ESBORRANY DE L’ACTA DEL CONSELL DE GOVERN

DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA Identificació de la sessió: Núm.: 5/09 Caràcter: ordinari Data: 28 de maig de 2009 Horari: primera convocatòria: 9:30 hores segona convocatòria: 10:00 hores Lloc: Sala de Juntes de l’edifici PI de l’Escola Politècnica Superior Aprovació: Assistents: Dra. Anna M. Geli rectora Dr. José L. Linares secretari general Sr. Josep M. Gómez gerent Dra. Maria Lluïsa Pérez vicerectora Dra. Helena Benito vicerectora Dr. Miquel Duran vicerector Dr. Joaquim Maria Puigvert vicerector Dr. Teodor Jové vicerector Dr. Josep Calbó vicerector Dr. Martí Casadesús vicerector Sr. Lluís Albó delegat de la rectora Dr. Francesc Feliu degà de Facultat nomenat per la rectora Dr. Francesc Jiménez degà de Facultat nomenat per la rectora Sra. Sílvia Lloveras PAS nomenada per la rectora Dr. Carles Abellà membre nomenat per la rectora Dr. Ramon Brugada membre nomenat per la rectora Dra. Anna Ribas elegida pel Claustre Universitari Dr. Pere Soler elegit pel Claustre Universitari Dr. Jesús Colprim elegit pel Claustre Universitari Dr. Jordi Ferrer elegit pel Claustre Universitari Dr. Jaume Portella elegit pel Claustre Universitari Dr. Joan Ferrer elegit pel Claustre Universitari

1/43

Dr. Marc Ribó elegit pel Claustre Universitari Dr. Narcís Gascons elegit pel Claustre Universitari Dr. Joan Serarols elegit pel Claustre Universitari Sr. Martí Fàbregas elegit pel Claustre Universitari Dra. Núria Sanz elegida pel Claustre Universitari Sr. Santi Cots elegit pel Claustre Universitari Sr. David Ballester director elegit per i entre els degans i directors Dr. Xavier Arbós degà elegit per i entre els degans i directors Dra. Victòria Salvadó degana elegida per i entre els degans i directors Dra. Anna Garriga degana elegida per i entre els degans i directors Dr. Joaquim Velayos director elegit per i entre els degans i directors Dr. Lluís To director elegit per i entre els directors de dept. Dr. Miquel Solà director elegit per i entre els directors de dept. Dr. Xavier Cufí director elegit per i entre els directors de dept. Dr. Jordi Ribot director elegit per i entre els directors de dept. Dr. Josep Miquel Palaudàrias director elegit per i entre els directors de dept. Dr. Lluís Torres director elegit per i entre els directors de dept. Dr. Josep Vehí director elegit per ni entre els directors institut Dra. Montserrat Planes directora elegit per i entre els directors institut. Sr. Albert Bou elegit pel Consell Social Sr. Miquel Matas elegit pel Consell Social Excusats: Dra. Josepa Bru vicerectora Dr. Jordi Regincós vicerector Dr. Gonzalo Escobar elegit pel Claustre Universitari Dra. Isabel Villaescusa elegida pel Claustre Universitari Sr. Manel Serra elegit pel Consell Social Absents: Sr. Pau Preses elegit pel Claustre Universitari Sr. Jordi Gasulla elegit pel Claustre Universitari Sr. Guillem Brull elegit pel Claustre Universitari Sra. Elisabet Punset elegida pel Claustre Universitari Sr. Esteve Blanch elegit pel Claustre Universitari Sra. Marta Viltró elegida pel Claustre Universitari Dr. Lluís Mundet director elegit per i entre els degans i directors Dr. Lluís Blancafort director elegit per i entre els directors institut

2/43

Convidats assistents: Dra. Meritxell Estebanell directora de l’ICE Josep Pallach Convidats: Dr. Joan Miró síndic Sra. Aurora Climent Comitè d’empresa PAS laboral Sra. Anna Piña Junta de PAS funcionari Dr. Narcís Clara Junta de Personal Acadèmic Dr. Nicolas Boccard comitè d’empresa PDI laboral Dr. Joan Saurina director de la Fundació: Universitat Formació i

Innovació Ordre del dia 1.- Lectura i aprovació, si escau, de l’esborrany de l’acta de la sessió núm. 4/09 de Consell de Govern de 30 d’abril de 2009 (esborrany de l’acta amb annexos) 2.- Informe de la rectora Informes al Consell Social 3.- Proposta d’informe favorable al Consell Social sobre la creació de l’Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la Universitat de Girona. Ponent: secretari general 4.- Proposta d’informe favorable al Consell Social sobre la candidatura per a l’obtenció de la Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària. Ponent: vicerector de Qualitat Docent 5.- Proposta d’informe favorable al Consell Social sobre les normes de permanència i progressió en els estudis oficials de la UdG. Ponent: vicerector de Qualitat Docent Punts d'informació 6.- Informe sobre les accions de comunicació als centres d'ensenyament secundari. Ponent: vicerector de Política Científica i Planificació Estratègica 7.- Informe sobre la contractació de personal acadèmic per al curs 2009-2010. Ponent: vicerector de Personal i Política Social

3/43

Propostes d’acord 8.- Proposta d’acord per la qual s’aprova la convocatòria de places de cossos docents universitaris i la composició de les corresponents comissions de selecció (conv.1/2009). Ponent: vicerector de Personal i Política Social 9.- Proposta d’acord per la qual s’aprova la convocatòria de places de professorat associat per als estudis de Medicina, i la composició de les corresponents comissions de selecció (conv. 2/2009). Ponent: vicerector de Personal i Política Social 10.- Proposta d’acord per la qual s’aprova la creació del Departament de Ciències Mèdiques de la Universitat de Girona. Ponent: secretari general 11.- Proposta d'acord per la qual es sotmet a exposició pública la divisió del Departament de Filologia i Filosofia. Ponent: secretari general 12.- Proposta d'acord per la qual es sotmet a exposició pública la divisió del Departament de Geografia, Història i Història de l’Art. Ponent: secretari general 13.- Proposta d'acord per la qual s'aprova la convocatòria 2009 d'ajuts específics per a la planificació de programes d'estudis internacionals. Ponent: vicerectora de Política Internacional 14.- Proposta d'acord per la qual s'aprova la convocatòria 2009 d'ajuts específics per a activitats internacionals amb estudiants. (I) Ponent: vicerectora de Política Internacional 15.- Proposta d'acord per la qual s'aprova la convocatòria 2009 d'ajuts UdG per a estudiants internacionals de màsters universitaris. (I) Ponent: vicerectora de Política Internacional 16.- Proposta d'acord per la qual s'aprova la convocatòria 2009 per a la difusió internacional de cursos UdG en obert: UdG-OCW (OpenCourseWare). (I) Ponent: vicerectora de Política Internacional 17.- Proposta d'acord per la qual s'aprova la convocatòria 2009 d'impuls a la llengua anglesa a la docència com a mitjà d'internacionalització. Ponent: vicerectora de Política Internacional 18.- Proposta d’acord per la qual es modifica l’acord del Consell de Govern de 25 d’octubre de 2007, sobre la instauració de la Distinció de Qualitat de la pràctica Docent de la UdG. Ponent: vicerector de Qualitat Docent 19.- Proposta d’acord per la qual s’aprova el nomenament d’un membre de la Comissió encarregada d’Autoritzar la Defensa de les Tesis Doctorals de la Universitat de Girona (CADTD). Ponent: vicerector de Qualitat Docent

4/43

20.- Proposta d’acord per la qual s’aprova la Normativa dels sistemes d’avaluació dels estudiants en els estudis conduents a títols de graduat, màster, diplomat, llicenciat o equivalent a la UdG. Ponent: vicerector de Qualitat Docent 21.- Proposta d’acord per la qual s’aprova el reconeixement de crèdits de lliure elecció de cursos d’estiu i intercampus per al curs 2009-2010. Ponent: vicerector de Qualitat Docent 22.- Proposta d'acord per la qual s'aproven els plans docents dels ensenyaments homologats de la Universitat de Girona per al curs 2009-2010. Ponent: vicerector de Qualitat Docent 23.- Proposta d'acord per la qual s'aproven les bases de la convocatòria d'ajuts de caràcter especial de la Universitat de Girona per dotar les places del Consell d'Estudiants i del Consell d'Associacions per al curs 2009-2010. Ponent: vicerectora d'Estudiants 24.- Proposta d’acord per la qual s’aproven els criteris i procediment per al reconeixement com a becari/becària de recerca de la Universitat de Girona a estudiants que gaudeixen d’ajuts diversos per a la realització de la tesi doctoral. Ponent: vicerector de Recerca 25.- Proposta d’acord per la qual s’atorga la denominació de grup de recerca adscrit a la UdG a grups de recerca formats per professors dels centres adscrits de la UdG. Ponent: vicerector de Recerca 26.- Proposta d'acord per la qual s'atorga la condició de "spin-off" a la proposta d'empresa AMPBiotech. Ponent: vicerector de Política Científica i Planificació Estratègica. 27.- Torn obert de paraules Desenvolupament de la sessió El secretari general demana la incorporació d’un nou punt a l’ordre del dia, d’acord amb el text següent: “Proposta d’acord per la qual s’aprova la normativa de reconeixement i transferència de crèdits en estudis de grau”. El Consell de Govern ACORDA per assentiment aprovar introduir a l’ordre del dia el punt Proposta d’acord per la qual s’aprova la normativa de reconeixement i transferència de crèdits en estudis de Grau.

5/43

1.- LECTURA I APROVACIÓ, SI ESCAU, DE L’ESBORRANY DE L’ACTA DE LA SESSIÓ NÚM. 4/09 DE CONSELL DE GOVERN DE 30 D’ABRIL DE 2009 (ESBORRANY DE L’ACTA AMB ANNEXOS) El secretari general omet la lectura de l’esborrany de l’acta donat que tots els membres n’han rebut còpia. El Consell de Govern ACORDA per assentiment aprovar l’acta del Consell de Govern de la sessió núm. 4/09 de 30 d’abril de 2009 2.- INFORME DE LA RECTORA La rectora informa sobre la situació del procés de verificació d’ANECA i de la darrera sessió del Consell Interuniversitari de Catalunya, que va aprovar la programació d’oferta de títols del curs vinent. Informa del procediment d’al·legacions i reclamacions que es poden fer abans de la verificació. Hi ha un seguit de títols dels quals es tractaran els informes en el Consejo de Universidades de l’1 de juny vinent, i es preveu que siguin favorables. Considera que ara s’han d’implantar tots els títols que ofereix la Universitat que tenim per verificar, a excepció dels de l’àmbit de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. Informa sobre la concessió de la convocatòria de projectes de cooperació i en destaca la capacitat de la Universitat en termes de solidaritat. Així mateix, la rectora informa de la signatura a l’Ajuntament de Girona de la cessió del terreny de l’aparcament de Les Àligues, del de la Facultat de Lletres i del solar dels Maristes Vells del Campus del Barri Vell. D’altra banda, al Campus de Montilivi s’ha signat la cessió dels terrenys dels futurs habitatges d’estudiants. Informa sobre el nombre de sol·licituds pel casal d’estiu dels fills dels treballadors de la UdG. S’obre el torn ordinari d’intervencions. El doctor Ramon Brugada pregunta si es preveu que hi hagi una zona d’aparcament al campus del Barri Vell. El doctor Joaquim Velayos pregunta si són certs els rumors de la creació d’una comissió que avalua la viabilitat dels estudis de grau en Ciències de l’Alimentació. Manifesta que, en el seu moment, l’Escola Politècnica Superior va optar per programar un màster en comptes d’un grau en aquest àmbit. El doctor Xavier Arbós comparteix la preocupació sobre la creació de noves titulacions. Arran de la informació de la rectora reitera que la política que s’ha seguit durant el procés de verificació ha estat encertada.

6/43

Sobre la mobilitat, la rectora respon que s’està preparant la informació tant per a les persones ja instal·lades al campus del Barri Vell com per als futurs usuaris. Des del 2007 s’han fet diferents reunions amb l’Ajuntament per millorar i estudiar alternatives de mobilitat al Barri Vell; una de les possibles alternatives és reforçar les línies municipals d’autobús i ampliar l’abonament al transport supramunicipal. Pel que fa als cotxes particulars, a part dels aparcament actuals, es disposarà de manera exclusiva per a la Universitat del de fora muralla. El senyor Lluís Albó destaca la dificultat de disposar de més aparcaments i informa de les alternatives per pujar al Barri Vell. Sobre el grau de Ciència i Tecnologia dels Aliments, la rectora manifesta que quan es va fer el mapa d’Indústries Agràries i Alimentàries, la URV avançava en un parc en aquest àmbit, i la UdG ho feia en la línia dels centres CENTA i IRTA; tot i que no tindríem l’exclusiva d’aquest grau, abans de prendre la decisió definitiva s’ha d’estudiar bé. La comissió no està creada, però sí que s’està preparant perquè pugui estudiar la viabilitat d’aquest grau. Manifesta que l’Escola Politècnica Superior ha pres una decisió, però que es vol prendre una decisió com a Universitat. No ha estat possible, però, poder-se posar en contacte amb el director de l’EPS per avançar aquest tema. La comissió estarà integrada per representants de l’àmbit de la salut, tècnic i de la titulació. Entén que l’enginyeria agrícola té un perfil bo i adequat i que és diferent a la nova proposta de grau; els considera complementaris, conclou que no s’ha de competir internament sinó que s’ha de ser competitiu amb les altres universitats. S’obre el torn extraordinari d’intervencions. La doctora Anna Garriga considera que si ens plantegem nous títols de grau s’ha d’estudiar tot, elements externs i elements interns, el cost i la repercussió que tindrà en el “cost 0”. Desconeix els criteris amb què es plantegen els nous graus. Conclou que a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials tenen estudis amb molta demanda i a cost 0. El doctor Jordi Ferrer manifesta, sobre la programació acadèmica en general, que tot i que semblava que l’ANECA donava autonomia, després ha resultat que marca directrius a posteriori. Recorda que es demanava un mapa de titulacions, però que es va deixar en mans de l’autonomia de centre i que ara es planteja un nou grau a escala d’Universitat. Comenta que no està d’acord amb la decisió de l’EPS. Si es vol fer un mapa de titulacions s’ha de discutir per antelació i globalment; a Dret s’ha deixat d’oferir Ciències del Treball, és molt incòmode, i ara s’han programat tots els crèdits. El doctor Joaquim Velayos informa que abans la titulació ja existia; considera que no hi ha una indústria agrària i una altra d’alimentària, sinó que és la mateixa i que aquest àmbit es tracta dins d’enginyeria agroalimentària. Vol garanties que no es tindrà en compte cap crèdit del màster. Creia que s’estava en un moment de transformació transcendental per a les universitats i que hi havia una reflexió al darrere de la programació. Demana que no es disposi de cap crèdit de l’EPS.

7/43

La doctora Victòria Salvadó manifesta que la proposta de creació de la comissió ve de la rectora, arran d’una carta del personal acadèmic de l’EPS. Ciència i Tecnologia dels Aliments, segons el Llibre blanc, pertany a l’àmbit de ciències, i bàsicament són assignatures de Biologia i Biotecnologia, pel que fa als recursos ja hi són i se’n pot estudiar la viabilitat. Considera que és un perfil de ciències i no d’enginyeria agroalimentària. Comenta que hi ha una altra motivació de tipus personal, perquè veu el potencial de la indústria alimentària del nostre entorn. En el seu moment també es va manifestar a favor del mapa de titulacions, perquè altrament tallaven les possibilitats de fer estudis transversals, i aquest n’és un clar exemple. La Facultat de Ciències va programar el 80% en graus i la resta en màsters, seguint estrictament les normes. La rectora manifesta que el mapa de titulacions era per al 2009-2010 i aquest any es prepara per al curs següent, els canvis de dinàmica de l’entorn ens han portat a la prudència, i hi ha facultats, com la de Ciències, que tenen recursos disponibles, l’autonomia de centre no vol dir un regne de taifes, sinó que significa respectar els professionals de cada àmbit. Les decisions preses amb transversalitat s’han plantejat conjuntament, si tinguéssim un mapa tancat en quatre dies seríem fora del debat, s’ha d’evolucionar. El “cost 0” és present i cada centre disposa dels seus propis recursos; espera que el Consell de Govern no aprovi dues titulacions amb el perfil semblant, s’ha d’aprovar segons la demanda externa. L’autonomia dels centres és l’autonomia dels experts en cada camp, deixa clar que en tot el procés de programació s’ha mantingut informat el director de l’EPS. El doctor Joaquim Velayos manifesta que l’EPS ha consultat l’entorn i ha fet els deures. INFORMES AL CONSELL SOCIAL 3.- PROPOSTA D’INFORME FAVORABLE AL CONSELL SOCIAL SOBRE LA CREACIÓ DE L’INSTITUT DE DRET PRIVAT EUROPEU I COMPARAT DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA El secretari general és el ponent d’aquest punt de l’ordre del dia. El Consell de Govern ACORDA per assentiment informar favorablement al Consell Social sobre la creació de l’Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la Universitat de Girona, d’acord amb el text següent: INFORME FAVORABLE AL CONSELL SOCIAL SOBRE LA CREACIÓ DE L’INSTITUT

DE DRET PRIVAT EUROPEU I COMPARAT DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA

Exposició de motius: Atès que el Pla Estratègic de la UdG 2008-2013 contempla diverses línies estratègiques relacionades amb l’increment de la capacitat competitiva de la UdG en la creació i transferència del coneixement (Eix 1), així com amb l’organització, els procediments, les infraestructures i els equipaments necessaris per a una recerca de qualitat (Eix 4).

8/43

Atesa la proposta de creació de l’Institut Dret Privat Europeu i Comparat per part dels actuals responsables de l’Observatori de Dret Privat Europeu i Comparat, recolzada des de l’any 2001 pel Departament de Dret Privat de la UdG, i detallada en la memòria de creació adjunta. Atesa la trajectòria de l’activitat de recerca dels investigadors que proposen la creació de l’Institut Dret Privat Europeu i Comparat, que és plenament consolidada i que presenta nivells d’excel·lència tant en l’àmbit nacional com internacional, i la potencialitat dels esmentats investigadors per a obtenir més recursos. Atès que la proposta de creació de l’Institut Dret Privat Europeu i Comparat compta amb el suport dels grups de recerca i investigadors de la UdG que realitzen recerca i desenvolupament en aquest àmbit. Vist l'informe favorable de la Comissió de Recerca de la UdG efectuat en sessió 5/09 de 24 d’abril de 2009. Atès que en el Consell de Govern, en la sessió ordinària núm. 4/09 que va tenir lloc el dia 30 d’abril de 2009, va acordar sotmetre a exposició pública la creació de l’Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la Universitat de Girona. Atès que no s’han presentat al·legacions dins el termini establert. Marc legal: Article 30 dels Estatuts de la UdG S’ACORDA: Únic.- Informar favorablement al Consell Social sobre la creació de l’Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la Universitat de Girona d’acord amb L’ANNEX NÚM. 1 d’aquesta acta de la qual forma part. 4.- PROPOSTA D’INFORME FAVORABLE AL CONSELL SOCIAL SOBRE LA CANDIDATURA PER A L’OBTENCIÓ DE LA DISTINCIÓ JAUME VICENS VIVES A LA QUALITAT DOCENT UNIVERSITÀRIA El vicerector de Qualitat Docent és el ponent d’aquest punt de l’ordre del dia. El senyor Albert Bou comenta que el termini d’aquesta convocatòria cada any acaba el 15 de maig i que en aquesta ocasió ha calgut demanar pròrroga, demana que en ocasions posteriors es millori el procediment. El Consell de Govern ACORDA informar favorablement al Consell Social sobre les candidatures per a l’obtenció de la distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària, d’acord amb el text següent:

9/43

INFORME FAVORABLE AL CONSELL SOCIAL SOBRE LES CANDIDATURES PER A L’OBTENCIÓ DE LA DISTINCIÓ

JAUME VICENS VIVES A LA QUALITAT DOCENT UNIVERSITÀRIA Exposició de motius: Atesa la sol·licitud de la Comissionada per a Universitats i Recerca, adreçada al Consell Social de la UdG, de proposta de candidats de la UdG per a la distinció Jaume Vicens Vives, distinció que premia la millora de la qualitat de la docència universitària, especialment la tasca en la renovació de la docència, la formació de professors, i també l’elaboració de manuals i materials docents al servei dels universitaris, així com la introducció d’elements de qualitat i de perfeccionament en la tasca de formació dels futurs científics i professionals. Marc legal: Decret 69/1996, de 20 de febrer, de creació de la Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària (DOGC núm. 2176 de 01/03/96) i les seves modificacions posteriors. En virtut de tot allò exposat, S’ACORDA: Primer.- Informar favorablement el Consell Social sobre la candidatura a la Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària, a títol individual, presentada pel Departament de Filologia i Filosofia, del Dr. Josep Maria Nadal Farreras, d’acord amb L’ANNEX NÚM. 2 d’aquesta acta de la qual forma part. Segon.- Informar favorablement el Consell Social sobre la candidatura a la Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària, a títol col·lectiu, presentada pel Dr. David Brusi en representació de l’equip d’autors de GEOCAMP, portal interuniversitari per l’aprenentatge de les activitats de camp en assignatures de Geologia, d’acord amb L’ANNEX NÚM. 2 d’aquesta acta de la qual forma part. 5.- PROPOSTA D’INFORME FAVORABLE AL CONSELL SOCIAL SOBRE LES NORMES DE PERMANÈNCIA I PROGRESSIÓ EN ELS ESTUDIS OFICIALS DE LA UdG El vicerector de Qualitat Docent és el ponent d’aquest punt de l’ordre del dia. Informa del canvi de nom del document. El Consell de Govern ACORDA per assentiment informar favorablement al Consell Social sobre les normes de permanència i progressió en els estudis oficials de grau a la Universitat de Girona, d’acord amb el text següent:

INFORME FAVORABLE AL CONSELL SOCIAL SOBRE LES NORMES DE PERMANÈNCIA I PROGRESSIÓ EN ELS ESTUDIS OFICIALS DE GRAU A LA

UNIVERSITAT DE GIRONA Exposició de motius: Les normes de permanència actuals es van aprovar pel Consell Social de la UdG el 28 de febrer de 2000. Des de llavors, el sistema universitari ha

10/43

experimentat transformacions importants que requereixen la substitució de les normes actuals per unes altres que contemplin la nova situació. La proposta de normativa que es presenta compta amb l’informe favorable de la sessió de 21 de maig de 2009 de la Comissió Acadèmica i de Convalidacions. Marc legal: Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades (BOE núm. 307 - 24/12/2001 pag. 49400). Ley Orgánica 4/2007, de 12 de abril, por la que se modifica la Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades (BOE núm. 89 - 13/4/2007 pag. 16241). Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'Universitats de Catalunya (DOGC núm. 3826 - 20/02/2003 pag. 3326). Decret 200/2003, de 26 d'agost, pel qual s'aproven els Estatuts de la Universitat de Girona (DOGC núm. 3963 - 08/09/2003 pag. 17411) En virtut de tot allò exposat, S’ACORDA: Únic.- Aprovar l’informe favorable al Consell Social sobre les Normes de permanència i progressió en els estudis oficials de grau a la Universitat de Girona, d’acord amb L’ANNEX NÚM. 3 d’aquesta acta de la qual forma part. PUNTS D'INFORMACIÓ 6.- INFORME SOBRE LES ACCIONS DE COMUNICACIÓ ALS CENTRES D'ENSENYAMENT SECUNDARI El vicerector de Política Científica i Planificació Estratègica és el ponent d’aquest punt, d’acord amb L’ANNEX NÚM. 4 d’aquesta acta de la qual forma part. En relació amb la informació, el senyor David Ballester manifesta que cada vegada més les peticions són sobre les retitulacions i sobre l’espai europeu d’educació superior. El doctor Francesc Jiménez demana informació sobre la selectivitat. La senyora Sílvia Lloveras pregunta sobre les promocions, els efectes que tenen en la matriculació segons l’experiència d’altres anys. Felicita el programa UdG Europa, però alerta que la informació via xarxes socials necessita molta atenció i constància perquè sinó pot crear descrèdit. El doctor Ramon Brugada es mostra favorable a crear un fons únic d’informació global de la UdG sobre els graus, demana que es posi en marxa una campanya agressiva per captar talent.

11/43

Sobre les retitulacions la rectora manifesta que cal ser prudents, perquè tenen un cost i no és tan clar, tot i que la voluntat és d’oferir-ho. La doctora Victòria Salvadó demana coordinació i més informació sobre les accions de promoció entre els centres docents i el rectorat per saber com s’ha de procedir. Sobre les campanyes de comunicació, creu que cal ser més agressius i també alerta sobre la publicació en xarxes socials, perquè generen moltes consultes personals que demanen molta dedicació. Comenta que a la Facultat de Ciències es fa la seva pròpia campanya. El doctor Jaume Portella mostra preocupació per les campanyes agressives, perquè poden crear descrèdit. Considera més important la feina diària i guanyar l’acceptació amb el dia a dia. Demana una mica d’historial i els resultats de les darreres selectivitats i matriculats. El vicerector de Política Científica i Planificació Estratègica agraeix a totes les persones que han participat en les campanyes de promoció i també creu que s’ha d’aprofitar la promoció de la imatge del dia a dia. Respecte de les dades, recomana a les persones interessades que consultin la base de dades UNEIX. Sobre el tema de tenir una especial cura en la promoció via xarxes socials es mostra d’acord. Considera que hi ha visions diferents sobre les campanyes i que es fa tot el que es pot amb els recursos de què es disposa; anuncia una reunió amb els centres docents per establir la coordinació d’aquests temes. 7.- INFORME SOBRE LA CONTRACTACIÓ DE PERSONAL ACADÈMIC PER AL CURS 2009-2010 El vicerector de Personal i Política Social és el ponent d’aquest punt d’acord amb L’ANNEX NÚM. 5 d’aquesta acta de la qual forma part. El doctor Francesc Jiménez considera que l’argument per anticipar la convocatòria dels associats de Medicina serveix per a tots els contractes d’associats dels títols de graus. El senyor David Ballester pregunta pel període de contractació dels temps parcials. Manifesta que la figura de col·laborador, per la seva característica específica, és una figura que cal tenir en compte per a l’Escola Universitària d’Infermeria. La doctora Núria Sanz pregunta sobre la possibilitat de contractar visitants i sobre quin temps complet es contractaran per la via d’urgència. El vicerector de Personal i Política Social manifesta que cal tenir en compte que en els estudis de Medicina es parteix de zero i que cal personal acadèmic per atendre el nou curs, creu que no és la mateixa situació d’altres titulacions. Es mostra d’acord en el fet que és desitjable que la contractació es faci el maig, però que aquest any ha estat impossible fer-ho. Respecte a l’Escola Universitària d’Infermeria, reconeix les circumstàncies concretes i amb el Departament estudiarà l’augment de places dins del marc de la LOMLOU, tot i que veu molt complicat que hi puguin haver col·laboradors

12/43

permanents, sí que es podria parlar de col·laboradors temporals. La contractació d’associats es farà per via d’urgència, les altres figures hauran d’anar a concurs, en els casos més necessaris es farà de manera interina, cosa que permetrà salvar aquestes circumstàncies excepcionals. S’està treballant en la figura de visitant, però en un marc de control, amb un pla de treball i avaluació. S’obre el torn extraordinari d’intervencions. El doctor Jordi Ferrer demana una reflexió general sobre les places de promoció i creu que seria convenient informar el personal acadèmic sobre la situació dels models de plantilla anteriors. La doctora Anna Garriga manifesta que tot i la importància de tenir nous catedràtics no entén la urgència, i creu que també cal tenir en compte la promoció i consolidació dels més joves. Pregunta què passaria si es perdés una plaça de catedràtic. El senyor David Ballester demana que el col·laborador permanent sigui una opció per considerar, ateses les situacions específiques d’Infermeria, i que s’obri el diàleg més enllà de la Comissió de Personal Acadèmic. El vicerector de Personal i Política Social es mostra d’acord a fer més publicitat i també en el fet que es canviï el model i es redefineixin plantilles. També creu que és cert que la figura de catedràtic correspon a mèrits i promoció; la difusió és important, el procés és lent, i potser no arriba a tots. Pel que fa als temes de calendari i organització, comenta que és possible treure aquestes places, i que hi ha converses amb departaments perquè més endavant en surtin més. Pel que fa al perfil de col·laboradors es va debatre en la Comissió de Personal Acadèmic i en el Consell de Direcció, i també en les reunions de directors de Departament, el tema no està tancat i es poden buscar fórmules per entendre les particularitats. Si es perd una plaça de CU o s’incrementa amb una persona, cal regularitzar la plantilla del departament afectat. PROPOSTES D’ACORD El doctor Jesús Colprim considera més convenient invertir els punts 9 i 10, i tractar primer el punt de la creació del Departament de Ciències Mèdiques abans de la contractació d’associats. El secretari general es mostra d’acord. 8.- PROPOSTA D’ACORD PER LA QUAL S’APROVA LA CONVOCATÒRIA DE PLACES DE COSSOS DOCENTS UNIVERSITARIS I LA COMPOSICIÓ DE LES CORRESPONENTS COMISSIONS DE SELECCIÓ (CONV.1/2009) El vicerector de Personal i Política Social és el ponent d’aquest punt de l’ordre del dia. S’obre el torn ordinari d’intervencions.

13/43

El doctor Jesús Colprim manifesta que altres vegades, les places de promoció es presentaven amb les que s’amortitzaven. La doctora Victòria Salvadó fa una reflexió de caire general, mostra preocupació que, al final, sense tenir l’aprovació formal del Consell de Govern, s’estiguin consolidant persones de la convocatòria Ramon y Cajal, matisa que és personal que no ha fet mai docència i que opten a una plaça definitiva amb només mèrits de recerca. El doctor Joan Serarols pregunta per què hi ha dispersió de punts entre les cinc places i els criteris d’avaluació. El doctor Lluís Torres mostra interès en l’aplicació pràctica del Reglament d’accés als cossos docents, destaca que els criteris no han passat per la Comissió de Personal Acadèmic, sinó que els han aprovat els consells de departament seguint uns barems i que s’han presentat al Consell de Govern. Pregunta si hi haurà un format establert per a la publicació dels currículums dels membres del tribunal, si poden ser rebutjats i altres qüestions sobre el procediment. La doctora Anna Garriga reitera el seu desconeixement de les places proposades, sembla que els barems i els criteris vagin a la carta. Manifesta que el criteri “B” no manté l’acord del Pla estratègic d’equiparar els mèrits de docència amb els de recerca. Destaca que en el seu Consell de Departament no es va aprovar la puntuació en la proposta de criteris d’avaluació i el barem de la proposta que es presenta, per aquesta raó demana ajornar aquest acord. Sobre l’amortització el vicerector de Personal i Política Social informa que en els darrers anys no s’ha fet, i manifesta que no ho troba procedent, ja que si després del concurs la plaça representés un augment de plantilla es tractaria amb el departament afectat com s’amortitza aquesta plaça. Pel que fa a la consolidació del personal Ramon y Cajal, comenta que ho tractarà en una altra ocasió. Sobre els criteris matisa que el nou reglament incorpora novetats en el procediment, i que en l’aprovació d’aquest procediment es va decidir deixar en mans dels Consell de Departament la definició dels criteris concrets. Sobre els currículums, afegeix que s’han de publicar amb uns requisits, que no hi ha un format específic, però que es recomana que siguin semblants als de l’ANECA. S’obre el torn extraordinari d’intervencions. El doctor Jesús Colprim considera que la publicació de l’amortització després del concurs potser és més complicat. Pregunta si qualsevol persona que s’acrediti per ser catedràtic podrà optar a una plaça de catedràtic. El doctor Miquel Solà creu que s’han d’establir mecanismes de polítiques de consolidació dels Ramon y Cajal, perquè són persones que afegeixen valor. El doctor Joan Serarols, malgrat les explicacions, continua pensant que hi ha una gran dispersió de punts en els criteris de valoració.

14/43

El senyor Santi Cots reflexiona sobre l’ambient que genera aquest tipus d’informació i considera lamentable la manera de tractar-lo. El doctor Xavier Cufí manifesta que la proposta de plaça del seu departament ha estat aprovada prèviament pel Consell de Departament i que ha seguit tot el procediment, motius pels quals es nega que es retiri la proposta d’acord. El doctor Jordi Ferrer comenta que fins ara la puntuació de les valoracions no eren públiques perquè restaven a la consideració de les comissions i potser hi havia dispersió. El fet de fer-se pública no ha de comportar homogeneïtzació perquè els àmbits tampoc no ho són, el reglament estableix autonomia als departaments i cal respectar-la. La rectora considera satisfactori proposar cinc places de catedràtic, els departaments no poden créixer arbitràriament, si els departaments creixen a conseqüència del resultat d’un concurs després caldrà ajustar la plantilla perquè no hi ha més recursos; per tant, no es poden convocar places de catedràtic per a tots els acreditats, però ara la situació és de dèficit i cal aprovar aquesta proposta. Sobre l’amortització, el vicerector de Personal i Política Social considera que no fa falta buscar caps de turc, i que més endavant ja es tractarà el tema dels Ramon y Cajal. Sobre la dispersió de punts, no és un tema que hi hagi una lògica matemàtica i, com s’ha dit des de les comissions, fins ara hi ha hagut moltes valoracions diferents. Des de la Comissió de Personal Acadèmic es veurà com evoluciona i potser caldrà establir uns barems, tot i que d’entrada no s’ha considerat oportú. La publicació dóna un grau de transparència que abans no hi havia. Sobre el procediment de la proposta de places, comenta que totes s’han fet correctament i amb l’aprovació dels consells de departament. El Consell de Govern ACORDA per assentiment aprovar la convocatòria de places de cossos docents universitaris (catedràtics/es d’universitat) i la composició de les corresponents comissions de selecció (conv. 1/2009), d’acord amb el text següent:

ACORD PEL QUAL S’APROVA LA CONVOCATÒRIA DE PLACES DE COSSOS DOCENTS UNIVERSITARIS (Catedràtics/es d’universitat)

I LA COMPOSICIÓ DE LES CORRESPONENTS COMISSIONS DE SELECCIÓ. (CONV 1/2009)

Exposició de motius: Vist el que disposa, en matèria de selecció i provisió de places de cossos docents universitaris la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’Universitats, modificada per la Llei 4/2007, de 12 d’abril; el Reial decret 774/2002, de 26 de juliol, pel qual es regula es sistema d’habilitació nacional per l’accés a Cossos Docents Universitaris i el règim dels concursos d’accés respectius, modificat pels Reials Decrets 338/05, d’1 d’abril, i el 188/2007, de 9 de febrer; el Reial decret 1312/2007, de 5 d’octubre, pel qual s’estableix l’acreditació nacional per l’accés als cossos docents

15/43

universitaris, llei 1/2003, de 19 de febrer d’Universitats de Catalunya, el Reglament per a la selecció de professorat dels cossos docents a la Universitat de Girona, aprovat per acord de Consell de Govern (sessió número 4/09, de 30.04.2009), així com el decret 200/2003, de 26 d’agost per qual s’aproven els Estatuts de la Universitat de Girona. Vist que la Comissió de Personal Acadèmic de la sessió 5/09, de 18 i 20 de maig de 2009, ha informat favorablement. S’ACORDA: Únic.- Convocar a concurs públic diverses places dels Cossos Docents Universitaris (catedràtics/es d’universitat) de la Universitat de Girona, corresponents a la conv. 1/2009, i aprovar la composició de les Comissions de selecció, d’acord amb L’ANNEX NÚM. 6 d’aquesta acta de la qual forma part. 9.- PROPOSTA D’ACORD PER LA QUAL S’APROVA LA CREACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CIÈNCIES MÈDIQUES DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA El secretari general és el ponent d’aquet punt de l’ordre del dia. S’obre el torn ordinari d’intervencions. El senyor David Ballester considera que l’argumentació per a la creació del Departament de Ciències Mèdiques és suficient per entendre la denominació. La doctora Victòria Salvadó aclareix un seguit d’aspectes de l’informe de la Facultat de Ciències. Considera molt general el tractament de la recerca i pregunta quina farà el Departament. La rectora agraeix les aportacions i els informes emesos. Sobre la creació del Departament de Ciències Mèdiques, en el moment en què hi ha un Institut de Biomèdica en què treballen vint-i-dos grups de recerca de la Universitat de Girona, és molt important que la memòria reculli que moltes línies estratègiques de recerca es desenvolupen en l’Institut, que també és estratègic. El punt de recerca és perquè aquesta creació és un marc diferent de la recerca dels altres departaments. El Consell de Govern ACORDA per assentiment aprovar la creació del Departament de Ciències Mèdiques de la Universitat de Girona, d’acord amb el text següent:

ACORD PEL QUAL S’APROVA LA CREACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CIÈNCIES MÈDIQUES DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA

L’octubre de 2006, la Universitat va redactar un primer document executiu en el qual es descrivien els motius que justificaven l’interès per a la implantació dels estudis de Medicina.

16/43

El Consell de Govern, per acord adoptat en la sessió ordinària núm. 4/07, tinguda el dia 27 d’abril de 2007, va aprovar la creació de la Comissió per a l’elaboració de la memòria de programació dels estudis de Medicina, la qual va aprovar el corresponent projecte de memòria en la sessió 11/07, tinguda el 14 de desembre de 2007. El Consell de Govern per acord adoptat en la sessió ordinària núm. 11/07, tinguda el 20 de desembre de 2007, va aprovar sotmetre a exposició pública la Memòria de Programació d’estudis de grau en Medicina. El Consell de Govern per acord adoptat en la sessió ordinària núm. 1/08, tinguda el 31 de gener de 2008, va aprovar informar favorablement al Consell Social sobre la implantació dels estudis de grau en Medicina. El Consell Social per acord adoptat en la sessió núm. 1/08, tinguda l’1 de febrer de 2008 va aprovar proposar al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya la implantació dels estudis de grau en Medicina. El Plenari de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya, per acord adoptat en la sessió núm. 1/08, tinguda el 13 de febrer de 2008, va informar favorablement la proposta de programació universitària de Catalunya d’estudis de grau adaptats a l’Espai Europeu d’Educació Superior per al curs acadèmic 2008-2009, la qual incloïa els estudis de grau en Medicina de la Universitat de Girona. La Universitat de Girona en data 24 d’abril de 2008 va sol·licitar al Consejo de Universidades la verificació del títol oficial de grau en Medicina. La Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA), en data 6 de maig de 2008, va emetre informe favorable d’avaluació en relació amb la proposta de títol de grau en Medicina per la Universitat de Girona. Atès que s’ha creat la Facultat de Medicina i s’ha implantat els estudis de grau de Medicina a la Universitat de Girona, en virtut de l’ordre IUE/86/2009, de 19 de febrer, per la qual es crea la Facultat de Medicina i s’implanten els estudis de grau en medicina a la Universitat de Girona. Atès que l’article 9.2 de la LOMLOU preveu que la creació, modificació i supressió de departaments correspon a la universitat, conforme als seus estatuts. Per altra banda, la omissió a la LOMLOU de la remissió que la LOU feia a “les normes bàsiques que aprovi el govern” (art. 9.2) permet dubtar de la vigència del Reial Decret 2360/1984, de 12 de desembre, sobre departaments universitaris. Atès la Normativa sobre creació, modificació i supressió de Departaments de la Universitat de Girona (aprovada en el Consell de Govern núm. 3/09 de 2 d’abril de 2009), aprovada a l’empara de la disposició addicional vuitena I de L’article 9 de La Llei Orgànica 4/2007, de 12 d’abril, per la que es modifica la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats, i en concret la Disposició addicional quarta d’aquesta normativa.

17/43

Atès el que es determina en els articles 22.1, 2, 3, 4 i 6 i l’article 23 dels Estatuts de la Universitat de Girona, aprovats pel Decret 200/2003, de 26 d’agost, Atès que en el Consell de Govern, en la sessió ordinària núm. 4/09 que va tenir lloc el dia 30 d’abril de 2009, va acordar sotmetre a exposició pública la creació del Departament de Ciències Mèdiques de la Universitat de Girona. Atès que no s’han presentat informes o al·legacions desfavorables dins el termini establert, i atès que l’al·legació formulada pel Departament d’Infermeria té a veure exclusivament amb la denominació del futur departament Per tot l’anteriorment exposat es proposar ACORDAR: Primer.- Donar compte al Consell de Govern dels informes i les al·legacions presentades, d’acord amb L’ANNEX NÚM. 7 d’aquesta acta de la qual forma part. Segon.- Aprovar la creació del Departament de Ciències Mèdiques de la Universitat de Girona, d’acord amb L’ANNEX NÚM. 7 d’aquesta acta de la qual forma part. 10.- PROPOSTA D’ACORD PER LA QUAL S’APROVA LA CONVOCATÒRIA DE PLACES DE PROFESSORAT ASSOCIAT PER ALS ESTUDIS DE MEDICINA, I LA COMPOSICIÓ DE LES CORRESPONENTS COMISSIONS DE SELECCIÓ (CONV. 2/2009) El vicerector de Personal i Política Social és el ponent d’aquest punt de l’ordre del dia. El senyor David Ballester pregunta a què respon la nova presentació de dedicació en hores. El vicerector de Personal i Política Social informa que els futurs contractes d’associats seran per hores del total del contracte, matisa que la dedicació de 45 h anuals no s’ajusta a cap de les tipologies actuals; conclou que aquest sistema permetrà fer contractes més ajustats. El doctor Lluís Torres mostra sorpresa per la dedicació de 480 h. El vicerector de Personal i Política Social revisarà el document per si hi ha algun error. El Consell de Govern ACORDA per assentiment aprovar la convocatòria de places de professorat associat, per als estudis de Medicina, i la composició de les corresponents comissions de selecció (conv. 2/2009), d’acord amb el text següent:

18/43

ACORD PEL QUAL S’APROVA LA CONVOCATÒRIA DE PLACES DE

PROFESSORAT ASSOCIAT, PER ELS ESTUDIS DE MEDICINA, I LA COMPOSICIÓ DE LES CORRESPONENTS COMISSIONS DE SELECCIÓ

(CONV. 2/2009) Exposició de motius: Atesos els criteris generals per a la contractació de professorat, curs 2009/2010. Atès el Reglament per a la selecció del professorat laboral permanent i temporal a la Universitat de Girona, aprovat pel Consell de Govern en la sessió 5/05 de 25 de maig de 2005, i modificat en determinats preceptes relatius a l’acreditació de la llengua pròpia i altres llengües oficials, per acord del Consell de Govern en la sessió núm. 5/06 de 25 de maig de 2006; la Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya; la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, de Universidades, modificada per la Llei 4/2007, de 12 d’abril i les propostes presentades pels Consells de Departament. Vist que la Comissió de Personal Acadèmic de la sessió 5/09, de 18 i 20 de maig de 2009, ha informat favorablement. S’ACORDA: Únic.- Convocar a concurs públic les places de professorat associat per els estudis de medicina corresponents a la conv. 2/2009, i aprovar la composició de les Comissions encarregades de resoldre aquests concursos, d’acord amb l’ANNEX NÚM. 8 d’aquesta acta de la qual forma part. 11.- PROPOSTA D'ACORD PER LA QUAL ES SOTMET A EXPOSICIÓ PÚBLICA LA DIVISIÓ DEL DEPARTAMENT DE FILOLOGIA I FILOSOFIA El secretari general és el ponent d’aquest punt de l’ordre del dia. El Consell de Govern ACORDA per assentiment sotmetre a exposició pública la divisió del Departament de Filologia i Filosofia, d’acord amb el text següent:

SUPRESSIÓ DEL DEPARTAMENT DE FILOLOGIA I FILOSOFIA I CREACIÓ DEL DEPARTAMENT DE FILOSOFIA I EL DEPARTAMENT DE FILOLOGIA I

COMUNICACIÓ Exposició de motius: D’acord amb allò establert a l’article 1.2 de la normativa de la Universitat de Girona sobre creació, modificació i supressió de Departaments, els Departaments es constituiran per àrees de coneixement i agruparan tot el personal acadèmic la denominació de les places dels quals es correspongui amb aquestes àrees.

19/43

En el moment de constituir-se el departament de Filologia i Filosofia, la Universitat de Girona no oferia un títol de llicenciat en filosofia. Per raó d’això es va considerar convenient integrar els estudis de filosofia en un departament més ampli on sí que es donava el títol de llicenciat en filologia catalana i estructurar el departament en tres unitats departamentals: Filologia Catalana, Filologia Hispànica i Filosofia. Això és exactament el que recull l’article 24 del Reglament vigent del Departament de Filologia i Filosofia. No obstant, amb el pas del temps la Universitat de Girona ha pogut oferir, des de fa ja un bon grapat d’anys, el títol de llicenciatura en filosofia i en conseqüència la unitat de filosofia ha anat creixent tant pel que fa a la quantitat del seus membres com pel que fa a la qualitat (nombre de professors dels cossos docents i de personal acadèmic a temps complet adscrits a aquesta unitat). Per raó d’aquest creixement, i pel fet que la docència i la recerca pròpies de la filosofia no tenen una vinculació especial amb els estudis de filologia més enllà de la que podrien tenir amb molts altres estudis, la unitat de filosofia va decidir, unàniment, sol·licitar la divisió del departament actual per tal de formar un Departament de Filosofia. En aquest sentit, es proposa al Consell de Departament del dia 22 de maig de 2009 iniciar els tràmits per a la divisió del Departament. Marc legal: Article 9 de la Llei 4/2007, de 12 d’abril, per la qual es modifica la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats; normativa de la Universitat de Girona sobre creació, modificació i supressió de Departaments; i article 22 i 86 a) del Decret 200/2003, de 26 d’agost, pel qual s’aproven els Estatuts de la Universitat de Girona, d’acord amb els quals: - la creació, modificació o supressió dels departaments correspon al Consell de Govern, amb l’informe previ de les facultats, escoles i els departaments afectats, i - correspon a la Comissió de Govern de les Facultats i Escoles informar sobre les propostes de creació, modificació i supressió de departaments que imparteixen docència en aquestes. Per tot l’anteriorment exposat el Consell de Govern ACORDA: Primer.- Aprovar la proposta de supressió del departament de Filologia i Filosofia, i la creació del departament de Filosofia i el departament de Filologia i Comunicació d’acord amb la memòria justificativa aprovada pel Consell de Departament de Filologia i Filosofia el 22 de maig de 2009, d’acord amb L’ANNEX NÚM. 9 d’aquesta acta de la qual forma part. Segon.- Sotmetre, en paral·lel, la memòria justificativa de la supressió del departament de Filologia i Filosofia, i la creació del departament de Filosofia i el departament de Filologia i Comunicació i els informes al respecte de la Facultat de Lletres, a un període d’exposició pública de 30 dies, en compliment de l’article 22. 6 dels Estatuts.

20/43

Tercer.- Sotmetre la memòria justificativa i els informes novament a aprovació del Consell de Govern en cas que calgui introduir-hi canvis rellevants a partir de les al·legacions presentades. 12.- PROPOSTA D'ACORD PER LA QUAL ES SOTMET A EXPOSICIÓ PÚBLICA LA DIVISIÓ DEL DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA, HISTÒRIA I HISTÒRIA DE L’ART El secretari general és el ponent d’aquest punt de l’ordre del dia. El doctor Francesc Jiménez pregunta si la normativa preveu una quantitat mínima de personal acadèmic per crear un departament. El secretari general manifesta que, d’acord amb la normativa aprovada pel Consell de Govern, s’estableixen uns criteris de flexibilitat en el còmput del personal acadèmic amb vinculació permanent. La rectora manifesta que com a institució no s’ha posat un límit de departaments, i considera que el nombre actual no és desproporcionat al nombre de personal acadèmic, recorda que en el seu moment la Facultat de Lletres va optar per dos i ara es fa més àgil i operativa la divisió. El Consell de Govern ACORDA per assentiment sotmetre a exposició pública la divisió del Departament de Geografia, Història i Història de l’Art, d’acord amb el text següent:

SUPRESSIÓ DEL DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA, HISTÒRIA I HISTÒRIA DE L’ART I CREACIÓ DEL DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I EL DEPARTAMENT

D’HISTÒRIA I HISTÒRIA DE L’ART Exposició de motius: La creació del Departament de Geografia, Història i Història de l’Art va ser fruit de l’agrupació de 14 àrees de coneixement afins científicament i amb una llarga tradició acadèmica, fet que ha portat a què el departament hagi adquirit unes grans dimensions. En l’actualitat la seva gestió eficaç aconsella la seva divisió atenent a criteris d’especialització científica i docent, agrupant les àrees de coneixement de la secció de Geografia per a la constitució del Departament de Geografia per una banda i agrupant les àrees de coneixement de les seccions d’Història i Història de l’art per a la constitució del Departament d’Història i Història de l’Art. En aquest sentit, es proposa al Consell de Departament del dia 24 de març de 2009 iniciar els tràmits per a la divisió del Departament.

21/43

Marc legal: Article 9 de la Llei 4/2007, de 12 d’abril, per la qual es modifica la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats; normativa de la Universitat de Girona sobre creació, modificació i supressió de Departaments; i article 22 i 86 a) del Decret 200/2003, de 26 d’agost, pel qual s’aproven els Estatuts de la Universitat de Girona, d’acord amb els quals: - la creació, modificació o supressió dels departaments correspon al Consell de Govern, amb l’informe previ de les facultats, escoles i els departaments afectats, i - correspon a la Comissió de Govern de les Facultats i Escoles informar sobre les propostes de creació, modificació i supressió de departaments que imparteixen docència en aquestes. Per tot l’anteriorment exposat el Consell de Govern ACORDA: Primer.- Aprovar la proposta de supressió del departament de Geografia, Història i Història de l’Art, i la creació del departament de Geografia i el departament d’Història i Història de l’Art, d’acord amb la memòria justificativa aprovada pel Consell de Departament de Geografia, Història i Història de l’Art, de 24 de març de 2009, d’acord amb L’ANNEX NÚM. 10 d’aquesta acta de la qual forma part. Segon.- Sotmetre, en paral·lel, la memòria justificativa de la supressió del departament de Geografia, Història i Història de l’Art, i la creació del departament de Geografia i el departament d’Història i Història de l’Art, i els informes al respecte de la Facultat de Lletres, a un període d’exposició pública de 30 dies, en compliment de l’article 22. 6 dels Estatuts. Tercer.- Sotmetre la memòria justificativa i els informes novament a aprovació del Consell de Govern en cas que calgui introduir-hi canvis rellevants a partir de les al·legacions presentades. La rectora aixeca la reunió i convoca la reunió de la tarda a les 16:00h REUNIÓ DE LA TARDA 13.- PROPOSTA D'ACORD PER LA QUAL S'APROVA LA CONVOCATÒRIA 2009 D'AJUTS ESPECÍFICS PER A LA PLANIFICACIÓ DE PROGRAMES D'ESTUDIS INTERNACIONALS La vicerectora de Política Internacional és la ponent d’aquest punt de l’ordre del dia. El Consell de Govern ACORDA per assentiment aprovar la convocatòria 2009 d’ajuts específics per a la planificació de programes d’estudis internacionals, d’acord amb el text següent:

22/43

ACORD PER LA QUAL S'APROVA LA CONVOCATÒRIA 2009 D'AJUTS ESPECÍFICS PER A LA PLANIFICACIÓ DE PROGRAMES

D'ESTUDIS INTERNACIONALS Exposició de motius: L’objectiu principal de la Convocatòria 2009 d’ajuts específics per a la planificació de programes d’estudi internacionals és contribuir a la internacionalitat de la UdG facilitant la realització d’activitats de tipus internacional d’interès institucional que no puguin acollir-se als programes de finançament extern existents. Per mitjà d’aquesta actuació s’espera incrementar el nombre de PDI que participi en activitats d’internacionalització en qualsevol de les modalitats que es preveuen en aquesta convocatòria. Aquesta convocatòria s’emmarca en el Pla estratègic 2008-2013 de la Universitat de Girona, concretament en les línies d’actuació següents: Línia 9.4. Potenciar la mobilitat internacional dels estudiants. Línia 14.1. Fixar estratègies i accions en la planificació de les unitats que incrementin i millorin el nostre nivell d’internacionalització. Línia 14.4. Avançar en el coneixement de diverses llengües i sobretot de l’anglès com a llengua vehicular internacional. En virtut de tot allò exposat, S’ACORDA: Únic.- Aprovar la convocatòria 2009 d’ajuts específics per a la planificació de programes d’estudi internacionals, d’acord amb l’ANNEX NÚM. 11 d’aquesta acta de la qual forma part. 14.- PROPOSTA D'ACORD PER LA QUAL S'APROVA LA CONVOCATÒRIA 2009 D'AJUTS ESPECÍFICS PER A ACTIVITATS INTERNACIONALS AMB ESTUDIANTS La vicerectora de Política Internacional és la ponent d’aquest punt de l’ordre del dia. El doctor Jesús Colprim manifesta que per a la modalitat “B” suprimiria el fet que hagin de ser realitzades a la UdG. La vicerectora de Política Internacional contesta que la modalitat “A” és per estades de curta durada, tipus euroweek, per tant si és fora de la UdG entra dins d’aquesta modalitat. Les dues modalitats són per distingir les que es fan aquí de les que es fan a fora; proposa que el text es modifiqui d’acord amb l’ANNEX NÚM. 12.

23/43

El Consell de Govern ACORDA per assentiment aprovar la convocatòria 2009 d’ajuts específics per a activitats internacionals realitzades amb estudiants, d’acord amb el text següent:

ACORD PEL QUAL S'APROVA LA CONVOCATÒRIA 2009 D’AJUTS ESPECÍFICS PER A ACTIVITATS INTERNACIONALS REALITZADES AMB ESTUDIANTS

Exposició de motius: L’objectiu principal de la convocatòria d’ajuts específics per a la realització d’activitats internacionals amb estudiants és contribuir a la internacionalitat de la UdG facilitant la realització d’activitats de tipus internacional d’interès institucional que no puguin acollir-se als programes de finançament extern existents. Per mitjà d’aquesta actuació s’espera incrementar el nombre d’estudiants que participi en activitats d’internacionalització a través de la mobilitat, o bé a través d’activitats d’abast internacional que es realitzin a la UdG. Aquesta convocatòria s’emmarca en el Pla estratègic 2008-2013 de la Universitat de Girona, concretament en les línies d’actuació següents: Línia 9.4. Potenciar la mobilitat internacional dels estudiants. Línia 14.4. Avançar en el coneixement de diverses llengües i sobretot de l’anglès com a llengua vehicular internacional. En virtut de tot allò exposat, S’ACORDA: Únic.- Aprovar la convocatòria 2009 d’ajuts específics per a activitats internacionals realitzades amb estudiants, d’acord amb L’ANNEX NÚM. 12 d’aquesta acta de la qual forma part. 15.- PROPOSTA D'ACORD PER LA QUAL S'APROVA LA CONVOCATÒRIA 2009 D'AJUTS UdG PER A ESTUDIANTS INTERNACIONALS DE MÀSTERS UNIVERSITARIS La vicerectora de Política Internacional és la ponent d’aquest punt de l’ordre del dia. El doctor Jesús Colprim considera que seria millor fixar el termini fins que s’acabi el període de matriculació dels màsters. Creu que cal ser conscients que pot ser una doble via de finançament. La vicerectora de Política Internacional manifesta que aquetes convocatòries estan pensades perquè hi puguin accedir estudiants que no van a convocatòries externes i considera incomparables els recursos destinats a les beques. Sobre terminis, comenta que ho consultarà a l’Escola de Postgrau.

24/43

El doctor Josep Vehí considera oportú ampliar el termini més enllà del 30 de juliol. Si l’objectiu és captar talent cal tenir en compte els propis. Els criteris de valoració estan poc especificats, cal més dades sobre el currículum. El doctor Xavier Cufí manifesta que hi ha màsters que no entren dins d’aquest termini, demana que s’ampliï la convocatòria o se n’obri una altra. Sobre la motivació, la vicerectora de Política Internacional diu que en l’annex I hi ha la informació del que aporta el sol·licitant. Sobre els criteris, donada la diversitat de situacions, es deixava en mans de la Comissió Avaluadora. Pel que fa als terminis, proposa dos moments, cinc beques per a un primer període i cinc beques per a un segon. La rectora manifesta que els recursos no són il·limitats, es mostra d’acord en la idea que hi hagi dos terminis, proposa que es faci la modificació amb la inclusió dels dos terminis, i que es valori en una altra edició. El Consell de Govern ACORDA per assentiment aprovar la convocatòria 2009 d’ajuts UdG per a estudiants internacionals de Màsters universitaris, d’acord amb el text següent:

ACORD PEL QUAL S'APROVA LA CONVOCATÒRIA 2009 D'AJUTS UdG PER A ESTUDIANTS INTERNACIONALS DE MÀSTERS UNIVERSITARI

Exposició de motius: L’objectiu principal de la convocatòria d’ajuts per a estudiants internacionals de màsters universitaris és facilitar la incorporació d’estudiants internacionals en els estudis de màster de la UdG. Per mitjà d’aquesta actuació s’espera incrementar la internacionalització dels màsters de la UdG i captar estudiants amb nivell acadèmic superior. El programa també s’espera que a llarg termini contribueixi a augmentar el nombre d’estudiants internacionals de doctorat i el nombre de tesis llegides a la UdG. Aquesta proposta s’emmarca en el Pla estratègic 2008-2013 de la Universitat de Girona, concretament en les línies d’actuació següents: Línia 2.2. Dissenyar i promoure polítiques actives de captació, retenció i mobilitat de talent investigador a nivell preuniversitari, de pregrau, predoctoral i postdoctoral. Línia 6.4. Elaborar una oferta adequada de màsters professionalitzadors que tingui en compte la demanda del nostre entorn social i econòmic i també les noves oportunitats i necessitats de formació a nivell internacional. Línia 6.6. Generar aliances amb les universitats de tot Europa, prestant una atenció especial a les més properes per donar resposta a necessitats comunes de l'Euroregió i alhora enfortint una oferta competitiva per a la resta d'Europa i del món. Línia 7.3. Facilitar institucionalment la col·laboració en els màsters i doctorats del professorat d'universitats catalanes i estrangeres.

25/43

En virtut de tot allò exposat, S’ACORDA: Únic.- Aprovar la convocatòria 2009 d'ajuts UdG per a estudiants internacionals de màsters universitari, d’acord amb L’ANNEX NÚM. 13 d’aquesta acta de la qual forma part. 16.- PROPOSTA D'ACORD PER LA QUAL S'APROVA LA CONVOCATÒRIA 2009 PER A LA DIFUSIÓ INTERNACIONAL DE CURSOS UdG EN OBERT: UdG-OCW (OPENCOURSEWARE) La vicerectora de Política Internacional és la ponent d’aquest punt de l’ordre del dia. El doctor Josep Vehí pregunta si el material és en anglès. La vicerectora de Política Internacional respon que no és obligatori, però que en té prioritat. El Consell de Govern ACORDA per assentiment aprovar la convocatòria 2009 per a la difusió internacional de cursos UdG en obert: UdG-OCW (opencourseware), d’acord amb el text següent:

ACORD PEL QUAL S'APROVA LA CONVOCATÒRIA 2009 PER A LA DIFUSIÓ INTERNACIONAL DE CURSOS UdG EN OBERT: UDG-OCW

(OPENCOURSEWARE) Exposició de motius: El consorci OpenCourseWare està format per més de 200 institucions d’educació superior d’arreu del món i organitzacions afins que volen crear un cos ampli i profund de contingut educatiu en obert amb un model compartit. La missió del consorci és fer avançar l’educació i donar competències a les persones per mitjà dels cursos OpenCourseware. Aquests cursos contenen materials educatius d’alta qualitat en format digital que qualsevol persona arreu del món pot utilitzar de manera autònoma. La Universitat de Girona vol afegir-se a OpenCourseWare tot posant en obert algunes de les seves assignatures o mòduls. Han de ser assignatures o mòduls que, amb els materials de treball associats, puguin ser seguides de forma totalment autònoma per part de les persones d’arreu del món que hi mostrin interès. Aquesta iniciativa respon al principi de compartir el coneixement en l’àmbit de la cooperació, alhora que permet la presència i pot facilitar la visibilitat internacional de la Universitat i de la seva activitat acadèmica. L’objectiu de la convocatòria és estimular i facilitar l’adaptació de mòduls o assignatures que s’imparteixen a la Universitat de Girona a l’estructura i les condicions dels cursos OpenCourseWare per tal d’obrir una nova via de cooperació internacional i d’incrementar la presència i la visibilitat internacional de la Universitat de Girona.

26/43

Aquesta convocatòria s’emmarca en el Pla estratègic 2008-2013 de la Universitat de Girona, concretament en les línies d’actuació següents: Línia 8.2. Programar activitats de formació al llarg de la vida, acadèmicament rigoroses, econòmicament sostenibles, dissenyades com a resposta àgil i efectiva a les necessitats formatives de la societat, professionals o laborals, sociopolítiques i culturals. Línia 12.1. Definir estratègies comunicatives i activar canals orientats a la promoció i captació de nous estudiants, vetllant de manera particular per l’atracció de talent amb incentius i ajuts. Línia 12.3. Enfortir, a través dels mitjans de comunicació i altres mecanismes possibles, la identitat, qualitat, singularitat i excel·lència de la UdG i el seu atractiu envers l’entorn. Línia 15. Fer de la UdG una entitat socialment responsable i solidària, assumint un paper més actiu en matèria d’acció social sobre l’entorn i de cooperació al desenvolupament. Marc legal: Criteris per a la planificació i programació dels estudis de grau de la Universitat de Girona (Consell de Govern núm. 2/08, de 28/02/2008). Estrategia Universitaria 2015 (Ministeri de Ciència i Innovació, octubre 2008). Conveni de col·laboració subscrit amb Universia. En virtut de tot allò exposat, S’ACORDA: Únic.- Aprovar la convocatòria 2009 per a la difusió internacional de cursos UdG en obert: UdG-OCW (OpenCourseWare), d’acord amb L’ANNEX NÚM. 14 d’aquesta acta de la qual forma part. 17.- PROPOSTA D'ACORD PER LA QUAL S'APROVA LA CONVOCATÒRIA 2009 D'IMPULS A LA LLENGUA ANGLESA A LA DOCÈNCIA COM A MITJÀ D'INTERNACIONALITZACIÓ La vicerectora de Política Internacional és la ponent d’aquest punt de l’ordre del dia. El doctor Jordi Ribot pregunta com es farà el reconeixement excepcional. El doctor Josep Vehí considera oportú reconèixer les persones que optin per la modalitat “C” si es vol motivar la preparació de material en anglès, però potser l’augment hauria de ser més aviat a l’hora de preparar una de nova, i no només per fer la classe en anglès. Així mateix, constata que no es requereix de manera explícita el coneixement de l’anglès en les convocatòries de personal d’administració i serveis.

27/43

La vicerectora de Política Internacional manifesta que la voluntat és que el Vicerectorat vol facilitar no tant la correcció, sinó l’accés a la formació. El vicerector de Personal i Política Social manifesta que quedava pendent de reconèixer el fet que el personal acadèmic incorpori aquest ensenyament en anglès, i que es fa dins del Pla docent fins que hi hagi el pacte de dedicació acadèmica. Sobre els requisits de les convocatòries de personal d’administració i serveis, el gerent manifesta que s’estimula la formació, però en l’estudi de les funcions es té en compte el grau de coneixement necessari de l’anglès en la descripció de les places. El Consell de Govern ACORDA per assentiment aprovar la convocatòria 2009 d’impuls a la llengua anglesa a la docència com a mitjà d’internacionalització, d’acord amb el text següent:

ACORD PEL QUAL S'APROVA LA CONVOCATÒRIA 2009 D'IMPULS A LA LLENGUA ANGLESA A LA DOCÈNCIA COM A MITJÀ

D'INTERNACIONALITZACIÓ Exposició de motius: La mobilitat dels estudiants i la pròpia internacionalització de la Universitat de Girona depenen en bona part del nivell d’ús de la llengua anglesa a la docència. Capacitar els estudiants autòctons per a la mobilitat, d’una banda, i acollir estudiants d’arreu del continent i del món, de l’altra, són dos grans objectius de fons. L’impuls de la llengua anglesa a la docència té com a objectiu donar suport al PDI per a l’ús de l’anglès en les seves tasques docents. Aquesta convocatòria s'ajusta a les accions proposades en el Pla de política lingüística 2009-2013 de la Universitat de Girona, aprovat pel Consell de Govern de 4 de febrer de 2009, concretament en l'objectiu 3, 'Promoure el coneixement d'altres llengües i cultures presents a la Universitat', i més específicament a la línia d'actuació 3.1., 'Impulsar un Pla de suport lingüístic al personal acadèmic amb l'Institut de Ciències de l'Educació, perquè pugui assolir la competència lingüística necessària per impartir docència'. Aquesta convocatòria s’emmarca en el Pla estratègic 2008-2013 de la Universitat de Girona, concretament en les línies d’actuació següents: Línia 9.4. Potenciar la formació en terceres llengües, el contacte amb el món professional i la mobilitat internacional dels estudiants. Línia 14.1 Dissenyar una política d'internacionalització que repercuteixi en totes les missions de la Universitat i fixar estratègies i accions en la planificació de les unitats que incrementin i millorin el nostre nivell d'internacionalització. Línia 14.3. Impulsar actuacions que afavoreixin la relació amb universitats i institucions de l'estranger, incrementin la mobilitat dels membres de la UdG i afavoreixin l'accés i l'estada a la nostra universitat de docents i investigadors formats a altres països.

28/43

Línia 14.4. Avançar en el coneixement de diverses llengües i sobretot de l'anglès com a llengua vehicular internacional. En virtut de tot allò exposat, S’ACORDA: Únic.- Aprovar la convocatòria 2009 d'impuls a la llengua anglesa a la docència com a mitjà d'internacionalització, d’acord amb L’ANNEX NÚM. 15 d’aquesta acta de la qual forma part. 18.- PROPOSTA D’ACORD PER LA QUAL ES MODIFICA L’ACORD DEL CONSELL DE GOVERN DE 25 D’OCTUBRE DE 2007, SOBRE LA INSTAURACIÓ DE LA DISTINCIÓ DE QUALITAT DE LA PRÀCTICA DOCENT DE LA UdG El vicerector de Qualitat Docent és el ponent d’aquest punt de l’ordre del dia. El Consell de Govern ACORDA per assentiment aprovar la modificació de l’acord del Consell de Govern de 25 d’octubre de 2007, sobre la instauració de la distinció de qualitat de la pràctica docent de la Universitat de Girona, d’acord amb el text següent:

ACORD PEL QUAL ES MODIFICA L’ACORD DEL CONSELL DE GOVERN DE 25 D’OCTUBRE DE 2007, SOBRE LA INSTAURACIÓ DE LA DISTINCIÓ DE

QUALITAT DE LA PRÀCTICA DOCENT DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA Exposició de motius: El Consell de Govern, en la sessió núm. 9/07 de 25 d’octubre de 2007, va aprovar el reglament de la Distinció de Qualitat de la pràctica Docent de la Universitat de Girona. Després d’un any de la seva aplicació, es considera oportú alinear aquesta distinció amb la Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat de la docència universitària que concedeix cada any el Departament Innovació, Universitats i Empreses a fi de donar-li major solidesa i projecció. Atès l’acord pres per la Comissió de Docència en la sessió núm. 3/09 del 13 de maig de 2009. En virtut de tot allò exposat, S’ACORDA: Únic.- Modificar l’acord del Consell de Govern 9/07 de 25 d’octubre de 2007, en els apartats i termes que figuren a L’ANNEX NÚM. 16 d’aquesta acta de la qual forma part.

29/43

19.- PROPOSTA D’ACORD PER LA QUAL S’APROVA EL NOMENAMENT D’UN MEMBRE DE LA COMISSIÓ ENCARREGADA D’AUTORITZAR LA DEFENSA DE LES TESIS DOCTORALS DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA (CADTD) El vicerector de Qualitat Docent és el ponent d’aquest punt de l’ordre del dia. El Consell de Govern ACORDA per assentiment aprovar el nomenament d’un membre de la Comissió encarregada d’autoritzar la defensa de les tesis doctorals de la Universitat de Girona (CADTD), d’acord amb el text següent:

ACORD PEL QUAL S’APROVA EL NOMENAMENT D’UN MEMBRE DE LA COMISSIÓ ENCARREGADA D’AUTORITZAR LA DEFENSA DE LES TESIS

DOCTORALS DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA (CADTD) Exposició de motius: Atès el que estableix l’article 1, apartat e), del Reglament d’organització i funcionament de la CADTD, els representants a l’esmentada Comissió del personal docent investigador de la UdG seran designats i cessats per acord del Consell de govern i a proposta de la rectora o vicerector o vicerectora en qui delegui. Atès que aquest procediment és el que cal seguir també en cas de dimissió o baixa. Atès que la Dra. Isabel Villaescusa, nomenada membre de la CADTD per acord del Consell de Govern en la sessió 3/06, de 30 de març de 2006, ha presentat la seva renúncia. Marc legal: Acord del Consell de Govern en la sessió 3/06, de 30 de març de 2006, de creació de la Comissió encarregada d’autoritzar la defensa de les tesis doctorals de la UdG (CADTD) i d’aprovació del seu Reglament d’organització i funcionament. S’ACORDA: Únic.- Nomenar la Dra. Carmen Carretero Romay membre de la Comissió encarregada d’autoritzar la defensa de les tesis doctorals de la UdG (CADTD), amb el vistiplau previ de l’esmentada Comissió en la sessió 5/09, de 8 de maig de 2009. 20.- PROPOSTA D’ACORD PER LA QUAL S’APROVA LA NORMATIVA DELS SISTEMES D’AVALUACIÓ DELS ESTUDIANTS EN ELS ESTUDIS CONDUENTS A TÍTOLS DE GRADUAT, MÀSTER, DIPLOMAT, LLICENCIAT O EQUIVALENT A LA UdG El vicerector de Qualitat Docent és el ponent d’aquest punt de l’ordre del dia. El vicerector presenta un canvi de títol del document i proposa aprovar la Normativa de sistemes d’avaluació dels estudiants en els estudis oficials de grau de la Universitat de Girona.

30/43

El doctor Josep Vehí pregunta per la situació de l’estudiant que no pot assistir a una activitat obligatòria i té dret a ser avaluat. El vicerector de Qualitat Docent respon que s’ha de determinar clarament les que són obligatòries, encara que siguin estudiants a temps parcial. El doctor Jesús Colprim pregunta com queden les avaluacions dels mòduls si cada assignatura obté una qualificació definitiva per any. El vicerector de Qualitat Docent contesta que s’obté la nota que figura en l’acta, d’acord amb la matrícula. El gerent manifesta que hi ha dos conceptes diferents per mòduls, en un cas es tracta d’un mòdul contenidor d’assignatures i en l’altre cas cada memòria de la titulació delimita si et matricules d’un mòdul o d’una assignatura. El Consell de Govern ACORDA per assentiment aprovar la Normativa de sistemes d’avaluació dels estudiants en els estudis oficials de grau de la Universitat de Girona, d’acord amb el text següent:

ACORD PEL QUAL S’APROVA LA NORMATIVA DE SISTEMES D’AVALUACIÓ DELS ESTUDIANTS EN ELS ESTUDIS OFICIALS DE GRAU

DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA Exposició de motius: Atès que tant la normativa estatal com l’autonòmica estableixen que les universitats fixaran els procediments de verificació dels coneixements dels estudiants; Atesa l’adequació progressiva de les titulacions de la UdG als criteris inspiradors del procés de convergència cap a l’Espai Europeu d’Educació Superior fa necessari un ajustament de la normativa de sistemes d’avaluació vigent; Atès que la vigent normativa sobre la planificació docent i sobre l’avaluació i qualificació dels estudiants s’ha d’ajustar a la nova situació producte de la implantació dels nous estudis de grau, però requereix una actuació urgent respecte dels sistemes d’avaluació; Atès que la proposta de normativa que es presenta ha tingut en compte el projecte de Normes de Permanència i progressió en els estudis oficials de grau que ha elaborat la Comissió Acadèmica i de Convalidacions i compta amb l’informe favorable de la sessió de 21 de maig de 2009. Marc legal: Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades (BOE núm. 307 - 24/12/2001 pag. 49400).

Ley Orgánica 4/2007, de 12 de abril, por la que se modifica la Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades (BOE núm. 89 - 13/4/2007 pag. 16241).

31/43

Llei 1/2003, de 19 de febrer, d'Universitats de Catalunya (DOGC núm. 3826 - 20/02/2003 pag. 3326).

Decret 200/2003, de 26 d'agost, pel qual s'aproven els Estatuts de la Universitat de Girona (DOGC núm. 3963 - 08/09/2003 pag. 17411)

En virtut de tot allò exposat, S’ACORDA: Únic.- Aprovar la Normativa de sistemes d’avaluació dels estudiants en estudis conduents a títols de grau de la UdG, organitzats conforme al RD 1393/2007 de 29 d’octubre, d’acord amb L’ANNEX NÚM. 17 d’aquesta acta de la qual forma part. 21.- PROPOSTA D’ACORD PER LA QUAL S’APROVA EL RECONEIXEMENT DE CRÈDITS DE LLIURE ELECCIÓ DE CURSOS D’ESTIU I INTERCAMPUS PER AL CURS 2009-2010 El vicerector de Qualitat Docent és el ponent d’aquest punt de l’ordre del dia. El doctor Ramon Brugada pregunta si no han de desaparèixer els crèdits de lliure elecció. El vicerector de Qualitat Docent respon que és una proposta per als cursos dels títols del pla antic vigents. El doctor Francesc Feliu considera que potser no es deixen gaire clars els crèdits de lliure elecció reconeguts per facultats ni tampoc la incompatibilitat que tenen en estudis massa afins. El doctor Xavier Arbós reforça la idea del degà de la Facultat de Lletres de la necessitat de comunicar correctament les incompatibilitats. La doctora Victòria Salvadó manifesta que la incompatibilitat és molt clara entre crèdits de lliure elecció i estudis. El Consell de Govern ACORDA per assentiment aprovar el reconeixement de crèdits de lliure elecció de cursos d’estiu i intercampus per al curs 2009-2010, d’acord amb el text següent:

ACORD PEL QUAL S’APROVA EL RECONEIXEMENT DE CRÈDITS DE LLIURE ELECCIÓ DE CURSOS D’ESTIU I

INTERCAMPUS PER AL CURS 2009-2010 Exposició de motius: Atès el document de Criteris i procediments per a la incorporació de crèdits de lliure elecció per reconeixement d’activitats acadèmiques.

32/43

Vistes les propostes d’activitats susceptibles de ser reconegudes com a crèdits de lliure elecció de cursos d’estiu i intercampus per al curs 2009-2010, presentades al Vicerectorat de Política Acadèmica. Atès l’acord pres per la Comissió Acadèmica i de Convalidacions en la sessió celebrada el 21 de maig de 2009. Vistes les incompatibilitats senyalades pels centres docents en relació amb les activitats aprovades per la Comissió Acadèmica i de Convalidacions. Marc legal: Criteris i procediments per a la incorporació de crèdits de lliure elecció per reconeixement d’activitats acadèmiques (aprovat per la Comissió Acadèmica i de Convalidacions en la seva sessió de 3 de juny de 2004). En virtut de tot allò exposat anteriorment, S’ACORDA: Únic.- Aprovar el reconeixement de crèdits de lliure elecció de les activitats de L’ANNEX NÚM. 18 d’aquesta acta de la qual forma part. 22.- PROPOSTA D'ACORD PER LA QUAL S'APROVEN ELS PLANS DOCENTS DELS ENSENYAMENTS HOMOLOGATS DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA PER AL CURS 2009-2010 El vicerector de Qualitat Docent és el ponent d’aquest punt de l’ordre del dia. El doctor Josep Vehí demana que en altres ocasions no se simplifiquin els estudis en sigles, perquè de vegades és difícil identificar-los. El doctor Lluís Torres pregunta sobre la visibilitat d’uns crèdits programats a l’EPS. El vicerector de Qualitat Docent contesta que són comuns. El Consell de Govern ACORDA per assentiment aprovar els plans docents dels ensenyaments homologats i verificats de la Universitat de Girona per al curs 2009-2010, d’acord amb el text següent:

ACORD PEL QUAL S’APROVEN ELS PLANS DOCENTS DELS ENSENYAMENTS HOMOLOGATS I VERIFICATS DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA PER AL CURS

2009-2010

Marc legal: Estatuts de la Universitat de Girona (Decret 200/2003, de 26 d’agost, DOGC núm. 3963) Exposició de motius: Atès que el Consell de Govern, en la sessió núm. 2/09, de 26 de febrer de 2009, va aprovar el document Programació de graus i desprogramació d’estudis

33/43

de primer i segon cicle per al curs 2009-2010. I conseqüent distribució i assignació de recursos docents als centres integrats per a l’organització dels ensenyaments homologats de grau, llicenciatura, diplomatura, enginyeria i arquitectura per al curs 2009-2010, d’acord amb els criteris del qual s’han elaborat del propostes de plans docents. Atès que les Comissions de Govern de les facultats i escoles han aprovat les respectives propostes de plans docents, d’acord amb el que s’estableix a l’article 86 dels Estatuts de la Universitat de Girona. Atès que el Consell de Govern, en la sessió núm. 4/09, de 30 d’abril de 2009, va aprovar ajornar la implantació dels nous graus d’Economia, Administració d’Empreses i Comptabilitat i Finances de la Universitat de Girona per al curs 2010-2011. Atès que correspon al Consell de Govern aprovar la programació acadèmica anual (Estatuts de la Universitat de Girona, article 66). En virtut de tot allò exposat, S’ACORDA: Únic.- Aprovar els plans docents de primer i segon cicle dels ensenyaments homologats impartits en centres integrats, i de primer curs dels ensenyaments verificats de grau per al curs 2009-2010, d’acord amb l’ANNEX NÚM. 19 d’aquesta acta de la qual forma part. 23 .- PROPOSTA D’ACORD PER LA QUAL S’APROVA LA NORMATIVA DE RECONEIXEMENT I TRANSFERÈNCIA DE CRÈDITS EN ESTUDIS DE GRAU El vicerector de Qualitat Docent és el ponent d’aquest punt de l’ordre del dia. El doctor Ramon Brugada pregunta si un ERASMUS tindrà sis crèdits de més. El vicerector de Qualitat Docent respon que si és una activitat de reconeixement seran a més a més dels cursats. El Consell de Govern ACORDA per assentiment aprovar la Normativa de reconeixement i transferència de crèdits en estudis de grau de la Universitat de Girona, d’acord amb el text següent:

ACORD PEL QUAL S’APROVA LA NORMATIVA DE RECONEIXEMENT I

TRANSFERÈNCIA DE CRÈDITS EN ESTUDIS DE GRAU Exposició de motius: La normativa estatal defineix els conceptes de reconeixement i transferència de crèdits en el nou sistema universitari i estableix les regles bàsiques que han de seguir aquests processos.

