AMB JOIA TU SOMRIUS, ELEVANT-TE EN UNA BRILLANT CUIRASSA DE COLOR CLAR.

La reina dels cels, envejosa, ens espera.

Les aigües blaves que tant t’agraden, Ara en silenci entenen

Que una vegada vas estar al seu costat, Sense lligams,

Però que ara els toca esperar.

Amb impaciència ell somriu, elevant-se en un robust Escut de color Fosc.

I ens espera, vessant de joia. Inestable però valent.

Apunt pel pas més ferm de tots,

Un pas atrevit, un pas que ens va fer por I que ara espantarà tots els mals.

En nom dels que defensen l’amor valent

I la força de la unió, Vinc a durt-te al lloc que avui serà el teu palau.

Avui queda el que serà demà avui de dos calius se’n farà un.

Avui queda el que serà demà, Mercè, avui res canvia, però tot canvia.

ANDREU