La Generalitat de Catalunya, la UniversitatRovira i Virgili i les principals entitats municipalsde suport a l’emprenedoria de la demarcaciócol·laboraran en l’impuls del programa Start UpCatalonia, que ha establert de seva seu al sud delpaís al Tecnoparc de Reus. Gràcies a aquesta ini-ciativa, una trentena d’empreses del territorirebran cada any un ample ventall de serveis perfacilitar la seva consolidació. Durant els sis mesosd’acompanyament, les empreses que es benefi-ciïn del programa hauran de fer crèixer la sevafacturació en un 30%. Pàg. 6

Se invierten los papeles. Si durante losúltimos años, la eclosión del mercadoruso en la Costa Daurada permitió que elprogresivo hundimiento del turismonacional no tuviese un gran impactosobre los niveles de ocupación hotelera,este año la dinámica podría invertirse.Aunque sólo parcialmente. El mercadodoméstico toco fondo el verano pasadosituándose por debajo del 30%, rompien-do el equilibrio próximo al 50% quehabía sido la tónica de los últimos años.La mejora de las expectativas económicasy los indicadores de los mayoristas y lasplataformas on-line auguran una recupe-ración del turista de proximidad, aunqueserá insuficiente para compensar la caídadel 15% que la devaluación del rublo pro-vocará en el mercado ruso. El sector ase-gura no estar preocupado porque la rela-ción con este mercado está consolidada ypor encima de coyunturas puntuales.Analizamos la temporada alta turísticacon representantes del sector en unamesa redonda organizada por Indicadord’Economia. Págs. 12-17

JULIOL 2014Núm. 173 Any 13 - II Etapa PRIMER DIARI ECONÒMIC DE LES COMARQUES DE TARRAGONAwww.indicadordeeconomia.com

CEPTA i TGN Impulsa col·laboraran en l’impuls del’emprenedoria, formació idinamització empresarial

Pàg. 10

TURISMOLa Boutique del TacónEn 3 anys ha passat de la primerabotiga a Reus a les vint franquícies

El 2011, la Sara Domínguezva obrir la seva primera botigaespecialitzada en aquesta iconade feminitat. L’èxit del concep-te li ha permès exportar la ideaa tot l’Estat, arribant a la vintenade botigues franquíciades quanacabi aquest 2014. La Sara ésambiciosa i preveu que el ritmed’expansió acceleri en els pro-pers dos anys fins arribar a lescinquanta botigues. Pàg. 5

Las pymes exigen al Gobierno soluciones a la lacra de la morosidad

Un año después de la entrada en vigor de ladirectiva europea sobre la morosidad, la impu-nidad continúa. Los plazos se incumplen demanera flagrante, tanto en el sector privadocomo, sobretodo, en el público. La PlataformaMultisectorial contra la Morosidad discute conel ministro Montoro un plan de solucionespara corregir un fenómeno que ha degenera-

do en hábito durante la crisis. El tejido pymereclama la aplicación de un régimen sanciona-dor previsto en la ley pero que continúa sinaplicarse. El otro punto negro es la gestión delIVA vinculado a la morosidad. Las empresasque sufren impagos tienen que hacer frente asus obligaciones con este impuesto, a pesarde no haber cobrado. Págs. 2-3

Start Up Catalonia fixa la seva seu al sud de Catalunya alTecnoparc de Reus per contribuir a consolidar empreses joves

INFORME

El mercado doméstico compensará lacaída del ruso, pero sólo parcialmente

La mejora de las perspectivas

hace presagiar que el turismo

español recuperará pulso

Los hoteleros prevén que el

turismo ruso retroceda un 15%

por la devaluación del rublo

Reus Desenvolupament Eco-nòmic, Redessa, ha reformatla seva web per fer-la mésatractiva i accessible als seususuaris. La pàgina concentratota la informació d’interèsper a emprenedors i empresa-ris que operen a la capital delBaix Camp. Pàg. 9

Redessa redecora la seva web

Green Smart NetEl projecte de la URV queda en primera posició al TGN Talent

Amb el projecte SmartClima, l’empresa sorgida de laURV ha quedat en primeraposició del programa TGNTalent, de l’Ajuntament deTarragona. Això li permetràbeneficiar-se d’un acompanya-ment en la definició del seumodel de negoci. Green SmartNet desenvolupa detectors con-tra les plagues i els problemesmetereològics que afecten elsconreus. Pàg. 9

PROMOCIÓ ECONÒMICA

La consultora tarragonina espe-cialitzada en recursos humansSmart Management i SagardoyAbogados, una de les firmes líder al’Estat en matèria laboral, van orga-nitzar el I Jornada de DireccióEstratègica i Jurídica de RecursosHumans Catalunya Sud.L’esdeveniment va reunir unasetantena de professionals d’aquestàmbit, que van poder presenciardues ponències sobre qüestions

d’àmbit estratègic i jurídic vincula-des a la gestió de persones i unataula rodona que va obrir el debatsobre quines són les millors políti-ques retributives que cal aplicar enel nou paradigma que han dibuixatla crisi econòmica i la reformalaboral. L’esdeveniment es va cele-brar a la seu d’Activa Mutua 2008 ineix amb l’objectiu de convertir-seen un punt de trobada anual pelsprofessionals de l’àmbit. Pàg. 19