34/43

El canvi de situació, que no només és terminològica, requereix que es fixin les condicions identificant els supòsits en que caldrà executar procediments de reconeixement i transferència de crèdits. La normativa proposada contempla el supòsit d’adaptació dels plans d’estudis organitzats conforme a sistemes anteriors als nous graus i el del tractament de les matèries superades en expedients acadèmics anteriors. També estableix les condicions per al reconeixement acadèmic per la participació en activitats universitàries culturals, esportives, de representació estudiantil, solidàries i de cooperació que, fins a un màxim de 6 crèdits, es pot preveure en els plans d’estudis de grau. La proposta de normativa que es presenta compta amb l’informe favorable de la sessió d’15 de maig de 2009 de la Comissió Acadèmica i de Convalidacions. Marc legal: Reial decret 1393/2007, de 29 d’octubre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials (BOE 260 de 30/10/2007). En virtut de tot allò exposat, S’ACORDA: Únic.- Aprovar la Normativa de reconeixement i transferència de crèdits en estudis de grau, d’acord amb L’ANNEX NÚM. 20 d’aquesta acta de la qual forma part. 24.- PROPOSTA D'ACORD PER LA QUAL S'APROVEN LES BASES DE LA CONVOCATÒRIA D'AJUTS DE CARÀCTER ESPECIAL DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA PER DOTAR LES PLACES DEL CONSELL D'ESTUDIANTS I DEL CONSELL D'ASSOCIACIONS PER AL CURS 2009-2010 La vicerectora d’Estudiants és la ponent d’aquest punt de l’ordre del dia. El Consell de Govern ACORDA per assentiment aprovar les bases de la convocatòria d’ajuts de caràcter especial de la Universitat de Girona per donat les places del Consell d’Estudiants i del Consell d’Associacions per al curs 2009-2010, d’acord amb L’ANNEX NÚM. 21 d’aquesta acta de la qual forma part. 25.- PROPOSTA D’ACORD PER LA QUAL S’APROVEN ELS CRITERIS I PROCEDIMENT PER AL RECONEIXEMENT COM A BECARI/BECÀRIA DE RECERCA DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA A ESTUDIANTS QUE GAUDEIXEN D’AJUTS DIVERSOS PER A LA REALITZACIÓ DE LA TESI DOCTORAL El vicerector de Recerca és el ponent d’aquest punt de l’ordre del dia.

35/43

La doctora Victòria Salvadó manifesta que és un tema que fa temps que es reivindicava, però que també es demanava que es faci extensiu als becaris de projectes de dos o tres anys. Pregunta si la Universitat té recursos suficients per fer front al pagament de la matrícula dels nous màsters. El doctor Jesús Colprim celebra el reconeixement d’aquestes persones, però considera que no són les úniques que hi ha, que n’hi ha més que fan la tesi finançada per convenis i que no es reconeixen mai perquè són de curta durada. Les persones que es financen per altres vies no es reconeixen i creu que la durada mínima de 36 mesos és restrictiva. El doctor Josep Vehí mostra satisfacció pel reconeixement i que es faci en aquests termes, perquè les persones que es contracten per a un projecte fan una feina concreta, i es mostra d’acord que rebin un tractament diferents dels becaris. El vicerector de Recerca manifesta que la mateixa beca té com a requisit el pagament de la matrícula. Pel que fa a altres casos, com els ajuts per fer la tesi que no tenen reconeixement, en la Comissió de Recerca s’ha discutit i s’estudia una proposta específica sobre aquest tema. El Consell de Govern ACORDA per assentiment aprovar els criteris i procediment per al reconeixement com a becari/becària de recerca de la Universitat de Girona a estudiants que gaudeixen d’ajuts diversos per a la realització de la tesi doctoral, d’acord amb el text següent:

ACORD PER LA QUAL S’APROVEN ELS CRITERIS I PROCEDIMENT PER AL RECONEIXEMENT COM A BECARI/BECÀRIA DE RECERCA DE LA UNIVERSITAT

DE GIRONA A ESTUDIANTS QUE GAUDEIXEN D’AJUTS DIVERSOS PER A LA REALITZACIÓ DE LA TESI DOCTORAL

Exposició de motius: En el marc de la política científica de la UdG que es desprèn del Pla Estratègic de la UdG 2008-13 (línies estratègiques 2.2. “Dissenyar i promoure polítiques actives de captació, retenció i mobilitat de talent investigador a nivell preuniversitari, de pregrau, predoctoral i postdoctoral”; i 16.3. “Assegurar una ràpida integració de les persones que s’incorporen a la comunitat universitària impulsant un protocol d’acollida per a estudiants, PAS i PDI i per les persones que ens visiten temporalment”). Atès que a la Universitat de Girona hi ha estudiants que gaudeixen d’ajuts i beques atorgades per entitats diverses, amb l’objectiu de desenvolupar i presentar una tesi doctoral, diferents però de les beques més conegudes com ara les FI (Generalitat de Catalunya), FPI i FPU (Ministeri de Ciència i Innovació), BR (Universitat de Girona). Atès que els esmentats estudiants, malgrat tenir objectius equivalents i ajuts similars, no són de moment identificats com a personal investigador, el Consell de Direcció de la Universitat de Girona ha considerat escaient regular els criteris i procediment per tal que, en determinades condicions, aquestes persones tinguin el reconeixement de becaris de recerca.

36/43

Atès que la Comissió de Recerca compta entre les seves funcions (Article 207.f dels Estatuts de la UdG) la d’assessorar al Consell de Govern sobre l’homologació de les beques de recerca associades a contractes, convenis i projectes. En virtut de tot allò exposat, i vist l’informe favorable de la Comissió de Recerca de la UdG efectuada en sessió 7/09 de 18 de maig de 2009, S’ACORDA: Primer.- Atorgar el reconeixement com a Becaris de recerca, als efectes dels articles 158.2 i 149 dels Estatuts de la UdG, a les persones que gaudeixin d’una beca o ajut que compleixi les següents condicions:

a) Tenir com a objectiu la realització d’una tesi doctoral b) Tenir una durada mínima de 36 mesos c) Incloure retribució per a l’estudiant i dotar-lo d’una assegurança d) Cobrir el pagament de la matrícula dels estudis de màster o doctorat

Segon.- Les persones susceptibles de ser reconegudes com a Becàries de recerca, hauran de sol·licitar-ho expressament, a través de l’OITT, mitjançant un imprès segons l’annex adjunt. Tercer.- El reconeixement com a Becari o Becària de recerca no té cap efecte sobre la modalitat, import, o condicions laborals, ja que aquestes seguiran sent en tot cas les que marqui l’entitat finançadora, d’acord amb la convocatòria i resolució pertinent. 26.- PROPOSTA D’ACORD PER LA QUAL S’ATORGA LA DENOMINACIÓ DE GRUP DE RECERCA ADSCRIT A LA UdG A GRUPS DE RECERCA FORMATS PER PROFESSORS DELS CENTRES ADSCRITS DE LA UdG El vicerector de Recerca és el ponent d’aquest punt de l’ordre del dia. La doctora Victòria Salvadó la considera una proposta oportuna, però mostra preocupació per l’ús del nom de la UdG que puguin fer aquests grups de recerca, creu que s’ha de vetllar perquè es controli l’activitat igual que es fa amb l’activitat acadèmica d’aquest estudis adscrits. El doctor Jesús Colprim es mostra d’acord a obrir el ventall de grups de recerca a la UdG, però no està d’acord en la denominació, perquè els grups de recerca han de complir uns requisits i el concepte equivalent és molt ampli, recorda que la Comissió de Recerca és una comissió assessora, i que qui aprova el llistat de grups de recerca és el Consell de Govern. Sobre l’ús del nom, el doctor Josep Vehí considera que cal garanties de qualitat i voldria que s’establissin clàusules més específiques i mecanismes d’avaluació per als externs. A

37/43

més, aquest grups tindran uns costos i creu que falta establir els cànons que han de suportar perquè generen despeses. El vicerector de Recerca manifesta que no es permetrà que es creïn grups de recerca sense doctors, i amb els mateixos criteris que els de la Universitat. Sobre l’aprovació entén que és igual que el funcionament dels grups interns. Sobre l’avaluació diu que està prevista en l’apartat de deures i que és a partir de la memòria que es podrà avaluar. Així mateix, també hi estan recollides les contraprestacions econòmiques. El doctor Josep Vehí insisteix que s’especifiquin els cànons. El secretari general proposa afegir “acord motivat favorable de la Comissió de Recerca i l’aprovació del Consell de Govern” i les contraprestacions econòmiques (cànons i altres). Sobre les contraprestacions econòmiques, el gerent manifesta que entenia que la redacció genèrica resolia totes les casuístiques, matisa que el cànon no quedarà diluït en el conveni d’adscripció. El vicerector de Recerca proposa aprovar el document amb les modificacions proposades pel secretari general. El Consell de Govern ACORDA per assentiment atorgar la denominació de grups de recerca adscrit a la Udg a grups de recerca formats per professors dels centres adscrits a la UdG, d’acord amb el text següent:

ACORD PEL QUAL S’ATORGA LA DENOMINACIÓ DE GRUP DE RECERCA ADSCRIT A LA UdG A GRUPS DE RECERCA FORMATS PER PROFESSORS DELS

CENTRES ADSCRITS A LA UdG Exposició de motius: En el marc de la política científica de la UdG que es desprèn del Pla Estratègic de la UdG 2008-13, la línia estratègica 5.5 fa esment a “Definir un model d’organització de les estructures de recerca de la UdG que propiciï una interrelació eficient de les estructures pròpies, els centres participats i els altres centres externs.” La intenció d’aquesta línia estratègica bé es pot aplicar als Centres adscrits de la UdG. Atès que la Universitat de Girona té diversos Centres adscrits que desenvolupen la docència de diferents estudis oficials i propis; i atès que aquests centres disposen sovint de professorat amb capacitat investigadora, és a dir, amb el títol de doctor. Atès que en els convenis signats entre els Centres adscrits i la UdG consta que els primers han de fer esforços per fomentar la recerca entre el seu personal acadèmic, i que la segona fomentarà accions de coordinació entre centres propis i centres adscrits; tot plegat per garantir la qualitat dels esmentats centres adscrits. Atès que hi ha manifestacions per part de professorat de Centres adscrits per tal de participar més clarament i visiblement en activitats de recerca, i que no sempre aquesta participació es pot vehicular a través de la incorporació d’aquest professorat, com a col·laboradors, en Grups de recerca de la UdG

38/43

En virtut de tot allò exposat, i vist l’informe favorable de la Comissió de Recerca de la UdG efectuada en sessió 7/09 de 18 de maig de 2009, S’ACORDA: Primer.- Atorgar la denominació de “grup de recerca adscrit a la UdG” als grups de recerca formats per professorat de Centres adscrits a la UdG, i que compleixin amb condicions equivalents a les establertes pels grups de recerca de la UdG en la normativa de grups de recerca, i sempre amb l’acord motivat favorable de la Comissió de Recerca i l’aprovació del Consell de Govern. Segon.- Els Grups de recerca adscrits a la UdG ho hauran de fer constar en les seves publicacions i activitats de recerca. Així mateix, la producció de recerca dels membres d’aquests grups haurà de quedar documentada a través dels sistemes d’informació que la UdG posi a la seva disposició (actualment el GREC). Tercer.- La denominació de “Grup de recerca adscrit a la UdG” no comporta que aquests grups puguin concórrer a les convocatòries d’ajuts destinades als Grups de recerca de la UdG, excepte si en les convocatòries es diu explícitament. Quart.- L’Oficina d’Investigació i Transferència Tecnològica (OITT) articularà el mecanisme i posarà en disposició dels interessats els documents necessaris per a demanar la denominació de “Grup de recerca adscrit a la UdG”. Cinquè.- Entre els documents necessaris esmentats en el punt anterior hi haurà d’haver un acord explícit que reculli, d’una banda, la prestació de serveis directes o indirectes per part de la Universitat de Girona a l’activitat investigadora del grup i, de l’altra, les contraprestacions econòmiques (cànons i altres) que se’n derivin a favor de la UdG. Aquest acord, que pot ser diferent en cada cas, el signaran els responsables d’ambdues institucions, UdG i Centre adscrit. 27.- PROPOSTA D'ACORD PER LA QUAL S'ATORGA LA CONDICIÓ DE "SPIN-OFF" A LA PROPOSTA D'EMPRESA AMPBIOTECH El vicerector de Política Científica i Planificació Estratègica és el ponent d’aquest punt de l’ordre del dia. El doctor Josep Vehí adverteix d’un error tipogràfic. El Consell de Govern ACORDA per assentiment aprovar atorgar la condició de “Spin-off” a la proposta d’empresa AMPbiotech, d’acord amb el text següent:

ACORD PEL QUAL S'ATORGA LA CONDICIÓ D’SPIN-OFF A LA PROPOSTA D’EMPRESA AMPBIOTECH

39/43

Exposició de motius: Atès que la Llei Orgànica 4/2007 de reforma de la llei Orgànica Universitària preveu en la seva disposició addicional 24a un mecanisme d’excepció a l’aplicació de la normativa de incompatibilitats del personal al servei de l’administració pública, prevista a la Llei 53/1984 del 26 de desembre, de forma que els professors funcionaris dels cossos docents universitaris puguin participar en el capital social (sense la limitació del 10% de participació) i en l’òrgan d’administració d’empreses de Base Tecnològica (EBT) creades a partir de patents o resultats d’investigacions realitzades a la universitat. Atès que per a l’aplicació d’aquest nou règim, la normativa estableix, que hi hagi un acord explícit del Consell de Govern i un informe favorable previ del Consell Social. D’acord amb el Reglament de creació de spin-off i start-ups de la Universitat de Girona, aprovat per Consell de Govern en la sessió 4/04 de 6 de maig de 2004, i a proposta de la Comissió d’Avaluació, reunida el 23 de març de 2009. D’acord amb l’informe favorable emès pel Consell Social, de data 25 de maig de 2009. D’acord amb l'informació següent sobre la proposta d’empresa presentada: AMPbiotech Origen de la proposta: Recerca i transferència conjunta desenvolupada entre els grups CIDSAV (Patologia Vegetal) i LIPPSO de la Universitat de Girona. Àmbit d’actuació: AMPbiotech desenvoluparà tecnologia relacionada amb el disseny i la síntesi de nous pèptids antimicrobians d'interès en el sector fitosanitari, farmacèutic, veterinari i alimentari, entre altres. Equip emprenedor UdG: Dr. Emili Montesinos i Dr. Eduard Bardají. Per tot l’anteriorment exposat, S’ACORDA: Primer.- Certificar la naturalesa de base tecnològica de la proposta d’empresa AMPbiotech. Segon.- Atorgar la condició d’Spin-off de la Universitat de Girona a la proposta d’empresa de base tecnològica AMPbiotech. Tercer.- Certificar que la Universitat de Girona participarà en un 10% de les accions de l’empresa i que les contraprestacions a favor de la Universitat de Girona es materialitzaran en forma de royalties, convenis de col·laboració i projectes de R+D conjunts entre l’empresa i la Universitat de Girona.

40/43

28.- TORN OBERT DE PARAULES La vicerectora de Política Internacional convida els membres del Consell de Govern a l’acte institucional per als estudiants de beca internacional, que es farà el proper dia 19 de juny de 2009. El doctor Francesc Feliu informa que la Facultat de Lletres està elaborant el seu pla estratègic i manifesta que en el moment de definir els camps de coneixement propis han comprovat amb sorpresa que hi ha programat un màster afí al seu àmbit del qual no tenien coneixement, qüestió que denota la manca d’ordenació acadèmica. D’altra banda, pregunta si hi ha més informació sobre les especialitats i les vies d’accés del màster de Secundària. Demana que no es tanqui el model de les fitxes de les assignatures fins al final de juny, i pregunta si les de primer curs de grau s’han de revisar o s’han d’entrar de nou. El doctor Xavier Arbós considera que cal fer una reflexió sobre els procediments en concret dels trams de docència i l’informe del deganat, qüestió difícil si no hi ha un mètode més eficaç. La doctora Victòria Salvadó agraeix a la rectora les gestions fetes a l’ANECA sobre els graus. Trasllada la preocupació que generen els contractes programa i els indicadors a la Facultat de Ciències. Així mateix, demana reflexió sobre la gestió dels màsters i el futur de l’Escola de Postgrau. Sobre la plantilla reitera la cautela de consolidar personal que s’acredita bàsicament per la recerca. Demana la normativa d’ocupació d’espais al Parc i la pertinença de les persones a departaments o instituts. El doctor Jesús Colprim manifesta que agrairia disposar de la documentació de l’ordre del dia el mateix dia de la convocatòria. Sobre el Moodle, demana la possibilitat que s’hi pugui accedir directament des de La Meva. El doctor Francesc Jiménez pregunta si es pot incidir en el preu de la matrícula de les escoles adscrites. S’afegeix a la petició de demanar més informació sobre el màster de Secundària. Pregunta per la disponibilitat d’espais al Parc per ubicar els instituts de recerca. Manifesta que la Comissió de Govern de la Facultat d’Educació i Psicologia ha pres la decisió de plantejar que si no hi ha certesa en les dates de trasllat, es marqui una data límit. El vicerector de Política Científica i Planificació Estratègica informa que la Udg disposa de dos documents globals de promoció, un d’enfocat a les titulacions de la Universitat i l’altre amb informació sobre l’espai europeu d’educació superior, i que estan a disposició de tothom. El delegat de la rectora per al campus i les infraestructures manifesta que s’està estudiant la viabilitat d’espais al Parc. Sobre la nova seu de la Facultat d’Educació i Psicologia, diu que té més metres quadrats que l’actual i que el trasllat es farà com a molt tard a finals de juliol.

41/43

El gerent manifesta que el trasllat preocupa a tots, fins avui ens diuen que l’obra estarà acabada, i hi ha un punt que no té retorn. Les escoles adscrites tenen llibertat de preu, tot i que la normativa regula els preus i també la proporció a la UdG. Respecte al màster de Secundària, el vicerector de Qualitat Docent comenta que hi ha molt poca informació. Pel que fa al Moodle, traslladarà la petició al vicerector d’Economia i Recursos. El vicerector de Personal i Política Social proposarà a la CAU un procés d’avaluació docent que podria simplificar l’actual, sempre tenint en compte els costos. El vicerector de Recerca manifesta que s’està treballant en el tema de la normativa d’espais d’ubicació al Parc i d’adscripció de persones. La rectora informa que el màster de Gestió Cultural fa vuit o deu anys que es va començar a fer, amb moments de parèntesi; ara s’ha volgut recuperar amb un perfil diferent als altres, juntament amb la UOC, i creu que no és competència interna. El màster de Secundària a Catalunya està decidit, però a la resta de l’Estat espanyol encara discrepen. Reflexiona sobre l’avaluació de la docència i els trams, considera que aquesta valoració no està resolta, ja que la metodologia d’avaluació no està prou desenvolupada, considera que cal un debat ja que el manual d’AQU no satisfà. Pel que fa als contractes programa opina que cal tenir present que és una nova manera de funcionar, amb indicadors, i que cada unitat ha d’escollir-ne quatre, manifesta que si en la llista no es troben els indicadors adequats se’n pot parlar. El vicerector de Política Científica i Planificació Estratègica manifesta que és el primer cop que es treballa en aquest canvi de cultura que representen els contractes programa. El doctor Francesc Feliu manifesta que no qüestiona el màster de Gestió Cultural sinó que la queixa ve més per la deficiència en la comunicació. La rectora recorda que, segons el procediment les memòries de màster, passen per Consell de Govern i tenen un període d’exposició pública. El doctor Francesc Feliu considera que la informació s’ha de tenir abans que s’aprovin en el Consell de Govern. La rectora es mostra d’acord, però manifesta que tots soms responsables i que cal compromís. Considera oportunes les qüestions sobre la millora de la comunicació interna. El doctor Xavier Arbós és mostra d’acord que la informació funciona en canals oficials, però considera difícil pair-ho tot. Així mateix, informa que hi ha un màster a la Fundació del Mercadal que fa competència a la Facultat de Dret, també vol fer avinent que moltes vegades, des de la Fundació, demanen exempció de preu de les aules, però que, en canvi, aquesta exempció no es produeix al revés. Sobre trams de docència, considera que la UdG ha fet un esforç en relació amb els excessos de l’AQU.

42/43

La rectora manifesta que som en l’època de les agències, però que no s’anirà enrere en aquesta cultura. És un corrent internacional, i considera que el concepte de qualitat i la seva mesura es difícil, i que en docència no està especialment resolt. La doctora Victòria Salvadó comenta que irrita l’avaluació dels trams, i alerta de la disparitat entre les puntuacions de les enquestes del personal acadèmic que fa docència en els primers cursos i el seu rendiment acadèmic. Sobre els contractes programa mostra insatisfacció perquè la Facultat de Ciències i l’Escola Universitària d’Infermeria han complert els objectius i ara es presenten un seguit d’indicadors que no són favorables, tot i que s’han complert al cent per cent els acords bilaterals. La rectora manifesta que està oberta al diàleg. El vicerector de Política Científica i Planificació Estratègica es mostra d’acord en la disponibilitat de parlar sobre els indicadors. La rectora aixeca la sessió de la qual com a secretari general estenc aquesta acta.

43/43

ANNEX NÚM. 1

Proposta de creació del Institut de Dret privat europeu i comparat de la UdG

Memòria

Girona, abril de 2009

2

3

Índex

Presentació ......................................................................................................................................................................................... 4 Proposta de creació de l’Institut ...................................................................................................................................................... 6 Denominació ...................................................................................................................................................................................... 6 Justificació de la conveniència de la creació de l’Institut ............................................................................................................. 6 Activitats de recerca i transferència ................................................................................................................................................ 8 Projectes ............................................................................................................................................................................................. 8 Projectes de recerca ........................................................................................................................................................................... 8 Grup de recerca consolidat de la Generalitat ................................................................................................................................ 9 Grup de recerca consolidat dins el Pla Nacional d’I+D+I ............................................................................................................ 9 Altres activitats amb projecció en l’entorn acadèmic i social..................................................................................................... 10 Projecte Norma Civil ...................................................................................................................................................................... 10 Jornades de Dret Català a Tossa .................................................................................................................................................... 10 Línies de recerca .............................................................................................................................................................................. 11 Dret de danys i de la responsabilitat civil .................................................................................................................................... 11 (A) Els principis europeus de Dret de la responsabilitat civil ................................................................................................... 11 (B) Patterns of Legal Change: Liability for Fault (1850-2000) .................................................................................................... 12 Dret contractual europeu ............................................................................................................................................................... 13 La modernització del Dret de família a Europa .......................................................................................................................... 13 Dret privat turístic .......................................................................................................................................................................... 14 Convenis .......................................................................................................................................................................................... 14 Col·laboració permanent en revistes científiques rellevants ..................................................................................................... 15 Activitats organitzades ................................................................................................................................................................... 15 Transferència de coneixement i cooperació exterior ................................................................................................................... 16 Formació del personal investigador ............................................................................................................................................. 17 Tesines llegides................................................................................................................................................................................ 17 Tesis llegides .................................................................................................................................................................................... 17 Docència ........................................................................................................................................................................................... 18 Estudi econòmic .............................................................................................................................................................................. 20 Relació dels béns inventariables .................................................................................................................................................... 21 Recursos humans ............................................................................................................................................................................ 21 ANNEX ............................................................................................................................................................................................ 22 Publicacions més rellevants des de 1997 fins l’actualitat ........................................................................................................... 22 Llibres ............................................................................................................................................................................................... 22 Capítols de llibre ............................................................................................................................................................................. 23 Articles ............................................................................................................................................................................................. 30

4

Presentació

partir del segle XVIII, amb la promulgació de codis nacionals, el Dret privat dels diversos països europeus va perdre la base comuna que fins aleshores li havia donat el ius commune. El Dret privat d’aquests països, en esdevenir nacional, va

patir així un procés de divergència que va provocar que molts dels principis i de les institucions actualment existents siguin diferents i, a vegades, fins i tot irreconciliables.

En els darrers anys s’ha vist la necessitat de produir un procés d’harmonització i d’unificació del Dret privat dels diversos països europeus d’un signe invers al que es va produir en l’època de la codificació. La construcció de la Unió Europea no es pot fer només mitjançant normes de Dret públic. En el Dret privat la promulgació de Reglaments i Directives també s’ha mostrat insuficient. És més: l’ingent nombre de Directives en matèria de Dret privat que s’han transposat en els últims anys, si bé resolen qüestions particulars i fragmentàries, amenacen la coherència interna i el propi funcionament dels drets privats nacionals degut a la inexistència d’uns principis comuns.

Per aquesta raó, en algunes universitats europees s’han creat en els darrers quinze anys instituts de recerca que tenen per objecte l’estudi, amb una metodologia comparatista, dels drets privats del diversos països europeus per trobar allò que tenen de comú i allò que els separa. Aquest estudi es considera imprescindible per poder formular quin és el nucli de principis comuns que comparteixen i, quan aquest nucli no existeixi, poder determinar quins són els principis que resulten més adequats per donar resposta als reptes de la societat moderna. Aquests estudis s’entenen com un llarg procés que haur{ de portar a una harmonització del Dret privat europeu.

A l’Estat espanyol, els estudis de Dret privat europeu no han rebut encara cap atenció especial i encara no existeix un institut que es dediqui de manera específica al seu estudi.

Per aquesta raó, l’any 1999 es van iniciar las converses amb el aleshores rector Dr. Nadal per a la creació del Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG, les quals van continuar amb diversos vicerectors al llarg de l’any 2000. El Departament de Dret privat de la UdG va aprovar formalment la petició de creació de l’Institut el 9 de gener de 2001, la qual, davant del silenci de la UdG, es va reiterar el 2 de febrer de 2001, el 14 de març de 2001 i finalment el 14 de maig de 2002.

Finalment, amb data 24 de juliol de 2003, el Consell de Govern de la Universitat de Girona va aprovar reconèixer l’Observatori de Dret Privat Europeu i Comparat, iniciativa impulsada per alguns grups de recerca pertanyents al Departament de Dret Privat i encapçalada pel Dr. Miquel Martín Casals.

Des de mitjans de 2004, l’Observatori té la seva seu al Campus de Montilivi a la Facultat de Dret (Despatx 431) i el seu lloc web és http://civil.udg.es/observatory/index.asp. En el marc d’aquesta estructura de recerca s’han posat en comú i canalitzat les iniciatives dels membres que l’integren. Un dels grans actius de l’Observatori rau en el fet que malgrat el reduït nombre de membres que té adscrits, tots ells pertanyents orgànicament al personal

A

5

docent i investigador de la Universitat de Girona i no són tributaris de grups més amplis de Barcelona que els instrumentalitzin.

El nucli de l’Observatori ve format pels recercadors pertanyents al grup de recerca de Dret Privat Europeu (GRHCS05), però la gran flexibilitat amb la qual s’ha dotat ha fet possible començar a aprofitar una xarxa molt important de contactes teixida durant els darrers anys. Així, l’Observatori, amb una base petita però activa, està avui per avui en condicions de coordinar i posar amb marxa amb garanties de solvència acadèmica iniciatives i projectes en què hi participin persones i grups de recerca del més alt nivell en aquest {mbit del coneixement, en particular d’Europa i dels Estats Units. Juntament amb l’activitat desplegada pels investigadors que hi són adscrits, actualment l’Observatori articula el treball i la col·laboració d’investigadors i grups aliens a la Universitat de Girona

catalans, espanyols i estrangers. Això és possible mitjançant la integració formal dels col·laboradors més habituals en qualitat de fellows, que contribueixen en projectes concrets o que participen de manera regular en les activitats acadèmiques organitzades per l’Observatori. En aquesta mateixa línia, l’Observatori ha estat el punt de partida de la plataforma científica liderada per la UdG i anomenada Red Española de Derecho Privado Europeo y Comparado, constituïda l’any 2004 amb el suport del MEC i que agrupa una trentena de recercadors d’onze universitats espanyoles.

Certament, l’Observatori s’ha demostrat un bon marc per al desenvolupament d’activitats acadèmiques i de recerca en la línia del que hauria de ser el treball del futur institut. Pateix, no obstant, una sèrie de mancances estructurals que fan difícil anar més enllà. En particular, la pròpia indefinició de l’Observatori com a estructura de recerca dins el marc estatutari general de la UdG limita molt la capacitat de maniobra dels recercadors que hi són adscrits a l’hora de vincular-hi recursos, canalitzar iniciatives o adscriure’n els resultats de la pròpia recerca. L’Observatori no és un institut, però tampoc no és estrictament parlant una “c{tedra”, a l’estil de les que hi ha en aquests moment funcionant com a tals a la UdG. Entre altres coses, no disposa de suport administratiu ni d’una infraestructura mínima, més enllà que la que els recursos propis provinents dels projectes de recerca permeten atribuir-li. Aquesta indefinició fa que tant des del punt de vista intern —funcionament quotidià, execució pressupostària, gestió de la informació sobre resultats—com sobretot extern, no s’acabi de visualitzar què és i quin lloc ocupa l’Observatori. A tot això cal afegir que la denominació Observatori provoca sovint confusions amb altres institucions, promogudes des de la societat civil o des de l’Administració Pública, que també reben el nom d’Observatori. Això és especialment greu en el cas de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya, depenent del Departament de Justícia de la Generalitat i amb qui des de fa anys la UdG col·labora molt estretament.

Així, doncs, l’etapa de funcionament de l’Observatori de Dret privat europeu i comparat s’ha de valorar molt positivament. No obstant, gairebé 5 anys després del seu reconeixement es constata que era, efectivament, un primer pas, de caràcter transitori i provisional, vers l’objectiu inicial d’assolir un institut de recerca en la matèria. Com a element positiu, aquesta fase preliminar haurà permès avaluar el grau de compromís i dedicació dels recercadors que hi eren adscrits, al temps que ha servit com a marc provisional per a la canalització i coordinació d’iniciatives que encara tenen molt de recorregut en els propers anys i que formaran indubtablement la base del treball del futur institut.

6

Proposta de creació de l’Institut

Denominació

s proposa que l’Institut es denomini, en catal{, castell{ i en anglès, “Institut de Dret Privat europeu i comparat / Instituto de Derecho Privado europeo y comparado / European and Comparative Private Law Institute”, i que el seu

acrònim i sigles siguin, respectivament, “EuroPrivateLaw” i ECPLI.

Justificació de la conveniència de la creació de l’Institut

objectiu general de la creació d’un Institut de Dret privat europeu i comparat a la UdG és agrupar les activitats i iniciatives de recerca, potenciar-les i facilitar els desenvolupament de noves activitats. L’existència d’un Institut, per altra banda,

hauria de facilitar la tramitació i obtenció de projectes de recerca, ajuts per a la realització d’activitats i convenis de docència i suport a la recerca. En aquest moment, la manca d’una estructura definida i amb un perfil clar està dificultant accedir a altres recursos, raó per la qual resulta indispensable donar el pas a una estructura més complexa i apta per a una gestió més eficient tant en la cerca de recursos com en la seva inversió.

El gruix de les activitats que avalen la proposta de creació de l’Institut de Dret privat europeu i comparat es basa en les desenvolupades pel Grup de recerca de Dret Privat Europeu, actualment format exclusivament per professors de l’Àrea de Dret Civil [vegeu Annex]. Aquest Grup de recerca ha obtingut tot sol en els darrers anys un projecte CICYT i cinc projectes consecutius dins el Pla Nacional d’I+D+I, per a les convocatòries de 1996-1998, 1998-2000, 2000-2002, 2002-2005 i 2005-2008. A més, gaudeix de la condició de grup de recerca consolidat, amb finançament addicional, reconeguda per la Generalitat en la convocatòria SGR 2005 i molt recentment, ha rebut un ajut de recerca per a grups d’excel·lència en la convocatòria del MEC per als propers 5 anys [vegeu Taula de Recursos Externs aconseguits, a l’apt. 3 d’aquesta Memòria].

Establir una estructura estable permetrà centralitzar i coordinar els esforços adreçats a convergir dins aquest marc, la qual cosa és fonamental per permetre consolidar i mantenir la posició competitiva del grup de recerca de Dret privat europeu en el nostre sistema de recerca català i espanyol, dotant-lo de les eines per seguir poder liderant i cooperant amb xarxes i grups consolidats internacionals. En aquest sentit, cal subratllar que el fil conductor de l’Institut de Dret privat europeu i comparat ve donat, com indica el seu propi nom, per la import{ncia que en l’actualitat ha assolit el procés d’europeïtzació del Dret privat, que comporta una creixent significació del Dret comparat com a eina metodològica en el camp de la recerca jurídica.

Ambdós elements esdevindran clau en l’orientació de la recerca jurídica d’alt nivell en els propers anys. No cal dir que això es traduirà en una redistribució dels recursos que la Comissió Europea i, en general, totes les institucions responsables del finançament de la recerca destinen a la investigació en el camp del Dret i en particular en matèries de Dret privat.

Quant al primer punt, cal dir que com a conseqüència del desenvolupament del Dret comunitari l’europeïtzació del Dret privat ha assolit en els darrers anys el seu punt {lgid, amb l’increment de directives i reglaments que afecten el nucli dels sistemes de Dret

E

L’

7

privat dels Estats membres. Fent-se ressò d’aquest procés, la pròpia Comissió Europea va emetre una Comunicació al Consell i al Parlament el dia 11 de juliol de 2001, mitjançant la qual feia una crida als operadors jurídics comunitaris i a tots els estaments perquè participessin en el debat sobre cap a on havia d’anar la Unió Europea en aquesta matèria i si calia tendir i com vers un Codi Civil europeu. La majoria de les respostes arribades des de tots els sectors, amb una participació espanyola molt poc significativa, han anat en la línia de pronunciar-se a favor d’una aproximació gradual a la fita de l’harmonització dels Drets dels països membres. Primer de tot, mitjançant una millora de la qualitat de la legislació comunitària. Però sobretot a través del desenvolupament, per part de les Universitats i del món acadèmic, dels principis comuns dins de les diferents àrees del Dret privat, amb l’objectiu que aquest treball sigui recollit pels governs i les institucions de la Unió com a base de futures reformes legals. Un primer resultat ha estat la presentació de

l’anomenat Marc Comú de Referència, a principis de 2008.1

Per tant, la recerca que es potenciarà és la que permeti assolir desenvolupar aquest Marc Comú de Referència, que servirà de base de la revisió del cabal comunitari existent i per a les noves regulacions impulsades per les institucions comunitàries en el marc del Dret privat.

Aquest impuls a la recerca jurídica per part de la Unió Europea ha de passar per l’an{lisi de les millors solucions, tenint en compte la legislació i els drets dels Estats membres, i incloent-hi la jurisprudència i les pràctiques constants dels operadors jurídics, així com el Dret comunitari vigent i els instrument internacionals rellevants. Tots aquests elements són el nucli de la recerca comparatista en l’{mbit del Dret privat, principal marc de referència de recerca del futur Institut de Dret privat europeu i comparat.

Des d’un punt de vista científic, es recupera així el pes i la import{ncia del Dret comparat com a opció metodològica. Cal recordar que avui per avui el Dret comparat no constitueix encara cap àrea de coneixement en el sistema universitari espanyol.

D’altra banda, en el marc espanyol, la tradició comparatista s’ha centrat gairebé de manera exclusiva en els aspectes constitucionals o de Dret públic, possiblement per influència francesa. Enfront d’aquest plantejament en l’actualitat el desenvolupament del Dret comparat té lloc més aviat en l’{mbit del Dret privat, on ha esdevingut un instrument essencial per a mantenir la competitivitat econòmica i per incrementar la influència dels diferents ordenaments en el desenvolupament jurídic internacional.

Des de la perspectiva d’un país de dimensions reduïdes com Catalunya, el bagatge en Dret comparat és imprescindible per a garantir la continuïtat de la nostra tradició jurídica davant les necessitats dels temps presents. Entre altres coses, per evitar la importació injustificada d’institucions que no responen a principis comuns ni a valors generalment compartits per les societats del nostre entorn.

1 Christian VON BAR / Eric CLIVE, Hans SCHULTE-NÖLKE (Eds.), Principles, Definitions and Model Rules of European Private Law. Draft Common Frame of Reference (DCFR), Outline Edition, Munich: Sellier, 2009.

8

Activitats de recerca i transferència

n el marc general establert en l’apartat anterior, el grup de recerca que promou la creació de l’Institut de Dret Privat Europeu i Comparat ha desenvolupat i desenvolupa una sèrie de línies de recerca que, sota el futur Institut, es potenciaran i

haurien de convergir encara més.

Per altra banda, l’Institut ha de ser el marc a partir del qual desenvolupar un camp que també té moltes possibilitats per als estudis jurídics, tant a través dels estudis de tercer cicle (programes de doctorat, m{sters, cursos d’especialització) com, en una fase ulterior, mitjançant la posada en funcionament d’estudis de segon cicle. En ambdós casos es tracta d’aprofitar la transferència d’experiències i coneixements obtinguts i desenvolupats en les línies de recerca de l’Institut, així com les xarxes de contactes i els convenis amb els centres de referència que ara hi ha la intenció de seguir desenvolupant sota la cobertura del futur Institut.

Projectes

es activitats de recerca dutes a terme fins aquest moment han estat desenvolupades en el marc del finançament derivat de la participació en convocatòries competitives, tant a nivell estatal, com català i internacional. En síntesi, els projectes obtinguts són

els següents:

Projectes de recerca

a) Projectes vius

Red Española de Derecho Privado Europeo y Comparado (REDPEC) (SEJ2006-27567E). Investigador principal: Prof. Dr. Miquel Martín Casals. 13.000 €

“Los Principles of European Tort Law: Más allá del llamado Marco Común de Referencia. Hacia una nueva etapa en el proceso de aproximación del Derecho de la responsabilidad civil en Europa” (Ref. FFI2008-00647/FISO), modalitat C, per al quinqueni 2009-2013 Investigador principal: Prof. Dr. Miquel Martín Casals. 220.000 €.

b) Projectes finalitzats

Projectes internacionals

Children in Tort Law (Children as Tortfeasors and as Victims). Participants Alemanya, Àustria, Espanya i Itàlia. Projecte Europeu de la European Science Foundation (confirmat, pendent de confirmació oficial). Coordinadors: Miquel Martín Casals (Girona) / Helmut Koziol (Viena). Període 2002-2005.

Fundamental Rights and Private Law in the European Union (Drets fonamentals i dret privat a la Unió Europea). Investigador principal a la UdG: Dr. Miquel Martín Casals. 5th Framework Programme (Research Training Networks). Projecte subvencionat per la Comissió Europea. Període 2002-2006.

E

L

9

Convocatòries MEC

Projecte finançat per la CICYT (Ref. PB90-0705). Tema: Tècnica Legislativa. Investigador principal: Prof. Dr. Miquel Martín.

Projecte finançat per la CICYTper al bienni 1996-1998. Títol: Nuevas estructuras familiares y Derecho de Familia (Ref. SEC 96-1128). Investigador principal era el Prof. Dr. Miquel Martín Casals.

Projecte concedit per la DGSIC per al bienni 1998-2000. Títol: Nuevas estructuras familiares y problemas de las relaciones de dependencia en la evolución reciente del Derecho de familia (ref. SEC 98-0442). Investigador principal: Prof. Dr. Miquel Martín Casals.

Projecte finançat per la DGI (Ministerio de Ciencia y Tecnología), dins el Programa Nacional de R+D+R, per al període 2000-2002 (Ref. SEC 2000-0579). Títol: “La elaboración de los "European Principles on Tort Law" (EPTL). Aportaciones desde el Derecho de daños español”. Investigador Principal: Prof. Dr. Miquel Martín Casals

La responsabilidad civil por los daños causados en la prestación de servicios sanitarios (medical malpractice) en los derechos español e italiano (HI2000-0063) Acció integrada amb Itàlia Investigador principal: Dr. Miquel Martín Casals. Projecte subvencionat pel MAE-MICYT. Període 2001-2002.

Projecte finançat per la DGI (Ministerio de Ciencia y Tecnología), dins el Programa Nacional de R+D+R, per al període 2003-2005 (Ref. SEC 2002-3728). Títol: “La elaboración de los "European Principles on Tort Law" (EPTL). Aportaciones desde el Derecho de daños español (II)”. Investigador Principal: Prof. Dr. Miquel Martín Casals.

“Los Principles of European Tort Law: principios, prácticas y culturas jurídicas en la aproximación del Derecho de daños" (Ref. SEJ2005-00907). Projecte Finançat pel MEC en el marc del “Plan Nacional de I+D+I”, per als trienni 2006-2008. Investigador principal: Prof. Dr. Miquel Martín Casals. 75.000 €

Grup de recerca consolidat de la Generalitat

Mitjançant la resolució del Departament d’universitats, recerca i societat de la informació (DURSI) de 18 d'octubre de 2005, el Grup de recerca de Dret privat europeu fou reconegut com a Grup de recerca consolidat (Ref. 2005SGR00172) amb concessió d’un finançament addicional per al desplegament de les seves activitats. En la recent convocatòria de desembre de 2008, el grup de recerca ha tornat a sol·licitar el reconeixement com a grup consolidat, que previsiblement es farà públic en els propers mesos.

Grup de recerca consolidat dins el Pla Nacional d’I+D+I

El projecte titulat “Los Principles of European Tort Law: M|s all| del llamado Marco Común de Referencia. Hacia una nueva etapa en el proceso de aproximación del Derecho de la responsabilidad civil en Europa” (Ref. FFI2008-00647/FISO), liderat pel Prof. Dr. Miquel Martín Casals ha obtingut l’ajut a cinc anys per a grups consolidats amb línies de treball relevants, resultats previs de qualitat i una trajectòria acreditada i solvent dins de la comunitat científico-tècnica nacional i internacional (Eix C de la Convocatòria 2008).

10

Altres activitats amb projecció en l’entorn acadèmic i social

Projecte Norma Civil

Projecte “Normal Civil”: Des de 1996 mitjançant conveni amb el Departament de

Justícia de la Generalitat de Catalunya i des de 2005 a través de la concessió regular

d’ajuts per part del mateix Departament, aquesta base de dades de legislació civil a

Internet reconeguda internacionalment es gestiona en el marc del grup de recerca de

Dret privat europeu i forma part del node de comunicació jurídica digital que es posarà

a disposició del futur Institut. Projecte de publicació de pàgina web. Des de 1996.

Exercici 2007: 9.015,18 €. Sol·licitat l’ajut per a l’any en curs 2008

Jornades de Dret Català a Tossa

Les Jornades de Dret català a Tossa constitueixen el referent acadèmic per excel·lència en matèria de Dret civil catal{ i s’han organitzat 15 edicions bianuals consecutives. Compten amb el suport del Departament de Justícia i també de nombroses institucions jurídiques catalanes (Deganat autonòmic dels registradors, Col·legi de Notaris de Catalunya, Col·legi d’Advocats de Barcelona, Diputació de Girona). El pressupost anual gestionat per membres del futur Institut en aquest concepte supera els 20.000 € anuals.

11

Línies de recerca

Dret de danys i de la responsabilitat civil

(A) Els principis europeus de Dret de la responsabilitat civil

El grup de recerca promotor de l’Institut col·labora activament des de fa molts anys amb l’European Group on Tort Law (EGTL), que l’any 2005 va presentar oficialment els Principis

europeus de responsabilitat civil.2 El prof. Martín és un dels membres del EGTL i l’Observatori allotja la p{gina web del grup (http://www.egtl.org/) i en coordina algunes activitats. Concretament, l’any 2001 el grup de recerca de Dret Privat Europeu va

organitzar un meeting de l’EGTL, per a la qual cosa va obtenir finançament tant del DURSI3

com del MEC.4

En paral·lel amb els treballs del European Group on Tort Law, l’Observatori col·labora de manera permanent amb l’European Centre of Tort and Insurance Law (ECTIL) de Viena, que és el centre de referència en aquesta matèria i que dirigeix el prestigiós especialista austríac Helmut Koziol. Fruit d’aquesta col·laboració ha estat el conveni que la Universitat de Girona va signar l’any 2005 amb la Research Unit on European Tort law (Unitat de Recerca sobre Dret europeu de Danys) de l’Acadèmia de les Ciències d’Àustria (vegeu infra). Aquesta unitat especial de recerca ha merescut, després d’un període transitori d’activitat com a tal unitat, la qualificació com Institut de recerca per part de l’Acadèmia de Ciències i el Govern d’Àustria l’any 2008, passant a denominar-se Institute for European Tort Law.

Tant amb ECTIL com amb l’actual Institute for European Tort law, durant els darrers anys s’han desenvolupat uns 22 projectes en la majoria del qual hi ha participat ekl grup de recerca gironí, com ara:

Damages for Non-Pecuniary Loss (Indemnització del dany moral)5

Compensation for Personal Injury (Indemnització dels danys personals)6

No-fault compensation in the health-care sector (Indemnitzacions al marge de la culpa en el sector sanitari)7

2 The European Group on Tort Law, Principles of European Tort Law. Text and Commentary, Wien, Springer, 2005.

3 Programa ARCS (Ref. 2001ARCS00108).

4 Acción Especial (Ref. SEC2000-1972-E).

5 Els resultats d’aquest projecte s’han recollit al volum col·lectiu: W.V. Horton Rogers (ed.), Damages for Non-Pecuniary Loss in a Comparative Perspective, Vienna: Springer, 2001, Tort and Insurance Law vol. 2. ISBN 3-211-83602-0.

6 Els resultats d’aquest projecte s’han recollit al volum col·lectiu: B. A. Koch/H. Koziol (eds.), Compensation for Personal Injury in a Comparative Perspective, Vienna: Springer, 2003, Tort and Insurance Law vol. 4. ISBN 3-211-83791-4.

12

Liability for biomedical research (Responsabilitat en la recerca biomèdica)8

Pure Economic Loss (Dany econòmic pur)9

Liability for Acts of Terrorism (Responsabilitat per actes terroristes)10

Protection of Personality Rights (Protecció dels drets de la personalitat)11

Mereix una menció especial el projecte Children in Tort Law: Children as victims and as tortfeasors, finançat per l’European Science Foundation i que ha estat coordinat des de la UdG. Concretament, aquest projecte ha tingut una durada de quatre anys, i els resultats del projecte s’han publicat en sengles volums col·lectius a la prestigiosa editorial Springer. [Vegeu detall a l’Annex amb les principals publicacions].

(B) Patterns of Legal Change: Liability for Fault (1850-2000)

El Grup de Dret Privat europeu ha participat activament en el projecte "European Legal Development" liderat pel Centre of European Legal Studies de la Universitat de Cambridge, que dirigeix el professor John Bell, i que ha estat finançat per les institucions de recerca

britàniques (Arts and Humanities Research Council, AHRC).12 En la seva primera fase (2004-2007) el projecte es va adreçar a examinar l’experiència històrica de diferents països en l’evolució de la responsabilitat per culpa des de mitjans del segle XIX fins a l’actualitat. El projecte pretenia així investigar per què, malgrat les fortes semblances que hi ha en els factors socials i econòmics que produeixen els canvis en les regles jurídiques, els diferents ordenaments s’han desenvolupat de diferents maneres i a diferents ritmes. La hipòtesi és que hi ha factors interns, estructurals i institucionals que ho expliquen i que el projecte mira de descobrir amb perspectiva internacional, històrica i comparada.

El gener de 2005 es va constituir el Core Group del projecte, del que formava part el Dr. Miquel Martín Casals, i a finals de 2009 començaran a sortir publicats a Cambridge University Press els primers resultats en les diferents subàrees que es treballen: desenvolupaments doctrinals de la responsabilitat per culpa, responsabilitat per productes defectuosos, compensació dels danys causats per la circulació i altres mitjans de transport terrestre, responsabilitat mèdica, responsabilitat per immissions i rescabalament dels danys vinculats al desenvolupament tecnològic.

7 Els resultats d’aquest projecte s’han recollit en el volum col·lectiu Jos Dute/Michael G Faure/ Helmut Koziol (eds.), No-Fault Compensation in the Health Care Sector, Wien/New York, Springer, 2004. ISBN 3-211-20799-6.

8 Els resultats d’aquest projecte s’han recollit al volum col·lectiu: Jos Dute/Michael G. Faure/Helmut Koziol (eds.), Liability for and Insurability of Biomedical Research with Human Subjects in a Comparative Perspective, Vienna, New York: Springer, 2004. Tort and Insurance Law, vol. 7. ISBN 3-211-20098-3.

9 Els resultats d’aquest projecte s’han recollit al volum col·lectiu: Willem van Boom/Helmut Koziol/Christian A. Witting (eds.), Pure Economic Loss, Vienna: Springer, 2004, Tort and Insurance Law vol. 9. ISBN 3-211-00514-5.

10 Els resultats d’aquest projecte apareixen en el volum col·lectiu Bernhard A. Koch (ed.), Terrorism, Tort Law and Insurance. A Comparative Survey, Vienna/New York: Springer 2004, Tort and Insurance Law vol. 11. ISBN 3-211-01867-0.

11 Els resultats d’aquest projecte apareixen en el volum col·lectiu Helmut Koziol/ Alexander Warzilek (eds.), Persönlichkeitsschutz gegenüber Massenmedien/The Protection of Personality Rights against Invasions by Mass Media, Wien/New York, Springer, 2005.

12 http://eld.law.cam.ac.uk/

13

Dret contractual europeu

En el marc de la Network of Excellence (NoE) constituïda el maig de 2005 i anomenada «Common Principles of European Contract Law» (CoPECL), que té com a objectiu complir l’enc{rrec d’elaborar una proposta de Marc Comú de Referència (Common Framework of Reference) abans de finals de 2008 per encàrrec de la Comissió Europea , el grup de

recerca, mitjançant la persona del Dr. Miquel Martín-Casals, participa en el subprojecte Database Group, liderat per la Dra. Pauline Remy-Corlay, catedràtica de Dret Civil de la Universitat París XI i directora de l’Institut Charles Dumoulin .

L’objectiu d’aquest subprojecte és la recopilació, sistematització i difusió de materials jurisprudencials de cada país per a concordar-los amb els principis de dret europeu de contractes i així contribuir a reflectir l’estat del dret vigent de cares al procés d’harmonització i unificació del dret contractual a Europa.

Amb la finalitat de participar en aquest projecte, des de l’Observatori de Dret Privat Europeu i Comparat es va articular la Red española de Derecho privado europeo y comparado (REDPEC), que és una xarxa de recercadors de diferents universitats espanyoles, molts d’ells actualment fellows de l’Observatori, per a la qual es va sol·licitar i obtenir finançament del MEC en la convocatòria d’accions complement{ries de l’any 2006. La idea és que la primera tasca d’aquesta xarxa es concretés en el treball de seleccionar les sentències espanyoles sobre obligacions i contractes, fer-ne uns resums en llengua anglesa i comentar-les en el moment de fer-ne la concordança amb els Principis de Dret contractual europeu. En l’actualitat aquesta fase s’ha assolit en la seva pr{ctica totalitat, mostrant així el potencial de treball en equip sota la coordinació de la UdG. A partir d’aquesta primera experiència positiva, s’estan posant les bases per a la presentació d’una sèrie de treballs de recerca vinculats a la comparació dels principies europeus en matèria contractual amb la teoria i la pràctica del Dret contractual espanyol en diferents àmbits, seguint un patró semblant i seguint les indicacions metodològiques marcades pel coordinador general de la REDPEC.

La modernització del Dret de família a Europa

Aquesta recerca se centra en el desenvolupament del Dret de família a Europa, que és un àmbit actualment en constant evolució i en el qual la recerca en dret comparat és clau per a obtenir resultats útils. En aquest sentit, el grup de recerca col·labora amb la Commission

on European Family Law, constituïda l’any 200117 i en la que el Dr. Miquel Martín forma

13 http://www.copecl.org.

14 A la Comunicació “Un Dret Contractual Europeu més coherent— Un Pla d’acció» adoptada per la Comissió e febrero de 2003, aquest va incloure com una de les seves propostes clau l’elaboració d’aquest “Marc Comú de Referència per al Dret Contractual Europeo” (COM [2003] 68 final). Vegeu també la Comunicació de la Comissió al Parlament Europeu i al Consell “Derecho contractual europeo y revisión del acervo: perspectivas para el futuro”, d’octubre de 2004 (COM (2004) 651 Final).

15 http://www.jm.u-psud.fr/icd/

16 http://icd.recherche.jm.u-psud.fr/

17 http://www2.law.uu.nl/priv/cefl.

14

part del grup d’experts nacionals. En l’{mbit internacional, l’Observatori també participa

en les activitats de la International Society of Family Law18, de la que el Dr. Miquel Martín ha estat vice-president fins septembre de 2008. En concret, l’any 2003 des de la UdG es va coorganitzar la European Regional Conference sobre el tema The Role of Self-Determination in the Modernisation of Family Law in Europe19 i actualment allotja la pàgina web en

espanyol, adreçada al món hispànic.20

Al pla intern, les tasques dels membres de l’Observatori s’adrecen en aquest {mbit en la col·laboració permanent amb l’Observatori de Dret Privat de Catalunya, depenent del Departament de Justícia, mitjançant l’elaboració d’informes i notes de legislació comparada en el marc del procés de redacció de les futures lleis en matèria de persona i

família.21

Dret privat turístic

Aquesta línia de recerca consisteix en el desenvolupament del vessant jurídic de la pr{ctica contractual dels diferents participants en l’activitat turística (agències de viatges, hotels, serveis d’esbarjo), amb particular atenció a la protecció del consumidor i als aspectes internacionals de les relacions client-professional. Es compta amb una experiència molt significativa en aquest {mbit: per enc{rrec de l’Associació Catalana d’Agències de Viatges (ACAV), l’any 1999 es va desenvolupar l’anomenat Clausulat 2000, que és el recull de recomanacions de condicions generals dels contractes de viatge combinat habitualment contractats pels consumidors catalans. D’altra banda, en aquesta

línia de recerca s’ha produït una tesi doctoral22 i articles de referència a l’{mbit espanyol.

Convenis

La UdG, mitjançant l’Observatori de Dret privat europeu i comparat té signats els següents convenis de cooperació científica i acadèmica:

Conveni marc amb la Scuola Superiore di Studi Universitari e di Perfezionamento Sant’Anna (Pisa) per a la promoció del de Dret privat europeu.

Conveni marc amb el British Institute of International and Comparative Law (Londres)

Conveni marc amb l’Observatori de Dret Privat de Catalunya (Departament de Justícia)

Conveni amb la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques (Projecte Norma Civil)

18 http://www.law2.byu.edu/isfl/

19 Tossa de Mar-Girona. Data: 9-10 Octubre 2003. Amb la col·laboració del British Institute of International and Comparative Law (BIICL, Londres) i l’Europäische Rechtsakademie (ERA, Trier) i amb el suport de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya, del Departament d’Universitats i Recerca (Programa ARCS) i del MICYT (Programa ACES) (SEC2002-11525-E).

20 http://civil.udg.es/isfl/

21 Els Drs. Miquel Martín-Casals i Jordi Ribot han format part del Grup de treball constituït a l’Observatori de Dret Privat de Catalunya per a la redacció de l’avantprojecte de Llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família.

22 Josep Mª Bech Serrat, La responsabilidad contractual de los organizadores y los detallistas de viajes combinados, llegida a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona el 19 d'abril de 2001.

15

Conveni marc amb l’Acadèmia de Ciències d’Àustria (European Tort Law Research Unit)

Conveni marc amb l’ European Centre of Tort and Insurance Law (Viena).

Col·laboració permanent en revistes científ iques rellevants

Anuario de Derecho Civil (Sección de jurisprudencia y revistas extranjeras)

European Review of Private Law (Consell de redacció)

InDret (Consell de redacció)

Journal of Comparative Law (Editorial Board)

Práctica de Derecho de Daños (Consejo de redacción)

Revista Catalana de Dret Privat (Consell de redacció)

Revista de Derecho Privado (Consejo de redacción)

Zeitschrift für das gesamten Familienrecht (Internationaler Beirat)

Activitats organitzades

Des de la seva creació l’Observatori ha canalitzat les iniciatives de recerca, tant en el vessant de la difusió dels resultats de la seva recerca com pel que fa a l’organització de seminaris i congressos en l’{mbit de les seves activitats:

Product Liability and Product Safety in Accession Countries organitzat conjuntament pel "BIICL" (British Institute of International and Comparative Law), amb el suport de la Direcció General de Mercat Interior de la UE y del bufet d'advocats Lovells. Data: 6 de febrer de 2004.

Workshop on Inheritance Issues and Reproductive Technology. Presentacions a càrrec de la Professora Helene Shapo, de la Northwestern University School of Law (Chicago, EUA), i a càrrec de la Prof. Dra. Encarna Roca i Trias, Catedràtica de Dret civil de la Universitat de Barcelona i magistrada del Tribunal Suprem. Universitat de Girona. Data: 1 de juny de 2005.23

Friendly and Informal Seminar. El títol del seminari fou Tort Liability and Culture. Direcció del seminari: Prof. Marshall S. Shapo, de la Northwestern University School of Law (Chicago, EUA). Data: 2 i 3 de juny de 2005.24

Meeting projecte Children in Tort Law: Children as Tortfeasors and Victims, Tossa de Mar. Data: 30 de setembre i 1 d’octubre de 2005.

Meeting del sub-grup de treball Technological Risks, del Projecte European Legal Development. Girona. Data: 25 de febrer de 2006.

23 http://civil.udg.es/observatory/index.asp?goto=activities

24 http://civil.udg.es/observatory/index.asp?goto=activities

16

Workshop on New Directions for Family Law in the United States. Ponent: Sanford N. Katz, Libby Professor of Law, Boston College Law School. Girona. Data: 10 de maig de 2006.

Colloquium on Recent Developments in Family Law. Presentacions a càrrec de prestigiosos especialistes d’arreu del món entorn a l’evolució del Dret de família. Girona. Data: 13.4.2007.

Transferència de coneixement i cooperació exterior

El futur Institut ha de canalitzar les activitats de cooperació exterior dels seus membres, en especial les consistents en transferència de coneixement. En aquest sentit, ja hi ha una experiència molt consolidada dels membres del grup de recerca en la cooperació exterior vinculada a la participació activa en les tasques d’estudi, elaboració i redacció de la més recent legislació civil catalana, a partir de convenis de col·laboració amb el Departament de Justícia i l’Observatori de Dret privat de Catalunya.

D’altra banda, una de les activitats més importants desenvolupades fins ara ha consistit en la signatura d’un conveni per a la realització d’un estudi sobre la responsabilitat de les entitats d'assegurances mèdiques en les reclamacions judicials per errors o negligències mèdiques, signat el novembre de 2004 per la Universitat de Girona amb la Unión nacional de empresas de seguros de España (UNESPA).

17

Formació del personal investigador

Tesines llegides

Josep Solé Feliu, La concurrencia de culpa de la víctima en la responsabilidad extracontractual, llegida a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona el febrer de 1994.

Josep Ma. Bech Serrat, La Llei reguladora dels viatges combinats: Regulació, elements del contracte i algunes mesures de defensa del consumidor enfront de l'incompliment de l'obligació de procurar els serveis del viatge, llegida a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona el maig de 1998.

Albert Ruda González, El contrato de cesión de suelo por obra, llegida a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona el 20 de setembre de 2000.

Eva Cano Vilà, La responsabilidad civil por vulneración del derecho a la intimidad en Internet. Especial consideración a la protección de la intimidad de los menores de edad llegida a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona el 6 d’octubre de 2005.

Alfons Surroca Costa, La responsabilidad civil por hecho ajeno derivada de delito o falta, llegida a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona l’11 de juliol de 2006.

Núria Giralt Page, Régimen jurídico de la guarda y custodia, llegida a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona el 21 d’octubre de 2007.

Tesis llegides

Josep Solé Feliu, El concepto de defecto del producto en la responsabilidad civil del fabricante, llegida a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona el dia 21 de juny de 1996. Qualificació: Apte cum laude. La tesi va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat (2000).

Josep Mª Bech Serrat, La responsabilidad contractual de los organizadores y los detallistas de viajes combinados, llegida a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona el 19 d'abril de 2001. Qualificació: Excel·lent cum laude.

Albert Ruda González, El daño ecológico puro. La responsabilidad civil por el deterioro del medio ambiente llegida a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona el 5 de juny de 2006. Qualificació: Excel·lent cum laude per unanimitat amb menció de doctorat europeu. La tesi va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat en Dret de la UdG (2007), i també el Primer Premi a la millor tesi doctoral sobre protecció civil i emergències (Dirección General de Protección Civil y Emergencias (Subsecretaría del Ministerio del Interior) (2006) i el Premio Francisco de Asís Sancho Rebullida a la millor tesi doctoral sobre una matèria de Dret civil llegida a Espanya (2006) (Universidad de Navarra).

18

Docència

Les iniciatives en l’{mbit docent es canalitzen en aquest moment de manera preferent mitjançant el desplegament en el pla d’estudis de la llicenciatura en dret de diferents assignatures. Una de car{cter optatiu, que s’ofereix en llengua castellana, anomenada “Dret Privat Europeu I (Sistemes)” i una altra de lliure elecció de campus, que s’ofereix en llengua anglesa, anomenada “European and Comparative Private Law II (Torts)”. En l’{mbit del tercer cicle, dins el doctorat “Globalització i Dret. Itinerari Dret Privat”, s’han desenvolupat durant els darrers anys sengles assignatures dedicades al dret comparat i al dret privat europeu, desenvolupades en el marc de les línies de recerca de l’Observatori. Part d’aquestes matèries formen part actualment dels continguts troncals del Màster universitari en Dret dels Negocis i del Sector Privat, que en el curs 2008-2009 està desenvolupant la seva segona edició.

Més a més, com a experiència pilot, durant el curs 2004-05 es va dur a terme un conveni de cooperació educativa amb l’Escola de Traductors i Intèrprets de la Universitat Jaume I de Castelló, en matèria de formació pràctica en traducció jurídica dels alumnes dels estudis de traducció i interpretació impartits per aquesta Universitat.

En el futur, l’Institut ha de canalitzar altres noves propostes dels seus membres per a desenvolupar programes de postgrau, i també altres propostes de docència en formació continuada o tercer cicle. L’objectiu general consisteix a traslladar als estudis de Dret de la Universitat de Girona el repte de la introducció d’una sòlida formació jurídica europea en els propers anys.

Com és ben conegut, la creixent integració social i econòmica d’Europa tindr{ un gran impacte en les Universitats a curt termini. La declaració de Bolonya de 19 de juny de 1999 fa una crida a l’enfortiment de les dimensions intel·lectual, cultural, social i científica d’Europa, i ha reconegut el paper central de les Universitats en aquest procés. Des del Consell europeu de Lisboa de març de 2000, la creació d’un espai europeu del coneixement ha esdevingut un objectiu prioritari.

Aquesta necessitat d’internacionalització dels ensenyaments ha estat posada de relleu per la comunicació de la Comissió europea sobre “El paper de les Universitats en l’Europa del

coneixement”25. En ella es fa una crida a les Universitats a obrir-se i a incrementar l’atractiu dels seus estudis per als estudiants estrangers i internacionals. El procés de Bolonya i el pla d’acció de la Unió europea per a donar suport a l’Europa del coneixement coincideixen en el temps amb el procés d’europeïtzació del Dret privat a què abans s’ha fet referència.

Els estudis de Dret semblen encara fermament arrelats a les cultures nacionals i estatals, i la formació dels futurs professionals segueix aquest model. No obstant, aquesta situació ha de canviar i de fet està canviant a moltes universitats europees, principalment a les alemanyes, belgues, neerlandeses i italianes, on cada cop són més freqüents els estudis de tercer cicle dedicats a l’estudi comparat del dret privat i creix l’interès pels principis comuns als Drets dels Estats europeus com a objecte dels ensenyaments de tercer cicle.

L’objectiu del futur Institut de Dret privat europeu i comparat és aconseguir que la Universitat de Girona pugui ser pionera en aquest procés dins l’Estat Espanyol i afavorir l’adaptació de l’oferta d’ensenyaments a aquesta nova realitat. Cal dir que per ara no hi ha cap Universitat espanyola ni catalana que hagi començat a executar programes internacionals centrats en el Dret privat europeu i comparat.

25 COM(2003) 58 final.

19

Altres elements dinamitzadors des del punt de vista docent que l’Institut podria promoure són els següents:

Intercanvi de professors i estudiants, especialment a partir de les xarxes que funcionin amb participació del propi Institut o dels membres dels seus grups de recerca (a partir d’experiències com la del Research Training Network on Fundamental Rights and Private Law, amb finançament del 5è Programa Marc i desenvolupat exitosament entre els anys 2002 i 2005) o a través dels convenis de docència o de recerca que s’han d’establir.

Organització de seminaris interdisciplinars, aprofitant les sinèrgies derivades dels recursos disponibles en les xarxes actives o en els projectes de recerca (aquests mitjans haurien de ser vehicle de transferència del coneixement en el marc dels programes de doctorat o en els cursos d’especialització promoguts per l’Institut)

Promoció de cursos d’especialització en {rees concretes, com ara la modernització de la responsabilitat civil o del Dret privat turístic.

Explorar les possibilitats de la creació d’una xarxa tem{tica interfronterera, amb implicació dels membres de l’Institut i professorat vinculat amb la Universitat de Perpinyà-Via Domitia, en relació amb la qual ja hi ah una prèvia experiència de col·laboració a títol personal en els darrers dos anys, en matèries com responsabilitat per productes i protecció dels consumidors en l’entorn europeu.

20

Estudi econòmic

Els recursos econòmics que han de permetre el funcionament de l’Institut vindran de diferents vies:

La dotació econòmica que la Universitat de Girona ja té establerta en el seu pressupost general per al funcionament de l’Observatori de Dret privat europeu i comparat, en el lloc del qual es dotar{ l’Institut.

Mantenint la cerca de recursos en convocatòries competitives públiques i privades (accions complement{ries del MICINN, ajuts per al reforçament de l’equipament de recerca, ajuts per estades de recercadors visitants, etc.).

Captant l’interès d’empreses i institucions, tant de l’entorn com a nivell autonòmic i estatal, per tal de desenvolupar activitats de transferència, a partir de l’experiència preexistent del grup de recerca liderat pel prof. Martín Casals (UNESPA, Associació catalana d’Agències de Viatges, Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, etc)

A l’hora de fer un c{lcul estimat dels recursos que es poden generar per part dels recercadors que estaran vinculats al futur Institut, més enllà de la partida fixa ja assignada a l’Observatori, es pot comprovar a la taula 1 el volum econòmic d’ingressos gestionat durant el darrer quinquenni (2003-2008), a partir dels elements comptables més rellevants. Aquesta xifra pot ser un bon indicador a l’hora de fer càlculs estimables sobre l’activitat que s’hauria de mantenir i millorar.

Taula 1

Jornades de Dret Català a Tossa

140.904,64

Projecte Norma Civil

39.515,18

Projectes Recerca:

412.286,95

CONVENI UNESPA 22.755,86

PROJECTE MCYT 40.480,00

EURO SCIENCE FOUND. CHILDREN IN TORT LAW 84.094,21

FP5 FUNDAMENTAL RIGHTS 76.352,88

SGR 2005 35.100,00

PROJECTE MEyC." 79.704,00

REDPEC > ACCIONS COMPLEMENTÀRIES - REDPEC 30.000,00

PROJECTE MICINN 43.800,00

Per els propers anys, de moment ja està garantida l’aportació de 220.000 € que corresponen al Projecte “Los Principles of European Tort Law: Más allá del llamado Marco Común de Referencia. Hacia una nueva etapa en el proceso de aproximación del Derecho de la responsabilidad civil en Europa” (Ref. FFI2008-00647/FISO), modalitat C, per al quinqueni 2009-2013 Investigador principal: Prof. Dr. Miquel Martín Casals.

21

Relació dels béns inventariables

L’Institut de Dret Privat Europeu i Comparat inicialment s’ubicar{ provisionalment en els espais de la Facultat de Dret que actualment ja est{ ocupant l’Observatori del mateix nom (Despatx 431 de la Facultat de Dret) i que de moment té mobiliari suficient per a complir les funcions que desenvolupa.

Apart d’això, al llarg d’aquests darrers 5 anys, a través de la cessió de part dels cànons dels projectes de recerca vinculats a l’Observatori s’han desenvolupat accions per adquirir equipament i material informàtic, així com fons bibliogràfic específicament inventariat a la seu del futur Institut. Amb la transformació de l’Observatori en Institut aquests béns s’adscriuran lògicament a la nova estructura de recerca.

El material inventariable adscrit a l’Observatori i que passar{ a l’Institut est{ format per:

5 PC

1 Impressora Laser Xerox

2 Portàtils ASUS

1 Servidor

Pel que fa a la seu definitiva de l’Institut, és previst que en els propers anys es desallotgi el Nivell O de l’edifici de la Facultat de Dret, de manera que sigui possible disposar de un espai més ampli en el qual encabir els serveis administratius adscrits a l’Institut, així com uns espais de treball i per col·locar-hi el fons bibliogràfic inventariat, a disposició dels recercadors que hi pertanyin.

Recursos humans

L’Institut de Dret Privat Europeu i Comparat comptarà amb la mateixa estructura de personal d’administració i serveis amb què es doten la resta d’instituts de recerca de la Universitat de Girona.

Pel que fa al personal investigador es compta inicialment amb tot el PDI que forma part del grup de recerca de dret privat europeu de la UdG. A més, mitjançant els diferents entorns cooperatius ja referenciats en aquesta Memòria (la Red española de DerechoPrivado Europeo y Comparado, liderada des de Girona, i el conveni en vigor amb l’Institute for European Tort Law, de Viena) l’Institut té un gran potencial de capital hum{ per emprendre projectes de recerca i activitats de transferència i cooperació.

Naturalment, a més, l'Institut estarà obert a incorporacions de nous grups o persones, sempre que l’aportació que aquestes puguin desenvolupar es correspongui, proporcionalment, amb la que fins ara han realitzat els recercadors adscrits al grup de recerca promotor de l’Observatori i de la seva transformació en Institut.

22

ANNEX

Publicacions més rellevants des de 1997 fins l’actualitat

Llibres

1. Josep Solé Feliu, El concepto de defecto del producto en la responsabilidad civil del fabricante, Valencia, Tirant lo Blanch, 1997. ISBN 84-8002-446-1.

2. Àrea de Dret Civil Universitat de Girona (Coord.), Les persones jurídiques en el Dret civil de Catalunya: Associacions i Fundacions, València, Tirant lo Blanch, 1998. ISBN 84-8002-642-1.

3. Jordi Ribot, Alimentos entre parientes y subsidiariedad de la protección social, València, Tirant lo Blanch, 1999. ISBN 84-8002-788-6.

4. Pablo Salvador Coderch/Josep Solé Feliu, Brujos y aprendices. Los riesgos de desarrollo en la responsabilidad de producto, Madrid, Marcial Pons, 1999. ISBN 84-7248-650-8.

5. Àrea de Dret Civil Universitat de Girona (Coord.), El futur del Dret patrimonial de Catalunya (Materials de les Desenes Jornades de Dret català a Tossa), València, Tirant lo Blanch, 2000. ISBN 84-8442-060-4.

6. Albert Ruda González, El contrato de cesión de suelo por obra, València, Tirant lo Blanch, 2002. ISBN 84-8442-493-6.

7. Àrea de Dret Civil Universitat de Girona (Coord.), L'exercici de les competències sobre Dret civil de Catalunya (Materials de les Onzenes Jornades de Dret català a Tossa), València, Tirant lo Blanch, 2002. ISBN 84-8442-545-2.

8. Àrea de Dret Civil Universitat de Girona (Coord.), El dret civil català en el context europeu (Materials de les Dotzenes Jornades de Dret català a Tossa), Girona, Documenta Universitaria, 2003. ISBN: 84-933125-9-2.

9. Miquel Martín-Casals/Ulrich Magnus (Ed.), Unification of Tort Law: Contributory Negligence, The Hague, London, New York, Kluwer Law International, 2004. ISBN 90-411-2220-6.

10. Miquel Martín-Casals (Ed.), Children in Tort Law. Part I: Children as Tortfeasors, Wien/New York, Springer, 2006. ISBN 3-211-24480-8.

11. Àrea de Dret Civil Universitat de Girona (Coord.), Nous reptes del dret de família (Materials de les Tretzenes Jornades de Dret català a Tossa), Girona, Documenta Universitaria, 2005. ISBN: 84-934685-2-5.

12. Miquel Martín Casals (Dir.), Jordi Ribot Igualada, Josep Solé Feliu, La responsabilidad de las entidades de seguros de salud en las reclamaciones por errores o negligencias médicas, Madrid, Editorial Española de Seguros, 2006 (Cuadernos de SEAIDA, 4). ISSN 1696-9537.

13. Miquel Martín Casals, Jordi Ribot (Eds.), The Role of Self–determination in the Modernisation of Family Law in Europe, Girona, Documenta Universitaria, 2007. ISBN: 84-934959-7-2.

23

14. Àrea de Dret Civil, UdG (Coord.), La codificació dels drets reals a Catalunya. Materials de les Catorzenes Jornades de Dret català a Tossa, Girona, Documenta Universitària, 2007, ISBN: 978-84-96742-24-6.

15. Miquel Martín-Casals (ed.), Children in Tort Law. Part II: Children as Victims, Wien/New York, Springer, 2007. ISBN 3-211-31130-0.

16. Albert Ruda González, El daño ecológico puro. La responsabilidad civil por el deterioro del medio ambiente, con especial atención a la Ley 26/2007, de 23 de octubre, de responsabilidad medioambiental, Cizur menor, Thomson Aranzadi, 2008. ISBN: 978-84-8355-513-2.

17. Miquel Martín Casals (Coordinador de la traducción) European Group on Tort Law, Principios de Derecho europeo de la responsabilidad civil, Thomson Aranzadi Cizur menor, Thomson Aranzadi, 2008. ISBN 978-84-8355-506-4.

Capítols de llibre

Any 1999

1. Miquel Martin Casals, Las parejas de hecho en el Derecho europeo: realidades, variantes y perspectivas, a Asociación Española de Abogados De Familia (Ed.), Puntos capitales de Derecho de familia en su dimensión internacional, Madrid, Dykinson, 1999, pàg. 163-208.

2. Miquel Martin Casals, Grundzüge der vermögensrechtlichen Situation von Ehegatten und nichtehelichen Lebensgemeinschaften im spanischen und katalanischen Recht, a HENRICH / SCHWAB (Hrsg.), Eheliche Gemeinschaft, Partnerschaft und Vermögen im europäischen Vergleich, Bielefeld, Gieseking, 1999 (Beiträge zum europäischen Familienrecht, Bd. 6), pàg. 283-298.

3. Miquel Martín Casals, La mediación familiar en Derecho Comparado: principios y clases de mediación familiar en el derecho europeo, en CONGRESO INTERNACIONAL DE MEDIACIÓN

FAMILIAR, Conferencias, ponencias y comunicaciones libres, Aranzadi, Pamplona, 1999, pàg. 7-22.

Any 2000

4. Miquel Martín Casals, Comentari a la disposició final tercera del Codi de família, a Joan Egea Fernández/Josep Ferrer Riba (directors), Comentari al Codi de Família, a la Llei d’unions estables de parella i a la Llei de situacions convivencials d'ajuda mútua, Madrid, Tecnos, 2000, pàg. 1131-1134.

5. Miquel Martín Casals, Comentari als arts. 1, 2, 3, 14, 19, 20, 21, 22, 31, a la disp. Transitòria i a les disp. finals 2ª i 3ª de la Llei 10/1998, de 15 de juliol, d’unions estables de parella, a Joan Egea Fernández/Josep Ferrer Riba (directors), Comentari al Codi de Família, a la Llei d’unions estables de parella i a la Llei de situacions convivencials d'ajuda mútua, Madrid, Tecnos, 2000, pàg. 1141-1169, 1197-1200, 1216-1220, 1233-1234, 1250, 1257-1258.

6. Miquel Martín Casals, Comentari a la disposició final de la Llei 19/1998, de 28 de desembre, sobre situacions convivencials d’ajuda mútua, a Joan Egea Fernández / Josep Ferrer Riba (directors), Comentari al Codi de Família, a la Llei d'unions estables de parella i a la Llei de situacions convivencials d'ajuda mútua, Madrid, Tecnos, 2000, pàg. 1299-1301.

24

7. Miquel Martín Casals, Perspectives de futur de la rescissió per lesió ultra dimidium, a Àrea de Dret Civil Universitat de Girona (Coord.), El futur del Dret patrimonial de Catalunya (Materials de les Desenes Jornades de Dret català a Tossa), València, Tirant lo Blanch, 2000, p. 165-265.

