Vicent Andrés Estellés

Laia Gil Bonilla i Noelia

Grados

1r BATX B

Ies Pla de les Moreres

2011-2012

Vida-Burjassot 4 de setembre 11924 -València el 27 de març

del 1993.

-Escriptor, periodista i poeta valencià més important del

segle XX, des de l'època d'Ausiàs March i Joan Roís de

Corella.

-Principal renovador de la poesia valenciana

contemporània.

-Guerra Civil,dotze anys, va aprendre l'ofici de forner, i

va realitzar el treball d’orfebre, gran sort: mecanografia.

-Obres: surt molt tema mort.

-Joventut: València, influït per autors: Baudelaire, Neruda,

Eluard, Pavese i Walt Whitman i en català Verdaguer,

Carner, Riba, Rusiñol, Ausiàs March, Màrius Torres, Salvat-

Papasseit i Rosselló-Pòrcel afició literatura de forma

autodidacta.

-Primer article al diari “Jornada” (setze anys), a partir de

llavors estudiar periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme

a Madrid, beca.

-24 anys, València i va treballar com a periodista al diari

Las Provincias, dirigit per un dels millors periodistes

valencians del segle XX, Martí Domínguez i Barberà.

-Va establir una relació amb la seva futura muller Isabel

Llorente, que també va marcar molt en la seva obra

literària.

-Es va casar amb Isabel, va tenir una filla, que va

morir als quatre mesos. Aquest fet va provocar que

aparegués el tema de la mort a la seva obra (al

Coral romput).

-Van tenir dos fills més, Vicent i Carmina.

-Als 54 anys el van despatxar del

diari i es va dedicar a la seva obra

encara que estigués malalt.

Per la malaltia va perdre la

memòria durant un any. Durant

un temps va anar en cadira de

rodes, i el mateix dia que va

aconseguir alçar-se i caminar, va

morir amb 69 anys.

Obra

• Les primeres publicacions van ser Ciutat a cau d’orella (1953), La nit (1956), Donzella amarg (1958), i L’amant de tota la vida (1966).

• Als anys setanta publicà Lletres de canvi (1970), Primera audició (1971), L'inventariclement (1971), La clau que obri tots els panys (1971) i el Llibre de meravelles (1971) gràcies a les quals rep nombrosos premis.

• De la seva prosa destaca la novel·la El coixinet (1988), l'obra teatral L'oratori del nostretemps (1978) i les seves memòries: Tractat de les maduixes (1985), Quadern de Bonaire (1985) i La parra boja (1988).

Premis que va rebre:

•Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978)

•Creu de Sant Jordi (1982)

•Premi d'Honor de les Lletres Valencianes (1990)

•Medalla d'Or de les Belles Arts del Ministeri deCultura

-Des del 1973, als Premis Octubre es convoca unconcurs de poesia que duu el seu nom.

-Un institut d'educació secundària de Burjassottambé duu el seu nom.

Influència

•El seu origen

humil apareix en

les obres de

diverses formes.

•El esteticisme de

la revista

literària Garcilaso.

•La tràgica mort

de la seva primera

filla i dels parents

propers a la seva

infantesa.

Comentari del poema els “amants”:

•“Llibre de les Maravelles”

•Va començar a escriure en la Guerra Civil, apareix aquest

tema en les seves obres, juntament amb la mort

• 24 versos d’art major(12 síl·labes) cesurats en 6 i 6. Versos

lliures

• Passió entre dos amants que s’amaven

• Compara l’abans, i l’ara

Figures retòriques:

-Hipèrbaton: “Feroçment ens amàvem (vol mostrar el nivell depassió que tenia la relació)

- Enumeració: "i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens

empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat" (vol donar

sensació de la fluidesa d'accions i sentiments en aquellmoment)

- Paral•lelisme: “Han passat anys, molts anys; han passat moltes

coses”, “Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses”

-Metàfora o personificació: “em pren aquell vent o l'amor”

(L'utilitza com si l'amor no fós cosa seva, sinó un impuls que

actua per sí mateix sense tenir en compte l'enamorat)

-Comparacions: “No comprenem l'amor com un costum

amable,/ com un costum pacífic (...)”, (això també seria un

paral·lelisme i el conjunt resalta el seu desitg de que l'amor

fossi tranquil i no tan passional. “dos amants com nosaltres”

(Deixa clar que son especials)

-Interrogació retòrica: “Què voleu que hi faça!" (resalta lalamentació que sofreix per l'amor tan passional))

•Compara el seu amor amb el de Petrarca, i

amb les Rimes de Bécquer.

•El seu amor és un de desig i passió. Són uns

amants que no s’amaguen i deixen veure els

seus sentiments.

•Ell volia un amor amable i educat.

Conclusió: