Barcino

MareNostrum

Tarraco

Ilerda

Dertosa

Emporiae

XLI FESTES DEL

BARRI DE GRÀCIA2015Del 20 al23 d’agost

Segueix-nos al Facebook!Festes Gràcia ManlleuOrganització sense ànim de lucre

I quaranta anys donen per molt ....!!!

És així ! La realitat s’imposa i ja fa 40 anys que varem encetar un fet polític-cultural que ha transcendit, malgrat nosaltres mateixos, més enllà de les fronteres del nostre barri. I la realitat de fa quaranta anys no és la mateixa –per sort- però hi ha interioritats i maneres de fer que persisteixen en el temps.He repassat el programa del llunyà 1975 i m’han retornat algunes memòries de llavors. Primer de tot les dates –del 24 al 31 d’agost. Prou allunyades de les de la festa major franquista de Manlleu del 15 d’agost per a ser visualitzades com la festa alternativa i per al poble, i amb una excusa davant les autoritats per fer-la. El dia 31 d’agost és Sant Ramon, imatge situada a la fornícula de l’Avinguda Diputació a prop de la Plaça de Gràcia.

Fent-ne un segon repàs he comptat els anunciants de l’època, que amb la seva gene-rosa aportació econòmica varen fer possible editar el programa de festes. N’hi havia 36 d’anunciants, i de tot tipus: mecànics, botigues de queviures, de fruites i verdures, bars, assegurances, pintors, etc.... Pot ser que m’hagi descomptat però em sembla que d’aquests 36 n’hi ha 28 que ja han tancat –el mes recent el Bar Sardà (Ca la Morena)- i per tant només en son 8 que continuen la seva activitat segurament perquè els seus hereus així ho han volgut.

El teixit comercial del barri, un espai que es podia considerar bastant autònom en els seus serveis, ja ha desaparegut quasi del tot o bé ha canviat i s’ha desplaçat cap a un altre centre econòmic. Mica en mica el barri s’ha anat transformant i adequant a les possibilitats i necessitats dels qui hi viuen: la gent del barri.

En la crida a participar de les festes de l’any 1975 hi havia escrita una sentència que deia així: “Després de discutir, proposar, xerrar d’un grapat de problemes tant de qüestió urba-nística, com d’activitats culturals, varem arribar a un acord, gràcies a que ens adonàrem de quin era el problema del barri: la gent del barri.”

Amb aquesta sentència la comissió visualitzava que si els ciutadans no s’implicaven en els fets quotidians que definien i condicionaven la vida, no hi hauria canvi possible en el futur.En aquell llunyà 1975 tenia 15 anys, i com molts altres joves de l’època que estàvem en l’organització de les festes veiérem clar que era a travers de la implicació personal i altruis-ta que les realitats poden canviar i que s’han de fer conjuntament amb els conciutadans. Allà on no arriba un de sol s’hi pot arribar acompanyat. A partir de petits fets divertits com les festes, que podien semblar banals, es va aconseguir que canviés la realitat més pro-funda del nostre barri.

Recordem la sentència de més amunt. En el fons, ja sigui el barri, el poble, la comarca o la nació, el “problema” sempre serà la seva gent, entenent com a “problema” que el barri serà el que la seva gent vol que sigui.Està a les nostres mans !!.

Miquel Sitjà

Estimat papa,

Aquesta és una carta que t’adreço quan ja fa uns mesos que reposes al cementiri de Vi-lacetrú, al Poquí, on l’horitzó de la natura marca els límits del barri de Gràcia. Allà on cau el ressol i canten les caderneres a mitja tarda. On descansa la mama i alguns dels teus amics, que també ens han anat deixant. Tot sovint ens els recordaves.

De fet, t’escrivim aquesta carta de comú acord amb la Susanna i l’Abel. Jo només trasllado sobre paper els records i pensaments que tots tres hem anat desgranant. Vivències, imat-ges, músiques i paisatges rescatats de la memòria des que te’n vas anar. El darrer dia d’un mes de gener fred, en què el cor et va dir prou i s’aturà per sempre.

Encara que pugui semblar insòlit escriure una carta quan pràcticament ningú n’escriu, i ara que tampoc tindràs ocasió de llegir-la, és cert que les paraules tenen propietats guari-dores i un efecte alliberador i catàrtic. L’escriptor osonenc Emili Teixidor deia que gràcies als llibres podem parlar amb els morts. Doncs bé, amb aquesta carta, nosaltres volem parlar amb tu. El pensament i el llenguatge ens fan humans, i les paraules —sobretot les escrites—són l’aliment que fa viure el cervell i fa bategar les emocions. Ens purifiquen, ens netegen i, al capdavall, ens salven.

