Església de tarragonaNúm. 279 Març-Abril 2014 - Quinta època

Visita ‘ad limina apostolorum’

SUMARI 279Març - Abril 2014 Església

de tarragona

Director: Santiago Grimau Consell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez,, Anna Robert, Secretaria: Montse Sabaté Assessorament lingüístic: Rosalia Gras Fotografia: MCS Edita: Arquebisbat de Tarragona Redacció, administració, publicitat i subscripcions: c/ Pla de Palau, 2 CP: 43003 Tarragona Telèfon: 977 233 412 (ext. 205) Fax: 977 251 847 a/e: publicacions@arqtgn.cat web: www.arquebisbattarragona.cat Imprimeix: Impremta Barnola, S.L.-Guissona Dipòsit legal: T-14-1988 Subscripció anual: (6 números): 13,00 € Subscripció anual Europa: (6 números): 30,00 € Preu unitari: 2,50 €

Publicada amb la col·laboració

Els articles publicats a Església de tarragona expressen solament l’opinió dels seus autors.

EL BLOC (p. 4)L’Auca de Josep Riera, A. Coll Gilabert.

Café YOUCAT:Existeis Déu?, Pablo Muñoz

CAPÇALERALa joia de l’Evangeli, camí del diàleg ecumènic(p. 5)Josep Sabaté

ART RELIGIÓSEl patrimoni cultural de la nostra Església: una graneina d’estructuració personal (p. 6)Josep Maria Riba i Farrés

LLIBRESMn. Saturnino Menchón:«Jesús el Salvador» (p.9)

MANS UNIDES«Un nou món, projecte comú» (p. 10)

LA VEU DE CÀRITAS Un centenar de voluntaris reflexionena Valls sobre l’estil de l’acció de Càritas (p. 15)

EVANGELII GAUDIUM Què ens diu?Francisco Giménez, pvre. (p. 17)

CULTURA

La Biblioteca del Seminari obre les portes a tots els ciutadans (p. 20)

Col·lecció de relleus d’Antoni Oteiza i Neus Segrià sobre la vida d’Antoni Gaudí (p. 33)

TARRAGONA MISSIONERAUna experiència enriquidora a RwandaMaria Aligué (p. 24)

JOVENTUTL’Aplec de l’Esperit d’aquest any convida els joves a trobar-se amb el Senyor (p. 26)

PARRÒQUIESReforma del temple parroquial de Sant Joan Baptista de Reus (p. 29)

PASTORAL DE LA SALUT«També nosaltres hem de donar la vida pels germans» (p. 31)

FORMACIÓTemps de triar escola (p.36)

VALLSComiat a la comunitat de germanes de la Sagrada Família d’Urgell (p. 38)

NOTÍCIES25è aniversari dels Cors i Orquestra dels Amics de la Catedral (p. 41)

Recuperació del Cant d el Sibil·la (p. 44)

3

El BlocAntoni Coll Gilabert, periodista

Exercicis espirituals del Papa

Quan jo feia el batxillerat, tot i que era en un institut públic, els alumnes érem invitats a

fer uns exercicis espirituals al Castell de Lleida. Només puc recordar que vaig pujar a la teulada, però suposo que em van anar bé.

El dia 14 de març el papa Francesc ha acabat els seus, i el fet que sigui el primer papa jesuïta em fa pensar, encara més, en la personalitat de sant Ignasi i en el lloc on va perfilar els seus cèlebres Ejercicios espirituales que tanta glòria han donat a Déu al llarg dels segles.

Va ser a la cova de Manresa, junt al riu Cardoner. El fundador de la Companyia de Jesús va arribar-hi després de passar per Montserrat i va residir-hi un any. Durant aquest temps, pensava que Déu li demanava passar la resta de la seva vida a Jerusalem, però el destí tenia altres plans per a ell, des d’anar a la Sorbona fins a fer cap a la presó d’Alcalà… per acabar vivint a Roma.

L’argentí Jorge Mario Bergoglio tampoc no pensava acabar a Roma, però allí l’ha enviat la Providència per

servir l’Església que sant Ignasi tant va estimar. §

Terra Santa, el cinquè Evangeli Anna Robert

El dia 5 del mes de gener passat es complia el 50è aniversari del pelegrinatge que el papa

Pau VI, en ple Concili, va fer a Jerusalem. També del cèlebre òscul o abraçada amb el Patriarca Atenàgores. Allí va començar una història nova d’apropament, de reconciliació entre l’Església catòlica i ortodoxa després del Cisma d’Orient. Per a celebrar aquesta efemèride, el papa Francesc anunciava que pelegrinarà a Terra Santa del 4 al 6 de maig. Concretament les etapes seran tres: Amman, Betlem i Jerusalem. «Al Sant Sepulcre celebrarem una trobada ecumènica amb tots els representants de les Esglésies cristianes de Jerusalem, junt amb el Patriarca de Constantinoble. Ja des d’ara us prego que reseu per aquest pelegrinatge que serà de pregària», va destacar el Sant Pare.

Per a un cristià pelegrinar a Terra Santa, «el cinquè Evangeli» com Pau VI va anomenar-la, esdevé una veritable experiència espiritual. És el lloc on va començar la nostra fe, els sants llocs que van ser testimonis del naixement, ministeri, passió, mort i resurrecció del Senyor i que, almenys un cop a la vida, s’ha de viure en primera persona. Cada any l’Arquebisbat, des del Secretariat d’Animació Bíblica, ofereix la possibilitat d’anar-hi. Aquest any serà del 5 al 14 d’agost. Pelegrinar a la terra de Jesús és, sens dubte, una experiència de comunió eclesial i comunió de béns —com expliquen des del Secretariat diocesà d’animació bíblica— ja que esdevé una ajuda, també econòmica, als nostres germans cristians d’Orient. §

4

Capçalera

Amb aquest mandat de Jesús a Pere se sintetitza el sentit de la visita ad

limina apostolorum que l’arquebisbe Jaume ha realitzat aquest mes de març al bisbe de Roma i successor de Pere, el papa Francesc.

El Papa, com a epicentre de l’Església catòlica i cap del Col·legi de Bisbes, amb el seu ministeri, i de manera singular a través de les visites ad limina, cerca estrènyer la unitat de fe i comunió entre els pastors de l’Església catòlica, i a través d’ells, la de tots els cristians. És per això que no sols es presenten al Sant Pare els esforços i reptes que tenim a la diòcesi. A la Visita també s’hi va per venerar els sepulcres dels sants apòstols Pere i Pau i confirmar la fe d’aquells que han acollit el repte de pasturar-la.

Amb goig, pel fet de ser a Roma estudiant, vaig poder ser espectador d’aquesta experiència eclesial que crec va assolir amb escreix aquest deure de sol·licitud mútua dels pastors de l’única Església del Crist. Cada dia, un clima de fraternitat, franquesa, realisme i esperança van marcar tots els moments de la Visita. Un dia a dia que va ser un autèntic trencaclosques d’actes: entrevistes als diferents organismes de la cúria romana, celebracions a les basíliques majors, actes més o menys protocol·laris, i finalment la visita al Papa.

I si inicialment em creia espectador afortunat d’aquesta experiència eclesial. La mateixa dinàmica de la Visita em va anar submergint en la densitat existencial d’una Església que lluita per respondre novament als signes dels temps, essent profundament fidel a un llegat que la supera. I per tant, no hi valen espectadors en aquest projecte. El que la missió de l’Església necessita són protagonistes alegres i coratjosos, però

protagonistes! §

«Pastura les meves ovelles»

(Jn 21,17)

Simó Gras Solé

prevere, estudiant de Dret Canònic a Roma

55

música

«En les darreres dècades la música antiga ha experimentat un ressorgiment a tot Europa»

Xavier Pastranadirector del grup vocal de música antiga

Ensemble O Vos Omnes

TAU. Així s’anomena el primer cicle de música antiga i debat del grup Ensemble

O Vos Omnes que ha acollit i acollirà la ciutat de Tarragona durant els mesos de novembre de 2013 i abril de 2014, amb una programació que consta de quatre concerts amb programes com Un Nadal a 40º, amb música barroca del Vell i del Nou Món, o La foguera de les vanitats, un repàs musical d’un intens moment històric a la Florència del segle XV, així com també Villancicos de Joan Pau Pujol, mestre de capella de la Catedral de Tarragona a finals del segle XVI, i Setmana Santa, amb H. Schütz.

Conversem amb el director Xavier Pastrana (Tarragona, 1977).

—L’Ensemble O Vos Omnes és un dels grups vocals de música antiga de més projecció de les comarques del Camp de Tarragona i molt jove pel que fa al perfil dels components. Com sorgeix l’aposta per aquest tipus de música?

Des de fa ja algunes dècades la música antiga ha experimentat un ressorgiment a tot Europa. A les nostres comarques existeixen alguns grups que es dediquen a aquest estil, però no n’hi havia cap que se centrés en la música vocal. Per tant, volíem omplir aquest forat, tot aprofitant que a tots ens atrau molt el barroc i el renaixement vocal. A més, pensem que és un estil que pot atraure molt el públic que s’ha allunyat de la música clàssica, ja que, pel seu

6

format, normalment de dimensions reduïdes, és molt propera, molt humana i connecta molt ràpidament amb totes les sensibilitats.

—Qui forma part d’Ensemble O Vos Omnes?

L’Ensemble O Vos Omnes està format per joves cantants provinents de les comarques tarragonines però també d’altres indrets de Catalunya. Tot ells tenen estudis de cant i alguns s’encaminen cap a la professionalitat en aquest camp. La plantilla bàsica del grup vocal és de dotze persones, però s’augmenta quan el repertori ho exigeix.

—El primer cicle s’ha dut a terme al Centre Tarraconense El Seminari. Quin valor afegit aporta el patrimoni, l’espai, a la interpretació musical?

La veritat és que hem tingut molta sort de poder celebrar els concerts en aquest entorn. El Seminari és un lloc ideal per la nostra idea de concerts i conferències. Compta amb sales idònies per a les conferències i, a més, amb múltiples llocs on poder fer un concert. De fet, nosaltres hem fet servir quatre ubicacions diferents per fer… tres concerts! I creiem que encara queden recursos preciosos per a fer música al Seminari. Si hi ha sort, els descobrirem en una propera edició.

—Els concerts han anat acompanyats de conferències, com la de Mn. Manuel M. Fuentes o la del prior de Poblet, P. Lluc Torcal. Per què s’ha pensat en aquest format?

Abans de dissenyar el cicle TAU en els nostres concerts ja presentàvem un format que integrava explicacions musicals sobre el repertori que interpretàvem. Aquestes explicacions eren quelcom que el públic ens agraïa sempre després del concert. Així doncs, vam voler fer d’aquesta experiència una

filosofia de cara al Cicle. Les conferències serveixen per a contextualitzar la música i ajuden el públic a gaudir més del concert.

—Quina valoració feu d’aquest primer cicle a Tarragona?