Smart Mangement i Sagardoy Abogadosimpulsen el primer congrés de RRHH

La caída en ocupación se

prevé del 5%, ligeramente por

debajo del 90%

La xarxa d'Acceleradores queimpulsa la Generalitat a través delprograma Start-Up Catalonia arri-ba al Camp de Tarragona i lesTerres de l'Ebre. A principis dejuliol el Conseller Puig va signaramb Redessa l'acord que situal'Acceleradora Catalunya Sud alTecnoparc de Reus. Fins a trentaempreses podran passar pel pro-grama d'acceleració en els propersdotze mesos. Projectes amb menysde quatre anys de vida i un altpotencial de creixement quecomptaran amb l'acompanyamentd'un equip d'experts de primernivell amb l'objectiu d'aconseguirun creixement intensiu. El progra-ma ofereix formació, assessora-ment personalitzat i acompanya-ment en la captació de nova inver-sió per multiplicar la facturació i lacreació de llocs de treball a curt imitjà termini. Una eina de paísque busca fomentar el creixementeconòmic i l'equilibri territorialamb una xarxa que aviat comptaràamb set centres en funcionamentarreu de Catalunya.

L'Acceleradora tindrà la seu aReus però neix per ser un projecteregional i és el darrer símptomad'una nova manera de fer. Reus iTarragona han engegat un noucicle que busca combinar lanecessària competència territorialamb una dinàmica de cooperació

entre les dues ciutats que resultaextraordinàriament necessària.L'Acceleradora Catalunya Sudserà a Reus però la selecció delCoordinador l'ha dirigitTarragonaImpulsa, el servei de dinamitzacióeconòmica de la ciutat, seguint l'a-cord pres a la comissió bilateralentre les dues ciutats del passatmes de juny. Diverses entitats desuport a l'emprenedoria del Campi les Terres de l'Ebre (Concactiva,l'Eina del Vendrell, URV Emprèn iValls Genera) s'afegiran també alComité de Direcció del'Acceleradora per garantir laplena territorialitat de l'ens.Aquesta és una regió vibrant ambun teixit econòmic dens i diversifi-cat que genera projectes empresa-rials amb potencial per convertir-se en grans empreses il'Acceleradora hi pot jugar unpaper clau. Quan les dues gransciutats del territori s'entenen elCamp de Tarragona es fa presental país amb una força imparable.

Marc ArzaRegidor d'Empresa i Ocupació de

l'Ajuntament de Reus

Juliol04 2014

OPINIÓ

Editora: ROSA JUSTE PARRILLADirector: DANI REVENGARedacció: ORIOL MARGALEF, ROBERTO VILLAREAL, XAVISOLÉ, ACNFotografia: XAVIER JURÍODisseny i Maquetació: DAVID JIMÉNEZCorrecció: BONAIMATGE

Fundat per José Pedro Rueda Gallisà

Redacció i Dissenycontinguts@indicadordeeconomia.commaquetacio@indicadordeeconomia.comTel. 977 12 75 92 - Fax 977 12 70 30

Comercial i Administració:comercial@indicadordeeconomia.comTel. 977 12 72 17 - Fax 977 12 70 30

Carrer Illes Medes, 6-10 / 43206 REUS (Tarragona)

‘IE’ ÉS UNA PUBLICACIÓ INDEPENDENT.LA SEVA OPINIÓ NOMÉS CONSTA A L’EDITORIAL.

C/Illes Medes 6-10 / 43206 REUS

Tel. 977 12 72 17 Fax: 977 12 70 30

EDITA:

Director General: FELIP GUSPI BORIGerent: DAVID ARIAS GIMÉNEZ

IMPRIMEIX: INDUGRAF OFFSET S.A - D.L.: G-1183/2000

D’acord amb el que s’estableix a la Llei Orgánica 15/1999, de 13 dedesembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, li comuniquem queles dades, que ha tingut l’amabilitat de facilitar-nos, han estat incorporadesi seran tractades en un fitxer automatitzat «Subscriptors», per tal de gestio-nar adequadament la relació existent. Les dades són confidencials i d’úsexclusiu pel Responsable del Fitxer, Bonaimatge SL, amb domicili al carrerIlles Medes 6-10, 43206 Reus. Alhora, el fem sabedor del dret d’accés, rec-tificació, cancel·lació i oposició respecte de les dades que consten enaquest fitxer en els termes establerts per la legislació vigent.

NOTA

www.indicadordeeconomia.com

Editorial En veu alta

Acaba d’arrencar una nova temporada alta a laCosta Daurada que, si es compleixen les previsions,suposarà un petit retrocés en alguns indicadors, peròtambé la confirmació, un cop més, que la destinacióés molt forta i que fins i tot quan venen mal dades peralgun factor conjuntural pot tancar números enveja-bles. Tot sembla indicar que el gran mannà delsúltims anys, el turisme rus, caurà un 15% per l’efectede la devaluació del ruble respecte l’euro, que ha

encarit el nostre producte. Seguirem, però, sent ladestinació líder a l’Estat en aquest segment.L’ocupació hotelera caurà uns punts, sí, però conti-nuarà molt a prop del 90%, gràcies a la recuperaciód’alguns mercats, com el turista de l’Estat, que havienanat a la baixa en els últims anys. I quan acabi l’any,tornarem a estar al voltant dels 5 milions de visitants.

