Èxit dels - roquetesroquetes.cat/ajuntament/images/documents/revistes/... · 2014. 4. 4. ·...

pàgina 7

La nova programacióde la bibliotecamunicipal

pàgines 10 a 13

Els centreseducatius encetenun nou curs

pàgines 15 a 18

Sant Mateu a laRavaleta i Sant Miquela la raval Nova

pàgines 19 a 22

Èxit delsesportistesroquetencs (i 2)

·

Roquetes Núm. 269 octubre/novembre 2009

pàgina 2

Tot i que aquest número de la revista que teniu

a les mans centri la informació en el mes de

setembre, no puc obviar, en l’article editorial,

que el nostre territori està vivint un octubre

molt complicat. Parlo, evidentment, de les

més de cinc-centes persones, treballadors i treballadores, que es

quedaran sense feina si la multinacional Lear tanca la seva planta

de Roquetes. Homes i dones que veuran reduïda la seva econo-

mia familiar en uns moments en què la conjuntura no és gens fa-

vorable a la creació de llocs de treball; ans al contrari, tal com

podem veure.

És així a tot Catalunya. Ho sabem. Però també sabem que el

tancament d’una empresa de la magnitud de Lear a les Terres de

l’Ebre pot comportar un impacte econòmic i social per al terri-

tori més gran que el que podria significar si passés a l’àrea de

Barcelona. Números canten. Aquí som quatre gats, si comparem

la demografia d’una zona i l’altra. I el que no pot ser és que, de

quatre gats, tres es quedin sense feina.

Per això cal que aquesta greu problemàtica que estem patint

a casa nostra sigui assumida pels poders polítics de la capital ca-

talana. No és només un problema de les cinc-centes i escaig per-

sones que treballen a la planta de Lear. Ni tan sols el dels seus

familiars i amics. És un problema de tots i de totes; un problema

que ha d’assumir el Govern de la Generalitat ja que es tracta

d’un tema d’abast nacional.

El sentiment d’abandonament de la població ebrenca ve de

lluny, i no ens hem queixat mai debades. L’avenç, les infraes-

tructures, les indústries... s’han quedat sempre més enllà del coll

de Balaguer. Sempre el nord. Sempre en direcció a la capital, on

viu més de la meitat de la població catalana. Alguns polítics han

dit, més d’una vegada, que a casa nostra només sabem dir que

no. I no és cert. Sabem dir que no a l’expoliació continuada a la

què s’ha sotmès les Terres de l’Ebre de manera històrica, però ha-

guéssim sabut dir que sí a les oportunitats si aquestes hagues-

sin arribat.

Ja és hora que, des del nord, se’ns miri com el que som: ciu-

tadans i ciutadanes de primera línia, no els pobrets de les comar-

ques del sud. Necessitem un gest, però un gest amb contingut,

no només paraules. El sector productiu de les Terres de l’Ebre

està en crisi (indústria, comerç, agricultura...) i ens cal una injec-

ció d’oportunitats laborals i econòmiques. I també ens cal que,

d’una vegada per totes, la solidaritat que tant ens han demanat

vagi en les dues direccions; que aquí també la necessitem, i

també som Catalunya.

El vostre alcalde,

Francesc A. Gas i Ferré

ll’’eeddii

ttoorrii

aall

FOTO PORTADA: MUNTATGE FOTOGRÀFICA PARTIR DE DIVERSES IMATGES

PER AL RECORD

ROQUETES, REVISTA GRATUÏTAD’INFORMACIÓ MUNICIPAL

FUNDADA EL 1983. 7A ÈPOCADIRECTOR: FRANCESC A. GAS

SOTSDIRECTOR: JORDI BAUCELLSDIRECCIÓ PERIODÍSTICA: VICKY CURTOEQUIP DE TREBALL: JORDI BAUCELLS,

VICKY CURTO, PACO TAFALLA,PILI ALEGRIA, ELENA BIELSA I ANTOLÍ ORTIZ

DISSENY GRÀFIC: J. BAUCELLS/V. CURTOFOTOGRAFIES: P. ALEGRIA

EDITA: EXCM. AJUNTAMENT DE ROQUETESDLT: 2.253-84

IMPRIMEIX: IMPREMTA QUEROL SL3.300 EXEMPLARS

Núm. 269 octubre/novembre 2009

pàgina 3

Roquetes

Enguany es compleixen els setanta-cincanys de la inauguració del grup escolarMarcel·lí Domingo, obra emblemàtica delperíode republicà a Roquetes amb la quèel municipi posà fi a una llarga etapa de

carències en el camp de l’ensenyament. L’antecedent més immediat d’aquell esdeveniment ens

El CEIP MestreMarcel· lí Domingocelebra el seu 75èaniversari

La construcció del centre educatiu en temps de la 2a República va posarfi al dèficit en matèria d’ensenyament que patia Roquetes

notícies

(continua a la pàgina següent)

PART DEL DAVANT DE L’EDIFICI JUST ABANS DE SER INAUGURAT. FOTO: ARXIU COMARCAL DE LES TE-RRES DE L'EBRE. FONS R. BORRELL.

porta al dia 7 de juliol de 1931 (Gaceta de Madrid núm.189, del 8/7/1931), data en què el president del Governprovisional de la República, Niceto Alcalà Zamora, de-cretà -a proposta del ministre d’Instrucció Pública i Be-lles Arts- l’aprovació del projecte, redactat per l’Oficinatécnica de construcción de escuelas, per construir a Ro-

Enguany se celebren els setanta-cinc anys de lainauguració de les escoles municipals de Ro-quetes. El retard en les obres d’arranjament iampliació que hi du a terme el departamentd’Educació de la Generalitat ha estat el princi-pal motiu de que el centre no hagi festejat àm-pliament l’efemèride. Tot i això, l’Ajuntamentha organitzat dos actes per commemorar l’ani-versari. D’una banda, una exposició sobre la

història de les escoles que serà inaugurada elproper 14 de novembre; i de l’altra, la presen-tació d’un llibre que parla de les gestions i elstreballs previs a la seva construcció, obra delroquetenc Ramon Barberà. L’autor ha volgutcol·laborar amb la revista Roquetes tot apor-tant-hi un petit avanç del contingut del seu lli-bre amb un article titulat Les escoles de DonMarcelino.

RoquetesRoquetesRoquetesRoquetes Núm. 269 octubre/novembre 2009

pàgina 4

(ve de la pàgina anterior)

quetes “un edificio de nueva plantacon destino a dos escuelas graduadas,una para niños con cuatro secciones yotra para niñas con cinco secciones,por un presupuesto de contrata de230.488,92 pesetas”. De l’importtotal d’aquest pressupost, l’Ajunta-ment n’assumia el 35% ( 80.671,12ptes). Segons l’esmentada publica-ció, aquell mateix dia, el Govern vaaprovar construir un total de cincnous edificis destinats a escoles gra-duades (Madrid, Sant Joan i Novelda-Alacant, Felanitx-Balears iRoquetes). Tots ells, de ben segur,eren fruit de les primeres accions del’ambiciós projecte educatiu que es marcà la República,consistent en la creació de 27.000 escoles en cinc anysper fer front a la situació de l’escola en aquells moments,la qual, en paraules de Marcel·lí Domingo, era dramàticai vergonyosa en comparació a les escoles europees. La inauguració oficial d’aquell magnífic i funcional edi-fici tingué lloc el diumenge 17 de juny de 1934 a les cincde la tarda, i va comptar amb l’assistència de represen-tants de la Generalitat, autoritats locals i territorials, id’un nombrós públic. Com era d’esperar, però, el prota-gonista principal de l’acte fou Marcel·lí Domingo, l’en-tranyable i recordat mestre de Roquetes que, essentministre d’Instrucció Pública, fou l’artífex més destacat

de l’obra que s’inaugurava, a la qual se li posava el seunom, i a qui l’alcalde Joan Hierro li lliurava públicamentun pergamí, en nom de la ciutat, atorgant-li el títol de Fillpredilecte. Paradoxalment, el mestre a qui la InspeccióProvincial de Primera Ensenyança li va fer tancar l’es-cola l’any 1908 dotava la ciutat -26 anys després- d’undels equipaments escolars més avançats en aquell temps.Marcel·lí Domingo, en el seu discurs, agraí la distinciómunicipal que se li feia, i recordà amb emoció els seus


El centre educatiuva ser l’obraemblemàticadel període republicàa Roquetes

“

L’EDIFICI PER LA PART DEL DARRERA. FOTO: ARXIU COMARCAL DE LES TERRES DE L'EBRE. FONS R. BORRELL.

dies de mestre a Roquetes com a director del Colegio Ro-quetense, fent un elogi entusiasta del modern sistemaeducatiu implantat per la República a l’escola i de la dig-nificació que havia fet del magisteri, tot afirmant, tan-mateix, que allí on no hi havia escola no hi haviaRepública. En finalitzar, demanà que el grup escolar ques’inaugurava obligués tots els presents -mestres, alum-nes, poble i autoritats- a comportar-se alegrement i cons-cient a la vida. D’aquesta efemèride, és just destacar també el ‘tret desortida’ que tingué aquesta obra, amb anterioritat als fetsexposats, de la mà de dos alcaldes roquetencs. Un d’ellsfou Francesc Fonollosa Moreso, sota el mandat del quals’acordà sol·licitar la construcció corresponent, i l’adqui-sició dels terrenys l’any 1927. L’altre va ser Tomás HierroDomingo, que l’any 1930 lliurà el solar en qüestió a la Di-recció General de Primera Ensenyança. Per haver fetaquests ‘deures’ en el seu moment, es pot afirmar quetots dos -de forma virtual- havien ficat les dos primerespedres del nou l’edifici que s’inaugurà aquell dia.

(text de Ramon Barberà i Salayet)

MESTRE, PERIODISTA I POLÍTIC

Marcel·lí Domingo i Sanjuán va nàixer a Tarragona el1884. Fill de pare guàrdia civil, va estudiar magisteri i el1903 va traslladar-se a Tortosa, on va exercir de mestre iperiodista polític en defensa del republicanisme federa-lista i de la justícia social. El 1907 va obrir la seva pri-mera escola a Roquetes, al carrer Major. Aviat, Domingova tenir alumnes de la ciutat, però també de la raval deCristo, Tortosa i Jesús. A banda de les classes habitualsper als infants, ‘Don Marcelino’, tal com se’l coneixia demanera popular, també oferia els seus coneixements a lapoblació adulta, molta de la qual eren pagesos.Després de quatre anys a Roquetes, Domingo va tornar a

RoquetesNúm. 269 octubre/novembre 2009

pàgina 5


Tortosa, on va iniciar la seva carrera polícia en ser elegitregidor de l’Ajuntament el 1909. Més tard va ser escollitdiputat a Corts pel districte de Tortosa en diverses oca-sions i, una vegada acabada la dictadura de Primo de Ri-vera, obtingué acta per la província de Tarragona en leseleccions de 1931 i 1936.En proclamar-se la Segona República espanyola, va sernomenat ministre d’Instrucció Pública del govern provi-sional l’abril del 1931, i també va ser-ho d’Agricultura,Indústria i Comerç. En el primer càrrec, va promoure laconstrucció de nombroses escoles (entre elles, la de Ro-quetes) i va decretar l’educació conjunta per a xiquets ixiquetes. Com a ministre d’Agricultura, cal destacar elseu intent d’impulsar la reforma agrària. La Guerra Civil,però, va truncar ambdues feines i, junt amb altres diri-gents polítics espanyols, va haver de fugir a França. Vamorir a Tolosa de Llenguadoc el 2 de març de 1939.