8. Miquel Martín Casals, Las condiciones generales del contrato de viaje combinado (Algunos aspectos de los llamados “Clausulado 2000” y “Clausulado del Consenso”), a Adolfo AURIOLES MARTÍN (Coord.), Derecho y Turismo, III Jornadas de Derecho Turístico (Málaga 2000), Sevilla, Consejería de Turismo y Deporte, 2000, p. 3-30.

9. Miquel Martín Casals, Wrongful Conception and Wrongful Birth Cases in Spanish Law:Two Wrongs in Search of a Right en Ulrich MAGNUS / Jaap SPIER (ed.), European Tort Law. Liber Amicorum for Helmut Koziol, Frankfurt am Main / Berlin / Bern/ Bruxelles / New York / Oxford / Wien, Peter Lang, 2000, pàg. 179-208.

10. Jordi Ribot Igualada, Lesió ultra dimidium i opció. Notes per a una possible reforma "de mínims" de la rescissió per lesió, a Àrea de Dret Civil. Universitat de Girona (Coord.), El futur del Dret patrimonial de Catalunya.(Materials de les Desenes Jornades de Dret Català a Tossa), València, Tirant lo blanch, 2000, pàgs. 563-605.

11. Jordi Ribot Igualada, Comentaris als arts. 259 a 260 i 263 a 269 del Codi de Família a Joan Egea Fernández/Josep Ferrer Riba (Directors), Comentari al Codi de Família, a la Llei d'unions estables de parella i a la Llei de situacions convivencials d'ajuda mútua, Madrid, Tecnos, 2000, pàg. 1049-1056 y 1061-1085.

12. Jordi Ribot Igualada, Comentari als arts. 8 i 26 de la Llei d’unions estables de parella a Joan Egea Fernández/Josep Ferrer Riba (directors), Comentari al Codi de Família, a la Llei d’unions estables de parella i a la Llei de situacions convivencials d'ajuda mútua, Madrid, Tecnos, 2000, pàg. 1178-1181.

13. Josep Solé Feliu, Comentari als arts. 35 i 36 del Codi de Família, a Joan Egea Fern|ndez/Josep Ferrer Riba (directors), Comentari al Codi de Família, a la Llei d’unions estables de parella i a la Llei de situacions convivencials d'ajuda mútua, Madrid, Tecnos, 2000, pàg. 202-212.

14. Josep Solé Feliu, Comentari als arts. 261 i 262 del Codi de Família, a Joan Egea Fernández/Josep Ferrer Riba (directors), Comentari al Codi de Família, a la Llei d’unions estables de parella i a la Llei de situacions convivencials d'ajuda mútua, Madrid, Tecnos, 2000, pàg. 1059-1063.

15. Josep Solé Feliu, Comentari als arts. 18, 34 y 35 de la Llei 10/1998, de 15 de juliol, d’unions estables de parella, a Joan Egea Fernández/Josep Ferrer Riba (directors), Comentari al Codi de Família, a la Llei d’unions estables de parella i a la Llei de situacions convivencials d'ajuda mútua, Madrid, Tecnos, 2000, pàg. 1208-1215, 1237-1245.

16. Josep M. Bech / Antoni Calle / Albert Ruda, Estudi estadístic sobre les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en matèria de rescissió per lesió ultra dimidium, a Àrea de Dret civil (Coord.) Universitat de Girona, El futur del Dret patrimonial de Catalunya (Materials de les Desenes Jornades de Dret Català a Tossa), València, Tirant lo Blanch, 2000, pp. 427-453.

Any 2001

17. Miquel Martín Casals, La mediació familiar en el Dret comparat: principis i classes de mediació familiar en el Dret europeu en especial Anglaterra, França i la Recomanació (98) 1, a Generalitat de Catalunya, La mediació familiar, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2001, p. 15-70.

25

18. Miquel Martín Casals, La mediación familiar en derecho comparado: algunas de las propuestas de regulación en España a la luz de las tendencias europeas, en UNAF, Jornadas Internacionales de Mediación Familiar, Madrid, UNAF, 2001.

19. Miquel Martín Casals / Jordi Ribot Igualada / Josep Solé Feliu, Non-pecuniary loss under Spanish Law, in: W.V.H. Rogers (Ed.), Damages for Non-Pecuniary Loss in a Comparative Perspective, Vienna/ New York, Springer, 2001, p. 192-243.

20. Miquel Martín Casals / Josep Solé Feliu, Testierfreiheit im innerspanischen Vergleich, a Dieter Henrich / Dieter Schwab (Hrsg.), Familienerbrecht und Testierfreiheit im europäischen Vergleich (Beiträge zum europäischen Familienrecht Bd. 7), Bielefeld, Gieseking, 2001, p. 295-333.

Any 2002

21. Miquel Martín Casals / Jordi Ribot Igualada / Josep M. Bech Serrat, El contracte de viatge combinat, a Àrea de Dret Civil Universitat de Girona (Coord.), L'exercici de les competències sobre Dret civil de Catalunya (Materials de les Onzenes Jornades de Dret català a Tossa), València, Tirant lo Blanch, 2002, p. 301-358.

22. Miquel Martín Casals / Jordi Ribot Igualada / Josep Solé Feliu, Spain, a Bernard A. Koch / Helmut Koziol (Ed.), Unification of Tort Law: Strict Liability, The Hague / London / Boston, Kluwer Law International, 2002, p. 281-321.

23. Miquel Martín Casals, Some trends towards a common European protection of children in Tort Law, a Ivo Colozzi / Graziella Giovannini, Unprotected time of young people in the EU, Fondazione Alma Mater (Bologna) and Philip Morris Institute, Faenza, Homeless Books, 2002, p. 243-262.

24. Miquel Martín Casals / Jordi Ribot Igualada / Josep Solé Feliu, Compensation for Personal Injury under Spanish Law, a B. A. Koch / Helmut Koziol (Ed.), Compensation for Personal Injury in a Comparative Perspective, Vienna / New York, Springer, 2002, p. 238-292.

25. Miquel Martín Casals, Fall Nr. 2 – Francovich, a: Ulrich Magnus / Wolfgang Wurmnest, Casebook Europäisches Haftungs- und Schadensrecht, Baden Baden, Nomos, 2002.

26. Miquel Martín Casals, Fall Nr. 20 - Barbi II, a: Ulrich Magnus / Wolfgang Wurmnest, Casebook Europäisches Haftungs- und Schadensrecht, Baden Baden, Nomos, 2002.

27. Miquel Martín Casals, Fall Nr. 21 – Caronna, a: Ulrich Magnus / Wolfgang Wurmnest, Casebook Europäisches Haftungs- und Schadensrecht, Baden Baden, Nomos, 2002.

28. Miquel Martín Casals, Las condiciones generales del contrato de viaje combinado, a: Aurelio Menéndez / Luis Díez-Picazo (Dirs.), Comentarios a la Ley sobre condiciones generales de la contratación, Madrid, Civitas, 2002, p. 1389-1425.

29. Josep Solé Feliu, Fall Nr. 14 - C gegen Kommission a: Ulrich Magnus / Wolfgang Wurmnest, Casebook Europäisches Haftungs- und Schadensrecht, Baden Baden, Nomos, 2002.

30. Josep Solé Feliu, Fall Nr. 15 – Farrugia, a: Ulrich Magnus / Wolfgang Wurmnest, Casebook Europäisches Haftungs- und Schadensrecht, Baden Baden, Nomos, 2002.

31. Josep Solé Feliu, Fall Nr. 17 - Grifoni I, a: Ulrich Magnus / Wolfgang Wurmnest, Casebook Europäisches Haftungs- und Schadensrecht, Baden Baden, Nomos, 2002.

Any 2003

26

32. Miquel Martín Casals, El “European Group on Tort Law” y la elaboración de un “Principios europeos del derecho de la responsabilidad civil” a: Sergio Cámara Lapuente (Ed.), Derecho Privado Europeo, Madrid, Colex, 2003, p. 217-226.

33. Miquel Martín Casals / Jordi Ribot Igualada, Pure economic loss: la indemnización de los daños patrimoniales puros, a Sergio Cámara Lapuente (Ed.), Derecho Privado Europeo, Madrid, Colex, 2003, p. 883-920.

34. Miquel Martín Casals / Jordi Ribot Igualada, La responsabilidad objetiva: supuestos

especiales versus cláusula general, a Sergio Cámara Lapuente (Ed.), Derecho Privado Europeo, Madrid, Colex, 2003, p. 827-856.

35. Miquel Martín Casals / Josep Solé Feliu, El daño moral, a Sergio Cámara Lapuente (Ed.), Derecho Privado Europeo, Madrid, Colex, 2003, p. 857-881.

36. Miquel Martín Casals / Josep Solé Feliu, La responsabilidad por productos defectuosos: un intento de armonización a través de directivas, a Sergio Cámara Lapuente (Ed.), Derecho Privado Europeo, Madrid, Colex, 2003, p. 921-948.

37. Miquel Martín Casals, An Outline of the Spanish legal Tariffication Scheme for Personal Injury resulting from Traffic Accidents, a Helmut Koziol / Jaap Spier (Dirs.), Liber amicorum Pierre Widmer, Vienna / New York, Springer, 2003, p. 235-251.

38. Miquel Martín Casals / Josep Solé Feliu, Liability for Damage Caused by Others under Spanish Law, a Jaap Spier (Ed.), Unification of Tort Law: Liability for Damage Caused by Others, The Hague / London / New York , Kluwer, 2003, p. 231-258.

39. Miquel Martín Casals, E-Privacy: An Old Tort in New Clothing? a Helmut Koziol / Barbara C. Steiningen (eds.), European Tort Law 2002, Vienna / New York, Springer, p. 2-34.

40. Miquel Martín Casals, “A través del espejo”: concurrencia de “culpa” de la víctima y culpa del causante del daño, a Estudios jurídicos en Homenaje al Profesor Luis Díez-Picazo, vol. IV, Madrid, Thomson Civitas, 2003, p. 2471-2490.

41. Miquel Martín Casals, Same-Sex Partnerships in the Legislation of the Spanish Autonomous Communities, a Katharina Boele-Woelki / Angelika Fuchs (eds.), Legal Recognition of Same-Sex Couples in Europe, Antwerp / Oxford / New York, Intersentia, 2003, p. 54-67.

42. Miquel Martín Casals / Jordi Ribot Igualada / Josep Solé Feliu, Spanish Report on the Grounds for Divorce, a Katharina Boele-Woelki / Bente Braat / Ian Sumner (Ed.), European Family Law in Action, Vol. I: Grounds for Divorce, Antwerpen / Oxford/ London / New York, Intersentia, 2003 (vol. de 466 pàgines) passim (aprox. 30 pàgines).

43. Miquel Martín Casals / Jordi Ribot Igualada / Josep Solé Feliu, Spanish Report on Maintenance between Former Spouses, a Katharina Boele-Woelki / Bente Braat / Ian Sumner (Ed.), European Family Law in Action, Vol. II: Maintenance between Former Spouses, Antwerpen / Oxford/ London / New York, Intersentia, 2003 (vol. de 495 pàgines) passim (aprox. 30 pàgines).

44. Jordi Ribot Igualada, La culpa “relevante” como culpa “adicional”: la STC 181/2000 a la luz de la interacción entre responsabilidad objetiva y culpa, a Estudios jurídicos en homenaje al profesor Luis Díez-Picazo, vol. IV, Madrid, Thomson Civitas, 2003, p. 2868-2898.

45. Albert Ruda González, Tradición condicional. Reflexiones sobre la supuesta necesidad de trasplantar reglas jurídicas extranjeras en materia de transmisión de la propiedad de cosas futuras, a Santiago Espiau Espiau /Antoni Vaquer Aloy (Eds.), Bases de un derecho contractual europeo/Bases of a European Contract Law, Tirant lo Blanch, Valencia, 2003, p. 503-520.

27

46. Albert Ruda González, Pactes sobre la durada del termini de prescripció en la modernització del Dret d’obligacions alemany a: Àrea de Dret civil, Universitat de Girona (Coord.), El Dret civil català en el context europeu. Materials de les Dotzenes Jornades de Dret Català a Tossa. 26 i 27 de setembre de 2002, Girona, Documenta Universitaria, 2003, p. 457-497.

47. Josep Solé Feliu, Los perfiles borrosos de la asunción del riesgo a través de la lente del derecho comparado, a Estudios Jurídicos en Homenaje al profesor Luis Díez-Picazo, vol. IV, Madrid, Thomson-Civitas, 2003, p. 3097-3123.

Any 2004

48. Miquel Martín Casals / Josep Solé Feliu / Joan-Carles Seuba Torreblanca, Liability for and Insurability of Biomedical Research Involving Human Subjects under Spanish Law, a Jos Dute / Michael G. Faure / Helmut Koziol (eds.), Liability for and Insurability of Biomedical Research with Human Subjects in a Comparative Perspective, Vienna / New York, Springer, 2004, p. 264-296.

49. Miquel Martín Casals, Jordi Ribot Igualada, Compensation for Pure Economic Loss Under Spanish Law, a Willem H. van Boom / Helmut Koziol / Christian . A. Witting (Eds.), Pure Economic Loss, Vienna / New York, Springer, 2004, p. 62-76.

50. Ulrich Magnus / Miquel Martín Casals, Comparative Conclusions, a Ulrich Magnus / Miquel Martín-Casals (Eds.), Unification of Tort Law: Contributory Negligence, The Hague / London / New York, Kluwer, 2004, p. 259-291.

51. Miquel Martín Casals / Josep Solé Feliu, Contributory Negligence under Spanish Law, a Ulrich Magnus / Miquel Martín-Casals (Ed.), Unification of Tort Law: Contributory Negligence, The Hague / London / New York, Kluwer, 2004, p. 173-195.

52. Miquel Martín Casals, Jordi Ribot Igualada, Liability for Acts of Terrorism Under Spanish Law, a Bernhard A. Koch (ed.), Terrorism, Tort Law and Insurance, Vienna / New York, Springer, 2004, p. 88-117.

53. Miquel Martín Casals / Josep Solé Feliu / Joan Carles Seuba Torreblanca, Spain, a Bernhard Koch (Ed.), No-Fault Compensation in the Health Care Sector, Vienna/ New York, Springer, p. 334-366.

54. Jordi Ribot Igualada/Albert Ruda González, Spain, a Helmut Koziol / Barbara C. Steininger (eds.), European Tort Law 2003, New York, Vienna, Springer, 2004, p. 383-409.

55. Miquel Martín Casals, La estructura básica de un manual espanyol de técnica legislativa, a Aurelio Menéndez/Alfredo Pérez de Armiñán, La proliferación legislativa: un desafío para el Estado de Derecho, Madrid, Civitas, 2004, p. 243-277.

Any 2005

56. Miquel Martín Casals/ Josep Solé Feliu, La responsabilidad civil por los daños causados por bienes y servicios, a María José Reyes López (Coord.), Derecho privado de consumo, Valencia, Tirant lo Blanch, 2005, p. 143-155.

57. Miquel Martín Casals/ Josep Solé Feliu, La responsabilidad civil por productos defectuosos, a María José Reyes López (Coord.), Derecho privado de consumo, Valencia, Tirant lo Blanch, 2005, p. 157-195.

58. Miquel Martín Casals/ Josep Solé Feliu, La responsabilidad civil por bienes y servicios en la Ley 26/1984, de 19 de julio, general para la defensa de los consumidores y usuarios,

28

a María José Reyes López (Coord.), Derecho privado de consumo, Valencia, Tirant lo Blanch, 2005, p. 197-216.

59. Miquel Martín Casals, Contributory conduct or activity, a The European Group on Tort Law Principles of European Tort Law. Text and Commentary, Wien, Springer, 2005, p. 130-137.

60. Miquel Martín Casals/ Josep Solé Feliu, The Protection of Personality Rights Against Invasions by Mass Media in Spain, a Helmut Koziol/Alexander Warzilek (Eds.), Persönlichkeitsschutz gegenüber Massenmedien/The Protection of Personality Rights against Invasions by Mass Media, Wien/New York, Springer, 2005, p. 287-339.

61. Miquel Martín Casals/ Josep Solé Feliu, Fault under Spanish Law, a Pierre Widmer (ed.), Unification of Tort Law Fault, The Hague/London/New York, Kluwer, 2005, p. 227-264.

62. Miquel Martín Casals, Spanish product liability today –adapting to the “new” rules, a Duncar Fairgrieve (Ed.), Product Liability in Comparative Perspective, Cambridge, Cambridge University Press, 2005, p. 42-66.

63. Jordi Ribot Igualada, Spain, a Helmut Koziol/Barbara C. Steininger (Eds.), European Tort Law 2004, Vienna, New York, Springer, 2, p. 538-567.

Any 2006

64. Miquel Martín Casals, Comparative Report, a Miquel Martín-Casals (Ed.), Children in Tort Law. Part I: Children as Tortfeasors, Wien/New York, Springer, 2006, p. 423-465.

65. Miquel Martín Casals/ Jordi Ribot Igualada/Josep Solé Feliu, Children as Tortfeasors under Spanish Law, a Miquel Martín-Casals (Ed.), Children in Tort Law. Part I: Children as Tortfeasors, Wien/New York, Springer, 2006, p. 369-413.

66. Miquel Martín Casals, Mixing-Up Models of Living Together. "Opting-In", "Opting-Out" and Self-Determination of Opposite-Sex Couples in the Catalan and Other Spanish Partnership Acts, a Miquel Martín-Casals/Jordi Ribot (Eds.), The Role of Self-determination in the Modernisation of Family Law in Europe, Girona, Documenta Universitaria, 2006, p. 287-307.

67. Jordi Ribot Igualada, "Mediated and Non-Mediated Separation Agreements. Some Comments on the Spanish Regional Laws on Family Mediation", a Miquel Martín-Casals/Jordi Ribot (Eds.), The Role of Self-determination in the Modernisation of Family Law in Europe, Girona, Documenta Universitaria, 2006, p. 149-178. ISBN 84-934959-7-2.

68. Jordi Ribot Igualada/ Albert Ruda González, Spain, a Helmut Koziol / Barbara C. Steininger (eds.), European Tort Law 2005, New York, Vienna, Springer, 2006, p. 528-556.

69. Albert Ruda González, "Las relaciones entre la responsabilidad ambiental conforme a la Directiva 2004/35/CE y la responsabilidad civil", a Antoni Pigrau Solé (Ed.), Nuevas perspectivas de la responsabilidad por daños al medio ambiente, Ministerio de Medio Ambiente, 2006, p. 93-102.

Any 2007

70. Miquel Martín-Casals, Josep Solé, Comparative Report, a Miquel Martín-Casals (ed.), Children in Tort Law. Part II: Children as Victims, Wien/New York, Springer, 2007, p, 255-283.

71. Miquel Martín Casals/ Jordi Ribot Igualada/Josep Solé Feliu, “Children as Victims under Spanish Law”, a Miquel Martín-Casals (ed.), Children in Tort Law. Part II: Children as Victims, Wien/New York, Springer, 2007, p. 225-250.

29

72. Miquel Martín Casals, “La responsabilidad por hecho ajeno en los "Principios de Derecho europeo de la responsabilidad civil" (PETL)”, a Juan Antonio Moreno Martínez, La responsabilidad civil y su problemática actual, Madrid, Dykinson, 2007, p. 493-517.

73. Jordi Ribot Igualada/ Albert Ruda Gonz|lez, “Spain”, a B. Winiger, H. Koziol, B.A. Koch, R. Zimmermann (Eds.), Essential Cases on Natural Causation, Vienna, New York, Springer, Berlin, Springer, 2007.

74. Albert Ruda González, "La tipología de los daños causados por el Prestige", a María Paz García Rubio/Santiago Álvarez González (Coords.), La responsabilidad por los daños causados por el hundimiento del Prestige, Madrid, Iustel, 2007, p. 37-112.

75. Albert Ruda González, "Spain", in Helmut Koziol / Barbara C. Steininger (eds.), European Tort Law 2006, New York, Vienna, Springer, 2007, p. 429-455.

Any 2008

76. Miquel Martín Casals/ Jordi Ribot Igualada, "The Postmodern Family and the Agenda for Radical Legal Change" a Bill Atkin (Ed.), The International Survey of Family Law 2008 Edition, Bristol, Jordan, 2008, p. 411-436.

78. Miquel Martín Casals / Josep Solé Feliu, Liability for others, a Helmut Koziol / Reiner Schulze (ed.), Tort Law of the European Union, Wien/New York, Springer, 2008, p, 165-177.

80. Miquel Martín Casals/Albert Ruda Gonz|lez, “Comentario a los artículos sobre derecho de vuelo (arts. 567-1 a 567-3)”, a: Decanato Autonómico de los Registradores de Cataluña (Dir.), Derechos reales. Comentarios al Libro quinto del Código Civil de Cataluña, Barcelona, Ed. Bosch, Barcelona, Bosch, 2008, p. 1601-1631.

81. Albert Ruda Gonz|lez, “Spain", a Monika Hinteregger (Ed.), Environmental Liability and Ecological Damage in European Law, The Common Core of European Private Law, Cambridge University Press, 2008.

82. Miquel Martín Casals/Albert Ruda González, "Spain", a Bernhard A. Koch (ed.): Economic Loss Caused by Genetically Modified Crops. Liability and Redress for the Adventitious Presence of GMOs in Non-GM, Vienna/New York, Springer 2008 (en premsa).

84. Albert Ruda González/Josep Solé Feliu, "Spain", a: Ken Oliphant (Ed.), Aggregation and Divisibility of Damage, New York, Vienna, Springer (en premsa).

30

Articles

Anys 1997-1998

1. Miquel Martín Casals, Aproximación a la Ley catalana 10/1998, de 15 de julio, de uniones estables de pareja, Derecho Privado y Constitución, núm. 12, 1998, pàg. 143-187.

2. Jordi Ribot Igualada, El fundamento de la obligación legal de alimentos entre parientes, Anuario de Derecho Civil, 1998-III, pàg. 1105-1177.

3. Josep Solé Feliu, La concurrencia de culpa de la víctima en la jurisprudencia reciente del Tribunal Supremo, ADC 1997/2, p. 865-902.

4. Josep Solé Feliu, La compensació econòmica per raó de treball de l’article 41 del nou Codi de Família de Catalunya, La Llei de Catalunya i Balears, núm. 231, 23 de novembre de 1998, p. 1-6.

Any 1999

5. Miquel Martín Casals, La responsabilidad civil derivada del contrato de viaje combinado, RGD Nº 658-659, Julio-Agosto 1999, p. 9404-9443.

6. Jordi Ribot Igualada, L'obligació legal d'aliments entre parents en el nou Codi de Família, La Llei de Catalunya i Balears, núm. 242, febrer 1999, pàgs. 1-6.

7. Manuel Stiff/Josep M. Bech, Die Umsetzung der Pauschal-Reiserechtlinie in Spanien und Deutschland. Unterschiede, Gemeinsamkeiten und Umsetzungsdefizite, Verbraucher und Recht 8 (1999), pàgs. 251-264.

Any 2000

8. Miquel Martín Casals / Josep Solé Feliu, Defectes que danyen, InDret, 01/2000. (www.indret.com)

9. Miquel Martín Casals, Una lectura de la Sentencia del Tribunal Constitucional sobre el baremo, La Ley, núm. 5137, de 11.09.2000, pàg. 1-6.

10. Miquel Martín Casals, La situació jurídica de les parelles de fet en alguns països europeus, Revista Jurídica de Catalunya, 2000, pàg. 825-861.

Any 2001

11. Miquel Martín Casals / Josep Solé Feliu, Responsabilidad civil por anticoncepción fallida ("wrongful conception"), a La Ley, núm. 5249, de 16.02.2001, pàg. 1-6.

12. Miquel Martín Casals/Josep Solé Feliu, Anticoncepcions fallides i fills no previstos, InDret 03/2001. (www.indret.com)

13. Miquel Martín Casals/Josep Solé Feliu, Responsabilidad por productos en España y (des)armonización europea, Revista de responsabilidad civil y seguros, Julio/Agosto 2001, p. 1-17.

31

14. Jordi Ribot Igualada, Prevención de malos tratos familiares: ¿un papel para el Derecho civil?, LA LEY, 2001-6, p. 1487-1500.

15. Albert Ruda González, La resolució del contracte de cessió de sòl per obra, La Notaría 2001, núm. 9-10, p. 151-161.

16. Josep Solé Feliu, Significato e portata del concorso di colpa della vittima secondo la giurisprudenza del tribunale supremo spagnolo, Responsabilità civile e previdenza, 2001, p. 239-253.

Any 2002

17. Josep M. Bech Serrat, Responsabilidad contractual del organizador de viajes combinados por accidentes en excursiones facultativas, Diario La Ley, n. 5487, 21 de febrero de 2002, p. 1-6.

18. Josep M. Bech Serrat, “Cl|usulas contractuales de limitación de responsabilidad de la empresa de alojamiento por daños causados a objetos del consumidor”, a Luis Valdés/Vicente M. Monfort/Juan Ignacio Pulido/Eduardo A. del Valle, VI Congreso AECIT (Nuevas tendencias de ocio y turismo: su especial problemática en destintos singulares: Ceuta, 27 y 28 septiembre de 2001), Torredonjimeno, Gr|ficas “La Paz”, 2002, p. 161-168.

19. Miquel Martín Casals, ¿Hacia un baremo europeo para la indemnización de los daños corporales? Consideraciones generales sobre el Proyecto Busnelli-Lucas, Revista de Derecho Patrimonial, 2002, p. 19-32.

20. Miquel Martín Casals, Els principis de dret patrimonial europeu i la codificació del dret català, La Notaría, 2002, p. 51-61.

21. Miquel Martín Casals, El Codi civil de Catalunya en la cruïlla del Dret privat europeu, Revista Jurídica de Catalunya, 2002, p. 633-662.

22. Miquel Martín Casals, Risarcimento per danno alla persona in Spagna, a: Danni alla persona e responsabilità civile in Spagna, U.K., Austria e Germania, Danno e Responsabilità 12/2002, p. 1261-1265.

23. Miquel Martín Casals, Josep Solé Feliu, Cour de Cassation, 13 Juillet 2001. Arrêts 278, 279 and 280.Spanish case note, European Review of Private Law, 2/2003, p. 201-220.

24. Miquel Martín Casals, Josep Solé Feliu, Comentario a la sentencia de 7 de junio de 2002, Cuadernos Cívitas de Jurisprudencia Civil, vol. 60, octubre-diciembre 2002, p. 1097-1121.

25. Jordi Ribot Igualada, Comentario a la sentencia de 2 de julio de 2002, Cuadernos Cívitas de Jurisprudencia Civil, vol. 60, octubre-diciembre 2002, p. 1159-1183.

26. Albert Ruda González, Transmisión del dominio en la cesión de suelo por obra. A propósito de la STS (Sala 1ª) de 26.2.2001, Revista Jurídica del Perú, núm. 40, 2002, p. 99-126.

27. Albert Ruda González, Comentario a la sentencia de 6 de junio de 2002, Cuadernos Cívitas de Jurisprudencia Civil, vol. 60, octubre/diciembre 2002, p. 1067-1080.

Any 2003

28. Josep M. Bech Serrat, Comentario a la sentencia de 22 de enero de 2003, Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, núm. 62, mayo/septiembre 2003, p. 623-642.

29. Miquel Martín Casals, Jordi Ribot Igualada, Josep Solé Feliu, Medical Malpractice Liability in Spain: Cases, Trends and Developments, European Journal of Health Law, 2003, vol. 10, n. 2, p. 153-181.

32

30. Miquel Martín Casals, Josep Solé Feliu, Comentario a la sentencia de 21 de octubre de 2002, Cuadernos Cívitas de Jurisprudencia Civil, vol. 61, enero-marzo 2003, p. 245-269.

31. Miquel Martín Casals, Josep Solé Feliu, Aplicación de la Ley de responsabilidad por productos defectuosos: la explosión de una botella y el defecto de fabricación, Diario La Ley, 20 junio 2003, p. 1 y ss.

32. Miquel Martín Casals, Josep Solé Feliu, 20 Problemas en la aplicación de la Ley de responsabilidad por productos defectuosos y algunas propuestas de solución (I), PRÁCTICA DERECHO DE DAÑOS: Revista de responsabilidad civil y seguros, Núm. 9, 2003, p. 6-34.

33. Miquel Martín Casals, Josep Solé Feliu, 20 Problemas en la aplicación de la Ley de responsabilidad por productos defectuosos y algunas propuestas de solución (II), PRÁCTICA DERECHO DE DAÑOS: Revista de responsabilidad civil y seguros, Núm. 10, 2003, p. 5-25.

34. Miquel Martín Casals, Josep Solé Feliu, Comentario a la sentencia de 21 de febrero de 2003, Cuadernos Cívitas de Jurisprudencia Civil, vol. 62, mayo-septiembre 2003, p. 781-803.

35. Albert Ruda Gonz|lez, Cessió de finca o d’edificabilitat a canvi de construcció futura. Aproximació a la seva regulació a la Llei 23/2001, Revista Jurídica de Catalunya, 2003-I, p. 9-38.

36. Albert Ruda González, Comentario a la Sentencia de 13 de diciembre de 2002, Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, vol. 61, enero-marzo 2003, p. 331-351.

37. Albert Ruda González, Comentario a la Sentencia de 12 de febrero de 2003, Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, vol. 62, mayo-agosto 2003, p. 729-742.

38. Albert Ruda González, La responsabilidad por cuota de mercado a juicio, InDret 3/2003, (www.indret.com).

39. Albert Ruda González, Entre todo y nada. Una visión crítica de la responsabilidad por cuota de mercado, Revista de la Asociación Española de Abogados Especializados en Responsabilidad Civil y Seguro 2003, núm. 5, p. 13-29.

40. Alfons Surroca Costa, Comentario a la sentencia de 16 de diciembre de 2002, Cuadernos Cívitas de Jurisprudencia Civil, vol. 61, enero-abril 2003, p. 353-372.

Any 2004 41. Josep M. Bech Serrat, Comentario a la sentencia de 26 de junio de 2003, Cuadernos Cívitas de Jurisprudencia Civil, vol. 64, enero-abril 2004, p. 315-334.

42. Eva Cano Vilà, Comentario a la sentencia de 1 de abril de 2003, Cuadernos Cívitas de Jurisprudencia Civil, vol. 64, enero-abril 2004, p. 99-116.

43. Miquel Martín Casals, Josep Solé Feliu, Comentario a la sentencia de 29 de mayo de 2003, Cuadernos Cívitas de Jurisprudencia Civil, vol. 64, enero-abril 2004, p. 193-218.

44. Miquel Martín Casals, Josep Solé Feliu, Responsabilidad civil por la privación de la posibilidad de abortar (wrongful birth). A propósito de la Sentencia de la Sala 1.ª del Tribunal Supremo de 18 de diciembre de 2003, PRÁCTICA DERECHO DE DAÑOS: Revista de responsabilidad civil y seguros, Núm. 16, 2004, p. 5-25.

45. Miquel Martín Casals, Jordi Ribot Igualada, Neue Entwicklungen im Bereich des Familienrechts in Spanien, Zeitschrift für das gesamten Familienrecht, núm. 18, 2004-18, pp. 1433-1438.

46. Miquel Martín Casals, Albert Ruda González, Comentario a la Sentencia de 26 de noviembre de 2003, Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, vol. 65, 2004, p. 843-859

33

47. Jordi Ribot Igualada, Comentario a la sentencia de 23 de julio de 2003, Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, vol. 64, enero-abril 2004, p. 395-417.

48. Jordi Ribot Igualada, Comentario a la sentencia de 31 de octubre de 2003 Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, vol. 65, 2004, p. 805-830.

49. Albert Ruda González, La transmissió de la propietat segons la Llei 23/2001, de cessió de finca o d’edificabilitat a canvi de construcció futura, InDret 1/2004. (www.indret.com)

50. Albert Ruda González, Fairchild v. Glenhaven Funeral Services Ltd and others, Fox v. Spousal (Midlands) Ltd, Matthews v. Associated Portland Cement Manufacturers (1978) Ltd and others [2002] UKHL 22. Spanish case note", European Review of Private Law 2004/2, p. 245-258.

51. Albert Ruda González, Problemas de identificación del causante del daño y responsabilidad por cuota de mercado, PRÁCTICA DERECHO DE DAÑOS: Revista de responsabilidad civil y seguros, núm. 19, 2004, p. 5-20.

52. Alfons Surroca Costa, Comentario a la sentencia de 16 de junio de 2003, Cuadernos Cívitas de Jurisprudencia Civil, vol. 64, enero-abril 2004, pp. 295-314.

53. Rosa Torra Bernaus, Comentario a la sentencia de 19 de julio de 2003, Cuadernos Cívitas de Jurisprudencia Civil, vol. 64, enero-abril 2004, p. 373-394.

54. Miquel Martín Casals, Divorce Mediation in Europe: An Introductory Outline, vol. 9.2 Electronic Journal of Comparative Law, (July 2005), <http://www.ejcl.org/92/art92-2.html>.

55. Miquel Martín Casals, Die Kodifizierung des katalanischen Zivilrechts im europäischen Rahmen (Schlusssitzung des IV. Kolloquiums der ZEuP), ZEuP 3/2004, p. 677- 684.

56. Jordi Ribot Igualada/Josep Solé Feliu, Cass. ass. Plénière, 13 décembre 2002, Bull. Civ. AP, No. 3, J.C.P. G 2003 II, 10010 –Parental liability for the acts of their children. Spanish Case Note, European Review of Private Law, vol. 12, issue 5, 2004: 725-736.

Any 2005

57. Miquel Martín Casals/ Josep Solé Feliu, Comentario a la sentencia de 10 de junio de 2004, Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, vol. 67, enero-abril 2005, p. 361-378.

58. Miquel Martín Casals, Una primera aproximación a los Principios de Derecho europeo de la responsabilidad civil, InDret 2/2005, Working Paper nº 284, p. 1-25, (www.indret.com).

59. Miquel Martín Casals, Una panoramica sui “Principles on European Tort Law” (Dalla prospettiva spagnola), Responsabilità Civile e Previdenza, 6-2005, p. 1277-1302.

60. Jordi Ribot Igualada, Consentimiento informado y responsabilidad civil médica en la reciente jurisprudencia del Tribunal Supremo español, Lex Medicinae. Revista Portuguesa de Direito da Saúde, 2005-3. p.55-72.

61. Jordi Ribot Igualada, Separació de fet i drets viduals abintestat: una relectura. Comentari de la STSJC d’1 d’abril de 2004, Revista catalana de dret privat, vol. 5, 2005, p. 241-261.

62. Josep M. Bech Serrat, Comentario a la sentencia del Tribunal Supremo, de 21 de mayo de 2004, Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, núm. 67, enero/abril de 2005, marginal 1799, pàgs. 277-301.

63. Alfons Surroca Costa, Comentario a la sentencia de 25 de noviembre de 2004, Cuadernos Cívitas de Jurisprudencia Civil, vol. 68, mayo-agosto 2005, pp. 921-939.

64. Eva Cano Vilà, Comentario a la Sentencia de 2 de junio de 2004, Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, vol. 68, mayo-agosto 2005, pp. 655-670.

34

Any 2006

65. Josep M. Bech Serrat, Comentario a la sentencia del Tribunal Supremo, de 7 de marzo de 2005, Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, núm. 70, enero/abril de 2006, marginal 1870, pàgs. 203-219.

66. Josep M. Bech Serrat, Comentario a la sentencia del Tribunal Supremo, de 20 de

mayo de 2005, Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, núm. 71, mayo/agosto de

2006, p. 809-832. 67. Josep M. Bech Serrat, Comentario a la sentencia del Tribunal Supremo, de 2 de febrero de 2006, Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, núm. 72, septiembre/diciembre de 2006, p. 1773-1804.

68. Eva Cano Vilà, Comentario a la Sentencia de 29 de diciembre de 2004, Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, vol. 70, enero/abril 2006, pp. 57-70.

69. Miquel Martín Casals, Líneas generales sobre la responsabilidad de las entidades de seguros de salud en las reclamaciones por efectos adversos, errores o negligencias médicas, Revista española de seguros: Publicación doctrinal de Derecho y Economía de los Seguros privados, Nº. 128, 2006, p. 803-838.

70. Miquel Martín Casals/ Josep Solé Feliu, Comentario a la STS 18 de julio de 2005, en Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, num. 72, Septiembre—Diciembre 2006.

71. Miquel Martín Casals, Jordi Ribot Igualada, Ehe und Scheidung in Spanien nach den Reformen von 2005, Zeitschrift für das gesamten Familienrecht, 18, 2006, p. 1331-1336.

72. Albert Ruda González, Comentario a la Sentencia de 14 de marzo de 2005 (RJ 2005, 2236), Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, vol. 71, 2006, p. 695-744.

Any 2007

73. Jordi Ribot Igualada, La responsabilidad civil por falta de consentimiento informado, Revista de Derecho Privado, 2007-6, p. 29-62.

74.Miquel Martín Casals/ Josep Solé Feliu, Comentario a la STS 18 de mayo de 2006, en Cuadernos Civitas d e Jurisprudencia Civil, num. 73, Enero—Abril 2007, p. 517-542.

75. Jordi Ribot Igualada, Comentario de la sentencia de 10 de mayo de 2006, Cuadernos Civitas

de Jurisprudencia Civil, vol. 74, Mayo—Agosto 2007, p. 773-800.

76. Josep Solé Feliu, Comentario a la STS 31 de mayo de 2006, en Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, num. 74, Mayo—Agosto 2007, p. 869-891.

77. Miquel Martín Casals, Comentario a la STS 10 de noviembre de 2006, en Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, num. 75, Septiembre-Diciembre 2007, p. 1191-1219.

78. Maria Kubica, La conversión de las Cajas de Ahorros europeas en sociedades anónimas- un 'transplante legal' desde el Derecho comparado, CEF Legal nrº 83, Diciembre 2007, pp. 23-78.

Any 2008

79.Miquel Martín Casals / Josep Solé Feliu, Privacy and Data Protection in Spain. A Spanish Comment on Two German Decisions, European Review of Private Law, vol. 16, núm. 1/2008, p. 183-195.

80. Albert Ruda González, Comentario a la Sentencia de 31 de mayo de 2007 (RJ 2007, 3431), Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil 2008, núm. 76, 153-198.

35

81. Josep Solé Feliu, Pluralidad de causantes del daño y solidaridad, Revista de Derecho Privado, Enero-Febrero 2008, p.. 3-42.

82. Miquel Martín Casals / Josep Solé Feliu, ¿Refundir o legislar? Algunos problemas de la regulación de la responsabilidad por productos y servicios defectuosos en el texto refundido de la LGDCU, Revista de Derecho Privado, Septiembre-Octubre 2008, p. 78-111.

83. Albert Ruda González, Comentario a la Sentencia de 2 de noviembre de 2007 (RJ 2008, 13)", Cuadernos Civitas de Jurisprudencia Civil, 2008, vol. 78 (en premsa)

84. Miquel Martín Casals, Some introductory and comparative remarks to the decision of the Swiss federal court BGE/ATF 133 III 462 and to the” loss of chance” doctrine, European Review of Private Law, vol. 16, núm. 6/2008 (en premsa).

85. Josep Solé Feliu, The Reception of the Loss of a Chance Doctrine in Spanish Case-Law, European Review of Private Law, vol. 16, núm. 6/2008 (en premsa).

ANNEX NÚM. 2

1

Girona, a 4 de maig de 2009

Benvolguts,

Ens plau presentar el portal informàtic GEOCAMP a la convocatòria 2009 de les distincions “Jaume

Vicens Vives” a la qualitat docent universitària.

• GEOCAMP és una proposta d'innovació educativa iniciada l’any 2002 per un equip de 8 professors1 universitaris vinculats a tres universitats catalanes (UdG, UAB i UPC). GEOCAMP és un portal d'Internet que engloba material docent desenvolupat específicament per optimitzar el procés d'aprenentatge en les activitats de camp de Geologia.

• GEOCAMP és un espai Web de lliure accés a disposició de docents i estudiants de nivells tant

universitaris com de secundària que realitzin activitats de camp com a part del seu aprenentatge. També pot resultar interessant per a molts aficionats a les Ciències de la Terra que desitgin realitzar activitats de reconeixement de la Geologia regional.

• GEOCAMP és una experiència pràctica que ha estat emprada abastament per estudiants de les

universitats en les quals l'equip d'autors imparteix docència. La seva potencialitat i lliure disposició ha permès que el seu ús es generalitzi a d’altres centres i nivells educatius tant a la resta de l’estat com a l’estranger.

• GEOCAMP és el resultat del treball realitzat a partir dels ajuts2 MQD de l’AGAUR rebuts en les

convocatòries del 2002, 2005 i 2008. El successius projectes han permès desenvolupar el portal, traduir-lo al castellà i anglès i crear un aplicatiu específic que permet l’edició automatitzada d’itineraris geològics de camp per qualsevol geòleg o geòloga d’arreu del món.

L'equip d'autors estem especialment satisfets dels resultats obtinguts i convidem als avaluadors de la

convocatòria “Jaume Vicens Vives” a visitar el portal per poder constatar -més enllà de la descripció

sintètica que aquí es presenta- la fonamentació teòrica, la qualitat tècnica i l'originalitat de l'experiència

d'innovació educativa que s'ha desenvolupat al GEOCAMP.

David Brusi (en representación de l’equip d’autors) Director del Departament de Ciències Ambientals Universitat de Girona

1 David Brusi (UdG); Antoni Obrador, Joan Bach, Oriol Oms, Maria Rita Estrada, Enric Vicens, Eudald Maestro (UAB) i Josep Biosca (UPC). Aquest equip promotor s’ha ampliat en la darrera convocatòria MQD amb la incorporació de: Carles Roqué, Manel Zamorano i Anna Menció (per la UdG) i de Joan Poch i Violeta Riera (per part de la UAB) 2 MQD (2002): "Optimització en suport multimèdia de les pràctiques de camp" en l'assignatura de Geologia", MQD (2005): “Itineraris de camp en Ciències de la Terra: proposta transversal i Multimèdia” i MQD (2008): “GEOCAMP-EDITOR. Un aplicatiu per l’edició automatitzada d’itineraris de camp en Geologia”

1

GEOCAMP Un portal interuniversitari per l’aprenentatge de les activitats de camp en assignatures de Geologia

Dr. David Brusi Belmonte1

Dr. Antoni Obrador Tudurí2

Dr. Joan Bach Plaza2

Dr. Oriol Oms LLobet2

Dra. Maria Rita Estrada Aliberas2

Dr. Enric Vicens Batet2

Dr. Eudald Maestro Maideu2

Dr. Josep Biosca Munts13

Dr. Carles Roqué Pau1

Dr. Manel Zamorano Cáceres1

Dra. Anna Menció Domingo1

Sr. Joan Poch Serra2

Sra. Violeta Leila Riera Rubio2

1 Àrea de Geodinàmica/Centre GEOCAMB. Departament de Ciències Ambientals. Universitat de Girona 2 Departament de Geologia. Universitat Autònoma de Barcelona. 3 Departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals Escola Universitària Politècnica de Manresa. Universitat Politècnica de Catalunya.

2

FONAMENTACIÓ TEÒRICA

Tots els docents que imparteixen matèries relacionades amb la Geologia o les Ciències de la Terra

admeten l'indiscutible valor de les activitats de camp en l'Ensenyament. El contacte directe amb la

realitat del medi natural aporta a les assignatures uns elements conceptuals, procedimentals i

actitudinals que difícilment poden ser desenvolupat a l'aula o al laboratori.

Al llarg de les últimes dècades, diversos autors han destacat en els seus treballs el reconeixement de del

paper fonamental en el currículum de les pràctiques de camp (Thompson, 1974; Brañas, 1981; Anguita i

Ancoechea, 1981; Brusi, 1992 (a); Orion, 1993; Compiani i Dal Re, 1996; Morcillo, 2000,...).

Paral·lelament, altres investigadors han abordat els aspectes epistemològics i metodològics que

singularitzen aquest tipus d'activitats des d'un punt de vista didàctic (Compiani i Gonçalvez, 1984; Bach

et al., 1988; Brusi, 1992b; Orion, 1993; García de la Torre, 1994; Morcillo, 2000). Des d'un enfocament

més pràctic, són innombrables els exemples d'itineraris geològics de caràcter regional publicats amb

finalitats didàctiques o divulgatives.

Assumint l'extraordinari valor pedagògic de les activitats de camp i davant l'aparent bona salut del

tema, hem de reconèixer, tanmateix, que són molt escasses les experiències realment innovadores. És

cert que els aspectes de geologia regional són específics de cada zona i que la metodologia didàctica que

cada docent empra en el camp pot ser molt variada. No obstant això, els professors que sortim al camp

amb estudiants dediquem la major part dels nostres esforços a les activitats concretes d'aprenentatge

realitzades durant les sortides. La fase de preparació (pre-sortida) i la fase de síntesi i avaluació (post-

sortida) representen parcel·les poc desenvolupades en el conjunt.

La fase preparatòria (si existeix) de les excursions en nivells universitaris o de secundària sol limitar-se

a l'elaboració d'un dossier que es lliura als estudiants abans de l'activitat i que sovint conté elements

descriptius de la Geologia de l'itinerari i algunes pautes metodològiques que hauran d'aplicar els

alumnes en els treballs|feines de camp. Ocasionalment, aquests materials fotocopiats inclouen fitxes

d'observació, informació bibliogràfica i un model d'informe de la sortida que ha de realitzar l'estudiant de

forma individual o en grup.

La nostra voluntat d'explorar noves estratègies metodològiques en el treball de camp ens va portar a

considerar alguns dels factors que avui en dia determinen el context de l'ensenyament universitari:

1. Les Noves Tecnologies informàtiques i l'accés a Internet permeten posar a disposició dels

estudiants unes eines de comunicació i accés a la informació potentíssimes i en expansió

continuada.

3

2. Els processos d'harmonització de la Formació Superior a Europa estan portant els

responsables acadèmics de les Universitats a considerar la dedicació de l'alumne a

l'aprenentatge sota una nova perspectiva. Els crèdits ECTS (European Credit Transfer System)

defineixen un nou marc en el qual es valora tot el treball que realitza l'estudiant. Al costat de

les classes presencials adquireix un especial reconeixement tot el temps dedicat a l'estudi, a la

recerca d'informació, a les consultes o a la realització d’altres tasques.

En aquest nou escenari, la tecnologia ens brinda una ajuda inestimable i el model d'ensenyament

assumeix que el treball de l'estudiant va més enllà de ser un receptor passiu per convertir-se en

coparticep de la seva pròpia formació.

A partir d'aquestes reflexions, un conjunt de professors de Geologia de la Universitat Autònoma de

Barcelona, la Universitat de Girona i la Universitat Politècnica de Catalunya ens varem animar a

demanar successives ajudes per a la realització d'un projecte d'Innovació Docent. En tres fases

diferents, i a partir del finançament obtingut a les convocatòries MQD de l’AGAUR 2002, 2005 i 2008

aEns presentem a una convocatòria de l'any 2002 del DURSI (Departament d'Universitats i Societat de

la Informació) de la Generalitat de Catalunya i ens va ser concedida una subvenció per desenvolupar la

proposada "Optimització en suport multimèdia de les pràctiques de camp" en l'assignatura de Geologia".

Entenem, per tant que l'ajuda rebuda no constitueix un "premi" i que, encara que hem donat a conèixer

la nostra experiència en alguns congressos el treball|feina desenvolupat no ha estat "publicat

anteriorment".

Així, com a resultat de més de 6 anys de dedicació, i sobre la base de treballs anteriors i de l'experiència

docent a les nostres facultats o escoles hem desenvolupat GEOCAMP: el portal de les activitats de camp

en Geologia (Figura 1).

Figura 1. Pàgina principal de la Web GEOCAMP.

4

QUÈ ÉS EL GEOCAMP?

El GEOCAMP (http://einstein.uab.es/_c_gr_geocamp/geocamp) és un portal informàtic de suport a

les activitats de camp en Geologia. És una web de lliure accés a disposició de docents i estudiants

que realitzen pràctiques de camp com a part dels seus ensenyaments o aprenentatges. També pot

resultar interessant per a molts aficionats a les Ciències de la Terra que desitgin realitzar activitats

de reconeixement de Geologia regional.

És un espai hipermèdia que conté materials didàctics de producció pròpia i nombrosos enllaços a

tot tipus d'informacions relacionades amb el treball de camp. L'objectiu principal dels qui hem

desenvolupat el projecte ha estat el compartir uns recursos per a les pràctiques de camp que

realitzem amb estudiants de nivells universitaris en assignatures de Geologia. Ja que el nostre

entorn de treball és Catalunya GEOCAMP hem desenvolupat especialment exemples del territori

català. Tanmateix, en successives etapes, els continguts han estat traduïts íntegrament al castellà

i a l’anglès i han tingut molt bona acollida en altres àmbits regionals o lingüístics.

L'element més innovador que aporta des del punt de vista didàctic pensem que arrela en la seva

utilitat en el moment de plantejar les activitats de preparació de les sortides de camp. També

inclou les pautes metodològiques que faciliten el treball en els afloraments i, finalment, suggereix

algunes idees respecte a les activitats de síntesi. Per això, creiem que pot representar una eina

molt versàtil per ser utilitzada en les activitats de pre-sortida, sortida i post-sortida.

El camp d'aplicació inicial de GEOCAMP és el de les assignatures de Geologia que impartim a les

nostres facultats i escoles. En concret, s’ha posat a disposició dels alumnes de les titulacions de

Geologia, Biologia, Ciències Ambientals, Química, Mestre d'Educació Primària, i Enginyeria de

Mines. Tanmateix, ens consta que ha estat utilitzat des d'altres diplomatures o llicenciatures. Per a

estudiants d'altres nivells educatius en els quals es realitzin activitats de camp de Geologia, el

portal també pot resultar interessant, si bé, en aquest cas, a partir de la selecció i adaptació que

realitzin els professors responsables de cada assignatura.

GEOCAMP s'estructura en quatre apartats:

. Preparem la sortida: inclou un conjunt d'informacions i enllaços sobre els diferents aspectes a

considerar en la preparació d'una activitat de camp: elecció del lloc, mitjans de transport, previsió

meteorològica, material necessari, etc. També trobarem en aquesta secció materials didàctics

sobre mapes topogràfics, mapes geològics o webs relacionades amb temàtiques geològiques.

5

. El treball de camp: aborda els aspectes metodològics que faciliten el treball en un aflorament

rocós. Proporciona les pautes d'observació, descripció i interpretació de la realitat geològica que

són pròpies dels professionals de la Geologia i que també poden es utilitzades per treure un millor

rendiment de les pràctiques de camp. L'apartat es completa amb un conjunt de recomanacions de

seguretat que permeten minimitzar els riscs de les persones que realitzen activitats en el camp.

. Itineraris: reuneix exemples regionals de descripcions geològiques. En un primer bloc es

presenten alguns itineraris propis, especialment dissenyats per a GEOCAMP. Sota una estructura

definida aporten informació sobre els elements d'interès de la zona, els seus accessos, i una

caracterització geològica general. A continuació, en cada itinerari es descriuen, parada a parada,

els elements més destacats del recorregut. En un segon bloc, en aquesta secció es poden trobar

enllaços a altres itineraris geològics disponibles a la xarxa. Ha estat en aquest apartat del portal

en el que recentment s’ha desenvolupat una eina d’autoedició totalment innovadora. Es tracta del

GEOCAMP-EDITOR, un aplicatiu informàtic (http://blackhole.udg.edu/geocamp/) que permet

introduir on-line des de qualsevol lloc del món els textos i figures que conformen la descripció d’un

punt o itinerari d’interès geològic. A partir de la informació introduïda, el mateix GEOCAMP-

EDITOR genera un document amb una maquetació pròpia (Fig. 2) que pot ésser imprès i utilitzat

com a guia de camp per qualsevol estudiant o usuari.

Figura 2. Exemple d’itinerari de camp a la zona del Figaró-Cingles de Bertí, desenvolupat amb el GEOCAMP-EDITOR.

. Després de la sortida: ofereix algunes propostes de realització d'un informe final d'una sortida

de camp.

6

ALGUNS EXEMPLES DELS RECURSOS DEL PORTAL

Encara que la millor forma de conèixer GEOCAMP és utilitzar-lo i recórrer interactivament les

seves pàgines per poder valorar la seva potencialitat, ens ha semblat oportú adaptar a un format

de presentació escrita algunes de les seves seccions més representatives. D'aquesta manera, en

l'apartat Preparem la sortida podem trobar, entre molts d'altres blocs informatius, els següents: On anem?

Catalunya és un territori amb una diversitat geològica excepcional. Es poden reconèixer gairebé

tots els tipus de materials corresponents a una franja d'edats que inclou la major part dels temps

geològics. Els grans contrastos que hi ha en els ambients actuals, ens permeten anar des de les

zones de platja als cims més alts dels Pirineus passant per medis fluvials, lacustres o càrstics. Les

manifestacions de molts processos han deixat la seva empremta en el registre geològic: sèries

estratigràfiques, jaciments paleontològics, erupcions volcàniques, morfologies singulars,….. Aquest

patrimoni, ric i proper conforma un mosaic geològic d'un gran interès que està al nostre abast.

La selecció dels llocs on poder realitzar les activitats de camp ha de veure amb els interessos

particulars dels aficionats o estudiosos de la Geologia. Tanmateix, les sortides que es fan en el

marc dels diferents nivells d'ensenyament tenen més relació amb:

• els continguts de les assignatures que estiguem cursant

• la geologia regional de l'entorn més pròxim al nostre centre

• la disponibilitat de temps per realitzar les activitats de camp

• l'accessibilitat dels llocs en funció del mitjà de transport utilitzat Sigui el que sigui el lloc escollit, és important situar la zona des del punt de vista geogràfic i conèixer anticipadament les característiques geològiques regionals. Per facilitar aquesta primera aproximació es proporciona:

• un enllaç a una cartografia geogràfica de lliure disposició

• i un conjunt de mapes geològics comarcals de Catalunya elaborats especialment per al portal. Sobre un mapa geològic general s'activen, a voluntat de l'usuari, les cartografies de detall de cada comarca (Fig. 3).

Figura 3. Esquema geològic de Catalunya sobre el qual s'ha activat la comarca del Baix Empordà.

7

Quin temps farà?

Totes les persones que treballen a l'aire lliure saben de la importància de conèixer amb antelació

la predicció del temps atmosfèric. Per aquesta raó les previsions meteorològiques també són

essencials per a aquells que realitzen activitats de camp en Geologia.

Conèixer el temps que es preveu per a la zona en la que hem de treballar és fonamental. Aquesta

informació ens permetrà:

• Optar per un o un altre tipus de mitjà de transport.

• Decidir el tipus de vestimenta i de calçat que hem d'emprar.

• Incorporar al nostre equip bàsic alguns complements que facilitin un treball|feina més

còmode: ulleres de sol, barret, paraigua, impermeable, guants, etc.

• Determinar l'itinerari i el programa de treball.

• Considerar la necessitat d'anul·lar una sortida si les condicions meteorològiques han

d'impedir arribar al lloc de treball, realitzar les observacions, prendre mesures, fer

fotografies, etc. És el cas d'aquelles situacions en les quals sabem que trobarem el

terreny embassat, boira intensa, superfícies cobertes de neu, fort onatge o marees altes

en zones litorals, etc.

• Avaluar determinats tipus de riscs que puguin afectar la nostra seguretat: perill

d'inundacions, tempestes elèctriques, allaus de neu, calors intenses, etc. La predicció

d'aquests fenòmens facilita que adoptem mesurades preventives.

Estan al nostre abast molts recursos per informar-nos del temps. A nivell general, podem conèixer

les previsions a través dels diaris, emissores de ràdio, programes informatius de televisió o alguns

canals temàtics especialitzats en meteorologia.

Si disposem d'accés a Internet, la informació meteorològica pot ser molt més precisa i

actualitzada en connectar amb determinats serveis existents a la xarxa (Figura 4). El GEOCAMP en

facilita alguns. Al territori català podeu consultar METEOCAT o INFOMET, que també dóna accés a

informació completa de la Península Ibèrica i d'Europa:

http://www.meteocat.com/

http://www.infomet.fcr.es

Figura 4. Les pàgines d'Internet permeten accedir a una informació molt completa i actualitzada

de les previsions del temps. A nivell de l'Estat Espanyol trobareu el Web de l'INSTITUTO

NACIONAL DE METEOROLOGIA: http://www.inm.es/

8

Què hem de dur?

La caricatura d'un geòleg equipat amb tots els materials necessaris per treballar en el camp

permet les característiques i utilitat de cada un d'ells (Fig. 5). En obrir les diferents finestres,

descobrirem la llibreta de camp, la brúixola, el martell, la lupa, el barret, la càmera de fotos,…

Figura 5. Què hem de dur?

Al bloc destinat al Treball de camp podem consultar alguns aspectes metodològics que resultaran

útils per plantejar les activitats pràctiques:

Com treballar els afloraments?

Estudiar afloraments és la base per conèixer els materials per formar la crosta terrestre.

Constitueix part de l'anomenat treball de camp dels geòlegs. En un aflorament distingim, la part

superior, generalment ocupada per la vegetació i el nivell de terra i, per sota, el subsòl integrat

per les formacions rocoses. L'estudi de l'aflorament, donis del punt de vista geològic, ha de

permetre obtenir la informació necessària per interpretar la formació del subsòl. Es reuneix

informació bàsicament sobre:

• El tipus de materials: roques presents i altres components.

• L'estructura dels materials en unitats formades per capes o, no la seva situació en l'espai,

diàclasis, plegament, fracturació, etc.

• Relació entre unitats, és a dir, ordre d'antiguitat.

9

La interpretació d'aquestes característiques permet obtenir la successió d'esdeveniments que han

tingut lloc al llarg del temps per formar els materials observats i les seves característiques, la qual

cosa constitueix la història geològica d'aquest territori.

L'estudi d'afloraments comporta la iniciació en el treball de camp, que pretén recollir, a partir de

l'observació directa al lloc d'estudi, la màxima informació possible per a la seva posterior

observació. Com en tot exercici d'observació és necessari tenir una guia que ens ajudi a

sistematitzar la informació. Per això es proposen unes pautes d'observació per estudiar

afloraments que serà necessari anar assajant a mesura que anem visitant afloraments del nostre

entorn.

Pautes per a l'observació d'afloraments

A les pautes que es proposen es realitza un plantejament del treball a tall de "zoom" (Bach, et al.

1988; Brusi, 1992b, amb dibuixos de Jesús García), que comença per emmarcar la zona que

volem estudiar dins de les grans unitats geològiques i, seguidament, observar l'aflorament. Cada

aflorament serà situat a partir de mapes i d'una descripció general del lloc on es troba. L'estudi

geològic comença amb la seva observació en una certa distància, perquè ens permeti definir, a tall

d'hipòtesi, les principals unitats que l'integren. A continuació, ens apropem per estudiar cada una

de les unitats que s'han definit i els materials que les formen. En finalitzar l'estudi de les unitats

confeccionarem el tall geològic de l'aflorament i, finalment, assajarem la interpretació dels

esdeveniments que s'han succeït per obtenir les característiques observades de l'aflorament. La

informació obtinguda en una sèrie d'afloraments ens permetrà tenir una visió geològica del

conjunt de la zona estudiada.

A continuació es presenten cada una de les etapes considerades en aquestes pautes:

1. Situació de l'aflorament en les grans unitats de relleu (Fig. 6).

Figura 6. Situació de l'aflorament en les grans unitats de relleu.

10

Per iniciar un itinerari es busca un lloc que tingui la millor vista panoràmica possible sobre l'entorn

que volem estudiar. Aquesta posició ha de permetre introduir les unitats de relleu definides en

aquesta zona i, a més, situar els punts que es visitaran en aquest context geològic. Per ajudar-nos

a introduir les unitats de relleu utilitzarem mapes geològics regionals, en els quals es puguin

visualitzar la disposició d'aquestes unitats i es puguin relacionar amb el paisatge que s'està

observant.

2. Situació de l'aflorament en el context del paisatge proper (Fig. 7).

Figura 7. Situació de l'aflorament en el context del paisatge proper.

En arribar a cada un dels afloraments que conformen l'itinerari haurem de marcar, en primer lloc,

la situació de l'aflorament, amb el major detall possible, en un mapa topogràfic d'escala

relativament gran (1:10.000 o 1:25.000). Si disposem d'un GPS anotarem les coordenades,

preferentment les UTM. A continuació es proposa la realització d'una breu descripció de l'entorn de l'aflorament, tant del seu origen natural o artificial, com de la seva situació morfològica al paisatge que l'envolta, és a dir, la seva posició respecte a zones elevades, enfonsades, relleus "en costa", relleus escarpats, etc. En els primers itineraris, per iniciar-se en aquesta metodologia es recomana utilitzar unes fitxes per a cada una de les etapes (Bach, et al. 1988) que ajuden a realitzar aquestes observacions.

3. Visió de conjunt de l'aflorament (Fig. 8).

Figura 8. Visió de conjunt de l'aflorament.

11

Des d'una posició que ens permeti veure tot l'aflorament:

• Delimitarem en l'aflorament la capa de vegetació, la del terra i la del subsòl.

• Procurarem identificar, a tall d'hipòtesi, les unitats de materials dins del conjunt rocós, a

partir sobretot del color i de la posició en la qual es troben.

• Ens fixarem en aquells elements dins de cada unitat que ens permetin saber la seva

estructura: línies que marquin l'estratificació (presència de capes), contactes discordants

entre unitats, diàclasis, falles, etc. 4. Estudi de detall de l'aflorament (Fig. 9).

Figura 9. Estudi de detall de l'aflorament Ens apropem a l'aflorament per confirmar les hipòtesis realitzades en la visió de conjunt i per estudiar els materials amb el màxim detall. Així, per a cada unitat considerada haurem de:

• Estudiar la seva estructura, es mesuraran cabussaments dels plans d'estratificació, de

falla, de diàclasis, etc.

• Realitzar una hipòtesi de la classificació de les roques en un dels grans grups.

• Estudiar l'estructura interna, existència de laminacions, enclavaments, etc.

• Buscar la situació més idònia per prendre una mostra.

• Per a tot el conjunt haurem d'observar els canvis laterals entre unitats, les zones de

fractura i diaclasat, etc.

5. Estudi de les mostres (Fig. 10).

Figura 10. Estudi de les mostres.

12

Per a cada unitat definida haurem de recollir un mínim d'una mostra per estudiar les seves

característiques. A partir d'elles podrem conèixer el nom i classificació de la roca. És recomanable

que prèviament, al laboratori, s'hagi exercitat l'observació de mostres de mà per a la seva

identificació. A més de les mostres de les diferents unitats definides, es poden prendre i estudiar

mostres procedents d'altres punts d'interès de l'aflorament: mineralitzacions, fòssils, etc. L'estudi

de les mostres es realitza conjuntament amb l'estudi de detall de l'aflorament, a mesura que es

van reconeixent les unitats definides.

6. y 7. Elaboració del model interpretatiu de l'aflorament o conjunt d'afloraments (Fig. 11).

Figura 11. Elaboració del model interpretatiu de l'aflorament o conjunt d'afloraments.

Consisteix, en primer lloc, en recopilar les dades obtingudes i confeccionar el tall geològic de

l'aflorament. Aquest ha de reflectir les característiques observades de l'estructura i, mitjançant la

simbologia adequada, el tipus de materials present. És indispensable l'indicar la simbologia

utilitzada, així com, l'orientació del tall i l'escala del dibuix. A continuació es realitza la

interpretació de l'aflorament per obtenir la història geològica.

A partir del tall geològic confeccionat de l'aflorament s'inicia el procés d'interpretació del model

geològic, és a dir, de la història geològica que es pot deduir, mitjançant criteris geològics de

datació relativa. El marc de referència utilitzat és l'Actualisme (el present és la clau per interpretar

el passat). Es tracta de buscar criteris que permetin establir l'antiguitat de les unitats descrites

(datació relativa) i elements de l'estructura que marquin l'evolució esdevinguda. Per la seva part

el tipus de materials descrits ens permet conèixer el procés de formació. Es pot iniciar aquest

procés d'interpretació amb l'ajuda d'una guia d'inferències (Vilaseca et al., 1993), on a partir del

problema plantejat i les observacions realitzades es fan les inferències que ens porten en les

conclusions. Finalment, s'ordenen les conclusions, per obtenir la història geològica: una seqüència

d'esdeveniments ordenats en el temps de més antic a més modern.

13

Consells de seguretat i comportament en el treball de camp 1. Tingueu present que el treball de camp sempre és potencialment perillós. Penseu que els afloraments que s'estudien (precipicis, pedreres) són zones que de per si presenten un risc. 2. Aneu ben equipats, particularment en situacions extremes de temperatura, pluges, esforç físic, etc. 3. Digueu a algú on anireu al camp, principalment si aneu sols i, en particular, si es tracta de zones aïllades o poc habitades. Porteu sempre el telèfon mòbil. 4. Useu un casc si treballeu en llocs on puguin caure pedres (precipicis, pendents pronunciades, mines, pedreres, etc.) Recordeu que les caigudes de pedres poden tenir lloc en qualsevol moment i sense que es puguin preveure. Solen ser més habituals durant i després de les pluges i gelades. 5. Si heu de treballar en afloraments a peu de carretera (en zones molt transitades i amb mala visibilitat) ens serà molt útil vestir una armilla reflectora i usar senyals que adverteixin de la nostra presència. 6. Si desitgem accedir a una propietat privada hem de sol·licitar permís. Això és particularment important quan es tracta de camins on s'especifica clarament la prohibició de passada. En el cas de visitar explotacions mineres (a cel obert o subterrànies) a més del permís formal s'ha de notificar la nostra presència a l'oficina de l'explotació (perill de voladures, etc.). 7. És precís tenir una especial cura en no espatllar i deixar tal com es troben les barreres i filades per al bestiar. 8. Preneu precaucions amb els gossos que vigilen propietats. Legalment han d'estar lligats, però moltes vegades això no ocorre. Generalment no seran agressius, i si s'apropen intenteu mantenir la calma i no agredir-los tret que us ataquin (recordeu que porteu un martell). 9. Sigueu respectuosos amb els afloraments, no els espatlleu ni pinteu en ells innecessàriament. Si heu de pintar números a la roca o heu de prendre mostres, feu-ho amb discreció. 10. Feu un ús racional del martell, sobretot en zones molt visitades i abstenir-vos del seu ús en zones d'interès geològic especial. Teniu present el perill que suposen els petits fragments que es poden desprendre de la roca en usar el martell. Quan s'utilitza el martell és recomanable usar ulleres protectores. 11. El treball de camp en llocs desconeguts pot comportar perills que no són evidents (les pujades de la marea us poden deixar asilats en penya-segats costaners, revingudes sobtades de rius o rambles, etc.). Deixar-vos aconsellar pels vilatjans. 12. En un grup gran, les persones amb alguna malaltia o indisposició (asma, problemes cardíacs, vertigen, etc.) que pugui afectar a les seves facultats físiques han d'informar de les seves limitacions al responsable. 13. Si porteu el vostre cotxe a la sortida set molt prudents: és molt perillós conduir cansat, recorrent distàncies llargues i per carreteres que no es coneixen.

Adaptat i modificat del "codi per al treball de camp en geologia" de la Societat Geològica de

Londres www.geolsoc.org.uk/template.cfm?name=fieldwork_code i "seguretat a les sortides de

camp geològiques" de la Universitat de Southampton www.soton.ac.uk/~imw/safety.htm.

14

Itineraris

En l'apartat d'Itineraris apareixen exemples reals realitzats en zones de geologia privilegiada pel

seu accés, qualitat dels afloraments o singularitat. Aquesta secció presenta un gran potencial de

desenvolupament i és la més susceptible de veure's ampliada en un futur, ja que el portal pot

acollir itineraris inèdits o aportar enllaços.

L'estructura tipus d'un itinerari utilitzada en els nostres exemples i que s'exigeix per a les

aportacions futures ha de comprendre els següents apartats: 1. Tipus d'interès de l'itinerari geològic (geomorfologia, estratigrafia, paleontologia, petrologia, etc.), 2. Situació geogràfica, 3. Accés, 4. Descripció general, 5. Context geològic, 6. Elements d'interès principal (estructurats en parades), 7. Altres elements o punts d'interès complementaris i, eventualment, una bibliografia.

Així mateix les fotografies i esquemes han de ser abundants i, sobretot, han d'enriquir-se amb imatges (Figura 12.) o aspectes que, a l'escala de treball|feina habitual en el camp no es puguin apreciar (panoràmiques, fotos aèries, seccions petrográficas, etc.)

Figura 12. Vista aèria amb interpretació geològica de l'itinerari realitzat al sinclinal de Vallcebre (Pirineu centre-oriental. Nord de la Província de Barcelona).

A la secció després de la sortida el GEOCAMP planteja alguns suggeriments aplicables als informes de les activitats realitzades.

15

El GEOCAMP-EDITOR En el moment actual ens trobem en ple desenvolupament de l’aplicatiu informàtic GEOCAMP-EDITOR. Les tasques actuals consisteixen en millorar l'aplicació informàtica que permetrà editar itineraris de camp en Geologia de forma automatitzada seguint la metodologia proposada. El GEOCAMP-EDITOR permet un accés lliure i gratuït a qualsevol usuari que es doni d’alta en l’aplicatiu. Qualsevol persona que l’empri, podrà accedir a un menú (Fig. 13) molt intuïtiu que facilita l’edició d’itineraris geològics i proveeix una bases de dades que facilita la cerca d’informació a usuaris externs. Les consultes poden realitzar-se a partir del nom dels autors, zones geogràfiques, elements d’interès geològic, etc.

Figura 13. Pàgina de recollida de dades generals del GEOCAMP-EDITOR. Un segon objectiu general del GEOCAMP-EDITOR es centra ara en el desenvolupament d'itineraris-exemple pel que fa al territori català, de manera que aquests itineraris puguin cobrir tant una part de treball presencial de l'alumne amb el seu professor, com també la vessant de treball autònom no presencial que forma part de l'aprenentatge dels estudiants. S'establiran uns criteris per a realitzar una primera fase d'itineraris geològics a Catalunya a partir de considerar: repartiment geogràfic, diversitat temàtica, interès geològic, proximitat als entorns urbans, etc. Per facilitar i difondre l’ús del GEOCAMP s’ha signat (21 d’abril de 2009) un conveni específic amb l’Institut Geològic de Catalunya per tal d’editar amb el seu patrocini 4 itineraris geològics emblemàtics del nostre territori. Un tercer objectiu, molt més ambiciós, és convertir aquest editor d'itineraris en una publicació electrònica, lliure, gratuïta i oberta a la comunitat científica. En aquest sentit, ens proposem hostatjar l'aplicatiu vinculant-lo a la revista Enseñanza de las Ciencias de la Tierra (editada per l'AEPECT) i convertir-lo en una publicació que disposi de protocols de revisió i un equip d'assessors internacionals que garanteixin la qualitat dels seus continguts.

16

DIFUSIÓ DEL GEOCAMB I PUBLICACIONS RELACIONADES El portal GEOCAMP ha estat abastament presentat tant a nivell català, com a nivell estatal i internacional. Des dels seus inicis ha estat voluntat de l’equip promotor convertir aquesta eina d’innovació docent en un recurs lliure i obert a tota la comunitat educativa, tant universitària com de Secundària i Batxillerat. Per facilitar-ne el seu coneixement, l’experiència ha estat difosa en Jornades, Simposis i Congressos. Especialment en aquells relacionats amb la posada en comú d’activitats d’innovació docent i amb la didàctica de les Ciències de la Terra. Només per citar-ne alguns exemples, podriem esmentar les següents comunicacions:

Autors (p.o. de signatura): Brusi, D.; Obrador, A.; Bach, J.; Estrada, M.R.; Maestro, E.; Oms, O.; Vicens, E.; Biosca, J. Any: 2004 Títol: GEOCAMP: El portal de les activitats de camp en Geologia a l’ensenyament Revista: 200547 - Actes del 3er. Congreso Internacional de Docencia Universitaria. Innovación Lloc: Girona Autors (p.o. de signatura): Obrador, A.; Brusi, D.; Biosca, J.; Bach, J.; Estrada, M.R.; Maestro, E.; Oms, O.; Vicens, E.; Any: 2004 Títol: GEOCAMP: El portal de les actividades de campo en Geologia Revista: Actas del XIII Simposio Sobre Enseñanza de la Geología Lloc: Universitat d’Alacant Autors (p.o. de signatura): Oms, O.; Obrador, A.; Brusi, D.; Bach, J.; Estrada, R.; Maestro, E.; Vicens, E. y Biosca, J. Any: 2004 Títol: Recurs multimèdia del treball de camp en Geologia Revista: Actes de les Jornades d’Innovació DOcent Lloc: Bellaterra (UAB) Autors (p.o. de signatura): Brusi, D. Any: 2006 Títol: Geocamp: el portal de les activitats de camp en geologia Revista: 200682 - Butlletí del Programa escoles verdes http://mediambient.gencat.net/cat/ciutadans/educacio_ambiental/escoles_verdes/ Autors (p.o. de signatura): Oms, O.; Brusi, D.; Bach, J.; Vicens, E. Estrada, R.; Maestro, E.; Obrador, A.; Biosca, J.; Vehí, M; Riera, V.; Mata, J.M.; Osorio, R. Any: 2006 Títol: Plataforma virtual para la difusión de itinerarios de campo en ciencias de la tierra Revista: 200554 - Actas del XIV Simposio Ibérico sobre Enseñanza de la Geología Lloc: Aveiro (Portugal) Autors: Brusi, D.; Bach, J.; Oms, O.; Obrador, A.; Estrada, M.R.; Maestro, E.; Vicens, E.; Biosca, J.; Vehí, M.; Linares, R.; Junyent, M.; Ochoa, L. Any: 2007 Títol: Geocamp: El portal de las actividades de campo en Geología Tipus de participació: Presentació comunicació Congrés: I Simpósio de Pesquisa em Ensino e História de Ciências da Terra e III Simpósio Nacional sobre Ensino de Geologia no Brasil Lloc: Campinas (Brasil)

Al marge de les comunicacions indicades, la Universitat PETROBRAS (La Universitat de la Companyia de Petrolis de Brasil) va convidar al professor David Brusi a fer una presentació del portal GEOCAMP a tot el claustre de professors, el dia 11 de setembre de 2007. El portal també ha estat presentat a la direcció de l’Instituto Geológico y Minero de España (Sr. José Pedro Calvo) i a la direcció de l’Institut Geològic de Catalunya (Sr. Antoni Roca). El portal GEOCAMP és accessible directament a través del web hostatjat en un servidor de la la UAB. L’aplicatiu GEOCAMP-EDITOR es troba hostatjat en un servidor de la UdG. Tanmateix, l’equip promotor ha autoritzat a l’AEPECT l’establiment d’un enllaç permanent per tal de facilitar-ne l’ús entre el professorat de Secundaria.

17

RESULTATS OBTINGUTS Després de més de 5 anys de desenvolupament i millores del portal GEOCAMP, pensem que els resultats obtinguts són molt satisfactoris. Hem constatat, per una banda, els derivats directament de l’ús del web amb els alumnes en el suport a les activitats docents de camp. D’altra banda, també hem identificat alguns indicadors que ens demostren la utilitat itineraris geològics pilot penjats al portal. Finalment, ens satisfà poder afirmar que el nou aplicatiu GEOCAMP-EDITOR ha tingut una extraordinària acollida entre el professorat universitari i que, en un termini relativament curt, pot esdevenir una publicació electrònica de referència a nivell internacional per confegir i compartir itineraris geològics d’arreu del món. Respecte a l’ús del portal web per facilitar la preparació del treball de camp amb alumnes, s’ha evidenciat:

-Una millora dels coneixements derivats del treball de camp a partir de l'ús del GEOCAMP. -Que els alumnes i professors han assumit i consolidat l’hàbit de treball amb sistemes informàtics multimèdia en benefici de la recerca d’informació. -Que s’ha pogut dotar d'uns continguts pedagògicament molt elaborats a les 16 assignatures amb treball de camp vinculades a les tres universitats implicades en el projecte. - Que els alumnes s’han habituat a un treball de camp a partir d unes pautes d estudi i a l ús dels recursos multimèdia en aquest tipus d aprenentatge, de manera que formin part de la seva capacitació en el treball de camp autònom. -Que els estudiants que han utilitzat el GEOCAMP i realitzat sortides de pràctiques geològiques han assumit com a propi un protocol d'observació en el treball de camp. -Que s’ha pogut obtenir el màxim de rendiment que es destina al treball de camp, capacitant als alumnes en l'ús de la web com a suport al seu treball autònom. -Que l’ús del GEOCAMP ajuda a fomentar el treball en equip.

Respecte a l’apartat d’itineraris geològics, els beneficis obtinguts han estat:

-La disponibilitat d’un portal web amb itineraris geològics representatius del territori català com a suport al treball de camp de les disciplines geològiques. -La posada a punt d'un aplicatiu informàtic que permetrà iniciar una recollida i centralització d'itineraris geològics d'altres professors de centres universitaris. -L’inici d’una prova pilot per la implantació d'una publicació electrònica d itineraris geològics en col·laboració amb l AEPECT. -La previsió de dissenyar un mínim de 8/10 exemples d itineraris de camp en el territori català, en col·laboració amb l’Institut Geològic de Catalunya.

