01-02_3631 25/7/05 08:32 Página 1

Una de les imatges que el fotògraf freelance Ricard Garcíava prendre mentre preparava un reportatge sobre Bombers de Barcelona

Una de les imatges que elfotògraf freelance Ricard Garcíava captar mentre preparava unreportatge sobre Bombers deBarcelona

22

LA FOTO

01-02_3631 25/7/05 08:32 Página 2

33

SUMARI

FAHRENHEIT•451Edita: Bombers de BarcelonaAjuntament de Barcelona

Consell Editorial: Joan Andrés Vélez, Josep Barjuan,Màrius Comorera, Eva Llorach, JesúsMartínez Viejo, Josep Munt, MònicaNavas, Joan Pedreny, Montse Radresa iSusana Suárez

Directora: Montse Radresa

Serveis editorials: Op-team SIC SL

Navas de Tolosa, 270, 5-308027 - BarcelonaTel. 93 243 08 35 Fax 93 352 76 76www.op-team.com(fahrenheit451@mail.bcn.es)

Coordinació: Mònica Navas (nicanavas@op-team.com)

Disseny i maquetació: Joan Serra, Núria Güell

Redacció: Susana Suárez, Laia Ruiz

Fotografia: Jordi Asín, Josep R. Carme, RicardCervantes, Pere Forcada, Ricard García, JoaquimPol i Susana Suárez

Col·laboradors en aquest número: Anselm Andrés, Joan Andrés, Jordi Asín, JaumeBonjoch, Antoni Cabeza, Josep R. Carme, RamónCollado, Víctor Dobaño, Miguel A. Fuente, JaumeLoscos, Jesús Martínez Armesto, Diego Navarro,Francesc Ros, Anna Sitjà, José María Sopena,David Zapater

Fotomecànica i impressió: Cevagraf SCCL

Dipòsit legal: B-33873-2001

EditorialMolt en Joc

4

CandentSimulacre al túnel de Badal: aprovat amb nota

Notícies- I Campionat Intern d’Ex-carceració- III Premi de Narració Cur-ta de Bombers

FormacióEls bombers aprenen sobredietètica i activitat física

Serveis destacatsEls incendis forestals arriben abans que l’estiu

Eines de prevencióProtecció Civil i Prevenció,unides

Taula rodonaLa simbiosi entre personal de suport ibombers és clau

Personal de gestióEls cuidadors de laflota de vehicles deBombers

Al marge- Una afició comuna pelssegells de bombers- Sympatex

El cau del jubilatTorna el clàssic de lavisita a Roses

Activitats- Dobaño, tercer al’Ironcat de 2005- Marxa Cicloturista aAranda de Duero

Flamarades- Ajut a Bielorrússia- Més propera la jubila-ció als 55 anys

IcebergHumor

18

5 22

8 24

11 28

12 30

14 32

34Materials i equipaments- El portamànegues J-14 pera incendis de gran consum- Seguretat en l’estabilitza-ció de vehicles i càrregues

16

03-04_3631 25/7/05 16:08 Página 1

44

EDITORIAL

Els incendis forestalsja s'havien cobratal terme municipalde Barcelona les se-ves primeres hectà-rees molt abans de

l'arribada oficial de l'estiu,tal i com expliquem a les pà-gines de Serveis destacatsd'aquest número de Fahren-heit 451. Mals presagis per al'estiu d'un any amb la se-quera més important a Cata-lunya des de 1947, segons as-seguren les estadístiques.

Els focs que s'han encèsdesprés a tot el territori na-cional han confirmat, malau-radament, els mals auguris. Al'hora d'escriure aquesta edi-torial ja són 3.300 les hectà-rees cremades a tot el país,de les quals gairebé la mei-tat, 1.400 ha, corresponen al'incendi originat el 8 de ju-liol a Pinós (Solsonès), estèsposteriorment a les comar-

Molt en joc

ques del Bages i el Berguedà,que ja van ser durament cas-tigades l'any 1994, d'amargrecord pels bombers –i pertothom que s'estima el patri-moni natural– de tot el país.

Barcelona també ha estattrista protagonista d'aquestsincendis del mes de juliolquan el dia 5 de juliol crema-ven 10 hectàrees de vegeta-ció a la serra de Collserola enun incendi que va comptaramb la col·laboració de mit-jans aeris i terrestres de Bom-bers de la Generalitat. Pocdesprés van ser Bombers deBarcelona qui van ajudar elsseus homòlegs autonòmicsen les tasques d'extinció d'unfoc a Castellbisbal.

L'alt risc d'incendis d'a-quest estiu, a banda decol·laboració institucional,

demana també la col·labora-ció de la ciutadania i, sobre-tot, conscienciació per tald'evitar el factor humà com acausant del foc.

També cal dir que la justí-cia ha d'actuar amb tota con-tundència sobre tots aquellsque provoquen la devastacióper negligència, imprudènciao, directament, per mala fe.Tots ens hi juguem massa perno prendre'ns-ho molt serio-sament.

Col·laborem-hi per gaudirtots i totes d’unes bones va-cances d’estiu. �

03-04_3631 25/7/05 16:08 Página 2

55

CANDENT

Simulacre al túnel de Badal:aprovat amb notaBombers, Guàrdia Urbana i 061 van examinar-se el passat 12 de juny en unsimulacre d’accident de trànsit al túnel de Badal. El sinistre simulava unacol·lisió entre cinc vehicles en el sentit descendent de la Ronda del Mig.

El sentit descendent de lamarxa del túnel de Badalva quedar tallat al trànsita les vuit del matí i fins a

la una del migdia per facilitarl’actuació dels serveis d’emer-gència de la ciutat durant la si-mulació.

La intenció primordial de laprova era comprovar l’efectivi-tat del Pla d’Emergència Muni-cipal en cas de sinistre dins d’untúnel i la bona coordinació delsefectius dels diferents cossosd’emergència. D’acord amb el

pla establert, l’incident ha d’ac-tivar la intervenció dels dife-rents serveis de forma coordina-da per tal que puguin treballaren equip.

Els efectius de Bombers vananar arribant al lloc dels fetsatenent les demandes del co-mandament que va arribar en elprimer tren d’auxili. Els mitjansde Bombers desplaçats al llocdels fets van ser: un tanc lleu-ger, un charlie, dues ambulàn-cies i un vehicle de comanda-ment: en total 19 persones. Van

fer una primera valoració perestablir la forma d’actuació: entrobar-se implicats quatre cot-xes i un autobús van establirtres zones d’actuacions. Lesdues primeres corresponien alsquatre cotxes i la tercera a l’au-tobús, enmig dels turismes. Enarribar els serveis mèdics del061, els efectius de Bombers vandelegar l’actuació sobre els fe-rits de l’autobús als companysd’emergències mèdiques.

Bombers va procedir a l’ex-carceració dels dos ferits atra-

⇒ Els bombers es van centrar enl’excarceració de dues persones

dels turismes suposadamentaccidentats

⇒ A l’accident simulat, van acudir-hi dotacions de Zona Franca,

l’Eixample i Llevant

05-06-07_3631 22/7/05 11:12 Página 1

66

CANDENT

pats als turismes. En total, du-rant el simulacre es van atendredos ferits greus i quinze delleus.

Des de l’arribada de la pri-mera patrulla de la Guàrdia Ur-bana fins al rescat del primer fe-rit van passar 33 minuts, tempsque es considera un èxit en l’ac-tuació dels cossos d’emergènciade la ciutat.

El bon resultat del simulacretambé es deu a l’efectivitat delsdispositius de seguretat del pro-pi túnel. El de Badal consta d’undetector linial de calor i unaunitat d’avaluació d’incendis fi-brolàser. El cable fibrolàser aler-ta el Centre de Control de for-ma immediata si la temperaturade l’interior del tub és superiorals 45º, si la temperatura aug-menta en 5º en un minut o si hiha un increment de temperatu-ra de 10º en 2 metres. Així ma-teix, el sistema de vigilància decircuit tancat de televisió detec-ta els vehicles parats per causes

al·lienes al trànsit, l’activació dela zona d’incendis o la utilitza-ció d’un dels 21 pals SOS situatsesglaonadament pels 2.200 me-tres del túnel.

A més d’aquests sistemes peralertar sobre incidències, el tú-nel de Badal consta de 13 portesde sortida al túnel paral·lel –una

cada 200 metres– i un túnel defums situat entre els dos sentitsde circulació. El fum no es vautilitzar durant el simulacre delpassat 12 de juny, però no esdescarta la possibilitat de pre-parar-ne un altre amb fum peraugmentar la veracitat de la si-mulació i ajudar als efectius afer-se una idea més aproximada

de la realitat en cas d’incendi. Així, la bona coordinació dels

efectius dels diferents cossos iles òptimes instal·lacions del tú-nel van permetre que el simula-cre es desenvolupés correcta-ment. En acabar la prova, es vaconvocar una taula rodona pervalorar les actuacions del cossosdurant el simulacre i definir elsaspectes positius i els millorablesde cara a futures intervencions.

Les conclusions

En les conclusions finals esvan recollir les opinions de cadacos implicat i es va decidir, per e-xemple, augmentar la veracitatdel pròxim simulacre incloent-hicotxes darrere de l’escenari. Dela mateixa manera, es va decidirque en possibles casos d’acci-dents reals es tallarien els dossentits de la marxa per facilitarla intervenció dels efectius i perevitar que cap persona pogués

Des de l’arribada de laprimera patrulla de la

Guàrdia Urbana fins alrescat del primer feritvan passar 33 minuts

⇑ Al final del simulacre, s’havien atès tres ferits greus i quinze de lleus

L’incident activa laintervenció dels serveis

de forma coordinadaper facilitar el seu

treball en equip

05-06-07_3631 22/7/05 11:12 Página 2

77

passar al vial contrari i resultarferida.

Bombers, juntament amb laGuàrdia Urbana, va considerarindispensable solucionar elsproblemes de comunicació de-tectats amb els equips utilitzatsdins del túnel (walkie-talkies).

El trencament d’un cable ra-dial per l’impacte d’un camióhavia deixat el sistema de trans-missions al tub afectat en un es-tat molt precari. Serveis Urbansi Manteniment de Túnels vanadduir la impossibilitat de repa-rar-ho i van coincidir en la ne-cessitat de buscar un sistema al-ternatiu i fiable.

Durant l’actuació, es va con-trastar la necessitat de cercar elmillor emplaçament per a l’hos-pital de campanya, per no difi-cultar la mobilitat dels vehiclesd’emergència. En un supòsit re-al caldrà tenir en compte aquestfet, doncs pot representar unentrebanc seriós per la correctagestió de l’emergència. També

els vehicles dels diferents grupsoperatius han de planificar oncol·locar-se per no obstruir elflux d’entrades i sortides, que vaser un dels punts claus en l’agili-tat de resposta.

En aquest cas concret es vadeterminar canviar l’emplaça-ment de la premsa en futures si-

mulacions, per no entorpir-les. Finalment, el simulacre es va

considerar un èxit per la ràpidaactuació dels efectius i la bonacoordinació entre cossos.

Tot i així, les conclusions d’a-quest simulacre han de servirper millorar encara més les ac-tuacions dels serveis d’emergèn-cia de la ciutat. �

Les transmissions altúnel eren defectuoses i

la comunicació viawalkie-talkie

esdevingué complicada

Una instal·lació segura

El sistema de seguretat al túnelde Badal está connectatdirectament amb el Centre deComunicacions de la GuàrdiaUrbana. El túnel compta amb13 portes de sortida cap al tubparal·lel; indicatius lluminososd’”EXIT”, “sortida méspròxima” i punt quilòmetric. La detecció d’incidències esrealitza a partir d’un sistemade captació d’imatges de TV entemps real i un altre detargetes VIP. Com a sistemes d’extinciód’incendis in situ, existeixen 40extintors de pols en cadasentit, i mànegues d’aiguacada 50 metres. El túnelcompta amb sis extractors defum –quatre de 200 KW i dosde 315 KW– i amb 117 reixetesde ventilació en cada sentit.Existeix també un túnel defums de 2,15 km amb seccióvariable entre 11 i 7 m2.

⇑ Un total de 19 efectius de Bombers van treballar en les tasquesd’excarceració, atenció i socors a les suposades víctimes al simulacre

⇓ En acabar, es va convocar unataula rodona per valorar lesactuacions durant el simulacre idefinir els aspectes millorables

05-06-07_3631 22/7/05 11:12 Página 3

88

NOTÍCIES

El dimarts 14 va tenir lloc laprova il·limitada, de 20minuts de durada sense lí-mit d’eines hidràuliques i

elèctriques. L’endemà, es va rea-litzar la prova limitada, tambéde 20 minuts de durada peròamb l’ús de la serra de sabre iuna pinça multiús amb bombamanual, com a úniques eines detall i separació.

Els dos equips guanyadors aBombers de Barcelona van ser elformat per Fernando Jovellar,Nuria Molina, Juan Carlos Guar-né, J. Alcoba, E. Just i Pedro To-rres (Eixample A) i el format perA.Gil, Carol Granada, D. Maes-tre, Francisco Fernández, J. Puli-do i D.Infantes (Eixample D).

Les valoracions finals delsmembres dels equips que hi vanparticipar van ser molt satis-factòries. Van manifestar que

els ha servit com una nova for-ma de guanyar experiència i ad-quirir nous coneixements dinsdel propi servei. Els dos dies decompetició vam comptar amb lapresència de Bill Denny, cap dejutges de la UKRO, i de dosmembres més que ens van felici-tar per l’organització del cam-pionat, així com l’alt nivell detots els equips.

El premi de la competició perals dos equips amb millor pun-tuació en la suma de les duesproves és representar el nostreServei en el campionat nacionald’aquesta especialitat que orga-nitza l’Associació Professionalde Rescat en Accidents de Tràn-sit (APRAT) i que tindrà lloc alRecinte Firal de Barcelona el14,15 i 16 de setembre, amb lapresència de 18 equips de totaEspanya.

Aquest campionat serà el pri-mer d’aquest tipus dins de l’es-tat espanyol. L’èxit de convo-catòria d’aquest primer certa-

El 14 i 15 de juny es va celebrar al parc de Llevantel I Campionat Intern d’Excarceració de Bombersde Barcelona. Els dos equips guanyadors repre-sentaran a Bombers al pròxim campionat nacio-nal, que es celebrarà al setembre a Barcelona.

I Campionat Intern d’Excarceració

Per Jordi Asín Ferrando

⇑ A dalt, l’equip de Drassanes E ia baix, Drassanes A

⇑ A dalt, Drassanes D, i a baix,Eixample B1

⇑ A dalt, el conjunt de l’EixampleB2 i a baix, Eixample D

08-09-10_3631 22/7/05 11:46 Página 2

la primera Jornada Tècnica deRescat en Accidents de Trànsit,un certamen que se centrarà endos grans qüestions: la informa-ció que necessiten els serveisd’emergència dels fabricants devehicles sobre els componentsrelacionats amb el rescat, i elsdiferents models de prestaciósanitària que existeixen en elsserveis d’emergència espanyols.

De fet, el programa de la jorna-da s’articula en torn de duesgrans taules rodones, amb els tí-tols de “La repercussió de les in-novacions en seguretat de l’au-tomòbil en la resolució dels acci-dents de trànsit” i “Models d’as-sistència sanitària en els serveis

99

men ha estat evident: en po-ques setmanes s’havien cobertles disset places ofertes.

La primera edició d’aquestcampionat nacional comptaràamb la supervisió de la UK Res-cue Organization (UKRO), queaportarà l’equip de jutges.

La pròxima cita

En total, participaran al cam-pionat 17 equips d’onze comu-nitats d’Espanya: Comunitat Va-lenciana, Catalunya, la Regió deMúrcia, Andalusia, Extremadu-ra, Galícia, La Rioja, Navarra,Madrid, Castella La Manxa, i lesIlles Canàries, i un equip d’An-dorra. A més, en aquesta prime-ra edició del Campionat Nacio-nal de Rescat en Accidents deTrànsit es convidarà a un equipd’Escòcia.

La cita és els pròxims 14, 15 i16 de setembre. Paral·lelamental campionat, l’APRAT organitza

Els dos equips querepresentaran aBombers de Barcelonasón l’Eixample A il’Eixample D

⇑ A dalt, l’Eixample A. A baix,l’equip de Sant Andreu D

⇑ A dalt, l’equip de jutges. A baix,escenari del campionat

d’emergència”. La jornada estàpatrocinada per l’AsociaciónNacional de Fabricantes de Au-tomóviles y Camiones (ANFAC).Col·labora la Dirección Generalde Tráfico (DGT) i la FundaciónInstituto Tecnológico para la Se-guridad del Automóvil (FITSA).

Podeu consultar el progra-ma i tota la informació actua-litzada a la web de l’APRATwww.aprat-es.com, o al telèfon93 291 53 57, de Bombers.

Des de la revista, desitgemque aquesta activitat continuïcom a formació i motivació pera tot el personal operatiu deBombers. El treball iniciat al2001 per l’equip d’excarceraciócomença a donar fruits.

Moltes felicitats a tots: bom-bers, comandaments, tècnics sa-nitaris, víctimes i companys desuport que heu participat ambel vostre esforç en millorar lestècniques d’excarceració, perdonar, així, un millor servei alsciutadans. Fins al proper any. �

El 14, 15 i 16 desetembre tindrà lloc el ICampionat Nacional deRescat en Accidents deTrànsit i la I Jornada

08-09-10_3631 22/7/05 11:46 Página 3

1100

NOTÍCIES

En la seva tercera edició, elPremi de Narració Curtade Bombers de Barcelonaha demostrat que els

bombers de la ciutat també sa-ben explicar les seves vivències itransmetre les seves emocions.L’acte de lliurament de premisva ser senzill i emotiu: els nervisdels guanyadors afloraven enpujar a l’escenari a recollir elsguardons i llegir els fragmentsdels seus relats. El primer va ser

El III Premi de Narració Curta de Bombers ja té guanyadors

Miguel Pintado Pérez, guanya-dor del tercer premi amb "Loschicos de la petanca", que expli-ca com els bombers continuensent-ho, tot i estar retirats. PacoGriso, representant de Sasatex,li va fer entrega del diploma idel xec de 250 euros. A conti-nuació, Berta Tomas gerent deSasatex va lliurar el diplomaa Víctor Dobaño pel relat "To-cant el cel", sobre les experièn-cies del bomber durant la prova

d’stair race dels Jocs de Barcelo-na 2003. Joan Andrés va repe-tir èxit en aquest concurs. A-quest cop com a primer premi,amb el relat "Obrint portes",que descriu un servei eròtic,possiblement el somni de qual-sevol bomber. L’escriptora LailaKarrouch li va lliurar el diplomacorresponent. Després, es vanlliurar els accèssits i diplomes atots els participants. Entre ells,Pere Heras, amb la narració titu-lada "La mirada de Gal·la", iFrancisco Moles, amb"El retén",van guanyar els dos accèssits.