HOMENATGES I COMMEMORACIONS

La primera vegada que es va home-natjar la figura de Marcel·lí Domingoal nostre territori va ser el 1984.Aprofitant el centenari del seu naixe-ment, l’aleshores ministre d’Educa-ció i Ciència, José M. Maravall, vadesplaçar-se a Tortosa i a Roquetesper presidir sengles actes d’home-natge.A la nostra ciutat, el ministre va des-cobrir una làpida de marbre que vaser instal·lada a una paret de l’edificide les escoles, que just aquell anytambé complien anys: cinquanta.D’aquesta manera, l’Ajuntament deRoquetes va voler retre homenatge almàxim responsable de la creació d’a-quest centre educatiu -que havia re-cuperat el seu nom inicial gràcies a l’arribada de lademocràcia ja que, durant l’etapa de la dictadura del ge-neral Franco, aquest va passar a anomenar-se Grupo es-colar Menéndez y Pelayo- i a la figura d’un mestre ipedagog que tant va lluitar per la igualtat d’oportunitats,

la cultura i la defensa de la llibertat.

EXPOSICIÓ SOBRE LA HISTÒRIA DEL CENTRE

Vint-i-cinc anys després, per celebrar el setanta-cinquè ani-versari de les escoles municipals de Roquetes, l’Ajuntamentde Roquetes està ultimant els preparatius per a la inaugura-ció de l’exposició que acollirà la biblioteca municipal sobrela història del centre educatiu. L’acte, que se celebrarà elproper 14 de novembre i estarà presidit pel vicepresidentdel Govern de la Generalitat, Josep Ll. Carod-Rovira, tambéestà prevista la presentació del darrer llibre del roquetencRamon Barberà, que tracta sobre la feina de l’aleshores mi-nistre Marcel·lí Domingo per construir escoles arreu del te-rritori espanyol, entre elles, les de Roquetes.

El 1907, M. Domingova obrir la seva primeraescola a Roquetes,al carrer Major

“


pàgina 6

L’Ajuntament de Roquetes va celebrar l’Onze de setembre,la Diada Nacional de Catalunya, amb dos actes institucio-nals que van tenir lloc dijous 10 de setembre. El primer, lainauguració del passeig que du el nom del que va ser el pri-mer alcalde de Roquetes, Ramon Bosch i Rosell. L’acte,que va ser presidit per les autoritats locals i va comptar ambla presència dels descendents familiars directes de Bosch,va consistir en destapar una placa instal·lada a la paret delmercat municipal. En els parlaments previs, la regidora deQualitat de Vida, Pepita Bosch, també descendent del pri-mer alcalde, va destacar el fet que, finalment i després detants anys, la ciutat recordés i homenatgés la figura d’aquellhome coratjós que va decidir posar-se al capdavant d’unmunicipi recentment estrenat. Les jotes de Joseret i la sevarondalla van posar punt i final a l’acte.

L’11 de setembre a Roquetes

Aquest mes de setembre passat van ser inauguradesles noves dependències de la Diputació a les Terres del’Ebre amb un acte que va comptar amb l’assistènciade càrrecs públics i representants d’entitats i institu-cions, i va estar presidit pel president de la Diputació,Josep Poblet. D’aquesta manera, l’ens tarragoní fa un

pas més per aproximar els seus serveis als ciutadans i ciu-tadanes de les Terres de l’Ebre. La nova oficina de la Di-putació és ubicada a la casa Climent de Tortosa, al carrerde Montcada. (A les imatges, l’alcalde conversant amb Po-blet i un dels detalls decoratius de què disposa la casa Cli-ment).

iinnaauu

gguurraa

cciioonn

ss

En acabar, els assistents van desplaçar-se fins a l’edifici del’ajuntament, on va tenir lloc la tradicional conferència de laDiada. Enguany, la personalitat convidada per pronunciarla conferència va ser Jesús Massip, fill de Roquetes i exdirec-tor de l’Arxiu Històric comarcal de les Terres de l’Ebre.


pàgina 7

La biblioteca municipal de Roquetes ha encetat la sevaprogramació d’activitats per a la temporada tardor-hi-vern amb dues novetats destacades. La primera, les ses-sions de cinema infantil i juvenil que han tingut llocaquest octubre i que s’allargaran fins a finals de mes.Aquesta és la primera vegada que la biblioteca ofereix unespai per a aquest gènere i la resposta del públic al quèva adreçat ha estat tan positiva que, amb tota probabi-litat, la proposta tindrà continuïtat en el futur. Així, elsdivendres a les 6 de la tarda, la sala polivalent ha aco-llit les projeccions de títols com Ace Ventura: Detectivede mascotas, Space Chips: Misión espacial, Nancy Drew:Misterio en las colinas de Hollywood o Hotel para perros,la darrera de les quals tindrà lloc divendres 30 d’octu-bre, amb La Pantera Rosa 2.La segona novetat de la programació de la biblioteca estitula Explica’ns la teva història. Es tracta d’una activitatinfantil i juvenil, dirigida a xiquets i xiquetes d’entre 9 i12 anys, en què aquests són els protagonistes, de ma-nera individual o col·lectiva, ja que són els encarregatsd’explicar el conte o història que triïn. Una iniciativa cul-tural per treballar, alhora, la narració oral i la interpre-tació. D’altra banda, i continuant amb l’atenció especial que labiblioteca dedica al món dels contes infantils, la progra-mació manté L’hora del conte els dimecres a la tarda.Una activitat que enguany incorporarà noves temàtiquesi nous reptes per als més petits. Aquesta nova temporada, la biblioteca de Roquetestambé acollirà les propostes culturals de costum, comara presentacions de llibres, conferències, recitals poè-tics i musicals, i exposicions, de les quals cal destacarMAUS: relat d’un supervivent, d’Art Spiegelman, el 75èaniversari del CEIP M. Marcel·lí Domingo o Terresd’Arbó.

PER LA INTEGRACIÓ DE LES DONES IMMIGRADES

Dintre del programa Punt de trobada, organitzat pelConsell Comarcal del Baix Ebre i l’Ajuntament de Ro-

La nova programacióde tardor-hivern dela biblioteca municipalEls contes, el cinema i l’atenció ales dones immigrades,els protagonistes


quetes, la biblioteca municipal de Roquetes ha engegatun seguit d’activitats amb l’objectiu bàsic d’ajudar lesdones immigrades en la seva integració social, cultural,educativa i lingüística. Una d’aquestes activitats consis-teix en l’organització de dos cursos de català, amb lacol·laboració de la secretaria per la Immigració, que tin-dran lloc a la biblioteca aquest mateix mes d’octubre.Els cursos, de 40 hores de durada cadascun, estan divi-dits en dos nivells: llengua oral i llengua escrita. Depe-nent del nivell d’alfabetització de les alumnes, aquestesrebran l’ensenyament dimarts i dijous o dilluns i dime-cres; tots dos grups en horari de 15.15 a 16.45 hores. El projecte Punt de trobada contempla activitats com aratallers de cal·ligrafia per conèixer el nostre alfabet, de-bats per facilitar la formació d’idees davant un tema, si-mulacions de situacions quotidianes per adquirirseguretat o dinàmiques adreçades al coneixement i apre-nentatge de vocabulari mitjançant fitxes, fotografies idibuixos.A banda de les activitats que contempla el projecte (quecomença aquest octubre i finalitzarà el juny del 2010), labiblioteca n’organitzarà de pròpies, com ara la narracióde lectures, contes i/o llegendes de la cultura catalanaper aproximar les nostres tradicions i festes a les dones

EXTERIOR DE LA BIBLIOTECA DEL DIA DE CELEBRACIÓ DEL SEU SEGON ANIVERSARI.


pàgina 8


immigrades, debats d’interès per potenciar el diàleg i l’úsde la llengua sobre algun tema en concret o d’actualitat,l’ajuda en la confecció de documents o en l’emplenamentde formularis, o tallers d’aprenentatge bàsics en l’ús d’in-ternet i del correu electrònic.Els objectius d’aquestes activitats que durà a terme labiblioteca municipal de Roquetes són facilitar l’accés a lainformació i als recursos municipals, lluitar contra el ra-cisme i la discriminació, aconseguir una autonomia per-sonal del col·lectiu femení immigrat, generar mésqualitat de vida de les dones i un benestar físic i psico-lògic, incrementar la participació social de la dona, faci-litar la seva comunicació envers l’administració pública,afavorir la pluralitat i l’obertura dels ciutadans i poten-ciar el valor de diversitat, i potenciar l’oportunitat de co-nèixer i valorar altres cultures tot entenent-la com unamanera d’enriquir la pròpia.

LES DONES MARROQUINES

Tot i que aquestes activitats estan adreçades a totes lesdones immigrades, independentment de la seva proce-dència, la biblioteca posarà un èmfasi especial en elcol·lectiu de les dones marroquines, ja que les estadísti-ques assenyalen que aquest grup ocupa un percentatgemolt elevat a la població de Roquetes i les dades recolli-des per la biblioteca en referència als seus usuaris mos-tren que aquest col·lectiu és, amb diferència, el quemenys participa, intervé, utilitza o interactua en els ser-veis de la biblioteca.Aquest col·lectiu en particular no accedeix als recursosni als serveis de la biblioteca, desconeix quines són lesseves funcions i com se’l pot ajudar en la resolució de di-ferents problemàtiques, i desconeix també com la biblio-teca pot ajudar-les a sentir-se part integrant de la sevapoblació, Roquetes.

ELS ESPAIS RESERVATS PER ALS CONTES HAN OCUPAT SEMPRE UN ESPAI MOLT DESTACAT DINS LA PROGRAMACIÓ DE LA BIBLIOTECA.

La dificultat en la integració de les dones marroquinesrecau en la franja d’edat en què ja no tenen accés fàcil al’educació; dones de més de 30 anys que es dediquen,majoritàriament, a l’administració de la llar i a l’atenciói la cura dels fills i/o gent gran. També cal considerar,però, el factor cultural de les dones marroquines nou-vingudes ja que, generalment, aquest juga un paper moltimportant en la privació del seu desenvolupament perso-nal.