Pel que fa a la difusió del portal més enllà de les Facultats i Escoles en les que l’equip promotor del GEOCAMP imparteix docència, es pot assegurar que l’experiència ha estat molt ben rebuda tant per el col·lectiu de geòlegs, com per altres centres universitaris o de recerca. Per aquesta raó, aspirem a generar un material d una repercussió que vagi més enllà de l àmbit dels integrants del projecte inicial. Així doncs el material serà susceptible de ser usat per moltes titulacions tals com: llicenciatures de Geologia (UAB, UB), Enginyeria Tècnica i Superior de Mines (UPC), Enginyeria Geològica (UB) i Enginyeria Superior de Camins, Canals i Ports (UPC), Ciències Ambientals (UAB, UB, UdG), Biologia (UAB, UB, UdG), Química (UdG), Geografia (UAB, UB) i Estudis de Mestre (UAB, URV, UdLL, UVic i UB). Fins i tot podria ser aplicat en l assignatura de secundària Geologia i Ciències de la Terra i del Medi Ambient. CONCLUSIONS GEOCAMP no és més que una humil iniciativa d'innovació docent de les pràctiques de camp posada al servei de tots quines desitgin utilitzar-la. GEOCAMP és un projecte obert a les aportacions que desitgin realitzar tots els geòlegs i docents de Ciències de la Terra. Els continguts del portal, els itineraris, els enllaços, estaran en permanent "construcció" per adaptar-los a les millores que el se ús.

18

BIBLIOGRAFIA

Anguita, F. y Ancoechea, E. (1981). Prácticas de campo: Alternativas a la excursión tradicional. Actas del Ier Simposio Nacional sobre enseñanza de la Geología. pp. 317-326. Madrid.

Bach, J.; Brusi, D.; Domingo, M. y Obrador, A. (1988). Propuesta de una metodología y jerarquización de las observaciones del trabajo de campo en Geología. Henares: Revista de Geología. Actas del V Simposio sobre Enseñanza de la Geología. pp. 319-325. Alcalá de Henares.

Brañas, M. (1981). Experiencias sobre el trabajo de campo en la enseñanza de la Geología en el Bachillerato. Actas del Ier Simposio Nacional sobre enseñanza de la Geología. pp. 295-302. Madrid.

Brusi, D. (1992a) Reflexiones en torno a la didáctica de las salidas de campo en Geología (I): Aspectos funcionales. Actas del VII Simposio sobre enseñanza de la Geología. pp. 363-389.Santiago de Compostela.

Brusi, D. (1992a) Reflexiones en torno a la didáctica de las salidas de campo en Geología (II): Aspectos metodológicos. Actas del VII Simposio sobre enseñanza de la Geología. pp. 391-407.Santiago de Compostela.

Compiani, M. y Gonçalvez, P.W. (1984). Aspectos didacticos e metodologicos de uma experiencia de introduçao dos alunos as atividades de campo en Geologia. Anais do XXXIII Congreso brasilero de Geologia. pp. 5185-5197. Rio de Janeiro.

Compiani, M. y Dal Ré, C. (1996). The didactic role placed by geological excursions. Geoscience Education and Training in Schools and Universities, for Industry and Public Awareness, nº 19, pp. 233-341. Rotterdam.

García de la Torre, E. (1994). Metodología y secuenciación de las actividades didácticas de Geología de campo. Enseñanza de las Ciencias de la Tierra, v. 2.2 /2.3 pp. 340-353. Córdoba.

Morcillo, J.G. (2000). Las prácticas de campo en la Enseñanza: análisis de una práctica de diseño “investigativo” “la grafiosis del olmo”. Tesis doctoral (Inéd.). Universidad Complutense de Madrid.

Orion, N. (1993). A model for the development and imlimentation of field trips as an integral part of Science Curriculum. School Science and Mathematics, v. 93 (6), pp. 325-331.

Thompson, D.B. (1974). Types of geological fieldwork in relation to the objectives of teaching science. Geology, 6, 52-61)

Vilaseca, A. y Bach, J. (1993). ¿Podemos evaluar el trabajo de campo? Enseñanza de las Ciencias de la Tierra. 1(3), 158-167.

ANNEX NÚM. 3

NORMES DE PERMANÈNCIA I PROGRESSIÓ EN ELS ESTUDIS OFICIALS

DE GRAU DE LA UdG Preàmbul És voluntat de la Universitat de Girona promoure la qualitat dels estudis tant pel que fa als resultats acadèmics com a l’eficiència de les titulacions. Entre els diferents aspectes que contribueixen a assolir aquest objectiu, destaca la progressió acadèmica que han de seguir els estudiants, acompanyada d’un adequat seguiment de la seqüència de matèries programades en els diferents plans d’estudi. També és missió d’aquesta Universitat vetllar per l’aprofitament acadèmic dels estudiants i impulsar l’exercici responsable dels seus drets i deures. Article 1. Àmbit d’aplicació 1. Aquesta normativa té com a finalitat establir les normes de permanència i regular la progressió acadèmica dels estudiants que cursin ensenyaments universitaris de grau organitzats d’acord amb el que disposa el RD1393/2007, de 29 d’octubre, pel qual s’estableix la ordenació dels ensenyaments universitaris oficials.

2. Aquestes Normes es formulen de manera que l’establiment de la dedicació als estudis depèn dels mateixos estudiants i, en conseqüència, els possibilita la dedicació a temps parcial.

Article 2. Definició 1. Convocatòries de qualificació: S’entén per convocatòria de qualificació cada una de les vegades que els estudiants són qualificats definitivament respecte d’un curs acadèmic en les assignatures o mòduls en què estan matriculats. 2. Períodes de convocatòries de qualificació: S’entén per períodes de convocatòries de qualificació cada un dels períodes del curs acadèmic en que correspon qualificar els estudiants. El calendari acadèmic de la Universitat establirà els que corresponen per a cada curs.

3/6

Article 3. Períodes i convocatòries de qualificació 1. Cada mòdul o assignatura tindrà una única convocatòria de qualificació per curs acadèmic en el corresponent expedient de l’estudiant, d’acord amb la normativa d’avaluació i el calendari acadèmic de la Universitat de Girona vinculada als períodes establerts al calendari acadèmic a què es refereix el punt 2 de l’article anterior. 3. Els estudiants disposen de tres convocatòries de qualificació per superar cada assignatura o mòdul. En cas que l’estudiant no superi l’assignatura o mòdul en la tercera convocatòria podrà sol·licitar una quarta i darrera convocatòria de gràcia a la direcció del centre docent que, degudament informada, la trametrà a la Comissió Acadèmica i de Convalidacions perquè elabori la proposta de resolució del rector o rectora corresponent. 4. Per tal de no comptabilitzar convocatòries de qualificació, l’estudiant podrà sol·licitar l’anul·lació de la matrícula fins a la data que a aquest efecte establirà el calendari acadèmic de la Universitat de Girona. 5. La qualificació de “No Presentat” exhaureix convocatòria de qualificació als efectes previstos en aquesta normativa. 6. Els estudiants que exhaureixin el nombre de convocatòries de qualificació establertes per a una assignatura o mòdul hauran d’abandonar els seus estudis. Article 4. Règim específic de permanència dels estudiants de primer curs. 1. Els estudiants que es matriculin per primera vegada en un estudi s’hauran de matricular exclusivament dels crèdits de primer curs. Com a un mínim hauran de matricular 30 crèdits. 2. Per continuar els mateixos estudis, tots els estudiants han de superar en els dos primers anys acadèmics assignatures o mòduls amb un valor total mínim de 30 crèdits. En cas contrari, no podran continuar aquests estudis a la UdG. A aquests efectes no computen els crèdits reconeguts. 3. Els estudiants que s’han matriculat per primera vegada en un estudi i en el primer any acadèmic no aprovin 30 crèdits només podran matricular-se per al segon any acadèmic de crèdits de primer curs.

4/6

4. Els estudiants que es matriculin per primera vegada en un estudi i obtinguin el reconeixement de crèdits superats en altres expedients acadèmics podran matricular crèdits de cursos superiors fins al límit establert de 60 en total, d’acord amb la seqüència prevista al pla d’estudis corresponent. Aquests estudiants, si no aproven 30 crèdits hauran de matricular-se per al segon any acadèmic dels crèdits pendents. Podran matricular-se també de nous crèdits sempre i quan no es superin els 60 crèdits entre els matriculats el curs anterior i els nous. 5. Quan, d’acord amb aquesta normativa, un estudiant es trobi en situació de no poder continuar els estudis que ha iniciat només podrà tornar a fer la preinscripció a qualsevol dels altres ensenyaments de la UdG. Només podrà tornar a accedir al primer estudi procedent d’altres titulacions, ja sigui com a titulat o per trasllat d’expedient. Article 5. Progressió en els ensenyaments 1. Per progressar en l’ensenyament, l’estudiant cada curs s’haurà de matricular obligatòriament de les assignatures o mòduls no superats en cursos anteriors. 2. Exceptuant el primer any, els estudiants hauran de matricular-se d’un mínim de 24 crèdits, llevat que el nombre de crèdits pendents per finalitzar els estudis sigui inferior o que els requeriments de matrícula en l’estudi ho impedeixin. 3. S’estableix en 75 crèdits el màxim permès de matrícula de manera que els estudiants que tinguin pendents crèdits de cursos anteriors, pel fet que obligatòriament han de matricular-los abans que els crèdits nous, només podran matricular la totalitat dels crèdits corresponents al nou curs si la suma dels crèdits pendents i la dels crèdits del nou curs es troba dins del límit. Article 6. Reclamacions derivades de l’aplicació d’aquesta normativa La resolució de les sol·licituds relatives al règim de permanència o progressió en els estudis correspon al rector o rectora, que prèviament valorarà les circumstàncies al·legades pels estudiants i els informes o propostes de resolució elaborats pels òrgans de direcció dels centres docents dels estudiants afectats. Les resolucions del rector o de la rectora esgoten la via administrativa i són recorribles davant la jurisdicció contenciosa administrativa.

5/6

Disposició addicional La Comissió de Docència de la UdG analitzarà anualment els resultats d’aplicació d’aquesta normativa que elaborarà l’òrgan de l’administració de la universitat encarregat del tractament de la informació acadèmica i l’avaluació i serà la responsable d’avaluar-la segons el rendiment acadèmic dels estudiants i el sistema de finançament que s’estableixi per a les universitats. Disposició transitòria primera Pel fet que el calendari acadèmic de la Universitat per al curs 2009/10 ja ha estat aprovat, s’estableixen com a dates límit per demanar anul·lació de matrícula de l’assignatura a efectes de convocatòries de qualificació el 31d’octubre de 2009 per a assignatures de 1r semestre i el 26 de març de 2010 per a les del segon i anuals. Disposició transitòria segona Als efectes de còmput de convocatòries de qualificació no es tindran en compte les convocatòries exhaurides fins a l’entrada en vigor d’aquesta normativa Disposició final única. Entrada en vigor Les presents normes de permanència i progressió en els estudis oficials de grau de la UdG entraran en vigor en el curs acadèmic 2009-2010.

6/6

ANNEX NÚM. 4

CdG UdG 28/5/2009

Estudi 2004/05

CdG UdG 28/5/2009

Estudi 2004/05

CdG UdG 28/5/2009

Actuacions de promoció per comarques 2008/09

Xerrades generals

Xerrades i debats EEES

Visites a la UdG

ANNEX NÚM. 5

Contractació de personal acadèmic per al curs 2009-2010Informe pel CdG 5/09 de 25 de maig de 2009

Contractació de personal acadèmic per al curs 2009-2010

Calendari previstCdG de maig:

Proposta de contractació de professorat associatCdG de Juny:

Proposta de contractació de places de promoció i consolidació

Contractació de personal acadèmic per al curs 2009-2010

Calendari actualCdG de maig:

Proposta de contractació de places de promoció (I)Proposta de contractació de professorat associat pel grau de medicina

CdG de Juny:Proposta de contractació de places de promoció i consolidació (II)

Contractació de personal acadèmic per al curs 2009-2010

CriterisPercentatge de crèdits impartits per TCPercentatge de crèdits impartits per doctorsExcel·lència i oportunitat

CondicionantsPressupost de capítol 1Rendiment de la inversióPla de promoció de la GeneralitatPla SiH

ANNEX NÚM. 6

ANNEX I

PLACES DE COSSOS DOCENTS UNIVERSITARIS I COMPOSSICIÓ DE LES COMISSIONS DE SELECCIÓ. CONV 1/2009

Tipus de convocatòria:

Nombre de places:

Àrea de coneixement:

Perfil:

Departament:

una

Cos: Referència:

catedràtic d'universitat

concurs d'accés

arquitectura i tecnologia de computadorsVisual Perception (Percepció Visual). Màster oficial Europeu Erasmus Mundus en Visió per Computador i Robòtica (VIBOT). Visió Tridimensional

Proposta de criteris d�avaluació i la seva baremació

arquitectura i tecnologia de computadors

CU09/01

a) Historial acadèmic i professional (Mèrits docents, Mèrits de recerca i transferència del coneixement, i Mèrits de gestió).

b) Adequació del projecte docent i investigador a les necessitats explicitades a la convocatòria i exposició oral de la primera prova i aspectes debatuts amb la Comissió.

c) Coneixements i capacitats docents posades de manifest en la segona prova en el cas de concurs a Titular d�Universitat.

d) Coneixements i capacitats de recerca posats de manifest en la segona prova en el cas de concurs a Catedràtic d�Universitat i en la tercera prova en el cas de Titular d�Universitat. En la segona prova dels concursos de Catedràtic d�Universitat a més dels criteris anteriors s�haurà de tenir en compte la capacitat de lideratge de grups i projectes de recerca de futur.

Composició de la Comissió de Selecció

30 punts

35 punts

0 punts

35 punts

Batlle Grabulosa Joan CUPresident Titular UNIVERSITAT DE GIRONA

Casals Gelpi Alicia CUSecretari Titular UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

Amat Girbau Josep CUVocal Primer Titular UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

Puigjaner Trepat Ramon CUVocal Segon Titular UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS

Valderrama Valles Elena CUVocal Tercer Titular UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

Vitria Marca Jordi CUPresident Suplent UNIVERSITAT DE BARCELONA

Sbert Casassayas Mateu CUSecretari Suplent UNIVERSITAT DE GIRONA

Gil Vicente Pedro Joaquin CUVocal Primer Suplent UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA

Lopez Zapata Emilio CUVocal Segon Suplent UNIVERSITAT DE MÀLAGA

Serrano Martin Juan Jose CUVocal Tercer Suplent UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA

ANNEX I

PLACES DE COSSOS DOCENTS UNIVERSITARIS I COMPOSSICIÓ DE LES COMISSIONS DE SELECCIÓ. CONV 1/2009

Tipus de convocatòria:

Nombre de places:

Àrea de coneixement:

Perfil:

Departament:

una

Cos: Referència:

catedràtic d'universitat

concurs d'accés

dret processalActivitats de recerca i docència relacionades amb el Dret Processal.

Proposta de criteris d�avaluació i la seva baremació

dret públic

CU09/02

a) Historial acadèmic i professional (Mèrits docents, Mèrits de recerca i transferència del coneixement, i Mèrits de gestió).

b) Adequació del projecte docent i investigador a les necessitats explicitades a la convocatòria i exposició oral de la primera prova i aspectes debatuts amb la Comissió.

c) Coneixements i capacitats docents posades de manifest en la segona prova en el cas de concurs a Titular d�Universitat.

d) Coneixements i capacitats de recerca posats de manifest en la segona prova en el cas de concurs a Catedràtic d�Universitat i en la tercera prova en el cas de Titular d�Universitat. En la segona prova dels concursos de Catedràtic d�Universitat a més dels criteris anteriors s�haurà de tenir en compte la capacitat de lideratge de grups i projectes de recerca de futur.

Composició de la Comissió de Selecció

35 punts

25 punts

0 punts

40 punts

de la Oliva Santos Andres CUPresident Titular UNIVERSITAT COMPLUTENSE DE MADRID

Armenta Deu Teresa CUSecretari Titular UNIVERSITAT DE GIRONA

Montero Aroca Juan CUVocal Primer Titular UNIVERSITAT DE VALÈNCIA (Estudi General)

Tapia Fernandez Isabel CUVocal Segon Titular UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS

Calderon Cuadrado Maria Pia CUVocal Tercer Titular UNIVERSITAT DE VALÈNCIA (Estudi General)

Vegas Torres Jaime CUPresident Suplent UNIVERSITAT REY JUAN CARLOS

Senes Motilla Carmen CUSecretari Suplent UNIVERSITAT D'ALMERIA

Diez-Picazo Gimenez Ignacio CUVocal Primer Suplent UNIVERSITAT COMPLUTENSE DE MADRID

Banacloche Palao Julio CUVocal Segon Suplent UNIVERSITAT COMPLUTENSE DE MADRID

Jimenez Conde Fernando CUVocal Tercer Suplent UNIVERSITAT DE MÚRCIA

ANNEX I

PLACES DE COSSOS DOCENTS UNIVERSITARIS I COMPOSSICIÓ DE LES COMISSIONS DE SELECCIÓ. CONV 1/2009

Tipus de convocatòria:

Nombre de places:

Àrea de coneixement:

Perfil:

Departament:

una

Cos: Referència:

catedràtic d'universitat

concurs d'accés

enginyeria dels processos de fabricacióTecnologies de Fabricació i Tecnologies de Màquines. Integració en la planificació de processos de fabricació i producció.

Proposta de criteris d�avaluació i la seva baremació

enginyeria mecànica i de la construcció industrial

CU09/03

a) Historial acadèmic i professional (Mèrits docents, Mèrits de recerca i transferència del coneixement, i Mèrits de gestió).

b) Adequació del projecte docent i investigador a les necessitats explicitades a la convocatòria i exposició oral de la primera prova i aspectes debatuts amb la Comissió.

c) Coneixements i capacitats docents posades de manifest en la segona prova en el cas de concurs a Titular d�Universitat.

d) Coneixements i capacitats de recerca posats de manifest en la segona prova en el cas de concurs a Catedràtic d�Universitat i en la tercera prova en el cas de Titular d�Universitat. En la segona prova dels concursos de Catedràtic d�Universitat a més dels criteris anteriors s�haurà de tenir en compte la capacitat de lideratge de grups i projectes de recerca de futur.

Composició de la Comissió de Selecció

65 punts

20 punts

0 punts

15 punts

Sebastián Pérez Miguel Angel CUPresident Titular UNIVERSITAT NACIONAL D'EDUCACIÓ A DISTÀNCIA

Valls Pasola Jaume CUSecretari Titular UNIVERSITAT DE BARCELONA

Vivancos Calvet Joan CUVocal Primer Titular UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

Lopez de la Calle Marcaide Luis Norberto CUVocal Segon Titular UNIVERSITAT DEL PAÍS BASC

Faura Mateu Felix CUVocal Tercer Titular UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CARTAGENA

Ares Gomez Enrique CUPresident Suplent UNIVERSITAT DE VIGO

Roura Grabulosa Pere CUSecretari Suplent UNIVERSITAT DE GIRONA

Garcia-Lomas Yung Javier CUVocal Primer Suplent UNIVERSITAT DE SEVILLA

Sanchez Galindez Jose Antonio CUVocal Segon Suplent UNIVERSITAT DEL PAÍS BASC

Perez Garcia Jesus CUVocal Tercer Suplent UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE MADRID

ANNEX I

PLACES DE COSSOS DOCENTS UNIVERSITARIS I COMPOSSICIÓ DE LES COMISSIONS DE SELECCIÓ. CONV 1/2009

Tipus de convocatòria:

Nombre de places:

Àrea de coneixement:

Perfil:

Departament:

una

Cos: Referència:

catedràtic d'universitat

concurs d'accés

zoologiaPerfil de docència: Zoologia d'Artròpodes. Perfil de recerca: Mirmecologia

Proposta de criteris d�avaluació i la seva baremació

ciències ambientals

CU09/04

a) Historial acadèmic i professional (Mèrits docents, Mèrits de recerca i transferència del coneixement, i Mèrits de gestió).

b) Adequació del projecte docent i investigador a les necessitats explicitades a la convocatòria i exposició oral de la primera prova i aspectes debatuts amb la Comissió.

c) Coneixements i capacitats docents posades de manifest en la segona prova en el cas de concurs a Titular d�Universitat.

d) Coneixements i capacitats de recerca posats de manifest en la segona prova en el cas de concurs a Catedràtic d�Universitat i en la tercera prova en el cas de Titular d�Universitat. En la segona prova dels concursos de Catedràtic d�Universitat a més dels criteris anteriors s�haurà de tenir en compte la capacitat de lideratge de grups i projectes de recerca de futur.

Composició de la Comissió de Selecció

25 punts

45 punts

0 punts

30 punts

Bach Piella Carmen CUPresident Titular UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

Tinaut Ranera Alberto CUSecretari Titular UNIVERSITAT DE GRANADA

Matallanas Garcia Jesus CUVocal Primer Titular UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

Telleria Jorge Jose Luis CUVocal Segon Titular UNIVERSITAT COMPLUTENSE DE MADRID

Moreno Amich Ramon CUVocal Tercer Titular UNIVERSITAT DE GIRONA

Purroy Iraizoz Francisco Jose CUPresident Suplent UNIVERSITAT DE LLEÓ

Sabater Cortes Sergi CUSecretari Suplent UNIVERSITAT DE GIRONA

Gonzalez Gurriaran Eduardo CUVocal Primer Suplent UNIVERSITAT DE LA CORUNYA

Cabello Garcia Tomas CUVocal Segon Suplent UNIVERSITAT D'ALMERIA

Molinas de Ferrer Maria Luisa CUVocal Tercer Suplent UNIVERSITAT DE GIRONA

ANNEX I

PLACES DE COSSOS DOCENTS UNIVERSITARIS I COMPOSSICIÓ DE LES COMISSIONS DE SELECCIÓ. CONV 1/2009

Tipus de convocatòria:

Nombre de places:

Àrea de coneixement:

Perfil:

Departament:

una

Cos: Referència:

catedràtic d'universitat

concurs d'accés

fonaments de l'anàlisi econòmicaEconomia del Medi Ambient i dels Recursos Naturals.

Proposta de criteris d�avaluació i la seva baremació

economia

CU09/05

a) Historial acadèmic i professional (Mèrits docents, Mèrits de recerca i transferència del coneixement, i Mèrits de gestió).

b) Adequació del projecte docent i investigador a les necessitats explicitades a la convocatòria i exposició oral de la primera prova i aspectes debatuts amb la Comissió.

c) Coneixements i capacitats docents posades de manifest en la segona prova en el cas de concurs a Titular d�Universitat.

d) Coneixements i capacitats de recerca posats de manifest en la segona prova en el cas de concurs a Catedràtic d�Universitat i en la tercera prova en el cas de Titular d�Universitat. En la segona prova dels concursos de Catedràtic d�Universitat a més dels criteris anteriors s�haurà de tenir en compte la capacitat de lideratge de grups i projectes de recerca de futur.

Composició de la Comissió de Selecció

70 punts

10 punts

0 punts

20 punts

Rubio Jorge Santiago Jose CUPresident Titular UNIVERSITAT DE VALÈNCIA (Estudi General)

Saez Zafra Marc CUSecretari Titular UNIVERSITAT DE GIRONA

Gallastequi Zulaica Maria Carmen CUVocal Primer Titular UNIVERSITAT DEL PAÍS BASC

Sanchez Choliz Julio CUVocal Segon Titular UNIVERSITAT DE SARAGOSSA

Cerda Tena Emilio CUVocal Tercer Titular UNIVERSITAT COMPLUTENSE DE MADRID

Masso Carreras Jordi CUPresident Suplent UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

Lopez Garcia Miguel Angel CUSecretari Suplent UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

Varela Lafuente Manuel CUVocal Primer Suplent UNIVERSITAT DE VIGO

Usategui Diaz de Otarola Jose Maria CUVocal Segon Suplent UNIVERSITAT DEL PAÍS BASC

Leon Gonzalez Carmelo Javier CUVocal Tercer Suplent UNIVERSITAT DE LAS PALMAS DE GRAN CANARIA

ANNEX NÚM. 7

ANNEX NÚM. 1

MEMÒRIA JUSTIFICATIVA DE CREACIÓ DEL DEPARTAMENT

DE CIÈNCIES MÈDIQUES Denominació del Departament Departament de Ciències Mèdiques. La denominació de “ciències mèdiques” és acceptada i reconeguda arreu i des de fa més d’un segle entre els professionals de la medicina i la recerca biomèdica. Sense anar més lluny, la societat científica més important de Catalunya porta aquest nom: Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears (www.academia.cat), amb més de 22.000 socis integrant més de 70 societats científiques especialitzades. El seu origen data de 1872, tot i que el nom de “ciències mèdiques” l’adquireix el 1877.

No és necessari fer la llista d’entitats científiques i acadèmiques amb aquesta denominació, però sí es pot citar com a paradigma la Division of Medical Sciencies de la Universitat Harvard (www.hms.harvard.edu/dms), l’origen de la qual data de 1908. Amb tot, el nom no ha perdut vigència; per citar un exemple, fa relativament poc, el 1998, es va fundar a Londres l’Academy of Medical Sciences (www.acmedsci.ac.uk).

Justificació respecte dels objectius, docència i línies de recerca L’objectiu del Departament de Ciències Mèdiques és portar a terme recerca d’alta qualitat en ciències mèdiques, docència innovadora en els estudis de grau en Medicina i transferència de coneixement que signifiqui una autèntica millora de la qualitat de vida dels pacients i de la població per extensió. Es tracta de la creació d’un nou departament en una disciplina, les ciències mèdiques, on la Universitat de Girona no hi havia dedicat fins avui recursos. A partir de l’inici dels estudis del Grau en Medicina (curs 2008-2009), neix la necessitat de la creació del Departament, tot i que el seu creixement, en àrees de coneixement, línies de recerca i personal acadèmic, anirà aproximadament en paral·lel a la implantació dels estudis de medicina. Tal com consta a la memòria de grau en medicina, l’objectiu genèric del pla d’estudis del grau en Medicina de la Facultat de Medicina de la UdG és preparar els estudiants de Medicina d’acord amb les necessitats essencials del que serà la pràctica general de la Medicina en els inicis del segle XXI. L’objectiu principal dels estudis de Medicina és la formació “d’un metge excel·lent, competent en l’atenció dels problemes de salut, flexible i amb adaptabilitat als canvis, en l’àmbit extrahospitalari, i amb unes bases sòlides per a una formació especialitzada i en recerca”. El pla d’estudis de la titulació de Medicina de la UdG s’estructura en 29 mòduls d’aprenentatge. L’estructura general del pla d’estudis és la següent:

3/16

Codi Mòdul Crèdits Coneixements

Primer curs

M1 Morfologia, estructura i funció del cos humà 1

15 ECTS

Biologia cel·lular Bioquímica i biologia molecular Genètica

M2 Morfologia, estructura i funció del cos humà 2

15 ECTS

Histologia Anatomia

M3 Morfologia, estructura i funció del cos humà 3

15 ECTS

Histologia Anatomia

M4 Ús de la informació 10

ECTS

Medicina Preventiva i Salut Pública Estadística Psicologia

Reconeixement de crèdits 5 ECTS Segon curs

M5 Morfologia, estructura i funció del cos humà 4 10

ECTS

Fisiologia Medicina (interna, familiar i comunitària o d’especialitats mèdiques)

M6 Morfologia, estructura i funció del cos humà 5 12

ECTS

Anatomia Histologia Fisiologia Medicina familiar i comunitària Medicina Interna

M7 Procediments diagnòstics i terapèutics 1 18

ECTS

Anàlisis Clíniques Radiologia Física Mèdica Oncologia radioteràpica Neurologia Cardiologia Pneumologia

M8 Procediments diagnòstics i terapèutics 2 15

ECTS

Histologia Anatomia Patològica Anàlisis Clíniques

Optativa 5 ECTS Telemedicina o Urgències Mèdiques

Tercer curs

M9 Comunicació. Anàlisi crítica i recerca. Medicina preventiva. Salut comunitària

10 ECTS

Medicina Preventiva i Salut pública Medicina Familiar i Comunitària

M10 Procediments diagnòstics i terapèutics 3 15

ECTS Farmacologia Endocrinologia i Nutrició

4/16

M11 Procediments diagnòstics i terapèutics 4. Adaptació a l'entorn.

15 ECTS

Microbiologia Cirurgia General Anestesiologia Rehabilitació Cirurgia plàstica Medicina Interna

M12 Patologia Humana 1 15

ECTS

Medicina Interna Microbiologia Anestesiologia Oncologia Immunologia Psiquiatria Psicologia Medicina Familiar i Comunitària

Optativa 5 ECTS A determinar

Quart curs

M13 Patologia Humana 2 20

ECTS

Hematologia Ginecologia Medicina Familiar i Comunitària

M14 Patologia Humana 3 20

ECTS

Cirurgia General i Digestiva Cirurgia Vascular Cirurgia Cardíaca Radiologia Cardiologia Digestologia Medicina Familiar i Comunitària Geriatria

M15 Patologia Humana 4 15

ECTS

Farmacologia Medicina Interna Cirurgia Toràcica Cirurgia General Endocrinologia Nutrició Radiologia Pneumologia Medicina Familiar i Comunitària

Optativa 5 ECTS A determinar

Cinquè curs

M16 Patologia Humana 5 20

ECTS

Medicina Interna Reumatologia Radiologia Nefrologia Urologia Medicina Familiar i Comunitària Traumatologia Rehabilitació Fisioteràpia

5/16

M17 Patologia Humana 6 15

ECTS

Farmacologia Radiologia Neurologia Neurocirurgia Psiquiatria Psicologia Medicina Familiar i Comunitària

M18 Patologia Humana 7 20

ECTS

Nutrició Psiquiatria Psicologia Pediatria Cirurgia Pediàtrica Medicina Familiar i Comunitària

Optativa 5 ECTS A determinar

Sisè curs

M19 Patologia Humana 8 10

ECTS

Medicina Interna Cirurgia General Radiologia Medicina Intensiva/Reanimació Medicina Familiar i Comunitària Oftalmologia

M20 Patologia Humana 9 10

ECTS Medicina Familiar i Comunitària

M21 Patologia Humana 10 10

ECTS

Cirurgia Plàstica Medicina Familiar i Comunitària Dermatologia Otorinolaringologia Cirurgia Maxil·lofacial

M22 Comunicació, valors i ètica. Gestió 10

ECTS

Medicina Preventiva i Salut Pública Medicina Familiar i Comunitària Medicina Forense Medicina del Treball

Optativa 5 ECTS A determinar

Treball final de grau 15 ECTS

En relació amb la formació de postgrau, els graduats en medicina, a diferència d’altres graduats universitaris, poden accedir al doctorat sense haver de cursar crèdits de màster, atès que per accedir al doctorat cal haver cursat 300 crèdits ECTS i un graduat en medicina n’ha cursat 360. En aquest sentit, un cop creat el departament específic per a ciències mèdiques, es dissenyarà un programa de doctorat perquè els graduats que volen dedicar-se professionalment a la recerca i a la docència universitària puguin seguir aquest pla de formació que ha de culminar amb la lectura de la tesi.

6/16

Pel que fa a màsters i altres estudis de postgrau en l’àmbit de la salut, actualment la Universitat de Girona, dins el programa oficial de postgrau en Ciències Socials, de l’Educació i de la Salut, ja està oferint la possibilitat de formar-se en promoció de la salut. A part, es poden cursar diversos diplomes o cursos de postgrau en àmbits de la salut que poden anar des de l’avaluació i intervenció dels trastorns d’ansietat fins a la gestió sanitària. Amb tot, i conseqüents amb la idea d’oferir aquella formació de postgrau que és deficitària a Catalunya, es portarà a terme una cerca activa per a detectar els nínxols d’especialització en matèria de postgraus que posicioni a la UdG. No hi ha dubte que una manera de portar a terme un projecte innovador, en termes de país i globalment, és oferint aquella formació de postgrau que ningú més al país i molt pocs internacionalment estan desenvolupant. L’oferta no dependrà que els estudiants hagin acabat el grau sinó que servirà per oferir-ho a l’alumnat d’arreu. Les línies de recerca que es desenvoluparan al Departament de Ciències Mèdiques es centraran en la salut humana, anant des de la recerca molecular, passant per la recerca clínica, fins la recerca en salut pública en les àrees de coneixement que s’esmenten més endavant. Singularitat de la metodologia docent La metodologia docent del Grau en Medicina de la UdG és l’aprenentatge basat en problemes (ABP). Aquest mètode es basa en la idea que el coneixement es memoritza millor quan s’adquireix en el mateix context en què ha de ser aplicat més tard. Es porta a terme treballant en petits grups amb un tutor encarregat d’oferir suport a l’aprenentatge dels estudiants; un cop plantejats els problemes o casos clínics, els estudiants extreuen de cadascun dels problemes els seus objectius i continguts més importants. Aquesta metodologia dóna als estudiants la capacitat de traslladar els seus coneixements a la pràctica i desenvolupar habilitats de grup. Es basa més en la comprensió que en la memorització de conceptes, de manera que l’aprenentatge és directe. Per tant, els currículums s’estructuren en blocs o unitats que parteixen dels problemes pels quals el pacient acut a la consulta. Aquest sistema d’aprenentatge requereix una organització del PDI imprescindible per poder-lo posar en marxa. Cal que el professorat treballi en equip i dissenyi conjuntament els casos clínics (problemes) que hauran de resoldre els estudiants, així com el manual per a cada unitat d’aprenentatge. El disseny d’un bon cas clínic i un bon manual d’aprenentatge, especialment en els primers cursos on s’ha de guiar a l’estudiant perquè focalitzi el seu estudi en coneixements bàsics (biologia, anatomia, fisiologia,...), requereix una bona formació del PDI en la metodologia i, sobretot, molt treball en equip. A més, implicarà la rotació de diversos grups d’estudiants alhora (4 grups de 10-12 estudiants) i malgrat que tot l’equip amb diferents experteses haurà dissenyat el cas i el manual, pot passar que un professor hagi de tutoritzar un cas, un problema, que no és exactament de la seva especialitat.

7/16

A més, pel que fa a les infraestructures, les competències s’han d’adquirir en un entorn adequat i s’han de desenvolupar amb l’ajut de professionals degudament preparats. Per aquest motiu, les Facultats de Medicina, a més de l’entorn hospitalari i d’atenció primària, han de disposar de laboratoris bàsics, d’habilitats clíniques, consultes docents amb malalts reals o simulats, seminaris, sales informatitzades de lliure accés i biblioteques, entre d’altres, capaços de permetre i facilitar el treball individual i tutoritzat dels estudiants. Gràficament, els espais d’aprenentatge dels estudiants de Medicina de la UdG seran:

ESPAIS D’APRENENTATGE DEL MODEL DE RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

•Laboratoris de pràctiques•Aules informàtiques•Aules d’autoaprenentatge•Biblioteca •Etc.

•Hospitals•Centres d’atenció primària

UNIVERSITARIS CLÍNICS

Adquisició de les competències plantejades en el pla d’estudis,a través de la comprensió delsconeixements i el desenvolupament d’habilitats i actituds per la pràctica.

RESULTATS

ESPAIS

En el pla d’estudis presentat amb anterioritat s’han descrit els 29 mòduls que componen la titulació de Medicina de la UdG. Cadascun d’aquests mòduls està compost per un seguit d’unitats o blocs d’aprenentatge, a partir de les competències, coneixements i habilitats que l’estudiant ha d’assumir en cadascun d’aquests. Cada Unitat o Bloc d’Aprenentatge consta de 5 fases que es detallen a l’Annex. L’aprenentatge basat en unitats requereix una avaluació contínua que es desenvoluparà tant al final de cada unitat com mitjançant avaluacions integrades.

L’aprenentatge en el medi clínic es farà a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, així com als hospitals comarcals i a la xarxa de centres sociosanitaris i d’atenció primària de la demarcació de Girona. L’aprenentatge en el medi clínic anirà adquirint més importància a mesura que els estudiants avancin en els estudis. El contacte amb el medi clínic (assistència primària i hospital) es produeix ja des del primer any. No obstant això, els primers dos anys es tracta d’una impregnació en aquest medi i és des del segon semestre del 3r curs de carrera que comença a formar part de l’eix central dels estudis. Cada setmana consta de 35 hores de càrrega lectiva per a l’estudiant, de les quals:

o 10 h són de pràctiques clíniques o 4 h són d’aprenentatge basat en problemes (ABP) o 4 h són de tallers (entrenament en aspectes d’habilitats tècniques,

comunicacions i actituds) o 2 h són de seminaris de síntesi (discussió d’aspectes relacionats amb els ABP) o 15 són h d’estudi (autoaprenentatge)

8/16

Exemple de distribució —al llarg d’una setmana— de les diferents activitats d’un bloc d’aprenentatge (els mòduls són de 2 hores cadascun):

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

Grup tutorial (ABP)

Entrenament habilitats (tallers)

Entrenament comunicacions i actituds (tallers)

Lecture o seminari

Grup tutorial (ABP)

Pràctiques clíniques

Autoaprenentatge

Àrees de coneixement que s’hi integren i el seu personal acadèmic De les àrees de coneixement catalogades a la Secretaria General del Consejo de Coordinación Universitaria, de les que estan relacionades amb ciències mèdiques, les següents no formen part de l’estructura actual de recerca de la Universitat de Girona:

Àrea de coneixement Codi Anatomia Patològica 020 Anatomia i Anatomia Patològica Comparades 025 Anatomia i Embriologia Humana 027 Cirurgia 090 Dermatologia 183 Estomatologia 275 Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica 310 Farmacologia 315 Fisiologia 410 Histologia 443 Medicina 610 Medicina Legal i Forense 613 Medicina Preventiva i Salut Pública 615 Nutrició i Bromatologia 640 Obstetrícia i Ginecologia 645 Oftalmologia 646 Otorinolaringologia 653 Parasitologia 660 Pediatria 670 Psiquiatria 745 Radiologia i Medicina Física 770 Toxicologia 807 Traumatologia i Ortopèdia 830 Urologia 817

- L’àrea de coneixement d’Anatomia i Embriologia Humana, en ser una

disciplina que s’imparteix al primer curs del grau, ja compta amb professors que porten a terme línies de recerca. Aquests professors són: Anna Carrera, Francisco Reina i Joan San. Actualment aquesta àrea de coneixement es troba al Departament

9/16

de Biologia, però un cop creat el Departament de Ciències Mèdiques passarien a aquest Departament, que és l’adient. Diego Villasboas, actualment adscrit a l’àrea de Medicina també formarà part de l’àrea d’Anatomia i Embriologia Humana. Està previst que per a segon curs (2009-2010) hi hagi com a mínim un altre professor més que s’adscriuria a aquesta àrea.

- L’àrea de coneixement de Fisiologia comptarà el curs 2009-2010 amb un

professor Titular d’Universitat, Enric Verdú, atès que es tracta d’una matèria que ocupa bona part dels crèdits ECTS del segon curs del grau en medicina. La resta de professorat de segon que impartirà fisiologia probablement siguin clínics i s’adscriguin a l’àrea de coneixement de Medicina.

- L’àrea de coneixement de Medicina serà previsiblement l’àrea que comptarà amb

més professorat, atès que inclou els coneixements que cal impartir en molts mòduls com ara medicina interna, medicina familiar i comunitària, cardiologia, pneumologia, neurologia, endocrinologia, nefrologia, oncologia, immunologia o hematologia. Tots aquests coneixements s’impartiran sobretot a partir del tercer curs del Grau en Medicina, és a dir, es començarà a contractar la majoria de PDI d’aquesta àrea de coneixement el curs 2010-2011. Amb tot, tant medicina interna com medicina familiar i comunitària són coneixements transversals que cal incorporar ja des de segon i, per tant, aquesta serà amb diferència l’àrea de coneixement que més PDI adscrit tindrà un cop hagi estat implantat tot l’estudi. És possible que acumuli el 30% de tot el PDI que pot arribar a significar al voltant de 100 professors/tutors.

En el moment de sol·licitud de creació del Departament de Ciències Mèdiques, aquesta àrea de coneixement es troba (ectòpicament) al Departament de Biologia i s’hi agrupa la resta de PDI que no està a l’àrea d’Anatomia i Embriologia Humana i que amb la creació del Departament nou es distribuiran en àrees més afins. Un cop distribuïts, el PDI contractat durant el curs 2008-2009 (només primer del grau en medicina) que s’adscriurà a aquesta àrea seran Ramon Brugada, Pascual Solanas i Mònica Soler. Es preveu que per al curs 2009-2010 (primer i segon del Grau) hi hagi contractats un total de 20 professors que s’adscriuran a l’àrea de coneixement de medicina. Pel que fa a la recerca referent a aquesta àrea de coneixement, val a dir que el 2008 es va crear el Centre de Recerca en Genètica Cardiovascular dirigit pel professor Ramon Brugada que avui compta amb 6 investigadors a més del director i que la seva línia de recerca principal es focalitza en genètica cardiovascular de les arítmies cardíaques.

- L’àrea de coneixement de Medicina Preventiva i Salut Pública, on part dels

coneixements s’imparteixen a primer curs però també a tercer i a sisè, estarà integrada en el moment de la sol·licitud de creació del Departament per Marta Aymerich, Maria del Mar Garcia i Rafel Ramos. Aquests 3 professors juntament amb Pascual Solanas (àrea de Medicina) i 4 col·laboradors externs més han creat l’any 2009 el grup de recerca “Laboratori de Medicina Translacional i Ciències de la Decisió” que s’adscriurà al Departament de Ciències Mèdiques. Aquest grup de

10/16

recerca té en compte, entre d’altres, les disciplines d’epidemiologia clínica, síntesi de l’evidència científica, recerca en serveis sanitaris, economia de la salut i altres “ciències de la implementació” amb l’objectiu de poder portar a terme la translació dels resultats de la recerca clínica a la pràctica clínica habitual i la presa de decisions en salut.

- L’àrea de coneixement de Cirurgia tindrà adscrit PDI que impartirà docència en

molt diversos mòduls, des dels més descriptius dels primers cursos (morfologia i estructura del cos humà) on l’anatomia és una de les matèries més importants fins a altres de patologia en cursos superiors com es pot observar en l’estructura general del pla d’estudis exposada anteriorment. Aquesta àrea de coneixement agruparà professors especialistes en cirurgia general i digestiva, cirurgia vascular, cirurgia cardíaca, cirurgia toràcica, cirurgia pediàtrica, cirurgia plàstica i cirurgia maxil·lofacial.

En el moment de la sol·licitud de creació, dos professors formarien part d’aquesta àrea de coneixement i que actualment es troben a l’àrea de Medicina del Departament de Biologia. Són els professors Ramon Farrés i Jordi Gironès que estan impartint docència en els mòduls 2 i 3 relacionada amb els coneixements d’anatomia.

- L’àrea de coneixement de Radiologia i Medicina Física estaria integrada el curs 2008-2009 pels professors Joan Carles Vilanova i Salvador Pedraza que, com passa en el cas de Farrés i Gironès, estan adscrits a l’àrea de Medicina del Departament de Biologia i també com ells estan impartint docència relacionada amb coneixements d’anatomia als mòduls 2 i 3. Està previst que per al segon curs es contractin fins a 13 professors més que s’adscriurien a aquesta àrea i que foren necessaris per al desenvolupament del mòdul 7 (Procediments diagnòstics i terapèutics I). A més, com s’observa al pla d’estudis detallat en un anterior apartat, aquesta àrea de coneixement és present de manera transversal a molts dels mòduls i, per tant, és previsible que sigui una de les àrees, juntament amb Medicina, amb més PDI.

En síntesi, en el moment de sol·licitud de creació del Departament de Ciències Mèdiques, el personal acadèmic de la UdG que s’integra al Departament és el professorat a temps complet i associat que porta a terme docència i línies de recerca en ciències mèdiques el curs 2008-2009 quan només està en funcionament el primer curs del Grau en Medicina. Progressivament s’aniran incorporant al Departament els professors de les àrees de coneixement esmentades o les noves que es puguin crear i els professors amb plaça assistencial que la UdG vagi contractant per a les necessitats docents del Grau en Medicina.

11/16

Singularitat del PDI de medicina i previsió de personal acadèmic

El professorat d’una Facultat de Medicina pot ser de quatre tipus: a) cos docent de la Universitat (CU i TU) o a temps complet contractat

permanent o temporal (catedràtics, agregats i lectors), b) vinculat amb un centre sanitari universitari (CU, TU, catedràtics, agregats i

lectors), c) associat, i d) associat mèdic.

Els més infreqüents són el de tipus a) i tipus c) que majoritàriament formen part del PDI dels primers cursos. En canvi, els més freqüents són el vinculat (tipus b) i l’associat mèdic (tipus d). En aquests dos darrers casos, cal l’entesa amb l’Hospital o Centres Universitaris (en el cas de la UdG és l’Institut Català de la Salut) i, en el cas de les places vinculades (tipus b), el salari és compartit entre l’Hospital i la Universitat. Així doncs, en tota Facultat de Medicina és preceptiva la signatura d’un concert entre la Universitat i un centre sanitari que compleixi els requisits per a ser universitari (exigits per l’Ordre ministerial de 31 de juliol de 1987 i l’Ordre conjunta de 24 de juliol de 1987 dels Departaments d’Ensenyament i de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya). En aquest sentit, la UdG va signar un concert amb l’Institut Català de la Salut (ICS) on s’hi especifica que aquesta institució ofereix per a l’ensenyament dels estudis de medicina l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i Centres d’atenció primària (CAP) acreditats. Aquest concert regula, entre d’altres, la planificació i definició, “coherentment amb les directrius generals marcades per la UdG i pels òrgans de govern o de direcció de la institució sanitària, les necessitats de personal docent vinculat i associats mèdics, especificar el nombre de places d’aquests professors, preveient la forma de reduir-les o d’ampliar-les, i proposar la reducció o ampliació d’aquestes places, si convé, d’acord amb els objectius teoricopràctics del pla d’estudis, a la UdG i a l’Institut Català de la Salut.” A més, segons regula el concert UdG-ICS, la Universitat de Girona podrà signar convenis addicionals o protocols de col·laboració amb aquells centres assistencials que cregui convenient per al desenvolupament del currículum docent. Són els anomenats Centres associats a la Universitat de Girona. Aquests centres podran disposar de professorat universitari vinculat i de professorat associat mèdic. Actualment són centres associats l’Institut d’Assistència Sanitària i l’Institut Català d’Oncologia que van ser proposats en el mateix moment de la signatura del concert UdG-ICS.

I, finalment, també hi poden haver Centres col·laboradors. Són centres col·laboradors aquells altres centres i dispositius assistencials que no són universitaris ni associats però que presten les seves instal·lacions per a l’ensenyament pràctic dels alumnes en certes disciplines. Aquests centres podran tenir professorat associat mèdic. En el moment actual encara no s’ha signat cap conveni de Centre col·laborador però és previsible que en el futur n’hi hagi diversos amb hospitals comarcals.

12/16

Pel que fa a l’estimació del PDI, en equivalents a temps complet, s’anirà contractant a mesura que es vagi implantant i consolidant l’estudi de Medicina, i sempre d’acord amb les disponibilitats pressupostàries de la Universitat. Atès que fonamentalment es tracta de places d’associat i associat mèdic, així com de places a temps complet vinculades amb places de l’Institut Català de la Salut (on, per llei, el màxim d’hores anuals de docència és de 180), el nombre de professors (tutors en nomenclatura de l’aprenentatge basat en problemes) serà molt elevat, de l’ordre de 350 professors/tutors segons les primeres estimacions i per analogia amb altres Facultats de Medicina. Val a dir que els associats mèdics tenen contractes de manera majoritària de 3 i 6 crèdits com a màxim. Estudi econòmic referit als mitjans materials i personals, i també a les despeses de funcionament

El Departament de Ciències Mèdiques disposarà dels recursos següents:

- els que li assigni la Universitat del seu pressupost; - els provinents dels contractes signats pel Departament a l'empara de l'article 83

de la LOM-LOU, sense perjudici del cànon que correspon a la Universitat. - qualssevol altres recursos que li corresponguin per les seves activitats i serveis; - les subvencions o donacions atorgades al seu nom.

El Departament de Ciències Mèdiques disposarà dels mitjans materials de suport a la docència i a la recerca que li assigni la Universitat o que s'adquireixin amb càrrec als seus propis recursos.

L'adquisició dels recursos materials i infraestructura de recerca mitjançant el pressupost ordinari de la Universitat o a través de recursos externs es farà sobre la base de l'optimització d'instal·lacions i equipaments d'ús comú i tenint en compte el criteri de cooperació científica amb les d'entitats adscrites o participades per la Universitat de Girona en l'àmbit de les ciències mèdiques.

Pel que fa al personal d'administració i serveis, el Departament de Ciències Mèdiques disposarà del que li assigni la Universitat. Actualment, els departaments de la UdG tenen assignat un suport administratiu departamental classificat com a C19.

Per l’inici de les seves activitats, el Departament de Ciències Mèdiques disposarà d’un espai pel director del departament i d’un altre pel suport administratiu, a les instal·lacions que ocupa provisionalment la Facultat de Medicina al campus de Montilivi. En el proper trasllat de la Facultat a l’edifici d’Emili Grahit ja s’ha previst també la ubicació del Departament de Ciències Mèdiques.

Pel que fa a les despeses de funcionament s’intentarà, sobretot al començament, compartir-les amb la Facultat de Medicina. Per exemple, es planteja l’ús compartit de la fotocopiadora/escàner i impressores, portant un control dels costos a imputar a cada part.

13/16

Pel primer any de funcionament, partint d’una assignació mínima per part de la UdG de 10.000€, una possible distribució de les despeses seria:

Concepte Quantitat parcial (€)

Quantitat capítol (€)

Atencions protocol·làries 500 Despeses corrents 5.500 Material oficina, telèfon, ... 1.500 Assistència a seminaris, congressos, ... 3.000 Despeses diverses 1.000 Inventariable 3.000 Fons bibliogràfic 1.000 TOTAL 10.000

Relació dels béns inventariables que quedaran adscrits al nou departament Atès que el Departament inicia la seva activitat en el moment de la seva creació, els béns inventariables s’adquiriran un cop aquest hagi estat creat. Tanmateix, també cal tenir present una altra singularitat: la recerca biomèdica és part essencial de les activitats de diversos professionals de l’ICS a Girona i està gestionada i dirigida per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IdIBGi), actualment participat per l’ICS i l’UdG i que en un futur immediat esdevindrà centre CERCA de la Generalitat de Catalunya amb la participació d’aquesta institució en els òrgans de govern. La majoria de PDI serà vinculat o associat mèdic i, per tant, també portarà a terme majoritàriament la seva recerca a l’IdIBGi i, per tant, és molt possible que molts dels béns inventariables necessaris per a recerca es comparteixin amb aquesta institució.

14/16

ANNEX. Fases d’una unitat d’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) L’esquema d’organització dels estudis de medicina és el següent:

Com es veu a l’esquema, els mòduls estan formats per Unitats o Blocs d’Aprenentatge cada un dels quals consta de 5 fases:

Fase 1. Presentació de la unitat d’aprenentatge • Durada: 10-12 hores (2 hores per cada matèria que participa en la unitat) • Objectiu: ajudar l’estudiant en l’anàlisi i l’aclariment dels objectius que s’han d’assolir en

cadascuna de les matèries que s’inclouen en la unitat, així com del procés que s’ha de seguir per aconseguir-los.

• Seqüència que s’ha de seguir amb tots els estudiants del grup: o Aclariment dels termes utilitzats en els enunciats dels objectius. o Lectura individual, per part dels estudiants, dels objectius de la unitat. El professor

s’ha d’assegurar que els entenen correctament. o Elaboració de la llista dels elements o fenòmens que s’han de tractar. o L’estudiant ha de ser capaç d’identificar els coneixements que pugui haver adquirit

amb anterioritat en relació amb la unitat d’aprenentatge, i ha d’elaborar en grup la llista dels elements nous que ha d’aprendre.

o Amb ajuda del professor, els estudiants han de concretar els recursos d’aprenentatge que caldrà utilitzar per assolir cadascun dels objectius.

• El procés és supervisat constantment pel professor.

15/16

Fase 2. Autoaprenentatge • Durada: 3-5 dies • Objectius: adquisició per part de l’estudiant dels coneixements, habilitats i actituds de la

unitat. • Metodologia:

o L’estudiant treballa individualment o en grup —sense la presència del professor— en cadascun dels objectius proposats en cada una de les matèries, d’acord amb les especificacions proposades en la primera fase.

o En cas que la unitat inclogui pràctiques, l’estudiant les realitza en els locals corresponents (sala de dissecció, sala de microscòpia, laboratoris, etc.), assistides i tutoritzades per un professor.

Fase 3. Síntesi. Activitats complementàries • Durada: 1-3 hores per cada matèria que participa en la unitat. • Objectius: tutorització en grup dels coneixements i habilitats adquirits. • Metodologia: en grups d’un màxim de 20 estudiants, es tornen a trobar amb el professor

de cada matèria per: o Posar en comú dels coneixements assolits per l’estudiant en la matèria

corresponent. o Debatre, contrastar i organitzar les explicacions que es presenten fins a arribar a una

descripció coherent dels continguts. o Realitzar les activitats complementàries —pràctiques, resolució de problemes—

necessàries per acabar d’assolir els objectius més difícils. • En aquesta fase el professor organitza la posada en comú, intervé per aclarir els conceptes

que presenten més dificultats i corregeix els errors que puguin aparèixer. Fase 4. Autoaprenentatge tutoritzat • Durada 3-5 dies. • Objectius: tutorització individual dels coneixements i habilitats adquirits. • Metodologia: l’estudiant estudia individualment i sol·licita les tutories individuals i altres

activitats complementàries que consideri necessàries per consolidar els coneixements i assolir els objectius previstos en la unitat.

• El professor actua a demanda de l’estudiant en les tutories o en les activitats complementàries que aquest li demani.

Fase 5. Avaluació • Durada: 1 dia. • Objectiu: avaluació dels coneixements i habilitats adquirits. • Sistemàticament, al final de cada unitat d’aprenentatge per objectius, es fa una avaluació

conjunta del grau d’assoliment dels objectius de la unitat. L’avaluació és individual per a cada estudiant i té una repercussió del 50 % en la nota final de les matèries que participen en la unitat.

• Les proves d’avaluació dels coneixements consisteixen en la resposta de preguntes de tipus test (d’elecció múltiple) o preguntes de resposta oberta però curta. El procés de correcció de les preguntes de tipus test les realitza automàticament la Unitat d’Educació Mèdica.

Les proves d’avaluació de les habilitats es fa mitjançant una prova pràctica.

16/16

BIOLOGIA - ANATOMIA I EMBRIOLOGIA HUMANA

Llista de membres de la unitat Tractament Cognoms, nom Categoria Doctora CARRERA BURGAYA, ANA TU interí Doctor REINA DE LA TORRE, FRANCISCO TU en comissió de serveis Doctor SAN MOLINA, JUAN TU en comissió de serveis

BIOLOGIA - MEDICINA

Llista de membres de la unitat Tractament Cognoms, nom Contacte Doctora AYMERICH MARTINEZ, MARTA Professor associat Doctor BRUGADA TERRADELLAS, RAMON Professor associat Senyor FARRES COLL, RAMON Professor associat Doctora GARCIA GIL, MARIA DEL MAR Professor associat Senyor GIRONES VILA, JORDI Professor associat Senyor PEDRAZA GUTIERREZ, SALVADOR Professor associat Doctor RAMOS BLANES, RAFAEL SANTIAGO Professor associat Senyor SOLANAS SAURA, PASCUAL Professor associat Senyora SOLER RANZANI, MONICA Professor visitant

Doctor VERDÚ NAVARRO, ENRIC *pendent formalitzar el contracte

TU en comissió de serveis

Doctor VILANOVA BUSQUETS, JOAN CARLES Professor associat Senyor VILLASBOAS, DIEGO ALBERTO Professor associat

Informe de la Facultat de Ciències respecte la creació del Departament de Ciències Mèdiques de la Universitat de Girona Una vegada examinada la memòria justificativa de creació del Departament de Ciències Mèdiques sotmesa a exposició pública per acord del Consell de Govern núm. 4/09 de 30 d’Abril de 2009 i tot tenint en compte els Estatuts de la Universitat de Girona i la normativa sobre creació, modificació i supressió dels Departaments aprovada en el Consell de Govern núm. 3/09 de 2 d’abril de 2009 , S’INFORMA:

- Que en l’extens redactat dedicat a la justificació de la docència en l’ensenyament del Grau en Medicina, la memòria recull tots els aspectes relatius a aquesta missió que requereixen els Estatuts de la Universitat de Girona en cas de creació d’un departament

- Que, pel contrari, la justificació i definició de les línies de recerca que duran a

terme els membres del Departament és poc concreta i incompleta. La relació del Departament de Ciències Mèdiques amb el Centre de Recerca en Genètica Cardiovascular no s’especifica i no queda clar si tots els investigadors del Centre són membres del Departament o només ho és el Dr. Brugada.

- En l’apartat de béns inventariables s’esmenta que majoritàriament el PDI del

departament portarà a terme la seva recerca a l’IdIBGI. El què sembla indicar que s’està creant un departament universitari que no farà recerca doncs tot el seu PDI s’adscriurà a un centre participat.

- L’informació que es dóna sobre les persones que han de formar part del

departament no és completa i fa difícil determinar el grau de compliment dels requeriment de la normativa de creació de departaments. En la memòria hi figuren els noms de diferents professors associats a les àrees de coneixement d’Anatomia i Embriologia Humana, Fisiologia, Medicina y Medicina Preventiva i Salut Pública , que actualment són membres del Departament de Biologia. Molts d’aquests professors estan en comissió de serveis i per tant, no són personal permanent de la Universitat de Girona. Altres són professors associats però, al no esmentar-se en la memòria, desconec si són associats vinculats a places de l’ICS i per tant es poden considerar contractats a temps

complert com preveu la disposició addicional tercera de la normativa de creació de departaments.

- Que segons la disposició addicional quarta de la normativa abans esmentada, el

Departament de Ciències Mèdiques disposa d’un termini de 6 anys per complir amb els requisits quantitatius de la normativa.

L’informe que emet la Facultat de Ciències respecte la creació del Departament de Ciències Mèdiques és FAVORABLE, atesa l’importància estratègica que tenen els estudis de Medicina per la Universitat de Girona però també considera que caldria haver esperat un temps fins que el departament comptes amb més personal permanent i línies de recerca més consolidades. Victòria Salvadó Martín Degana de la Facultat de Ciències Girona, 20 de Maig de 2009

Distinció Jaume Vicens Vives 2008 a la Qualitat Docent Universitària

Dolors Juvinyà Canal, secretària acadèmica de l’Escola Universitària d’Infermeria de la Universitat de Girona, CERTIFICO: Que en l’acta de la sessió ordinària núm. 1/09 de la Comissió de Govern

de l’Escola Universitària d’Infermeria, que va tenir lloc el dia 13 de maig de 2009, hi consta l’acord que transcrit literalment diu:

“La Comissió de Govern ACORDA, per unanimitat, informar favorablement a la creació del departament de Ciències Mèdiques si es modifica el nom de Ciències Mèdiques per Medicina, pels següents motius:

Primer: Que, per coherència amb la denominació dels departaments de la Universitat de Girona i per identificar correctament l’estudi on impartirà docència, es proposa el nom de departament de Medicina.

Segon: Que el nom pot generar confusió en el nostre entorn, donat que sovint sota la denominació de Ciències Mèdiques s’inclouen altres disciplines de la salut.” S’adjunta l’acord.

I, perquè consti i tingui els efectes que corresponguin, sens perjudici de les modificacions que puguin derivar-se de l’aprovació definitiva de l’acta, expedeixo aquest certificat amb el vistiplau del president. Girona, 15 de maig de 2009 Vist i plau El president David Ballester Ferrando

Distinció Jaume Vicens Vives 2008 a la Qualitat Docent Universitària

ACORD DE LA COMISSIÓ DE GOVERN DE L’ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’INFERMERIA DE 13 DE MAIG DE 2009, PER INFORMAR SOBRE LA CREACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CIÈNCIES MÈDIQUES DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA Exposició de motius: Atès que s’ha iniciat el procediment per a la creació del Departament de Ciències Mèdiques de la Universitat de Girona i que segons preveu l’article 22.1 del Estatuts de la UdG, les facultats, escoles i departaments afectats han d’emetre informe previ a la creació, modificació o supressió de departaments. Vista la memòria justificativa de creació del Departament de Ciències Mèdiques, annex núm.I a la proposta d’acord de la sessió 4/09, de 30 d’abril de 2009, del Consell de Govern de la UdG per la qual es sotmet a exposició pública la creació d’aquest departament. En virtut de tot això exposat, la Comissió de Govern de l’EUI ACORDA informar favorablement a la creació del departament de Ciències Mèdiques si es modifica el nom de Ciències Mèdiques per Medicina, pels següents motius: Primer: Que, per coherència amb la denominació dels departaments de la Universitat de Girona i per identificar correctament l’estudi on impartirà docència, es proposa el nom de departament de Medicina. Segon: Que el nom pot generar confusió en el nostre entorn, donat que sovint sota la denominació de Ciències Mèdiques s’inclouen altres disciplines de la salut.

Secretari General de la Universitat de Girona

Benvolguts,

Us comuniquem que el Consell del Departament de Psicologia, en sessió de 15 de maig

de 2009, ha aprovat informar favorablement a la creació del Departament de Ciències

Mèdiques de la Universitat de Girona.

Cordialment,

Ferran Viñas

Director del Departament de Psicologia

Girona, 15 de maig de 2009

ANNEX NÚM. 8

ANNEX I A LA PROPOSTA D'ACORD DEL CONSELL DE GOVERN PEL QUAL S'APROVA LA CONV. DE PLACES DE PROFESSORAT LABORAL TEMPORAL PER ALS ESTUDIS DE MEDICINA I COMPOSICIÓ DE LES COMISSIONS DE SELECCIÓ. CONV. 2/2009

Àrea de coneixement: Biologia Cel·lular

Núm. places:

Perfil de docència en:

Dedicació hores:

Durada:

Departament: BiologiaReferència:

Categoria de la plaça:

A2609/10

2n semestreMorfologia, estructura i funció del cos humà: Expertesa en biologia cel·lular

Associat Tipus 2480

Una

President Titular Carles Abella Ametller Universitat de GironaSecretari Titular Pascual Solanas Saura Universitat de GironaVocal Primer Titular Ramon Brugada Terradellas Universitat de GironaPresident Suplent Elisabeth Pinart Nadal Universitat de GironaSecretari Suplent Marta Aymerich Martinez Universitat de GironaVocal Primer Suplent Juan San Molina Universitat de Girona

Àrea de coneixement: Biologia Cel·lular

Núm. places:

Perfil de docència en:

Dedicació hores:

Durada:

Departament: BiologiaReferència:

Categoria de la plaça:

A2509/17

1r semestreMorfologia, estructura i funció del cos humà: Expertesa en biologia cel·lular

Associat Tipus 2400

Una

President Titular Carles Abella Ametller Universitat de GironaSecretari Titular Pascual Solanas Saura Universitat de GironaVocal Primer Titular Ramon Brugada Terradellas Universitat de GironaPresident Suplent Elisabeth Pinart Nadal Universitat de GironaSecretari Suplent Marta Aymerich Martinez Universitat de GironaVocal Primer Suplent Juan San Molina Universitat de Girona

Àrea de coneixement: Biologia Cel·lular

Núm. places:

Perfil de docència en:

Dedicació hores:

Durada:

Departament: BiologiaReferència:

Categoria de la plaça:

A2409/11

anualMorfologia, estructura i funció del cos humà: Expertesa en biologia cel·lular

Associat Tipus 2320

Una

President Titular Carles Abella Ametller Universitat de GironaSecretari Titular Pascual Solanas Saura Universitat de GironaVocal Primer Titular Ramon Brugada Terradellas Universitat de GironaPresident Suplent Elisabeth Pinart Nadal Universitat de GironaSecretari Suplent Marta Aymerich Martinez Universitat de GironaVocal Primer Suplent Juan San Molina Universitat de Girona

Pàgina 1 de 9

ANNEX I A LA PROPOSTA D'ACORD DEL CONSELL DE GOVERN PEL QUAL S'APROVA LA CONV. DE PLACES DE PROFESSORAT LABORAL TEMPORAL PER ALS ESTUDIS DE MEDICINA I COMPOSICIÓ DE LES COMISSIONS DE SELECCIÓ. CONV. 2/2009

Àrea de coneixement: Anatomia i Embriologia Humana

Núm. places:

Perfil de docència en:

Dedicació hores:

Durada:

Departament: Ciències MèdiquesReferència:

Categoria de la plaça:

A2609/14

2n semestreMorfologia, estructura i funció del cos humà: Expertesa en anatomia

Associat Tipus 2480

Una

President Titular Carles Abella Ametller Universitat de GironaSecretari Titular Pascual Solanas Saura Universitat de GironaVocal Primer Titular Ramon Brugada Terradellas Universitat de GironaPresident Suplent Elisabeth Pinart Nadal Universitat de GironaSecretari Suplent Marta Aymerich Martinez Universitat de GironaVocal Primer Suplent Juan San Molina Universitat de Girona

Àrea de coneixement: Anatomia i Embriologia Humana

Núm. places:

Perfil de docència en:

Dedicació hores:

Durada:

Departament: Ciències MèdiquesReferència:

Categoria de la plaça:

A2209/12

2n semestreMorfologia, estructura i funció del cos humà: Expertesa en anatomia

Associat Tipus 2160

Tres

President Titular Carles Abella Ametller Universitat de GironaSecretari Titular Pascual Solanas Saura Universitat de GironaVocal Primer Titular Ramon Brugada Terradellas Universitat de GironaPresident Suplent Elisabeth Pinart Nadal Universitat de GironaSecretari Suplent Marta Aymerich Martinez Universitat de GironaVocal Primer Suplent Juan San Molina Universitat de Girona

Àrea de coneixement: Anatomia i Embriologia Humana

Núm. places:

Perfil de docència en:

Dedicació hores:

Durada:

Departament: Ciències MèdiquesReferència:

Categoria de la plaça:

A2209/13

2n semestreMorfologia, estructura i funció del cos humà: Expertesa en anatomia

Associat Tipus 2160

Una

President Titular Carles Abella Ametller Universitat de GironaSecretari Titular Pascual Solanas Saura Universitat de GironaVocal Primer Titular Ramon Brugada Terradellas Universitat de GironaPresident Suplent Elisabeth Pinart Nadal Universitat de GironaSecretari Suplent Marta Aymerich Martinez Universitat de GironaVocal Primer Suplent Juan San Molina Universitat de Girona

Pàgina 2 de 9

ANNEX I A LA PROPOSTA D'ACORD DEL CONSELL DE GOVERN PEL QUAL S'APROVA LA CONV. DE PLACES DE PROFESSORAT LABORAL TEMPORAL PER ALS ESTUDIS DE MEDICINA I COMPOSICIÓ DE LES COMISSIONS DE SELECCIÓ. CONV. 2/2009

Àrea de coneixement: Anatomia i Embriologia Humana

Núm. places:

Perfil de docència en:

Dedicació hores:

Durada:

Departament: Ciències MèdiquesReferència:

Categoria de la plaça:

A2609/04

AnualMorfologia, estructura i funció del cos humà: Expertesa en anatomia

Associat Tipus 2480

Una

President Titular Carles Abella Ametller Universitat de GironaSecretari Titular Pascual Solanas Saura Universitat de GironaVocal Primer Titular Ramon Brugada Terradellas Universitat de GironaPresident Suplent Elisabeth Pinart Nadal Universitat de GironaSecretari Suplent Marta Aymerich Martinez Universitat de GironaVocal Primer Suplent Juan San Molina Universitat de Girona

Àrea de coneixement: Anatomia Patològica

Núm. places:

Perfil de docència en:

Dedicació hores:

Durada:

Departament: Ciències MèdiquesReferència:

Categoria de la plaça:

A2109/02

AnualProcediments diagnòstics i terapèutics: Expertesa en anatomia patològica

Associat Tipus 280

Una

President Titular Carles Abella Ametller Universitat de GironaSecretari Titular Pascual Solanas Saura Universitat de GironaVocal Primer Titular Ramon Brugada Terradellas Universitat de GironaPresident Suplent Elisabeth Pinart Nadal Universitat de GironaSecretari Suplent Marta Aymerich Martinez Universitat de GironaVocal Primer Suplent Juan San Molina Universitat de Girona

Àrea de coneixement: Fisiologia

Núm. places:

Perfil de docència en:

Dedicació hores:

Durada:

Departament: Ciències MèdiquesReferència:

Categoria de la plaça:

A2109/07

AnualMorfologia estructura i funció del cos humà: Expertesa en fisiologia de sistemes, especialment en algun dels següents: Cardiovascular, sang, respiratori, digestiu, nefrològic, endocrinològic i immunològic

Associat Tipus 280

Tres

President Titular Carles Abella Ametller Universitat de GironaSecretari Titular Pascual Solanas Saura Universitat de GironaVocal Primer Titular Ramon Brugada Terradellas Universitat de GironaPresident Suplent Elisabeth Pinart Nadal Universitat de GironaSecretari Suplent Marta Aymerich Martinez Universitat de GironaVocal Primer Suplent Juan San Molina Universitat de Girona

Pàgina 3 de 9

ANNEX I A LA PROPOSTA D'ACORD DEL CONSELL DE GOVERN PEL QUAL S'APROVA LA CONV. DE PLACES DE PROFESSORAT LABORAL TEMPORAL PER ALS ESTUDIS DE MEDICINA I COMPOSICIÓ DE LES COMISSIONS DE SELECCIÓ. CONV. 2/2009

Àrea de coneixement: Fisiologia

Núm. places:

Perfil de docència en:

Dedicació hores:

Durada:

Departament: Ciències MèdiquesReferència:

Categoria de la plaça:

A2109/06

AnualMorfologia estructura i funció del cos humà: Expertesa en fisiologia del sistema neurològic

Associat Tipus 280

Dues

President Titular Carles Abella Ametller Universitat de GironaSecretari Titular Pascual Solanas Saura Universitat de GironaVocal Primer Titular Ramon Brugada Terradellas Universitat de GironaPresident Suplent Elisabeth Pinart Nadal Universitat de GironaSecretari Suplent Marta Aymerich Martinez Universitat de GironaVocal Primer Suplent Juan San Molina Universitat de Girona

Àrea de coneixement: Histologia

Núm. places:

Perfil de docència en:

Dedicació hores:

Durada:

Departament: Ciències MèdiquesReferència:

Categoria de la plaça:

A2209/08

AnualMorfologia, estructura i funció del cos humà: Expertesa en histologia

Associat Tipus 2160

Dues

President Titular Carles Abella Ametller Universitat de GironaSecretari Titular Pascual Solanas Saura Universitat de GironaVocal Primer Titular Ramon Brugada Terradellas Universitat de GironaPresident Suplent Elisabeth Pinart Nadal Universitat de GironaSecretari Suplent Marta Aymerich Martinez Universitat de GironaVocal Primer Suplent Juan San Molina Universitat de Girona

Àrea de coneixement: Medicina

Núm. places:

Perfil de docència en:

Dedicació hores:

Durada:

Departament: Ciències MèdiquesReferència:

Categoria de la plaça:

A2109/01

AnualProcediments diagnòstics i terapèutics: Expertesa en anàlisis clíniques

Associat Tipus 280

Nou

President Titular Carles Abella Ametller Universitat de GironaSecretari Titular Pascual Solanas Saura Universitat de GironaVocal Primer Titular Ramon Brugada Terradellas Universitat de GironaPresident Suplent Elisabeth Pinart Nadal Universitat de GironaSecretari Suplent Marta Aymerich Martinez Universitat de GironaVocal Primer Suplent Juan San Molina Universitat de Girona

Pàgina 4 de 9

ANNEX I A LA PROPOSTA D'ACORD DEL CONSELL DE GOVERN PEL QUAL S'APROVA LA CONV. DE PLACES DE PROFESSORAT LABORAL TEMPORAL PER ALS ESTUDIS DE MEDICINA I COMPOSICIÓ DE LES COMISSIONS DE SELECCIÓ. CONV. 2/2009

Àrea de coneixement: Medicina

Núm. places:

Perfil de docència en:

Dedicació hores:

Durada:

Departament: Ciències MèdiquesReferència:

Categoria de la plaça:

A2109/05

AnualProcediments diagnòstics i terapèutics: Expertesa en electrofisiologia neurològica

Associat Tipus 280

Tres

President Titular Carles Abella Ametller Universitat de GironaSecretari Titular Pascual Solanas Saura Universitat de GironaVocal Primer Titular Ramon Brugada Terradellas Universitat de GironaPresident Suplent Elisabeth Pinart Nadal Universitat de GironaSecretari Suplent Marta Aymerich Martinez Universitat de GironaVocal Primer Suplent Juan San Molina Universitat de Girona

Àrea de coneixement: Medicina

Núm. places:

Perfil de docència en:

Dedicació hores:

Durada:

Departament: Ciències MèdiquesReferència:

Categoria de la plaça:

A2109/09

AnualMorfologia, estructura i funció del cos humà: Expertesa en prodepèutica clínica o expertesa en medicina familiar i comunitària o expertesa en medicina interna.

Associat Tipus 280

Sis

President Titular Carles Abella Ametller Universitat de GironaSecretari Titular Pascual Solanas Saura Universitat de GironaVocal Primer Titular Ramon Brugada Terradellas Universitat de GironaPresident Suplent Elisabeth Pinart Nadal Universitat de GironaSecretari Suplent Marta Aymerich Martinez Universitat de GironaVocal Primer Suplent Juan San Molina Universitat de Girona

Àrea de coneixement: Medicina Preventiva i Salut Pública

Núm. places:

Perfil de docència en:

Dedicació hores:

Durada:

Departament: Ciències MèdiquesReferència:

Categoria de la plaça:

A2409/16

anualÚs de la informació: expertesa en medicina basada en l'evidència científica

Associat Tipus 2320

Una

President Titular Carles Abella Ametller Universitat de GironaSecretari Titular Pascual Solanas Saura Universitat de GironaVocal Primer Titular Ramon Brugada Terradellas Universitat de GironaPresident Suplent Elisabeth Pinart Nadal Universitat de GironaSecretari Suplent Marta Aymerich Martinez Universitat de GironaVocal Primer Suplent Juan San Molina Universitat de Girona

Pàgina 5 de 9

ANNEX I A LA PROPOSTA D'ACORD DEL CONSELL DE GOVERN PEL QUAL S'APROVA LA CONV. DE PLACES DE PROFESSORAT LABORAL TEMPORAL PER ALS ESTUDIS DE MEDICINA I COMPOSICIÓ DE LES COMISSIONS DE SELECCIÓ. CONV. 2/2009

Àrea de coneixement: Medicina Preventiva i Salut Pública

Núm. places:

Perfil de docència en:

Dedicació hores:

Durada:

Departament: Ciències MèdiquesReferència:

Categoria de la plaça:

A2409/15

AnualÚs de la informació: Expertesa en medicina basada en l'evidència científica

Associat Tipus 2320

Una

President Titular Carles Abella Ametller Universitat de GironaSecretari Titular Pascual Solanas Saura Universitat de GironaVocal Primer Titular Ramon Brugada Terradellas Universitat de GironaPresident Suplent Elisabeth Pinart Nadal Universitat de GironaSecretari Suplent Marta Aymerich Martinez Universitat de GironaVocal Primer Suplent Juan San Molina Universitat de Girona

Àrea de coneixement: Radiologia i Medicina Física

Núm. places:

Perfil de docència en:

Dedicació hores:

Durada:

Departament: Ciències MèdiquesReferència:

Categoria de la plaça:

A2109/03

AnualProcediments diagnòstics i terapèutics: Expertesa en radiodiagnòstic

Associat Tipus 280

Tres

President Titular Carles Abella Ametller Universitat de GironaSecretari Titular Pascual Solanas Saura Universitat de GironaVocal Primer Titular Ramon Brugada Terradellas Universitat de GironaPresident Suplent Elisabeth Pinart Nadal Universitat de GironaSecretari Suplent Marta Aymerich Martinez Universitat de GironaVocal Primer Suplent Juan San Molina Universitat de Girona

Àrea de coneixement: Anatomia Patològica

Núm. places:

Perfil de docència en:

Dedicació hores:

Durada:

Departament: Ciències MèdiquesReferència:

Categoria de la plaça:

A21209/19

AnualProcediments diagnòstics i terapèutics: Expertesa en anatomia patológica

Associat Tipus 240 hores 1r semestre / 80 hores 2n semestre

Deu

President Titular Carles Abella Ametller Universitat de GironaSecretari Titular Pascual Solanas Saura Universitat de GironaVocal Primer Titular Ramon Brugada Terradellas Universitat de GironaPresident Suplent Elisabeth Pinart Nadal Universitat de GironaSecretari Suplent Marta Aymerich Martinez Universitat de GironaVocal Primer Suplent Juan San Molina Universitat de Girona

Pàgina 6 de 9

ANNEX I A LA PROPOSTA D'ACORD DEL CONSELL DE GOVERN PEL QUAL S'APROVA LA CONV. DE PLACES DE PROFESSORAT LABORAL TEMPORAL PER ALS ESTUDIS DE MEDICINA I COMPOSICIÓ DE LES COMISSIONS DE SELECCIÓ. CONV. 2/2009

Àrea de coneixement: Fisiologia

Núm. places:

Perfil de docència en:

Dedicació hores:

Durada:

Departament: Ciències MèdiquesReferència:

Categoria de la plaça:

A21209/26

AnualMorfologia estructura i funció del cos humà: expertesa en fisiologia de sistemes, especialment en algun dels següents: cardiovascular, sang, respiratori, digestiu, nefrològic, endocrinològic i immunològic.