Així doncs, traspassada la nostra primavera de dol i les arestes vives del primer dolor, i arribats a l’ànima de l’estiu, quan comencen les festes del barri de Gràcia —que tant vas estimar—, és hora de posar ordre al sotragueig desfermat de records i sentiments. Un lle-gat que ens deixes i que alhora volem compartir amb aquells que van ser durant una colla d’anys, els teus veïns i companys d’aventures. D’aquesta manera, formarà part del teixit de la memòria col·lectiva veïnal.

Carta al meu pareel pregoner de Gràcia,en Pep Kubala,en Saroth dels Pastorets...ESTER POU JUTGLAR

Cal no perdre de vista que al voltant dels setanta, fruit d’un excés de voluntarisme i impa-rable determinació, un grup d’amics i col·legues entre els quals hi eres tu, en Jofre, el tiet Gabriel, en Simón, en Bernat Prat, l’Àngel Ligorred i tants d’altres, vau donar una ferma embranzida al creixement vital i al desenvolupament cultural del barri. Actualment té el tarannà singular que té, gràcies en bona part a les vostres ànsies de progrés i millora, i a la generositat emergent d’aquell veïnatge.

No em puc estar de recordar el primer pregó, que vas llegir el 1975. Era l’any en què s’inauguraven les festes, impulsades per tres ànimes emprenedores, en Francesc Ligo-rred, en Pere Pous i en Ramon Sitjà. Dalt del tractor del Benet i amb la barretina catala-na, acomanyat d’un passant de música i disfresses que feien pompa, t’encarregaren que fossis el pregoner de Gràcia. L’orador que amb veu inflexible havia de difondre als quatre vents, les noves i missatges —aleshores d’un caire marcadament reivindicatiu—, que eren d’interès per tots els habitants d’un barri encara deficient. El lema primigeni que vas pre-gonar per carrers i places («Entre tots farem el barri!»), em ve a la memòria, ara convertit inevitablement en símbol.

Avui aquest barri pot presumir d’haver assolit la seva plena maduresa, amb la celebra-ció dels quaranta-un anys de festes. I ho fa amb l’orgull i el convenciment d’haver sabut expressar en cada moment, els seus reptes i aspiracions. Un indret de Manlleu on la soli-daritat, la proximitat i el sentiment de pertinença i companyonia, amb el suport de la convi-vència, encara són ben visibles. Aquestes són unes qualitats que m’agrada comparar amb la supervivència dels arbres que envolten i senyoregen la nostra plaça. I que n’han estat baluard i motiu de referència, malgrat les inclemències del temps, les esporgues, tales i següents replantacions, i alguns dels seus detractors. Els que encara viuen en aquest barri i els que hi han anat arribant, o els que n’hem marxat però tothora hi acabem tornant, el considerem un petit racó de món on sortosament perdura el privilegi de poder escoltar el silenci. On la quitxalla pot jugar lliure a fora, sense frisança ni massa perills. A més a més, està permès sortir de casa amb el davantal posat o les sabatilles per saltar del llit calçades. Fins i tot els veïns encara són veïns, i si se’ls necessita, se’ls pot tocar el timbre i demanar-los ajut.

Però permet-me que reprengui el fil d’aquells temps carregats de nostàlgia, en què jo tan sols era una nena i tu, un pare entregat al joc d’emprovar-se perruques i màscares sempre que fes falta. Els inicis de tot plegat els hem de situar al teatre del Casal de Gràcia. Hi vas coincidir amb la Lourdes, quan éreu dos joves adolescents. Ella vivia a la mateixa plaça, al número setze. Tu, al carrer Umbert, al vint-i-quatre. Amb la Lourdes vau compartir vides fictícies dalt de l’escenari, com ara a l’obra Jo seré el seu gendre (tu hi feies de galant i ella era una criada) o bé a El geperut de Notre-Dame, adaptació de la novel·la de Victor Hugo, en la qual, és clar, representaves el campaner geperut Quasimodo. Però no només això, sinó que més endavant acabaries convertint-la en companya sentimental i únic i autèntic amor de la teva vida.

