Vicente i Izquierdo Manuel

La Tramontana (1881-1896) periogravedic

vermell escrit en catalagrave

371

La Tramontana eacutes la gran obra de Josep Llunas i Pujals personatge singular i liacuteder meacutes carismagravetic del moviment anarcosocietari dels anys vuitanta i dels primers noranta del segle XIX el quat des de la tribushyna del seu setmanari va bastir ponts de contacte a tots els moviments que defensaven les idees meacutes avanccedilades de legravepoca i que tenien dos enemics comuns lEstat i lEsgleacutesia

Sempre hom ha destacat de La Tranontana la seva llarga durada -setze anys i 717 nuacutemeros- i el fet deacutesser escrita totalment en catalagrave dues caracteriacutestiques molt inusuals per a una publicacioacute que tradishycionalment ha estat qualificada danarquista Ara si ens endinsem en lanagravelisi del seu contingut i en el coneixement de qui eren els qui hi escrivien ens adonarem que es fa difiacutecil trobar un adjectiu que en termes absoluts defineixi La Tramol1tmw Catalanisme republicashynisme lliurepensament maccediloneria anarquisme i anticlericalisme es donen cita a les seves columnes i la converteixen en el millor exemple daquest aiguabarreig que configuraven els moviments doposicioacute a la Restauracioacute a Catalunya Aquesta barreja ideologravegica eacutes el que li doacutena

1 En aquest sentit Francisco MADRID ala seva tesi doctoral La Iml~a alarqlli~ta li alarC(l~ildishycalista lII Epaia aldl la l lllternaciolal iexcla~ta ci filial deia CIara Ciil UB 1989 di u que dels periograved ic~

anarquistes publicats a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave laquoexclusivamcntc en catalan se publicaron ulla miacutenima porporcioacuten aproximadamente un 3 middotx Igualment en la seva ngorosa i utiliacutessima catashylogacioacute no trobem cap meacutes periogravedic de tendegravencia anarquista del segle XIX que tingui una v idil meacutes llarga que La Trallloltala

373

originalitat i la converteix en una eina indispensable per a conegraveixer el tramat complex dels diferents grups catalans que rebutjaven lEstat de la Restauracioacute Amb tot si insistim en la recerca duna qualificacioacute que ens defineixi La Tramontana al llarg de la seva prolongada singlashydura ens decantariacuteem a considerar-la sobretot una publicacioacute lliushyrepensadora entenent ellliurepensament meacutes com a megravetode capaccedil daglutinar i de mobilitzar amplis sectors de les classes populars que no pas com a doctrina De tota manera La Tramontana va tenir una continuiumltat tan inusualment extensa que resulta impossible fer una anagravelisi atemporal del seu contingut ideologravegic Durant tots aquests anys Josep Llunas des de la tribuna del seu setmanari va elaborar un pensament propi que es desenvolupa a partir del contacte amb la pragravectica revolucionagraveria i els diferents esdeveniments poliacutetics i socials que succeiumlen al seu voltant A meacutes a meacutes com ja hem dit des de les pagravegines de La Tramontana es defensaven les idees de tots els movishyments liberals de legravepoca ben barrejades sota laixopluc dellliurepenshysament i de lanticlericalisme l com que aquesta relacioacute dialegravectica hi era canviant i no sempre es van carregar les tintes al mateix tinter simposa la necessitat dun estudi ampli i evolutiu del seu contingut que tingui en compte a cada moment la realitat concreta en quegrave surt el periogravedic Dit aixograve i tenint en compte les limitacions despai fixades per lorganitzacioacute del Congreacutes en aquesta comunicacioacute ens deslliurem daquesta tasca compromesa -que no renunciem a continuar-2

desbrinar en profunditat el contingut ideologravegic del periogravedic i ens dedicarem fonamentalment a lexamen de les caracteriacutestiques de la vida progravepia del setmanari comparant-lo amb la premsa coetagravenia resseguint-ne la trajectograveria -amb les seves vicissituds polegravemiques denuacutencies i suspensions- coneixent-ne els redactors i els colmiddotlaboshyradors la implantacioacute els problemes de financcedilament i distribucioacute la influegravencia i la transcendegravencia els aspectes estegravetics i literaris eacutes a dir tot allograve que li donagrave una personalitat especiacutefica

La Tranzontana encara que amb unes idees meacutes radicals presenta unes caracteriacutestiques semblants a les dun bon nombre de periogravedics de legravepoca que utilitzaven per a la seva criacutetica poliacutetica i social un agut to sashytiacuteric i humoriacutestic al mateix temps que conreaven amb generositat alguns gegraveneres literaris com ara larticle de costums --de vegades dividit en uns quants lliuraments- i sobretot les composicions en vers -canccedilons

2 Aquest curs presentareacute a la UAB un treball de recerca titulat laquoLa TramolIaIa raquo Paiegravedic lliiexcliexclshyrepfl1sador(11 81-1196J i tinc en marxa la meva tesi doctoral tituladaJnstp LIIIas i PIJais i loosiciuacute a lEstai de la R(~ lallraciuacute Elltrl lalarl)li~m i eIaciolalisme catalagrave

374

sonets epigrames etc En aquest sentit La Tramontana que recull lexperiegravencia de setmanaris com La Campana de Gragravecia o LEsquella de la Torratxa no eacutes un cas uacutenic La Rambla La Pubilla Lo Rector de Vallshyfogona Lo Nunci La Tomasa La Cigala La Bomba En Banyeta La Barshyretina La Honorata La Gramalla La Rondalla La Cotorra i tants dalshytres van aparegraveixer en luacuteltim quart de segle Tots escrits en catalagrave van tenir la transcendegravencia dincorporar la cultura popular a la cultura catalana que fins aleshores shavia mogut en un terreny literari elitista Aquesta eclosioacute de la premsa catalana fou un fenomen lligat al sorgiment duna cultura popular catalana que es desenvolupava als ateneus a les societats obreres i als cercles republicans La identificacioacute de premsa feta en catalagrave amb la defensa de les idees meacutes liberals daquella egravepoca eacutes un fet 3

Totes aquestes publicacions catalanes van tenir una vida efiacutemera Nomeacutes aquelles que tenien al darrera una empresa editorial forccedila solvent -cas de La Campana de Gragravecia o LEsquella de la Torratxa amb leditor I Loacutepez- podien superar les traves de tota mena que nimshypedien la llarga duradaLa Tramontana en fou una excepcioacute aconseguiacute sobreviure durantun bon nombre danys des de 1881 fins a 1896 amb algunes interrupcions degudes a denuacutencies a sancions o a la suspensioacute de les garanties constitucionals Per assolir-ho va comptar amb un home com Josep Llunas -bon coneixedor de la professioacute i de lampli puacuteblic al qual sadreccedilava- i amb un grup brillant de redactors i colmiddotlaboradors autegraventics mestres a lhora dapropar-se a lauditori meacutes popular amb un llenguatge colmiddotloquial i humoriacutestic que tant agradava Tanmateix per a consolidar la publicacioacute durant els primers anys va ser definitiu tenir al darrera una empresa com la tipografia La Academia

La Academia era un taller tipogragravefic situat a la ronda de la Unishyversitat nuacutemero 96 de Barcelona4 que havia estat fundat per Evashyrist Ullastres lany 1879 Aquest bisbalenc membre del Centre Federalista i del Consell Regional del Partit Federal era un daq uells republicans oberts a totes les idees radicals i progressistes que manteshy

3 Josep M Figueres per al periacuteode 1870-1899 teacute comptabilitzats setanta-vuit tiacutetols de publishycacions satiacuteriques de criacutetica poliacutetica i literagraveria escrites en catalagrave nomeacutes a Barcelona La premsa cashytalana Barcelona 1989

4 A partir dabril de 1883 ladreccedila eacutes ronda de la Universitat nuacutemero 6 La Tra m ontana nuacutem 97 2741883

375

La Tramontana eacutes la gran obra de Josep Llunas i Pujals personatge singular i liacuteder meacutes carismagravetic del moviment anarcosocietari dels anys vuitanta i dels primers noranta del segle XIX el quat des de la tribushyna del seu setmanari va bastir ponts de contacte a tots els moviments que defensaven les idees meacutes avanccedilades de legravepoca i que tenien dos enemics comuns lEstat i lEsgleacutesia

Sempre hom ha destacat de La Tranontana la seva llarga durada -setze anys i 717 nuacutemeros- i el fet deacutesser escrita totalment en catalagrave dues caracteriacutestiques molt inusuals per a una publicacioacute que tradishycionalment ha estat qualificada danarquista Ara si ens endinsem en lanagravelisi del seu contingut i en el coneixement de qui eren els qui hi escrivien ens adonarem que es fa difiacutecil trobar un adjectiu que en termes absoluts defineixi La Tramol1tmw Catalanisme republicashynisme lliurepensament maccediloneria anarquisme i anticlericalisme es donen cita a les seves columnes i la converteixen en el millor exemple daquest aiguabarreig que configuraven els moviments doposicioacute a la Restauracioacute a Catalunya Aquesta barreja ideologravegica eacutes el que li doacutena

1 En aquest sentit Francisco MADRID ala seva tesi doctoral La Iml~a alarqlli~ta li alarC(l~ildishycalista lII Epaia aldl la l lllternaciolal iexcla~ta ci filial deia CIara Ciil UB 1989 di u que dels periograved ic~

anarquistes publicats a Catalunya i al Paiacutes Valenciagrave laquoexclusivamcntc en catalan se publicaron ulla miacutenima porporcioacuten aproximadamente un 3 middotx Igualment en la seva ngorosa i utiliacutessima catashylogacioacute no trobem cap meacutes periogravedic de tendegravencia anarquista del segle XIX que tingui una v idil meacutes llarga que La Trallloltala

373

originalitat i la converteix en una eina indispensable per a conegraveixer el tramat complex dels diferents grups catalans que rebutjaven lEstat de la Restauracioacute Amb tot si insistim en la recerca duna qualificacioacute que ens defineixi La Tramontana al llarg de la seva prolongada singlashydura ens decantariacuteem a considerar-la sobretot una publicacioacute lliushyrepensadora entenent ellliurepensament meacutes com a megravetode capaccedil daglutinar i de mobilitzar amplis sectors de les classes populars que no pas com a doctrina De tota manera La Tramontana va tenir una continuiumltat tan inusualment extensa que resulta impossible fer una anagravelisi atemporal del seu contingut ideologravegic Durant tots aquests anys Josep Llunas des de la tribuna del seu setmanari va elaborar un pensament propi que es desenvolupa a partir del contacte amb la pragravectica revolucionagraveria i els diferents esdeveniments poliacutetics i socials que succeiumlen al seu voltant A meacutes a meacutes com ja hem dit des de les pagravegines de La Tramontana es defensaven les idees de tots els movishyments liberals de legravepoca ben barrejades sota laixopluc dellliurepenshysament i de lanticlericalisme l com que aquesta relacioacute dialegravectica hi era canviant i no sempre es van carregar les tintes al mateix tinter simposa la necessitat dun estudi ampli i evolutiu del seu contingut que tingui en compte a cada moment la realitat concreta en quegrave surt el periogravedic Dit aixograve i tenint en compte les limitacions despai fixades per lorganitzacioacute del Congreacutes en aquesta comunicacioacute ens deslliurem daquesta tasca compromesa -que no renunciem a continuar-2

desbrinar en profunditat el contingut ideologravegic del periogravedic i ens dedicarem fonamentalment a lexamen de les caracteriacutestiques de la vida progravepia del setmanari comparant-lo amb la premsa coetagravenia resseguint-ne la trajectograveria -amb les seves vicissituds polegravemiques denuacutencies i suspensions- coneixent-ne els redactors i els colmiddotlaboshyradors la implantacioacute els problemes de financcedilament i distribucioacute la influegravencia i la transcendegravencia els aspectes estegravetics i literaris eacutes a dir tot allograve que li donagrave una personalitat especiacutefica

La Tranzontana encara que amb unes idees meacutes radicals presenta unes caracteriacutestiques semblants a les dun bon nombre de periogravedics de legravepoca que utilitzaven per a la seva criacutetica poliacutetica i social un agut to sashytiacuteric i humoriacutestic al mateix temps que conreaven amb generositat alguns gegraveneres literaris com ara larticle de costums --de vegades dividit en uns quants lliuraments- i sobretot les composicions en vers -canccedilons

2 Aquest curs presentareacute a la UAB un treball de recerca titulat laquoLa TramolIaIa raquo Paiegravedic lliiexcliexclshyrepfl1sador(11 81-1196J i tinc en marxa la meva tesi doctoral tituladaJnstp LIIIas i PIJais i loosiciuacute a lEstai de la R(~ lallraciuacute Elltrl lalarl)li~m i eIaciolalisme catalagrave

374

sonets epigrames etc En aquest sentit La Tramontana que recull lexperiegravencia de setmanaris com La Campana de Gragravecia o LEsquella de la Torratxa no eacutes un cas uacutenic La Rambla La Pubilla Lo Rector de Vallshyfogona Lo Nunci La Tomasa La Cigala La Bomba En Banyeta La Barshyretina La Honorata La Gramalla La Rondalla La Cotorra i tants dalshytres van aparegraveixer en luacuteltim quart de segle Tots escrits en catalagrave van tenir la transcendegravencia dincorporar la cultura popular a la cultura catalana que fins aleshores shavia mogut en un terreny literari elitista Aquesta eclosioacute de la premsa catalana fou un fenomen lligat al sorgiment duna cultura popular catalana que es desenvolupava als ateneus a les societats obreres i als cercles republicans La identificacioacute de premsa feta en catalagrave amb la defensa de les idees meacutes liberals daquella egravepoca eacutes un fet 3

