Literatura 4 ESO. 2n Trimestre. Valencià: Llengua i Literatura.Alumne: 1 / 7

1. La Narrativa de PostguerraLa Guerra Civil Espanyola (1936 – 1939) i la repressió que se'n derivà tallaren en redó tots els esforços i les iniciatives de les generacions d'escriptors que, des de principi de segle, havien intentat aproximar-se als corrents literaris europeus. Una gran part dels nostres literats hagué d'exiliar-se, o bé hagué de publicar les seues obres clandestinament. Tanmateix, durant els anys 50, es produí una liberalització econòmica i social que afavorí que la nostra literatura, tot i que molt lentament, començara a eixir de la clandestinitat. En la prosa de postguerra, distingim principalment la novel'la psicològica i la prosa de tendència realista. 1.1 La novel'la psicològica.La novel'la psicològica intenta realitzar una minuciosa anàlisi psicològica dels personatges i de reflectir-ne els seu món interior (pensaments, sentiments, caràcter, evolució…). Els narradors fan servir recursos com la narració en primera persona i l'anomenat monòleg interior, en què desapareix la veu narradora i la consciència del personatge flueix lliurement. En aquestes novel'les abunda la reflexió sobre el pas del temps. Els personatges, que en moltes ocasions experimenten sentiments de solitud, hi solen estar representats per símbols.

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1909 Girona, 1983). En les seues obres, la veu narrativa correspon a una dona que mostra una forta tendència a la introversió i que, sola i desencisada, busca la felicitat en els records del passat.

Aloma (1938), una novel'la psicològica centrada en l'anàlisi dels sentiments d'una adolescent que viu unes relacions amoroses dissortades.

La plaça del Diamant (1962), la narradora/protagonista (Natàlia / Colometa) ens conta la seua vida, que discorre paral'lelament als esdeveniments històrics de l'època: la República, la Guerra Civil i la postguerra.

Mirall trencat (1974), que relata de manera fragmentada, com trossos d'un mirall – espill trencat, la vida tràgica de tres generacions de la família benestant Valldaura – Farriols durant les primeres dècades del segle XX

Llorenç Villalonga (Mallorca, 1897 – 1980). va alternar la dedicació a la literatura amb la seua ocupació professional: la psiquiatria. Entre les seues obres destaquen:

Mort de dama, en què fa una caricatura d'un món (el de l'aristrocràcia rural mallorquina) que està a punt de desaparéixer.

Bearn (o la sala de les nines) constitueix la idealització mítica de la manera aistocràtica de viure a l'illa de Mallorca, visió substituïda per una visió més pràctica de la vida, la burgesa.

a) qui narra la història? Quin efecte penses que vol

aconseguir l'autora amb l'ús d'aquesta veu narrativa?b) Quin és l'estat d'ànim de la protagonista i quines sensacions hi descriu?c) Mercè Rodoreda fa servir el polisíndeton amb la intenció de reproduir l'espontaneïtat del discurs oral. Busca'n 5 exemples.d) Localitza les figures retòriques que l'autora empra amb un alt contingut poètic.

Literatura 4 ESO. 2n Trimestre. Valencià: Llengua i Literatura.Alumne: 2 / 7

1.2 La Novel'la realista.Alguns escriptors de forma més o menys aïllada pretenen denunciar l'opressió que pateixen les classes populars amb un tipus de prosa realista que descriu la realitat quotidiana com Josep M. Espinàs, Baltasar Porcel o Enric Valor.

Enric Valor (Castalla, 1911 – València, 2000) fou gramàtic, lexicòleg, rondallista i novel'lista. La seua producció novel'lística té un llenguatge molt treballat i riquíssim.

-L'ambició de l'Aleix, constitueix un cant a la natura, únic refugi contra la deshumanització de les grans ciutats.