A l’acte hi va assistir JordiHereu, regidor de Seguretat iMobilitat, que va encoratjar elsbombers a seguir compartint lesseves emocions. �

Els vencedors van recollir els premis en un actecelebrat el 23 de maig. A més dels premiats, laresta de participants, familiars i amics tambévan assistir a la recollida de diplomes i lecturade narracions guanyadores.

08-09-10_3631 22/7/05 11:46 Página 4

1111

FORMACIÓ

L’encarregada de la intro-ducció sobre els objectius iel caràcter voluntari delcol·loqui va ser Anna Sitjà.

Els assistents es van mostrar in-teressats i, tot i que al principimanifestaven certa reticència,la xerrada es va desenvolupartal com s’havia plantejat: comuna conversa plural on cadaparticipant donava les sevesopinions i preguntava per allòque li interessava especialment.Els bombers van participar acti-vament i ben aviat es va establiruna comunicació fluïda entre

Els bombers aprenen sobredietètica i activitat físicaEl 3 de març es va organitzar a l’aula d’autoformació una sessió informa-tiva per a bombers sobre la relació entre l’alimentació i l’esport. A la xe-rrada, els presents van conversar de forma distesa i relaxada.

ponent i assistents. Així es vaacomplir l’objectiu primordialde l’activitat, que era la partici-pació. Tot i que el temari esta-blert parlava sobretot de l’acti-vitat física, els participants vanmostrar més interès per qües-tions relacionades amb la dietè-tica. Els organitzadors, però, jahavien previst un possible canvide direcció en els continguts iles preguntes dels companys esvan respondre sense problemes.

El punt fonamental va ser larelació existent entre el meta-bolisme humà i l’activitat física.

Els bombers van aprendre queel rendiment esportiu ve marcatper un conjunt de factors coml’alimentació i l’absorció delsnutrients per part del cos.Aquests nutrients es classifi-quen en quatre grups: proteï-nes, greixos, hidrats de carboni,vitamines i minerals. Dins de laclassificació podem trobar mésde 40 substàncies consideradesessencials per a una bona ali-mentació, que ajuden a mante-nir la salut i que són primordialspel desenvolupament d’una ac-tivitat física intensa. �

La importànciadel pes adequatEls esportistes no són els únicsque han de vigilar la dieta. Totsels ciutadans haurien decontrolar allò que mengen perno patir ni obesitat ni mancade pes. Tant un estat coml’altre són perjudicials per a lasalut. L’obesitat pot provocardiabetis, hipertensió,colesterol, malalties articulars icoronàries, problemes devesícula biliar i respiratoris,com problemes greus decirculació. Tanmateix, noarribar a un pes òptim potprovocar desnutrició, anèmies,problemes circulatoris ohipotensió. El que cal és mantenir un pesadequat i equilibrat.

11_3631 22/7/05 12:03 Página 1

1122

SERVEIS DESTACATS

El primer incendi forestalde la temporada d’en-guany va cremar treshectàrees de matoll i pins

a Roquetes el passat 17 d’abril.Els bombers van necessitar vuitvehicles terrestres i mitjans aerisper poder sufocar les flames.Pocs dies després, el comporta-ment perillós d’uns joves va pro-vocar un altre foc. Els adoles-cents van cremar un sofà vell alcostat d’uns matolls i les flames

Els incendis forestalsarriben abans que l’estiuBombers va haver d’actuar a diversos incendisforestals a Collserola a un mes de l’arribada ofi-cial de l’estiu. La sequera, el vent i els comporta-ments perillosos van fer del foc protagonista deles sortides més llargues dels últims tres mesos.

es van estendre fins cremar untotal de dues hectàrees deterreny. Els bombers van tenirproblemes per controlar el focperquè la sequera d’enguany vacontribuir a la revifada en diver-ses ocasions. Així, a les tresautombombes que inicialmentes van enviar, es van unir duesmés i un helicòpter bombarder.També es va comptar ambdues autobombes prestades perBombers de la Generalitat. Un

cop apagat l’incendi, es va man-tenir una reguarda.

Un mes després d’aquestsdos primers incendis, un tercerva centrar l’atenció del Cos. El15 de maig, van cremar 1.500metres quadrats de matolls,amenaçant els nuclis habitatsdels voltants de Vallbona iMontcada Bifurcació. Bombersva extingir el foc amb cinc auto-bombes, un helicòpter bombar-der i una autobomba cedida perla Generalitat.

A més d’aquests tres incendisforestals, el foc ha estat prota-gonista d’altres serveis en elsúltims mesos. El 18 de març vacremar el menjador d’una casaal carrer de Torroella de Mont-grí, on s’acumulava gran quan-

12-13_3631 22/7/05 12:09 Página 2

1133

⇐ ⇒ Durant el primer trimestred’enguany, el nombre d’incendisforestals a Espanya s’ha duplicatrespecte al 2004 (fotos d’arxiu)

titat d’escombraries. En sufocarl’incendi, es va localitzar l’in-quilí de l’habitatge darrere dela porta d’accés. L’home, de 51anys, patia aturada respiratòriaper inhalació de fum i cremadesa mans i cara. L’ATS el va reani-mar i, posteriorment, va sertraslladat a Vall d’Hebrón.

El 15 de maig es va incendiaruna nau abandonada a l’avin-guda Diagonal amb Pere IV.Diversos indigents vivien a lanau del polígon Can Ricard i vanperdre el material que emma-gatzemaven a dins. Davant laforça de les flames, Bombers vautilitzar tres autobombes i l’au-tobraç articulat. Extingit el foc,que va afectar 800 m2, els com-panys van trobar un cos calci-nat. Les primeres hipòtesisassenyalen a un dels indigents,que hauria mort atrapat.

El 26 d’abril va precipitar-sedes de la novena planta d’unedifici al carrer Montaner, unagrua amb material de construc-

ció. La grueta va caure pel patiinterior de llums, que comunicaamb l’escala de veïns, i va feriruna noia de 26 anys que espe-rava l’ascensor. Els sanitaris delCos van atendre la jove, que vaser traslladada, en estat greu, al’HCP per traumatisme cranial.Pocs dies després, Bombers va

intervenir en el rescat d’unanena de 10 anys al carrer RieraBlanca. La nena, que estavajugant amb diverses companyesa l’àtic de l’immoble, s’haviaprecipitat per una de les clara-boies de vidre. Tot i haver caigutdes de l’àtic a l’entresòl, vasobreviure. El TMS de servei vapoder estabilitzar-la abans del

seu trasllat a Sant Joan de Déu. En les últimes setmanes,

nombrosos incendis forestalshan protagonitzat les sortidesde Bombers. Amb l'inici de lacampanya d'estiu Bombers deBarcelona, en la línia de conti-nuïtat en els serveis de col·labo-ració amb Bombers de la Gene-ralitat, ha incrementat el nom-bre de Serveis d'aquest tipus.Les tres darreres col·laboracionsconfirmen aquest fet i amplienel ventall d'intervencions con-juntes: l'incendi en una indus-tria química de Martorell en elqual Bombers de Barcelona hiva participar amb tres vehiclesautobomba; l'incendi forestal ala carretera alta de Roquetes al'extinció del qual va col·laborarla Generalitat amb l'aportaciódels mitjans aeris i darrerementl'incendi forestal als termesmunicipals de Viladecans i SantBoi on Bombers de Barcelona hiva col·laborar amb dues auto-bombes. �

Una grueta va caureper un pati interiord’un edifici del carrerMuntaner i va ferir unanoia de 26 anys

Les primeres conseqüències de la sequeraLa sequera i les actituds perilloses han contribuït que durant el primer trimestre d’enguany elnombre d’incendis forestals a tota Espanya s’hagi duplicat respecte al mateix període de 2004. Degener a abril s’han comptabilitzat un 53,25% més de focs. Els de menys d’una hectàrea –més de6.000– s’han duplicat en aquests tres mesos respecte de 2004. Tanmateix, els incendis de més d’unahectàrea –uns 4.000– no arriben al nombre més alt d’incendis dels últims 10 anys: el 1997 van haver-hi més de 6.000 durant els primer quatrimestre. Aquest 2005 es presenta com un dels més difícilspels nostres boscos. A Catalunya, 42 comarques tenen ja activada l’alarma contra incendis.

12-13_3631 22/7/05 12:09 Página 3

1144

EINES DE PREVENCIÓ

La Protecció Civil és un ser-vei que han d’oferir les ad-ministracions a la poblacióen cas d’accidents o esde-

veniments que puguin afectar auna part important dels ciuta-dans. Es podria dir que es distin-geix de les emergències decaràcter quotidià per ser situa-cions de baixa freqüència i am-plia afectació.

Protecció Civil i Prevenció, unides L’estructura de la Direcció de Serveis de Protec-ció Civil es va integrar amb la Divisió de Preven-ció de Bombers al 2004, passant a denominar-seDivisió de Protecció Civil i Prevenció. En aquestarticle, us expliquem les seves competències.

Aquests esdeveniments a ve-gades són imprevisibles en eltemps, però és obligació del’Administració preparar-se perrespondre-hi el millor possible.