Totes aquestes publicacions catalanes van tenir una vida efiacutemera Nomeacutes aquelles que tenien al darrera una empresa editorial forccedila solvent -cas de La Campana de Gragravecia o LEsquella de la Torratxa amb leditor I Loacutepez- podien superar les traves de tota mena que nimshypedien la llarga duradaLa Tramontana en fou una excepcioacute aconseguiacute sobreviure durantun bon nombre danys des de 1881 fins a 1896 amb algunes interrupcions degudes a denuacutencies a sancions o a la suspensioacute de les garanties constitucionals Per assolir-ho va comptar amb un home com Josep Llunas -bon coneixedor de la professioacute i de lampli puacuteblic al qual sadreccedilava- i amb un grup brillant de redactors i colmiddotlaboradors autegraventics mestres a lhora dapropar-se a lauditori meacutes popular amb un llenguatge colmiddotloquial i humoriacutestic que tant agradava Tanmateix per a consolidar la publicacioacute durant els primers anys va ser definitiu tenir al darrera una empresa com la tipografia La Academia

La Academia era un taller tipogragravefic situat a la ronda de la Unishyversitat nuacutemero 96 de Barcelona4 que havia estat fundat per Evashyrist Ullastres lany 1879 Aquest bisbalenc membre del Centre Federalista i del Consell Regional del Partit Federal era un daq uells republicans oberts a totes les idees radicals i progressistes que manteshy

3 Josep M Figueres per al periacuteode 1870-1899 teacute comptabilitzats setanta-vuit tiacutetols de publishycacions satiacuteriques de criacutetica poliacutetica i literagraveria escrites en catalagrave nomeacutes a Barcelona La premsa cashytalana Barcelona 1989

4 A partir dabril de 1883 ladreccedila eacutes ronda de la Universitat nuacutemero 6 La Tra m ontana nuacutem 97 2741883

375

originalitat i la converteix en una eina indispensable per a conegraveixer el tramat complex dels diferents grups catalans que rebutjaven lEstat de la Restauracioacute Amb tot si insistim en la recerca duna qualificacioacute que ens defineixi La Tramontana al llarg de la seva prolongada singlashydura ens decantariacuteem a considerar-la sobretot una publicacioacute lliushyrepensadora entenent ellliurepensament meacutes com a megravetode capaccedil daglutinar i de mobilitzar amplis sectors de les classes populars que no pas com a doctrina De tota manera La Tramontana va tenir una continuiumltat tan inusualment extensa que resulta impossible fer una anagravelisi atemporal del seu contingut ideologravegic Durant tots aquests anys Josep Llunas des de la tribuna del seu setmanari va elaborar un pensament propi que es desenvolupa a partir del contacte amb la pragravectica revolucionagraveria i els diferents esdeveniments poliacutetics i socials que succeiumlen al seu voltant A meacutes a meacutes com ja hem dit des de les pagravegines de La Tramontana es defensaven les idees de tots els movishyments liberals de legravepoca ben barrejades sota laixopluc dellliurepenshysament i de lanticlericalisme l com que aquesta relacioacute dialegravectica hi era canviant i no sempre es van carregar les tintes al mateix tinter simposa la necessitat dun estudi ampli i evolutiu del seu contingut que tingui en compte a cada moment la realitat concreta en quegrave surt el periogravedic Dit aixograve i tenint en compte les limitacions despai fixades per lorganitzacioacute del Congreacutes en aquesta comunicacioacute ens deslliurem daquesta tasca compromesa -que no renunciem a continuar-2

desbrinar en profunditat el contingut ideologravegic del periogravedic i ens dedicarem fonamentalment a lexamen de les caracteriacutestiques de la vida progravepia del setmanari comparant-lo amb la premsa coetagravenia resseguint-ne la trajectograveria -amb les seves vicissituds polegravemiques denuacutencies i suspensions- coneixent-ne els redactors i els colmiddotlaboshyradors la implantacioacute els problemes de financcedilament i distribucioacute la influegravencia i la transcendegravencia els aspectes estegravetics i literaris eacutes a dir tot allograve que li donagrave una personalitat especiacutefica

La Tranzontana encara que amb unes idees meacutes radicals presenta unes caracteriacutestiques semblants a les dun bon nombre de periogravedics de legravepoca que utilitzaven per a la seva criacutetica poliacutetica i social un agut to sashytiacuteric i humoriacutestic al mateix temps que conreaven amb generositat alguns gegraveneres literaris com ara larticle de costums --de vegades dividit en uns quants lliuraments- i sobretot les composicions en vers -canccedilons

2 Aquest curs presentareacute a la UAB un treball de recerca titulat laquoLa TramolIaIa raquo Paiegravedic lliiexcliexclshyrepfl1sador(11 81-1196J i tinc en marxa la meva tesi doctoral tituladaJnstp LIIIas i PIJais i loosiciuacute a lEstai de la R(~ lallraciuacute Elltrl lalarl)li~m i eIaciolalisme catalagrave

374

sonets epigrames etc En aquest sentit La Tramontana que recull lexperiegravencia de setmanaris com La Campana de Gragravecia o LEsquella de la Torratxa no eacutes un cas uacutenic La Rambla La Pubilla Lo Rector de Vallshyfogona Lo Nunci La Tomasa La Cigala La Bomba En Banyeta La Barshyretina La Honorata La Gramalla La Rondalla La Cotorra i tants dalshytres van aparegraveixer en luacuteltim quart de segle Tots escrits en catalagrave van tenir la transcendegravencia dincorporar la cultura popular a la cultura catalana que fins aleshores shavia mogut en un terreny literari elitista Aquesta eclosioacute de la premsa catalana fou un fenomen lligat al sorgiment duna cultura popular catalana que es desenvolupava als ateneus a les societats obreres i als cercles republicans La identificacioacute de premsa feta en catalagrave amb la defensa de les idees meacutes liberals daquella egravepoca eacutes un fet 3

Totes aquestes publicacions catalanes van tenir una vida efiacutemera Nomeacutes aquelles que tenien al darrera una empresa editorial forccedila solvent -cas de La Campana de Gragravecia o LEsquella de la Torratxa amb leditor I Loacutepez- podien superar les traves de tota mena que nimshypedien la llarga duradaLa Tramontana en fou una excepcioacute aconseguiacute sobreviure durantun bon nombre danys des de 1881 fins a 1896 amb algunes interrupcions degudes a denuacutencies a sancions o a la suspensioacute de les garanties constitucionals Per assolir-ho va comptar amb un home com Josep Llunas -bon coneixedor de la professioacute i de lampli puacuteblic al qual sadreccedilava- i amb un grup brillant de redactors i colmiddotlaboradors autegraventics mestres a lhora dapropar-se a lauditori meacutes popular amb un llenguatge colmiddotloquial i humoriacutestic que tant agradava Tanmateix per a consolidar la publicacioacute durant els primers anys va ser definitiu tenir al darrera una empresa com la tipografia La Academia

La Academia era un taller tipogragravefic situat a la ronda de la Unishyversitat nuacutemero 96 de Barcelona4 que havia estat fundat per Evashyrist Ullastres lany 1879 Aquest bisbalenc membre del Centre Federalista i del Consell Regional del Partit Federal era un daq uells republicans oberts a totes les idees radicals i progressistes que manteshy

3 Josep M Figueres per al periacuteode 1870-1899 teacute comptabilitzats setanta-vuit tiacutetols de publishycacions satiacuteriques de criacutetica poliacutetica i literagraveria escrites en catalagrave nomeacutes a Barcelona La premsa cashytalana Barcelona 1989

4 A partir dabril de 1883 ladreccedila eacutes ronda de la Universitat nuacutemero 6 La Tra m ontana nuacutem 97 2741883

375

sonets epigrames etc En aquest sentit La Tramontana que recull lexperiegravencia de setmanaris com La Campana de Gragravecia o LEsquella de la Torratxa no eacutes un cas uacutenic La Rambla La Pubilla Lo Rector de Vallshyfogona Lo Nunci La Tomasa La Cigala La Bomba En Banyeta La Barshyretina La Honorata La Gramalla La Rondalla La Cotorra i tants dalshytres van aparegraveixer en luacuteltim quart de segle Tots escrits en catalagrave van tenir la transcendegravencia dincorporar la cultura popular a la cultura catalana que fins aleshores shavia mogut en un terreny literari elitista Aquesta eclosioacute de la premsa catalana fou un fenomen lligat al sorgiment duna cultura popular catalana que es desenvolupava als ateneus a les societats obreres i als cercles republicans La identificacioacute de premsa feta en catalagrave amb la defensa de les idees meacutes liberals daquella egravepoca eacutes un fet 3

Totes aquestes publicacions catalanes van tenir una vida efiacutemera Nomeacutes aquelles que tenien al darrera una empresa editorial forccedila solvent -cas de La Campana de Gragravecia o LEsquella de la Torratxa amb leditor I Loacutepez- podien superar les traves de tota mena que nimshypedien la llarga duradaLa Tramontana en fou una excepcioacute aconseguiacute sobreviure durantun bon nombre danys des de 1881 fins a 1896 amb algunes interrupcions degudes a denuacutencies a sancions o a la suspensioacute de les garanties constitucionals Per assolir-ho va comptar amb un home com Josep Llunas -bon coneixedor de la professioacute i de lampli puacuteblic al qual sadreccedilava- i amb un grup brillant de redactors i colmiddotlaboradors autegraventics mestres a lhora dapropar-se a lauditori meacutes popular amb un llenguatge colmiddotloquial i humoriacutestic que tant agradava Tanmateix per a consolidar la publicacioacute durant els primers anys va ser definitiu tenir al darrera una empresa com la tipografia La Academia

La Academia era un taller tipogragravefic situat a la ronda de la Unishyversitat nuacutemero 96 de Barcelona4 que havia estat fundat per Evashyrist Ullastres lany 1879 Aquest bisbalenc membre del Centre Federalista i del Consell Regional del Partit Federal era un daq uells republicans oberts a totes les idees radicals i progressistes que manteshy

3 Josep M Figueres per al periacuteode 1870-1899 teacute comptabilitzats setanta-vuit tiacutetols de publishycacions satiacuteriques de criacutetica poliacutetica i literagraveria escrites en catalagrave nomeacutes a Barcelona La premsa cashytalana Barcelona 1989

4 A partir dabril de 1883 ladreccedila eacutes ronda de la Universitat nuacutemero 6 La Tra m ontana nuacutem 97 2741883

375

nien estretes relacions amb tota mena de lliurepensadors Al seu taller van treballar la majoria dels dirigents anarquistes de legravepoca Josep Llunas Antoni Pellicer Anselmo Lorenzo Pere Esteve Josep Vives Eudald Canibell Lluiacutes Gili Jaume Torrents i Rafael Farga Pellicer que era el gerent i mestre de tots aquests valuosos tipogravegrafs i pushyblicistes Dels tallers de La Academia sortiren publicacions com LEscut Catalagrave (1879) Diari Catalagrave (1879) Lo Tibidabo (1879) La Vell de Catalllnya (1879) La llllstracioacute Catalana (1880) i LAvens (1882) anarshyquistes com El Productor (1887)Acracia (1886) El Nooacutegrafo (1882) i La Asociacioacuten (1883) ogravergan dels obrers tipogragravefics de Barcelona publishycacions republicanes com El Federalista (1885) periogravedics lliurepensashydors comLa Luz (1886) llibres de histograveria poliacutetica tan importants com Garibaldi Historia liberal del siglo XIX (1882) treball colmiddotlectiu dirigit per Justo Pastor de Pellico pseudogravenim de Rafael Farga Pellicer o Pi y Margall y la poliacutetica contemporal1ea (1886) dEnrique Vera la pushyblicacioacute dels treballs del Seglmdo Certamen Socialista (1890) i una llarshyga llista dobres menors que soacuten una bona mostra del papel cabdal que va tenir aquest centre tipogragravefic en la propagacioacute de les idees meacutes avanccedilades del qual encara ens manca un estudi en profunditat tot i que en unes quantes ocasions hom nha apuntat la importagravencia 5

Josep Llunas va entrar a treballar a La Academia des del mateix moment que es va instalmiddotlar lestabliment Hi compaginava les seves tasques de caixista tipogravegraf amb lactivitat periodiacutestica que ja no deixagrave mai meacutes Des del 23 doctubre de 1880 treia a Sants un setmanari titulatLa Tellla que era impregraves a la impremta de Lluiacutes Tasso perograve que a partir del nuacutemero 3 (5111880) va passar a la tipografia La Acashydemia Aquesta publicacioacute que meacutes tard (26121880) passagrave a denomishynar-se La Tellla Barcelonina eacutes un precedent clar de La Tramontana 6