Associat Tipus 240 hores 1r semestre / 80 hores 2n semestre

Sis

President Titular Carles Abella Ametller Universitat de GironaSecretari Titular Pascual Solanas Saura Universitat de GironaVocal Primer Titular Ramon Brugada Terradellas Universitat de GironaPresident Suplent Elisabeth Pinart Nadal Universitat de GironaSecretari Suplent Marta Aymerich Martinez Universitat de GironaVocal Primer Suplent Juan San Molina Universitat de Girona

Àrea de coneixement: Medicina

Núm. places:

Perfil de docència en:

Dedicació hores:

Durada:

Departament: Ciències MèdiquesReferència:

Categoria de la plaça:

A21209/18

AnualProcediments diagnòstics i terapèutics: Expertesa en anàlisis clíniques

Associat Tipus 240 hores 1r semestre / 80 hores 2n semestre

Una

President Titular Carles Abella Ametller Universitat de GironaSecretari Titular Pascual Solanas Saura Universitat de GironaVocal Primer Titular Ramon Brugada Terradellas Universitat de GironaPresident Suplent Elisabeth Pinart Nadal Universitat de GironaSecretari Suplent Marta Aymerich Martinez Universitat de GironaVocal Primer Suplent Juan San Molina Universitat de Girona

Àrea de coneixement: Medicina

Núm. places:

Perfil de docència en:

Dedicació hores:

Durada:

Departament: Ciències MèdiquesReferència:

Categoria de la plaça:

A21209/21

AnualMorfologia, estructura i funció del cos humà: Expertesa en prodepèutica clínica o expertesa en medicina familiar i comunitària o expertesa en medicina interna

Associat Tipus 240 hores 1r semestre / 80 hores 2n semestre

Una

President Titular Carles Abella Ametller Universitat de GironaSecretari Titular Pascual Solanas Saura Universitat de GironaVocal Primer Titular Ramon Brugada Terradellas Universitat de GironaPresident Suplent Elisabeth Pinart Nadal Universitat de GironaSecretari Suplent Marta Aymerich Martinez Universitat de GironaVocal Primer Suplent Juan San Molina Universitat de Girona

Pàgina 7 de 9

ANNEX I A LA PROPOSTA D'ACORD DEL CONSELL DE GOVERN PEL QUAL S'APROVA LA CONV. DE PLACES DE PROFESSORAT LABORAL TEMPORAL PER ALS ESTUDIS DE MEDICINA I COMPOSICIÓ DE LES COMISSIONS DE SELECCIÓ. CONV. 2/2009

Àrea de coneixement: Medicina

Núm. places:

Perfil de docència en:

Dedicació hores:

Durada:

Departament: Ciències MèdiquesReferència:

Categoria de la plaça:

A21209/20

AnualProcediments diagnòstics i terapèutics: Expertesa en electrocardiografia

Associat Tipus 240 hores 1r semestre / 80 hores 2n semestre

Dues

President Titular Carles Abella Ametller Universitat de GironaSecretari Titular Pascual Solanas Saura Universitat de GironaVocal Primer Titular Ramon Brugada Terradellas Universitat de GironaPresident Suplent Elisabeth Pinart Nadal Universitat de GironaSecretari Suplent Marta Aymerich Martinez Universitat de GironaVocal Primer Suplent Juan San Molina Universitat de Girona

Àrea de coneixement: Radiologia i Medicina Física

Núm. places:

Perfil de docència en:

Dedicació hores:

Durada:

Departament: Ciències MèdiquesReferència:

Categoria de la plaça:

A21209/23

AnualProcediments diagnòstics i terapèutics: Expertesa en radiodiagnòstic i o física mèdica

Associat Tipus 240 hores 1r semestre / 80 hores 2n semestre

Dues

President Titular Carles Abella Ametller Universitat de GironaSecretari Titular Pascual Solanas Saura Universitat de GironaVocal Primer Titular Ramon Brugada Terradellas Universitat de GironaPresident Suplent Elisabeth Pinart Nadal Universitat de GironaSecretari Suplent Marta Aymerich Martinez Universitat de GironaVocal Primer Suplent Juan San Molina Universitat de Girona

Àrea de coneixement: Radiologia i Medicina Física

Núm. places:

Perfil de docència en:

Dedicació hores:

Durada:

Departament: Ciències MèdiquesReferència:

Categoria de la plaça:

A21209/22

AnualProcediments diagnòstics i terapèutics: Expertesa en radiodiagnòstic

Associat Tipus 240 hores 1r semestre / 80 hores 2n semestre

Quatre

President Titular Carles Abella Ametller Universitat de GironaSecretari Titular Pascual Solanas Saura Universitat de GironaVocal Primer Titular Ramon Brugada Terradellas Universitat de GironaPresident Suplent Elisabeth Pinart Nadal Universitat de GironaSecretari Suplent Marta Aymerich Martinez Universitat de GironaVocal Primer Suplent Juan San Molina Universitat de Girona

Pàgina 8 de 9

ANNEX I A LA PROPOSTA D'ACORD DEL CONSELL DE GOVERN PEL QUAL S'APROVA LA CONV. DE PLACES DE PROFESSORAT LABORAL TEMPORAL PER ALS ESTUDIS DE MEDICINA I COMPOSICIÓ DE LES COMISSIONS DE SELECCIÓ. CONV. 2/2009

Àrea de coneixement: Radiologia i Medicina Física

Núm. places:

Perfil de docència en:

Dedicació hores:

Durada:

Departament: Ciències MèdiquesReferència:

Categoria de la plaça:

A21209/25

AnualProcediments diagnòstics i terapèutics: Expertesa en oncologia radioteràpica

Associat Tipus 240 hores 1r semestre / 80 hores 2n semestre

Una

President Titular Carles Abella Ametller Universitat de GironaSecretari Titular Pascual Solanas Saura Universitat de GironaVocal Primer Titular Ramon Brugada Terradellas Universitat de GironaPresident Suplent Elisabeth Pinart Nadal Universitat de GironaSecretari Suplent Marta Aymerich Martinez Universitat de GironaVocal Primer Suplent Juan San Molina Universitat de Girona

Àrea de coneixement: Radiologia i Medicina Física

Núm. places:

Perfil de docència en:

Dedicació hores:

Durada:

Departament: Ciències MèdiquesReferència:

Categoria de la plaça:

A21209/24

AnualProcediments diagnòstics i terapèutics: Expertesa en física mèdica o medicina física o medicina nuclear

Associat Tipus 240 hores 1r semestre / 80 hores 2n semestre

Una

President Titular Carles Abella Ametller Universitat de GironaSecretari Titular Pascual Solanas Saura Universitat de GironaVocal Primer Titular Ramon Brugada Terradellas Universitat de GironaPresident Suplent Elisabeth Pinart Nadal Universitat de GironaSecretari Suplent Marta Aymerich Martinez Universitat de GironaVocal Primer Suplent Juan San Molina Universitat de Girona

Pàgina 9 de 9

ANNEX NÚM. 9

SUPRESSIÓ DEL DEPARTAMENT DE FILOLOGIA I FILOSOFIA, CREACIÓ DEL DEPARTAMENT DE FILOSOFIA I CREACIÓ DEL DEPARTAMENT DE FILOLOGIA I COMUNICACIÓ. El Decret 200/2003, de 26 d’agost, pel qual s’aproven els Estatuts de la Universitat de Girona, en el seu article 22, regula la creació, modificació i supressió dels departaments d’aquesta universitat, en virtut del que preveu l’art.3 de la Normativa sobre creació, modificació i supressió de departaments a l’empara de la disposició addicional vuitena i de l’article 9 de la Llei Orgànica 4/2007, de 12 d’abril, per la que es modifica la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats (aprovada en el Consell de Govern núm. 3/09 de 2 d’abril de 2009), aquesta memòria es divideix en quatre parts: (1) la supressió del departament de Filologia i Filosofia d’acord amb el que estableix l’article 22.3 dels Estatuts de la Universitat de Girona; (2) la creació del departament de Filosofia d’acord amb el que estableix l’article 22.4 dels Estatuts de la Universitat de Girona; (3) la creació del departament de Filologia i Comunicació d’acord amb el que estableix l’article 22.4 dels Estatuts de la Universitat de Girona; (4) la regulació dels termes d’acord amb els quals discorrerà el període transitori.

1/20

(I) SUPRESSIÓ DEL DEPARTAMENT DE FILOLOGIA I FILOSOFIA.

D’acord amb l’article 22.5 dels Estatuts de la Universitat de Girona aquesta part de la memòria ha de constar dels següents apartats: a) Denominació del departament que es pretén suprimir. Departament de Filologia i Filosofia. b) Determinació del departament o departaments als quals quedarien adscrites les àrees de coneixement i el personal acadèmic que integren el departament que es pretén suprimir. D’acord amb allò establert a l’art.1.2 de la Normativa sobre creació, modificació i supressió de departaments a l’empara de la disposició addicional vuitena i de l’article 9 de la Llei Orgànica 4/2007, de 12 d’abril, per la que es modifica la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats (aprovada en el Consell de Govern núm. 3/09 de 2 d’abril de 2009), els Departaments es constituiran per àrees de coneixement i agruparan tot el personal acadèmic la denominació de les places dels quals es correspongui amb aquestes àrees. En el cas del Departament de Filologia i Filosofia aquestes àrees són les següents: Comunicació Audiovisual i Publicitat, Estètica i Teoria de les arts, Estudis Hebreus i Arameus, Filologia Anglesa, Filologia Catalana, Filologia Francesa, Filologia Italiana, Filologia Llatina, Filologia Romànica, Filosofia, Filosofia Moral, Lingüística General, Literatura Espanyola, Llengua Espanyola, Lògica i Filosofia de la Ciència, Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. La següent taula detalla l’adscripció d’aquestes àrees als departaments nous resultants de la divisió:

ÀREES DE CONEIXEMENT ADSCRIPCIÓ COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL I PUBLICITAT FILOLOGIA I COMUNICACIÓ ESTÈTICA I TEORIA DE LES ARTS FILOSOFIA ESTUDIS HEBREUS I ARAMEUS FILOLOGIA I COMUNICACIÓFILOLOGIA ANGLESA FILOLOGIA I COMUNICACIÓFILOLOGIA CATALANA FILOLOGIA I COMUNICACIÓFILOLOGIA FRANCESA FILOLOGIA I COMUNICACIÓFILOLOGIA ITALIANA FILOLOGIA I COMUNICACIÓFILOLOGIA LLATINA FILOLOGIA I COMUNICACIÓFILOLOGIA ROMÀNICA FILOLOGIA I COMUNICACIÓFILOSOFIA FILOSOFIA FILOSOFIA MORAL FILOSOFIA LINGÜÍSTICA GENERAL FILOLOGIA I COMUNICACIÓLITERATURA ESPANYOLA FILOLOGIA I COMUNICACIÓLLENGUA ESPANYOLA FILOLOGIA I COMUNICACIÓLÒGICA I FILOSOFIA DE LA CIÈNCIA FILOSOFIA TEORIA DE LA LITERATURA I LITERATURA COMPARADA FILOLOGIA I COMUNICACIÓ

2/20

Pel que fa al personal adscrit a aquestes àrees, atès que aquesta informació ja es detalla de manera més perspícua als apartats (II) i (III) de la memòria sobre la constitució dels nous departaments, per tal d’evitar repeticions remetem als esmentats apartats. c) Justificació de la supressió en relació amb els objectius, docència i línies de recerca. En el moment de constituir-se el departament de Filologia i Filosofia, la Universitat de Girona no oferia un títol de llicenciat en filosofia. Per raó d’això es va considerar convenient integrar els estudis de filosofia en un departament més ampli on sí que es donava el títol de llicenciat en filologia catalana i estructurar el departament en tres unitats departamentals: Filologia Catalana, Filologia Hispànica i Filosofia. Això és exactament el que recull l’article 24 del Reglament vigent del Departament de Filologia i Filosofia. No obstant, amb el pas del temps la Universitat de Girona ha pogut oferir, des de fa ja un bon grapat d’anys, el títol de llicenciatura en filosofia i en conseqüència la unitat de filosofia ha anat creixent tant pel que fa a la quantitat del seus membres com pel que fa a la qualitat (nombre de professors dels cossos docents i de personal acadèmic a temps complet adscrits a aquesta unitat). Per raó d’aquest creixement, i pel fet que la docència i la recerca pròpies de la filosofia no tenen una vinculació especial amb els estudis de filologia més enllà de la que podrien tenir amb molts altres estudis, la unitat de filosofia va decidir, unàniment, sol·licitar la divisió del departament actual per tal de formar un Departament de Filosofia. Darrera d’aquesta decisió hi ha també la convicció que la creació d’un departament de Filosofia ajudarà a enfortir i consolidar els estudis i la recerca filosòfica a la Universitat de Girona i també que la creació de nous departaments al si de la Facultat de Lletres ajudarà a reestructurar i replantejar els estudis oferts des d’aquesta Facultat en un moment, com és ben sabut, de canvi estratègic. D’acord amb l’article 25, apartat a), dels Estatuts de la Universitat de Girona, el qual estableix que el Departament ha de ser escoltat pel que fa a la seva modificació o supressió, a la sessió 01/09 del Consell de Departament de Filologia i Filosofia, celebrada el dia 19 de març de 2009, van ser exposats i debatuts els motius de la divisió de l’actual Departament. En aquesta sessió es va aprovar per assentiment constituir una comissió encarregada d’elaborar la memòria justificativa d’aquesta divisió la qual comissió hauria d’estar formada per tres membres adscrits a àrees de coneixement que integraran el futur nou departament de Filologia i Comunicació i dos membres adscrits a àrees que integraran el futur nou departament de Filosofia. Atès que es tracta de la divisió del Departament de Filologia i Filosofia, la seva supressió no suposarà cap pèrdua ni modificació pel que fa a la docència coordinada i impartida per aquest Departament i a les activitats investigadores del seu personal acadèmic, sinó que tant la docència com la recerca que en depenen seran absorbides pels nous departaments resultants de la divisió. Donat que la informació detallada de quina és aquesta càrrega docent i activitat investigadora apareix de manera més

3/20

perspícua als apartats (II) i (III) de la memòria sobre la constitució dels nous departaments, per tal d’evitar repeticions remetem als esmentats apartats. Sí que convé destacar, però, en aquest apartat, que tant l’activitat docent com l’activitat de recerca dels membres de la unitat de Filosofia es duen a terme de manera independent respecte dels membres de les restants dues unitats departamentals, amb la qual cosa la divisió del Departament de Filologia i Filosofia no suposaria cap entrebanc o pertorbació d’aquestes activitats sinó ben al contrari una regularització i institucionalització d’aquesta situació de fet. L’única aparent excepció a aquesta situació és la impartició per part d’alguns membres de la unitat de Filosofia d’assignatures obligatòries de Facultat corresponents a diverses llicenciatures ofertes per la Facultat de Lletres i d’assignatures corresponents al Màster d’Iniciació a la Recerca en Humanitats. Però la divisió no ha de suposar cap mena de complicació pel que fa a aquesta tasca docent, com ho demostra el fet que en realitat es tracta d’una activitat docent que ja a hores d’ara és duta terme per personal acadèmic de departaments diferents (és a dir, pel Departament de Filologia i Filosofia i pel Departament de Geografia, Història i Història de l’Art). d) Estudi dels efectes econòmics de la supressió. De l’acord de dur a terme la divisió de manera que els nous departaments resultants compartexin les infraestructures del departament a suprimir se’n deriven els següents efectes: (i) els espais (despatxos i laboratoris) del Departament de Filologia i Filosofia seran distribuïts en els nous departaments segons que es detalla a les parts (II) i (III) de la memòria. (ii) no es preveu que com a resultat de la divisió s’incrementi el nombre de despatxos o laboratoris. (iii) no es preveu, com a mera conseqüència de la divisió, un increment dels membres del PAS administratiu actualment adscrits al Departament de Filologia i Filosofia. A efectes pressupostaris, la divisió i supressió del Departament de Filologia i Filosofia no tindrà cap altre efecte econòmic excepte els que es derivin del fet que un cop acabat el procés hi haurà un nou director de departament i un nou secretari de departament a la Universitat amb els complements salarials i els rebaixos docents que corresponguin i també dels que es derivin de l’atorgament de la quantitat fixa que la Universitat assigna al pressupost de cada departament (la quantitat variable no experimentarà canvis atès que la Universitat la calcula en funció del personal acadèmic de cada departament i, com s’ha explicat, el personal acadèmic dels nous departaments es correspondrà exactament amb el personal acadèmic actualment adscrit al Departament de Filologia i Filosofia). Pel que fa a les línies telefòniques, des de fa anys es va decidir que algunes línies fossin compartides entre diversos despatxos de professors per tal de reduir la despesa destinada a aquest concepte en el pressupost del Departament de Filologia i Filosofia. Atès que tal i com ara mateix esta distribuït el personal en els diferents despatxos algunes línies són compartides per personal que serà adscrit a departaments diferents, és clar que aquesta

4/20

situació no es podrà mantenir tal i com està. Correspondrà a cada nou Departament, per tant, decidir si vol mantenir la política de compartir línies telefòniques entre diversos dels despatxos que els siguin assignats o bé no fer-ho. e) Nova adscripció dels béns inventariables del departament que es pretén suprimir. La relació dels béns inventariables que corresponen al Departament de Filologia i Filosofia així com la seva nova adscripció es detallen en els annexos I i II d’aquesta memòria.

5/20

(II) CREACIÓ DEL DEPARTAMENT DE FILOSOFIA. D’acord amb l’article 22.4 dels Estatuts de la Universitat de Girona aquesta part de la memòria ha de constar dels següents apartats: a) Denominació del departament. Departament de Filosofia. b) Àrea o àrees de coneixement que s’hi integren, i el seu personal acadèmic. Les àrees que integraran el Departament de Filosofia seran les següents: Estètica i Teoria de les Arts (ETA) Filosofia (FIL) Filosofia Moral (FM) Lògica i Filosofia de la Ciència (LFC) La següent taula llista el personal acadèmic del futur nou departament de Filosofia: COGNOMS NOM CATEGORIA ÀREAALCOBERRO PERICAY RAMON A3 (6h + 6h) FIL ARTIGA GALINDO MARC FPI LFC BRONCANO BERROCAL FERNANDO FI LFC CARBO RIBUGENT MÒNICA Prof. Dept. Ensenyament Gen. Cat. FIL CARRERAS PLANAS CARLA TU FIL DEFEZ MARTÍN ANTONI TU FIL DEL POZO ÁLVAREZ JOAN M. TU FIL FARRÉS JUSTE ORIOL A3 (4h + 4h) FIL GALLARDO MORA FELIPE FI LFC HORTS FONT PERE A2 (4h + 4h) LFC LÓPEZ AMO MIREIA FI LFC LÓPEZ RODRÍGUEZ IVAN FI FIL OLESTI VILA JOSEP TU FIL PAGÈS MARTÍNEZ JOAN TU LFC PÉREZ DE CALLEJA MAZMELA MIRJA FI LFC PINEDA OLIVA DAVID TU LFC PONSATÍ MURLÀ ORIOL A2 (6h + 6h) FIL PRADES CELMA JOSEP LL. TU LFC QUINTANAS FEIXAS ANNA PROFESSOR LECTOR FIL RUIZ SIMON JOSEP Ma. TU FIL RYCHTER PABLO MEC/FULBRIGHT FIL TERRICABRAS NOGUERAS JOSEP Ma. CU FIL VERGÉS GIFRA JOAN PROFESSOR AGREGAT FIL ZIMMER JÖRG R. TU ETA

6/20

c) Justificació respecte dels objectius, docència i línies de recerca. En el moment de constituir-se el departament de Filologia i Filosofia, la Universitat de Girona no oferia un títol de llicenciat en filosofia. Per raó d’això es va considerar convenient integrar els estudis de filosofia en un departament més ampli on sí que es donava el títol de llicenciat en filologia catalana i estructurar el departament en tres unitats departamentals: Filologia Catalana, Filologia Hispànica i Filosofia. Això és exactament el que recull l’article 24 del Reglament vigent del Departament de Filologia i Filosofia. No obstant, amb el pas del temps la Universitat de Girona ha pogut oferir, des de fa ja un bon grapat d’anys, el títol de llicenciatura en filosofia i en conseqüència la unitat de filosofia ha anat creixent tant pel que fa a la quantitat del seus membres com pel que fa a la qualitat (nombre de professors dels cossos docents i de personal acadèmic a temps complet adscrits a aquesta unitat). Per raó d’aquest creixement, i pel fet que la docència i la recerca pròpies de la filosofia no tenen una vinculació especial amb els estudis de filologia més enllà de la que podrien tenir amb molts altres estudis, la unitat de filosofia va decidir, unàniment, sol·licitar la divisió del departament actual per tal de formar un departament de filosofia. Darrera d’aquesta decisió hi ha també la convicció que la creació d’un departament de Filosofia ajudarà a enfortir i consolidar els estudis i la recerca filosòfica a la Universitat de Girona i també que la creació de nous departaments al si de la Facultat de Lletres ajudarà a reestructurar i replantejar els estudis oferts des d’aquesta Facultat en un moment, com és ben sabut, de canvi estratègic. D’acord amb l’article 25, apartat a), dels Estatuts de la Universitat de Girona, el qual estableix que el Departament ha de ser escoltat pel que fa a la seva modificació o supressió, a la sessió 01/09 del Consell de Departament de Filologia i Filosofia, celebrada el dia 19 de març de 2009, van ser exposats i debatuts els motius de la divisió de l’actual Departament. En aquesta sessió es va aprovar per assentiment constituir una comissió encarregada d’elaborar la memòria justificativa d’aquesta divisió la qual comissió hauria d’estar formada per tres membres adscrits a àrees de coneixement que integraran el futur nou departament de Filologia i dos membres adscrits a àrees que integraran el futur nou departament de Filosofia. Tal i com s’ha explicat a l’apartat (I) de la memòria, els membres de la unitat departamental de Filosofia duen a terme les seves tasques docents i de recerca amb total independència respecte del personal de les altres dues unitats departamentals. Conseqüentment, la divisió del departament i la creació del Departament de Filosofia no han de suposar cap mena de trasbals o entrebanc en el normal acompliment d’aquests tasques sinó, més aviat, una institucionalització d’aquesta situació de fet. Pel que fa a les activitats docents i de recerca, el que es pretén és simplement que el personal acadèmic del nou departament de Filosofia segueixi desenvolupant amb normalitat les activitats que al si del Departament de Filologia i Filosofia a hores d’ara du a terme la unitat departamental de Filosofia.

7/20

Aquestes tasques docents són les següents: a) impartició dels estudis de primer i segon cicle que permeten l’obtenció de la llicenciatura de Filosofia (pla 1998); b) participació en assignatures obligatòries de Facultat comunes a totes les titulacions ofertes per la Facultat de Lletres; c) impartició de crèdits de la Diplomatura d’Arquitectura; d) participació en diversos màsters interuniversitaris de Filosofia, concretament: Màster en Ciència Cognitiva i Llenguatge, Màster en Ciutadania i Drets Humans, Màster en Filosofia Contemporània; e) participació en el Màster interdepartamental de la UdG Iniciació a la Recerca en Humanitats; f) participació en màsters i progames de doctorat de temàtica no estrictament filosòfica: Màster en Promoció de la Salut; Doctorat en Biotecnologia. La següent taula resumeix aquests conceptes i en detalla la càrrega docent.

ESTUDI CRÈDITSLlicenciatura en filosofia 213Els coneixements científics (obligatòria de facultat) 12Màster en Ciència Cognitiva i Llenguatge 5Diplomatura d’Arquitectura 4,5Màster en Ciutadania i Drets Humans 25Màster en Filosofia Contemporània 12Màster en Iniciació a la Recerca en Humanitats 10Màster en Promoció de la Salut 3Doctorat en Biotecnologia 3,5Altres (Prova Pilot, treballs de recerca, Coordinació màsters interuniversitaris)

8,5

TOTAL 296,5 Totes aquestes tasques docents les du a terme a hores d’ara íntegrament el personal acàdèmic de la unitat departamental de Filosofia al si del Departament de Filologia i Filosofia i per tant podran seguir desenvolupant-se amb tota normalitat al si del futur Departament de Filosofia el qual comptarà precisament amb aquest mateix personal acadèmic. L’única excepció són les obligatòries de Facultat i el Màster en Iniciació a la Recerca, altres crèdits de les quals són impartits també per personal d’altres unitats departamentals però també per personal d’altres departaments, de manera que la divisió del departament no hauria de suposar cap alteració tampoc pel que fa al normal desenvolupament d’aquestes tasques. Convé aclarir que les dades que es reflecteixen en la taula anterior corresponen a les del Pla Docent vigent (curs 2008-09) i per tant estan subjectes a algunes modificacions any rere any. La més important d’aquestes modificacions té a veure amb la progressiva implantació dels nous graus d’acord amb el Pla de Bolonya. En concret, el nou grau de Filosofia, de 240 crèdits en total, començarà a implantar-se en el curs 2009-10. La teòrica disminució en la càrrega docent que es pugui desprendre de la substitució de l’actual llicenciatura de filosofia pel nou grau es veurà en part compensada pel fet que el nou Departament de Filosofia oferirà una assignatura semestral obligatòria per a tots els graus de l’àrea d’Humanitats que oferti la UdG i i dues semestrals més dins del grup d’assignatures d’entre les que hauran de triar obigatòriament els estudiants de qualsevol grau d’humanitats, i també pel fet que des del nou Departament de Filosofia s’oferiran

8/20

entre 18 i 24 crèdits del nou Grau en Comunicació Cultural, el qual comença a implantar-se també en el curs 2009-10. Cal tenir present també que, un cop implantats els nous graus, la participació en els màsters interuniversitaris des de cada universitat participant haurà d’augmentar segons l’acord pres per les diverses universitats catalanes. Finalment, pel que fa a la recerca els membres del futur nou Departament de Filosofia actualment s’apleguen en el grup de recerca de Filosofia de la UdG (GRHCS018), sent-ne l’IP el Dr. Terricabras. Aquest grup s’articula en tres línies de recerca: a) filosofia política; b) filosofia de les ciències cognitives; c) pensament contemporani. Alguns membres de la unitat de Filosofia formen part d’un projecte de recerca subvencionat pel MEC, sent-ne l’IP el Dr. Pagès, i formen també part del Grup Consolidat de Recerca LOGOS (HUM2006-08236/FISO). D’altres treballen més vinculats a les activitats que du a terme la Càtedra Ferrater Mora i participen en projectes de recerca amb un IP que no pertany a la UdG. Totes aquestes activitats de recerca són dutes a terme de manera totalment autònoma respecte de les que duen a terme els membres adscrits al futur nou Departament de Filologia i Comunicació, de manera que la divisió del departament no n’ha de suposar cap alteració ni variació significativa. d) Estudi econòmic referit als mitjans materials i personals, i també a les despeses de funcionament. Actualment, el Departament de Filologia i Filosofia compta amb els serveis de dos membres del PAS administratiu. Pel que fa a la representació d’aquestes dues persones als Consells de Departament dels nous departaments resultants de la divisió, s’estima convenient que cada un dels nous departaments tingui adscrit un d’aquests dos membres del PAS administratiu. Se’ls ha demanat, no obstant això, que escullin lliurement a quin dels dos departaments volen ser cadascun d’ells. Com a resultat d’aquesta lliure decisió, el Sr. Palmeiro s’adscriurà al nou Departament de Filosofia i la Sra. Casals al nou Departament de Filologia i Comunicació. Aquesta adscripció, que és requerida per llei, atès que els membres del PAS administratiu són membres nats del Consell de Departament però no poden ser membres de més d’un Consell, respon a una qüestió bàsicament administrativa. Així, tot i que cada membre del PAS serà primàriament responsable dels assumptes administratius del departament al qual s’hagi adscrit, donarà també suport administratiu a l’altre de manera que es garanteixi una correcta gestió dels afers administratius de tots dos departaments. Per raó d’això, és a dir, pel fet que assumiran tasques administratives de tots dos departaments nous, també se’ls convidarà, tot i que amb amb veu però sense vot, a les reunions del Consell de Departament al qual no s’hagin adscrit. D’altra banda, si arribés el cas en un futur que es decidís des d’una instància universitària competent, o bé a petició dels propis interessats, de dividir finalment la Secretaria de Filosofia i la Secretaria de Filologia i Comunicació, considerem garantit que els dos actuals membres del PAS administratiu mantindran els seus llocs de treball i la seva plaça tot i aquesta eventual reconversió administrativa.

9/20

Pel que fa als espais, tal i com s’explicava en el paràgraf corresponent de la part (I) de la memòria, la divisió del departament de Filologia i Filosofia es durà a terme sota la condició de compartir les infraestructures. Això implica que no hi haurà un augment dels espais (despatxos o laboratoris) com a resultat de la divisió. Raons purament pràctiques, a més, aconsellen alterar el menys possible la distribució de despatxos entre el professorat. Sota aquestes premisses els espais assignats al nou Departament de Filosofia seran els següents: a) Despatxos per a professors: SD2-320, SD2-316, SD2-315, SD2-314, SD2-313, SD2-312, SD2-311, SD2-310. b) Espai comú: El despatx SD2-328, que actualment és la Secretaria del Departament de Filologia i Filosofia, serà la Secretaria Conjunta del Departament de Filosofia i del Departament de Filologia i Comunicació; c) Despatx de direcció. No s’estima convenient que els dos nous Departaments comparteixin el mateix despatx de Direcció, atès que sovint el Director de Departament haurà d’atendre consultes i visites que reclamen un mínim de privacitat. Per raó d’això caldrà doncs habilitar un espai com a Direcció del nou Departament de Filosofia. Atès que els espais individuals de professors són massa petits com per fer les funcions de despatx de Direcció, la solució que s’ha acordat consisteix a habilitar a tal efecte el despatx SD2-326. Aquest despatx, de dimensions semblants al que actualment funciona com a despatx de direcció del Departament de Filologia i Filosofia (despatx SD2-327), reuneix les característiques més idònies d’entre els espais disponibles. A hores d’ara, aquest espai està ocupat per diversos becaris dels quals només tres d’ells, dos adscrits al nou Departament de Filologia i Comunicació i l’altre al nou Departament de Filosofia, l’utilitzen regularment com a lloc de treball. Per aquesta raó, la reubicació d’aquests becaris en despatxos individuals de professors serà perfectament assumible en els nous departaments. Com ja s’ha explicat en l’apartat corresponent de la part (I) de la memòria, no es preveuen altres efectes pressupostaris com a conseqüència de la creació del Departament de Filosofia que els següents: a) els complements salarials i rebaixos docents que calgui aplicar al Director i al Secretari del Departament de Filosofia; b) la quantitat fixa mínima que la Universitat destina a cada departament; c) l’acondicionament (despeses de mobiliari) del despatx SD2-326 com a despatx de direcció del Departament de Filosofia i de la Secretaria com a secretaria comuna als dos departaments. Respecte de la presència del nou Departament a Internet, caldrà només habilitar un nou lloc web pel nou Departament de Filosofia. No caldrà en canvi canviar les adreces de correu del personal acadèmic. Pel que fa a les línies telefòniques, com s’ha explicat a l’apartat corresponent de la part (I) de la memòria, actualment algunes línies són compartides entre despatxos que seran assignats a diferents departaments. Atès que aquesta situació no es podrà mantenir després de la divisió, correspondrà al nou departament de Filosofia, per tant, decidir si vol mantenir la política de compartir línies telefòniques entre diversos dels despatxos que li siguin assignats o bé no fer-ho. Finalment, pel que fa a la despesa de telèfon de la Secretaria comuna als dos nous departaments, s’acorda que se’n faran càrrec al 50%.

10/20

e) Relació dels béns inventariables que quedaran adscrits al nou departament. Pel que fa als béns inventariables del futur nou Departament de Filosofia són els que corresponen als espais i llocs de treball actualment del Departament de Filologia i Filosofia llistats en el punt anterior d’aquesta part (II) de la memòria. S’adjunta a aquesta memòria un listat d’aquests béns com a annex 1.

11/20

(III) CREACIÓ DEL DEPARTAMENT DE FILOLOGIA I COMUNICACIÓ. D’acord amb l’article 22.4 dels Estatuts de la Universitat de Girona aquesta part de la memòria ha de constar dels següents apartats: a) Denominació del departament. Departament de Filologia i Comunicació. b) Àrea o àrees de coneixement que s’hi integren, i el seu personal acadèmic. Les àrees que integraran el Departament de Filologia i Comunicació seran les següents: Comunicació Audiovisual i Publicitat (CAP) Estudis Hebreus i Arameus (EHA) Filologia Anglesa (FA) Filologia Catalana (FC) Filologia Francesa (FF) Filologia Italiana (FI) Filologia Llatina (FLL) Filologia Romànica (FR) Lingüística General (LG) Literatura Espanyola (LE) Llengua Espanyola (LLE) Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (TLC) La següent taula llista el personal acadèmic del futur nou departament de Filologia i Comunicació:

COGNOMS NOM CATEGORIA ÀREAALBERNI JORDÀ ANNA INVESTIGADOR ICREA FC ALBERTOCCHI PIOLI GIOVANNI P. TU FI ARDERIU PI EVA A2 (5h + 5h) CAP BARNADA COLL CLARA FPU FC BARROS CAMARASA ALFREDO A2 (6h + 6h) CAP BATLLORI DILLET MONTSERRAT TU LLE BLECUA FALGUERAS BEATRIZ PROF. COL·LABORADOR

(títol Doctor) LLE

BOADAS CABARROCAS SÒNIA FPU LE CABRÉ OLLÉ MÍRIAM TU FR CALDERÓN MARTÍ PEDRO A2 (5h + 5h) CAP CASACUBERTA ROCAROLS MARGARIDA TU FC CERCAS MENA JOSÉ JAVIER TU LE CHERNOVA EKATERINA BRUDG LLE CICRES BOSCH JORDI A3 (6h + 6h) FC COLLELL RIERA MARIA ROSA PROF. COL·LABORADOR CAP

12/20

CONTRERAS HERAS JUAN MIGUEL A2 (5h + 5h) CAP COSTA FERNÁNDEZ LLUÍS PROF. AGREGAT CAP DETRY FLORENCE A2 (6h + 6h) FF ECHAZARRETA SOLER M. DEL CARMEN Prof. Dept. Ensenyament GC CAP ESCARTÍN GUAL MONTSERRAT CEU LE FALCO ANNUNZIATA PROF. LECTOR FI FELIU TORRENT FRANCESC TU FC FERRER COSTA JOAN TU EHA FOSALBA VELA EUGÈNIA TU LE FRANCALANCI LEONARDO FPI FC GARCÍA LÓPEZ JORGE TU LE GARCÍA VICENS DANIEL FI LE GARGANTA SAURI LAURA FPU LG GIRONA DURAN RAMON A3 (6h + 6h) CAP GRÀCIA SOLÉ LLUÏSA TU LG IBBA DANIELA FI LLE IGLESIAS FRANCH NARCÍS PROF. AGREGAT FC LAMUELA GARCIA FRANCESC X. CU FR LÓPEZ CRUELLS MANUEL TU FA MARÉ SOLER PAU FI FR MARTÍ CASTELLÀ SADURNÍ TU FC MASCARELLA ROVIRA JORDI Prof. Dept. Ensenyament GC FC MATARRODONA PUIGDEMONT ENRIQUE A2 (4h + 4h) CAP MELIS FILIPPO BRUDG LG MESSINA NICOLÒ PROF.VISITANT

(Lector d’italià) FI

MOURA DA CRUZ SANDRA M. A3 (6h + 6h) FR NADAL FARRERAS JOSEP MARIA CU FC NAVAS FARRE MARINA FI FC OLIVA LLINÀS SALVADOR CU FC ORDEIX RIGO ENRIC A2 (6h + 6h) CAP PALMADA FÉLEZ BLANCA TU FC PASQUAL LLORENÇ MARTA FPU FC PEDRETTI MARCO FPU FC PÉREZ VIDAL ALEJANDRO TU LE PLA BARBERO FRANCESC X. TU FC PUIG BORRÀS NÚRIA A3 (6h + 6h) CAP PUJOL PAYET ISABEL TU LLE RAFANELL VALL-LLOSERA AUGUST TU FC RAFEL CUFÍ JOAN A3 (6h + 6h) LLE RAMOS NOGALES RAFAEL TU LE RENEDO PUIG XAVIER TU FC ROCA URGELL FRANCESC TU LLE RODRÍGUEZ RISQUETE FRANCISCO J. A3 (6h + 6h) LE RODRÍGUEZ WINIARSKI MARIA V. FPU FR ROSSICH ESTRAGÓ ALBERT CU FC ROST BAGUDANCH M. ASSUMPCIÓ A2 (2h + 2h) LLE SALA LLEAL JORDI TU TLC

13/20

SARDÀ TAÑA LLUÍS A2 (6h + 6h) CAP SERRÀ CAMPINS ANTONI PROF. EMÈRIT

(Pla Emeritatge UdG) FC

SERRA LÓPEZ JOSEP TU FC SERRA NAVARRO DAVID A2 (6h + 6h) CAP SERRAMITJA JULIA LAIA FI LLE SUÑER GRATACÓS AVEL·LINA CU LLE TEROL GARCIA JAIME A2 (5h + 5h) CAP TERRATS MIRÓ MARIA A2 (5h + 5h) FA TORRÓ TORRENT JAUME TU FC VALSALOBRE PALACIOS PEP TU FC VILA TOMÀS LARA RyC LE VILALLONGA VIVES M. ÀNGELA CU FLL VILARRASA RUIZ CLARA FI FC XIFRA TRIADÚ JORDI PROF. AGREGAT CAP XIRGO TEIXIDOR XAVIER A2 (6h + 6h) CAP Convé assenyalar que el futur nou Departament de Filologia i Comunicació s’estructurarà en tres unitats departamentals: Llengua, Literatura i Comunicació. c) Justificació respecte dels objectius, docència i línies de recerca. Als apartats corresponents de les parts (I) i (II) de la memòria ja s’hi han exposat els motius de la divisió de l’actual Departament de Filologia i Filosofia i els objectius que s’esperen assolir a través d’ella, de manera que no els repetirem aquí i remetrem als esmentats apartats. Els membres del futur nou Departament de Filologia i Comunicació, llistats a l’apartat anterior, desenvolupen les seves tasques docents i de recerca amb total independència respecte del personal acadèmic de la unitat departamental de Filosofia, el qual com s’ha explicat a la part (II) de la memòria, integrarà el futur nou Departament de Filosofia. Conseqüentment, la divisió del departament i creació del Departament de Filologia i Comunicació no ha de suposar cap mena de trasbals o entrebanc en el normal acompliment d’aquestes tasques sinó, més aviat, una institucionalització d’aquesta situació de fet. Pel que fa a les activitats docents i de recerca, el que es pretén és simplement que el personal acadèmic del nou departament de Filologia i Comunicació segueixi desenvolupant amb normalitat les activitats que al si del Departament de Filologia i Filosofia a hores d’ara du a terme al si de les unitats departamentals de Filologia Catalana i Filologia Hispànica. Aquestes activitats docents són les següents: a) impartició dels estudis de primer i segon cicle que duen a l’obtenció del títol de llicenciat en Filologia Catalana (pla 98), en Filologia Hispànica (Pla 1998), en Filologia Romànica (Pla de 2003) i en Publicitat i Relacions Públiques (Pla 2005); b) participació en la impartició del Grau en Lletres: Comunicació Cultural, en el Grau en Publicitat i Relacions Públiques, i en la Diplomatura de Turisme; c) impartició d’alguns crèdits corresponents a diverses

14/20

especialitats dels estudis de mestre; d) participació en assignatures obligatòries de Facultat comunes a totes les titulacions ofertes per la Facultat de Lletres; e) participació en el màster d’Iniciació a la Recerca en Humanitats, en el Màster en Ensenyament d’Espanyol i de Català com a Segones Llengües; Llengües i Moviments de Població i en el Màster Interuniversitari en Direcció i Planificació de Turisme. La següent taula resumeix aquests conceptes i en detalla la càrrega docent:

ESTUDI CRÈDITS Llicenciatura en Filologia Catalana 189 Llicenciatura en Filologia Hispànica 186 Llicenciatura en Filologia Romànica 90 Llicenciatura en Publicitat i Relacions Públiques 204 Grau en Lletres: Comunicació Cultural 28,5 Grau en Publicitat i Relacions Públiques 41 Diplomatura de Turisme 4,5 Mestre, Especialitat de Llengua Estrangera 27,98 Mestre, Especialitat d’Educació Musical 7 Mestre, Especialitat en Educació Primària 7 Obligatòries de Facultat 54 Màster d’Iniciació a la Recerca en Humanitats 40 Màster en Ensenyament d’Espanyol i Català com a Segones Llengües 36 Màster en Direcció i Planificació de Turisme 3 Altres (Prova Pilot, Intercampus, Transversalitat, Lliure Elecció) 50,5

TOTAL 968,48 Cap d’aquestes tasques docents es duen a terme a hores d’ara amb la col·laboració del personal acadèmic de la unitat departamental de Filosofia i per tant podran seguir desenvolupant-se amb tota normalitat al si del futur Departament de Filologia i Comunicació. L’única excepció, ja comentada a l’apartat corresponent de la part (II) de la memòria, són les obligatòries de Facultat i el Màster en Iniciació a la Recerca, altres crèdits de les quals són impartits també pel personal de la unitat departamental de Filosofia però també per personal d’altres departaments, de manera que la divisió del departament no hauria de suposar cap alteració tampoc pel que fa al normal desenvolupament d’aquestes tasques. Hem d’insistir que les dades que es reflecteixen en la taula anterior corresponen a les del Pla Docent vigent (curs 2008-09) i per tant estan subjectes a algunes modificacions any rere any. La més important d’aquestes modificacions té a veure amb la progressiva implantació dels nous graus d’acord amb el Pla de Bolonya. En concret, els nous graus de Filologia Catalana, Filologia Hispànica i Comunicació Cultural, començaran a implantar-se en el curs 2009-10, mentre que el Grau en Publicitat i Relacions Públiques prosseguirà amb la seva implantació. En tots ells el personal acadèmic del nou Departament de Filologia i Comunicació hi assumirà una càrrega docent considerabe. Cal tenir present també que el nou Departament de Filologia i Comunicació oferirà una assignatura anual de 12 crèdits obligatòria per a tots els graus de l’àrea d’humanitats que

15/20

oferti la UdG, i dues semestrals més dins del grup d’assignatures d’entre les que hauran de triar obigatòriament els estudiants de qualsevol grau d’humanitats. Finalment, pel que fa a la recerca, el membres del futur nou Departament de Filologia i Comunicació s’apleguen en cinc grups de recerca UdG. El primer d’ells és el Grup de Lèxic i Gramàtica (GRHCS19) i n’és la IP la Dra. Gràcia. Aquest grup conté tres línies de recerca: a) gramàtica descriptiva, gramàtica comparada, tipologia lingüística i lingüística teòrica; b) llengua, immigració i adquisició de segones llengües; c) sociolingüística: contacte lingüístic i planificació lingüística. El segon d’ells és el grup de Lingüística Diacrònica i Gramàtica Comparada (GRHCS097), i n’és la IP la Dra. Suñer. Conté tres línies de recerca: a) gramàtica comparada de les llengües i variants lingüístiques romàniques; b) gramàtica històrica; c) relació entre canvi lingüístic, variació, i adquisició de primeres i segones llengües (fonètica, fonologia, morfologia i sintaxi). El tercer d’ells és el grup de Lingüística Aplicada (GRHCS020) i n’és l’IP el Dr. Oliva. Aquest grup també conté tres línies de recerca: a) lingüística teòrica i aplicada; b) lingüística del català; c) relacions entre la lingüística i la literatura. El quart és el Grup de Comunicació Organitzacional i Relacions Públiques (GRHCS092) i n’és l’IP el Dr. Costa; finalment el cinquè és el Grup d’Anàlisi de la Recepció de les Pantalles Audiovisuals (GRHCS093) i n’és la IP la Dra. Echazarreta. Alguns membres del futur nou Departament de Filologia i Comunicació formen part de dos projectes de recerca subvencionats pel MEC i dirigits respectivament per la Dra. Gràcia i la Dra. Suñer. D’altres formen part de projectes amb un IP que no pertany a la UdG o treballen més vinculats a les activitats de l’ODELLEUM (Observatori de les Llengües d’Europa i de la Mediterrània), la Càtedra Maria Àngels Anglada, o el GALI (Gabinet d’Assessorament Lingüístic a la Immigració). Finalment, molts dels membres del futur nou Departament de Filologia i Comunicació duen a terme les seves activitats de recerca al si de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes, institut de recerca de la UdG. A aquest Institut hi estan adscrits tres projectes de recerca subvencionats pel MEC i dirigits respectivament pel Dr. Nadal, el Dr. Torró i el Dr. Valsalobre. La major part dels membres de l’Institut s’apleguen en dos grups consolidats de recerca subvencionats per la Generalitat de Catalunya, el grup de Llengua i Literatura de l’Edat Moderna i el Grup de Cultura i Literatura a la Baixa Edat Mitjana Totes aquestes activitats de recerca són dutes a terme de manera totalment autònoma respecte de les que duen a terme els membres adscrits al futur nou Departament de Filosofia, de manera que la divisió del departament no n’ha de suposar cap alteració ni variació significativa. d) Estudi econòmic referit als mitjans materials i personals, i també a les despeses de funcionament. Pel que fa al PAS administratiu actualment adscrit al Departament de Filologia i Filosofia, ja s’ha explicat a l’apartat corresponent de la part (II) de la memòria com es resoldrà la qüestió de la representació d’aquestes persones en els nous Consells de

16/20

Departament i també que s’oferiran suport administratiu mútuament per tal que la gestió administrativa de tots dos departaments quedi convenientment coberta. No es preveu un augment del PAS administratiu com a conseqüència de la divisió. D’altra banda, si arribés els cas en un futur que es decidís des d’una instància universitària competent, o bé a petició dels propis interessats, de dividir finalment la Secretaria de Filosofia i la Secretaria de Filologia i Comunicació, considerem garantit que els dos actuals membres del PAS administratiu mantindran els seus llocs de treball i la seva plaça tot i aquesta eventual reconversió administrativa. Pel que fa als espais, tal i com s’explicava en el paràgraf corresponent de les parts (I) i (II) de la memòria, la divisió del departament de Filologia i Filosofia es durà a terme sota la condició de compartir les infraestructures. Això implica que no hi haurà un augment dels espais (despatxos o laboratoris) com a resultat de la divisió. Raons purament pràctiques, a més, aconsellen alterar el menys possible la distribució de despatxos entre el professorat. Sota aquestes premisses els espais assignats al nou Departament de Filologia i Comunicació seran els següents: a) Despatxos per a professors: SD2-325, SD2-323, SD2-322, SD2-321, SD2-319, SD2-318, SD2-317, SD2-534, SD2-533, SD2-532, SD2-531, SD2-530, SD2-529, SD2-528, SD2-527, SD2-526, SD2-525, SD2-522, SD2-521, SD2-520, SD2-519, SD2-518, SD2-517, SD2-516, SD2-515, SD2-514, SD2-512, SD2-511. b) Espai comú: El despatx SD2-328, que actualment és la Secretaria del Departament de Filologia i Filosofia, serà la Secretaria Conjunta del Departament de Filosofia i del Departament de Filologia i Comunicació; c) Despatx de direcció. No s’estima convenient que els dos nous Departaments comparteixin el mateix despatx de Direcció, atès que sovint el Director de Departament haurà d’atendre consultes i visites que reclamen un mínim de privacitat. Per raó d’això s’ha decidit habilitar com a Direcció del nou Departament de Filologia i Comunicació l’espai que actualment ocupa la direcció del Departament de Filologia i Filosofia, això és, el despatx SD2-327. d) Per acord del Consell de Departament de Filologia i Filosofia, els despatxos SD2-523 i SD2-513 van ser cedits per habilitar-los com a despatxos de l’ODELLEUM i la Càtedra M. Àngels Anglada respectivament. Després de la divisió, aquests dos despatxos seran assignats al futur nou Departament de Filologia i Comunicació i destinats a les mateixes funcions que compleixen a hores d’ara. e) El nou Departament de Filologia i Comunicació s’encarregarà de l’organització i manteniment del Laboratori de Fonètica. El Laboratori de Fonètica ocupa un espai que correspon a la Facultat de Lletres i no pas el Departament de Filologia i Filosofia. Com a conseqüència de la divisió no es preveu que aquesta situació administrativa es vegi alterada. D’altra banda, el manteniment d’aquest Laboratori correspon a dos membres del PAS tècnic (personal tècnic de suport). Un d’ells té dedicació d’1/3 en l’actual Departament de Filologia i Filosofia i de 2/3 en el Departament de Geografia, Història i Història de l’Art. Com a resultat de la divisió, aquesta persona passarà a tenir 1/3 de dedicació al nou Departament de Filologia i Comunicació. L’altre PTS té dedicació compartida entre el Departament de Filologia i Filosofia i el Departament de Psicologia. Com a resultat de la divisió passarà a tenir dedicació compartida entre els Departaments de Psicologia i el nou departament de Filologia i Comunicació.

17/20

El personal acadèmic adscrit a l’àrea de Comunicació Audiovisual i Publicitat té els seus despatxos a la Facultat de Turisme. Concretament, aquesta Facultat els ha adjudicat els despatxos D, I i F, tot i que aquest darrer compartit amb professors d’altres departaments. Es preveu que com a resultat de la divisió aquest personal acadèmic disposi també d’almenys d’un dels despatxos del nou Departament de Filologia i Comunicació. Com ja s’ha explicat en l’apartat corresponent de les parts (I) i (II) de la memòria, no es preveuen altres efectes pressupostaris com a conseqüència de la creació del Departament de Filologia i Comunicació que els següents: a) els complements salarials i rebaixos docents que calgui aplicar al Director i al Secretari del Departament de Filologia i Comunicació; b) la quantitat fixa mínima que la Universitat destina a cada departament; c) l’acondicionament (despeses de mobiliari) del despatx SD2-326 com a despatx de direcció del nou Departament de Filosofia i de la Secretaria com a secretaria comuna als dos departaments.. Respecte de la presència del nou Departament a Internet, caldrà només crear un nou lloc web pel nou Departament de Filologia i Comunicació. No caldrà en canvi canviar les adreces de correu del personal acadèmic. Pel que fa a les línies telefòniques, com s’ha explicat a l’apartat corresponent de la part (I) de la memòria, actualment algunes línies són compartides entre despatxos que seran assignats a diferents departaments. Atès que aquesta situació no es podrà mantenir després de la divisió, correspondrà al nou departament de Filologia i Comunicació, per tant, decidir si vol mantenir la política de compartir línies telefòniques entre diversos dels despatxos que li siguin assignats o bé no fer-ho. Finalment, pel que fa a la despesa de telèfon de la Secretaria comuna als dos nous departaments, s’acorda que se’n faran càrrec al 50%. e) Relació dels béns inventariables que quedaran adscrits al nou departament. Pel que fa als béns inventariables del futur nou Departament de Filologia i Comunicació són els que corresponen als espais i llocs de treball actualment del Departament de Filologia i Filosofia llistats en el punt anterior d’aquesta part (III) de la memòria. S’adjunta a aquesta memòria un listat d’aquests béns com a annex 2.

18/20

(IV) REGULACIÓ DEL PERÍODE TRANSITORI. Definició del període transitori: el període trasitori començarà quan el Consell de Govern de la Universitat de Girona aprovi la divisió del departament i en conseqüència la supressió del Departament de Filologia i Filosofia i la creació del Departament de Filosofia i del Departament de Filologia i Comunicació; el període transitori finirà quan el Consell de Departament de Filosofia i el Consell de Departament de Filologia i Comunicació aprovin els seus respectius reglaments. El període transitori serà regulat d’acord amb els següents termes: a) Mentre no es redactin i s’aprovin els nous reglaments dels futurs departaments s’acorda que els nous departaments continuaran aplicant com a reglament provisional el reglament del departament a extingir, això és, el Departament de Filologia i Filosofia. b) D’acord amb l’article 82.1 dels Estatuts de la Universitat de Girona són membres del Consell de Departament el personal acadèmic doctor i el personal acadèmic no doctor a temps complet que hi sigui adscrit i també una representació del 50% del personal acadèmic no doctor a temps parcial i una representació elegida per i entre els i les estudiants equivalent al 10% dels membres del departament. En conseqüència, la constitució dels nous Consells de Departament, de Filosofia d’una banda i de Filologia i Comunicació d’una altra, requerirà de la celebració d’eleccions entre el personal acadèmic no doctor a temps parcial i entre els i les estudiants. S’acorda celebrar aquestes eleccions en el termini de sis mesos des de l’aprovació pel Consell de Govern de la Universitat de Girona de la constitució dels nous departaments i celebrar eleccions a director/a de Departament amb posterioritat immediata a la constitució dels nous Consells de Departament. c) Mentre no es duguin a terme les eleccions esmentades en el punt (b), els representants dels respectius nous Consells de Departament seran els representants del departament extingit de Filologia i Filosofia, que actuaran en funcions al consell del departament on hagin estat adscrits. Mentre no es realitzin les eleccions a director/a del Departament de Filosofia, l’actual director del Departament de Filologia i Filosofia actuarà com a director en funcions del nou Departament de Filosofia i l’actual secretari del Departament de Filologia i Filosofia com a secretari en funcions del nou Departament de Filosofia. Mentre no es realitzin les eleccions a director/a del Departament de Filologia i Comunicació, l’actual cap de la unitat de Filologia Catalana actuarà com a director en funcions del nou Departament de Filologia i Comunicació i l’actual cap d’unitat de Filologia Hispànica com a secretari en funcions del nou Departament de Filologia i Comunicació. d) S’acorda que durant el període transitori la Comissió Permanent de l’extingit Departament de Filologia i Filosofia actuï en funcions per gestionar el dia a dia de tots dos nous departaments. Un cop cada nou departament hagi escollit el seu director/a i mentre no s’aprovi el reglament, el nou director s’incorporarà a la Comissió Permanent en funcions en substitució d’un membre de la Comissió que estigui adscrit al seu mateix departament. Un cop cada nou Consell de Departament hagi aprovat el seu reglament, el director/a nomenarà el secretari i els membres de la Comissió Permanent del seu

19/20

departament d’acord amb els termes que estableixi el nou reglament, donant així per acabat el període transitori. e) En el moment de la divisió del departament, el pressupost pendent de liquidar, inclosos els romanents, es distribuirà entre els dos nous departaments de manera proporcional al nombre dels seus membres i segons les despeses que hagin realitzat fins aquell moment els membres del Departament de Filologia i Filosofia i la seva adscripció als nous departaments.

20/20

ANNEX NÚM. 10

SUPRESSIÓ DEL DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA, HISTÒRIA I HISTÒRIA DE L’ART, CREACIÓ DEL DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I CREACIÓ DEL DEPARTAMENT D’HISTÒRIA I HISTÒRIA DE L’ART El Decret 200/2003, de 26 d’agost, pel qual s’aproven els Estatuts de la Universitat de Girona, regula, en el seu article 22, la creació, modificació i supressió dels departaments d’aquesta universitat. En virtut del que preveu l’art.3 de la Normativa sobre creació, modificació i supressió de departaments a l’empara de la disposició addicional vuitena i de l’article 9 de la Llei Orgànica 4/2007, de 12 d’abril, per la que es modifica la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats (aprovada en el Consell de Govern núm. 3/09 de 2 d’abril de 2009), aquesta memòria es divideix en quatre parts: (1) la supressió del departament de Geografia, Història i Història de l’Art segons

l’article 22.3 dels Estatuts de la Universitat de Girona, (2) la creació del departament de Geografia segons l’article 22.4 dels Estatuts de la

Universitat de Girona, (3) la creació del departament d’Història i d’Història de l’Art segons l’article 22.4 dels

Estatuts de la Universitat de Girona i (4) la regulació del funcionament transitori durant aquest procés de divisió.

(1) SUPRESSIÓ DEL DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA, HISTÒRIA I HISTÒRIA

DE L’ART L’article I del Reglament del Departament de Geografia, Història i Història de l’Art, aprovat per acord del Consell de Govern en la sessió 1/04 de 29 de gener de 2004, defineix aquest departament com “la unitat a la qual correspon coordinar els ensenyaments assignats a les àrees de coneixement de Anàlisi Geogràfica Regional, Geografia Física, Geografia Humana, Antropologia Social, Arqueologia, Prehistòria, Ciències i Tècniques historiogràfiques, Història d’Amèrica, Història Medieval, Història Moderna, Història i Institucions econòmiques, Història Contemporània, Història de l’Art, Música i Dibuix, impartir docència de doctorat, d’acord amb la programació docent de la Universitat, donar suport a les activitats i iniciatives docents i investigadores del seu personal acadèmic i organitzar i desenvolupar la seva recerca” D’acord amb allò establert a l’art.1.2 de la Normativa sobre creació, modificació i supressió de departaments a l’empara de la disposició addicional vuitena i de l’article 9 de la Llei Orgànica 4/2007, de 12 d’abril, per la que es modifica la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats (aprovada en el Consell de Govern núm. 3/09 de 2 d’abril de 2009), els Departaments es constituiran per àrees de coneixement i agruparan tot el personal acadèmic la denominació de les places dels quals es correspongui amb aquestes àrees. La creació del Departament de Geografia, Història i Història de l’Art va ser fruit de l’agrupació de 14 àrees de coneixement afins científicament i amb una llarga tradició acadèmica, fet que ha portat a què el departament hagi adquirit unes grans dimensions. En l’actualitat la seva gestió eficaç aconsella la seva divisió atenent a criteris d’especialització científica i docent, agrupant les àrees de coneixement de la secció de Geografia per a la constitució del Departament de Geografia per una banda i agrupant les àrees de coneixement de les seccions d’Història i Història de l’art per a la constitució del Departament d’Història i Història de l’Art. En aquest sentit, es proposa al Consell de Departament del dia 24 de març de 2009 iniciar els tràmits per a la divisió del Departament. (2) CREACIÓ DEL DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA Els apartats que es requereixen segons l’article 22.4 són els següents: a)Denominació del departament.

Departament de Geografia

b)Àrea o àrees de coneixement que s’hi integren, i el seu personal acadèmic. Àrea d’Anàlisi Geogràfica Regional Àrea de Geografia Física

Àrea de Geografia Humana Relació del personal del futur nou departament: Professor Contracte Àrea de coneixement Castañer Vivas, Mita TU Anàlisi Geogràfica Regional Llussà Torra, Rafel TU Anàlisi Geogràfica Regional Salamaña, Isabel TU Anàlisi Geogràfica Regional Heras Bofill, Marc Becari IFORM Anàlisi Geogràfica Regional Gordi Serrat, Josep TU Geografia Física Pintó Fusalba, Josep TU Geografia Física Vila Subirós, Josep TU Geografia Física Marti Llambrich, Carolina A3TC Geografia Física Varga Linde, Diego A3.6 Geografia Física Colomer Cabarrocas, Àgata A2.3 Geografia Física Lara San Martin, Alejandro Becari IFORM Geografia Física Soto, Sandra Becaria BR Geografia Física Bru Bistuer, Josepa CU Geografia Humana Nogué Font, Joan CU Geografia Humana Donaire Benito, José Antonio TU (Turisme) Geografia Humana Fraguell Sansbelló, Rosa Maria TU Geografia Humana Ministral Masgrau, Marta TU (Turisme) Geografia Humana Mundet Cerdan, Lluís TU (Turisme) Geografia Humana Paunero Amigo, Xavier TU Geografia Humana Ribas Palom, Anna M. TU Geografia Humana Vicente Rufí, Joan TU Geografia Humana Villanova Valero, José Luis PAGR Geografia Humana Pavón Gamero, David PLECT Geografia Humana Feliu Torrent, Jaume A3TC Geografia Humana Agüera Cabo, Mercè A3.6 Geografia Humana Barriocanal Lozano, Carlos A. A3.6 Geografia Humana Llausàs Pascual, Albert A3.6 Geografia Humana Calabuig Serra, Jordi A2.2 Geografia Humana Crous Bou, Anna A2.4 Geografia Humana De San Eugenio Vela, Jordi A2.5 Geografia Humana Guerrero Guerrero, Sònia A2.3 Geografia Humana Ribera Masgrau, Lluís A2TC Geografia Humana Roca Torrent, Ana A2.4 Geografia Humana Vico Blanco, Carles A2.4 Geografia Humana Garcia Acosta, Xavier Becari BR Geografia Humana Wilbrand, Stephanie Becaria CBR Geografia Humana c)Justificació respecte dels objectius, docència i línies de recerca.

En el moment de creació de la Facultat de Lletres, als inicis de la UdG, es va optar per fer dos grans departaments que agrupaven àrees de coneixement, disciplines i estudis de característiques molt diverses. Donat el caràcter del Departament de Geografia, Història i Història de l’Art, a la pràctica, cadascuna de les tres disciplines o unitats s’ha organitzat de forma autònoma, amb un funcionament diferenciat. I l’estructura del Departament, en no respondre a cap unitat disciplinar clara, ha estat una estructura bàsicament administrativa i de gestió de la contractació i el pressupost, però ha estat mancada de la coherència mínima necessària per a desenvolupar projectes que impliquessin tot el col·lectiu del personal docent i investigador. Per tant, és a nivell de secció o unitat que s’ha portat a terme la feina d’organització de la docència, estratègies de presència externa i coordinació de la recerca i de la formació de postgrau. En aquest sentit, la Unitat o secció de Geografia ha vingut desenvolupant, a través del seu consell d’estudi o reunions de la secció, la funció organitzativa del personal esmentat, prenent decisions en relació a plans docents, contractació de personal acadèmic, i d’altre tipus que quan corresponia eren confirmades pel Departament. Donada la seva grandària i diversitat, la gestió del Departament de Geografia, Història i Història de l’Art és actualment una tasca molt complexa, i la presa de decisions col·lectives, els consensos necessaris per a definir polítiques comunes, esdevé un tasca extremadament difícil. La recent aprovació del pla estratègic de la Universitat de Girona requereix que els Departaments assumeixin responsabilitats en relació a l’assoliment de determinats objectius, que s’elaborin contractes-programa on es fixin determinades actuacions per part del Departament. A això cal afegir un context prou complicat com és el de la implantació dels nous graus i de les noves titulacions de postgrau o doctorat que també impliquen als membres del Departament com a col·lectiu. És a dir, que ara més que mai es requereix assolir consensos i prendre decisions estratègiques sobre el futur, i això resulta molt dificultós tant per l’elevat nombre de personal del Departament com per la diversitat de situacions, interessos, objectius, mancances i fortaleses de cada unitat i grup de recerca. La qüestió de la idoneïtat del Departament és un tema que s’havia plantejat ja des dels inicis, però a mesura que creixia el nombre de professors i el seu encàrrec docent, s’ha fet més evident que l’actual estructura no es correspon amb un col·lectiu clarament cohesionat. Més darrerament, la qüestió de la seva funcionalitat es va plantejar en la reunió de la secció i del consell d’estudis de Geografia de 19 de gener de 2007 on constava com a tercer punt de l’ordre del dia el següent: “Informació sobre eleccions a DGHHA i criteris sobre la creació de nous departaments a la UdG. Valoració de la possibilitat d’iniciar el procés de creació del Departament de Geografia”. A l’acta de la reunió hi consta el següent: “Un cop debatuda aquesta qüestió els presents acorden per unanimitat començar el procés de creació de departament i informar-ne els diferents organismes de la Universitat implicats.” De l’acord de la reunió se’n va informar la Rectora, el Secretari General de la Universitat i el director del Departament. En l’elecció del nou Director de Departament l’abril del 2007 aquest es va comprometre a propiciar la divisió de l’actual Departament de Geografia, Història i Història de l’Art.

Hi ha diverses raons que porten a justificar la decisió de creació d’un departament de Geografia. Però una de les més rellevants és que la secció de Geografia organitza la seva docència i la seva recerca de manera clarament diferenciada de la resta de seccions del Departament. Els professors de Geografia que pertanyen al DGHHA fan docència no només a la llicenciatura de Geografia (Facultat de Lletres) sinó també a la de Ciències Ambientals (Facultat de Ciències) i a la de Turisme (Facultat de Turisme). A nivell de postgrau, fan docència en els següents Màsters oficials: Màster de Medi Ambient, Màster Interuniversitari en Direcció i Planificació de Turisme, Màster de Ciència i Tecnologia de l’Aigua, Màster en Gestió del Patrimoni Cultural en l’Àmbit Local, Màster d'iniciació a la recerca en Humanitats, i Master Oficial Interuniversitari d’Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania. També en el màster propi gestionat per la Fundació Mercadal Màster de Direcció de Projectes de Sistemes d'informació Territorial. La diversitat de la docència, implica una complexitat en la gestió que justifica la creació d’un àmbit de gestió i coordinació específic. Pel que fa a la recerca, la gran majoria del personal docent i investigador està adscrit a l’Institut de Medi Ambient, degut sobretot a la voluntat d’interdisciplinarietat i a la participació de la major part de la docència en el Master de Medi Ambient, adscrit a l’Institut de Medi Ambient. Per tant, tant en docència com en recerca la xarxa de relacions i forma d’organització de la secció de Geografia és clarament diferenciada de la resta del Departament. Actualment la docència que es realitza (curs 08-09) és la següent: Estudis Crèdits Geografia 228,05 Lletres 20,00 Turisme 71,00 Ciències Ambientals 120,02 Màster en Ciència i Tecnologia de l’Aigua 6,90

Màster de Medi Ambient 27,00 Màster Interuniversitari en direcció i planificació de Turisme

15,00

Màster en Gestió del Patrimoni Cultural en l’Àmbit Local

3,00

Màster en iniciació a la recerca en Humanitats 3,00

Màster Interuniversitari en Estudi de Dones, Gènere i Ciutadania

1,25

Transversalitat POP Ciències Experimentals i Sostenibilitat

3,00

Total 498,22

La introducció dels nous ensenyaments de grau i des postgrau de l’EEES no canviarà de manera substancial l’encàrrec docent del Personal Docent i Investigador de la Unitat de Geografia i a més del Grau en Geografia, Ordenació del Territori i Gestió del Medi Ambient, el seu personal impartirà docència en els nous Graus de Turisme i Ciències Ambientals, a més de coordinar i rebre un important encàrrec docent en Màsters i estudis de Post-Grau. El nou Departament de Geografia es constitueix com un grup prou potent com per a poder competir amb altres Departaments del mateix àmbit d’altres universitats catalanes o d’arreu. Els estudis que imparteixen els seus professors tenen un èxit considerable entre els estudiants i el nombre d’alumnes és més que acceptable en relació a les universitats espanyoles que fins ara imparteixen la llicenciatura de Geografia. Pel que fa a la recerca el nou Departament de Geografia també podrà presentar uns resultats molt positius tant pel que fa a la seva contribució a la recerca dins de la Universitat de Girona, com pel que fa a una possible comparació amb altres Departaments de dimensions similars. Finalment, la capacitat de transferència tecnològica del nou Departament assoleix un nivell important i el volum de convenis realitzats amb diferents empreses i institucions locals significa un reconeixement de la capacitat dels seus investigadors per donar resposta als reptes de la societat contemporània. El Departament de Geografia, no serà pel nombre de PDI assignat, pel nombre de crèdits impartits, pels projectes de recerca o per les activitats de projecció exterior gaire diferent dels altres departaments de la Universitat de Girona. Actualment hi ha pocs casos a Espanya de departaments que apleguin un conjunt tan divers de professors i àrees de coneixement en el nostre àmbit. La futura divisió en dos Departaments ajudarà a fer més eficaç la seva projecció i a que es visualitzin millor els seus estudis (el seu encàrrec docent) i les seves recerques. El nou Departament de Geografia es podrà organitzar millor i estarà en millors condicions per tal de realitzar les tasques que té encomanades. Per acabar cal afegir que la divisió del Departament en dos nous Departaments es produeix d’una manera consensuada i esperem que en el futur es pugui seguir tirant endavant iniciatives conjuntes i seguir beneficiant-nos de la proximitat i els llaços personals que existeixen entre els membres de totes les unitats i que no es veuran afectats per la divisió del Departament. d)Estudi econòmic referit als mitjans materials i personals, i també a les despeses de funcionament Els espais es reparteixen en funció dels que ocupen cadascuna de les àrees a l’actual departament de Geografia, Història i Història de l’Art. Pel que fa espais comuns que compartiran els dos departaments són: SDII-229, SDII-230 i SDII-231 Per tant els espais assignats al nou departament de Geografia són: 14 despatxos: SDII-215, SDII-216, SDII-217, SDII-218, SDII-219, SDII-220, SDII-221, SDII-222, SDII-223, SDII-224, SDII-225, SDII-226, SDII-228, SDII-229 En quant a l’estudi econòmic, el nou departament de Geografia percebrà el que correspongui segons el pressupost de la Universitat de Girona, exactament igual que la

resta de departaments. El primer any li correspondrà la part proporcional del que quedi d’any a partir de la data de creació del departament. Cal tenir en compte que respecte al departament de Geografia, Història i Història de l’Art, la situació un cop creats els dos nous departaments, hi haurà un director/a de departament i un secretari/ària més a la UdG amb els complements i rebaixos que corresponguin. No hi ha increment de PAS. El secretari/ària de la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial seguirà oferint el suport als projectes de recerca i convenis del PDI del nou departament de Geografia. També respecte a la presència dels nous departament a Internet, caldrà gestionar un canvi d’adreces de correu electrònic i de dominis dels nous departaments. Cal tenir en compte que també és necessari mantenir la comptabilitat amb les adreces antigues de l’actual departament de Geografia, Història i Història de l’Art. Concretament el departament de Geografia haurà de tenir les següents adreces:

- correu electrònic: depg@udg.edu Respecte al personal d’administració, atès que en cap cas es planteja un augment de PAS pel fet de la divisió, l’única solució viable i efectiva per assolir aquesta divisió és plantejar el PAS com a suport comú entre els dos futurs nous departaments. S’estableix un acord entre els dos departament per a l’ús compartit de l’espai actual de secretaria (SDII-231). Per tant, el PAS administratiu amb les tasques que exerceixen, serà un suport comú i compartit pels dos futurs departaments. Aquest suport no representa cap nou servei per a la universitat, ni per a la facultat. D’acord amb Gerència, el PAS d’aquest servei constarà a la Relació de Llocs de Treball (RLT) com a PAS de suport comú dels dos departaments. Pel que fa a la representació del PAS als Consells de Departament i exclusivament a efectes del cens, el PAS administratiu es repartirà equitativament entre els dos nous departaments, com a membres nats que són dels Consells de Departament. Per tant, estrictament a efectes del cens, el PAS haurà d’escollir a quin departament s’adscriu. En tots els casos, el PAS adscrit a un departament estarà convidat amb veu i sense vot als Consells de l’altre departament. En cap cas s’exclou que en un futur es pugui modificar el funcionament d’aquest grup de suport comú dels dos departaments. e) Relació dels béns inventariables que quedaran adscrits al nou departament. Pel que fa als béns inventariables del futur nou departament, són els que corresponen als espais i llocs de treball d’aquest departament relacionats a l’apartat anterior. S’adjunta a aquest document un llistat d’aquests béns confeccionat amb l’aplicació “Gestactiv” que s’utilitza en la gestió de l’inventari de la UDG (veure l’annex I). Per la relació de béns inventariables dels espais comuns veure l’annex III.

(3) CREACIÓ DEL DEPARTAMENT D’HISTÒRIA I HISTÒRIA DE L’ART Els apartats que es requereixen segons l’article 22.4 dels Estatuts UdG són els següents: a)Denominació del departament.

Departament d’Història i Història de l’Art

b)Àrea o àrees de coneixement que s’hi integren, i el seu personal acadèmic. Antropologia Social Arqueologia Ciències i Tècniques Historiogràfiques Història Contemporània Història d’Amèrica Història i Institucions Econòmiques Història Medieval Història Moderna Prehistòria Història de l’Art Música Relació del personal del futur nou departament:

Professor Contracte Àrea de coneixement

Alegret Tejero, Joan Lluís TU Antropologia social Serra Salamé, Carles PAGR Antropologia social Nolla Brufau, Josep Maria CU Arqueologia Burch Rius, Josep TU Arqueologia Casas Genover, Josep A2.4 Arqueologia Vivo Llorca, Jordi A2.6 Arqueologia Belmonte Puertas, Soraya BR Arqueologia Simon Reig, Josefina BR Arqueologia Varela Rodríguez, Elisa TU Ciències i tècniques historiogràfiques Gil Roman, Xavier BP Ciències i tècniques historiogràfiques Duarte Montserrat, Àngel CU Història Contemporània Garcia Rovira, Anna M. CU Història Contemporània

Nadal Farreras, Joaquim CU Història Contemporània Clara Resplandis, Josep TU Història Contemporània Puigvert Solà, Joaquim M TU Història Contemporània Barnosell Jordà, Genís PES Història Contemporània Bohigas Maynegre A2.2 Història Contemporània Bosch Portell, Mònica A2.6 Història Contemporània Rubió Coromina, Jordi Esteve IFORM Història Contemporània Fuentes Codera, Maxi BR Història Contemporània Sala Vila, Núria TU Història d'Amèrica Congost Colomer, Rosa CU Història i Institucions Econòmiques Saguer Hom, Enric TU Història i Institucions Econòmiques Gifre Ribas, Pere A2.4 Història i Institucions Econòmiques Serrano Jiménez, Lluís BR Història i Institucions Econòmiques Ortí Gost, Pere TU Història Medieval To Figueras, Lluís TU Història Medieval Marcó Masferrer, Xavier IFORM Història Medieval Sales Favà, Lluís BR Història Medieval Vela Aulesa, Carles MEC/F Història Medieval Martinez Giralt, Alejandro BRAE Història Medieval Torres Sans, Xavier CU Història Moderna Burgos Rincón, Xavier TU Història Moderna Expósito Amagat, Ricard FPU Història Moderna Soler Masferrer, Narcís CU Prehistòria Maroto Genover,Julià TU Prehistòria Medina Boronat, Bàrbara FPI Prehistòria Romero Torres, Laura CBR Prehistòria Soler Subils, Joaquim PB Prehistòria Ros Fàbregas, Emili TU Música Carbonell Esteller, Eduard CU Història de l'Art Garriga Riera, Joaquim CU Història de l'Art Alcalde Gurt, Gabriel TU Història de l'Art Antich Valero, Xavier TU Història de l'Art Balsach Peig, M.Josep TU Història de l'Art Bosch Ballbona, Joan TU Història de l'Art Boto Varela, Gerardo TU Història de l'Art Molina Figueras, Joan TU Història de l'Art Quintana Morrja, Àngel TU Història de l'Art Recasens Vert, Maria TU Història de l'Art Roig Torrentó, M. Assumpta TU Història de l'Art Vidal Casellas, M.Dolors TU Història de l'Art Vivó Codina, David TU Història de l'Art Miralpeix Vilamala, Francesc PLECT Història de l'Art Galí Espelt, Núria COLPDR Història de l'Art Faxedas Brujats, M.Lluïsa COLDTR Història de l'Art Lozano López Esther A3.4 Història de l'Art Puiggròs Roman, Helena A3.4 Història de l'Art Aulet Serrallonga, Sílvia A2.6 Història de l'Art

Carbó Ribugent, Gemma A2.6 Història de l'Art Falgàs Casanovas, Jordi A2.5 Història de l'Art Merino Serrat, Immaculada A2.5 Història de l'Art Patiño Bartomeu, Carles A2.6 Història de l'Art Tresserras Fluvià, Mireia A2.5 Història de l'Art Gallego Aguilera, Natzaret IFORM Història de l'Art Sureda Costa, Marta IFORM Història de l'Art Bellsolell Martinez, Joan FPI Història de l'Art Ycella, Fca Romana A2.3 Història de l'Art Prieto Carrillo, Immaculada CFPI Història de l'Art c)Justificació respecte dels objectius, docència i línies de recerca. Actualment el Departament de Geografia, Història i Història de l’Art és un dels més grans de la Universitat de Girona pel que fa al nombre de professors i altres indicadors que se’n deriven: nombre d’àrees de coneixement, nombre de titulacions en les quals imparteix docència el personal del Departament, nombre de crèdits impartits, nombre de projectes de recerca, nombre de becaris assignats a aquests projectes de recerca, etc. Això significa que la gestió del Departament és actualment una tasca molt complexa, i que la presa de decisions col·lectives, els consensos necessaris per a definir polítiques comunes, esdevingui un tasca extremadament difícil. La recent aprovació del pla estratègic de la Universitat de Girona requereix que els Departaments assumeixin responsabilitats en relació a l’assoliment de determinats objectius, que s’elaborin contractes-programa on es fixin determinades actuacions per part del Departament. A això cal afegir un context prou complicat com és el de la implantació dels nous graus i de les noves titulacions de postgrau o doctorat que també impliquen als membres del Departament com a col·lectiu. És a dir, que ara més que mai es requereix assolir consensos i prendre decisions estratègiques sobre el futur, i això resulta molt dificultós tant per l’elevat nombre de personal del Departament com per la diversitat de situacions, interessos, objectius, mancances i fortaleses de cada unitat i grup de recerca. En l’actualitat el Departament de Geografia, Història i Història de l’Art, donades les seves dimensions i complexitat, ja funciona com un conjunt d’unitats força independents, on els coordinadors dels estudis i caps d’unitat sovint han d’assumir tasques que pertocarien al Director de Departament. Les unitats s’han acostumat a actuar de manera independent, i això és encara més palpable en el cas de la unitat de Geografia en relació a les unitats d’Història i Història de l’Art. Les reunions del consell es limiten generalment a assumir decisions preses per les unitats respectives o bé a fer que es derivin cap a les unitats les responsabilitats col·lectives. Per exemple el pressupost del Departament es tendeix a repartir en partides que siguin relativament equitatives entre les tres unitats, i es té particular cura a no avantatjar una unitat en relació a les altres. Els professors de les unitats d’Història i Història de l’Art participen en diverses titulacions de grau i postgrau. En primer lloc assumeixen la docència de les titulacions de Llicenciatura - grau d’Història i Història de l’Art. A més, personal de les dues unitats estan implicats en la docència i direcció del Grau en Patrimoni cultural i en el Màster en Gestió del patrimoni cultural en l’àmbit local i n’assumeixen tota l’organització i

docència, juntament amb professors convidats externs. Una part important dels professors de les unitats d’Història i Història de l’Art imparteixen docència en el Màster d’Iniciació a la Recerca en Humanitats i estan implicats en la seva gestió i direcció amb altres professors de la Facultat de Lletres. Algun professors de la unitat d’Història de l’Art dirigeixen i imparteixen docència en la Diplomatura de Turisme i en (un dels itineraris) del Màster Interuniversitari en Direcció i Planificació de Turisme. I encara professors de les dues unitats esmentades imparteixen docència, amb petit nombre de crèdits en el Grau en Lletres: Comunicació Cultural, Diplomatura en Infermeria, Diplomatura en Educació social, Màster en ensenyament d’espanyol i català com a segones llengües. Llengües i moviments de població i en la Diplomatura d’Arquitectura tècnica. Excepte en el cas de la Diplomatura i Màster de Turisme i el Màster d’Iniciació a la Recerca els membres de les unitats d’Història i Història de l’Art no comparteixen la docència amb personal de la unitat de Goegrafia per tant la divisió del Departament existent i la creació dels dos nous Departaments no suposarà cap entrebanc important a nivell de la docència, i més aviat contribuirà a clarificar l’encàrrec docent de cadascú i facilitarà la gestió dels plans docents. Contràriament al que es podria creure l’existència d’un departament molt gran no ha suposat cap avantatge en la gestió de l’encàrrec docent perquè els professors solen tenir perfils docents especialitzats o pertànyer a àrees de coneixement distintes formades per molts pocs efectius i no resulta fàcil variar l’assignació de crèdits d’un a altre. En l’actual Departament que ens proposem dissoldre hi ha personal de catorze àrees de coneixement diferents, i tot i que en el futur la llei preveu dissoldre les àrees de coneixement no sembla gaire factible en la majoria dels casos fer que els professors imparteixin docència fora dels àmbits en el qual són especialistes i tenen competències específiques. En les unitats d’Història i Història de l’Art hi ha personal docent d’onze àrees de coneixement diferents i això ja és un important indicador de l’elevat grau de compartimentació del personal. Pel que fa a la recerca, la major part del personal docent i investigador (becaris inclosos) de la unitat d’Història i alguns de la unitat d’Història de l’Art estan adscrits al “Institut de Recerca Històrica” on es canalitzen projectes de recerca i convenis. Un grup de professors i investigadors del Departament estan igualment compromesos en la direcció del “Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural”, en la “Càtedra d’Art i Cultura Contemporanis”, i en la “Càtedra d’Estudis Marítims”, a més de col·laboracions més puntuals en altres instituts de recerca o càtedres. La complexitat de l’organigrama de la recerca que es desprèn de l’actual Departament es podrà simplificar una mica, encara que no del tot, amb la creació dels nous Departaments. Alguns grups de recerca o investigadors individuals són relativament transversals i apleguen a personal de diverses unitats i/o àrees de coneixement, però en general els diversos grups i projectes no apleguen alhora a PDI de les unitats d’Història i Història i de la unitat de Geografia, això vol dir que la divisió del Departament no suposarà cap obstacle per a la recerca i les activitats de projecció exterior que actualment es duen a terme. El futur Departament d’Història i Història de l’Art es constitueix com un grup prou potent per a poder competir amb altres Departaments del mateix àmbit d’altres universitats catalanes o d’arreu. Els estudis que imparteixen els seus professors tenen un èxit considerable entre els estudiants i el nombre d’alumnes és més que acceptable en les principals llicenciatures o graus que recullen la major part de l’encàrrec docent. Pel que fa a la recerca el nou Departament d’Història i Història de l’Art també podrà

presentar uns resultats molt positius tant pel que fa a la seva contribució a la recerca a la Universitat de Girona, com pel que fa a una possible comparació amb altres Departaments de dimensions similars d’altres universitats catalanes o espanyoles. El Departament d’Història i Història de l’Art, no serà pel nombre de PDI assignat, pel nombre de crèdits impartits, pels projectes de recerca o per les activitats de projecció exterior gaire diferent dels altres departaments de la Universitat de Girona. Actualment hi ha pocs casos a Espanya de departaments que apleguin un conjunt tan divers de professors i àrees de coneixement en el nostre àmbit. La futura divisió en dos Departaments ajudarà a fer més eficaç la seva projecció i a que es visualitzin millor els seus estudis (el seu encàrrec docent) i les seves recerques. El nou Departament d’Història i Història de l’Art es podrà organitzar millor i estarà en millors condicions per tal de realitzar les tasques que té encomanades. Per acabar cal afegir que la divisió del Departament en dos nous Departaments es produeix d’una manera consensuada i esperem que en el futur es puguin seguir realitzant iniciatives conjuntes i seguir beneficiant-nos de la proximitat i els llaços personals que existeixen entre tots els seus membres.