Per Nadal la cita obligada i més esperada eren els Pastorets (una versió de La Rosa de Jericó), dirigits pel mestre Ramon Puntí. El pastor que encarnaves amb fervor, en Saroth, fou un dels papers culminants de la teva trajectòria interpretativa. Et posaves en la pell del personatge i t’hi deixaves l’ànima interpretant-lo, al costat de l’inseparable Nabath, repre-sentat pel teu cosí, en Miquel Freixas. No havies de recórrer mai als seveis de l’apuntadora, la Teresa de can Codinach. Per contra, la deixaves desconcertada quan te les enginyaves per etzibar noves bromes i ginyosos estirabots sobre l’actualitat política, les mancances socials o sobre els nous fitxatges del Barça, que encabies amb fina traça al discurs formal d’aquell icònic pastor, que feia camí cap a Betlem, carregat de bon humor i bonhomia. En aquest context, més d’un es confonia i no entenia si els acudits els pronuciava en Saroth de la ficció o eren producte de la naturalesa irònica d’en Pepet.

Qui pot haver oblidat aquells versos que entonaves amb posat diligent i amb la teva veu rovellada, tanmateix, vigorosa i potent? Feien així: «Un cop un pastor n’hi havia, que llen-ya collia, que llenya collia pel booosc...». Val a dir que arrancaves la riallada de tots els espectadors. Asseguts al pati de butaques del Casal i abduïts pel teu embruix, es feien un tip de riure tan gran, que marxaven més cofois i satisfets a complir amb les obligacions ensopides de les festes del Nadal.

Tal vegadala xacra d’una infantesa gens ensucrada (vas néixer ni més ni menys que a l’any 1937), tacada per espais d’ombra, per les fissures i ruptures que deixà la guerra, i els epitelis i etapes vitals poc còmodes a què vas haver de fer front, van contribuir a fer que la teva actitud o personalitat desacomplexada, es forgés a partir de les màscares, els alter ego identitaris i les vides alienes que t’anaves treient i posant.

Per això mateix, la interpretació teatral va continuar pràcticament ininterrompuda fins als noranta. En la programació de les festes d’estiu, cada mes d’agost, un dels plats forts du-rant força anys era l’obra de teatre, que acollí variats gèneres—de la comèdia al vodevil, i passant fins i tot pel drama sacre. I la companyia d’actors amateurs del barri, de la qual vas esdevenir alma mater, començava a assajar mesos abans de l’arribada del bon temps.

Heus aquí alguns dels personatges que havies brodat amb mestratge, i que m’agradaria recordar-te. L’any 1977 no només vas fer el paper de Pere Humit a Un embolic de família, obra d’estil vodevilesc de Francesc Puntós, sinó que vas fer-te càrrec de la direcció i tot.

La comèdia dramàtica escrita per Lluís Rossic, Terres enllà, es va estrenar al teatre de Gràcia l’estiu de 1979. El teu nom també sortia al repartiment, juntament amb el d’en Lluís Musachs, en Bernat Prat, en Miquel Jofre, la Pilar Serra o en Ramon Puntí. L’acció trans-corria «en una masia d’aquestes típiques de la Plana de Vic», tal i com llavors constava al programa. Vas ser-ne l’ajudant de direcció, i per si això no fos prou, t’atrevires amb el pes de tot un personatge de registre dramàtic, en Janot, que més que fer riure el públic havia d’aconseguir fer-lo plorar. A la farsa en tres actes El millor dependent del món, posada en escena l’agost de 1981 a l’envelat de les festes, eres l’actor principal, l’Esteve. Un boig que s’havia escapat de Sant Boi i que presumia de ser el millor dependent, perquè amb molt d’enginy aconseguia tot allò que es proposava. I podria citar l’obra Dos embolics i una recomanació, El diví Mestre o El més petit de tots, de Folch i Torras, entre una llarga llista de títols en què sempre tenies un paper reservat.

La darrera aparició pública dalt dels escenaris d’un teatre —on et trobaves com el peix a l’aigua—, va ser en motiu del vint-i-cinquè aniversari de les festes, l’any 1999, amb l’obra La desgraciada. Una sarsuela còmica inspirada en una partitura del músic Joan Viladomat, que van crear en Jaume Collell, en Jordi Puntí, en Toni Coromina i en Xavier Boada, ex-pressament i en la mesura del teu potencial d’intèrpret. Hi van col·laborar actors del Teatre Centre, com ara en Pere Riera o l’Antoni Anglada, que interpretava l’alcalde Tutusaus. La teva aptitud còmica i la virtuosa habilitat per fer morir de riure fins i tot el tipus més esquerp i malhumorat, també van brillar en aquella ocasió. Rupertino Expósito, conegut com «Tino» o «el negret», era el teu personatge. Un nen orfe, procedent del Brasil, que acabaria des-cobrint que tenia una mare, la Filomena Bofarull (paper escenificat per Laura Cristòfol), altrament anomenada «La desgraciada».