Portava el subtiacutetol de Periogravedic escrit amb sal i vinagre qlle prendragrave el Sol cada vllit dies al mel1ys En total es van publicar vuit nuacutemeros deLa Teula i cinc de La Tella Barcelonina dels quals destaquem el to forccedila anshy

5 Per a La Academia vegeu Max NETTLAU La PrtlIliire lllemaiollal lli topagle (1868-1888) Dordrecht 1969 Enric OLIVEgrave lt La Tramontana p e riogravedic vermell (liiS1-1R93) i el naturalisshyme () de Josep Llunas i Puja lsraquo Etldio de Hi~toria Social nuacutem 2S-29 Madrid 19S4 Pere CAflRIH

laquoAnarquisme i catalanismeraquo a Catalalisnc rfi~tiexcl)ria poliacutetica i lllit 11 ra Barcelona 19S6 6 Gimnagravestich pseud ograve nim de Llunas recorda al nuacutemero 4 (16 11 SS2) deLa Sardala -tiacutetol que

va substi tuir La Trallolltalla duran t una llarga suspensioacute- que lany passa t per aquesta mateixa diada vaig voler escriure un article sobre el mateix tema lels Reis] en La TCIla periogravedic que pushyblicagravevem quatre gatsgt Segons Joan CIVANEL rlllllCacioll Jltr iuacutedi lIe~ l)arcclolC~c~ l~critcs ll catalagrave dc~ dc 1879 a 191 li Barcelona 1920 ci nom a favor del qual ci Covem Civil concediacute l autoritzacioacute de La Tellla i La TCllln Rareeolila eacutes el de Josep Llunas

376

----------BARCELONA 16 -FEBRER DEmiddotiexcl88I---------NUacuteM i-Clt - --_

J~~~~~~~

PERIOacuteDICH VERMPLL

l middot

lSALUT PUacuteBLICA INTERESSOS POPULARS ARTS Y LLETRAS

REDACCiOacute y AD~II~ISTHACIOacute Ronda de l Universitat 96 BA RCELO N A

----------BARCELONA 16 -FEBRER DEmiddotiexcl88I---------NUacuteM i-Clt - --_

J~~~~~~~

PERIOacuteDICH VERMPLL

l middot

lSALUT PUacuteBLICA INTERESSOS POPULARS ARTS Y LLETRAS

REDACCiOacute y AD~II~ISTHACIOacute Ronda de l Universitat 96 BA RCELO N A

YNYLNOIYYNL Yiexcl

Q[)VSIlV~lN3J vl

ticlerical i catalanista i lestil mordaccedil i satiacuteric 7 A les seves pagravegines trobem ja un bon grapat de les firmes que meacutes endavant colmiddot laboraren en els primers anys de La Tramontana Luacuteltim nuacutemero va sortir el21 de gener de 1881 perquegrave a causa dun article titulat laquoEls Reisraquo apashyregut al nuacutemero 3 (611881) i denunciat pel fiscal va ser sancionada amb una suspensioacute de setanta setmanes

Per tal deludir aquest silenci imposat Llunas va fer servir un dels recursos legals que utilitzava la premsa compromesa de legravepoca per a arribar als seus lectors malgrat les prohibicions treure el periogravedic amb un tiacutetol nou Aixiacute el12 de febrer de 1881 hom obtenia el permiacutes per a publicar La Tramontana 8 i el mateix dia es repartien vint-i-cinc mil exemplars dun prospecte anunciador que escrit en vers en catalagrave i en vermell per totes dues cares era tota una declaracioacute de principis catalanistes i progressistes Al seu pregoacute deixen clar des dun princishypi que es dirigeixen als catalans critiquen el centralisme i defensen luacutes de la llengua catalana hi reivindiquen la cultura popular de la qual fan com diu Josep Fontana laquouna viva i curiosa descripcioacuteraquo9 shi mostren disposats a denunciar tota mena de corrupcions siguin poliacutetiques o clericals i acaben deixant-hi constagravencia del seu esperit lluitador i progressista Sembla clar doncs que Llunas es proposa des de La Tramontana la defensa i la propagacioacute dun catalanisme popular i progressista que teacute les seves arrels en el federalisme i que al mateix temps tracta de fer-lo compatible amb les seves idees inshyternacionalistes -anarquistes En aquest sentit quan surt el nuacutemeshyro inicial deLa Tramontana hi podem llegir un primer article -titulat laquoJa hi somraquo- signat per la redaccioacute on queda clar el seu caragravecter catalagrave i anticentralista perograve no pas separatista

El dia 16 de febrer de 1881 sortiacute doncs el primer nuacutemero de La Tramontana que portava el subtiacutetol de Periogravedic vermell i els lemes laquoPoliacutetica popular Arts i lletres Salut puacuteblicaraquo La direccioacute de ladshyministracioacute i de la redaccioacute era la mateixa que la de la tipografia La Academia dEvarist UllastreslO que era el propietari i limpressor

7 A les seves pagravegines es defensa el Primer Congreacutes Catalanista i es critica el cata lanisme conservador de La Renaixellsa

8 Joan GIVANEL Publicacions Dades tretes del registre del Govern Civil 9 Josep FONTANA La fi de lAntic Regravegim i la industrialitzacioacute (1787-1868) vol vde la H istograveria de

Catalunya dirigida per Pierre Vilar Barcelona 1988 10 A partir del nuacutemero 385 (26101888) ladreccedila de ladministracioacute eacutes al carrer de Poshy

nent 1 3r

379

de la nova publicacioacute 11 La primera plana era presidida per un dibuix almiddotlegograveric del cap dun gegant amb barretina que bufa i escombra tots els mals de la societat esgleacutesies militars burgesos diners castells capellans 12 Tenia un format de 285 x 38 cm 4 pagravegines i tres colors (blanc negre i vermell) El seu preu era lhabitual daquest tipus de publicacions dos quartos u Shi admetien subscripcions trimestrals a 8 rals per a Espanya i 16 per als paiumlsos integrats a la unioacute postal internacional La seva frequumlegravencia era setmanal i sortia el dissabte 14

Colmiddotlaboraren en aquest primer nuacutemero firmes importants de les lletres catalanes com ara Conrad Roure Frederic Soler -Pitarra- Rossend Aruacutes Josep M Lasarte i Eudald Canibell

La direccioacute de La Tramontana sempre va estar a les mans de Josep Llunas que a causa de la mort dUllastres a partir de gener de 1887 passagrave a ser tambeacute el seu propietari Ultra ser-ne el director tambeacute sencarregava de ladministracioacute de la correspondegravencia i descriure els articles editorials que normalment tractaven de temes dactualitat poliacutetica daspectes doctrinals o de criacutetica anticlericall~ Per a tirar endavant la seva publicacioacute comptava amb la colmiddotlaboracioacute dun petit grup dhomes que constituiumlen la redaccioacute i que en el moment de passar la propietat a les seves mans era formada nomeacutes pel mateix director per Cels Gomis i per Eudald Canibel1 16 Meacutes tard pel febrer de 1890 la redaccioacute fou ampliada i quedagrave formada per Anselmo Lorenzo Josep M Codolosa Emili Guanyabens i Eudald Canivell

11 Despreacutes del tancament de la tipografia La Academia LIl TrIlIlOIl1l1I1l va canviar sovint dimpremta A partir del nuacutemero 564 (2051892) PLlJol Soler Impresor carrer dels Taller~ 45 a partir del nuacutemero 575 (lSHIH92) Estampes de LAvenccedil carrer de la Portaferrissa 21 a partir del nuacutemero 587 (2HI0 IN92l Estampa de J Soleacute ronda de la Universitat 9 i finalment des del nuacutemero 599 (20 11H9~) Impremta de LAvenccedil ronda de la Universitat 4

12 Quan apareix el nuacutemero oacute4J (1111895) despreacutes duna llarga suspensioacute canvia lactitud del gegant catalil de la lt1pccedilallra que en Ilo de bufar ontempla somrient laparicioacute dun moacuten nou lesdevenidor reprecntat per un gran sol naixent

D A partir de lHS7 el preu ograve dc 5 cegraventims l a Tramontana a a realitzar una baixa considcrilshyble en els scus preus de lnda i subsoipcioacute Periogravedic del poble i destinat meacutes que cap altn a [ 1gent de pos diners i acabant-sc la moneda vllla de quartos per a donar pas definitiu iI la del sistema decimal venim obligat a posar el preu [ ] a 5 cegraventims el nuacutemero solt malgrit la considerable rebaixa que aixograve provoqui en els nostres ingressosraquo Ln TrmllolllllIll nuacutem 287 (171211111)

14 A partir del nuacutemero 1LI (D218S5) surt el divendres 15 Aquests articles sllmiddotint anaven firmats per pseudogravenims com ara llre Pau de lAntonia

LAmpurdanegraves FlegravectrIch lall de la Laya W i Pau Veritats que amb tota seguretat corresponen al mateix Llunas

111 AI nuacutemero 2S10 (h11Hii7) es dcii que Emili Cuanyabens formava part de li redaccioacute pen) al nuacutemero seguumlent (14 11SS7) rectifiquen dient que iwmEacutes neacutes collaborador

380

ticlerical i catalanista i lestil mordaccedil i satiacuteric 7 A les seves pagravegines trobem ja un bon grapat de les firmes que meacutes endavant colmiddot laboraren en els primers anys de La Tramontana Luacuteltim nuacutemero va sortir el21 de gener de 1881 perquegrave a causa dun article titulat laquoEls Reisraquo apashyregut al nuacutemero 3 (611881) i denunciat pel fiscal va ser sancionada amb una suspensioacute de setanta setmanes

Per tal deludir aquest silenci imposat Llunas va fer servir un dels recursos legals que utilitzava la premsa compromesa de legravepoca per a arribar als seus lectors malgrat les prohibicions treure el periogravedic amb un tiacutetol nou Aixiacute el12 de febrer de 1881 hom obtenia el permiacutes per a publicar La Tramontana 8 i el mateix dia es repartien vint-i-cinc mil exemplars dun prospecte anunciador que escrit en vers en catalagrave i en vermell per totes dues cares era tota una declaracioacute de principis catalanistes i progressistes Al seu pregoacute deixen clar des dun princishypi que es dirigeixen als catalans critiquen el centralisme i defensen luacutes de la llengua catalana hi reivindiquen la cultura popular de la qual fan com diu Josep Fontana laquouna viva i curiosa descripcioacuteraquo9 shi mostren disposats a denunciar tota mena de corrupcions siguin poliacutetiques o clericals i acaben deixant-hi constagravencia del seu esperit lluitador i progressista Sembla clar doncs que Llunas es proposa des de La Tramontana la defensa i la propagacioacute dun catalanisme popular i progressista que teacute les seves arrels en el federalisme i que al mateix temps tracta de fer-lo compatible amb les seves idees inshyternacionalistes -anarquistes En aquest sentit quan surt el nuacutemeshyro inicial deLa Tramontana hi podem llegir un primer article -titulat laquoJa hi somraquo- signat per la redaccioacute on queda clar el seu caragravecter catalagrave i anticentralista perograve no pas separatista

El dia 16 de febrer de 1881 sortiacute doncs el primer nuacutemero de La Tramontana que portava el subtiacutetol de Periogravedic vermell i els lemes laquoPoliacutetica popular Arts i lletres Salut puacuteblicaraquo La direccioacute de ladshyministracioacute i de la redaccioacute era la mateixa que la de la tipografia La Academia dEvarist UllastreslO que era el propietari i limpressor

7 A les seves pagravegines es defensa el Primer Congreacutes Catalanista i es critica el cata lanisme conservador de La Renaixellsa

8 Joan GIVANEL Publicacions Dades tretes del registre del Govern Civil 9 Josep FONTANA La fi de lAntic Regravegim i la industrialitzacioacute (1787-1868) vol vde la H istograveria de

Catalunya dirigida per Pierre Vilar Barcelona 1988 10 A partir del nuacutemero 385 (26101888) ladreccedila de ladministracioacute eacutes al carrer de Poshy

nent 1 3r

379

de la nova publicacioacute 11 La primera plana era presidida per un dibuix almiddotlegograveric del cap dun gegant amb barretina que bufa i escombra tots els mals de la societat esgleacutesies militars burgesos diners castells capellans 12 Tenia un format de 285 x 38 cm 4 pagravegines i tres colors (blanc negre i vermell) El seu preu era lhabitual daquest tipus de publicacions dos quartos u Shi admetien subscripcions trimestrals a 8 rals per a Espanya i 16 per als paiumlsos integrats a la unioacute postal internacional La seva frequumlegravencia era setmanal i sortia el dissabte 14

Colmiddotlaboraren en aquest primer nuacutemero firmes importants de les lletres catalanes com ara Conrad Roure Frederic Soler -Pitarra- Rossend Aruacutes Josep M Lasarte i Eudald Canibell

La direccioacute de La Tramontana sempre va estar a les mans de Josep Llunas que a causa de la mort dUllastres a partir de gener de 1887 passagrave a ser tambeacute el seu propietari Ultra ser-ne el director tambeacute sencarregava de ladministracioacute de la correspondegravencia i descriure els articles editorials que normalment tractaven de temes dactualitat poliacutetica daspectes doctrinals o de criacutetica anticlericall~ Per a tirar endavant la seva publicacioacute comptava amb la colmiddotlaboracioacute dun petit grup dhomes que constituiumlen la redaccioacute i que en el moment de passar la propietat a les seves mans era formada nomeacutes pel mateix director per Cels Gomis i per Eudald Canibel1 16 Meacutes tard pel febrer de 1890 la redaccioacute fou ampliada i quedagrave formada per Anselmo Lorenzo Josep M Codolosa Emili Guanyabens i Eudald Canivell