Molt positiva. Ja des de l’inici, en què vam engegar una campanya de micromecenatge per a tirar endavant el Cicle, vam tenir molt bona resposta. A nivell de públic considerem que ha estat un èxit, donada la precarietat econòmica en què ens movem i la publicitat que hem pogut portar a terme. Les conferències han tingut també molt de seguiment, cosa que ha estat una sorpresa agradable. Els comentaris del públic (amb qui mirem de tenir tot l’intercanvi d’opinions possible) sempre han estat molt bons i han valorat tant la qualitat musical com el format del cicle.

—Està previst que es programi un segon cicle?

Tot el que podem dir és que per nosaltres no quedarà! El primer cicle s’ha portat a terme gràcies, bàsicament, a les donacions de micromecenatge, però entenem que això no ho podem repetir. A més, tota la producció, gestió i organització ha recaigut en nosaltres, i és quelcom difícil de suportar si, com és la nostra intenció, volem repetir i ampliar el Cicle. La nostra idea és que ara toca implicar empreses i institucions en el projecte. Nosaltres hem demostrat que hi ha públic i interès per a justificar un cicle d’aquestes característiques i

ara volem convèncer d’altres persones i entitats que

val la pena donar-hi continuïtat. §

Més informació al web www.ensembleovosomnes.cat

La filosofia d’incorporar conferències en els concerts

serveixen per a contextualitzar la música i ajuden el públic a

gaudir-ne més.

7

«Aprofundir i valorar l’aspecte comunitariés un repte que hem d’adaptar a les formes i persones d’avui»

parròquies

La Parròquia de Sant Fructuós de Tarragona celebra aquest any el 25è aniversari de la dedicació del temple parroquial

Tarragona compta amb una parròquia dedicada al protomàrtir sant Fructuós, bisbe. Però no

ha estat fins l’època contemporània. Va ser l’any 1972 quan l’arquebisbe Josep Pont i Gol signava el decret de creació i l’any següent, el 1973, la Parròquia iniciava el seu camí amb Mn. Joan Serra Escoté com a rector. El dia 9 d’octubre de 1988, després de molts esforços, l’arquebisbe de Tarragona, Ramon Torrella, acompanyat pel Dr. Pont i Gol, aleshores arquebisbe emèrit, consagrava el nou temple parroquial.

Com a peça important de valor arqueològic, el temple parroquial disposa d’un carreu romà, procedent de l’amfiteatre, que s’utilitza com a ara de l’altar. També hi destaquen el Retaule de sant Fructuós i el Retaule de la Mare de Déu, ambdós obra de Mn. Joan Curieses.

Al llarg d’aquests anys, gràcies a la tasca de tants rectors, vicaris i capellans col·laboradors, juntament

amb la comunitat parroquial, han anat configurant la Parròquia d’avui dia.

Des de 2007, Mn. Josep Masdéu n’és l’actual rector.

—Un 25è aniversari sempre és motiu de celebració, tot i que és poc usual per a un temple parroquial en una ciutat amb tanta història…

Certament és un espai nou per a la celebració de la fe, més fruit d’una necessitat pastoral que altra cosa. Tarragona es va anar fent gran i l’eclesiologia del

moment era molt de la comunitat parroquial, donant espais que afavoreixin el sentit comunitari a l’interior de l’espai parroquial.

Sorprèn més que aquesta parròquia fos dedicada a sant Fructuós (sembla que escauria a un temple més sumptuós). En realitat per a nosaltres s’escau sant Fructuós potser pel tema més de comunitat apostòlica, per la seva manera de funcionar i

8

configurar-se com a parròquia, a poc a poc, per les cases, fent fons comú...

—Són molts els actes commemoratius que s’han programat durant aquest curs 2013-2014, sobretot conferències. Quins temes aborden i què pretenen aportar?

Vam començar pouant en el significat de la consagració del temple, com reviure i festejar aquell esdeveniment. També hem tractat temes com l’actualització de la parròquia com a model vàlid, exercici de la caritat, de la catequesi… Redescobrir la vida i missió de la parròquia, encarnada en l’esperit dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi; mirar de respondre avui, amb la gent d’avui i per la gent d’avui, l’anunci de l’Evangeli, i una mirada on venim tant des de l’eclesiologia del temps de Fructuós com del Vaticà II.

—Podem parlar d’algun projecte parroquial a curt termini?

A curt termini són les diverses formacions de durant l’any. Per a poder renovar-se cal fer l’esforç de mirar d’aprofundir què vol dir avui ser deixeble del Crist. Avui per avui, portar a terme el programa de durant l’any no deixa de ser un repte, pels moments en què vivim.

Potser en el darrer any podem destacar l’actualització de les funcions de l’equip de Càritas parroquial, que ha representat un pas endavant, amb el projecte SICCE de treball en xarxa (sistema d’informació confederal amb Càritas Espanyola)

i el SDA (servei de distribució d’aliments). I vull recordar que per celebrar els 25 anys del temple estrenarem un mural ceràmic amb una catequesi de la sortida de les relíquies de sant Fructuós.

—Avui dia, a nivell pastoral, què creu que aporta la Parròquia a l’experiència personal de fe?

Ha de mirar d’aportar el de sempre. La fe no s’inventa, es transmet bàsicament amb el testimoni de vida. Aquest continua sent el gran repte per a aquells que formem part d’aquesta comunitat parroquial. Aprofundir en els aspectes comunitaris sempre serà un repte: ahir, avui i sempre. Acollir, acompanyar, respectar i oferir amb generositat

l’experiència de fe, esperança i amor. No és cap novetat. Possiblement és un dels reptes de sempre que no podem renunciar a actualitzar amb les formes i persones d’avui. §

9

Més d’un centenar d’acompanyants de joves es troben a Banyoles per a preparar l’Aplec de l’EsperitA través de la inscripció es col·laborarà amb un projecte social

juventut

Més d’un centenar d’agents de pastoral —catequistes de confirmació, animadors de

grups de joves, monitors, preveres i responsables de pastoral de les escoles, entre d’altres— es van aplegar, el dissabte 22 de febrer, a la jornada d’animadors prèvia a l’Aplec de l’Esperit que se celebrarà el dissabte 7 de juny d’aquest any amb el lema «És el Senyor» (Jn 21,7). En el transcurs de la trobada, que va tenir un to fraternal i distès, hi va haver moments de pregària, de reflexió, de treball en grups i una proposta lúdica.

La jornada va començar a l’Escola Casa Nostra de Porqueres, de les operàries parroquials Magdalena Aulina, amb la benvinguda del bisbe Francesc Pardo, bisbe de Girona i responsable de la pastoral de joventut de Catalunya i Balears, el qual va agrair la presència dels animadors a la Jornada fent visible el rostre d’una Església jove, i la presentació a càrrec del delegat de joventut de Girona, Mn. Jordi Callejón, i de la directora del SIJ i delegada de pastoral de joventut de Tarragona, Marisa Jiménez. Després de

la pregària, Mn. Joan Àguila, intèrpret de l’himne de l’Aplec, va presentar-lo en directe i va explicar en què consisteixen les quatre catequesis amb què es pot treballar l’himne.

Tot seguit els delegats de joventut dels bisbats amb seu a Catalunya van presentar l’horari de la jornada de l’Aplec, els materials previs, el web (www.aplec2014.cat), les experiències del matí que seguiran els adolescents i joves i la dinàmica dels acompanyats (+25 anys) que tindrà una col·laboració estreta amb la Unió de Religiosos de Catalunya (URC). L’Aplec d’aquest any posa èmfasi en la trobada personal dels joves amb el Senyor. Sis textos evangèlics de Jesús amb els deixebles —la tempesta calmada, les benaurances, la guarició del paralític, Jesús camina sobre l’aigua, les noces de Canà i la crida als deixebles— seran el fil conductor de la preparació prèvia i el treball de la jornada.

Després de la benvinguda, els adolescents i joves es distribuiran per tres punts de l’estany —Santa Maria de Porqueres, els Amarradors i la zona de la Caseta

10

de Fusta— on hi haurà tres experiències diferents: trobem-lo (moment de pregària), escoltem-lo (estudis d’evangeli) i acollim-lo (testimonis). Cap al migdia, joves i grans es trobaran al Parc neolític de la Draga.

Projecte social

Un dels eixos en què es vol incidir en aquest Aplec, sent conscients de la seva importància i del context que vivim, és Jesús present en el germà, en l’altre. Des del Secretariat Interdiocesà de Joventut, organitzador de l’Aplec, s’ha decidit coordinar un projecte amb Càritas Catalunya, de manera que part de la inscripció dels joves anirà destinada a un projecte social.

Reptes i oportunitats en la pastoral amb joves

La jornada també va comptar amb un treball en grups per a reflexionar sobre els reptes, les oportunitats i les pistes pastorals que cadascun dels sis textos evangèlics, amb els seus àmbits temàtics, els convida a viure amb els joves que acompanyen. Ajudar a descobrir la felicitat real, diferència entre solidaritat i caritat, no tenir por a fiar-se de Jesucrist per superar les «tempestes», parlar de l’amor i la sexualitat d’una manera propera i com a valor important van ser algunes de les pistes que van aportar els diversos grups.

Després del dinar es va oferir un passeig en barca per

l’estany, que va cloure la trobada. §

11

la veu de càritasAugmenta el nombre de persones autòctones de l’arxidiòcesi que acudeixen a CàritasSón dades de la Memòria 2013 presentada a la XXXVI Assemblea Diocesana de Càritas que es va celebrar el 22 de febrer a la Casa dels Concilis de Tarragona

El Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, va donar la benvinguda als assistents i va iniciar la

seva intervenció parlant de la dimensió social de l’Església, fent referències constants a l’exhortació apostòlica Evangelii gaudium del papa Francesc. La va concloure amb la lectura d’un fragment de la conferència del cardenal Madariaga en la Trobada del voluntariat de 2012, que es va repartir entre els assistents.

A continuació, Francesc Roig, director de Càritas Diocesana de Tarragona, va agrair a tots els voluntaris i treballadors la força de la constància, la credibilitat i la proximitat demostrada en aquest darrer any per tal de millorar la vida de les persones i canviar les inèrcies.

«Hem pogut, tots plegats, canviar la imatge de Càritas i ara el gran repte és continuar avançant amb el que sabem fer, el que hem après i el que podem ser capaços de fer», va afegir.

Després de les dues intervencions, Montserrat Herranz, secretària diocesana, va fer la lectura i aprovació dels acords de la XXXV Assemblea diocesana i va presentar la Memòria d’activitats de l’any 2013, que va ser aprovada per unanimitat.

Memòria 2013

Les dades aportades per les Càritas parroquials informen del gran increment de famílies autòctones, joves i persones que han vingut per primer cop a Càritas. Les persones immigrants baixen per primera vegada des que va començar la crisi i les persones autòctones superen el 50% respecte d’anys anteriors.

Pel que fa a les necessitats, l’alimentació, la feina, l’habitatge han estat les ajudes més demanades. Cal destacar l’increment del suport psicològic, que ha passat de la novena a la cinquena posició respecte a l’any 2012.