La resposta en les gransemergències ha d’implicar a totsels estaments que puguin inter-venir i d’una forma transversal atots els seus nivells, des d’alts cà-rrecs, que han de ser els que im-pulsin la reacció eficient, fins agrups d’actuació. De fet, una de

les principals funcions de la divi-sió és ara coordinar aquesta pla-nificació mitjançant l’elabora-ció, actualització i implantaciódels plans d’emergència.

A la història de Barcelona,un punt clau en la Protecció Ci-vil va ser la celebració dels JocsOlímpics de 1992. Amb anterio-ritat a aquesta data s’havien fetactuacions que es van concretaral començament i mitjans dels90, amb la creació de la Direccióde Serveis de Protecció Civil quedepenia del Sector de Seguretati Mobilitat. Durant el 2004, a-questa estructura es va integrara la Divisió de Prevenció de l’S-PEIS i actualment és la Divisió deProtecció Civil i Prevenció.

Feta aquesta breu introduc-ció històrica, explicarem a granstrets quins són els seus campsd’actuació. Depenent de l’ori-gen i l’escenari de l’emergènciaque es desencadeni es poden di-ferenciar tres grans grups quesón els riscs naturals, tecnolò-

Al 2004, Protecció Civildel Sector de Seguretati Mobilitat es vaintegrar a la Divisió dePrevenció de Bombers

⇐ D’esquerra a dreta i de dalt abaix, Josep Galán, Rubén Estela,Joanna López i Ferran M. Lalinde,que treballen a la nova Divisió deProtecció Civil i Prevenció, sota lacoordinació d’Antoni Cabeza i ladirecció de Jesús Martínez Viejo

Per Antoni Cabeza

14-15_3631 25/7/05 16:02 Página 2

1155

gics i antròpics. Dins de la cate-goria de risc natural hi agrupemsuccessos com inundacions, ter-ratrèmols i neu-gel, per exem-ple. En el segon gran grup estroben les relacionades ambriscs tecnològics, com els acci-dents greus causats per empre-ses químiques, amb transportde mercaderies perilloses, en tú-nels ferroviaris o de carretera, lamanca de subministrament e-nergètic, etc. Per últim, dins delsriscs antròpics englobem el ricssanitari o les emergències so-cials. Cal dir que existeixen dosgrans riscs, com ara el nuclear ide defensa que els gestiona di-rectament l’Estat.

La forma de plantejar la res-posta a aquest riscs és l’elabora-ció de plans d’emergència,d’àmbit municipal o autonòmic.L’esquema bàsic d’aquests planscomporta fer una anàlisi del risc–aquest apartat implica una tas-ca preventiva per tal de mini-mitzar-lo–, uns protocols d’ac-

tuació, la disponibilitat d’unsmitjans humans i materials pro-pis i al·liens, i per últim, la im-plantació del pla d’emergència.

A banda de tots aquest as-pectes, també desenvolupemaltres tasques. Enllaçant amb elprincipi del text sobre incidentsque puguin afectar a moltespersones, el departament asses-sora sobre la organització d’es-deveniments o activitats degran concurrència pública a laciutat (Festes de la Mercè, Firad’Abril, concerts, etc). Si es valo-ra un risc potencial elevat en al-guna d’aquestes activitats, escrea un Centre de CoordinacióOperativa on participen tots elsgrups d’actuació de la ciutat i es

prenen decisions d’intervencióper evitar que es pugui desen-cadenar una emergència.

Dins de les funcions d’infor-mació a la població, a la webwww.bcn.es/proteccio_civil esdifonen un conjunt de consellspreventius i d’emergència i d’al-tres estacionals com la campan-ya de revetlles o pirotècnica.

Una altra funció de caràcterpreventiu és verificar el compli-ment de les ordenances en vi-gor en el nostre àmbit. Perexemple en referència a les em-preses d’alt risc químic de la ciu-tat. En aquests casos s’informasobre la seva anàlisi quantitati-va del risc pel compliment delsnivells de seguretat admesos.

Per últim cal indicar que coma part del procés d’implantaciódels diferents plans d’emergèn-cia de la ciutat, es porten a ter-me simulacres on es posen aprova i es verifiquen els proto-cols d’actuació, per tal de millo-rar-los permanentment. �

La Divisió planteja lesrespostes als riscsnaturals, tecnològics iantròpics a partir deplans d’emergència

⇐ En cas d’accidents ambmercaderies perilloses s’activarà elcorresponent pla d’actuaciód’emergència municipal

14-15_3631 25/7/05 16:02 Página 3

1166

MATERIALS

I EQUIPAMENTS

⇓ A Barcelona, aquest vehicle es faespecialment útil per obtenir

aigua del mar

El vehicle portamàneguesJ-14 usat per Bombers deBarcelona està especial-ment indicat en incendis

de gran magnitud, que reque-reixen el consum de grans cab-dals d’aigua per a l’extinció.

A Barcelona i sobretot enl’entorn portuari, aquest ve-hicle –adquirit l’any 2000– es faespecialment útil davant de lapossibilitat d’obtenir aigua del

mar. Amb l’ajuda de les po-tents bombes que incorporenels remolcadors del port, el J-14permet realitzar un traçat defins a dos quilòmetres amb mà-ne- ga de gran capacitat (dià-metre 150) per nodrir amb ai-gua els vehicles que treballenen un incendi.

El portamànegues J-14 incor-pora un mecanisme especial dedesplegament i recollida de mà-

negues: el sistema mecànic Kuy-ken Hytrans HFS/HRU, per a mésagilitat en aquests processos.

Catalogat com un vehicle es-pecial o “vehicle de logística”tal com defineix la norma UNEEN 1846, es tracta d’un modelMercedes Benz Atego 1223, delfabricant Sides, amb una potèn-cia de 230 cavalls i una TMA de12 Tm. El seu pes aproximat ésde 10.780 kg, i les seves dimen-sions: 7,8 metres de llarg, 2,50d’ample i 2,65 d’alt. Els 4,16 me-tres de distància entre els eixosdel J-14 faciliten les maniobresdels bombers i permeten un dià-metre de gir entre parets de14,6 metres. La seva cabina técapacitat per a dues persones.�

El J-14 incorpora un mecanisme especial de reco-llida i desplegament i serveix de suport en lestasques de proveïment d’aigua a enclaus propersal mar. Està especialment indicat per a incendisde gran magnitud on es consumeix molta aigua.

El portamànegues J-14 per a incendis amb gran consum

El J-14 pesaaproximadament10.780 kg, i fa 7,8metres de llarg, 2,50d’ample i 2,65 d’alt

16-17_3631 22/7/05 12:19 Página 2

1177Seguretat en l’estabilitzacióde vehicles i càrreguesUn dels elements indispensables avui dia en l’estabilització de vehicles sónprecisament els estabilitzadors. A Bombers de Barcelona en disposem dediversos models i mides, de les marques Holmatro, Zumro i Weber.

La recerca constant d’unamajor seguretat en el de-senvolupament de les tas-ques dels bombers, tant

per al professional de la segure-tat i protecció com per a les víc-times implicades, ha comportatmillores en les tècniques de res-cat que s’apliquen a l’estabilit-zació de vehicles.

En aquesta línia, Bombers deBarcelona ha incorporat en elsúltims sis anys elements estabi-litzadors de cara a facilitar l’es-tabilització dels vehicles, com a

part de la maniobra bàsica d’ex-carceració. L’any 1999 es van ad-quirir diferents estabilitzadorsde les marques Holmatro, Zum-ro i Weber, tots ells de polipro-pilè reciclat i color negre.

Les principals característi-ques comunes d’aquests mate-rials són que aporten una re-sistència a compressió de 100kg/cm2 i que són resistents aàcids i altres productes químics.

La seva funció bàsica és lad’estabilitzar totalment els ve-hicles i càrregues que en gene-

ral troben els bombers en elsseus serveis, per tal de podermanipular-les amb seguretat.

Tanmateix, a partir d’aquestabase, Bombers ha triat una àm-plia gamma de mides i formes,adients per als serveis més co-muns, des de les falques més bà-siques als apilables, blocs plans,escalonat i l’estabilitzador decapes lliscants.

Tot un assortiment per mi-llorar i agilitar les actuacionsen l’estabilització de vehicles icàrregues. �

La seva funció bàsica ésestabilitzar totalmentels vehicles i càrregues,per manipular-les amb seguretat

⇑ Bombers de Barcelona haincorporat en els últims sis anyselements estabilitzadors

⇓ La principal característica comuna d’aquests estabilitzadors és queaporten una resistència a compressió de 100 kg/cm2.

16-17_3631 22/7/05 12:19 Página 3

1188

Els participants a la desenataula rodona proposadaper la revista van abordarles qüestions més pun-

yents de les relacions diàriesentre el personal operatiu i elpersonal de suport administra-tiu a Bombers de Barcelona.Entre altres temes, es va pro-posar la creació d’una figurad’enllaç entre els torns de cadaparc per poder mantenir unacomunicació més fluïda entre

operatius podrien funcionarsense el suport del personal degestió. El caporal Toni Galilea vaser el primer en opinar que"probablement no", però vamatissar un problema, segonsell, més important, com és "elpoc coneixement per part delsbombers del què es fa concreta-ment a les oficines".

Miguel Sánchez va coincidiren remarcar que "existeix ungran desconeixement de lestasques que s’hi desenvolupen"i això, opina el caporal, "fa mésdifícil" engranar les dues pecesde l’organització.

El fet que fa anys l’organit-zació estigués formada nomésper bombers, en tots els càrrecs,no ajuda a l’enteniment entre

les oficines centrals i els bom-bers de cada parc.