11 Despreacutes del tancament de la tipografia La Academia LIl TrIlIlOIl1l1I1l va canviar sovint dimpremta A partir del nuacutemero 564 (2051892) PLlJol Soler Impresor carrer dels Taller~ 45 a partir del nuacutemero 575 (lSHIH92) Estampes de LAvenccedil carrer de la Portaferrissa 21 a partir del nuacutemero 587 (2HI0 IN92l Estampa de J Soleacute ronda de la Universitat 9 i finalment des del nuacutemero 599 (20 11H9~) Impremta de LAvenccedil ronda de la Universitat 4

12 Quan apareix el nuacutemero oacute4J (1111895) despreacutes duna llarga suspensioacute canvia lactitud del gegant catalil de la lt1pccedilallra que en Ilo de bufar ontempla somrient laparicioacute dun moacuten nou lesdevenidor reprecntat per un gran sol naixent

D A partir de lHS7 el preu ograve dc 5 cegraventims l a Tramontana a a realitzar una baixa considcrilshyble en els scus preus de lnda i subsoipcioacute Periogravedic del poble i destinat meacutes que cap altn a [ 1gent de pos diners i acabant-sc la moneda vllla de quartos per a donar pas definitiu iI la del sistema decimal venim obligat a posar el preu [ ] a 5 cegraventims el nuacutemero solt malgrit la considerable rebaixa que aixograve provoqui en els nostres ingressosraquo Ln TrmllolllllIll nuacutem 287 (171211111)

14 A partir del nuacutemero 1LI (D218S5) surt el divendres 15 Aquests articles sllmiddotint anaven firmats per pseudogravenims com ara llre Pau de lAntonia

LAmpurdanegraves FlegravectrIch lall de la Laya W i Pau Veritats que amb tota seguretat corresponen al mateix Llunas

111 AI nuacutemero 2S10 (h11Hii7) es dcii que Emili Cuanyabens formava part de li redaccioacute pen) al nuacutemero seguumlent (14 11SS7) rectifiquen dient que iwmEacutes neacutes collaborador

380

de la nova publicacioacute 11 La primera plana era presidida per un dibuix almiddotlegograveric del cap dun gegant amb barretina que bufa i escombra tots els mals de la societat esgleacutesies militars burgesos diners castells capellans 12 Tenia un format de 285 x 38 cm 4 pagravegines i tres colors (blanc negre i vermell) El seu preu era lhabitual daquest tipus de publicacions dos quartos u Shi admetien subscripcions trimestrals a 8 rals per a Espanya i 16 per als paiumlsos integrats a la unioacute postal internacional La seva frequumlegravencia era setmanal i sortia el dissabte 14

Colmiddotlaboraren en aquest primer nuacutemero firmes importants de les lletres catalanes com ara Conrad Roure Frederic Soler -Pitarra- Rossend Aruacutes Josep M Lasarte i Eudald Canibell

La direccioacute de La Tramontana sempre va estar a les mans de Josep Llunas que a causa de la mort dUllastres a partir de gener de 1887 passagrave a ser tambeacute el seu propietari Ultra ser-ne el director tambeacute sencarregava de ladministracioacute de la correspondegravencia i descriure els articles editorials que normalment tractaven de temes dactualitat poliacutetica daspectes doctrinals o de criacutetica anticlericall~ Per a tirar endavant la seva publicacioacute comptava amb la colmiddotlaboracioacute dun petit grup dhomes que constituiumlen la redaccioacute i que en el moment de passar la propietat a les seves mans era formada nomeacutes pel mateix director per Cels Gomis i per Eudald Canibel1 16 Meacutes tard pel febrer de 1890 la redaccioacute fou ampliada i quedagrave formada per Anselmo Lorenzo Josep M Codolosa Emili Guanyabens i Eudald Canivell

11 Despreacutes del tancament de la tipografia La Academia LIl TrIlIlOIl1l1I1l va canviar sovint dimpremta A partir del nuacutemero 564 (2051892) PLlJol Soler Impresor carrer dels Taller~ 45 a partir del nuacutemero 575 (lSHIH92) Estampes de LAvenccedil carrer de la Portaferrissa 21 a partir del nuacutemero 587 (2HI0 IN92l Estampa de J Soleacute ronda de la Universitat 9 i finalment des del nuacutemero 599 (20 11H9~) Impremta de LAvenccedil ronda de la Universitat 4

12 Quan apareix el nuacutemero oacute4J (1111895) despreacutes duna llarga suspensioacute canvia lactitud del gegant catalil de la lt1pccedilallra que en Ilo de bufar ontempla somrient laparicioacute dun moacuten nou lesdevenidor reprecntat per un gran sol naixent

D A partir de lHS7 el preu ograve dc 5 cegraventims l a Tramontana a a realitzar una baixa considcrilshyble en els scus preus de lnda i subsoipcioacute Periogravedic del poble i destinat meacutes que cap altn a [ 1gent de pos diners i acabant-sc la moneda vllla de quartos per a donar pas definitiu iI la del sistema decimal venim obligat a posar el preu [ ] a 5 cegraventims el nuacutemero solt malgrit la considerable rebaixa que aixograve provoqui en els nostres ingressosraquo Ln TrmllolllllIll nuacutem 287 (171211111)

14 A partir del nuacutemero 1LI (D218S5) surt el divendres 15 Aquests articles sllmiddotint anaven firmats per pseudogravenims com ara llre Pau de lAntonia

LAmpurdanegraves FlegravectrIch lall de la Laya W i Pau Veritats que amb tota seguretat corresponen al mateix Llunas

111 AI nuacutemero 2S10 (h11Hii7) es dcii que Emili Cuanyabens formava part de li redaccioacute pen) al nuacutemero seguumlent (14 11SS7) rectifiquen dient que iwmEacutes neacutes collaborador

380

Llunas hi continuagrave com a director i administradorYDe tota manera estem dacord amb Joan Civanel a considerar La Tramontana com una realitzacioacute personal del seu director i propietari quan diu que laquomolts articles passaren del pensament den Llunas a la composicioacute sense haver estat redactats ni escrits a magraveraquol~

Si obrim el ventall i del cos de redaccioacute passem al cercle de colmiddot lashyboradors el grup samplia considerablement Trobem una colla desshycriptors i de periodistes molt joves que sovintejaven les columnes de La Tramontana perograve que tambeacute treballaven per a unes altres publi shycacions enviant-hi les seves composicions generalment en vers Aquest tipus descriptor eacutes el que Joaquim Molas qualifica de laquopoeta popularraquo19 Descagraves egravexit literari i amb unes posicions clarament criacute shytiques envers la societat que els envoltava trobaren a la premsa satiacuterica i humoriacutestica una bona sortida per als seus treballs En geneshyral es tractava de poetes joves dobrers o de menestrals que compagishynaven lescriptura amb una feina remunerada 20 Reduint la llista nomeacutes a aquells que apareixien amb assiduiumltat a les pagravegines de La Tramontana en podem destacar Josep Verduacute Joaquim Roig Frederic Oliveacute Francesc Llenas J Cuinart Artur Cuasch Manuel Figuerola Ramon Coll i Corina i Simoacute Alsina per als tres primers anys de publicacioacute meacutes tard shi incorporaren Joan Llopart Josep Barbeny -Pepet del Carril- A Tolragrave Antoni Rossell Anton Pla i Ferrando Mashynuel Cardoacute Viacutector Ferrer Joaquim Ayneacute i el muacutesic Joan Duran i en els uacuteltims anys Domegravenec Bartrina Jaume Mir -M BOl1apasta- i Joan Usoacuten Cal destacar-ne tres homes que van ser especialment fidels a La Tramontana Rossend Aruacutes i Arderiu colmiddotlaborador principal de Llunas durant el primer any de la publicacioacute el sallentiacute Joan Vilaseca i Masferrer que signava Juanito Catalagrave present a les columnes del periogravedic des de 1882 fins a 1891 i el comediogravegraf periodista i actor Lluiacutes Millagrave i Cagravecio que hi publicagrave composicions en vers durant un espai de meacutes de deu anys de 1882 a 1893

La part gragravefica de La TranlOl1tana era especialment atesa Per a aquesta tasca comptaven amb lexperiegravencia professional dels tipograveshygrafs anarquistes de La Academia i de dibuixants reconeguts com ara P Eriz P Ross E Canibell J Llopart M Molineacute i Pahissa que eren

17 La Tran(llltalla nuacutem 455 (2R21iexcl)90)

18 Joan CIVANEL 8ihliografia ca talalla rrnll~ll Barcelona 1931 19 Joaquim M tl LAS Poesia clltalallll de Iii RcstallraciiIacute Barcelona 19fiacutefiacute 20 Josep Barbany era emplea t de ferrocarrils Josep Asmara ts treballava als magatzems El Sigla

Simoacute AIsina era obrer tegravextil i posteriorment tipogravegraf Joaquim Avneacute funcionari munic i pal

381

uns autegraventics mestres de la caricatura i del dibuix humoriacutestic A la primera plana normalment sincloiumla un gravat satiacuteric en el qual es reflectia lactualitat poliacutetica i social Es procurava que les imatge fossin directes i fagravecils de reconegraveixer per al puacuteblic per a aixograve res meacutes uacutetil que la caricatura les patilles de Rius i Taulet el bigoti de Cagravenoshyvas o el tupegrave de Sagasta per exemple eren fagravecilment identificables a primera vista Seguint Lily Litvak21 per a qui La Tramontana eacutes el millor exponent de la propaganda anarquista mitjanccedilant la imatge podem dir que la funcioacute essencial daquests dibuixos era la transmisshysioacute didees servint-se dimatges impactants Per tant shi procurava que el missatge ideologravegic arribeacutes al receptor amb el miacutenim esforccedil Moltes vegades els dibuixos assolien una dimensioacute almiddotlegograverica i simshybogravelica i representaven idees abstractes com ara la revolucioacute social la llibertat o lanarquia mitjanccedilant figures humanes i fent-hi uacutes duna iconografia estatuagraveria femenina Els diferents enemics del poble tambeacute eren caricaturats simbogravelicament escarabats espases i piles de diners hi representaven capellans militars i burgesos en canvi els obrers semshypre hi apareixien amb una certa dignitat tragravegica normalment envolshytats de misegraveria i fagravebriques de xemeneies fumejants

La composicioacute de La Tramontana es va mantenir quasi invariable durant tota la seva llarga vida A la primera plana anava el gravat amb els dibuixos ja comentats a la segona generalment sincloiumla un article llarg dactualitat poliacutetica o de criacutetica anticlerical o doctrinal sense firma o amb algun pseudogravenim de Llunas -Gimnagravestich Elegravectrich - encara que moltes vegades era substituiumlt per una narracioacute literagraveria Hi havia despreacutes una part dedicada a les colmiddotlaboracions en vers de caragravecter satiacuteric i amb un marcat contingut de criacutetica social El 50 restant del periogravedic era ocupat per les seccions fixes laquoVentadesraquo laquoCartes de foraraquo laquoMal tempsraquo laquoEpigramesraquo laquoCabograveriesraquo i laquoCorresshypondegravenciaraquo totes amb el seu petit gravat almiddotlegograveric La criacutetica teatral hi va tenir una seccioacute fixa en unes quantes ocasions amb tiacutetols canshyviants laquoTeatresraquo firmada per Consueta laquoEspectaclesraquo per T Q L Leopolda G i Filarmogravenic Als primers nuacutemeros va sortir una seccioacute de laquoBelles artsraquo en la qual Eudald Canibell que firmava K comentashyva principalment notiacutecies relacionades amb exposicions de pintura

21 lily lITVAK Allarchist Drawing I Calalonlan Newspapers 1880-1912 a Actes del Tercer Colshyloqui dEstldis Catalans a Nord-Amegraverica Toronto 1982 i Montserrat 1983

382

laquoLa Tramontanaraquo nuacutem 345 20-1-1888 -_ _ ~ ~==------------=--~~~~~~~~~~-_

iexcl

bull -

y---------

shy -

~

~- ~ -0

~ gt- ~~

iexcl~

cri~~~a~~se~~~~~N~A~~(p~~~ant middot middot~uacute Kmiddot~ ) son crit al vent lle~nt J~iexcl~ e may son pas deturarin laquolt fl~3ls ni gent de soUn3 - - ~ gt- i ~C-~

iexclimiddot i~ i ~ iquestUacute~~iexclfiexcl~~tI_~Jj~idil~~iexcl~~ ~

nr 1 BfltLI10NA li [)E JuLIOL DE 1889 Nuacutem i22

~

SUSCRIPCIO E N T E M r4

)0 et~mp)ar5 i r lt)( I Un trimcslre 1 pesset3

Ln nllm-r) ltmiddotmiddoth EltllHIJII

5 iquestIllinh Un trimestre 2 pessetJs

lA Sr SC ItIPCIOlt-()~ISI ~ e middot) c p3f3n per 3Jelanl u

Jrr r tL Pon~middotI1I I

K~HI lJil iexcliexcliexcl CI III

Los pa~ol poden (er5e tn lellos de 15 intims

~ HI j llum run~u iexcll men oacute en timbr( fl ti lIS JinJr j espcciuls pera pcrioacutehChs