I tot això amb una oferta que té com a principalproducte un de molt simple: el sol i la platja. Ambmolts atractius addicionals: el Priorat, la proximitat deBarcelona, el patrimoni romà de Tarragona, elpotencial comercial de Reus, etc. I Port Aventura, uncomplex que és una destinació en si mateixa. Però laCosta Daurada és, eminentment, una destinació desol i platja. Aquest turisme que en els últims anys haestat tractat des de les autoritats del país amb un certmenyspreu, per diversos motius. Perquè s’associa a lapassivitat, perquè es va iniciar en el règim anterior,perquè se’l vincula a expansions urbanístiques incon-trolades i a la massificació i, potser també, perquè, aaquesta part del món, això d’anar a la platja és moltaccessible i té poc prestigi social. Cadascú amb lesseves manies. Però cal tocar de peus a terra i dimen-

sionar les coses, més enllà dels gustos personals i lestendències més o menys esnobs.

La Costa Daurada ha estat la segona àrea del país,darrere de Barcelona, en la recaptació de la taxa turís-tica, pel seu volum de visitants. Uns fons que han deservir per promocionar el país. Però no se sent bentractada en aquest sentit. Més enllà del 30% de larecaptació que torna al territori per finançar cam-panyes pròpies, els agents del litoral tarragoní denun-

cien el poc protagonis-me que tenen a lespromocions de pais.Un protagonisme quesi té la ciutat de

Barcelona (lògic, tenint en compte la seva pegada anivell mundial que li permet exercir de reclam), peròtambé zones interiors i alguns elements culturals ipatrimonials de gran valor, però de discutible (isobretot no demostrada) capacitat d’atreure gransvolums de turisme.

El sector tarragoní demana el lloc que li corresponen aquests programes de promoció. La CostaDaurada no és sospitosa de no oferir els seus visitantsels atractius addicionals del territori, enfortint així ladestinació, però senseperdre de vista que elsturistes venen pel sol i laplatja. Cal desacomple-xar-se i acceptar que,més enllà dels gustospersonals, una platjaplena de gent és unatractiu de gran poten-cial. Ho demostren lesxifres.

Fem sol i platja. I què? Catalunya Sud, accelerant

5% És el percentatge de russos que surten a ferles vacances fora del seu país que venen a la CostaDaurada, la destinació líder a Espanya en aquest mercat.Un 30% dels que venen a l’Estat i un 50% dels que hofan a Catalunya trien la Costa Daurada.

La dada

Dani RevengaDirector

Cal desacomplexar-se i acceptar que, més enllà dels gustos personals, una platja plena de gent és un atractiu de gran potencial turístic.

drevenga@indicadordeeconomia.com

La taula rodona es va celebrar al Parc Científic iTecnològic de Turisme i Oci, a Vila-seca.

Foto: Xavi Jurío

La davallada del 15% de turistes russos que s'espera als hotels dela Costa Daurada aquest estiu farrà que l'ocupació baixi al voltant d'un5%, quedant per sota del 90%. El turisme de l'Estat, que s'esspera quepugi un 5%, i mercats en alça com el britànic, el francès, el belga i l'ho-landès compensaaran parcialment el retrocés del que en els últims anys

ha estat el gran mannà. Els apartaments i elss càmpings, en canvi,mantindran xifres o registraran lleus descensos perquè la seva rela-

ció amb aqquest mercat és pot significativa. Aquestes van serles principals conclusions de la taula rodona orgganitza-

da per l'Indicador d'Economia amb els princi-pals representants del sector.

El sector espera una baixadad’un 5% respecte l’any passat

DANI REVENGA / VILA-SECA

12 2014

ESPECIAL TURISME

Taula rodona

Juliol

Tot i aquestes previsions ala baixa, el sector hotelerno tira la tovallola i planifi-ca promocions específiquesen el mercat rus perquèfinalment la caiguda siguiinferior a l'esmentat 15%.Eduard Farriol, presidentde l'Associació HoteleraSalou - Cambrils - La Pinedaexplica que tot i que el mer-cat rus sol planificar lesseves vacances amb temps"cada cop compren més aúltima hora, el que ensdóna una oportunitat peromplir ells llits que tin-guem buits". Tot i això,reconeix que la capacitatper fer rebaixar preus és"limitada, els marges sónajustats". Farriol asseguraque l'impacte de la davalla-da del mercat rus anirà perbarris, "ja que en els últimsanys hi ha hagut hotels ambuna elevada concentracióde russos i altres molt mésdiversificats, que són elsque patiran menys".

Per la seva banda, elsapartaments notaran menysla conjuntura desfavorabledel mercat rus "perquè elnostre client és més de pro-ximitat, i aquest sembla quees recupera", en paraulesdel president del'Associació d'ApartamentsTurístics Costa Daurada,Josep Graset. La previsiódel sector és baixar un 2%respecte l'any passat. Pelque fa als càmpings, tambéesperen beneficiar-se de l'a-nunciada recuperació delsmercats domèstics. La presi-denta de l'Associació deCàmpings de la CostaDaurada i Terres de l'Ebre,Berta Queralt, va explicarque "les perspectives econò-miques han millorat i aixòinflueix en la predisposicióa fer vacances, com ja s'hademostrat en la nostra pre-temporada, la Setmana

La davallada del turisme rus farà que la Costa Daurada baixi del 90% d'ocupació Els hotelers preveuen una caiguda del 15% de turistes russos i una recuperació d'un 5% del mercat domèstic

La inestabilitat política i la devaluació delruble, factors deldescens de russos

132014

ESPECIAL TURISME

Taula rodona

Juliol

Santa i els mesos anteriors al'estiu".

El problema del ruble

El principal factor que expli-ca la davallada del 15% delmercat rus que s'espera peraquest estiu és la devaluaciódel ruble. El setembre de 2013,1 euro es cotitzava a 40 rubles,mentre que ara es cotitza a 47havent arribat a 52, fonamen-talment per efecte de la crisiamb Ucraïna. Això encareix elproducte turístic de la CostaDaurada al voltant del 25%,mentre que a Turquia, princi-pal competidor en el segmentsol i platja, la lira s'ha apreciatrespecte el ruble. Tot i això,Octavi Bono, gerent delPatronat de Turisme de laDiputació, treu ferro a aquestaconjuntura: "No és un factornou, no ens hauria de sorpren-

dre perquè ha passat altresvegades". Tot i això, Bonoadverteix que el descens quan-titatiu de russos té també unimpacte qualitatiu, "ja que ésun turista que fa estades mésllargues que la mitjana i té méscapacitat de despesa".

Paradoxalment, la gran espe-rança per compensar, almenys

parcialment, el retrocés en lagran taula de salvació delsúltims anys és el turisme del'Estat, que l'estiu passat vatocar fons amb percentatgesd'ocupació hotelera inferiors al30% en els mesos de juliol iagost, trencant l'equilibri alvoltant del 50% dels anys ante-riors. El turisme espanyol

manté la seva tònica de reser-ves a última hora per factorseconòmics i culturals, peròOctavi Bono assegura que "hiha indicadors que ens perme-ten esperar una recuperació:les xifres dels majoristes, lesplataformes on-line, la recupe-ració de la confiança en el con-

sum... L'atur es manté molt alt,però així com altres anysdetectàvem que qui podia gas-tar no ho feia per por al quepodia passar, la millora de laconfiança està corregint elfenomen".

El descens no farà perdre el lideratge en el segment rus.

La Costa Daurada és la destinació líder a l'Estat en el mercat rus.L'any passat van arribar més de 460.000 russos, el 50% dels quevan passar per Catalunya i el 30% dels que van fer alguna estadavacacional a l'Estat espanyol. Aquesta xifra absoluta representatambé un significatiu 5% dels més de 9 milions de russos que vansortir del seu país el 2013. Uns indicadors que demostren que larelació entre la Costa Daurada i el mercat rus és sòlida, entre altrescoses perquè ve de lluny. "L'any 1994 van venir uns 30.000 russosa 5 hotels. El 2013 van ser més de 460.000 a una setantena d'es-tabliments. Aquestes xifres demostren que el lideratge no s'haassolit perquè si, sinó que hi ha hagut una intensa activitat estratè-gia al darrere", argumenta Salvador Anton, que creu que una posi-ció tan ferma no és dilueix de la nit al dia: "El lideratge costa d'as-solir, però quan el tens et dóna una posició diferencial". OcataviBono coincideix en què "la davallada és conjuntural i generalitzada,no canviarà substancialment la nostra relacio amb aquest mercat".Bono creu que cal aprofitar el retrocés d'aquest estiu i la disponibi-litat de llits per "fer esforços comercials que ampliïn possibilitatsdins d'aquest mercat, com és el cas de les bones notícies quesuposen el creixement d'alguns touroperadors o els nous vols direc-tes des de l'Aeroport de Reus".

Costa Daurada - mercat rus: una relació consolidada

La Costa Dauradamantindrà el seulideratge a l'Estat enaquest mercat, ambmés de 400.000turistes passa a la pàg. següent

Des del Parc Tecnològic iCientífic de Turisme i Oci dela Costa Daurada, el seudirector Salvador Antonrelativitza aquestes previ-sions "perquè els mercatscada cop són més volàtils iperquè la capacitat comer-cial dels operadors pot fer-les variar". De tota manera,Anton creu que "pasi el quepassi, els resultats finals no

seran conseqüència de fermala feina, sinó de tendèn-cies globals que afectarantambé a altres destinacions".Segons el director del ParcTecnològic "la destinació ésforta, hi ha coixí; els resul-tats comparats amb altresdestinacions posen de mani-fest que la capacitat de ladestinació és elevada", i posacom a exemple que "Vila-seca, Cambrils i Salou són la1a, la 3a i la 4a destinació eningrés per habitació el 2013;hem de vetllar perquè aixòcontinuï sent així".

Al igual que en años anteriores,PortAventura ha conseguidoequilibrar la procedencia de lasvisitas al 50% entre el mercadonacional y el extranjero. Con res-pecto al primer segmento, la pers-pectiva es positiva con datos queapuntan a una ligera recupera-ción. "No podemos aportar con-clusiones definitivas porque lasreservas nacionales entran a últi-ma hora, pero sí se nota unpequeño incremento", confir-man fuentes del complejo lúdico.

En el caso del visitante interna-cional, "lo anómalo ha sido Rusia,que es ya nuestro segundo merca-do y con el tipo de cambio delrublo ha costado que arrancara"."No podemos asegurar que novamos a recuperar lo que se per-

dió en primavera, en todo caso noes tan preocupante porque elvolumen de rusos es todavíapequeño en el arranque de tem-porada, sí sería más grave si flojea-ra en estos meses de pleno vera-no".

Los gestores de PortAventurahan comenzado a trabajar inten-samente los mercados deBenelux, Alemania y países nórdi-

cos, aunque son conscientes deque, salvo Benelux -que ya es uncliente importante de la CostaDaurada-, "abrir nuevos mercadosno arroja resultados desde el ini-cio; estamos empezando a traba-jar, como cuando se empezó enRusia… ahora llevamos tres añosrecogiendo resultados de lo quese sembró".