El debat va ser moderar perl’oficial Jesús Martínez Armes-to. Hi van participar Pepa Onto-ria, responsable del Magatzem,Maica Albiach, responsable del’oficina d’Administració, els ca-porals Miguel Sánchez García iToni Galilea, i el bomber FeliuVilella.

Com a inici de les reflexionses va plantejar si els bombers

Segons els assistents a la taula rodona de Fah-renheit 451, la incorporació de nous bombers i elconeixement més profund de les tasques del per-sonal de suport semblen la solució al desencon-tre històric entre aquests i bombers operatius.

TAULA RODONA

La simbiosi entre personal desuport i bombers és clau

⇐ Pepa Ontoria, responsable delMagatzem

Ontoria: “Bombers ipersonal de suporthaurien d’entendre’spequè els uns treballenper als altres”

18-19-20-21_3631 22/7/05 12:26 Página 2

1199

administratius". En aquest sen-tit, el bomber confia que l’in-grés de noves generacions, des-provistes de vicis en aquest sen-tit, ajudarà a fer la convivència iel respecte més fàcil. Galilea vacoincidir amb aquesta opinió ien recordar que per als bombers

actuals el canvi de l’època ons’arreglaven tot ells mateixos al’actual ha estat dur.

Maica Albiach va reprendrela importància de fer entendrea les noves generacions que for-men part de l’Administració ieducar-los en aquestes obliga-cions, a més de les pròpies delsserveis com a bomber. I d’altrabanda, va tornar a insistir en el

les tasques d’uns i altres, segonsel mateix Miguel Sánchez, querecorda com abans Bombers era"autosuficient". El caporal Sán-chez va remarcar el fet que trac-tar amb companys que havienestat bombers semblava contri-buir a que "t’entenguessin mésquan demanaves alguna cosa".

A això se li suma el fet histò-ric de tenir considerat "les ofici-nes" com una segona activitatper als bombers que o bé nopoden o bé no volen seguir alrengle, com assenyala Feliu Vile-lla. El bomber veu "claríssim"que Bombers no funcionaria sino hi ha pressupost i algú queho gestioni i es cuidi dels vehi-cles, materials, etc. Per a ell, ésnecessari "aquest suport ante-rior i posterior" a la feina debomber. Però "no podem obli-dar que la feina de bombers ésuna feina d’improvisació cons-tant" i, com declara Vilella, és"lògic que el col·lectiu no acabid’entendre alguns problemes

deure dels comandaments aBombers, “com a responsables”de què tot funcioni.

Potser pel fet d’haver estathistòricament gestionada perbombers, l’organització no acullel personal de suport de la ma-teixa manera que els bombersoperatius. Així ho veu Maica Al-biach, que declara "no sentir-seintegrada dins de l’organitzacióde Bombers", malgrat que eltracte personal sí sigui de com-panys. La responsable de l’ofici-na d’Administració va queixar-se que la majoria d’incidènciesi retards en la paperassa es do-nen perque "la majoria delcol·lectiu sap que hi ha una or-ganització a oficines que muntatot això però no són conscientsd’entendre-la". A més, Albiachsosté que els bombers "no esconsideren elements integrantsde l’organització burocràtica del’Administració pública" i esdesentenen de la burocràcianecessària per gestionar-ho. El

Feliu Vilella: “Lesoficines han estattradicionalmentconsiderades una menade segona activitat”

⇐ Maica Albiach, responsable del’oficina d’Administració

Maica Albiach: “Crecque els bombers no esconsideren funcionarisd’una Administraciópública”a”

18-19-20-21_3631 22/7/05 12:26 Página 3

2200

caporal Miguel Sánchez va mos-trar-se totalment d’acord ambaquesta afirmació i ho va remar-car aduint que el bomber "estàacostumat a trobar les coses alseu lloc i no preocupar-se de quiho compra". En aquest sentit,Pepa Ontoria també va opinarque els bombers "no se senten

funcionaris de l’Ajuntament deBarcelona" però va plantejar lanecessitat de fer entendre alsbombers que cal "anticipar elconsum i racionalitzar-lo".

Maica va recalcar que a l’Ad-ministració s’han de justificar lesdespeses i acomplir les lleis perno caure en el caos i el malbara-tament de recursos. Aportant

un nou gir al debat, Miguel Sán-chez va destacar com a fet posi-tiu les sessions informatives rea-litzades a les promocions denous bombers sobre les fun-cions del personal d’oficines.Segons Feliu Vilella, "amb lesnoves incorporacions al finalaquest treball es farà entendre iserà més compenetrat".

A la pregunta del moderadorsobre la possibilitat que l’orga-nització estigués formada denou exclusivament per bom-bers, Maica Albiach va opinarque seria "posible però no posi-tiu", perquè continuaria el ma-teix problema però l’hauria desolucionar un company i “notots estan preparats per desen-volupar segons quines tasquesadministratives”. Un altre temasón els requisits que van haverd’acomplir els bombers en elmoment del seu ingrés i elsconeixements que es requerien,van justificar. La responsabled’Administració va considerar

que "el problema és que elsbombers no creuen que haginde fer aquestes tasques admi-nistratives". Maica es va mos-trar contundent en remarcarque "els bombers estan a l’A-juntament i per exempleomplen el dipòsit de benzina ino pensen que necessiten unjustificant". Albiach va recordarque "cal tenir un paper quedemostri que l’has omplertperquè l’Administració puguijustificar aquesta despesa irebre diners dels pressupostspúblics".

"No n’hi ha prou amb laparaula d’un bomber que s’hagastat una quantitat, es neces-sita un justificant de la despe-sa", va tornar a insistir MaicaAlbiach. "Ho paguem tots elsciutadans i tothom a Bombersha de vetllar perquè tot siguitransparent a aquesta casa", vareplicar la responsable d’Admi-nistració. A tot això, segons elcompany Miguel Sánchez, se li

⇑ El caporal Miguel Sánchez García

TAULA RODONA

Miquel Sánchez vaproposar la creació

d’una figura d’enllaçadministratiu entre els

parcs de Bombers

18-19-20-21_3631 22/7/05 12:26 Página 4

2211

suma el fet que els bomberstenen un horari diferent al delpersonal administratiu i aixòdificulta el seguiment dels te-mes. En aquest punt, Sánchez vaproposar crear una figura admi-nistrativa fixa a cada parc, un"cuartelero" que realitzés elseguiment dels temes adminis-tratius i fos enllaç de tots elstorns als parcs, per alliberar detasques administratives el per-sonal operatiu i mantenir uncontacte permanent amb lesoficines. Es guanyaria un "tractemés directe" que potser agilita-ria els processos, com va assen-yalar Sánchez.

Els parts d’incidències

Baixant al detall de l’exem-ple dels parts, Pepa Ontoria vaaclarir com en el seu àmbit, coma responsable de Magatzem,aquests documents serveixen, amés, per fer un seguiment de les

peces de roba. Ontoria va expli-car que aquesta és l’únicamanera de detectar, per exem-ple, si una peça es desgasta moltper la cuixera o presenta pro-blemes en les costures, i prendredecisions més o menys encerta-des a partir d’aquestes dades,que afecten als bombers.

És clar que la professió debomber dins del mateix Ajunta-ment és tractada d’una mane-ra diferencial. De fet, els assis-tents van remarcar el fet que elsbombers estan exclosos de lamajoria de promocions decarrera dins de l’Administració,igual que la Guàrdia Urbana.És per tant un col·lectiu dife-rent, emmarcat dins l’Ajunta-ment, que s’ha de poder gestio-nar amb aquests mitjans. Per aaixò, tots hi hem de posar de lanostra part.

"Bombers i personal de su-port haurien d’entendre’s per-què els uns treballen per alsaltres", va concloure Ontoria.

Albiach va puntualitzar que"ella treballa per a l’Administra-ció". Maica opina que "La con-vivència és possible però somuna organització i no crec queel col·lectiu dels bombers vulguientrar en la seva gestió".

Per a Sánchez, Bombers estroba a "un punt intermig" on

cal que l’Administració enten-gui qui és Bombers i ells, la sevacondició de funcionariat "Nofuncionariem sense personal desuport però sense bombers elpersonal de suport tampoc noexistiria". Tot serà qüestió depolir el funcionament en aques-ta relació, controvertida, bom-bers-personal de suport. �

⇑ El caporal Toni Galilea

Toni Galilea va opinarque "probablementBombers no podriafuncionar sense elpersonal de suport"

⇑ El bomber Feliu Vilella

18-19-20-21_3631 22/7/05 12:26 Página 5

2222

PERSONAL DE GESTIÓ

Dins del departament deServeis Generals, elsmembres de l’àrea deManteniment dirigei-

xen, coordinen, analitzen i pro-gramen el manteniment delparc mòbil de l’SPEIS, un parcque consta d’una flota de mésde 70 vehicles entre turismes,tancs, grues, ambulàncies i em-barcacions. En el cas dels 18 tu-rismes del Servei, s’han de resol-dre els problemes de l’emissorai de l’equip acústic, a més deportar-los a una revisió anual i

Els “cuidadors” de la flotade vehicles de Bombers

seu manteniment. Així, l’àreade Manteniment s’encarrega deportar els vehicles un cop l’anyper a la revisió i les avaries quesorgeixin durant l’any se solu-cionen mitjançant aquest con-tracte de manteniment.