Estudis Crèdits

Història i Història de l'Art 595,50 Lletres (assignatures de Facultat) 43,50 Diplomatura en Turisme 45,50 Diplomatura en Educació Social 14,25 Diplomatura en Infermeria 1,00 Grau en Patrimoni Cultural 12,00 Grau en Comunicació Cultural 18,00 EPS (assignatures de Facultat) 4,50 Arquitectura 6,00 Màster Interuniversitari en direcció i planificació de Turisme 27,00

Màster en Gestió del Patrimoni Cultural en l’Àmbit Local 20,00

Màster d’iniciació a la recerca en humanitats 65,50

Màster de Llengües i moviments de població 2,00

TOTAL 854,75 d)Estudi econòmic referit als mitjans materials i personals, i també a les despeses de funcionament Els espais es reparteixen en funció dels que ocupen cadascuna de les àrees a l’actual departament de Geografia, Història i Història de l’Art. Pel que fa espais comuns que compartiran els dos departaments són: SDII-229, SDII-230 i SDII-231 Per tant els espais assignats al nou departament d’Història i Història de l’Art són: · 28 despatxos: SDII-210, SDII-212, SDII-213, SDII-214, SDII-411, SDII-412, SDII-413, SDII-414, SDII-415, SDII-416, SDII-417, SDII-418, SDII-419, SDII-420, SDII-

421, SDII-422 SDII-423 SDII-425, SDII-426, SDII-427, SDII-428, SDII-429, SDII-430, SDII-431, SDII-432, SDII-433, SDII-434 En quant a l’estudi econòmic, el nou departament d’Història i Història de l’Art percebrà el que correspongui segons el pressupost de la Universitat de Girona, exactament igual que la resta de departaments. El primer any li correspondrà la part proporcional del que quedi d’any a partir de la data de creació del departament. Cal tenir en compte que respecte al departament de Geografia, Història i Història de l’Art, la situació un cop creats els dos nous departaments, hi haurà un director/a de departament i un secretari/ària més a la UdG amb els complements i rebaixos que corresponguin. No hi ha increment de PAS. També respecte a la presència dels nous departaments a Internet, caldrà gestionar un canvi d’adreces de correu electrònic i de dominis dels nous departaments. Cal tenir en compte que també és necessari mantenir la comptabilitat amb les adreces antigues de l’actual departament de Geografia, Història i Història de l’Art. Concretament el departament d’Història i Història de l’Art haurà de tenir la següent adreça: correu electrònic: dephha@udg.edu Respecte al personal d’administració, atès que en cap cas es planteja un augment de PAS pel fet de la divisió, l’única solució viable i efectiva per assolir aquesta divisió és plantejar el PAS com a suport comú entre els dos futurs nous departaments. S’estableix un acord entre els dos departament per a l’ús compartit de l’espai actual de secretaria (SDII-231). Per tant, el PAS administratiu amb les tasques que exerceixen, serà un suport comú i compartit pels dos futurs departaments. Aquest suport no representa cap nou servei per a la universitat, ni per a la facultat. D’acord amb Gerència, el PAS d’aquest servei constarà a la Relació de Llocs de Treball (RLT) com a PAS de suport comú dels dos departaments. Pel que fa a la representació del PAS als Consells de Departament i exclusivament a efectes del cens, el PAS administratiu es repartirà equitativament entre els dos nous departaments, com a membres nats que són dels Consells de Departament. Per tant, estrictament a efectes del cens, el PAS haurà d’escollir a quin departament s’adscriu. En tots els casos, el PAS adscrit a un departament estarà convidat amb veu i sense vot als Consells de l’altre departament. En cap cas s’exclou que en un futur es pugui modificar el funcionament d’aquest grup de suport comú dels dos departaments. e) Relació dels béns inventariables que quedaran adscrits al nou departament. Pel que fa als béns inventariables del futur nou departament, són els que corresponen als espais i llocs de treball d’aquest departament relacionats a l’apartat anterior. S’adjunta a aquest document un llistat d’aquests béns confeccionat amb l’aplicació “Gestactiv” que s’utilitza en la gestió de l’inventari de la UDG (veure l’annex II). Per la relació de béns inventariables dels espais comuns veure l’annex III.

(4) FUNCIONAMENT TRANSITORI DURANT LA DIVISIÓ a) Mentre no es redactin i s’aprovin els nous reglaments dels nous departaments s’acorda que els nous departaments continuaran aplicant com a reglament provisional, el reglament del suprimit departament de Geografia, Història i Història de l’Art. b) Un cop constituïts els nous departaments cal fer, en un termini màxim de 6 mesos, eleccions per escollir els representants del personal acadèmic a temps parcial i dels estudiants als Consells de Departament i amb posterioritat, eleccions a director/a de departament. c) Mentre no es realitzin les eleccions referides al punt b) els representants dels respectius Consells de Departament seran els representants ja escollits pel departament de Geografia, Història i Història de l’Art, que continuaran en funcions al departament on hagin estat adscrits. Mentre no es realitzin les eleccions a director/a del departament de Geografia, l’actual cap de la unitat de Geografia actuarà de director en funcions. Els secretaris en funcions seran escollits pels directors en funcions. Mentre no es realitzin eleccions a director/a del Departament d’Història i Història de l’Art, l’actual director del Departament de Geografia, Història i Història de l’Art actuarà de director en funcions, i l’actual secretari del Departament de Geografia, Història i Història de l’Art de secretari en funcions. d) Mentre no es compleixin les següents condicions en els respectius nous departaments:

• Que s’aprovi un nou reglament del departament • Que hi hagi uns nous representants del personal acadèmic a temps parcial i dels

estudiants al Consell de Departament • Que hi hagi un nou director de departament electe

La Comissió Permanent del suprimit departament de Geografia, Història i Història de l’Art continuarà gestionant el dia a dia. A mesura que s’elegeixin els directors/es i els secretaris dels nous departaments, aquests s’incorporaran a aquesta Comissió Permanent provisional en substitució de les persones en funcions. Quan un departament compleixi les tres condicions, ja podrà crear la seva pròpia Comissió Permanent segon estableixi el seu reglament i abandonar aquesta Comissió Permanent provisional. e) En el moment de la divisió del departament de Geografia, Història i Història de l’art es repartirà el seu pressupost entre els dos futurs nous departaments en funció de les despeses que hagi realitzat cadascuna de les unitats departamentals actuals i en funció del repartiment intern del pressupost del departament de Geografia, Història i Història de l’Art aprovat pel Consell de Departament.

Annex I: Relació dels béns inventariables que quedaran adscrits al nou departament de Geografia segons llistat del programa “Gestactiv” de gestió de l’inventari.

Annex II: Relació dels béns inventariables que quedaran adscrits al nou departament d’Història i Història de l’Art segons llistat del programa “Gestactiv” de gestió de l’inventari.

Annex III: Relació dels béns inventariables que quedaran adscrits a l’espai comú dels dos nous departament (Geografia / Història i Història de l’Art) segons llistat del programa “Gestactiv” de gestió de l’inventari.

ANNEX NÚM. 11

CONVOCATÒRIA 2009 D’AJUTS ESPECÍFICS PER A LA PLANIFICACIÓ DE

PROGRAMES D’ESTUDI INTERNACIONALS 1. Objectiu L’objectiu principal de la convocatòria d’ajuts específics per a la planificació de programes d’estudi internacionals és contribuir a la internacionalitat de la UdG facilitant la realització d’activitats de tipus internacional d’interès institucional que no puguin acollir-se als programes de finançament extern existents. Per mitjà d’aquesta actuació s’espera incrementar el nombre de PDI que participi en activitats d’internacionalització en qualsevol de les modalitats que es preveuen en aquesta convocatòria. Aquesta convocatòria s’emmarca en el Pla estratègic 2008-2013 de la Universitat de Girona, concretament en les línies d’actuació següents: Línia 9.4. Potenciar la mobilitat internacional dels estudiants. Línia 14.1. Fixar estratègies i accions en la planificació de les unitats que incrementin i millorin el nostre nivell d’internacionalització. Línia 14.4. Avançar en el coneixement de diverses llengües i sobretot de l’anglès com a llengua vehicular internacional. 2. Sol·licitants Es pot acollir a aquesta convocatòria tot el PDI de la Universitat de Girona. 3. Característiques de l'ajut Aquesta convocatòria va dirigida a totes aquelles activitats que s’organitzin per a la preparació o consolidació de programes internacionals: visites, reunions o altres activitats que serveixin per preparar actuacions conjuntes amb altres universitats en els estudis de grau, llicenciatura, diplomatura, màster o doctorat (dobles titulacions, titulacions conjuntes, pràctiques externes internacionals, TFG, TFM, etc.)... Totes elles han de comptar amb l’aval d'un deganat o direcció de centre docent, o d’una direcció de departament, institut, màster o programa de doctorat, o d’una altra unitat organitzativa de la Universitat de Girona.

1/6

Totes les activitats s’han de realitzar –o s’han d’haver realitzat- durant l’any 2009. La dotació màxima d'aquesta convocatòria serà de 10.000,00'-€ i l'import de l'ajut per a cada sol·licitud (activitat) no excedirà en cap cas els 2.000,00'-€. 4. Avaluació i criteris L’avaluació de les sol·licituds la realitzarà una comissió interna presidida per la vicerectora de Política Internacional, integrada per quatre PDI nomenats pel Vicerectorat de Política Internacional d’entre els membres de la Comissió de Política Internacional. Aquesta comissió interna podrà demanar l’assessorament dels experts i dels serveis tècnics que consideri convenients. La valoració de les sol·licituds presentades es farà en funció dels criteris que es detallen a continuació:

- Grau d'internacionalitat del programa o activitat que es vol planificar, en termes de mobilitat internacional que suposa; nombre de països participants; utilització de la llengua anglesa o altra llengua estrangera en el programa de l'activitat.

- Nombre de PDI que hi participa. - Nombre d'estudiants o PDI que pot beneficiar-se de l'activitat. - Adequació del pressupost de l'activitat. - Grau de cofinançament de l'activitat per part d'algun centre o unitat de la UdG o

d'alguna altra institució o organisme. La comissió interna també realitzarà el càlcul de l’ajut atorgable a cada sol·licitud en funció del límit establert per la convocatòria i de l’import de l’ajut sol·licitat La presidenta de la comissió interna informarà de la valoració realitzada a la Comissió de Política Internacional, que l’analitzarà i elevarà la proposta de resolució a la rectora, si escau. La Comissió de Política Internacional podrà establir una llista de reserva, per al possible cas que es produeixin renúncies. 5. Obligacions dels beneficiaris Les obligacions dels beneficiaris dels ajuts són les següents:

- Realitzar l’activitat per a la qual s’ha demanat l’ajut. - Comunicar i/o demanar autorització al Vicerectorat de Política Internacional per a

qualsevol canvi o incidència que afecti el desenvolupament o requisits de l’ajut (incompatibilitats sobrevingudes, etc.) així com facilitar tota la informació que li sigui requerida des del Vicerectorat de Política Internacional.

- Comunicar les renúncies mitjançant escrit motivat adreçat al Vicerectorat de Política Internacional. En cas de no poder-se realitzar l'activitat caldrà tornar l’import total de

2/6

l’ajut, llevat d'aquella part que s'hagi hagut d'emprar, justificadament, per pagar despeses anticipades a l'execució de l'activitat.

- Utilitzar l’ajut rebut per a l’activitat sol·licitada i només en aquell import que es pugui justificar segons els criteris econòmics habituals de la UdG.

6. Formalització de sol·licituds i termini Les sol·licituds es presentaran fins al 30 de juny de 2009 per via telemàtica (Annex I) a la pàgina web que la UdG crearà amb aquesta finalitat i de la qual s'informarà oportunament a la web del Vicerectorat de Política Internacional i a laMevaUdG. L’aplicació telemàtica es tancarà a les 12 h de la data esmentada. Cal imprimir el resguard del formulari telemàtic, signar-lo i presentar-lo a qualsevol oficina de registre de la UdG abans de les 13 h de la data termini, juntament amb la documentació següent:

- Informe on es descriu l’activitat i se n’especifica l’objectiu, la durada, el nombre de participants previstos i col·lectiu universitari al qual pertanyen, el lloc de realització, el seu caràcter internacional (destinació de la mobilitat, nombre de països participants, llengua de l’activitat, etc.); el pressupost de l’activitat, així com les fonts de cofinançament disponibles, si n’hi ha, i l’import de l'ajut que se sol·licita. També s’especificarà els motius pels quals no es pot accedir a d’altres ajuts de finançament extern (inclòs a la sol·licitud telemàtica, Annex I).

- Carta de suport a l'activitat d’un deganat o direcció de centre docent, direcció de departament, institut, màster o programa de doctorat, o d’una altra unitat organitzativa de la Universitat de Girona.

- Carta de cofinançament de l’activitat –si s'escau- per part d’algun centre o unitat de la UdG, indicant-ne l’import concedit.

Tancat el període de recepció de sol·licituds es revisaran i es farà pública a la web del Vicerectorat de Política Internacional i al taulell d'anuncis de la UdG (Les Àligues) la llista d'aspirants admesos a tràmit i exclosos per manca de documentació o pendent d'esmenes a l'expedient, i s'obrirà un termini de 10 dies naturals per esmenar la sol·licitud, amb l'advertiment que de no fer-se s'entendrà per desistida la sol·licitud i se n'informarà la persona interessada per correu electrònic. 7. Gestió Aquesta acció anirà a càrrec de la unitat de despesa 02.76.004, capítol II, amb una dotació màxima prevista de 10.000,00'-€ del pressupost 2009. Les despeses que es podran contemplar són: viatges i desplaçaments, allotjaments i despeses associades als viatges i material docent.

3/6

El Vicerectorat de Política Internacional transferirà l'import de l'ajut, per a la seva gestió, a l'àrea de gestió econòmica corresponent a la unitat que avali la sol·licitud: deganat o direcció de centre docent, direcció de departament, institut, màster o programa de doctorat, o una altra unitat organitzativa de la Universitat de Girona. 8. Seguiment En el termini màxim d’un mes a comptar de la data de la finalització de l’activitat per a la qual s’ha rebut l’ajut el responsable de la sol·licitud enviarà un informe de valoració de l’activitat al Vicerectorat de Política Internacional (Annex II). 9. Resolució La rectora de la Universitat de Girona resoldrà aquesta convocatòria, a proposta de la Comissió de Política Internacional, en el termini màxim d'un mes a comptar a partir del final del termini de presentació de sol·licituds. La resolució es comunicarà a les persones interessades al taulell oficial d’anuncis de la UdG (Edifici Les Àligues) i al web del Vicerectorat de Política Internacional.

4/6

ANNEX I SOL·LICITUD PER PARTICIPAR EN LA CONVOCATÒRIA 2009 D’AJUTS ESPECÍFICS PER A LA PLANIFICACIÓ DE PROGRAMES D’ESTUDI INTERNACIONALS (model informatiu: la sol·licitud serà telemàtica al web del Vicerectorat de Política Internacional) Nom i cognoms del sol·licitant , departament , correu-e Centre o unitat de la UdG que hi dóna suport Títol de l’activitat Informe sobre l’activitat

Descripció (màxim 500 caràcters) Objectius (màxim 500 caràcters) Durada (dies) Període de realització Nombre de participants previstos i col·lectiu al qual pertanyen (estudiants i nivell, PDI...) Lloc de realització (universitat o centre, ciutat, país) Nombre de països participants Llengua de l’activitat

Pressupost

Detall del pressupost de l’activitat Co-finançament disponible (indicar fonts i import per a cadascuna) Motius pels quals no es pot accedir a altre finançament extern (màxim 500 caràcters) Import de l’ajut sol·licitat

Cal imprimir el resguard del formulari telemàtic, signar-lo i presentar-lo a qualsevol oficina de registre de la UdG abans de les 13 h de la data termini (30 de juny de 2009) juntament amb la documentació següent:

Carta de suport a l'activitat d’un deganat o direcció de centre docent, direcció de departament, institut, màster o programa de doctorat, o d’una altra unitat organitzativa de la Universitat de Girona. Carta de cofinançament de l’activitat –si s'escau- per part d’algun centre o unitat de la UdG, indicant-ne l’import concedit.

Girona, ... de juny de 2009 Signatura de la persona sol·licitant VICERECTORAT DE POLÍTICA INTERNACIONAL

5/6

ANNEX II INFORME DE JUSTIFICACIÓ DE L'AJUT ESPECÍFIC PER A LA PLANIFICACIÓ DE PROGRAMES D’ESTUDI INTERNACIONALS (CONVOCATÒRIA 2009) (a presentar al Vicerectorat de Política Internacional en el termini màxim d’un mes des de la finalització de l’activitat) Nom i cognoms del sol·licitant , departament , correu-e Centre o unitat de la UdG que hi dóna suport Títol de l’activitat Valoració de l’activitat realitzada (màxim 1.500 caràcters) Detall de la despesa efectuada amb càrrec a l'ajut concedit i, si s'escau, detall de la despesa efectuada amb cofinançament Girona, ... de juny de 2009 Signatura de la persona sol·licitant VICERECTORAT DE POLÍTICA INTERNACIONAL

6/6

ANNEX NÚM. 12

CONVOCATÒRIA 2009 D’AJUTS ESPECÍFICS PER A ACTIVITATS

INTERNACIONALS REALITZADES AMB ESTUDIANTS 1. Objectiu L’objectiu principal de la convocatòria d’ajuts específics per a la realització d’activitats internacionals amb estudiants és contribuir a la internacionalitat de la UdG facilitant la realització d’activitats de tipus internacional d’interès institucional que no puguin acollir-se als programes de finançament extern existents. Per mitjà d’aquesta actuació s’espera incrementar el nombre d’estudiants que participi en activitats d’internacionalització a través de la mobilitat, o bé a través d’activitats d’abast internacional que es realitzin a la UdG. Aquesta convocatòria s’emmarca en el Pla estratègic 2008-2013 de la Universitat de Girona, concretament en les línies d’actuació següents: Línia 9.4. Potenciar la mobilitat internacional dels estudiants. Línia 14.4. Avançar en el coneixement de diverses llengües i sobretot de l’anglès com a llengua vehicular internacional. 2. Sol·licitants El sol·licitant haurà de ser un PDI que coordini i es responsabilitzi de l’activitat que es proposa. 3. Característiques de l'ajut Aquesta convocatòria va dirigida a totes aquelles activitats que reuneixin alguna de les condicions següents:

- Modalitat A: mobilitat internacional d’estudiants de grau, llicenciatura, diplomatura, màster i doctorat que no puguin acollir-se a les convocatòries de mobilitat vigents (estades de curta durada, visites a centres professionals, seminaris, tallers o reunions científiques d’abast internacional etc.).

- Modalitat B: participació d’estudiants de grau, llicenciatura, diplomatura, màster i doctorat en seminaris, tallers o reunions científiques d’abast internacional realitzades a la UdG.

1

Totes elles han de comptar amb l’aval d'un deganat o direcció de centre docent, o d’una direcció de departament, institut, màster o programa de doctorat, o d’una altra unitat organitzativa de la Universitat de Girona. Totes les activitats s’han de realitzar –o s’han d’haver realitzat- durant l’any 2009. La dotació màxima d'aquesta convocatòria serà de 10.000,00'-€ i l'import de l'ajut per a cada sol·licitud (activitat) no excedirà en cap cas els 2.000,00'-€. 4. Avaluació i criteris L’avaluació de les sol·licituds la realitzarà una comissió interna presidida per la vicerectora de Política Internacional, integrada per quatre PDI nomenats pel Vicerectorat de Política Internacional d’entre els membres de la Comissió de Política Internacional. Aquesta comissió interna podrà demanar l’assessorament dels experts i dels serveis tècnics que consideri convenients. La valoració de les sol·licituds presentades es farà en funció dels criteris que es detallen a continuació:

- Grau d’internacionalitat de l’activitat que es vol realitzar, en termes de mobilitat internacional que suposa; nombre de països participants; utilització de la llengua anglesa o altra llengua estrangera en l’activitat.

- Nombre d’estudiants i PDI que hi participen. - Adequació del pressupost de l’activitat. - Grau de cofinançament de l’activitat per part d’algun centre o unitat de la UdG o

d'alguna altra institució o organisme. La comissió interna també realitzarà el càlcul de l’ajut atorgable a cada sol·licitud en funció del límit establert per la convocatòria i de l’import de l’ajut sol·licitat La presidenta de la comissió interna informarà de la valoració realitzada a la Comissió de Política Internacional, que l’analitzarà i elevarà la proposta de resolució a la rectora, si escau. La Comissió de Política Internacional podrà establir una llista de reserva, per al possible cas que es produeixin renúncies. 5. Obligacions dels beneficiaris Les obligacions dels beneficiaris dels ajuts són les següents:

- Realitzar l’activitat per a la qual s’ha demanat l’ajut. - Comunicar i/o demanar autorització al Vicerectorat de Política Internacional per a

qualsevol canvi o incidència que afecti el desenvolupament o requisits de l’ajut

2

(incompatibilitats sobrevingudes, etc.) així com facilitar tota la informació que li sigui requerida des del Vicerectorat de Política Internacional.

- Comunicar les renúncies mitjançant escrit motivat adreçat al Vicerectorat de Política Internacional. En cas de no poder-se realitzar l'activitat caldrà tornar l’import total de l’ajut, llevat d'aquella part que s'hagi hagut d'emprar, justificadament, per pagar despeses anticipades a l'execució de l'activitat.

- Utilitzar l’ajut rebut per a l’activitat sol·licitada i només en aquell import que es pugui justificar segons els criteris econòmics habituals de la UdG.

6. Formalització de sol·licituds i termini Les sol·licituds es presentaran fins al 30 de juny de 2009 per via telemàtica (Annex I) a la pàgina web que la UdG crearà amb aquesta finalitat i de la qual s'informarà oportunament a la web del Vicerectorat de Política Internacional i a laMevaUdG. L’aplicació telemàtica es tancarà a les 12 h de la data esmentada. Cal imprimir el resguard del formulari telemàtic (Annex I), signar-lo i presentar-lo a qualsevol oficina de registre de la UdG abans de les 13 h de la data termini, juntament amb la documentació següent:

- Carta de suport a l'activitat d’un deganat o direcció de centre docent, direcció de departament, institut, màster o programa de doctorat, o d’una altra unitat organitzativa de la Universitat de Girona.

- Carta de cofinançament de l’activitat –si s'escau- per part d’algun centre o unitat de la UdG, indicant-ne l’import concedit.

Tancat el període de recepció de sol·licituds es revisaran i es farà pública a la web del Vicerectorat de Política Internacional i al taulell d'anuncis de la UdG (Les Àligues) la llista d'aspirants admesos a tràmit i exclosos per manca de documentació o pendent d'esmenes a l'expedient, i s'obrirà un termini de 10 dies naturals per esmenar la sol·licitud, amb l'advertiment que de no fer-se s'entendrà per desistida la sol·licitud i se n'informarà la persona interessada per correu electrònic. 7. Gestió Aquesta acció anirà a càrrec de la unitat de despesa 02.76.004, capítol II, amb una dotació màxima prevista de 10.000,00'-€ del pressupost 2009. Les despeses que es podran contemplar són: viatges i desplaçaments, allotjaments i despeses associades als viatges i material docent. El Vicerectorat de Política Internacional transferirà l'import de l'ajut, per a la seva gestió, a l'àrea de gestió econòmica corresponent a la unitat que avali la sol·licitud: deganat o direcció de centre docent, direcció de departament, institut, màster o programa de doctorat, o una altra unitat organitzativa de la Universitat de Girona.

3

8. Seguiment En el termini màxim d’un mes a comptar de la data de la finalització de l’activitat per a la qual s’ha rebut l’ajut el responsable de la sol·licitud enviarà un informe de valoració de l’activitat al Vicerectorat de Política Internacional (Annex II). 9. Resolució La rectora de la Universitat de Girona resoldrà aquesta convocatòria, a proposta de la Comissió de Política Internacional, en el termini màxim d'un mes a comptar a partir del final del termini de presentació de sol·licituds. La resolució es comunicarà a les persones interessades al taulell oficial d’anuncis de la UdG (Edifici Les Àligues) i al web del Vicerectorat de Política Internacional.

4

ANNEX I SOL·LICITUD PER PARTICIPAR EN LA CONVOCATÒRIA 2009 D’AJUTS ESPECÍFICS PER A ACTIVITATS INTERNACIONALS REALITZADES AMB ESTUDIANTS (model informatiu: la sol·licitud serà telemàtica al web del Vicerectorat de Política Internacional) Nom i cognoms del sol·licitant , departament , correu-e Centre o unitat de la UdG que hi dóna suport Títol de l’activitat Modalitat que se sol·licita

Modalitat A: ajuts per al finançament d'activitats amb mobilitat internacional d'estudiantsModalitat B: ajuts per a la realització d'activitats internacionals realitzades a la UdG amb la participació d'estudiants

Informe sobre l’activitat

Descripció (màxim 500 caràcters) Objectius(màxim 500 caràcters) Durada (dies) Període de realització Nombre de participants previstos i col·lectiu a què pertanyen (estudiants i nivell, PDI...) Lloc de realització

Modalitat A: destinació de la mobilitat (universitat o centre, ciutat, país receptors) Modalitat B: procedència dels participants (universitat o centre, ciutat, país de procedència)

Nombre de països participants Llengua de l’activitat

Pressupost

Detall del pressupost de l’activitat Co-finançament disponible (indicar fonts i import per a cadascuna) Motius pels quals no es pot accedir a altre finançament extern (màxim 500 caràcters) Import de l’ajut sol·licitat

Cal imprimir el resguard del formulari telemàtic, signar-lo i presentar-lo a qualsevol oficina de registre de la UdG abans de les 13 h de la data termini (30 de juny de 2009) juntament amb la documentació següent:

Carta de suport a l'activitat d’un deganat o direcció de centre docent, direcció de departament, institut, màster o programa de doctorat, o d’una altra unitat organitzativa de la Universitat de Girona. Carta de cofinançament de l’activitat –si s'escau- per part d’algun centre o unitat de la UdG, indicant-ne l’import concedit.

Girona, ... de juny de 2009

5

Signatura de la persona sol·licitant VICERECTORAT DE POLÍTICA INTERNACIONAL

6

ANNEX II INFORME DE JUSTIFICACIÓ DE L'AJUT ESPECÍFIC PER A ACTIVITATS INTERNACIONALS REALITZADES AMB ESTUDIANTS (CONVOCATÒRIA 2009) (a presentar al Vicerectorat de Política Internacional en el termini màxim d’un mes des de la finalització de l’activitat) Nom i cognoms del sol·licitant , departament , correu-e Centre o unitat de la UdG que hi dóna suport Títol de l’activitat Valoració de l’activitat realitzada (màxim 1.500 caràcters) Detall de la despesa efectuada amb càrrec a l'ajut concedit i, si s'escau, detall de la despesa efectuada amb cofinançament Girona, ... de juny de 2009 Signatura de la persona sol·licitant VICERECTORAT DE POLÍTICA INTERNACIONAL

7

ANNEX NÚM. 13

CONVOCATÒRIA 2009 D’AJUTS UdG PER A ESTUDIANTS INTERNACIONALS DE MÀSTERS UNIVERSITARIS

1. Objectiu L’objectiu principal de la convocatòria d’ajuts per a estudiants internacionals de màsters universitaris és facilitar la incorporació d’estudiants internacionals en els estudis de màster de la UdG. Per mitjà d’aquesta actuació s’espera incrementar la internacionalització dels màsters de la UdG i captar estudiants amb nivell acadèmic superior. El programa també s’espera que a llarg termini contribueixi a augmentar el nombre d’estudiants internacionals de doctorat i el nombre de tesis llegides a la UdG. Aquesta proposta s’emmarca en el Pla estratègic 2008-2013 de la Universitat de Girona, concretament en les línies d’actuació següents: Línia 2.2. Dissenyar i promoure polítiques actives de captació, retenció i mobilitat de talent investigador a nivell preuniversitari, de pregrau, predoctoral i postdoctoral. Línia 6.4. Elaborar una oferta adequada de màsters professionalitzadors que tingui en compte la demanda del nostre entorn social i econòmic i també les noves oportunitats i necessitats de formació a nivell internacional. Línia 6.6. Generar aliances amb les universitats de tot Europa, prestant una atenció especial a les més properes per donar resposta a necessitats comunes de l'Euroregió i alhora enfortint una oferta competitiva per a la resta d'Europa i del món. Línia 7.3. Facilitar institucionalment la col·laboració en els màsters i doctorats del professorat d'universitats catalanes i estrangeres. 2. Sol·licitants Es podran presentar a aquesta convocatòria estudiants internacionals que hagin estat admesos a un màster universitari de la UdG o a un màster interuniversitari en el qual com a mínim el 33% de la docència s’imparteixi a la UdG. A efectes d’aquesta convocatòria es consideren estudiants internacionals aquells que no resideixen a l’Estat Espanyol. Així, les persones candidates han de complir els requisits següents:

– no tenir la residència a l’Estat Espanyol; – estar admès en un estudi de màster universitari de la UdG o interuniversitari en el

qual com a mínim el 33% de la docència s’imparteixi a la UdG el curs 2009-2010.

1

En la presentació de la sol·licitud caldrà acreditar documentalment el compliment dels punts anteriors. En el cas que no es compleixi amb alguna d’aquestes condicions, les sol·licituds quedaran excloses del procés de selecció. 3. Característiques de l’ajut L’import màxim d'aquesta convocatòria serà de 30.000,00'-€ i l'import de l'ajut per a cada beneficiari serà de 3.000,00'-€. Aquest import es lliurarà en dos terminis i per imports iguals: el primer en realitzar la matrícula als estudis de màster i el segon 6 mesos després d'haver complimentat la matrícula, sempre que l'estudiant aporti un informe de seguiment positiu del director del seu màster. S'obriran dos terminis de presentació de sol·licituds: convocatòria de juliol i convocatòria de setembre, i l'import de l'ajut es repartirà a parts iguals per a cada convocatòria de manera que a cadascuna de les convocatòries es podrà atorgar un màxim de 5 beques. Les sol·licituds que hagin quedat en llista de reserva en la primera convocatòria (v. apartat 4. Avaluació i criteris) s'acumularan a les sol·licituds de la segona convocatòria en igualtat de condicions. 4. Avaluació i criteris L’avaluació de les sol·licituds la realitzarà una comissió interna presidida per la vicerectora de Política Internacional, integrada pel vicerector de Qualitat Docent o persona en qui delegui, i quatre PDI nomenats pel Vicerectorat de Política Internacional d’entre els membres de la Comissió de Política Internacional. Aquesta comissió interna podrà demanar l’assessorament dels serveis tècnics que consideri convenients. L’avaluació de les sol·licituds presentades es farà en funció dels criteris que es detallen a continuació: – Valoració de l’expedient acadèmic amb relació al seu estudi i promoció (fins a 7 punts). – Valoració del currículum del candidat i de la motivació per sol·licitar l’admissió al màster

(fins a 3 punts). La presidenta de la comissió interna informarà de la valoració realitzada a la Comissió de Política Internacional, que l’analitzarà i elevarà la proposta de resolució a la rectora, si escau. La Comissió de Política Internacional podrà establir una llista de reserva, per al possible cas que es produeixin renúncies.

2

5. Obligacions dels beneficiaris Les obligacions dels beneficiaris dels ajuts són les següents: – Completar la matrícula de 60 cr ECTS al màster per al qual ha obtingut l’ajut. – Realitzar els estudis de màster als quals s’ha matriculat. – Comunicar i/o demanar autorització al Vicerectorat de Política Internacional, a través de

l'Escola de Postgrau GIGS, de qualsevol canvi o incidència que afecti el desenvolupament o requisits de l’ajut (incompatibilitats sobrevingudes, etc.) així com facilitar tota la informació que li sigui requerida des del Vicerectorat de Política Internacional.

– Comunicar les renúncies mitjançant escrit motivat adreçat al Vicerectorat de Política Internacional.

6. Formalització de sol·licituds i termini Les sol·licituds es presentaran fins al 25 de juny de 2009 (1a convocatòria) i fins al 5 de setembre de 2009 (segona convocatòria) per via telemàtica (Annex I) a la pàgina web que la UdG crearà amb aquesta finalitat i de la qual s'informarà oportunament a la web del Vicerectorat de Política Internacional i a laMevaUdG. Donades les característiques de la convocatòria, es farà pública en 4 llengües: català, castellà, francès i anglès. L'aplicació telemàtica es tancarà a les 12 h de les dates esmentades. Cal imprimir el resguard del formulari telemàtic, signar-lo i enviar-lo per correu certificat i urgent perquè arribi abans del 6 de juliol de 2009 (1a convocatòria) i del 15 de setembre de 2009 (2a convocatòria), juntament amb la documentació següent: – Certificat de residència. – Document acreditatiu de l’admissió al màster per al qual demana l’ajut. – Fotocòpia compulsada del certificat acadèmic personal on constin les qualificacions

obtingudes, la data d’acabament dels estudis, el centre i la universitat que atorga el títol. – Certificat acadèmic del centre/universitat d’origen que especifiqui la nota mitjana dels estudis

corresponents, l’any d’acabament dels estudis de la persona candidata i el significat de l’escala utilitzada.

– Currículum del sol·licitant indicant els aspectes més rellevants de la seva formació i experiència en l’àmbit dels seus estudis així com la motivació argumentada que l'orienta a sol·licitar l'admissió en el màster (màxim 3 pàgines).

La documentació s'ha d'enviar a

3

Universitat de Girona Vicerectorat de Política Internacional Pl. de Sant Domènec, 3 E-17071 Girona Tancat el període de recepció de sol·licituds amb la documentació inclosa (6 de juliol de 2009/15 de setembre de 2009) es revisaran i es farà pública a la web del Vicerectorat de Política Internacional i al taulell d'anuncis de la UdG (Les Àligues) la llista d'aspirants admesos a tràmit i exclosos per manca de documentació o pendents d'esmenes a l'expedient, i s'obrirà un període de 10 dies naturals per esmenar les sol·licituds, amb l'advertiment que de no fer-se s'entendrà per desistida la sol·licitud i se n'informarà la persona interessada per correu electrònic. 7. Gestió Aquesta acció anirà a càrrec de la unitat de despesa 02.76.004, capítol IV, aplicació 481.99, amb una dotació màxima de 30.000,00'-€ del pressupost 2009. L'ajut el pagarà el Vicerectorat de Política Internacional directament als beneficiaris. 8. Resolució La rectora de la Universitat de Girona resoldrà aquesta convocatòria, a proposta de la Comissió de Política Internacional, en el termini màxim de 10 dies a comptar a partir del final del termini de recepció de sol·licituds en paper (6 de juliol de 2009 / 15 de setembre de 2009). La resolució es comunicarà a les persones interessades al taulell oficial d’anuncis de la UdG (Edifici Les Àligues) i al web del Vicerectorat de Política Internacional. L’endemà de la publicació de la resolució de la rectora s’obrirà el un període de 15 dies hàbils durant els quals les persones beneficiàries proposades hauran de signar la declaració d’acceptació de l’ajut que recollirà explícitament l’acceptació de les bases establertes en aquesta convocatòria i el compromís del seu acompliment. 9. Renúncies En el cas que una de les persones beneficiàries proposades hi renunciï abans del 31 d’octubre de 2009, l’ajut vacant s’atorgarà al candidat corresponent seguint l’ordre de la llista de reserva. Les renúncies produïdes fora d’aquest termini no podran ser substituïdes.

4

10. Incompliments i revocació de l’ajut L’incompliment total o parcial de les obligacions o dels requisits establerts en les bases d’aquesta convocatòria, així com les condicions, si és el cas, que figurin en la resolució de concessió, o per ocultació o falsejament de dades, donarà lloc a la pèrdua del dret al cobrament de l’ajut i a l’obligació de reintegrar els imports rebuts, amb la tramitació prèvia del corresponent expedient, que inclourà en tot cas audiència de la persona interessada.

5

ANNEX I SOL·LICITUD PER PARTICIPAR EN LA CONVOCATÒRIA 2009 D’AJUTS UdG PER A ESTUDIANTS INTERNACIONALS DE MÀSTERS UNIVERSITARIS (model informatiu: la sol·licitud serà telemàtica al web del Vicerectorat de Política Internacional) Nom i cognoms del sol·licitant DNI/Passaport Estat de residència Correu-e Adreça postal Telèfon de contacte Nom del màster per al qual demana l'ajut Cal imprimir el resguard del formulari telemàtic, signar-lo i enviar-lo per correu certificat i urgent perquè arribi abans del 6 de juliol de 2009 (1a convocatòria) i del 15 de setembre de 2009 (2a convocatòria) juntament amb la documentació següent:

Certificat de residència. Document acreditatiu de l’admissió al màster per al qual demana l’ajut. Fotocòpia compulsada del certificat acadèmic personal on constin les qualificacions obtingudes, la data d’acabament dels estudis, el centre i la universitat que atorga el títol. Certificat acadèmic del centre/universitat d’origen que especifiqui la nota mitjana dels estudis corresponents, l’any d’acabament dels estudis de la persona candidata i el significat de l’escala utilitzada. Currículum del sol·licitant indicant els aspectes més rellevants de la seva formació i experiència en l’àmbit dels seus estudis així com la motivació argumentada que l'orienta a sol·licitar l'admissió en el màster (màxim 3 pàgines).

Girona, ... de juny/setembre de 2009 Signatura de la persona sol·licitant VICERECTORAT DE POLÍTICA INTERNACIONAL

6

ANNEX NÚM. 14

CONVOCATÒRIA 2009 PER A LA DIFUSIÓ INTERNACIONAL DE CURSOS UdG EN OBERT: UdG-OCW (OpenCourseWare)

Preàmbul El consorci OpenCourseWare està format per més de 200 institucions d’educació superior d’arreu del món i organitzacions afins que volen crear un cos ampli i profund de contingut educatiu en obert amb un model compartit. La missió del consorci és fer avançar l’educació i donar competències a les persones per mitjà dels cursos OpenCourseware. Aquests cursos contenen materials educatius d’alta qualitat en format digital que qualsevol persona arreu del món pot utilitzar de manera autònoma. La Universitat de Girona vol afegir-se a OpenCourseWare tot posant en obert algunes de les seves assignatures o mòduls. Han de ser assignatures o mòduls que, amb els materials de treball associats, puguin ser seguides de forma totalment autònoma per part de les persones d’arreu del món que hi mostrin interès. Aquesta iniciativa respon al principi de compartir el coneixement en l’àmbit de la cooperació, alhora que permet la presència i pot facilitar la visibilitat internacional de la Universitat i de la seva activitat acadèmica. 1. Objectiu L’objectiu de la convocatòria és estimular i facilitar l’adaptació de mòduls o assignatures que s’imparteixen a la Universitat de Girona a l’estructura i les condicions dels cursos OpenCourseWare per tal d’obrir una nova via de cooperació internacional i d’incrementar la presència i la visibilitat internacional de la Universitat de Girona. Aquesta convocatòria s’emmarca en el Pla estratègic 2008-2013 de la Universitat de Girona, concretament en les línies d’actuació següents: Línia 8.2. Programar activitats de formació al llarg de la vida, acadèmicament rigoroses, econòmicament sostenibles, dissenyades com a resposta àgil i efectiva a les necessitats formatives de la societat, professionals o laborals, sociopolítiques i culturals. Línia 12.1. Definir estratègies comunicatives i activar canals orientats a la promoció i captació de nous estudiants, vetllant de manera particular per l’atracció de talent amb incentius i ajuts. Línia 12.3. Enfortir, a través dels mitjans de comunicació i altres mecanismes possibles, la identitat, qualitat, singularitat i excel·lència de la UdG i el seu atractiu envers l’entorn. Línia 15. Fer de la UdG una entitat socialment responsable i solidària, assumint un paper més actiu en matèria d’acció social sobre l’entorn i de cooperació al desenvolupament.

1/9

2. Sol·licitants Es pot acollir a aquesta convocatòria tot el PDI de la Universitat de Girona. La sol·licitud haurà de fer referència a l’assignatura o mòdul que el sol·licitants/s impartiran el curs 2009-10. 3. Característiques de la convocatòria Cal que tot el PDI que vulgui publicar el seu mòdul/assignatura del curs 2009-2010 a OCW participi en aquesta convocatòria. La convocatòria preveu, si cal, donar suport al procés d’adaptació d’aquestes assignatures/mòduls a l’estructura i condicions de l’OCW i, si s'escau, un servei de revisió lingüística. La totalitat del cost dels diferents serveis de suport esmentats, per a totes les assignatures i mòduls que se seleccionin, no pot superar els 5.000,00'-€. L’import màxim d’ajut destinat a cada mòdul o assignatura serà de 500,00 €. 4. Condicions de les assignatures o mòduls Les assignatures o mòduls que es vulguin presentar a aquesta convocatòria OCW han de ser assignatures o mòduls que s’imparteixin el curs 2009-2010 en qualsevol dels estudis de grau, llicenciatura, diplomatura o màster de la UdG. Han de ser mòduls o assignatures que tinguin complets tots els apartats en el seu disseny segons el format electrònic de l’eina de planificació de la docència de la UdG. Els materials publicats vinculats als mòduls o assignatures han de respectar els possibles drets de propietat intel·lectual dels seus autors. En cas que no es disposi de l’autorització de l’autor per utilitzar un material, cal recórrer a la substitució amb materials propis, de lliure accés o materials amb llicència Creative Commons o similar. Per a informació sobre l’estat d’originalitat dels materials, consulteu la pàgina web de la Biblioteca de la UdG sobre ús de materials aliens.

2/9

5. Avaluació i criteris L’avaluació de les sol·licituds la realitzarà una comissió interna presidida per la vicerectora de Política Internacional, integrada pel vicerector de Qualitat Docent o persona en qui delegui i per quatre PDI nomenats pel Vicerectorat de Política Internacional d’entre els membres de la Comissió de Política Internacional. Aquesta comissió interna podrà demanar l’assessorament dels experts i dels serveis tècnics que consideri convenients. La valoració de les sol·licituds presentades es farà en funció dels criteris que es detallen a continuació:

- Grau d'internacionalitat de l’assignatura/mòdul (es prioritzarà la utilització de la llengua anglesa i l'abast internacional del contingut).

- Completesa i qualitat del disseny i de la proposta docent. - Originalitat dels materials (autoria pròpia, citació de les fonts utilitzades i disposició dels

permisos de reproducció per a la publicació de materials no propis). - Aportació del projecte de millora que es proposa a la qualitat i a la internacionalitat del

mòdul/assignatura. La presidenta de la comissió interna informarà de la valoració realitzada a la Comissió de Política Internacional, que l’analitzarà i elevarà la proposta de resolució a la rectora, si escau. La Comissió de Política Internacional podrà establir una llista de reserva, per al possible cas que es produeixin renúncies. 6. Drets dels beneficiaris Els responsables de les assignatures/mòduls seleccionats i publicats abans del 31 de desembre de 2009 i que hagin signat el contracte de participació OpenCourseWare-UdG podran gaudir de: 6.1. Reconeixement de la participació en aquesta activitat com a mèrit docent a efectes del complement docent autonòmic. 6.2. El dret a presentar-se a la convocatòria 2009 del PREMIO MICINN-Universia a la iniciativa OCW que, a títol informatiu, l’any 2008 estava dotat amb un primer premi de 10.000,00'-€ i fins a un màxim de 4 accèssits de 3.000,00'-€. 7. Obligacions dels beneficiaris El responsable de la sol·licitud i la resta d'autors/es es comprometen a signar el document de participació en el contracte OpenCourseWare-UdG en els termes que estableix l’Annex I.

3/9

Els beneficiaris d'aquests ajuts es comprometen també a dipositar els seus cursos en el repositori digital de la Biblioteca de la UdG. 8. Formalització de sol·licituds i termini La persona responsable de l'assignatura o mòdul ha de presentar la sol·licitud fins al 30 de juny de 2009, per via telemàtica a la pàgina web que la UdG crearà amb aquesta finalitat i de la qual s’informarà oportunament a la web del Vicerectorat de Política Internacional i a laMevaUdG. L’aplicació telemàtica es tancarà a les 12 h de la data esmentada. Cal imprimir el resguard del formulari telemàtic, signar-lo i presentar-lo a qualsevol oficina de registre de la UdG abans de les 13 h de la data termini (Annex II). Cal tenir en compte que la sol·licitud ha de ser signada per la persona responsable i per totes les persones autores del mòdul o assignatura. Cal tenir en compte també que s'ha de presentar una sol·licitud per mòdul o assignatura, encara una mateixa persona sigui responsable de diverses sol·licituds. Tancat el període de recepció de sol·licituds es revisaran i es farà pública a la web del Vicerectorat de Política Internacional i al taulell d'anuncis de la UdG (Les Àligues) la llista d'aspirants admesos a tràmit i exclosos per manca de documentació o pendent d'esmenes a l'expedient, i s'obrirà un termini de 10 dies naturals per esmenar la sol·licitud, amb l'advertiment que de no fer-se s'entendrà per desistida la sol·licitud i se n'informarà la persona interessada per correu electrònic. El Vicerectorat de Política Internacional informarà als responsables de les sol·licituds acceptades del procediment a seguir per publicar els mòduls o assignatures. La versió definitiva ha d’estar disponible abans del 30 d’octubre de 2009 per tal que es pugui realitzar la seva publicació a OCW. 9. Gestió Aquesta acció anirà a càrrec de la unitat de despesa 02.76.006, capítol II, amb una dotació màxima prevista de 5.000,00'-€ del pressupost 2009. La despesa es gestionarà des del Vicerectorat de Política Internacional.

4/9

10. Resolució La rectora de la Universitat de Girona resoldrà aquesta convocatòria, a proposta de la Comissió de Política Internacional, en el termini màxim d'un mes a comptar a partir del final del termini de presentació de sol·licituds. La resolució es comunicarà a les persones interessades al taulell oficial d’anuncis de la UdG (Edifici Les Àligues) i al web del Vicerectorat de Política Internacional.

5/9

ANNEX I CONTRACTE PEL QUAL ES REGULA LA PARTICIPACIÓ EN EL PROJECTE OPEN COURSE WARE (OCW) DE LA UdG Girona, a ... de juliol de 2009 D’una part, Anna M. Geli de Ciurana, Rectora Magnífica de la Universitat de Girona (en endavant, UdG), segons acredita el Decret 270/2005, de 13 de desembre (DOGC núm. 4530, de 15 de desembre de 2005) de nomenament de la rectora de la UdG, i de conformitat amb el que s’estableix en els articles 93 i 97 dels Estatuts de la UdG, aprovats pel Decret 200/2003, de 26 d’agost (DOGC núm. 3963 de 8 de setembre de 2003) (en endavant, la cessionària). De l'altra part, El Sr./Sra. / Dr./Dra. ......, major d’edat, amb domicili a ......, de nacionalitat ...... i amb document d'identitat ......, actuant en nom i dret propis, que té com a adreça de correu electrònic ......, en endavant, l'autor. El Sr./Sra. / Dr./Dra. ......, major d’edat, amb domicili a ......, de nacionalitat ...... i amb document d'identitat ......, actuant en nom i dret propis, que té com a adreça de correu electrònic ......, en endavant, l'autor. El Sr./Sra. / Dr./Dra. ......, major d’edat, amb domicili a ......, de nacionalitat ...... i amb document d'identitat ......, actuant en nom i dret propis, que té com a adreça de correu electrònic ......, en endavant, l'autor. ... MANIFESTEN 1. Les noves tecnologies i la ciència de l’educació estan avançant actualment cap a la utilització

de xarxes de comunicació.

OpenCourseWare (OCW) és un exemple de les iniciatives que en els últims anys han sorgit per a promoure l’accés lliure i sense restriccions al coneixement, publicant digitalment en obert recursos docents.

2. La UdG ha considerat d’interès participar en aquesta iniciativa, constituint el seu propi

OpenCourseWare-site, un espai web que conté materials docents creats per professorat UdG que s’ofereixen lliurement i són accessibles universalment via web.

6/9

3. Els materials docents són objecte de drets de propietat intel·lectual. Per tant, per a la participació en aquesta iniciativa és necessària la cessió del dret a l’explotació d'aquests materials a la UdG.

Els compareixents es reconeixen mútuament la competència suficient, capacitat i legitimació per a subscriure aquest Contracte de participació en el programa OpenCourseWare (OCW), als efectes del qual les parts acorden d’obligar-se en els termes que s’exposen a continuació. CLÀUSULES PRIMERA.- Objecte del contracte: L’autor desitja participar en el programa OCW de la UdG. Per a això, atorga a la UdG la cessió no exclusiva, gratuïta, d’àmbit mundial i per un període de 10 anys, dels drets d’explotació necessaris per a aquest objectiu d’acord amb la legislació espanyola sobre propietat intel·lectual, sobre els materials que integren l’assignatura determinada en l’Annex I1. Transcorregut el període de cessió, l’autorització s’entendrà per prorrogada tàcitament si la UdG no rep cap notificació contrària i per períodes successius de la mateixa durada.

L’autor accepta que per mitjà del programa OCW els materials cedits estiguin a disposició de tercers, usuaris del programa, als quals l’autor concedeix autorització no exclusiva, gratuïta i perpètua per reproduir, distribuir, comunicar i modificar els mateixos, sota els termes estrictes de la llicència Creative Commons que regeix el programa OCW. A aquests efectes, la UdG actua en representació de l’autor, si és necessari. Qualsevol modificació que sigui calgui incloure en un futur en els materials de l’assignatura quedarà sotmesa als termes d’aquest contracte. SEGONA.- Titularitat de la propietat intel·lectual: La UdG reconeix que aquest contracte no constitueix una venda o transmissió de la titularitat dels drets de propietat intel·lectual, que en tot cas corresponen a l’autor, sinó que només implica l’exercici dels drets abans esmentats, en els termes convinguts. L’autor continua essent el titular del copyright que, en el seu cas, ostenti sobre qualsevol dels seus materials. TERCERA.- Compromís d’autoria i disponibilitat: L’autor es compromet, sota la seva responsabilitat, que els materials objecte de la present o futures cessions són de la seva propietat intel·lectual i que, els que siguin d’altres titularitats i estiguin incorporats en el seu treball, tinguin salvada la seva citació i referència, ostentant autoritat per concedir aquesta llicència.

Igualment manifesta que sobre els materials objecte d’aquest contracte i les seves modificacions no ha contret ni contraurà compromisos o càrregues de cap mena que atemptin contra els

7/9

drets del cessionari i dels tercers a qui correspongui, d’acord amb allò que estableix el present contracte, excepte si se'n disposa d’autorització expressa.

Així mateix, l’autor declara que els materials els ha elaborat sota el principi d’exactitud i amb vocació pedagògica.

QUARTA.- Llei aplicable: A aquest contracte, així com a la seva execució, li serà d’aplicació la llei espanyola, sens perjudici, en el seu cas, d'allò que estableixin els convenis i tractats internacionals en els quals participi l'Estat espanyol.

CINQUENA.- Reserva de fur: Les dues parts renuncien al fur propi, si el tinguessin, i se sotmeten expressament a la jurisdicció i competència dels Jutjats i Tribunals de Girona. I perquè consti així, signen per duplicat i a un únic efecte aquest document, en el lloc i hora assenyalats a l’encapçalament. LA UNIVERSITAT DE GIRONA Signatura L'AUTOR/A o ELS AUTORS/ES Nom ... Nom... Nom... ... Signatura Signatura Signatura ...

8/9

ANNEX II SOL·LICITUD PER PARTICIPAR EN LA CONVOCATÒRIA 2009 PER A LA DIFUSIÓ INTERNACIONAL DE CURSOS UdG EN OBERT: UDG-OCW (OpenCourseWare) (model informatiu: la sol·licitud serà telemàtica al web del Vicerectorat de Política Internacional) Nom i cognoms de la persona responsable de la sol·licitud , departament , correu-e Nom del mòdul o de l’assignatura en el grau, llicenciatura, diplomatura o màster Codi Titulació a què pertany el mòdul o assignatura Noms i cognoms dels autors per ordre de signatura Autor 1, departament Autor 2, departament Autor 3, departament ..... Se sol·licita ajut per a accions de millora del mòdul/assignatura? SÍ NO Relació de les accions de millora que, si s'escau i a criteri de responsable, caldria fer al mòdul o assignatura que es proposa per a la seva total adaptació a OCW (millora de l'edició, revisió o preparació de nous materials, contingut multimèdia, revisió lingüística...) (màxim 500 caràcters) Referència de 3 materials dels que s'utilitzen en el curs que destaquin per la seva originalitat Cal imprimir el resguard del formulari telemàtic, signar-lo i presentar-lo a qualsevol oficina de registre de la UdG abans de les 13 h de la data termini (30 de juny de 2009) Girona, ... de juny de 2009 Signatura de la persona responsable de la sol·licitud i de la resta d’autors/es: Sol·licitant autor 1 autor 2 autor 3 ... VICERECTORAT DE POLÍTICA INTERNACIONAL

9/9

ANNEX NÚM. 15

CONVOCATÒRIA 2009 D’IMPULS DE LA LLENGUA ANGLESA A LA DOCÈNCIA COM

A MITJÀ D’INTERNACIONALITZACIÓ 1. Objectiu La mobilitat dels estudiants i la pròpia internacionalització de la Universitat de Girona depenen en bona part del nivell d’ús de la llengua anglesa a la docència. Capacitar els estudiants autòctons per a la mobilitat, d’una banda, i acollir estudiants d’arreu del continent i del món, de l’altra, són dos grans objectius de fons. L’impuls de la llengua anglesa a la docència té com a objectiu donar suport al PDI per a l’ús de l’anglès en les seves tasques docents. Aquesta convocatòria s'ajusta a les accions proposades en el Pla de política lingüística 2009-2013 de la Universitat de Girona, aprovat pel Consell de Govern de 4 de febrer de 2009, concretament en l'objectiu 3, 'Promoure el coneixement d'altres llengües i cultures presents a la Universitat', i més específicament a la línia d'actuació 3.1., 'Impulsar un Pla de suport lingüístic al personal acadèmic amb l'Institut de Ciències de l'Educació, perquè pugui assolir la competència lingüística necessària per impartir docència'. Aquesta convocatòria s’emmarca en el Pla estratègic 2008-2013 de la Universitat de Girona, concretament en les línies d’actuació següents: Línia 9.4. Potenciar la formació en terceres llengües, el contacte amb el món professional i la mobilitat internacional dels estudiants. Línia 14.1 Dissenyar una política d'internacionalització que repercuteixi en totes les missions de la Universitat i fixar estratègies i accions en la planificació de les unitats que incrementin i millorin el nostre nivell d'internacionalització. Línia 14.3. Impulsar actuacions que afavoreixin la relació amb universitats i institucions de l'estranger, incrementin la mobilitat dels membres de la UdG i afavoreixin l'accés i l'estada a la nostra universitat de docents i investigadors formats a altres països. Línia 14.4. Avançar en el coneixement de diverses llengües i sobretot de l'anglès com a llengua vehicular internacional. 2. Sol·licitants Es pot acollir a aquesta convocatòria tot el PDI de la Universitat de Girona que no tingui com a llengua materna l’anglès ni que imparteixi assignatures o mòduls que pel seu contingut hagin de ser impartits necessàriament en llengua anglesa.

1/6

3. Modalitat de les sol·licituds

- Modalitat A: dissenyar i impartir assignatures/mòduls que incorporin textos en llengua anglesa per treballar amb els estudiants, en un mínim del 20% dels textos que s’utilitzin a l’assignatura.

- Modalitat B: dissenyar i impartir assignatures/mòduls en llengua anglesa a les activitats

docents orals, en un mínim del 25 % del temps de presencialitat.

- Modalitat C: dissenyar i impartir assignatures/mòduls íntegrament en llengua anglesa. Les assignatures/mòduls troncals o obligatoris de grau, diplomatura o llicenciatura en què només es programi un grup no es poden acollir a la modalitat C d'aquesta convocatòria. 4. Avaluació i criteris L’avaluació de les sol·licituds la realitzarà una comissió interna presidida per la vicerectora de Política Internacional, integrada pel vicerector de Personal i Política Social o persona en qui delegui, pel vicerector de Relacions Institucionals Societat i Cultura o persona en qui delegui, pel vicerector de Qualitat Docent o persona en qui delegui, per dos degans/directors de centre i dos directors de departament nomenats pel Vicerectorat de Política Internacional d’entre els membres de la Comissió de Política Internacional, pel delegat de la rectora de Suport a la Docència i per l'adjunta al Vicerectorat de Política Internacional. Aquesta comissió interna podrà demanar l’assessorament dels experts i dels serveis tècnics que consideri convenients. La valoració de les sol·licituds presentades es farà en funció dels criteris que es detallen a continuació: Modalitat A:

– Grau de desenvolupament del disseny de l’assignatura/mòdul. – Identificació dels textos que es treballaran en llengua anglesa. – Participació en un projecte compartit amb altre PDI, d’implantació de la docència en

llengua anglesa en el marc d’una titulació, estudi, etc. Modalitat B:

– Grau de desenvolupament del disseny de l’assignatura/mòdul. – Descripció de les activitats que es realitzaran en llengua anglesa. – Participació en un projecte compartit amb altre PDI, d’implantació de la docència en

llengua anglesa en el marc d’una titulació, estudi, etc. Modalitat C:

– Grau de desenvolupament del disseny de l’assignatura/mòdul en llengua anglesa. – Participació en un projecte compartit amb altre PDI, d’implantació de la docència en

llengua anglesa en el marc d’una titulació, estudi, etc.

2/6

La presidenta de la comissió interna informarà de la valoració realitzada a la Comissió de Política Internacional, que l’analitzarà i elevarà la proposta de resolució a la rectora, si escau. La Comissió de Política Internacional podrà establir una llista de reserva, per al possible cas que es produeixin renúncies. 5. Drets i obligacions dels beneficiaris

5.1. El PDI que participi en aquesta convocatòria tindrà dret als beneficis següents:

- El reconeixement de la participació en qualsevol de les modalitats com a mèrit docent a efectes del complement docent autonòmic.

- La revisió lingüística dels textos a utilitzar en la docència en anglès, dins la disponibilitat de pressupost de la convocatòria per a aquest concepte.

- Participar en activitats de suport i de formació permanent expressament organitzades durant el curs 2009-2010, consistents a

– Per a la modalitat A, sessions de comentari dels textos a treballar a les assignatures.

– Per a les modalitats B i C, assessorament mitjançant l’assistència a sessions de simulació de la docència amb presència d’un formador expert en formació del professorat per a la docència en llengua anglesa.

- Al PDI implicat en projectes de la modalitat C se li aplicarà una transformació del còmput de crèdits impartits en llengua anglesa d'1->1’2 durant el curs 2009-2010. Excepcionalment, el PDI -que no tingui com a llengua materna l’anglès ni que imparteixi assignatures o mòduls que pel seu contingut hagin de ser impartits necessàriament en llengua anglesa- que el curs 2008-2009 hagi impartit assignatures/mòduls íntegrament en llengua anglesa també rebrà aquest reconeixement al seu pla docent 2008-2009. Aquest reconeixement es durà a terme per part dels departaments corresponents.

5.2. El PDI que s’aculli a alguna de les modalitats d’aquesta convocatòria es compromet a tenir els dissenys de les assignatures/mòduls complets en presentar aquesta sol·licitud d'ajut, i en el cas de la modalitat C, totalment en llengua anglesa.

5.3. El PDI que s’aculli a alguna de les modalitats d’aquesta convocatòria es compromet a

utilitzar la llengua anglesa en la docència durant el curs acadèmic 2009-2010, en l’assignatura/mòdul corresponent, segons la modalitat de la convocatòria a la qual s’hagi acollit.

5.4. El PDI que s’aculli a alguna de les modalitats d’aquesta convocatòria es compromet a

participar en les activitats de formació (v. apartat 5.1.) que es proposin en funció del seu domini de la llengua anglesa en la docència.

3/6

6. Formalització de sol·licituds i termini Les sol·licituds es presentaran fins al 20 de juny de 2009 per via telemàtica (Annex I) a la pàgina web que la UdG crearà amb aquesta finalitat i de la qual s'informarà oportunament a la web del Vicerectorat de Política Internacional i a laMevaUdG. L’aplicació telemàtica es tancarà a les 12 h de la data esmentada. Cal imprimir el resguard del formulari telemàtic, signar-lo i presentar-lo a qualsevol oficina de registre de la UdG abans de les 13 h de la data termini. Tancat el període de recepció de sol·licituds es revisaran i es farà pública a la web del Vicerectorat de Política Internacional i al taulell d'anuncis de la UdG (Les Àligues) la llista d'aspirants admesos a tràmit i exclosos per manca de documentació o pendent d'esmenes a l'expedient, i s'obrirà un termini de 10 dies naturals per esmenar la sol·licitud, amb l'advertiment que de no fer-se s'entendrà per desistida la sol·licitud i se n'informarà la persona interessada per correu electrònic. 7. Gestió Aquesta acció anirà a càrrec de les unitats de despesa 02.76.006, capítol II, i 02.87.004, capítol II, amb unes dotacions màximes previstes de 10.000,'00'-€, 12.000,00'-€, respectivament, del pressupost 2009. D'aquesta quantitat global, 10.000,00'-€ es destinaran a revisió lingüística i 12.000,00'-€ es destinaran a activitats de formació. La despesa es gestionarà des del Vicerectorat de Política Internacional. 8. Seguiment En el termini màxim d’un mes a comptar de la data de la finalització de l’assignatura/mòdul per a la qual s’ha rebut l’ajut el responsable de la sol·licitud enviarà un informe de valoració de l’activitat al Vicerectorat de Política Internacional (Annex II). 9. Resolució La rectora de la Universitat de Girona resoldrà aquesta convocatòria, a proposta de la Comissió de Política Internacional, en el termini màxim de 30 dies a comptar a partir del final del termini de presentació de sol·licituds. La resolució es comunicarà a les persones interessades al taulell oficial d’anuncis de la UdG (Edifici Les Àligues) i al web del Vicerectorat de Política Internacional.

4/6

ANNEX I SOL·LICITUD PER PARTICIPAR EN LA CONVOCATÒRIA 2009 D’IMPULS DE LA LLENGUA ANGLESA A LA DOCÈNCIA COM A MITJÀ D’INTERNACIONALITZACIÓ (model informatiu: la sol·licitud serà telemàtica al web del Vicerectorat de Política Internacional) Nom i cognoms del PDI sol·licitant , departament , correu-e Nom i cognoms altre PDI implicat en projecte , departament Nom exacte del mòdul o assignatura Codi Titulació a què pertany el mòdul o assignatura Modalitat que se sol·licita Modalitat A

Modalitat B Modalitat C

Per als sol·licitants de la modalitat A Citació bibliogràfica dels textos que es treballen en llengua anglesa (màxim 500 caràcters)

Per als sol·licitants de la modalitat B

Descripció de les activitats previstes en el disseny de l’assignatura que es proposa treballar en llengua anglesa (màxim 500 caràcters)

Per als sol·licitats de les modalitats A, B o C

Descripció de la participació en un projecte compartit amb altre PDI d'implantació de la docència en llengua anglesa en el marc d'una titulació, estudi etc. (màxim 500 caràcters)

Cal imprimir el resguard del formulari telemàtic, signar-lo i presentar-lo a qualsevol oficina de registre de la UdG abans de les 13 h de la data termini (20 de juny de 2009). Girona, ... de juny de 2009 Signatura de la persona responsable de la sol·licitud i de la resta de PDI implicat: Sol·licitant PDI 1 PDI 2 PDI 3 ... VICERECTORAT DE POLÍTICA INTERNACIONAL

5/6

ANNEX II INFORME DE JUSTIFICACIÓ DE L'AJUT PER A L'IMPULS DE LA LLENGUA ANGLESA A LA DOCÈNCIA COM A MITJÀ D’INTERNACIONALITZACIÓ (CONVOCATÒRIA 2009) (a presentar al Vicerectorat de Política Internacional en el termini màxim d’un mes des de la finalització de l’activitat) Nom i cognoms del PDI sol·licitant , departament , correu-e Nom i cognoms altre PDI implicat en projecte , departament Nom exacte del mòdul o assignatura Codi Titulació a què pertany el mòdul o assignatura Modalitat que se sol·licita Modalitat A

Modalitat B Modalitat C

Valoració de l’activitat realitzada (màxim 1.500 caràcters) Girona, ... de juny de 2009 Signatura de la persona sol·licitant VICERECTORAT DE POLÍTICA INTERNACIONAL

6/6

ANNEX NÚM. 16

REGLAMENT DE LA DISTINCIÓ DE QUALITAT DE LA PRACTICA DOCENT DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA

Capítol I Disposicions generals Art. 1. Naturalesa i objecte 1. La Distinció de la Qualitat Docent (DQD) de la Universitat de Girona té caràcter honorífic, i la seva finalitat és la de donar un reconeixement públic a les tasques docents d’alta qualitat del personal docent i investigador de la Universitat de Girona. 2. Podran presentar propostes de candidats els centres docents i els departaments de la Universitat de Girona. Els candidats ho podran ser a títol individual o col.lectiu. En qualsevol cas haurà de ser personal docent i investigador definit a l’art. 149 dels Estatus de la Universitat de Girona. 3. Les persones i els grups guardonats amb aquesta distinció rebran un Diploma acreditatiu de l’atorgament expedit pel rector o rectora, i podran ser proposats per la Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària. 4. Tanmateix, la distinció serà tinguda en compte com a mèrit docents a efectes del complement docent autonòmic, sens perjudici que també ho sigui en d’altres convocatòries que la seva naturalesa així ho permetin. 5. Es podran establir altres beneficis com la publicació, difusió o divulgació d’aquells treballs o tasques docents que han motivat la concessió de la distinció. Art. 2. Nombre de concessions per any acadèmic 1. Únicament es concedirà una distinció per cada curs acadèmic a títol individual i una a títol col·lectiu. De forma excepcional, i per acord motivat, es podran arribar a concedir fins a un màxim de dos per curs acadèmic. 2. Durant cada curs acadèmic, per resolució rectoral, es farà pública la convocatòria per la concessió de la DQD juntament amb les bases que l’hauran de regir.

3/5

Art. 3. Fonament de la concessió 1. Per l’atorgament de la distinció es valorarà: La trajectòria docent, especialment en aspectes referits a la renovació de la docència, la formació del professorat i l’elaboració de materials docents.

Capítol II Procediment per l’atorgament Art. 4. Òrgans competents 1. La DQD serà concedida pel rector o rectora de la Universitat de Girona, a proposta de la Comissió Avaluadora. Tot i això, la convocatòria podrà declarar-se deserta. 2. La Comissió Avaluadora estarà integrada per la persona que ocupi el càrrec de vicerector/a competent en matèria de docència, qui actuarà de presidenta de la mateixa, pel Cap del Gabinet de Planificació i Avaluació, qui actuarà com a secretari d’aquest òrgan, la persona en qui el rector o rectora delegui el suport a docència, i per dues persones pertanyents al personal docent i investigador, expertes en docència, que seran escollits i nomenats pel president i que actuaran com a vocals. 3. Qualsevol incident que pugui sorgir en el procediment de concessió serà resolt per la Comissió Avaluadora, i en última instància pel rector o la rectora. Art. 5. Publicació de la convocatòria i presentació de sol·licituds 1. El rector o rectora dictarà resolució per la qual es faci pública la convocatòria per l’atorgament de la DQD. A partir de l’endemà de la data de publicació de la resolució rectoral, els centres docents o departaments podran presentar les seves propostes fins la data límit que s’estableixi en la convocatòria. Art. 6. Selecció de les sol·licituds La Comissió Avaluadora, en base als mèrits que s’al·leguin a les propostes, en seleccionarà una a títol individual i una a títol col.lectiu, que elevarà al rector o rectora a tall de proposta. El rector o rectora donarà la conformitat a la proposta final. La resolució de concessió podrà ser recorreguda en els termes previstos a l’art. 2.4 dels Estatuts de la Universitat de Girona i a les bases de la convocatòria.

4/5

Capítol III Formalitats Art. 8. Acte de lliurament El rector o rectora, o bé la persona en qui delegui, lliurarà les distincions en un acte públic que podrà ser coincident o no amb la celebració d’algun altre acte públic si així ho estimés convenient l’òrgan convocant. Art. 9. Llibre registre La Secretaria General de la Universitat de Girona portarà un llibre registre de les distincions atorgades als efectes escaients. Disposició Addicional Primera En tot allò no previst en aquest reglament seran d’aplicació les prescripcions contingudes a la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, de conformitat amb el que disposen l’art. 2 i l’art. 4, apartat a), de dita Llei. Disposició Final Primera El reglament resultant d’aquest procés de modificació entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació.

5/5

ANNEX NÚM. 17

NORMATIVA DE SISTEMES D’AVALUACIÓ DELS ESTUDIANTS EN ELS

ESTUDIS OFICIALS DE GRAU DE LA UdG Preàmbul La implantació dels estudis de grau a la UdG, amb la consegüent incorporació de sistemes d’avaluació continuada fa necessari un ajustament de les normes d’avaluació dels estudiants per establir els mínims comuns per a tota la universitat. La necessària revisió de les normes de permanència que la UdG ha iniciat requerirà un reajustament coherent de totes les normatives acadèmiques. Mentre no es dugui a terme cal donar resposta a la nova situació. No es pot obviar, però, que la proposta preveu que cada mòdul o assignatura tindrà una única qualificació per curs acadèmic en el corresponent expedient de l’estudiant.

CAPÍTOL I. AVALUACIÓ

Article 1. Avaluació 1. La UdG ha de garantir als seus estudiants el dret a ésser avaluats objectivament verificant el seu nivell de competències. 2. Atès que l’aprenentatge és un procés, que els sistemes d’avaluació utilitzats a la UdG es basen en els principis de l’avaluació continuada. S’entén per avaluació continuada el procediment d’avaluació que permet, d’una banda, que el professor mesuri el rendiment acadèmic i el progrés dels estudiants a partir del treball que han dut a terme al llarg del període avaluable i en totes les activitats programades i pugui orientar els estudiants cap a la millora del seu aprenentatge; i, de l’altra, que l’estudiant conegui en tot moment la valoració que el professor fa del seu treball. Article 2. Sistemes d’avaluació 1. Els sistemes d’avaluació es fixaran en el disseny de cadascuna de les assignatures o mòduls i es basaran en alguna o algunes de les activitats següents: a) Participació en classes teòriques, seminaris i altres activitats complementàries que es realitzin. b) Realització de pràctiques. c) Treballs en relació als continguts i activitats de l’assignatura. d) Proves parcials. e) Proves globals.

f) Altres activitats específiques que garanteixin també l’avaluació objectiva del rendiment de l’estudiant

2. El professorat ha d’informar clarament i de forma precisa en el disseny de l’assignatura, publicada a través de l’intranet docent, del sistema d’avaluació que es portarà a terme per verificar el nivell de competències dels estudiants i per determinar la seva qualificació. Aquests han de ser qualificats d’acord amb els criteris d’avaluació que consten al disseny de l’assignatura o mòdul. En cas que hi hagi activitats de participació obligatòria per a la superació de l’assignatura s’hauran d’identificar i podran ser referides a competències específiques i/o transversals. Tots els grups de la mateixa assignatura compartiran un únic sistema d’avaluació. 3. Pel fet que es pot donar el cas que algun estudiant deixi de participar en alguna o algunes de les activitats d’avaluació previstes, s’ha d’identificar clarament, a través de l’intranet docent en quins casos correspondrà la qualificació de no presentat. 4. Els professors han de conservar el material d’avaluació fins que hagi passat un mes de la data de tancament de l’acta de qualificació corresponent, excepte que s’hagi produït una reclamació. 5. Cada assignatura o mòdul tindrà una única qualificació definitiva per curs acadèmic. Aquesta qualificació la determinarà el professorat de l’assignatura o mòdul, d’acord amb els criteris d’avaluació a què fan referència els apartats anteriors. Els criteris d’avaluació hauran de contemplar, en funció de la naturalesa de les activitats d’avaluació, quines d’aquestes activitats, i mitjançant quins procediments, poden ser recuperades durant el curs. Les comissions de govern dels centres docents, a proposta dels consells d’estudis corresponents, establiran els mecanismes de recuperació de les activitats d’avaluació. També hauran de determinar els períodes de convocatòries de qualificació de cada assignatura o mòdul i si és possible acollir-se a un de diferent del previst inicialment. CAPÍTOL II. MATRÍCULA EXTRAORDINÀRIA Article 3. Definició Els estudiants que estan a punt de completar un ensenyament i volen avançar el període de convocatòria de qualificació de les assignatures o mòduls pendents per a totes o algunes de les assignatures o mòduls pendents poden sol·licitar la matrícula extraordinària d’aquestes assignatures al seu centre docent. Article 4. Requisits Tenir pendents assignatures o mòduls per un valor màxim de 30 crèdits, matriculades anteriorment i no superades per acabar l’ensenyament que cursen. Article 5. Procediment Els estudiants podran sol·licitar l’avançament de les convocatòries previstes. A tal efecte aquestes assignatures o mòduls s’han de matricular ordinàriament i sol·licitar la

conversió a extraordinària a la secretaria acadèmica del centre docent corresponent dins els terminis previstos al calendari acadèmic. Article 6. Resolució, notificació i efectes 1. L’òrgan competent per resoldre les sol·licituds és, en el cas d’ensenyaments que s’imparteixen en centres docents integrats a la Universitat de Girona, el degà o director d’aquests centres, i en el cas d’ensenyaments que s’imparteixen en centres docents adscrits o vinculats a la Universitat de Girona, el degà delegat o director delegat d’aquests centres. 2. La secretaria acadèmica del centre docent notificarà a l’estudiant la resolució de la sol·licitud. La notificació a l’estudiant ha d’informar sobre el tipus de recurs que es pot interposar contra la resolució. 3. Es manté la possibilitat de revocar la resolució si l’estudiant sol·licita renunciar a la matrícula extraordinària, sempre que ho faci dins el mateix termini establert per sol·licitar-la. 4. Contra aquesta resolució, que no esgota la vida administrativa, i independentment de la seva execució immediata, les persones interessades poden interposar recurs d’alçada davant el rector en el termini d’un mes a partir del dia següent al de la recepció de la notificació, de conformitat amb el que disposa l’article 115.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener. Igualment, les persones interessades poden interposar qualsevol altre recurs que considerin convenient per a la defensa dels seus interessos. Disposició addicional. A efectes de programació d’assignatures, informació sobre les proves, revisió de les proves, recursos contra qualificacions finals i informe sobre avaluacions i qualificacions, s’aplicaran el capítol II, els articles 17 a 20 i 23 a 26 del capítol IV, el capítol V i el capítol VI de la Normativa sobre la planificació docent i sobre l'avaluació i qualificació dels estudiants, aprovada per la Comissió Gestora, en les sessions de 13 i 20 d'octubre de 1994 (BOU núm. 11), i modificada per la Junta de Govern en la sessió núm. 6/00, de 27 de juliol i 7 de setembre de 2000.

