REFEENCIAS AL RUIDO EN EL PDU (Exceptuando Annex. Estudi impacte acstic)

2.2.1 RESUM DE LA INTEGRACI DELS ASPECTES AMBIENTALS

Pag 5 (pdf), 3 del document

Caldr que la proposta de Pla abordi convenientment les propostes i mesures ambientals que esderivin de lavaluaci ambiental en relaci amb la contaminaci acstica que genera el Circuit actual i la que generaran les installacions associades proposades, que, previsiblement i atenent als usos exposats, incrementaran limpacte acstic sobre les zones residencials dels municipis circumdants (ja actualment fora important). En aquest sentit cal tenir en compte la temporalitat de les activitats i prendre mesures directes en el focus de lemissi, com b exposa linforme de lAjuntament de Montorns del Valls i de lassociaci El Galzeran.

Pag 6, 4

Savaluar el pla en funci de les zones de sensibilitat acstica alta i aquelles zones sotmeses a rgims especials. El PDU ha dintegrar els objectius de qualitat acstica dacord amb les zones de sensibilitat i usos del sl inclosos en linforme de Servei dAvaluaci i Gesti de la Contaminaci Acstica.

Pg10, 8

Determinaci del document de referncia: Caldr que la proposta de Pla abordi convenientment les propostes i mesures ambientals que es derivin de lavaluaci ambiental en relaci amb la contaminaci acstica que genera el Circuit actual i la que generaran les installacions associades proposades, que, previsiblement i atenent als usos exposats, incrementaran limpacte acstic sobre les zones residencials dels municipis circumdants (ja actualment fora important). En aquest sentit cal tenir en compte la temporalitat de les activitats i prendre mesures directes en el focus de lemissi, com b exposa linforme de lAjuntament de Montorns del Valls i de lassociaci El Galzeran. (lo mismo que en la pgina 5,3).