--

PREO D QDEST ROacuteMERO bull PREU D tQDEST mao bull bull bull UN RAL bullbull NUacuteMERO EXTRAORDINARI DEDICA bull l1lf RAL bull

V0~ v) ~ 1 J7

d~ ~lt ~ lt l ~ ~ ccedilJ middotgt1 J ) bull I f)

l~ bull~V~~

~

PERIOacuteOICH POLiTICH TR IiexclII

laquoLa Tramontanaraquo nuacutem 345 20-1-1888 -_ _ ~ ~==------------=--~~~~~~~~~~-_

iexcl

bull -

y---------

shy -

~

~- ~ -0

~ gt- ~~

iexcl~

cri~~~a~~se~~~~~N~A~~(p~~~ant middot middot~uacute Kmiddot~ ) son crit al vent lle~nt J~iexcl~ e may son pas deturarin laquolt fl~3ls ni gent de soUn3 - - ~ gt- i ~C-~

iexclimiddot i~ i ~ iquestUacute~~iexclfiexcl~~tI_~Jj~idil~~iexcl~~ ~

nr 1 BfltLI10NA li [)E JuLIOL DE 1889 Nuacutem i22

~

SUSCRIPCIO E N T E M r4

)0 et~mp)ar5 i r lt)( I Un trimcslre 1 pesset3

Ln nllm-r) ltmiddotmiddoth EltllHIJII

5 iquestIllinh Un trimestre 2 pessetJs

lA Sr SC ItIPCIOlt-()~ISI ~ e middot) c p3f3n per 3Jelanl u

Jrr r tL Pon~middotI1I I

K~HI lJil iexcliexcliexcl CI III

Los pa~ol poden (er5e tn lellos de 15 intims

~ HI j llum run~u iexcll men oacute en timbr( fl ti lIS JinJr j espcciuls pera pcrioacutehChs

--

PREO D QDEST ROacuteMERO bull PREU D tQDEST mao bull bull bull UN RAL bullbull NUacuteMERO EXTRAORDINARI DEDICA bull l1lf RAL bull

V0~ v) ~ 1 J7

d~ ~lt ~ lt l ~ ~ ccedilJ middotgt1 J ) bull I f)

l~ bull~V~~

~

PERIOacuteOICH POLiTICH TR IiexclII

nr 1 BfltLI10NA li [)E JuLIOL DE 1889 Nuacutem i22

~

SUSCRIPCIO E N T E M r4

)0 et~mp)ar5 i r lt)( I Un trimcslre 1 pesset3

Ln nllm-r) ltmiddotmiddoth EltllHIJII

5 iquestIllinh Un trimestre 2 pessetJs

lA Sr SC ItIPCIOlt-()~ISI ~ e middot) c p3f3n per 3Jelanl u

Jrr r tL Pon~middotI1I I

K~HI lJil iexcliexcliexcl CI III

Los pa~ol poden (er5e tn lellos de 15 intims

~ HI j llum run~u iexcll men oacute en timbr( fl ti lIS JinJr j espcciuls pera pcrioacutehChs

--

PREO D QDEST ROacuteMERO bull PREU D tQDEST mao bull bull bull UN RAL bullbull NUacuteMERO EXTRAORDINARI DEDICA bull l1lf RAL bull

V0~ v) ~ 1 J7

d~ ~lt ~ lt l ~ ~ ccedilJ middotgt1 J ) bull I f)

l~ bull~V~~

~

PERIOacuteOICH POLiTICH TR IiexclII

La seccioacute laquoVentadesraquo era la que ocupava un espai meacutes extens del periogravedic Es tractava duna mena de miscelmiddotlagravenia dactualitats en la qual hom combinava la criacutetica poliacutetica la denuacutencia de les corrupteles poliacutetiques i les notiacutecies de les activitats que organitzaven les societats obreres els cercles lliurepensadors i els centres federals Vagues vetllades literagraveries i musicals inauguracions descoles laiques banshyquets de promiscuacioacute enterraments civils i commemoracions repushyblicanes compartien aquesta seccioacute que tambeacute servia per a fer criacutetica social i moral

La seccioacute laquoMal temps raquo era una de les meacutes caracteriacutestiques de La Tramontana i la que li va portar meacutes disgustos amb la justiacutecia Definishyda per ells mateixos corn laquolo quita-manchas de sotanasraquo estava deshydicada a la publicacioacute de notiacutecies anticlericals que rebien dels lectors i dels corresponsals o que treien dunes altres publicacions anticleshyricals corn ara El Motiacuten i El Cencerro de Madrid La Reacutepublique AntishyCleacutericale de Pariacutes La Montantildea de Manresa o Lo Llobregat de Sallent

A la seccioacute laquoEpigramesraquo anaven els poemes satiacuterics curts que arrishybaven a la seccioacute laquoCorrespondegravenciaraquo Hi van colmiddot laborar uns epigrashymistes excelmiddotlents corn Rossend Aruacutes Josep M Codolosa o Lluiacutes Millagrave Tambeacute ho feien amb assiduiumltat Josep Asmarats -J 5taramsa- Josep Puig i Cassanyes -Sir Byron- Josep Barbeny -Pepet del Carril- i un tal Ruch NafratY De vegades en lloc depigrames hi sortien unes altres composicions en vers tambeacute de caragravecter humoriacutestic corn ara epi tafis rifats acudits canccedilons sonets o cantarelles

No hi faltava tampoc mai la seccioacute dentreteniments titulada laquoCashybograveriesraquo xarades salts de cavall jerogliacutefics quadrats de paraules enigshymes i tota mena de trencaclosques hi eren remesos pels mateixos lectors del periogravedic Alguns daquests com Eudald Sala Manuel Gardoacute Josep Asmarats Ruch Nafrat o Lluiacutes Millagrave hi eren uns autegravenshytics especialistes i tambeacute els podem trobar en unes altres publicacions

De tant en tant La Tramontana feia campanya per a recaptar dishyners per motius diferents Resulten dun interegraves especial les llistes dels colmiddotlaboradors daquestes subcripcions que es publicaven a la prishymera plana ja que ens serveixen per a conegraveixer quins eren els t emes que mereixien latencioacute i la solidaritat del periogravedic quins eren els

22 Josep ROD ERGAS Els pseudograven ims usats a Catalllllya Barcelo na 195 1 a firma qu e aqu es t p seudogravenim pertanyia al mate ix Lluna s N o creiem p as que a ixograve sigui ai XIacute p erqu egrave Ru ch Nafrat apare ix a la secci oacute laquoCorrespond egravencia raquo amb m o lta assiduiumltat

385

homes i les dones que llegien el setmanari i esta ven en la seva ograverbita quines societats obreres logravegies centres republicans o cercles lliushyrepensadors existien etc De vegades aquestes subscripcions eren compartides amb unes altres publicacions especialment amb El Productor

Ja hem dit que els motius daquestes campanyes eren diversos a favor de lantic revolucionari i federal Joaquim Arrufat pel monushyment a Claveacute pels familiars dels republicans revoltats a Santa Coloshyma de Farners per les treballadores de Carme empresonades per organitzar els actes de commemoracioacute del l Centenari de la Revoshylucioacute Francesa a favor del Centre Local de les Societats Obreres de Manresa per pagar les fiances que el fiscal demanava pel mateix Llunas o fins i tot malgrat la campanya antidinamitera que el periogravedic duia a terme feia temps per la viacutedua de Pallagraves i pels presos de Montshyjuiumlc a causa de latemptat contra Martiacutenez Campos

Si repassem els temes mencionats com a dignes daquesta solidashyritat hi tornarem a trobar tots els components dellliurepensament radical un vell federal una glograveria de la cultura popular catalana uns militars sollevats per la Repuacuteblica unes treballadores empresonades una commemoracioacute revolucionagraveria uns obrers en vaga i un anarquista executat l les llistes de subscriptors encara soacuten meacutes reveladores Per exemple a la subscripcioacute que es va fer a benefici dels familiars del tinent Belleacutes i del comandant Fernandez hi podem llegir els pseudograveshynims seguumlents Un Anticlerical Un Revolucionari Un Ex-sublevat Un que espera lHora Un Enemic del Clero Un Lliurepensador Un Terrorista dels Rojos Un que teacute els Fills sense batejar Un Republicagrave Un Descamisat Un Anarquista No hi falta ninguacute

Labsegravencia destadiacutestiques oficials no ens permet tenir dades del tiratge de La Tramontana encara que sembla que va ser forccedila imporshytant sobretot si tenim en compte que luacutes del catalagrave significava una limitacioacute important per al seu mercat La seva llarga vida i la seva capacitat dautofinanccedilament sense meacutes recursos que els propis que generava la venda del periogravedic aixiacute ho demostren Les uacuteniques dades quantificades que nhem trobat fan referegravencia al nuacutemero extraordishynari dedicat al l Centenari de la Revolucioacute Francesa del qualla reshydaccioacute pensava tirar de 7000 a 8000 exemplars23que segons que inshyinformen el19 de juliol de 1989 sexhauriren en la seva totalitat Com

23 La TramOltaIa nuacutem 419 (2161889)

386

que el tiratge dels nuacutemeros extraordinaris solia ser doble del dels ordinaris4 podriacuteem arribar a laventurada conclusioacute que el tiratge normal deLa Tramontana podria estar al voltant dels 4000 exemplars xifra que certament coincidiria amb el miacutenim que segons la Revista Social era necessari per a poder subsistir sense problemes econogravemics 25

Durant els primers anys la continuiumltat del periogravedic era assegurashyda per la titularitat dun empresari solvent com Evarist Ullastres Ara quan la propietat va passar a Josep Llunas hi van arribar els proshyblemes provocats per la falta de recursos econogravemics per a afrontar les muacuteltiples denuacutencies multes i suspensions que va patir fins al final dels seus dies Labsegravencia de capital les persecucions i el fet que es tracteacutes de la realitzacioacute quasi personal dun home feien que la vida del periogravedic estigueacutes contiacutenuament en perill i que fins i tot una malalshytia del seu director i propietari la fes trontollar

Les malalties del director i propietari daquest periogravedic obrer sens meacutes recursos que sactivitat i intel middotligegravencia fan necessari que tots els recursos pro~ pis del periogravedic siguin recollits puig del contrari laquoLa Tramonlanaraquo tenint vida progravepia es veuria amenaccedilada de mort

Aquests recursos propis a quegrave es fa referegravencia es recaptaven per conshyductes diversos

1 La venda directa a Barcelona mitjanccedilant els punts habituals o els venedors ambulants

2 La venda a lengrograves per empreses distribuiumldores 26

3 Les subscripcions trimestrals Aquesta era la via recaptatograveria meacutes segura per la fidelitat dels subscriptors que en situacions de suspensions perdien els diners

4 La venda fora de Barcelona mitjanccedilant corresponsals els quals rebien els paquets de periogravedics pel servei de correus Aquesta era sens dubte una font important dingressos encara que comptava amb problemes innumerables com ara el servei deficient de correus i la censura dels cacics i dels rectors locals Unes altres vegades els mashyteixos corresponsals actuaven fraudulentament i sembutxacaven els diners de la venda Per a aquests La Tramontana va comenccedilar a

24 La Tramontana nuacutem 583 (309 1892) Avisant del nuacutemero extra dedicat al laquoIV Centenari del Descobriment dAmegravericaraquo diuen laquoPer donar idea del que seragrave aquest nuacutemero basta dir que per a cubrir despeses tenim de fer meacutes de doble venda dels nuacutemeros ordinarisraquo

25 Revista Social nuacutem 1 (116 1881) 26 La Tramontana nuacutem 543 (2512 1891)

387

homes i les dones que llegien el setmanari i esta ven en la seva ograverbita quines societats obreres logravegies centres republicans o cercles lliushyrepensadors existien etc De vegades aquestes subscripcions eren compartides amb unes altres publicacions especialment amb El Productor

Ja hem dit que els motius daquestes campanyes eren diversos a favor de lantic revolucionari i federal Joaquim Arrufat pel monushyment a Claveacute pels familiars dels republicans revoltats a Santa Coloshyma de Farners per les treballadores de Carme empresonades per organitzar els actes de commemoracioacute del l Centenari de la Revoshylucioacute Francesa a favor del Centre Local de les Societats Obreres de Manresa per pagar les fiances que el fiscal demanava pel mateix Llunas o fins i tot malgrat la campanya antidinamitera que el periogravedic duia a terme feia temps per la viacutedua de Pallagraves i pels presos de Montshyjuiumlc a causa de latemptat contra Martiacutenez Campos

