viu_tarragona_9

c`i|fpPMMÜ|q^oo^dlk^|ONMñRMKéÇÑ===N===OOLNMLNP===NOWRP

arragonaVIU TVIU Tarragona

EntrevistaOlga Xirinacs,escriptora

CulturaNova programaciódels teatres

EspecialinteriorismeLlar i jardí

Núm. 09 | Març-Abril 2014 | www.viutarragona.cat Preu 3 euros

Edició CIUTAT DE TARRAGONA

arra

go

na

VIU

TV

IU T

arra

go

na

Núm

. 09

| M

arç-

Abr

il 20

14 |

ww

w.v

iuta

rrag

ona.

cat

Materialitzem els teus somnisi fem realitat els teus projectes d’interiorisme i construcció

SHOWROOM: Av. Rovira i Virgili 66-68, Local 11-13 • 43002 de Tarragona • Tel. 977243364 • [email protected] • www.grupgcd.com

Segueix-nos a

DISSENY

QUALITAT

DISTINCIÓ

SumariCULTURA32

ESPORTS60

EMPRESA48

Gastronomia120

Setmana Santai Sant Jordi

Josep Mª AndreuPresident del Gimnàstic de Tarragona

Marc CollsGeneral Manager dePort Tarraco

Temps de monesi bunyols de Quaresma

VOLS REBRE VIU TARRAGONA A CASA TEVA?

SUBSCRIU-TEper només 18€ l’any

Omple aquesta butlleta i envia-la per correu a:c/ Fra Antoni Cardona i Grau 3 · bloc B-2, baixos,

43002 Tarragona o truqueu al telèfon 977 225 299

Nom o Raó social

DNI/CIF Telèfon

Adreça

CP Ciutat

Correu Electrònic

Domiciliació bancària

VIU TarragonaEdició CIUTAT DE TARRAGONA

EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SLc/ Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · Bloc B-2, baixos,43002 TarragonaTel. 977 225 229

Direcció: Albert Vidaller, Antoni CorralesDepartament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales i Xavier GonzálezRedacció: Anna Escolà i Ramon Ortiz (Motor)Col·laboracions: Lluis Espuis, Marta Domènech i David SoléDisseny i maquetació: Marc Pascual (Marketing Land)Fotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.com i 123rf.comFoto portada: Pierre GrubiusImpressió: RotimpresDistribució: Unimail

Dipòsit legal: GI.1612-2012

VIU TARRAGONA en cap cas respon del contingut dels articles ni comparteix necessàriament les opinions que hi apareixen signa-des. Només els seus autors en són responsables.

Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a [email protected]

Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a [email protected] o bé per telèfon al 977 225 299

Entitat

Signatura/segell

Oficina D.C. Número de compte

7 Editorial

8 Ciutat

32 Cultura

48 Empresa

60 Esports

66 Motor

76 Interiorisme

104 Salut

120 Gastronomia i oci

134 Restaurants

Editorial

Prima veraLa nova estació que encetem aquest mes de març pren el nom

del llatí Prima vera, que vol dir el que precisament és, l’estació

abans de l’estiu. El refranyer té una coneguda frase que diu: “a

la primavera, res és com era” i, tot i que la saviesa popular es

refereix a que el bon temps fa oblidar el mal temps passat, po-

dem prendre’n també el sentit metafòric i donar la benvingu-

da a la primavera com una nova alenada d’aire fresc amb olor

d’estiu. No és casualitat que la primavera sigui també l’època

de moltes celebracions.

Enguany ens trobem amb una Setmana Santa tardana que

ens arriba ben entrat al mes d’abril, uns dies plens de tradi-

ció que tot just acabaran un parell de dies abans de la Diada

de Sant Jordi. Aquest és el dia dels enamorats a casa nostra i

també el dia del llibre, i és per això que hem volgut entrevistar

de nou a una escriptora de referència de casa nostra, l’Olga

Xirinacs. Una vegada més ens ha rebut a casa seva per ofe-

rir-nos una entrevista personal al voltant de la seva obra, les

seves inquietuds i la seva visió del món literari actual.

Amb la primavera ens arriben infinites propostes culturals. A

la secció de Cultura hi trobareu la programació dels Teatres

de la ciutat, dels centres cívics i d’altres entitats, entrevistes

a escriptors, a les llibreries de la ciutat, més propostes de lli-

bres de les habituals i una entrevista als Búhos, un grup de

música tarragoní que ha estat portada de la revista Enderrock.

No només són culturals les propostes amb les quals celebrem

l’arribada de la nova estació. A la secció de gastronomia, el

periodista gastronòmic Fèlix Llovell ens apropa al món de les

guies gastronòmiques i descobrim què fa que un restaurant

sigui considerat com “el millor de l’any”. Tot això, només és un

tast d’aquest número que teniu a les mans, us convidem a de-

gustar-lo.

Anna Escolà

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Març-Abril 2014VIU Tarragona | 8

CIUTATCIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI

Aposta pel turismeTàrraco Viva i els Castells segueixensent els principals atractius

Març-Abril 2014

TURISME CIUTAT

VIU Tarragona | 9

de premsa com de touropera-

dors de tot el món aprofitant

esdeveniments previstos per

aquest 2014 com són el Festival

Tàrraco Viva, -que enguany se

celebrarà del 5 al 25 de maig-

Tarragona Ciutat de Castells o

el Concurs de Castells.

Pel que fa als diferents convenis

signats amb el Grupo Ciudades Patrimonio de la Humanidad que

va signar l’alcalde Josep Fèlix

Ballesteros, cal destacar el de

Turespaña, on les 13 ciutats

que formen el grup es podran

promocionar internacionalment

en les accions que desenvolu-

pi aquesta marca; amb Madrid Destino, que donarà a conèixer

el grup a països com el Brasil o

els Estats Units aquest 2014; així

com la celebració de l’Assamblea

de l’Alcaldes del mateix grup.

La promoció turística de la ciutat va més enllà del bon clima mediterrani i la platjai segueix apostant pels projectes relacionats amb Tàrraco i els castells. Així es va demostrar a FITUR el passat mes de gener

El passat mes de gener, a la

Fira Internacional de Turisme,

FITUR, Tarragona i el Patronat

Municipal de Turisme van do-

nar una imatge de ciutat que

promociona el seu atractiu tu-

rístic més enllà del sol i la pla-

tja amb projectes tan atractius

com són els relacionats amb

Tàrraco i els castells. A la Fira,

celebrada a Madrid, es van tan-

car contactes i avenços en el

marc del sector.

A FITUR, a banda de les signa-

tures dels diferents convenis

amb organismes com Renfe o

el Grupo Ciudades Patrimonio de la Humanidad (del qual Ta-

rragona en forma part), tam-

bé es va aprofitar per tancar

viatges de familiarització tant

Anna Escolà

TURISME CIUTAT

VIU Tarragona | 10

El Tancament de la temporada 2013 ens aporta algunes dades d’interès sobre el Turisme que ve a visitar la ciutat i els seus entorns. Una radiografia per conèixer quin és el perfil del turista i conèixer les seves preferències

L’Ajuntament i Tarragona Tu-

risme van presentar el balanç

gener-octubre 2013 el qual per-

met conèixer al detall el perfil

del turista i algunes dades d’in-

terès com ara la seva despesa

mitjana, l’ocupació que genera i

les activitats que realitza.

Perfil del turista de Tarragona:

El grup d’edat més freqüent de

turistes el configuren, en un

40%, el grup de 35 a 44 anys.

El percentatge per sexes es

decanta lleugerament superior

pel turista masculí respecte al

femení . Pel que fa a la classe

social, la mitjana-mitja seria la

més nombrosa seguida de la

mitjana-alta.

Balanç Turisme 2013

Despesa mitjana: La despesa

mitjana del turista ha estat de

237€ de mitjana per estància i

de 73€ de mitjana per excursionista.

Grups i activitats: El grup més

nombrós és el corresponent a

família amb nens de més de 12

anys, seguit del grup amb fami-

liars adults de 36 anys i més. Un

37.6% és fidel a la destinació,

mentre que un 62.4% visita la

ciutat per primera vegada. Les

activitats que solen realitzar a

la zona són visitar llocs cultu-

rals (amb un 77.8%), seguit d’

anar a la platja amb un 67.6%,

passejar i fer compres. El ba-

lanç destaca que l’any 2013, per

primera vegada, un 21% de tu-

ristes van venir a Tarragona mo-

tivats per la seva gastronomia.

Ocupació: Tarragona, durant

el 2013 va obtenir un total de

362.984 arribades als hotels

i càmpings de la ciutat i va as-

solir un total de 1,124.392 per-

noctacions. La mitja va ser de 2

dies d’estada en hotels i 4 dies

en càmpings.

Origen: De les consultes a l’ofi-

cina de Turisme entre gener i

setembre de l’any passat se

n’extreu que respecte el total

de visitants, uns 39% són ca-

talans. Un 17% de consultes

provenien del mercat espanyol

i, d’altra banda, es va apreciar

un augment dels visitants inter-

nacionals d’un 9.09% respecte

l’any anterior, un 44% sobre el

total. El primer mercat interna-

cional és el francès.

Monuments històrics: Les ico-

nes turístiques més emblemà-

tiques a Tarragona són l’amfi-

teatre i el circ-pretori.

Tarragona Ciutat de Castells:

L’esdeveniment es va celebrar

del 24 al 30 de juny i durant

tots els dimarts de juliol i agost

de 2013. La diada de la plaça del

Rei va comptar amb 1.200 as-

sistents i el taller de pilars amb

la participació de 500 persones

aproximadament.

Tarragona Història Viva: La 2a

edició de Tarragona Història

Viva, el 1r producte de recons-

trucció històrica pensat per als

visitants, va comptar amb un

84% d’ocupació i en van gaudir

1.153 persones.

Març-Abril 2014

Redacció

Consum mitjà (l/100 km): Gamma Yaris hybrid: 3,5 - 3,7. Gamma Auris hybrid: 3,6 - 3,9. Gamma Auris TS hybrid: 3,7 - 4. Gamma Prius: 3,9 - 4. Gamma Prius+: 4,1 - 4,4. Emissions CO2 (g/km): Gamma Yaris hybrid: 79 - 85. Gamma Auris hybrid: 84 - 91. Gamma Auris TS hybrid: 85 - 92. Gamma Prius: 89 - 92. Gamma Prius+: 96 - 101.

JA HO HAN FET 6 MILIONSJA HO HAN FET 6 MILIONS

Què esperes?

hibridizate.com

LA GAMMA HÍBRIDA MÉS ÀMPLIA DEL MERCAT

TOYOTA AUTOFORUMwww.autoforum.toyota.es

C/ De la Carabia, 5-7. Urb. Albada43006 - Tarragona 977 252 509

Ctra. L’Aldea-Tortosa, km. 243500 - Tortosa 977 446 105

Ctra. Alcolea del Pinar, 13643206 - Reus 977 326 487

AF_S&S_TOYOTA_210X297_AUTOFORUM_HIBRIDOS_ADAP_CAT_V5_BIS.indd 1 05/03/14 10:55

VIU TARRAGONA CIUTAT


Agents turístics públics i privats s’alien per primer cop per a la promoció conjunta del territori en fires nacionals i internacionals a través del conveni Corner, signat per 11a vegada i el qual integra 7 entitats més

L’acord de col·laboració del

Conveni Corner, signat el mes

de gener a la Diputació de Ta-

rragona, s’ha ampliat i ara invo-

lucra 21 entitats. L’acord el van

signar el Patronat de Turisme

de la Diputació de Tarragona i

representants d’11 municipis, 2

entitats comarcals, 6 associa-

cions empresarials i 2 entitats

privades vinculades al sector

turístic. La signatura represen-

ta un acord que regula la par-

ticipació conjunta i coordinada

de totes aquestes entitats a

Conveni Corner

fires nacionals, estatals i inter-

nacionals.

L’onzena edició d’aquest con-

veni preveu la participació a

fires i promocions a nivell in-

ternacional, estatal i nacional

i l’ impuls de campanyes publi-

citàries i accions de comunica-

ció i màrqueting conjuntes. Es

tracta de cites importants com

ara la ITB de Berlín, la WTM de

Londres, el certamen MITT de

Moscou o FITUR de Madrid,

que va tenir lloc el gener pas-

sat. En aquesta darrera edició,

el conveni intensifica el paquet

d’accions i augmenta la parti-

cipació del sector privat amb

la voluntat de ser més eficaços

a l’hora de vendre el territori

als mercats internacionals i de

proximitat.

Enguany hi participen per pri-

mera vegada el Patronat Co-

marcal del Baix Camp amb la

marca Muntanyes de la Costa

Daurada i 7 noves entitats vin-

culades al sector turístic ( 6

empresarials i una privada) es

tracta de: l’Associació Hotelera

Salou-Cambrils – La Pineda,

l’Associació de Càmpings de

la Costa Daurada i les Terres

de l’Ebre, l’Associació d’Apar-

taments Turístics de la Costa

Daurada, l’Associació Priorat

Enoturisme, l’Associació Costa

Daurada Destinació de Golf i

Pitch and Putt, l’Estació Nàuti-

ca Costa Daurada i Aquopolis

Costa Daurada.

El conveni coordina les accions de 21

entitats turístiques públiques i privades

Viu Tarragona

VIU TARRAGONA CIUTAT


El seminari reuneix els respon-

sables de promoció econòmi-

ca, comunicació i turisme de

bona part de les ciutats i muni-

cipis de Catalunya per intercan-

viar experiències i escoltar pro-

jectes innovadors en l’àmbit del

posicionament i la promoció

de les ciutats. Serà la primera

vegada que Tarragona l’acollirà.

Tradicionalment, el seminari

celebra abans de començar la

temporada turística, i represen-

ta un dels esdeveniments més

Seminari Marca Ciutat 2014 Seminari de referència en màrqueting i comunicació de ciutat de Catalunya

esperats per als professionals

del turisme i la comunicació.

L’any passat, el Marca ciutat va

estar centrat en el posiciona-

ment turístic.

Properament es presentarà el

programa que durant dos dies

tractaran alguns dels especia-

listes que passaran pel Centre

Cultural El Pallol (Aquesta era la

previsió en el moment del tan-

cament redaccional d’aquest

número març-abril de Viu Ta-

rragona).

Tarragona acollirà el semina-

ri en un moment clau per a la

seva projecció nacional i inter-

nacional com a ciutat organit-

zadora dels Jocs Mediterranis

del 2017. La cita ha de servir a

la ciutat per donar a conèixer

el seu caràcter històric, medi-

terrani i, a la vegada, innovador.

Ja el Pla Estratègic Tarragona

2022, des de la seva aprovació

a l’abril del 2011, preveia el des-

envolupament del projecte de

Marca Tarragona.

La cita servirà per donar a conèixer el caràcter històric,

mediterrani i innovador de Tarragona

Els propers 6 i 7 de juny, Tarragona serà la seu de la 5a edició del seminari de referènciaen màrqueting de ciutats i comunicació turística de Catalunya. Tindrà lloc al centre cultural El Pallol de l’Antiga Audiència.

Consum combinat (l/100 km) 5,0. Emissions de CO2 (g/km) 133.Range Rover Evoque Pure 5 Portes eD4 4x2 des de 30.700 €. P.V.P. (IVA, transport, descompte promocional, aportació deFGA CAPITAL SPAIN, EFC, SAU i impost de matriculació inclosos). Impost de matriculació (IEDMT) calculat al tipus general.No obstant això, el tipus aplicable a l’IEMDT pot variar en funció de la Comunitat Autònoma de residència. Preu promocionatper a unitats finançades amb FGA Capital Spain EFC, SAU segons condicions contractuals, amb un import mínim a finançarde 19.000 €, a un termini mínim de 49 mesos. El vehicle mostrat no correspon al de l’oferta. Oferta vàlida per matriculatsabans del 31 de març de 2014.Prova realitzada en circuit tancat per professionals.

I per 2.250 € més, emporta’t aquest equipament addicional:Park Assist, navegador Premium, pantalla tàctil en color de 8", sensor davanter d’aparcament, llandes d’aliatge de 18”, equip de so Meridian Hi-Line de 380W, 11 altaveus i doble connexió USB, seients de pell, reposabraços davanters, il•luminació interior, ambient configurable.

Línea Land Rover 902 440 550

FULL TRACTIONCarretera de Valencia, 206 (entrada por Autovía de Tarragona a Salou, al costat del LiDL)43006Tarragona977 554111 [email protected]

RANGE ROVER EVOQUE

URBAN CAPABILITYDES DE 30.700 €landrover.es

Untitled - Page: 1 2014-02-25 16:41:48 +0000

ENTREVISTA CIUTAT

VIU Tarragona | 16

Olga XirinacsEscriptora i professora

Olga Xirinacs, reconeguda escriptora tarragonina, ha escrit poesia, novel·la, conte, novel·la curta per a joves, assaig, prosa poètica, viatges i ha obtingut els premis més importants de la literatura en llengua catalana, tant en poesia com en narrativa

Març-Abril 2014

perquè estem al 2014, any de

duríssimes batalles i esforços

personals i col·lectius.

Hi ha algun fet sobre el qual

encara tingui pendent escriu-

re? Els temes que més m’in-

teressen ja els he tractat tots.

De teatre no n’he fet perquè no

m’hi he vist escrivint-ne, però

qualsevol dels meus contes es

podria teatralitzar.

Què és el que li agrada més

escriure? Dietaris.

Quina és la seva font d’inspi-

ració? Podríem dir que els dub-

tes existencials els tradueixo a

llenguatge comú. Sempre he

pensat que hi ha qui neix amb

capacitats i després s’ha d’anar

treballant i educant... Una de les

meves primeres fonts d’inspira-

ció és el mar, que tinc davant de

casa. Un dels altres motius que

m’han portat a escriure han

estat els llibres de pintures de

museus dels meus avis. Sem-

pre m’ha agradat investigar-ne

les històries, tal com vaig fer

al llibre La tarda a Venècia. De

fet, aquests llibres ja m’havien

inspirat de ben petita, però no

ha estat fins més gran que m’hi

he posat. I és que el que vius

de petit es queda sempre a la

memòria i, quan hi busques,

sempre surt...som molt rics de

memòria i paisatges interiors.

Quan i com va començar la

passió per escriure? De ben

jove vaig començar a escriu-

re poesia imitant Verdaguer.

També pensaments meus molt

apassionats que reflectia en

llibretes. Sempre he estat de

caràcter molt apassionat i de

geni, suposo que perquè sóc

taure. Em penso que la passió

em va venir de la lectura, sem-

pre he llegit molt, i diuen que

Gairebé un any després, Olga

Xirinacs torna a obrir les portes

de casa seva a Viu Tarragona

per concedir-nos una entrevis-

ta personal al voltant de la seva

obra, les seves inquietuds i la

seva visió del món literari actual.

Quins projectes té ara ma-

teix entre mans? Aquest Sant

Jordi publica algun llibre? Als

voltants de la Diada està pre-

vist que surti al carrer el llibre

de poemes Balneari del nord

a càrrec de l’editorial Silva.

També estic treballant en una

novel·la que tinc gairebé aca-

bada i que planteja diferents

problemes, els quals gairebé

cadascun d’ells podria ser mo-

tiu de debat i que van sorgint a

mesura que la novel·la avança.

De moment prefereixo no re-

velar-ne res més, ja que l’estic

escrivint amb pausa i encara

em reservo discretament la in-

formació.

Parli’ns una mica del llibre

Balneari del Nord... El tema

dels balnearis s’ha tractat des

de sempre per part dels es-

criptors i van tenir un punt fort

al centre d’Europa, a Bohèmia,

entre finals del segle XIX i prin-

cipis del segle XX. Retratar un

balneari sempre ha estat re-

current i se’m va ocórrer par-

ticularment després de fer-hi

una estada. Balneari del Nord

transmet què significa per a mi

l’estada a un balneari, on tots

som un dins l’aigua i el nostre

dia pren un caire diferent...

Com viu el dia de Sant Jordi?

De diades de Sant Jordi n’he

viscut de molt variades. Més

que viure-la jo, m’agrada veure

com viuen els altres aquest dia.

Actualment té una gran signi-

ficació dins del context polític,

i estic convençuda que aquest

any serà molt especial perquè

aplegarà forces cíviques que

juntament amb les que ja hi ha

-com ara l’Assemblea Nacional-

poden reforçar el sentit de país.

Aquest Sant Jordi serà especial

Anna Escolà

“Una de les meves primeres fonts

d’inspiració és el mar, que el tinc davant

de casa”

ENTREVISTA CIUTAT


“de llegir, llegir, ve l’escriure”.

Tenia un conseller – Joan Lla-

cuna- que era molt crític amb

el que jo li mostrava, i moltes

vegades, si no el convencia,

m’ho feia estripar. Ara bé, si ho

veia prou treballat, també m’ho

deia. Així que el primer que vaig

publicar va merèixer un premi

als Jocs Florals que es van ce-

lebrar a Lausana. Era l’època

franquista, així que en aquells

temps (a principis dels setanta)

els Jocs se celebraven a l’exili.

Què o a qui li agrada més lle-

gir? M’agrada la novel·la de

misteri, gairebé cada nit en lle-

geixo al meu Kindle. Sobretot,

literatura nòrdica i d’Alemanya

del nord. De dia, em decanto

per literatura de “més pes”. Ara

mateix, per a mi, l’escriptor ca-

talà més gran d’aquest moment

és Joan Francesc Mira, autor de

l’obra El professor d’història,

entre moltes altres.

Què llegeix actualment? El Evangelio según Jesucristo de

José Saramago i La muerte de Virgilio de Hermann Broch.

Té unes hores establertes per

llegir? Sí, a l’hora de la migdia-

da, al vespre abans de fer el so-

par, i abans d’anar a dormir.

Què li agrada fer quan no es-

criu? Dibuixar -faig portades

per a llibres de l’editorial Omi-

cron-, fer collages i llegir.

Cada dia troba una estona per

escriure? Sí, i també actualitzo

a diari el meu blog.

D’on sorgeixen els temes del

blog? De les reflexions del dia a

dia i de les notícies.

I la inspiració a l’hora de fer

els collages? Són composi-

cions de crítica social, de diver-

timent, i d’altres són seriosos.

Ara estic fent una col·lecció per

a mi: Últimes llums, perquè la

meva autobiografia en imatges

ja la tinc feta. Dels collages en

faig postals i àlbums i alguns els

penjo al blog.

Com valora el paper de les

noves tecnologies en la lectu-

ra? Doncs molt positivament,

ja que permeten la difusió dels

escriptors i les seves obres. Ara

bé, el que no tinc gaire clar és

que això es reflecteixi en un

benefici econòmic. Ara mateix,

avui en dia molta gent es paga

l’autoedició. Si cal pagar, acon-

sello un editor, ja que si reco-

rres a les editorials, aquestes et

faciliten uns canals de distribu-

ció que per un mateix és molt

difícil aconseguir.

Com li va afectar el tanca-

ment de l’escola que duia el

seu nom? Va ser una gran pèr-

dua, per a la ciutat i personal.

Era una Escola Verda amb dos

premis Baldiri Reixach. Va ser

una incògnita i un gran dolor

que la tanquessin quan funcio-

nava tan bé.

Quin és el seu vincle actual

amb el món de l’educació?

Sempre hi ha escoles que tre-

ballen llibres meus i, un cop

l’any, vaig a alguna escola a fer

una explicació d’algun llibre ju-

venil.

Com veu i valora el món lite-

rari a Tarragona i a Catalunya?

La situació actual de la literatu-

ra aquí la veig molt activa, viva,

al Camp de Tarragona tenim

bons escriptors, però li falta

projecció exterior i traducció,

ja sigui per part de les adminis-

tracions, dels sectors empresa-

rials, dels editors, distribuïdors,

dels mitjans de comunicació...

Per exemple, la projecció a Bar-

celona és mínima. Pel que fa a

Catalunya, al llarg de la meva

vida he observat canvis impor-

tants com és l’absorció de peti-

tes i mitjanes editorials per part

de les més grans. Això limita

l’accés a les editorials tradicio-

nals de tota la vida i ha provo-

cat que n’haguessin de sorgir

de molt petites que no dispo-

sen dels canals per difondre

les obres. Així doncs, diria que

la producció literària està “ato-

mitzada”, ja que hi ha moltes

obres en moltes editorials dife-

rents. Ara mateix prima l’escrit

polític, el de cuina, la negra...

sembla que les editorials ho ve-

nen molt bé. Però hi ha un gran

substrat de gent que escriu

poesia, novel·les, memòries,

etc. que potser no es venen tan

bé, però continuen existint.

Quins són els temes actuals

que més li preocupen? O que

sacsegen les seves emocions?

La marxa cap a la indepen-

dència. Ho explicaré amb una

anècdota arran d’un comentari

que li vaig fer al meu metge de

capçalera: “La meva edat no

em permetrà arribar a la terra

promesa”, i em va respondre:

“jo la cuidaré fins que la pugui

veure”. També em fa por la poca

fermesa de la gent, em refereixo

a gent nostra que no n’està con-

vençuda. Ara mateix, Tarragona

la veig “una plaça fluixa”. Les

darreres enquestes indicaven

que només entre un 10-11% es

consideraven “únicament ca-

talans”. També em preocupa

l’educació, crec que manca fer-

mesa en els valors socials.

De més a prop•El principal tret del seu caràcter: la tossu-

deria que m’ajuda a tirar endavant

•I el principal defecte: el sentimentalisme

•El que més valora de les persones... la bon-dat

•I el que menys li agrada? La traïdoria

•De petita volia ser... capitana de vaixell

•Un llibre? La novel·la de Ferrara de Giorgio Bassani

•Una cançó? White Christmas cantada per Bing Crosby

•Una pel·lícula? Els morts (de Dublinesos)

•Un dels paisatges que més li agrada de Tarragona... La Muralla

•No pot sortir de casa sense... els dos anells que porto

POSEML’ACCENTEN LA CULTURA CORRESPON AL SERVEI D’ASSISTÈNCIA AL CIUTADÀ LA GESTIÓ DEL SERVEI DE CULTURA, QUE TÉ PER OBJECTE EL FOMENT DE LES ACTIVITATS CULTURALS DELS AJUNTAMENTS I LES ENTITATS DEL CAMP DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L'EBRE. LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL I EL FOMENT DE LA CREATIVITAT CULTURAL DE LES NOSTRES COMARQUES SÓN OBJECTIUS PRIORITARIS PER LA DIPUTACIÓ.

CORRESPON AL SERVEI D’ASSISTÈNCIA AL CIUTADÀ LA GESTIÓ DEL SERVEI DE CULTURA, QUE TÉ PER OBJECTE EL FOMENT DE LES ACTIVITATS CULTURALS DELS AJUNTAMENTS I LES ENTITATS DEL CAMP DE TARRAGONA I DE LES TERRES DE L'EBRE. LA CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL I EL FOMENT DE LA CREATIVITAT CULTURAL DE LES NOSTRES COMARQUES SÓN OBJECTIUS PRIORITARIS PER LA DIPUTACIÓ.

BARRIS CIUTAT


Boscos i Cala RomanaLa platja de la ciutat

tuada davant la Platja Llarga,

la més gran de les platges de la

ciutat. Els Boscos és una urba-

nització que compta amb grans

xalets i zones enjardinades, és

una zona tranquil•la situada a

pocs minuts de la ciutat.

Entre ambdues urbanitza-

cions hi viuen al voltant de les

3.000 persones. Ambdues van

néixer a finals de la dècada

dels 60, quan van començar a

ser poblades per persones que

buscaven una 2a residència a

prop de la ciutat. Actualment,

aquesta condició ha canviat, ja

que tant Boscos com Cala Ro-

mana han passat a ser unes ur-

banitzacions de 1a residència.

Boscos, per exemple, compta

amb una desena d’urbanitza-

cions i és la zona més gran de

l’àrea de Llevant. Aquest canvi

- el fet que aquesta zona sigui

la primera residència i no l’ in-

dret on anar-hi a passar el cap

de setmana o les vacances- ha

anat acompanyat de noves ne-

cessitats, de serveis i equipa-

ments que fa uns anys no eren

tan necessaris en unes zones

que representaven la segona

residència per a moltes famílies

tarragonines.

A finals de l’any passat, va sortir

la notícia que l’Ajuntament de la

ciutat impulsarà un pla estratè-

gic de la zona de Llevant dotat

amb 50.000 €, el qual recollirà

necessitats educatives, de ne-

teja, de seguretat i socials de

la zona. La motivació d’aquest

Pla ve donada pel nou Pla d’Or-

denació Urbanística Municipal

(POUM), el qual preveu que el

nombre total d’habitants de Ta-

rragona se situï en 185.000 fins

l’any 2025. I, precisament , una

de les zones que més creixe-

ment urbanístic i demogràfic

experimentarà és Llevant.

N’hem parlat amb el conseller

de la zona, Xavier Tarrés, i amb

el president de la Federació de

l’Associació de Veïns de l’Àrea

de Llevant, Carlos Pedreño.

Boscos i Cala Romana són dues de les urbanitzacions més grans de l’àrea de Llevant, el barri més llarg de la ciutat de Tarragona. A Llevant hi trobem les cales més privilegiades de la ciutat i una de les reserves verdes més importants de les ciutats del sud de Catalunya

Quan sortim de Tarragona des

del barri de l’Arrabassada per

la Via Augusta en direcció a

Altafulla, de seguida arribem a

Cala Romana, un barri de xalets

de la ciutat que compten amb

una de les cales més privile-

giades de la zona, la platja dels

capellans, més coneguda com

la Cala Romana. És una de les

més petites de la ciutat i més

tranquil•les, no només per l’es-

tat del mar. Cala Romana ens

ofereix un espai reservat entre

la vegetació aïllat del nucli urbà.

Sense deixar la costa, i seguint

en direcció a Altafulla, arribem

a Els Boscos, una de les zones

residencials de Tarragona si-

VIU Tarragona

Entre ambdues urbanitzacions hi viuen unes 3.000 persones

Març-Abril 2014

Xavier TarrésRegidor de la zona de Llevant

dur a terme altres equipaments

al barri com ara un dispensari

mèdic, però això ho hem de dur

a terme juntament amb la Ge-

neralitat. El que volem també

és millorar les connexions d’ac-

cés als equipaments turístics i

de càmpings i la seva connexió.

Quin és el full de ruta? En

quin moment es troba, ac-

tualment? És un treball que

s’encarregarà a professionals

i tècnics que valoraran les ne-

cessitats dels barris de Llevant,

les prioritzaran i, per últim, se’n

farà l’execució. Ho hem fet així

perquè a l’haver-hi tants barris,

era una mica de descontrol i, a

vegades, moltes reclamacions

eren paral·leles. Volem saber

d’acord amb el POUM , els llocs

concrets on es podrien ubicar

els equipaments, i el nostre pro-

pòsit, d’acord amb la Federació

de Veïns de l’Àrea de Llevant, és

fer-ho el més aviat possible, si

pot ser, aquest mateix mandat.

El pla està consensuat amb la

Federació d’Associacions de

Veïns de Llevant. Quines són

les principals reclamacions

per part dels veïns? La N-340,

un equipament de Centre Cívic,

un servei de transport públic

adequat a les seves necessitats

i els serveis. Els veïns i veïnes

de la zona de Llevant reclamen

que ja no són “barris d’estiu”, de

segona residència tal com van

néixer a la dècada dels seixan-

ta, i que ja tenen necessitats

tan fonamentals com barris de

l’eixample.

Com veu el barri? Què li agra-

da i què creu que li manca? La

zona de Llevant diria que és la

més bonica de Tarragona, per

les seves platges, per la reserva

verda més important de moltes

ciutats del sud de Catalunya....