Disposició final única. Entrada en vigor

La present normativa de sistemes d’avaluació dels estudiants en els estudis oficials de grau de la UdG entrarà en vigor en el curs acadèmic 2009-2010.

ANNEX NÚM. 18

INTERCAMPUS 2009-10 Programació AcadèmicaGabinet de Planificació i Avaluació

CURS

CR

ÈD

ITS

SE

ME

ST

RE

INCOMPATIBILITATS 08/09PROFESSOR /

COORDINADOR

CR

ÈD

ITS

AL

P

D ÀREA DEPARTAMENTOBSERVACIO

NS

nova Dret global 6 1 Estudiants de Dret Teresa Giménez Dept. Dret Públic i Ciències HistòricojuriUAB3100001937 Envellir bé:de la biologia molecular als hàbits de vida 6 2 Estudiants Fil.Catalana Lydia Giménez Llort Dept. Psiquiatria i Medicina legal UAB

3100002817 Gestió personal de la informació, com treure el màxim rendiment dels documents i d 6 2 E.Fuentes, LL. Arguimbau, N.Ferran Dept. Filologia catalana UAB3100002265 Pensament i computació 6 1 J.Vallverdú Dept. Filosofia UAB3100002815 Relativitat d'Einstein per a profans 6 1 A. Bramon Dept. Física UAB3100002468 Surfejar per l'allau informativa d'internet o com buscar i organitzar informació en ent 6 2 Àngels Jiménez Dept. Filologia catalana UAB3100001601 Conflictes armats actuals 6 1 Jaume Suau Dept. Història contemporànea UB

3100001033 Estudi de la reproducció per a no-biòlegs 6 2Estudiants de Biologia, Estudiants Fil.Catalana Josep Sánchez, Montserrat Papaceit Dept. Fisiologia i Dept. Genètica UB

3100001602 La propietat intel·lectual a la societat de la informació 6 1 Estudiants de Dret M.Carmen Buganza Dept. Mercantil, Dret del treball i de la soUBcodi nou Món global i economia per a no economistes? 6 1 Estudiants d'ADE i ECO Joan Tugores, Elisenda Paluzie Dept. Teoria Econòmica UB

3100001515 Salut i estils de vida 6 2Estudiants Infermeria, Estudiants Fil.Catalana

Margarita M. Fuentes, M.Cruz Molina, Cresencia Pastor Dept. Salut Pública, Dept. Mètodes d'inve UB

3100002818 Taller de lectura: Literatura i Cinema 6 2Rosa Sayós, Francina Torras i Caterina Martínez Dept. Filologia catalana UB

3100002559 ADN, entropia i bits quàntics: informació i ciència 6 2 D. Juher, C. Pla, J. Miró Dept. Quimica i Dept. Biologia UdG3100001596 Gènere i medi ambient 6 1 Estudiants de Ciències Ambientals, EstudiantJosepa Brú (6 crèdits) si Dept. Geografia UdG

3100001598 Lletres, bits i pàgines web (Curs de tècniques d'expressió escrita) 6 1 Estudiants Facultat LletresX.Renedo (2 cr.), J.Mascarella (2cr.), Anna Alberni (2cr.) sí Dept. Filologia Catalana UdG

3100001597 Nous Protocols a Internet 6 2J.Lluís Marzo (2cr.), David Huerva (4 cr.) sí Dept. ATC UdG

3100001932 Prevenció de la contaminació a l'orígen en la indústria 6 1Estudiants de Ciències Ambientals i estudiants de Química

Miquel Rigola (3 cr.), M.José Martín Sánchez (3cr.) sí Dept. EQATA UdG

3100001933 Aprendre a estudiar,estudiar per aprendre 6 2 Ester Rafel Dept. Psicologia UdG 3100001939 "El monstruo humano: introducción a la ficción de asesinos en serie". 6 1 Isabel Santaularia Dept. Anglès i Lingüística UdL3100002473 Bioètica i Dret 6 2 Estudiants de Dret Héctor Silveira Dept. Dret Públic UdL

3100002563Els mitjans dits de comunicació. Una aproximació a la seva essència i impacte

4,5 2Estudiants de Publicitat i Relacions públiques Ricard Saz Dept Pedagogia i Psicologia UdL

3100001613 Història natural de la conversació 6 1 Amadeu Viana Dept. Filologia catalana i comunicació UdL3100003054 Introducció al programari lliure 6 2 Carles Mateu Dept. Informàtica i Enginyeria Industrial UdL3100002562 Qui es casa amb quí? O sociologia de l'educació sentimental 6 1 Dolors Mayoral Dept. Geografia i Sociologia UdL3100003011 Competències de treball en entorns virtuals 4,5 2 Teresa Romeu Fontanillas Dept. Informàtica, Multimèdia i TelecomuUOC3100001935 Economia del coneixement 6 1 Ramon Ribera Fumaz Dept. Economia i Empresa UOC3100001517 Intel·ligència artificial i dret 4,5 2 Estudiants de Dret David Martínez Zorrilla Dept. Dret UOC3100001100 Interacció d'humans amb ordinadors 4,5 1 Núria Ferran Ferrer Dept. Documentació UOC

nova Pensament i religió a l'Àsia oriental 6 1 Carles Prado Fonts Dept. Arts i Humanitats UOCnova Política i planificació lingüística 4,5 2 Maite Puigdevall Serralvo Dept. Arts i Humanitats UOC

3100000761 Docència de les matemàtiques amb laboratoris virtuals 6 1 Miquel Grau, Miquel Noguera UPC

3100001032 English for Academic Purposes : Learning English through the Web 6 2Clàudia Barahona Fuentes, Elisabet Arnó Macià UPC

3100001617 Física moderna : exemples i aplicacions 6 1Estudiants Facultat de Ciències, Estudiants Fil.Catalana Agustí Poch UPC

3100001618 Meteorologia : fonaments i aplicacions 6 1 M.Carmen Casas, Angel Redaño UPC3100002820 Taller de modelització mediambiental 4,5 2 Estudiants de Ciències Ambientals UPC

3100002268Un món de fórmules: descobreix les matemàtiques amagades en problemes de la ciència 6 2 Estudiants Fil.Catalana

Francesc Pozo Montero, Núria Parés Mariné, Yolanda Vidal Seguí UPC

3100002466 Anàlisi de mitjans de comunicació digitals 6 1 Estudiants de Publicitat i Relacions públiquesEva Domínguez Dept. Comunicació UPF3100002269 Com mirar una fotografia 6 2 Estudiants de Publicitat i Relacions públiquesMercè Ibarz, Núria Aidelman Dept. Comunicació UPF

Aprovat CAC dijous 21 de maig 2009

1

INTERCAMPUS 2009-10 Programació AcadèmicaGabinet de Planificació i Avaluació

CURS

CR

ÈD

ITS

SE

ME

ST

RE

INCOMPATIBILITATS 08/09PROFESSOR /

COORDINADOR

CR

ÈD

ITS

AL

P

D ÀREA DEPARTAMENTOBSERVACIO

NS

nova Identitats, comunicació i violència 6 1 Estudiants de Publicitat i Relacions púPilar Medina i Miquel Rodrigo Dept. Comunicació UPF3100001942 Inteligència competitiva 6 1 Alessandro Comai Dept. Economia i Empresa UPF3100002744 Tècniques de redacció acadèmica 4,5 2 Daniel Cassany, Elisenda Bernal Dept. Traducció i ciències del llenguatge UPF3100001619 Visualització de la informació 6 2 Juan Carlos Dürsteler Dept. Tecnologies de la informació i com UPF

3100001936 Activitat física: Promoció i Educació per a la Salut 6 1Estudiants Infermeria, Estudiants Fil.Catalana Luís Marqués Dept. Pedagogia URV

3100002821 Aprendre a treballar en equip 6 1 Teresa Franquet Dept. Dret Privat, Processal i Financer URVnova Desenvolupament i aprenentatge de competències per a la vida laboral 6 2 Teresa Torres, Mar Souto Dept. Gestió d'empreses URVnova Història de l'astronàutica 6 2 Xavier Ruiz Dept. Química Física i Inorgànica URV

3100002271 Satel·lits d'observació de la Terra 6 1 Estudiants Fil.Catalana Jaume Massons Dept. Química Física i Inorgànica URV3100003010 Metodologia comunicativa crítica 6 2 Aitor Gómez Dept. Pedagogia URV

2

CURSOS D'ESTIU FUdG2009

Programació AcadèmicaGabinet de Planificació i Avaluació

ENTITAT CURS

CO

DI

CR

ÈD

ITS

A

TO

RG

AT

S

HO

RE

S

AVALUACIÓ

FE

P

FL

FC

FD

EP

S

EU

I

FC

EE

FT

INCOMPATIBLECOORDINADOR

PROFESSORDESCRIPTOR DATES I HORARI

FUNDACIÓ UdG: INNOVACIÓ I FORMACIÓ. Curs de Biologia Marina 2,0 60 Presencial. 80% assistència al curs SI SI* SI* NO NO NO SI SI

FC=BiologiaFLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de HIST Francesc Camps

Aquest curs consta d’onze sessions teòriques en que varis experts en temes marins tractaran diferents vessants de la biologia marina (física marina, ecologia, zoologia, medi ambient...). Aquestes sessions constaran d’una primera part teòrica i una segona en que exposaran un cas més pràctic lligat a les seves línees d’investigació actuals. També hi haurà 2 sortides pràctiques: una oceanogràfica embarcada i l’altre d’observació d’organismes marins des de platja. La sortida oceanogràfica tindrà una segona part, ja a l’aula, on s’analitzaran i discutiran els resultats obtinguts

Del 1 al 21 de juliol de dilluns a divendresDe 9h30 a 13h30

Ioga Educatiu. Un Camí d'Autoconeixement i Evolució Personal 3100002824 1,0 15

80% d’assistència a les classes i la realització d’un treball SI SI* NO NO NO SI SI SI

FLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de HIST, FILO Dolors Garcia Debesa

A qui s’adreça: A professionals relacionats amb l’àmbit educatiu: mestres, professors d’institut, professors universitaris, alumnes universitaris, educadors, psicòlegs, psicopedagogs, entre d’altres.Objectius: - Donar a conèixer el ioga clàssic de Patanjali. Reconèixer les emocions i els sentiments. Treballar la part física amb asanes. Aprendre a controlar la respiració. Experimentar el plaer de la relaxació. Desenvolupar l’atenció i la concentració.Programa: Marc teòric: Els camins de Patanjali. Un treball d’evolució personal. El ioga a l’educació. Part pràctica:Les emocions i els sentiments. Practiquem asanes (exercicis físics). Treballem la respiració i el pranayama. Relaxacions amb música, visualitzacions, massatge... La concentració ens ajuda a millorar l’atenció i la memòria Del 13 al 17 de juliol de 2009 HORARI:

De dilluns a divendres de10 a 13h.

Societat i Cultura Xineses 3100002823 1,0 15 80% d’assistència a les classes i la realització d’un treball SI SI* NO NO SI SI SI SI

FLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de FILO Ningsu Luo Ren

Programa: Geografia, clima, demografia, ètnia i recursos naturals. Història i actualitat. Sistema educatiu. Model polític. Estructura social: individu, gènere, família i estat. Potència econòmica i repercussió internacional. Característiques de la llengua xinesa. Art del pinzell: pintura tradicional i cal•ligrafia. Música, instruments, Òpera de Beijing i el seu maquillatge. Harmonia universal de l’arquitectura xinesa. Filosofia, pensament i religions: taoisme, confucianisme, budisme, etc.Yin-yang, bagua, fengshui, 5 elements, horòscop xinès. Medicina tradicional xinesa: sistema enèrgic i recursos terapèutics. Tai-xi, txi-kung, meditació zen. Gastronomia: la cuina i el menjar. Tradicions i festes. Viatge a la Xina i paisatges turístics d’interès. Protocols: hàbits i normes de comportament. Costums i curiositats.

Del 6 al 10 de juliol de 2009 HORARI: De dilluns a divendres de15.30 a 18.30h.

Què Pot Aportar la Pedagogia al Món de la Gerontologia? 1,0 20 80% d’assistència a les classes i la realització d’un treball SI SI* NO NO NO SI SI SI

FLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de HIST , FILO Montserrat Musellas Sala

A qui s’adreça: A professionals o a futurs professionals de l’àmbit biopsicosocial que treballin o vulguin treballar en la gerontologia, i a persones interessades en el món de la gent gran.Objectius: Analitzar l’àmbit de la gerontologia com a sortida professional dels pedagogs i dels psicopedagogs del segle XXI. Considerar la importància de la pedagogia en l’àmbit de la gerontologia. Reflexionar com la pedagogia pot influir en la dependència i autonomia de la gent gran. Aprofundir en l’aprenentatge de la gent gran.Programa: Els «geros» presents i futurs. L’àmbit gerontològic com a sortida professional dels pedagogs i psicopedagogs del segle XXI. El perfil del pedagog/psicopedagog gerontològic. Prevenció de la dependència i potenciació de l’autonomia mitjançant la pedagogia.Com aprèn la gent gran? Mites i realitats. Els nous reptes formatius.

Del 6 al 10 de juliol de 2009 HORARI: De dilluns a divendres de10 a 14h.

El Taller: Gospel & Spirituals 3100002616 1,0 15 80% d’assistència a les classes i la realització d’un treball SI SI* NO NO NO SI SI SI

FLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de FC Moisès Sala Deprius

A qui s’adreça: A tothom a qui pugui interessar.Objectius: El coneixement, a través del cant, de la música gospel, els seus estils, la forma d’interpretar-los i, sobretot, la forma de compartir-los i de fer-los comuns en tot el grup. Descobrir les possibilitats de la nostra veu, aprofundir en el seu coneixement i en la musicalitat a través del gospel. Conèixer el context cultural i històric d’aquest tipus de música i veure’n la seva evolució en el temps fins al dia d’avui. Passar-ho bé, bàsicament, i compartir aquesta alegria amb tot un grup de coneguts – desconeguts, que sempre és positiu! Programa: Cants gospel i negro spirituals, d’una a quatre veus. Del 9 al 10 de juliol de 2009 HORARI:

De 9.30 a 14h i de15.30 a 18:30h.

Aprèn a Resoldre Conflictes 1,0 20 80% d’assistència a les classes i la realització d’un treball SI SI NO NO NO SI SI SI

Un 80% d’assistència a la totalitat de les classes i la realització d’un treball

A qui s’adreça: A estudiants i al públic en general.Objectius: Aquest curs pretén oferir un seguit de fórmules, procediments, tècniques i eines per aprendre a saber gestionar els conflictes abans que apareguin, des de la seva creació fins al seu tractament resolutiu de forma eficaç, efectiva, equitativa i satisfactòria. Objectius: aportar les bases per a la intervenció en la gestió d’un conflicte per mitjà de l’aprenentatge de les fórmules i tècniques de la resolució de conflictes (comunicació, negociació, mediació i facilitació).Programa: Aproximar-se al conflicte: com es crea? Vols resoldre’l? Aprèn a fer-ho! Ens comuniquem? Com? Gestionar les emocions en el conflicte. Tot fent el mapa del conflicte: taller. Del 13 al 17 de juliol de 2009 HORARI:

De dilluns a divendres de16.30 a 20.30h.

Planificació i Organització de Congressos i Convencions 3100002621 1,0 20 80% d’assistència a les classes i la realització d’un treball SI SI NO NO NO SI SI SI*

Estudiants de Publicitat i Relacions públiques Laura Rusiñol Vilalta

A qui s’adreça: A estudiants o llicenciats en Relacions Públiques o Diplomats en Turisme. A personal d’agències de viatges receptores de turisme de negocis o a qualsevol treballador de l’àmbit turístic que vulgui adquirir coneixements sobre organització de congressos.Objectius: Donar els coneixements bàsics necessaris per a la bona gestió i organització de qualsevol esdeveniment de turisme de negocis, especialment congressos i convencions.Programa: Introducció del mercat. Diferenciació entre tipus d’esdeveniments, congressos, convencions. Tipus de seus. Programa científic i programa social. Exposició comercial. Tipus de proveïdors. Pressupost. Gestió durant l’esdeveniment (secretaria tècnica).

Del 6 al 10 de juliol de 2009 HORARI:De dilluns a divendres de16 a 20h.

Criptografia: L'Art d'Ocultar Missatges 3100002181 2,0 30 80% d’assistència a les classes i la realització d’un treball SI SI SI NO SI NO SI SI David Juher Barrot

Objectius: Tenir una panoràmica de la influència que la criptografia ha tingut en els esdeveniments bèl•lics i diplomàtics al llarg de tota la història. Entendre el funcionament de les tècniques modernes de protecció de la informació a Internet, l’ús del correu electrònic segur i la signatura digital, algunes de les seves implicacions en el terreny jurídic, i la criptografia quàntica.Programa: Història de la criptografia. Les guerres entre grecs i perses. Juli Cèsar. Els savis àrabs. Occident i els anys foscos. Anagrames, acròstics, contrapets. Renaixement: el geni de Vigenère. L’indéchiffrable de Lluís XIV. L’home de la màscara de ferro. Popularització del xifratge... Del 6 al 10 de juliol de 2009 HORARI:

De 10 a 13h i de16 a 19h.

Comercialització del Turisme de Negocis (Congressos, Convencions i Fires) 1,0 20

80% d’assistència a les classes i la realització d’un treball SI SI NO NO NO SI SI SI Laura Rusiñol Vilalta

A qui s’adreça: A estudiants o llicenciats en Relacions Públiques o Diplomats en Turisme. A personal d’agències de viatges receptores de turisme de negocis o a qualsevol treballador de l’àmbit turístic que vulgui adquirir coneixements sobre organització de congressos.Objectius: Donar els coneixements bàsics necessaris per a la bona gestió i organització de qualsevol esdeveniment de turisme de negocis, especialment congressos i convencions.Programa: Vies de promoció. Presentació de candidatures. Material de difusió de l’esdeveniment. Patrocinadors i col•laboracions. Relació amb els expositors i mecanismes comercials. Pàgines web. Tractament de la comunicació corporativa

Del 13 al 17 de juliol de 2009 HORARI:De dilluns a divendres de16 a 20h.

Música i Cinema 3100002182 1,5 20 80% d’assistència a les classes i la realització d’un treball SI SI* NO NO NO SI SI SI

FLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de FC, FH Salvador Àngel Batlle

A qui s’adreça: A tota persona amb inquietuds en el món del cinema i que vulgui aprendre una perspectiva nova per analitzar-lo. A professors que vulguin aprendre eines noves per a poder ensenyar els alumnes a analitzar correctament documents audiovisuals.Objectius: Valorar i analitzar el paper de la música cinematogràfica. Perfeccionar la capacitat, com a espectadors, d’assimilar la part d’àudio. Augmentar la percepció sobre el fet musical. Introduir la necessitat de conèixer a fons la història de la música cinematogràfica a través dels compositors més significatius. Conèixer millor l’aplicació musical dins el context cinematogràfic i audiovisual.Programa: Introducció a les característiques, tècniques i recursos de la composició musical cinematogràfica. Repàs de la història de la música cinematogràfica. Valoració i anàlisi de l’aplicació musical al cinema i de l’aplicació audiovisual. Lligams i altres qüestions importants del binomi música i imatge.

Del 6 al 10 de juliol de 2009 HORARI: De dilluns a divendres de 9.30 a 13.30 h.

L'Evolució dels Avantatges Fiscals fins al 2009 1,0 15 80% d’assistència a les classes i la realització d’un treball SI SI* NO NO NO SI SI SI

FLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de FC

Juan Pedro Robleda Cabezas

A qui s’adreça: Estudiants d’Empresarials, ADE, Economia, Dret i GAP. Persones que s’encarreguin de tasques administratives, comptables i fiscals d’empreses.Objectius: Desenvolupament pràctic de les novetats fiscals actualment en vigor des dels últims quatre anys. L’objectiu del curs és que l’alumne arribi a assimilar des d’un punt de vista pràctic quines són les millors opcions fiscals.Programa: Els avantatges fiscals en l’impost sobre la renda de les persones físiques: integració i compensació, tributació individual i conjunta, reduccions de la base imposable, deduccions. Els avantatges fiscals en l’impost sobre societats: base imposable, compensació de pèrdues, deduccions per doble imposició, bonificacions, deduccions per inversió. Els avantatges fiscals a l’impost sobre el valor afegit: exempcions, base imposable, deduccions, devolucions.

Un 80% d’assistència a la totalitat de les classes i la realització d’un treball.

Aprovat CAC dijous 21 de maig 2009

3

CURSOS D'ESTIU FUdG2009

Programació AcadèmicaGabinet de Planificació i Avaluació

ENTITAT CURS

CO

DI

CR

ÈD

ITS

A

TO

RG

AT

S

HO

RE

S

AVALUACIÓ

FE

P

FL

FC

FD

EP

S

EU

I

FC

EE

FT

INCOMPATIBLECOORDINADOR

PROFESSORDESCRIPTOR DATES I HORARI

Reorganització Neuromiofascial Activa (Consciència i Pedagogia del Moviment) 1,0 15

80% d’assistència a les classes i la realització d’un treball SI SI* NO NO NO SI SI SI

FLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de HIST Mercè Sala Bassó

Programa: TEMA 1: ALLIBERACIÓ FASCIAL. Treball de les fàscies que envolten els músculs i en restringeixen la mobilitat. TEMA 2: ACCIÓ MUSCULAR CONSCIENT. Consciència del recorregut i acció muscular a partir del moviment, d’estímuls tàctils, verbals i amb objectes. TEMA 3: RELAXAMENT. TONIFICACIÓ. Utilització del to muscular adequat segons l’activitat del moment. Pujar, baixar, reequilibrar el to muscular. TEMA 4: ESTIRAMENTS. Tipus d’estiraments aplicats a diferents músculs, tendons i fàscies. Estiraments passius. Estiraments actius: postisomètric, per inhibició recíproca, en tensió activa (tendó), en rotacions (fàscies) i estirament de cadenes musculars. TEMA 5: PROPIOCEPCIÓ. Reeducació sensorial, perceptiva i motriu: inestabilitat i desequilibri. Musculatura que s’activa de forma reflexa. TEMA 6: APLICACIONS DIDÀCTIQUES. Integració dels conceptes a treballar en una sessió segons objectius.

Del 6 al 10 de juliol de 2009 HORARI: De dilluns a divendres de 9.30 a 12.30h.

Curs de Red One 1,0 16 80% d’assistència a les classes i la realització d’un treball SI SI NO NO NO NO SI SI Sergi Cañellas Guasch

A qui s’adreça: El curs s’adreça a futurs professionals i a professionals que vulguin reciclar-se per poder treballar amb els últims avenços tecnològics i així ser més competitius.Objectius: La Red One és un dels desenvolupaments tecnològics més importants del món audiovisual. L’objectiu és formar professionals que siguin capaços d’utilitzar les noves eines i, així, poder fer front a l’escenari audiovisual actual. Per assolir aquest objectiu, hauran de conèixer nous conceptes com ara el cinema digital, i tot el nou entorn de treball que comporta.Programa: 1. Què és el cinema digital? 2. Imatges RAW. 3. Càmera Red One. Tecnologia. Especificacions tècniques. 4. Sortides i connexions amb Red One. 5. Menús de navegació. 6. Workflow de treball - Postproducció. 7. Pràctiques. Del 7 al 8 de juliol de 2009 HORARI:

De 10 a 14 h. i de 15 a 19 h

Competències Emocionals 1,0 2080% d’assistència a les classes i valoració d’una activitat realitzada SI SI NO NO NO SI SI SI Assen Porras Massallé

A qui s’adreça: A estudiants, mestres, professors i gent que treballa en l’àmbit educatiu.Objectius: Assolir coneixements bàsics sobre les competències emocionals relacionades amb l’educació i l’aprenentatge escolar. Plantejar estils relacionals i perfils psicològics relacionats amb les competències emocionals proposades.Programa:Teoria de les competències emocionals relacionades amb l’educació. Competències emocionals aplicades als perfils psicològics concrets. Estils relacionals i habilitats socials segons les competències. Role playing

Del 13 al 17 de juliol de 2009 HORARI: De dilluns a divendres de 9.30 a 13.30 h.

Taller d' Il•lustració 1,0 20 80% d’assistència a les classes i la realització d’un treball SI SI NO NO NO SI SI SI*

Estudiants de Publicitat i Relacions públiques Miquel Bisbe Fraixinó

Programa: Introducció. Què és la il•lustració?La il•lustració avui. Transmetre conceptes. El brífing. Tècniques d’estudi i investigació. El bloc de notes. Explorar idees. Elaboració lliure d’imatges. Del concepte a la part visual. Documentació. A la recerca de la inspiració. Creativitat - Desenvolupament d’idees – Fonts. Dibuixos exploratoris. Dibuix lineal. Il•lustració sintètica bidimensional. Perspectiva. Valor. Composició. Il•lustració d’objectes simples modelats. Croquis lineals de formes orgàniques. Relació tema-tècnica. Tècniques i domini del color en la il•lustració (tradicionals i digitals).Estils i modalitats de la il•lustració. Opcions de mercat. Planificació i promoció. Venda del producte. Producció. Material bàsic. Tècniques de presentació. Consells legals. Els treballs dels artistes

Del 13 al 17 de juliol de 2009 HORARI: De dilluns a divendres de 9.30 a 13.30h.

Word i Excel Avançat 3100001905 1,5 2080% d’assistència a les classes i una pràctica final. SI SI* SI SI NO SI SI SI

FLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de FILO, HA

Miquel Bisbe Fraixinó, David Ortiz Blasi

A qui s’adreça: Al públic en general que vulgui adquirir els coneixements necessaris per crear documents amb Word i Excel i millorar-ne l’elaboració, i que tingui ja uns coneixements mitjans com a usuaris del Microsoft Word i Microsoft Excel.Objectius: Es tracta d’estudiar a fons aquests programes per estalviar temps a l’hora de realitzar documents amb processador de textos i full de càlcul. Programa: Word:Impressió. Inserció d’elements gràfics. Taules. Personalitzar Word. Eines avançades. Excel:Fórmules i funcions. Impressió. Inserció d’elements gràfics. Eines avançades. Llistes o BD. Excel i Internet. Plantilles i macros Word i Excel

Del 13 al 17 de juliol de 2009 HORARI: De dilluns a divendres de 15.30 a 19.30h.

Taller de Fotografia I 1,0 20 80% d’assistència a les classes i la realització d’un treball SI SI* SI NO NO SI SI SI*

Estudiants de Publicitat i Relacions públiquesFLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de FC, FH

Miquel Bisbe Fraixinó, Eddy Kelele Grange

A qui s’adreça: A tothom que estigui interessat en el món de la fotografia. Per realitzar el curs és necessari disposar d’una càmera rèflex.Objectius: Practicar com fotografiar correctament. Aprendre la teoria bàsica de la fotografia.Programa: Part teòrica:La càmera fotogràfica: parts de la càmera i funcionament. Tipus de càmera. La velocitat d’obturació. El moviment. El diafragma. La profunditat de camp. La sensibilitat. L’exposició. El fotòmetre. La mesura de la llum. La distància focal. Objectius: angular, normal i teleobjectiu. Il•luminació: natural i artificial - el flaix. La imatge. Composició visual. Escala de plans. Punt de vista. Enquadrament. Suports: fotografia analògica. Fotografia digital. Part pràctica:La profunditat de camp. La velocitat d’obturació. La fotografia del teu entorn. Il•luminació natural. Imatge I. Imatge II Del 6 al 10 de juliol de 2009 HORARI:

De dilluns a divendres de 9.30 a 13.30h.

Bullying: Víctima? Botxí? 3100002618 1,0 1580% d’assistència a les classes. Valoració d’una activitat realitzada SI SI* NO SI NO SI SI SI

FLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de FC Assen Porras Massallé

A qui s’adreça: A estudiants, mestres, professors i persones que treballen en l’àmbit educatiu.Objectius: Assolir coneixements bàsics i tenir una visió àmplia del problema de l’assetjament tant des del punt de vista d’aquell qui el comet com d’aquell qui el pateix. Facilitar recursos per tractar els conflictes.Programa: Tipologia del nen i adolescent immers en el conflicte. Possibles alteracions dels protagonistes. Prevenció, tractament des de l’aula, des del centre o institució. Casos pràctics, role playing. Del 6 al 10 de juliol de 2009 HORARI:

De dilluns a divendres de 10 a 13h.

Taller de Fotografia II 1,0 20 80% d’assistència a les classes i la realització d’un treball SI SI* SI NO NO SI SI SI*

Estudiants de Publicitat i Relacions públiquesFLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de FC, FH

Miquel Bisbe Fraixinó, Eddy Kelele Grange

A qui s’adreça: A tothom que estigui interessat en el món de la fotografia. Per realitzar el curs és necessari disposar d’una càmera rèflex.Objectius: Practicar com fotografiar correctament. Aprendre la teoria bàsica de la fotografia.Programa: Aprofundiment dels continguts tractats al Taller de Fotografia. Del 13 al 17 de juliol de 2009 HORARI:

De dilluns a divendres de 9.30 a 13.30h.

Iniciació al MAC 1,0 20 80% d’assistència a les classes i la realització d’un treball SI SI SI SI NO SI SI SI*

Estudiants de Publicitat i Relacions públiques

Miquel Bisbe Fraixinó, Álvaro Robles Gallego

A qui s’adreça: A tothom que vulgui migrar al sistema operatiu Mac OS X Leopard, o a tots aquells que ja ho han fet però necessiten una guia per conèixer el seu funcionament amb més profunditat.Objectius: Conèixer els avantatges i inconvenients que té el Mac OS X Leopard en comparació amb d’altres. Aprendre les funcions elementals del Mac i adquirir un control d’usuari: fer funcionar i configurar el sistema operatiu, instal•lar perifèrics, programes i aplicacions. Saber aprofitar les eines que inclou de gestió i de multimèdia com per exemple: iPhoto, iMovie, iDVD, Time Machine, etc. Programa: Mac OS X Leopard: conceptes generals. Breu història del Mac OS. Diferències i semblances entre Windows i Mac OS X. Aplicacions, documents i carpetes. Funcionament del Mac OS X. Finder, accions bàsiques i gestió de fitxers. Gestió de fitxers i carpetes. Programes i aplicacions. El dock. Control de visualització i aparença. Preferències del sistema i configuració. Panell de preferències del sistema. Configuració de perifèrics. Gestió d’usuaris. Eines de gestió i multimèdia. iPhoto. iMovie. iDVD. iTunes. iCal. Time Machine. Seguretat en el Mac OS X. Antivirus. Firewall. Còpies de seguretat.

Del 6 al 10 de juliol de 2009 HORARI: De dilluns a divendres de 9.30 a 13.30h.

Caràcter Emprenedor: Actituds i Aptituds 3100002569 1,0 15 80% d’assistència a les classes i la realització d’un treball SI SI SI SI SI SI SI SI Jordi Torras Coll

Programa: Ser emprenedor. Motivacions personals. Concepte de directiu bionòmic. Hàbits, habilitats, esperit i caràcter emprenedor. Decàleg d’actituds. Enumeració de les 10 actituds. Exercicis i casos pràctics basats en l’observació individual i en grup. Decàleg d’aptituds. Enumeració de les 10 aptituds. Exemples i exercicis de les tècniques creatives. Pla personal d’habilitats per a un caràcter emprenedor. Pla personal: què és i per a què serveix?Autoavaluació, identificació de perfils, punts forts i febles. Conclusions.

Del 6 al 9 de juliol de 2009 HORARI: De dilluns a dijous de 17.15 a 21h.

L'Aïllament Acústic segons el DB-HR. Un Canvi Radical en la Manera de Construir 1,0 15

80% d’assistència a les classes. Pràctica final SI SI* NO NO SI NO SI SI

FLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de HIST David Casadevall Planas

Programa: Aïllament acústic- Definició del so.- Ona sonora.- Energia sonora.- So i soroll.- Audició humana.- Definició d’absorció.- Definició d’aïllament..- Aïllament aeri i d’impacte.- Factors que donen aïllament.- Exercicis sobre acústica. Construcció.- Introducció als diferents materials d’aïllament.- Sistemes constructius.- Control de recepció dels productes.CTE DB-HR.- Àmbit d’aplicació.- Indicadors acústics.- Limitacions de soroll: aeri, impacte i reverberació.- Instal•lacions: soroll i vibració. - Dimensionat i càlcul amb el mètode general.- Dimensionat i càlcul amb el mètode simplificat.- Eines: software i catàleg d’elements de la construcció.- Fitxes justificatives.- Paradoxes del DB-HR.- Exercici de càlcul amb el mètode simplificat.- Realització de les fitxes justificatives.- Resolució del cas pràctic i discussió. CTE DB-HR.- Exercici de càlcul d’absorció sonora d’un recinte.- Realització de la fitxa justificativa.- Resolució del cas pràctic i discussió.- Exemples d’edificacions calculades amb el DB-HR. Casos pràctics.- Control d’execució.- Patologies més freqüents de disseny.- Patologies més freqüents d’execució i solucions. Mesures “in situ”.- Normativa i aparells.- Comprovació amb mesures “in situ”. Del 6 al 8 de juliol de 2009 HORARI:

De 9h a 14h.

4

CURSOS D'ESTIU FUdG2009

Programació AcadèmicaGabinet de Planificació i Avaluació

ENTITAT CURS

CO

DI

CR

ÈD

ITS

A

TO

RG

AT

S

HO

RE

S

AVALUACIÓ

FE

P

FL

FC

FD

EP

S

EU

I

FC

EE

FT

INCOMPATIBLECOORDINADOR

PROFESSORDESCRIPTOR DATES I HORARI

Iniciació a la Linkat GNU/Linux del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya 1,5 25

80% d’assistència a les classes i una pràctica final SI SI SI SI NO SI SI SI

Miquel Bisbe Fraixinó, David Ortiz Blasi

A qui s’adreça: Públic en general que vulgui adquirir els coneixements necessaris per introduir-se en un sistema operatiu diferent del Windows: el Linkat, que és la distribució GNU/Linux del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, i conèixer el gran ventall d’aplicacions de programari lliure que permet satisfer les principals necessitats educatives, de gestió ofimàtica, de navegació per internet i multimèdia.Objectius: Instal•lar Linkat i configurar el sistema operatiu GNU/Linux. Utilització dels principals programaris lliures que porta el Linkat: OpenOffice.org, Firefox i Gimp. Utilització de diferents programaris educatius que porta Linkat.Programa: Introducció al GNU/Linux i programari lliure. Instal•lació del Linkat. Introducció al sistema operatiu Linkat:Opcions de configuració. Unitats i medis extraïbles. Arxius i carpetes. Introducció al programari lliure:OpenOffice.org. Gimp. Mozilla Firefox. Multimèdia. Programari educatiu. Del 1 al 7 de juliol de 2009 HORARI:

De dimecres a dimarts de 9 a 14h.

Inclusió Educativa. Recursos a l'Abast 1,0 2080% d’assistència a les classes. Valoració d’una activitat realitzada SI SI NO NO NO SI SI SI Assen Porras Massallé

A qui s’adreça: Aquest curs s’havia ofertat en anteriors edicions amb el nom de Integració: recursos a l’abast. A estudiants, mestres, professors i gent que treballa en l’àmbit educatiu.Objectius: Plantejar la inclusió educativa des de diferents àmbits: aula d’acollida, aula ordinària, aula oberta, dinàmica del centre educatiu....Conèixer els recursos que faciliten la inclusió educativa des de diferents àmbits: Educació, Justícia, Ajuntaments....Transmetre un ampli ventall de recursos per facilitar la inclusió educativa en tots els seus àmbits.Programa: Presentació de la metodologia utilitzada en l’aula d’acollida. Presentació de la metodologia utilitzada en l’aula oberta. Presentació de la metodologia utilitzada en l’aula ordinària. Presentació dels recursos institucionals. Altres recursos externs: mediació, tallers de promoció de la salut.... Del 6 al 10 de juliol de 2009 HORARI:

De dilluns a divendres de 16 a 20h.

Power Point com a Eina de Presentació de Treballs i Projectes 3100001903 1,5 20

80% d’assistència a les classes i una pràctica final SI SI* SI SI NO SI SI SI

FLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de FC, FH

Un 80% d’assistència a la totalitat de les classes i una pràctica final

A qui s’adreça: Al públic en general que vulgui adquirir els coneixements necessaris per a realitzar presentacions de treballs i projectes (universitaris, escolars, etc.) utilitzant com a suport el programa PowerPoint.Objectius: Realitzar presentacions de treballs i projectes utilitzant com a suport Microsoft PowerPoint. Realització de diapositives. Transicions i animacions de diapositives.Programa: Introducció al PowerPoint. Planificació i elaboració de presentacions. Integració de gràfics. Millorar i accelerar la creació de presentacions. Importació de continguts. Formats i formes de sortida del PowerPoint. Exposicions amb PowerPoint.

Del 6 al 10 de juliol de 2009 HORARI: De dilluns a divendres de 15.30 a 19.30h.

Introducció a la Llengua Xinesa 3100002840 3,0 4580% d’assistència a les classes i la participació activa a classe SI SI* NO SI SI SI SI SI

FLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de FILO Andreu Pulido Bazaga

Programa: EL SISTEMA FONÈTIC. L’idioma tonal: tons. La transcripció fonètica: PinYin. L’ESCRIPTURA XINESA. Els caràcters xinesos Hanzi, traços, radicals. LA GRAMÀTICA. L’ordre de la frase. Partícules interrogatives, possessives, etc. Pronoms interrogatius. Oracions simples (afirmatives i negatives). Oracions de predicat adjectival. Oracions interrogatives alternatives. Adverbis. L’ÚS DE LA LLENGUA (VOCABULARIS, FRASES, etc.) Presentar-se. Saludar. Donar les gràcies. Demanar disculpes. Preguntar i respondre (data, nacionalitat, edat, professió, adreça, números). Fer frases senzilles. Donar resposta afirmativa o negativa a preguntes senzilles. Del 6 al 17 de juliol de 2009 HORARI:

De dilluns a divendres de 9.30 a 14.00h.

Preparació per al Nivell Superior de Llengua Catalana 3,0 45

L’avaluació constarà d’un 80% d’assistència de la totalitat de les classes i d’una prova final. SI SI SI SI SI SI SI SI Andreu Pulido Bazaga

A qui s’adreça: A persones interessades a preparar-se per a obtenir el certificat superior de llengua catalana, equivalent al nivell D de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de CatalunyaObjectius: La finalitat del nivell superior de català és aprofundir en els coneixements adquirits de la llengua catalana i consolidar la competència lingüística i comunicativa dels destinataris. Programa: Aprofundir en l’estudi de la llengua escrita i oral per tal que l’aprenent sigui capaç de desenvolupar-se satisfactòriament en qualsevol situació comunicativa (personal, pública, acadèmica i professional), especialment aquelles que requereixen un ús de formalitat elevada de la llengua. Conèixer la disposició de la informació i les característiques dels diversos tipus de textos, especialment els d’àmbit acadèmic, científic i professional (argumentatius, explicatius i narratius). Del 6 al 17 de juliol de 2009 HORARI:

De dilluns a divendres de 9.30 a 14.00h.

Introducció a la Llengua Francesa (A1.1) 3100002841 3,0 45

L’avaluació constarà d’un 80% d’assistència de la totalitat de les classes i d’una prova final. SI SI* SI SI SI SI SI SI

FLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de FC, FH, FR, FILO Andreu Pulido Bazaga

A qui s’adreça: A persones interessades a adquirir una competència lingüística d'una llengua molt present a les nostres comarques, per poder comprendre-la i fer-se entendre en situacions comunicatives poc complexes.Objectius: L'assoliment d'un domini bàsic en l'ús de la llengua que permeti comunicar-se en les situacions més habituals de la vida quotidiana.Programa: PRESENTACIÓ -Presentar-se un mateix.-Identificar lletres i números en una informació.-Identificar-se (identitat, data i lloc de naixement, etc). PARLAR DE SI MATEIX.-Parlar de si mateix i de la família.-Demanar a algú dades sobre la seva família.-Descripció física.-Parlar del físic / del caràcter.-Parlar de la roba que es porta.-Descriure i identificar algú.-Descriure's en un anunci.-Expressió escrita: elaborar un petit anunci. Del 6 al 17 de juliol de 2009 HORARI:

De dilluns a divendres de 9.30 a 14.00h.

Consolidació del Nivell I de Francès (A1.2) 3100002843 3,0 45

L’avaluació constarà d’un 80% d’assistència a la totalitat de les classes i la participació activa a classe SI SI* SI SI SI SI SI SI*

Estudiants de TurismeFLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de FC, FH, FR, FILO Andreu Pulido Bazaga

A qui s’adreça: A persones interessades a reforçar i activar els coneixements de l’idioma, adquirits recentment o de fa temps.Objectius: Adquisició de les quatre habilitats lingüístiques en un nivell elemental. Començar a aplicar els coneixements adquirits de l’idioma per a les habilitats socials, de la vida quotidiana, tècniques o professionals i de lleure.Programa: REPASSAR: Repàs de la identitat personal. Presentar-se a si mateix (data de naixement, professió, activitats de temps lliure...). Descriure i identificar algú. Comprensió d’un text informatiu. Repassar els verbs regulars i irregulars del present. DEMANAR I DONAR ORDRES / CONSELLS IMPERATIU:Demanar i explicar el contingut d’un menú al restaurant. Demanar preus i comprar en una botiga. Explicar una recepta de cuina. Explicar què es vol. Expressió escrita: redacció d’una recepta de cuina, d’un menú. EXPLICAR EL PASSAT: Introducció del passat compost. Donar una informació sobre un esdeveniment que ha tingut lloc. Situar un fet de manera precisa o imprecisa. Explicar anècdotes. Explicar un fet habitual del passat (imperfet). Explicar una història. Expressió escrita: comprensió de textos narratius, redacció d’una cronologia, redacció de fets diversos simples i d’històries simples. PARLAR DE FUTUR: Parlar de projectes. Comprendre i explicar un butlletí meteorològic. Preparar i explicar un itinerari de viatge. Expressió escrita: presentar un programa, una excursió, un itinerari, una visita guiada, explicar els projectes, etc. FER COMPARACIONS:Comparar diferents llocs (ciutat, poble, etc.). Comparar diferents tipus d’oci, costums, mitjans de transport, etc. Del 6 al 17 de juliol de 2009 HORARI:

De dilluns a divendres de 9.30 a 14.00h.

Aprendre a Parlar en Públic 2,0 30,580% d’assistència a les classes i la realització d’un treball SI SI NO SI SI SI SI SI Ferran Frauca Picas

A qui s’adreça: Al públic en generalObjectius: La comunicació verbal es revela com a l’eix vertebrador del nostre caràcter : decisions, emocions, la nostra conducta en general està regida per la capacitat d’expressar-nos. La nostra capacitat de convicció ve donada en la mesura en que som capaços de dirigir, controlar i transmetre aquelles emocions o decisions que afecten directament a la nostra vida. No obstant això, cal tenir en compte que l’acció verbal no és exclusiva ni pot concebre’s aïllada de la resta de missatges que emetem. La comunicació no verbal representa un 70% de la informació rebuda, el gest, el llenguatge del cos, la mirada no són altre cosa que aspectes que revelen moltes coses nostres. Per tant comunicar-nos seria doncs una síntesi perfectament harmònica entre el que som capaços de exterioritzar verbalment i allò que ja exterioritzem a través d’un llenguatge ocult o no explícit. Aquest curs pretén tractar la veu i les actituds que poden ajudar a millorar la nostra capacitat d’expressar-nos.Programa: La veu com a instrument de vent. Respiració: anàlisi del seu funcionament. El llenguatge del cos. Anàlisi de la pronúncia. Tonalitats. L’or

Del 6 al 10 de juliol de 2009 HORARI: De dilluns a divendres de 9 a 14.30h (3 hores tutories)

Introducció a la Llengua Alemanya (A1.1) 3100002842 3,0 4580% d’assistència a les classes i la participació activa a classe SI SI* SI SI SI SI SI SI

FLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de FILO Andreu Pulido Bazaga

A qui s’adreça: A persones interessades a iniciar-se en el coneixement de la llengua alemanya per interessos personals, acadèmics o professionals.Objectius: Iniciar-se a l’aprenentatge de la llengua alemanya, amb especial èmfasi en la llengua parlada. Adquirir un primer vocabulari elemental, estratègies comunicatives útils per a un primer contacte amb persones de llengua alemanya, començar a familiaritzar-se amb algunes estructures bàsiques de la llengua en un nivell inicial i amb la seva fonètica. Descobrir que aprendre l’alemany és una experiència gratificant.Programa: Saludar i presentar-se, registre formal i informal; intercanviar adreces i números de telèfon, anomenar països d’origen, llengües i professions. Estratègies comunicatives: registre formal i informal, noms i cognoms, preguntar com es troba l’altre i contestar. Parlar sobre llocs d’origen, de residència, destinacions. Presentar amics i família; informació sobre persones. Estratègies comunicatives: demanar que es torni a repetir, es parli més lentament, expressar suposicions i opinions. Orientar-se en una carta senzilla d’un restaurant, demanar informació, demanar menjar i beure, pagar. Estratègies: costums a l’hora d’anar a menjar. Anar a comprar aliments i articles de primera necessitat. Preguntar per preus, parlar de quantitats i pesos, orientar-se, preguntar on es troba una cosa. Estratègies: dirigir-se a una persona per demanar ajuda, donar les gràcies, disculpar-se, preguntar per paraules que no s’entenen. Activitats de la vida diària, els dies de la setmana, els colors, les parts del dia, horaris. Expressar gustos i explicar què ens agrada fer. Del 6 al 17 de juliol de 2009 HORARI:

De dilluns a divendres de 9.30 a 14.00h.

5

CURSOS D'ESTIU FUdG2009

Programació AcadèmicaGabinet de Planificació i Avaluació

ENTITAT CURS

CO

DI

CR

ÈD

ITS

A

TO

RG

AT

S

HO

RE

S

AVALUACIÓ

FE

P

FL

FC

FD

EP

S

EU

I

FC

EE

FT

INCOMPATIBLECOORDINADOR

PROFESSORDESCRIPTOR DATES I HORARI

Consolidació del Nivell I d'Alemany (AI.2) 3100002861 3,0 45 80% d’assistència a les classes i la participació activa a classe. SI SI* SI SI SI SI SI SI*

Estudiants de TurismeFLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de FILO Andreu Pulido Bazaga

A qui s’adreça: A persones que vulguin iniciar-se en el coneixement de la llengua alemanya per interessos personals, acadèmics o professionals.Objectius: Desenvolupar i ampliar les quatre habilitats lingüístiques en un nivell elemental de la llengua alemanya, amb especial èmfasi en les habilitats comunicatives i la llengua parlada. Programa: Saludar i presentar-se, registre formal i informal; intercanviar adreces i números de telèfon, anomenar països d’origen, llengües i professions. Estratègies comunicatives: registre formal i informal, noms i cognoms, preguntar com es troba l’altre i contestar. Parlar sobre llocs d’origen, de residència, destinacions. Presentar amics i família; informació sobre persones. Estratègies comunicatives: demanar que es torni a repetir, es parli més lentament, expressar suposicions i opinions. Orientar-se en una carta senzilla d’un restaurant, demanar informació, demanar menjar i beure, pagar. Estratègies: costums a l’hora d’anar a menjar. Anar a comprar aliments i articles de primera necessitat. Preguntar per preus, parlar de quantitats i pesos, orientar-se, preguntar on es troba una cosa. Estratègies: dirigir-se a una persona per demanar ajuda, donar les gràcies, disculpar-se, preguntar per paraules que no s’entenen. Activitats de la vida diària, els dies de la setmana, els colors, les parts del dia, horaris. Expressar gustos i explicar què ens agrada fer.

Del 6 al 17 de juliol de 2009 HORARI: De dilluns a divendres de 9.30 a 14.00h.

Estimulació Basal: Teoria i Pràctica 1,0 2080% d’assistència a les classes i la realització d’un treball SI SI* NO NO NO SI SI SI

FLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de HIST Natàlia Díaz Calleja

A qui s’adreça: Professionals del camp de la discapacitat, així com estudiants de psicologia, infermeria, educació social i fisioteràpia.Objectius: Aproximar la tècnica d’EB a diferents professionals del camp de la discapacitat. Adquirir coneixements teòrics i pràctics sobre l’Estimulació Basal. Proporcionar recursos a nivell teòric i pràctic pel treball diari amb persones amb discapacitat.Programa: Introducció. Història de l’EB. Principis teòrics. Tècnica d’aplicació. La sala snoezelen. Experiències i dificultats l’aplicació de l’estimulacióbasal. Beneficis de l’EB: casos pràctics. Materials d’EB de fabricació casolana. Sessió vivencial. Clausura del curs

Del 9 al 10 de juliol de 2009 HORARI: De 9 a 14h i de 16 a 19h.

El Riu, un Fil de Vida. VI Setmana Catalana d'Educació Ambiental. 2,0 32

Un 80% d’assistència i un treball de síntesi individual SI SI SI NO NO SI SI SI Marta Fontaniol Passolas

A qui s’adreça: Els destinataris d’aquest programa d’activitats són des de docents d’educació primària, secundària i universitària, fins a educadors ambientals de l’àmbit no formal, passant per persones interessades en aquestes ciències relacionades amb el medi ambient i estudiants universitaris. Objectius: L’objectiu principal de la Setmana Catalana d’Educació Ambiental és proporcionar als docents (des d’infantil fins a batxillerat) i també als educadors de l’àmbit no formal els coneixements i les eines de treball per al bon coneixement i la gestió del medi ambient. Enguany, la setmana se centra en l’àrea temàtica del riu. Programa: Què és un riu?. Un viatge per la història de l’aigua. Llobregat, un riu cansat. Els rius com a connectors ecològics. El patrimoni cultural dels rius. Breu presentació del MIT_CERM. Tallers: El laboratori del riu, L’aula del riu i El refugi del riu. Oferta educativa. Visita a exposicions i museu. Experiències de valorització dels rius per al desenvolupament local. La contaminació dels rius. Com treballar el riu a l’escola. Rius, conflicte i participació social. El riu com a recurs per a l’educació ambiental. Del 6 al 10 de juliol de 2009 HORARI:

De dilluns a divendres per determinar

La Vida Terrenal i la Vida Divina: Dones i Deesses a la Societat Egípcia, un Exemple 2,5 40

80% d’assistència a les classes. Avaluació contínua . Treball en equip o individual voluntari. SI SI NO NO NO SI SI SI Mara Castillo Mallén

Programa: INTRODUCCIÓ. Aspectes generals de la cultural egípcia. El paper de la família en les societats mediterrànies. Sistemes familiars. Família extensa. Família nuclear. La dona en els tipus de sistema. LA DONA EGÍPCIA: NOBLES, REINES I TREBALLADORES. Què fem amb l’harem?: un error històric. Fiscalitat i treball. Matrimoni, divorci i herència. Documentació iconogràfica i textual. Traduccions interessades i titulatures errònies. El Regne Antic i l’edat d’or de la dona. El Regne Mitjà: la nomarquia i la reialesa. El Regne Nou: dones, tocats i Ammó (un experiment històric). L’arribada dels grecs i la fi de la igualtat. DEESSES EGÍPCIES I PODER POLÍTIC. Com s’organitza el panteó egipci? Veritat, Justícia i Guerra: divinitats femenines. La deessa absoluta: HATHOR. Una nova deessa per a un programa absolutista de govern: WASET. La mare i el nen: models imitatius del cristianisme. L’ENTORN GEOGRÀFIC. Què succeïa a Grècia?: eternament nenes. La matrona romana: discreció i silenci. Dones hebrees: Míriam, Dèbora i Rajel, on és la submissió? CONCLUSIONS

Del 6 al 17 de juliol de 2009 HORARI: De dilluns a divendres de 10 a 14.00h.

Educació del Cos, l'Espai i el Moviment 1,0 15 80% d’assistència a les classes. Memòria escrita de l’alumne. SI SI* NO NO NO SI SI SI

FLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de HIST Marta Figueras Barnera

A qui s’adreça: La proposta d’aquest curs va dirigida a mestres d’educació infantil, primària, física i musical, professionals de llars d’infants, psicòlegs, pedagogs, psicopedagogs i infermers, per donar-los eines i idees de treball corporal, perquè després puguin aplicar a les classes de psicomotricitat o a través del joc o la música, amb els nens i nenes de la seva classe. A qualsevol persona interessada en la docència del moviment. Programa: La primera etapa evolutiva d’un nen, abans no arriba a posar-se dret i caminar. L’esquelet, les possibilitats de moviment de la seva articulació, en relació amb els nivells i el desplaçament a l’espai. Imaginació i propostes de joc amb el cos, el moviment i l’espai, en relació amb la resta de companys del curs. Es treballarà amb elements bàsics (paper de diari, materials de roba, pedres, pilotes, etc.) i amb elements que ajudin a la consciència corporal com a motivació per crear moviment a l’espai. La percepció tridimensional del nostre cos, la forma i el volum. Les línies verticals, horitzontals i transversals que el nostre cos pot dibuixar en l’espai. Les sensacions del cos (dibuixant, jugant, creuant l’espai, etc.).

Del 6 al 10 de juliol de 2009 HORARI: De dilluns a divendres de 10 a 14h i 3 tardes de 16 a 19h.

Activació d'Anglès B1 (Intermediate) 1,5 4580% d’assistència a les classes i la participació activa SI SI SI SI SI SI SI SI Andreu Pulido Bazaga

A qui s’adreça: A persones interessades a reactivar i ampliar els seus coneixements de la llengua anglesa en un nivell elemental (Marc Europeu A2) per interessos personals, acadèmics o professionals.Objectius: Desenvolupar i reforçar les quatre habilitats lingüístiques prèviament adquirides en un nivell intermedi de la llengua anglesa però que ara necessiten ser reactivades i dinamitzades.Programa: L’aprenentatge en grups reduïts, el suport de les eines multimèdia, l’enfocament comunicatiu dels programes d’estudis, amb un especial èmfasi en l’aprenentatge de la llengua oral, fan que aquest curs d’idiomes constitueixi una proposta atractiva per a aquelles persones que vulguin aprofitar l’estiu per aprendre llengües en un entorn universitari. L'enfocament dels cursos és clarament comunicatiu, i es treballen equitativament les quatre habilitats lingüístiques, amb un especial èmfasi en la capacitat d’expressió oral i escrita. Es farà servir el llibre MOVE Intermediate Del 6 al 17 de juliol de 2009 HORARI:

De dilluns a divendres de 9.30 a 14.00h.

Introducció a l'Anàlisi de l'Escriptura. Grafologia. 0,5 1280% d’assistència a les classes i la realització d’un treball SI SI* NO SI NO SI SI SI

FLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de GEOGRAFIA Lourdes Teixidor Feliu

A qui s’adreça: A totes les persones interessades en el tema.Objectius: Introduir els alumnes en una tècnica basada en l’observació acurada d’un escrit que permet interpretar la personalitat del seu autor. Programa: Bases de l’observació global de l’escriptura. El simbolisme de l’espai. Els gèneres gràfics. Relació forma/moviment. L’estudi del traç. La firma. El paper de la grafologia en els recursos humans. Del 15 al 16 de juliol de 2009 HORARI:

Dia 15 de 10 a 14h i de 15 a 19h. Dia 16 de 10 a 14h.

Activació d'Anglès B2 (Upper-intermediate) 1,5 4580% d’assistència a les classes i la participació activa. SI SI SI SI SI SI SI SI* Estudiants de Turisme Andreu Pulido Bazaga

A qui s’adreça: A persones interessades a reactivar i ampliar els seus coneixements de la llengua anglesa en un nivell elemental (Marc Europeu A2) per interessos personals, acadèmics o professionals.Objectius: Desenvolupar i reforçar les quatre habilitats lingüístiques prèviament adquirides en un nivell intermedi-alt de la llengua anglesa però que ara necessiten ser reactivades i dinamitzades.Programa: L’aprenentatge en grups reduïts, el suport de les eines multimèdia, l’enfocament comunicatiu dels programes d’estudis, amb un especial èmfasi en l’aprenentatge de la llengua oral, fan que aquest curs d’idiomes constitueixi una proposta atractiva per a aquelles persones que vulguin aprofitar l’estiu per aprendre llengües en un entorn universitari. L'enfocament dels cursos és clarament comunicatiu, i es treballen equitativament les quatre habilitats lingüístiques, amb un especial èmfasi en la capacitat d'expressió oral i escrita. Es farà servir el llibre MOVE upper-intermediate. Del 6 al 17 de juliol de 2009 HORARI:

De dilluns a divendres de 9.30 a 14 h.

6

CURSOS D'ESTIU FUdG2009

Programació AcadèmicaGabinet de Planificació i Avaluació

ENTITAT CURS

CO

DI

CR

ÈD

ITS

A

TO

RG

AT

S

HO

RE

S

AVALUACIÓ

FE

P

FL

FC

FD

EP

S

EU

I

FC

EE

FT

INCOMPATIBLECOORDINADOR

PROFESSORDESCRIPTOR DATES I HORARI

Activació d'Anglès CI (Advanced) 1,5 4580% d’assistència a les classes i la participació activa SI SI SI SI SI SI SI SI Andreu Pulido Bazaga

A qui s’adreça: A persones que vulguin reactivar i ampliar els seus coneixements de la llengua anglesa en un nivell elemental (Marc Europeu A2) per interessos personals, acadèmics o professionals.Objectius: Desenvolupar i reforçar les quatre habilitats lingüístiques prèviament adquirides en un nivell avançat de la llengua anglesa però que ara necessiten ser reactivades i dinamitzades.Programa: L’aprenentatge en grups reduïts, el suport de les eines multimèdia, l’enfocament comunicatiu dels programes d’estudis, amb un especial èmfasi en l’aprenentatge de la llengua oral, fan que aquest curs d’idiomes constitueixi una proposta atractiva per a aquelles persones que vulguin aprofitar l’estiu per aprendre llengües en un entorn universitari. L'enfocament dels cursos és clarament comunicatiu, i es treballen equitativament les quatre habilitats lingüístiques, amb un especial èmfasi en la capacitat d'expressió oral i escrita. Es farà servir el llibre MOVE Advanced. Del 6 al 17 de juliol de 2009 HORARI:

De dilluns a divendres de 9.30 a 14 h.

Introducció al Massatge Ayurveda 3100002160 1,5 20 80% d’assistència a les classes i un treball. SI SI* NO NO NO SI SI SI

FLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de FC Antoni Narbona Jiménez

A qui s’adreça: Al públic en general.Objectius: L’objectiu d´aquest curs és donar a conèixer les bases d’aquesta tècnica mil•lenària que proporciona benestar, i aconseguir un equilibri físic, psíquic i espiritual.Programa: Introducció. Història del massatge ayurveda. Principis del massatge ayurveda: dohas, dathus, rasas, gunas, marmas. Efectes. Indicacions i contraindicacions. Descripció de les maniobres. Aplicació de les tècniques. Del 6 al 10 de juliol de 2009 HORARI:

De dilluns a divendres de 9.30 a 13.30 h.

Comptabilitat per a no Comptables 1,0 15

Un 80% d’assistència de la totalitat de les classes i la realització d’un treball. SI SI SI NO NO SI NO SI* Estudiants de Turisme Joaquim Rabaseda Tarrés

A qui s’adreça: S’adreça a totes aquelles persones interessades en la comptabilitat i que no tinguin coneixements comptables. Objectius: L’objectiu del curs és cobrir les necessitats essencials de coneixement comptable per a totes aquelles persones que tinguin interès pel tema i ganes d’iniciar-se en la comptabilitat. Des d’un punt de vista teorico-pràctic, els participants assoliran els coneixements necessaris per identificar els registres comptables més habituals així com conèixer i elaborar els estats financers bàsics d’una empresa. Programa: Sessió 1: La comptabilitat i la representació comptable: Introducció a la comptabilitat incidint amb com s’estructura comptablement la situació de l’empresa en un moment determinat. Sessió 2: La normalització i el cicle comptable: Anàlisi de què és i com s’estructura el cicle comptable d’una empresa. Sessió 3: La representació comptable de l’activitat de l’empresa – Les compres: Anàlisi dels tipus de registre que fa l’empresa quan compra béns de comercialització i consum, béns d’inversió i serveis. Sessió 4: La representació comptable de l’activitat de l’empresa – Les vendes: Anàlisi dels tipus de registre que fa l’empresa quan ven productes propis, béns d’inversió i serveis. Sessió 5: Exercicis pràctics: Exercicis pràctics d’aplicació directe del que s’haurà tractat en les sessions anteriors

Del 6 al 10 de juliol de 2009 HORARI: De dilluns a divendres de 17 a 20h.

L'Entrenament de la Tècnica, la Tàctica i la Preparació Física en els Esports Col.lectius 1,0 20

Un 80% d’assistència a la totalitat de les classes SI SI* NO NO NO SI SI SI

FLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de HIST Jesús Escosa Baixeras

A qui s’adreça: Llicenciats en Educació Física o CAFE, mestres d’educació física, estudiants d’Educació Física, coordinadors i entrenadors d’esportscol•lectius. També, a totes aquelles persones que estiguin interessades en l’àmbit de l’activitat física i l’esport.Objectius: Plantejament i coneixement dels aspectes generals en l’entrenament de la tècnica, la tàctica i la preparació física en els esports col•lectius. Els continguts del curs es basaran en l’estudi dels diferents aspectes teòrics i pràctics de l’entrenament específic de la tècnica, la tàctica i la preparació física en els esports col•lectius. D’altra banda, s’exposaran algunes experiències en diferents especialitats (futbol, bàsquet, handbol, hoquei...).Programa: Bases teòriques del curs. L’entrenament de la tècnica: L’entrenament de la tècnica en bàsquet. L’entrenament la tècnica en hoquei. L’entrenament de la tàctica: Entrenament de la tàctica en bàsquet. Entrenament de la tàctica en handbol. L’entrenament de la preparació física: L’entrenament de la preparació física en el futbol. L’entrenament de la preparació física en el bàsquet

Del 22 al 26 de juny de 2009 HORARI: De dilluns a divendres de 9 a 14h.

Taller d'Introducció a l'Artteràpia 3100002828 1,0 1580% d’assistència a les classes i la realització d’un treball SI SI* NO NO NO SI SI SI

FLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de FILO

Alícia Expósito (Grup A: Girona) Isabel Carpio (Grup B: Barcelona)

A qui s’adreça: A totes aquelles persones interessades en la relació entre l’art i la teràpia i en els processos de creació artística. A tothom que cerqui en l’artteràpia una nova manera de pensar i intervenir en el seu treball, ja vinguin del món educatiu, sanitari, artístic, de la salut mental, sociocomunitari, etc. A qui desitgi potenciar i fer créixer les seves capacitats i habilitats creatives.Objectius: Desenvolupar processos vivencials de creació a partir del treball amb diferents arts. Descobrir en què consisteix un treball artterapèutic, mitjançant el dispositiu de l’anàlisi de casos. Conèixer fonaments teòrics i practicometodològics de l’artteràpia. Ésser acompanyat des del respecte i la cura en el procés del taller. Facilitar un lloc on les vivències puguin ser parlades, escoltades i elaborades.Programa: Taller de creació transformació «Un moviment, un gest, una dansa». Taller de creació transformació «Empremtes». Taller de creació transformació «Altres paisatges».

Del 15 al 17 de juliol de 2009 HORARI: De dimecres a divendres de 9 a 14h.

Taller sobre Creació d'Empreses 3100002576 1,0 1580% d’assistència a les classes i la realització d’un treball. SI SI SI SI SI SI SI* SI

FCEE=*No s'accepta per als estudiants d'ADE Joaquim Rabaseda Tarrés

A qui s’adreça: S’adreça a tots aquells estudiants que s’han plantejat posar en marxa una empresa pròpia quan acabin la carrera universitària. Objectius: L’objectiu del taller de creació d’empreses és orientar i informar d’una manera teorico-pràctica dels passos a seguir per posar en marxa un negoci i elaborar un pla d’empresa a fi de determinar la viabilitat econòmico-financera d’un projecte. Amb aquest curs els estudiants assimilaran els aspectes bàsics i essencials que cal tenir en compte si s’estan plantejant la possibilitat de crear la seva pròpia empresa. En aquesta tercera edició es farà especial èmfasi amb tots les eines que ofereix la UdG als emprenedors.Programa: Sessió 1: He tingut una idea i vull convertir-la en una empresa, què he de fer? Sessió 2: Viabilitat econòmico-financera del projecte. Sessió 3: Formes jurídiques: avantatges i inconvenients. Sessió 4: Tràmits inicials d’obertura. Sessió 5: Ajuts i fonts de finançament.

Del 13 al 17 de juliol de 2009 HORARI: De dilluns a divendres de 17 a 20h.

Intervention Mapping: un model de planificació en promoció i educació per a la salut 3100002850 1,0 20

80% d’assistència a les classes i la realització d’un treball SI SI* NO NO NO SI SI SI

FLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de HIST, FILO

Dolors Juvinyà Canal i Carme Bertran Noguer

A qui s’adreça: A professionals de la salut.Objectius: Utilitzar el modelo PRECEDE com una guia per a l’avaluació de necessitats. Utilitzar els passos de PRECEDE: diagnostico social i epidemiológic, de qualitat de vida. Escriure objectius d’acció per a cada grup en la població. Especificar els determinants dels objectius d’acció per a cada un dels grups en la població amb l’ajuda de la teoria i la pràctica. Dissenyar matrius per a comportaments i les condicions de l’entorn. Identificar mètodes basats en la teoria. Distingir entre mètodes i les estratègies. Revisar l’evidencia per a determinar la utilitat dels mètodes. Seleccionar mètodes per el treball en equip. Organitzar mètodes i estratègies per a crear el programa. Desenvolupar un sistema de connexions (enllaç) per el projecte. Especificar els objectius d’acció relacionats amb l’adopció e implementacio del programa. Escriure un pla d’implementació. Desenvolupar un marc lògic del programa per a l’avaluació.Programa: Pas 1: Avaluació de Necessitats i de la Comunitat. Intervention Mapping Pas 2: Disseny de les Matrius dels objectius de Canvi. Intervention Mapping, Pas 3: Selecció dels Mètodes i les Estratègies utilitzant la Teoria. Intervention Mapping 4: Disseny i Organització de Programes.Intervention Mapping Pas 5: Plans per a l’Adopció i la Implementació de Programes. Intervention Mapping Pas 6: Avaluació. Del 7 al 9 de juliol de 2009 HORARI:

De 9.30 a 13.30h i de15 a 18h.

Llengua, Literatura i Territori - 8

80% d’assistència a la totalitat de les classes i la realització d’un treball SI SI NO NO NO SI SI SI

Josep Maria Nadal Farreras

A qui s’adreça: A alumnes de la UdG i al públic en general.Objectius: La Jornada pretén obrir un Debat sobre el tema de com les llengües i la literatura afecten al territori. La Jornada tindrà dos ponents i una Fila 0 amb Periodistes i altres professionals afins al tema.Programa: Exposició de cadascun dels ponents. Col.loqui entre tots dos. Debat obert amb una fila 0 d’experts i el públic en general Dia 10 de juliol de 2009 HORARI:

De 9 a 13h i de16 a 20h.

Cinema i Identitat Femenina - 8

80% d’assistència a la totalitat de les classes i la realització d’un treball SI SI NO NO NO SI SI SI

Imma Merino Serrat i Maria Josep Balsach Puig

A qui s’adreça: A alumnes de la UdG i al públic en general.Objectius: A través del documental, la ficció autobiogràfica, l’autoretrat, l’assaig i els dietaris fílmics, diverses dones cineastes pouen de la pròpia experiència vital per realitzar una reflexió sobre la identitat a la vegada que aporten una visió de món. Entre l’autorepresentació i la invenció d’un personatge, com a experiència de creació del jo, són propostes de coneixement que s’obren als espectadors i que comprenen una recerca formal vinculada a la voluntat de fer present altres maneres de mostrar la feminitat i altres visions de la realitat. El curs es proposa abordar el tema amb la participació de directores, que exemplifiquen aquesta possibilitat del cinema lligada a l’experiència autobiogràfica i la reflexió teòrica d’especialistes.Programa: A determinar

Del 7 al 8 de juliol de 2009 HORARI: De 10 a 14h i de16 a 20h.

7

CURSOS D'ESTIU FUdG2009

Programació AcadèmicaGabinet de Planificació i Avaluació

ENTITAT CURS

CO

DI

CR

ÈD

ITS

A

TO

RG

AT

S

HO

RE

S

AVALUACIÓ

FE

P

FL

FC

FD

EP

S

EU

I

FC

EE

FT

INCOMPATIBLECOORDINADOR

PROFESSORDESCRIPTOR DATES I HORARI

Jornada sobre Territori i Habitatge - 5,30

80% d’assistència a la totalitat de les classes i la realització d’un treball SI SI SI SI NO SI SI SI

Josep Castellano i Albert Ribera

A qui s’adreça: A estudiants de la UdG i al públic en generalObjectius: L’objectiu fonamental d’aquesta Jornada, que s’inscriu dins la Programació de “La Universitat a l’Estiu 2009” es la d’apropar i obrir les activitats acadèmiques de la nostra Universitat a la societat civil, empresarial i política de Girona, promovent actes que siguin d’interès general on s’exposin i confrontin idees que ens puguin ajudar a trobar les solucions més adequades als problemes presents, permetent-nos créixer i millorar la nostra societat.Programa: El Programa s’estructurarà en 2 sessions d’una única Jornada. La primera sessió s’ha previst inicialment perquè cadascun dels ponents pugui exposar en un temps aproximat de 35 minuts els punts fonamentals d’actuació que cal emprendre per a resoldre la problemàtica actual de l’Habitatge. En la segona sessió es passaria a una Taula Rodona on es resumirien les actuals propostes i es confrontarien els diferents punts que s’hagin exposat per treure les principals conclusions, obrint el Debat a tots els assistents a l’acte Dia 10 de juliol de 2009 HORARI:

De 9 a 14,30h

La Música en el Cinema de Suspens i Terror 1,0 20

80% d’assistència a la totalitat de les classes i la realització d’un treball SI SI NO NO NO SI SI SI Salvador Àngel Batlle

A qui s’adreça: A tota persona amb inquietuds en el mon del cinema i que vulgui aprendre una perspectiva nova per analitzar-lo. A professors que vulguin aprendre eines noves per a poder ensenyar als alumnes a poder analitzar correctament documents audiovisuals.Objectius: Valorar i analitzar el paper de la música en el context del cinema de suspens i terror. Perfeccionar la capacitat, com a espectadors, d’assimilar la part d’àudio, mitjançant l’anàlisi d’una pel.lícula representativa del cinema de suspens i terror. Augmentar la percepció sobre el fet musical representat en el cinema de suspens i terror. Introduir la necessitat d’aprofundir en la història del gènere i la música cinematogràfica mitjançant els seus compositors més significatius. Conèixer millor l’aplicació musical particular del cinema de suspens i terror dins el context cinematogràfic i audiovisual.Programa: Introducció a les característiques musicals del cinema de suspens i terror en relació a les tècniques i recursos de la composició musical cinematogràfica. Repas a la història de la música cinematogràfica mitjançant el cinema de suspens i terror i la seva evolució. Valoració i anàlisi en l’aplicació de la música al cinema de suspens i terror. Anàlisi musical cinematogràfic d’una pel.lícula. Lligams i altres qüestions importants del binomi música i imatge en relació al cinema de suspens i terror Del 13 al 17 de juliol de 2009 HORARI:

De dilluns a divendres de 9.30 a 13.30h.

Pràctiques de Comptabilitat 1,0 15

80% d’assistència a la totalitat de les classes i la realització d’un treball SI SI NO NO NO SI NO SI* Estudiants de Turisme Joaquim Rabaseda Tarrés

A qui s’adreça: S’adreça a totes aquelles persones amb coneixements comptables bàsics i que vulguin posar-se al dia des d’un punt de vista pràctic.Objectius: L’objectiu del curs és donar a conèixer als estudiants i professionals de les comarques gironines que treballen en l’àmbit comptable, i que volen aprofundir en la comptabilització de certes operacions. Des d’un punt de vista eminentment pràctic i mitjançant classes presencials i treball no presencial, s’aprofundirà en la comptabilització de les operacions de compres, vendes, finançament i inversions financeres tant per a microempreses, com PIMES com, fins i tot, grans empreses.Programa: Sessió 1:1ª PART.- Normativa comptable. 2ª PART – Gestió de l’immobilitzat. Sessió 2:1ª PART.- Gestió de l’immobilitzat. 2ª PART – Gestió de l’explotació I. Compres de béns de comercialització i de consum i serveis exteriors. Sessió 3:1ª PART.- Gestió de l’explotació I. Compres de béns de comercialització i de consum i serveis exteriors. 2ª PART – Gestió de l’explotació II. Vendes i altres ingressos. Sessió 4:1ª PART.- Gestió de l’explotació II. Vendes i altres ingressos. 2ª PART – Operacions d’inversió i finançament. Sessió 5:1ª PART.- Operacions d’inversió i finançament. 2ª PART – El comptes anuals.

Del 16 de juny al 14 de juliol de 2009 HORARI: De 18 a 21h. (Semipresencial)

El Projecte Integral en Arquitectura.Del CAD al BIM 1,5 25

80% d’assistència a la totalitat de les classes i la realització d’un treball SI SI NO NO SI NO SI SI Jordi Armengol Roura

A qui s’adreça: Estudiants d’Arquitectura, d’Arquitectura Tècnica i de totes les enginyeries. Professionals i despatxos d’arquitectura, arquitectura tècnica i enginyeries. Constructores, immobiliàries i tota mena d’empreses i organismes privats o públics que gestionin edificis o parcs d’edificis des de l’inici del procés de disseny fins més enllà del final de la seva vida útil sigui quina sigui la seva activitat envers aquests edificis.Objectius: Capacitar els assistents en la comprensió i el maneig d’una nova tecnologia de nom genèric BIM, acrònim en anglès de Building Information Modeling; una tecnologia que va més enllà del disseny d’un projecte d’arquitectura amb la tradicional tecnologia CAD, ja sigui en 2D, 3D, i fins i tot 4D, del disseny vectorial clàssic.Plantejar un edifici/projecte d’arquitectura/construcció com una base de dades bidireccional i multidimensional que ha de cobrir tot el cicle de vida d’un edifici, tenint en compte que els models 2D 3D, el temps amb totes les seves possibilitats o l’extracció de taules, només en són alguns dels models que se’n poden obtenir.Programa: Conceptes generals: CAD/BIM. Els objectes de Revit i les seves propietats. El concepte de família. Vistes i representacions. Finestres i composició de plànols. Disseny amb normes: Nivells, plans de referència i malles d’eixos. Cotes de geometria i relacions entre objectes. Paràmetres. Organització de la informació en un sistema BIM: categories/subcategories, famílies/tipEl constructor d’edificis, modelatge per plens i buits, conceptes de massa i cara. Murs, sostres, cobertes i murs cortina associats a cares sòlides. L’editor de famílies. El disseny de components i l’editor d’esbossos. Components de solar. Edició d’elements. Grups i matrius. Detecció i gestió d’errors. El treball en equip en Revit. Conceptes i opcions: Subprojectes, arxiu central, préstecs d’elements, projectes compartits i versions.Vinculació de models de Revit i gestió de vincles. Importar/vincular. Formats CAD, raster i altres. Anotacions i detalls. Etiquetes, taules i llegendes.El temps: animacions, fases i opcions. Modelització. Il•luminació i estudis solars. Conceptes, complements i sortides. Imprimir. Exportar i publicar.

Del 15 al 19 de juny de 2009 HORARI: De dilluns a divendres de 15.30 a 20.30h.