Si repassem els temes mencionats com a dignes daquesta solidashyritat hi tornarem a trobar tots els components dellliurepensament radical un vell federal una glograveria de la cultura popular catalana uns militars sollevats per la Repuacuteblica unes treballadores empresonades una commemoracioacute revolucionagraveria uns obrers en vaga i un anarquista executat l les llistes de subscriptors encara soacuten meacutes reveladores Per exemple a la subscripcioacute que es va fer a benefici dels familiars del tinent Belleacutes i del comandant Fernandez hi podem llegir els pseudograveshynims seguumlents Un Anticlerical Un Revolucionari Un Ex-sublevat Un que espera lHora Un Enemic del Clero Un Lliurepensador Un Terrorista dels Rojos Un que teacute els Fills sense batejar Un Republicagrave Un Descamisat Un Anarquista No hi falta ninguacute

Labsegravencia destadiacutestiques oficials no ens permet tenir dades del tiratge de La Tramontana encara que sembla que va ser forccedila imporshytant sobretot si tenim en compte que luacutes del catalagrave significava una limitacioacute important per al seu mercat La seva llarga vida i la seva capacitat dautofinanccedilament sense meacutes recursos que els propis que generava la venda del periogravedic aixiacute ho demostren Les uacuteniques dades quantificades que nhem trobat fan referegravencia al nuacutemero extraordishynari dedicat al l Centenari de la Revolucioacute Francesa del qualla reshydaccioacute pensava tirar de 7000 a 8000 exemplars23que segons que inshyinformen el19 de juliol de 1989 sexhauriren en la seva totalitat Com

23 La TramOltaIa nuacutem 419 (2161889)

386

que el tiratge dels nuacutemeros extraordinaris solia ser doble del dels ordinaris4 podriacuteem arribar a laventurada conclusioacute que el tiratge normal deLa Tramontana podria estar al voltant dels 4000 exemplars xifra que certament coincidiria amb el miacutenim que segons la Revista Social era necessari per a poder subsistir sense problemes econogravemics 25

Durant els primers anys la continuiumltat del periogravedic era assegurashyda per la titularitat dun empresari solvent com Evarist Ullastres Ara quan la propietat va passar a Josep Llunas hi van arribar els proshyblemes provocats per la falta de recursos econogravemics per a afrontar les muacuteltiples denuacutencies multes i suspensions que va patir fins al final dels seus dies Labsegravencia de capital les persecucions i el fet que es tracteacutes de la realitzacioacute quasi personal dun home feien que la vida del periogravedic estigueacutes contiacutenuament en perill i que fins i tot una malalshytia del seu director i propietari la fes trontollar

Les malalties del director i propietari daquest periogravedic obrer sens meacutes recursos que sactivitat i intel middotligegravencia fan necessari que tots els recursos pro~ pis del periogravedic siguin recollits puig del contrari laquoLa Tramonlanaraquo tenint vida progravepia es veuria amenaccedilada de mort

Aquests recursos propis a quegrave es fa referegravencia es recaptaven per conshyductes diversos

1 La venda directa a Barcelona mitjanccedilant els punts habituals o els venedors ambulants

2 La venda a lengrograves per empreses distribuiumldores 26

3 Les subscripcions trimestrals Aquesta era la via recaptatograveria meacutes segura per la fidelitat dels subscriptors que en situacions de suspensions perdien els diners

4 La venda fora de Barcelona mitjanccedilant corresponsals els quals rebien els paquets de periogravedics pel servei de correus Aquesta era sens dubte una font important dingressos encara que comptava amb problemes innumerables com ara el servei deficient de correus i la censura dels cacics i dels rectors locals Unes altres vegades els mashyteixos corresponsals actuaven fraudulentament i sembutxacaven els diners de la venda Per a aquests La Tramontana va comenccedilar a

24 La Tramontana nuacutem 583 (309 1892) Avisant del nuacutemero extra dedicat al laquoIV Centenari del Descobriment dAmegravericaraquo diuen laquoPer donar idea del que seragrave aquest nuacutemero basta dir que per a cubrir despeses tenim de fer meacutes de doble venda dels nuacutemeros ordinarisraquo

25 Revista Social nuacutem 1 (116 1881) 26 La Tramontana nuacutem 543 (2512 1891)

387

que el tiratge dels nuacutemeros extraordinaris solia ser doble del dels ordinaris4 podriacuteem arribar a laventurada conclusioacute que el tiratge normal deLa Tramontana podria estar al voltant dels 4000 exemplars xifra que certament coincidiria amb el miacutenim que segons la Revista Social era necessari per a poder subsistir sense problemes econogravemics 25

Durant els primers anys la continuiumltat del periogravedic era assegurashyda per la titularitat dun empresari solvent com Evarist Ullastres Ara quan la propietat va passar a Josep Llunas hi van arribar els proshyblemes provocats per la falta de recursos econogravemics per a afrontar les muacuteltiples denuacutencies multes i suspensions que va patir fins al final dels seus dies Labsegravencia de capital les persecucions i el fet que es tracteacutes de la realitzacioacute quasi personal dun home feien que la vida del periogravedic estigueacutes contiacutenuament en perill i que fins i tot una malalshytia del seu director i propietari la fes trontollar

Les malalties del director i propietari daquest periogravedic obrer sens meacutes recursos que sactivitat i intel middotligegravencia fan necessari que tots els recursos pro~ pis del periogravedic siguin recollits puig del contrari laquoLa Tramonlanaraquo tenint vida progravepia es veuria amenaccedilada de mort

Aquests recursos propis a quegrave es fa referegravencia es recaptaven per conshyductes diversos

1 La venda directa a Barcelona mitjanccedilant els punts habituals o els venedors ambulants

2 La venda a lengrograves per empreses distribuiumldores 26

3 Les subscripcions trimestrals Aquesta era la via recaptatograveria meacutes segura per la fidelitat dels subscriptors que en situacions de suspensions perdien els diners

4 La venda fora de Barcelona mitjanccedilant corresponsals els quals rebien els paquets de periogravedics pel servei de correus Aquesta era sens dubte una font important dingressos encara que comptava amb problemes innumerables com ara el servei deficient de correus i la censura dels cacics i dels rectors locals Unes altres vegades els mashyteixos corresponsals actuaven fraudulentament i sembutxacaven els diners de la venda Per a aquests La Tramontana va comenccedilar a

24 La Tramontana nuacutem 583 (309 1892) Avisant del nuacutemero extra dedicat al laquoIV Centenari del Descobriment dAmegravericaraquo diuen laquoPer donar idea del que seragrave aquest nuacutemero basta dir que per a cubrir despeses tenim de fer meacutes de doble venda dels nuacutemeros ordinarisraquo

25 Revista Social nuacutem 1 (116 1881) 26 La Tramontana nuacutem 543 (2512 1891)

387

publicar la seccioacute laquoA la gagravebia raquo en la qual periogravedicament hom tanshycava laquoles rates de La Tramontana raquo fent-hi constar el nom i els cognoms dels deutors meacutes reincidents

5 Les colmiddotleccions de llibres de la laquoBiblioteca Humoriacutestica de Cashylamitatsraquo i la laquoBiblioteca de la Tramontanaraquo on es publicaven obres de Llunas i dalguns dels seus colmiddotlaboradors i amics les quals anaven des del meacutes pur estil humoriacutestic i satiacuteric del periogravedic fins a lobra doctrinal 27

6 La publicacioacute dels almanacs anuals Aquest era un costum molt corrent de totes les publicacions de legravepoca i una bona font dingressos

7 La sortida de nuacutemeros extraordinaris era sens dubte una altra font de recaptacioacute dingressos complementaris Segons les informashycions de la mateixa publicacioacute aquests nuacutemeros tenien una gran acceptacioacute i les edicions especials que sen feien sempre sexhaurien Els motius que podien ser mereixedors dun nuacutemero extra foren diversos i igual que els almanacs soacuten molt ilmiddotlustratius de lunivers mitologravegic dels homes de La Tramontana la mort de Garibaldi el cinquantegrave aniversari de la crema de convents de 1835 el centenari de la Revolucioacute Francesala Revolucioacute de Setembre el vint-i-unegrave anivershysari de la Comuna de Pariacutes el quart centenari del descobriment dAmegraverica -laquoAnagravelisi imparcial de les glograveries del descobriment i de les ignomiacutenies de la conquestaraquo- el rebuig de lExposicioacute Universal de 1888 les celebracions del Primer de Maig des de 1890 fins a 1893 i la de 189628 i fins i tot els dies dels Innocents i de Carnaval encara que amb un caragravecter molt meacutes luacutedic i humoriacutestic

Un altre fet que ens demostra lacceptacioacute que va aconseguir La Tramontana entre el puacuteblic catalagrave eacutes lextensioacute de la seva agraverea dinshyfluegravencia per bona part de Catalunya Basant-nos en les seccions laquoCorrespondegravencia administrativaraquo i laquoCartes de foraraquo com tambeacute en les notiacutecies que publicaven rebudes directament dels corresponsals

27 laquoBiblioteca Humoriacutestica de Calamitatsraquo Lo coacutelera 105 capellan s y l Gabem Estudi popular de tres microbis pel doctor Magraveniga Ampla Barcelona 1884 iDe Sallcllt a Igllalada y via-versa Viat gL misterioacutes dutl pastor y 11 tia don ze lla per Juanito Catalagrave Biblioteca de la Tramontanaraquo les obres de Llunas Estudiosfi losoacuteficos-soclales Obje toJi ll medios organizacloacuten y cll ota s de la FTRE La Revol ll cloacute Poema en t res ca n ts Los partldos socialistas es pariumloles Tambeacute de J Aladern Sagrame n tal de Crist oacutebal LitrAn La mujer y el cristianismo La s rllill as de Palmira i dAnselmo Lorenz o llisto Vives amb un prograveleg de Josep Llunas titulat Literatura obrerista raquo i seguit de la insercioacute de lassaig del ma te ix Llunas La ley y la clase obreraraquo

28 Lany 1894 no hi va haver nuacutemero extra del Primer de Maig per la suspensioacute que patia La Tram olltana des del 10 de novembre de 189l i l any 1895 perqu egrave Llunas estava a la presoacute des de 111 de m arccedil de 1895

388

i dels lectors podem fer un mapa de meacutes de dues-centes localitats a les quals arribava el periogravedic Barcelona i la seva rodalia el Vallegraves la zona de Reus el Maresme lEmpordagrave i les conques del Llobregat del Cardener i del Ter eren els llocs de major venda coincidint logravegicashyment amb les agraverees meacutes industrialitzades i amb una presegravencia anarshyquista i federal meacutes gran Ultra el territori del Principal tambeacute es llegia La Tramontana en unes altres localitats dels Paiumlsos Catalans Alcoi Alacant Benicarloacute Valegravencia Deacutenia Castelloacute Maoacute Palma de Mallorshyca Andorra o Perpinyagrave El fet que un periogravedic de les caracteriacutestiques de La Tramontana arribeacutes a totes aquestes localitats posa de manifest un cop meacutes lexistegravencia duna cultura popular catalana que ideologravegishycament es movia entre lanarquisme i el federalisme i que superava agravempliament el marc estrictament barceloniacute

Al llarg de la seva vida La Tramontana conreagrave amb fermesa la polegravemica amb uns altres periogravedics amb els carlins de Lo Crit de la Pagravetria La Vespa i La Campana de la Catedral per raons ogravebvies amb els republicans possibilistes de La Campana de Gragravecia i LEsquella de la Torratxa ultra les diferegravencies poliacutetiques perquegrave havien de competir per una mateixa franja de lectors amb els socialistes deLa Guerra Social i El Sociacutealista i amb els anarquistes meacutes progravexims i tot com els que treien El Productor per lheterodogravexia de Josep Llunas Molt meacutes agres i violentes van ser les polegravemiques amb El Obrero ogravergan del sindicat reformista Les Tres Classes de Vapor que dirigia Josep Pagravemias

La vida de La Tramontana va eacutesser plena de denuacutencies multes i fins suspensions Aquesta situacioacute era comuna en tota la premsa doposicioacute encara que en el seu cas la persecucioacute era meacutes ferotge pel seu anticlericalisme radical De fet va ser el primer periogravedic denunshyciat a Catalunya despreacutes de la pujada al poder per primera vegada dels liberals Lacusacioacute del fiscal era per atacs als dogmes de la religioacute catogravelica a causa dun article publicat a la seccioacute laquocientiacutefico-religiosaraquo del nuacutemero 42 (11111881) en el qual es quumlestionava la virginitat de Maria La Tramontana va ser condemnada a vint setmanes de suspenshysioacute En el seu lloc va aparegraveixer La Sardana Periogravedic defensor dels que sempre perden del qual van sortir dinou nuacutemeros fins que el6 de maig de 1882 va reaparegraveixer novament el tiacutetol original 29 Despreacutes daquesta

29 La Sardalla Periogravedic defell50rdel5 que enpre padel1 va sortir des del16 de desembre de 1881 (nuacutem 1) finsal4 de maig de 1882 (nuacutem 19) A la seva capccedilalera hi havia un dibuix almiddotlegogravericduna rotllana de poliacutetics que dansaven al voltant del vedell dor AI primer nuacutemero publiquen un article firmat per L Ampurdanegraves en el qual perquegrave no quedi cap dubte que soacuten els substituts del periogravedic sancionat es pot llegir [ ] Quan es balla la sardana no bufa la tramontana [ ]raquo A luacuteltima pagravegina anuncien lalmanac de La TranOIlfalla per a 1882