D’altra banda, la qualitat de vida

és probablement de les més al-

tes de Tarragona i l’entrada per

Llevant és la més bonica de la

ciutat. Ara bé, el barri és un dels

de Tarragona amb menys com-

petència municipal, i això repre-

senta una complexitat.

Quina és la seva relació amb

el barri? Com a regidor em

reuneixo cada 15 dies amb les

associacions de veïns, i com a

membre de la federació anem

fent trobades. Com a regidor és

una zona complexa perquè és

molt allargada i plena d’urba-

nitzacions i has d’atendre una

situació que no és la mateixa

que d’altres zones. Aquí valoro

molt la Federació de veïns, ja

que va voler aglutinar tots els

veïns i veïnes de la zona. Com a

tarragoní, sóc usuari de les se-

ves platges i dels seus equipa-

ments esportius. D’altra banda,

visc en una punta de la zona de

Llevant.

Algú que hi vingui no pot mar-

xar sense... Sense fer un pas-

seig per totes les platges, els

camins de ronda, el Bosc de

la Marquesa, fer una ruta per

l’anella verda...tan sols ha de

respirar i obrir els pulmons.

Quins són els principals pro-

jectes que s’han dut a terme

els darrers anys a Boscos i

Cala Romana? Des de principis

del mandat actual se n’han dut

a terme molts, alguns d’ells són

l’endreçament de certes zones

verdes i enjardinades; l’arran-

jament del camí que connecta

Boscos amb Cala Romana;

l’arranjament dels accessos i

les tanques a la platja Cape-

llans; la ubicació de semàfors a

la Savinosa i Cala Romana per

tal de creuar la N-340; l’arran-

jament i manteniment del pont

de la Residencial fins a la Platja

Llarga; l’arranjament de la zona

boscosa darrere de la Ciutat

de Repòs; s’ha refermat el pas

d’autobusos a la zona...

A finals d’any es va conèixer

que l’Ajuntament impulsarà

un Pla estratègic a la zona

de Llevant dotat amb 50.000

euros. Quines són les princi-

pals accions que contempla?

Principalment, la reclamació

de la N-340, que actualment

encara és particularitat de l’Es-

tat. Aquest és l’origen de molts

problemes de mala comunica-

ció entre els barris de la zona.

És una carretera, per tant, no

podem regular-hi el trànsit com

voldríem, i el seu pas dificulta

la comunicació entre els ba-

rris. La petició al Ministeri de

Foment està feta, però estem

a l’espera de veure quan es re-

sol. Una altra qüestió és l’anella

verda, protegida pel POUM i en

la qual ja hem començat a fer-hi

la senyalització de senders i ca-

mins. Tenim previst la construc-

ció d’un Centre Cívic -Centre

Cívic Llevant- a Els Monnars i

Anna Escolà

ENTREVISTA CIUTAT


La zona de Llevant és l’àrea de la ciutat que comprèn des de la Savinosa fins a Ferran i La Mora i va néixer com a barri d’urbanitzacions de segona residència

“L’entrada per Llevant és la més bonica

de la ciutat”

FOTO: Mauri

ENTREVISTA BARRIS


Carlos PedreñoPresident de la Federació d’AAVV de Llevant

Pedreño viu a la Savinosa i fa 3 anys que és president de la Federa-ció, la qual es va fundar l’any 2009. Entre les principals prioritats dels veïns i veïnes de Llevant s’hi troba el traspàs de la N-340 i la millora de la seguretat

Quines accions duu a terme

la Federació? La principal és

conèixer el barri de Llevant, po-

tenciar-hi les activitats socials,

culturals i de reintegració de la

gent. Fins al moment ja hem fet

un parell de caminades per di-

ferents zones del barri i poten-

ciem les activitats culturals que

fan les associacions de veïns

federades.

Quins són els principals pro-

jectes que s’han dut a terme

a l’àrea de Llevant? Els prin-

cipals han estat la millora de la

xarxa EMT i la recollida selecti-

va dels residus i brossa.

I quines són les prioritats ac-

tuals? La principal prioritat és

el traspàs de la nacional 340,

juntament amb l’acondicio-

nament i senyalització de la

Anna Escolàcarretera. Mentre això no sigui

possible, cal millorar el servei

d’autobusos, el de la brossa, el

tema de la seguretat i la crea-

ció d’un local social. Respecte

això, està previst aprofitar el

local que hi ha a Sol i Mar per

fer-hi el Centre Cívic Llevant i,

en principi, hauria d’estar llest

durant aquest any. Pel que fa

a la seguretat, la seguretat ciu-

tadana correspon a la Guàrdia

Urbana i els Mossos (els quals

regulen l’accés a la platja en

època d’estiu) però, pel que fa

a la vigilància nocturna, i des-

prés de parlar amb molta gent,

encara no està definida la línia

d’actuació entre la Guàrdia Ur-

bana i els Mossos.

En quin moment es troben

els treballs pel Pla estratègic

de la zona? Ja vam anunciar

els punts a tractar i ara està en

estudi el conveni del pla d’ac-

tuació. Ja s’ha firmat protocol

d’intencions entre l’Ajuntament

i la Federació. El primer objectiu

per aquest any és el Centre Cí-

vic. Els altres dos són el traspàs

de la Nacional-340 i la lluita per

les edificacions del Preventori

(el qual és competència de la

Diputació de Tarragona i la Ge-

neralitat) i la Ciutat Residencial.

Quines són les principals re-

clamacions per part dels veïns

que li agradaria veure reflecti-

des en aquest Pla? La nostra

principal reclamació és ser

considerat un barri de Tarra-

gona amb tots els serveis que

això comporta ( Llar d’Infants,

farmàcia, dispensari mèdic,

un centre d’atenció al ciutadà

(de la Guàrdia Urbana o l’Ajun-

tament), un bus del barri... Sí

que Llevant era una zona de se-

gones residències fa uns anys,

però això ja no és així, i gràcies

al barri de l’Arrabassada i a la

Via Augusta ens connectem al

centre de la ciutat. Hem de te-

nir en compte, que Tarragona

s’està expandint per Llevant.

Al marge d’això, fins ara, el que

hem reclamat molt és la millora

de la xarxa de busos – ja que

amb la retallada de línies molts

barris es van veure afectats- i la

seguretat, la qual és molt im-

portant perquè en època de ba-

tudes hi va haver vàries zones

afectades. Sembla que l’Ajunta-

ment està apostant per Llevant,

espero que això no es quedi en

un protocol d’intencions.

Com veu el barri? Què és el

que més li agrada i que és

el que menys? El que més

m’agrada és la seva ubicació

estratègica i, el que menys, el

poc ús que en fan els ciutadans.

L’àrea de Llevant compta amb

moltes urbanitzacions, això fa

que sigui una zona dispersa

o bé hi ha sentit de cohesió i

pertinença al barri? Les asso-

ciacions de veïns en general i

federació de veïns en particular

han lluitat per aquesta cohesió

i, per això, les activitats s’es-

tructuren en aquesta via.

Algú que vingui a l’àrea de

Llevant no pot marxar sense...

Sense conèixer les platges i la

zona verda , hi ha camins habili-

tats on es pot passejar tranqui-

l·lament i fer senderisme. Aquí

s’hi respira un aire més pur que

en altres zones de la ciutat.

La principal prioritat és el traspàs de la

Nacional 340

ENTREVISTA CIUTAT


Xavi PueyoDirector de Tennispark

mascotes dels socis), etc.

Quin és el perfil del soci? La

majoria són de Tarragona, i al-

guns també de poblacions pro-

peres i d’arreu de la província.

Gairebé tots es coneixen i més

de la meitat fan vida al club. Un

dels signes d’identitat del Ten-

nisPark és el bon ambient que

hi regna sempre. Intentem ser

propers amb els nostres socis

i aconseguir que hi hagi molta

interactuació entre ells, tothom

es fa amb tothom... El nostre

soci sempre ha estat molt actiu!

Amb quants alumnes compta

l’Escola? La de tennis infantil i

juvenil ha començat l’any amb

més de 125 alumnes i amb

l’objectiu d’aconseguir que els

seus equips de competició tin-

guin cada cop més presència i

pes en les diferents proves es-

portives que es disputen tant a

nivell local com català. L’escola

de tennis va començar la tem-

porada 2013/2014 amb 85

alumnes i a dia d’avui ja estem

amb 130. L’objectiu no és altre

que fomentar l’esport del ten-

nis entre els més joves del nos-

tre club. Amb la base consolida-

da aquest any participarem en

varies competicions per equips

federades com són els campio-

nats per equips de Catalunya

i Provincials. Seguirem treba-

llant per consolidar aquesta

secció que tant ens il·lusiona.

L’escola de pàdel d’adults està

més que consolidada amb més

de 100 alumnes i l’escola infan-

til està agafant forma i ja són

uns 40. Cal dir que l’equip de

pàdel absolut és l’únic repre-

sentant de Tarragona en la pri-

mera categoria Catalana.

A partir de quina edat s’hi

pot començar i quins nivells

hi ha? S’hi pot començar als 4

anys i es poden fer els nivells

d’iniciació, perfeccionament,

tecnificació i competició. Un

cop dins l’escola, els nens van

desenvolupant les seves no-

cions esportives i psíquiques i

van assolint els objectius mar-

cats en cada edat i grup.

Quines activitats organitzen

el Club i l’Escola? S’ofereixen

classes particulars. El club or-

ganitza campionats socials i

participa en campionats per

equips provincials i d’àmbit

català. A banda, organitza acti-

vitats extraordinàries com ara

tornejos, sortides, classes, etc.

A partir d’aquest curs, l’Esco-

la s’ha renovat completament

amb una nova metodologia de

treball, un seguiment acurat

de l’evolució de l’alumne amb

avaluacions trimestrals i el dis-

seny d’un programa específic

de formació física per millorar

la tècnica. A més a més, l’adop-

ció del mètode d’ensenyament

Evolution, que hem implemen-

tat enguany, ens està donant

uns excel·lents resultats ja que

li facilita a l’alumne adquirir els

coneixements tècnics necessa-

ris de forma agradable i entre-

tinguda, però sobretot, amb una

eficàcia superior a altres mo-

dels d’aprenentatge més tradi-

cionals. També s’ha reforçat el

quadre de monitors i l’estrena

d’un nou equipament oficial.

Com veieu la zona? És espec-

tacular! A 2 min. de la platja

llarga i rodejats pels boscos de

Tarragona i Cala romana, un

privilegi a només 5 minuts de

Tarragona.

De quins serveis poden gaudir

els socis del club? A banda de

les pistes de pàdel i de tennis,

pistes d’squash, gimnàs (amb

sala de fitness i aules d’activi-

tats dirigides), piscina exterior

i cafeteria-restaurant. El soci

també pot gaudir de les activi-

tats anomenades Outdoor com

el running, sortides en BTT,

sortides en Kaiac durant l’es-

tiu, recentment hem signat un

conveni de col·laboració amb el

Club Rugby Tarragona on tots

els nostres socis poden gaudir

d’aquest esport, organitzem

“caninades” (sortides amb les

Anna Escolà

Situat enmig de la platja llarga de Cala Romana i Boscos, a 150 m de la platja llarga, s’hi troba el Club Tennis Park, el qual compta amb uns 700 socis. La inauguració del Club es va fer l’any 1977, i l’actual responsable ho dirigeix des del 85

“Gairebé tots els socis es coneixen i la meitat

fan vida al club”

ENTREVISTA CIUTAT


David ValerianoDirector del Club Tennis Tarragona

Situat a Cala Romana, Club Tennis Tarragona és un dels clubs més antics de la ciutat i compta amb 1.900 socis, la majoria dels quals són de Tarragona. El club ofereix 11 pistes de terra batuda de tennis i 7 de pàdel i compta amb escola d’ambdós esports, piscina, gimnàs i d’altres serveis. El club organitza activitats socials i esportives durant tot l’any.

Quants anys fa que esteu

ubicats aquí a Cala Romana?-

Concretament aquest any farà

50 anys de la inauguració de

la nova seu del Club. Abans, a

la zona, tot eren camps i mun-

tanya.

Com veieu la zona? Què és el

que més us agrada i què li tro-

beu a faltar? La zona de Cala

Romana és un indret immillo-

rable on podem gaudir de la

platja i, alhora, també del bosc

i la muntanya. A nosaltres, par-

ticularment, el que hi trobem a

faltar són més espais i més ser-

veis a la zona.

Anna Escolà

Els socis són majoritàriamentfamílies amb fills

De quins serveis poden gaudir

els socis del club? El gimnàs

compta amb màquines de força

i cardiovasculars i un ampli ven-

tall de classes dirigides. El soci

també pot gaudir de serveis

tals com perruqueria, estètica,

fisioteràpia, sauna, bany turc,

restaurant, zona infantil i servei

de llar d’infants tots els caps

de setmana i mesos de l’estiu.

També s’organitzen una gran

varietat d’activitats socials i es-

portives durant tot l’any.

Quin és el perfil del soci? El

target del nostre soci es majori-

tàriament familiar, amb fills.

Amb quants alumnes comp-

ta l’Escola? L’escola de tennis

compta amb 300 alumnes i la

de pàdel amb 120.

A partir de quina edat s’hi pot

començar i quins nivells hi

ha? S’hi pot començar des dels

4 anys i s’hi fan tots els nivells:

iniciació, perfeccionament, com-

petició i adults. El Club fa una

aposta molt important amb la

qualitat dels entrenaments en

tots els nivells arribant fins a

l’alta competició.

Quines activitats organit-

zen el Club i l’Escola? Els so-

cis tenen la possibilitat de fer

classes particulars i activitats

dirigides del gimnàs. L’Escola,

d’altra banda, organitza activi-

tats fora de l’àmbit purament

esportiu com poden ser festes

o excursions. A l’estiu es fan

estades i campus de tennis per

a nens i nenes de 4 a 16 anys i,

al gimnàs, classes dirigides de

spinning, tonificació, ioga, etc.

El Club organitza campionats

socials i d’altres oberts. També

participem a campionats per

equips de Catalunya, provin-

cials i d’arreu de l’estat espan-

yol i algun europeu. El nostre

primer equip femení de tennis

es troba entre els 8 millors

equips del estat espanyol.

BREUS CIUTAT


Un nou semàfor a la plaça Imperial uneix aquesta rotonda amb l’avinguda President Companys

Un nou comboi uneix directament el Camp de Tarragona amb Madrid a primera hora del matí

Millor Festa Major de Catalunya

El Parc de la Vall de l’Arrabassada està obert des de finals del mes de desembre, i s’hi han habilitat zones de jocs infantils i de pràctica d’esports

Amb la instal·lació i posada en

marxa del semàfor i pas de via-

nants, la Rambla està unida d’un

extrem a l’altre: del mar, amb

el Balcó del Mediterrani i fins

al riu, amb el Parc Francolí. La

instal·lació del semàfor respon

a una reivindicació veïnal i ciu-

tadana que agilitza el pas dels

vianants per aquesta plaça tan

transitada en línia recta i evita

haver de donar el tomb per les

voreres laterals. Amb aquesta

actuació es completa la reor-

denació d’aquest espai públic,

s’augmenta la seguretat del pas

de vianants i ciclistes i s’endreça

la circulació de vehicles que van

El nou servei de tren d’alta ve-

locitat permet viatjar de Tarra-

gona a Madrid en unes 2h i

funciona de dilluns a dijous. És

més ràpid que molts dels com-

bois que uneixen el Camp de Ta-

rragona i Madrid i que ho fan en

2.30h. El nou servei de tren surt

de Barcelona i s’atura a l’estació

del Camp de Tarragona tres mi-

nuts abans de les 8 del matí. Des

d’allà circula directament fins a

Madrid, on arriba a les 10 i un

minut. Amb aquest s’amplien a

un onze els trens diaris per sen-

tit entre el Camp de Tarragona

i la capital de l’Estat. Segons

la companyia, l’any 2013 van

Santa Tecla, la Festa Major de

Tarragona, va ser declarada la

millor festa major de Catalun-

ya pel que fa a la programació

del 2013 en el marc dels premis

ARC, corresponents a l’Asso-

ciació Professional de Repre-

La remodelació del Parc de les Lletres Catalanes ha

consistit en unificar en un únic espai les zones ver-

des del barri de la Vall de l’Arrabassada. En aquest

nou parc s’han habilitat zones de jocs infantils, de

pràctica d’esports -amb una pista multiesport-,

zones de passeig, etc. Pel que fa a la vegetació, es

mantenen la pràctica totalitat del elements vegetals

i arbrat existent i s’han incorporat noves zones en-

jardinades.

Els carrers que envolten les tres zones verdes s’han

convertit en una plataforma única i elevada, on els

vehicles han de circular amb més lentitud. El que es

pretén amb aquesta mesura és prioritzar la circula-

ció segura del vianant i s’han aplicat els nous con-

ceptes de mobilitat a les ciutats.

Semàfor de la Imperial Tarraco Nou AVE

Santa Tecla

Parc de les Lletres Catalanes

cap a diferents direccions.

La Plaça Imperial Tàrraco i les

principals artèries que sorgeixen

d’ella són un dels principals ei-

xos del nucli urbà més continu

de Tarragona, per la qual circu-

len uns 40.000 vehicles diaris.

Els treballs que s’hi han fet han

consistit en nou pas de vianants,

construcció d’un accés de via-

nants dins l’àrea enjardinada,

modificació del pas existent de

l’accés a la plaça Imperial des de

la Rambla Nova i senyalització

horitzontal del nou pas regulat i

repintat de l’existent.

utilitzar l’AVE des de l’estació

tarragonina més de 616.200

persones. D’altra banda, l’Al-

calde Ballesteros ha signat un

conveni amb Renfe Viajeros que

ofereix descomptes de fins a un

30% als usuaris de l’AVE, AVANT

o ALVIA que viatgin a Tarragona

per participar en congressos o es-

deveniments de negocis.

sentants, Promotors i Mànagers

de Catalunya.

Des de l’àrea de Cultura, la ti-

nent d’alcalde Begoña Floria i

el màxim responsable tècnic

de la Festa, Xavi González, els

quals van assistir a l’acte, es

van mostrar molt satisfets i or-

gullosos d’aquest guardó ja que

per ells això “ratifica la bona

feina que s’està duent a terme

tan a nivell municipal com de

tots els tarragonins i tarrago-

nines que fan la festa major”, la

regidora va expressar que això

“demostra el posicionament de

Tarragona en el panorama de la

cultura, la festa tradicional i la

seva projecció a tot Catalunya”.

les germandats, confraries, gre-

mis i associacions cristianes de

Tarragona recorren conjunta-

ment la Part Alta i el centre de

la ciutat per exhibir els passos

que representen la passió i

mort de Jesús.

La diada de Sant Jordi és una

jornada festiva i popular en la

qual les parades de llibres, les

roses i les riuades de gent al ca-

rrer són els protagonistes de la

diada. Malgrat no ser un dia fes-

tiu, la diada i el passeig omplen

a vessar els carrers i places per

celebrar una festa que se cele-

bra en un dia laborable.

Sant Jordi, és el patró de Cata-

lunya. La versió de la llegenda

més popular a Catalunya expli-

ca que a Montblanc hi havia un

drac terrible que causava es-

tralls a homes i bèsties. Per ali-

mentar-lo, s’escollia per sorteig

una persona que era donada

en sacrifici al monstre. Un dia

la sort va fer que fos la filla del

rei l’escollida. Un bell cavaller

però, es va enfrontar al drac i va

evitar que la princesa caigués

a mans de la bèstia. La tradició

afegeix que de la sang que va

vessar el drac va néixer un ro-

ser de flors vermelles. Aquesta

mateixa llegenda que s’explica

als nens i nenes de les escoles

catalanes es repeteix en les tra-

dicions populars d’Anglaterra,

Portugal o Grècia.

Per això el dia de Sant Jordi és

tradició que es regalin roses en

senyal d’amor. També es regalen

llibres, ja que l’any 1926 es va

instaurar el “Dia del Llibre” a tot

l’estat espanyol. I és que un 23

d’abril van morir els escriptors

Miguel de Cervantes i William

Shakespeare. Prèviament a

aquesta diada, moltes editorials

aprofiten per anunciar novetats,

i moltes llibreries ofereixen des-

comptes especials en els seus

llibres per Sant Jordi per ajudar

a incentivar les compres.

Aquest 2014, Sant Jordi ens arriba tot just passada la Setmana Santa. Durant aquests dies, Tarragona és l’escenari de celebracions que compten ambcentenars d’anys d’història, com la Processó del Sant Enterrament

Enguany, Setmana Santa arri-

ba tard, ben entrat el mes

d’abril, i just quan acabi cele-

brarem Sant Jordi, el dia del

Llibre i la rosa. La Setmana

Santa tarragonina compta amb

elements centenaris, com ara

ela Processó del Sant Enterra-

ment, una tradició amb 500

anys d’història que representa

el símbol més representatiu de

la Setmana Santa de la ciutat

de Tarragona.

La Processó està considerada

Festa Tradicional d’Interès Na-

cional i aglutina milers de per-

sones a la ciutat. El Divendres

Sant, i durant cinc hores, totes

Anna Escolà

Un 23 d’abril van morir els escriptors

Miguel de Cervantes i William Shakespeare

CULTURAACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA


Setmana Santa i Sant JordiTradició centenària i la Diada

IMATGE: Pep Escoda-Turisme de Tarragona

VIU TARRAGONA CULTURA

Març-Abril 2014 VIU Tarragona | 33

NOTÍCIES CULTURA


dels esdeveniments culturals

més populars i fetius del calen-

dari cultural de la ciutat.

El festival presenta un progra-

ma confeccionat per tres eixos:

d’una banda, la programació

pròpia de l’Ajuntament; de l’al-

tra, una programació subven-

cionada de caire cultural i, final-

ment, una no subvencionada

i també ciutadana. La progra-

mació del Consistori conté la

programació al carrer o espais

municipals, concerts de gran

format, promoció de nous ta-

lents, activitats als centres cí-

vics i noves accions. Pel que fa

a les altres bandes, hi ha la pro-

gramació subvencionada duta a

terme per entitats o locals de la

ciutat que de manera habitual

aposten per la vessant cultural

Se celebrarà del 7 al 13 d’abril i vol potenciar la participació ciutadana. El certamen compta amb un nou director artístic, el músic tarragoní Xavi de la Salud

Barcelona, Un aire de família, Rosana, Tricicle i les òperes Norma i La Bohème són alguns dels espectacles més destacats. Més de 130 actes i més de 40 entitats conformen el programa

Norma de Bellini i La Bohème de Puccini - totes dues produï-

des per l’Associació d’Amics de

l’Òpera de Sabadell- són les dues

òperes d’aquesta nova tempora-

da de Teatres de Tarragona, de

març a juny. La nova programa-

ció inclou òpera, música en di-

recte, teatre i dansa. Teatres de

Tarragona acollirà, entre d’altres,

les celebracions del Dia Interna-

cional de la Dansa, la Mostra de

Teatre Jove, el Festival Dixieland

o els Premis Literaris, com a co-

programació professional del

calendari. En total, més de 130

actes i més de 40 entitats con-

formaran el programa complet

d’aquesta temporada.

El Festival Dixieland celebra 20

anys i s’obre a la ciutadania per

dinamitzar l’activitat cultural

a la ciutat. L’organitzador n’és

l’Ajuntament de la ciutat i, a

principis d’any, l’àrea de Cultu-

ra va apostar per un nou direc-

tor, Xavi de la Salud, músic ta-

rragoní. Un primer pas d’un nou

model de gestió que integra la

ciutadania en l’organització

Nova temporada Teatres de TarragonaAbasta els mesos de març a juny

DixielandEl festival celebra el 20è aniversari

de Tarragona i, la no subvencio-

nada, també s’emmarcarà dins

del festival i serà duta a terme

per entitats o locals que no fan

programació cultural de forma

habitual.

Els locals, sales, programadors

i entitats culturals de la ciutat

van poder presentar les seves

propostes van ser valorades

per un comitè d’experts.

Pel que fa al teatre destaca Bar-celona, una obra de Pere Riera

amb Emma Vilarasau i Míriam

Iscla que ve del Teatre Nacio-

nal de Catalunya. Les obres

teatrals permetran gaudir de

les actuacions de Lluís Soler i

Xavier Boada a Per un sí o per un no, Ramon Madaula, Sílvia

Bel, Francesc Orella i Maife Gil a

Un aire de família i Montserrat

Carulla a la Iaia!. Albert Pla tor-

na a Tarragona amb Manifes-tación i Vaivén Circo oferirà un

espectacle de circ per a tots el

públics.

La dansa estarà representada

per l’espectacle de la companyia

resident Sagardoy/Bravo-Plan

B que presentarà un doble pro-

grama ple de força i sensualitat.

Els Brodas Bros portaran un es-

pectacle amb música i hip-hop.

Pel que fa a les propostes musi-

cals, destacar els dos rèquiems

de la programació: El de Brahms

al Teatre Tarragona, amb el cor de

l’URV i l’Orquestra Simfònica del

Vallès i el de Fauré a la Catedral, a

càrrec del Cor Ciutat de Tarrago-

na. També els concerts de M. del

Mar Bonet, Rosana – en un con-

cert que repassa els seus grans

èxits- i Sisa,Portet i Oiver.

NOTÍCIES CULTURA


que els va unir en el passat.

Es tracta d’una petita història

d’amor, passió, desarrelament,

immigració...La direcció és de

Gabriel Beck i hi intervenen M.

José Cordonet, Ailin Migliora i

Toni Mas.

El divendres 14 i el dissabte 15

arriba “Sobre els danys del ta-bac i les ostres” és una comè-

dia a base d’un monòleg còmic

que es dirigeix a totes aquelles

persones que desitgin deixar

de fumar però també les que no

de la ciutat-, 5 activitats per a

la gent gran i més d’una tren-

tena de serveis permanents

instal·lats al centres cívics com

ara serveis socials d’atenció

primària, telecentres, bibliote-

ca o gent gran.

Pel que fa als monogràfics,

estan dividits en 6 categories:

noves tecnologies; expressió

artística; habilitats; disciplines;

ho vulguin fer. Es tracta d’una

de les millors peces còmiques

breus del dramaturg Anton

Txékhov versionada i dirigida

per Francesc Cerro i amb Xavier

Grasset.

“El cabaret de la mujer pájaro” (21 i 22) de març explica la his-

tòria d’una estrella de circ pel

món que torna a Galícia per

passar comptes amb el seu

passat. Un relat a través de la

paraula, la música i el ball que

explica la història d’un enigmà-

idiomes i cuina. Aquesta prima-

vera també s’ofereixen 8 expo-

sicions, se celebra el III Concurs

de pintura ràpida i l’apartat

campus extens URV. Antena del

coneixement, els quals tenen

un conveni de col•laboració

amb l’Ajuntament.

tic personatge. Una comèdia

musical dirigida per Willy Eter

amb Paku Ganxa.

La programació d’hivern tanca

els dies 28 i 29 amb “Manyac, manyac”, una obra de la Sala

Planeta de Girona. Una comè-

dia que adapta l’obra “Infanti-llatges” de Raymond Cousse

dirigida per Pere Puig i amb Pep

Vila.

A principis d’any va arrencar la programació d’hivern de la Sala. Malgrat la complicada si-tuació econòmica, la Trono ha aconseguit portar 11 obres a la ciutat. Entre elles hi ha obres de Galícia, Argentina i Madrid

Ofereixen un total de 1000 places amb novetats. Algunes són cur-sos de privacitat i seguretat a Internet, introducció a l’Àrab o un monogràfic de cuina macrobiòtica

La primera obra de la qual po-

dem gaudir aquest mes és la

comèdia “Qué te habrán hecho sus ojos?” de la companyia

teatral Provensa (Argentina).

L’obra explica la història del

Manuel és un noi català que

viu a Barcelona amb la seva

parella, la Sofia, argentina re-

sident a la ciutat. Un dia arriba

a casa seva la Joana, també

argentina i amiga de la Sofia i

ex parella del Manuel. Fa cap a

casa de la parella amb la ferma

intenció de recuperar el vincle

La nova programació dels cen-

tres va arrencar el mes passat

i en total compta amb 76 mo-

nogràfics. La nova programa-

ció compta amb 30 activitats

infantils -a més a més de les 5

ludoteques obertes de dilluns

a divendres a la tarda- , 19 ac-

tivitats dirigides als joves, 101

per adults a banda dels mono-

gràfics – organitzades per di-

ferents entitats i associacions

Sala Trono

Nova programació dels Centres Cívics

Llibreria La Rambla

Llibreria La Capona

Quins són els llibres que es ven-

dran més aquest Sant Jordi?

A banda dels infantils sobre la

llegenda de Sant Jordi, espe-

rem també que la novel·la de

Martí Gironell i el proper Pre-

mi Sant Jordi tinguin una bona

acceptació. Quant als autors

locals, enguany gaudirem de

novetats com el llibre de Coia

Valls , Magí Sunyer i d’altres

Com veieu i viviu el dia de la

Diada? Per una llibreria és el

dia més important de l’any, a

banda de la facturació -que

evidentment és la més gran de

l’any-, convé destacar que és

una festa ciutadana en la qual

els llibreters en som part im-

portant i activa.

Com preveieu les vendes de

Sant Jordi d’aquest any? Sem-

blants a les de l’any passat?

Quins són els llibres que es

vendran més aquest Sant

Jordi? Enguany crec que no

tindrem algun llibre destacar

sobre la resta, penso que en

tindrem uns quants amb ven-

des similars. Els llibres locals

destacats poden ser el llibre

sobre el licor de la Chartreu-

se, Editat per Arola; Cuina del Serrallo, de David Solé; Lle-gendes de Tarragona d’Emili

Samper; Ladridos de Plata de

Ferran Gerhard; Cuarto men-guante de Jaume Palau i Tarra-gona rica i plena de Salvador-J.

Rovira i Gomez. Pel que fa a

llibres generals que no siguin

d’autors locals, Dies de Fronte-ra de Vicenç Pagès; La Cuinera

de Coia Valls; Els Ambaixadors d’Albert Villaro; La Terapeuta

de Gaspar Hernàndez o Yo fui a EGB, de Javier Ikaz y Jorge

Diaz.

Rosa Marrugat

Ricard Espinosa

Esperem que les vendes siguin

poc més o menys les de l’any

passat. De fet, amb el caràcter

de festa ciutadana que té la Dia-

da de Sant Jordi, és una festa

que vol viure tothom i que no es

veu tan esquitxada per la crisi.

Quin moment està vivint el

sector? Les vendes de llibres

han baixat des de fa uns anys, i

la crisi que ho ha impregnat tot.

El llibre, com a bé de consum,

també n’ha sortit malparat.

Ara bé, les vendes de llibres no

han estat mai espectaculars i

en aquest sentit tampoc ara la

caiguda ha estat tan forta com

la que segurament ha afectat

altres sectors.

Quina és la filosofia de la lli-

breria? Un dels objectius de la

nostra llibreria és el d’acostar

els lectors a les seves lectures.


Diada? Per les dates que cau,

la veiem amb una certa pre-

ocupació, no pel mateix dia

23 d’abril (que com sempre

anirà molt bé), sinó pels dies

anteriors, que coincideix amb

la Setmana Santa, que per la

promoció i venda anirà mes

ajustat.


sector? Com la gran majoria

de sectors estem trampejant

l’onada de precarietat, però en-

cara, per sort, la gent continua

comprant llibres.


breria? La filosofia de la nos-

tra llibreria continua amb la

mateixa direcció des de que

vam obrir l’any 1997. Oferim

una gran varietat de llibres i

un sistema de cerca i encàrrec

Creiem que és molt important

portar els autors als seus lec-

tors i a les seves obres, per això,

intentem fer tot tipus d’activi-

tats d’animació a la lectura: pre-

sentacions de llibres, recitals de

poesia, tallers de lectura, i tam-

bé, amb la col·laboració de l’Es-

cola de Lletres de Tarragona, un

taller d’escriptura creativa set-

manalment. També col·laborem

amb la resta de societat civil

en la difusió cultural i muntem

exposicions i venda de llibres

en altres activitats de la ciutat

com la mostra de Tàrraco Viva.