William Shakespeare, considerat per molts el dramaturg més gran de tots els temps, va escriure un monòleg que comença amb la frase que s’ha fet cèlebre:«All the world’s a stage», que equival a dir «El món sencer és un escenari». L’autor de Hamlet hi compara la vida amb una obra de teatre, i segons ell, els homes i dones en són els actors. Desconec si vas llegir aquest monòleg, però sincerament crec que et vas apropiar de l’adagi shakes-perià. En qualsevol cas, el moment i el lloc t’eren indiferents. Per«actuar» no et feien falta escenaris ni tampoc tardes de diumenge.

Vull dir-te que portaves a la sang l’entusiasme i l’apassionament de l’actor, del showman, del còmic, si tu vols també del performer o de l’instigador de la gresca i la gatzara. D’aquí que anessis sempre més enllà de les parets i els escenaris dels envelats i sales de teatre.Ras i curt, no t’agradaven ni els límits ni les fronteres. Al carrer, en sopars de germanor a la plaça, al bar de Ca la Morena, en celebracions festives de caire més privat, o sia tothora i arreu on trobessis l’ocasió, hi traslladaves el brot de la inspiració i la comicitat del bufó, com si aquestes fossin qualitats congènites i excepcionals.

Et faré memòria només d’uns quants, d’entre la llarga i versàtil col·lecció de personatges i caràcters amb els quals et vas reencarnar. Durant una nit de les festes en què es van organitzar uns ‘Micros Oberts’ a la plaça, vas aprofitar que la tarima de l’orquestra havia quedat buida. En un tres i no res t’engiponares una perruca de punk, una jaqueta de cuir negra i una guitarra espanyola penjada al coll. Sense cap preparació prèvia, ja estaves enfilat i a punt de començar el teu número en solitari. Reconec que tenies el do de la impro-visació! Malgrat tot, de cantant híbrid imprevist podies passar al transvestisme més curós i detallista. M’estic referint a la parella còmica de més èxit televisiu dels anys vuitanta, Doña Croqueta y Don Cirilo, que tu i l’amic Tomàs Carrión vau imitar meticulosament, i passejar per carrers i places.

Un altre prohom que va donar molt de si fou el capellà anònim, acabat d’arribar a la pa-rròquia. Això va ser l’estiu en què feia mesos que el bisbat havia deixat el barri sense autoritat eclesiàstica. Anaves impecable, vestit amb sotana, capell romà i la bíblia a les mans. I t’aturaves a conversar amb les veïnes, sobretot les més grans i amoïnades perquè no hi havia missa, per donar-los la bona nova de la teva arribada i de la represa dels ser-veis parroquials. Més d’una encara riurà en recordar com vas entabanar-les. Tampoc puc deixar-me les col·laboracions espontànies que de tant en tant feies al concert de La Palma Jazz Band. De la darrera vegada no en deu fer més de tres anys. Com gaudies interpretant el «When the Saints Go Marching In» de Louis Armstrong. O més ben dit, oferint la teva versió vibrant en un anglès estrafet i ben particular, però amb una veu greu i trencada al més pur estil jazzístic de Nova Orleans.

Evidentment, també vull rememorar la teva altra gran passió, el futbol. Amb els camps de gespa i estadis com a santuaris sagrats d’aquest meravellós deport, com solies dir tu (encara ara sembla que et senti). De jove, tan aviat eres en alguna sala de teatre de la comarca com podies estar jugant un partit o una final. Fins i tot hi va haver una època en què t’esperava un taxi fora del teatre, perquè tenies partit amb el Vic. Sorties d’escena a corre-cuita, i mentre et treies el maquillatge, et calçaves les botes de futbol.

La teva destresa tècnica amb la pilota et va valer un altre sobrenom, el de Pep Kubala. Vas començar a jugar amb el juvenil del Vic, després van venir el Campdevànol, el Roda... i d’altres que no recordo. Crec que durant aquells anys, et van arribar a cridar per anar a la selecció catalana. Més endavant, vas ser entrenador a la colònia La Farga Lacambra, que tenia un camp i un equip de futbol considerats referència esportiva de la comarca. I també entrenares, a banda d’altres equips de diferents indrets i categories, aquell gloriós equip de futbol sala de Manlleu, dels Codinach, Almendros, Roca i companyia. Ja de més gran, encara vas formar part de l’equip de veterans de l’emblemàtic bar Parramon. Hi jugàveu «partits de costellada», mai millor dit. Més que el bon joc, el que comptava eren els copio-sos esmorzars de forquilla que fèieu abans de començar a remenar la pilota.