389

primera topada amb lautoritat La Tramontana va filar meacutes prim per evitar noves denuacutencies Deixagrave de publicar temporalment caricatures que eren retirades o censurades contiacutenuament i encara meacutes arribagrave fins a lautocensura per defugir la llei dimpremta Els fusionistes no van derogar lantiga llei dels conservadors fins per lagost de 1883 substituint-la per una altra que a judici del mateix periogravedic laquono es pot negar que estagrave fundada en un cri teri meacutes lliberalraquo 30 Malgrat aixograve aquesta nova llei va reprimir implacablement tota la premsa doposicioacute Les notiacutecies i les llistes de periogravedics denunciats i de dishyrectors empresonats foren constants A partir de 1887 quan la propieshytat del periogravedic va passar a les mans de LlunasLa Tramontana va apushyjar el seu to criacutetic i corn a consequumlegravencia va comenccedilar a rebre tota mena de denuacutencies Les acusacions per escarni als dogmes catogravelics foren les meacutes frequumlents perograve tambeacute en sovintejaren unes altres per laquoofensshyes a la moralraquo laquoals bons costumsraquo i laquoa la decegravencia puacuteblicaraquo laquoper falta de respecte a lautoritatraquo laquoper injuacuteries als tribunalsraquo o laquoper excitacioacute directa a la rebelmiddotlioacute contra la forma de governraquo El tiacutetol laquoNostres denuacutenciesraquo quasi es converteix en una seccioacute fixa en la qual donen compte detalladament de les persecucions que pateixen lany 1887 van rebre vuit denuacutencies pel febrer de 1888 el director tenia peticions de presoacute de 18 anys quan hom va decretar lamnistia per a la premshysa el gener de 1889 tenia pendents demandes de 22 anys 4 mesos i 4 dies i multes de meacutes de quatre mil pessetes Llunas es passava els dies a lAudiegravencia perograve gragravecies a la seva experiegravencia en aquestes trifulgues legals va aconseguir gairebeacute sempre evitar la presoacute31

Per a la seva defensa comptava tothora amb la brillant oratograveria del liacuteder dels federals catalans Josep M Vallegraves i Ribot quan presentava recursos al Tribunal Suprem a Madrid amb lex-president de la Reshypuacuteblica Nicolas Salmeroacuten o amb Joseacute C Sorniacute ex-ministre de la Repuacuteblica i membre del Partit Federal i per a pagar les fiances amb la solidaritat econogravemica de les societats obreres i dels companys lliureshypensadors Les primeres diades de lU de Maig tambeacute van significar unes fortes sotragades tant per a La Tramontana que va suspendre la seva sortida despreacutes de 1890 com per al seu director que lany seguumlent va passar un mes a la presoacute Quan patiren una persecucioacute meacutes ferotge

30 La Tramontana nuacutem 112 (108 1883) 31 Llunas va arribar a convertir-se en un expert en quumlestions legals Fruit daquesta experiegravenshy

cia va eacutesser la seva obra La ley y la clase obrera Barcelona 1893 laquoguiacutea practica para el ejercicio de los derechos individuales consignados en la leyes de Reunioacuten Asociacioacuten Imprenta y Registro Civilraquo La Tramontana nuacutem 623 (7 71893)

390

i dels lectors podem fer un mapa de meacutes de dues-centes localitats a les quals arribava el periogravedic Barcelona i la seva rodalia el Vallegraves la zona de Reus el Maresme lEmpordagrave i les conques del Llobregat del Cardener i del Ter eren els llocs de major venda coincidint logravegicashyment amb les agraverees meacutes industrialitzades i amb una presegravencia anarshyquista i federal meacutes gran Ultra el territori del Principal tambeacute es llegia La Tramontana en unes altres localitats dels Paiumlsos Catalans Alcoi Alacant Benicarloacute Valegravencia Deacutenia Castelloacute Maoacute Palma de Mallorshyca Andorra o Perpinyagrave El fet que un periogravedic de les caracteriacutestiques de La Tramontana arribeacutes a totes aquestes localitats posa de manifest un cop meacutes lexistegravencia duna cultura popular catalana que ideologravegishycament es movia entre lanarquisme i el federalisme i que superava agravempliament el marc estrictament barceloniacute

Al llarg de la seva vida La Tramontana conreagrave amb fermesa la polegravemica amb uns altres periogravedics amb els carlins de Lo Crit de la Pagravetria La Vespa i La Campana de la Catedral per raons ogravebvies amb els republicans possibilistes de La Campana de Gragravecia i LEsquella de la Torratxa ultra les diferegravencies poliacutetiques perquegrave havien de competir per una mateixa franja de lectors amb els socialistes deLa Guerra Social i El Sociacutealista i amb els anarquistes meacutes progravexims i tot com els que treien El Productor per lheterodogravexia de Josep Llunas Molt meacutes agres i violentes van ser les polegravemiques amb El Obrero ogravergan del sindicat reformista Les Tres Classes de Vapor que dirigia Josep Pagravemias

La vida de La Tramontana va eacutesser plena de denuacutencies multes i fins suspensions Aquesta situacioacute era comuna en tota la premsa doposicioacute encara que en el seu cas la persecucioacute era meacutes ferotge pel seu anticlericalisme radical De fet va ser el primer periogravedic denunshyciat a Catalunya despreacutes de la pujada al poder per primera vegada dels liberals Lacusacioacute del fiscal era per atacs als dogmes de la religioacute catogravelica a causa dun article publicat a la seccioacute laquocientiacutefico-religiosaraquo del nuacutemero 42 (11111881) en el qual es quumlestionava la virginitat de Maria La Tramontana va ser condemnada a vint setmanes de suspenshysioacute En el seu lloc va aparegraveixer La Sardana Periogravedic defensor dels que sempre perden del qual van sortir dinou nuacutemeros fins que el6 de maig de 1882 va reaparegraveixer novament el tiacutetol original 29 Despreacutes daquesta

29 La Sardalla Periogravedic defell50rdel5 que enpre padel1 va sortir des del16 de desembre de 1881 (nuacutem 1) finsal4 de maig de 1882 (nuacutem 19) A la seva capccedilalera hi havia un dibuix almiddotlegogravericduna rotllana de poliacutetics que dansaven al voltant del vedell dor AI primer nuacutemero publiquen un article firmat per L Ampurdanegraves en el qual perquegrave no quedi cap dubte que soacuten els substituts del periogravedic sancionat es pot llegir [ ] Quan es balla la sardana no bufa la tramontana [ ]raquo A luacuteltima pagravegina anuncien lalmanac de La TranOIlfalla per a 1882

389

primera topada amb lautoritat La Tramontana va filar meacutes prim per evitar noves denuacutencies Deixagrave de publicar temporalment caricatures que eren retirades o censurades contiacutenuament i encara meacutes arribagrave fins a lautocensura per defugir la llei dimpremta Els fusionistes no van derogar lantiga llei dels conservadors fins per lagost de 1883 substituint-la per una altra que a judici del mateix periogravedic laquono es pot negar que estagrave fundada en un cri teri meacutes lliberalraquo 30 Malgrat aixograve aquesta nova llei va reprimir implacablement tota la premsa doposicioacute Les notiacutecies i les llistes de periogravedics denunciats i de dishyrectors empresonats foren constants A partir de 1887 quan la propieshytat del periogravedic va passar a les mans de LlunasLa Tramontana va apushyjar el seu to criacutetic i corn a consequumlegravencia va comenccedilar a rebre tota mena de denuacutencies Les acusacions per escarni als dogmes catogravelics foren les meacutes frequumlents perograve tambeacute en sovintejaren unes altres per laquoofensshyes a la moralraquo laquoals bons costumsraquo i laquoa la decegravencia puacuteblicaraquo laquoper falta de respecte a lautoritatraquo laquoper injuacuteries als tribunalsraquo o laquoper excitacioacute directa a la rebelmiddotlioacute contra la forma de governraquo El tiacutetol laquoNostres denuacutenciesraquo quasi es converteix en una seccioacute fixa en la qual donen compte detalladament de les persecucions que pateixen lany 1887 van rebre vuit denuacutencies pel febrer de 1888 el director tenia peticions de presoacute de 18 anys quan hom va decretar lamnistia per a la premshysa el gener de 1889 tenia pendents demandes de 22 anys 4 mesos i 4 dies i multes de meacutes de quatre mil pessetes Llunas es passava els dies a lAudiegravencia perograve gragravecies a la seva experiegravencia en aquestes trifulgues legals va aconseguir gairebeacute sempre evitar la presoacute31

Per a la seva defensa comptava tothora amb la brillant oratograveria del liacuteder dels federals catalans Josep M Vallegraves i Ribot quan presentava recursos al Tribunal Suprem a Madrid amb lex-president de la Reshypuacuteblica Nicolas Salmeroacuten o amb Joseacute C Sorniacute ex-ministre de la Repuacuteblica i membre del Partit Federal i per a pagar les fiances amb la solidaritat econogravemica de les societats obreres i dels companys lliureshypensadors Les primeres diades de lU de Maig tambeacute van significar unes fortes sotragades tant per a La Tramontana que va suspendre la seva sortida despreacutes de 1890 com per al seu director que lany seguumlent va passar un mes a la presoacute Quan patiren una persecucioacute meacutes ferotge

30 La Tramontana nuacutem 112 (108 1883) 31 Llunas va arribar a convertir-se en un expert en quumlestions legals Fruit daquesta experiegravenshy

cia va eacutesser la seva obra La ley y la clase obrera Barcelona 1893 laquoguiacutea practica para el ejercicio de los derechos individuales consignados en la leyes de Reunioacuten Asociacioacuten Imprenta y Registro Civilraquo La Tramontana nuacutem 623 (7 71893)

390

primera topada amb lautoritat La Tramontana va filar meacutes prim per evitar noves denuacutencies Deixagrave de publicar temporalment caricatures que eren retirades o censurades contiacutenuament i encara meacutes arribagrave fins a lautocensura per defugir la llei dimpremta Els fusionistes no van derogar lantiga llei dels conservadors fins per lagost de 1883 substituint-la per una altra que a judici del mateix periogravedic laquono es pot negar que estagrave fundada en un cri teri meacutes lliberalraquo 30 Malgrat aixograve aquesta nova llei va reprimir implacablement tota la premsa doposicioacute Les notiacutecies i les llistes de periogravedics denunciats i de dishyrectors empresonats foren constants A partir de 1887 quan la propieshytat del periogravedic va passar a les mans de LlunasLa Tramontana va apushyjar el seu to criacutetic i corn a consequumlegravencia va comenccedilar a rebre tota mena de denuacutencies Les acusacions per escarni als dogmes catogravelics foren les meacutes frequumlents perograve tambeacute en sovintejaren unes altres per laquoofensshyes a la moralraquo laquoals bons costumsraquo i laquoa la decegravencia puacuteblicaraquo laquoper falta de respecte a lautoritatraquo laquoper injuacuteries als tribunalsraquo o laquoper excitacioacute directa a la rebelmiddotlioacute contra la forma de governraquo El tiacutetol laquoNostres denuacutenciesraquo quasi es converteix en una seccioacute fixa en la qual donen compte detalladament de les persecucions que pateixen lany 1887 van rebre vuit denuacutencies pel febrer de 1888 el director tenia peticions de presoacute de 18 anys quan hom va decretar lamnistia per a la premshysa el gener de 1889 tenia pendents demandes de 22 anys 4 mesos i 4 dies i multes de meacutes de quatre mil pessetes Llunas es passava els dies a lAudiegravencia perograve gragravecies a la seva experiegravencia en aquestes trifulgues legals va aconseguir gairebeacute sempre evitar la presoacute31

Per a la seva defensa comptava tothora amb la brillant oratograveria del liacuteder dels federals catalans Josep M Vallegraves i Ribot quan presentava recursos al Tribunal Suprem a Madrid amb lex-president de la Reshypuacuteblica Nicolas Salmeroacuten o amb Joseacute C Sorniacute ex-ministre de la Repuacuteblica i membre del Partit Federal i per a pagar les fiances amb la solidaritat econogravemica de les societats obreres i dels companys lliureshypensadors Les primeres diades de lU de Maig tambeacute van significar unes fortes sotragades tant per a La Tramontana que va suspendre la seva sortida despreacutes de 1890 com per al seu director que lany seguumlent va passar un mes a la presoacute Quan patiren una persecucioacute meacutes ferotge

30 La Tramontana nuacutem 112 (108 1883) 31 Llunas va arribar a convertir-se en un expert en quumlestions legals Fruit daquesta experiegravenshy

cia va eacutesser la seva obra La ley y la clase obrera Barcelona 1893 laquoguiacutea practica para el ejercicio de los derechos individuales consignados en la leyes de Reunioacuten Asociacioacuten Imprenta y Registro Civilraquo La Tramontana nuacutem 623 (7 71893)