Aquest any passat hem progra-

mat més d’un centenar d’actes

d’aquestes característiques.

molt eficaç. Organitzem pre-

sentacions de llibres, lectures

de poesia, participem en fires

i congressos, fem recomana-

cions i activitats a través de

la nostra pàgina Web. Tractem

amb molta cura els llibres d’au-

tors locals i els que parlen de

Tarragona, -la nostra debilitat-.

El millor que podeu fer, es venir

a les llibreries i remenar, tocar,

olorar i triar un llibre i, si teniu

dubtes, demaneu consell a la

llibretera o llibreter, no falla

mai.

LLIBRES CULTURA

Llibres sobre Tarragonai llibres de tarragonins

L’arqueòleg i el futurEudald Carbonell“Perquè gent

com el meu fill

puguin tenir un

record de què

pensem abans

d’ensorrar-nos

com a espècie”.

La calçotadaRoger Roig i Hugo PradesUn conte on el personatge del

Patufet acompanya els lectors (els

més petits) en la descoberta d’una

tradició culinària molt arrelada a

Catalunya: la

calçotada.

Converses amb ningúMontse FarrésPoemari amb

pròleg de

Xavier Amorós

que parla de

la solitud.

Un monòleg

misteriós i líric

on la veritat pot

trobar-se als ra-

cons i als plecs

més petits.

Ni un pam de netAlbert Ventura14 relats situats

en entorns con-

crets però plens

de misteri que

obren finestres

indiscretes a la

ment dels pro-

tagonistes.


LLIBRES CULTURA


Llibreria Abacus Tarragona

Llibreria Adserà


vendran més aquest Sant Jor-

di? Encara falten novetats per

arribar, però podríem esmentar

tres títols que segur que tindran

una bona acollida: Marta Rojals

amb L’altra, Martí Gironell amb

el seu llibre El primer heroi i

Xavier Bosch també farà molt

soroll amb Eufòria. Tindrem una

exposició de llibres d’autors lo-

cals tant a la parada a la Rambla

com a la botiga.


Diada? És un dia de molta feina

però de moltes emocions per

tots els treballadors d’Abacus

Cooperativa. Tenim parades al

carrer a moltes poblacions a

banda que l’activitat a les boti-


vendran més aquest Sant Jor-

di? Cada any la venta de Sant

Jordi està més repartida en

quant a autors i no es concen-

tra en un o dos llibres, com anys

enrere. Això és molt positiu per-

què vol dir que cada cop més la

gent tria allò que vol llegir i no

es deixa portar tant per la pu-

blicitat o la moda del moment.

Jo recomano: Com el vent en-tre els ametllers de Michelle

Cohen, Legado de los huesos

de Dolores Redondo, Sopa de l’avi de Mario Satz i Camino del amor d’Eva Mengual.


Diada? Crec que aquests úl-

tims anys ha perdut molt l’es-

perit festiu i s’ha convertit en

merament comercial. M’entris-

teix veure tantíssimes parades

de llibres de gent que no tenen

res a veure amb el llibre i se

n’aprofiten, perjudicant als qui

estem dia rere dia en aquest

món on, per cert, no és gens

fàcil sobreviure. Crec que des

Mònica Pascual

Gertrudis Adserà

gues s’intensifica molt aquells

dies. Però és una dia molt espe-

cial ja que el paper del llibre pren

molta rellevància.


Sant Jordi d’aquest any? Sem-

blants a les de l’any passat?

Esperem que siguin millor que

l’any passat. La meteorologia

sempre ens fa patir fins l’últim

moment. Una diada amb sol és

una diada molt millor en vendes

que una que plogui.


sector? La gent s’ho mira més

a l’hora de comprar llibres i qual-

sevol altra cosa. Però, per sort,

sempre hi ha els compradors i

lectors fidels.

dels ajuntaments haurien de

prioritzar la festa i esmerçar es-

forços en activitats encarades

a la lectura. En lloc d’això, prio-

ritzen aspectes que de festius i

culturals no en tenen res.


Sant Jordi d’aquest any?

Semblants a les de l’any pas-

sat? No preveiem que augmen-

tin, més o menys com l’any pas-

sat. Un dels motius és aquest

augment de punts de venta que

tan sols apareixen aquest dia.

És veritat que és un dia de mol-

ta venta però també de moltís-

sima despesa, amb els marges

que tenim les llibreries, el re-

sultat és un benefici molt just.

Qualsevol que estigui en aquest

món ho sap; el Sant Jordi mou

molt diner però el resultat no es

transmet en benefici final.


sector? Evidentment s’ha no-

tat la crisi, tan sols cal veure la

quantitat de llibreries que han

tancat a Catalunya aquests dos

Quina és la filosofia de la llibre-

ria? Organitzeu activitats més

enllà de la venda de llibres?

Sempre procurem fer activitats

que promoguin o acostin la lec-

tura a la gent, bé amb activitats

infantils (com conta contes o

tallers), ja sigui amb presen-

tacions de llibres o xerrades, o

mitjançant els clubs de lectura

(actualment participem amb

ECClub, per incentivar la lectura

i les xerrades en anglès).

últims anys. Crec que tot el sec-

tor cultura ha notat moltíssim

la crisi. Malgrat tot, ens man-

tenim i esperem mantenir-nos

molts anys.


breria? Tenim dos criteris im-

portants: treballar molt i bé el

fons editorial, aquells llibres

que ja no són novetat però és

interessant mantenir-los en

prestatgeria i fer una venda-go-

teig. En segon lloc, donar al

comprador l’opció de passejar

i xafardejar per la llibreria però,

també, rebre un tracte perso-

nalitzat. Fem presentacions i

estem presents a les xarxes

socials.

Llibres sobre Tarragonai llibres de tarragonins

El encantador de pulgasFrancesc Valls-CalçadaA principis del segle XX, Europa viu

una eferves-

cència cultural i

política. Un jove

de família bur-

gesa abandona

la bona vida per

dedicar-se a l’

ensinistrament

de puces.

BandolerMargarida AritzetaEl record del bandoler travessa tota

la vida de qui

era només un

nen quan se’n

va anar amb

ell a seguir els

camins i que ara,

des de les seves

velleses, busca

trobar les claus

d’un secret fosc.

El dit a l’ullJaume BorràsUna filípica contra el Poder. Al costat

de la gent treballadora, la joventut,

els companys i

mestres, l’autor

no s’està de

posar “el dit a

l’ull” a jerarques,

jutges injustos,

mediàtics me-

diatitzats i nous

i vells pijos.

Biografies de TarragonaCoordinada per Manuel Güell i Salvador J. Rovira3r volum que

ofereix un nou

tast de 171 bio-

grafies de per-

sones rellevants

de la ciutat de

totes les èpo-

ques i de tots

els àmbits.

Natura Salvatge El nou disc de la banda tarragonina “Buhos”

ra gratuïta des del web de la

banda (www.buhosrock.com).

El nou àlbum compta amb les

col·laboracions d’Albert Pla,

Ska-P, Txarango, Els Catarres,

Strombers, Dept i Germà Ne-

gre. D’una de les cançons, “El

vaso” (composat a miges entre

Buhos i Albert Pla) n’han fet un

lyric video, una variant del vide-

oclip on les lletres són les úni-

ques protagonistes. És el pri-

mer que es publica a Catalunya.

Com identificaríeu el disc

“Natura Salvatge”? És un disc

festiu, vitalista, ballable, opti-

mista... és un disc que l’hem

estat treballant durant 2 anys i

que d’una trentena de cançons

n’hem fet una tria i ens hem

quedat amb les 11 que més ens

agradaven.

Què ha significat comptar amb

les col·laboracions d’Albert Pla,

Ska-P, Txarango o Els Catarres?

Ens ha fet molta il·lusió, perquè

després de tants anys de ron-

dar pel món, hem anat conei-

xent gent que s’han convertit

en amics i que ara s’han apun-

tat a col·laborar al nostre disc.

Amb alguns dels qui han col·la-

borat al disc hi tenim molt bona

relació més enllà del món de la

música. De fet, als únics a qui

podríem dir que “hem anat a

picar la porta” ha estat Ska-P, ja

que per nosaltres és un referent

de quan érem petits.

Confieu en el paper de la mú-

sica per remoure consciències

i denunciar actituds i situaci-

ons de la societat actual? Sí, i

tant. És una cosa que està molt

a tocar del carrer i que arriba a

la gent.

De la cançó “El Vaso” n’heu

fet un lyric video. Per què un

lyric video i no un videoclip?

Perquè creiem que el format

del videoclip normal està es-

gotat. Nosaltres ja n’hem fet

molts, i aquesta vegada volíem

alguna cosa diferent. El format

del lyric dona molta importàn-

cia a les paraules, i com que a

l’últim disc hem donat una im-

portància especial al què diem,

volíem fer-ho en la mateixa lí-

nia. A més a més, amb el lyric t’aprens més la lletra!

D’on prové, el nom de Buhos?

No teníem nom, érem una colla

d’amics que tocàvem cançons

d’altres grups i que normal-

ment, pels nostres horaris,

quan ens podíem reunir tots

junts era de nit. Un dia, un noi

ens va dir “sois unos búhos” en

referència a que només assajà-

El mes passat va sortir al carrer el nou treball dels “Buhos”. L’àlbum compta amb les col·laboracions d’Albert Pla, Ska-P, Txarango, Els Catarres, Strombers, Dept. i Germà Negre. La banda ja ha començat una gira que els portarà per tota la geografia catalana

El dia de l’entrevista, Guillem

Solé (veu) i Jaume Nin (gui-

tarra) arriben pletòrics a la

redacció de Viu Tarragona per-

què són portada de la revista

Enderrock. Són molts anys de

treball els que els han portat

fins al seu darrer disc, “Natura Salvatge”, el cinquè de la seva

carrera. Buhos són el Guillem

i el Jaume - que són els com-

positors de la majoria de les

cançons de la banda i autors de

totes les del darrer disc - Albert

García (baix), Joan Blázquez

(bateria), José Aladid (saxo) i

Klaus Skunz (trompeta). El seu

feu és Calafell.

El mes passat Música Global va

llançar l’edició física del disc

però, anteriorment, ja s’havia

pogut descarregar de mane-

Anna Escolà

ENTREVISTA CULTURA


Març-Abril 2014

vem i fèiem vida de nit... i d’aquí

el nom.

Com i quan neix la banda?

Als voltants del 2006. Érem un

grup d’amics, i alguns de nosal-

tres ja havíem tocat en una al-

tra formació. Vam començar a

fer-ho junts i l’any 2008 ja vam

treure el nostre primer disc.

Amb qui i amb què us inspireu?

La nostra influència musical

és molt variada, escoltem mol-

ta música i molt diferent, ens

agrada escoltar de tot. Som

una generació que ens posem

davant l’ordinador i al segon

podem escoltar qualsevol grup.

Escrivim les lletres amb els

budells, són les coses que ens

passen les que ens fan escriure.

Lles nostres cançons parlen de

les hòsties que ens dóna la vida,

i també de les coses bones.

La presentació del disc la vau

fer el mes passat a Barcelona.

Quins projectes teniu ara ma-

teix entre mans? El proper 5

d’abril toquem al Telecogresca

de Barcelona, i iniciarem una

gira per tots els Països Cata-

lans. Esperem tornar a estar en

festes i concerts macos a prop

de casa, com Santa Tecla a Tar-

ragona o Les Barraques a Reus.

L’any passat, per exemple, vam

obrir gira a Les Barraques de

Reus per Sant Pere i enguany

ho hem fet a Barcelona, i ja veu-

rem on la tanquem.

On es troba el vostre públic?

Ara mateix tenim 23.000 se-

guidors a Facebook, , 12.000

a Twitter. A les xarxes ens hem

fet grans i, gràcies a això, hem

potgut fer tants concerts. A

través de les xarxes socials

pots copsar l’ambient que en-

volta el grup. El nostre públic

es troba principalment aquí,

a Catalunya. Hem tocat arreu

dels Països Catalans i també a

l’Aragó i a Andorra. De fet, ens

costa sortir més lluny perquè

a durant l’hivern se’ns omple

l’agenda de l’estiu i després no

sabem trobar un forat.

I on voleu arribar? Algun any

haurem d’aturar una mica

l’agenda d’aquí per poder de-

dicar-nos a sortir fora. Està clar

que ens faria molta il•lusió por-

tar la nostra música lluny, on

més lluny millor.

Les vostres lletres són majori-

tàriament en català i en caste-

llà. Teniu la intenció de cantar

també en anglès? No, de mo-

ment no, ens sentim còmodes

en aquestes dues llengües i se-

guirem fent-ho.

Viviu de la música? De la mú-

sica en podries malviure, depèn

de com vulguis viure. Nosaltres

tenim altres feines a banda del

grup, totes relacionades amb la

música. Ens hem buscat feines

complementàries amb les que

puguem compatibilitzar la ban-

da. A l’estiu, la dedicació és ab-

soluta.

Com sobreviuen els grups de

música actualment? Dels con-

certs, i quants més, millor.

Quin paper paper creieu que

juguen les noves tecnologies

en la música actual? Sempre

hem proporcionat la nostra

música d’una manera gratuï-

ta a través de la nostra pàgina

web, l’spotify, youtube...sempre

l’hem regalat. I és que sem-

pre hem cregut que la música

la fem perquè la gent l’escoli i

l’hem volgut fer accessible a

tothom. Estem vivint una època

en la qual no es venen discos,

per tant...les xarxes socials ens

han afavorit. Si els dónes vida,

te la tornen. Si les treballes

adequadament, són una molt

eina. Pot haver-hi músics de la

vella escola que trobin estrany

que nosaltres ho vegem tant clar,

però som els que es podria co-

nèixer com a “nadius tecnològics”.

Un disc festiu, vitalista, ballable

i optimista

BREUS CULTURA


Finalitza l’any 2013 amb un augment de públic del 12% en relació a l’any anterior

La Cultura de Tarragona es posiciona molt favorablement el 2013

El Museu Nacional Arqueològic

va acollir durant l’any passat,

un total de 111.044 visitants en

les seves diferents seus. Aques-

ta xifra representa un augment

global del 12% en relació als visi-

tants del 2012. Aquest augment

s’ha reflectit en totes les seves

seus: gairebé un 5% al Museu

Arqueològic, un 10% a la Vil·la

romana dels Munts (Altafulla),

un 34,3% a la Vil·la romana

de Centcelles (Constantí) i un

53,5% al Museu i Necròpolis Pa-

leocristians.

Des de la creació del Servei de

Publicacions del Port de Ta-

rragona el novembre de 2004,

aquest s’ha encarregat de mar-

car els criteris a seguir en les

L’any passat, amb l’obertura del

Teatre Tarragona, es va acom-

plir la promesa de potenciar i

oferir més teatre i abarcar al-

tres gèneres de les arts escèni-

ques com l’òpera o el ballet, així

com oferir un espai a moltes

de les entitats de la ciutat. Més

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

Servei de publicacions del Port de Tarragona

Balanç Cultura

L’augment del públic ha estat

produït, entre altres condicio-

nants, per la diversificació de

les propostes i activitats pro-

gramades amb 238 activitats

realitzades –entre exposicions

temporals, tallers, visites guia-

des, itineraris, Clubs de lectura,

cicles de cinema, concerts, ac-

tuacions teatrals, conferències,

seminaris i d’altres–, que han

tingut un seguiment molt im-

portant; la consolidació de nous

públics turístics –en especial

el de procedència russa– i la

consolidació del MNAT com a

equipament de referència per a

la formació i el coneixement de

la cultura clàssica.

edicions de l’organisme portua-

ri. La seva tasca sempre s’ha

caracteritzat per la voluntat de

donar a conèixer el patrimoni

marítim i portuari estretament

vinculat a la ciutat de

Tarragona.

El conjunt de publi-

cacions editades pel

Port de Tarragona

es troben recollides

al Catàleg de Publi-cacions del Port de Tarragona, el qual

també es pot con-

sultar en línia al web

del Port de Tarrago-

na: www.porttarra-

gona.cat

de 67.000 espectadors van

passar per aquesta nova tem-

porada de teatres de la ciutat.

Cultura també es va posicionar

en la cultura 2.0 a través de

l’activitat generada a través del

facebook, twitter, instagram,

el dispositiu mòbil de l’Agenda

Cultural, el blog Tarragona Cul-

tura, etc.

Els eixos del 2014 tornaran a

ser Tàrraco Viva, SCAN, Con-

curs de Castells i Santa Tecla.

D’aquests eixos culturals cal

destacar el Concurs de Castells

que enguany arribarà al seu

25è aniversari, on hi participa-

ran 42 colles i tindrà una dura-

da de tres dies amb el concurs7

de Torredembarra. A aquests

projectes cal sumar-hi l’impuls

al Centre d’Art i el nou espai a la

Tabacalera.

Pel que fa a la tasca editora

desenvolupada, s’ha coordinat

la publicació dels llibres:

Contes infantils: Pere, El ver-mell, es fa a la mar. Com manar una barca al Serrallo, el qual

tracta la pesca de l’arrossega-

ment i En Ramon, el ranxero, de pescador a cuiner. La cuina de barca al Serrallo.

Col·lecció Saturnino Bellido:

La Marina de Tarragona en el segle XIV. La seva relació co-mercial amb Mallorca, de Gui-

llem Morro Veny - número 5 de

la col·lecció “Saturnino Bellido”

que va resultar guanyador del

III Premi d’Investigació Port de

Tarragona- i Els presos i el Port de Tarragona. Història de 92 anys de treballs forçats. (1792-1884), de Montse Gisbert Bell.

És el treball guanyador del IV

premi d’investigació Port de Ta-

rragona.

Llibre d’ El Serrallo: El Serrallo. Ahir i Avui, llibre que recull la

història d’aquest barri de Ta-

rragona i que és llibre oficial del

Port de Tarragona. La gent del

Serrallo hi va participar apor-

tant fotografies de la història

viva del barri. Una trentena de

famílies del Serrallo van col·la-

borar en l’exposició “El Serrallo,

Ahir i Avui” .

Entrevista CULTURA


Del Pla de Santa Maria, va

estudiar periodisme i després

un màster en llengua, cultura

i literatura catalanes. També

ha publicat narracions curtes

a Onze d’agost i Mili+1 imagi-nàries i La Catosfera literària 08. Actualment treballa al

departament de comunica-

ció i premsa de Cossetània

Edicions, col·labora bimensu-

alment a Viu Tarragona i co-

ordina la revista La Planenca,

del Pla de Santa Maria. Ha

col·laborat, de manera puntu-

al, amb la revista Artiga, d’art

i pensament contemporani, i

amb el Diari de Tarragona.

Quin és el dia a dia d’un perio-

dista cultural? En el meu cas,

el dia a dia vol dir buscar-se fei-

na, i estar atenta a les possibi-

litats de treball que van sortint.

Tinc una feina a temps parcial

que fa que m’hagi d’espavilar

a omplir les hores lliures d’una

manera útil a nivell professio-

nal. Em dic “periodista cultural”

per la necessitat de definir amb

poques paraules el que miro de

fer i el que crec que puc fer.

Quan va començar la passió

per la poesia? En el moment

en que ens feien presentar als

concursos de Sant Jordi de

l’Institut a l’ESO. Però a primà-

ria ja m’agradava molt escriure,

només va faltar que em dones-

sin una empenta. També va

ser bàsic conèixer el poeta va-

llenc Gabriel Guasch, a través

del treball de recerca que vaig

preparar pel final de l’educació

secundària. Després he anat

Raquel EstradaPeriodista cultural

Anna Escolà

Autora dels poemaris Esferes coincidents. Tres finestres d’interior i Pedregam o pedreria. Fragments d’orígens (Premi Gabriel Ferrater 2008), i els seus poemes també els trobem a l’Antologia de dones poetes dels Països Catalans Donzelles de l’any 2000 a Hivernacle inundat i La Catalana de lletres 2004.

escrivint-ne, amb més o menys

freqüència.

Quina és la salut de la poesia

a casa nostra? La poesia a

casa nostra és una cosa viva, en

moviment. Com es diu molt so-

vint, vivim en un país de poetes.

Tants, que crec que n’hi ha per

tots els gustos i de nivell, segur,

també al Camp de Tarragona,

encara que els de Barcelona

o voltants ho tinguin més fàcil

per assistir a actes amb molta

difusió. No en tinc prou conei-

xement com per fer una valora-

ció general del que s’hi fa, però

cec que sempre hi ha d’haver

treball i coneixements darrere

del que escrius, i tocar de peus

a terra. Vull dir que, en general,

quan se t’acudeixen un bon pa-

rell de versos, encara te’ls has

de treballar molt per poder dir

que tens un poema...

Què és el més atractiu de tre-

ballar en el món de la cultura?

Per mi, el de dedicar-me a un

sector que m’agrada. I no sé si

sabria estar enlloc més.

I el més desagraït? Suposo

que, a part de la dificultat a l’ho-

ra de trobar una feina que et pa-

guin d’una manera justa, no és

gens fàcil que allò que fas tingui

visibilitat. Estem en un moment

en què hi ha moltes possibili-

tats per difondre del que fem,

però hi ha tanta informació cir-

culant per les xarxes, que res et

garanteix que la difusió tindrà

el resultat que voldríem. Cal

treballar-hi molt, i crec que no

sempre els articles o els contin-

guts més bons són els que són

més visibles.

El gener es va fer

un espectacle poè-

tic del teu poemari

Esferes coincidents.

Tres finestres d’in-terior. Quin objectiu

tenen, aquests es-

pectacles? Veia que

perquè vingués una

mica de gent a la pre-

sentació i fer-ho una

mica més animat,

estaria bé implicar-hi

més gent, algú que

pogués “representar”

els poemes d’alguna

manera. Coneixia el

col·lectiu mots.en.cru

a partir de l’Escola de

Lletres de Tarragona,

hi van participar i vam

acabar donant forma

a una mena d’espectacle breu

que combina la lectura amb

imatges i efectes de so. N’estic

molt contenta de com va que-

dar.

Parla’ns una mica del poema-

ri Esferes coincidents. Conté

una realitat vista des de tres

punts de vista complementa-

ris. Cadascuna de les “finestres

d’interior” que anuncio al sub-

títol són tres cares d’un ma-

teix tot: a través de la primera

finestra s’hi pot reconèixer allò

més pròxim, familiar; la segona

mostra l’estat actual d’aquesta

nació i, guaitant per la tercera,

es pot percebre el món, més

llunyà. Els elements d’aquest

context, força inabastable, con-

flueixen en la mirada que hi he

posat a sobre. Com en el pati

interior d’una casa, si es vol.

En l’anterior poemari, el petit

recull Pedregam o pedreria, em

centrava més en allò que forma

part de la primera esfera, allò

que he tingut més a prop. Em

dec haver adonat que puc mi-

rar d’explicar el que hi ha més

enllà, també, encara que tot

plegat no deixi de ser molt sub-

jectiu, és clar.

Quins projectes tens entre

mans, actualment? A part de

la feina a l’editorial i els articles

per al Viu Tarragona, dedico

força temps a tirar endavant La

Planenca. A part, tinc un poe-

mari més o menys acabat, que

això sempre em costa de dir, i a

veure si es pot editar aviat.

I alguna cosa especial de cara

Sant Jordi? A l’editorial pels

volts de Sant Jordi és quan

tenim més feina, s’ha d’inten-

sificar la promoció dels llibres,

com és evident. I si de pas es

venen uns quants exemplars de

l’Esferes coincidents, perfecte.

EMPRESAINNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES


Marc Colls General manager de Port TarracoPort Tarraco negocia amb el Grupo Rosell establir una oferta comer-cial outlet de botigues de marca de 1r nivell. El projecte aportaria reactivació econòmica i creació de llocs de treball

Des del 2011 QD Marina Tar-ragona es va fer càrrec de la

concessió portuària de les ins-

tal·lacions de Port Tarraco, les

quals ofereixen amarrament

per a embarcacions d’esbarjo

de 30 fins a 160 metres d’eslora

amb tots els serveis inherents a

una instal·lació d’aquest tipus

i d’altres com són descàrrega

Anna Escolà

d’aigües residuals, connexió

telefònica, de dades, recollida

d’escombraries, recol·lecció

i reciclatge de residus, gestió

de paqueteria, logística i tot

tipus d’atenció al client. Les

instal·lacions comprenen una

zona de molls amb un períme-

tre superior al quilòmetre i una

zona comercial que en total fa

uns 12.000 m2 on s’hi ubiquen

edificis destinats a oficines i

locals comercials. També hi ha

un espai de 4.000m2 destinat a

aparcament públic.

Des de finals de l’any passat,

Port Tarraco està duent a terme

negociacions amb Íñigo Rosell,

conseller delegat de Grupo Rosell, per establir una oferta

comercial outlet de botigues de

marca de 1r nivell. Aquest il·lusi-

onant projecte aportaria reac-

tivació econòmica a la ciutat i

creació de llocs de treball.

Què suposaria que finalment

s’establís aquesta oferta co-

mercial a les instal·lacions de

Port Tarraco? Seria el comple-

ment perfecte per l’oferta turís-

tica de la ciutat. Cal destacar

que no aniria en contra del co-

merç local, sinó tot al contrari,

ja que a diferència del que pot

passar amb la Roca del Vallès,

aquí l’oferta comercial estaria

ubicada dins la mateixa ciu-

tat de Tarragona. Actualment

aquest tipus d’oferta no exis-

teix a la ciutat i, en el cas de ser

una realitat, es convertiria en

un punt d’atracció pel Turisme,

no només comarcal i provincial,

sinó també per a la població de

Barcelona i creuers internacio-

nals. S’haurien d’aprofitar les

sinergies entre aquest projecte

i la ciutat.

En què consistiria exactament

aquesta oferta outlet?

Serien unes 35 botigues pròpi-

es de marca d’alta gamma. En

el cas que s’hi instal·lessin, es

durien a terme millores i adap-

tacions a nivell paisatgístic, i

també es complementarien

amb oferta gastronòmica amb

un edifici de 1.500m2.

A banda d’aquest projecte,

quins són els objectius de

Port Tarraco per aquest 2014?

Principalment, ajustar les nos-

tres estratègies de màrqueting

per augmentar la captació de

clients i l’ocupació dels amar-

raments. El nostre objectiu

principal és que els clients ens

coneguin, ja que després, el ter-

ritori on ens trobem ja té prou

força per atrapar-los. El nostre

punt feble és la localització. Ara

bé, un cop ens visiten, el grau

de satisfacció és altíssim, i hi

ha molta gent que torna un cop

ens ha visitat.

I els seus com a general ma-

nager? Seguir desenvolupant

l’ocupació de vaixells i la part

immobiliària de locals i oficines.

També, millorar en el possible

la nostra infraestructura per tal

d’afavorir aquesta ocupació.

Ara mateix estem acabant un

desenvolupament en la infra-

estructura elèctrica, hem incre-

mentat molt la potència dispo-

nible de cara als vaixells i avui

dia tenim, sinó la millor, de les

millors infraestructures elèctri-

ques per grans vaixells que hi

ha al Mediterrani.

Què ofereix Port Tarraco? Una

situació estratègica que comp-

ta amb instal·lacions d’alta

qualitat quant a infraestructu-

res i serveis, una gran seguretat

i una logística molt avantatjosa,

ja que comptem amb dos aero-

ports propers, facilitat de trans-

port i de subministrament tèc-

nic gràcies a la infraestructura

industrial de Tarragona.

Darrerament, han dut a terme

algun projecte respecte a les

insta·lacions? El més impor-

tant és que ens vam adonar

que hi havia un seguit de “bar-

reres arquitectòniques” que

barraven el pas als visitants, ja

que compartien accés amb els

vehicles, el que resultava força

incòmode. Hem retirat aques-

tes barreres i hem millorat l’ac-

cés a les nostres instal·lacions.

Bàsicament, hem “obert l’espai

a la ciutat”.

Març-Abril 2014

Un dels propòsits és donar-se

a conèixer al territori. Quines

activitats hi ha previstes

d’acord amb aquesta línia?

L’any passat es van dur a ter-

me, principalment activitats

relacionades amb l’esport. En-

guany en tenim de previstes

relacionades amb la Cultura:

oferim els nostres espais i els

posem al servei de la ciutat.

Tenim contacte directe amb

l’Ajuntament i l’Autoritat Por-

tuària, amb la qual tenim un

conveni per amarrar creuers de

format petit. L’any passat vam

iniciar un conveni de col·labo-

ració amb els Xiquets del Ser-

rallo. Des de Port Tarraco estem

oberts a les entitats de la ciutat

per col·laborar en les activitats

que puguem.

Quin és el perfil d’aquests

passatgers clients de Port Tar-

raco? Els creuers de petit for-

mat són més de luxe que els de

gran format i porten passatgers

amb un poder adquisitiu més

alt. Els creuers de gran tamany

duen entre uns 3.000 i 4.000

passatgers i són més oberts al

gran públic. El 99% són vaixells

estrangers d’origen americà,

àrab i també europeus -russos i

anglesos-. De vaixells nacionals

n’arriben molt pocs.

El 2013 s’han notat els greu-

ges de la crisi econòmica?

Quina previsió se’n fa de cara

a aquest any? Hem notat la

complicada situació econòmi-

ca amb la falta de perspectives

i nous clients. En el sector dels

vaixells, la crisi és palpable per-

què no ha augmentat l’ocupa-

ció. De cara a aquest any 2014,

esperem que sigui millor que

l’anterior. A través de la tasca

comercial, de màrqueting i de

comunicació que estem duent

a terme, esperem poder captar

més i nous clients.

ENTREVISTA EMPRESA


Com sorgeix el fet de posar en

marxa el teu propi estudi? La

idea va néixer l’any 2009 quan

vaig acabar la carrera i el mer-

cat ja començava a estar com-

plicat i no hi havia feina. Sí que

era un objectiu que tenia en

ment, i la situació ho va accele-

rar. Així doncs, vaig decidir tre-

ballar per compte propi i posar

en marxa el meu despatx. L’any

passat vaig decidir posar-li

nom i estic col·laborant amb

una agència de comunicació

per dissenyar la imatge corpo-

rativa.

Hi treballes tu sol? Sí, però

compto amb col·laboracions

puntuals d’altres arquitectes

tècnics, dissenyadors gràfics, i

estudiants de la URV segons el

volum de feina que hi ha.

Quin balanç en fas fins al mo-

ment? Positiu. Realment, en

aquests darrers 4 anys he anat

creixent. Ha estat poc a poc, i

hi ha hagut molt d’esforç, tam-

bé moments molt difícils, però

està valent la pena.

Què ofereix el despatx? Pel

que fa a l’arquitectura, un valor

afegit respecte altres estudis

semblants ja que promou millo-

res en l’eficiència energètica en

totes les obres, ja siguin de re-

habilitació i reforma com en les

d’obra nova. També ofereix ser-

veis a altres emprenedors i/o

empreses a l’hora de tramitar

memòries tècniques i projectes

per obertures de nous establi-

ments i estratègies de RETAIL

pel petit comerç. Aquest 2014

Xavier RobertArquitecte i emprenedor

Anna Escolà

Xavier Robert és un tarragoní de 29 anys que té el seu propi despatx. xavierrobert.cat és un estudi que promou millores en l’eficiència energètica a les obres i ofereix serveis a empreses per memòries tècniques i projectes per obertures de nous establiments i estratègies de RETAIL

també m’agradaria començar

el tema del CONTRACT (reha-

bilitació i reformes d’hotels).