Pel que fa al voluntariat, l’increment ha estat notable, ja que Càritas diocesana ha passat dels 1.265 voluntaris que tenia l’any 2012 a 1.623; és a dir, un increment de 358 voluntaris, la qual cosa demostra la gran solidaritat i generositat de les persones per ajudar els altres.

Objectius

De cara a l’any 2014, el director de Càritas Diocesana, Francesc Roig va presentar els objectius de Càritas, que també van ser aprovats per unanimitat.

Aquests són: Aprofundir en la incorporació dels conceptes

del Model d’Acció Social (MAS) en la nostra acció, fent incidència especialment en la formació i en la millora dels aspectes relacionats amb l’acollida i l’acompanyament a les Càritas parroquials i als seus projectes. Unificar els criteris d’actuació en programes, projectes i altres actuacions de Càritas Diocesana de Tarragona. Continuar treballant amb els voluntaris i els tècnics per tal de donar un millor servei a tots els participants. Persistir en la millora de la gestió dels recursos: administració des dels Serveis diocesans i posada en marxa del projecte Empreses amb cor. Incrementar l’ús del SICCE-MIS (Sistema d’informació confederal de Càritas Espanyola - Mòdul d’intervenció social) com a eina per a tot el conjunt de Càritas. Prosseguir amb la divulgació de les nostres accions per tal de fer visibles les causes

Ana M. Marial, periodista

L’alimentació, la feina, l’habitatge han estat les ajudes més demanades durant l’any 2013

12

que generen pobresa i exclusió, tot denunciant aquells aspectes més punyents. Persistir en les activitats d’animació i sensibilització. Incrementar el treball en xarxa amb d’altres institucions que porten a terme accions complementàries a les nostres. Reforçar la pràctica de la solidaritat en totes les accions que realitza Càritas.

Memòria econòmica

Pel que fa al moviment de tresoreria, el sotsdirector i responsable d’administració, Lluís Aranda, va informar de l’estat de comptes de l’exercici 2013 i del pressupost per a l’exercici 2014. També va informar

sobre el Fons d’ajuda diocesana que per quart any consecutiu ofereix una aportació econòmica de 100.000 € per a les Càritas parroquials, a més de la creació d’uns ajuts per a millores i obres estructurals.

La terna

A continuació es va presentar i votar la terna per a director/a de Càritas diocesana de Tarragona 2014-2018, que prèviament havia estat escollida pel Consell Diocesà. Els tres candidats més

votats, per ordre de votació, van ser Francesc Roig, actual director de Càritas; Xavier Rius, responsable d’Acció social, i Marta Sentís, responsable arxiprestal del Baix Camp. La terna, que va ser aprovada per 57 vots a l’Assemblea, serà presentada a l’Arquebisbe, el qual decidirà el nou director abans del 10 de març.

Per finalitzar, Francesc Roig va explicar altres informacions, com el conveni establert entre Càritas Diocesana de Tarragona i el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària (API) o el de Càritas Catalunya i l’IMO (Institut de Microcirurgia Ocular),

i el projecte Empreses amb cor, entre d’altres. §

13

tarragona missionera

Fer camí amb l’evangeli al poble d’HonduresUn compromís de vida missionera dirigit a parròquies, comunitats i centres educatius

Mons. Lluís Solé Fa, bisbe de Trujillo (Hondures), va presentar, al Centre parroquial

de Constantí, a l’arxiprestat del Tarragonès Ponent, el primer dels 6 col·loquis del cicle «XII Col·loquis amb experts» que la Parròquia ha preparat per al 2014.

En la seva exposició es va referir a la tasca del missioner, al seu respecte a la cultura i idiosincràsia del lloc i a la necessitat de fer penetrar l’evangeli en els valors autòctons. «L’Esperit de Déu actua en tota la humanitat i arriba a cada poble abans que hi arribin els missioners. Per tant, i malgrat el que alguns pensen, el missioner no atempta contra la cultura del poble que ha d’evangelitzar, sinó que ajuda a descobrir aquells valors que ja són una llavor de l’evangeli i també els antivalors que s’oposen a l’evangeli i que, per tant, deshumanitzen. El missioner no imposa, sinó que, senzillament, proposa, respectant la cultura.»

L’Església «ensenya», és a dir, ofereix «senyals» de la presència del Senyor ressuscitat. Però ho fa com ho fa el Senyor: mostra tot el que el creient pot fer amb la força de Déu. Mons. Solé Fa va explicar que ni Jesús, ni el missioner ni la comunitat de fe poden resoldre tots els problemes del món. «Jesús no va guarir tots els malalts ni va convertir tots els pecadors, però ens va ensenyar el camí per ser senyals del Regne», va afegir.

«Cada cosa que l’Església fa l’ha de fer per ser signe, senyal i llum que ensenyi al món que sí que és possible estimar, que sí que és possible fer les coses bé, que sí que és possible servir els altres sense aprofitar-se’n, que sí que és possible organitzar un programa sense que ningú l’administri malament. Amb aquesta tasca missionera l’Església està dient al món que hi ha veritable esperança quan la humanitat es deixa il·luminar pels valors de l’Evangeli.» En definitiva, fer camí amb l’Evangeli pels pobles, muntanyes i selves d’Hondures «vol dir creure que l’Esperit del Senyor ens va mostrant el camí que, tot i respectant les diverses cultures, ens permet oferir el tresor amagat que, sense saber-ho, molta gent porta a dins com llavor de la Paraula de Vida.»

Mons. Solé Fa va parlar de les característiques del poble hondureny i dels trets que configuren la seva cultura. Es va referir també a la presència dels missioners cristians en aquell país i dels representants de sectes derivades del protestantisme. Va destacar el paper i l’estil que l’actual Papa, sent president de la Conferència Episcopal Argentina, va tenir caracteritzant el cristianisme a l’Amèrica llatina. El col·loqui amb els assistents va cloure la xerrada.

14

XI Trobada missionera de jovesEls joves que hi van participar, del 21 al 23 de març a Madrid, van tenir l’oportunitat de conèixer millor la missió de l’Església i la manera de cooperar-hi

Aquest any ha portat com a lema «Ajuda’ns», en referència amb l’experiència de Pau que relata

en el llibre dels Fets dels Apòstols com sent la crida missionera. Aquesta experiència que fa de Pau l’Apòstol dels pobles és la mateixa que fonamenta la tasca evangelitzadora de l’Església i és la mateixa que va donar origen a les quatre Obres Missionals Pontifícies i a moltes institucions missioneres. L’objectiu és ajudar els joves, que solen participar i col·laborar en activitats missioneres, a aprofundir en la dimensió missionera de la fe. Els ajuda l’ambient d’escolta oracional i recerca on poden anar descobrint el valor i el sentit de la vocació missionera de l’Església i d’aquells que són cridats a la missió.

«És Déu qui dóna la vocació, però la provocació és responsabilitat nostra»

La Trobada tenia com a objectiu llançar la provocació que suposa la situació de l’Església, dels cristians i de les persones que demanen ser escoltades. Es va fer una clara proposta vocacional a la missió, que va trobar acollida en alguns nois i noies, que van confessar la seva inquietud missionera més enllà del voluntariat.

Aquesta provocació començava amb el testimoni d’un seminarista xinès que no va dubtar a afirmar: «Crist és més fort que qualsevol dificultat. Val la pena viure la fe encara que et persegueixin. Crist és més important que qualsevol cosa.»

El testimoni de Kenneth, d’origen nigerià, deia sense objecció: «Un jove sense futur es llança a buscar-lo, la pobresa t’obliga a sobreviure. Ho sé per experiència.» Els va dir que es va prendre molt seriosament l’oferiment de la seva vida a Déu després de salvar-se del naufragi de la pastera en què viatjava.

A aquest testimoni va seguir el d’Íñigo, de Pamplona, que en coherència amb la seva fe deixa el seu treball per anar com a missioner al Sudan del Sud, on col·laborava amb els salesians. Íñigo ha hagut de tornar per la guerra, i afirmava que «cal conèixer la realitat com és, no com la penso».

Tots els testimonis van contribuir a afermar el convenciment que els joves poden i han de ser protagonistes de la missió. Només faltava identificar les vies per a la resposta: El dissabte a la nit, Maite Oiartzun, vicepresidenta del Servei Conjunt d’Animació Missionera (SCAM), va presentar amb una exposició de cartells les diferents

congregacions missioneres que existeixen, i diumenge al matí, la taula rodona «La certesa de la crida» va mostrar els diversos camins que hi ha a l’Església per realitzar la vocació missionera. En aquesta taula rodona van intervenir Alberto Lamana, germà missioner combonià; Auxi Neu, laica missionera Xaveriana; i Amadeo Puebla, sacerdot de l’Institut Espanyol de Missions Estrangeres IEME.

Una de les celebracions eucarístiques va ser presidida per D. José María Gil Tamayo, secretari general de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). En la seva homilia va dir, en comentar l’Evangeli del diumenge, que de la mateixa manera que Jesús busca la fe de la samaritana, a la

perifèria del poble, així també nosaltres hem de sortir «a missionar, a no quedar-nos en un cristianisme per a consum propi».

Recordant les paraules del papa Francesc, va afirmar que val la pena que sortim, perquè és preferible «una Església trencada, ferida, que tancada i malalta». El portaveu de la CEE va recordar als nois que «per a l’amor no hi ha fronteres», i els va convidar a ajudar els altres «tant a dins com a fora del nostre entorn».

§15

cultura

La Bíblia glossada i la Bíblia sacra d’Escaladei en una col·lecció de postals inèdites d’inicis del segle XXJosep Maria Brull Alabart i Míriam Ramon Mas, Museu Bíblic Tarraconense

La paraula Bíblia és un nom grec que significa ‘llibres’. Aquests contenen les experiències d’un

poble concret en relació amb el seu Déu. Formen una veritable biblioteca que aplega textos escrits des del s. X aC fins al s. II dC. Escrita originalment en hebreu, arameu i grec ha estat traduïda a totes les llengües del món.

Del desert de Judea, especialment des de Qumran, provenen els manuscrits més antics de la Bíblia hebrea. El Codex Petropolitanus o Leningradensis, datat l’any 1008 dC, es considera el manuscrit complet més important de la Bíblia hebrea. Respecte a la Bíblia cristiana (Antic Testament i Nou Testament) els còdexs més significatius són els anomenats Codex Vaticanus B (s. IV dC) i Codex Sinaiticus (s. IV dC). Aquests còdexs van ser escrits en grec. L’any 392, el papa Damas va encarregar a sant Jeroni que realitzés una versió unificada de la Bíblia en llengua llatina per a ús de les comunitats cristianes d’Occident. L’estudi el va finalitzar a inicis del segle V dC i la seva versió és coneguda com la Vulgata, que es va convertir en la versió de la Bíblia més utilitzada d’Occident fins al concili Vaticà II.

Hi ha vulgates de totes les èpoques, manuscrites o impreses. Les bíblies d’Escaladei (Glossada i Sacra) són, justament, vulgates manuscrites de finals del segle XIII i inicis del segle XIV respectivament. Tanmateix, des de finals del segle XIII ja tenim la primera notícia d’una traducció de la Bíblia en català. A partir d’aquest moment s’aniran documentant diferents edicions en català, tant durant la baixa edat mitja com en l’època moderna i sobretot durant els segles XIX i XX.