Pel que fa al material incor-porat als vehicles de bombersespecíficament (escales, bombesd’extinció d’incendis, braçoselevadors...), es sotmeten uncop l’any a una revisió que rea-litza un tècnic de l’empresa quees desplaça expressament a

José María Sopena, Vicente Cabréllez, Manel Muñoz, Demetrio González iAntonio García formen Manteniment de Vehicles, un àrea de Serveis Ge-nerals encarregada de vetllar pel bon funcionament del parc mòbil.

fer-los passar la Inspecció Tècni-ca de Vehicles (ITV). Amb la res-ta de vehicles, Mercedes Benz ésel subministrador més impor-tant (del total, només vuit sónde la marca IVECO) i existeix uncontracte amb la companyia pel

El departament deManteniment deVehicles és responsabledel bon estat del parcmòbil de Bombers

22-23_3631 22/7/05 12:29 Página 2

2233

Així, només en cas d’avariagreu, el tècnic de la casa s’hau-ria de traslladar fins al parcmòbil de l’SPEIS. Tanmateix, elsllums de ràdio i les sirenes, lesarreglen ells per evitar mobilit-zar la flota massa sovint.

Cada membre té una tascaben definida. El responsable, Jo-sé María Sopena, programa lesITV dels vehicles, supervisa lesgrans reparacions i revisa els ex-pedients de cada vehicle, aixícom les factures i els albarans.

El volum d’activitat d’aques-ta àrea ronda cada any les 100ITV i altres 100 revisions delsvehicles, com també uns milarranjaments de petites avaries.

D’altra banda, el bomberManel Muñoz s’encarrega desolventar els problemes elèctricsdels vehicles i Demetrio Gonzá-lez fa de suport del servei elèc-tric. Antonio García és el con-ductor i Vicente Cabréllez s’en-carrega de coordinar les repara-cions i passar les ITV. �

Bombers. Si durant l’any l’equipdetecta alguna incidència, elpersonal de l’àrea de Manteni-ment fa una anàlisi exhaustivaper tal de determinar la causa ipoder informar-ne. En el casque s’hagi de substituir unapeça, els de la casa l’envien percorreu i el propi equip la canviaal parc. És important que cone-guin bé el material, perquè devegades ells mateixos han de so-lucionar el problema un cop in-formada la fàbrica. Tot i així,amb la implantació de la tecno-logia digital, la seva feina diàrias’ha vist alleujada. Actualment,les escales, les bombes d’extin-ció i els braços més moderns es-tan connectats a un satèl·lit queinforma a la central dels proble-mes apareguts i així poden tro-bar la solució més ràpidament.D’altres duen incorporats ordi-nadors que informen als tècnicsde l’àrea de Manteniment si vatot bé i com solucionar els petitsproblemes que puguin sorgir.

⇐ D’esquerra a dreta, VicenteCabréllez, José María Sopena iManel Muñoz

⇓ Sopena és el responsable deManteniment de Vehicles

Fe d’errades

En el darrer número de la re-vista Fahrenheit 451 vanaparèixer els noms de les per-sones de l'Oficina de Perso-nal per error en un ordre in-correcte. L'ordre correcte, segons lafoto que es va publicar a larevista número 16 i que re-produïm sobre aquestes lí-nies, és, d'esquerra a dreta:Marta Ginés, José María Ma-cías, Mari Carmen López,Montse Camps i el seu res-ponsable, Ramón Vallespín.

⇐ Bombers compta amb una flota de més de 70 vehicles

22-23_3631 22/7/05 12:29 Página 3

2244

AL MARGE

Rowland Hill va crear elsegell al voltant de 1840per reformar el sistemade correus del Regne

Unit. Fins llavors, el destinataride la carta pagava al funcionaride postes per quedar-se el pa-quet segons el seu pes i ladistància que havia recorregut.El preu del servei era abusiu i lagent del poble va crear un siste-ma de contrassenyes escrites als

51 anys que en porta 30 al Ser-vei i que recull segells de tot elmón relacionats amb la seva fei-na a Bombers. Navarro es va in-teressar per la filatèl·lia ara fa20 anys i actualment posseeixtimbres de 150 sèries diferents.Diu mantenir la curiositat tot ihaver deixat de banda aquellapassió que l’abduïa en els inicis,quan compartia afecció amb Ra-món Collado (61).

Navarro recorda el primer se-gell sobre bombers que va acon-seguir, d’un personatge de Dis-ney (Goofy) vestit de bomber.Va semblar-li interessant per alsseu fill petit i el va comprar. Ra-món Collado, en canvi, ja s’inte-ressava pel col·leccionisme de

sobres que transmetien les noti-cies sense necessitat d’obrir lacarta. Hill va crear un nou siste-ma de pagament que avui diaencara funciona: paga qui hoenvia, mitjançant una etiquetaengomada al sobre: el segell.

D’ençà, els timbres s’hanconvertit en un vehicle de cultu-ra que han aixecat l’interès denombroses persones. És el casde Diego Navarro, bomber de

Diego Navarro, Ramón Collado i Jordi Asín sóntres membres de Bombers que col·leccionen se-gells de temàtica relacionada amb la professió.Un gran nombre d’ells serviria per repassar lahistòria mundial de l’evolució dels bombers.

Una afició comuna pels segells de bombers

⇐ El primer segell específic debombers que va adquirir DiegoNavarro va ser un ‘Goofy’ bomber

Rowland Hill va crear el segell al voltant de1840 per reformar el sistema de correusdel Regne Unit

24-25-26-27_3631 22/7/05 12:34 Página 2

2255

el nostre territori. Asín explicaque, probablement, el primersegell emès a Espanya data del’any 2000. Abans, al 1983, Bom-bers de Barcelona havia creatun matasegells amb motiu delseu 150è aniversari. Aquell vaser l’únic material filatèl·lic rela-cionat amb bombers al nostrepaís durant molt temps. Nava-

rro, però, considera que n’exis-teix un altre que se’n podriaconsiderar anterior (1975): unque commemora un incendi deSan Sebastià, amb el subtítol"Proteja los bosques". El que ésclar és que l’última edició queva fer Correus sobre bombers vaser un timbre especial sobre elsJocs Mundials de 2003.

segells des dels 12 anys. Va co-mençar a interessar-se pels rela-cionats amb bombers al 1974,però declara haver-ho deixatamb l’arribada de l’euro.

Collado va cedir pràctica-ment tot el seu material per alprojecte de creació d’un museudel Cos a Barcelona, que final-ment es va bandejar i va acabarestablint-se a Saragossa.

Per a Jordi Asín el millor delcol·leccionisme és la satisfacciód’anar confeccionant la tevapròpia col·lecció, única i perso-nal més pel valor sentimentalque per l’econòmic. Asín calculahaver aconseguit reunir uns 500segells de tot el món sobrebombers. Va començar a inte-ressar-s’hi arran del seu ingrés alCos, l’any 1981, i gràcies en parta la informació proporcionadapels germans Arévalo, dos com-panys bombers d’aquella època.

Navarro, Collado i Asín la-menten l’escadussera atencióprestada a aquesta activitat en

En les seves col·leccions, tantNavarro com Collado com Asínapleguen principalment timbresestrangers. Collado guarda ambuna estima especial el seu segellmés antic (1947), de Lidice, unpoble de Txèquia que va ser in-cendiat pels alemanys. Asín enconserva un del mateix any,emès per Panamà, i com a rare-sa de la col·lecció, un timbreolorós de Brasil (1999), sobre laprevenció d’incendis forestalsque fa olor a cremat. La col·lec-ció de Navarro inclou un segellon es dóna un fet poc habitual:apareix una dona, l’esposa d’undels presidents d’Estats Units,per haver salvat alguns quadresde George Washington en unincendi a la Casa Blanca.

El país d’origen fixa el preudels segells. Pura llei d’oferta idemanda: si la sèrie és nombro-sa, val menys. Tanmateix, capdels tres vol parlar del què haninvertit en les seves col·leccions.Caldrà preguntar-los-hi. �

Per a Asín, el millor del col·leccionisme ésanar confeccionant lateva pròpia col·lecció,única i personal

⇑ Ramón Collado va cedir la sevacol·lecció a un company, que vaenviar-la al museu de Saragossa

⇑ Jordi Asín calcula haveraconseguit reunir uns 500 segellsde tot el món sobre bombers

24-25-26-27_3631 25/7/05 08:37 Página 3

2266

AL MARGE

Continuant la sèrie iniciada al número 16 de la revista, en aquest articlepresentem les novetats d’un altre fabricant de material per a bombers enrelació a les matèries i tècniques en la fabricació de l’equip d’intervenció.

Una de les últimes tro-balles quant a la reduc-ció del pes de l’equipd’intervenció ve rela-

cionada amb un desenvolupa-ment combinat entre SympatexTechnologies, una empresa ale-manya que s’ha convertit enuna de les marques més impor-tants de membranes impermea-bles i transpirables en vestits debombers, juntament amb la di-visió de peces de roba de bom-

bers de Vilene (Freudenberg,Alemanya), un dels productorsde no-teixits més importants aEuropa. Sympatex i Vilene hanunit esforços per oferir una ver-sió impermeable i transpirabledel Fireblocker Spacebumper.

El sistema de membrana deSympatex afegeix confort i pro-tecció a l’equip d’intervenció debombers o a les jaquetes protec-tores. La membrana hidròfila,basada en poliester, és la més fi-na utilitzada per a uniformitatde bomber i per aquest motiu éstan lleugera. Per la seva cons-

trucció, la membrana és imper-meable a l’aigua i als líquidssense tensió en la superfície, in-cloent el líquid de l’extintor.