També oferim serveis d’arqui-

tectura i col·laboro amb immo-

biliàries de Barcelona, però cap

de Tarragona.

Això ho expliques per algun

motiu? Em fa la impressió que

costa integrar-se a Tarragona si

no et coneixen. A vegades em

sap greu que el meu volum de

facturació sigui superior a Bar-

celona que aquí.

En què consisteixen les es-

tratègies de RETAIL? Comerç

al detall. L’objectiu principal

és que el visitant d’un lloc co-

mercial es converteixi en com-

prador a través de diverses

estratègies, és una disciplina

transversal. Hi intervé l’estudi

de mercat, el disseny de l’es-

pai interior, la il·luminació, com

mostrar el producte per ven-

dre’l, com potenciar els produc-

tes més interessants...en funció

de com s’organitza l’espai de

venda, hi ha fins a canvis d’un

40% en el volum de facturació.

És una bona sortida actual del

camp de l’arquitectura? És

una de les possibles sortides

entre moltes d’altres.

També tens experiència en

concursos d’arquitectura, de

fet, l’any passat vas partici-

par en un de Suïssa per fer

habitatges socials i de renda

lliure. Tens algun projecte en-

tre mans? Se’n va fer un fa un

any amb col·laboració amb un

altre arquitecte per fer la plaça

de la universitat de la universi-

tat de Cervera i es va guanyar.

L’objectiu és consolidar-se dins

el mercat internacional, ara co-

mençaré a treballar i buscar col-

laboracions per fer missions a

l’estranger en buscar clients i

projectes, principalment, a la

Unió Europea i el Marroc.

Molta gent se’n va al Brasil...

No, perquè Brasil és l’Espanya

2.0 i ara mateix allí hi ha una

bombolla, però van venuts.

Als arquitectes que estan sen-

se feina, els aconsellaries que

es facin emprenedors? Els

recomanaria que no estiguin a

casa lamentant-se. Personal-

ment, no tenia cap idea de ne-

goci però sabia que les coses es

podien fer millor. Aquest va ser

el motiu de buscar-me la vida,

el que és ara fer-se emprene-

dor. Si el teu rival està dèbil, és

el moment de jugar en avantat-

ge.

Quins avantatges i quins in-

convenients li trobes a ser

emprenedor? La part positiva

és que tens marge de mani-

obra per prendre decisions i

tens capacitat de veure les co-

ses amb perspectiva, tant si es

compliquen com si no. Com a

inconvenient, que s’han de pa-

gar molts impostos.

Com veus l’arquitectura a

Tarragona? Tarragona s’hauria

d’obrir més al món, donar-se

a conèixer més, deixar-se de

complexes... així tindria més

possibilitats per créixer i més

oportunitats de negoci.

VIU TARRAGONA EMPRESA


han donat resposta o bé con-

trolar amb qui ens hem posat

en contacte i amb qui encara

no.

És important assessorar-nos,

al nostre abast tenim el SOC

(Servei d’Ocupació de Ca-

talunya); l’INEM (Instituto

Nacional de Empleo) i totes

les institucions públiques dels

municipis ofereixen serveis

d’assessorament laboral i aju-

da en la recerca de feina. És per

això que hem de conèixer totes

aquelles institucions i entitats

de la nostra ciutat o voltants

que ens puguin ajudar, asses-

sorar i orientar en el procés de

trobar una feina. D’altra banda,

el nostre procés de recerca de

feina no pot anar desvinculat

d’Internet. A través de la xar-

xa podem donar-nos d’alta a

borses de treball que ens per-

metran subscriure’ns a ofertes

de feina. També és bo conèixer

totes les plataformes digitals

orientades específicament a

ajudar-nos a l’hora de buscar

una feina. Ens permeten crear

un perfil d’usuari, redactar dife-

rents currículums i apuntar-nos

a diferents ofertes de feina a la

vegada i fer-ne un seguiment.

A banda de buscar feina, no

hem d’oblidar la formació. Hi

ha un gran nombre de cursos

gratuïts i bonificats per a per-

sones que es troben en situació

d’atur. Mentre ens dediquem a

buscar feina, podem aprofitar

per formar-nos. La formació

pot ser complementària als

nostres estudis anteriors o bé

no tenir-hi res a veure, el que es

convertirà en una nova porta a

un nou sector del mercat labo-

ral. Qui sap si a través d’aques-

ta formació també trobem un

lloc de treball.

A banda de tot això, és fo-

El 2013 va tancar amb 624.872

persones aturades a Catalu-

nya, un 2,1% menys que el mes

anterior. A la ciutat de Tar-

ragona, l’any va tancar amb

11.394 aturats. Respecte d’un

any abans, l’atur s’ha reduït

un 3,4% a Catalunya i, segons

dades de la Generalitat, és el

primer any des de 2006 que

acaba l’any amb menys aturats

que com començà.

Potser aquestes xifres repre-

senten un petit alè esperança-

dor per aquelles persones que

es troben a l’atur i que desitgen

trobar una feina aquest 2014.

Tot i així, les xifres no deixen de

ser dramàtiques i esfereïdores.

És per això que a continuació

us oferim una relació d’eines i

recursos que potser us ajuden

a l’hora de planificar la vostra

recerca de feina. Perquè el pri-

mer que cal tenir clar és que

“buscar feina” és en sí “una fei-

na”, ja que cal assessorament,

planificació, organització, cons-

tància, metodologia i treball.

En primer lloc, s’ha d’establir

“el moment del dia” per fer

la recerca de feina. Sigui quan

sigui, al matí o a la tarda, és

important fixar-se una estona

cada dia per centrar-se única-

ment en buscar feina. Hauríem

d’intentar respectar aquesta

estona i no saltar-nos-la cap dia.

El procés de recerca de feina ha

de ser organitzat i s’ha de dur

un control dels contactes fets.

És a dir, hauríem de registrar

les persones i/o empreses

amb les quals contactem i

deixar constància de la infor-

mació que els hem enviat i de

si ens han donat o no resposta.

Això ens ajudarà a poder fer un

seguiment de la nostra recer-

ca de feina: podrem retrucar

aquelles empreses que no ens

Eines per buscar feinaRecursos que ens poden ajudar a sortir de l’atur

namental fer saber al nostre

entorn proper que busquem

feina. És bo que els nostres fa-

miliars, amics, coneguts i antics

companys de feina estiguin

assabentats que busquem fei-

na. El boca-orella és molt útil,

i més i tot en municipis petits.

A banda de totes aquestes re-

comanacions n’hi ha una de

molt important: distreure’s i

intentar mantenir una actitud

positiva. Com que a vegades el

procés de buscar feina pot du-

rar molt de temps, també hem

d’intentar vetllar perquè el nos-

tre ànim no decaigui.



per així poder procedir a la

seva confirmació a partir de l’1

d’abril, o a la confecció i presen-

tació de la Declaració de la Ren-

da 2013 a partir del 23 d’abril.

Compte, que no ens passi la

data del 30 de juny, data límit

per aquestes presentacions; a

partir d’aquí el retard significa

pagar recàrrecs.

A la província de Tarragona, per

la campanya de renda 2012,

es varen presentar un total de

352.779 declaracions, per les

que es van sol·licitar 266.889

devolucions; pel que més del

75% dels declarants varen te-

nir la satisfacció de sol·licitar a

l’Agència Tributària que els hi

retornessin diners. Però, l’Agèn-

cia Tributària mai torna res que

no haguem pagat abans, hem

d’analitzar quin cost fiscal te-

nim, independentment de si

Durant els passats mesos de

gener i febrer les empreses

varen presentar a l’Agència Tri-

butària les declaracions anuals

2013 d’operacions amb tercers,

de consum d’energia elèctrica,

d’entitats en règim d’atribució

de rendes, d’operacions amb

Actius Financers, d’adquisició i

alienació d’accions en Institu-

cions de Inversió Col·lectiva, de

préstecs i operacions finance-

res relacionades amb béns im-

mobles, de retencions i ingres-

sos a compte de rendiments

del treball, d’activitats econò-

miques, d’arrendaments...

I amb tota aquesta informació

l’Agència Tributària farà arribar

a les nostres mans l’esperat,

o temut, ESBORRANY de la

Declaració de Renda 2013,

Esborrany 2013La Declaració de Renda de 2013 es pot presentar a partir del 23 d’abril.

ens retornen diners, o de si ens

diuen que no tenim obligació de

declarar.

Per l’exercici 2013 posarem

tota la informació damunt la

taula, confeccionarem la millor

declaració de renda possible

aprofitant tots aquells recursos

als que tinguem dret.

Hem de planificar fiscalment

aquest exercici 2014, ja sigui

analitzant a l’avançada opera-

cions financeres, de gestió del

patrimoni, activitats econò-

miques, etc. o bé una vegada

L’Agència Tributària no retorna mai

res que abans no haguem pagat

liquidat l’exercici anterior i ha-

vent gaudit del desitjat descans

estival, posem-nos a la tardor a

analitzar el present exercici.

D’aquesta manera prendrem

decisions abans del tancament

fiscal, preveient la informació

del futur esborrany de renda.

Lluis Espuis i Padró

Gestalia Assessors

www.gestaliagrup.com

Lluís Espuis i Padró

DIRECTE PROPIETARI!!!

PISOS I LOCALSEN LLOGUERAL CENTRE DETARRAGONA

Tracte personal i professional

977 22 01 07 635 125 576

www.nutsa.es



Així mateix, es vol premiar

aquells centres educatius de la

ciutat que liderin iniciatives de

promoció de l’emprenedoria

entre els seus alumnes.

Els 20 projectes que van pas-

sar a la 2a fase dels “Premis

Empresa Tarragona Smart

City” havien de presentar un

pla d’empresa i un vídeo de

presentació del seu projecte

Nova i atendrà de manera gra-

tuïta totes aquelles persones

que vulguin iniciar un nou nego-

ci. En principi, el servei té dura-

da d’un any però no es descarta

que s’allargui, tot depenent de

la demanda de servei. D’altra

banda, el servei també donarà

suport al manteniment de no-

ves empreses, focalitzarà l’ac-

ció en els col·lectius més ne-

cessitats d’assessorament que

sovint emprenen per necessitat

com són els joves, els aturats

i les dones i oferirà formació i

sessions de debat.

Dins de les Jornades de Tarra-gona Impulsa i en el context de

l’organització dels Jocs Medi-

terranis 2017, del Pla estratè-

gic Tarragona 2022 i l’aposta

per esdevenir una ‘smart city’,

els “Premis Empresa Tarragona

Smart City” volen incentivar es-

pecialment l’emprenedoria vin-

culada a la innovació en aquells

sectors que la ciutat identifica

com a estratègics, és a dir: la

cultura i el turisme, l’esport, la

salut, l’atenció a les persones,

la sostenibilitat mediambiental

i el desenvolupament tecnològic.

Aquest servei el desenvolupa

en cooperació amb Foment de Treball i l’Associació de Fede-racions i Associacions Empre-sàries de la Mediterrània en el

marc d’un projecte que abasta

tot Catalunya. Així doncs, a

partir d’ara les comarques de

Tarragona disposen d’un nou

servei especialista en assesso-

rament i acompanyament de

projectes d’emprenedoria.

La nova oficina se situa a les

oficines de CEPTA de la Rambla

Premis Empresa Tarragona Smart CityIncentivar l’emprenedoria

Nova oficina de suport a l’emprenedoriaCEPTA impulsa un nou servei tècnic per a les empreses

i de l’equip promotor. Durant

un mes es van poder votar els

vídeos que més agradaven, un

dels factors que el jurat tenia

en compte a l’hora de decidir el

guanyador.

Relació dels projectes gua-

nyadors i els seus autors:

Per a la Categoria Eficiència

energètica i sostenibilitat, al

projecte City Sens: Francesc

X.Rius, Pär BlanKing, Francisco

J. Andrade, Maria Rius i Carlos

Ruiz.

Per a la Categoria Innovació

Premien elscentres educatiusque promocioninl’emprenedoria

Redacció

Viu Tarragona

social, al Projecte Dynamind:

Jordi Rincón, Adrià Marcos i

Ricardo Bonache

Per a la Categoria Cultura i Tu-

risme, al projecte Cycling Cos-

ta Daurada: Jaume Rué, Gerard

Monguió, Eduard Ullate, Carles

Rué i Maria Dolors Moran

Per a la Categoria Salut i Es-

port, al projecte Gouptome:

Javier Fontanet, Arià Velardos i

Òscar Cabrera.

Per a la Categoria Millor Pro-

jecte Educatiu, a l’Institut

Comte de Rius.

Els Premis incentiven l’emprenedoria vinculada a la innovació en els sectors de la cultura, el turisme, l’esport, la salut, l’atenció a les persones, la sostenibilitat mediambientali el desenvolupament tecnològic

La Confederació Empresarial de la Província de Tarragona ha posat en funcionament un nou servei tècnic especialitzat en assessorar i acompanyar projectes d’emprenedoria a través de l’aportació d’informació, la formació, l’assessorament personalitzat i el seguiment tècnic.

BREUS EMPRESA


El projecte OPENPORT de l’IES Vidal i Barraquer guanya el 1r premi de TarracoLab

En cinc anys la Cambra ha organitzat 50 missions empresarials i ha visitat 70 països

Setze joves es beneficiaran d’una beca de la Fundació Repsol per estudiar a la URV

Els centres de Catalunya instal·len multicontenidors per a residus d’aparells elèctrics i electrònics

Alumnes dels Cicles Formatius

de Comerç Internacional i Co-

merç i Logística de l’IES Vidal i

Barraquer de Tarragona es van

endur el primer premi de l’ex-

periència TarracoLab amb una

proposta que consisteix en un

sistema d’accés a les instal·la-

cions portuàries a través d’una

Al gener la Cambra va presen-

tar els objectius d’internacio-

nalització pel 2014 i va fer ba-

lanç dels darrers cinc anys en

els que ha organitzat i liderat

50 missions empresarials i ha

portat més de 600 exportadors

La Fundació Repsol i el Consell

Social de la URV han renovat el

conveni per facilitar la incorpo-

ració i permanència dels estu-

diants amb un destacat nivell

acadèmic. El conveni està do-

tat amb 80.000 euros, 5.000

euros per cada un dels 16 es-

tudiants beneficiaris. N’hi ha

5 que són nous estudiants i els

altres ja eren universitaris. El

rector de la URV, Francesc Xa-

vier Grau, va destacar que amb

la beca s’intenta ajudar estu-

diants amb pocs recursos però

que són bons estudiants.

La iniciativa l’han promogut Recyclia i Ambilamp i amb aquesta ac-

ció se sumen a la campanya “són els nostres residus i és la nostra

responsabilitat”. D’aquesta manera, faciliten l’entrega dels aparells

electrònics obsolets i en garanteixen el seu correcte tractament

mediambiental i re aprofiten els materials útils que contenen.

Així doncs, al Leroy Merlin de Tarragona s’ha

instal·lat un contenidor dissenyat específi-

cament per la recollida selectiva d’aparells

elèctrics i electrònics en desús. El conteni-

dor té tres compartiments per dipositar-hi

residus d’aparells elèctrics i electrònics,

les bombetes i fluorescents i les piles i

bateries portàtils. L’objectiu és instal·lar

aquest contenidor a tot l’Estat en hipermer-

cats, grans superfícies i centres comercials.

Premi Tarracolab

Cambra de Tarragona

Fundació Repsol Multicontenidor Leroy Merlin

aplicació Informàtica de lectura

de Codis QR. Tarracolab és una

proposta innovadora que uneix

durant uns mesos el món em-

presarial de les comarques de

Tarragona amb els centres edu-

catius de les nostres comarques.

El treball guanyador , ‘opernport’,

proposava un sistema de con-

trol d’accés de vehicles i perso-

nes a tot el perímetre portuari

més ràpid, eficaç i fàcil, amb

codis QR que visitants o tre-

balladors poden mantenir de

manera indeterminada o tem-

poral. Els guanyadors viatjaran

a Copenhaguen per visitar als

companys de l’institut d’aque-

ll país que han participat en el

projecte TarracoLab per inter-

canviar experiències. Tarraco-

lab és una comunitat d’inno-

vació oberta en emprenedoria

i ensenyament liderada per la

CEPTA amb la col.laboració

d’empreses especialitzades en

innovació.

El vicepresident de la Fundació

Repsol, César Gallo, va subrat-

llar que un cop concedides les

ajudes, els estudiants de carre-

res no tècniques han d’aprovar

més d’un 80% dels crèdits si

volen veure renovada la beca.

En el cas de les carreres tècni-

ques, els alumnes només han

d’aprovar a partir del 60% dels

crèdits.

D’altra banda, Joan Pedrerol es

prejubila de director del Com-

plex Repsol a Tarragona i el seu

càrrec l’assumirà José Francis-

co Font.

a 70 països d’arreu del món,

els quals han assolit una xifra

d’activitat superior als 10.000

contactes comercials.

Enguany la Cambra aposta fort

pel continent africà on és un

referent a nivell nacional pel co-

neixement i experiència als mer-

cats subsaharians. Sergi Vives,

president d’Internacionalització

i Roberto Barros, responsable

d’Internacionalització, van ex-

plicar que per aquest any 2014

s’han previst 10 missions em-

presarials en 30 països, tots a

Àfrica llevat de Hong Kong i Sin-

gapur. Pels dies 1 a l’11 d’abril, la

Cambra té prevista una missió

missió empresarial a Zàmbia,

Zimbabwe i Bostwana.

REVERTERADVOCATS

Plaça Prim 2, Despatx 2. 43001 Tarragona. | Tel. 977 21 28 40 - 977 25 28 48 · Fax 977 24 25 73www.bufetreverter.cat | [email protected]

esforç, treball i confiança

ESPORTSEXERCICIS_MANTENIMENT_FITNESS_NOTÍCIES

VIU Tarragona | 60

Josep Maria Andreu President del Gimnàstic de TarragonaEl Club Gimnàstic ja ha complert 125 anys des del seu naixement, concretament l’any 2011. Actualment les seccions no professionals apleguen 1.200 socis, i la secció de futbol, que des de l’any 2002 va esdevenir Societat Anònima Esportiva (SAD), en té més de 4000.

El club compta amb les secci-

ons de futbol sala, atletisme,

patinatge de velocitat, patinat-

ge artístic, tennis, pilota, tennis

taula i gimnàstica rítmica. En-

guany, les seccions d’atletisme

i de futbol del club celebraran

els seus 100 anys d’història.

Comencem parlant de futbol...

El seu millor moment com a

president va ser l’ascens a

primera per part del Nàstic

l’any 2006? Què en recorda?

Sí, va ser el millor sens dubte. El

moment més feliç com a presi-

dent del Nàstic va ser el juny

del 2006 al camp Chapín, a Je-

rez. Va ser un dia extraordinari,

magnífic que no oblidaré mai a

la meva vida. Tarragona i tota

la gent del Nàstic vam viure un

èxit esportiu impressionant de

l’equip de la nostra ciutat.

Per què creu que el Nàstic no

va poder mantenir-se a primera?

El Nàstic va perdre la catego-

ria perquè al món del futbol el

pressupost és una part molt

important, som una ciutat re-

lativament petita i en aquell

moment no vam poder fer més

pressupost, però sóc dels que pen-

so que el Nàstic tornarà a primera.

La febre grana ha anat dis-

minuint. Creu que la única

manera de recuperar la mas-

sa social del Nàstic és que

Anna Escolàl’equip guanyi i es classifiqui

pel play-off? Per nosaltres és

vital donada la situació econò-

mica del Nàstic. L’any que vam

pujar a Primera i l’any següent

al de l’ascens, el club tenia una

situació econòmica envejable

i sanejada. Lamentablement,

en tres temporades no es va

fer una bona gestió econòmica

ni esportiva. Està clar que un

equip com el nostre a 2a B no

pot ser-hi, ni per la seva massa

social ni pel tema econòmic.

Hem d’intentar recuperar la

categoria de 2a Divisió A el més

ràpid possible per continuar es-

tant vius. Actualment tenim un

deute molt important que a 2a

divisió B no podem amortitzar

de cap manera. Per tant, això

genera una pressió molt forta

i l’única solució que tenim és

pujar de categoria per poder

complir els nostres compromi-

sos econòmics.

A finals de l’any passat van

destituir Santi Castillejo i van

contractar a Vicente Moreno.

Creu que el canvi ha estat un

bon revulsiu? Sí, estem molt

contents amb la seva feina.

Tenim màxima confiança amb

Moreno i esperem que aquest

projecte es pugui allargar molt

de temps i ens porti els èxits

que ens han mancat en els dar-

rers anys.

Quins són els principals ob-

jectius per aquesta tempora-

da? El Nàstic només té un ob-

jectiu: d’una banda fer front a la

situació econòmica que tenim

tot complint amb els nostres

compromisos de pagaments i

intentar jugar el play off i retor-

nar l’equip a la LFP. No té res a

veure un pressupost d’un equip

de segona B amb un de segona

A. Per exemple, amb el tema de

les televisions: mentre que a

Segona B ingressem 20.000€,

a Segona A ingressaríem

3.000.000€. Per tant, està clar

que la viabilitat del Nàstic pas-

sa per tornar a Segona A.

Va presentar la dimissió com a

president a principis del 2007.

Què el va portar a fer-ho? Ha-

via complert una etapa. Al 2002

havia agafat un compromís per-

sonal d’intentar pujar el Nàstic

a primera en 5 anys. Ho vam

aconseguir amb 4 temporades

i, en aquell moment, considera-

va que havia complert el com-

promís i era el moment idoni

per deixar de ser president del

consell d’administració.

“Sóc dels que penso que el Nàstic tornarà a

Primera”

Per què, uns anys més tard,

va decidir tornar a ser-ne

president? Perquè molta gent

m’ho va demanar, i ho vaig fer

per responsabilitat, estima i per

sentiment, tant al Nàstic com

a la ciutat. Si el Nàstic hagués

estat a 2a divisió o hagués estat

econòmicament bé, segur que

no hagués tornat a ser presi-

dent del Nàstic.

La crisi econòmica ha afec-

tat gairebé tots els àmbits

de la societat, entre ells, l’es-

port. Com ha afectat la crisi

al Club? La reducció pressu-

postària és una de les úniques

vies que es poden emprendre

per donar-li viabilitat actual-

ment? Sí, la crisi ha afectat a

totes les empreses, i el Nàstic

també n’és una i la situació de

crisi l’afecta. Amb el tema pa-

trocinis també ho notem. Afor-

tunadament, hem d’agrair el

suport que estem rebent dels

nostres socis i de les empreses

que ens patrocinen. A la vida, és

fàcil comptar amb suport quan

les coses van bé, però no tan

fàcil quan les coses van mala-

ment, per això només podem

fer que estar agraïts. Pel que

fa a la reducció de pressupost,

no només ho hem fet per la

crisi, sinó que a 2a B té menys

ingressos en concepte de la te-

levisió i de la lliga professional,

per tant, hem de fer un pres-

supost on no podem “allargar

més el braç que la màniga” i

que contempli l’amortització

del deute que tenim important

en aquest moment.

El Nàstic començà sent un

club per la pràctica de la gim-

nàstica esportiva i ara comp-

ta amb un gran número de

seccions. En quin moment

es troba la secció de tennis?

Com en valora el funciona-

ment de l’escola? El Nàstic és

el club poliesportiu més antic

de l’estat espanyol, es va fun-

dar l’any 1886, aviat complirà

128 anys i estem orgullosos de

totes les seves seccions. A ban-

da de la del futbol (que ara no

forma part del club perquè és

una entitat a banda des de l’any

2002) la secció més important

és la de tennis, que actualment

té uns 600 socis. Estem molt

orgullosos de les escoles, tant

de la del tennis, com de la gim-

nàstica rítmica, com del futbol

sala...i tenim campions en totes

les categories. Totes les secci-

ons funcionen bé i els delegats

estan fent una feina extraordinària.

Quines són les prioritats del

club? La nostra filosofia és

tenir practicants i que la gent

s’ho passi bé fent esport amb

el Nàstic. D’alguna manera, vo-

lem que els nostres esportistes

continuïn defensant amb el mà-

xim orgull l’escut i la samarreta

del Nàstic.

Quina és la vinculació del club

amb la ciutat? El Gimnàstic

és un club que està plenament

identificat amb la ciutat de

Tarragona. Quan el futbol va

bé, crec que és l’element de

promoció mes important de la

ciutat.

SENDERISME ESPORTS


Senderisme Salut i paisatgeEls senders poden ser de gran recorregut (GR), petit recorregut (PR) o d’àmbit local.L’itinerari de petit recorregut més proper a la ciutat és el PR-C15 o sender del Serrallo.

Quan s’apropa el bon temps ve

més de gust sortir a l’aire lliu-

re a fer exercici. Si a la vegada

que fem salut volem gaudir del

paisatge, el senderisme és una

bona opció.

Els voltants de Tarragona i la

Costa Daurada en general són

un bon indret on fer excursi-

onisme, ja que hi ha una gran

quantitat de senders que ens

ofereixen l’oportunitat de re-

descobrir el paisatge que ens

envolta. Si ens animem a anar

una mica més enllà, el Mont-

Redacciósant i les muntanyes de Pra-

des són una meravella.

El senderisme recupera vells

camins de la nostra geografia

sovint oblidats, i ens permet fer

una activitat esportiva a l’abast

de tothom, també de les perso-

nes grans.

Les enfitats excursionistes de

Catalunya que formen la Fede-

ració d’Entitats Excursionis-

tes (FEEC) són les encarrega-

des del manteniment i millora

de la xarxa de senders nets i

senyalitzats de més de 9.000

km. Els senders poden ser de

Gran Recorregut (GR) o de Pe-

tit Recorregut (PR), els qual

són itineraris d’àmbit local o

comarcal el trajecte dels quals

no supera els 50 km. També hi

ha els senders locals o SL que

són petits recorreguts locals

que no superen els 10km de re-

corregut.

D’itineraris de petit recorregut,

el més proper que tenim a la

ciutat de Tarragona és el PR-

C15, conegut com el sender

del Serrallo, el qual surt des

d’aquest barri de Tarragona ,

segueix el riu Francolí fins al

Pont del Diable, passa per Mas

del Frare, Mas Granell, fins a

tornar a la ciutat per l’entrada

del cementiri. Té una llargada

de més d’uns 15 km.

Les persones interessades en

conèixer els senders més pro-

pers a casa nostra o d’arreu de

Catalunya, hi ha guies especia-

litzades que publiquen tots els

senders existents i les seves ca-

racterístiques. També es pot fer

la consulta a través de pàgines

web especialitzades com ara la

de la FEEC.

El senderisme recupera els vells camins de la

nostra geografia


PUBLIREPORTATGE ESPORTS

El mes de gener, més de 1.100

participants van tenir el tret de

sortida al Moll de Costa i van

poder gaudir d’un clima ideal

per a la pràctica del running

i d’una ciutat que va sortir al

carrer a animar des de primera

hora, mostrant així, una vegada

més, les credencials que fan de

Tarragona una amfitriona ex-

cepcional per a qualsevol esde-

veniment esportiu.

Per segon any consecutiu, el

recorregut va tenir lloc íntegra-

ment per la ciutat romana, amb

un circuit urbà, pla i ràpid que

va ser ben valorat pels corre-

dors debutants i veterans que ja

el coneixien. El seu disseny i els

ànims de familiars i aficionats

van facilitar que una immensa

majoria de corredors creuessin

Marató Costa Daurada Tarragona 2017La ciutat s’entrega a la 4ª edició de la prova

Gran ambient atlètic en una prova on dos atletes locals, Perico Ortega del CA Tarrago-na-Evasion Reus i Mireia Sosa del Runners Tarragona van pujar al pòdium

la línia de meta i aconseguissin

l’honorífic títol que acredita

com a finisher de la prova reina

de la llarga distància.

La novetat d’enguany, a més a

més dels patinadors amb gels,

cremes recuperadores i vaseli-

na durant tot el circuit, hi havia

dos metges corrent la marató

amb una motxilla desfibril·ladora.

El guanyador de la marató va

ser l’atleta Perico Ortega del

CA Tarragona-Evasion Reus,

qui va arribar a la meta amb

un temps de 2:38:14. El 2n lloc

va ser pel vencedor de l’edició

del 2013, Hugo Figueras de

l’Esports Truga de Cervera i, el

3r lloc, també per l’atleta local

Ferran de Torres del CA Run-

ners Tarragona.

Pel que fa a les atletes feme-

nines, Mireia Sosa del CA Run-

ners Tarragona es va imposar

amb un temps final de 2:57:35.

El 2n i 3r lloc van ser per a Cris-

tina Solé de l’ Speed Tarragona

i Anahí Herrera.

Pel que fa a la prova de 10 km

masculins, José L. Blanco de

La Sansi es va imposar amb un

temps final de 31:38 a Rodrigo

Torres del CA Runners Tarrago-

na i a Miquel García del Hinaco

Monzón, mentre que a la gene-

ral femenina va vèncer Silvia

Ferrer del Intec-Zoiti seguida

de Pilar Rus del Borges Trail

AEET Valls i Sara Loher del CA

Runners Tarragona.

L’alcalde de Tarragona Josep

Fèlix Ballesteros va donar el

tret de sortida a tots els corre-

dors. Durant l’espera, familiars i

amics dels participants van po-

der gaudir d’un ampli progra-

ma d’activitats i espectacles:

visita teatralitzada al Museu del

Port, entrada gratuïta a tots els

museus de la ciutat, exhibició

de gimnàstica rítmica del club

Kalos, batukada i música en

directe.

L’entrega de premis va estar

presidida per diferents auto-

ritats públiques de la ciutat i

va comptar amb un nombrós

públic. Els organitzadors de la

prova van agrair la confiança di-

positada a l’esdeveniment per

part de tots els participants,

voluntaris, institucions, patro-

cinadors i, molt especialment, a

l’equip de voluntaris Tarragona

2017, qui van fer possible que la

IV MCD Tarragona 2017 es posi-

cioni com a referent en aquest

esport.

RUNNING SOLUTIONS

C/ Salvador Espriu, 26

TARRAGONA

Tel. 977 290 090

[email protected]

Un cop més Tarragona s’ha mostrat com una

amfitriona excepcional per a esdeveniments

esportius

BREUS ESPORTS


Amplia l’oferta social i esportiva amb els “matins de pàdel”

Generalitat i l’Ajuntament signen unacord de col·laboració

Gran Slam del 31 de març al 6 d’abril

Primer club esportiu de la província en implantar el Coaching Neuro-Tecnològic

El club ha decidit ampliar el ca-

lendari esportiu amb els “matins

de pàdel” atenent a la creixent

demanda tant de pràctica

d’aquest esport com de tornejos.

“Matins de pàdel” és una com-

L’acord és per desplegar polí-

tiques actives d’ocupació a la

ciutat en el marc dels Jocs Me-

diterranis 2017. L’acord signat

permetrà que el Departament

d’Empresa i Ocupació, mit-

jançant el Servei d’Ocupació

de Catalunya (SOC), i l’Ajunta-

ment de Tarragona concretin

anualment les polítiques ac-

tives d’ocupació a la ciutat de

Tarragona segons els projectes

relacionats amb els Jocs. El

desplegament de les polítiques

preveu que unes 10.000 perso-

nes, entre elles 3.500 volunta-

ris dels Jocs, accedeixin a ac-

El Gran Slam que tindrà lloc

del 31 de març al 6 d’abril és el

millor torneig que se celebra a

les instal·lacions d’aquest club,

el qual el disputaran les millors

parelles d’arreu de Catalunya.