390

perograve fou a partir de lany 1892 arran de la creacioacute de lAsociacioacuten de Padres de Familia de Cataluntildea lalmanac per a 1892 rebeacute sis deshynuacutencies al nuacutemero 570 (171892) sexclamaven dhaver tingut tretze denuacutencies de cop i dues setmanes meacutes tard ja arribaven a les dinou El periogravedic fou perseguit tant pel fiscal com per acusacions privades i aixiacute ho denunciaren publicant en un to amenaccedilador els noms dels seus flagelmiddotladors ladvocat Josep de Palau i de Huguet i el procurashydor Arciacutes Bordas encara que veien darrera seu la plana major de la burgesia barcelonina els laquoMarquegraves de Comillas Sr Planas Sr Guumlell banquer Sotolongo [ l resulta soacuten els cappares o els subvencionadors de lagrupacioacute perseguidora de La TramontanaraquoY Perograve les denuacutenshycies van continuar i Llunas no va tenir cap meacutes remei que tornar a moshyderar la seva criacutetica anticlerical que sembla que era el que meacutes molestava

Latemptat del Liceu del 7 de novembre de 1893 i la repressioacute indiscriminada que es desencadenagrave contra els dirigents del moviment obrer deixaren ferida de mort La Tramontana Llunas va ser detingut i va estar incomunicat durant vuitanta-set hores malgrat la seva enegravershygica campanya antidinamitera i La Tramontana va deixar de sortir a causa de la suspensioacute de les garanties constitucionals La seva reaparishycioacute no va ser possible fins meacutes dun any despreacutes puix que a la dura repressioacute existent contra tot allograve que pogueacutes ser qualificat danarshyquista shi sumagrave un nou empresonament de Llunas per una carta de Sant Celoni publicada al seu periogravedic uns quants mesos abans de la suspensioacute

La Tramontana reaparegueacute amb el nuacutemero 643 111 de gener de 189533 perograve el seu manteniment fou precari Tret dels versos de Doshymegravenec Bartrina i Serapi Guitarra els colmiddotlaboradors fixos en desapashyregueren A meacutes a meacutes Llunas va ser tornat a tancar des de lI de marccedil fins a primers dagost Malgrat aixograve hi va publicar una nova colmiddotleccioacute darticles doctrinals titulada laquoDel Paiacutes de la Conviccioacute Cartes dun convenccedilut als fidels de lidearaquo amb el pseudogravenim Pau Veritats on mantenia els seus principis de sempre rebuig de la violegravencia necesshysitat de lassociacioacute i de la unioacute dels treballadors defensa de lantipoliticisme i del colmiddotlectivisme Al mateix temps utilitzava el seu periogravedic per a propagar les idees dellliurepensament i fer publicitat de la nova Associacioacute General de Lliurepensadors de Catalunya

32 La TranOllana nuacutem 586 (2110 1892) 33 Tal com diuen al nuacutemero de la reaparicioacute la setmana anterior havien tret un prospecte

anunciador que no hem pogut trobar

391

laquoLa Tramontana raquo nuacutem 448 10-1-1890

- -~----- - -- -~

~ ~~ --shy l -shy I I iexcl --shy ~ -shy ~ ~- __ lt1

- - --shy - ---shy --shy ) I bull

------shy--~ - --~~3~-1 I_I j _ -=Irshy I- ~-==-=-~ lt -=-c ----_shy _ __ ) _-

c~~ --~---- ~ 1 IiI ~_ __J~J US~-

- ~ ~~ ~~ - -shy

laquoLa Tramontanaraquo nuacutem 484 7-XI-1890

LAS OBRAS DE MISERICORDIA middotmiddot

iEL LlBERALlSMO ESPECAOO bull bull -I bull bull gt-

Yale mas ser asesino ladt6n YJiumlarricidaque LLAMARSE LU3ERAL

~--~- las practican los relligiograveso~ eacutei avuy

~-~

3~~~

middotTmiddot ~ ~

Lany 1896 esclatava una altra bomba aquesta vegada al carrer dels Canvis Nous durant el pas de la processoacute del Corpus amb el resulshytat de sis morts i quaranta-quatre ferits Amb aquests tambeacute moria La Tramontana de Josep Llunas A la primera plana una esquela que rebutjava el laquomonstruoacutes atemptatraquo hi substituiacute la caricatura habishytual A la segona un article titulat laquoAnarquistes honrats a defensarshyse raquo signat pel director amb el seu nom i els seus cognoms n anunshyciava la retirada com a activista

Si la campanya obrera antiterrori s ta no pogueacutes portar-se a bon terme nosaltres que abans de tot hem estat som i volem continuar sempre sent honrats entenent que la divisioacute entre anarquisme i terrorisme eacutes una quumles ti oacute dhonradesa i no didees per no ser confosos amb qui no creiem honrats ens retirarem de la vida puacuteblica buscant un racoacute de moacuten on professar a soles el nostre amor a les mateixes idees i a lamentar les aberracions humanes que com la terrorista ens impedeix tenir la meacutes petita contemporitzacioacute amb ella pershyquegrave ens creuriacuteem deshonrats i criminals si tal feacutessim 34

Josep Llunas va ser detingut a les dues de la matinada del dijous 11 de juny de 1896 eacutes a dir abans que aquest uacuteltim nuacutemero de La Tramontana sortiacutes al carrer Molts meacutes anarquistes aliens al terrorisshyme com Anselmo Lorenzo Tarrida de Marmol Teresa Claramunt Loacutepez Montenegro Joan Montseny o lintelmiddotlectual Pere Coromines van ser portats al castell de Montjuiumlc Josep Llunas en sortiacute sense cagraverrecs i no fou encausat en linfaust proceacutes de Montjuiumlc perograve La Tramontana emmudiacute per sempre deixant enrere una vida llarga i pletograverica en la qual sabeacute connectar com cap meacutes periogravedic revolucioshynari de la seva egravepoca amb les classes populars catalanes i a meacutes ho va fer defensant i emprant la seva progravepia llengua el catalagrave

34 La Tralll oltala nuacutem 717 (12 6 18)

394

laquoLa Tramontana raquo nuacutem 448 10-1-1890

- -~----- - -- -~

~ ~~ --shy l -shy I I iexcl --shy ~ -shy ~ ~- __ lt1

- - --shy - ---shy --shy ) I bull

------shy--~ - --~~3~-1 I_I j _ -=Irshy I- ~-==-=-~ lt -=-c ----_shy _ __ ) _-

c~~ --~---- ~ 1 IiI ~_ __J~J US~-

- ~ ~~ ~~ - -shy

laquoLa Tramontanaraquo nuacutem 484 7-XI-1890

LAS OBRAS DE MISERICORDIA middotmiddot

iEL LlBERALlSMO ESPECAOO bull bull -I bull bull gt-

Yale mas ser asesino ladt6n YJiumlarricidaque LLAMARSE LU3ERAL

~--~- las practican los relligiograveso~ eacutei avuy

~-~

3~~~

middotTmiddot ~ ~

Lany 1896 esclatava una altra bomba aquesta vegada al carrer dels Canvis Nous durant el pas de la processoacute del Corpus amb el resulshytat de sis morts i quaranta-quatre ferits Amb aquests tambeacute moria La Tramontana de Josep Llunas A la primera plana una esquela que rebutjava el laquomonstruoacutes atemptatraquo hi substituiacute la caricatura habishytual A la segona un article titulat laquoAnarquistes honrats a defensarshyse raquo signat pel director amb el seu nom i els seus cognoms n anunshyciava la retirada com a activista

Si la campanya obrera antiterrori s ta no pogueacutes portar-se a bon terme nosaltres que abans de tot hem estat som i volem continuar sempre sent honrats entenent que la divisioacute entre anarquisme i terrorisme eacutes una quumles ti oacute dhonradesa i no didees per no ser confosos amb qui no creiem honrats ens retirarem de la vida puacuteblica buscant un racoacute de moacuten on professar a soles el nostre amor a les mateixes idees i a lamentar les aberracions humanes que com la terrorista ens impedeix tenir la meacutes petita contemporitzacioacute amb ella pershyquegrave ens creuriacuteem deshonrats i criminals si tal feacutessim 34

Josep Llunas va ser detingut a les dues de la matinada del dijous 11 de juny de 1896 eacutes a dir abans que aquest uacuteltim nuacutemero de La Tramontana sortiacutes al carrer Molts meacutes anarquistes aliens al terrorisshyme com Anselmo Lorenzo Tarrida de Marmol Teresa Claramunt Loacutepez Montenegro Joan Montseny o lintelmiddotlectual Pere Coromines van ser portats al castell de Montjuiumlc Josep Llunas en sortiacute sense cagraverrecs i no fou encausat en linfaust proceacutes de Montjuiumlc perograve La Tramontana emmudiacute per sempre deixant enrere una vida llarga i pletograverica en la qual sabeacute connectar com cap meacutes periogravedic revolucioshynari de la seva egravepoca amb les classes populars catalanes i a meacutes ho va fer defensant i emprant la seva progravepia llengua el catalagrave

34 La Tralll oltala nuacutem 717 (12 6 18)

394

laquoLa Tramontanaraquo nuacutem 484 7-XI-1890

LAS OBRAS DE MISERICORDIA middotmiddot

iEL LlBERALlSMO ESPECAOO bull bull -I bull bull gt-

Yale mas ser asesino ladt6n YJiumlarricidaque LLAMARSE LU3ERAL

~--~- las practican los relligiograveso~ eacutei avuy

~-~

3~~~

middotTmiddot ~ ~

Lany 1896 esclatava una altra bomba aquesta vegada al carrer dels Canvis Nous durant el pas de la processoacute del Corpus amb el resulshytat de sis morts i quaranta-quatre ferits Amb aquests tambeacute moria La Tramontana de Josep Llunas A la primera plana una esquela que rebutjava el laquomonstruoacutes atemptatraquo hi substituiacute la caricatura habishytual A la segona un article titulat laquoAnarquistes honrats a defensarshyse raquo signat pel director amb el seu nom i els seus cognoms n anunshyciava la retirada com a activista

Si la campanya obrera antiterrori s ta no pogueacutes portar-se a bon terme nosaltres que abans de tot hem estat som i volem continuar sempre sent honrats entenent que la divisioacute entre anarquisme i terrorisme eacutes una quumles ti oacute dhonradesa i no didees per no ser confosos amb qui no creiem honrats ens retirarem de la vida puacuteblica buscant un racoacute de moacuten on professar a soles el nostre amor a les mateixes idees i a lamentar les aberracions humanes que com la terrorista ens impedeix tenir la meacutes petita contemporitzacioacute amb ella pershyquegrave ens creuriacuteem deshonrats i criminals si tal feacutessim 34

Josep Llunas va ser detingut a les dues de la matinada del dijous 11 de juny de 1896 eacutes a dir abans que aquest uacuteltim nuacutemero de La Tramontana sortiacutes al carrer Molts meacutes anarquistes aliens al terrorisshyme com Anselmo Lorenzo Tarrida de Marmol Teresa Claramunt Loacutepez Montenegro Joan Montseny o lintelmiddotlectual Pere Coromines van ser portats al castell de Montjuiumlc Josep Llunas en sortiacute sense cagraverrecs i no fou encausat en linfaust proceacutes de Montjuiumlc perograve La Tramontana emmudiacute per sempre deixant enrere una vida llarga i pletograverica en la qual sabeacute connectar com cap meacutes periogravedic revolucioshynari de la seva egravepoca amb les classes populars catalanes i a meacutes ho va fer defensant i emprant la seva progravepia llengua el catalagrave

34 La Tralll oltala nuacutem 717 (12 6 18)

394

Lany 1896 esclatava una altra bomba aquesta vegada al carrer dels Canvis Nous durant el pas de la processoacute del Corpus amb el resulshytat de sis morts i quaranta-quatre ferits Amb aquests tambeacute moria La Tramontana de Josep Llunas A la primera plana una esquela que rebutjava el laquomonstruoacutes atemptatraquo hi substituiacute la caricatura habishytual A la segona un article titulat laquoAnarquistes honrats a defensarshyse raquo signat pel director amb el seu nom i els seus cognoms n anunshyciava la retirada com a activista

Si la campanya obrera antiterrori s ta no pogueacutes portar-se a bon terme nosaltres que abans de tot hem estat som i volem continuar sempre sent honrats entenent que la divisioacute entre anarquisme i terrorisme eacutes una quumles ti oacute dhonradesa i no didees per no ser confosos amb qui no creiem honrats ens retirarem de la vida puacuteblica buscant un racoacute de moacuten on professar a soles el nostre amor a les mateixes idees i a lamentar les aberracions humanes que com la terrorista ens impedeix tenir la meacutes petita contemporitzacioacute amb ella pershyquegrave ens creuriacuteem deshonrats i criminals si tal feacutessim 34

Josep Llunas va ser detingut a les dues de la matinada del dijous 11 de juny de 1896 eacutes a dir abans que aquest uacuteltim nuacutemero de La Tramontana sortiacutes al carrer Molts meacutes anarquistes aliens al terrorisshyme com Anselmo Lorenzo Tarrida de Marmol Teresa Claramunt Loacutepez Montenegro Joan Montseny o lintelmiddotlectual Pere Coromines van ser portats al castell de Montjuiumlc Josep Llunas en sortiacute sense cagraverrecs i no fou encausat en linfaust proceacutes de Montjuiumlc perograve La Tramontana emmudiacute per sempre deixant enrere una vida llarga i pletograverica en la qual sabeacute connectar com cap meacutes periogravedic revolucioshynari de la seva egravepoca amb les classes populars catalanes i a meacutes ho va fer defensant i emprant la seva progravepia llengua el catalagrave

34 La Tralll oltala nuacutem 717 (12 6 18)

394