat públic, el sector terciari, el sector residencial, la producció d’energia renovable al municipi, així com en actuacions concretes per disminuir el consum de combustibles associats al transport.

El conjunt de la societat té un paper rellevant per fer front al canvi climàtic. La participació de la societat i dels actors directament relacionats en el procés d’elaboració del PAES és necessària per poder proposar les accions i dur-les a terme.

El present document és el fruit de la participació d’un total de 6 persones al taller de participació ciutadana per a la validació d’accions del Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES) de Castell-Platja d’Aro, realitzat el passat 5 de febrer de 2014 de les 19:30h a les 21:00h a la biblioteca Mercè Rodoreda, i en el qual es va informar als participants de l’adhesió de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses, es va presentar els resultats de l’Inventari de Referència d’Emissions i per últim es va procedir al treball en grup per a la validació de les accions proposades en el PAES i per a la identificació de noves accions.


4

2. Resultats del Taller de Participació Ciutadana

A continuació, es presenten les propostes d’accions identificades al taller i que s’han incorporat al PAES. En cas que l’acció no s’hagi incorporat al pla d’acció, s’indica la justificació tècnica. Les accions es divideixen en funció de l’àmbit d’actuació: Ajuntament o PAES.

Taula 1. Proposta d’accions inicials àmbit ajuntament. Proposta Incorporació al

PAES? Justificació

Centralització de la climatització en els equipaments municipals

Sí Inclòs a l’acció 1.1.02. i 1.1.15.

Taula 2. Proposta d’accions inicials àmbit PAES.

Proposta Incorporació al PAES?

Justificació

Informar als usuaris de les mesures/accions dutes a terme i dels resultats obtinguts

Sí Inclòs a les accions 1.1.05., 1.1.09., 1.1.11., 1.1.13.


Sí


Sí

7.4.02. Informar dels cursos de conducció eficient a la ciutadania i empreses de transports.

Sí

Decàleg informatiu estalvi per al ciutadà i sector terciari

Sí Inclòs a l’acció 7.3.01. i 7.3.02.

7.3.02. Sessió informativa dirigida al sector terciari (sobretot a hotels, càmpings, restaurants, apartaments, etc.) a través associacions

Sí

7.3.03. Campanya municipal amb i pels escolars, els fills poden ser una via per accedir i influenciar a les famílies i provocar el canvi.

Sí

Facilitar la mobilitat pels vianants i amb bicicleta, cal una xarxa de carrils bici més amplia i connectada entre els nuclis.

No Ja existeix una acció que contempla Pla mobilitat Urbana i una altra que té l’objectiu d’ampliació de la xarxa de carrils bici.

Incentivar instal·lació energies renovables a sector residencial / terciari

No Ja existeix en les ordenances fiscals 2014 (OF5 article 6.7, OF7 article 5.a)

Desconnexió alterna de part de l'enllumenat públic en certes èpoques i hores

No Ja es realitza actualment

Castigar de forma puntual les empreses que no optimitzin el seu consum

No Difícil de controlar per l’Ajuntament.

Impostos reduïts per la compra de vehicles elèctrics o obres de millora energètica.

No Ja existeix en les ordenances fiscals 2014 (OF4 article 5.3, OF5 article 7

Atenció a la il·luminació nocturna d'edificis públics.

No Ja es realitza actualment.


5

3. Resultat qüestionari d’avaluació Un cop finalitzat el Taller, es va repartit als participants un qüestionari de valoració amb la finalitat de valorar-ne el seu desenvolupament, així com els resultats obtinguts.

A continuació s’exposen els resultats:

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

4,5

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Valoració

Número de pregunta

Malament

Regular

Bé

Molt bé

Preguntes:

VALORACIÓ DE LA SESSIÓ

1 Adequació dels canals utilitzats per a la convocatòria

2 Claredat dels objectius de la sessió

3 Interès dels objectius de la sessió

4 Rigor dels conceptes explicats

5 Ritme i mètode participatiu

6 Adequació de l’horari i durada de la sessió

7 Qualitat dels materials emprats

VALORACIÓ DE L’EQUIP DE TREBALL

8 Organització (informació prèvia rebuda, puntualitat, coordinació dels grups de treball)

9 Claredat de les explicacions

VALORACIÓ GENERAL

10 Valoració general de la sessió


6

4. Recull fotogràfic