A la Biblioteca del Seminari Pontifici de Tarragona es custodien els exemplars d’Escaladei que anteriorment hem esmentat. Es tracta de dos manuscrits bíblics de pergamí, un anomenat Bíblia Glossada en onze volums i l’altre anomenat Bíblia Sacra en dos volums.

Postal fotogràfica de la Bíblia Glossada. Fets dels Apòstols

16

La Bíblia Glossada s’ha identificat, segurament pel nombre dels seus volums, amb la que va llegar l’arquebisbe de Tarragona Joan d’Aragó al monestir d’Escaladei. Aquesta Bíblia presenta diverses miniatures, totes elles relacionades amb miniaturistes de tallers parisencs. Per altra banda, la Bíblia Sacra va ser realitzada per encàrrec del monestir d’Escaladei entorn l’any 1300. És obra d’un taller català i en ella es troben representades magnífiques miniatures sensibles a les influències parisenques i bolonyeses.

Coneixem una sèrie de trenta-nou postals fotogràfiques, en blanc i negre, amb temàtica biblicoreligiosa, documentada vers els anys 1910-1916, entre les quals s’inclouen reproduïdes pàgines de les dues bíblies cartoixanes. Formen part de la col·lecció de Josep Maria Brull Alabart. Adjuntem una fitxa tècnica de la sèrie completa

d’aquestes postals. §

Editor: No hi consta

Fotògraf: No hi consta

Impressor: No hi consta

Procediment d’impressió: Fotogràfic al gelatinobromur de plata, impressionat en blanc i negre amb l’acabat brillant

Anvers: Imatge a sang

Revers I: Tarjeta Postal Union postale universelle ESPAÑA

Revers II: POST CARD CARTE POSTALE Comunication-Correspondance. Adress-Adresse STAMP KLTD HERE

Mides: 8,8 x 13,8 cm

Data d’edició: Dècada de 1910-1916

Bíblia Glossada. Fets dels Apòstols

Revers de la postal fotogràfica de la Bíblia Glossada

Postal fotogràfica de la Bíblia Sacra d’Escaladei. Llibre del Gènesi

17

Vivint en clau de vida eternaJorge Pastor Muñoz ,operari diocesà

A la pel·lícula Mort a Roma (Rappresaglia) un sacerdot, el pare Pietro Antonelli (Marcello

Mastroianni), a la Itàlia ocupada de la Segona Guerra Mundial, intenta intercedir davant les autoritats alemanyes per evitar l’execució d’una represàlia brutal per un atemptat: 10 italians per cada policia mort. Quan el pare Antonelli ja ha esgotat sense èxit tots els seus recursos treu un as de la màniga: suplanta un dels condemnats a morir d’un tret al clatell a les fosses Ardeatines. Tremenda escena final en què es creuen les mirades del sacerdot ja agenollat i de l’oficial alemany segons abans de la detonació.

A la Sagrada Escriptura, el Senyor ha establert un diàleg llarg i intens amb els homes, revelant-nos tot el que necessitem saber sobre la vida, tractant de conquerir els nostres cors i de convèncer perquè seguim els seus camins. I quan se li acaben tots els arguments, aleshores, en silenci, ens explica la mort. Ah si Jesús hagués trobat paraules per estalviar aquest pas! Però no: la Paraula feta carn és cruelment assassinada, i no per a la salvació temporal d’un home, com el pare Pietro Antonelli, sinó per a l’eterna de tota la humanitat. I així el seu significat —el que volia dir el Pare— s’escapa per les seves ferides obertes omplint amb la seva llum l’univers sencer, i també la mort. Sí, la mort ha quedat bellament il·luminada. És bella ara. Francesc l’anomena «la meva germana», d’altres, el dia de les noces o de l’encontre amb l’estimat. Teresa, impacient.

Jesús ha esquinçat el vel del Temple: cel i terra units al cor de l’Home-Déu; anyell immolat que s’ofereix com a banquet; Creador i criatura en amigable tracte, com al principi però millor; Pare i fills en el Fill en amorosa unió de vida divina que mai no tindrà fi.

Si arribem a convèncer-nos d’aquesta realitat que coneixem, si vivim en aquesta clau de vida eterna, llavors podrem viure enamorats. Només així s’entén que sant Pau ens demani que estiguem alegres (Co 13; Fl 3,1; Fl 4,4). No deixem pas al dubte. Cal apartar-lo com una greu temptació. Desconfiar és dir a Déu que no ha fet bé les coses, que nosaltres les hauríem fet millor. No podem dubtar del seu poder ni del seu amor. Lliurem-nos als seus plans sobre la nostra vida. Altrament podem assemblar-nos al poble d’Israel entre el mar Roig i els egipcis. Comprenem el seu pànic, però Jesucrist ha obert el mar Roig i ha estat batejat amb aquest baptisme que tant desitjava, passant a l’altre costat davant nostre. És un pont segur. No podem quedar-nos al Cohèlet

(Eclesiastès): «Qui sap si l’alè de vida de l’home puja cap amunt?» (Coh 3, 21).

El diumenge segon de Quaresma llegíem a la segona carta de sant Pau a Timoteu que Jesucrist va destruir la mort i va treure a la llum la vida immortal. És paraula de Déu. I a Hebreus 2,14-15 se’ns recorda a què ha vingut Jesús: «Així, doncs, ja que els fills tenen en comú la mateixa condició humana, també Jesús va compartir aquesta condició per destituir amb la seva mort el diable, que tenia el domini de la mort, i per alliberar els qui, per por de la mort, estaven condemnats a ser esclaus tota la vida.» I a la primera Carta de Joan 4,18: «On hi ha amor no hi ha por, ja que l’amor, quan és complet, treu fora la por. La por i el càstig van junts; per això el qui té por no és perfecte en l’amor.»

Diguem, doncs, amb el salmista: «Quina alegria quan em van dir: anem a la casa del Senyor» (Sl 122/121), mentre continuem la nostra purificació del cor per a preparar-nos a respirar aquest oxigen del cel que és l’amor. I adorem en esperit i en veritat el Senyor.

Desconfiar és dir a Déu que no ha fet bé les coses, que nosaltres les hauríem fet millor

pasqua

18

Practiquem l’adoració i la lloança, no fos cas que ens trobéssim com un convidat al ball que no sap els passos i fem el ridícul davant els ancians.

L’àngel a Fàtima ensenya els nens a prostrar-se amb el front a terra i repetir: «Oh Déu, jo crec, adoro, espero i us estimo. Us demano perdó pels qui no creuen,

no adoren, no esperen i no us estimen.» Hem d’exercitar-nos en la lloança, encara que de moment ens sembli una mica forçat o, fins i tot, massa senzill. Repetim paraules de lloança, tal com fa el salm 136/135. Si posem en elles el cor l’Esperit vindrà al nostre auxili. Com es diu als artistes: «Que la inspiració et trobi treballant», és a dir: «Que l’Esperit ens trobi pregant.» Sí, cada dia un temps dedicat a l’adoració i a la lloança: «Oh Déu, vós sou el meu Déu. Jo crec, us estimo. Déu meu, veniu en el meu auxili. Que us lloïn els pobles, Senyor. Veniu,

Esperit Sant, inflameu els nostres cors amb el foc del vostre amor. §

Església de tarragona

Sistemes de subscripció:1- Enviant el formulari per correu ordinari a la següent adreça: Arquebisbat de Tarragona Dpt. de Mitjans de Comunicació Social C/ Pla de Palau, 2 43003 Tarragona

2- Emplenant el següent formulari i enviant tota la pàgina al fax 977 25 18 47

FORMUL ARI DE SUBSCRIPCIÓ ANUAL

Nom: Cognoms: Adreça: Codi Postal:

Telèfon: e-mail:Població:

Forma de pagament (Import: 13€ - Estranger:30€)

Transferència al compte 2013-3056-07-0200129065 de CatalunyaCaixa

Domiciliació bancàriaSenyors, els prego que vulguin lliurar amb càrrec al meu compte/llibreta, els rebuts presentats per la revista Església de Tarragona en concepte de subscripció anual.

Entitat Agència d.c Número de compta o llibreta

Titular compte

Banc o Caixa

Adreça Oficina

Codi Postal

Data

Població

Signatura

IBAN

19

visita ad limina

«La trobada amb el papa Francesc ha estat com la trobada d’un germà

gran amb els seus germans»Jaume Pujol Balcells, arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Crònica de la visita romana

Del 3 al 8 de març vaig tenir l’alegria d’estar a Roma fent la visita ad limina apostolorum juntament

amb els bisbes de Catalunya. Han estat dies de molta pregària, de tres trobades amb el papa Francesc i de poder compartir aquests dies breument amb 83 bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola.

En la primera ocasió d’estar amb ell, el Papa ens va dir que volia una Església en veritable estat de missió permanent, bolcada en els més allunyats de la fe i particularment preocupada pels pobres i pels infants. Ens va animar, com a bisbes, a evangelitzar amb l’exemple i a recolzar-nos en els preveres, escoltant-los, ja que ells compten amb l’experiència del contacte estret amb els fidels, amb les seves necessitats i neguits quotidians. També va citar els religiosos, dels quals va destacar l’entrega missionera i apostòlica en nombrosos camps. I finalment va assenyalar els laics que, en el si de la família i de

la societat, han de portar endavant el testimoni i participar en la missió de l’Església.

El segon moment amb el Sant Pare va ser Dimecres de Cendra, que vam rebre junt amb ell. En la seva homilia ens va dir que la conversió del cor és la característica d’aquest temps de gràcia, que no es redueix a formes exteriors o propòsits vagues, sinó que transforma tota l’existència a partir del centre de la persona, de la consciència. Cal obrir-se a Déu i als germans. La Quaresma ens crida a «despertar-nos», a recordar-nos que som criatures simplement, que no som Déu. «Quan jo miro el petit ambient quotidià» —deia el Papa— «i veig una lluita de poder per espais penso: aquesta gent juga a ser Déu creador, i encara no s’han adonat que no són Déu.»

I va afegir encara: «Quan les dificultats i els sofriments dels nostres germans ens interpel·len, només llavors podem iniciar el nostre camí de conversió cap a la Pasqua.»

Pontifici Consell per a les Comunicacions Socials

20

Els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense amb el Papa

La tercera visita que vam poder fer al Sant Pare va ser el divendres, dia 7 de març. A les 11.30 h ens va rebre a tots els bisbes de les dues províncies eclesiàstiques de Catalunya: la Tarraconense i la de Barcelona. Va ser un moment de gran alegria i emoció. En primer lloc vam anar entrant els arquebisbes i bisbes acompanyats pels nostres ajudants: en el meu cas amb Mn. Norbert Miracle, Mn. Simó Gras i el Sr. Santiago Grimau, per saludar el Papa personalment i fer-nos la foto de rigor. Un cop acabades les salutacions va començar la sessió amb el Papa, en què estàvem els deu arquebisbes i bisbes residencials, els dos bisbes auxiliars i dos bisbes emèrits: Mons. Carles Soler Perdigó, emèrit de Girona, i Mons. Jaume Traserra Cunillera, emèrit de Solsona. La sessió va durar una hora i mitja i va acabar amb el rés de l’àngelus i la benedicció, extensible a totes i cadascuna de les arxidiòcesis i diòcesis amb seu a

Catalunya. També ens vam fer una última foto de tots els bisbes amb el Papa. Abans li vam regalar els últims 15 volums de la Col·lecció Grans Mestres del segle XX i els documents de Benet XVI i del papa Francesc traduïts al català, així com les pastorals que els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense hem publicat en aquests darrers anys.