MÉS DE CENT MIL PRÉSTECS

Després de dos anys de funcionament, la biblioteca mu-nicipal de Roquetes s’ha consolidat com a espai d’oci,cultura i educació del municipi. Capdavantera a les Te-rres de l’Ebre en l’aplicació de les noves tecnologies alservei de l’equipament i dels usuaris, la biblioteca haaconseguit optimitzar les vies de difusió i promoció delsserveis, tant pel que fa als mitjans tradicionals (premsaescrita, televisió, agendes mensuals, programa de ràdiosetmanal, espai fixo a la revista Roquetes, etc), com alsnous mitjans de comunicació a través d’Internet (eines2.0). A més a més dels serveis bàsics, que atenen un públic encontinu creixement, l’equipament cultural ha establertestratègies de treball encaminades a la promoció lectora(infantil i d’adults) i a la diversificació d’activitats cultu-rals i de lleure que cobreixin al màxim les necessitats iinteressos dels habitants de Roquetes.La biblioteca s’ha convertit en un espai de participació icooperació ciutadana; més de 250 activitats ho avalen,així com els més de 9.000 assistents a aquests actes. Vala dir, a més, que en els seus dos anys de vida (va ser in-augurada l’abril del 2007), la biblioteca ha aconseguitacumular un fons de 23.500 documents i ha fet més decent mil préstecs. Actualment, 2.850 persones disposende carnet d’usuari de la biblioteca.


pàgina 9

La ceramista Teresa-Marta Batalla, creadora del Raval del’art (a la raval de Cristo) juntament amb el seu marit, eltambé artista Rainer Schumacher, va ser guardonada ambel Diploma de Mestre Artesà aquest setembre passat; unguardó que atorga el departament d’Innovació, Universitatsi Empresa de la Generalitat en reconeixement a la tasca delsartesans catalans.Teresa-Marta, que compta amb 24 anys d’experiència pro-fessional dedicats a l’ofici de ceramista, va estar guardo-nada per la creació, tal com dèiem abans, de la galeria al’aire lliure d’escultures i peces ceràmiques de gran quali-tat que ella i el seu marit mantenen a la raval de Cristo. Amés a més, el guardó també va reconèixer la seva variadaproducció artística, ja que és autora de peces de joieria, ele-ments utilitaris i de decoració, per als quals ha treballat enla recuperació d’elements ètnics, primitius, amb llenguat-ges.

RECONEIXEMENT A LA NOSTRA ARTESANIA

Amb els diplomes de Mestre Artesà, el departament d’In-novació, Universitats i Empresa reconeix -a través d’Arte-sania Catalunya- la trajectòria professional dels artesanscatalans i el seu mestratge. Com en cada edició (aquesta vaser la dissetena), els artesans guardonats van acreditar mè-rits de caràcter extraordinari en l’exercici del seu ofici, i eljurat va valorar el mestratge fruit de la qualitat de la sevafeina i la formació impartida, així com la seva trajectòriaprofessional, que ha de ser superior als quinze anys d’expe-riència.En el procés de selecció dels pre-miats participen associacions,gremis, consells comarcals, ajun-taments i Artesania Catalunya(l’organisme de la Generalitatque acredita, informa i promoul’autenticitat de l’activitat arte-sana catalana), amb una pro-posta de candidats. Aquestespropostes són valorades i estu-diades per la comissió d’Artesa-nia Catalunya, i aquesta escull elnombre definitiu de personesque finalment són distingidesamb el Diploma de Mestre Ar-tesà.Per oficis artesans, aquesta 17a

Teresa-Marta Batalla,guardonada amb el Diplomade Mestre Artesà

L’ARTISTA, EN UNA IMATGE D’ARXIU AMB EL SEU MARIT AL RAVAL DE L’ART, ON

VIUEN I TREBALLEN ENVOLTATS PER LA SEVA OBRA.

edició dels diplomes de Mestre Artesà van reconèixer 38artesans, representants de 24 oficis diferents. Concretament,van ser atorgats diplomes de les especialitats artesanes dejoier, tallista, miniaturista, ceramista, afinador, modelistanaval, orguener, tapisser de mobles, vidrier, picapedrer, es-maltador, restaurador-conservador, forjador, terrissaire,pintor decorador de vidre, escultor, perruquer, teixidor,puntaire, elaborador i manipulador de paper i cartró, ciste-ller, constructor de figures, maquetista i manufacturer d’ob-jectes de vímet, jonc, canya o palma.

DOS DIPLOMES PER A LES TERRES DE L’EBRE

A més a més de Teresa-Marta Batalla, un altre ebrenc vaendur-se un altre Diploma: el picapedrer d’Ulldecona AgustíForcadell. Amb 52 anys d’experiència professional en aquestofici, aquest montsianenc va col·laborar amb Subirachs enl’elaboració del pupitre de l’altar major del monestir de Po-blet i en el mural de l’aeroport de Madrid. L’artista destacaper ser la seva especialitat en morters i mans de morters, idisposa d’unes setanta varietats de marbres i pedres.


pàgina 10

Amb el setembre, les vacances escolars arriben a la seva fii els centres educatius encenten un nou curs. Al nostre mu-nicipi, gairebé 1.500 alumnes van incorporar-se a les clas-ses dilluns 14 de setembre, en un matí sense incidents enquè infants i adults van tornar a la ‘normalitat’ que com-porta el curs escolar.

CEIP M. MARCEL·LÍ DOMINGO

Al CEIP M. M. Domingo, un centre que veu com any rereany creix la quantitat d’inscrits, sis-cents alumnes van en-cetar el nou curs. A l’escola, que manté tres línies per curs,la taxa d’immigració se situa entre el 14 i 15% a causa delreagrupament familiar. Malgrat que enguany ha augmentatel nombre d’alumnes, però, el grup de professorat s’ha vistreduït en un docent.El CEIP, tot i les mancances d’espai que pateix a causa deles obres que hi du a terme el departament d’Educació, con-tinua oferint els serveis habituals; un dels quals és el pro-grama de reutilització de llibres de text i material didàcticcomplementari, que implica que els alumnes de primària

Gairebé mil cinc-cents alumnes s’incorporen a les aules


gaudeixin d’uns llibres adquirits per l’escola i cedits en prés-tec. Aquests són llibres de lectura, diccionaris de català, cas-tellà i anglès, i llibres d’anglès i de castellà. Amb aquestaactuació, el centre educatiu aconsegueix un estalvi econò-mic per a les famílies i, alhora, que els alumnes s’eduquinamb el respecte i la conservació dels llibres i material esco-lar.Aquest curs 2009-2010, el centre també ha iniciat un pla dellengües estrangeres que consisteix en l’ampliació de l’horaride les classes d’anglès per als alumnes de primària. Un totade tres hores a la setmana.Pel que fa a la salut, la direcció de l’escola ha informat elspares i els alumnes sobre les mesures de prevenció de lagrip A. Actituds com ara rentar-se les mans amb aigua isabó, utilitzar mocadors de paper, tapar-se la boca i el nasamb un mocador de paper si es té un atac de tos o d’ester-nuts, i ventilar bé els espais tancats.

CEIP RAVAL DE CRISTO

La petita escola de la raval de Cristo ha vist com aquest noucurs ha incrementat el seu nombre d’alumnes matriculats,que ha passat de 65 a 72. Tot i que no estem parlant de gransxifres, aquest petit augment és molt important per al cen-tre.L’increment de matriculacions més significatiu s’ha produïta P3, ja que han començant el curs deu alumnes nous quedisposen d’una aula exclusivament per a ells. La resta decursos d’educació infantil, P4 i P5, comparteixen aula, a l’i-gual que passa amb la resta de cursos superiors.Pel que fa a la immigració, el centre manté l’estabilitat, i ésque el immigrats que hi assisteixen ja no són consideratsimmigrants perquè ja fa molts anys que estan vivint a laraval de Cristo.El CEIP Raval de Cristo disposa de sis mestres, la qual cosa


pàgina 11



implica que l’escola sigui realment una gran família. A con-seqüència de la crisi econòmica actual, el centre ha patituna davallada en el nombre d’alumnes que utilitzen el ser-vei de menjador. De fet, si el descens continua, la direccióes plantejarà si clausura o no aquest servei, si més no de ma-nera momentània. Quant a la resta de serveis i activitats que ofereix el CEIP,aquest continua oferint els mateixos: sala multiusos i salad’ordinadors.

IES ROQUETES

L’IES Roquetes ha engegat el nou curs amb 768 alumnesmatriculats, provinents tant de Roquetes com de la resta deles comarques del Baix Ebre i Montsià. A banda de les líniesd’ESO i de Batxillerat, enguany el centre ha començat a im-partir un altre cicle formatiu, a banda del de perruqueria,que ja existia. Es tracta d’un cicle formatiu de grau mitjà detècnic en estètica personal decorativa, que consta de 1.400hores (tot un curs acadèmic) i és impartit a l’edifici de laIbèrica (enfront del centre cívic). El cicle ha tingut molt bonaacollida; trenta alumnes s’hi han matriculat. Cal recordarque l’IES Roquetes és l’únic centre de les nostres terres ons’imparteixen cicles formatius de la família professional d’i-matge personal (perruqueria i estètica personal decorativa).Els alumnes matriculats en aquest curs estudiaran les matèi-res de depilació mecànica i tècniques complementàries, hi-giene facial i corporal, neteja, desinfecció i esterilització,maquillatge, escultura d’ungles, estètica de mans i peus,promoció i venda de productes i serveis en l’àmbit de l’es-tètica personal, administració i gestió de la petita empresa,anatomia i fisiologia humana bàsica, formació i orientaciólaboral i formació en centres de treball. En acabar el cicle,l’alumnat podrà treballar com a esteticista, maquillador, re-presentant de laboratoris i firmes comercials, especialista enmanicura i pròtesi d’ungles o com a conseller de bellesa. Ipodran fer-ho en establiments de bellesa, hospitals, centresgeriàtrics, empreses de serveis funeraris i clíniques de me-

dicina estètica.Una altra novetat molt innovadora que ha començat tambéaquest curs a l’IES és el projecte pilot de llibres digitals enquè participen alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO. Un total denoranta alumnes i disset professors hi estan implicats di-rectament. Les assignatures impartides en aquest projectesón les ciències naturals, matemàtiques, tecnologia, socials,anglès, castellà i català; més d’un 60% de matèries.El projecte de llibres digitals consisteix en substituir els tra-dicionals llibres de text fets amb paper per llibres de text di-gitals; és a dir, continguts digitals accessibles per Internet.El seu objectiu és convertir l’ordinador en l’eina personal detreball dels alumnes, proporcionar la gratuïtat del llibre de


pàgina 12


text a Catalunya (basada en la utilització del format digitali el model 1:1 (1 alumne - 1 ordinador), subministrar la baseper a l’educació dels alumnes en un món actual totalmentconnectat, i situar Catalunya en el grup de països capda-vanters en l’ús de les noves tecnologies en l’educació.En aquest projecte, en què participen cinquanta-cinc cen-tres de tot Catalunya, el finançament del llibres de text di-gitals, Internet i la formació del professorat va a càrrec deldepartament d’Educació. Els ordinadors tenen un preu de300 euros, la meitat dels quals és assumida pel propi de-partament i l’altra meitat, per la família de l’alumne, quese’l queda en propietat.(Més informació sobre aquest projecte pilot, a l’adreça elec-trònica http://imae.wikispaces.com/Projecte+1x1).