Arribats al final d’aquesta carta, et faré les últimes confessions. Sens dubte, ens han que-dat un munt d’anècdotes i papers al tinter -prou que ho saps. Hi va haver moments tendres, dies memorables, dilemes, converses i consignes parentals, escapades entranyables al riu i diumenges a la platja, celebracions, frustracions i relacions de parentiu, viatges a França i a Itàlia, vermuts de cap de setmana, sopars i dinars familiars, darrerament amb l’escalf incomparable de cinc néts que t’estimaves amb bogeria. Amb tot, aquests records no volem compartir-los, i preferim desar-los al calaix on es guarden els valors inestimables, el de la memòria íntima i privada.

I tot seguit, un darrer apunt. Més enllà del pelegrí de disfresses i sales d’espectacle, de les moltes màscares, noms i indumentàries del teu fons particular, i d’aquella especial sen-sibilitat actoral que posseïes, nosaltres ens quedem amb el pare. Amb en Josep Pou, en Pep o en Pepet, tant se val quin d’aquests noms. L’home que portes endins tenia caràcter i tossuderia, però conservava la ironia i estimava els seus amb fidelitat -segurament amb poques paraules-, sense predicar ni fer soroll.

Vas viure amb la teva veritat per davant, això és cert. Així i tot, eres home de poble i barri, i amic dels teus amics per sempre. Tot allò que t’agradava ho feies i t’hi aferraves, com a la vida mateixa, amb fruïció, fins que va arribar el desgast dels anys. Els últims dies a l’hospital vas dir a una infermera que ja res no et preocupava. Que només volies que no-saltres estiguéssim bé. I aleshores, havent viscut com havies volgut fins al darrer moment, vas anar-te’n silenciosament, evitant més dies d’ingrés hospitalari i tractaments agressius que no hauries consentit. Talment com si haguessis escollit el dia i l’hora. Sortint-te amb la teva, com de costum. Esperaves i a la fi vas marxar.

Si bé és cert que hauríem volgut tenir-te a prop per molt més, et recordarem sempre amb espurneig als ulls i una tendra tristor a la nostra mirada. «Si existeix un substitut de l’amor és la memòria. Recor-dar, doncs, és restaurar la proximitat», va escriure el poeta rus Joseph Brodsky. Tot i que no et nega-ré que amb la teva mort, aquesta plaça ha quedat més buida i inhòspita, la capacitat rememorativa i simbòlica d’aquesta carta ens aproxima més a tu. Com afirma una altra autora, la mort també pertany a la vida.

Ara descanses al costat de la teva Lourdes. On tu volies. Ens ho havies deixat ben clar. Em costa ben poc imaginar-te des del Poquí o allà on siguis. Se-gurament ens estàs mirant i se t’escola un somriu-re murri i sorneguer per sota el nas; d’aquells tan teus... I aquí a la plaça de Gràcia, un dia d’aquests tocarà l’orquestra i sonarà la melodia «The Saints»...

Ester Pou Jutglar

BUM!!...

BUM!!...BUMM!!.I al tercer tro, comença el fascinant espectacle del castell de foc. La màgia, l’alegria, una meravella fugissera, omplen la nit de llums esclatants i colors impossibles. El símbol de la festa, la orgia de so desmesurat, la bellesa frenèticament canviant, dibuixada en instants irrepetibles en el llençol negre de la nit d’estiu.

Talment un castell de foc, les festes de Gràcia esclaten en colors, sons, alegria i diversió enmig d’agost, el mes august de la festa estiuenca.

Pim, Patam, patatatapum!!... baixa esperitat en Florenci Ficapals de dalt del campanar!. La canalla salta i balla i els papes i les mames s’eixuguen les bavalles... L’alcalde somriu, tot cofat.. oimés si estrena càrrec!. Alcaldes graciencs. Es veu que estan de moda...RRUUixxx, petpetpet ffffxxfxfxfxfxxxxxxx... la resclosa de llum enlluerna amb milions d’espurnes resplendents, blanquíssimes, i tot el personal queda extasiat amb la boca ben oberta.

Petpetpet...crrrr ffffffxxxx... crepita també el carbonet, coent centenars de botifarres, delicioses com cap d’altra en tot l’any. La Comissió, ànima i cervell modestament ocults de la gran festa no perden ni el somriure, ni la paciència, ni l’amabilitat. Cofois darrere de les neveres, mouen els fils secrets que articulen els esdeveniments. Iep! Només per amor a l’art, al barri i als veïns!!.