Grau d'incorporaci a l'EAE: En el marc del PDU sha realitzat un Estudi dImpacte Acstic del PDU. En aquest estudi es parteix de qu en les noves edificacions del PDU la normativa aplicable s lAnnex B del Decret 176/2009, lexcepci que recull lArticle 12 del Decret 176/2009 (es poden superar els lmits dimmissi de qualitat acstica) per raons excepcionals dinters pblic degudament motivades, sempre que, en ambds casos, es compleixin els objectius aplicables a lespai interior dacord amb lAnnex B. Per altra banda, les noves construccions hauran de complir amb el CdigoTcnico de Edificacin DB HR 2011. En canvi pels edificis ja construts dins lmbit del PDU, saplica lAnnex 3 del Decret 176/2009, les ordenances dels tres municipis afectats i la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecci contra la contaminaci acstica. LEstudi considera que cal aplicar lAnnex 4 del Decret 176/2009[footnoteRef:1] per limitar el nivell dimmissi de lactivitat (lAnnex 4 del Decret 176/2009 s ms restrictiu que lAnnex B[footnoteRef:2]). Es determina que caldr que en un futur es redacti un Pla dAcci de Minimitzaci de lImpacte Acstic per reduir els nivells dimmissi que hi ha en els municipis vens.. Per altra banda, les mesures dallament a les noves edificacions noves permetran complir el compliment de la normativa que cal aplicar a les edificacions noves de lmbit del PDU. [1: Article 36Plans especics de mesures per minimitzar limpacte acstic1. En les zones acstiques en les quals se sobrepassin els objectius de qualitat acstica, les administracions competents o els titulars dels emissors acstics, a requeriment i amb laprovaci daquestes, han delaborar plans especfics de mesures per minimitzar limpacte acstic que estableixin un termini plausible i que tinguin en compte els mitjans per finanar-los, fins a assolir lobjectiu de qualitat.2. Els plans han de contenir les mesures correctores que cal aplicar als emissors acstics, segons el seu grau de participaci en lestat de la situaci i les vies de propagaci, aix com els responsables de la seva adopci, el calendari dexecuci, la quantificaci econmica de cada una daquestes i, quan sigui possible, un projecte de finanament.3. En el cas que les mesures correctores previstes en els plans especfics de mesures per minimitzar limpacte acstic no puguin evitar lincompliment dels objectius de qualitat acstica, shan daplicar mesures correctores especfiques perqu, a llarg termini, es millori la qualitat acstica i, en particular, perqu no sincompleixin els objectius de qualitat acstica aplicables a lespai interior dacord amb el seu s.4. En les zones de soroll en rees urbanitzades existents on el nivell de soroll i/o vibracions de les infraestructures de transport viari, ferroviari, martim i aeri sobrepassi els objectius de qualitat acstica aplicables, les administracions titulars de les infraestructures han delaborar plans especfics de mesures per minimitzar limpacte acstic i han de donar audincia a les administracions afectades.5. Aquests plans han daplicar mesures com les que estableixen els annexos D i 9, i shan de sotmetre a laprovaci de lrgan ambiental competent.6. Si la superaci dels objectius de qualitat acstica aplicables s imputable a ms duna infraestructura, sha delaborar un nic pla que ha de tenir en compte el grau de participaci de cadascuna en lescenari acstic per tal de definir les mesures atenuadores, la seva adopci i el seu finanament.] [2: ANNEX 4Immissi sonora aplicable a lambient interior produda per les activitats, incloses les derivades de les relacions de venat1. mbit daplicaciAquest annex saplica als nivells de soroll de cadascun dels emissors acstics quan el soroll prov dun o diversos emissors acstics situats a ledifici mateix, en edificis contigus al receptor o quan hi ha una transmissi via estructural.Sentn per soroll produt pel venatge aquell que prov de les activitats domstiques, el funcionament dels electrodomstics i els aparells diversos, els instruments musicals o acstics, els animals domstics, les veus, els cants, els crits o daltres orgens assimilables.2. Valors lmit dimmissis del localdimmissi Dependncies Habitatge Sales destar 35 35 30 o s residencial Dormitoris 30 30 25 * * Administratiu Despatxos professionals 35 35 35 i doficines Oficines * 40 40 40 Hospitalari Zones destada 40 40 30 Dormitoris 35 35 25 * * Educatiu Aules 35 35 35 o cultural Sales de lectura, audici i exposici 30 30 30 L d(7 h 21 h) Valors lmit L e(21 h 23 h) L n(23 h 7 h) L d , L e i L n : ndexs dimmissi de soroll en els perodes de dia, vespre i nit, respectivament.* Excepte en zones industrials.* * Per a les activitats existents, el valor lmit dimmissi sincrementa en 3 dB(A).

Evaluacin del resultado de las consultas realizadas y su grado de consideracin.

Aqu, cuando se habla de consultas, tambin se est hablando de aportaciones (que se han realizado en el avance del PDU -desde 19 de febrer de 2014, Informaci pblica de lavan del Pla (2 mesos)-, y de alegaciones -Des de 4 de febrer de 2015 a 31 de mar de 2015-. Y, de todas las expuestas en este apartado, he considerado importante recoger, precisamente stas. Y, de entre ellas, las que se refieren al rudo, expuestas, principalmente, por el Ayuntamiento de Montorns.

A continuacin, un resumen con sus respuestas:

]

Pag 11, 9

Determinaci del document de referncia: Savaluar el pla en funci de les zones de sensibilitat acstica alta i aquelles zones sotmeses a rgims especials. El PDU ha dintegrar els objectius de qualitat acstica dacord amb les zones de sensibilitat i usos del sl inclosos en linforme de Servei dAvaluaci i Gesti de la Contaminaci Acstica

Ajuntament de Montorns

Considera que les mesures considerades en lEstudi dImpacte Acstic del PDU sn les extretes del Gran Premi al Circuit de 2014, les quals han estat les ms favorables de tota la saga de mesures realitzades al llarg dels anys, millora produda pel canvi de normativa de la Frmula 1. Considera que aquestes normes internes de la Frmula 1 poden canviar, i tenint en compte que en les mesures extretes en lany ms favorable la reducci estimada s insignificant i/o despreciable ( entre 0 i 1 dBA) a Montorns del Valls, no s cert el que afirma el document dEstudi dImpacte Acstic en el seu punt 3: Els suggeriments daquest municipi, es resolen i fonamenten en lInforme de Sostenibilitat Ambiental que sannexa la Memria del Pla

director per al trmit daprovaci inicial. Consideren que no s vlida

la justificaci del compliment dels valors lmits dimmissi considerant nicament els valors del 2014

Lo mismo que lo anterior

Ajuntament de Montorns

Allega que no shan tingut en compte les aportacions presentades per lAjuntament de Montorns en la fase davaluaci ambiental de plans i programes:

- Document. Resum de la integraci dels aspectes ambientals

- Que el mapa de capacitat acstica de Montorns est aprovat definitivament.