CURS 2009-2010. ALUMNES DE L’IES PER POBLACIÓ DE PROCEDÈNCIA

ESO CFM ESTÈTICA

TOTALS

BTXCFM PERRUQ.

POBLACIÓ 1r 1r2n 1r 2n3r 4t Total Total Total 1r 2n Total

Amposta 3 3 3 1 4 7Alcanar 1 1 1 2 3 4Aldea, l’ 2 2 2Aldover* 5 8 7 8 28 2 2 4 32Alfara de Carles* 4 3 1 0 8 8Ampolla, l’ 2 2 2Benicarló 1 1 1Benifallet* 8 3 9 5 25 1 1 5 2 7 33Camarles 2 2 2Campredó 1 1 1 1 2Deltebre 1 1 2 1 3 4Galera, la 1 1 1Godall 1 1 1Gratallops 1 1 1Horta de Sant Joan 1 1 1Jesús* 36 38 36 32 142 16 13 29 171Mas de Barberans 1 1 1Masdenverge 2 2 1 1 3Muntells, els 1 1 1Paüls* 3 2 3 3 11 2 0 2 13Perelló, el 3 3 3Pinell de Brai, el 1 1 1Raval de Cristo* 15 12 13 14 54 1 1 4 2 6 61Reguers, els* 3 3 3 3 12 2 2 2 2 4 18Roquetes 69 69 61 62 261 2 2 2 2 2 19 17 36 303Sant Jaume d’Enveja 2 2 2Sénia, la 1 1 2 2St. Carles de la Ràpita 2 2 3 3 5Tortosa 1 1 5 5 3 3 6 12Ulldecona 1 4 5 5Xerta* 17 13 11 5 46 4 4 8 2 10 60

TOTAL 160 151 144 133 588 30 30 26 20 46 58 40 98 762

NOTA: Les poblacions amb asterisc són alumnes transportats


pàgina 13

El mes de setembre també comporta l’inici d’un noucurs per al Centre Obert; el servei gratuït de l’Ajunta-ment de Roquetes adreçat als infants del municipi. Elmateix dia 1 es va obrir el període d’inscripcions per alnou curs i el dia 14, coincidint amb l’inici del curs esco-lar, van començar també les activitats del Centre. Val adir que, l’endemà que s’obrissin les inscripcions, les pla-ces ja estaven cobertes, la qual cosa ha provocat que s’-hagi creat una llarga llista d’espera per si es produeixalguna vacant.Molts dels xiquets i xiquetes que s’han apuntat al noucurs ja van estar al Centre Obert el curs passat, la qualcosa implica un reconeixement a la feina feta per lesprofessionals que el dirigeixen. També, però, n’hi ha denous. Per aquest motiu, els primers dies van estar pro-tagonitzats pels jocs i les dinàmiques de coneixement,perquè totes i tots els alumnes compartissin molt tempsben farcit d’activitats, jocs, manualitats...A partir d’aquest punt, cadascú va anar descobrint unamiqueta més com són els seus companys i companyes.I entre les activitats per conèixer-se, una manualitat queva resultar d’allò més colorista ja que van convertir elCentre Obert en un jardí ple de flors. La imatge de cadainfant va transformar-se en el pistil d’una flor i, als pè-tals, cadascú hi va escriure qualitats positives de si ma-teix.D’altra banda, i continuant amb l’objectiu de mantenirun contacte permanent amb les mares i els pares, diven-dres dia 18 es va fer una reunió amb aquests en què se’lsva explicar i recordar el funcionament i les normes delCentre Obert. Per acabar la trobada, i junt amb els in-fants, es va veure un vídeo amb diferents imatges delcurs passat. Un petit piscolabis va rematar la reunió d’i-nici de curs.

El Centre Obert també iniciael seu nou curs


pàgina 15

entitats

El dia de Sant Mateu és el dia 21 de setembre.És el patró de la raval de Cristo i, tot i queles festes majors de la Ravaleta són en elseu honor, se celebren al bo de l’estiu. Lainiciativa de celebrar el dia del patró corres-

pon als joves de la Comissió de Festes, que van organit-zar, el 2008, un calendari festiu d’activitats amb motiude la diada. Enguany, doncs, per segona vegada, va haverfesta major al setembre. Aquesta vegada, però, organit-zada per l’Associació de Joves de la Ravaleta. Els actes festius van començar divendres dia 18 amb una

La Ravaleta festeja el seu patróllonganissada popular i, a la nit, una gimcana entre lesdiverses penyes va divertir el nombrós públic assistent.Entre d’altres, Lo local, Hasta’l divendres, Al loro, La co-missió i Los estrellats. En el seguit de proves de què vaconstar la gimcana, els concursants van haver de repre-sentar una petita obra de teatre, caminar amb aletes denedar, parlar amb la boca plena de menjar, disfressar-secom el personatge de Chikiliquatre i endevinar, amb elsulls tapats, què hi havia dintre d’unes urnes. En acabar,la discoteca mòbil va amenitzar la festa fins a la mati-


IMATGES D’ALGUNS PARTICIPANTS A LA GIMCANA. A DALT, LA LLONGANISSADA POPULAR I EL BALL DE DISSABTE A LA NIT.


pàgina 16


nada.L’endemà, el programa va incloure un campionat de guin-yot al casal, amb berenar per als participants, ball ambel grup local Saba nova, bingo i una altra sessió de dis-coteca mòbil per als més joves. Aquest és el segon any que s’organitza el cap de setmanafestiu i, vist l’èxit de participació a tots els actes, de bensegur que tindrà continuïtat. Veiem, doncs, unes quantesimatges de les festes de Sant Mateu.

Com és habitual, cada any, abans de començarun nou curs d’activitats, l’Associació de Donescelebra la seva assemblea general ordinària perinformar totes les sòcies de l’estat de comptes del’any anterior i de tota la programació que es duràa terme fins al mes de juny. Entre d’altres, es re-alitzaran classes de català, anglès, labors, puntesde coixí i manualitats diverses, ball, taitxí, con-ferències i excursions.La nota destacada de l’assemblea de l’Associa-ció, que va tenir lloc dilluns 28 de setembre, vaser l’acomiadament de la que n’ha estat la secre-tària els últims cinc anys, Erundina Sabaté, que,

aassssee

mmbbll

eeeess Inici de les activitats

a l’Associació de Dones

per qüestions personals, ha deixat de formar part de lajunta. Tal com ja va ressaltar la directiva de l’entitat du-rant l’assemblea general de l’any passat, cal que les sò-cies s’impliquin més en la direcció de l’Associació is’animin a formar-ne part.


pàgina 17

Amb la tardor, arriben també les festes de Sant Miquela la raval Nova, i una colla d’amics, veïns del barri, or-ganitzen un cap de setmana festiu en honor al seupatró, sempre pels volts del 29 de setembre. Enguany,els dies 26 i 27. Una fideuada, cuinada per Jordi Curto i la seva colla, vaencetar el calendari d’actes. Com sempre, el dinar popu-lar, a l’igual que la resta de celebracions, va tenir lloc ala plaça de la raval Nova, que enguany ha estat remode-lada. La tarda de dissabte, i continuant amb la gastro-nomia, va organitzar-se un concurs d’allioli en què vanparticipar grans i menuts. La guanyadora va ser Mar Pa-nisello, de 10 anys, i veïna del barri. A continuació, bal-danes i llonganisses per complementar l’allioli i sopar ala fresca. Com és habitual, la música de ball va cloure lajornada; aquesta vegada amb el conjunt Guarachá.

Cap de setmana de festamajor a la raval Nova

Diumenge al matí va estar dedicat al patró. Els actes re-ligiosos: una missa major que va comptar amb l’actua-ció de la coral Preludi a Caro i la posterior processó pelscarrers de la raval Nova, la fi de la qual va ser anunciadaper una traca monumental. Després, un sempre agraïtvermut popular.


LA GASTRONOMIA, COM EN GAIREBÉ TOTES LES FESTES, VA PROTAGONISTAR LA MAJOR PART DELS ACTES FESTIUS. A DALT, ELS GUANYADORS DEL CONCURS D’ALLIOLI.


pàgina 18

Dissabte 26 de setembre, el casal de joves de Ro-quetes va acollir un taller de dansa africana, queva estar organitzat per l’associació Sirga, caminsper créixer i va ser impartit per Robert Dokpon-nou, un ballarí africà que actualment resideix aBarcelona.Dokponnou va ballar uns quants anys a Benin, laseva població natal, i va ser el líder del grup dedansa anomenat Awe, que estava format perjoves del seu poble, també va ser membre, coma ballarí i actor, de la companyia Solong, del cen-

aassssoo

cciiaacc

iióó ss

iirrggaa Taller de dansa africana

al casal de joves


tre George Monboye de París.En el taller que va impartir al casal, Dokponnou va en-senyar balls tradicionals d’Àfrica, va explicar-ne els rit-mes i el significat de cada pas.

A la tarda van arribar els actes infantils. Titelles, pallas-sos, xocolata desfeta i llaminadures per als més menutsvan fer les delícies d’un molt nombrós públic entregat.Més tard, i abans d’acomiadar aquesta edició de les fes-tes amb una traca final, els veïns van gaudir de pa ambtomàquet i pernil, i ball amb el duet Dance.

ACTES RELIGIOSOS I ACTES LÚDICS

PER A TOTS ELS GUSTOS I EDATS.A LES IMATGES, EL BALL D’ORQUESTRA,LA PROCESSÓ EN HONOR AL SANT,EL VERMUT I LA FESTA INFANTIL

DE DIUMENGE A LA TARDA.


esports

En el número 267 de la revista Roquetes vamencetar un reportatge sobre els èxits asso-lits pels esportistes roquetencs la tempo-rada 2008-2009. Volia ser una menad’homenatge a tots aquells nois i noies,

homes i dones, que s’esforcen i treballen per aconseguirestar al capdamunt de la classificació, sigui quina sigui lamodalitat esportiva que practiquin.Motius d’espai a la revista següent van provocar que

Temporada d’èxits per als esportistes roquetencs (i 2)

aquesta segona part del reportatge arribi ara a les vostresmans. Una mica estrany si considerem que, per a moltsdels esportistes, la nova temporada ja ha començat. És elcas, per exemple, dels equips superiors del CD Roquetenc,els del Vòlei Roquetes o els del Club Futbol Sala Roquetes.Sigui com sigui, aquestes pàgines que segueixen parlen delluita, de tenacitat, d’il·lusió i de premis. A tots ells, unabona temporada 2009-2010.