La membrana és també im-permeable als patògens de lasang, bactèria i virus. La quali-tat, controlada des de la pro-ducció de membrana fins a laconfecció de la peça de roba, ésun dels punts més exhaustius alsistema de la llicència de la mar-ca Sympatex. Es tracta de guiarel nostre producte fins a la peçade roba acabada per estar se-gurs que el comportament és el

Per Margret Drinkmann, directorade producte de Sympatex

La membrana de Sympatex, més confort i protecció

24-25-26-27_3631 22/7/05 12:34 Página 4

2277

mateix fins arribar als bombers.Des dels anys 90, s’han utilitzatdiversos laminats Sympatex enaplicacions per a bombers a Eu-ropa. Començant per la primerageneració de jaquetes realitza-des amb un cotó molt pesant,retardant a la flama i teixit ex-terior laminat directament ambdiverses qualitats Nomex, s’haevolucionat fins a construccionsde folre Sympatex, amb altaqualitat provada, durabilitat icomportament contrastat.

Alguns d’aquests productessón laminats per C.F Ploucquet,soci de Sympatex que pertany almateix grup d’empreses. Elsusuaris actuals de Sympatex aAlemanya inclouen la regió deBaden-Wuerttemberg i LowerSaxonia, brigades en Oberhau-sen, Bochum, Goerlitz, Nuern-berg, Fuerth, Solingen, Rems-cheid, Hamm i Colònia. A la res-ta d’Europa, els productes Sym-patex tenen presència als cossosde protecció i seguretat de Ba-

sel (Suïssa), Àustria, Aràbia Sau-dita, Sud del Tirol (Itàlia), re-gions de França com l’illa deFrança i, més enllà del continenteuropeu, a Taiwan.

Spacebumper –un cordill tre-nat tridimensional– té una su-perfície que atrapa l’aire i creauna barrera tèrmica entre lasortida i la barrera de MOIST-YURE. "L’aire és el millor aïllanti per això un substrat amb unacapa superficial tridimensionalbloqueja més aire i, conse-qüentment, aïlla i protegeix mi-llor que un material de superfí-cie plana", explica Jürgen Graf,responsable de l’àrea de robaprotectora de Freudenberg.

"El cordill no teixit –fet apartir d’un doll d’aigua a altapressió– té un pes més lleuger,una estructura tèxtil més ober-ta, s’asseca més ràpid, té mésresistència a la tensió i l’abras-sió, i és més perdurable", asse-gura Graf. El nou Spacebumperofereix la mateixa protecció tèr-

mica que el seu antecessor Fire-blocker, però amb menys pes.Més pes podria significar unamillor protecció tèrmica, peròimplicaria més esforç i incre-mentaria el risc per l’estrés tèr-mic i problemes cardiacs, perexemple.

El nou sistema laminat blo-quejador Spacebumper de Sym-patex dóna una protecció com-pleta amb més confortabilitat.És fàcil de rentar, ràpid d’asse-car i és molt resistent a l’ús i eltemps. Els tests de laboratori re-alitzats, d’acord amb la normaEN 469, incloent simulacionsd’exposició amb maniquís, pro-ven l’eficàcia de les seves pro-pietats d’actuació. �

La membrana creadaper Sympatex ésimpermeable també alspatògens de la sang,bactèries i virus

⇐ ⇓ El nou sistema de laminatdóna una protecció completa i una major confortabilitat

24-25-26-27_3631 22/7/05 12:34 Página 5

2288

EL CAU DEL JUBILAT

Torna el clàssic de la visita a RosesDesprés de la bona experiència de l’any passat, al mes de maig un grup delCau del Jubilat va repetir l’anada a Roses. Els jubilats van visitar, a més delparc de bombers, el cap de Creus per mar i el museu de la ciutadella.

El dijous 26 de maig sei-xanta-cinc persones, jubi-lats de Bombers amb lesseves esposes, vídues i

amics vam celebrar aquestaexcursió, iterativa de la quehavíem fet el maig de l’any pas-sat. Enguany, però, no vam visi-tar el monestir de Sant Pere deRoda ni vam fer un circuit entrenet turístic per l’interior delcap de Creus, sinó que vam cen-

trar la nostra visita turística enrecórrer el cap de Creus per mari visitar el museu de la ciutadel-la de Roses.

Al port de Roses vam pujar alcatamarà Mediterrània, ambcapacitat per a 200 persones –hianàvem amples i segurs–. Ambun sol d’estiu, tamisat nomésper una lleu boirina, amb unamar plana i una brisa suau, l’em-barcació va portar-nos du-ranttres hores des de Roses fins aPortlligat, descrivint-nos els

accidents de la costa, petits igrans, que comencen pel castellde la Trinitat, prop del far a lapunta de la Poncella i segueixenper la punta Falconera, el capBlanc i l’imponent cap Norfeu ola punta de la Figuera, amb con-junts rocosos suaus o alterosos,sempre interessants, passantper les cales Canyelles, Almadra-va, Montjoi, Jóncols i Nans.

Més tard vam entrar a labadia de Cadaqués i vam seguirfins a Portlligat per veure des

Per Anselm Andrés

28-29_3631 22/7/05 12:39 Página 2

2299

del mar la casa de Dalí, aturant-nos pel camí en un parell deboniques coves –recordo la delBergantí– i admirant pel fonstransparent la quantitat de pei-xos que acudien a l’esquer, re-tornant finalment a velocitat decreuer.

Finalment, els bombers

El millor de la jornada, sensdubte, ens esperava al parc debombers, als afores de Roses, onels nostres companys, de servei illiures, havien convertit l’es-paiosa sala d’útils en menjadorper a nosaltres, amb llarguestaules alternativament folrades

de color blau i grana. La cuinaquedava en mans dels veteransPescadors de Roses, que teniena punt per a tots unes grans iatractives paelles plenes demenges saboroses i de qualitat,que aviat vam poder degustaramb general satisfacció. No vamoblidar les postres, els vins, elcava i fins i tot el cafè o tallat,en un ambient força entusiasta.

En nom de l’alcalde de la ciu-tat, que no va poder assistir, vadonar-nos la benvinguda elregidor de Cultura, i a més delscompanys bombers de la Gene-ralitat i forestals va tenir ladeferència d’acompanyar-nos eldirector general dels Serveis dePrevenció i Extinció de Catalun-ya, el per a nosaltres entranya-ble antic cap de Guàrdia a Bar-celona Ricard Olabegoya. Ambnosaltres venia el que va ser capdirector de Bombers de Barcelo-na Josep Maria Jordán, que tot ila seva avançada edat no es vavoler perdre la sortida.

A més dels companysde la Generalitat, ensacompanyaven RicardOlabegoya i JosepMaria Jordán

⇐ Els bombers de Roses havianconvertit la sala d’útils en un granmenjador per als del Cau ⇒ El menú, com és habitual, vacórrer a càrrec dels veteransPescadors de Roses

La jornada a Roses vaconcloure amb unavisita turística al museude la ciutadella on elgrup va arribar cansat

La darrera fita del progra-ma ens portava al museu dela ciutadella de Roses, quemalgrat el seu gran interèsi la didàctica exposició potserno va ser apreciat com merei-xia. En general, el grup nosemblava tenir ja en aquellmoment ànim de passejarpel gran recinte emmurallat,doncs el dia havia estat prouintens.

Hem creat un clàssic

Durant el trajecte de tor-nada, la major part dels pre-sents s’apuntaven per tornar-hi l’any que ve. Sembla queaquesta sortida va en camí deconvertir-se en un clàssic,només possible per l’arrela-ment que té a Roses el nostrecompany Oriol Altisench, quese les sap totes per organitzar-la i ens fa passar una bonaestona amb els companys. �

28-29_3631 22/7/05 12:39 Página 3

3300

ACTIVITATS

⇓ Toni Núñez i Francesc Ros vanparticipar a la XXI Copa Catalanad’Esquí de Muntanya

Dobaño, tercer a l’IronCat de 2005

El bomber Víctor Dobañova classificar-se tercer al IIIronCat, la versió catalanade la popular Ironman de

Hawaï, la prova esportiva mésdura del món, que fusiona tresesports de resistència –natació,ciclisme i la marató– consecuti-vament i sense pausa.

La competició va tenir lloc elpassat 28 de maig a les Terres del’Ebre, amb 75 inscrits, i va cons-tar d’una prova de natació de3.800 metres al port de l’Ampo-lla, un recorregut en bici de 180km pels arrossars i una maratócompleta pels aiguamolls delparc natural del Delta de l’Ebre.Dobaño va ocupar ràpidamentles primeres posicions de la pro-va aquàtica i després de 48

minuts, començava el tercer laprova ciclista. Durant algunsminuts va rodar segon, però elnivell dels altres contrincants elva relegar a la cinquena posicióal final d’aquesta prova (5h 18’).A la marató, Dobaño va fer latercera millor marca (3h 14’) iva creuar la línia d’arribadasuperat només pel recordmanespanyol de la distància, JoséLuís Cano, i el guanyador de lapassada edició de l’IronCat,Andoni Illarramendi. El resultatfinal, 9h 21’ 16", va donar aDobaño la seva millor marcapersonal dels cinc ironmans dis-putats i el va col·locar tercer a laclassificació final. Un èxit pre-monitori del bon paper deDobaño als WP&FG 2005. �

Els bombers i membres del’ACE Toni Núñez i Fran-cesc Ros van prendre parten la XXI Copa Catalana

d’Esquí de Muntanya 2005.Aquesta competició constava

de cinc curses. Entre aquestes,els membres de Bombers deBarcelona van participar en LaPoca Traça (Vallter), el Ral·li delCEC (Vall de Boí) i a la TravessaUEC (Bassiero).