La trobada del Papa amb els 14 bisbes de Catalunya es va realitzar en un to molt distès, fraternal i paternal, i li vam poder comunicar les nostres alegries i dificultats; exposar amb sinceritat els problemes i també les solucions que estem aplicant. Va ser la trobada d’un pare amb els seus fills, o d’un germà

gran amb els seus germans. Puc dir que vaig sortir d’aquesta entrevista amb molta alegria, un cor ple d’agraïment per la paternal acollida i un gran desig de secundar tot el que, al fil del que hem anat exposant, ell ens va anar indicant. Sembla per altra banda lògic no doni més detalls d’una audiència d’aquest tipus.

Vaig sortir de la trobada amb el Papa amb molta alegria i el cor ple d’agraïment per l’acollida paternal.

Pontifici Consell per als Laics Congregació per als Bisbes

Celebració de la missa del dimecres de cendra. Basílica de Santa Sabina

21

22

Vespres a la Basílica de Sant Joan de Laterà 23

1- Pontifici Consell per a la Cultura 1-

2- Congregació per a la Doctrina de la Fe

3- Basílica de Sant Bartomeu4- Secretaris i acompanyants5- Santa Missa en l’Altar de la

tomba de sant Pere6- Santa Missa a la Basílica de

Sant Pau Extramurs7- Coral del col·legi Espanyol de

Roma8- Santa Missa a la Basílica de

Santa Maria la Major

1

2

3

4

24

5

6

7

8

25

Abans i després d’aquests tres trobades amb el Papa vam celebrar cada dia en un lloc diferent: el primer dia al costat de la tomba de Sant Pere, sota la basílica del Vaticà. Vam concelebrar un bon grup de bisbes i vam cantar emocionats el Credo, la professió de la fe. La desfilada dels trenta-nou bisbes des de la sagristia fins a l’altar va ser també especialment emotiva i, per què no dir-ho?, una mica folklòrica, amb la basílica de Sant Pere abarrotada de fidels, molts turistes. Un altre dia vam celebrar a Sant Sebastià, una església del segle XVI construïda sobre les Catacumbes que porten aquest nom. També, a Sant Pau Extramurs, al costat de la tomba del gran Apòstol, evangelitzador de la nostra terra. Vaig recordar el pelegrinatge que l’any dedicat a sant Pau hi vam fer amb un grup de la nostra arxidiòcesi. I encara vam tenir temps de celebrar unes vespres solemnes a Sant Joan del Laterà. Finalment, el dissabte, acabada ja la visita ad limina, a punt d’agafar l’avió de tornada a Tarragona, celebràvem a Santa Maria la Major. Havia posat aquesta visita sota la protecció de la Santíssima Verge i aquell moment va ser per donar-li les gràcies per aquests meravellosos dies.

No volia deixar de narrar tampoc la visita que vam fer a l’església de Sant Bartomeu, situada a l’anomenada Illa Tiberina, una illa al mig del riu Tíber. Està a càrrec de la Comunitat de Sant Egidi i des dels anys vuitanta, dedicada a guardar relíquies dels màrtirs del segle XX. En els seus sis altars laterals han dipositat relíquies de màrtirs dels cinc continents. En una cerimònia senzilla però molt sentida, vam dipositar les dels nostres beats màrtirs, del Bisbe Borràs i altres sacerdots i religiosos beatificats a Tarragona el passat 13 d’octubre.

Després de les nostres trobades amb el Sant Pare i de les diferents visites i celebracions eucarístiques, vam fer les visites a algunes de les congregacions i dicasteris de la Santa Seu, en concret a les congregacions del clergat, dels bisbes, de la doctrina de la fe, dels religiosos i del culte diví i els sagraments; i als consells pontificis de laics, de la nova evangelització, de mitjans de comunicació social i de cultura; també, a la Secretaria d’Estat.

Van ser dies de molta gràcia de Déu en què vam parlar cordialment amb el Sant Pare, que ens coneix molt bé

i ens estima. §

Van ser uns dies de molta gràcia de Déu.

Audiència del papa Francesc amb l’Arquebisbe Jaume i acompanayants

26

Audiència del papa Francesc amb el bisbe de Catalunya

27

art

La renovada Sala II del Museu Diocesà de Tarragona

El Museu Diocesà és una institució de l’Arquebisbat de Tarragona, de titularitat

eclesiàstica, que va ser fundada per l’arquebisbe Antolín López Peláez en 1914. Aquest any en commemorem el Primer Centenari. El Museu ha anat enriquint en aquests cent anys els seus fons, via donació o via dipòsit, amb obres d’art molt heterogènies: pintures, escultures, monetaris, objectes pietosos, elements arqueològics, etc., procedents de la Catedral, d’esglésies parroquials, de convents i de particulars. Les col·leccions del Museu contenen a dia d’avui 10.164 objectes, dels quals 8.120 són de plena propietat i 2.529 són objectes aliens en dipòsit temporal. A les sales es mostren permanentment 485 objectes.

Una de les col·leccions més importants que conté el Museu és la de pintura gòtica, que és molt representativa de les escoles pictòriques de la nostra diòcesi des del segle XIV fins a la primera meitat del XVI. Es tracta sens dubte de la col·lecció més important del sud de Catalunya, cosa que explica que l’any

1932 s’ampliessin les instal·lacions del Museu amb la inauguració d’una pinacoteca gòtica a la capella de Corpus Christi. La instal·lació va obtenir un premi de l’Institut d’Estudis Catalans. Posteriorment el Museu Diocesà va entrar en una etapa de decadència pel fet que les seves instal·lacions havien quedat obsoletes. Des del 1989 es va iniciar un etapa de recuperació, en especial arran de la celebració de la mostra Pallium l’any 1992, en què es van renovar les sales d’exposició permanent.

En els darrers vint anys el Museu Diocesà, amb la col·laboració del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, ha dut a terme una tasca important de restauració progressiva d’aquesta col·lecció, de tal manera que ja s’ha actuat sobre gairebé un 90%. Però la manca d’espais expositius adequats no permetia fer gaire cosa més que petites exposicions temporals com Stella Matutina (2012-2013), on s’hi exhibia una mostra selecta de la pintura gòtica. En coincidència amb el Primer Centenari del Museu, s’ha pensat que la millor celebració hauria de ser la recuperació de l’antiga Pinacoteca Gòtica de la capella de Corpus Christi, amb la voluntat de mostrar i compartir amb els creients i els amants de l’art una sèrie d’obres tan destacades com el Retaule de sant Joan Baptista i santa Margarida, procedent de l’església de la Sang d’Alcover, d’on també procedeixen dues taules del retaule major dedicat a la Mare de Déu, obra de Jaume Ferrer II. També el Retaule de sant Jaume apòstol procedent de Vallespinosa, obra atribuïda a Joan Mates; el Retaule de sant Pere procedent de Vinaixa, obra de Ramon de Mur; el Retaule de la Mare de Déu procedent de la Secuita, obra atribuïda al Mestre de la Secuita; el Retaule de la Mare de Déu procedent de Solivella, obra de Mateu Ortoneda; la Taula de la Mare de Déu del Roser, procedent de Santes Creus, atribuïda als germans Alegret; el Retaule de sant Bartomeu, procedent de la Catedral, del Mestre de Santa Coloma de Queralt; el Retaule

Sofia Mata de la Cruz

Conservadora del Museu Diocesà de Tarragona

Es va pensar que la millor celebració del Primer Centenari del Museu seria la recuperació de l’antiga Pinacoteca Gòtica de la capella de Corpus Christi

28

de la Mare de Déu procedent de Paret Delgada, obra de Joan de Tarragona; les dues Taules del reliquiari de santa Tecla de la Catedral; la Taula de santa Margarida de la Catedral; la de sant Miquel procedent d’Alió; l’Anunciació procedent de Vallmoll, atribuïda a Jaume Huguet; la Taula dels sants Joans procedent de Vinaixa, obra de Bernat Martorell; la Taula de la Mare de Déu amb dos àngels procedent de la Catedral, i la Taula de sant Llorenç procedent de Gratallops. En total, es mostren set retaules i onze taules, tots restaurats i havent recuperat el seu esplendor original. El conjunt es complementa amb les dues taules gòtiques que es mostren a la Sala I del Museu, situada a l’antic refetor canonical, i amb els dos retaules gòtics que es troben a sengles capelles de la Catedral: el de sant Miquel, procedent de la Pobla de Cérvoles, atribuït a Bernat Martorell, i l’antic retaule major de Santes Creus, obra de Lluís Borrassà.

S’ha dut a terme la remodelació de la Sala II amb un discurs que intenta adequar-se a les exigències de l’actual museografia, de tal manera que siguin les obres exposades les que prenguin el paper protagonista, mentre que les instal·lacions, el suports, la il·luminació i la retolació passen a un discret segon pla. L’escultura compta amb cinc imatges marianes que acompanyen la sèrie d’imatges gòtiques que ornamenten els murs de la capella des del seu origen. També es mostra una selecció d’argenteria litúrgica gòtica. La remodelació de la sala ha comptat amb l’ajut econòmic de l’Arquebisbat de Tarragona, de la Diputació de Tarragona i de

l’empresa d’assegurances UMAS. §

29

sosteniment de l’Església

Una declaració de principisDaniel Sobradillo Cardona,

Ecònom Diocesà de Tarragona

Fa pocs dies es publicaven les conclusions de l’estudi L’acció social de les entitats d’Església. El seu paper en la cohesió social de Catalunya. D’aquest estudi es desprèn que prop d’un 17% de les entitats que treballaven l’any 2013 en el tercer sector són d’inspiració cristiana. Estem parlant d’un miler d’entitats a tot Catalunya, algunes grans i conegudes com Càritas, moltes altres mitjanes, petites i poc reconegudes. En totes elles, com marca del seu tarannà, destaca l’anonimat, perquè la seva prioritat no és fer-se conèixer, el que les guia com a entitats d’Església que són és la perspectiva de l’evangeli.

L’Església de Tarragona i moltes d’aquestes entitats estan treballant colze a colze per millorar una societat que pateix més que mai les desigualtats i injustícies socials. Ben segur que sense aquesta tasca realitzada, el patiment social en tots aquests anys de crisi hauria estat molt més important. Com sempre, no s’espera cap reconeixement, ser testimonis d’aquestes entitats sorgides de les nostres parròquies i de la nostra gent és la recompensa més gran que podem tenir, és el fruit d’aquesta llavor que és l’evangeli.