El club convida a tothom que

estigui federat a apuntar-s’hi i

fer d’aquest torneig un dels de

referència de tota la província

de Tarragona.

Anteriorment, el mes passat, el

club va celebrar el campionat

de 4a categoria per equips de

Catalunya, un certamen que va

comptar amb el rècord d’ assi-

Per mitjà de la tecnologia pro-

cedent de l’Institut Heart Math de Califòrnia, el Club farà ús de

tècniques i aparells que per-

metran a l’usuari mantenir un

equilibri total entre el cos, la

TennisPark

Jocs Mediterranis 2017 Star Padel

Club Natació Tàrraco

petició de caire social que s’afe-

girà a la Lliga Social -que en

l’actualitat la juguen 300 socis

i als diferents trofeus que acull

el Club al llarg de la temporada.

El primer va començar al gener

cions formatives amb l’objectiu

de millorar la seva ocupació

laboral.

D’altra banda, Octagon -empre-

sa especialitzada en el món de

l’esport - rep la puntuació més

alta al concurs per la prestació

del servei de captació i gestió de

donacions i patrocinis dels Jocs.

Una altra notícia relacionada

amb els Jocs és que tots els te-

lecentres de la ciutat disposa-

ran d’un horari per inscriure’s

a la borsa de voluntariat dels

Jocs.

tència d’equips, els quals van

sumar un total de 30. El cam-

pionat va aplegar més de 300

jugadors d’arreu de Catalunya i

va comptar amb un gran nom-

bre d’espectadors. Les grans

instal·lacions del club van fer-

ho possible.

ment i les emocions.

Conegut també com a Coa-

ching Neuro-Tecnològic o Neu-roFeedback, l’esportista sabrà

en tot moment quina és la seva

i l’últim serà al juny. Es dispu-

ten un divendres de cada mes,

per grups, en diferents catego-

ries i amb fase final.

A final de temporada es donarà

conèixer el rànquing amb els 16

millors classificats.

D’altra banda, l’escola de Tennis

del Club va començar el curs

amb 125 alumnes.

situació. Mitjançant sessions

teòriques i pràctiques s’ensen-

yarà a regular l’estrès i l’ansie-

tat, no només en el terreny es-

portiu, sinó també en el terreny

personal.

L’objectiu d’aquests progra-

mes és ajudar els esportistes a

créixer i millorar en la seva dis-

ciplina esportiva per incremen-

tar el seu rendiment.

MOTORCIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY


posa de motors 1,6 i 2 litres,

amb potències des 156 CV fins

211 CV. Els dos blocs dièsel de

2,2 litres (136 i 170 CV) dispo-

sen d’un òptim compromís

entre capacitat d’acceleració i

eficiència. Tota la gamma equi-

pa de sèrie la funció d’aturada i

arrencada ECO i van units a un

canvi manual de sis velocitats o

bé al canvi automàtic de doble

embragatge 7G-DCT.

L’interior incorpora detalls que

evidencien la precisió germà-

nica i la qualitat habitual de la

marca en acabats, presentació i

equipament. Aquesta categoria

exigeix solucions funcionals per

a la diversitat d’usos que pot

assumir el vehicle, de manera

que l’habitacle del GLA ha estat

dotat d’uns seients del darrere

amb respatllers abatibles com-

pletament, a més de disposar

també d’inclinació variable en

opció. Un altre de les virtuts del

GLA és el seu espai de càrre-

ga, format per una estructura

ordenada que oscil·la entre els

421 i els 836 litres de volum útil.

Gràcies a la seva vora de càrre-

ga baixa i l’ampla porta del da-

rrere, amb obertura automàtica

opcional, es pot carregar molt

còmodament l’equipatge.

Mercedes-Benz afegeix un nou component a la seva proposta de vehicles totterreny. Es diu GLA i és un automòbil exquisit que aposta per l’exclusivitat, la qualitat i la disponibilitat d’un complert equipament tecnològic, tant de seguretat com d’entreteniment.

El GLA neix per satisfer les ex-

pectatives de mobilitat d’un

nou perfil de client per a la mar-

ca de l’estrella, persones més

joves, actives i cosmopolites,

que busquen un vehicle idoni

per a l’ús diari però apte també

per completar petites escapa-

des de la rutina. Amb 4,4 m de

llargada, hereta els trets del seu

germà el Classe A afegint nous

elements que li aporten robus-

tesa i flexibilitat, així com una

imatge més aventurera. La be-

llesa del nou model de la firma

de l’estrella és inqüestionable.

El nou GLA és el primer Merce-

des-Benz a estrenar -en opció-

la nova generació de la tracció

integral permanent 4MATIC

amb distribució plenament va-

riable del parell motor. L’oferta

de motors proposa diverses

alternatives que permeten

compatibilitzar les prestacions

i l’eficiència. En benzina es dis-

Ramon Ortiz

Mercedes-Benz GLAUn tot camí de luxe per completar la gammade vehicles compactes de l’actual ofertadel fabricant alemany

El GLA és maniobrable per ciutat, àgil per

carretera i muntanya, i eficient en autopistes

VIU TARRAGONA MOTOR


NOVETATS MOTOR


Nissan QashqaiEl model líder del segment totcamí renova els seus arguments d’èxit

Nissan presenta la segona generació del seu crossover Qashqai. Aporta un disseny més atractiu, un comportament més eficaç, motors molt eficients i molta càrrega tecnològica.

Els crossover són una catego-

ria automobilística que s’ha

adaptat a l’entorn urbà. Un dels

seus indiscutibles líders és el

Qashqai, que va debutar en el

mercat fa set anys i que ara, en

la seva segona generació, es

postula de nou com el referent

a seguir en aquest segment

que dicta les pautes de moda.

Dissenyat a Europa i dotat amb

una estètica més estilitzada,

atractiva i passional, deixa clar

a primera vista que el seu hàbi-

tat natural és la ciutat, això sí,

sense renunciar a la seva filo-

sofia aventurera, ja que manté

una bona alçada de la carros-

seria que permet allunyar-se de

l’asfalt sense preocupar-se per

danyar els baixos.

El lloc de conducció elevat

aporta avantatges per a l’ús

quotidià, a més de proporci-

onar una visió panoràmica

Ramon Ortizsobre el trànsit. Augmenta

l’amplada interior de les places

del darrere i el maleter creix

en capacitat, 439 litres. En un

món envaït per les aplicacions

telefòniques, resulta lògic que

els enginyers hagin creat un in-

tuïtiu sistema de connectivitat

de funcionament homòleg per

marcar la pauta tecnològica.

Està disponible amb quatre ni-

vells d’acabat i tres motors, un

benzina 1.2i DIG-T de 115 CV i

dos dièsel, 1.5 dCi de 110 CV i

1.6 dCi de 130 CV. Tots equipen

sistema Stop&Start de parada

i arrencada automàtics i desta-

quen per la seva eficiència, amb

emissions des de 99 g/km de

CO2.

Presenta innovadores tecnolo-

gies que faciliten la conducció

i potencien la seguretat. Per

exemple, pot equipar un Escut

de Protecció Intel·ligent, inte-

grat pel sistema anti-col·lisió

frontal, el detector de fatiga i

l’identificador de senyals de

trànsit, al costat d’altres ajudes

com un avís de canvi de carril

involuntari, el control d’angle

mort, el detector de moviment i

l’assistent de llum de carretera.

A més, el sistema Nissan Xassís

Control eleva el comportament

dinàmic a un nivell superior,

combinant elements com un

Control Actiu del Habitacle, Fre

Motor Actiu i un Control de Tra-

çada Actiu.

El nou Nissan Qashqai està disponible en

versió de dues rodes motrius o amb tracció

a les quatre rodes

NOVETATS MOTOR


Jeep CherokeeNova generació d’un dels models més admirats de la història dels 4x4

Un disseny avantguardista, un comportament molt eficaç sobre asfalt i les millors tecnologies conformen la nova entrega del mític Cherokee de Jeep. Tot això, mantenint intactes les seves sempre aclamades capacitats com a tot terreny

El Cherokee és una llegenda ad-

mirada pels més puristes afici-

onats al 4x4. Nascut el 1974, al

llarg de la seva extensa trajectò-

ria ha estat sempre admirat per

la seva capacitat d’avançar pels

terrenys més complicats. Ara,

Jeep mira cap al futur i aposta

per un automòbil adaptat a les

noves exigències. L’estratègia

de la firma americana es basa

en oferir un disseny modern i

revolucionari, amb línies fluides

i elegants que inclouen l’emble-

màtica graella de Jeep formada

per set barres verticals.

Ramon OrtizEn el seu interior ofereix qua-

litat de materials i detalls que

col·laboren a fer més agradable

la vida a bord, com una pantalla

a color configurable o el siste-

ma multimèdia Uconnect. En

qüestions de seguretat incor-

pora set airbags de sèrie, con-

trol d’estabilitat amb mitigació

antibolcada i ABS amb cali-

bratge tot terreny. En opció es

poden afegir control de creuer

adaptatiu, avís de sortida de

carril, control d’angle mort, etc.

El nou 4x4 de Jeep adopta una

nova caixa de canvis automà-

tica de nou velocitats, primícia

en el seu segment, que permet

obtenir el màxim partit mecà-

nic, alhora que reduir consums

i emissions. Amb tres nivells

d’equipament -Longitude, Li-

mited i Trailhawk-, Jeep permet

escollir entre dos sistemes 4x4.

El “Jeep Active Drive” permet

passar, de forma automàtica

i a qualsevol velocitat, de dos

a quatre rodes motrius, sense

intervenció del conductor. La

segona opció (Trailhawk) es

diu “Jeep Actrive Drive Look” i

afegeix reductores, control de

descensos, bloqueig del dife-

rencial posterior i un control de

velocitat específic d’utilització

en condicions difícils.

Tots dos es combinen amb un

sistema de control de tracció

Select-Terrain que té quatre

modes d’utilització. En l’acabat

Trailhawk s’afegeix un mode de

conducció addicional específic

(Rock), alçada lliure al terra de

22,5 cm, pneumàtics amb més

perfil i excel·lents angles de car-

rosseria.

Jeep ofereix un motor dièsel de 2l de 140CV i un potent de benzina

3.2 V6 de 271CV

ELEGANZA IN MOVIMENTO.Dal 1906.

• Antinieblas con función cornering.

• ESP avanzado con Hill Holder y ASR (Sistema Antideslizamiento).

• Luces diurnas LED.

• 6 airbags.

• Asientos traseros deslizantes y reclinables.

• Equipo de audio con MP3, mandos en volante y 6 altavoces.

Un compacto del tamaño de una berlina.

LANCIA DELTA por 14.500€*y con 4 años de garantía

The Fashion City Car.

• 5 puertas.

• Sistema Start&Stop.

• Aire acondicionado.

• Radio CD/MP3 con 6 altavoces.

• Luces traseras LED.

LANCIA YPSILON por 8.600€*y con 4 años de garantía

Lancia con

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10, Urb. L´Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOINTEGRALE Ctra .Tortosa - L ’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.

5

ELEGANZA IN MOVIMENTO.Dal 1906.

• Antinieblas con función cornering.

• ESP avanzado con Hill Holder y ASR (Sistema Antideslizamiento).

• Luces diurnas LED.

• 6 airbags.

• Asientos traseros deslizantes y reclinables.

• Equipo de audio con MP3, mandos en volante y 6 altavoces.

Un compacto del tamaño de una berlina.

LANCIA DELTA por 14.500€*y con 4 años de garantía

The Fashion City Car.

• 5 puertas.

• Sistema Start&Stop.

• Aire acondicionado.

• Radio CD/MP3 con 6 altavoces.

• Luces traseras LED.

LANCIA YPSILON por 8.600€*y con 4 años de garantía

Lancia con

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10, Urb. L´Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOINTEGRALE Ctra .Tortosa - L ’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.

5

BREUS MOTOR


Ford reforça la seva gamma de comercials

Nou motor per l’Astra d’Opel

La nova Transit arriba al mercat

juntament amb la resta de mo-

dels i versions de la família, com

són la Transit Custom, la Transit

Connect i la Transit Courier.

L’àmplia i renovada oferta de

Ford en el segment dels vehicles

comercials lleugers situa la mar-

ca americana en una posició

de privilegi en la categoria. La

Transit ofereix el millor cost de

propietat i la millor capacitat de

Després de debutar amb el Za-

fira Tourer, Opel incorpora els

seus motors dièsel a la gamma

Astra. L’1.6 CDTI amb 136 CV

i 320 Nm de parell motor està

disponible ara en els models As-

tra de cinc portes i en el familiar,

Sports Tourer. Ofereix un rendi-

ment amb magnífiques presta-

cions i mínim soroll, mentre el

consum homologat és de 3,9

l/100 km. Per la seva banda, la

versió de 110 CV del silenciós

turbodièsel que debuta aquests

dies al Saló de l’Automòbil de

Ginebra és encara més neta i

econòmica. Homologa un con-

sum de 3,7 l/100 km i té unes

emissions de 97 g/km de CO2.

Nova Transit

Estalvi i ecologia

càrrega en la seva classe, amb

un volum de càrrega un 11 per

cent superior respecte al model

sortint i una significativa reduc-

ció dels temps de manteniment

no programats, així com dels

costos de les operacions regu-

lars i les reparacions. A més,

millora notablement la seva

presentació interior, el confort i

l’equipament, així com la capa-

citat de càrrega, la seguretat i

l’eficiència.

L’urbà de la firma coreana es renova

La tercera generació del i10 és el

primer model de Hyundai fabri-

cat a Europa. Té més presència i

proporciona el millor espai com-

binat per a les cames dels pas-

satgers davanters i posteriors,

a més de la major capacitat de

càrrega en la seva categoria

(252 litres ampliables a 1.046).

La plataforma és nova, amb una

major distància entre eixos, ofe-

rint una dinàmica de conducció

més refinada. També exhibeix

Hyundai i10

grans progressos en matèria

de qualitat, disseny i equipa-

ment. Pot equipar climatitzador

automàtic, control de creuer

amb limitador de velocitat, clau

d’entrada intel·ligent, seients

calefactats, control de pressió

de pneumàtics i sis coixins de

seguretat.

Pot equipar dos motors de ga-

solina, un tres cilindres 1.0 de

66 CV (4,7 l/100 km) i un 1.2 de

87 CV (4,9 l/100 km).

BREUS MOTOR


Volvo agafa la davantera Lancia millora la seva competitivitat

Volvo jugarà un paper desta-

cat en el primer projecte pilot

a nivell mundial en conducció

autònoma on participaran 100

cotxes Volvo que utilitzant les

vies urbanes de la ciutat sue-

ca de Göteborg en condicions

habituals de trànsit i dirigits de

forma autònoma. L’innovador

projecte “Drive Me” de cotxes

de conducció autònoma per a

la mobilitat sostenible és fruit

de l’acord entre Volvo, l’Admi-

nistració de Transport Sueca,

l’Agència de Transport Sueca, el Lancia renova la gamma Delta

amb el llançament del model

2014. Disposa de tres motors,

de 105 CV, 120 CV i un 1.4 Tur-

bo-Jet GLP 120 CV, combinats

amb quatre nivells d’equipa-

ment. S’ofereix així una oferta

més racional i competitiva ba-

sada en més continguts de sèrie

i en un estil més urbà, actual i

personal.

Les novetats estètiques se cen-

tren en diversos detalls i ele-

ments decoratius per potenciar

Conducció autònoma Renovació del Delta

Parc Científic de Lindholmen i la

ciutat de Göteborg.

L’objectiu del projecte és iden-

tificar els beneficis socials de la

conducció autònoma i posicio-

nar Suècia i a Volvo com a líders

en el desenvolupament de la

mobilitat en el futur.

Els cotxes autònoms recorre-

ran 50 km dins i als voltants de

Göteborg, amb les condicions

habituals d’aquestes carreteres

i els seus freqüents embussos.la seva exclusivitat per fora i la

seva atmosfera elegant i mo-

derna per dins. L’exterior equipa

un doble terminal d’ escapa-

ment, noves llantes i faldons i

para-xocs pintats del color de

la carrosseria. A l’interior des-

taquen dues noves tapisseries.

Amb seients partits i corredis-

sos amb respatller reclinable

fins a 25º, és l’únic compacte

que ofereix la possibilitat de re-

gular i lliscar les butaques pos-

teriors fins convertir-les en con-

fortables butaques .

Trekking, versió campera del 500L

Fiat afegeix una nova versió a la gamma 500L.

Es diu Trekking i es diferencia de la resta en ele-

ments com els seus para-xocs amb defenses

de protecció, llandes de 17 polzades, etc. Per

afrontar zones irregulars i aventurar-se amb

garanties lluny de l’asfalt, compta amb una sus-

pensió elevada i més ferma i pneumàtics que

incrementen la motricitat sobre superfícies de

baixa adherència.

Està equipat amb la innovadora tracció da-

vantera intel·ligent amb tecnologia Traction+.

Aquest control de tracció simula electrònica-

ment el comportament d’un diferencial autoblo-

cant electromecànic. Funciona fins a 30 km/h i

s’activa mitjançant una tecla al tauler de control.

El 500L Trekking està disponible amb motors de

benzina de 95 CV i 105 CV, i amb els dièsel 1.6

de 105 CV i 85 CV.

Fiat aventurer

Per 10.500 €

Ford Focus1.6 TI-VCT 105 CVdel 01/2012 amb 38000 kmpq. trend, clima, bluetooth, leeds

Per 12.300 €

Ford C-MAX1.6 TI-VCT 105 CVdel 03/2012 amb 35000 kmpq. trend exterior, pq. visibilitat, pq. interior

Per 8.890 €

Ford KaURBAN 1.2 69 CV 3PPq. Urban, 5 anys de garantia

Per 11.750 €

Ford FiestaTREND 1.2 82 CV 5Ppq. techno sync, roda gran, 5 anys de garantia

Per 16.990 €

Ford Focus1.0 ECOBOOST 125 CVdel 2012 amb 15000 kmpq. titanium, pq. pàrquing, navegador 5”, pq. tech

Per 30.400 €

Ford S-MAXTITANIUM 2.0 TDCI 163 CVcontrol de creuer, reproductor DVD, clima, fars de xenó, bluetooth,llantes 18’’,navegador 7’’, parabrises tèrmic, tapiceria de pell amb memòries, sensor aparcament, leeds, sostre panoràmic

Per 8.900 €

Seat IbizaStyle 1.6 TDI 105 CVdel 03/2011 amb 83000 km

Per 9.500 €

Peugeot 30081.6 I 110 CVdel 01/2011 amb 70500 kmPremium

Per 10.500 €

VW Golf1.9 TDI 105 CV del 05/2009 amb 103000 km

Per 15.900 €

Volvo S402.0 D3 Bussinessdel 07/2011 amb 53000 km

Per 16.450 €

VW New Beetle1.6 TDI 105 CV Design Edition

del 06/2012 anb 55000 km

km0, gerències i seminous

Tarraco Centerconcessionari oficial

TARRAGONACtra. València, 248 m. 1145 · 977 543 544(Obert també dissabtes matí i tarda)

REUSC/ Cambrils, s/n · 977 751 500(Obert també dissabtes matí i tarda)

VALLSCtra. Pla Santa Maria s/n977 613 161

CAMBRILS Ctra. N-340 Km 1.145977 791 403

TarracoCenter

liquidem l’estoc de

Preus finals finançant el total i amb el pla PIVE inclós.

a preu de cost

Per 17.500 €

VW Passat1.9 TDI 105 CVdel 01/2012 amb 32000 km

Gerencia

Gerencia

Gerencia

Gerencia

Ocasió

Ocasió

Ocasió

Ocasió

Ocasió

Ocasió

Gerencia

Gerencia

INTERIORISMEDECORACIÓ_DISSENY_MOBLES_REFORMES


Especial interiorisme Llar i jardí


En aquesta secció d’interioris-

me us oferim un especial llar i

jardí, unes pàgines dedicades

als diferents espais de casa

nostra i als principals elements

interiors que la decoren, la per-

sonalitzen i li donen vida, ja si-

gui tant a l’interior de les seves

parets com a l’exterior.

Iniciem l’especial amb una mi-

rada obligada als banys, una

de les zones de casa on és més

important sentir-s’hi còmode

i a gust. En el marc de banys

entrevistem a Jorge Ruiz, cre-

ador de SOFT, un plat de dutxa

innovador. També us parlem de

cuines, segurament, una de les

estances on fem més vida de

casa, i de mobiliari de la llar.

Aprofitant que el març és el

mes en el qual entrem a la

primavera i tots comencem a

tenir ganes de fer més coses

a l’exterior, hi trobareu pro-

postes per al vostre mobiliari

per a terrasses o jardins així

com idees per ubicar-hi una

piscina, com protegir-vos del

sol amb para-sols, tendals o

pèrgoles i algunes recomana-

cions que ens poden ajudar a

l’hora d’escollir una barbacoa.

Tampoc hem oblidat la clima-

tització – tant la calefacció com

l’aire condicionat – , i us oferim

alguns consells que us poden

ajudar en l’estalvi energètic de

la llar.

Esperem que gaudiu d’aques-

tes pàgines que pretenen ser

una guia útil a l’hora de disse-

nyar, decorar o personalitzar

les estances de casa vostra, en

funció del vostre gust, estil, pre-

ferències i necessitats.

Viu Tarragona

Març-Abril 2014

Anna Escolà

Amb SOFT, entrar a la dutxa ja no és sinònim de tenir els peus freds. Relaxar-se dutxant-se és més fàcil perquè ja no se sent el soroll de l’aigua caient al plat. És obra de Jorge Ruiz

SOFT s’adapta a la petjada del

peu, per la qual cosa ofereix

total seguretat a l’usuari. A

banda d’oferir confort, cali-

desa i un tacte tou, compta

també amb una instal·lació

senzilla, ja que té un pes lleu-

ger (8kg) i no es trenca amb

ENTREVISTA INTERIORISME

VIU Tarragona | 78

els cops. Ha obtingut dos im-

portants reconeixements in-

ternacionals pel seu disseny i

propietats innovadores: Gold winner of Designer Kitchen & Bathroom awards 2013 I KB-Breview Bathroom product innovation awards 2013.

El pare d’aquesta idea innova-

dora és Jorge Ruiz, llicenciat

químic i MBA URV. Ruiz ha tre-

ballat a General Motors (Opel a

Saragossa), Procter & Gamble

(Ariel, Bèlgica), Bayer Materi-

alScience (Poliuretà a Tarrago-

na) i Director General a Qua-

ternia (distribució a Barcelona).

Actualment té l’empresa Aran-

dipur, que ve de R&D (recerca i

desenvolupament) . Una de les

seves darreres innovacions és

“el plat de dutxa SOFT”, comer-

cialitzat a l’Estat per l’empresa

“Baños 10”.

Com sorgeix la idea d’Aran-

dipur? Va sorgir de sobte o

és alguna cosa en la que feia

temps que hi estaves treba-

SOFT: un plat de dutxa innovadorConfortable, càlid, de tacte tou i anti relliscant

Març-Abril 2014

llant? Vaig deixar la meva feina

i em vaig donar 6 mesos per

crear una empresa. Era una

il·lusió que tenia feia anys i no

volia que passés més temps,

tot i que ens trobàvem en plena

crisi. Als meus 35 anys encara

tenia temps de fracassar i re-

cuperar-me més tard. Em vaig

centrar en el sector de la gent

gran.

I com neix el plat de dutxa

SOFT? Vaig estar en residèn-

cies parlant i ajudant a la gent

gran a entendre les seves ne-

cessitats. Vaig percebre que

la gent volia quedar-se a casa,

però que la seva por principal i

dependència era el moment de

la dutxa. Realment, suposava

un perill que els podia canviar la

vida. Així que vaig estudiar dife-

rents sistemes per transformar

aquesta sensació en alguna

cosa plaent, o com a mínim,

que els donés tranquil·litat. Fi-

nalment, vaig crear un plat de

dutxa tou que s’adapta a l’ergo-

nomia del peu.

Quines són les seves caracte-

rístiques i què ens ofereix?An-

tilliscant, agradable i, sobretot,

segur en cas de caiguda. Actu-

alment, no només l’aprecia la

gent que vol dutxar-se sense

por, sinó també pels qui bus-

quen una sensació diferent i

agradable al dutxar-se. També

està tenint molt èxit als hotels,

ja que com que no se sent l’ai-

gua quan cau al plat, no moles-

ta a les persones de les altres

habitacions.

A qui va dirigit? A més a més

dels usuaris finals que entenen

que la dutxa pot ser una millor

experiència que l’habitual, els

instal·ladors són els nostres

millors prescriptors per la seva

resistència a impactes i dura-

bilitat i segura manipulació,

transport i instal·lació degut al

seu pes lleuger.

Quin preu té? Un 15% més ele-

vat que els durs de resina. Hi ha

gent que quan el veu i el toca

se n’enamora i en valora l’alta

tecnologia i innovació. Quan

l’utilitzen, es converteixen en la

nostra millor promoció perquè

el comenten a les seves millors

amistats.

Com es pot aconseguir? A

la majoria de les botigues de

banys, només cal preguntar pel

plat de dutxa SOFT de Baños

10.

Fins ara existia algun plat de

dutxa semblant? Només exis-

tia una espècie de catifa, fina i

massa dura, que representava

haver de fer una obra complica-

da per fer els pendents. El plat

de dutxa SOFT, ve amb els pen-

dents i desaigües ja fets, només

s’ha de posar sobre una super-

fícia plana. És realment, senzill

i ràpid.

Quina és la teva relació amb

el disseny? Sempre hi has es-

tat vinculat? Jo sóc de disseny

pràctic. Sóc tècnic i el que bus-

co és la comoditat i senzillesa.

M’agrada que eliminin passos i

preocupacions innecessaris en

el nostre dia a dia.

Quin és el binomi practicitat i

disseny? La seva alçada és me-

nor de 3 centímetres, el que fa-

cilita molt l’accés a la dutxa. La

seva superfície de pissarra im-

pacta amb calidesa i suavitat.

És una combinació de moltes

propietats positives, entre elles,

la bellesa de la naturalesa.

Ara mateix, estàs centrat en

la seva comercialització? O

sempre es tenen altres pro-

jectes en ment? Actualment

estic centrat en la productivitat

ja que les exportacions estan

creixent a un ritme molt ràpid.

De totes maneres, trec temps

per a dos projectes més en dos

nous sectors. Tornaré a sor-

prendre.

Antilliscant, agradable i, sobretot, segur en

cas de caiguda


PUBLIREPORTATGE INTERIORISME

VEDIRECO, 21 anys al servei del clientDesprés de 21 anys de trajectòria, VEDIRECO, l’empresa líder en el sector de les finestres i tancaments, incorpora una sèrie de millores amb l’únic objectiu, com sempre, de trobar i oferir els millors dels millors productes en qualitat i preu.

VEDIRECO neix l’any 1993 a

Mont-roig del Camp, a la de-

marcació de Tarragona, amb

l’objectiu d’oferir solucions

particulars, singulars i de mà-

xima qualitat en el món dels

tancaments de la llar, oficines,

edificis institucionals o cons-

truccions diverses.

El creixement empresarial de

VEDIRECO ha estat fruit de la

confiança que els seus clients li

han dipositat, gràcies a l’oferta

d’un servei integral a l’hora de

plantejar, executar i dissenyar

tancaments que aporten un

valor afegit a l’espai construc-

tiu . L’empresa compta amb un

ampli equip de professionals,

des de la direcció, l’administra-

ció i el servei comercial, fins a

directius d’obra i instal.ladors.

Segons Oscar Serrano, funda-

dor i màxim responsable de

VEDIRECO, ”els clients són els

nostres principals avaladors,

perquè confien en nosaltres

i perquè la nostra empresa

ha evolucionat d’una manera

contínua, pas a pas però amb

seguretat. Podem oferir la més

alta qualitat i la màxima ga-

rantia en tota la nostra àmplia

gamma de productes. Volem

continuar satisfent les neces-

sitats més actuals dels nostres

clients”.

En els últims mesos, VEDIRE-

CO s’ha integrat dins el grup

DOCOS, un nou concepte

de solució integral per a tota

mena de serveis i productes

que es puguin necessitar en

una llar. L’objectiu de DOCOS

no és altre que facilitar al

client el procés de construir,

reformar o millorar la seva llar.

DOCOS disposa de més de

2.000 metres quadrats d’expo-

sició on el visitant pot conèixer

l’àmplia oferta de VEDIRECO

i de moltes altres empreses

líders especialitzades en de-

coració, jardineria, climatitza-

ció, seguretat, assegurances,

cuines, banys i mobiliari, cor-

tines i tèxtil, disseny d’interiors

i jardins, etc.

VEDIRECO avança,canvia, millora i

s’actualitza per seguir liderant el mercat de

les finestres itancaments

BANYS INTERIORISME


El bany Missió: sentir-s’hi còmode

El bany és una de les zones

de casa on és més important

sentir-s’hi a gust i sentir-nos-

el nostre, i no perquè sigui pe-

tit vol dir que hi tenim poques

possibilitats a l’hora de disse-

nyar-lo, renovar-lo o decorar-lo.

Dependrà de l’estil personal de

cadascú l’aire que voldrem do-

nar-hi: modern, sofisticat, sen-

zill, funcional, rústic, etc. Les

possibilitats, com en qualsevol

racó de la llar, són infinites,

només cal tenir clar com ens

agradaria que fos i començar a

pensar la combinació de tons i

textures.

Si el nostre bany és més aviat

petit, ens convindrà buscar-hi

sensació d’amplitud, pel que

Redaccióconvindria defugir colors molt

vius o foscos que ens fessin

veure l’estança encara més

reduïda. Pels banys petits, us

proposem algun mobiliari que

us donarà un toc molt modern

al vostre bany i, a la vegada,

us ajudarà en l’organització de

l’espai. És el cas, per exemple,

dels mobles d’emmagatze-

matge, són estilosos pel que

fa al seu disseny i completa-

ment funcionals ja que podem

utilitzar-los per organitzar les

tovalloles, sabons, esponges i

d’altres complements. El mobi-

liari estaria bé que l’escollíssim

d’acord amb els colors del bany

i els materials emprats.

Pel que fa a la il·luminació, ja si-

guin banys petits o més grans,

no hi ha res com aconseguir

que hi entri llum natural.

Un dels grans dilemes pel que

fa als banys és prendre la de-

cisió entre instal·lar-hi una

banyera o una dutxa. Aquí hi

juguen varis factors: el pressu-

post amb el qual comptem, els

metres quadrats dels quals dis-

posem i les necessitats de les

persones que l’utilitzen.

Pel que fa als accessoris, el

nombre que en posem i com

els distribuïm farà que acabem

de decorar el bany amb l’estil

que busquem o bé que el car-

reguem amb complements in-

necessaris que potser és carre-

garan l’estètica que buscàvem.

Cal intentar trobar l’equilibri

entre l’estil del nostre bany i

els complements amb el qual

l’acabem de vestir.

Si estem reformant el nostre

bany, hem de tenir en compte

una sèrie de premisses que a

vegades passen desapercebu-

des i després tenen difícil re-

mei. És el cas de pensar bé on

col·loquem el wàter per tal de

no fer-ho en un lloc inadequat;

tenir en compte la ventilació i,

finalment, reservar uns espais

que ens serviran per emmagat-

zemar-hi els complements del

bany.