ALBERT GINÉ

Si hi ha un esportista roquetenc que desperta admiració és Albert Giné. Elsaficionats a les duríssimes curses de muntanya ho saben. Resistència i ve-locitat, dos atributs que fan que el roquetenc estigui dalt de tot de la clas-sificació del Circuit Terres de l’Ebre d’aquesta mena de proves.Així va ser en la sempre imponent Cursa del Llop; el primer lloc de la qualera l’objectiu que l’esportista s’havia marcat per a enguany. La prova, queva celebrar-se els dies 27 i 28 de juny al nostre territori, va constar de sisetapes per recórrer 450 quilòmetres amb bicicleta de carretera, BTT,caiac de mar i de riu, i a peu. Albert Giné va aconseguir arribar elprimer a la meta, i va fer-ho amb 22 hores, 13 minuts i 36 segons,dues hores menys que el següent classificat. Tot un rècord.Quant a les curses del Circuit TE, Giné ha estat del tot regu-lar ja que gairebé sempre n’ha quedat segon. Així va ser ales de Miravet, Sant Carles de la Ràpita i la Pobla de Mas-saluca (celebrades el mes de març), i a la de la Sénia(maig). I si no segon, tercer, tal com va passar a les deXerta i Paüls (abril i maig, respectivament).Cal destacar, però, la seva participació a proves tandures com la Marxa resistència 7 Cims 58,8 km iun desnivell acumulat de 4.000 metres), en quèva quedar primer d’entre 340 participants. I es-mentar també el seu 126è lloc a la Cursa dels bom-

bers, en què van prendre part 17.500 persones.

LA FATALITAT DE LES LESIONS

La temporada passada, el pilot Pau Doñate, amb la seua Kawa-saki 250cc 4T, va participar a la copa Kawasaki, una copa mono-

pàgina 19




marca en què nomes corren motocicletes d’aquesta marcai en què tan sols poden participar quaranta pilots de totl’Estat espanyol.El jove pilot també va participar al Campionat d’Españasub 23, en concret a la segona prova. Doñate va tenir malasort ja que en els entrenaments va quedar tercer, però vapatir un malaguanyat accident el dia de la prova. A conse-qüència de l’accident, va haver de ser operat per col·locar-li plaquetes de titani i lligaments artificials, la qual cosa vaprovocar que ja no pogués acabar el Campionat.També va estar present al Campionat de la Comunitat va-lenciana. Val a dir que la coincidència del calendari de pro-ves d’aquest Campionat amb el de Catalunya va ser lacausa que el corredor roquetenc no participés al de Cata-lunya.També unes línies per a un altre corredor, Lluís Daudén,que, tot i competir amb el Moto Club Amposta, és roque-tenc i ha participat als campionats català, valencià i arago-nès. Tampoc no ha estat una temporada plena de títols pera Daudén, que corre amb la seva Kawasaki 250 cc 4T. Es-perem que aquesta temporada que comença sigui més pro-lífera en triomfs per als joves pilots.

CLUB AEROMODELISME RÀDIO CONTROL DE L’EBRE

Més que en competicions, el Club d’Aeromodelisme parti-cipa i organitza concentracions diverses. Val a dir, però,que Emili Bonet, membre del Club, va participar aquestatemporada en el Campionat de Catalunya de F3A i va que-dar segon a la classificació.Enguany, el club va iniciar la seva activitat el mes de generamb una concentració que va coincidir amb la inauguracióde la nova pista d’aterratge de l’entitat, motiu pel qual vanacudir-hi pilots d’indrets tan diversos com Saragossa, Bar-celona, Reus, Ulldecona o Andorra, que van lluir avionsde turbina, helicòpters acrobàtics, etc. El mes d’abril, l’entitat va celebrar la segona concentracióde grans velers, que va durar una setmana. Aquest acte vacomptar amb la participació de 21 pilots provinents de

Suïssa, així com dediversos membresde clubs de la restade l’Estat espanyol.Aquest mateix mes,i coincidint amb l’a-cabament de la con-centració de gransvelers, el Club va or-ganitzar el primerjet meeting, que vacomptar amb la par-ticipació de 18 pi-lots de jets de

PAU DOÑATE I LLUÍS DAUDÉN EN UNA IMATGE D’ARXIU.

diversos punts de l’Estat. I coincidint amb la celebració deles festes majors de Roquetes, el Club també convoca unaconcentració a les seves instal·lacions. Una activitat queenguany va aplegar pilots de Reus, Barcelona, Saragossa iLleida.Els pilots ebrencs, però, no només són presents als esde-veniments que l’entitat organitza, sinó que també acudei-xen a les concentracions de vol virtual que se celebrenarren del territori espanyol, i a d’altres concentracions tantd’avions com d’helicòpters.En l’actualitat, el Club compta amb una quarantena desocis, que pertanyen a la Federació Aèria Catalana (FAC),i està immers en la tasca d’ampliació, tant de socis comd’activitats, perquè l’aeromodelisme assoleixi majors quo-tes d’aficionats. El camp d’aterratge del Club Aeromodelisme Ràdio Controlde l’Ebre està situat al terme municipal de Roquetes, a40º45´24” N i 0º26´10” E, als peus de Caro, en un entornnatural, ampli i obert, perfecte per a la pràctica d’aquestesport-afició. Per ser soci del Club, cal pagar una quotad’entrada de 100 euros i una altra quota semestral de 36


pàgina 21(continua a la pàgina següent)


euros.

L’ESFORÇ COMPARTIT

Un altre esportista al què la temporada pas-sada li va anar molt bé és Josep Lleixà. Ell iels seus gossos van sumar esforços per si-tuar-se als llocs capdavanters de les classifi-cacions de les lligues de canicròs en què vaparticipar. Una d’elles, la Lliga catalana2008-2009, va incloure set curses de mun-tanya al seu calendari: Prades, Sant LlorençSavall, Castellgalí (dos dies de competició),Bell·lloc d’Urgell (també puntuable per alCampionat de Catalunya), Badalona, Cam-predó i Vidreres.En aquesta competició, que va finalitzar elmes d’abril, els resultats de la temporada2008-2009 van estar molt positius, tant elsindividuals com els col·lectius, ja que Lleixàtambé competeix amb l’equip ampostí UnióAtlètica Montsià-mundoparquet.com. Pel quefa als resultats individuals, l’esportista ro-quetenc va aconseguir pujar sis vegades alpodi, i cal destacar la medalla de bronze, encategoria absoluta, en el Campionat de Cata-lunya i el quart lloc a la classificació general de la Lliga Ca-talana de canicròs.Quant als col·lectius, els tres corredors que formen l’UAM-mundoparquet.com van aconseguir ser reconeguts com amillor equip en finalitzar la Lliga Catalana i ocupar, entotes les curses disputades, algun lloc del podi.El company de cursa de Lleixà aquesta temporada va serel brac hongarès Mel, tot i que aquest no és l’únic gos es-portista de Lleixà, ja que cal esmentar Peggy, Fitxa i Blaky(aquesta última era propietat del corredor tortosí Kiko Va-llespí i va disputar la cursa Pirena 2008) perquè també vanestar participant en les curses, però amb altres corredors.Aquesta temporada 2009-2010, el corredor disputaràtambé la Lliga Catalana de canicròs però s’estrenarà a lacategoria de bikejoring amb la modalitat de dos gossos.

UN ESPORT PER A LA MENT

Hi ha qui només ho considera un joc. El cert és que, s’ano-menin esport o joc, els escacs comporten tal concentraciói agilitat mental que l’esforç dels seus practicants res téenvejar a l’esforç físic d’un altre esportista.La revista Roquetes segueix de prop, al llarg de l’any, lesevolucions dels equips que formen el club d’escacs PeóVuit. La principal competició en què el Club va participaraquesta temporada va ser el LXV Campionat de Catalunyad’escacs per equips, en què el Peó Vuit va inscriure dosequips en les seves corresponents categories: l’equip A, en

el grup 3r de la Segona Divisió i l’equip B, en el grup 2nde la Primera Territorial.L’equip A va acabar la temporada al quart lloc de la clas-sificació, d’un total de deu equips participants. En aquestaSegona Divisió, el conjunt va aconseguir arribar a l’últimaronda amb els deures fets però la derrota inesperada da-vant l’equip del Tarragona B els va deixar sense opcionsde jugar la lligueta d’ascens final. Cal ressaltar, però, lavictòria contra la Rubinenca de la setena ronda (n’assegu-rava la permanència), les dos victòries per la mínima con-tra el Masdenverge i el Vila-seca, i la victòria per 3 a 7


pàgina 22


contra el Gran Penya. L’equip titular del Peó Vuit està format pels jugadors San-tiago Añó, Andrés Garrido, Ramon Cid, Lluís Pàmies,Josep M. Colomer, German Benaiges, Salvador Jardí,Marat Mildzikov, Ramon Vicient i Jaume Pons.Quant a l’equip B, un total de cinc punts va permetre clas-sificar-se en sisena posició, empatat amb el cinquè a laclassificació. Un resultat molt satisfactori si consideremque l’equip està format, majoritàriament, per jugadors in-fantils i que, any rere any, va consolidant el seu joc per ferel salt al primer equip.Tot i que només hem parlat d’aquest Campionat en ser elmés rellevant, val a dir que el Peó Vuit participa, tant in-dividualment com per equips, en moltes competicions alllarg de la temporada.