Aquesta tasca d’acció social és tan sols una de les moltes activitats de l’acció de l’Església, tota l’obra que es desenvolupa entre els mossens, diaques, religiosos i religioses de l’arxidiòcesi de Tarragona junt amb els voluntaris i voluntàries, són la base d’aquest servei als altres.

L’Església camina amb pas ferm en el camí de l’autofinançament, tot i així l’assignació tributària s’ha consolidat en aquest procés com el mitjà amb què els creients i tots aquells que malgrat no creure valoren la tasca que desenvolupa poden donar suport a aquest món de persones i entitats que es volen donar als altres i ajudar-los a ser millors i a viure millor. Sense l’assignació tributària ara per ara seria molt difícil mantenir aquesta ajuda, però també s’ha de reconèixer que amb el que representa l’assignació

tributària, cap altra entitat no seria capaç de donar el servei i l’ajut que l’Església dóna. Resulta curiós que, malgrat disposar de dades tan convincents i que un 75% de la població es declari catòlica, tan sols un 35% dels declarants marquin la creueta en fer la Declaració de la Renda.

És important ser conscients de les accions que es porten a terme. Saber que en el dia a dia més de 160.000 persones es posen a diari al servei de l’Església a tot l’Estat dóna valor a la nostra acció,

com també saber que l’Estat s’estalvia més de 30 milions d’euros en la gestió dels serveis que realitzem.

Tot el patrimoni de l’Església, que en definitiva és dels nostres pobles i de les nostres ciutats, tan arrelat al territori, a la nostra cultura i als nostres records —ermites, esglésies i catedrals— requereixen un manteniment important i constant. Aquests béns dels quals tota la societat gaudeix i que sovint ajuden tant a promocionar els territoris, es troben cada cop més sovint amb greus dificultats per a trobar els recursos que permetin mantenir-los en bon estat.

L’assignació tributària és sobretot la coresponsabilitat dels catòlics amb un programa que es referma en l’evangeli, però també implica tota la societat, ja que en definitiva s’està treballant pels més necessitats i per una societat millor a partir d’uns valors compromesos a fer el bé.

Sense la tasca realitzada per l’Església, el patiment social en tots aquests anys de crisi hauria estat molt més important

30

En aquest món actual és imprescindible comunicar, informar, arribar als altres explicant el que es fa. Estem acostumats a ser bombardejats amb informació per tots els costats i sovint en l’Església, convençuts que la nostra missió està més centrada a ajudar els necessitats des de l’anonimat que a informar del que fem, hem patit les conseqüències de no adaptar-nos al que des de fora es demana.

Iniciem amb aquesta revista una sèrie de capítols en els quals procurarem informar-vos d’algunes de les moltes accions destacades de l’Església de Tarragona i de les entitats d’inspiració cristiana que caminen amb ella. Veurem casos particulars, històries entranyables d’entrega i amor fraternal als altres, històries que parlen de l’acció diària dels voluntaris que treballen en l’anonimat, entregats completament als altres.

És el nostre desig que aquesta informació serveixi per a rebre un major suport social per a tots aquests projectes d’ajut als més necessitats. Tenim les persones per dur-los a terme, però també es necessiten recursos suficients, marcar la creueta en la Declaració de la Renda és una part molt important en aquest compromís d’entrega i ajut als més necessitats. Marcar la creueta no suposa pagar més en la Declaració de Renda, simplement vol dir que es confia en el programa de l’entitat que millor treballa a l’hora de dedicar-se als altres, i que molts programes d’ajuda que cada any sorgeixen trobaran fons per portar-se a terme. Hi ha molts més projectes per continuar ajudant a tenir una societat més justa, més digna. Ajuda’ns, és la nostra llavor, el finançament

permetrà que el fruit arribi a tota la societat. §

Sense l’assignació tributària, cap altra entitat no seria capaç de donar el servei i l’ajut que dóna l’Església

31

l’entrevistaSi l’Evangeli s’anuncia amb convicció i senzillesa té una gran força transformadora dels cors»Mn. Creu Saiz Ruiz,

prior-arxiprest de Reus

Mn. Creu Saiz va ser ordenat prevere el dia 30 d’agost de 1964 i enguany compleix les

noces d’or presbiterals. Diplomat en Sagrada Escriptura, és també diplomat en filologia catalana i llicenciat en pedagogia. Actualment és l’arxiprest de Reus, prior de la Parròquia Prioral de Sant Pere Apòstol i rector de la de la Puríssima Sang de Reus.

—Enguany celebra el 50è aniversari d’ordenació sacerdotal. Quin balanç fa de tots aquests anys viscuts al servei de l’Església?

No sóc jo qui ha de fer el balanç d’aquests anys de servei a l’Església. Jo puc creure que he fet allò que era a les meves mans. He posat empenta, il·lusió, dedicació, servei, preparació. He cregut sempre que sóc un instrument a través del qual he procurat interpretar la partitura que l’Evangeli i l’Església em posaven al davant on l’Arquebisbe m’enviava. Ben segur que com a instrument he desafinat o no he anat al compàs que el director —Jesús— em marcava. A la fi és ell qui emetrà un judici. Espero i confio fermament que a un notable o excel·lent no hi hauré arribat, però sí que un aprovat el Senyor me’l donarà. La misericòrdia de Déu és immensa. El seu amor no té límits.

—Què o qui el va ajudar a decidir-se a entrar al Seminari? Com recorda aquell moment?

El fet de tenir el germà més gran, dels cinc que érem, als salesians. Jo volia ser com ell. Quan vam aterrar, l’any 1947, a Castellvell del Camp, el germà salesià estava estudiant a Madrid. Jo era el penúltim dels germans. Amb onze anys volia anar al Seminari, però els meus pares, emigrants pobres, em deien que ells no podien pagar uns estudis. El rector de Castellvell, Mn. Josep Ferrer Florit, es va comprometre a trobar la solució. Ajuts particulars del poble, de la

Parròquia, després les beques d’estudi van fer possible l’anada al Seminari. A partir dels catorze anys, durant les vacances, treballant al camp en la recol·lecció de les avellanes, la verema i algunes classes a nens del poble van ajudar una mica a les despeses familiars.

Tots aquells primers anys de Seminari els recordo amb nostàlgia positiva. Dels onze als setze van ser viscuts molt intensament tot i el reglament intern, la disciplina, l’obediència als «superiors» i els llargs mesos sense anar a casa. Totes aquestes circumstàncies, pròpies de l’època que ens va tocar viure, crec fermament que no em van traumatitzar.

—El 19 de març hem celebrat el Dia del Seminari. Creu que la societat d’avui ajuda perquè un jove es pugui plantejar la vocació al sacerdoci o que l’ambient era més propici en el moment en què vostè se la va plantejar?

Penso que, en general, la societat no ha ajudat mai. La família cristiana que viu amb més o menys intensitat la fe, el compromís, el servei als altres, les col·laboracions en les tasques parroquials, etc. són els elements per a conrear valors, serveis i compromisos. En el caliu d’una família on els

32

primers compromesos en la fe i en la pràctica són els pares, és més fàcil que es desvetlli la vocació al sacerdoci. Ben segur que es donen altres factors, com una escolania, grups d’infants i joves… La proposta a anar al Seminari feta pel rector pot ser el punt d’arrancada que després caldrà alimentar. Avui ni l’ambient familiar —pocs fills— ni l’entorn social no són massa propicis. Tanmateix el fet d’anar al Seminari al començament d’un batxillerat o d’uns cursos d’universitat, si més no, garanteixen uns coneixements del que vols fer de la teva vida en aquesta societat.

—Vostè és prefecte de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Reus i consiliari de l’arxiconfraria de la Mare de Déu de Lourdes. Com es viu la Setmana Santa a Reus?

La vida de la Setmana Santa a Reus té moltes facetes. Una, la més externa, és la que fa referència, per exemple, a les processons organitzades per les confraries. Entre aquestes cal fer esment especial de la processó del «silenci» del Dijous Sant a la nit i de la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant. S’ha de dir també que els viacrucis del mateix Divendres Sant a les parròquies, amb el més matiner, a les set del matí, sortint de la Parròquia de Sant Joan Baptista, no deixen de ser manifestacions externes d’una devoció popular que fa molts i molts anys que s’han anat mantenint i, diria, millorant.

L’altra faceta de la Setmana Santa, amb l’esclat de la Pasqua del Senyor, és més difícil d’objectivar o quantificar. L’itinerari quaresmal és llarg. La invitació a la conversió feta el Dimecres de Cendra cadascú la tradueix en propòsits, compromisos, fruits de conversió. La trobada dominical al llarg de cinc diumenges de Quaresma és un enriquiment espiritual inigualable per a viure d’una altra manera la Setmana Santa en les celebracions comunitàries del Dijous, Divendres i la Vetlla Pasqual.

—A més, la Setmana Santa en aquesta ciutat compta amb l’acte de les Tres Gràcies, on milers de reusencs s’apleguen a la plaça de la Sang per a demanar a Jesús crucificat tres favors. A nivell personal, què significa aquest moment?

Des de l’any 1985 he estat present en l’acte de les Tres Gràcies; fins al 1996 com a prefecte de la Reial Congregació; a partir del 1997 com a prior de Sant Pere. Després de la predicació de les set paraules, feta a la Prioral davant la imatge del sant Crist, aquesta es trasllada solemnement a la seva seu, l’església de la Sang. Cada any m’emociona profundament

Les «perles» de l’Evangeli, sense diferències ni preferències, mouen a deixar-se captivar per ell i seguir-lo.

33

contemplar els rostres de les persones esperant el pas de la imatge. Són milers de persones que omplen la plaça de la Sang i els carrers convergents. Uns inclinen el cap, uns altres miren fixament la imatge. A alguns els cauen les llàgrimes, d’altres fan el senyal de la creu i resen. Impressiona el gran silenci que es fa a la Plaça quan la imatge hi entra. Tanmateix allò més emocionant per a mi és l’enlairament de la creu a la porta de l’església. Totes les mirades se centren en la imatge del Crist clavat a la creu. Què demanen al Crist aquells milers de persones? Què hi ha al darrere de la mirada? Quina mena de fe mou aquells homes, dones, joves i infants a fer-se presents a les tres de la tarda? Només Déu ho sap. Només Déu comprèn la fe de cadascuna d’aquelles persones.

—Fa poc, al mes març, s’ha celebrat el primer any de pontificat del papa Francesc. Està marcant una nova manera de fer: amb els seus gestos, les seves paraules… Però, a nivell diocesà, a cadascú de nosaltres, què ens diu?

Ens està dient que l’Evangeli, si s’anuncia amb convicció, amb senzillesa, amb senyals tangibles d’apropament als més necessitats té una gran força transformadora dels cors. El papa Francesc amb el seu saber estar per les coses dels homes i de Déu, meta definitiva, ens diu que és necessari caminar pels senderons, caminois i dreceres polsoses dels homes

i dones amb moltes experiències damunt de les seves espatlles. Les perles de l’evangeli, les paraules clares —pensem en les magnífiques paràboles— sense l’elaboració teològica dels estudiosos, els seus gestos d’amor a les persones, sense diferències ni preferències, mouen a deixar-se captivar per ell i seguir-lo. El llenguatge del papa Francesc, com el de l’evangeli, és planer, l’entén tothom.