En els cargols de fum blau que s’enlaira des de la graella cap dalt de l’arcada, sembla endevinar-s’hi el mostatxo d’en Quico...

Xiuuuu xiuuuu xixiuuuxiuuu... pef pef perrepepef... S’enlairen xiulant tot de coets de boletes roses, verdes i blaves volant d’una banda a l’altra del pati, com si s’empaitessin... Guaiiii...

Xiuuu xiuuu... brrrrrrrrrmmm... arrenquen a córrer els més minúsculs atletes olímpics de la història, al voltant de la plaça. Sí, com boletes de colors que s’empaiten, i salten, i cauen, i ploren. Ei! I guanyen medalles!! Després, tot de concentradíssims i saltironants atleta-rros es pengen dorsals de paper amb un imperdible i s’hidraten a consciència. La calor, és l’enemic a batre. I la pròpia resistència.

POM!! zzzzzzzz PAMM!!... POM! Ssssss Blam! Pimpimpimm... OOOOOOOOOHHHH!Esteles altíssimes pugen de la terra al cel i s’obren en rutilants palmeres entre sospirs de foc. Paraigües immensos de liles inaudits s’estenen a la negra volta del cel. En un raconet discret, sota d’un arbre, un sagalot de tretze anys acosta lentament la mà i pren amb delicadesa infinita la d’una mosseta d’ulls negríssims, on es reflecteixen les espurnes de llum. Esclata, imponent i inoblidable, una palmera de colors mai vistos.

POM!! xximxim xim PIM PAM PUM!! La única, la més gran, la més lluminosa palmera que ulls humans hagin vist, esclata, fantàstica, sota la negra batuta de... ÒFRIUS Mc AULET!. El jazz, la sàtira i l’humor junts en la seva màxima expressió. Més que una palmera: LA PALMA JAZZ BAND!!

Al davant de tot, entre aplaudiments i rialles, sembla com si hagués sentit cantar en Pepet...

Rattatatatatatatatatatapom! Pam! PATAM!! La traca esquerda els timpans de la nit i el agosarats de davant reculen un xic. De sobte silenci. Profund...

Ramtatatatatatatapotomximpum!! el bateria redobla i els amplificadorss de les guitarres rebenten els timpans dels fanàtics de les samarretes negres que sacsegen la cabellera a les primeres files. Genial!, per això hem vingut!. Heavy metal foreverrr!. Saluden als espectadors i els llums de l’escenari s’apaguen. Silenci còsmic.

Pompompom... pompompom... de tres en tres pugen bengales de cues rutilants. Ritme, colors, harmonia... relax visual, enmig de la tempesta de llum.

Pompompom... pompompom... a la plaça fan sardanes quines ganes de ballar! Melodia i ritme de la dansa més bella de totes les danses. Les mans agafades, les anelles oscil•len majestuoses seguint la veu de la tenora. La nostra dansa. L’orgull i la dignitat d’un poble que s’aixeca i torna a caminar. Decidit, ferm, finalment lliure.

Ballant entre les notes encara flota el somriure d’en Joan...

Bum bum bumbumbarrabumbum bum BATAMM!! la traca final. La disbauxa explosiva que atordeix els sentits i dispara l’adrenalina. La potència inaudita de la pòlvora culminant l’apoteosi pirotècnica. La festa.

La festa del barri. La incomparable trobada de tots els graciencs a la nostra plaça. I de tutti quanti que vulgui compartir-la.

Asseguts a les escales, recolzats a les bobines, sopant sota les garlandes de llums, entre botifarres, cerveses, rialles i aplaudiments, les persones. La gent que compartim un barri únic, especial, un barri que té gràcia; i bona gent, i solidaritat, i empenta i alegria i molta pau. Una festa per retrobar-nos i parlar i riure. I sentir-nos part d’una bella comunitat on el respecte i l’estimació encara són elements indestriables de la nostra manera de ser: El tarannà gracienc.

Afortunat de sentir-me part d’un barri tan singular. I tan bonic.Us desitjo unes magnífiques festes de Gràcia 2015.

Jesús Soler i Vilaró, gracienc.

Carrer Vendrell, 32T 93 850 66 33

08560 - Manlleu

Nov

a ca

rta

a pa

rtir

de s

etem

bre

- Escola de dansa -Inscripcions obertes

curs 2015-2016.