- Que shan de complir les ordenances de soroll, no noms del municipi de Montmel, sin de tots els municipis dels voltants afectats

- Que a la vista de les mesures realitzades en molts informes i

estudis, en dies i hores que el Circuit estigui en funcionament molt difcilment es podr complir ni amb els nivells del Mapa de capacitat acstica, quan aquest estigui aprovat, ni amb les normes municipals

de soroll

- Que existeixen al municipi zones protegides que formen part de la Xarxa Natura 2000 o del PEIN, aix com altres zones amb altres tipologies dinters. Considera que no es podr arribar a complir la Llei 16/2002 i el seu Reglament en aquestes zones en dies i hores

que el Circuit estigui en funcionament.

- Que a lISAP del PDU hi figura una referncia en quant al soroll que diu que, a part de complir amb els Mapes de capacitat acstica de cada municipi shaur de complir i respectar la zona de soroll del

Circuit.

- Que shauria de disposar de zona de soroll del Circuit aprovada, definint i delimitant aquesta zona de soroll en base a estudis qualificats. Aquesta zona shauria destendre a un mbit molt superior al del PDU actual proposat.

Lo mismo que lo anterior

Ajuntament de Parets del Valls

Respecte a la memria i a lestudi dimpacte acstic, dacord amb les segents consideracions:

De la modalitzaci acstica tridimensional efectuada resulta que el desenvolupament del PDU suposaria una minimitzaci dels sorolls dels municipis propers per lefecte de barrera acstica del edificis. Malgrat aix, el plnol o.14 es posa de manifest que en alguns

punts de la zona A4 de sl residencial, de Parets del Valls, el valor de soroll previst s de fins a 2 db (A) superior als actuals

Cal que simultniament al PDU es redacti el Pla dAcci de Minimitzaci de lImpacte acstic per reduir els nivells dimmissi als municipis vens, amb mesures concretes, definides i valorades, amb una

temporalitzaci dactuacions i a executar en un termini mxim de dos anys, que assegurin el manteniment dels objectius de qualitat acstica preexistents fora de lmbit del PDU

Cal que en lEstudi dImpacte Acstic del PDU es tingui en compte els efectes additius de les emissions de lHeliport comercial funcionant a ple rendiment.

Lestudi dimpacte acstic, que sacompanya com a Document annex nm. 1 al PDU, comprn la modalitzaci acstica tridimensional de la qual resulta, tal i com manifesta lAjuntament de Parets del Valls, que els receptors crtics de Montorns i Parets no empitjoren amb la construcci dels edificis proposats al PDU sin que es redueixen.

Els resultats daquesta modalitzaci es recullen grficament en el plnol o.14, i que contrriament al que indica

lAjuntament, en alguns punts de la zona A4 de sl residencial daquest municipi, el valor de soroll previst s de fins a 2 db (A,) inferior als actuals. Aquesta errada dinterpretaci del plnol ve motivada pel fet que aquest document grfic amb el ttol o.14. Diferncia de nivells dimmissi acstica entre els mapes de soroll actual i futur, en la llegenda dona per suposat que es tracta de diferncies inferiorsals nivells actuals de soroll. Per aix, en el document de PDU provisional es proposa incorporar a aquest plnol, que en la documentaci per laprovaci provisional sanomenao.16. Diferncia de nivells dimmissi acstica entre els mapes de soroll actual i futur,una llegenda que clarifiqui que les diferncies dels resultats de la modalitzaci en tots els casos sn inferiors.El Pla director urbanstic del Circuit de velocitat Barcelona-Catalunya aprovat inicialment a larticle 33 de la Normativa ja establia lobligaci del titular del Circuit de redactar en el termini de 2 anys un pla dacci per estudiar i avaluar les possibilitats de minimitzar limpacte acstic generat per aquest equipament, incorporant en dit pla un calendari dexecuci de les mesures.