—Com els cristians hem de viure l’alegria de l’evangeli, de la qual ens parla el Papa?

Amb agraïment i senzillesa. Amb serenor, sense inquietar-nos ni neguitejar-nos. Amb actitud humil i acollidora. Demostrant l’alegria de ser el que som; lluny de nosaltres els complexos.

A la carta de sant Pau als Filipencs llegim aquests paraules: «Viviu sempre contents en el Senyor; us ho repeteixo, viviu sempre contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist» (Fl 4,4-7). §

Allò més emocionant en l’acte de les tres gràcies és l’enlairament de la creu a la porta de l’església. Què demanen al Crist aquells milers de persones? Només Déu ho sap.

34

El portaveu de la Santa Seu, el P. Federico Lombardi, va recollit de mans del Mons Joan

Piris el Premi ¡Bravo! Especial 2013. Al seu costat, la revista Mundo Cristiano, el programa Iglesia Nueva de Cope , dirigit i presentat per Faustino Catalina i Eva Galvache, el programa televisiu Masterchef, «Un Déu prohibit» el film de Pablo Moreno, la campanya publicitària «Fuente de enérgia», de l’agència Bassat Ogilvy, per l’ONCE, la cantant lírica Montserrat Caballé, l’Agència 101 i Odisur han rebut també aquest guardó que, cada any, atorga la Comissió Episcopal de Mitjans de Comunicació Social i que reconeix, «per part de la Església, la tasca meritòria de tots aquells professionals de la comunicació en els diversos mitjans, que s’hagin distingit pel servei a la dignitat de l’ home, els drets humans i els valors evangèlics» (Normes, art. 2).

El Pare Lombardi ha agraït, de part de tots els premiats, aquest reconeixement i ha destacat que tota tasca comunicativa «necessita perseverança i un treball dur, però també ha afegit “és un treball molt bonic, interessant que es pot viure com una vocació animada per conviccions profundes. Per als creients, comunicació és la manifestació de Déu en la història perquè l’Evangeli és bona notícia. Els comunicares cristians té el privilegi de ser cridats a un servei que pot unir-se de manera profunda a la missió de l’Església”».

El P. Lombardi ha subratllat a més que aquest premi significa un consol perquè «algú ens ha dit que anem pel camí bo, que hem fet alguna cosa de bo en la nostra vida. Que la nostra tasca ha arribat a altres ments i cors». Així mateix ha destacat que aquest reconeixement és un estímul per seguir endavant Lombardi ha recordat, així mateix, el Missatge del Papa Francisco per la Jornada de les Comunicacions Socials d’aquest any en què es referia a la paràbola del Bon Samarità com la paràbola del comunicador.

Paraules de Mons Piris

Durant la presentació de l’acte de lliurament dels Premis Bravo!, A la sala de l’Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola Mons Joan Piris, president de la Comissió de Mitjans, ha recordat per la seva part que la comunicació ha d’estar sempre al servei del bé dels altres. «Només a aquells als quals oferim la veritat, els estem fent més plenament humans, perquè la humanitat només es realitza amb la veritat». Al que afegia, «aquest servei fa possible la cultura de la trobada, de la qual el Papa Francesc parla en el seu missatge per a la Jornada Mundial de les comunicacions socials».

«No és una tasca petita», puntualitzava després Mons Piris, a la mateixa estança on es reuneixen periòdicament els Bisbes espanyols i en aquesta ocasió festiva plena de convidats i periodistes i mitjans de comunicació que van acompanyar els premiats. «Es creuen en el vostre camí interessos polítics o econòmics que intenten, subtilment o per les braves, que us poseu al servei de causes menors », ha assenyalat qui és a més Bisbe de Lleida.

I dirigint-se als periodistes, concloïa més tard: «Vosaltres us feu grans quan adopteu del punt de vista del petit, i a nosaltres, els destinataris del vostre treball, ens feu millors». §

notíciesP. Lombardi en rebre el Premi ¡Bravo!: «Per als creients, comunicació és la manifestació de Déu en la història perquè l’Evangeli és bona notícia»

35

Trobada amb la comunitat islàmica Ar-Risala de Tarragona

El Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, va visitar, juntament amb el director general

d’Afers Religiosos de la Generalitat, Sr. Enric Vendrell, l’oratori islàmic situat al carrer Cartagena de Tarragona.

El president de la Unió de les Comunitats Islàmiques de Catalunya (UCIDCAT), Mohamed El Ghaidouni, va qualificar l’encontre mantingut el dia 3 de febrer d’«històric» i en va treure una valoració molt positiva. Segons els representants de la comunitat islàmica, mai un representant d’aquest nivell de l’Església catòlica no havia visitat una mesquita a Catalunya i tampoc a la resta de l’Estat.

Per la seva part, Enric Vendrell va explicar que aquest és un dels serveis que es poden aportar des d’Afers Religiosos a la societat per a una bona

convivència. «Els prejudicis hi són però s’han d’anar treballant per a un major coneixement», va dir.

El Sr. Arquebisbe va afirmar que «les religions ben viscudes no han de ser cap obstacle», i va agrair l’estona de conversa compartida i la cordialitat amb què el van acollir. §

humor

36

Mons. Ricardo Blázquez Pérez, nou president de la Conferència Episcopal Espanyola

L’arquebisbe de Valladolid, Mons. Ricardo Blázquez Pérez, ha estat elegit president de

la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) per al trienni 2014-2017. Mons. Blázquez substitueix en el càrrec el cardenal Antonio M. Rouco Varela, el qual ha estat al capdavant de l’episcopat espanyol durant dotze anys (1999-2005 i 2008-2014). Per la seva part, Mons. Carlos Osoro Sierra, actual arquebisbe de València, ha estat elegit vicepresident de la CEE. Els nomenaments van tenir lloc el dia 12 de març en el marc de la CIII Assemblea Plenària, celebrada a Madrid de l’11 al 14 de març, on també es van elegir els membres del comitè executiu i de la comissió permanent.

Mons. Ricardo Blázquez (Villanueva del Campillo, Àvila, 1942) és doctor en Teologia per la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma (1967-1972). L’any 1974 va començar la docència a la Universitat Pontifícia de Salamanca, on va ser, fins l’any 1988, professor de la Facultat de Teologia i degà d’aquesta mateixa Facultat entre 1978 i 1981.

Després d’haver estat bisbe auxiliar de Santiago de Compostel·la i bisbe de Palència i de Bilbao, des del 13 de març de 2010 és l’arquebisbe de Valladolid.

Mons. Joan Enric Vives i Mons. Sebastià Taltavull, presidents de comissions episcopals

La CIII Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola va escollir, el dijous 13 de març, l’arquebisbe Mons. Joan Enric Vives, bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, president de la Comissió episcopal de seminaris i universitats. Mons. Vives ja havia estat membre (1993-2005) i president d’aquesta Comissió durant el trienni 2005-2008. Des del 2001 és el bisbe responsable del Seminari Major Interdiocesà de Catalunya. Va ser formador (1987-1991) i rector (1991-1997) del Seminari Major de Barcelona.

Per altra banda, el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sebastià Taltavull, ha estat elegit president de la Comissió episcopal de pastoral de la Conferència Episcopal Espanyola per al trienni 2014-2017. Serà el segon trienni consecutiu al capdavant d’aquesta Comissió que presideix des de l’any 2011. §

37

CETComunicat de la reunió n. 209 de la CET

Els dies 13 i 14 de febrer de 2014 ha tingut lloc la reunió n. 209 de la Conferència Episcopal

Tarraconense (CET), a la casa d’exercicis «Sant Ignasi» de Sarrià, a Barcelona. La reunió ha estat presidida per Mons. Jaume Pujol Balcells,arquebisbe de Tarragona i primat, i hi han assistit tots els seus membres.

En començar, el Cardenal Lluís Martínez Sistach ha tingut un record i una pregària pel Cardenal Ricard Maria Carles, arquebisbe emèrit de Barcelona, traspassat el 17 de desembre de 2013 i per Mons. Pere Tena i Garriga, bisbe auxiliar emèrit de Barcelona, que va morir el passat 10 de febrer de 2014.

Mons. Francesc Pardo, com a president del Secretariat Interdiocesà de Pastoral de Joventut

(SIJ), acompanyat d’alguns membres del SIJ, la Sra. Marisa Jiménez, Mn. Jordi Callejón i la Sra. Anna Robert, ha informat els bisbes dels diferents aspectes organitzatius i de contingut de l’Aplec de l’Esperit, la trobada interdiocesana de joves de les deu diòcesis catalanes i de les illes Balears i Andorra, que tindrà

38

C/ Mare de Déu del Claustre,5 - 43003 - TarragonaTel.–Fax: 977 244 474 - Mòbil 689 992 171

a/e: labotigadelacatedral@hotmail.comObjectes de regal

i material litúrgic

CET

lloc a Banyoles, bisbat deGirona, el proper dissabte 7 de juny, vigília de la festa de la Pentecosta, i que enguany té com a lema És el Senyor.

Mons. Francesc Pardo, acompanyat de Mn. Jordi Font, consiliari nacional de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, ha informat els bisbes de diverses qüestions relacionades amb l’escoltisme. També ha informat d’alguns projectes del Moviment de Centres d’Esplai Cristians.

Així mateix, els bisbes han aprovat la revisió del 1r volum de la Litúrgia de les Hores, que comprèn els temps litúrgics de l’Advent i del Nadal. El text revisat l’han presentat Mons. Joan Enric Vives, president de la Comissió Interdiocesanade Litúrgia, i Mn. Joan Baburés, delegat de Litúrgia de Girona; en ell hi han treballat també els altres delegats de Litúrgia de les

diòcesis catalanes, així com altres experts.

Mons. Vives, secretari de la CET, ha presentat als bisbes el Balanç econòmic de l’any 2013 i el Pressupost de l’any 2014 del Fons Comú Interdiocesà, els quals han estat estudiats i aprovats. Els bisbes han tractat també diverses qüestions relatives a ensenyament, catequesi i apostolat seglar.

El Matrimoni i la Família ha estat el tema de la XXVI reunió de treball de la

CET amb els professors de les Facultats de Teologia (FTC) i de Filosofia (FFC) de Catalunya. Hi han assistit, per part de la FTC, el degà Dr. Armand Puig i els professors Margarida Bofarull, Joan Planellas i Domènec Valls, i per part de la FFC, el degà Dr. Jaume Aymar i els professors Sílvia Coll-Vinent, Ignasi Roviró i Francesc Torralba.

La reunió de treball ha començat amb la presentació de dues ponències que han anat a càrrec del Dr. Francesc Torralba i la Dra. Margarida Bofarull.