Las expectativas dePortAventura están ligadas esteaño a su nueva atracción Angkor,que ha supuesto una inversiónaproximada de 10 millones deeuros. Junto a los más de 90 millo-nes aportados desde 2009, estaselvática aventura de batallla debarcos destinada al público fami-liar da continuidad a la expansióndel parque en el área asiática,junto a las grandes montañasrusas. Además de Angkor, la lle-

gada del Cirque du Soleil y suespectáculo Kooza -que abre eltelón el próximo 11 de julio- hadespertado una enorme expecta-ción dentro y fuera de las fronte-ras de la provincia de Tarragona.

"Confiamos en que actúencomo polos de atracción; una delas claves para mantener el volu-men de visitantes es proponer alpúblico novedades cada año,siempre has de aportar una excu-sa nueva para que visiten el par-que. Angkor es una firme apues-ta para consolidar el públicofamiliar, mientras con el Cirquedu Soleil se busca atraer a lagente que ya pasa las vacacionesen la Costa Daurada, pero tam-bién significa una estrategia demayor proyección internacional yapoyar la apertura de mercadosnuevos".

14 2014

ESPECIAL TURISME

Taula rodona

Juliol

Port Aventura abre su verano demayor proyección mundial

La nueva atracción Angkor y el espectáculo del Cirque du Soleil, novedades de la temporada

El Cirque du Soleil ja ha instalado la carpa donde ofrecerá su espectáculo a partir del 11 de julio.

El resort de PortAventura -en el quese integran también el parque acuá-tico Costa Caribe y la infrraestructu-ra hotelera- confía en repetir losbuenos resultados de 2013 ymoverse en torno a los cuaatro millo-nes de visitantes en este 2014. Adía de hoy, cuando comienzan lasfechas más fuertes dell calendario,el indicador de las reservas dehotel es positivo, con tres de cadacuatro plazas ya occupadas. Angkory el Cirque du Soleil, a corto plazo,y Ferrari Land en el futuro próximointegran unna estrategia de renova-ción constante y confección de unamarca global.

ROBERTO VILLAREAL / TARRAGONA

El 75% de las plazas

ya están reservadas;

el parque temático

espera llegar este año

a los 4 millones de

visitas del 2013

La millora de les perspectiveseconòmiques afavoreix la recuperació del mercat espanyol després d'havertocat fons el 2013

ve de la pàg. anterior

"Tot són bones notícies, totsuma. Ens situen a nivell mundiali obren el ventall d'atractius". Aixíresumeix Berta Cabré, represen-tant del sector dels càmpings, lavaloració que els operadors turís-tics fan dels nous complexos d'ocique hi ha sobre la taula i de l'im-pacte que poden tenir sobre ladestinació i els seus agents. Enaquest sentit, Josep Graset, delsapartaments destaca el rol quepot jugar el Cirque du Soleil "per-què enriqueix la nostra oferta

cultural, que és un dels punts enque hem de millorar". SalvadorAnton, director del Parc Científici Tecnològic de Turisme, consi-dera que "l'aposta del Cirque duSoleil per la Costa Daurada ésuna gran notícia, perquè que unoperador de primer nivell mun-dial vingui aquí demostra la for-talesa de la destinació".

Una valoració general, però,que té matisos pel que fa a la cre-dibilitat dels projectes. Mentreque el Cirque du Soleil -quearrenca ja aquest estiu- i FerrariLand -que preveu obrir portes el2016- són vistos com a realitatstangibles, la complexitat de tra-mitació de BCN World fa que,sense negar les bondats del pro-jecte, se'l vegi amb un punt d'es-cepticisme. Eduard Farriol, presi-dent dels hotelers, és del parerque "Ferrari Land és totalmentcreïble i està definit, sabem el queés i quan comença, mentre que aBCN World canvien els terminis iel disseny". Tot i això, Farriolcreu que "hem de deixar quecontinuïn treballant, però el pro-jecte serà molt bo per a la Costa

Daurada".Des del Patronat de Turisme,

Octavi Bono argumenta que "ésnormal que el projecte evolucio-ni per la complexitat que com-porta a nivell de calendaris,marcs normatius, envergadura..."i defensa l'impacte que tindràposant com a exemple "el que hapassat a Singapur, on un com-plex de característiques similarsha resultat molt beneficiós per a

tot l'entorn, generant molt dina-misme". Davant la relativa incer-tesa sobre com serà finalmentBCN World Bono posa l'accenten que "per ajudar al sector, hade tenir una clara orientació capa l'oci, si en canvi es desvia cap al'àmbit immobiliari no l'ajudaràtant".

En aquest sentit, SalvadorAnton creu que "seguramentBCN World no serà allò que s'ha

dit que serà, perquè els inversorshauran de definir una estratègia ihauran de tenir en compte ladinàmica pròpia del territori, queestà molt consolidada". Antoncreu que "BCN World segur queincorporarà nous elements, peròs'hauran d'adaptar, perquè la rea-litat té molta inèrcia i no es pottransformar de manera radical.O s'ajusten o quedaran fora dejoc", sentencia.

152014

ESPECIAL TURISME

Taula rodona

Juliol

El sector confia que els futurs complexos d'ociatrauran nous mercats a la destinació

El Cirque du Soleil, Ferrari Land i BCN World, esperances de futur per rellançar la Costa Daurada a nivell internacional

Ferrari Land està cridat a ser un reclam molt potent a nivell internacional.

El Cirque du Soleil aquest estiu,Ferrari Land el 2016 i BCN Worldquan sigui possible. Aquest és ellcalendari d'expectatives del sec-tor turístic en l'aposta de la CostaDaurada per ampliar la seva ofer-ta vinculada a l'oci. Els agents dela Costa Daurada creuen que,com ja va passar amb PortAveentura, aquests nous al·licientsrellançaran la destinació a nivellinternacional, projectant-la a noousmercats i nous segments de méspoder adquisitiu.