Un dels grans dilemes és si posem banyera

o bé dutxa


MOBILIARI INTERIORISME

Com vestir la teva llar Mobles per a tots els gustos i estils

Els mobles no només fan un

servei a la llar, sinó que la ves-

teixen de cap a peus i li trans-

fereixen estil i personalitat. Els

mobles els escollim en funció

de les nostres necessitats i les

nostres preferències, però a ve-

gades també els comprem per

decorar estances i convertir un

espai que abans era invisible

a la vista en un racó ple d’en-

cant. O una estança desaprofi-

tada en una habitació pràctica i

funcional.

Hi ha qui es decanta per mo-

bles d’estil més clàssic, hi ha qui

Viu Tarragonaprefereix els rústics, d’altres els

d’avantguarda...hi ha cases on

els mobles són els protagonis-

tes de la llar, d’altres compten

només amb els imprescindibles

o completament funcionals...

sigui com sigui, els mobles ens

diuen molt d’una casa i de les

persones que hi viuen i, el que

és cert, és que a l’hora d’esco-

llir-los sabem que la vestiran

durant molts anys.

A l’hora de moblar la nostra llar,

la decisió sobre quins mobles

escollir sempre és important.

Ja visquem en una casa, en un

dúplex, en un pis ampli o en un

de petit, sigui l’entorn que ens

envolta rural o urbà, cada habi-

tatge necessitarà uns mobles

que cobreixin les seves neces-

sitats i que li donin aquell aire

desitjat.Les possibilitats són

infinites, i en funció dels mo-

bles que escollim, del material

amb el qual estan fets, del lloc

on els ubiquem i dels comple-

ments que hi afegim, la nostra

llar tindrà un aire modern, clàs-

sic, romàntic o vintage...També

hi ha molts mobles que ens

ofereixen múltiples recursos

i funcions, molt adequats per

habitatges petits on cada racó

és important.

Escollir els mobles adequats

requereix prendre decisions

encertades. La versatilitat és

una de les principals caracte-

rístiques del mobiliari actual

per adaptar una mateixa peça a

diferents espais.


MOBILIARI INTERIORISME



Mobles Plana38 anys moblant i decorant

Mobles Plana posa a l’abast

dels clients una àmplia gamma

de productes de mobiliari per a

la llar, així com tot tipus de com-

plements i serveis (objectes de

decoració, fusteria, pintura,

cortines....). El tracte amb el

client i la fidelització d’aquests

pels productes de Mobles Pla-

na, diferencia aquests establi-

ments d’altres.

Especialistes del confort

Mobles Plana és el distribuïdor

de les marques referents mun-

dials en el confort, Stressless i

Laz’boy.

Aquests sofàs i butaques es fa-

briquen en diferents mides per

a que s’adaptin a cada persona,

i estan dissenyats ergonòmica-

ments per a mantenir sempre

una bona postura de l’esquena

quan estem llegint o mirant la

televisió.

A Mobles Plana hi podrem tro-

bar una gran varietat de mo-

dels, en diferents mides, per

a poder provar el seu màxim

confort.

Mobles Plana

Prat de la Riba, 13

43001Tarragona

Tel: 977 240 969- 977 214 463-

[email protected]

www.moblesplana.com

Situat a l’avinguda Prat de la Riba 13 de Tarragona, hi trobarem tant el mobiliari de línies més tradicionals dels millors fabricants del mercat com les tendències més actuals del moble contemporani, amb productes nacionals i italians.

MOBLES JARDÍ INTERIORISME

Cada vegada donem més im-

portància al mobiliari exterior

de la nostra llar, ja que és una

part més de casa, una conti-

nuació. Ja sigui el nostre jardí

o la nostra terrassa, ens agrada

veure-ho “ben vestit” i en har-

monia amb la decoració que

tenim a l’interior.

I és que quan arriba el bon

Viu Tarragona

Mobiliari per a jardins i terrassesVestir l’exterior de la nostra llar

Amb el bon temps solem fer més vida a la terrassa o al jardí

que a l’interior de casa

temps, si gaudim d’un espai a

l’exterior, ja sigui un jardí o una

terrassa, possiblement hi fem

més vida que a l’interior, ja que

la llum i temperatura exterior

ens donen vida.

Davant d’aquesta tendència,

cada vegada més, el mobiliari

exterior compta amb materials

elegants i soferts davant les

inclemències del temps que fa

que no haguem de patir en ex-

cés amb la pluja. Si ens agrada,

la combinació de diferents ma-

terials amb vidre li pot donar un

estil molt exclusiu i elegant.

Pel que fa al mobiliari, hi trobem

taules amb cadires a conjunt,

sofàs per a l’exterior, tamborets

de tot tipus, hamaques, balan-

cins, butaques, para-sols, etc.

Tot és qüestió de decidir quin

estil i quina funcionalitat li vo-

lem donar a l’espai disponible

i decorar-lo com una estança

més de la nostra llar.

Si ja tenim mobiliari d’exterior

però el que desitgem és reno-

var-ne la imatge, tenim al nos-

tre abast una gran varietat de

coixins, fundes i accessoris i

complements que ens ajudaran

a donar-li un nou aire.


Gustau i Carlos, els gerents.La seva premissa: Treballar colze a

colze amb els seus clients peraconseguir els millors resultats

Els especialistes diuen la sevai participen del formats col·laboratius de GCD

SHOWROOM: Av. Rovira i Virgili 66-68,

Local 11-13 · 43002 de Tarragona

Tel. 977243364

[email protected] • www.grupgcd.com

Segueix-nos a:



GCDEstudis i projectes, materials i assessoramentGrup GCD és una empresa li-

derada per dos joves Gustau

Comes Dalmau i Carlos Mansi-

lla, que han apostat per vèncer

la por natural del sector de la

construcció i han trobat la seva

oportunitat en un nínxol que

requeria més especialització i

personalització d’uns serveis

que a causa de la conjuntura

econòmica s’estaven perdent.

Amb treball i tenacitat estan

aconseguint posicionar-se com

a referents en el sector de la

construcció i materials d’avant-

guarda de la província.

Si alguna cosa els caracterit-

za és la seva contínua i activa

lluita per estar a l’última en els

productes més innovadors del

sector i avançar per tal de po-

der oferir un servei de qualitat i

productes singulars.

En GCD qualsevol projecte és

possible, no hi ha repte que no

acceptin i escull que no es pro-

posin salvar.



Tolder“Els de tota la vida”L’empresa va néixer amb la creació d’un taller per a la fabricació d’articles de protecció solar i intempèrie.

L’emblema de Tolder és el sím-

bol de l’esperit de superació

profundament arrelat a la nos-

tra companyia. és un esperit

que ens compromet i que posa

l’equip tècnic més qualificat a

disposició del client per tal de

trobar-li les millors solucions i

els millors materials.

Això ens aparta sistemàtica-

ment de la mediocritat.

Val a dir que Tolder va ser la

primera empresa de fabrica-

ció de tendals a la província de

Tarragona. Inicialment situada

davant l’església de Sant Fran-

cesc, a l’antiga carretera de Va-

lència per la qual passaven tots

els camions, temps en els que

es feien reparacions de tendals

de camió. Actualment, cobrim

tota la Península Ibèrica, ja que

la nosta capacitat productiva

i know-how que hem adquirit

durant anys ens ho permeten.

Realitzem treballs de jardí com

carpes, tendals, pèrgoles, co-

bertes de piscines, etc. El valor

afegit del nostre servei va més

enllà de la fabricació i muntat-

ge de tendals, oferint un servei

global d’assessorament d’imat-

ge i disseny en cada projecte

realitzat.

Més enllà de lafabricació i muntatge

de tendals, oferimun servei globald’assessorament

d’imatge i disseny en cada projecte realitzat



L’esforç al llarg de 5 genera-

cions per tal de desenvolupar

projectes cada vegada més tèc-

nics ens ha portat a una dinà-

mica d’evolució constant en la

qual ens adaptem a les exigèn-

cies del mercat. Anteriorment,

realitzàvem únicament la fabri-

cació i instal·lació de cada pro-

jecte, i actualment disposem

d’un servei d’assessorament en

el qual proposem a cada client

la solució que millor s’adapti a

les seves necessitats.

L’aval de la nostra experiència

són els nostres clients. La nos-

tra cartera de clients n’és una

prova, ja que existeixen nom-

broses famílies que sol·liciten

els nostres serveis generació

rere generació.

Camí Mas Llagostera, s/n

43762 La Riera (Tarragona)

www.tolder.com

[email protected]

977 655 870

La qualitat en producte i servei és el que ens

permet ser una empresa de referència

en el sector


PISCINES INTERIORISME

Gaudir d’una piscina al jardí és

un luxe immens quan arriba el

temps de la calor. Cada vegada

més, les piscines ens brinden

infinites possibilitats en quant

al disseny que fan que cada ve-

gada siguin més agradables a la

vista. Encara que el nostre jardí

no sigui massa gran, tenir-hi un

Viu Tarragona

raconet on poder capbussar-se

a l’estiu és quelcom que s’agra-

eix molt.

És important decidir on ubi-

quem la piscina, ja que hem de

tenir en compte les hores de

sol que tindrà. L’ideal és que

rebi sol durant la major part del

dia, d’aquesta manera podrem

mantenir l’aigua a una tempe-

ratura agradable per al bany.

S’aconsella també no tenir-hi

plantes a prop, ja que llavors

ens podem trobar amb moltes

fulles caigudes a l’aigua que

l’embruten i proporcionen mala

olor. A banda, si hi tenim plan-

tes molt grans a prop, això farà

que a vegades impedeixin que

ens arribin els raigs del sol.

Piscines desmuntables

Aquest tipus de piscines no re-

quereixen obres, ni permisos,

són econòmiques i cada ve-

gada, són més elegants. A l’hi-

vern, ben plegades, no ocupen

espai, i a l’estiu ens permeten

refrescar-nos quan la calor es

fa insuportable i només l’aigua

ens pot treure la xafogor. N’hi

ha de diferents mides, així que

no cal disposar d’un gran espai

per poder tenir piscina.

Ens hem de treure del cap les

piscines inflables de fa uns

anys. Actualment, hi ha moltes

opcions de piscines senzilles

i elevades que poden arribar a

ser molt sofisticades i donar un

toc elegant al nostre jardí. N’hi

ha que tenen l’exterior de fusta

i l’interior d’acer inoxidable que

ronden els 2.000€.

Piscines al jardíMolt apreciades quan arriba la calor

Per ubicar la piscina hem de tenir en

compte les hores de sol que rebrà

Març-Abril 2014

CLIMATITZACIÓ INTERIORISME

VIU Tarragona | 93



CuinesXey, una de les principals marques del sector Per a Xey, la cuina és l’estança més important de la llar, “el lloc on neixen les històries que emocionen”. Xey crea cuines que es mereixen ser viscudes i dissenya ambients ques’adapten a l’estil de cada persona

Xey és una companyia interna-

cional que compta amb més de

40 anys d’història i que aposta

per la bellesa, la qualitat, como-

ditat, seguretat i durabilitat del

seu producte: les cuines.

La filosofia de Xey és crear es-

pais càlids i de confort que

s’adaptin a cada llar i als di-

ferents gustos i estils sense

deixar de banda el disseny i la

funcionalitat. Xey ofereix versa-

tilitat perquè la cuina s’adapti a

l’estil de vida de cada persona

i a les seves preferències i ne-

cessitats, capacitat -dissenya

unes cuines que ofereixen una

àmplia capacitat d’emmagat-

zematge en espais còmodes i

plens d’utilitat-, confort, estèti-

ca i innovació . I és que la línia

de disseny de la marca aposta

per cuines agradables, espais

únics a la llar creats amb mate-

rials de qualitat que constant-

ment busquen sorprendre.

Xey treballa constantment en

la recerca materials o acabats

d’avantguarda i de la millor

qualitat capaços d’integrar-se

al mercat d’una manera com-

petitiva. Pel que fa a l’equipa-

ment de la cuina, Xey vetlla per

l’ergonomia, és a dir, busca

l’optimització del lloc de treball

en relació a les persones que

l’utilitzen i de les seves necessi-

tats a través del disseny. Això

ho té en compte a l’hora de col-

locar els taulells i les superfíci-

es de treball, els quals procura

que estiguin a l’alçada adequa-

da; a l’hora de configurar els

interiors, disposar els calaixos

i l’emmagatzematge. D’aquesta

manera, els usuaris poden fer

moviments còmodes i ràpids a

la cuina i evitar males postures

que podrien venir provocades

per una alçada inadequada de

les superfícies o per uns arma-

ris col·locats de manera que en

dificultin l’accés.

A més a més, Xey potencia el

seu servei integral per oferir

una resposta global en el sector

del moble als seus clients i ofe-

reix tot tipus de mobiliari per a

les cuines: calaixos, mòduls per

a les escombraries, per l’aigüe-

ra, mòduls raconers, columna,

mòduls penjants, il·luminació

i tot tipus d’accessoris per a

la paret que facilitin l’accés a

eines o productes d’ús diari.

El disseny de Xey s’orienta a

tot tipus de cuines, d’estil més

avantguardista o més rústic,

cuines de mida gran o de més

petites, estances aïllades o

espais oberts que vertebren

l’interior de la llar. Per a més

informació, podeu consultar-ne

el catàleg a: www.xey.es

SANITISA

C/ Rovira i Virgili, 29

43002 Tarragona

Telèfon 977 224 460

[email protected]

Cuina en liquidació

DESCOMPTE

6O%

• Mobiliari de cuina i bany• Servei de reformes integrals (obra de paleta, lampisteria, serralleria, etc.)• Estudi i pressupost sense compromís

ENS ADAPTEM A LES SEVES NECESSITATS

Distribuciones Sanitisa, S.L. Rovira i Virgili, 29. Tel 977 22 44 60. Tarragona

Cuina lacada blanca, promoció

DESCOMPTE

2o% DESCOMPTE

5O%

Liquidació sanitarisi complements de l’exposició


TENDALS INTERIORISME

Tendals i pèrgoles Protecció del sol i nous espais plens d’encant

A l’hora de fer un tancament

a la nostra llar ja sigui per pro-

tegir-nos del sol o bé disposar

d’un nou espai que ens permeti

gaudir d’una estança a l’aire

lliure quan el temps ho permet,

tenim infinites possibilitats que

escollirem en funció de les nos-

tres preferències o necessitats.

Si disposem de poc espai, la

millor opció són els para-sols.

Són pràctics, de fàcil transpor-

tar i, d’aquesta manera, podem

ubicar-los allí on ens convingui

Viu Tarragonagaudir de l’ombra en cada mo-

ment.

Una atractiva opció són les

pèrgoles, les quals s’adapten

a qualsevol tipus d’entorn, des

de l’estil més rústic fins al més

avantguardista. Les pèrgoles,

en funció de l’estil amb el qual

es volen projectar, poden ser

tant de fusta com d’alumini.

Les pèrgoles de fusta poden ser

una construcció única d’aquest

material o bé combinar-lo amb

un tendal de lona que puguem

desplegar o recollir en funció

de la climatologia. Les pèrgoles

vesteixen molt l’espai i ens ofe-

reixen una estança a l’aire lliure

però protegida del sol.

Pel que fa als tendals, són tot

un món de tipus, mides, colors

i teixits que fan que molts, a

banda de la seva funció de pro-

tegir del sol, siguin un element

decoratiu en sí mateixos. Hi

ha el model de braços invisi-

bles – adequats per a balcons

i façanes de grans dimensions-,

model cofre – amb una caixa

frontal que millora la protecció

de la lona-, models motorit-

zats, models plans, enrotlla-

bles, models capota...Els esco-

llirem tenint en compte l’espai

on els ubicarem i la funció per

la qual els comprem.

Finalment, també hi ha els

tancaments que es poden fer

amb sostres i cortines fixes o

mòbils.

Amb aquestessolucions podemcrear nous espais

a l’aire lliure



La MatalasseriaEquips de descans d’alta qualitat

La Matalasseria és l’empresa

de referència de Tarragona a

l’hora d’oferir productes de

descans d’alta qualitat, i comp-

ta amb més de 18 anys d’ex-

periència i especialització en el

sector.

Des de l´inici ha anat incor-

porant les marques amb més

prestigi i reconeixement a nivell

nacional i mundial per l’excel-

lent qualitat i reputació dels

seus productes. Alguns exem-

ples en són les marques Tre-ca de París, Simons, Dorelan,

Spaldin, Dicon o Tempur.

La Matalasseria és una em-

presa independent, no condi-

cionada per grans firmes, on

el client que desitgi descansar

i dormir bé pot escollir lliure-

ment el producte de qualitat

que més s’ajusti a les seves ne-

cessitats.

L’empresa ofereix un asses-

sorament personalitzat, clar i

imparcial sobre la qualitat dels

productes, amb la idea que el

consumidor pagui el preu just i

comenci a descansar realment bé.

L’equip de muntatge, espe-

cialitzat només en equips de

descans des de fa ja més de 15

anys, munta i comprova cada

llit per tal de que funcioni cor-

rectament i el client quedi satis-

fet tant en el lliurament com en

el seu servei postvenda.

El nostre equip de muntatge munta

i comprova cada llit que venem



Le invita a disfrutar de noches únicas

www.treca-interiors-paris.com

- P

hoto

: M

iche

l Gib

ert

Avda. Vidal i Barraquer n° 18(Frente al Parc Central y Eroski)

43005 TarragonaTel: 977 229 993 - www.lamatalasseriatgn.com

La Matalasseria

14_125_matalesseria_210x297_supercad.indd 1 27/02/14 17:16


LLARS DE FOC INTERIORISME

Llars de focN’hi ha de molts estils i de diferents materials

BarbacoesLes de gas marquen les darreres tendències

Quan arriba el bon temps és el

moment de pensar en les llars

de foc, ja que és quan – si tenim

la intenció de comprar-ne - en

trobarem a millor preu. Una llar

de foc escalfarà la nostra llar i,

a més a més, li donarà un toc

distintiu i acollidor. L’escalfor

que ens procura la llar de foc

és la més agradable, ecològica,

barata i decorativa que podem

trobar.

L’estil de la llar de foc varia,

principalment, si on la volem

ubicar és una llar urbana o ru-

ral. L’element principal que va-

ria és l’estil, ja que en el primer

cas apostarem per un de més

modern i, en el segon, més

rústic. D’estils n’hi ha molts i de

diferents que s’adaptaran al de

la resta de mobiliari i elements

decoratius de casa: podem

Cuinar a l’exterior és un plaer

quan arriba el bon temps i, a

la vegada, ens estalvia males

olors a la cuina interior de casa.

Cada vegada més disposem

d’un ampli ventall d’estils i ma-

terials pel que fa a les barbaco-

es. En funció del nostre pressu-

post, en podem trobar des de

les típiques senzilles i petites

de metall fins a estructures de

pedra, o barbacoes de disseny

que són en sí un element deco-

ratiu més del jardí o terrassa.

N’hi ha de diferents materials –

de ferro, de totxana, de pedra- i

de mòbils i de fixes, tot dependrà

també, del nostre estil i de la fun-

cionalitat que li vulguem donar.

Viu Tarragona

Viu Tarragona

Cada dia disposem d’un major ventall d’estils, materials i preus de barbacoes

apostar per llars de foc moder-

nes, rústiques, de llenya, anti-

gues, de pedra, cantoneres, etc.

Els materials, també varien: pe-

dra, marbre, ferro, alumini, pe-

dra polida, maó, etc. Hi ha llars

de foc de gas natural o propà,

llars de foc elèctriques...

Està clar, que qui disposa d’un

espai a l’aire lliure li agrada te-

nir una barbacoa que li permeti

fer menjars a l’exterior que són

l’excusa per reunir família i/o

amics i gaudir d’una bona esto-

na a l’aire lliure.

Pel que fa a la cocció, n’hi ha de

gas – les quals estan molt de

moda els darrers temps ja que

permeten cuinar més ràpid i

embruten menys-, de carbó, de

llenya, etc.

Les llars de foc són un món i,

segons on les ubiquem, els hi

donarem major o menor prota-

gonisme, ja que n’hi ha que són

l’element principal de l’estança

i d’altres que aprofiten un racó

d’una habitació de la llar. Ja si-

guin llars de foc d’estructura

penjant, incrustades a la paret

o bé situades enmig del menja-

dor, està clar que la llar de foc

reflecteix l’estil de l’habitacle i li

proporciona un toc únic.

VIU TARRAGONA INTERIORISME



CLIMATITZACIÓ INTERIORISME

La climatització de la llarCalefacció i aire condicionatA l’hora de controlar la temperatura de la nostra llar, tant si és per escalfar-la com perrefredar-la, cal tenir en compte una sèrie de mesures per tal d’optimitzar el consum energètic.

El més important és comptar

amb un aïllament tèrmic ade-

quat de l’habitatge. Així doncs,

convé que la nostra llar compti

amb sostres i parets ben aïllats

i amb finestres que tanquin

adequadament. L’orientació de

l’edifici també hi fa molt.

Tot i així, sigui quina sigui l’ori-

entació, a l’hivern és qüestió

de deixar entrar la màxima ra-

diació solar, el que ens farà es-

talviar en calefacció. En canvi,

a l’estiu, si impedim el pas del

sol, estalviarem refrigeració.

Aquí és on entren en joc els ten-

dals, les persianes i cortines,

les quals permeten conservar

la calor quan ens convé i eviten

l’entrada de calor a l’estiu.

A l’hora d’instal·lar un equip per

produir fred i/o calor a la llar, és

recomanable tenir en compte

l’ús que se’n farà i les dimen-

sions i característiques dels

espais a escalfar o refredar.

A banda, s’ha de realitzar un

adequat manteniment i revisió

dels equips de climatització,

d’aquesta manera s’allargarà la

vida dels equips i es millorarà la

seguretat de les instal·lacions.

Calefacció

A l’hivern, una temperatura de

19-21ºC és suficient

per gaudir d’un con-

fort adient. La ubi-

cació òptima dels

radiadors és sota les

finestres per afavorir la

correcta difusió de l’aire

calent per l’habitació i és

convenient no tapar-los amb

Viu Tarragonamobles per obtenir la màxima

radiació de calor.

Pel que fa a la calefacció, la in-

dividual central, tant de gas na-

tural o propà com de gasoil, és

una de les més comunes. Pro-

porciona una escalfor uniforme

per tota la casa.

Una altra opció són els emis-

sors termoelèctrics, una vari-

ant de la calefacció elèctrica

recomanable en habitatges pe-

tits on no es pot instal·lar una

caldera de gas o gasoil.

També hi ha l’opció de tenir ca-

lefacció i aire condicionat amb

un sol aparell, instal·lant una

bomba de calor reversible.

Aire condicionat

A l’estiu, una temperatura de

26ºC és suficient i amb ella

no es consumeix energia en

excés. Els aparells de refrige-

ració s’han d’instal·lar en llocs

on incideixi poc el sol directe i

que tinguin una bona circulació

d’aire.

Un ventilador, preferentment

de sostre, ens pot oferir un con-

fort adequat. És la solució més

econòmica i n’hi ha de molts

tipus: de peu, de terra, de sos-

tre, de taula...tret els del sostre,

els altres els podem anar tras-

lladant a les estances de la llar

on més ens convingui. A més

a més, la majoria disposen de

diferents velocitats i n’hi ha que

també es poden programar.

Si volem escollir un sistema

de climatització per la llar, els

splits són els més comuns.

Són equips que poden variar

pel que fa al seu funcionament

i característiques segons el

tipus d’instal·lació. Al mercat

hi trobem l’split fixe -el més

econòmic de mantenir- que

és un ventilador o evaporador

situat a l’interior de la vivenda

i un equip compressor situat a

l’exterior. Aquests aparells, dels

quals n’hi ha diferents models,

es poden ubicar dalt de les pa-

rets i es controlen a través d’un

control remot.

També hi ha l’split mòbil, ideal

per a vivendes petites i que no

requereix d’obres ni d’instal·la-

cions i el qual es pot traslladar

per les diferents habitacions de

la llar, i el multisplit, un sistema

equipat amb varies unitats inte-

riors i una exterior, ideal per a

vivendes unifamiliars.

Una altra opció és el sistema

d’aire fred i calor per conduc-

tes. És un sistema centralitzat

que es col·loca al fals sostre de

la vivenda. La seva instal·lació

requereix la col·locació d’un

equip que bombegi l’aire

per totes les estan-

ces, com ara una

bomba de calor. Per

col·locar-lo, necessi-

tem fer obres.

Altres opcions són els sistemes

per compressió que tenen dos

unitats, una interior i una altra

exterior.

SALUTBENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS


Al·lèrgies Tot el que cal saber

En els darrers anys ha crescut

el nombre de persones afecta-

des per al·lèrgies en els països

desenvolupats. Això s’atribueix

a diferents sectors, però, prin-

cipalment, destaquen els genè-

tics i els ambientals –la conta-

minació-.

Les al·lèrgies es relacionen amb

malalties de l’aparell respiratori

com l’asma, la rinitis i la conjun-

tivitis; malalties de la pell com

l’èczema i la urticària o aquelles

reaccions greus d’inici ràpid

que afecten conjuntament la

pell, l’aparell respiratori i/o el

cardiovascular.

Causes

Quan el sistema immunitari ha

fabricat unes defenses (anti-

cossos) que reconeixen un al-

lèrgen determinat, s’alliberen

unes substàncies químiques

que desencadenen una reacció,

que és la que provoca els símp-

tomes de l’al·lèrgia. El nostre

cos pot entrar en contacte amb

l’al·lèrgen de diferents mane-

res: contacte directe amb la pell

o les mucoses, inhalació, inges-

tió, injecció...

Els símptomes

Poden variar segons les perso-

nes, però els més comuns són:

dificultat per respirar, picor al

nas, ulls, coll, la pell, erupci-

ons cutànies, llagrimeig i con-

juntivitis, secreció nasal, es-

ternuts, mal de cap, urticària...

Diagnòstic

Els al·lergòlegs són els met-

ges especialistes que fan el

diagnòstic, i són ells qui poden

indicar les mesures preventives

específiques així com el tracta-

ment més adient per la pato-

logia que presenti la persona

afectada. Algunes de les proves

que es pot demanar que realit-

zin són les proves cutànies i els

anàlisis de sang. Si creiem que

podem ser al·lèrgics a algun

factor, el primer que podríem

fer és fer-nos una prova per de-

tectar-ho.

La primavera és l’època de les

al·lèrgies. Normalment, per qui

en pateix, la temporada en-

tre l’hivern i l’estiu acostuma

a ser la de “més risc” de tot

l’any. L’al·lèrgia és una respos-

ta immunològica exagerada del

nostre organisme quan entra

en contacte amb substàncies

o elements externs que gene-

ralment no són nocius i que no

afecten a les persones que no

en són al·lèrgiques. Els al·lèr-

gens més comuns són els àcars

de la pols, el pol·len, el pèl d’ani-

mals i les espores dels fongs. La

reacció a·lèrgica també pot ser

provocada per aliments, làtex,

medicaments, picades d’insec-

tes, etc.

Anna Escolà

Els al·lergòlegs són els metges especialitzats que diagnostiquen i tracten l’al·lèrgia

VIU TARRAGONA SALUT


AL·LÈRGIES SALUT


Al·lèrgia al pol·len Una de les més comunes quan arriba la primavera

La major part del pol·len que

produeix al·lèrgia és transpor-

tat pel vent. Quan una persona

sensibilitzada a un determinat

pol·len es troba en una zona on

aquest hi és en concentracions

elevades i el respira, es desen-

cadena la reacció al·lèrgica.

L’època de pol·linització de les

plantes està en funció del tipus

de planta, de les condicions

climàtiques i de la situació

Moltes persones són al·lèrgi-

ques al pol·len, el que es ma-

nifesta amb símptomes de

rinoconjuntivitis, asma bron-

quial i/o cutanis que poden

ser d’aparició aguda i de gran

intensitat. Es calcula que entre

un 2 i un 5% de la població ge-

neral es al·lèrgica a algun tipus

de pol·len.

L’agent que causa aquesta

al·lèrgia és el pol·len, un polsim

format per grànuls micros-

còpics que són les cèl·lules

masculines reproductores de

les plantes amb flors. La seva

funció és la de fertilitzar la planta.

Redacció

El pol·len són les cèl·lules masculines reproductores de les plantes amb flors

geogràfica. Per tant, l’època en

que es desencadeni l’al·lèrgia

dependrà del tipus de pol·len al

qual s’estigui sensibilitzat. La

major part de les plantes que

produeixen al·lèrgia pol·linitzen

els mesos de primavera (enca-

ra que algunes ho fan a la tardor

- hivern).

Algunes mesures preventives

En primer lloc es important

identificar el pol·len al qual

s’és al·lèrgic, ja que això per-

met conèixer les plantes que el

produeixen i l’època de pol·linit-

zació. Cal tenir en compte que

les concentracions de pol·len

son més altes a la matinada i al

vespres. Tanmateix, en els dies

assolellats, secs i amb vent es

quan hi ha gran quantitat de

pol·len a l’ambient.

Durant l’estació pol·línica

s’haurien de mantenir tanca-

des les finestres del domicili

durant la nit. Quan es viatja

en cotxe, també s’haurien de

mantenir les finestres tanca-

des. En aquesta època, s’hau-

ria d’evitar utilitzar la moto o la

bicicleta, o bé tallar la gespa,

escombrar terrasses o passejar

per parcs o jardins on hi hagi les

plantes a les que s’és al·lèrgic.

Tampoc s’hauria d’estendre la

roba a l’exterior ja que s’hi pot

acumular pol·len.

Estadísticament, un 15% de

parelles en edat reproductiva

tenen problemes de fertilitat i,

en aquest sentit, l’Estat Espan-

yol, és uns dels països capda-

vanters on més tractaments de

reproducció assistida es realit-

zen cada any.

Degut a l‘increment de les

consultes sobre la infertilitat

a la nostra demarcació i amb

l’objectiu de resoldre dubtes

i explicar les diferents causes

sobre aquesta qüestió, la Clí-

nica Biogest de Reus orga-

nitza la 1era. Jornada sobre

la reproducció assistida a la

Demarcació de Tarragona, el

proper 20 de març a Reus (Ho-

tel NH, a les 18.00h). L’objectiu

és que tots aquells interessats

puguin conèixer quins poden

ser el motius de la infertilitat i

com solucionar-los. La jornada

comptarà amb els millors es-

pecialistes de la demarcació i

exposarà les causes naturals,

laborals, econòmiques i so-

cials; les diferents alternatives

terapèutiques, l’aportació en

aquest àmbit de l’industria

farmacèutica i els diferents

mètodes per tal d’obtenir un

embaràs.

El director mèdic de Biogest, el

Doctor Jordi Aragonès Sana-

huja destaca que el ritme social

que actualment viu la nostra

societat no va d’acord amb el

cicle natural de la dona, doncs

la “màxima fecunditat, que és la

possibilitat d’aconseguir l’em-

baràs en un cicle, és d’entre un

20 i un 25% i , a la vegada, si

es mira per edats, sabem que

Març-Abril 2014

PUBLIREPORTATGE SALUT

VIU Tarragona | 107

Primera jornada sobre la reproducció assistida a la demarcació‘Vols tenir un fill i no pots?’ Es pretén resoldre els dubtes existents sobre la infertilitat

En els darrers anys i degut a diferents factors, cada vegada es triga més a prendre la decisió de formar una família i, quan aquesta es pren, per altres causes colaterals, l’embaràs s’endarrereix en excés.

aquest pic màxim és al vol-

tant dels 25 anys de la dona”.

D’aquestes xifres s’explica que

més de 4 milions de nens a tot

el món hagin nascut gràcies a

les tècniques de reproducció

assistida.