Un llarg diàleg entre els bisbes i els professors assistents ha seguit a les ponències i ha contribuït a la preparació de les qüestions que el Sant Pare Francesc ha plantejat per al proper Sínode dels Bisbes §

39

setmana santa70 anys dels Natzarens de Reus… confraria tot l’anyL’any 1944 es fundava la Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari de Reus

Lluís Montserrat Sirolla i Obré

confrare major emèrit

Sota el barbarisme de Natzarenus —amb aquest nom és com

popularment se’ns coneix a la ciutat de Reus— trobareu la Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari, que enguany compleix 70 anys de la seva fundació. Per tant va ser fundada l’any 1944. A les desfilades processionals de la Setmana Santa els nostres confrares acompanyen dos passos, el de Nostre Pare Jesús del Calvari, obra de l’escultor Modest Gené, que representa Jesús portant la creu, ajudat pel Cirineu, a l’arribada al cim del Calvari i amb un centurió romà que assenyala el punt en què ha de ser alçada la creu; i el de la Mare de Déu del Calvari, obra de Joan Salvador Voltas, una Dolorosa sota tàlem i amb cirial. El Dijous Sant organitzem la Processó del Silenci, que transcorre pels carrers en una total foscor, solament il·luminats per les atxes que porten els confrares i en el més absolut, impactant i sorprenent silenci; serveix per a traslladar els passos des de la nostra seu, la Parròquia de Sant Francesc d’Assís, on tenim les imatges titulars exposades al culte, fins a la Parròquia de Sant Joan Baptista, per tal de participar, la matinada del Divendres Sant, en el viacrucis que recorre els passejos de la ciutat. La tarda del Divendres participem en la Processó del Sant Enterrament com la resta d’associacions de la Setmana Santa reusenca. Com no pot ser d’altra manera assistim a la vetlla pasqual de la nostra parròquia per a celebrar la resurrecció de Nostre Senyor.

Com és comprensible, l’activitat principal de la Confraria es desenvolupa durant la Quaresma i la Setmana Santa. Cal destacar-hi el cicle de xerrades de Quaresma, que l’any passat van complir 25 anys, i que comporta tres xerrades cada any; el diumenge de Rams, la missa general d’Institut, on a més oferim el ciri pasqual a la Parròquia, i el Dijous Sant, abans de la Processó del Silenci, la vetlla de pregària eucarística.

Però cal ser fidels al titular, i per tant cal anar més enllà de la Quaresma i la Setmana Santa. Des dels primers anys de la dècada dels 80 tots els dijous feiners de l’any obrim el nostre estatge social, situat a la Parròquia, i allí ens reunim la Junta, el Consell Permanent i els confrares que volen acompanyar-nos. Quan la Setmana Santa està propera serveix per anar treballant-hi i per coordinar o realitzar totes les diferents tasques que són necessàries, i durant la resta de l’any ens hi trobem i si no hi ha una tasca concreta a realitzar per l’agenda propera fem petar la xerrada. El fet de trobar-nos cada setmana ha representat estrènyer les relacions personals, estimar més l’entitat, augmentar la devoció vers el Nostre Pare Jesús del Calvari i la Verge del Calvari, el naixement d’un esperit de treball constant en bé de la Confraria que s’ha anat reflectint en moltes, si no en totes, les iniciatives

40

que hem portat a terme en els darrers anys i que s’han anat multiplicant (concerts i campanyes solidàries, relacions amb confraries de la resta de Catalunya i de l’Estat, exposicions, etc.). Entre aquestes cal destacar com a més important, segons el nostre parer, haver passat a acabar la trobada setmanal amb una estona de pregària comunitària. També cada tercer divendres de mes la Confraria ofereix una missa pels confrares difunts. Tots el dissabtes del mes de maig, al matí, resem el rosari a l’altar de la nostra Mare de Déu del Calvari. El mes de juny fem un romiatge fins a l’ermita de la Mare de Déu de la Riera, a la població veïna de les Borges del Camp, no cal dir que hi ha el rés al seu interior i la celebració de la missa dominical, i acabem de passar el dia amb una matinal de lleure i jocs per a la mainada i un dinar de germanor seguit d’una llarga i amena sobretaula. El segon diumenge de setembre fem la visita anual al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, patrona de la ciutat, i acabem amb un dinar de germanor.

Tot el que la Confraria fa va destinat principalment als seus confrares, però resta obert a la Parròquia i a tots els devots de la ciutat, tenim el suport del rector —sempre ha estat així—, que és també el nostre consiliari, i també comptem amb el del vicari i el del diaca adscrit (per cert confrare major emèrit de la Confraria), i podem dir amb alegria que els parroquians sempre ens han fet costat i participen en les activitats que organitzem. Mostra de la bona relació que tenim amb la Parròquia és que a hores d’ara la Confraria està representada amb una persona al Consell Parroquial i per

dues a la comissió econòmica de la Parròquia. La nostra presència constant, la integració total, la col·laboració recíproca, la participació en els actes de culte, la participació activa en projectes parroquials i viceversa les considerem un dels nostres actius més

importants. §

41

Respectar la naturaJoan Domingo Saigí

L’evolució de l’Univers, des de la matèria fins al discerniment humà, resulta paradoxal. Els

fenòmens físics i químics es desencadenen buscant un nou estat de millor equilibri dinàmic, sempre cap a una situació de més estabilitat. És per tant gairebé inconcebible que l’evolució ens hagi portat a quelcom tan feble com la vida i que la vida hagi evolucionat fins a quelcom tan subtil i inestable com la capacitat d’autoreflexió: la consciència d’un mateix que ens exigeix, a tots i cada un de nosaltres, entreveure quelcom tan insegur com el «d’on» i «on» de la nostra existència, que ha portat i porta de cap a ideologies i filòsofs.

Jaques Monod —eminent biòleg, aconfessional confés i materialista militant— va arribar a la molt raonada conclusió que l’evolució natural cap a la vida era estadísticament inconcebible. La naturalesa té tendència a la continuïtat. Així doncs, l’evolució d’un estat a un altre s’havia d’atribuir a casualitats infinitesimals de probabilitat. Va arribar a dir que l’evolució fins a la vida era d’una molt alta improbabilitat. Deia a més que la vida tendeix sempre a perpetuar-se. Qualsevol evolució seria la conseqüència de la transmissió d’un error, d’un molt improbable error, una mutació a l’atzar —compatible amb la vida— en un individu; en resum, una acumulació-transmissió d’errors improbables.

SANT JOAN XXIII I LA PAU AL MÓN. Guia de lectura de la ‘Pacem in terris’.

Dalmau, B. Ed. Publicacions Abadia de Montserrat, 2014. Col·lecció El Gra de Blat n. 224. 109 p. PVP: 10,00 €.

«Poc abans de morir, amb l’encíclica Pacem

in terris sant Joan XXIII alçà la veu perquè el diàleg i no les armes sigui allò que ajudi a solucionar els problemes entre les nacions. Els quatre pilars de la pau —veritat, justícia, amor i llibertat— continuen essent les bases morals del progrés de la humanitat, i per això és útil rellegir la seva encíclica amb ulls d’avui.»

llibres

opinió

CREYENTES Y NO CREYENTES EN TIERRA DE NADIE

Torralba, F. Ed. PPC, 2013. 336 p. PVP: 18,00 €.

Francesc Torralba ha preferit utilitzar la imatge eloqüent de la terra de ningú, la frontera, el confí,

on el creient i el no creient es troben tot cercant el sentit últim de les coses. Aquesta trobada té lloc quan se supera la indiferència i la superficialitat que sepulta l’anhel profund de cercar i es revelen les raons profundes de l’esperança del creient i l’espera de l’agnòstic.

Llibreria de l’Arquebisbat de Tarragona c/ Sant Pau, 4 (Edifici El Seminari)

42

La vida humana, quan vol arribar a la vida conscient, s’enfronta a una probabilitat tan infinitesimal d’arribar-hi que pot afirmar que es va esdevenir una vegada i que és gairebé impossible que es repeteixi. Amb un cert sentit de l’humor afirma que als humans ens ha tocat el número d’un sorteig matemàticament improbable.

Així doncs, d’una improbable i atzarosa mutació en un sol individu viu (vegetal o animal) depèn el futur de la natura. L’home ha trigat temps a arribar a aquesta conclusió. La ciència nascuda d’aquesta moderna reflexió és l’ecologia, que ens obliga al respecte de tota la natura com a condició per a garantir-ne la continuïtat: la futura evolució desconeguda que hem de respectar.

Com a conseqüència d’aquestes reflexions totes les legislacions conclouen, modernament, que el dret a la vida (el fet natural de continuar vivint) és, en ell mateix, un bé indiscutible no sols per a l’individu. Es penalitza, conseqüentment, qualsevol atemptat violent contra la vida: contra el futur de

la natura. Veiem sovint a la premsa condemnes per maltractaments a plantes i animals sempre que no hi hagi una justificació despenalitzadora per a l’executor d’aquesta violència.

Això neix de la diferenciació entre fet i acte. Un fet punible pot ser executat en un acte no punible per consideracions positives de despenalització. Com a exemple: l’homicidi en defensa de la pròpia vida. L’homicidi, un fet que anul·la possibles beneficis futurs a la societat i a l’occit mateix, es despenalitza en consideració a les circumstàncies o motivacions de l’acte.

Recolzant-nos simplement en la ciència moderna, ben consensuada per l’ecologia, podem afirmar rotundament que ningú no té dret al futur de ningú. Agafant, doncs, com a referència només arguments purament biològics i materials, hem de concloure que l’avortament —la destrucció d’un valor de futur imprevisible per a la naturalesa— no pot ser declarat

un dret. §

LES PREGÀRIES DE LA FAMÍLIA

Centre de Pastoral Litúrgica, 2013. Col·lecció Celebrar n. 90. 78 p. PVP: 4,90 €.

Un llibret senzill: d’una banda, tres celebracions de la Paraula per pregar per les famílies, amb signes expressius que hi ajuden;

d’altra banda, algunes pregàries, més breus, per les famílies; i finalment, pregàries per fer a casa en família.

DVD LA HISTÒRIA DE LA PASQUA. La Puput explica històries de la Bíblia

AA. DD. i Ed. Claret. PVP: 20,34 €. DVD de dibuixos animats. Durada: 20 minuts.

La Puput explica com Jesús guareix els malalts i explica que Déu estima els homes i les dones, els nens i les

nenes. Quan s’acosta a Jerusalem amb els seus amics, es precipiten els esdeveniments. Els homes i les dones que han acompanyat Jesús s’adonen que ha vençut la mort i ha ressuscitat.

Llibreria de l’Arquebisbat de Tarragona c/ Sant Pau, 4 (Edifici El Seminari)

43

HOSPITALITAT DE LA MARE DE DÉU DE LOURDES

ARQUEBISBAT DE TARRAGONA

C. Ixart, 7 - TARRAGONA - Tel. 977 23 77 35

3 al 7 de juliol 2014

LA

JOIA

DE

LA

CONVERSIÓ

EL PRESIDIRÀ EL NOSTRE

SENYOR ARQUEBISBE

DR. JAUME PUJOL BALCELLS

Vine amb nosaltres, Comparteix l’alegria de donar i el goig de rebre;

estima i sigues estimat!Fest-te voluntari, fes-te pelegrí…