Aquesta determinaci del PDU es va introduir amb la conformitat dels tcnics dels Ajuntaments que integren la

Comissi tcnica per a la elaboraci daquest planejament, aix com per la Comissi poltica formada pels

representants poltics dels Ajuntaments de Granollers, Montmel i Parets del Valls.

Ats que, com evidencien les mesures fetes durant la darreres competicions de la Frmula 1 dels anys 2013 i 2014, en els municipis de Parets del Valls i Montorns del Valls, els receptors crtics compleixen els valors lmits d'immissi de qualitat acstica permesos pel Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual saprova el Reglament de la Llei 16/2002 de 28 de juny, es considera adient i suficient la regulaci de lobligaci de redactar en el termini establert en el PDU, aix com ladopci de les mesures en els terminis que determini dit pla.

La incorporaci del Pla dacci en el PDU, tal i com demana lAjuntament de Parets del Valls, comportaria un canvi

de criteri no justificat per noves circumstncies que laconsellin ni per un augment dels nivells de soroll en el municipis de lentorn.

Pel que fa a la incorporaci en lEstudi dImpacte Acstic del PDU de les emissions de lHeliport, aquesta incorporaci no s considera necessria per quant la Modificaci puntual del Pla especial referent a lheliport del circuit Barcelona-Catalunya, en els termes municipal de Montmel, Parets del Valls i Granollers, (exp.

2014/055829/B), aprovada definitivament per resoluci de conseller de Territori i Sostenibilitat de data 24 dabril de 2015 (DOGC nm. 6860, de 28/04/2015), en lEstudi dAvaluaci dimpacte ambiental simplificat que figura com document annex al Pla especial, en lapartat 4.3, ja incorpora lEstudi dimpacte acstic de lHeliport. En larticle 38 de la Normativa del PDU sestableixi que ser daplicaci a la installaci de lHeliport del Circuit la regulaci i determinacions que fixa la Modificaci puntual del Pla especial referent a lheliport del circuit Barcelona-Catalunya, en els termes municipal de Montmel, Parets del Valls i Granollers, (exp. 2014/055829/B), aprovada definitivament per resoluci de conseller de Territori i Sostenibilitat de data 24 dabril de 2015

NORMES URBANSTIQUES

Pg. 13

Article 36. Mesures acstiques i de protecci del medi ambient

1. Cal que el titular del Circuit de velocitat de Barcelona - Catalunya redacti un Pla dAcci de Minimitzaci de lImpacte Acstic per estudiar i avaluar les diferents possibilitats reals de minimitzar limpacte acstic que genera lactivitat del circuit. Sestableix un termini de dos anys des de lexecutivitat del PDU per dur a terme aquest pla dacci i lobligaci que incorpori:

a) Una campanya de mesures acstiques (emissi i immissi), dun any de durada a partir de lexecutivitat del PDU, a diferents punts de lentorn del Circuit i que permeti, una vegada es disposi dels resultats, valorar limpacte real de lactivitat i, si escau, les possibles mesures correctores a emprendre.

b) El calendari dexecuci de les mesures.

c) Lanlisi econmica.

d) Una prioritzaci de les actuacions a dur a terme.

2. Un cop implantades les mesures del Pla dAcci de Minimitzaci de lImpacte Acstic, durant les activitats del Circuit amb ms impacte acstic sha de comprovar que en els habitatges afectats, no se superen els valors lmits establerts per lAnnex 3 Immissi sonora aplicable a lambient exterior produda per les activitats, incloses les derivades de les relacions de venat, de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecci contra la contaminaci acstica. En cas que se sobrepassin els valors lmits, shan daplicar mesures correctores addicionals, que han de ser validades per la Direcci General de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya. Sentn com a habitatge afectat, aquell en lexterior immediat del qual els valors obtinguts durant els amidaments esmentats en aquest mateix apartat superin els valors lmits dimmissi.