D. R. / VILA-SECA

16 2014

ESPECIAL TURISME

Taula rodona

Juliol

Amb més de 5 milions de visi-tants l'any i el 92% de l'activitatturística del territori, l'oferta desol i platja de la Costa Dauradaes reivindica com la segonapotència turística del país,darrer de Barcelona. Unaenvergadura que, segons el sec-tor, no és té prou en compte al'hora de dissenyar les políti-ques de promoció de laGeneralitat. Eduard Farriol,president dels hotelers, té clarque "la gran majoria de turistesvenen pel sol i platja, està béque es vulguin promocionar lesopcions d'interior, però a l'ho-ra de promocionar hem detenir clar perquè captem elsturistes".

Farriol posa com a exempleque "ningú s'imagina que Coca-cola destinés la majoria delsseus recursos de promoció a laFanta de llimona" i es queixaque "al setembre hi ha una firaa Moscú on Catalunya no hi va,hi anem nosaltres amb els nos-tres recursos. Com a potència

turística que som no té sentit".Berta Cabré, presidenta del'Associació de Càmpings, coin-cideix que "no té sentit que elGovern faci un pla de màrque-ting que es focalitzi més en elturisme d'interior que en el deplatja". Josep Graset, dels apar-taments turístics, creu que "hiha una mentalitat que a nosal-tres no se'ns ha d'ajudar perquèja ens va bé, i aquest esquemas'ha instal·lat en la mentalitatde certs polítics".

La taxa de la discòrdia

Aquests recels del sectorturístic de la Costa Dauradavenen de lluny, però s'hanaccentuat amb la gestió de lataxa turística. Va ser un impostno desitjat pel sector perquèrestava competitivitat i els obli-gava a assumir l'esforç de larecaptació, però es va pactarque els fons que en sortissin s'u-tilitzessin per a promoció turís-tica, una partida pressupostàriaque amb les retallades haviaquedat sota mínims ("ambrecursos per obri pujar la per-siana de l'Agència Catalana deTurisme i prou", comenten desdel sector).

El 30% de la recaptació s'ad-ministra a nivell local i l'altre70% serveix per finançar cam-panyes de país, on la CostaDaurada no se sent prou repre-sentada. "El turisme d'interiorhi pesa molt i Barcelona tambété una gran centralitat", diuBerta Cabré, que confessa que"tot i que una part molt impor-tant d'aquests diners venen dela Costa Daurada, però no hipodem influir". Eduard Farriolés contundent: "Anar a una fira

amb les muntanyes deMontserrat és absurd, si ens favergonya ensenyar una platjaplena de gent tenim un proble-ma".

Des del Patronat de Turismede la Diputació, Octavi Bono,en una línia més conciliadoracreu que "cal visió de conjunt,Barcelona és una marca ambmolta força i és un reclam per atot el país. Si no es descuida elque no s'ha de descuidar, no hiha problema en usar Barcelonao la Fórmula 1 de Montmeló".Tot i això, Bono reconeix que"nosaltres utilitzem Barcelonaen les nostres promocions peròa l'inrevés també s'hauria defer, la visió de conjunt hauriad'anar en les dues direccions".

Bono també trenca unallança en favor de prestigiar elturisme de sol i platja: "Hem deneutralitzar vells estigmes alvoltant d'aquesta tipologia. No

s'entén que una activitat ambtant volum i tant èxit generitants acomplexaments i reser-ves". Salvador Anton, directordel Parc Tecnològic deTurisme i Oci recull el testimo-ni: "Es parla molt de primar elturisme de qualitat, però elsturistes són de moltes maneres:els agrada l'interior o la platja,les platges buides o les plenes. Iaixò no vol dir que un tipus deturisme sigui millor o pitjorque un altre. Associem certespràctiques a la qualitat delturisme, i no és correcte".Segons Anton, les connota-cions negatives que a Catalunyas'associen al turisme de sol iplatja tenen una explicaciómultifactorial: "S'associa a laidea de no fer res, i això xocaamb la mentalitat catalana.També es vincula al règim ante-rior, quan va esclatar com amodel de masses, i a aspectes

foscos de les polítiques d'urba-nisme. A més, Catalunya és unpaís industrial i el turisme sem-pre s'ha vist com un segon plat,com una penitència, peròsovint s'oblida la força que haagafat i el seu impacte en elnostre PIB".

El sector demana la Generalitat més promoció del turisme de sol i platja

La destinació reivindica el seu pes en la recaptació de la taxa turística per reclamar més protagonisme en les campanyes de país

La Costa Daurada reclama més reconeixement pel seu model turístic.

La Costa Daurada és, darrere deBarcelona, la segona zona turísti-ca del país que més ha recaptatenn el primer any en vigor de lapolèmica taxa turística. Però elsector turístic tarragoní consideraque el protagonisme de la sevaoferta en els campanyes que laGeneralitat finança amb aquestsrecursoss està molt per sota delque es mereix per la seva capaci-tat recaptatòria. La CostaDaurada reclama que se superinvells estigmes i que es reconeguiel pes específic que la seva ofer-ta té en mapa tturístic català.

DANI REVENGA / VILA-SECA

L'acord entre els tres princi-pals municipis turístics(Salou, Cambrils i Vila-seca) ila Diputació de Tarragona persumar esforços i gestionarconjuntament part dels recur-sos generats per la taxa turís-tica és vist com una fita de ladestinació. El programa, quepermetrà finançar les campan-yes comunes de la CostaDaurada, compta aquest anyamb un pressupost de755.000 euros, que provenende la meitat del 30% querecapten els municipis i275.000 euros que posal'ens provincial (els municipises queden l'altre 15% per acampanyes pròpies). OctaviBono destaca que "el con-sens que hem aconseguitaquí no ha passat a cap altrelloc del país i indica el grau decohesió del sector". SalvadorAnton considera que "aquestaentesa per treure el màximprofit a una situació no volgu-da com la taxa turística és unextraordinari model de coope-ració públic-privat i una novademostració de les capacitatsdel sector".

La gestió local dela taxa, model de

cooperació

Segons l'informe Índex d'ac-tivitat Turística, dirigit pel pro-fessor de la URV Juan AntonioDuro, la temporada identificauna sèrie de claus, entre lesquals destaquen la recuperaciódels mercats tradicionals itambé una lleugera recupera-ció del mercat espanyol, men-tre que es preveu un alenti-ment del creixement entre elsmercats emergents, sobretot elrus.

Una de les principals preo-cupacions del sector turístic ésla situació a Ucraïna. El con-flicte i l'apreciació de l'eurorespecte el ruble, que va arri-bar als seu màxim al març, fanpreveure una reducció impor-tant del turisme rus per a latemporada 2014. Sembla evi-dent que es tracta d'una situa-ció conjuntural que no fatémer per aquest mercat, peròcal pensar, per al 2014, en com

compensar la davallada delturisme rus, dirigint mésesforços en els altres mercats.La situació a Ucraïna, afecta enprimer lloc al turista ucraïnès,que també havia començat avenir, i aquest any difícilmenten vindrà ni un. D'altra banda,a una part dels russos no elsagrada el posicionament queha pres la UE en el conflicte isembla que ho han tingut encompte i han preferit altresdestinacions.

D'altra banda, la depreciaciódel ruble suposa que els preusdels productes que compren acasa nostra s'encareixi de l'or-dre d'un 16%. Aquest fet és

clau perquè més que cap altreturisme, el turisme rus deixamolts ingressos al sectorcomercial tradicional: moda,complements,...

Rússia s'ha convertit en moltpoc temps en una de les majorspotencies emissores de turistes.Dels 9 milions de turistes quevan sortir del país al 2007 es vapassar a 15 milions en només 3anys, segons l'Agència Federalde Turisme. Per aquesta matei-xa agència, Espanya és la 4tadestinació més demandada,després de Turquia, Egipte iGrècia. Estudis realitzats analit-zant els resultats en buscadorsd'internet (russos) marquen

L’anàlisi

La importància de llegir lesdades del turisme

La temporada turística tornaràa ser bona a la nostra demar-cació. Tot i la baixada conjuntu-ral dde clients russos, el turismenacional ofereix símptomes derecuperació, i això beneficiaràtant a laa Costa Daurada com aaltres zones d'activitat turística,amb dinàmiques diferents. Calllegir bé less dades dels mercatsemissors que aporten turistes acada zona per planificar bé lesmillors estratèggies en cada cas.

172014

ESPECIAL TURISME

Taula rodona

Juliol

Les TIC han provocat uncanvi de paradigma en la ges-tió hotelera. "La inversió entecnologia i coneixement té uncreixement exponencial, i elshotelers s'hi veuen abocats. Enl'actual context, o hi invertei-xes o perds competitivitat",explica Jaume Orteu, respon-sable de Formació del'Associació Hotelera Cambrils,Salou i la Pineda. De fet, lacombinació entre tecnologia iturisme segueix avançant mal-grat la crisi. Un 90% dels 3 zet-tabytes (3.000 milions deTerabytes) d'informació quehan generat els turistes de viat-ge s'han generat els últims dosanys.

Més de 2.000 milions de per-sones a tot el món tindranaccés a plataformes mòbilsdigitals l'any 2017, i faran servirel telèfon o la tauleta per infor-mar-se o compartir la sevaexperiència de vacances entemps real. L'hiperconnectatviatger actual pren decisions

que impliquen a les platafor-mes 2.0: s'inspiren, busquen,reserven, viuen l'experiènciadel viatge i la comparteixen.Ser al costat del client encadascun d'aquests momentsté un retorn potencial de granenvergadura per a les empre-ses del sector, i ja és possibleamb noves tecnologies.

Segons el portal TripAdvisor,amb els viatgers acudint cadacop més a Internet per investi-gar i planificar els seus viatges,les reserves a l'estat espanyols'efectuen ja primordialment através d'agències de viatges enlínia (33%) o les pàgines web

dels allotjaments (24%). Lesagències de viatge tradicionalsnomés van registrar un 12% deles reserves a Espanya. AEspanya, segons la mateixaempresa, un 47% dels hotelersconsideren prioritari fer ús deles xarxes socials, i un 91% lesmonitoritza per saber quèestan dient els usuaris sobreells.

La cobertura i la connectivi-tat wifi en vacances es conver-teix en una necessitat tant pelshotels com per a clients, que jas'ha acostumat a consultar elmòbil per prendre decisions.De fet, segons TripAdvisor, lapossibilitat de disposar de wifigratis a l'habitació ja és un fac-tor determinant en un 85%dels casos per escollir l'establi-ment hoteler. A més, una bonaxarxa wifi pot convertir-se enun canal de venda de primerordre per a l'establiment hote-ler, tant per connectar amb elclient directament o a travésd'insercions publicitàries, reco-manacions que cada cop ofe-reixen més establiments.

