Vicent Andre s Estelle s Treball d’investigació

En aquest treball hem investigat sobre la figura de Vicent Andrés Estellés, que va fer 20

anys de la seua mort. Hem conegut un poc més de la seua trajectòria literària i

personal, i a més hem treballat amb un dels seus poemes per a analitzar-lo i conèixer

les seues característiques.

Gemma Martínez, Laura Moreno i Elisa Turrión. 4tC

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Vicent Andrés Estellés va nàixer a Burjassot el 4 de setembre de 1924 i va morir el

27 de març a València en 1993. Va ser un poeta espanyol i és considerat el principal

renovador de la poesia catalana contemporània. Estudià periodisme a Madrid i el

1949 comença la seua carrera professional com a periodista al diari Las Provincias

on va ser redactor fins al 1978. Estellés va tindre un paper en la literatura similar al

que varen tindre Ausiàs March i Joan Roís de Corella en l’altra època.

En 1953 Estellés va publicar el primer de més de cent poemaris que va escriure,

anomenada Ciutat de a cau d’orella. Després escrigué La nit degut a la mort de la

seua filla. Encara que l’eclosió de la major part dels seus poemaris es va produir en

1970. Entre els quals son més representatius i destacats són: La clau que obri tots

els panys, Horacianes, i Hotel París, però la seua obra més popular va ser Llibre de

meravelles.

El corrent artístic que va seguir per a fer els seus poemaris va ser el corrent històric,

que és el gènere literari que conrea amb més facilitat en una situació de prohibició i

de clandestinitat.

Els temes més freqüents en la poètica d’Estellés són el sofriment, la fam i la misèria

de la postguerra, la mort de familiars i de les víctimes de la guerra, l’amor,

l’ehorotisme.

La figura d’Estellés fou un referent cultural i social de primera ordre i d’importància

per al patrimoni valencià. Estigué en contacte amb intel·lectuals, polítics i

periodistes destacats de la època com Joan Fuster o Manuel Sanvhis Guarner. Va

ser guardonat amb el premi “Valencià de l’any” de la Fundació Hunguet o el “Flor

Natural” de la ciutat de Castelló.

El poema de Estellés que nosaltres hem seleccionat és el de “Els amants”.

Aquest poema forma part d’un llibre d’aquest

autor, el “Llibre de Meravelles” (1971). Aquest

llibre té tres seccions. En la primera el poeta

s’identifica amb els que comparteixen amb ell les

mateixes formes de vida. La segona secció parla

d’anècdotes que li transcorren entre els 12-30 anys.

La tercera secció està centrada en la època en que

estava casat i era responsable d’una família.

És una obra on es mostra la passió entre dos

amants que s'estimaven.

Al llarg de tota l'obra compara amb el passat, on

eren uns amants, que no volien un amor tranquil i amable, sinó un amor salvatge i

apassionat.

Parla de què el seu amor no és com el de la resta de la gent d’aquella època, on

havien de ser recatats i mesurats. El seu és un amor de desig. Ells són uns amants

que no s’amaguen, que deixen veure els seus sentiments.

Els sentiments que ens transmet són, l’ànsia d’un amor com el que buscaven i

l’estima entre aquests dos amants. També la seua valentia de no amagar el seu

amor davant els comentaris de la gent ni voler ser com els altres, ells defensen els

seus ideals.

Al llarg del poema trobem multitud de recursos literaris. El primer és un

hipèrbaton localitzat al segon vers (“Feroçment ens amàvem”), també hi trobem en

el 4t vers una estructura paral·lelística (“Han passat anys, molts anys; han passat

moltes coses”). A més a la segona estrofa, en el primer vers, hi ha una metàfora on

diu “em pren aquell vent”, referint-se a que li entren ganes de fer alguna cosa. Al 3r

i 4t d’aquesta mateixa estrofa tenim comparació (“com un costum amable” i “com

un costum pacífic”)