3. Sha de substituir gradualment la vegetaci allctona existent per vegetaci bioclimticament integrada al territori. Cal justificar la plantaci despcies arbries que contribueixin a atenuar limpacte acstic.

Pg. 14

Article 40. Mesures acstiques i de protecci del medi ambient

1. El verd de protecci perimetral ha de tenir una amplada de 30 metres en el costat que confronta amb el riu Congost, i de 12 metres en la resta de llindars. Aquesta zona ha de ser vegetada per integrar lactivitat paisatgsticament i permetre situar motes de terra i tindran una alada mnima de 3 m per tal de minimitzar limpacte acstic. El projecte i avaluaci ambiental que desenvolupi el Sistema dEquipament Palou Sud ha de justificar les espcies arbries a emprar, fent servir aquelles ms avantatjoses per reduir limpacte acstic, i la convenincia de situar tanques amb la mateixa finalitat.

2. El verd de protecci connector es dissenyar i construir de manera que pugui ser compatible amb laparcament ocasional de vehicles en els dies de cursa de grans premis. El disseny consistir en una gran esplanada amb un tractament del sl que millori la textura per ser apta a la circulaci de vehicles. Aquesta millora podria consistir amb 15 cm de tot-u i 8 cm de saul millorat amb compost sobre el qual es sembraria prada. Les plantacions darbrat hauran de ser regulars en franges de 17,5 m que pugui permetre lordenaci daparcament a base de 5 m aparcament, 6 m vial de circulaci, 5 metres aparcament i 1,5 m dample per la plantacions darbrat amb arbustiva. Les plantacions darbrat poden ser regulars en trama de

17,5 x 17,5 m o podrien ser lineals en franges separades de 17,5 metres que inclouen 1,5 m de plantacions amb arbrat i arbustiva. Es podrien definir altres estratgies en els projectes constructius sempre i quan garanteixi laparcament ocasional i una plantaci mnima com la plantejada.

2.3 MEMORIA (98PGS)

Pag 23

1.2.2 Encaix territorial

1.2.2.1 Encaix territorial

El Circuit de Barcelona - Catalunya es va construir a mitja falda de la carena de la vessant del Congost, amb cotes que oscillen entre els 100 i 145 metres. Aquesta situaci configura un mirador privilegiat al Valls i una localitzaci estratgica, que defineixen una gran sensibilitat paisatgstica derivada de lextensa conca visual que gaudeix. Aquesta ubicaci elevada tamb t conseqncies importants pel que fa a la contaminaci acstica del circuit que el fa audible a ms de 10 km de distncia.

Pgs. 25 y 26

Interesante mapa relieve en el que queda claro que el Circuit est en un proscenio con bonitas vistas. (Y ruido sin obstculos)

Pag. 31

Sha considerat la contaminaci acstica del circuit, al respecte sha fet una modelitzaci acstica de lestat actual i de la proposta amb els nous creixements, sha pogut constatar que els nous sectors que actuen com a pantalles, redueixen limpacte del circuit envers el territori.

Contaminaci acstica

Els sectors supramunicipals que es preveuen en el PDU estan situats a lentorn del Circuit de Velocitat, equipament esportiu (pblic) dinters general, que es va crear a instncia del Parlament de Catalunya. La ubicaci dels nous sectors al voltant del circuit tenen un inters supramunicipal que radica en la seva vinculaci al circuit de velocitat tot i lexistncia inevitable de la generaci de soroll del mateix. El circuit com equipament esportiu nic a Catalunya, fa que totes les activitats i usos que simplantin en el seu entorn tinguin una incidncia que supera tant lmbit supramunicipal com lmbit metropolit, i constitueix una actuaci estratgica per al conjunt de Catalunya

Aix doncs per als usos regulats per larticle nm. 12 del Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecci contra la contaminaci acstica, aprovat pel Decret 176/2009, de 10 de novembre, no poden concedir-se noves llicncies de construcci dedificacions destinades a habitatges, usos hospitalaris, educatius o culturals si els ndexs dimmissi incompleixen els objectius de qualitat acstica que siguin daplicaci en les corresponents zones acstiques, excepte en aquelles zones urbanitzades existents en les quals sincompleixin els objectius de qualitat acstica, o per raons excepcionals dinters pblic degudament motivades, sempre que, en ambds casos, es compleixin els objectius aplicables a lespai interior dacord

amb lannex B del decret.