A través de tecnologia detractament de la informació,les dades recopilades perme-ten elaborar perfils tipus declients, i personalitzar les ofer-tes i recomanacions en base agustos d'experiències ante-

riors, i cada cop més, a tempsreal. "Per capacitat financera",explica Orteu, els grans grupsempresarials van a l'avantguar-da de la innovació, però cadacop més les Pime del sectortenen accés a tecnologia pun-tera "a través d'empreses deserveis externs", que ofereixensolucions adaptades a partird'un software comú i a preusassumibles.

Revolució turísTICaEl Big Data i les últimes aplicacions tecnològiques estan canviant de forma radical els negocis

turístics i les formes de relació de les empreses amb els clients

El sector turístic cada cop més es mou al voltant dels entorns 2.0.

El Big Data, el tractament i anàli-si de grans volums de dades digi-tals, i una nova fornada d'apllica-cions de les Tecnologies de laInformació i la Comunicació (TIC)que aprofiten les prestacionsddels telèfons i les tauletes mòbilsestan provocant canvis accele-rats els negocis turístics i les ffor-mes de relació entre les empre-ses i els seus clients. Durantl'any 2013, 1.100 milions de per--sones van viatjar pel món i, adiferència d'anys enrere, unamajoria estaven permanentmentconnectaats com a usuaris de tau-letes digitals i smartphones. Lesempreses turístiques tenen l'o-portunitaat d'analitzar les sevesexperiències, obtenir-ne un perfilde client i oferir-los serveis ajus-tatss al seus interessos.

ORIOL MARGALEF / TARRAGONA

El llançament de les GoogleGlasses ha generat una granexpectació a la indústria turísti-ca degut a les possibilitats queofereix aquest dispositiu mòbilper crear nous serveis i produc-tes, i potenciar l'experiència delclient, que pot enregistrar icompartir imatges fàcilment.Durant la passada edició deFitur es van mostrar diversesaplicacions turístiques que fanservir aquest dispositiu, comMadrid Precious Time, desen-volupada per l'agència públicaSegittur (ministeri d'Indústria,Energia i Turisme) en col·labo-ració per l'Ajuntament deMadrid, i que, entre altres pos-sibilitats, permet al visitantrebre informació sobre llocsd'interès a mesura que s'hiapropa. Les ulleres tenen mol-tíssimes aplicacions, des decomunicar a l'hoste directa-ment amb el personal de l'hotelfins a guiar una visita a un llocdestacat. Empreses especialit-zades com Zerintia o Droiders,estan desenvolupant aplica-cions per a operadors turísticsespanyols.

Turistes ambGoogle Glasses

La informació sobreels perfils i les viesde comercialització,grans oportunitats2.0 pel sector

La Generalitat, a través de l'Agència Catalana de Turisme, s'haconvertit en la primera administración pública d'Europa a crearuna plataforma on-line de venda de vitages combinats amb l'ob-jectiu de millorar la competitivitat de les agències de viatgescatalanes, sobretot les que tenen dificultats per crear les sevespròpies plataformes o accedir als grans canals de distribució. Através del portal www.catalunya.com, les agències comercialit-zen paquets turístics, viatges per Catalunya de més d'un dia queinclouen una nit d'estada amb transport, allotjament o activitatsassociades, i també s'ofereixen activitats com rutes, degusta-cions gastronòmiques o events especials que es duen a termeen territori català.

El Govern crea una plataforma de venda a Internet

El wifi gratuït a leshabitacions és unfactor decissiu enun 85% de les reserves hoteleres

una tendència similar, peròubica Tailàndia per davantd'Espanya i constaten la com-petència amb Turquia i Grècia,però també amb Itàlia, Croàciai fins i tot Israel. Un recentestudi conjunt de la Diputacióde Barcelona i Serhs, conclouque la satisfacció del turista rusdesprés de visitar Espanya éssuperior a la de la resta de des-tinacions i que és una de lesdestinacions amb una majorintenció de visita futura. A mésdel clima i les platges, moltsestudis remarquen les activitatsculturals com una de les princi-pals motivacions i també comun factor diferencial en relacióa les destinacions competido-res.

Més enllà de la CostaDaurada

La concentració de placeshoteleres i fins i tot d'aparta-ments es troba als tres munici-pis anomenats Costa DauradaCentre. Quan mirem estadísti-ques, quan s'estableixen políti-ques a nivell global, realmentel que marca és el que passa alstres municipis que la formen:Salou, Cambrils i Vila-seca. Laresta del territori presenta unesdinàmiques molt diferents i toti ser menys importants a nivellde volum, són molt importantsper a cadascun d'aquests muni-cipis. Des de Cunit a Alcanar,però també el Priorat o laConca, durant l'estiu la dinàmi-ca de les poblacions varia total-ment: visites, segones residèn-cies, estiuejants, excursionsd'un dia... Una activitat que esmou en part en l'economiasubmergida, però que suposaun important flux.

El perfil del visitant és total-ment diferent. Els mercatsemissors són de proximitat(Barcelona i el mercat espan-yol) i la fidelitat dels visitants ésmolt superior. També ho sónles motivacions. Qui visita elDelta, Tarragona o Altafulla ténecessitats i motivacions total-ment diferents dels qui visitenel triangle central. Així doncs,cada zona té una realitat prò-pia. Cal conèixer aquestes rea-litats i cal que els agents turís-tics, les institucions, els allotja-ments, les empreses, de leszones planifiquin i actuïn enfunció de les seves realitats iobjectius.