JOAN ALCOBA

L’esportista roquetenc més internacional és, però, el tira-dor Joan Alcoba. Campió del món el 2003, medalla deplata en el Campionat d’Europa 2008, plata també en elCampionat del Món 2008, multitud de medalles i copesaconseguides en tirades comarcals i provincials...; un pal-marès impressionant per a un esportista que va començarde ben jovenet en la pràctica del tir al plat.El 2009 ha estat una bona temporada per a Alcoba. El mesd’abril, a Granada, va aconseguir guanyar el Campionatd’Espanya per categories (fossat universal), i també vapenjar-se la medalla de plata en la modalitat d’absolut. En

Dissabte 12 de setembre, a les instal·lacions es-portives municipals de Roquetes va tenir llocuna trobada d’exjugadors del CD Roquetencnascuts els anys 1979 i 1980. Una festa que vaservir per al retrobament d’amics de fa moltsanys. Aquesta va ser la primera vegada que s’organit-zava una trobada d’aquesta mena i, tot i així, lajornada va comptar amb la presència de quinzejugadors i dos tècnics, que van aprofitar perjugar un emotiu partit de futbol en què també esva fer un minut de silenci en record dels com-panys que ja no estan. Per a aquests joves va serun dia molt especial i ple de sentiments. En aca-bar el partit, una rostida de germanor que va

ffuuttbb

ooll Trobada d’exjugadorsdel CD Roquetenc

arrodonint la celebració. A la imatge, i d’esquerra a dreta: Daniel Cid, Marc Fa-bregat, Joan Cid, Guillermo Tomàs, Joan de la Cruz,Fernando Rodríguez, David Cid, Xavi Ocaña i DídacCuellar. Ajupits: Jordi Cuevas, Enric Solé, Fernando Ba-rragan, Ivan Cubells, Lluís Fornés, José F. Bertomeu iGerard Garcia.

el Mundial, el roquetenc va quedar sisè en individuals isegon per equips, com a membre de la selecció espanyola.Joan Alcoba va arrodonir la magnífica temporada amb eltriomf a la Copa President (fossat olímpic), en la què va es-tablir el rècord de Catalunya: 124 encerts de 125 possibles;i també en emportar-se el primer lloc a la Copa Catalunya.


pàgina 23

L’equip femení del Club Futbol Sala Roquetes va co-mençar amb molt bon peu a la nova categoria assolidala temporada anterior: la Primera Divisió femenina. I vafer-ho a casa, davant el Morell (3-0), en un partit en quèles jugadores roquetenques van mostrar la seva superio-ritat en tot moment. Així, el públic assistent va gaudird’un partit de debut a Primera molt entretingut, en quèl’equip va sumar els tres primers punts de la tempo-rada. Tres punts més van sumar les futbolistes en el següentpartit a les instal·lacions municipals de Roquetes (da-vant l’equip del Riudoms, 3-2). Tot i les victòries a casa,cal dir, però, que les roquetenques no van tenir la ma-teixa sort en el seu primer partit a fora, ja que van per-dre en seu desplaçament al camp del Renau Balvitrans. Així doncs, les noies del CFS Roquetes estan situadesactualment a la part alta de la classif icació, amb 6punts dels 9 possibles.

Bon inici del CFS Roquetesfemení a la nova categoria

El CD Roquetenc va presentar, el mes de setembre, l’equipde l’entitat que competeix en el grup 19è de la Tercera Te-rritorial. El conjunt disposa de Jordi Ponce com a entrena-dor i està format pels jugadors Enric Alado, LaureàAlegret, Gerard Arasa, Antonio Bar-berà, Víctor Bertomeu, Raimon Bo-rrull, Gerard Castells, ÈdgarChiconia, Ferran Faiges, AlfredoGallego, Jesús Lleixà, Juan R. Maza,Joan A. Moreno, Pere Pitarch,Bruno Pitarch, Sergio Pons, Jordi iJosep Rovira, Jordi i Josep Valls,Sergio Vázquez, Miquel Vidal iAdolphe Weladji.La primera jornada de la nova tem-porada, el CD Roquetenc B va jugara casa contra l’At. Móra la Nova i,fins ara, l’equip s’ha enfrontattambé a la UD Campredó, a l’At.Club Atlas Tortosa, al CE Tivissa, alCD La Fatarella i al CD Alcanar B.Els altres equip que també es veu-

ran les cares amb els roquetencs són la UD Jesús i Maria,UE Rasquera, CF Jesús Catalònia B, CD Ginestar, CEArnes, CF Ulldecona B, CD Benissanet, JD Flix, CF LaTorre de l’Espanyol, FC Godall i la UE. Tivenys.

Comença la competició a la Tercera Territorial


pàgina 24

Xavi i Josep Olivas, del grup excursionista la Joca ClubAlpí de Roquetes, van aconseguir l’objectiu marcat en laseva expedició als Andes peruans: pujar el Alpamayo(5.947 m). Abans de l’atac al cim, però, els excursionistesvan romandre quatre dies a Hatumachai per aclimatar-se;un indret fantàstic, situat a 4.200 m, enmig de l’altiplàandí.El primer dia d’ascensió al Alpamayo, els roquetencs vancomençar l’aproximació arrencant de Cashapampa (2.900m), per la Quebrada Santa Cruz, i fins al camp base, situata 4.300 m. En la segona jornada, van pujar des d’aquestpunt fins al darrer camp d’alçada, ubicat a 5.300 m.Després de comprovar la bona aclimatació i les condicionsatmosfèriques, Xavi i Josep van decidir intentar fer el cimla nit del 3 de setembre, i van aconseguir-ho als voltantsde les 10 del matí. Agotats per l’esforç, van haver de des-cansar uns 30 minuts per recuperar les forces i poder gau-dir de l’espectacular panoràmica que oferien els gairebésis mil metres d’alçada de què disposa la muntanya. Val adir que, tant en l’ascens com en el descens, els excursio-nistes no van tenir cap incident ni problema, ja que el seunivell físic és molt alt i la climatologia va ser la idònia.

Dos membres de la JocaClub Alpí, als Andes peruans

L’empresa Gubiana dels Ports va aprofitar les altes tem-poratures de l’estiu per organitzar dues excursions queressegueixen el curs de dos dels rius que naixen als Ports:el Matarranya i l’Ulldemó.En la primera, els participants a l’excursió (unes trenta per-sones, acompanyades per tres guies) van acompanyar elMatarranya des de la font del Teix fins a prop de les minesde Beseit. Aquest recorregut discorre en part per les gú-bies que el riu ha creat a la zona del Parrissal, a Beseit i,com és habitual, el pas a través d’aquestes emociona tantals que les travessen per primera vegada com a aquellsque les veuen més sovint. El riu Ulldemó i les gúbies que aquest deixa al Regatxolvan protagonitzar la segona excursió; un recorregut ques’inicià i acabà als masos de Lino. Des d’aquest punt, uns25 assistents van baixar a les Pesqueres (Beseit) per l’an-tic camí d’abast i van remuntar el riu pel sender que el vo-reja fins arribar a les gúbies. Després, de nou riu avall finsa trobar l’inici de la canal del Rito, per on van pujar finsal punt de sortida inicial.

D’excursió pels rius del Port

CEDIDA


pàgina 25

biblioteca municipal de Roquetes

Activem la bibliotecaDesprés de dos anys de funcionament, la biblioteca municipal de Roquetes s’ha conso-lidat com a espai d’oci, cultura i educació al municipi. La biblioteca de Roquetes ha estat capdavantera a les Terres de l’Ebre en l’aplicació deles noves tecnologies al servei de l’equipament i dels usuaris. S’ha treballat en l’assoli-ment de diferents vies de difusió i promoció dels serveis, tant pel que fa als mitjans tra-dicionals (premsa escrita, televisió, agendes mensuals, programa de ràdio setmanal,espai fix a la revista Roquetes, etc) com als nous mitjans de comunicació a través d’In-ternet (eines 2.0). A més a més dels serveis bàsics, que atenen un públic en continu creixement, s’han es-tablert estratègies de treball encaminades a la promoció lectora (infantil i d’adults) i ala diversificació d’activitats culturals i de lleure que cobreixin al màxim les necessitatsi interessos dels habitants de Roquetes.La biblioteca s’ha convertit en un espai de participació i cooperació ciutadana. Més de250 activitats ho avalen (conferències, presentacions, recitals, exposicions...), així comels més de 9.000 assistents a aquests actes. En aquests dos anys de vida, la biblioteca ha acumulat un fons de 23.500 documents, delqua ha fet més de 100.000 préstecs als més de 105.000 visitants.

el setembre en xifresEl mes de setembre van visitar la biblioteca municipal 2.650 persones i es van fer4.016 préstecs (1.255 llibres, 396 números solts de revista, 1.969 DVD, 63 CD-R i 330CD).El servei d’informàtica i internet va ser utilitzat per 1.112 usuaris.Actualment, 2.860 persones tenen carnet d’usuari de la biblioteca: 1.910 adults, 938infants i 12 entitats.

La bebeteca

Donem la benvingudaa la biblioteca a

Laia Melero Queralt,la usuària més menuda

d’aquest mes de setembrepassat.

l’agenda

CINEMADivendres 23 d’octubre:

Hotel para perros

Divendres 30 d’octubre:

La Pantera rosa 2

Fins al 24 d’octubreExposició sobre

el centenari de

la Congregació Mariana

de Roquetes.

Del 2 al 16 de novembreExposició MAUS: relat

d’un supervivent, d’Art

Spiegelman.

14 de novembreInauguració de l’exposició

sobre el 75è aniversari

del CEIP M. Marcel·lí

Domingo i presentació

del llibre de Ramon

Barberà sobre el mateix

tema.

Del 18 de novembre al 2de desembre

Exposició Terres d’Arbó.

10 de desembre Música dibuixada, a càrrec

de Lluís Bosch.

18 de desembrePresentació del llibre

Biel, què fas?, d’Estela

Tomàs i il·lustracions

d’Ignasi Blanch


pàgina 26

Biblioteca municipal de Roquetes: Torre d’en Gil s/n. 43520 Roquetes. Tel. 977 501 904

http: //biblioteca.roquetes.es [email protected] http://bibliotecaroquetes.blogspot.com

Horari: de dilluns a divendres, de 16h a 20.30h. Dimecres i dissabte, de 10 a 13.15h

La Punyeta radiofònica: espai de ràdio setmanal al Magazine d’Antena Caro (96.0 FM). Cada

dimecres a partir de les 10.30h.

Àrea d’adults · Novel·la

Francis Scott Fitzgerald. Contes de l’era del jazz. Barcelona: Edicions 62, 2009“Deixo aquests contes de l’era del jazz a les mans d’aquells que llegeixensense deixar de córrer i corren sense deixar de llegir”. F. Scott FitzgeraldL’antologia Contes de l’era del jazz (1922), seleccionada i comentada pel ma-teix autor en un imprescindible índex introductori, és una magnífica mostradel seu talent com a narrador i inclou onze dels seus millors contes –entreells, els coneguts El Primer de maig, El diamant que tenia la mida del Ritz i Elcuriós cas d’en Benjamin Button. Unes històries inoblidables que retraten eldesfici vital de tota una generació marcada pels somnis de joventut, el poderde la riquesa i els estralls de l’èxit.