-La idea de l'emigrant, on representa la cara mé dura del món rural valencià.- Sense la terra promesa; Temps de batuda; Enllà de l'horitzó, que tenen en tres moments decisius:: la

Primera Guerra Mundial i l'esclat i el final de la Guerra Civil, amb la derrota de l'exèrcit republicà i l'anunci de l'exili imminent.

Les seues Rondalles valencianes són un conjunt de trenta-sis peces que descriuen els nostres paisatges i els nostres personatges reals i fantàstics (gegants, sants, dimonis…) en les quals reupera la riquesa del nostre vocabulari.

Com a gramàtic destaquen: La flexió verbal; Curs mitjà de gramàtica catalana; Millorem el llenguatge.

a) Qui narra els fets i quins

personatges apareixen?b) Indica quins recursos s'hi utilitzen per a descriure el paisatge. c) Enric Valor fa servir en les seues novel'les una llengua molt treballada i rica, que demostra el seu gran domini del llenguatge. Busca exemples del text que justifiquen aquesta afirmació.

2. La poesia de postguerra.Podem distingir-ne tres línies bàsiques la tradició simbolista, la poesia d'avantguarda i la poesia realista. 2.1 La poesia simbolista. A partir de 1940, els poetes entonen el cant dolgut, personal i col'lectiu de la derrota i de l'exili. La poesia simbolista es tanca en un món interior i s'allunya de la realitat immediata. Aquesta poesia pretén suggerir la realitat per mitjà de l'evocació simbòlica i hi predomina la metàfora, el símbol, l'hermetisme expressiu i el rigor formal. Destaquen Carles Riba, Joan Vinyoli, Salvador Espriu, Josep Carner, Xavier Casp i Joan Valls entre d'altres.

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1985) fou un poeta de gran bagatge cultural, especialment en el camp de la cultura clàssica, i amb un domini extraordinari dels més variats registres de la llengua.

Aquest bagatge explica que en la seua obra predomine la creació de mites. També reflexiona sobre la condició humana, la llibertat i la mort.

Obres més importants: Cementiri de Sinera; El caminant i el mur i La pell del brau. La pell del brau és un poemari a cavall entre el simbolisme i el realisme, analitza el tema de la Guerra Civil i evoca la necessitat de reconciliació durant la postguerra. 2.2 La poesia d'avantguarda

Literatura 4 ESO. 2n Trimestre. Valencià: Llengua i Literatura.Alumne: 3 / 7

Pral'lelament a la línia anterior, n'hi ha una altra entorn de Josep Vicenç Foix que reivindica la ruptura formal i lingüística i l'experimentalisme de les avantguardes. Busquen nous recursos expressius relacionats amb l'anomenada antipoesia i poesia visual, dues formes d'expressió que trenquen la concepció tradicional del poema.

Joan Brossa (Barcelona 1919 – 1998) La seua obra poètica es caracteritza per l'experimentació amb el llenguatge i per la utilització de tot tipus de tècniques i estils, des dels models estròfics clàssics, fins a la poesia surrealista i la poesia visual. Em va fer Joan Brossa; el saltamartí; Poesia rasa; Els ulls de l'òliba i Poemes de seny i cabell. 2.3 El realisme històricEntre el 1959 i el 1968, domina el panorama poètic el realisme històric que pretén inserir el treball intel'lectual i literari en el procés de recuperació cultural i nacional, i que propugna el realisme com a arma contra les condicions de la postguerra, la dictadura i la repressió franquista (la supressió de les llibertats civils i la imposició de la censura, impediren la llibertat d'expressió i, per tant, el desenvolupament de la literatura d'idees ). La poesia és una eina d'expressió de la realitat quotidiana lligada al moment històric i s'hi fa servir una llengua viva i col'loquial, directa i comunicativa, entenedora. A més, aquest grup, recull fortes influència de la poesia simbolista francesa (predomini de la metàfora i de la imatge, la valoració de la musicalitat i de l'exigència formal) i del moviment filosòfic existencialista francés (temes centrats en la persona, enmig de calamitats i la vida sembla absurda). Destaquen Pere Quart, Xavier Casp, Miquel Martí i Pol, Salvador Espriu i Vicent Andrés Estellés.