Pel Dr. Jordi Aragonès, hi ha

alguns mites que han envoltat

aquests temes, moltes vegades

provocats pel desconeixement

o pel què diran, com que abans

s’associava la infertilitat a la

dona, “ara, en canvi, es coneix

que la infertilitat la poden patir

a parts iguals, la dona i l’home

i també poden donar-se causes

mixtes, és a dir, que afectin a

tots dos membres de la parella”

per tant, caldrà estudiar i ana-

litzar tot amb cura per definir

bé el diagnòstic de la infertilitat.

La 1era. Jornada sobre la repro-

ducció assistida a la Demarca-

ció també tractarà sobre la pre-

servació de la fertilitat com a

Els millors especia-listes exposaran les diferents causes i

tractaments existents per a cada cas

conseqüència dels tractaments

oncològics i aclarirà els dife-

rents mètodes de reproduc-

ció assistida i els millors per a

cada cas: inseminació artificial

conjugal, inseminació artificial

de donant, fecundació in vitro,

microinjecció espermàtica,

diagnòstic genètic preimplan-

tacional, ovodonació, recep-

ció d’embrions, transferència

d’embrions criopreservats,

congelació de semen i congela-

ció d’oòcits.

DEPILACIÓ SALUT


Depilació Cada cop més senzill i fàcil

cionals són l’afaitat, la depilació

amb cera i l’ús de cremes depi-

latòries. Darrerament ha guan-

yat terreny la fotodepilació i la

depilació làser.

Aquesta és una tècnica que

consisteix bàsicament en l’apli-

cació d’un feix de llum làser al

pèl que es vol eliminar. Si ens

estem plantejant fer-nos la

depilació làser, ens anirà bé

conèixer, per exemple, en què

Els cànons de bellesa del món

occidental marquen la depi-

lació com un dels principals

clams estètics, sobretot, pel

que fa a les dones. Ara bé, cada

vegada hi ha més homes que es

depilen. Avui en dia, hi ha una

gran varietat de mètodes que

tenen l’objectiu de facilitar-los

la depilació i fer-la més pràctica

i menys dolorosa. Els més tradi-

Redacció

Amb l’aparició de nous mètodes, cada vegada tenim tècniques menys doloroses a l’abast. La depilació làser té cada vegada més adeptes

consisteix exactament el trac-

tament, si som o no bons candi-

dats per sotmetre’ns-hi, quina

eficàcia té o quins són els seus

possibles efectes secundaris.

En primer lloc, es recomana

fer-la un cop ja no estem bron-

zejats, per tant, a la tardor o hi-

vern. L’eficàcia del tractament

depèn en gran mesura del color

de la pell i el color i gruix del

pèl -com més gruixut i fosc si-

gui el pèl i més blanca sigui la

pell, millors seran els resultats-,

la profunditat del pèl i la seva

etapa de creixement. És per

això que es necessiten diverses

sessions per obtenir resultats.

Normalment el pèl tractat cau

o es debilita al cap de pocs dies.

El resultat acostuma a ser sa-

tisfactori i els efectes perduren

durant mesos o fins i tot anys.

La depilació làser és un tracta-

ment personalitzat, en el qual

cal adaptar el làser a les carac-

terístiques personals de cada

usuari.

Si no se’n fa un ús correcte, hi

pot haver efectes secundaris

o fins i tot nocius, tant en els

aplicadors del làser com en els

usuaris. La majoria són transi-

toris i poc importants, com ara

enrogiment de la pell i petites

inflamacions.

La depilació làser està total-

ment contraindicada en usua-

ris que han pres tractaments

per a l’acne un mes anterior a

la depilació, casos de fotosen-

sibilitat, en àrees del cos bron-

zejades, i en casos de febre o

infecció aguda.

Es recomana que la depilació

làser es faci en centres que tin-

guin metges amb formació en

aquesta tècnica. Abans d’ini-

ciar el tractament cal consultar

el dermatòleg o el metge amb

formació en depilació làser per-

què faci una valoració prèvia al

tractament.

L’eficàcia de la depilació làser depèn del color de la pell i el color i gruix del pèl

CIRURGIA SALUT


Hem de ser conscients que només aconseguirem treure’ns quilos de sobre amb una dieta sana. Si tenim la intenció de recórrer a la cirurgia, hem de posar-nos a mans d’un bonprofessional i conèixer en què consisteix el tractament

Com treure’ns centímetres de més Quan s’apropa el bon temps, comença “l’operació estiu”

Perdre centímetres de més no

vol dir menjar poc. El que hem

de fer és seguir una dieta sana

i saludable. Hauríem de procu-

rar un equilibri entre l’exercici

físic i el que mengem. SI volem

perdre pes, haurem de seguir

una dieta que ens recomani

l’especialista. El primer pas,

és marcar-nos un repte assoli-

ble que puguem complir. Sinó,

marcar-nos objectius impossi-

bles només farà que desmora-

litzar-nos i desmotivar-nos. La

constància és l’altre ingredient

principal de la recepta, junta-

ment amb l’exercici.

Qualsevol situació quotidiana

pot ser bona per fer exercici ex-

tra. Per què no anar a peu a tot

arreu on puguem? Per què no

substituir l’ascensor per les es-

cales? No podem oblidar tam-

poc, dormir adequadament. Si

el nostre son és reparador, ens

facilitarà la pèrdua de pes. En

general es recomana que els

adults dormin entre 7 i 8 hores

cada dia.

Si ens decantem per recó-

rrer a la cirurgia estètica, la

clau és posar-nos a les mans

d’un bon professional per

conèixer en què consisteix el

tractament al qual ens volem

sotmetre. Si desitgem fer-nos

un tractament de cirurgia de

contorn corporal, podem esco-

llir entre una liposucció o una

abdominoplastia. Abans de

decidir-nos, cal valorar amb el

professional una sèrie d’aspec-

tes tals com quins riscos exis-

teixen, com ens hem de prepa-

rar per la intervenció, quins són

els resultats, quan de temps

Viu Tarragonaduraran, com serà la interven-

ció, quan podrem reprendre

la nostra activitat normal, etc.

Alguns dels tractaments pels

quals podem optar són:

Liposucció: És un tractament

recomanat per a persones amb

un pes normal però amb zones

aïllades de greix concentrat. Tot

i que aquest tractament pot

realitzar-se a qualsevol edat,

sempre s’obtenen millors re-

sultats si la pell encara té elas-

ticitat suficient per tornar a re-

cuperar la silueta després de la

intervenció.

Lipolàser: La liposucció assisti-

da per làser consisteix en una li-

posucció en la qual el làser s’en-

carrega de trencar les cèl·lules

que formen el teixit greixós.

Gràcies a la calor generada per

l’acció del làser, s’aconsegueix

millorar l’aspecte de la pell de

la zona tractada.

Cellulaze: Aquest tracta-

ment elimina la cel·luli-

tis, és una tecnologia

en 3 dimensions que

ataca directament

l’estructura sub-

dèrmica.

A b d o m i -

noplastia:

És un trac-

tament indicat

per a persones

que estiguin en

bona forma física

però que tinguin la pell

abdominal flàccida o una

important quantitat de creix

i que no responen a dietes ni a

exercici.

Hauríem de procurar un equilibri entre

l’exercici físici el que mengem

PICADES SALUT


bre de llocs d’acumulació d’ai-

gua: buidar els recipients de

l’exterior que puguin acumular

aigua; tapar amb tela mosqui-

tera basses petites; treure els

plats de sota els testos o bui-

dar-los quan l’aigua s’hi acu-

muli; canviar l’aigua setmanal-

ment de les plantes que viuen

en aigua; mantenir cobertes les

piscines mentre no s’utilitzen;

canviar l’aigua dels animals

domèstics amb assiduïtat i, en

general, eliminar la presència

continuada d’objectes que en

general puguin acumular aigua

i aigua de pluja.

El mosquit tigre és originari del

sud-est asiàtic i es va detectar

per primera vegada a Catalun-

ya fa uns 10 anys. Al mosquit

adult se’l reconeix per les rat-

lles blanques al cap i al cos. És

actiu principalment de dia i so-

bretot a l’exterior de les cases

i s’amaguen en zones ombrí-

voles. Les femelles provoquen

molèsties a causa de l’elevat

nombre de picades.

Per tal d’evitar-lo, el que hem de

fer és eliminar el màxim nom-

Viu Tarragona Les femelles provoquen molèsties per l’elevat nombre

de picades

En el cas de picades, el primer

que s’ha de fer és rentar i desin-

fectar bé la zona. El tractament

és simptomàtic, i l’amoníac o

altres bases són molt útils. Si

persisteixen les molèsties o bé

que la picada ens provoqui al-

guna reacció a la pell, cal con-

sultar al metge.

Una bona manera d’evitar les

picades és dur roba de màniga

llarga i pantalons llargs (prefe-

riblement de color clar). En cas

d’utilitzar repel.lents, només

s’haurien d’utilitzar a l’exterior

complint les condicions d’ús.

Mosquit tigre Què cal saber per evitar-lo

Ara que s’acosta el bon temps us recomanem una sèrie de mesures que poden ajudar a evitar el mosquit tigre en el nostre entorn. També alguns consells per remeiar les picades

Mosquit tigre (Aedes albopictus), plè de sang


SALUT

DIETA SALUT


La dieta mediterrània ajudaa prevenir la diabetisL’estudi Predimed demostra que pot reduir el risc de patir diabetis entre un 18 i un 40%

L’article afegeix que els indivi-

dus que segueixen una dieta

mediterrània enriquida amb

oli d’oliva verge o fruita seca

tenen entre un 40% i un 18%

respectivament, de risc més

baix de patir diabetis en com-

paració dels qui segueixen una

dieta baixa en greix.

És un resultat més de Predimed

i ratifica el que van publicar fa

tres anys els mateixos autors,

quan van analitzar els resultats

d’un dels 11 centres que van

participar en l’estudi. En el tre-

ball actual, han avaluat els re-

sultats de la resta dels centres

L’estudi l’han dut a terme investigadors de la URV en col·laboració amb la xarxa d’Atenció Primària de l’ Institut Català de la Salut, els quals l’han publicat amb aquesta conclusió a la revista mèdica “Annals of Internal Medecine” dels Estats Units.

L’adopció d’un patró dietètic saludable com el mediterrani, és ca-paç, per sí mateix, de prevenir la diabetis

participants. Segons els inves-

tigadors els resultats demos-

tren, per primera vegada, que

l’adopció d’un patró dietètic

saludable com el mediterrani,

és capaç, per sí mateix, de pre-

venir la diabetis.

L’estudi sobre la diabetis l’ ha

dut a terme l’equip de Nutrició

Humana de l’Hospital Universi-

tari de Sant Joan de Reus, l’Ins-

titut d’Investigació Sanitària

Pere i Virgili (IISPV), la URV i

el CIBER Obesitat i Nutrició

de l’Instituto de Salud Carlos

III, sota la direcció del Dr. Jordi

Sales-Salvadó (URV), en col·la-

boració amb la xarxa d’Atenció

Primària de l’Institut Català de

la Salut, que dirigeix el Dr. Josep

Basora.

Estudi multicèntric d’inter-

venció nutricional. Predimed

és un estudi multicèntric d’in-

tervenció nutricional de 9 anys

de durada en el qual hi han par-

ticipat més 7.400 persones a

les quals se’ls recomanava se-

guir tres tipus de dieta: un grup

va consumir una dieta baixa en

greix (tant d’origen animal com

vegetal), i els altres dos grups

una dieta tipus mediterrani

tradicional que és més rica en

greix vegetal, aportat especial-

ment en forma d’oli d’oliva ver-

ge o fruita seca.

Redacció

L’ha dirigit el doctor Ramon

Estruch de l’Hospital Clínic de

Barcelona. Hi han participat 16

grups de recerca de diferents

universitats i hospitals espan-

yols, amb més de 100 doctors

implicats. El catedràtic Jordi

Sales-Salvadó forma part de

l’equip director de l’estudi, for-

mat per 5 investigadors.

La dieta mediterrània és mo-

deradament rica en greix (es-

pecialment d’origen vegetal

com l’oli d’oliva i la fruita seca),

fruites, verdures, llegums i peix,

i relativament pobre en produc-

tes làctics, carn vermella i deri-

vats. El consum moderat de vi,

i l’ús freqüent de sofregit (oli,

tomàquet, ceba, all i espècies)

per la preparació d’aliments

també són típics.

El març del 2013, els investi-

gadors de Predimed van donar

a conèixer els resultats sobre

la prevenció de malalties. Van

demostrar que la dieta medite-

rrània reduïa en un 30% el risc

d’infart de miocardi, d’em-

bòlia cerebral i de mort per

malaltia cardiovascular. Se-

gons els autors de l’estudi, part

dels beneficis observats en la

malaltia cardiovascular podrien

explicar-se a través d’haver in-

cidit, amb el temps, en una re-

ducció o retard en l’aparició de

nous casos de diabetis.

Març-Abril 2014

BREUS SALUT


El posen en marxa l’Ajuntament i la Fundació Formació i Treball

Base estable d’ambulàncies al Joan XXIII Segueix sent un dels Centres de Reproducció Assistida de referència

Primera campanya de donació de sang 2.0 a escala mundial

El primer menjador del centre

de Tarragona es troba ubicat al

carrer Cervantes i ofereix fins

a 60 àpats diaris repartint els

corresponents menús a l’hora

de dinar. El principal objectiu és

proporcionar àpats saludables

per a persones i famílies amb

greus necessitats socials i que

necessiten ajuda per la subsis-

tència.

El servei es presta al mateix

local i mitjançant la recollida

en carmanyoles. La posada en

La base del SEM (Sistema

d’Emergències Mèdiques) s’ubi-

ca a la planta baixa de l’antiga

escola d’infermeria, a les de-

pendències que ocupaven els

serveis de pediatria que ara

ja operen al nou CAP Rambla

Nova. Allí hi haurà diversos torns

de tres persones per cobrir

les 24 hores del servei. L’am-

bulància s’ubicarà davant ma-

teix, ja que el protocol obliga a

tenir el vehicle a menys de dos

minuts de la base.

Està previst que més endavant,

Recentment s’han tornat a

conèixer els resultats sobre

taxes d’embaràs aconseguides

en tractaments de fertilitat a

Espanya el 2011, fets públics

per la Societat Espanyola de

Fertilitat (SEF). Embriogyn

continua sent una de les clí-

niques de l’estat amb taxes

d’embaràs per sobre la mitja-

na (entre un 5 i un 20 %); (Els

resultats han estat verificats

per la pròpia SEF). Com a resul-

tat dels diferents tractaments

Els hospitals tarragonins van recollir durant

la Marató la mateixa quantitat que durant

un mes. El Joan XXIII va registrar 420 do-

nacions que, amb les de Reus i Tortosa, van

arribar a les 700 en només una setmana.

Un 20% de les donacions van ser de per-

sones que mai ho havien fet abans i, grà-

cies a les xarxes socials, es va arribar a gent

més jove. Amb l’eslògan “Siguis el donant

que siguis, comparteix la teva sang”, qui

volia col·laborar podia fer-ho donant sang

o bé difonent-ne la necessitat a través dels

seus contactes a les xarxes socials o del

correu electrònic. Aquesta ha estat la pri-

mera campanya 2.0 que s’ha fet a escala

mundial. Pel que fa al perfil del donant, el

44,17% dels donants de Tarragona són ho-

mes i el 55,83% són dones. La franja en la

qual hi ha més donants és la que va dels 36

als 55 anys i, la que menys, dels 18 als 25.

Menjador social al centre de Tarragona

SEM Embriogyn

Marató de sang

marxa del menjador ha suposat

la creació de dos llocs de treball

per a persones amb dificultats

per incorporar-se al mercat la-

boral.

Els usuaris es deriven des dels

diferents punts d’atenció so-

cial. A més de servir els àpats,

es treballarà per a les persones

que ho necessiten, la millora

d’habilitats socials per tal de fo-

mentar la seva integració social

i s’ofereix un espai de convivèn-

cia i interrelació entre usuaris,

voluntaris i professionals.

també s’emplaci allà una unitat

de suport vital bàsic durant 12

hores diàries i durant la major

part de l’any. Un altre canvi és

l’ampliació en 4 hores de l’hora-

ri nocturn de l’ambulància amb

base al CAP de Torredembarra

però que assisteix tota la co-

marca.

El nou responsable del SEM a

Tarragona és Alfons López Go-

mariz. Durant el 2013 el SEM

va efectuar unes 66.400 in-

tervencions.

realitzats a Embriogyn l’any

2011 i de l’alt percentatge de

taxes d’èxit aconseguits, van

néixer un total de 108 nadons

(58 nens i 50 nenes).

Embriogyn compta amb les

tècniques més avançades com

l’Embryoscope i sistemes pro-

pis de selecció d’embrions que

permeten millorar any rere any

els percentatges d’èxit.

BREUS SALUT


El Joan XXIII renova la planta de Ginecologia i Obstetrícia amb habitacions individuals

L’ha creat el Col·legi de Farmacèutics de Tarragona

Catalunya implantarà aquesta vacuna entre les 27 i 36 setmanes de gestació

La planta de Ginecologia i Obs-

tetrícia de l’Hospital s’ha re-

modelat i disposa d’onze noves

habitacions individuals, totes

amb bany i dutxa, armaris i can-

viadors per als nadons, entre

d’altres comoditats. Així doncs,

s’ha procurat que les estances

individuals disposin de totes

aquestes facilitats i que siguin

amples i lluminoses.

Segons informa l’Institut Català

L’aplicació permet als usuaris

localitzar de manera immedia-

ta des dels seus telèfons mòbi-

ls, tauletes i ordinadors quines

són les farmàcies de guàrdia

obertes més properes. L’apli-

cació ha estat desenvolupada

pel departament de projectes

tecnològics del COFT i és com-

patible amb web, Android i Ios.

Amb l’aplicació, l’usuari podrà

trobar la farmàcia de guàrdia

més propera, trobar farmàcies

Seguint les recomanacions del

Consell Assessor de Vacuna-

cions es proposa la vacunació

de les dones embarassades

en una iniciativa pionera a l’Es-

tat. La vacunació contra la tos

ferina, juntament amb altres

mesures de control, ha aconse-

guit disminuir la incidència de

la malaltia a Catalunya i a l’es-

tat. Malgrat això, en els darrers

anys s’ha observat un augment

de la incidència de la tos ferina

en països amb cobertures va-

Nova planta de ginecologia

Aplicació per localitzar farmàcies

Vacuna contra la tos ferina en embarassades

de la Salut, les habitacions han

estat dissenyades per propor-

cionar un espai que afavoreixi

els vincles.

L’Hospital ha invertit 197.000

euros en renovar i equipar amb

tots els serveis i mobiliari un to-

tal de 450 m2 d’una ala sencera

de la 4ª planta de Ginecologia i

Obstetrícia. El projecte preveu

la futura reforma de l’altra ala

de la planta.

més properes que estiguin o no

de guàrdia, accedir a una ruta

per arribar a la farmàcia, obrir

la fitxa de la farmàcia i veure’n

les dades de contacte i trucar

directament a la farmàcia (en

el cas que s’hi accedeixi des del

mòbil).

Per accedir a l’aplicació, es pot

fer des del web farmago.cat

enllaçant al web coft.org, des

de la botiga d’aplicacions An-

droid i Apple Store i des del codi

cunals altes. També Catalunya,

des de l’any 2011, ha viscut un

ressorgiment de la malaltia.

Les causes d’aquest increment

són diverses però hi poden ha-

ver contribuït diversos factors,

entre els quals, la disminució de

la resposta immunitària induïda

per les vacunes amb el temps.

La tos ferina és una malaltia

especialment greu en el primer

any de vida.

QR publicat als adhesius, fullets

i pòsters informatius.

OCI I GASTRONOMIACRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA


Temps de mones i bunyols de quaresma Una tradició molt nostra

Març-Abril 2014

fins que el seu fillol o fillola te-

nia aquesta edat. Avui en dia, els

flequers – pastissers fan autèn-

tiques filigranes amb la xocola-

ta. I és que com dèiem a l’inici,

les mones han anat perdent

senzillesa i la seva presentació

es fa cada vegada més sofis-

ticada, ja que s’enriqueix amb

diferents ornamentacions: su-

cre caramel·litzat, ametlles en-

sucrades, confitures, crocant,

figuretes i, naturalment, els ous

de Pasqua. Tot això, sense obli-

dar les figuretes ornamentals

que s’inspiren en els dibuixos

infantils de moda, els quals en

són la principal temàtica i reclam

per part dels fillols.

Segons el Gremi de Pastissers,

enguany es preveu un mante-

niment de les vendes respecte

l’any passat tot i la complica-

da situació econòmica actual.

(L’any passat es va situar al

voltant de les 660.00 arreu de

Catalunya). Per tal de mantenir

les vendes i trampejar la crisi,

l’any passat els pastissers van

apostar per mides de mones

més reduïdes, el que va fer que

les vendes es mantinguessin

però que els ingressos fossin

inferiors. També està previst

que els preus es mantinguin.

Actualment, les mones presenten una gran varietat d’opcions. Lluny ha quedat la tradicional massa de coca de sucre amb ous durs a sobre. També hi ha qui prefereix un ou de xocolata

Per als més petits, el millor dia

de la Setmana Santa és preci-

sament el darrer dia de les va-

cances, perquè el seu padrí o

padrina -o, alguns privilegiats,

per part d’ambdós – els rega-

laran la mona. Enguany, el dia

de la mona és el 12 d’abril. Tot i

que hi ha moltes tradicions que

s’han perdut amb el pas dels

anys, aquesta continua força

arrelada. I és que ja sigui envol-

tats de la família o dels amics,

el dia després del Diumenge de

Pasqua és el dia de trobar-se i

degustar la mona.

Ara bé, actualment, les mones

semblen gairebé “pastissos a la

carta”. Lluny queden aquelles

tradicionals masses de coca

de sucre amb ous durs a sobre.

Actualment, les mones presen-

ten una gran diversitat i els ous

s’han convertit en ous de xoco-

lata que tant poden guarnir la

base de la mona com bé ser en

ells mateixos “la mona”. Ante-

riorment, la mona s’elaborava

amb tants ous durs com anys

tenia l’ infant, encara que gene-

ralment la mona no superava

els dotze ous, ja que els padrins

i padrines només la regalaven

Anna Escolà

Bunyols de QuaresmaEls bunyols de Quaresma també es coneixen amb el nom de

bunyols de vent, i és que són buits de dintre, encara que es far-

ceixen amb crema.

NOTÍCIES OCI I GASTRONOMIA


bona opció per a la nostra dieta

pot ser incrementar les amani-

des, cada vegada més variades

ja que hi incorporem diferents

ingredients.

Uns altres protagonistes de la

temporada són els espàrrecs,

cada cop més habituals com a

complement i acompanyament

del segon plat. Tot això sense

oblidar el peix blau. La tonyina

Aquest mes de març comença

la primavera, i la dieta medi-

terrània fa que els protago-

nistes de la temporada siguin

el pebrot, la col llombarda, els

raves, els tomàquets madurs

i les diferents classes d’en-

ciam. Aprofitant que l’arribada

del bon temps ens suggereix

fer menjars més lleugers, una

Arriba l’èpocade les xatonades(amanida, bacallài salsa de xató)

Amb l’inici de la primavera, la dieta mediterrània ens porta productes de temporada com són els tomàquets madurs o el peix blau.

Cuina del temps

i el salmó frescos o l’anxova po-

dem degustar-los senzillament,

fent-los a la planxa.

Ara també és l’època de les xa-

tonades (amanida de bacallà i

salsa a base d’ametlles). La pri-

mavera també és quan les frui-

tes i verdures tenen un sabor

més intens. Les graellades de

verdures poden ser una bona

manera de gaudir-ne.

Anna Escolà

ENTREVISTA OCI I GASTRONOMIA


Fèlix LlovellLlicenciat en Ciències Econòmiques i Ciències de la Informació. Ha col·laborat en diferents mitjans i des dels anys 80 es dedica exclusivament a l’especialitat de la Gastronomia. Dirigeix la revista Gastronomia i Turisme des de la seva creació ara fa 30 anys i la Guia Gourmand, de la qual en va sortir la 23a edició l’any passat

Fèlix LLovell col·labora en

diferents mitjans, és l’autor

del llibre “La cuina de les co-

marques tarragonines” i té el

diploma de Serveis Distingits

de l’Ajuntament de Tarragona

i la Medalla Turisme de la Ge-

neralitat.

Quan va començar l’ interès

pel món del periodisme de

gastronomia? El periodista, si

pot, escull la faceta o matèria

que més li agrada o coneix per

especialitzar-se. Jo vaig co-

mençar en el periodisme col·la-

borant al Diario Español i com a

corresponsal de diferents dia-

ris, però ja de jove m’agradava

molt el món de la gastronomia

i descobrir la cuina d’establi-

ments de prestigi, així que arri-

bat a un punt em vaig plantejar

especialitzar-m’hi. Així doncs,

juntament amb Ramon Segú

Chinchilla, vam crear ara ja fa

30 anys la revista Gastronomia

i Turisme, i em vaig dedicar a

escriure la secció gastronòmica

en diferents diaris i setmanaris.

Especialitzar-se en gastrono-

mia és més agraït que fer-ho

en d’altres àmbits? El que és

agraït és poder escriure del que

t’agrada i sentir veritable pas-

sió. L’important és fer el que

cadascú prefereix, treballar en

allò que agrada i així ser feliç.

De la mateixa manera que jo no

aguantaria haver de veure 50

partits de futbol a l’any per fer

les cròniques, molts no aguan-

tarien haver de visitar gairebé

200 restaurants l’any.

Quin és el dia a dia d’un pe-

riodista gastronòmic? Depèn

de si es fa treball de camp (vi-

sites a restaurants i/o hotels)

o d’oficina o burocràtic. En

aquest segon cas, hi ha molt

de treball informàtic i de docu-

mentació. Quan toca el treball

de camp, s’ha de viatjar al lloc

on hi ha els restaurants i/o ho-

tels a conèixer o inspeccionar i

passar una nit en cada hotel per

verificar tota la informació que

després es publicarà. Respecte

als restaurants, cal fer un dinar

o sopar per valorar-lo tot esta-

blint la corresponent puntuació

(d’acord a uns criteris esta-

blerts inicialment). Tot aquest

treball té aspectes molt agra-

dables com és conèixer establi-

ments meravellosos i personat-

ges de gran prestigi en el seu

món i assaborir els seus millors

plats, però també té aspectes

negatius, com, a vegades, ha-

ver de menjar sense gana, anar

d’un lloc a l’altre sense des-

cans, patir indigestions i, fins i

tot, alguna gastroenteritis.

Quin és l’èxit de la llarga tra-

jectòria de la revista Gas-

tronomia i Turisme i la Guia

Gourmand? La seva veterania

i història -30 anys per la revista

i 23 per la guia- sempre sense

defallir, el que ha fet que hàgim

creat una marca al mercat.

També l’exclusivitat, ja que la

Guia Gourmand és l’única guia

que hi ha de restaurants i hote-

ls de Catalunya i Andorra que

dóna molta informació de cada

establiment. Ve a ser la Michelin

o la Repsol catalanes, del nos-

tre territori i en català. La revis-

ta és també pràcticament l’úni-

ca des dels anys 80 que neix a

Tarragona especialitzada en el

món de la gastronomia i que re-

comana els millors restaurants

i hotels de no només les nostres

comarques, sinó també d’altres

zones turístiques, sempre amb

precioses fotografies i amb una

molt acurada edició a càrrec

d’Arola Editors.

Com va néixer la llavor de la

Guia Gourmand? A finals dels

anys 80 vaig fer, conjuntament

amb Ramon Segú, la inspecció

Anna Escolà

“La Gourmand ve a ser la Guia Michelin o Repsol de Catalunya”

Març-Abril 2014

de Tarragona, Lleida, Girona i

Andorra per la Gourmetour, una

guia de restaurants i Hotels de

tot l’estat espanyol. Quan vam

saber que els Jocs olímpics es

farien a Barcelona vam pensar

que Catalunya necessitava una

guia a nivell de país, ja que no

n’hi havia cap. I així va néixer la

llavor de fer-la, amb els millors

restaurants de Catalunya i An-

dorra. Més tard hi vàrem afegir

un capítol titulat “I altres llocs

d’interès”.

Com funciona el procés de la

puntuació dels hotels i res-

taurants? Els restaurants cada

any són puntuats després de vi-

sitar-los tenint també en consi-

deració les qualificacions i pun-

tuacions atorgades a les més

prestigioses guies existents a

nivell de l’Estat, així com les

opinions dels lectors. La valora-

ció de l’establiment s’estableix

amb el següent criteri: cuina,

màxim 6 punts. Bodega, deco-

ració i detalls, marc físic, i ser-

vei, màxim 4. La màxima pun-

tuació suma 10 i en la darrera

edició, la 23ª, corresponent al

2014, la màxima qualificació

és pel Celler de Can Roca de

Girona, 10/10.

Parli’ns de la presentació i el

lliurament de guardons que

cada any s’atorguen. A finals

de novembre, cada any presen-

tem en un restaurant la Guia

corresponent a l’any vinent, i

en cada edició s’atorguen uns

guardons designant “Establi-

ments de l’Any” als llocs que

per la seva trajectòria i feina

ben feta valorem que s’ho me-

reixen. Així, en l’edició 2014, el

restaurant de les Comarques

de Tarragona ha estat el Mas

Folch de Constantí.

La crisi econòmica ha esqui-

txat les publicacions dedica-

des a la gastronomia? D’una

manera tangencial, ja que dins

dels diferents sectors econò-

mics, el turístic és dels que

menys s’ha vist afectat. I, a més,

la gastronomia en els darrers

anys ha tingut un increment

molt important de popularitat,

no hi ha cap mitjà de comuni-

cació que no inclogui la secció

de gastronomia, cosa abans

impensable. Lògicament, les

publicacions de gastronomia

van també endavant en aquest

món en creixement.

Com valora l’oferta gastronò-

mica de Tarragona? Molt bona

i en això ha influït molt positi-

vament l’Escola d’Hostaleria

de Cambrils, que ha donat un

planter extraordinari de nous

grans xefs que treballen a les

comarques tarragonines. Te-

nim, tant a Tarragona capital

com als voltants, restaurants

que fan una cuina certament

molt bona, tradicional, avant-

guardista i també d’autor.

Suposo que amb els anys es

deuen acumular moltes anèc-

dotes... Doncs sí! Una de quan

començava, al restaurant del

xef Josep Mª. Boix, de Martinet

vaig coincidir al menjador amb

Néstor Lujan i vaig pensar: “de-

manaré el mateix que el gran

gastrònom”, però ell va dema-

nar una verdureta i una truita

a la francesa. No ho vaig com-

prendre, però passat els anys i

després d’haver provat els més

variats plats de les millors cui-

nes, comprens que els menjars

més senzills però de qualitat,

són els millors, de tant en tant,

a certes edats.

ENOLOGIA OCI I GASTRONOMIA


Moisès VirgiliEnòleg

Encarregat de l’elaboració del vi del celler 9+, és viticultor i enòleg de la Nou de Gaià especialitzat en vitivinicultura ecològica. El Celler 9+ és un celler que compta amb 9 hectàrees de vinyes, 2 d’oliveres i 6 de garroferes conreades en agricultura ecològica.

Quina és la trajectòria del

celler 9+? Després d’anys as-

sessorant cellers al Priorat,

Penedès, Terra Alta i altres zo-

nes de Catalunya, vàrem voler

iniciar un projecte propi amb

les vinyes familiars de la Nou de

Gaià. Vàrem inscriure les vinyes

i la resta de finques al Consell

Català d’Agricultura Ecològica

i vàrem adaptar un celler antic

a les noves tècniques vitícoles

actuals.