Kurt Vonnegut.El bala perduda. Juneda: Fonoll, 2009A tots els que encara no han nascut, a totes les criatures innocents d’inexistència indiferenciada: aneuamb compte per la vida. Em vaig agafar a la vida. Hi vaig caure. Era una criatura d’inexistència indife-renciada i, de sobte, uns ullets es varen obrir i hi va entrar tot un devessall de sons i de llum. Al meuvoltant, les veus van començar a descriure’m; res del que deien no es podia replicar. Deien que era unnen que es deia Rudolph Waltz, i que així era. Deien que era l’any 1932, i que així era. Deien que erade Midland City, Ohio, i que així era. No callaven mai. Un any rere l’altre acumulaven detall rere de-tall. I encara ho fan. Sabeu què diuen ara? Diuen que som a l’any 1982 i que tinc cinquanta anys.

Andrea Busfield.Bajo un millón de sombras. Barcelona: Ediciones B, 2009És la història d’un nen de deu anys al Kabul posterior al govern dels talibans.Per a Fawad i els seus amics, l’alliberament d’Afganistan no significa més quealguns dòlars fàcils d’aconseguir mentre milers d’estrangers arriben a la ciutatamb promeses de reconstrucció, de seguretat i d’un futur millor. Quan la sevamare aconsegueix un treball d’interna a la casa de Geòrgia, una anglesa col·la-boradora d’una ONG, Fawad descobrirà una nova versió de la cultura occiden-tal. Vivint amb Geòrgia, James i May, es veurà immers en un món desconeguti divertit, ple de secrets, històries d’amor i nous costums. A mesura que vagi

perdent la innocència, però, el seu genuí optimisme s’haurà d’enfrontar als desafiaments d’un paíssumit en el caos i en la lluita per trobar la pau.

Gerald Durrell.Un lloro per al vicari i altres històries. Viena Edicions, 2009Vuit històries irresistibles de l’autor de La meva família i altres animals. I és que només Gerald Durrelles pot atrevir a anar de pícnic al Périgord amb una truja tofonaire, obsessionada pel formatge rocafort;a visitar, en una mansió colonial de Memphis, l’anciana i estrafolària senyora Magnòlia Dwite-Hender-son, aficionada a la coca-cola d’alta graduació, o a ocupar-se de la reeducació del lloro Moisès, un oce-llot que no para de dir paraulotes i que ha d’acabar a casa d’un vicari retirat… Tot això, és clar, ambuna parada obligada al Corfú de la seva infantesa per retrobar-se amb els seus germans.

Cinema

novetats


pàgina 27

ANTENA CARO 96.0 FM EDIFICI CENTRE CÍVIC, 2N PIS 43520 ROQUETES T. 977 580 108 FAX 977 503 565

En aquest espai podreu trobar, en cada edició de la revista, detalls de la programació d’AntenaCaro i notícies referents a la seva activitat radiofònica. Podeu trobar totes les entrevistes i pro-grames ja emesos a la web www.antenacaro.com i escoltar-los o descarregar-los des de la sec-ció Ràdio a la Carta. També podeu veure’ls a la secció Vídeos.

La nova temporada per a Antena Caro va començar a mit-jans del mes de setembre, i va fer-ho amb novetats desta-cades. La primera de totes és l’estrena de la nova pàginaweb, totalment renovada i amb el nou domini .cat, de laqual en parlarem àmpliament en el proper número de larevista Roquetes. La resta de novetats fa referència a laprogramació, amb la incorporació de nous programes icanvis en d’altres.Un dels nous espais radiofònics és La rosa del desert.Cada dimecres, dintre del programa El magazine, SòniaDridi, agent d’acollida de l’Ajuntament de Roquetes, i Cris-tina Grau, tècnica d’immigració del Consell Comarcal delBaix Ebre, parlaran de les diferents cultures que conviuenavui en dia al nostre municipi. A través de diferents con-vidats, coneixerem els seus costums i tradicions, gastrono-mia, cultura i religió. A la imatge de baix, dues convidadesal programa, les germanes Atka i Kanwal, amb les qualsvam conèixer la cultura del Pakistan.De dilluns a divendres, a la una del migdia, s’incorpora laconnexió amb el butlletí de notícies de ComRàdio per co-nèixer l’actualitat nacional i internacional. Tot seguit, lesnotícies locals i territorials més destacades ompliran l’in-formatiu Terres de l’Ebre, editat i presentat per Paco Tafa-lla.De 6 a 7 de la tarda, de dilluns a divendres, es podrà es-coltar un nou programa musical, Ebre hits, un magazinemusical que inclou diferents seccions i que està realitzat

per Antolí Ortiz, cap de musicals d’Antena Caro, i Johna-tan Valls, cap de musicals de Ràdio Joventut de Masden-verge.Una temporada més, continuarà a la graella la resta de pro-grames habituals d’Antena Caro. Un exemple és l’espai Latertúlia, com la que vam mantenir amb membres de l’As-sociació de Jubilats i Pensionistes de Roquetes per parlarde la celebració de la seva setmana cultural i els 25 anysde l’entitat (d’esquerra a dreta de la fotografia, SocorroCoslado, sotspresident; Manel Solé, president; ÀngelMuñoz, secretari i Julio Velázquez, responsable de la sec-ció de viatges.Una altra tertúlia va ser la que vam entablir amb DomingoEscuder, rector de la parròquia de Roquetes i director dela Congregació Mariana, i Joaquim Castellà, membre de lajunta de la Congregació. Amb ells vam parlar dels actes decelebració del centenari de l’entitat; actes que s’han allar-gat durant tot l’any 2009.El programa A micro obert continuarà entrevistant els res-ponsables de les diferents administracions, institucions iassociacions de les TE per conèixer com treballen pel nos-tre territori.I, finalment, volem destacar la continuïtat d’El cistell deles joguines, un espai en què la xiqueta Irene López ex-plica els seus propis contes tots els divendres al matí din-tre del programa Lletres ebrenques, presentat perl’escriptor Emigdi Subirats.

Antena Caro


pàgina 28

Resum dades meteorològiques de l’Observatori de l'Ebrecorresponents als mesos d’agost i setembre de 2009

AGOSTTemperatura mitjana màx.: 35.0 CTemperatura mitjana mín.: 21.5 C

Temperatura màxima absoluta38.5 C el dia 14

Temperatura mínima absoluta19.4 C el dia 20

Precipitació mensual: 7.8 mm Precipitació màxima en un dia:

6.8 mm el dia 26

Ratxa de vent màxima: 49 km/hWNW el dia 2

Humitat rel. mitjana a 07 h: 69%Humitat rel. mitjana a 13 h: 43%Humitat rel. mitjana a 18 h: 58%Humitat rel. mitjana horària: 64%

Pressió màxima absoluta:1014.2 hPa els dies 10, 11 i 21

Pressió mínima absoluta:1001.1 hPa el dia 24

Pressió mitjana: 1015.3 hPa

SETEMBRETemperatura mitjana màx.: 29.6 CTemperatura mitjana mín.: 17.7 CTemperatura màxima absoluta

38.0 C el dia 3Temperatura mínima absoluta

12.4 C el dia 18

Precipitació mensual: 116.5 mm Precipitació màxima en un dia:

47.0 mm el dia 29

Ratxa de vent màxima: 54 km/hWNW el dia 4

Humitat rel. mitjana a 07 h: 75%Humitat rel. mitjana a 13 h: 48%Humitat rel. mitjana a 18 h: 62%Humitat rel. mitjana horària: 67%

Pressió màxima absoluta:1016.8 hPa el dia 23

Pressió mínima absoluta:1001.4 hPa el dia 16

Pressió mitjana: 1016.5 hPa

registre civil

Ajuntament de Roquetes 977 501 511

977 501 244

Policia local 977 501 600

Mossos d’Esquadra 977 503 685

Emergències 112

Ambulàncies (urgències 061) 977 503 494

Biblioteca Municipal 977 501 904

Bombers 977 580 080

Casal Hort de Cruells 977 503 616

Casal La Ravaleta 977 503 965

CEIP Marcel·lí Domingo 977 501 139

CEIP La Ravaleta 977 503 008

Correus 977 501 794

Deixalleria 606 553 081

Guarderia rural 600 471 951

IES Roquetes 977 504 222

Jutjat de pau 977 503 452

Llar de Jubilats i Pensionistes 977 503 681

Mercat municipal 977 580 306

Parc Natural dels Ports 977 504 012

Emissora Antena Caro 977 580 108

SOREA (aigües) 977 502 956

Zona esportiva 977 503 054

tttteeeellllèèèèffffoooonnnnssss dddd’’’’iiiinnnntttteeeerrrrèèèèssss

SETEMBRENaixements

Anouar Hassououi, 05/09/09

Júlia Albalat Torres, 05/09/09

Oussama Ait Zennou, 09/09/09

Noa Lucena Gil, 17/09/09

Àngel Gabriel Aristotel, 22/09/09

Juliana Castellà Lamarca, 28/09/09

MatrimonisAdrià Suazo Ciurana i Andrea Tomé Monllaó, 29/08/09

Miguel A. Borrega Roncero i Ana-Isabel Casanova Gilabert, 05/09/09

Àngel S. Franch Marro i Adela Vallès Alifonso, 12/09/09

Francisco J. Fernández Sigüenza i Mercè Salaet Madorran, 12/09/09

Joaquim Carot Domènech i Sílvia Altadill Gil, 19/09/09

Raül Puig de Fàbregues Aiximeno i Eva M. Mestres Sancho, 19/09/09

Joaquim Talarn Caubet i Cinta Cuevas Curto, 26/09/09

Abdelmounim El Boutaibi Faiz i Hayat El Ounani, 30/09/09

DefuncionsCap defunció enregistrada el mes de setembre

(Recordeu que només apareixen les defuncions produïdes al municipi de Roquetes)

L'horari d’atenció al públic del mercat municipalde Roquetes és el següent:�� De dilluns a divendres, de 07.30h a les 14.00h�� Dissabtes, de 07.30h a les 14.30h�� Dimarts, dijous i divendres, de les 18.00h a les 21.00h

mmmmeeeerrrrccccaaaatttt mmmmuuuunnnniiiicccciiiippppaaaallll


pàgina 29

Serveis de la deixalleria de Roquetess’hi pot portar...

Horari:dimarts, dimecres, dijous i

divendresde maig a setembre, de 17 a 21h.

d’octubre a abril, de 16 a 20h

Dissabtes, de 10 a 14hdurant tot l’any

telèfon

606 553 081

Pla de renovació d’electrodomèstics,calderes i aparells d’aire condicionat

2009

DEPARTAMENT D’ECONOMIA I FINANCESInstitut Català d'Energia

OBJECTE:Millorar l’eficiència energètica i reduir el consum d’e-nergia a les llars catalanes, així com potenciar l’ús ra-cional de l’energia entre els ciutadans de Catalunyamitjançant la renovació d’electrodomèstics, calderes iaparells d’aire condicionat. Els aparells han de ser mo-dels inclosos a la base de dades d’equips eficients del’IDAE (www.idae.es).