Fundacions de la ràbiaLentament edifique i dolorosamentaquest cant, que és un cant, més que d'amor, de ràbia,d'una ràbia que d'una les dinasties bíbliques,d'una ràbia que crea, més que els versos, els pobles. És la ràbia d'un poble o la ràbia d'uns poblescreuats de banda a banda pel senyal de la guerra, una vida precària, un amor clandestí,les paraules ocultes cautament als calaixos,tot allò que no fou possible, però no fou possible, com si únicament ara l'aigua arribàs a l'àtic.No ens podíem besar si no era ocultament,i si no ens sorprenia la Moral d'uniformei si era a la platja la Moral a cavall.Hòmens d'ordre vigilen de reüll el que escrius,els hòmens que s'han fet grossos en la postguerra.Hem pecat per això, perquè no se'ns deixavaexistir plenament, amar-nos plenamentamb aquell impudor que la vida demana, aquell amor capaç de fondre tots els ploms, rebentar les perilles, deixar el món a fosques. Vicent Andrés Estellés: Llibre de les meravelles, Edicions 3 i 4.

a) Contra què o contra qui dirigeix Estellés la seua ràbia? Tin en compte que «la Moral» era, en la postguerra, la policia que vigilava que les parelles no es feren cap carícia ni molt menys que es besaren i que, a la platja, anava a cavall. b) Creus que «Fundacions de la ràbia» és un poema que reivindica el dret de les persones a estimar-se sense prohibicions? En quins versos situaries aquesta reivindicació?c) Els versos són ben regulars. Es tracta d'alexandrins, versos de 12 síl'labes amb un tall (cesura) despés de la sisena síl'laba, la qual es tracta com si fóra una síl'laba del final del vers.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12Len Ta Ment E Di Fi I Do Lo Ro Sa Ment

A Quest Cant Que és Un cant Més Que D'a Mor De rà

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 – 2003) En la seua obra tenen molta importància els sentits, com la vista i el tacte.

Literatura 4 ESO. 2n Trimestre. Valencià: Llengua i Literatura.Alumne: 4 / 7

Mostrà el seus compromís amb la classe obrera amb obres com El poble o La fábrica. Vint-i set poemes en tres temps i La pell del violí són obres marcades per l'angoixa i la solitud, degudes

a una llarga malaltia que patí. Tanmateix, la ironia, l'esperança i la reflexió nacionalista apareixen en obres com Crònica de demà,

Estimada Marta, l'àmbit de tots els àmbits o Llibre de solituds.

a) Quin és el tema del poema?b) El barquer Caront, en la mitologia grega, transportava els morts amb la seua barca a través de la llacuna Estígia. La barca dels morts apareix també en altres mitologies com a símbol del viatge al més enllà. Tenint en compte això, interpreta el sentit del poema.c) A qui creus que es refereix Espriu quan parla d'un <<nou Timoner>> de la nau?d) Analitza la mètrica i la rima de la composició.

Literatura 4 ESO. 2n Trimestre. Valencià: Llengua i Literatura.Alumne: 5 / 7

Literatura 4 ESO. 2n Trimestre. Valencià: Llengua i Literatura.Alumne: 6 / 7

Comenta l'assaig de Límits de l'adolescència. Recorda que l'assaig és una modalitat de l'escrit d'opinió, per tant, és un text argumentatiu. Localitza exemples dels recursos de textos argumentatius: marques de primera persona, lèxic valoratiu i expressions subjectives, ús del plural inclusiu, oracions coordinades, complexes i subordinades, frases fetes, ironia, preguntes retòriques i recursos gràfics per destacar paraules o enunciats.

Literatura 4 ESO. 2n Trimestre. Valencià: Llengua i Literatura.Alumne: 7 / 7