Què ofereix la viticultura

ecològica que no ho facin d’al-

tres vins? L’agricultura biolò-

gica és un concepte diferent a

l’agricultura convencional, la

qual es caracteritza per la so-

breexplotació i contaminació

de sòls. És creativa, científica i

avançada i permet la solució de

grans problemes ambientals,

Anna Escolàsanitaris i socials. L’agricultura

ecològica pot millorar la salut

de productors i consumidors ja

que evita biocides, herbicides i

altres productes tòxics, millora

en escreix la qualitat alimen-

tària i conserva i amplia la va-

rietat de plantes cultivades que

els agricultors han sabut utilit-

zar per a millorar sòls i protegir

collites. Respecta les espècies

silvestres animals i vegetals que

conviuen al voltant dels cultius.

En viticultura ecològica culti-

vem varietats més adaptades a

l’entorn. Els procediments per

elaborar els vins sempre són

el màxim respectuosos amb el

medi ambient ja que eviten ad-

ditius i conservants innecessa-

ris. L’exemple més notable són

els nostres vins Mèdol -jove i

selecció-.

Quin moment creieu que està

vivint la viticultura ecològica

a l’àrea de Tarragona? Poc

llustrosa, la gent desconeix

força tot el que va associat a

l’agricultura ecològica. Mal-

pensa i, en general, desgracia-

dament, no està disposada a

pagar-ne el sobrecost que pot

anar des d’un 10% fins a un

50% més car.

Quants productes ofereix el

vostre celler? SNOU és gam-

ma de vins, vinagres, caves i

olis amb magnífica relació preu

qualitat, pensades per al con-

sum diari. MÈDOL és la gamma

de vins ecològics sense sulfit.

Al mercat tenim el negre jove i

el Selecció, un vi amb 10 mesos

de criança en botes de roure i

castanyer. Ambdós certificats

pel CCPAE i per la D.O. Tarrago-

na. La SERRA ALTA és una gam-

ma de vi blanc Cartoixà 100%

amb criança amb botes de cas-

tanyer i el negre Tres Caràcters,

un cupatge de garnatxa, merlot

i cabernet criat en botes de rou-

re francès. També tenim vins

escumosos de llarga criança,

el Serra Alta Cartoixà fermen-

tat en suro i el Serra Alta Gran

Brut, un cupatge de pinot noir

i cartoixà. Tots són vins certifi-

cats pel CCPAE i per la D.O. Ta-

rragona de producció limitada

pensats per paladars exigents

i sensibles a preus assequibles.

Com és l’“Últim mohicà”, el

proper vi que traureu al mer-

cat? Actualment, gran part de

la venda de vins és duu a terme

en grans superfícies i “l’últim

mohicà” és un vi pensat preci-

sament per als centres comer-

cials, ja que és elegant, comer-

cial, agradable al gran públic i

a un preu compatible amb els

vins no ecològics, però amb

més valor afegit.

Teniu una línia de vins sota el

nom de “NUCE” que té una

finalitat benèfica... El projec-

te és fruit de la col·laboració

de Carles Cantón i la fundació

Onada- Sta Teresa, és un vi que

part de la seva feina de packa-

ging la fan treballadors amb

risc d’exclusió social i una part

dels beneficis de la venda van

directament a la Fundació. Són

vins similars a la nostra gamma

Serra Alta i Mèdol ecològics i

amb vessant social.

Per què creieu que en els da-

rrers temps les degustacions

de vi s’han popularitzat?

Abans les persones amants dels

vi eren més estereotipades. Ac-

tualment, la gent està perdent

la por a expressar que sent.

En el vi sempre dic, “és com el

futbol, tothom hi entén!” Si a

tu t’agrada un vi, independent-

ment del preu, creus que et sa-

tisfà i et dona plaer, endavant!

Amb el temps, passa com la

fotografia, primer surten des-

enfocades, borroses, tortes,...

però a base de fer-ne vas po-

lint els detalls i cada vegada

(excepte casos greus) vas sa-

bent-ne més.

NOTÍCIES OCI I GASTRONOMIA


Disbauxa i tradició en 72 actes

Les jornades organitzades pels restaurants de la Part Alta

L’acte protagonista de la Festa Major de Salou

Tot just fa uns dies que hem

acomiadat, un any més, el Car-

naval. Ara, per endavant, les

setmanes de Quaresma. De

nou, durant la festa del rei Car-

nestoltes, la ciutat ha barrejat

tradició i modernitat amb rues

d’artesania, de lluïment, la rua

infantil, actes gastronòmics,

i milers de persones disfres-

sades al carrer que cada any

celebren la festa de la “disbau-

Sota el lema La Part Alta Somriu

a la Crisi, l’Associació de Res-

taurants de la Part Alta (ARPA)

va organitzar al mes passat la

tercera edició d’aquestes jor-

nades gastronòmiques.

Un total de 15 restaurants de

l’ARPA i 8 cellers del territori

van ajustar al màxim la seva

proposta per poder oferir la

millor gastronomia i vi al menor

preu per tal d’arribar a totes

les butxaques. Els restaurants

AQ Restaurant, Arcs Restau-

El Cós Blanc és, sens dubte,

l’acte més multitudinari i espe-

rat de la Festa Major d’Hivern

de Salou.

En la que va ser la seva 34a edi-

ció, la desfilada va congregar

unes 35.000 persones segons

fonts de la policia local.

Una desfilada que va comptar

amb un dispositiu de més de

250 persones que van vetllar

pel bon funcionament de la

desfilada que va comptar amb

29 carretel·les distribuïdes en-

Carnaval 2014

Nova edició de “Somriu a la crisi”

Cós Blanc de Salou

xa”. Les activitats organitzades

durant la celebració del Carna-

val s’han dut a terme conjun-

tament entre l’Ajuntament i les

entitats de la ciutat. Pel que fa

als espectacles, el Carnaval

ha dut artistes de renom. En-

guany han estat el Circ Raluy,

amb “Bom!” un espectacle per

a tota la família, Muchachito y

sus compadres i el mític grup

La Banda del Coche Rojo.

rant, Ares, Barhaus, El Llagut, Entrecopes, La Catedral, La Nova Taverna, L’Auriga, Palau del Baró, Quim Quima, Racó de l’Abat, Sadoll Restaurant, Taller de Cuina i Tecla60 van

oferir, doncs, menús a uns

preus inferiors als habituals. Els

clients van poder escollir entre

menús per 19 euros i menús

degustació per 19 i 30 euros

(IVA inclòs).

A més, per cada ampolla de vi

o cava que els clients prenien

A banda dels espectacles, tam-

bé s’han mantingut els tres

passis de la Disfressa d’Or de la

mà de Music From Tamarit que

van convertir el Recinte Firal en

una passarel·la amb les disfres-

ses individuals més espectaculars.

Una de les altres cites del Car-

naval va ser el Certamen Drag

Queens & Drag King, de la mà

dels Amics de la Part Alta.

tre 25 colles. Com cada any, la

festa, la música i el ball van ser

els protagonistes juntament

amb les 25 tones de confetti

que es van llançar pels 20 ca-

nons instal·lats al llarg del ca-

rrer Ciutat de Reus, escenari

protagonista de la desfilada.

El Cós Blanc va ser un dels 20

actes que van omplir el primer

cap de setmana de la Festa Major.

El pregó que va donar el tret

de sortida a les festes va anar

a càrrec de l’humorista Xavier

Daltell.

durant l’àpat en

rebien una igual

de regal per gau-

dir-la a casa seva.

Enguany els ce-

llers participants

van ser: Adernats Vinícola de Nu-lles, Celler Terra i Vins, Rosa Ma-ria Torres, Cedó Anguera, Buil & Giné, Scala Dei, Cingles Blaus i

Celler Mas Bella.

La comunitat d’amants de la gastronomia, aquest Sant Jordi, estem d’enhorabona.

Dues noves i sucoses publicacions amararan les lleixes de les cuines de la gent gastronómadaamb nous ritmes culinars i fotogràfics.

Per una banda, Pep Escoda, gran capturador de realitats i estimu-

lador d’hemisfèris, fa les guarnicions visuals de les receptes de Solé, o

potser és David Solé qui guarneix les creacions d’Escoda? Sigui com

sigui, la fotografia és molt científica, forense i d’investigació, però

sense embuts!! D’aquesta manera, el noi de la càmara, aconsegueix

arribar fins a les entranyes dels textos de Torné per donar una visió

íntima, misteriosa i particular de les seves preparacions. Escrites amb

poca vergonya, sentiment, humor i ironía que en molts casos convi-

den a la reflexió amb una sorollosa rialla. Per acabar d’arrodonir la

cosa, el pròleg el signa Joan Roca i Fontané, cuiner estrellat del Celler

de Can Roca

Per l’altra banda neix el llibre de capçalera de la cuina del Chartreuse.

ART, l’Associació de Restauradors de l’eixample de TGN utilitza

els licors de colors com un ingredient més en les seves fantàstiques

receptes enmarcades dintre d’un llibre novelat i ple d’emocions on

la mítica diablessa del Ball de diables de TGN fa d’anfitriona d’un

famós blogger francès que ha vingut fins la nostra ciutat en busca de

respostes relacionades amb el licor dels cims.

Novela, receptes, històries, misteris es veuen aixoplugats per novedo-

sos coctails i un plat de l’inigualable Joan Roca i Fontané.

***

Aquest Sant Jordi no et perdisdos llibres gastronòmics tarragonins

fets per autors tarragonins***

En primer lloc, cal decidir el

menú i, a continuació, preparar

la llista d’ingredients per des-

prés fer la compra amb ante-

lació. Ens estalviarem diners i

tindrem temps per cuinar i pre-

parar la casa.

El tipus de taula i els llocs que

s’assignin als nostres convidats

influiran en la consecució de

l’objectiu desitjat i el desenvol-

pament correcte de la vetllada.

La mida de la taula és impor-

tant quan anem a fer les invita-

cions. Si és un àpat entre amics

de confiança o familiars, es pot

estar una mica més estret. Si

és formal, no hem de col·locar

Marta Domènech, consultora

en protocol, organització d’es-

deveniments i relacions insti-

tucionals, ens aconsella sobre

com organitzar correctament

un àpat a casa

Sopar amb els amics sempre

acostuma a ser un plaer. Cele-

brar un sopar a casa no com-

porta molta feina si t’organitzes

bé. Si volem fer un àpat formal

el primer que hem de tenir en

compte són les característi-

ques del mateix, necessitarem

espai suficient i un pressupost

per saber què podem fer.

Organització i previsió, èxit segurApunts per a ser uns perfectes amfitrions a casa nostra

dotze persones on només n’hi

caben deu.

Hem de convidar amb anticipa-

ció suficient (uns deu o quinze

dies en casos de sopars impor-

tants i una mica menys en els

altres casos). Dos o tres dies

abans demanarem que ens

confirmin l’assistència.

És convenient que donem al-

guna pista sobre com esperem

que vesteixin els nostres convi-

dats o quin tipus de reunió hem

planejat perquè cadascú tregui

les seves pròpies conclusions i

assisteixi a la festa vestit ade-

quadament. Ens estalviarem

“Celebrar un sopar a casa no comporta

molta feina si t’organitzes bé”

Marta Domènech

PROTOCOL OCI I GASTRONOMIA


situacions compromeses que

només servirien per enfosquir

una vetllada inolvidable.

I també és important recor-

dar-se dels petits detalls. No

cal gastar-se molts diners, un

element en alguna taula auxili-

ar, una flor en un gerro sobre la

lleixa del lavabo i poc més do-

narà calidesa a la nostra llar.

Ingredients per a quatre persones

•8 talls de bacallà dessalat

•3 carxofes de proximitat

•1 grapat de pèsols frescos de proximitat

•1 culleradeta de farina o midó de blat de moro

•Brou de crustacis de la llotja del costat

•Oli d’oliva verge extra del territori

•Sal si en cal

Per a la picada:

•Un grapadet de marcones de la demarcació

•Unes fulletes de farigola fresca de la parcel·la

•Un raget de vi blanc de la DO que correspongui

•Un bri de safrà

El suquet de bacallà amb carxofa,pèsols i les dues trampesPer David Solé

RECEPTES OCI I GASTRONOMIA


Preparació

En una cassola posaràs un raig

generós d’oli i dauraràs les car-

xofes netes i tallades en octaus.

Acte seguit aboques la farina i

ho remenes tot. A continuació

afegeixes la picada passada pel

braç elèctric o la picadora i la

deixes sofregir un instant. Des-

prés poses un bon raig de brou.

A l’hora que comenci a bullir

disposes els talls de bacallà a la

cassola i un moment abans que

estiguin fets tira-hi els pèsols,

d’aquesta manera es faran poc,

restaran cruixents i amb tot el

seu aroma.

La primera trampa la pots in-

cloure dintre de la cassola en

forma de truita, feta amb ou, un

raig de llet, una mica de farina

i all i julivert. La segona trampa

és la que li van parar al pobre

Drac de Sant Jordi per a po-

der-lo travessar amb l’ espasa.

Puff, el drac màgic, i el Drac de

Sant Roc continuen indignats

per aquest afer perquè encara,

a hores d’ ara, cap comissió no

ha demanat l’aclariment dels

fets!

TELA MARINERA!!!

Març-Abril 2014

Empresa

Electro Servicio Cornelmat S.L.

és una empresa fundada l’any

1978 per a aportar solucions

professionals a qualsevol mena

de maquinaria de restauració.

És el distribuïdor oficial i servei

tècnic oficial de les marques

ELECTROLUX i ZANUSSI PRO-

FESIONAL a Tarragona, líders

en el sector de la maquinària

per a tota mena de negocis

d’hostaleria.

Serveis

Amb una àmplia experiència

de més de 30 anys en el sec-

tor, realitzen serveis integrals

de manteniment preventiu i/o

correctiu de tota classe de ma-

quinària d’hostaleria i fred in-

dustrial en qualsevol dels seus

àmbits: climatització, ventila-

ció, cocció, preparació, extrac-

ció, conservació etc.

També duen a terme projectes

i instal·lacions noves aportant

solucions per a qualsevol mena

de negoci d’hostaleria: Resi-

dències, Hotels, Restaurants,

Càtering, Pizzeries...

PUBLIREPORTATGE

VIU Tarragona | 133

Electro Servicio CornelmatServei tècnic oficial Electrolux i Zanussi Profesional

Electro servicio Cornelmat, S.L.C/ Escultor Verderol Nº 10 Baixos

43002 Tarragona

telf: 977221664

Fax: 977 247067

mail: [email protected]

web: www.electro-servicio.com

Cif: B 43929751

Gerent: José Coronel Gonzalez.

134

EL TRULLBAR-RESTAURANTCtra. Nacional 340, Km 1168,5 - TarragonaTel. 977 209 756

CUINA CATALANA, BRASERIA

Especialitat Carns a la pissarra

Preu menú Des de 22 €

Preu carta 25 € aproximadament

Horari De 13 a 16 h i de 20 a 23 h de dimarts a dijous Divendres i dissabte al vespre de 20 a 23:30 h

Situat al costat de la Platja Llarga, el

Trull era un antic molí d’oli del segle

XVIII del qual es conserven gran part

dels seus components originals. El local es

converteix així en un lloc on es gaudeix tant

de la cuina com de l’entorn. Disposen d’una

àmplia carta típica catalana en la qual la uti-

lització d’ingredients de la terra és impres-

cindible, combinada amb plats de la nova

cuina.

El gruix de la carta és la carn a la brasa ben

equilibrada amb una gran varietat d’en-

trants, primers plats i deferents tipus de

peix. L’avantatge de poder menjar la carn

damunt d’una llosa de pissarra calenta és

infinit i aquesta és la manera com se ser-

veixen els entrecots, borrassos, espatlles de

cabrit i “coletxons”. Per acabar, no oblidem

les postres casolanes on la crema catalana,

les trufes, el full de nata o el tiramisú fan un

final perfecte.

135135

LA CATEDRALRESTAURANT DE CUINA MEDITERRÀNIAC/ de les Coques, 9 - 43003 TarragonaTel. 977 234 335 | [email protected]

CUINA MEDITERRÀNIA CLÀSSICA I ARTESANA

Especialitat Carn i peix a la brasa

Preu menú 10 € a 30 €

Horari De 13:00 a 23:00 h (diumenge nit i dimecres tancat)

En ple casc antic, al costat de la Catedral

de Tarragona, trobem el restaurant La

Catedral, on podrem disfrutar d’una

cuina d’abans amb aires renovats.

Us oferim menús cada dia, al migdia, nits,

caps de setmana i festius. Si teniu alguna ce-

lebració us podem proposar diversos menús

per a grups. Disposem d’un menjador a una

sitja romana, on podreu gaudir dels nostres

plats en un marc incomparable on s’hi res-

pira història.

Els caps de setmana tenim graella per gaudir

de la millor carn i peix a la brasa que podreu

acompanyar de vins exclusivament de la

província de Tarragona.

I per gaudir d’una vetllada divertida, els di-

lluns us proposem sopar amb espectacle.

136

OLIVIERGELATERIARambla Nova, 54, TarragonaTel. 977 233 133

GELATERIA ITALIANA

Especialitat Gelats i batuts

Ofertes A partir de 1,5 €.

Horari Tots els dies a partir de les 10:30 h

En Gabri Olivier ha vist fer gelat desde

que va nèixer,en el mateix establiment

on els seus pares van portar a Tarra-

gona l’any 1962 la tradicional qualitat de la

gelateria italiana. En Gabri ha estat desen-

volupant desde ben petit una exquisida sen-

sibilitat a l’hora de combinar les millors ma-

tèries primes i creant sabors molt delicats i

originals adaptant-los a qualsevol situació o

tradició.

El prestigi professional d’en Gabri Olivier el

porta a representar algunes de les marques

líders de la rebosteria i la gelateria, impartint

cursos, seminaris i demostracions gastronò-

miques arreu del món.

Cada dia el·labora les fórmules tradicionals i

les noves creacions que ha anat incorporant

any rere any, per tal d’oferir una carta de ge-

lats original i de qualitat. Podem gaudir del

seu toc màgic amb cadascun dels sabors

tradicionals, així com una constant innova-

ció en la seva col.lecció de pastissos gelats,

adequats a tota mena de celebracions i es-

deveniments.

137

TXAR3VERDBAR-RESTAURANTPla de la Seu, 3 - 43003 TarragonaTel. 977 222 033 | www.txar3verd.cat

CUINA DE PROXIMITAT

Especialitat Arrossos

Preu menú Diari de dilluns a divendres 13,50 €

Preu carta A partir de 16 €

Horari De dilluns a diumenge de 9 a 3 h

Aquest restaurant que ha adaptat el

nom del licor més típic de Tarragona

ofereix un nou concepte de local amb

productes frescos i de temporada en un en-

torn envejable emmarcat per la història. A

tocar de la Catedral, la terrasseta no podria

oferir millors vistes, i els qui visitin aquest

restaurant sustentat amb pilars que van for-

mar part de l’històric Temple d’August, po-

dran degustar-hi vermuts, cerveses, còctels

i tot tipus d`àpats i celebrar-hi tot tipus d’es-

deveniments en diferents sales amb perso-

nalitzats ambients. Hi ha la sala “Edat Mitja-

na”- amb terra i façana originals de l’època-,

la sala “Romana” – decorada amb un collage

de pòsters del conegut licor Chartreuse- i

la “Death Proof”inspirada en la pel·lícula de

Quentin Tarantino i on s’hi fan degustacions

de vins de fora de la terra.

D’altra banda, Txar3verd i l’espai claustre

-espai de càtering i serveis ubicat a l’antic

Seminari de Tarragona- col·laboren junts en

l’elaboració de càterings per als millors es-

deveniments.

138

PINTXOBAR-RESTAURANTJoan Baptista Plana, 23 baixos, TarragonaTel. 977 237 435

CUINA DE LA TERRA. IBÈRICS

Especialitat Pintxos, tapes i torrades

Preu menú 1 €. Dijous selecció de pintxos a 0,50 €

Preu carta Entre 9,50 i 12 €

Horari De dilluns a diumenge de 9 a 24 h

El bar Pintxo és un local d’ambient fami-

liar que fusiona cuina de la terra amb

productes ibèrics, de la temporada i

pintxos variats. Aquets barregen diferents

sabors i textures i innoven amb receptes

d’arrels mexicanes. En trobem de freds, ca-

lents i amb productes de la temporada. El

bar, situat al carrer Joan Baptista, compta

amb el racó de l’ibèric on hi ha un ampli as-

sortit d’embotits de tot tipus.

Pintxo ofereix menús personalitzats i adap-

tats a grups i els dijous els clients podran

gaudir del “duel de xefs” de mà de profes-

sionals de l’hostaleria que competeixen per

veure qui ofereix el millor pintxo. I això sí, els

dijous són a millor preu: a cinquanta cèntims

la unitat.

139

TOCA PERONRESTAURANTC/ Trinquet Nou 7, baixos (cant. C/ del Portalet) - TarragonaTel. 977 232 074

CUINA MEDITERRÀNIA ACTUALITZADA

Especialitat Cuina tradicional mediterrània

Preu menú 10,50 € migdia; 14,95 € de dill a dj nit Dissabte i divendres nit 16,95 €

Preu carta 20 € a 25 €

Horari Dill a dg de 8 a 16:30 h i de 19 a 1 h Dill i dg nit, tancat

L’especialitat del restaurant Toca Perón,

el nom del qual prové d’una típica ex-

pressió de les festes locals de Tarra-

gona, és la cuina mediterrània actualitzada

a base d’una carta de la qual el 80% dels

productes són de la província de Tarragona.

Els plats del restaurant donen un toc innova-

dor i modern a la tradicional cuina d’aquí i de

sempre. Per encàrrec, també ofereix carns

exòtiques com ara de nyu, faisà o cangur. El

restaurant, a banda de la carta també ofereix

4 tipus de menús diferents i un variat assor-

tit de tapes i “montaditos”.

El Toca Perón compta amb un pis superior

on hi ha un menjador que permet celebrar-hi

tot tipus de trobades. Ubicat davant la plaça

de la Font, escenari principal de les festes,

n’és un referent més pels tarragonins i tarra-

gonines de la ciutat.

140

SUSHIBAR-TAKE AWAYC[os del Bou, 9 - TarragonaTel. 977 241 769

CUINA JAPONESA

Especialitat Sushi

Preu menú 11 € migdies

Horari De dimarts a diumenges de 13 a 16 h i de 20 a 23 h

Restaurant situat a la Part Alta on hi

trobem una ampli assortit d’un dels

plats més reconeguts de la gastrono-

mia japonesa. El local ens ofereix una gran

varietat sushi elaborat al moment i hi po-

dem degustar des de les delicadeses tradi-

cionals de salmó i tonyina fins al sushi més

innovador -l’ anomenat “sushi-català” que

parteix d’ingredients d’aquí com ara el cranc

de closca- passant per alguns dels suggeri-

ments del xef com són el tataki de tonyina o

les albergínies caramel·litzades i sense obli-

dar un ampli assortit en amanides japoneses

i capritxos com són el takoyaki o la brotxeta

de pollastre yakitoni. Sushi ofereix totes les

conegudes varietats d’aquesta gastronomia:

nigiris, temakis, makis, invertits, gunkak i inari.

Sushi és el primer restaurant de cuina ja-

ponesa “take away” de Tarragona, així que

els seus clients poden endur-se el menjar a

casa.

141

QUIM QUIMARESTAURANT Km 0C/ Les Coques, 1 bis - 43003 TarragonaTel. 977 252 121 | [email protected] | www.quimquima.com

CUINA MEDITERRÀNIA I TAPES

Especialitat Tapes Km 0

Preu menú 14,90 €

Preu carta 25 €

Horari Dimecres a diumenge de 13:00 a 16:00 i de 20:00 a 00:00 (dimarts tancat) Diumenge i dilluns de 13:00 a 16:00

Restaurant situat al costat mateix de la

Catedral de Tarragona des de fa quin-

ze anys. Som un restaurant familiar de

cuina tradicional mediterrània de kilòmetre 0.

Els nostres plats mes representatius son:

cruixent de peus de porc, musclos al vapor

amb api i vi blanc, pasta fresca amb trompe-

tes de la mort, bacallà a la catedral i pastís de

poma.

Disposem d’una àmplia carta de vins, a bon

preu, amb la possiblitat de degustar-ne a copes.

Tenim tres menjadors privats i un exclusiu

pati-jardí interior.

També us podem oferir menús per a grups

per a les vostres celebracions, així com orga-

nitzar tastos de vins, gintònics, whiskys, etc,

per encàrrec.

Fem menjar per emportar i càterings.

142

MAS FOLCHRESTAURANTCtra. Reus a Constantí, Km 5 - TarragonaTel. 977 260 131

CUINA D’AUTOR

Especialitat Cuina tradicional i creativa

Horari De dimarts a divendres de 13 a 16 h Divendres i dissabte només grups Reserva prèvia

Benvinguts al Restaurant Mas Folch,

un dels racons amb més encant de la

comarca. A pocs quilòmetres de Ta-

rragona i Reus, trobem el restaurant, ubicat

en una masia modernista familiar i envoltat

d’una zona enjardinada amb més de cent

espècies vegetals diferents. El conjunt for-

ma un entorn exquisit on gaudir d’una cuina

d’autor, barreja de tradició i creativitat i on

el temps s’atura en mans d’un servei atent

i professional. El nostre servei de cuina és

de dimarts a divendres de 13:00 a 16:00 i

les nits de divendres i dissabte només per a

grups amb reseva prèvia, a partir de 20 per-

sones. El dilluns tenim tancat per descans

setmanal. Durant el mes d’agost el restau-

rant romandrà tancat dilluns, dimarts i di-

mecres.

El restaurant Mas Folch demana als seus

clients que per garantir-los un millor servei,

reservin prèviament.

143

EL TERRATRESTAURANTPons d’Icart,19 - TarragonaTel. 977 248 485

CUINA D’AUTOR CREATIVA

Especialitat Cuina mediterrània d’autor

Preu menú De dimarts a divendres migdia 18 € De dimarts a dijous nit 28 € Menú mediterrani ds. i dg. migdies 25 €

Horari De 13:30 a 16:00 i de 20:30 a 23 h

Terrat Restaurant ens ofereix una cuina

pròpia de la fusió entre la tradició i la

creativitat, sempre lligada al produc-

te de qualitat de la zona i a l’estacionalitat

del mercat, dins d’un ambient càlid, tran-

quil i acollidor. Per segon any consecutiu, el

restaurant ens ofereix una nova proposta a

la terrassa situada davant del restaurant i

presenta la carta “terrat & Ginmare” per de-

gustar una combinació de tapes, gintònics i

cocktails amb bones vistes al mar. La carta

ofereix 3 tipus de forfaits de tapes a escollir

entre croquetes, amanides, el racó del foie,

llaunes, ous i tapes fredes i calentes. A més

a més dissabtes i diumenges al migdia a la

terrassa trobem el “menú Mediterrani” 25 €

(IVA inclòs) que dóna l’oportunitat d’escollir

una amanida, dues tapes, arròs o fideus i

beguda -vi i aigua- pa i cafè. Oferim també

menú diari de dimarts a divendres al migdia

per 18€ i de dimarts a dijous nit per 28€ IVA

i beguda inclosos. L’horari de cuina és de

13:30 a 16h i de 20:20 a 23h. Tanca els diu-

menges a la nit i els dilluns tot el dia . Decorat

amb un estil jove i fresc, disposa de 2 sales

amb capacitat per a 60 persones, el que li

permet acollir grups i àpats d’empresa.

146

LA XARXABAR RESTAURANTC/ Sant Pere, 38-40 - 43004 El Serrallo, TarragonaTel. 977 214 531

CUINA TRADICIONAL I MARINERA

Especialitat Romescos, peix del dia, marisc i tapes

Preu menú Des de 9 €

Preu esmorzar de forquilla: Des de 7,50 €

Horari De dilluns a divendres de 8 a 19:30, 20:00 a 24:00. Estiu obert cada dia

El bar La Xarxa està situat a l’emblemà-

tic barri mariner del Serrallo. Es tracta

d’un local familiar que ens ofereix pro-

fessionalitat en cadascun dels seus plats i

on podem gaudir de peix fresc de Tarragona,

cuina tradicional marinera, romescos, ma-

risc i tapes variades.

A La Xarxa trobem esmorzar de forquilla -el

plat típic del pescador- com ara romesco

de tonyina i de rap o la truita d’escamarlans

(podem fer-te un plat d’esmorzar complert

des de 7,5 euros). A banda, La Xarxa disposa

d’una carta del dia on els clients més atrevits

poden degustar-hi el peix fresc del mateix

dia i on no manquen els plats típics d’inspira-

ció marinera amb verdura i tapes artesanes.

Qui ho prefereixi, pot optar per un menú a

l’hora de dinar i degustar la cuina marinera

de La Xarxa des de 9 euros. El bar també

ofereix la possibilitat de celebrar-hi dinars de

grups i degustar la cuina tradicional marine-

ra (prèvia reserva). I per qui desitgi assaborir

les delícies del mar a casa, a La Xarxa també

s’ofereix menjar per emportar.

LA XARXA

145

PULCINELLARESTAURANT PIZZERIAC/ Pere Martell 52-54, 43004 TarragonaTel. 977 112 088

CUINA ITALIANA DE QUALITAT

Especialitat Cuina italiana

Preu menú 11 €, Cap de setmana 15 €


Horari Obert cada dia

Estem situats en ple centre de Tarrago-

na, en una zona amb fàcil aparcament.

En el nostre restaurant podreu gaudir de la

millor cuina italiana i de la típica cuina me-

diterrània.

Fem menú de migdia cada dia de la setmana.

Us podem confeccionar menús a mida per a

grups, per als vostres dinars/sopars d’empre-

sa, aniversaris o qualsevol altra celebració.

També obrim al matí per a que pugueu venir

a esmorzar o fer un cafè a la nostra terrassa.

146

SAPPORORESTAURANT JAPONÈSC/ Méndez Núñez, 21 · 43004 TarragonaTel. 977 219 929 | www.sapporotarragona.com

CUINA JAPONESA

Especialitat Sushi

Preu menú 8,50 €


Horari Dimarts a diumenge de 13:00 a 16:30 i de 20:00 a 24:00. Estiu obert cada dia

Restaurant Japonès a Tarragona amb

més de 8 anys d’experiència al món de

la restauració, situat en ple centre de

Tarragona, en un carrer de vianants, davant

del Col.legi Pau del Clos.

T’agrada la cuina japonesa de més alta qua-

litat? Gaudeix-la en el nostre local totalment

acondicionat, amb un ambient i disseny

avantguardista.

Al restaurant Japonès Sapporo disposes

d’un menú diari a partir de només 8,50€, de

dimarts a divendres a l’hivern, i de dilluns a

divendres a l’estiu.

Sorpren-te amb la nostra variada carta, amb

tota mena de plats per a tots els gustos.

Si t’agraden les línies esportives i provocadores dels nous Mercedes espera’t a veure el disseny sorprenent de l’interior, la tecnologia innovadora i el complet equipament de sèrie. Vine a descobrir el GLA, el nou tot terreny compacte de Mercedes, i el nou Classe C, totalment renovat i amb un disseny esportiu impressionant. Et tornaran a sorprendre.

Vine a conèixer els nous Classe C i GLA.Això que veus és només la punta de l’iceberg.

Gamma Classe C: consum mitjà 4,0 – 5,8 (l / 100 km) i emissions de CO2

103 – 135 (g/km). Gamma GLA: consum mitjà 4,3 – 6,6 (l / 100 km) i emissions de CO2 114 – 154 (g/km).

Descobreix-los a partir del 14/03/14

viu_tarragona_9

Documents