BENEFICIARIS:Totes les persones físiques que facin una substitució ala seva llar d’algun dels aparells inclosos a l’article 5.2de les bases.

TERMINI PRESENTACIÓ DE SOL•LICITUDS:15 de novembre de 2009.

SOL•LICITUDS:Full de sol·licitud disponible al web http://www.gen-cat.cat/icaen

Bases que han de regir l’atorgamentdel servei de teleassistència

Data de termini: fins al 31 de desembre del 2009

Beneficiaris:1- Prioritàriament, persones de més de 85 anys queviuen soles i que no necessitin ajuda permanent de ter-cera persona.2- Persones menors de 85 anys que viuen soles amb unalt grau de dependència i que no necessitin ajuda per-manent de tercera persona.3- Altres persones que per la seva situació social, fami-liar o mèdica ho requereixin.L’àmbit geogràfic al què es farà extensiu aquest serveide teleassistència serà a tots els municipis de la co-marca del Baix Ebre.

Documentació a aportar:- Sol·licitud del servei de teleassistència signada pel be-neficiari o familiar responsable.- Fotocòpia del DNI.- Informe social segons model elaborat pel departa-ment de Serveis Socials del Consell Comarcal.- Certificat de convivència de la unitat familiar.- Declaració de la renda o certificat d’imputacions del’exercici anterior, del sol·licitant i de les persones queconvisquin amb ell.

Cal acudir als Serveis Socials de l’Ajuntament de Ro-quetes, que en tramiten les sol·licituds.

Fruita roja amb gelatina de maçanaEn primer lloc, passeu els caquis (palosantos) pel sedàs fins que quedin ben fins.A banda, liqüeu la maçana. Escalfeu-ne el suc en una cassola i, quan arrenqui el bull, i ja fora del foc, afegiu-hi el sucre,el suc de llimona i la gelatina escorreguda (abans l'haureu tingut en remull amb aigua). Remeneu-ho bé i tireu-hi el licorde calvados.Deixeu-ho refredar i coleu-ho. Ompliu els recipients que haureu triat per servir les postres amb (per ordre) magrana, gro-selles, gerds, móres i més magrana. Acabeu-ho d’omplir amb el líquid de la maçana. Finalment, poseu-ho unes quatrehores a la nevera. Passat aquest temps, ja podreu servir les postres tot decorant-les amb el suc dels caquis per damunt.

Menjablanc de castanyesSi heu comprat les castanyes a la castan-yera, fareu aquestes postres més ràpida-ment. Si les heu comprat crues i voleutorrar-les al forn, penseu que és millorno torrar-les tant com acostumen a fer-ho les castanyeres. Si voleu fer-ho direc-tament amb castanyes crues, haureud’escaldar-les amb aigua per poderpelar-les. Qualsevol dels dos últimscasos serà més econòmic de fer. Quan tingueu les castanyes pelades, tri-tureu-les el màxim possible amb l’acces-sori picador del minipimer. Reserveu mig gotet de llet per desfer el midó. Barregeu la llet sencera amb la condensada i poseu-la a foc lent tot afegint la can-yella i la pell de la llimona. Quan bulli, afegiu-hi la llet amb el midó dissolt i deixeuque torni a bullir. Al cap de 1/2 minut de fer-ho, retireu-la del foc i tapeu-la durantmitja hora perquè es barregin bé els sabors. Recobriu la part interior dels motlles amb l’oli d’oliva, aplicant-lo amb els dits, perpoder desmotllar després el menjablanc. Coleu el contingut de la cassola al damunt dels motlles. Refredeu i refrigereu. Per fer la salsa, poseu el sucre en un cassó i desfeu-lo amb un rajolí d’aigua a foclent, com per fer caramel. Quan comenci a brollar, afegiu-hi el cognac i flamegeufins que s’apaguin les flames. Deixeu reduir i, quan agafi textura de xarop, afegiu-hi les dues cullerades de cafè soluble, fora del foc. Deixeu refredar, i llest per men-jar.


pàgina 30

cuina

Si us agrada la cuina i voleu publicar les vostres receptes, feu-nos arribar un correu elec-trònic a l’adreça [email protected] i us cedirem l’espai a la revista de forma gra-tuïta.

Dues postres amb fruitsde tardor

Dos magranes desgrana-

des, móres, groselles,

gerds, quatre caquis (pa-

losantos) ben madurs,

sucre i suc de llimona.Per a la gelatina de ma-çana: 600 g de maçanagranny-smith, 100 g desucre, 4 fulls de gelatinaremullada i 1 copa decalvados.

Ingredients 2a receptaPer a 8 racions: 300 g decastanyes torrades i pe-lades, sense les partsque s’hagin cremat, lapell de 1/2 llimona, 300g de llet condensada,350 g de llet sencera, 30g de midó, 1 canó decanyella, oli d’oliva i 8motlles per a flam o tas-ses de cafè amb llet. Pera la salsa: 2 culleradesde cafè soluble, 1/2 co-peta de conyac i 50 g desucre.

IIII nnnngggg rrrr

eeee ddddiiii eeee

nnnn ttttssss


pàgina 31

CURSOS i TALLERSCurs de director de lleure.Aprofundiment (desembre) igeneral (gener, febrer i març).Seminari de Tortosa. Orga-nitza: Consell Comarcal delBaix Ebre. Més informació:www.jovebaixebre.cat

Cursets de tennis.Mini tennis: de 5 a 8 anys.Dimecres, de 17.15 a 18.05h.Iniciació: de 8 a 12 anys. Di-mecres, de 18.05 a 19h i di-vendres, de 17.15 a 18.05h.Perfeccionament: a partirdels 13 anys. Divendres, de18.05 a 19h. Informació i inscripcions altelèfon 657 308 241.

ESPORTS DE MUNTANYAExcursió a la fageda del Re-taule. Dia 8 de novembre.Escalada en roca al Port.Dies 28 i 29 de novembre.Descens de barrancs: el Re-gatxol. Dia 13 de desembre.

MÚSICAConcert d’aniversari dels 25

anys de la Joca Club Alpí.Dia 21 de novembre, 23.30h.Local de la Lira.

OBSERVATORI DEL’EBRESetmana de la ciència 2009.Dia 15 de novembre, 11h,conferència Telescopis astro-nòmics, a càrrec de J. J.Curto, J. Nomen i M. Vallés.A les 12h, taller per muntarun telescopi didàctic. A les12.30h, jornada de portesobertes i visita guiada a l’Ob-servatori.

Visites guiades gratuïtesa les instal·lacions de l’Ob-servatori. Tots elsdivendres a les 16 h iel primer diumenge de cadames a les 11 h.

AGENDA D’ENTITATSAHIDA-TTEIII Jornada sobre TDAH a lesTerres de l’Ebre. Dia 7 de no-vembre. Seminari diocesà deTortosa.

AMPA CEIP M. M. Domingo(fins al juny). Informàtica: dilluns, dimartsi dijous, de 17 a 18h.Bàsquet: dilluns i dijous, de17 a 18h. Francès: dimarts idijous, de 17 a 18h.Expressió corporal: 1 dia a lasetmana, de 17 a 18h.Vòlei: dimecres i divendres,de 17 a 18h. Escacs: diven-dres, de 17 a 18h.

Associació de Dones (fins aljuny)Tai-txí: dimarts, de 20 a21.30 h. Manualitats: di-marts, de 16 a 19h. Labors:dijous, de 16 a 19h. Country:dilluns, de 19.30 a 21h. Ca-talà: dilluns, de 16 a 17h. An-glès: dimecres, de 19.30 a20.30h.Taller de grup de suport psi-cològic per a cuidadors nofamiliars. Fins al 16 de no-vembre. Dilluns, de 17 a19.30h. Gratuït.Taller de cuina nadalenca.Dia 2 de desembre.

Associació de veïns de la Ra-valeta (fins al juny)Aeròbic: dilluns i dimecres,de 21 a 22h. Aikido: dimarts idijous, de 20 a 22h. Al Casalde la Ravaleta.

Centre parroquialBallada de sardanes. Segondiumenge del mes a les 13h.Davant de l’església de Ro-quetes.

Llar de Jubilats i Pensionis-tes (fins al juny)Ioga: dimarts, de 16.30 a 17h.Gimnàstica: dilluns i dijous,de 16.30 a 17.30h.Informàtica: dilluns i dime-cres, de 17.30 a 19.30h. Ma-nualitats: divendres, de 15.30a 19.30h. Ball: diumenges apartir de les 17.30h. Sardanesi jota: dimecres, a les 17.30h.

Sirga, camins per créixerMeditació: dimarts, de 20 a21h i el segon diumenge demes, de 9 a 13h.Seitai: divendres, a les 20h.Casal de Joves.

llll ’’’’aaaagggg eeeennnnddddaaaa ccccuuuullll ttttuuuurrrraaaallll

Si voleu publicar els vostres actes a l’agenda, envieu la informació a l’adreça electrònica [email protected]

Roquetes parlant del passat

A la vora del canalhavia un home que li deien Garretes,i tenia unes burretesque les munyia, perquè la seva llet era dequalitat essencial.

Jo en vaig beure en un temps temporalperquè vaig patir de flaquedat,i el meu pes va ser recuperatamb aquest aliment reconstituent,cosa que ara no existeix aquest aliment

perquè gairebé tot ha canviat.

Hem de pensar que al compàs del tempsanem també passant les persones,tant si dones profit com si no en dones.Igual s’acaben els nostres segments,i el voler ser supremsés una enganyifa que cadascú es fa,perquè voldria surar allí on vaconduït com les partícules de la combustió,que acaba com aquell melóque quan està verd no és bo per a menjar.

I com l’ou, tot té el seu rovellque un dia fa acte de presència,aquesta preuada essènciaque assenyala tenir el seny vell.

Brúixola que sosté el nivell de la pura realitat,i que serveix en part a l’equitatla que té estampa de mare,per a un conjunt favorableque és el que necessita la humanitat.

Francesc Favà i Valls

ccccoooo llll ···· llllaaaabbbboooo rrrraaaacccciiiioooonnnnssss

1 de novembre de 1932. Grup escènic Lira Roquetense el dia que va re-presentar l’obra D. Juan Tenorio. JOSEFA POVILL

Any 1957. Carrer Major.D’esquerra a dreta: Pepita Roé, Nuri Riba iMontse Blanch.MONTSE BLANCH

20 de febrer de 1965. Festa de Quintos. JOSÉ M. BALAGUÉ

Any 1950. Processó de SantMiquel a la raval Nova.

Festes de Sant Miquel a laraval Nova.VICTÒRIA ROMEU

Èxit dels - roquetesroquetes.cat/ajuntament/images/documents/revistes/... · 2014. 4. 4. ·...

Documents