El millor resultat dels partici-pants de Bombers va ser unonzè lloc en el Ral·li del CEC. Enel Campionat de Catalunya perEquips, el conjunt on participa-va Ros va obtenir el setzè lloc dela classificació final. �

XXI CopaCatalanad’Esquí deMuntanya

⇐ Víctor Dobaño va obtenir latercera posició al II Ironcat

30-31_3631 22/7/05 12:48 Página 2

3311I Campionatbcnfungolf

El 5 i 6 de maig, més de 75golfistes de diversos cos-sos de seguretat de l’estatespanyol van participar

en el I Campionat d’Espanya deGolf de Bombers i Policies, orga-nitzat per bcnfungolf al campde Panoràmica Castelló. DeBombers de Barcelona hi parti-cipaven Rafael Lebrero –millorclassificat dels barcelonins:segon a la categoria intermitja–,Pep Ribas, Manuel Azkárate,Agustí Bruñó, Miguel ÁngelFerres, Guillem García Parreu,Enric Riba i Joaquín Álvarez.

Bcnfungolf vol agrair a JordiL.P. la seva col·laboració en lesdespeses dels trofeus, a la mar-ca de roba esportiva Chervó i aPeugeot, i us convida a la pròxi-ma edició del campionat, el2006 a Marbella, Màlaga. �

Onze membres de laSecció Ciclista de l’ACEBombers va participardel 26 al 29 de maig

en la XIX edició de la MarxaCicloturista Internacional deBombers, celebrada a Arandade Duero, Burgos. Entre ells, elcompany Agustín MartínezPaniagua, "Pani", que es jubila ija ha penjat la bicicleta, peròesperem que continuï animantl’equip en els desplaçaments.

En total, hi van participar120 bombers de tot Espanya,representant col·lectius de Còr-dova, Sevilla, Saragossa, Ovie-do, Ciudad Real, Burgos, Lleó,Santiago de Compostela,Madrid, Bilbao, Vitòria, Valèn-cia i Barcelona.

L’itinerari, organitzat perl’Agrupación de Bomberos deAranda, proposava quatre eta-pes per la Ribera del Duero, lesLagunes de Neila a Aranda deDuero, el Maderuelo i un altrecop les Lagunes. La Secció Ciclis-ta vol agrair el company Carme-lo, d’aquesta agrupació, la sevadedicació i col·laboració, i a laDirecció de Bombers les facili-tats que han posat a l’abast delsciclistes de l’ACE per a la partici-pació a la marxa.

L’any que ve, els afiliats aaquesta Secció Ciclista han departicipar a la XX edició de laMarxa. L’escenari i l’organitza-ció corre a càrrec dels companysde Saragossa.

Comptem amb tu Pani! �

Marxa Cicloturistaa Aranda de Duero

⇓ Alguns dels participants deBombers al I Campionat d’Espanyade Golf per a Policies i Bombers,amb Jordi L.P.

⇐ Alguns membres de la SeccióCiclista, durant la XIX MarxaCicloturista d’Aranda de Duero

30-31_3631 25/7/05 08:38 Página 3

3322

FLAMARADES Nou material de prevenció

L’Ajuntament ha editatuna sèrie de materialsinformatius i divulga-tius adreçats als ciuta-

dans en matèria de preven-ció i seguretat, tant pel quefa a la protecció dels bénscom de les persones.

El regidor de Seguretat iMobilitat, Jordi Hereu, va serl’encarregat de presentar, elpassat 8 de juny, la carpetaque recull els fulletons i car-tells informatius sobre la pre-venció i protecció de l'habi-tatge, la seguretat personal,el vehicle, la bicicleta i el co-merç, entre d’altres. El mate-rial també inclou sengles

tríptics informatius editats desde Bombers de Barcelona, sobreles normes a seguir en cas d'in-cendi a la llar –que es farà arri-bar de manera especial a col·lec-tius d'immigrants– i sobre con-sells de seguretat en túnelsurbans; a més d’un DVD de pre-venció, que es va lliurar a totsels assistents al taller del focrealitzat a Preventia.

La presentació va tenir lloc al’estand del Sector de Seguretati Mobilitat, durant el saló.�

Deu medalles d’or, set deplata i deu més de bronzeés el bagatge d’èxit

esportiu que han portat de l’al-tra banda de l’Atlàntic els 24membres de Bombers de Barce-lona que han viatjat a Quebec(Canadà) per participar en l’on-zena edició dels Jocs Mundialsde Policies i Bombers.

Els bombers barcelonins hanrenovat medalla i han confirmatel seu bon paper de Barcelonaal muster i l’stair race. A més,van pujar al podi en natació,atletisme, power lifting, triatló,tir al plat i tir amb arc. Un bonbalanç d’èxits, del total de parti-cipacions a onze esports.�

27 medallesals XI Jocs Mundials a Quebec

⇒ El regidor de Seguretat iMobilitat, Jordi Hereu, va

presentar el nou material durant elSaló Preventia

A l’agost, els30 nous enpràctiques

Dins de l’etapa de pràcti-ques, els trenta aspirantsamb millor puntuació que

van superar les proves de l’oposi-ció de la convocatòria 2004 per aBombers de Barcelona, s’incor-poraran a partir del dia 1 d’agosta torn i en horari d’intervenció.

Un cop superats aquests tresmesos de pràctiques a Bombers, idesprés de l’avaluació, els aspi-rants qualificats com a aptes esnomenaran funcionaris de carre-ra de l’Ajuntament de Barcelona.

Durant el mes de juliol se-gueixen el curs d’adaptació, des-prés d’haver superat als mesosde maig i juny el curs selectiu deformació bàsica a l’Escola deBombers i Seguretat Civil deCatalunya. �

Fòrum de laPrevenciódel Foc

Al 2004 es va enviar eldocument de constitucióa un grup de 28 entitats

(col·legis professionals, associa-cions, universitats, gremis i sin-dicats), per tal de recollir lesseves aportacions i/o esmenes.Ara s’ha articulat un sistema departicipació on aquests col·lec-tius formen grups de treball–comissions–, òrgans de debat,participació i presa de decisionsal voltant dels tres eixos de laprevenció del foc: legislació,tecnologia i formació/informa-ció/divulgació.

L’impuls i la dinamització deles comissions recauran en laDivisió de Protecció Civil i Pre-venció de Bombers i el ple delfòrum es reunirà anualment. �

32-33_3631 22/7/05 12:47 Página 2

Bombers ha donat mate-rial professional als bom-bers de Minsk, Bielorrús-sia. La donació ha estat

coordinada per l’ONG Bombe-ros Humanitarios, i ha consistiten l’enviament de roba, alar-mes, bombes d’aigua, cascs ieines d’intervenció. L’ONG vaorganitzar un comboi de ca-mions, conduïts per algunsbombers de Barcelona, mem-bres d’aquesta entitat. L’expedi-ció va recollir el material de laVall d’Hebron el 18 de juny i vaemprendre camí cap a Minsk eldia 20. No és la primera vegadaque des de Bombers s’ajuda aaquest col·lectiu. La col·labora-ció es remunta al març de 2003,quan van rebre una escala E9 iuna partida d’equips respirato-ris, alarmes personals, llanter-nes, pantalons, guants, botesd’intervenció i sabatilles. �

3333

El secretari d’Estat de laSeguretat Social, OctavioGranado, ha encarregatun estudi sobre els pro-

blemes concrets que afecten elcol·lectiu dels bombers des delpunt de vista jurídic, de salutlaboral, sinistralitat i econòmicper analitzar la seva situació i,segons les conclusions, plantejarla proposta oficial per perme-tre’n la jubilació als 55 anys.

Granado es va reunir ambrepresentants de CCOO i UGTper analitzar aquesta opció i elsestudis anteriors sobre la possi-

bilitat d’aplicar l’article 161.2 alsbombers. La primera part del’informe, demanat per la Secre-taria de Seguretat Social, es faràarribar als representants sindi-cals perquè dóna la visió de lasituació en altres països.

L’article 161.2 de la LleiGeneral de Seguretat Social per-met la regulació del propi retirals professionals que treballensota "condicions excepcionalsde penositat, toxicitat, perillosi-tat o insalubritat". Hauran dedecidir més endavant si aquestanorma s’aplica als bombers. �

El museu convida als funcio-naris i les seves famílies avisitar l’exposició “Ètnic” al

preu de 1,5 euros. La nova expo-sició del Museu Etnològic és unitinerari per les cultures tradi-cionals i la interculturalitat.S’han plantejat tres gransambients “Orígens”, sobre elnaixement del museu de la ciu-tat; “Pobles”, de la quotidiani-tat de diferents societats tradi-cionals; i “Mosaics”, que ensapropa a la realitat actual. L’ex-posició estarà fins setembre. �

⇐ El 18 de juny, l’expedició deMinsk recollia el material a VH

Més propera la jubilació als 55

Oferta delMuseuEtnològic

Ajuda als bombers de Bielorrússia

32-33_3631 22/7/05 12:47 Página 3

3344

L’ICEBERG

34_3631 22/7/05 12:50 Página 2