En el cas del Circuit sha considerat ms adient fer daplicaci lAnnex 4 del Decret 176/2009 donat que, per referir-se al lmit dimmissi a linterior aplicable a una activitat, s ms restrictiu que lAnnex B, per la qual cosa es garanteixen condicions de qualitat acstica dins dels edificis que es puguin construir amb aquests usos, incls majors que les que les que estableix la legislaci vigent.

Fora dels lmits del PDU, shan de mantenir els objectius de qualitat acstica preexistents, dacord amb la qualificaci del sl de lentorn i els usos que shi desenvolupen.

Pgs. 35 y 36

1.2.3.2 Impacte acstic

Sha realitzat un estudi de limpacte acstic del PDU del Circuit de velocitat de Barcelona- Catalunya per tal de comparar la situaci actual amb la proposada del PDU i veure com safecta al territori.

En canvi, pels edificis ja construts dins lmbit del PDU, apliquen lAnnex 3 del Decret 176/2009, les Ordenances dels municipis de Granollers, Parets del Valls i Montmel; i la Ley del Ruido 16/2002 i els mapes de capacitat dels municipis.

De la modelitzaci acstica tridimensional en base a les mesures fetes durant el Gran Premi de Frmula 1 al Circuit de Barcelona-Catalunya a mitjans de maig de 2014 sha pogut observar que el desenvolupament del PDU suposaria una minimitzaci dels soroll en els municipis propers al circuit per lefecte de la barrera acstica dels propis edificis.

Tot i estar dins dels lmits dimmissi permesos amb les mesures de la campanya 2014, el PDU aprovat inicialment recullia, en larticle 33 de la Normativa (article 36 en el document daprovaci provisional), lobligatorietat per part del Circuit de Barcelona-Catalunya de redactar, dins el termini de dos anys, un Pla dAcci de Minimitzaci de lImpacte Acstic per reduir el seu impacte acstic actual. En previsi que nous mesuraments aportin dades que divergeixen de les actuals, en el document per laprovaci provisional se nhan concretat noves determinacions i, a banda del calendari previst, sha incorporat que caldr una

campanya prvia de mesures dun any de durada, una anlisi econmica i una prioritzaci de les actuacions a dur a terme, qestions que han estat recollides a larticle 36 de les normes urbanstiques del document per laprovaci provisional.

Pag 37

1.2.3.3 Objectius i criteris ambientals adoptats en el Pla

- Contaminaci acstica i lluminosa

Aix doncs els criteris ambientals sn un desenvolupament ms extensiu dels objectius ambientals esmentats anteriorment, tenint en compte les deficincies i mancances ambientals detectades en lmbit territorial, exposant-se de forma jerrquica en funci de la seva importncia relativa.

Aix doncs els objectius ambientals adoptats en la redacci del PDU sn els segents:

- Prevenir la contaminaci atmosfrica, acstica, lumnica i electromagntica.

Pag 39

Percepci

El PDU del Circuit de Velocitat Barcelona - Catalunya est emplaat al mig duna zona molt poblada; les ciutats de lentorn immediat sumen ms de 100.000 habitants. A ms, en aquest nombre shi ha dafegir la poblaci de la resta del Valls i la de lrea Metropolitana per, tamb, els espectadors ocasionals que segueixen les curses de cotxes i motos (el 70% dels quals sn de fora) i el personal dels diferents equips de ompetici.

Les sensacions, el grau de satisfacci i els moments inoblidables que queden a la memria dels diferents usuaris depenen de la qualitat del conjunt i de lentorn de lmbit del PDU. La qualitat s una qesti relacionada, per una banda, amb lencaix en el lloc de les construccions, installacions, serveis tcnics i infraestructures lineals i, per laltra, amb la imatge final que projecti lordenaci. Lencaix i la imatge depenen de saber adaptar el parmetres, les qualificacions i els aprofitaments a les preexistncies del lloc.