Av. Bellmunt, 3908560 ManlleuT. 93 850 62 28www.sistemat.cat

CARNISSERIAGRÀCIA

Xai i cabrit decriança pròpia

Dolors JufréVoltregà, 75

93 850 72 28

Carrer del Prior Tarafa n. 14, 08560 Manlleu

Pregó 2014“ICLESIA” DE GRÀCIA presenta

ÉS GRÀCIA !!!!

Les festes de Gràcia sempre són un referentNens i nenes, adults, avis i molt més gent

En Florenci que ja baixa des del campanarI la Gracieta que sempre l’ha d’acompanyar

És Gràcia, és Gràcia, és Gràcia, és GràciaUnes festes de barri que molen i ja en són 40

És Gràcia, és Gràcia, és Gràcia, és GràciaUnes festes de barri que molen i ja en són 40

L’entrepà de botifarra, la cervesa i el cubata i els concerts que es fan a plaça no us podeu perdre la Palma, no us podeu perdre la Palma, no us podeu perdre la Palma, no us podeu perdre la Palma

que no faltin olimpíades, l’homenatge a la vellesa, sardanes i havaneresno us podeu perdre la Palma, no us podeu perdre la Palma,

no us podeu perdre la Palma

Jo vull venir a les festes, cantar amb les festes, ballar amb les festes, gaudir amb les festesQue no pari la marxa que la festa enganxa

Jo vull venir a les festes, cantar amb les festes, ballar amb les festes, gaudir amb les festesQue no pari la marxa que la festa enganxa

Oohhhhh........Oohhhhh......

Si jugueu el partit de solters contra casatsSegur acabi quedareu baldats

I per últim sempre queda el castell de focsI la baixada de bobines per els més forts

És Gràcia, és Gràcia, és Gràcia, és GràciaUnes festes de barri que molen i ja en són 40

És Gràcia, és Gràcia, és Gràcia, és GràciaUnes festes de barri que molen i ja en són 40 (x2)

Jo vull venir a les festes, cantar amb les festes, ballar amb les festes, gaudir amb les festesQue no pari la marxa que la festa enganxa

Jo vull venir a les festes, cantar amb les festes, ballar amb les festes, gaudir amb les festes

Que no pari la marxa que la festa enganxa (x2)

Dijous 20 d’AgostAbans de començar les festes

Ens agradaria moltíssim veure tots els balcons i carrers engalanats.

17:00

Baixada del Campanar d’en FLORENCI FICAPALSPREGÓ de la 41ª edició de les Festes del Barri de Gràcia de Manlleu

18:00

JOCS DE CUCANYA i “FESTA DE L’ESCUMA”porteu tots el banyador i tovallola

18:00

Campionat 3x3 BASQUET(Vegeu les normes de participació)

20:00

Els ENTREPANS DE BOTIFARRA més “riallers” de la comarca, ja començaran a estar a punt….

21:30

CAMINADA NOCTURNA pels voltants de Manlleu- 6 Km. - Sortida i arribada a la Plaça.

Inscripcions abans de les 21:00 - Preu 5,00€(Hi haurà avituallament a mig recorregut i arribant a la plaça...,

Entrepà i refresc per als participants)

23:30

CINEMA A LA FRESCA- MIL MANERAS DE MORDER EL POLVO -

Divendres 21 d’agost11:00

TALLERS I JOCS PER LA MAINADA A càrrec de l’Agrupament Escolta ARRELS

17:00 – 19:00Comenceu a entrenar perquè arriben de nou

LES OLIMPÍADES(Vegeu les Normes de Participació)

19:00

GRAN CURSA POPULARInscripcions una hora abans de començar al bar de les festes.

20:00

1a Ronda del “CAMPIONAT DE BOTIFARRA”Les planxes altra vegada a punt, d’entrepans de botifarra no en faltaran !!!

22:30

NIT DE CONCERTSJEZZ WE KEN

(Manlleu) Jazz, soul i funk.

BONOBOS#ANIMALÀNIMA (Centelles) Pachanga carinyosa.

RUMB AL BAR(Vila de Gràcia, Barcelona) Rumbeta, cumbies i altres sons festius.

Dissabte 22 d’agost11:00

Partit de futbol “SOLTERS CONTRA CASATS I ALTRES ESTATS”

Davant del col·legi Casals-Gràcia

16:30

Torneig D’escacs de Partides Rapidesamb la presència i consells de Garry Kimovich Kasparov

(Vegeu les Normes de Participació)

17:00

TARDA “EQÜESTRE” - CAVALLS - Curses de CintesDavant del col·legi Casals-Gràcia - Inscripcions mitja hora abans

19:00

LA PALMA JAZZ BAND amb Ofrius Mc.Aulet

20:00

2a Ronda del “CAMPIONAT DE BOTIFARRA”21:30

“GRAN SOPAR DE GERMANOR”Menú servit per “El Graeller Rialler”

-1r. EMPEDRAT de Tonyina -2n. COSTELLA DE PORC amb patates al caliu i allioli

-3r. Sorbet de llimona / PA, VI, AIGUA, GASOSA.