Fotografia la Nit 1,0 15

80% d’assistència a la totalitat de les classes i la realització d’un treball SI SI SI NO NO SI SI SI Núria Aupí Gifré

A qui s’adreça: A totes les persones aficionades a la fotografia.Objectius: Adquirir coneixements i tècniques de les càmeres fotogràfiques per tal d’aprofundir en la fotografia nocturna i, per extensió, en situacions de poca llum.És preferible que siguin càmeres digitals rèflex o compactes avançades.Programa: El sensor digital i les reaccions d’alt contrast, i les exposicions prolongades. Les granulacions i els colors falsos, els sistemes (de càmera i de software extern) per controlar-ho. L’ús de trípode, nivells i disparadors. L’exposició en nocturn o situacions d’alt contrast. Composició amb ombres i llums. L’ús del color, la nit és de colors. El moviment. El flaix com a complement de la fotografia nocturna. Opcions creatives: pintar ambllums, filtres, dobles exposicions...

Del 13 al 17 de juliol de 2009 HORARI: De dilluns a divendres de 20 a 23h.

Introducció al Jazz 1,0 16

80% d’assistència a la totalitat de les classes i la realització d’un treball SI SI NO NO NO SI SI SI Ramon Alsina Sureda

Objectius: L’objectiu de l’assignatura serà facilitar la comprensió del llenguatge que utilitzen els autors-intèrprets a l’hora de construir les seves obres. Una part important es donarà en forma d’audició d’una discografia especialment pensada per il•lustrar el contingut de les classes així com també posteriors comentaris i observacions amb la finalitat d’aconseguir una millor comprensió i un major apropament de l’oient a la música escoltada.No deixarem de banda un enfocament sociològic del tema, tot analitzant les interrelacions i influències entre la situació del poble negre americà dins la societat en general —esclavitud, apartheid, Blak Power… — i la seva traducció en el moviment musical del jazz. Programa: Trets que conformen el jazz: Harmonia. Rítmica. Improvisació. Aportació del jazz a la història de la música:Compositors. Estils. Intèrprets. Audicions. Projeccions cinematogràfiques Del 6 al 17 de juliol de 2009 HORARI:

De dilluns a dijous de 19 a 21h.

Música i Dansa Tradicionals als Països Catalans i Occitània 4,0 60

80% d’assistència a la totalitat de les classes i la realització d’un treball SI SI* NO NO NO SI SI SI

FLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de FILO

Francesc González Planas i David Ripoll

A qui s’adreça: Estudiants de magisteri, pedagogia, música, teatre i dansa, humanitats, història de l’art, INEF, professorat de primària i secundària i tothom qui estigui interessat en tenir un primer contacte amb la música i la dansa tradicionals.Objectius: Amb visites a llocs emblemàtics del Vallespir, el Rosselló, la Garrotxa i el Gironès, acompanyats de professors de Girona, Occitània i Mallorca, es vol fer descobrir als alumnes les músiques i danses tradicionals catalanes i occitanes mitjançant la pràctica de la dansa i l’assistència a ballades populars tot presentant-ne també una perspectiva històrica. Es tracta d’un curs introductori i divulgatiu de nivell completament inicial.Programa: Amb visites a llocs emblemàtics del Vallespir, el Rosselló, la Garrotxa i el Gironès, acompanyats de professors de Girona, Occitània i Mallorca, es vol fer descobrir als alumnes les músiques i danses tradicionals catalanes i occitanes mitjançant la pràctica de la dansa i l’assistència a ballades populars tot presentant-ne també una perspectiva històrica. Es tracta d’un curs introductori i divulgatiu de nivell completament inicial en el qual es tractaran els següents aspectes: Part teòrica. Part pràctica: Formes de dansa tradicional, La dansa tradicional com a forma de dansa. Sortides Del 13 al 17 de juliol de 2009 HORARI:

De dilluns a divendres de 9 a 21h.

Tècniques de Relaxació i Meditació 3100002847 1,0 20

80% d’assistència a la totalitat de les classes i la demostració de l’adquisició d’habilitats SI SI* NO NO NO SI SI SI

FLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de FILO Antoni Narbona Jiménez

A qui s’adreça: A totes les persones en general.Objectius: L’objectiu d’aquest curs és donar a conèixer les bases de diferents tècniques de relaxació i meditació per poder-les aplicar en el dia a dia i potenciar així la nostra consciència.Programa: Introducció. Concepte de relaxació i meditació. Bases fisiològiques de la relaxació i meditació. Efectes. Indicacions i contraindicacions. Descripció de diferents tècniques. Aplicació de les tècniques. Del 13 al 17 de juliol de 2009 HORARI:

De dilluns a divendres de 9.30 a 13.30h.

8

CURSOS D'ESTIU FUdG2009

Programació AcadèmicaGabinet de Planificació i Avaluació

ENTITAT CURS

CO

DI

CR

ÈD

ITS

A

TO

RG

AT

S

HO

RE

S

AVALUACIÓ

FE

P

FL

FC

FD

EP

S

EU

I

FC

EE

FT

INCOMPATIBLECOORDINADOR

PROFESSORDESCRIPTOR DATES I HORARI

Introducció al Shiatsu 1,0 20

80% d’assistència a la totalitat de les classes i la demostració de l’adquisició d’habilitats SI SI* NO NO NO SI SI SI

FLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de HIST Antoni Narbona

A qui s’adreça: A totes les persones en general.Objectius: L´ objectiu d´ aquest curs és donar a conèixer les bases de la tècnica de Shiatsu, tècnica que a través de la digitopressió aconsegueix retrobar l’equilibri perdut en el dia a dia.Programa: Introducció. Ressenya històrica. Bases de la medicina tradicional xinesa: Meridians, elements i Yin-yang. Efectes. Indicacions i contraindicacions. Localització de tsubos més importants. Tipus de pressions. Aplicació de la tècnica. Del 13 al 17 de juliol de 2009 HORARI:

De dilluns a divendres de 16 a 20h.

RSE: Innovación y Liderazgo Frente al Reto de la Sostenibilidad. 1,0 21

80% d’assistència a la totalitat de les classes i la realització d’un treball SI SI SI NO NO SI SI SI Germán Granda

A qui s’adreça: Estudiantes de segundo y tercer ciclo de diferentes disciplinas (materias relacionadas con las Ciencias Empresariales y Económicas, Dirección y Administración de Empresas, Ciencias Ambientales, Derecho, Ciencias Sociales y Laborales, Filosofía y Ética Empresarial, Comunicación y Marketing, etc.). Perfiles profesionales: directores de Responsabilidad Social, directores de Comunicación, de Relaciones Institucionales, de RRHH, de Medio Ambiente, de Calidad, consultores, directores de pymes, entre otros. Directores generales de empresas públicas y técnicos de la administración central, autonómica y local. Académicos. Asociaciones del tercer sector. Público en general interesado en la materia.Programa: En este seminario, Forética abordará las grandes áreas de desarrollo de la RSE, desde sus múltiples perspectivas: las estrategias competitivas, la comunicación, el diálogo con los grupos de interés, el papel de la Administración, la sociedad y los medios de comunicación, entre otros aspectos, arrojando luz sobre su estado actual y sus principales líneas de futuro.

Del 6 al 10 de juliol de 2009 HORARI: A determinar.

Photoshop Aplicat a la Fotografia Digital 1,0 20

80% d’assistència a la totalitat de les classes i la realització d’un treball SI SI NO NO NO SI SI SI*

Estudiants de Publicitat i Relacions públiques Eddy Kelele Granger

A qui s’adreça: A tota persona interessada saber editar les seves fotografies per deixar-les perfectes per ser presentadesObjectius: Apendre les funcions principal del programa d’edició fotogràfica Photoshop. Aprendre a aplicar diferents tècniques d’edició.Programa: Part Teòrica: Explicació de les diferents opcions aplicables a fotografia. Explicació de les diferents eines de Photoshop. Part pràctica: Utilització de les capes de photoshop. Aproximació al retoc fotogràfic. Creació d’un àlbum amb photoshop

Del 13 al 17 de juliol de 2009 HORARI: De dilluns a divendres de 15.30 a 19.30h.

English Unplugged: les TIC aplicades a l'anglès 3100002853 2,5 40Un 80% d’assistència a les classes. Realitzar 3 projectes. SI SI* SI SI NO SI SI SI

FLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de HIST, FILO Sergi Roura

A qui s’adreça: Professorat i alumnat de llengües estrangeres de tots els nivells educatius (primària, secundària i universitat) interessats en la utilització de les TIC a les seves classes. Professorat i alumnat d’altres especialitats interessats en realitzar les seves assignatures en una llengua estrangera.Objectius: Descobrir alguns recursos per ensenyar anglès existents a la xarxa. Capturar aquests recursos TIC. Aplicar aquests recursos TIC a l’aula. Analitzar diferents experiències educatives en línia. Conèixer diferents projectes d’intercanvis internacionals. Elaborar material utilitzant software educatiu. Utilitzar els blocs i altres espais virtuals (moodle) com a plataformes de creació i comunicació virtual. Programa: My Netography. My Scavenger Hunt. My Blog. My Virtual Friends. My iPod. My hotpotatoes.

Del 15 de juny al 3 de juliol de 2009 HORARI: Classes Semipresencials. Sessions presencials: 15, 22 i 29 de juny.

Preguntes i Respostes de Llengua: Fonètica, Fonologia i Morfologia Catalanes 1,0 15

80% d’assistència a la totalitat de les classes i la realització d’un treball SI SI* NO NO NO SI SI SI

FLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de HIST Josep Serra López

A qui s’adreça: A qualsevol persona interessada en la llengua, especialment en la fonètica, la fonologia i la morfologia catalanes, i molt especialment als professionals de l’educació (mestres i professors de secundària) que vulguin actualitzar els seus coneixements sobre aquestes disciplines.Objectius: Aquest curs plantejarà preguntes relacionades amb la fonètica, la fonologia i la morfologia catalanes, tant des d’una perspectiva teòrica com aplicada, però sempre amb un llenguatge divulgatiu. Per una banda, els estudiants adquiriran coneixements teòrics actualitzats sobre alguns aspectes de la llengua catalana, i per l’altra, entraran en contacte amb algunes eines informàtiques per aprofundir en el coneixement de la llengua.Programa: Quines eines disposem (recursos i programes informàtics) per treballar amb els sons? Quines són les noves maneres d'explicar els processos fonològics del català? Com podem aprendre i ensenyar els nivells del català parlat? De quina manera s'organitzen internament les paraules? Del 15 al 19 de juny de 2009 HORARI:

De dilluns a dijous de 16 a 19h.

Taller: Com Fer un DVD 1,0 16

80% d’assistència a la totalitat de les classes i la realització d’un treball SI SI SI SI NO SI SI SI Miquel Bisbe Fraixinó

A qui s’adreça: A qualsevol persona que vulgui conèixer les diferents tècniques i maneres de crear autories de DVD. Objectius: El curs té com a objectiu aportar a l’alumne els coneixements necessaris per a l’autoria d’un DVD vídeo amb característiques totalment professionals quant a prestacions i funcionalitat. Durant el curs es crearan tres autories de DVD diferents.Programa: Visió general del món dvd. Abans de començar. Començant amb el software. Creació de menús. Creació de pistes (tracks). Creació de subtítols. Creació de projeccions de diapositives (slideshows). Diversos. Acabar un projecte. Del 13 al 16 de juliol de 2009 HORARI:

De dilluns a dijous de 9.30 a 13.30h.

L'Art dels Trobadors 2,0 32

80% d’assistència a les classes. L’avaluació s’efectuarà amb treball escrit ,la participació i les intervencions al fòrum. SI SI NO NO NO NO SI SI Marina Navàs Farré

A qui s’adreça: A qualsevol persona interessada en la literatura, el món medieval o la música antigua. L’art dels trobadors pretén oferir una visió bàsica de conjunt, una immersió en el món dels trobadors totalment divulgativa i apta per a tothom. Per als estudiants que hagin cursat literatura medieval, aquest curs ofereix una formació complementària, ja que el nostre enfocament no només se centrarà en el text, sinó també en l’element musical i d’espectacle.Objectius: L’objectiu principal d’aquest curs és apropar la cultura trobadoresca al lector d’avui. Es pretén adquirir una visió de conjunt del fet trobadoresc, no només entendre el text, sinó el context, les motivacions, l’imaginari col•lectiu dels contemporanis, la imatge del compositor-poeta, escoltar-los, conèixer els instruments i les pràctiques musicals que podien emprar i, finalment, la mise en scène dels trobadors o joglars. Adquirir uns coneixements bàsics de l’occità medieval per a poder enfrontar-se a un text trobadoresc original. Conèixer in situ els indrets que inspiraren els trobadors a través d’una ruta literària per les terres gironines.Programa: Introducció al món dels trobadors: context històric, imaginari col•lectiu, gèneres. La llengua dels trobadors: introducció a l’occità medieval, pautes bàsiques per a la lectura. El cant dels trobadors: l’ars antiqua i el pas a l’ars nova, la notació musical, propostes dels musicòlegs. La imatge dels trobadors: la mise en scène, trobadors i joglars. La vocació de servei: el públic i la cort. El cas de Cerverí de Girona. L’herència dels trobadors a Catalunya. Territori de trobadors: la ruta literària en terres gironines. Conclusió del curs: fòrum final i entrega dels treballs.

Del 1 al 10 de juliol de 2009 HORARI: On line.

Límits i Virtuts dels Valors Tradicionals 2,0 30

Avaluació: Una aportació diària per escrit (a través del correu electrònic o participant al fòrum) SI SI NO NO NO SI SI SI

Josep Maria Terricabras Nogueras

A qui s’adreça: Estudiants de Filosofia i universitaris en general. Professors de secundària de filosofia i de qualsevol altra especialitat. Públic en general.Objectius: Aquest curs proposa analitzar alguns valors que fins ara han tingut vigència i fer una reflexió sobre els valors que han de regir la nostra vida a l’inici del tercer mil•lenni. Per tant, es tracta de repensar valors coneguts –com ho són, en aquest cas, l’esforç, la disciplina i la imaginació– i aconseguir així eines per construir un nou edifici de valors que sigui fruit de la reflexió pausada i madura i no d’imposicions acrítiques.Programa: L’esforç. La disciplina. La imaginació.

Del 29 de juny al 17 de juliol de 2009 HORARI: On line.

Iniciació a la Llengua de Signes Catalana 2,0 30

80% d’assistència a la totalitat de les classes i la realització d’un treball SI SI NO SI NO SI SI SI

Anna Maria Martín Torrents

A qui s’adreça: A tota persona interessada en aprendre la llengua de signes catalana, sigui per interès personal o professional. Objectius: Aprendre el sistema dactilològic. Ser conscient de la importància del control de l’espai per parlar una llengua de codi visual. Aprendre vocabulari bàsic i d’us quotidià. Ensenyar pautes de comunicació específiques per la comunitat sorda. Programa: Dactilològic. Vocabulari bàsic: nombres, dies de la setmana, mesos de l’any, colors, aliments, els animals, la casa... Les hores. Frases de presentació. Pautes de comunicació.

Del 6 al 17 de juliol de 2009 HORARI: De dilluns a divendres de 9.30 a 12.30h.

Avaluació de la Qualitat en Museus i Patrimoni 1,5 25

80% d’assistència a la totalitat de les classes i la realització d’un treball SI SI NO NO NO NO SI SI

Gemma Carbó, Mireia Mayolas i Mikel Asensio

A qui s’adreça: Estudiants de l’àmbit de les humanitats i les ciències socials que vulguin adreçar la seva formació a la gestió cultural i educativa. Museòlegs, gestors de patrimoni cultural o natural i gestors culturals en general, educadors en el lleure, educadors en centres culturals: biblioteques, arxius, centres cívics, teatres, auditoris… Objectius: Entendre la importància de l’avaluació com a instrument de gestió de públics. Ser conscients de la necessitat de l’avaluació especialment en els serveis educatius i culturals. Conèixer eines teòriques i metodologies per fer possible aquesta avaluació. Descobrir experiències significatives i dificultats habituals en les pràctiques d’avaluació dels museus i espais patrimonials. Participar en un espai de trobada dels experts i professionals en l’àmbit de la gestió educativa i cultural. Programa: Benvinguda i inauguració. Presentació del curs a càrrec dels coordinadors. Avaluació i polítiques culturals en relació amb el patrimoni. Avaluar el context patrimonial urbà. Avaluació d’exposicions i museus. Avaluació de programes en el context del patrimoni. Avaluació de bones pràctiques. Avaluació per indicadors de qualitat i sostenibilitat. Avaluació de polítiques institucionals del Museu Marítim.

Del 13 al 15 de juliol de 2009 HORARI: De dilluns a dimarts de 10 a 18.30h. I dimecres de 10 a 18h.

9

CURSOS D'ESTIU FUdG2009

Programació AcadèmicaGabinet de Planificació i Avaluació

ENTITAT CURS

CO

DI

CR

ÈD

ITS

A

TO

RG

AT

S

HO

RE

S

AVALUACIÓ

FE

P

FL

FC

FD

EP

S

EU

I

FC

EE

FT

INCOMPATIBLECOORDINADOR

PROFESSORDESCRIPTOR DATES I HORARI

Francesc Eiximenis entre Oxford i València 4,0 60Participació en diversos fòrums . Redacció d’un treball. SI SI NO NO NO NO SI SI Xavier Renedo Puig

A qui s’adreça: A estudiants d’universitat de totes les facultats, no només de Lletres. A professors d’institut (reciclatge). A la gent del carrer interessada en la història i la literatura medievals.Objectius: Fer conèixer l’obra enciclopèdica d’un dels autors més influents i més llegits de l’edat mitjana tant a dins com a fora de les nostres fronteres (Castella, França, la Suïssa de parla francesa, els Països Baixos i fins i tot els convents franciscans de Mèxic en el segle XVI). Obrir una finestra a la cultura i a la vida quotidiana de l’edat mitjana a través de l’obra d’un autor que va escriure, i amb molta gràcia, gairebé sobre tot: cuina, moral, política, urbanisme, art militar, pedagogia, oratòria, economia, etc. Posar en evidència que ni la llengua ni la literatura medievals són tan lluny de nosaltres i també que es tracta d’una literatura, com posa molt bé de relleu la vasta obra d’Eiximenis, molt i molt divertida. Programa: Vida de Francesc Eiximenis (1330-1409). Les obres d’Eiximenis: de l’Art de predicació a la Vita Christi. Els lectors d’Eiximenis: biblioteques, manuscrits, traduccions i impresos. Estudi de diversos temes eiximenians: La política i el pactisme. La vida quotidiana. La literatura. La gastronomia. El profetisme. La vida matrimonial i familiar. Les minories (musulmans i jueus) Del 1 al 17 de juliol de 2009 HORARI:

Classes On line

Anglès a Través de la Història de l'Art 2,0 30

25%: Assistència i 25% participació: redacció d’una crítica. 25%: Presentació de grup. 25%: Examen final. SI SI NO NO NO SI SI SI Andreu Pulido Bazaga

A qui s’adreça: A persones interessades a reactivar i ampliar els seus coneixements de la llengua anglesa en un nivell alt d’anglès (mínim Marc Europeu B2, FCE, EOI V) contextualitzat en la història de l’art per interessos personals, acadèmics o professionals.Objectius: El propòsit d’aquest curs és posar en contacte estudiants de nivell alt d’anglès amb la llengua anglesa a través de l’ensenyament d’història de l’art. El curs examinarà el progrés de la història de l'art al llarg del segle XX, alhora que desenvoluparà en els alumnes les habilitats d’escoltar, llegir, escriure i parlar en anglès. Programa: The Breakdown of Colour and Form Fauvism/Cubism/Futurism. What is the point of it all? Dada and Surrealism. Crossing the Atlantic - The Post War World II and the Development of Abstract Expressionism. Later American Abstraction. European Informel, Post Painterly Abstraction, Minimalism, Op Art, Pop Art. Basic Information on Giving a Presentation. Slide Test . The rise of Pop Art. The times they are a changing – Happenings, Fluxus, Performance Art, Land Art. Conceptual Art. Group Presentation 1. Women’s Art and Black Art. Group Presentation 2. The return to Figurative Painting. Graffiti Art. Group Presentation 3. Final Exam. Presentation 4, Tracey Emin and Damien Hirst

Del 6 al 17 de juliol de 2009 HORARI: De dilluns a divendres de 10 a 13h.

Dansa del Ventre 1,0 20

80% d’assistència a la totalitat de les classes i la realització d’un treball SI SI* NO NO NO SI SI SI

FLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de FC Antoni Narbona Jiménez

A qui s’adreça: A tot el públic en general.Programa: Introducció: la pelvis òssia i la cintura pelviana. Pràctica pelviana. Biomecànica: moviments de la pelvis. Pràctica del moviment. La pelvis en el nostre cos. Anàlisi de les postures i visió pràctica. Pelvis: continent i contingut. Pràctica pelviana. Pelvis articulada. Dansa del ventre: moviments de base Del 6 al 10 de juliol de 2009 HORARI:

De dilluns a divendres de 9.30 a 13.30h.

Curs de Desenvolupador Associat Certificat de LabVIEW per a Professors 2,5 40

Un 80% d’assistència a les classes. Examen CLAD, National Instruments s'expedirà el certificat oficial. SI SI SI NO SI NO SI SI Carles Pous Sabadí

A qui s’adreça: El curs s’adreça a tots els professors que, sense ser experts informàtics, estiguin interessats en desenvolupar de manera ràpida i senzilla aplicacions informàtiques mitjançant una eina de programació gràfica. Aquest entorn és molt útil per realitzar aplicacions que permetin capturar dades de l’entorn i representar-les gràficament, crear aplicacions de control, simulació i embedded, entre moltes altres coses. El preu del curs inclou una llicència oficial del LabVIEW 8.6 Student Edition, una tarja d’adquisició de dades NI USB-6008, així com els drets d’examen CLAD (Certified LabVIEW Associated Developer).Objectius: Utilitzar un entorn de programació virtual obert (LabVIEW). Comprendre els conceptes bàsics i avançats d’adquisició i processament de senyals. Crear aplicacions amb aspecte i funcionalitat professional. Utilitzar una tarja d’adquisició de dades i altres instruments de mesura. Dissenyar, implementar i distribuir aplicacions stand-alone basades en LabVIEW. Implementar esquemes de programació basats en events. Escollir l’estil de programació més adequat. En acabar el curs els assistents tindran dret a presentar-se a l’examen CLAD (Certified LabVIEW AssoPrograma: Problem solving. l’entorn labview. Resoldre errors i ús del depurador d’un vi. Nous tipus de dades. Emmagatzemament de dades. Desenvolupament d’aplicacions modulars. Adquisició de dades (daq). Control de l’instrument. Tècniques de disseny Controlar la interfície d’usuari. Tècniques avançades de fitxers d’e/s. Crear i distribuir aplicacions

Del 15 al 26 de juny de 2009 HORARI: De dilluns a divendres de 9 a 13h.

LabVIEW: Disseny d'Aplicacions Professionals amb Programació Gràfica 3100002865 2,5 40

80% d’assistència a la totalitat de les classes i la realització d’un treball SI SI SI NO SI NO SI SI Carles Pous Sabadí

A qui s’adreça: El curs s’adreça a tots els professors que, sense ser experts informàtics, estiguin interessats en desenvolupar de manera ràpida i senzilla aplicacions informàtiques mitjançant una eina de programació gràfica. Aquest entorn és molt útil per realitzar aplicacions que permetin capturar dades de l’entorn i representar-les gràficament, crear aplicacions de control, simulació i embedded, entre moltes altres coses. El preu del curs inclou una llicència oficial del LabVIEW 8.6 Student Edition, una tarja d’adquisició de dades NI USB-6008, així com els drets d’examen CLAD (Certified LabVIEW Associated Developer).Objectius: Utilitzar un entorn de programació virtual obert (LabVIEW). Comprendre els conceptes bàsics i avançats d’adquisició i processament de senyals. Crear aplicacions amb aspecte i funcionalitat professional. Utilitzar una tarja d’adquisició de dades i altres instruments de mesura. Dissenyar, implementar i distribuir aplicacions stand-alone basades en LabVIEW. Implementar esquemes de programació basats en events. Escollir l’estil de programació més adequat. En acabar el curs els assistents tindran dret a presentar-se a l’examen CLAD (Certified LabVIEW AssoPrograma: Problem solving. l’entorn labview. Resoldre errors i ús del depurador d’un vi. Nous tipus de dades. Emmagatzemament de dades. Desenvolupament d’aplicacions modulars. Adquisició de dades (daq). Control de l’instrument. Tècniques de disseny Millorar un vi existent. Controlar la interfície d’usuari. Tècniques avançades de fitxers d’e/s. Crear i distribuir aplicacions Del 6 al 17 de juliol de 2009 HORARI:

De dilluns a divendres de 9 a 13h.

Medicina i Salut en el Món Rural: Una Perspectiva Històrica 1,0 17

80% d’assistència a la totalitat de les classes i la realització d’un treball SI SI NO NO NO SI SI SI

Joaquim Puigvert Solà i Sílvia Alemany Nadal

A qui s’adreça: Estudiants de llicenciatura i diplomatura de facultats i escoles universitàries (Medicina, Infermeria, carreres d’humanitats i ciències socials...). Doctorands. Professionals de la salut (metges, ATS, farmacèutics, veterinaris...)Objectius: Reflexionar sobre la temàtica i l’àmbit de la medicina i la salut en el món rural des d’una perspectiva històrica. Impulsar un espai de trobada i de debat intel•lectual al voltant de la temàtica mèdica i sanitària, sempre amb el rigor científic i l’obertura de mires inherents a tota institució universitària, però lluny dels imperatius acadèmics dels estudis reglats habituals. Conèixer i difondre l’herència cultural de la medicina i la salut rural, amb el propòsit d’assolir la sensibilització i el gaudi de la societat envers l’evolució de la salut i de contribuir, amb qualitat, al desenvolupament cultural i social. Promoure la recerca sobre l’evolució de la salut i de la medicina rural a Catalunya i a les comarques gironines en particular. Fomentar un lloc de diàleg entre els professionals de la salut, els historiadors i científics socials, i la resta de la societat.Programa: Medicina i salut a l'Europa rural, s. XIX-XX. Medicina i assistència social al s. XIX. L'exemple de Mallorca. Farmàcia i comerç a la CataluDel 10 al 11 de juliol de 2009 HORARI:

De 10 a 13.30h. i de 15 a 20h.

Advanced Conversation in English (Grup I) 1,0 2080% d’assistència a les classes i la participació activa SI SI SI SI SI SI SI SI Andreu Pulido Bazaga

A qui s’adreça: A persones interessades a reactivar i ampliar els seus coneixements de la llengua anglesa en un nivell avançat (Marc Europeu B2 consolidat, FCE; EOI V) per interessos personals, acadèmics o professionals.Objectius: Donar un espai per desenvolupar i reforçar l’expressió oral adquirida prèviament en un nivell avançat de la llengua anglesa amb el suport i dinamització d’una professora nativa.Programa: L’aprenentatge en grups reduïts, el suport de les eines multimèdia, l’enfocament comunicatiu i l’èmfasi en l’aprenentatge de la llengua oral, fan que aquest curs d’idiomes constitueixi una proposta atractiva per a aquelles persones que vulguin aprofitar l’estiu per treballar la capacitat d’expressió oral amb persones que comparteixen el mateix nivell d’anglès avançat. Del 6 al 17 de juliol de 2009 HORARI:

De dilluns a divendres de 9.30 a 11.30h.

Advanced Conversation in English (Grup II) 1,0 2080% d’assistència a les classes i la participació activa SI SI SI SI SI SI SI SI Andreu Pulido Bazaga

A qui s’adreça: A persones interessades a reactivar i ampliar els seus coneixements de la llengua anglesa en un nivell avançat (Marc Europeu B2 consolidat, FCE; EOI V) per interessos personals, acadèmics o professionals.Objectius: Donar un espai per desenvolupar i reforçar l’expressió oral adquirida prèviament en un nivell avançat de la llengua anglesa amb el suport i dinamització d’una professora nativa.Programa: L’aprenentatge en grups reduïts, el suport de les eines multimèdia, l’enfocament comunicatiu i l’èmfasi en l’aprenentatge de la llengua oral, fan que aquest curs d’idiomes constitueixi una proposta atractiva per a aquelles persones que vulguin aprofitar l’estiu per treballar la capacitat d’expressió oral amb persones que comparteixen el mateix nivell d’anglès avançat Del 6 al 17 de juliol de 2009 HORARI:

De dilluns a divendres de 12 a 14h.

Paisatges amb Figures 2,0 30

80% d’assistència a les classes.Autoavaluació en grups d’alumnes i avaluació del professor. SI SI NO NO NO SI SI SI Marta Figueras Barnera

A qui s’adreça: Qualsevol persona amb uns coneixements mitjans de fotografia. Es valorarà, en cas que hi hagi més demanda que places disponibles, la qualitat individual. Si aquest fos el cas, es demanarà un portafolis de vuit fotografies als aspirants, per avaluació.Objectius: Fer una introducció a la fotografia de paisatge i al retrat. La idea és fomentar el respecte per la natura i aprendre les tècniques adequades per aconseguir imatges poderoses de les dues matèries.Programa: Visionat dels portafolis dels alumnes i classe pràctica de fotografia nocturna. Sessió teòrica sobre paisatge conceptual a càrrec de l’Observatori del Paisatge. Sessió teòrica: Les persones. En aquesta sessió teòrica es donaran les eines per fer millors retrats. Sessió teòrica: Anatomia d’una bona fotografia.

Del 29 de juny al 3 de juliol de 2009 HORARI: 29 de juny: de 10 a 13h i de 20 a 23h, 30 de juny: de 10 a 13h i del 1 al 3 de juliol de 6 a 13h.

10

CURSOS D'ESTIU FUdG2009

Programació AcadèmicaGabinet de Planificació i Avaluació

ENTITAT CURS

CO

DI

CR

ÈD

ITS

A

TO

RG

AT

S

HO

RE

S

AVALUACIÓ

FE

P

FL

FC

FD

EP

S

EU

I

FC

EE

FT

INCOMPATIBLECOORDINADOR

PROFESSORDESCRIPTOR DATES I HORARI

Trastorns de Pànic i Agorafòbia 3100002348 1,0 1580% d’assistència a les classes. Realització d’un treball SI SI* NO NO NO SI SI SI

FLLETRES=*No s'accepta per als estudiants de FC

Beatriu Caparrós Caparrós

A qui s’adreça: El curs és de caràcter divulgatiu i està adreçat a totes aquelles persones que, per diferents motius, estiguin interessades en el tema.Objectius: L’objectiu principal del curs és que l’estudiant adquireixi de manera assequible i actualitzada els coneixements actuals sobre els trastorns de pànic i l’agorafòbia. Les competències a assolir per l’estudiant són les següents: a) conèixer quina és la naturalesa del pànic i l’agorafòbia, b) saber identificar els seus components, c) conèixer els factors etiològics i principals models explicatius, d) conèixer les principals tècniques d’avaluació, i e) conèixer els tractaments eficaços científicament desenvolupats per als trastorns de pànic i agorafòbia.Programa: Naturalesa dels trastorns de pànic i agorafòbia: Definició i tipus de trastorns de pànic i agorafòbia. Components del pànic i l’agorafòbia. Freqüència d’aparició. Curs i pronòstic. Causes i models explicatius.Avaluació i tractament del pànic i l’agorafòbia: Tècniques d’avaluació. Tractament farmacològic. Tractament psicològic: Intervenció en el component fisiològic. Intervenció en el component expressiu-motor. Intervenció en el component subjectiu (pensaments i emocions) Del 6 al 8 de juliol de 2009 HORARI:

De dilluns a dimecres de 9 a 14h.

11

ANNEX NÚM. 19

ANNEX I

Estudi

Crèdits assignats (febrer 09)

Crèdits programats (maig 09)

3101 FEP MEI 317 249MEP 174 182MLE 124 132MEF 180 166MEM 144 150ES 223 201PSIC 374 343PED 126 128PSICOPED 129 145COMUNS MESTRES 21 42Altres activitats 68

1.810 1.8053102 FL FILOS 139 171

FC 206 168FH 196 168GEOG 200 189HIST 289 273HA 246 231FR 2 54COMUNS FACULTAT 5 12Altres activitats 60

1.283 13263103 FC BIOL 673 792

QUIM 545 429CA 609 540Altres activitats 67

1.827 18283104 FD DR 616 573

CT 70 53GAP 142 129CRIMINOL 82 80Altres activitats 104

909 9383105 EPS AT 528 535

ETAEA 286 240ETAIAA 322 240ETIG 580 460ETIS 441 373ETIEI 393 310ETIQI 278 255ETIM 344 366EI 770 713EINF 175 214CTA 150 138Altres activitats 456

4.264 4299

3106 EUI INFERM 452 367Altres activitats 85

452 4523107 FCEE CEMPR 551 636

ADE 138 186ECO 2 138ADE+ECO 477Altres activitats 120

690 15573108 FT TUR 256 257

256 257

11.491 12460

Centre

PLANS DOCENTS DE PRIMER I SEGON CICLE DELS ENSENYAMENTSHOMOLOGATS PER AL CURS 2009-10

Total FT

TOTAL UdG

Total FCEE

Total FD

Total EPS

Total EUI

Total FEP

Total FL

Total FC

Crèdits assignats (febrer 09) Desplegament assignatures

Crèdits assignats (febrer 09) Coordinació de curs

Crèdits programats (maig 09)

3101 FEP MEI 28 1 28MEP 76 1 76ES 85 1 107PSIC 127 1 130COM. MESTRES 209 212

526 4 5533102 FL FILOS 36 1 24

LLC 12 1 12LLE 12 1 12GOTGMA 44 1 24HIST 51 1 30HA 36 1 24CC 36 1 24COMPARTITS FACULTAT 135 198Altres activitats de grau 16

362 7 3643103 FC BIOL 0 1

QUIM 0 1CAMB 0 1BIOTEC 0 1COMPARTITS FACULTAT 499 494

499 4 4943104 FD DR 46 1 32

CRIMINOL 17 1 24CPA 34 1COMPARTITS FACULTAT 251 264Altres activitats de grau 3

348 3 3233105 EPS EE 187 1 186

EEIA 0 1EQ 0 1EM 41 1ARQ 106 1 106,5COMPARTITS ESCOLA 312 337,5

647 5 6303106 EUI INFERM 200 1 276

Altres activitats de grau 44200 1 320

3107 FCEE CIF 157 1ADE 155 4ECO 147 4ADE+ECO COMPARTITS 441

900 93108 FT TUR 152 1 153,05

PRP 216 2 217Altres activitats de grau 1

369 3 371,1

3.851 36 3.055

Total FEP

Total FL

Total FC

GRAUS (MODEL D'ASSIGNACIÓ DE RECURSOS DOCENTS PEL CURS 2009-2010)

Total FT

PLANS DOCENTS DE PRIMER CURS DE GRAU PER AL CURS 2009-10

TOTAL UdG

Total FD

Total EPS

Total EUI

Total FCEE

Crèdits assignats (febrer 09)

Crèdits programats (maig 09)

355,5 318

207 207

535 535

Crèdits assignats (febrer 09)

Crèdits programats (maig 09)

00

148 1560

37 37000

185 193TOTAL UdG

TOTAL PER CENTRE

EPSEUIFCEEFT

FEPFLFCFD

GESTIONATS D'ACORD AMB CONSELL DE DIRECCIÓ PER AL CURS 2009-2010

PLANS DOCENTS ALS CENTRES INTEGRATS PER A L’ORGANITZACIÓ DEL SEGON, TERCER, QUART I CINQUÈ CURS

DELS ENSENYAMENTS D'ARQUITECTURA; TERCER, QUART I CINQUÈ DE PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES; I

PRIMER I SEGON DE MEDICINA PER AL CURS 2009-10

ARQUITECTURA

PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES

RECURSOS DOCENTS ASSIGNATS ALS CENTRES DOCENTS

MEDICINA

ANNEX II

INFORME DE LES PROPOSTES DE PLANS DOCENTS

PER AL CURS 2009-2010 Ajustament al nombre de crèdits aprovat pel Consell de Govern en la sessió 2/09 de 26 de febrer de 2009. Justificació dels casos excepcionals en què els centres han programat un nombre diferent de crèdits o bé s’han redistribuït. Primer i segon cicles Facultat d’Educació i Psicologia: programació addicional de 18 crèdits Finançament addicional per als estudis de Magisteri en motiu dels 30 estudiants de nou accés incorporats l’any 2008-09, que majoritàriament estaran a segon curs durant el curs 2009-10. Els crèdits addicionals s’han calculat a partir del model d’assignació utilitzat per a calcular el desplegament dels estudis de graus pel curs 2009-10. Facultat de Lletres: programació addicional de 40 crèdits Errada a l’hora de desprogramar assignatures que constaven de primer curs i en realitat es programaven a segon curs: 12 crèdits. Errada a l’hora de donar compliment a l’acord de la Comissió Acadèmica i de Convalidacions de desprogramar curs a curs els estudis de Filologia Romànica, pel que caldria haver mantingut els crèdits assignats a cinquè curs: 28 crèdits dels 56 crèdits impartits durant el curs 2008-2009 Facultat de Dret: programació addicional de 0,5 crèdits Per raó d’encaix a l’hora de programar assignatures de pla vell optatives (4,5 crèdits) Facultat de Turisme: programació addicional de 0,5 crèdits Per raó d’encaix a l’hora de programar assignatures de pla vell optatives (4,5 crèdits) Facultat d’Educació i Psicologia: Programen 23 crèdits menys dels assignats i s’incorporen a la programació de graus. Graus Facultat de Lletres: redistribució de 5 crèdits Programen 5 crèdits menys dels assignats i s’incorporen a la programació de primers i segon cicles. Facultat de Dret: redistribució de 28 crèdits Programen 28 crèdits menys dels assignats i s’incorporen a la programació de primers i segon cicles.

Escola Universitària d’Infermeria: programació addicional de 120 crèdits Finançament addicional pels estudis de grau en infermeria en motiu del increment de les places de nou accés en 50 estudiants. Els crèdits addicionals s’han calculat a partir del model d’assignació utilitzat per a calcular el desplegament dels estudis de graus pel curs 2009-10.

ANNEX NÚM. 20

NORMATIVA DE RECONEIXEMENT I TRANSFERÈNCIA DE CRÈDITS EN ESTUDIS DE GRAU

Preàmbul D’acord amb el que estableixen els articles 6 i 13 del RD 1393/2007, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, les universitats han de procedir al reconeixement dels crèdits obtinguts pels estudiants en altres ensenyaments universitaris oficials i a la transferència dels crèdits obtinguts pels estudiants en ensenyaments universitaris oficials cursats prèviament.

Així mateix, en virtut del que estableix l’article 12.8 del esmentat Reial Decret, els estudiants poden obtenir reconeixement acadèmic en crèdits per la participació en activitats universitàries culturals, esportives, de representació estudiantil, solidàries i de cooperació, fins a un màxim de 6 crèdits del total del pla d’estudis cursat.

Les presents normes, que regulen l’aplicació als estudis de grau de la UdG d’aquests nous procediments, es basen, a banda del RD 1393/2007, en els “Criteris per a la planificació i programació dels estudis de grau de la Universitat de Girona”, aprovats pel Consell de Govern en la sessió núm. 2/08, de 28 de febrer de 2008, i en les memòries de programació dels estudis de grau, que d’acord amb la nova ordenació dels estudis inclouen contingut de caràcter normatiu.

Aquestes normes tenen present l’acord de la Comissió Acadèmica i de Convalidacions de la Universitat de Girona, de 27 de febrer de 2003 (publicat al DOGC núm. 3937, de 31/7/2003), que delega la competència respecte a les convalidacions als degans o directors de centres docents. En base a aquesta delegació i donat que el procediment de reconeixement i transferència de crèdits suposa la translació dels processos tradicionals de convalidació i adaptació als nous estudis oficials regulats pel Reial decret 1393/2007, i en virtut de la Disposició addicional vuitena de la Llei Orgànica 4/2007, de 12 d’abril, per la que es modifica la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’Universitats, s’atribueix la competència per tramitar el procediment de reconeixement i transferència de crèdits al degans i directors de centres docents. D’altra banda, aquesta normativa també regula la possibilitat d’obtenció de reconeixement de crèdits per haver cursat determinats cicles formatius de grau superior. En virtut de l’Acord sobre el procediment de convalidació de crèdits entre cicles formatius de grau superior (CFGS) i titulacions universitàries de grau durant el curs 2008-2009, de 16 d’octubre de 2008, de la Comissió d’Accés i Afers estudiantils del Consell Interuniversitari de Catalunya, les correspondències establertes entre assignatures dels CFGS i titulacions universitàries s’adequaran als nous graus.

Finalment, ordena i concreta el procediment d’adaptació entre els estudis de 1r i 2n cicle organitzats conforme al sistema anterior i els nous estudis de grau que els substitueixen.

Article 1. Definicions

1. Reconeixement de crèdits:

S’entén per reconeixement l’acceptació en l’expedient acadèmic de l’estudi oficial al qual s’accedeix dels crèdits obtinguts en ensenyaments universitaris oficials previs, de la UdG o d’altres Universitats, i el seu còmput de cara a l’obtenció del títol, d’acord amb les regles bàsiques establertes en l’article 13 del RD 1393/2007.

2. Transferència de crèdits:

S’entén per transferència la incorporació en l’expedient acadèmic dels crèdits obtinguts en ensenyaments universitaris oficials previs, de la UdG o d’altres Universitats, que no hagin conduit a la obtenció d’un títol oficial –i que no han estat objecte de reconeixement– només als efectes d’acreditació del currículum acadèmic.

3. Reconeixement acadèmic:

S’entén per reconeixement acadèmic la incorporació en l’expedient acadèmic dels crèdits obtinguts per la participació dels estudiants en activitats universitàries culturals, esportives, de representació estudiantil, solidàries i de cooperació.

Article 2. Expedient acadèmic i suplement europeu al títol

Tots els crèdits obtinguts per l’estudiant en ensenyaments oficials cursats en qualsevol Universitat, els transferits, els reconeguts i els superats per a la obtenció del corresponent títol, seran inclosos en el seu expedient acadèmic i reflectits en el suplement europeu al títol.

Article 3. Reconeixement i transferència dels crèdits obtinguts en ensenyaments universitaris oficials

1. Les actuacions que estableix aquest article afecten tant els estudis de procedència inacabats com els que han atorgat un títol oficial i es duran a terme en el moment

d’iniciar l’expedient acadèmic del nou estudi. Per aquest motiu, en el primer cas, si l’estudiant continua cursant l’estudi de procedència, els crèdits que hi superi a partir d’aquest moment no podran ser transferits a l’expedient acadèmic del nou estudi. Si supera crèdits que acreditin la consecució de competències i coneixements associats a matèries del pla d’estudis del grau a què ha accedit, podrà sol·licitar-ne el reconeixement.

2. Als estudiants que accedeixin a un estudi de grau amb estudis universitaris oficials previs se’ls podran reconèixer:

a) Els crèdits corresponents a matèries bàsiques de la branca de coneixement a què estigui adscrita la titulació a què hagin accedit, atenent, d’una banda, les condicions que pugui establir el Govern en plans d’estudis que condueixin a títols que habilitin per a l’exercici professional, i de l’altra, les necessitats formatives dels estudiants, per tal que el reconeixement no comporti una mancança en la formació prevista al pla d’estudis.

b) Els crèdits corresponents a matèries que acreditin la consecució de competències i coneixements associats a matèries del pla d’estudis a què accedeixin, amb la condició que el reconeixement només es podrà aplicar a assignatures o mòduls complets definits com a tals al pla d’estudis.

En tots dos casos s’hauran de traslladar les qualificacions que corresponguin, un cop ponderades si cal.

3. Per a la resta de crèdits procedents d’estudis previs que no hagin donat lloc a l’obtenció d’un títol oficial en el moment d’obrir l’expedient de grau, i que no puguin ser objecte de reconeixement, es procedirà a la seva transferència.

Article 4. Procediment de reconeixement i transferència dels crèdits obtinguts en ensenyaments universitaris oficials 1. El procediment de reconeixement i/o transferència de crèdits s’iniciarà d’ofici un cop assabentada la UdG del contingut del o dels expedients previs de l’estudiant, a partir de la recepció de la corresponent certificació oficial tramesa per la universitat d’origen o bé d’una certificació acadèmica personal aportada pel mateix estudiant.

2. L’estudiant pot renunciar a part o a tot el reconeixement de crèdits en cas que prefereixi cursar les matèries corresponents. Aquesta renúncia es podrà efectuar una sola vegada i tindrà caràcter definitiu.

3. Per a la incorporació dels crèdits reconeguts o transferits a l'expedient acadèmic s’aplicarà el que determini el decret de preus de la Generalitat de Catalunya.

4. La competència per tramitar i resoldre els procediments de reconeixement i transferència de crèdits correspon als degans i als directors de centres docents.

Article 5. Reconeixement de crèdits de cicles formatius de grau superior 1.El reconeixement o la convalidació de matèries superades en CFGS en les titulacions de grau es regirà per la normativa que es pugui promulgar a aquest efecte. 2. En el seu defecte, s’aplicarà l’acord de la Comissió d’Accés i Afers estudiantils del CIC de 16 d’octubre de 2008, que preveu l’adequació als nous graus de les correspondències entre CFGS i titulacions universitàries. Aquesta adequació es concretarà en una proposta de convalidació que es presentarà a l’Òrgan tècnic de suport determinat en l’acord esmentat i que en cas de ser aprovada es publicarà a la pagina web de l’estudi corresponent. 3. Per a la incorporació dels crèdits reconeguts a l'expedient acadèmic caldrà abonar el que determini el decret de preus de la Generalitat de Catalunya.

Article 6. Reconeixement i transferència de crèdits per adaptació de pla vell al nou estudi de grau que el substitueix

1. El reconeixement de crèdits es regirà per la taula d’adaptacions del punt 10 de la memòria del pla d’estudis corresponent.

2. Els crèdits de lliure elecció cursats amb assignatures troncals, obligatòries, optatives o de lliure elecció previstes en el pla d’estudis de procedència, podran ser reconeguts com a assignatures o mòduls del nou pla sempre que acreditin la consecució de competències i coneixements associats a matèries del pla d’estudis de grau.

3. Els crèdits de lliure elecció que no hagin estat reconeguts com a assignatures o mòduls podran ser reconeguts com a crèdits de reconeixement acadèmic, per evitar que els estudiants que hagin progressat en els seus estudis vegin minvat aquest progrés en el canvi de pla. En aquest cas s’establirà una relació de 1:1 entre crèdits del pla vell i els corresponents al grau.

4. Tots els crèdits superats en el pla d’estudis de procedència que no es reconeguin es transferiran al nou expedient per tal d’incorporar-los al Suplement Europeu del Títol quan correspongui.

5. Llevat que el corresponent decret de preus de la Generalitat de Catalunya estableixi el contrari, la incorporació dels crèdits reconeguts per adaptació de pla vell als nous estudis no requerirà abonar cap preu.

Article 7. Reconeixement acadèmic en crèdits per la participació en activitats universitàries 1. Conjuntament amb l’oferta docent per a cada curs acadèmic, el Consell de Govern aprovarà les activitats culturals, esportives, de representació estudiantil, solidàries i de cooperació de la Universitat de Girona susceptibles de ser reconegudes i els crèdits que correspondran a cadascuna. Seran les mateixes per a tots els estudiants de qualsevol dels graus i amb la mateixa valoració en crèdits. La relació es farà pública a través del web de la Universitat.

2. Entre aquestes activitats s’inclouran com a mínim les següents:

Tipus Activitat Crèdits anuals

Aula de Teatre 1 Cor de la UdG 1 Activitats culturals Colla castellera Els Xoriguers

1

Campionats internacionals 1 Campionats estatals 1 Campionats autonòmics 1 Activitats esportives Programes de promoció de la pràctica esportiva (2 per activitat)

6

Consell de Govern 2 Òrgans de Govern estatutaris (excepte Consell de Govern)

1

Comissions estatutàries 1

Comissions delegades del Consell de Govern

1

Representació estudiantil

Coordinació del Consell d’estudiants

2

Activitats internacionals 2 Activitats estatals 2 Activitats autonòmics 2

Activitats solidàries i de cooperació declarades

Programes d’acolliment 2

Tipus Programa Crèdits per mes d’estada

Erasmus 1,5 Prometeu 1,5

Participació en programes de mobilitat SICUE - Séneca 1,5

3. Addicionalment, la Comissió de Govern dels centres docents podran aprovar, anualment, el reconeixement acadèmic d’altres activitats culturals, esportives, de representació estudiantil, solidàries i de cooperació realitzades en el marc del centre docent i els crèdits que correspondran a cadascuna. La relació es farà pública a través del web del centre docent. La Comissió Acadèmica i de Convalidacions vetllarà perquè les decisions dels centres s’ajustin al que estableix el punt 1 d’aquest article.

4. La participació en aquestes activitats només permetrà el seu reconeixement en crèdits en un sol expedient acadèmic per estudiant. No serà possible el reconeixement d’activitats ja reconegudes en expedients previs dels estudiants.

5. Quan així es requereixi, la inscripció a l’activitat s’haurà de fer davant de la unitat que l’organitzi, en les condicions que aquesta estableixi. La participació en òrgans de govern de centre o d’universitat requerirà l’acreditació de l’assistència a un mínim del 80% de les sessions de cada curs acadèmic per obtenir el reconeixement de crèdits. Correspondrà al secretari de l’òrgan de govern de la unitat corresponent certificar l’assistència dels estudiants.

6. La participació en activitats culturals, esportives, solidàries o de cooperació s’acreditarà de la mateixa manera que la del punt anterior per part del responsable acadèmic o administratiu de l’activitat, tant si requereix inscripció com si no. Algunes d’aquestes activitats poden requerir l’assistència a cursos de formació específica al marge dels plans d’estudis.

7. En tots els casos, un cop la unitat organitzadora hagi certificat la participació o superació de l’activitat, es podrà sol·licitar el reconeixement dels crèdits, des de la funció vinculada a l’expedient acadèmic electrònic a què tenen accés els estudiants de la UdG, en qualsevol moment del curs. Per a la incorporació dels crèdits reconeguts a l'expedient acadèmic caldrà abonar el preu que determini el decret de preus de la Generalitat de Catalunya.

8. Els estudiants que no duguin a terme activitats que els permetin aquest reconeixement acadèmic podran aconseguir els crèdits requerits per a la finalització dels estudis cursant més crèdits optatius, o bé obtenint el reconeixement de crèdits superats en altres ensenyaments oficials cursats amb anterioritat; en aquest darrer cas, el reconeixement només es podrà aplicar a assignatures o mòduls complets, definits com a tals al pla d’estudis.

Disposició final única. Entrada en vigor

La present normativa de reconeixement i transferència de crèdits en estudis de grau entrarà en vigor en el curs acadèmic 2009-2010.

ANNEX NÚM. 21

BASES DE LA CONVOCATÒRIA D'AJUTS DE CARÀCTER ESPECIAL DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA PER DOTAR LES PLACES DEL CONSELL D'ESTUDIANTS I

DEL CONSELL D’ASSOCIACIONS PEL CURS 2009/2010

(aprovada en el Consell de Govern núm. 5/09 de 28 de maig de 2009)

1. Objecte de la convocatòria

Aquests ajuts tenen com a finalitat dotar de personal les delegacions generals i les delegacions a les Facultats o Escoles del Consell d'Estudiants i del Consell d’Associacions de la Universitat de Girona, per tal de permetre la col·laboració entre els estudiants i els seus òrgans de representació.

2. Funcions

Aquesta col·laboració es basa en el desenvolupament de les següents funcions:

2.1 Funcions dels becaris del Consell d’Estudiants:

a. Desenvolupar la gestió de les delegacions d’estudiants sota la supervisió del Consell d’Estudiants, per la qual cosa rebran d'aquest la formació i informació necessària.

b. Informar als estudiants i al Consell d’Estudiants de totes aquelles qüestions que els afectin. c. Procurar que tots els cursos dels diferents estudis tinguin un o més representants que canalitzin les peticions

dels estudiants i els mantinguin degudament informats. d. Fomentar la creació d’un Consell de Delegats a les diferents facultats o escoles universitàries. e. Preparar un mínim de dos plens d’estudiants de facultat o escola universitària durant el curs acadèmic, per tal

de promoure un punt de trobada perquè tots els estudiants de la universitat puguin participar activament en les activitats del Consell d’Estudiants.

f. Assistir com a secretari a les reunions dels representants dels estudiants de cada centre (Consell de Delegats, etc.).

g. Fer d'enllaç entre els estudiants i el Deganat/Direcció o els òrgans i serveis de la Universitat de Girona que correspongui.

h. Presentar una memòria explicativa, a finals de cada quadrimestre, del funcionament de la delegació d’estudiants i de les activitats que s'han anat realitzant a la Facultat o Escola per part dels estudiants del mateix centre i també les que d'una manera o altra el Consell d'Estudiants hi ha participat.

i. Col·laborar en les tasques que se li encarreguin des del Consell d’Estudiants (organització Curs Introducció a la Universitat, barraques de fires, reunions, Ambientalització Universitària, Festa Major, etc.).

j. Col·laborar amb el Consell d’Associacions i amb les associacions d’estudiants de la Universitat en base a les indicacions que es donin des del Consell d’Estudiants en coordinació amb el Consell d’Associacions.

2.2 Funcions del becari del Consell d’Associacions (D16):

a. Desenvolupar la gestió de la delegació del Consell d’Associacions sota la seva supervisió, per la qual cosa rebran d'aquest la formació i informació necessària.

b. Informar als estudiants i al Consell d’Associacions de totes aquelles qüestions que els afectin. c. Presentar una memòria explicativa, a finals de cada quadrimestre, de les activitats en les que el Consell

d’Associacions hi hagi participat. d. Col·laborar en les tasques que se li encarreguin des del Consell d’Associacions (barraques de fires, reunions,

Festa Major, etc.). e. Col·laborar amb el Consell d’Estudiants en base a les indicacions que es donin des del Consell d’Associacions,

en coordinació amb el Consell d’Estudiants.

En cas de necessitat, les funcions de les places D1 i D2, es podran traslladar a qualsevol altra delegació, puntualment, i sota l’aprovació de la comissió permanent del Consell d’Estudiants a proposta del coordinador de becaris del Consell d’Estudiants.

3. Dedicació i retribució

• Pel que fa a les places D3, D4, D5, D6, D7, D8, D9, D10, D11, D12, D13, D14 i D15 (detallades a l’annex I), la col·laboració serà de 10 hores setmanals, amb destinació i horari assignats pel Consell d’Estudiants. L'import d'aquests ajuts serà de 1.300€ cada un, que es cobrarà en 6,5 mensualitats de 200€.

• Pel que fa a la plaça D1 (detallada a l’annex I), la col·laboració serà de 20 hores setmanals, distribuïdes regularment entre els cinc dies lectius de la setmana, i l’horari el fixarà el Consell d'Estudiants. L'import d'aquests ajuts serà de 3.600€ cada un, que es cobrarà en 9 mensualitats de 400€.

• Pel que fa a la plaça D2 (detallada a l’annex I), la col·laboració serà de 10 hores setmanals, distribuïdes regularment entre els cinc dies lectius de la setmana, i l’horari el fixarà el Consell d'Estudiants. L'import d'aquests ajuts serà de 1.600€ cada un, que es cobrarà en 8 mensualitats de 200€.

• Pel que fa a la plaça D16 (detallada a l’annex I), la col·laboració serà de 10 hores setmanals, distribuïdes regularment entre els cinc dies lectius de la setmana, i l’horari el fixarà el Consell d’Associacions. L'import d'aquests ajuts serà de 1.300€ cada un, que es cobrarà en 6,5 mensualitats de 200€.

El coordinador del Consell d’Estudiants i el coordinador del Consell d’Associacions així com els estudiants claustrals, que no siguin beneficiaris de cap ajut d’aquesta convocatòria, vetllaran pel bon funcionament de les delegacions d'estudiants i, si escau, emetran informes als òrgans competents.

La despesa total d’aquesta convocatòria és de 23.400 € i serà distribuïda en dos exercicis pressupostaris de la següent forma:

A càrrec de les unitats de despesa 04.04.006, aplicació 482.10 per l’import màxim de 8.000 € del pressupost de 2009 i de 14.100 € a càrrec del pressupost de 2010, i de 500 € a càrrec de la unitat de despesa 02.60.008, aplicació 482.10 del pressupost de 2009 i de 800 € a càrrec del pressupost de 2010, amb l’informe favorable del Consell Social.

4. Durada

La vigència dels ajuts serà:

• Per a la plaça D1: del 16 d’octubre de 2009 al 15 d’octubre de 2010 (excepte els mesos de gener, juliol i agost)

• Per a la plaça D2: del 16 d’octubre de 2009 al 15 d’octubre de 2010 (excepte els mesos de gener, juny, juliol i agost)

• Per a les places D3, D4, D5, D6, D7, D8, D9, D10, D11, D12, D13, D14, D15 i D16: del 16 d’octubre de 2009 al 30 de maig de 2010 (excepte el mes de gener)

5. Adjudicació

L'adjudicació d'aquest ajut no suspèn la tramitació de l'expedient de sol·licitud d'altres ajuts econòmics convocats pel Ministeri d'Educació i Ciència ni serà incompatible amb la seva adjudicació. Serà incompatible, però, amb altres ajuts de caràcter especial convocats per organismes públics o privats.

6. Requisits dels candidats

Estar matriculat d'algun estudi oficial o propi de 1r o 2n cicle a qualsevol Facultat o Escola de la Universitat de Girona, i haver estat matriculat en aquesta Universitat com a mínim en un curs anterior al 2008-2009. En les places D3 a D15 tindran preferència aquells estudiants que estiguin matriculats en algun dels estudis que s'imparteixen a la Facultat o Escola a la qual pertany la corresponent plaça.

Per optar a la plaça D2, es valorarà positivament acreditar coneixements informàtics (descrits al punt 11 dels Barems d’aptitud).

No gaudir d'altres ajuts de caràcter especial de cap tipus, llevat dels convocats pel Ministeri d'Educació i Ciència. En el cas que hagi presentat sol·licitud d’ajut de caràcter especial convocat per altres organismes públics o privats, la possible concessió d'aquest ajut implicarà automàticament la suspensió de la tramitació de l’ajut de la Universitat de Girona, tret que es renunciï a un dels ajuts de caràcter especial, si ja existeix.

No gaudir de cap ajut a l’estudi dels programes de cooperació educativa ni de promoció externa de la Universitat de Girona.

El fet de ser beneficiari d’algun d’aquests ajuts serà incompatible amb formar part de la comissió permanent del Consell d’Estudiants i del Consell d’Associacions. Si es donés el cas, el sol·licitant hauria d’escollir entre la plaça de becari o ser membre de la comissió permanent del Consell d’Estudiants o del Consell d’Associacions.

7. Règim de dedicació

Els horaris es faran públics, en un document paral·lel a aquestes bases i que es farà públic pel Consell d’Estudiants el mateix dia de la publicació d’aquestes.

Els períodes de vacances correspondran amb aquells que estiguin establerts en el calendari acadèmic de la Universitat de Girona. Durant el període d'exàmens i setmana cultural es permetrà certa flexibilitat d'horaris a les delegacions sempre i quan hi hagi una petició per escrit dirigida al Coordinador de becaris del Consell d’Estudiants amb 15 dies d’antelació i s’obtingui el vist-i-plau de la comissió permanent del Consell d’Estudiants o del Consell d’Associacions. Caldrà fer públics els nous horaris i hauran d’estar penjats a l’entrada a totes les delegacions, indicant el període de la seva validesa.

Per a qualsevol incidència o qüestió relacionada amb la prestació, se seguiran les directrius que indiquin el Consell d’Estudiants o el Consell d’Associacions, que seran comunicades a través del coordinador de becaris del Consell d’Estudiants o de la persona representant del Consell d’Associacions, que seran els responsables de traslladar-ho al Consell d’Estudiants o Consell d’Associacions respectivament.

Si renuncia a la plaça, el beneficiari ho haurà de comunicar al Consell d'Estudiants o al Consell d’Associacions de la Universitat de Girona i a la secció de Beques i Ajuts als Estudiants amb deu dies d'antelació perquè el tribunal faci una nova adjudicació de l’ajut. En aquest cas, l'estudiant només tindrà dret a la percepció de la quantitat deguda pels dies que hagi col·laborat durant aquell mes.

8. Documentació

Imprès de sol·licitud emplenat (model de l'annex II). S'hauran d'adjuntar a la sol·licitud els documents següents:

a. Fotocòpia de les declaracions de renda/es de l'any 2008 del cap de família i dels altres membres computables que tinguin l'obligació de presentar-la. En els altres casos, caldrà presentar altres documents que acreditin els ingressos familiars (certificat d’empresa, vida laboral, nòmines...etc.)

b. Imprès de fitxa de creditor de la Universitat de Girona, omplert i segellat per l'entitat bancària. c. Fotocòpia del DNI/NIF del sol·licitant i de tots els membres computables de la família. d. Els certificats que acreditin el que es demana en el punt 11. e. 2 còpies del “Currículum Vitae”. Les places D1 a la D15, una de les còpies anirà destinada al Consell

d’Estudiants i la corresponent a la D16, al Consell d’Associacions.

9. Procediment i adjudicació

Els estudiants que vulguin sol·licitar l’ajut podran descarregar-se l’imprès de la pàgina web de la Universitat de Girona (Beques i Ajuts, Altres Beques i Ajuts, Consell d’Estudiants i Consell d’Associacions).

La sol·licitud es dirigirà a la secció de Beques i Ajuts als Estudiants i es presentarà a qualsevol oficina auxiliar del registre de la Universitat de Girona.

El termini de presentació de sol·licituds s'acabarà el divendres dia 18 de setembre 2009 (13.30h).

En cas que la sol·licitud no reuneixi els requisits, es requerirà els interessats perquè, en el termini de 10 dies, esmenin la falta o aportin els documents, tenint en compte que, si no ho fan, es consideraran desistits de la seva petició amb resolució prèvia, tal com disposa l’art. 71 de la Llei 30/1992, modificada per la Llei 4/1999.

A la sol·licitud l'estudiant manifestarà la seva disponibilitat per realitzar les tasques i haurà de demanar obligatòriament com a primer lloc de preferència la Facultat o Escola on cursi els seus estudis (excepte aquells estudiants que optin a les places D1, D2 I D16).

Per a l'estudi de les sol·licituds presentades i la selecció dels possibles adjudicataris, es constituirà un tribunal amb la composició següent:

President: el Coordinador del Consell d’Estudiants, o persona en qui delegui. Vicepresidenta: la Vicerectora d'Estudiants, o persona en qui delegui. Vocals: un estudiant per cada Facultat o Escola de la Universitat de Girona membre del Consell

d’Estudiants. el Coordinador d’Associacions, o persona en qui delegui. El Coordinador de Becaris del Consell d’Estudiants, o persona en qui delegui. Secretària, amb veu però sense vot: la cap de la secció de Beques i Ajuts als Estudiants de la Universitat

de Girona.

No podran formar part del tribunal aquells estudiants que hagin sol·licitat un ajut a la present convocatòria.

En cas d’empat, dirimirà el vot de qualitat del president.

El tribunal acordarà proposar com a beneficiaris de l'ajut de caràcter especial els estudiants que resultin de la relació ordenada per les places de les Facultats o Escoles o per les places generals del Consell d'Estudiants i Consell d’Associacions de Josefines en funció de la puntuació total obtinguda sobre un màxim de 10 punts. La puntuació global procedirà de la suma dels diferents barems: barem econòmic (màxim 4,5 punts), barem d'aptitud (màxim 4,5 punts) i barem acadèmic (màxim 1 punt).

Per a escollir els beneficiaris de l’ajut, en primer lloc es farà una classificació dels sol·licitants ordenada segons la seva primera plaça demanada (depenent si son generals i places de facultat o escola), i dins d’aquestes s’ordenaran segons la puntuació obtinguda a partir dels barems econòmics, acadèmics i d’aptituds i calculats tal i com s’indica en l’annex III.

En les Facultats o Escoles on hi hagi diferents carreres, no es triaran els beneficiaris en funció de la carrera, sinó que l’únic requisit que s’haurà de tenir en compte és que cursin estudis a la mateixa.

Les sol·licituds que no hagin estat beneficiàries de cap ajut, passaran a formar part d’una llista d’espera.

Si en alguna Facultat o Escola no hi hagués cap sol·licitud, s’adjudicaria l’ajut a l’estudiant amb més puntuació de la llista d’espera que no hagués obtingut plaça, i així successivament fins a esgotar la llista d’espera. En cas, que tots els estudiants de la llista d’espera renunciessin a l’esmentada plaça, aquesta es declararia deserta.

Si durant la vigència dels ajuts alguna de las places adjudicades quedés vacant per renúncia de l’interessat o qualsevol de les causes de revocació previstes en aquesta convocatòria, es procediria a l’adjudicació de la vacant mitjançant els estudiants que formen part de la llista d’espera per ordre de puntuació i que fins al moment no hagin obtingut cap plaça.

Per a l'adjudicació de les places, els sol·licitants que anteriorment haguessin estat beneficiaris d’aquest ajut de la Universitat de Girona podran tornar a ser-ho, sempre que compleixin els requisits i l'informe del Consell d’Estudiants no sigui negatiu. Tenint en compte que tindran preferència aquells estudiants que no hagin obtingut l'ajut especial del Consell d'Estudiants en dues ocasions.

L'adjudicació dels ajuts es farà pública mitjançant una resolució de la rectora de la Universitat de Girona, que es publicarà a la pàgina web d'aquesta universitat.

10. Barems econòmics

S’aplicarà, a l’hora de fer els càlculs econòmics, la mateixa normativa que per a les beques del Ministeri d’Educació i Ciència.

S’ordenaran les sol·licituds, de menor a major, en funció de la seva renda per càpita. La renda per càpita s'obtindrà dividint la renda neta familiar pel nombre de membres computables. Per renda familiar s'entén l’obtinguda per tots els membres computables de la família durant l'any natural anterior. Aquest curs 2008/2009 podran acreditar-la mitjançant la declaració de renda de l'any 2008.

A l'efecte del càlcul de la renda familiar per càpita, són membres computables de la família el pare, la mare, el sol·licitant, els germans solters menors de 25 anys que visquin al domicili familiar o els de més edat, quan es tracti de disminuïts físics, psíquics o sensorials, i també els ascendents dels pares que justifiquin que resideixen al mateix domicili amb el certificat municipal corresponent.

També seran considerats membres computables de la família les persones menors de 25 anys que es trobin acollides legalment o de dret per la família del sol·licitant i a càrrec seu, sempre que aquesta convivència quedi prou justificada i acreditada.

En cas de divorci o de separació dels pares, no es considerarà membre computable el pare o la mare si no viu amb el sol·licitant de la plaça, sense perjudici que en els ingressos de base de la família s'inclogui la seva contribució econòmica. No obstant això, tindrà la consideració de membre computable el nou cònjuge o persona unida per una relació anàloga.

En els casos en què el sol·licitant al·legui la independència familiar, sigui quin sigui el seu estat civil, haurà d'acreditar aquesta circumstància i el seu domicili, i també el pagament del lloguer, si s'escau, de l'habitatge i dels mitjans econòmics de què disposa. A més, haurà de presentar la declaració de renda dels pares, per tal d'acreditar que no apareix a la renda del pares.

A l'annex III es troba la fórmula pel càlcul de la puntuació dels sol·licitants.

11. Barems d'aptituds

Per a la plaça D2 són es valorarà positivament coneixements sobre gestió de xarxes informàtiques, creació, manteniment i actualització de pàgines web i coneixements d'ofimàtica. Per a les places D1 a D16 es valoraran coneixements d’ofimàtica.

S'atorgarà un punt per a cada certificació que es presenti de les següents característiques: 1. Pertànyer a una associació de la Universitat de Girona, caldrà aportar certificat del Secretari de l'associació. 2. Ser o haver estat delegat de classe, caldrà certificat del coordinador de l'estudi corresponent. 3. Ser o haver estat membre de la Junta de Facultat o Escola, caldrà certificat del degà o director de la Facultat o Escola. 4. Ser o haver estat membre de la Comissió de Govern de la Facultat o Escola, caldrà certificat del degà o director de la Facultat o Escola 5. Ser o haver estat membre del Consell d'Estudis de la carrera, caldrà certificat del coordinador d'estudis. 6. Ser o haver estat membre del Claustre Universitari de la Universitat de Girona, caldrà certificat del secretari general de la Universitat de Girona. 7. Ser o haver estat membre del Consell de Govern de la Universitat de Girona, caldrà certificat del secretari general de la Universitat de Girona. 8. Ser o haver estat membre del Consell Social de la Universitat de Girona, caldrà certificat del secretari del Consell Social. 9. Haver realitzat el Curs d’Introducció a la Universitat, caldrà el corresponent certificat del curs, emès pel coordinador del Consell d’Estudiants.

10. Acreditar coneixements avançats d’informàtica i ofimàtica, així com també de pàgines web,...

A l'annex III es troba la formula pel càlcul de la puntuació dels sol·licitants.

12. Barems acadèmics

S'aplicarà la mateixa normativa que per a les beques del Ministeri d'Educació i Ciència.

La nota mitjana s'obtindrà multiplicant la qualificació segons el barem pel nombre de crèdits de l’assignatura i dividint pel nombre total de crèdits matriculats. La suma d’aquests valors serà la mitjana (mitjana ponderada).

S’aplicarà el barem següent per fer la mitjana:

- Matrícula d'honor 10 punts

- Excel·lent 9 punts

- Notable 7,5 punts

- Aprovat 5,5 punts

- Suspens 2,5 punts

- No presentat 2,5 punts

Les convalidacions i adaptacions no es tindran en compte a cap efecte. En el cas que l’estudiant s’hagi matriculat d'un nombre de crèdits superior al mínim, es tindran tots en compte per al còmput de la nota mitjana.

A l'annex III es troba la formula pel càlcul de la puntuació dels sol·licitants.

13. Caràcter de la col·laboració

En cap cas la formació i la col·laboració en les delegacions d'estudiants del Consell d'Estudiants i del Consell d’Associacions de la Universitat de Girona no suposarà una relació contractual ni laboral de cap tipus entre l'adjudicatari de l’ajut i la Universitat.

14. Interpretació de les bases

Correspondrà al tribunal resoldre els dubtes que es puguin generar en la interpretació o l’aplicació d’aquests requisits i el seu desenvolupament.

15. Difusió de la convocatòria

El Vicerectorat d'Estudiants i Relacions Externes procurarà fer la màxima difusió d'aquesta convocatòria, mitjançant el portal de La meva UdG i la pàgina inicial del web de la Universitat de Girona.

El Consell d’Estudiants farà difusió a través del bloc de La meva UdG que té disponible, i del web institucional propi. També es farà difusió a través de cartells penjats a les diferents facultats.

16. Estudiants de mobilitat

Els estudiants provinents d’altres universitats, que cursen estudis a la Universitat de Girona, en virtut d’un conveni entre les dues universitats, gaudiran del dret de sol·licitar aquesta ajuts de caràcter especial en les mateixes condicions que els estudiants matriculats a la Universitat de Girona.

17. Compromisos dels beneficiaris dels ajuts

L'acceptació de l’ajut suposa que el beneficiari es compromet a:

- Assumir i desenvolupar les funcions descrites en l'apartat 2 d'aquestes bases, que seran concretades en el Plec de Condicions que el Consell d’Estudiants penjarà al seu web, i que detallarà les tasques i funcions a fer pels adjudicataris d’aquestes places. - Complir la dedicació horària establerta. - Assistir a les sessions de formació i informació del Consell d'Estudiants i del Consell d’Associacions. - Fer un bon ús dels espais, equips, materials i recursos del Consell d'Estudiants i del Consell d’Associacions, no destinant-los a altres usos diferents dels que tenen assignats. - Seguir regularment durant el curs acadèmic 2009/2010 l'ensenyament oficial o propi als centres de la Universitat de Girona.

18. Revocació

L'adjudicació d'aquest ajut, tant si se n'ha abonat l'import mensual com si no, podrà ésser revocada en els casos següents:

a. Quan es descobreixi que hi ha hagut ocultació o falsejament de dades en la documentació presentada. b. Quan hi hagi incompatibilitat amb ajuts de caràcter especial procedents d'altres organismes públics o privats o

amb càrrecs dins del mateix Consell d’Estudiants o Consell d’Associacions. c. Quan es deixin de complir les funcions de les places de la convocatòria. d. En el cas que un beneficiari acabi els estudis abans del maig de 2010 o anul·li la matrícula dels estudis pels

quals ha obtingut l’ajut. e. Pel reiterat incompliment dels horaris i les tasques acordades.

En cas que durant la vigència de l’ajut, el Consell d’Estudiants o el Consell d’Associacions rebés un informe negatiu dels representants de la pròpia Facultat o Escola, es donarà audiència a l’interessat per tal que la Comissió Permanent del Consell d’Estudiants o del Consell d’Associacions, valori les possibles incidències. Així mateix la comissió permanent del Consell d’Estudiants o del Consell d’Associacions a iniciativa pròpia, del coordinador de becaris del Consell d’Estudiants o del Coordinador del Consell d’Associacions o dels claustrals del centre podrà emetre un informe negatiu motivat, proposant al Vicerectorat revocar l’ajut d’aquell beneficiari per les causes previstes en aquest mateix punt, el qual donarà tràmit a l’esmentada sol·licitud.

ANNEX I

Plaça Centre Nombre d’Ajuts

Horari i dedicació

D1 Delegació General d’Estudiants Josefines (secretaría del Consell d’Estudiants)

1 20 hores setmanals matins/tardes

D2 Delegació General d’Estudiants Josefines (Informàtica i suport)

1 10 hores setmanals matins/tardes

D3 Delegació Estudiants Facultat de Medicina i Escola Universitària d’Infermeria

1 10 hores setmanals matins/tardes

D4 Delegació Estudiants Facultat de Lletres i Escola Universitària de Turisme

1 10 hores setmanals matins/tardes

D5 Delegació Estudiants Facultat de Lletres i Escola Universitària de Turisme

1 10 hores setmanals matins/tardes

D6 Delegació Estudiants Facultat de Ciències 1 10 hores setmanals matins/tardes

D7 Delegació Estudiants Facultat de Ciències 1 10 hores setmanals matins/tardes

D8 Delegació Estudiants Facultat d’Educació i Psicologia 1 10 hores setmanals matins/tardes

D9 Delegació Estudiants Facultat d’Educació i Psicologia 1 10 hores setmanals matins/tardes

D10 Delegació Estudiants Facultat de Dret 1 10 hores setmanals matins/tardes

D11 Delegació Estudiants Facultat de Dret 1 10 hores setmanals matins/tardes

D12 Delegació Estudiants Facultat d’Econòmiques i Empresarials 1 10 hores setmanals matins/tardes

D13 Delegació Estudiants Facultat d’Econòmiques i Empresarials 1 10 hores setmanals matins/tardes

D14 Delegació Estudiants Escola Politècnica Superior 1 10 hores setmanals matins/tardes

D15 Delegació Estudiants Escola Politècnica Superior 1 10 hores setmanals matins/tardes

D16 Delegació General d'Estudiants Josefines (Consell d’Associacions)

1 10 hores setmanals matins/tardes

Servei de Gestió Acadèmica i Estudiants Secció de Beques i Ajuts als Estudiants

ANNEX II

SOL·LICITUD DE PLAÇA DEL CONSELL D’ESTUDIANTS I CONSELL D’ASSOCIACIONS. CURS 2009-2010

PLACES EN ORDRE DE PREFERÈNCIA:

1.- ___________________________________________________________________________

2.- ___________________________________________________________________________

3.- ___________________________________________________________________________

4.- ___________________________________________________________________________

5.- ___________________________________________________________________________

6.- ___________________________________________________________________________

DADES PERSONALS: 1R COGNOM ___________________________________ 2N COGNOM ______________________________ NOM ______________________________ NIF _______________ DATA DE NAIXEMENT ____________

Domicili familiar _________________________________________________ Núm. __________Pis __________

Població _________________________________________ CP_______________ Tel _______________

Correu electrònic: _______________________________________________________________________________

Domicili durant el curs____________________________________________ Núm. __________Pis __________

Població _________________________________________ CP_______________ Tel _______________

Estudis que realitzes_____________________________________________________ Curs: ________________

Facultat / Escola._______________________________________ Crèdits matriculats: _______________________

Dades familiars referides a l’any 2008 (membres computables de la família que resideixen al mateix domicili)

NIF Nom i cognoms Tipus de parentiu

Edat Estat Civil Professió o Estudis

sol·licitant

pare

mare

Signatura del sol·licitant

Girona, __ de/d’ ______________de 200__

RECTORA DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA INSTRUCCIONS: Aquest imprès, juntament amb la resta de documentació, cal lliurar-los a qualsevol Oficina de Registre de la Universitat de Girona

ANNEX III

1) Per a calcular la puntuació obtinguda pels estudiants pel que fa als barems econòmics: S'assignarà un valor màxim de 4,5 punts al peticionari que acrediti la renda per càpita més baixa.

A partir d'aquest valor s'assignarà un valor successivament més baix a la resta de peticions a raó de 0,1 punt menys segons l'ordre establert fins a la dinovena posició.

A partir de la vintena posició el decrement de puntuació aplicable serà de 0,05 punts.

2) Per a calcular la puntuació obtinguda pels estudiants pel que fa als barems d'aptituds: S'assignarà 1 punt a cada certificació que acrediti el sol·licitant de les 10 possibles característiques esmentades a les bases. La puntuació obtinguda per cada estudiant es dividirà per 2 punts.

3) Per a calcular la puntuació obtinguda pels estudiants pel que fa als barems acadèmics: S'ordenaran tots els expedients per ordre numèric de la nota mitjana. L'expedient del sol·licitant que tingui la nota mitjana més alta se li assignarà un valor màxim d'1 punt.

A partir d'aquest valor s'assignarà un valor successivament més baix a la resta de peticions a raó de 0,05 punts menys segons l'ordre establert fins a la dinovena posició.

A partir de la vintena posició el decrement de puntuació aplicable serà de 0 punts.