Referent icnic

Avui per avui, el Circuit de Velocitat Barcelona - Catalunya t un gran valor social i identitari perqu constitueix un element del territori que projecta i identifica.

Aquesta rea especialitzada per a usos esportius i doci s capa de concentrar una gran nombre de persones fins al punt desdevenir un lloc de trobada i convivncia de primer ordre. Aquesta especialitzaci (esport espectacle), capacitat (de convocatria) i condici (lloc de relaci ciutadana) li atorguen un important valor social.

Duna manera o altra, el ress internacional que comporta lesport espectacle de la Frmula 1 i de les Motos GP es vincula a la Marca Barcelona per, sobretot, actua com a factor de cohesi social. Ms enll de la projecci exterior, lexigncia que suposa acollir les proves i lxit en lorganitzaci suposa una dosi denergia que influeix en lautopercepci de nosaltres mateixos com a societat la qual cosa li atorga un destacat valor identitari.

Significat del lloc

La transformaci que es deriva dels parmetres, les qualificacions i els aprofitaments suposa la definitiva conversi del lloc en un espai eminentment urb. Aix les coses, en un entorn urbanitzat on predominen els espais annims i estandarditzats i pel carcter de referent icnic del circuit, aquest canvi de significat no hauria de suposar la desfiguraci irreversible del carcter de lloc.

Relacions i vincles

La transformaci proposada conserva lespecialitzaci del lloc com a escenari per a la prctica de lesport espectacle, per, sobretot, potencia la capacitat de convocatria amb la diversificaci dels usos i la condici del lloc com a espai de trobada ciutadana. Aquests usos, la vida social i les activitats a laire lliure no noms depenen de la xarxa viria de pas sin tamb del fet que lmbit del PDU no esdevingui un lloc allat per a la poblaci de lentorn ms immediat.

Pag 46

2.1.1 Modificacions i correccions proposades a partir de lestimaci dallegacions

A instncia de lescrit dallegacions presentat per lAjuntament de Montorns del Valls, shan incorporat les modificacions i correccions segents:

- Dacord amb larticle 119 de la normativa del PDU (dacord amb la numeraci del present document), sestableix lobligaci que, en els casos en qu els ndex dimmissi incompleixin els objectius de qualitat acstica que li siguin daplicaci, han de garantir que es compleixen els objectius aplicables a lespai interior establerts en lAnnex 4 del Reglament de la Llei 16/2002.

- Samplia larticle 36 de la normativa (dacord amb la numeraci del present document), per tal dincorporar, al Pla dAcci de Minimitzaci de lImpacte Acstic, una campanya prvia de mesures dun any de durada, una anlisi econmica i una prioritzaci de les actuacions a dur a terme.

Pag 50

2.1.4 Modificacions i correccions proposades dofici

29 modificaciones de oficio por los redactores del PDU. nica referencia al ruido:

- Sha ampliat el primer punt de larticle 36, en el sentit destablir la necessitat de millorar i concretar les determinacions del Pla dAcci de Minimitzaci de lImpacte Acstic que, a banda del calendari previst, haur dincorporar una campanya prvia de mesures dun any de durada, una anlisi econmica i una prioritzaci de les actuacions a dur a terme.

- Sha concretat en un nou apartat tercer de larticle 36 de les normes urbanstiques que cal justificar la plantaci despcies que contribueixin a atenuar limpacte acstic.

- Sha concretat, als articles 36 i 40 de les normes urbanstiques (dacord amb la numeraci del present document), referents a les actuacions Circuit i Palou Sud, que cal justificar la plantaci despcies que contribueixin a atenuar limpacte acstic.

Pag 51

2.2 Objectius i propsits del Pla director Urbanstic

Desprs que hagin passat 25 anys de la redacci del Pla especial dassignaci dusos de lany 1988, el Circuit de Catalunya s una installaci consolidada i emblemtica, no noms com a equipament esportiu de qualitat sin com a entitat capa de dinamitzar econmicament el seu mbit territorial proper i projectar internacionalment el nostre pas grcies a la repercussi meditica de les diferents competicions vinculades al mn del motor que acull.

Amb la voluntat dassegurar el bon funcionament del Circuit i garantir la seva continutat com equipament