Preu 13€*** Cal adquirir els tiquets amb antelació a les botigues del barri ***

Sopar amenitzat per Isaac Camara (cantautor).

23:00

“GRAN BALL DE GALA”QUARTET BRILLANTS

Diumenge 23 d’agost11:00

Missa a l’Església de Nostra Senyora de GràciaTot seguit al Casal

“XXXV HOMENATGE A LA VELLESA”

amb un ESPECTACLE TEATRAL i per finalitzar l’acte, repartiment d’obsequis als avis

18:30

HAVANERES amb el grup “VEUS HARMÒNIQUES”

20:00

Les planxes altra vegada funcionant amb tanta botifarra com faci falta!!!

22:00

Sardanes en directe amb Cobla (4 sardanes)Al finalitzar les sardanes ......

GRAN CASTELL DE FOCS ARTIFICIALS davant el col·legi Casals-Gràcia

24a Baixada de Bobines, i ....... comencen les festes del 2016 i ja en seran “42”

Inscripcions iNormatives

Inscripcions Torneig d’Escacs– Partides ràpides a 5 minuts:

Torneig d’escacs de partides ràpides a 5 minuts – Sistema SuísProva puntuable pel CIRCUIT LLAMPEC d’OSONA - 2015.

Organitza: Club Escacs Manllleu Col·labora: Escola d’Escacs d’Osona

Inscripcions: Mitja hora abans de l’inici

Normes de Participació – OLIMPÍADESHi podran participar tots els nens i nenes fins a 14 anys,

repartits en les següents categories:- Menuts (fins 4 anys)

- Pre-prebenjamins (5 i 6 anys) - Prebenjamins (7 i 8 anys) - Benjamins (9 i 10 anys)- Alevins (11 i 12 anys) - Infantils (13 i 14 anys)

Les inscripcions es faran fins una hora abans de començar la competició, al bar de les Festes.

Les proves es realitzaran a la plaça de Gràcia i carrers adjacents.El lliurament de premis tindrà lloc al finalitzar la Cursa Popular.

Inscripcions Campionat de “Botifarra” - Cursa PopularCal formalitzar la inscripció al Bar de les Festes, fins una hora abans de co-

mençar la Competició.

Inscripcions Campionat 3x3 BasquetCal enviar un mail a inscripciofestesgraciamanlleu@gmail.com amb:

1. Nom de l’equip2. Noms dels participants i dates de naixement (Edat mínima 14 anys)

Cal inscripció prèvia per poder quadrar els horaris. Els que vinguin a última hora NO tindran assegurada la participació

JORDI PALOUAvda. Diputació, 3b08560 MANLLEU649 503 282jordi@llumnatural.orgwww.llumnatural.org

Avda. Roma, 200.08560 Manlleu

Tel. Fax: 93 851 12 82

C. Sant Jaume, 5-C08560 ManlleuT. 93 851 35 68

C/ Montseny, 48. 08560 ManlleuTel. 93 851 16 46

XXXV HOMENATGEA LA VELLESA

Déu vos guardi, El diumenge 23 d’agost un cop més comptem ambla vostre companyia per celebrar aquesta diada,totes les persones del barri majors de 75 anys.

A les 11 del matí:Solmene concelebració Eucarística en honor a Ntra. Sra. de Gràcia, patrona del barri Tot

seguit al casal Homenatge a les àvies i avis del barri

SeguidamentEspectacle teatral al teatre Casal de Gràcia

A les 18:30 a la Plaça de Gràcia:Les tradicionals Havaneres amb el grup “Veus Harmòniques”

De cara a una bona organització de la festa us adjuntem una butlleta que haureu de retallar i retornar-nos degudament complimentada, teniu temps fins el dia 13 d’agost per

dispositar-la a la bústia de l’Avinguda Diputació,94.En cas de no enviar-la creurem que no podeu venir a la festa, (obsequis comptabilitzats

segons butlletes rebudes).

En/na ...........................................................................................

.......................................................................................................

Del carrer .....................................................................................

.......................................................................................................

.......................................................................................................

Assistiré al XXXV Homenatge a la vellesa, el diumenge 23 d’agost de 2015.